Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42979 | Cal Vivenda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vivenda | XIX | No conserva la coberta, i les estructures interiors estan enrunades. Conserva part dels murs. | Edifici de planta rectangular pràcticament en ruïnes. Es poden observar quatre cossos ben delimitats que formaven part de l'habitatge. Tenia planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs que resten dempeus fets amb petits carreus irregulars de pedra, estan disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta era a dues vessants (sud-oest i nord-est). La façana d'ingrés es trobava orientada al sud-est, i està pràcticament desapareguda. Hi havia un altre accés a la façana posterior que donava a la planta de pis. Uns quaranta metres al sud-est hi trobem una petita edificació vinculada a la casa, també en ruïnes. | 08036-3 | Cal Vivenda. 08281. Calonge de Segarra | Aquesta edificació possiblement es remunta al segle XIX. Al primer terç del segle XX va acollir famílies provinents d'Andalusia que van venir a treballar a les mines que hi havia al municipi. A mitjans del segle XX, a Cal Vivenda ja no hi habita ningú i comença el seu abandonament fins a dia d'avui. | 41.7509200,1.4805600 | 373672 | 4623237 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42979-foto-08036-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42979-foto-08036-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42979-foto-08036-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 42985 | La Forca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-forca | Les restes que es conserven no corren risc de pedre's. Però seria convenient algun tipus d'actuació de consolidació. | Es tracta d'una columna amb carreus ben escairats d'uns 2 metres d'alçada situada al Collet de la Forca, un turó a tocar del cementiri de Calonge de Segarra. | 08036-9 | Collet de la Forca. Calonge de Segarra | Hi ha nombroses llegendes i històries sobre la Forca. La majoria fan referència a que s'hi penjaven els castigats. La més famosa de totes és la del bandoler Nicolau Pistoler Comaposada que es recull en l'Auca d'en Nicolau Pistoler. | 41.7612700,1.4839400 | 373974 | 4624381 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42985-foto-08036-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42985-foto-08036-9-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Per arribar-hi cal pujar unes escales que surten a peu de la pista, a tocar del cementiri. | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 42988 | Castell de Calonge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-calonge | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X-XII-XVII | L'estat de conservació és deficient. Pràcticament les estructures estan ensorrades i el procés de degradació és permanent. | <p>El Castell de Calonge, està situat a la part alta d'un turó molt a prop del petit nucli de Calonge. Actualment està força ruïnós. No obstant, en resten alguns punts que podem distingir. Destaquem una estança, de la més ben conservada, de planta rectangular amb dues portes d'accés. Situada al sector sud-est, coberta amb una volta de canó i il·luminada amb dues espitlleres orientades a la cara est. Aquestes estructures són construïdes amb uns murs exteriors irregulars, tot al contrari dels murs interiors, dels quals estan més ben treballats i col·locats en filades horitzontals. Al final d'aquesta sala hi ha una escala que descendeix al subsòl però que ara està tapada. A prop d'aquesta, hi ha una cisterna d'uns dos metres de diàmetre, avui coberta per la vegetació. Al sector oest s'hi troben les restes del basament d'una torre circular de defensa, al voltant del qual s'articularia el castell. Aquestes restes, corresponen a la part més antiga de tot el conjunt. Construïda amb un parament de carreus irregulars, però amb una disposició en filades horitzontals. Pel que fa a la resta, només queden en peu unes poques estructures, molt malmeses, que formen part d'altres dependències del conjunt del castell.</p> | 08036-12 | Calonge de Segarra | <p>Les primeres notícies documentals del castell de Calonge de Segarra són de l'any 1010, en què el bisbe de Vic, Arnulf, germà del vescomte d'Osona-Cardona, morí en l'esmentat castell com a conseqüència de les ferides rebudes en l'expedició dels catalans a la Còrdova musulmana. A partir d'aquest moment el castell de Calonge de Segarra restarà sempre vinculat als vescomtes de Cardona. Així, en el testament sagramental datat l'any 1042- del bisbe Eriball, germà del vescomte Folc, apareix l'esmentat castell com una de les deixes que el citat bisbe fa al seu fill Folc. Amb tot, la castlania era posseïda per una nissaga cognomenada de Calonge com a feudataris dels Cardona. Al segle XII la propietat roman encara en poder dels Cardona. El 1156 Ramon de Cardona era el senyor, entre d'altres castells, del de Calonge. Aquest Ramon de Cardona en testar deixà aquesta fortalesa, juntament amb la de Fals, a la seva germana Dolça. Desconeixem el traspàs del domini de la propietat, però a la fi del segle XII l'esmentat castell restava en poder de la família Torroja, segons que consta en el testament de Ramon de Torroja, marit de Gaia de Cervera, datat l'any 1196. En aquest document