Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
97427 Fons documental de l'Arxiu Històric Municipal de Calella https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-municipal-de-calella XI-XXI <p>L’Arxiu Històric Municipal de Calella és el servei públic especialitzat en la gestió, tractament i difusió del fons documental municipal. Així mateix, l’Arxiu exerceix una funció important respecte a la ciutat, atès que organitza, conserva i difon els fons històrics i col·leccions que han ingressat gràcies a múltiples donacions de particulars.</p> <p>L’Arxiu conserva el fons documental municipal (que s’inicia el segle XVI), i fons documentals d'institucions, d’entitats, empreses, personals i patrimonials, relacionats amb el municipi, destacant per la seva antiguitat el fons Bartrina i el fons Giol- Galceran. També disposa d’una important col·lecció de goigs i de pergamins.</p> <p>Així mateix, conserva una hemeroteca de publicacions periòdiques locals.</p> 08035-155 Carrer de Francesc Bartrina, número 35. <p>L'Arxiu va ser fundat l'any 1979 pel Sr. Josep Maria Codina i Bagué i un grup de voluntaris calellencs que van dedicar-se a recollir, ordenar i classificar documents històrics relacionats amb el municipi.</p> 41.6129900,2.6576000 471472 4606865 08035 Calella Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97427-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97427-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97427-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-11 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. En virtut de la col·laboració entre l'Ajuntament de Calella i l'Arxiu Comarcal del Maresme, s'han posat a disposició de la ciutadania tot un seguit de documents de l'Arxiu Històric Municipal de Calella a través del portal de la Generalitat deCatalunya Arxius en línia. 94|98|85 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97428 Sardana espolsada https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-espolsada <p>AMADES, J.; PUJOL, f. (1936). <em>Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. </em>Vol I. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera.</p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</em> Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> XX Ja no es balla. <p>La sardana espolsada de Calella és una barreja entre el Ball de l'espolsada i la sardana. Segons Amades, es ballava formant rotllo a tall de sardana, però en un moment concret del ball es feia el moviment de l'espolsada.</p> 08035-156 Calella <p><span><span>El folklorista Joan Amades va recollir la Sardana Espolsada de Calella al <em>Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors.</em></span></span></p> 41.6132600,2.6569100 471415 4606895 08035 Calella Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2024-06-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97430 Ball de l'Espolsada https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-lespolsada-0 <p><span><span>AMADES, J.; PUJOL, f. (1936). <em>Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. </em>Vol I. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera.</span></span></p> <p><span><span><em>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya</em>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> XX Ja no es balla. <p><span lang='CA'><span><span><span>El Ball de l’Espolsada era una dansa tradicional de la ciutat de Calella. Es ballava pel dimarts de carnestoltes. </span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>En aquest ball, els balladors executaven un pas o punteig que també es diu 'espolsar'. Es considera un ball propi del Vallès, el Maresme i el Pla de Llobregat, que formava part del Ball de gitanes.</span></span></span></span></p> 08035-157 Calella <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El folklorista Joan Amades va recollir el Ball de l'Espolsada de Calella al </span></span></span></span></span><span><span><em>Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors.</em><span><span><span> </span></span></span></span></span></p> 41.6132600,2.6569100 471415 4606895 08035 Calella Sense accés Dolent Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Inexistent 2024-06-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 119 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97431 Ball de Bastons https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-13 XX <p>El ball de bastons és una dansa tradicional de la ciutat de Calella.</p> <p>Els balladors formen dues fileres de vuit persones, entre les que hi ha un abanderat. Al ritme de les gralles, la caixa i el bombo ballen peces de composició diversa, en què fan un recorregut on es piquen els bastons amb la parella, tot passant en direccions oposades, creuant-se i buscant un altre ballador. El vestuari característic és la camisa i pantalons blancs i camisa blanca, amb la faixa, el mocador i les espardenyes de vetes. Les dones porten la indumentària típica de la pubilla catalana. </p> 08035-158 Calella <p>El ball de Bastons està documentat a Calella des de principi del segle XX, tot i que es creu que el seu origen pot ser anterior. El va documentar el folklorista Joan Amades com a ball tradicional de Calella.</p> <p>Antigament les colles només estaven formades per homes i anaven vestits amb espardenyes de set vetes amb cascavells i una faixa. El flabiolaire Joan Roig i Carbó, popularment conegut com el Nan del Flabiol, era qui ensenyava a ballar bastons durant la primera meitat del segle XX. Després de la Guerra, els bastoners van seguir vinculats al grup d'Acció Catòlica i era la parròquia qui es feia càrrec del vestuari. A finals del segle XX, la Colla de Geganters i Grallers de Calella, amb l'Aniol Noguera al capdavant, van començar a acompanyar els bastoners arreu de Catalunya. Poc després la Colla va cessar la seva activitat.</p> 41.6132600,2.6569100 471415 4606895 08035 Calella Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2024-09-27 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97432 Ball del Patatuf https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-patatuf-0 <p><span><span>AMADES, J.; PUJOL, f. (1936). <em>Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. </em>Vol I. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera.</span></span></p> <p><span><span><em>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya</em>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> XX Ja no es balla. <p><span><span><span><span><span><span>El Ball del Patatuf era una dansa tradicional de la ciutat de Calella. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En aquest ball, durant els primers compassos els balladors piquen de mans tres vegades i a continuació marquen un punteig. Va ser un ball molt popularitzat a la Catalunya nova.</span></span></span></span></span></span></p> 08035-159 Calella <p><span><span>El folklorista Joan Amades va recollir el Ball del Patatuf de Calella al <em>Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors.</em></span></span></p> 41.6132600,2.6569100 471415 4606895 08035 Calella Sense accés Dolent Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús Inexistent 2024-06-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 119 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97433 La Bolangera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bolangera-0 <p><span><span><span>AMADES, J.; PUJOL, f. (1936). <em><span>Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. </span></em>Vol I. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera.</span></span></span></p> <p><span><span><em>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya</em>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> XX Ja no es balla. <p>El ball de la bolangera era una dansa típica del nucli de Calella.</p> <p>Els balladors es distribueixen en parelles i comencen amb una sardana i a partir d'aleshores s'entrelliguen entre elles i fan cercles. Al final acaben fent un ball rodó o sardana igual que a l'inici.</p> 08035-160 Calella <p><span><span>El folklorista Joan Amades va recollir el Ball de la Bolangera de Calella al <em>Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors.</em></span></span></p> 41.6132600,2.6569100 471415 4606895 08035 Calella Sense accés Dolent Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Inexistent 2024-06-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 119 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97434 Ball de les Almorratxes https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-les-almorratxes <p><span><span>AMADES, J.; PUJOL, f. (1936). <em>Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. </em>Vol I. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera.</span></span></p> <p><span><span><em>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</em> Generalitat de Catalunya.