Ramon de Torroja llegà l'esmentat castell de Calonge al seu fill Hug. Tot i això, aquesta propietat retornarà al patrimoni dels Cardona. Agnès, néta de Ramon de Torroja i hereva del seu oncle Hug, es casarà el 1217 amb Ramon Folc, amb la qual cosa el castell de Calonge passà al patrimoni dels Cardona. El 1220 Bernat de Cardona cedí a Pere Puigferner i a la seva filla Beatriu la quarta part i el delme del castell de Calonge. Al segle XIV el castell de Calonge passà a formar part del comtat de Cardona, creat el 1375. Vers el 1391 n'era el seu castlà Ramon de Fontanet. Els Nuix seran carlans fins a l'extinció de les senyories (XIX), però malgrat deixar de ser carlans continuaran posseint la propietat del Castell (castell i terres) com a plens propietaris fins a principis del XX. A principis del segle XX els Vila (àlies Brinco) compren als Nuix de Cervera el castell i les seves terres. Donat que el casalot del castell era desavinent i devia estar vellet, van aixecar una casa nova al pla, coneguda també com el Castell o cal Brinco. Per fer la casa nova s'aprofità pedra del castell, igual que uns anys més tard també se n'aprofità per construir la pallissa de Suau, motiu pel qual ha arribat tan malmès als nostres dies.</p> | 41.7642700,1.4808300 | 373721 | 4624719 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||
| 42995 | Teuleria de Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-cal-mas | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XVIII | Tot i que es conserva l'estructura el seu estat de conservació és deficient. El forn ha perdut ha perdut part de les parets, i un arbre hi ha crescut al seu interior. De les boques del forn sobresurt part de l'enderroc del forn. | Es tracta d'una antiga teuleria situada entre Cal Mas, i els molins d'aquesta casa. És de dimensions mitjanes, i es conserven dos cossos ben diferenciats. De planta rectangular, està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular. El primer cos visible és una estança amb volta de canó on a l'interior es poden observar les dues boques del forn d'arc rebaixat. A la part superior hi trobem el forn, on no es conserva l'estructura exterior. | 08036-19 | Calonge de Segarra | Segurament esta vinculada amb la masia de Cal Mas, i els dos molins que es troben situats als seu entorn. El fet que les dates que trobem a les llindes de Cal Mas i el molins siguin contemporànies ens indica que possiblement a mitjans del segle XVIII amb les construccions dels molins o de Cal Mas fos necessària la disponibilitat de teules, fet que hauria portat a la construcció d'aquesta teuleria. Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.7592600,1.4807100 | 373701 | 4624163 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42995-foto-08036-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42995-foto-08036-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42995-foto-08036-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 42996 | Molí de Baix de Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-cal-mas | XVIII | La major part del molí s'ha ensorrat, exceptuant la sala de moldre i l'entrada. | El molí de baix està situat al nord de la Masia de Cal Mas, adaptat al desnivell del terreny. Actualment es conserva alguns murs de carreus irregulars molt malmesos, coberts de vegetació. La porta d'ingrés està situada al nord-oest i construïda amb un arc carpanell amb brancals de pedra i amb una clau de dovella on hi ha gravat 'JOSEP MAS MS ME FECIT 1781'. Cal destacar la nau molinera de volta apuntada en perfectes condicions, malgrat avui en dia s'utilitza com a magatzem. A la part superior de l'edifici s'intueix la bassa, malgrat la vegetació i la terra l'emmascaren, així com algunes parets d'aquesta. | 08036-20 | Calonge de Segarra | Aquest molí possiblement fou construït al mateix temps que el molí de dalt. La data de 1781 que trobem a la dovella central de l'entrada del molí coincideix quasi amb un document on el duc de Cardona i Medinaceli, Lluís Fernández de Córdoba Figueroa, va atorgar al pagès Josep Mas de la Ribera, l'establiment d'un molí fariner, amb el pagament de cinc lliures d'entrada i un sou de cens anual. El Molí de Dalt, presenta una inscripció de 1783 en la llinda de l'entrada. Aquest molí possiblement es construí al poc temps de fer el Molí de Baix, com a necessitat d'augmentar la producció, aprofitant d'aquesta manera la mateixa aigua que feia servir el Molí de Baix. | 41.7590100,1.4809400 | 373720 | 4624135 | 1781 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42996-foto-08036-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42996-foto-08036-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42996-foto-08036-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 42997 | Molí de Dalt de Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-cal-mas | XVIII | Solament conserva els murs. Les estructures interiors i la coberta han desparegut. La bassa actualment forma part d'un camp de conreu. | El molí de dalt són les restes d'un antic i enrunat molí fariner situat al nord d'una pendent, aprofitant un rebaix practicat en la roca, molt proper a la Masia de Cal Mas. En queden dempeus alguns trams de les parets, molt cobertes per la vegetació, i que delimiten un edifici de planta rectangular. Els forats de les bigues i les finestres existents a la façana sud evidencien una planta baixa més dos pisos d'alçada. Aquests murs són fets amb carreus irregulars obrats en filada horitzontal units amb argamassa. La porta i les finestres tenen les llindes, brancals i ampits de pedra amb motllures simples. A la façana d'ingrés, orientada al nord-oest, cal destacar-hi una llinda amb la data 1783. La coberta ja ha desaparegut, però devia ser a dos aiguavessos per la mateixa cadència de les parets. Pel que fa a l'interior de l'edifici, a la planta baixa s'hi conserva dues moles. La part est hi trobaríem el cacau, per on sortiria l'aigua, i la bassa, de grans dimensions, actualment convertida en un camp de conreu. La bassa, està situada una feixa per sobre d'on hi ha la casa del molí. D'aquesta només es conserva un petit tram de mur. Davant de la façana sud, encara es pot observar la canalització que conduïa l'aigua sobrant cap al molí fariner de baix. | 08036-21 | Calonge de Segarra | Aquest molí es contemporani al Molí de Baix. La data de 1783 que trobem a la llinda de l'entrada del molí coincideix amb la data d'un document on el duc de Cardona i Medinaceli, Lluís Fernández de Córdoba Figueroa, va atorgar al pagès Josep Mas de la Ribera, l'establiment d'un molí fariner, amb el pagament de cinc lliures d'entrada i un sou de cens anual. El Molí de Baix presenta una inscripció de 1781 en la dovella central de l'entrada. Aquest molí possiblement es construí al poc temps de fer el Molí de Baix, com a necessitat d'augmentar la producció, aprofitant d'aquesta manera la mateixa aigua que feia servir el Molí de Baix. | 41.7586400,1.4817400 | 373786 | 4624093 | 1783 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42997-foto-08036-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42997-foto-08036-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42997-foto-08036-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43007 | Molí de la Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-morera | RIBA GABARRÓ, Josep. Els molins fariners de l'Anoia en els vessants del Llobregat i del Segre. Miscellanea aqualatensia 7. 1995. págs. 337-348 | XVIII | Es conserva la petita estructura del molí, però no la bassa que està integrada en un camp de conreu. | Aquest molí es troba en un camp situat entre Cal Suau i la Morera. Es tracta d'una edificació de petites dimensions i de planta rectangular. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregulars en filades horitzontals, essent els de les cantoneres i l'entrada de dimensions més grans. Totes les façanes exceptuant la d'ingrés es troben cobertes de terra, fet que ens pot fer confondre aquesta edificació amb una cabana de volta típica de la Segarra. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, direcció a un petit torrent que trobem a tocar del molí. Aquesta consta d'un portal adovellat amb grans carreus de llinda pràcticament plana. A l'interior es pot observar una volta de canó ben definida. No es conserva cap altre element més del molí. | 08036-31 | Calonge de Segarra | Es probable que es tracti d'un segon molí del que havia estat conegut com el Molí de la Senyora. La gent de l'indret el situava en aquest emplaçament però, que havia estat completament enrunat per ampliar el camp de conreu. Es curiós que la gent de les masies pròximes no coneguessin l'existència d'aquest molí, essent confós per una barraca. La jurisdicció senyorial del castell i terme de Calonge pertanyé als nobles del castell de Cardona i per tant el nom del molí li pervindria de les relacions singularitzades amb alguna vescomtessa, comtessa o duquessa de Cardona. | 41.7657400,1.4776800 | 373462 | 4624887 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43007-foto-08036-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43007-foto-08036-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43007-foto-08036-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Morera | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 43009 | Font de la Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-morera | XX | Ha perdut part de la coberta. | La Font de la Morera se situa al sud de Cal Morera, entre el turó i la pista asfaltada. Es tracta d'una font de bassal i està formada per una estructura de petites dimensions amb volta ceràmica i parets amb carreus de pedra. A l'interior hi trobem l'aigua que hi neix. Possiblement la forma actual, no es correspongui amb l'original, i que s'hagin perdut alguns elements. Actualment s'utilitza per a regar els horts de Cal Morera. | 08036-33 | Calonge de Segarra | Aquesta font va associada a la masia de la Morera. Actualment continua tenint un dels usos que va tenir en orígen: proporcionar aigua als horts de la casa. | 41.7619400,1.4775900 | 373447 | 4624465 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43009-foto-08036-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43009-foto-08036-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43009-foto-08036-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Morera | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43011 | Font de Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ros | XIX/XX | L'estat de conservació és bo. L'Ajuntament de Calonge de Segarra ha