</span></span></p> Ja no es balla. <p><span><span><span><span><span><span>El Ball de les Almorratxes era una dansa tradicional de la ciutat de Calella. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En aquest ball hi havia quatre parelles de balladors i incorporava l'ús d'un gerret de vidre o almorratxa ple d'aigua perfumada que els balladors oferien a la respectiva balladora. Segons explica Amades, quan es ballava hi solia haver una gran trencadissa, i era una de les gràcies del ball. </span></span></span></span></span></span></p> 08035-161 Calella <p><span><span>El folklorista Joan Amades va recollir el Ball de les Almorratxes de Calella al <em>Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors.</em></span></span></p> 41.6132600,2.6569100 471415 4606895 08035 Calella Sense accés Dolent Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 119 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97435 Ball del toquen a correr https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-toquen-a-correr <p><span><span>AMADES, J.; PUJOL, f. (1936). <em>Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. </em>Vol I. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera.</span></span></p> <p><span><span><em>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya</em>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> XX Ja no es balla. <p>El ball del 'toquen a córrer' formava part del ball de les Almorratxes.</p> <p>És una dansa airosa i esbojarrada que es ballava a la part final. Era un element comú de les poblacions de Calella, Canet de Mar, Lloret de Mar, Malgrat i Sant Pol de Mar, entre d'altres.</p> 08035-162 Calella <p><span><span>El folklorista Joan Amades va recollir el ball del Toquen a córrer de Calella al <em>Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors.</em></span></span></p> 41.6132600,2.6569100 471415 4606895 08035 Calella Sense accés Dolent Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Inexistent 2024-07-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 119 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97436 Contradansa https://patrimonicultural.diba.cat/element/contradansa <p><span><span>AMADES, J.; PUJOL, f. (1936). <em>Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. </em>Vol I. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera.</span></span></p> <p><span><span><em>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya</em>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> XX Ja no es balla. <p><span><span><span><span><span><span>La Contradansa era una dansa tradicional de la ciutat de Calella. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Era un ball senyorívol, que segons Amades era més propi de ser ballat en una sala que en una plaça. També apunta que tenia escàs valor musical i coreogràfic i que té moltes evolucions. </span></span></span></span></span></span></p> 08035-163 Calella <p><span><span>El folklorista Joan Amades va recollir la Contradansa de Calella al <em>Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors.</em></span></span></p> 41.6132600,2.6569100 471415 4606895 08035 Calella Sense accés Dolent Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús Inexistent 2024-06-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 119 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97437 Revetlla de Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/revetlla-de-sant-jaume XX-XXI <p><span><span><span>La revetlla de Sant Jaume es celebra el dia 25 de juliol. Els infants poden participar en el concurs de fanalets artístics, que encenen al vespre quan es fa la revetlla amb petards. S’organitza també un sopar popular a la fresca, un espectacle infantil i una ballada de sardanes.</span></span></span></p> 08035-164 Passeig Manuel Puigvert <p>A principi del segle XX a Calella hi havia la tradició de la vigília de Sant Jaume de visitar el Sant en un altar improvitzat a l'Hospital de Sant Jaume, on s'hi feien ofrenes de fruita i els nens portaven fanalets. Més endavant, els joves d'Acció Catòlica organitzaven un concurs de fanalets artístics, amb desfilada i premi per al guanyador. La vetllada acabava amb una audició de sardanes. Amb el pas dels anys la tradició es va començar a denominar 'verbena' i després 'revetlla'.</p> 41.6132000,2.6625200 471882 4606887 08035 Calella Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97437-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97437-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97438 Festa Major de Sant Quirze i Santa Julita https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-quirze-i-santa-julita-0 XVIII-XXI <p><span><span><span>La Festa Major de Sant Quirze i Santa Julita es celebra cada any el 16 de juny. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És considerada la festa major petita de la localitat. Entre els actes que s’hi fan, en destaca la renovació dels vots de poble, amb un ofici de la Secretària on es reparteixen rams de clavells als assistents. Hi trobem també els sopars al carrer, en què hi participen una vintena de carrers i els veïns comparteixen un àpat. La festa s'acompanya d'actuacions i concerts, així com cercavila de gegants i bestiari calellenc.</span></span></span></p> 08035-165 Calella <p>La festa major de Sant Quirze es va començar a celebrar a principi del segle XVII, probablement recollint una tradició anterior lligada al veïnat de Capaspre. Era organitzada pels massips, que feien ballades en què venien músics contractats. S'hi feia un ofici i una processó dels Sants Patrons, encara situats al Capaspre. Durant la segona meitat del segle XVII es documenta una festa molt completa, vinculada a l'arribada de les relíquies del Sant. L'any 1669 ja hi ha una parella de gegants i l'any següent cavallets.</p> <p>Al segle XVIII la guerra desmunta la simbologia que havia tingut la festa, atès que depenien de l’organització civil. Així i tot, es manté la processó i l'ofici de Sant Quirze. Amb l'arribada del segle XX, es fa un ofici de matinada a la capella de Sant Quirze i Santa Julita, denominat 'de la secretària'. Hi assisteixen els funcionaris municipals i la secretària de l'Ajuntament de Calella. Després segueix l'ofici a la parròquia, amb<br /> seguici de gegants entre mig.</p> <p><br /> Passada la guerra, la festa major arriba com a 'festa major petita'. Amb l'arribada del primer govern democràtic, s'afegeixen els sopars al carrer a la vigília de Sant Quirze.</p> 41.6126100,2.6580900 471513 4606823 08035 Calella Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97438-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97438-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97438-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97438-4.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2024-09-27 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. La informació històrica ha estat recollida per Aniol Noguera. 98|119|94 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97448 Aplec de la sardana https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-5 XX <p>Conegut també com l’Aplec Pairal de Catalunya, l’Aplec de Calella és considerat l’aplec de la sardana més antic de Catalunya.</p> <p>A partir del 1929 es realitza al Parc Dalmau de Calella, i es fixà una data definitiva: el primer diumenge de juny. D'aleshores ençà, s'ha celebrat cada any, llevat de dos anys en el període de la Guerra Civil Espanyola.</p> <p>L’Agrupació Sardanista de Calella, una de les entitats més emblemàtiques de la ciutat, organitza l’Aplec. Hi participen les cobles més importants del país i concentra uns 3.000 sardanistes.</p> 08035-166 Passeig de Manuel Puigvert, s/n. <p><span><span><span>L’Aplec de Calella va néixer l’any 1926 per commemorar el segon aniversari de la fundació de la Joventut Sardanística de Calella. Es va celebrar a la Font de Sant Jaume de Pineda i, gràcies a una col·lecta popular, es van poder convidar les dues millors cobles del moment, la Barcelona i la Principal de la Bisbal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es va tornar a celebrar els anys següents sota el nom de “Aplec Llevantí de la Sardana”, tot i que l’any 1929 es va traslladar al Parc Dalmau. Des d’aleshores s’ha celebrat de forma ininterrompuda, exceptuant el període de la Guerra Civil. Entre els moments més emblemàtics de la celebració, hi ha la visita l’any 1978 del Molt Honorable President Josep Terradellas, que tornava de l’exili. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de fa uns anys, s’han introduït alguns elements, com que la vigília de l’aplec es faci un concert i el trasllat de l’audició del diumenge a la nit de dissabte. </span></span></span></p> 41.6132400,2.6625200 471882 4606891 1926 08035 Calella Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97448-2k5a9367.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97448-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97448-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2024-12-04 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 119|98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97449 Festa de la Cervesa https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-cervesa XX-XXI <p>La Festa de la Cervesa es celebra cada any durant els tres primers caps de setmana d'octubre, prenent el relleu de la Festa Major.</p> <p>És una festa que es fa entorn aquest producte i que reprodueix la celebració tradicional alemana, que té la cervesa, la música i els àpats com a protagonistes. La festa té inici amb una cercavila que comença a la Riera de Capaspre i segueix amb el degollament del barril a l'envelat. En les diverses cercaviles que s'organitzen hi participen bandes procedents de diversos països del nord d'Europa.</p> 08035-167 Calella. <p>La Festa de la Cervesa de Calella es va començar a celebrar per influència del gran nombre de turistes de procedència alemanya que hi havia a la ciutat. L’any 2023 es va celebrar la 34a edició.</p> 41.6136800,2.6581700 471520 4606941 1986 08035 Calella Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97449-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97449-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic Inexistent 2024-09-27 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 119|98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97450 Monument a Enric Teixidó https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-enric-teixido XX <p>Monument commemoratiu dedicat a Enric Teixidó, situat al passeig de Garbí, davant la platja.</p> <p>És un bust de bronze que representa a Enric Teixidó, fixat sobre una monòlit. A la part frontal de la base hi ha una placa de bronze on hi diu 'LA CIUTAT DE / CALELLA / A / ENRIC TEIXIDÓ / I / SALVÀ / PROMOTOR DE / TURISME / 8-XII-1996'.</p> 08035-168 Passeig de Garbí, s/n. <p>El monument va ser col· locat l'any 1996 pel “Grup Pa, Vi i Moltó” en<br /> reconeixement a la figura d'Enric Teixidó i el seu paper en la promoció turística de la ciutat.</p> 41.6107600,2.6538700 471160 4606619 1996 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97450-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-09-27 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97451 Rellotge de sol de la platja de Garbí https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-platja-de-garbi XX <p>Rellotge de sol construït davant de la platja de Garbí.</p> <p>Es tracta d'un rellotge equatorial orientat a migdia en què el gnòmon és una placa giratòria mòbil on hi ha imprès un analema perquè es pugui projectar l'escala horària. La lectura pot ser de l'hora civil, la solar i la del calendari analemàtic. </p> 08035-169 Platja de Garbí, s/n. <p>Es tracta d'un model de rellotge patentat per Juan Vicente Ortiz, que té models semblants a Benidorm, Dènia i Penyíscola.</p> 41.6107500,2.6538800 471161 4606618 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97451-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-07-03 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. Juan Vicente Pérez Ortiz 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97452 Gegants de Calella https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-calella <p>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2016). 'Història dels gegants de Calella i dels origens de la Colla dels geganters (1935-1985)', a <em>XXXII Sessió d'Estudis Mataronins,</em> Mataró, pp. 211-244.</p> XXI <p><span><span><span>Els gegants de Calella s’anomenen Quirze i Minerva. En Quirze i la Minerva fan 3,98m i 3,77m d’alçada respectivament i pesen al voltant<br /> dels 75 kg. En Quirze, representa un centurió romà vestit i La Minerva representa la bella dama del gegant. Surten en les principals festes i cercaviles del poble i tenen un ball i música propis.</span></span></span><span><span><span> </span></span></span></p> 08035-170 Fàbrica Llobet i Guri / C. Sant Jaume, 339. <p>La parella de gegants original data de l’any 1935. S’inicià la seva construcció de mans de Jaume Farrerons que, degut a la seva mort sobtada el 15 de febrer de 1935, només va poder esculpir el bust del gegant. Per aquest motiu, es va recórrer a Sadurní Brunet per acabar la feina i esculpir el bust de la gegantessa.</p> <p><br /> Des de bon inici, el dia de la inauguració, es va veure que el pes era excessiu (120 kg) i, per tant, que suposava un inconvenient. Aquest pes desmesurat es devia a que eren fets de guix massís. Per aquest motiu, durant la Festa Major del mateix any, foren arreglats i reconstruïts de cartró-pedra per tal de ser més manejables.</p> <p>El 1936, a causa de la Guerra Civil, es van donar per desapareguts. El 1943 es van reconstruir i van ser utilitzats fins l’any 1960. El 1961 varen ser reemplaçats per una nova parella, en Bernat I i l’Elisenda. Aleshores, novament, es van donar per desapareguts, ja que no es sap ben bé què va succeir (algunes hipòtesis expliquen que es van cremar). El 16 de setembre de l’any 2002, per la Festa Major de la Minerva i coincidint amb la XXa Trobada de Gegants de Calella, la Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella va fer la inauguració d’una nova parella de gegants, rèplica dels primers de l’any 1935, construïts per en Toni Mujal. Van ser batejats amb en nom de Quirze i Minerva, en honor a les dues Festes Majors de la ciutat.</p> 41.6180200,2.6605600 471721 4607422 2002 08035 Calella Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97452-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97452-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97452-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Lúdic/Cultural Inexistent 2024-11-28 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. Toni Mujal 98 52 2.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97453 Goigs a Sant Nicolau https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-nicolau-0 XX-XXI <p>Els goigs en honor a Sant Nicolau, copatró de la parròquia de Calella, es canten el dia de la seva festivitat, el dia 6 de desembre. </p> <p>La versió més antiga que es conserva data de l'any 1974 i va ser promocionada pel 'Grup Pa, Vi i Moltó' i la Comissió de Festes de Pekín.</p> <p>Comença així: 'De l'Església de Calella / al damunt del portal gran, / guardeu-nos Santa Maria / i Bisbe excels Sant Nicolau;/ què allunyeu vents i tempestes / i lliureu d'errors i mal!'.</p> 08035-171 Església de Santa Maria i Sant Nicolau 41.6138800,2.6585500 471552 4606964 1974 08035 Calella Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2024-07-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97454 Goigs a Sant Quirze i Santa Julita https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-quirze-i-santa-julita-0 XVIII-XXI <p>Els goigs en honor al Sant Quirze i Santa Julita, patrons de la ciutat de Calella.</p> <p>Es canten el dia de la seva festivitat, el dia 16 de juny. Se'n conserven diverses versions amb textos diferents. La versió més antiga data de l'any 1864, escrit en castellà.</p> <p>Els que es canten actualment comencen així: 'Oh màrtirs de gran valia, / socorreu els pecadors!/ oïu-los Santa Julita/ i Sant Quirze Gloriós (...)'.</p> 08035-172 Capella de Sant Quirze i Santa Julita. 41.6126500,2.6581300 471516 4606827 08035 Calella Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2024-07-11 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97455 Font de Sant Elm https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-elm XX <p>Font urbana situada en un costat de la plaça de Sant Elm.</p> <p>És una font de formigó de perfil arrodonit que a la part frontal té una majòlica on s'hi representa el Sant. En un costat hi diu 'Font de Sant Elm' i a sota hi ha l'escut de Calella i 'Calella 16/VI/91'.</p> <p>El brollador és una aixeta metàl·lica que està fixada enmig de la majòlica. L'aigua cau en una pica semicircular que s'hi adossa.</p> 08035-173 Pl. de Sant Elm. <p>La majòlica dedicada a Sant Elm, patró dels mariners, va ser col·locada pel “Grup Pa, Vi i Moltó” l’any 1991.</p> 41.6114000,2.6553600 471285 4606689 1991 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97455-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97455-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97455-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social Inexistent 2024-09-27 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. Teodosio Garcia Orcajo 119|98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97456 Font de la Guineu https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guineu-2 XX No hi brolla aigua i s'han eliminats els bancs. <p>Font situada a continuació d'un revolt pronunciat de la carretera d'Hortsavinyà, prop del pont del torrent de Ca l'Estolt.</p> <p>És una font construïda en un marge amb un mur de pedra lligada amb morter. A la part frontal hi ha una majòlica on s'hi representa una guineu, a sobre hi ha escrit 'Font de la guineu' i a sota 'Calella 1986 / Ofrena Grup Pa, Vi i Moltó'.