posat uns llistó de fusta i baranes per fer-ho més accessible. | Font de petites dimensions excavada a la pendent del terreny, amb murs laterals de carreus de pedra coberta amb una llinda de pedra. Aquesta font desguassava en una petita bassa romboïdal realitzada en pedra, els murs estan arrebossats i el paviment és de pedra, actualment es troba en desús. Hi ha una barana de fusta moderna que ressegueix el camí cap a la font. Presenta bon estat de conservació. | 08036-35 | Calonge de Segarra | Antigament va ésser utilitzada per abastir l'aigua per beure, també a la bassa es rentava roba i, també, s'usà per regar els horts que hi havia a l'entorn. | 41.7612000,1.4902500 | 374498 | 4624364 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43011-foto-08036-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43011-foto-08036-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43011-foto-08036-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43014 | Ca l'Espinac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespinac | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és deficient. Ha perdut la coberta i les plantes de pis. Els murs exteriors alguns encara resten dempeus, però en perill d'enderrocar-se. | Es tractava d'una gran masia formada per l'habitatge principal i diferents edificacions al seu entorn que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Es troba situada a la part més alta d'un turó, on es divisa una gran extensió de l'altiplà de la Segarra. Tot els conjunt, exceptuant alguns murs, es troben en estat de ruïna. L'edifici principal és de planta quadrangular, i constava de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es pot observar en alguns dels murs, que havia estat arrebossada. La coberta que no es conserva, era a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. L'accés principal s'orientava al sud, a través d'un portal adovellat de mig punt amb carreus verticals molt treballats. Aquest encara es conserva, però la seva estructura està molt deteriorada. Tot i la monumentalitat de l'edifici, en la majoria de façanes no hi ha molts elements a destacar, ja que les finestres són força austeres, tret d'algunes amb brancals i llinda de pedra. Tot i això a la façana sud, cal destacar-hi una ampliació de la façana per tal d'habilitar uns espais en galeries. Aquestes galeries obertes, a la planta baixa formen dos arcs de mig punt, on l'arrencada de l'arc, es suportada per dos senzills capitells. A la planta de pis, a la mateixa alçada, aquestes galeries, són amb arcs escarsers, i també tenen capitells. Es pot observar l'interior de l'edifici a través dels murs enderrocats ( part de l'est i de l'oest), on s'aprecien algunes estances amb voltes senzilles. Algun altre element d'interès són alguna fornícula, i el mobiliari que encara es conserva. Hi ha diverses edificacions annexes, que es troben en estat de ruïna. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu, i per la Vall del riu Llobregós. | 08036-38 | Ca l'Espinac. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Era conegut com el Mas d'en Nadal de Tapioles. Documentat des de molt antic, segurament d'origen medieval. És el mas del terme i de la zona on trobem el cognom Nadal des de més antic. La situació i l'aspecte ens fan pensar que al lloc hi podia haver hagut algun tipus de fortificació. També cal tenir en compte que al segle XIX la casa va estar molt implicada amb el carlisme i que estaven emparentats amb alguna branca dels Tristany (nissaga de capitostos carlins més importants de la Catalunya interior). Els propietaris actuals es diuen Lladós i viuen a Calaf, però són descendents directes del mas. | 41.7572800,1.4611200 | 372069 | 4623972 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43015 | Cal Ninet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ninet | XVIII-XIX | Ha perdut la coberta i les plantes de pis. Està envoltada de vegetació. | Es tracta d'una masia en estat de ruïna, situada sota la maria de Ca l'Espinac. S'observa l'edifici que tenia funció d'habitatge, i edificis annexos amb funció agrícola i ramadera. Aquests edificis eren contigus i s'estructuraven en diferents nivells deguts a l'orografia. L'edifici principal se situava al nord-oest del conjunt, era de planta de rectangular, i constava de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta era a una vessant (sud-est), i tot i que no es conserva, era amb teula àrab, com ens indiquen les teules que hi ha per l'entorn. La façana d'ingrés se situava al sud-oest. No es poden identificar elements destacables en les façanes degut a la vegetació i el difícil accés a algunes parts. S'observa però algunes estances de l'interior on es poden veure les finestres, que són d'obra senzilla. Les parets interiors estaven arrebossades, i en alguns punts encara s'observa part de la pintura color blau. | 08036-39 | Cal Ninet. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Era coneguda com a Cal Ninet de Tapioles en la documentació del segle XVIII. | 41.7570100,1.4613800 | 372090 | 4623942 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43015-foto-08036-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43015-foto-08036-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43015-foto-08036-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43017 | Cal Ferreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferreret | XIX/XX | Cal Ferreret, vorejada de camps de conreu, correspon a un tipus senzill de masia. És un edifici orientat al sud-est de planta quadrangular, estructurat amb planta baixa i primer pis. Presenta una coberta a doble vessant amb teula àrab. La porta d'ingrés està localitzada a la façana sud-est, i no està centrada sinó desplaçada cap a la dreta. Els murs estan arrebossats, tot i que s'observa alguns carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. A la façana principal hi ha una porta i finestres de diferents formes i mides. Pel que fa, a la façana nord hi ha una construcció annexa de petites dimensions. | 08036-41 | Cal Ferreret. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | 41.7590900,1.4530800 | 371404 | 4624185 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43017-foto-08036-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43017-foto-08036-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43017-foto-08036-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 43020 | Cal Boixacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boixacs | XVIII/XIX | Ha perdut la coberta, i així com els envans interiors i les cobertes interiors de les plantes. Les petites edificacions annexes també es troben en ruïnes. La vegetació i l'arbrat han envaït l'entorn. | Es tracta d'una masia situada a dalt d'un turó proper al nucli del Soler. És de planta quadrada i constava de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta que no es conserva era a dues vessants (nord-sud), amb teula àrab (tal i com s'observa amb les teules que hi ha l'entorn). Tan l'edificació, com els petits annexes, es troben en estat de ruïna. La façana d'ingrés es troba a l'oest, i té una entrada a la planta baixa amb brancals i llinda de maons, formant una arc escarser. A la planta de pis, hi trobem una petita finestra amb llinda de fusta, i a les golfes dues petites finestres amb llinda de pedra. A la façana nord, hi trobem dues petites finestres amb llinda de fusta, una a la planta de pis, i un altra a les golfes. A la façana sud, a la planta baixa, hi ha una petita entrada amb llinda de fusta, que donava accés a una petita edificació on hi havia el forn de pa, on encara es conserva la boca de pedra. La façana oest, no hi ha elements destacables. Davant de la façana principal, hi trobem un petit tancat de pedra, ja en ruïnes La casa ja es troba envoltada de vegetació i bosc. | 08036-44 | Cal Boixacs. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | 41.7514400,1.4686100 | 372680 | 4623313 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43020-foto-08036-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43020-foto-08036-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43020-foto-08036-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43023 | El Tossal de la Gavatxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tossal-de-la-gavatxa | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Es troba en un estat ruïnós tot el conjunt. | Situat al cim d'un turó on es pot divisar una gran extensió de territori es troben les restes del que havia estat una masia important o casa forta del municipi, degut a la seva situació i a les seves dimensions, que li atorguen una monumentalitat pròpia d'un castell. Es tractava d'una edificació que tenia funció d'habitatge, i diverses construccions annexes que possiblement tenies funcions agrícoles i ramaderes. L'edificació principal es troba situada a la part més alta del turó, i es troba pràcticament en ruïnes, restant només algunes parts dempeus dels murs exteriors, i alguns dels interiors que compartimentaven l'espai, a molt poca alçada. Aquests murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. A l'espai interior actualment hi podem observar l'enderroc, la vegetació i l'arbrat que hi està creixent. En l'estat actual, és complicat desxifrar el nombre de plantes, però es possible que respongués al patró comú de les edificacions de l'entorn, de planta baixa, planta de pis i una planta superior o golfes. La coberta, no es conserva i interpretar la direcció de les vessants es complicada, però podria ser nord-sud, per la orientació dels murs que encara resten dempeus. Cal destacar els grans contraforts que trobem a la façana sud, construïts per assentar l'edifici en el gran desnivell que hi ha al turó. Possiblement una entrada estigues al costat d'aquest contrafort, però a simple vista no es pot afirmar. Altres elements destacables, són un forn situat en un extrem de la façana nord, on encara es conserva la boca, i al seu interior una mitja volta feta de petits maons. A tocar del forn, però ja a la façana oest, hi trobem un gran cup de vi circular, on ja no es conserven les rajoles de ceràmica que folraven la paret. Davant de la façana sud, es troben les estructures que delimitaven unes construccions annexes. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i bosc, així com per les vistes de l'altiplà de la Segarra i el Prepirineu. | 08036-47 | Calonge de Segarra | Possiblement l'antic castell de Tapioles. També apareix documentat com a Castellsuau i mas Çavila o Savila. Al segle XVI és habitat pels Savila i hi entra un pubill Felip provinent del Soler. Més endavant hi trobem els Ferrer, i els Santjust i Ferrer. Hi havia una capella dedicada a ... Al segle XVIII és propietat dels Vilaseca i després dels Prats Vilaseca, apotecaris de Calaf. De les seves pertinences en va sortir l'Hostal d'en Blanc, més endavant Hostal de la Gabatxa o Gabatxa. | 41.7653000,1.4659200 | 372484 | 4624856 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43023-foto-08036-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43023-foto-08036-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43023-foto-08036-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43025 | Font de la Jana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-jana | XIX/XX | No s'observen les estructures de pedra, i està coberta de vegetació. | La font de la Jana es troba situada dins d'un bosc a la falda d'un turó a l'est de la carretera C-1412. Poc s'observa de la font, que constructivament es bastant austera, i solament té un pocs carreus de pedra als laterals i al frontal. La vegetació i les fulles la cobreixen pràcticament en la seva totalitat. La font que es troba enclotada, cal destacar-hi una canalització per on sobreeixia l'aigua de la font. | 08036-49 | Carretera C-1412 km 32,5 | Havia estat una font molt utilitzada per la gent de l'entorn. Els més grans, encara recorden quan hi anaven. Des de fa unes decàdes ja no hi raja aigua. | 41.7558200,1.4709000 | 372879 | 4623796 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43025-foto-08036-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43025-foto-08036-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43025-foto-08036-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Actualment no hi raja aigua. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43031 | Rentador de la Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentador-de-la-caseta | XX | Està cobert pràcticament de vegetació. | Es troba situat entre uns camps de conreu i una rasa a l'est de la masia de la Caseta. Es tracta d'un rentador d'estructura rectangular obrat en pedra i maons que s'alimentava d'aigua de la rasa de La Caseta. Actualment es troba en desús i només s'observen algunes estructures que sobresurten de la vegetació que el cobreix, a la part sud i veiem una columna de pedra coronada per maons fruit d'una obra posterior. | 08036-55 | La Caseta. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7195200,1.4808300 | 373633 | 4619751 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43031-foto-08036-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43031-foto-08036-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43031-foto-08036-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Caseta | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43032 | Sínia de la Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-la-caseta | XX | El pas del temps comença afectar a l'estructura. Es troba coberta de vegetació. | Sínia de forma circular feta en carreus irregulars de pedra disposats horitzonlament i lligats amb argamassa. Conserva els agafadors de metall, situats a l'extrem de la barra d'accionament que es lligaven a la mula. Degut a la vegetació que ha crescut al seu interior no es possible observar si es conserven restes de l'engranatge que la feien funcionar. A la part oest hi trobem una bassa circular feta en maons i amb les parets arrebossades que servia per enmagatzemar l'aigua que s'extreia de la sínia. L'entor actualment es caracteritza per camps de conreu. | 08036-56 | La Caseta. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7177100,1.4802300 | 373580 | 4619551 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43032-foto-08036-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43032-foto-08036-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43032-foto-08036-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Caseta | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43044 | Barraca de Cal Bep I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-bep-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | No presenta problemes en les estructures, però la manca de manteniment provocarà a curt termini problemes en aquesta. | Cabana alçada amb petits carreus irregulars de pedra integrada al marge, de forma circular, amb sostre de falsa cúpula, realitzada a partir de la superposició de lloses de pedra aplanada sense polir, ben aparellades entre sí, en posició horitzontal, amb un lleuger pendent enfora per decantar la pluja. La filada superior sobresurt uns centímetres cap a l'interior, de manera que es formen anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que clou amb una més grossa al centre. La porta d'accés té una llinda de fusta. L'exterior presenta un millorable estat de conservació. A l'interior hi observem una inscripció que hi diu : 'Año 1894' A l'exterior a diferència de la majoria de Cabanes amb falsa cúpula que a l'interior que són circulars, aquesta presenta uns estreps a l'exterior que reforcen l'estructura de la barraca i que ens recorda a les cabanes de volta de la plana de Lleida. | 08036-68 | Aleny | Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. | 41.7521000,1.5003500 | 375320 | 4623339 | 1894 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43044-foto-08036-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43044-foto-08036-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43044-foto-08036-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de Cal Bep | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||