</p> <p>A sota hi ha el broc, que era un tub metàl·lic que es troba inutilitzat. La part de sobre el mur està acabat amb unes teules que protegeixen la majòlica de la pluja.</p> 08035-174 Carretera d'Hortsavinyà. <p>Va ser arranjada l'any 1985 pel “Grup 'Pa, Vi i Moltó'. Originalment la font tenia un banc a banda i banda, que va ser eliminat en motiu de les obres a la carretera.</p> 41.6348400,2.6306600 469238 4609300 1986 08035 Calella Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97456-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97456-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97456-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2024-09-27 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 119|98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97457 Camí fondo https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-fondo IV-XX Alguns trams han estat urbanitzats. <p><span><span><span>El camí fondo és un camí d’origen antic que evitava el pas difícil per la zona rocosa de la costa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment té el seu inici en un marge del torrent del Raig, segueix fins a la Urbanització de Valldenguli, i enllaça amb la serra de les Guilles, tot passant abans per sota el pont de l’autopista. La seva denominació la trobem en que passava entre marges força alts, fet que era aprofitat des de l’època romana com a via de comunicació menys exposada als perills. </span></span></span></p> 08035-175 Torrent del Raig. <p>El camí fondo és una via de comunicació que es creu que ja era utilitzada en època romana per salvar l'entrada de Calella per la costa, on les roques arriben al mar. En època medieval va seguir sent un camí important.</p> 41.6160300,2.6479100 470666 4607206 08035 Calella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97457-1.jpg Inexistent Medieval|Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 85|94|98 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97458 Riera de Capaspre https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-capaspre <p>MASSONS, J.M. (2005). “Història de la Ciutat de Calella”. Calella: Ajuntament de Calella.</p> <p>SOLDEVILA, X. (2021). “De la pobla de la Calella a la vila de Calella”. Calella: Ajuntament de Calella.</p> <p>PONS GURI, J.M. I RODRÍGUEZ BLANCO, J. (1988). “Dels privilegis al règim municipal de Calella”. Calella: Ajuntament de Calella.</p> <p>La riera de Capaspre és un curs petit d'aigua que neix al Montnegre. Transcorre pel sector de ponent del terme fins a desembocar al mar, entre la platja de Garbí i la Gran. En aquest darrer tram en què transcorre per un entorn urbà, ha estat canalitzada.</p> <p>Es tracta d'un curs fluvial amb pendents poc pronunciats i un cabal d'aigua discontinu, generalment més abundant a la primavera i la tardor. El llit de la riera es manté de sauló, i hi creixen comunitats vegetals de riera com el canyissar.</p> 08035-176 Sector de sud-oest del terme municipal. <p><span><span><span><span><span>A la part alta de la riera de Capaspre s'hi va establir en època medieval el primer veïnat de Calella, de la qual en formaven part diversos masos i la capella de Sant Quirze, documentada des de l'any 1184. El nom de Capaspre es creu que ve del llatí 'Caput asperum', és a dir 'promontori que sobresurt'. La seva conca marca els límits del terme municipal de Calella.</span></span></span></span></span></p> 41.6249300,2.6461700 470525 4608194 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97458-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97459 Font d'en Decai https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-decai XX <p>Font situada en una zona boscosa a la baga del Puig de Popa.</p> <p>Està construïda en una paret adossada al marge de pedra lligada amb morter. A la part frontal de la qual hi ha una fornícula amb una majòlica on s'hi representa Sant Bonaventura amb la ciutat de Calella al fons.</p> <p>A sota hi posa 'FONT D'EN DECAI / 1985'. A la part de la fornícula, acabada de forma triangular, hi ha inscrit 'OFRENA / GRUP PA, VI I MOLTÓ / CALELLA'. A la part inferior del mur hi ha un tub metàl·lic que fa de brollador i l'aigua cau en una pica circular.</p> 08035-177 Baga del Puig de Popa. <p>Va ser arranjada l'any 1985 pel grup 'Pa, Vi i Moltó'.</p> 41.6246700,2.6360400 469681 4608169 1985 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97459-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97459-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97459-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social Inexistent 2024-06-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 119|98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97460 Font de Sant Quirze https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-quirze-1 XX <p>Font urbana situada en un marge a l'inici del carrer Ramon Llull.</p> <p>És un pilar fet de formigó que té la part frontal estriada, amb una majòlica a la part central. A la majòlica hi ha representada la imatge del sant i la capella, i a sobre hi diu 'Font de Sant Quirze' i a sota 'Ofrena / grup Pa, Vi i Moltó / Calella 1987'. A sota hi ha l'aixeta metàl·lica i l'aigua cau en una pica quadrangular del mateix material.</p> 08035-178 C. Ramon Llull, s/n. <p>Va ser construïda pel grup 'Pa, Vi i Moltó' l'any 1987. L'antiga capella de Sant Quirze del veïnat de Capaspre fou traslladada al segle XVIII en unes terres denominades l'Aulet d'en March, prop d'aquesta font.</p> 41.6162200,2.6544600 471212 4607225 1987 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97460-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97460-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social Inexistent 2024-06-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97461 Monument a Lluís Companys https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-10 XX <p>Monument situat a l'inici de la platja de Garbí, en un petit mirador que hi ha al costat de la carretera nacional.</p> <p>Es tracta d'un monòlit a la part frontal del qual hi ha fixada una placa metàl·lica amb l'escut municipal on hi diu 'MIRADOR DEL / PRESIDENT / LLUÍS COMPANYS I JOVER / CALELLA, OCTUBRE 1990'.</p> <p>Al costat hi ha un plafó dels Espais de Memòria del Memorial Democràtic explicant la figura del President Lluís Companys i la defensa de costa de la Guerra Civil.</p> 08035-179 Mirador Lluís Companys, s/n. 41.6092400,2.6473000 470612 4606452 1990 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97461-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97461-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-06-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97462 Font de Pa, vi i moltó https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-pa-vi-i-molto <p><span><span><span>PRUNA, J. (2014). <em>Llenguatge en pedra i bronze: Grup Pa, vi i moltó cultural i recreatiu 45è aniversari (1969-2014). </em>Calella.</span></span></span></p> XX <p>Font urbana situada en un costat del parc públic de Conrad Prat.</p> <p>És una estructura formada per una estructura de pedra de planta quadrangular, amb la part frontal rebaixada on hi ha una aixeta metàl·lica fixada. A sota hi ha una pica rectangular integrada al mur. Sobre el pilar hi ha un parell de moltons fets de bronze.</p> <p>En un costat s'hi adossa un mur perpendicular també revestit de pedra, i a la part frontal tres plaques metàl·liques on hi diu 'FONT PA, VI I MOLTÓ / 30È ANIVERSARI / CALELLA, JUNY 1999'.</p> 08035-180 Pl. de Conrad Prat, s/n. <p>El “Grup Pa, Vi i Moltó” era una entitat cultural calellenca que va participar molt activament en la vida social i cultural de la ciutat durant 50 anys. Va ser fundada per Jaume Pruna i Paradell el 30 de novembre de 1969 i poc després ja començaria a celebrar actes culturals com el cagatió monumental, el concurs d’arròs o el concurs de pintura ràpida.</p> <p><br /> Igualment, el Grup va col·locar molts monuments, plaques i majòliques, de les quals avui encara en queda testimoni, a Calella, al Maresme, Catalunya Nord i Espanya.</p> <p><br /> El seu fundador Jaume Pruna, va rebre el Premi Ciutat de Calella per la seva tasca, i va morir el 2020.</p> <p><br /> El “Grup Pa, Vi i Moltó” es va dissoldre l’any 2019.</p> 41.6185900,2.6617300 471819 4607485 1999 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97462-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social Inexistent 2024-09-27 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97463 Mina de Ca l'Estolt https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-ca-lestolt XVI-XIX No hi ha aigua i els sediments la cobreixen parcialment. <p>Mina d'aigua situada al marge del torrent de Ca l'Estolt.</p> <p>Està construïda amb pedra lligada amb morter, amb la boca tapada per una planxa metàl·lica i parcialment tapada de sediments. El primer tram que es pot observar de la mina està cobert amb lloses. Davant la boca hi havia un safareig que es va emportar una avinguda d'aigua. </p> 08035-181 Torrent de Ca l'Estolt. <p><span><span><span>Les mines d’aigua de Calella han estat poc documentades fins a l’actualitat, en què la calellenca Montserrat Millàs n’ha promogut l’estudi. Explica que ja al segle XVI es troba documentada l’existència d’una mina d’aigua que proveeix d’aigua el nucli. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi havia tres circuits de conducció d’aigua, que seguien el torrent del Raig, la riera de Capaspre i el torrent de la Coma. La del torrent del Raig és la més antiga i té una extensió de 1.820 m, seguida de la de la riera de Capaspre, amb 2.300 m de llargada, i finalment la del torrent de la Coma amb 950 m. Actualment es conserven les dues primeres, havent-se perdut la del torrent de la Coma. Tot això quedà recollit en un estudi de l’estat de les mines de l’any 1944. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg del recorregut de les mines del torrent del Raig i de la Riera de Capaspre, hi ha diverses boques o entrades que deriven d’aquestes mines principals.</span></span></span></p> 41.6372000,2.6322900 469375 4609562 08035 Calella Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97463-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97463-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97463-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97463-4.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús Inexistent 2024-06-27 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 98|94 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97464 Monument a Ròmul Bosch i Alsina https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-romul-bosch-i-alsina XX <p>Monument commemoratiu dedicat a Ròmul Bosch situat al passeig de les Roques de Calella, davant la platja de Garbí.</p> <p>És un monòlit escairat sobre el qual hi ha un bust de bronze que representa a Ròmul Bosch. A la part frontal del monòlit hi ha gravat 'CALELLA / A / RÒMUL / BOSCH I ALSINA / MINERVA '92'.</p> 08035-182 Passeig de les Roques, s/n. <p>Ròmul Bosch i Alsina (Calella, 1846-Barcelona, 1923)<br /> Nét de Francesc Alsina i Costas, important soci de la companyia Alsina, Marc i Cona, fundada a Calella a finals del segle XVIII i dedicada al trànsit mercantil amb Amèrica.</p> <p>Fill de Fèlix i Petronila, va ser el seu pare qui el va formar des dels primers anys en les arts marítimes i en l'activitat mercantil. L'any 1876 es va establir a Barcelona, on va dirigir els negocis d'exportació de vi i la importació de cotó. Convertit en directiu de la companyia naviliera Pinillos, Izquierdo i Cía., des de 1884 competidora de la Companyia Transatlàntica del marquès de Comillas, va formar part de la Companyia Crèdit &amp; Docks, fundada aquest mateix any.</p> <p>El 1890 va establir una fàbrica de cotó a Roda de Ter i va crear la primera fàbrica de ferro esmaltat d'Espanya. Va ser president de la Junta d'Obres del Port de Barcelona (1900), que va modernitzar i ampliar, i va ser recompensat en ser batejada una de les zones del port amb el seu nom. Entre altres càrrecs, va ser diputat per Barcelona (1899), senador (1901) i alcalde de Barcelona (1905).</p> <p><br /> El monument va ser col·locat pel “Grup Pa, Vi i Moltó” l’any 1992.</p> 41.6093700,2.6482800 470694 4606466 1992 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97464-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97464-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-09-27 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 119|98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97465 Àncora rescatada al mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-rescatada-al-mar <p>Àncora situada en un parterre de la plaça de Sant Elm.</p> <p>És de notables dimensions i no conserva la grapa. Al costat hi ha un monòlit amb una placa fixada que diu 'ÀNCORA RESCATADA / A LA MAR PEL CLUB / LOCAL D'ACTIVITATS / SUBAQUÀTIQUES / CALELLA 1987'.</p> 08035-183 Pl. de Sant Elm, s/n. 41.6112900,2.6547800 471236 4606677 1987 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97465-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Ornamental Inexistent 2024-06-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 98 52 2.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97466 Font de la Llopa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-llopa XXI <p>Font urbana situada al principi del passeig de les Roques.</p> <p>És una font constituïda per un pilar d'obra amb una pica rectangular adossada a cada costat. Sobre la pica hi ha un brollador de bronze en forma de cap de llopa, on hi diu 'Font de la Llopa'.</p> <p>El pilar està coronat per una bola de formigó. A les cares laterals del pilar hi ha una majòlica decorativa. L'acabat és arrebossat i pintat.</p> <p>L’any 1990 el “Grup, Pa, Vi i Moltó” va arranjar la font.</p> 08035-184 Passeig de les Roques, s/n. 41.6096700,2.6484800 470711 4606499 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97466-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97466-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social Inexistent 2024-09-27 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97467 Refugi antiaeri de la Granja https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-de-la-granja XX <p><span><span><span><span><span><span><span>Refugi situat en un marge al costat del carrer Doctor Vivas. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>S'obre amb dues boques o entrades actualment tancades, des d'on comença una galeria subterrània excavada en el terreny natural. Les galeries conflueixen en una cambra circular. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08035-185 C. del Doctor Vivas <p>El Comitè Municipal, el 2 de novembre de 1936, va decidir la creació d’uns refugis per a protegir la població civil dels bombardejos aeris. Es van construir tres refugis a la ciutat: el primer a la muntanya del Roser, el segon al parc dels Pins o Parc Dalmau i el tercer anomenat de la Granja. Tots tres tenien una cabuda total de 3.600 persones, just la meitat de la població de Calella en aquell moment. La població es distribuïa entre els tres refugis en funció dels carrers on vivia; cadascun dels refugis tenia tres portes d’accés per facilitar-ne l’accés i evitar aglomeracions.</p> <p>Calella va patir dos bombardejos aeris importants. El primer s'esdevingué el dia 4 d'abril de 1937. Un avió va bombardejar la fàbrica Llobet-Guri S.A., aleshores empresa col·lectivitzada amb el nom “El Faro de Calella”. Tot i causar nombrosos danys materials no va produir víctimes entre la població. Més greu fou el bombardeig de la matinada del dia 24 de novembre de 1938. Quatre bombes varen ser llençades des d’un avió provinent de les bases aèries franquistes de Mallorca, impactant a les cases dels carrers de Colom i Riera, causant tres morts i diversos ferits, així com importants danys en prop de 40 habitatges.</p> 41.6193800,2.6630400 471928 4607573 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97467-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97467-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. També és conegut com el refugi de 'las Cuevas' perquè durant uns anys s'hi organitzaven esdeveniments a l'interior. 98 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97468 Font del Torrent de les Basses https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-de-les-basses <p>Font situada en el marge del torrent de les Basses, poc abans que desemboqui al mar.</p> <p>Entremig de la vegetació sobresurt un broc metàl·lic fixat en un mur, d'on brolla l'aigua. L'aigua cau en una petita pica que hi ha sota, que quan es plena baixa pel torrent.</p> 08035-186 Torrent de les Basses. 41.6077500,2.6454300 470456 4606287 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97468-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Inexistent 2024-09-27 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97469 La Llopa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llopa XXI <p>La llopa és una de les figures més populars del bestiari festiu de Calella, que representa la gossa llop de la llegenda calellenca.</p> <p>És una figura de foc, feta de fibra de vidre i alumini, vestida amb mantell negre i mantó grana on hi ha brodat l'escut de la ciutat. La treuen dos portadors i segons l'acte en què surt incorpora pirotècnia, quan incorpora una vestimenta ignífuga. Actua sempre en la Festa Major de Sant Quirze i Santa Julita i en la Festa Major de la Minerva. </p> 08035-187 C. Sant Jaume, 339. 41.6180300,2.6606000 471724 4607424 2007 08035 Calella Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97469-20240521103943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97469-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97469-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97469-4.