| 43046 | Cal Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pelegri | XIX | No conserva la coberta, i les estructures interiors estan ensorrades. | Edifici de planta rectangular pràcticament en ruïnes. Tenia planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs que resten dempeus estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta era a dues vessants (est/oest). La façana d'ingrés es troba orientada al sud, presenta una entrada senzilla amb llinda de fusta i un arc de descàrrega a sobre de la llinda. La façana est, presenta tres finestres, una a cada planta i un forn de pa adossat a la part exterior de la planta baixa. La façana nord té un cos annex que entre d'altres elements s'hi pot observar el cub de vi on encara es conserva algun rajol de ceràmica a les parets. També hi ha una porta d'entrada amb llinda de fusta, que dóna accés a la planta de pis. Apreciem des de l'exterior la xemeneia de maons quadrada, que es troba dins l'edificació. La façana oest presenta dues finestres, una a cada planta i les restes enderrocades d'una edificació adjunta. Tant les finestres de la planta de pis com les golfes estan fetes en llinda de fusta. L'interior de l'edificació està totalment en runes, s'hi observa la boca del forn tapiada. Davant la façana principal, hi ha uns petits cossos annexats que teníem funció agrícola i ramadera, actualment enrunats. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i massa forestal. | 08036-70 | Cal Pelegrí. Aleny. 08281. Calonge de Segarra | 41.7521200,1.5027200 | 375517 | 4623338 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43046-foto-08036-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43046-foto-08036-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43046-foto-08036-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43047 | Barraca Cal Bep II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-cal-bep-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | No presenta problemes en les estructures, però la manca de manteniment provocarà a curt termini problemes en aquesta, sobretot en els estreps. | Estructura integrada al marge, de forma circular, amb sostre de falsa cúpula, realitzada a partir de la superposició de lloses de pedra aplanada sense polir, ben aparellades entre sí, en posició horitzontal, amb un lleuger pendent enfora per decantar la pluja. La filada superior sobresurt uns centímetres cap a l'interior, de manera que es formen anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que clou amb una més grossa al centre. La porta d'accés té una llinda de pedra, a l'interior hi observem una obertura a mode d'armari amb llinda de pedra. L'exterior presenta un deficient estat de conservació, l'interior en canvi, encara conserva la falsa cúpula però l'estat de conservació exterior farà perillar en un futur la seva estructura. Entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu | 08036-71 | Aleny | Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. | 41.7519600,1.5004200 | 375326 | 4623324 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43047-foto-08036-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43047-foto-08036-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43047-foto-08036-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de Cal Bep | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 43061 | Cal Miquel de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel-de-la-serra | XVIII/XIX | Es troba en un procés d'enrunament bastant avançat. | Edifici en procés de ruïna, es troba situat damunt d'un turó, al nord de Sant Pere de l'Arç. És de planta rectangular, i constava de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan obrats en carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Presenta algunes estructures menors al seu entorn, també en estat de ruïna. La coberta, que no es conserva, era a dues vessants (est i oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés es troba orientada al sud, presenta una entrada senzilla amb llinda de fusta i a la seva dreta hi trobem una petita espitllera. A la planta de pis s'hi observa una finestra amb una gran llinda de pedra i a la seva esquerra hi havia una altra finestra on no es conserva la llinda, ja que la part superior de la façana es troba enderrocada. La façana nord té un accés a la planta de pis amb una llinda de rajol afegida posteriorment. Aquesta façana s'integra en el terreny aprofitant el desnivell d'aquest, essent només visible a partir de la planta de pis. La façana oest presenta dues finestres, a la planta de pis hi ha una edificació adjunta, de planta quadrada, on hi trobem l'antic cup de vi on encara s'hi pot observar els rajols de ceràmica a les parets. Al costat del cup de vi, hi trobem les restes del forn de pa que no conserven la volta. L'interior de l'edificació està totalment en runes, es pot observar la boca del forn, que es troba a l'interior d'un espai amb volta de canó. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i massa forestal. | 08036-85 | Cal Miquel de la Serra. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7662400,1.5182900 | 376839 | 4624884 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43061-foto-08036-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43061-foto-08036-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43061-foto-08036-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43065 | Barraca Aleny I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-aleny-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | L'estructura comença a patir problemes per la manca de manteniment. | Estructura integrada al marge, de forma circular, amb sostre de falsa cúpula, realitzada a partir de la superposició de lloses de pedra aplanades sense polir, ben aparellades entre si, en posició horitzontal, amb un lleuger pendent enfora per decantar la pluja. La filada superior sobresurt uns centímetres cap a l'interior, de manera que es formen anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que clou amb una més grossa al centre. La porta d'accés té una llinda de pedra. | 08036-89 | Aleny | Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. L'indret on es troba eren les Vinyes del Xacó. | 41.7527200,1.5133600 | 376403 | 4623390 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43065-foto-08036-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43065-foto-08036-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43065-foto-08036-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat del nucli d'Aleny. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 43066 | Barranca Aleny II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barranca-aleny-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Tot i que es conserva l'estructura, la manca de manteniment afectarà a curt termini aquesta. | Estructura alçada amb petits carreus irregulars de pedra, de forma circular, amb sostre de falsa cúpula, realitzada a partir de la superposició de lloses de pedra aplanades sense polir, ben aparellades entre si, en posició horitzontal, amb un lleuger pendent enfora per decantar la pluja. La filada superior sobresurt uns centímetres cap a l'interior, de manera que es formen anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que clou amb una més grossa al centre, que actualment no es conserva. La porta d'accés té una llinda de pedra. | 08036-90 | Aleny | Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. L'indret on es troba eren les Marianet. | 41.7544900,1.5127200 | 376353 | 4623587 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43066-foto-08036-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43066-foto-08036-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43066-foto-08036-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat del nucli d'Aleny | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 43067 | Font de Cal Canet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-canet | XIX/XX | Possiblement ha perdut la coberta. Es troba envoltada de vegetació. | La font de Cal Canet és situa pròxima a la masia de Cal Canet, just on hi ha el torrent que creua el camí per anar a la masia. Es troba envoltada de vegetació, però encara es conserva pràcticament tota l'estructura. Es caracteritza per tenir una parets laterals fetes amb carreus irregulars de pedra i unes escales també de pedra que permeten accedir al punt més baix de l'aigua que brolla del subsòl. Possiblement es trobava tancada per una coberta amb volta que no es conserva. | 08036-91 | Mirambell | 41.7307100,1.4793500 | 373532 | 4620995 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43067-foto-08036-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43067-foto-08036-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43067-foto-08036-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43068 | Cal Canet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canet | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XIX | L'estructura de l'edifici principal no presenta problemes en les estructures, però la manca de manteniment afectarà en un futur la seva estabilitat. La vegetació envolta tot el conjunt. | Es situa al cim d'un turó a l'entorn de camps de conreu i bosc. L'estat d'abandó es fa pales en els edificis, però també en el mateix entorn on la vegetació cobreix l'entorn més immediat. El conjunt està format per l'edifici principal que tenia funció d'habitatge, i diverses edificacions que tenien funció agrícola i ramadera. L'edifici principal era de petites dimensions i constava de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets de petits carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. S'observa però alguna part fet amb maons, fruit d'alguna reforma. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa al sud, i presenta una entrada senzilla a la planta baixa. En tot el conjunt no hi destaquem elements d'interès. Es tracta d'un conjunt de cossos molt austers. | 08036-92 | Cal Canet. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | Era coneguda antigament com el Mas Rossines. | 41.7310800,1.4764500 | 373292 | 4621041 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43068-foto-08036-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43