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Lúdic Inexistent 2024-11-28 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. Toni Mujal de Cardona Representa la gossa llop de la història popular de Calella. És duta per 2 persones, per poder simular les 4 potes de l’animal. Aquesta està feta de fibra de vidre, fusta i alumini. Llueix vestimentes diferents segons l’ocasió: vestimenta ignifuga o de lluïment. Aquesta vestimenta es compon, en ambdós casos, d’un mantell negre per ocultar els portardos i un mantó grana amb un brodat de l’escut de la ciutat de Calella al llom de la bèstia. Té 6 punts de foc distribuïts per igual a costat i costat de la boca i 3 punts de foc suplementaris al dors, just sobre la cua. 119|98 52 2.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97470 Pubillatge de Calella https://patrimonicultural.diba.cat/element/pubillatge-de-calella XX-XXI <p><span><span><span><span><span>El pubillatge és un esdeveniment de llarga tradició a Calella. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del seu origen s'escullen les Pubilles i Dames d'Honor, a les quals s'han anat incorporant la Pubilleta, l'Hereu, els Fadrins i el Pubillatge infantil. La proclamació del pubillatge es fa dins la Festa Major de la Minerva. A partir d'aquest dia i durant el curs de l'any, els escollits fan d'ambaixadors de la ciutat, tot participant en diversos esdeveniments i transmetent la cultura popular calellenca arreu de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> 08035-188 Calella <p><span><span><span><span><span>El pubillatge de Calella va néixer l'any 1958, quan Maria Àngels Costa i Vives va ser escollida Pubilla per la Comissió de Festes. La Pubilleta es va incorporar el 1969, mentre que l'hereu no s'incorporaria fins el 2001. L'any 2002 es varen afegir els Fadrins, i el 2015 el Pubillatge infantil. Des de l'any 2009 hi ha una Associació de Pubillatge de Calella que vetlla pel seu funcionament.</span></span></span></span></span></p> 41.6132600,2.6569100 471415 4606895 1958 08035 Calella Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97470-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97470-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97470-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 119|98 63 4.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97471 Carta de poblament de Calella https://patrimonicultural.diba.cat/element/carta-de-poblament-de-calella <p>MASSONS, J.M. (2005). “Història de la Ciutat de Calella”. Calella: Ajuntament de Calella.</p> <p><br /> SOLDEVILA, X. (2021). “De la pobla de la Calella a la vila de Calella”. Calella: Ajuntament de Calella.</p> <p>PONS GURI, J.M. I RODRÍGUEZ BLANCO, J. (1988). “Dels privilegis al règim municipal de Calella”. Calella: Ajuntament de Calella.</p> <p>FERNÁNDEZ TRABAL, J. (director); CATAFAU CASTELLET, A.; GIFRE RIBAS, P.; PÉREZ LATRE, M.; CASTÁN RANCH, A.; SALES FOLCH, N.; SAROBE HUESCA, R.(2006): “Història dels Llupià (1088-1771) i dels seus llinatges incorporats: Icard, Roger i Vallseca”. Canet: Edicions Trabucaire.</p> XIV <p>Còpia de la versió catalana de la carta de poblament de Calella, de 1338.</p> <p><br /> El document forma part del fons documental Desvalls conservat a l’Arxiu Nacional de Catalunya.</p> <p><br /> La carta de poblament calellenca de 1327 es va perdre però se’n va fer una còpia l’any 1338 en què Bernat II de Cabrera confirmava els privilegis i afegia una darrera gràcia destinada a afavorir els intercanvis comercials.</p> 08035-189 Arxiu Nacional de Catalunya. C. de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès <p>El juliol de 1327 el rei Jaume II concedia al vescomte Bernat I de Cabrera el dret de crear un mercat setmanal els dimecres i una fira anual de deu dies passada la festa de l’Assumpció al terme de Montpalau. El 29 novembre de 1327 Bernat I de Cabrera atorgava una carta franqueses destinada a fundar la població de Calella i així, fer efectiva la concessió reial del mercat i de la fira.</p> <p>Amb Bernat II de Cabrera es consolidà la vila de Calella i el seu mercat. El 10 de juliol de 1338, el vescomte va confirmar aquests privilegis i a més, va afegir una darrera gràcia destinada a afavorir intercanvis comercials. El fons documental Desvalls conservat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, conté documentació de diferents famílies que varen acabar empeltant-se en aquesta nissaga nobiliària, entre ells els Roger de Calella.</p> 41.6132600,2.6569100 471415 4606895 1338 08035 Calella Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2024-11-18 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97472 Camí Ral https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-36 <p><span><span><span>BORRELL, M.; et al. (2005). <em>Deu llegües de pols i roderes: el camí ral de Girona a Tordera. </em>Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORN, F. (2010). <em>Viure i sobreviure al s. XVI a la Marina de la Selva (Castell de Montpalau i Castell de Palafolls). La defensa, l’atac i el rescat davant de les incursions dels corsaris turcs i algerians.</em> Mataró: Fundació Iluro.</span></span></span></p> I dC.- XXI <p>En època romana la Via Augusta era la principal via de comunicació del litoral de la península ibèrica i transcorria paral·lela a la costa. El seu mateix traçat va seguir sent utilitzat en època medieval, quan ja pren el nom de camí Ral o reial perquè tenia la protecció de la Corona d'Aragó.</p> 08035-190 Travessa el terme municipal de sud a nord. <p>En època romana la Via Augusta era la principal via de comunicació del litoral de la península ibèrica i transcorria paral·lela a la costa. El seu mateix traçat va seguir sent utilitzat en època medieval, quan ja pren el nom de camí Ral o reial perquè tenia la protecció de la Corona d'Aragó.</p> <p>A mitjans del segle XIX es va ampliar i va passar a fer més transitat.</p> 41.6116300,2.6553400 471283 4606715 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97472-1.jpg Inexistent Medieval|Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural Inexistent 2024-09-27 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 85|94|98 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97473 Monument a la Llopa https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-llopa XXI <p>Monument commemoratiu dedicat a la Llopa de Calella situat a la l'avinguda de la Riera de Capaspre.</p> <p>És una escultura de bronze construïda sobre una base rectangular, també de bronze. Representa la lloba a mida real. En un costat de la base hi ha un plafó on explica la llegenda.</p> 08035-191 Av. de la Riera de Capaspre, s/n. <p>Va ser col·locada l'any 2017 per commemorar la popular llegenda de la Llopa de Calella.</p> 41.6131000,2.6536600 471144 4606879 2017 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97473-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97473-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-09-27 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. Ramon Oms 119|98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97474 Pont del torrent de les Basses https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-les-basses XVI-XVIII Presenta algunes pedres despreses, acumulació de sediments i el tauler cobert de vegetació. <p>Pont antic situat al torrent de les Basses, prop de la seva desembocadura al mar.</p> <p>Es tracta d'un pont d'un sol tram que presenta un sol ull en forma d'arc de mig punt, del qual només se'n pot veure la part superior per l'acumulació de sediments que hi ha. A l'interior està cobert amb volta de pedra. El tauler és ple de vegetació, tot i que s'entreveuen les restes de la barana de pedra.</p> <p>El parament és de pedra lligada amb morter, revestit amb morter de calç i a la part de l'arc l'arrebossat imita carreus.</p> 08035-192 Torrent de les Basses, s/n. <p>Es desconeix la funció del pont, tot i que sembla probable que estigués vinculat a un mas existent en aquest indret, tal i com ho apunta l'era que hi ha al costat.</p> <p>Segons un plànol consultat al Centre d'Interpretació del Far de l''Estat dels masos y altres edificis derruits y demostració del lloch en que estaban radicats en lo terme', en aquest indret hi havia el Mas Arenas.</p> <p>També és possible que fos construït a redós de la carretera, que en aquest punt fa un revolt molt pronunciat.</p> 41.6080300,2.6449500 470416 4606319 08035 Calella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97474-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97474-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97474-4.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús Inexistent 2024-06-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. Desconeguda 94 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97477 Blocs de pisos Sant Quirze de l'Obra Sindical del Hogar https://patrimonicultural.diba.cat/element/blocs-de-pisos-sant-quirze-de-lobra-sindical-del-hogar XX Presenten cert estat de deteriorament. <p>Blocs de pisos construïts a mitjans del segle XX l'estil dels quals s'adscriu a l'arquitectura domèstica.</p> <p>Està format per tres volums de quatre nivells d'alçat i cobertes a dos vessants que s'adossen perpendicularment a dos volums longitudinal de la mateixa alçada, tot formant una 'E'. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat i es distribueixen per les façanes formant eixos.</p> <p>El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> 08035-193 C. Sant Jaume, 163 <p>Els blocs de pisos van construir-se després de la Guerra Civil per allotjar a classes humils treballadores. El projecte el va dirigir el reconegut arquitecte Josep Antoni <span lang='CA'><span><span><span>Coderch i de Sentmenat (1913-1984), que va obtenir el títol d’arquitecte el 1941 a Barcelona. Va ser arquitecte municipal de la vila de Sitges on va projectar obra pública i privada. El 1942 va obrir un despatx d’arquitectura amb l’arquitecte Manuel Valls. Coderch és l’autor d’alguns edificis significatius com la casa Ugalde a Caldetes; la casa Catasús, la casa Antoni Tàpies, l’edifici Trade i l’ampliació de l’Escola d’Arquitectura, a Barcelona. A partir de 1965 fou professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.</span></span></span></span></p> 41.6143700,2.6553800 471288 4607019 1959 08035 Calella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97477-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. Josep Antoni Coderch de Sentmenat (arquitecte) 98 46 1.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97478 Monument al 90 Aplec Pairal de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-90-aplec-pairal-de-catalunya XXI <p>Monument commemoratiu situat en un racó del Parc Dalmau.</p> <p>És una escultura de bronze que representa una dona balladora a mida natural que seu en un banc. En una mà té un flaviol i a l'altre un tamborí i porta espardenyes de vetes. A la paret del costat hi ha fixat un plafó metàl·lic que conté l'explicació de la commemoració del 90è Aplec Pairal de Catalunya.</p> 08035-194 Parc Dalmau, s/n. <p>Va ser inaugurat pel president de la Generalitat de Catalunya en el context de la celebració del 90è Aplec de la sardana, el juny de 2017.</p> 41.6169600,2.6594000 471624 4607305 2017 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97478-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97478-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97478-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-07-03 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 119|98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97479 Font de Sant Jordi https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jordi-3 <p>PRUNA, J. (2014). Llenguatge en pedra i bronze: Grup Pa, vi i moltó cultural i recreatiu 45è aniversari (1969-2014). Calella.</p> XX <p>Font urbana situada al Parc Dalmau, prop de l'estany de les Oques.</p> <p>És una font formada per una estructura en forma de pilar, revestit amb morter a baix i d'obra vista a la part superior. A sobre hi ha un plafó de bronze on s'hi representa Sant Jordi, inserit en una fornícula coberta a dos vessants. A la part d'obra vista del pilar hi ha fixada una aixeta metàl·lica i a sota té una pica semicircular d'obra. </p> 08035-195 Parc Dalmau, s/n. <p>L’any 1987 el “Grup Pa, Vi i Moltó” va arranjar la font.</p> 41.6168800,2.6591000 471599 4607296 1987 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97479-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97480 Monument als savis https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-savis XXI <p>Monument commemoratiu dedicat als savis que es troba situat al passeig Manuel Puigvert.</p> <p>És una escultura de bronze que representa un avi a mida natural, assegut amb una cadira i recolzant la mà en una altra cadira que resta buida. Estan fixats sobre una planxa metàl·lica on hi ha un plafó explicatiu on hi diu: 'Els Savis / Homenatge a totes les persones que al llarg dels anys en aquest punt de trobada/ han fet de la seva experiència personal i professional motius de reflexió esdevenint / uns autèntics savis per al conjunt de la ciutat'.</p> 08035-196 Passeig de Manuel Puigvert, s/n. <p>Es va construir per encàrrec de l'Ajuntament de Calella i va ser inaugurat per l'any 2018 durant la Festa Major de Sant Quirze i Santa Julita.</p> 41.6133300,2.6624900 471880 4606901 2018 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97480-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-07-03 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. Ramon Oms 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97481 Passeig de plàtans del Parc Dalmau https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-platans-del-parc-dalmau XX <p>Passeig de plàtans situat a l'entrada del Parc Dalmau.</p> <p>Són un grup de plàtans (<em>Platanus</em>) de certa dimensió que custodien el camí de pujada al parc. Van ser plantats a la dècada dels anys trenta del segle passat. L'entrada està plantejada com un passeig, pel que entre els arbres s'hi intercalen bancs de pedra que conviden al repòs. </p> 08035-197 Parc Dalmau, s/n. <p>A principis del segle XX l'Ajuntament de Calella va adquirir la finca de Can Pelayo per convertir-la en un parc públic urbà. El disseny del parc va ser encarregat a l’arquitecte municipal Jeroni Martorell l'any 1927. Martorell va projectar el parc entorn una gran plaça central amb pèrgoles i parterres i que a través d'una gran escalinata arribaria fins a la muntanya. Tanmateix, el projecte original va haver de ser modificat per falta de pressupost.</p> <p>Del projecte de Jeroni Martorell n'han quedat diversos elements, com la font dels Lleons, les grades del Pati de l'Ós, els desguassos, murets i escales i els lavabos públics.</p> <p>L'any 2017 es va crear l'associació Amics del Parc Dalmau, un grup de voluntaris que tenen cura de l'arranjament i part del manteniment del parc i vetllen per la seva conservació i difusió.</p> 41.6161400,2.6589600 471587 4607214 anys 30 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97481-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97481-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Ornamental BCIL 2024-09-27 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 98 2153 5.1 1761 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97482 Font dels Frares https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-frares-1 XX <p>Font urbana situada al carrer Balmes, adossada a la tanca del Convent dels Agustins.</p> <p>Es tracta d'una font inserida entre dos pilars d'obra. Està revestida amb rajola verda i groga escacada, a la part superior de la qual hi ha una majòlica on hi ha un dibuix del convent i hi diu 'Font dels Frares'. Sota la majòlica hi ha tres aixetes metàl·liques i l'aigua cau en una pica rectangular revestida amb pedra.</p> 08035-198 C. Balmes, s/n. <p>La majòlica va ser col·locada l’any 1989 pel “Grup Pa, Vi i Moltó”. És una al·legoria a la primitiva Creu del Terme de l’any 1808.</p> 41.6200600,2.6663000 472200 4607647 1993 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97482-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97482-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social Inexistent 2024-09-27 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 119|98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97483 Creu de terme de Calella https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-calella <p><span><span><span>PRUNA, J. (2014). <em>Llenguatge en pedra i bronze: Grup Pa, vi i moltó cultural i recreatiu 45è aniversari (1969-2014). </em>Calella.</span></span></span></p> XX <p>Creu de terme situada al límit nord est del terme municipal.</p> <p>És una creu de pedra construïda sobre una base quadrangular, sobre el qual hi ha un fust octogonal amb un capitell neogòtic sobre el que hi ha una creu.</p> <p>A la base hi ha escrit: 'CREU DE TERME/ INAUGURADA PEL/ MOLT HBLE. PRESIDENT / DE LA GENERALITAT / SR. JORDI PUJOL I SOLEY/ CALELLA 10-VII-88/ ANY DCL ANIVERSARI'.</p> <p>Creu de terme contemporània col·locada en el lloc on antigament n'hi havia hagut una.</p> 08035-199 C. de Sant Jaume, s/n. <p>El “Grup Pa, Vi i Moltó” va col·locar la Creu del terme, a prop del Convent de les dues viles (Convent dels Caputxins i després dels Agustins), en commemoració dels 650 anys de l’atorgament de la carta de poblament de Calella (1338), per Bernat II de Cabrera. La creu es va col·locar el dia 10 de juliol de 1988.</p> 41.6207300,2.6663700 472206 4607721 1988 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97483-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97483-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic Inexistent 2024-09-27 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97484 Monument a Maria Cardona https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-maria-cardona <p><span><span><span>PRUNA, J. (2014). <em>Llenguatge en pedra i bronze: Grup Pa, vi i moltó cultural i recreatiu 45è aniversari (1969-2014). </em>Calella.</span></span></span></p> XX <p>Monument commemoratiu a Maria Cardona situat al costat de l'escalinata del Pati de l'Ós del Parc Dalmau.</p> <p>Es tracta d'un monòlit amb una medalla de bronze on hi ha gravat el bust de Maria Cardona. A la part frontal del monòlit hi ha escrit 'EN RECORDANÇA/ A LA POETESSA/ MARIA /CARDONA I CODINA'.</p> 08035-200 Parc Dalmau, s/n. <p>El monòlit el va col·locar l'any 1975 el 'Grup Pa, Vi i Moltó' en reconeixement a la poetessa calellenca Maria Cardona.</p> 41.6170400,2.6587700 471571 4607314 1975 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97484-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97484-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-06-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 119|98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97505 Col·lecció del Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-arxiu-municipal-de-calella-josep-m-codina-i-bague -I / XX <p>El Museu- Arxiu Municipal de Calella està situat a l'antic casal de Can Liro. Les col·leccions del Museu, de notable interès històric, artístic i etnològic, estan estretament relacionades amb la història del municipi i el seu territori el Maresme. L’exposició de les col·leccions està organitzada per temàtiques, que es poden veure en les estances dels tres nivells de l’edifici.</p> <p><br /> A la planta baixa trobem les sales d’arqueologia, on es conserva una de les peces més antigues del Museu una àmfora romana, tipus tarraconense, procedent de la vila romana del Mujal, descoberta en la campanya d’excavació arqueològica de 1957- 1958. Es tracta d’un recipient per a l’emmagatzematge i transport del vi, el qual es comercialitzava i s’exportava posteriorment, amb datació del segle I a.C.</p> <p>Seguidament la sala de ceràmica, en què destaquen les rajoles d’estil modernista i noucentista, procedents de diverses cases patrimonials calellenques. En aquesta secció també hi ha peces arquitectòniques de la desapareguda Torre dels Anglesos i un finestral gòtic, entre d'altres.</p> <p>Així mateix, trobem una altra estança amb eines i oficis antics, com són el de fuster, boter o ferrer.</p> <p><br /> En sales de comerç i indústria de la planta baixa, es pot apreciar la importància del comerç calellenc d’ultramar, amb una peça molt singular com és el molí manual de moldre cacau, així com el passat industrial tèxtil de la ciutat, amb una col·lecció important de maquinària que produïa gèneres de punt.</p> <p><br /> Al primer pis hi ha la sala d’exposicions temporals del Museu.</p> <p><br /> Al segon pis hi la reproducció d’una cuina tradicional, amb un foc a terra i diversos utensilis propis.</p> <p>Seguidament hi ha les sales d’indumentària, amb una important mostra de vestits i complements del segle XVIII fins a mitjans del XX.</p> <p><br /> Finalment, trobem l’antiga farmàcia Barri, anteriorment Tió, d’estil modernista, amb tot l’utillatge i el mobiliari originals. L’espai recupera l’estructura de l’antiga farmàcia modernista, tot i que part del mobiliari i dels estris són anteriors. El taulell principal està envoltat de mobles amb prestatges plens de recipients d’apotecari de diferents èpoques i estils, balances de precisió, densímetres i pindolers. Els pots de porcellana grocs i blaus del segle XIX comparteixen espai amb els de vidre, molts dels quals conserven els continguts originals. Al darrere del taulell per despatxar i a sota d’un gran rellotge de paret amb incrustacions d’ivori, trobem la porta de la rebotiga.</p> <p><br /> En el patí del Museu, podem apreciar diversos elements petris procedents de cases patrimonials de Calella així com els plafons ceràmics de Joan Baptista Guivernau i Sans (Barcelona, 1909 - 2001), abans ubicats a Can Saleta.</p> 08035-201 C. Escoles Pies, 34 <p>El Museu Municipal de Calella investiga, conserva i difon el patrimoni històric i artístic de la ciutat amb l’objectiu de posar-lo a l’abast de la ciutadania. L’any 1959, un gru de ciutadans encapçalats pel senyor Josep M. Codina i Bagué van presentar una petició formal a l’alcalde de Calella per a crear un museu-arxiu. Vint anys més tard, el 1979, el museu obria les seves portes al públic.</p> <p><br /> Així mateix, cal destacar que les seves col•leccions han anat creixent al llarg de la seva història gràcies a múltiples donacions de calellencs i calellenques.</p> 41.6128785,2.6572658 471445 4606853 08035 Calella Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97505-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97505-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97505-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97505-4.jpg Física Medieval|Contemporani|Modernisme|Antic Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Lúdic/Cultural Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 85|98|105|80 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97508 Casa del carrer Batlle, 30 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-batlle-30 XVIII <p>Casa d'obra popular construïda al segle XVIII, que probablement fou segregada del volum que s'adossa a un costat.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular, que s'estructura en una sola crugia i és de petites dimensions. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons un sol eix d'obertures d'arc pla de pedra carejada.</p> <p>Entre les dues obertures hi ha un plafó commemoratiu del naixement del Dr. Carles Salicrú en aquesta casa l'any 1884. El ràfec està acabat amb una cornisa. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. </p> 08035-202 C. Batlle, 30 <p>Va ser la casa natal del Doctor Carles Salicrú i Puigvert (1884-1972), escriptor i eclesiàstic calellenc. En motiu del centenari del seu naixement, es va col·locar el plafó a la façana.</p> 41.6132600,2.6591800 471604 4606894 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97508-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97508-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97508-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-09-27 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. Desconeguda 98|119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97509 Casa del carrer Batlle, 36 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-batlle-36 XIX-XX <p>Casa d'obra popular construïda al segle XIX.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos simètrics amb obertures d'arc pla a la planta baixa i d'arc escarser emmarcades amb una motllura als pisos. El portal d'accés ha estat reformat amb la obertura d'una entrada de garatge, tot i que s'ha mantingut la part superior original d'arc escarser de pedra amb l'intradós motllurat. Els finestrals dels pisos tenen sortida a sengles balcons amb baranes de forja, dels quals els del pis són de majors dimensions que els del segon pis.</p> <p>El ràfec està acabat amb una cornisa. El tractament exterior del mur està arrebossat imitant carreus a la planta baixa i arrebossat i pintat a la resta.</p> 08035-203 C. Batlle, 36 41.6134000,2.6591100 471598 4606910 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97509-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97509-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97509-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-06-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. Desconeguda 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
97511 Casa del carrer Batlle, 41 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-batlle-41 XVIII <p>Edifici d'obra popular construïda al segle XVIII.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte el portal d'accés i el finestral que hi ha sobre que són d'arc escarser amb l'intradós motllurat. Els finestrals de l'eix central tenen sortida a sengles balcons de baranes de forja.</p> <p>El ràfec està acabat amb una cornisa, motllurada combinada amb una tortugada. El tractament exterior del mur es manté arrebossat amb morter de calç.</p> <p>També cal destacar les baranes de ferro forjat del 1700 i la porta en fusta original i amb el pany amb la doble àliga dels Habsburg.</p> 08035-204 C. Batlle, 41 <p>Casa del segle XVIII que es manté sense reformes significatives.</p> 41.6135100,2.6589000 471581 4606922 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97511-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97511-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97511-3.jpg Inexistent Barroc|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. Desconeguda 96|119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:17
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 323,12 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml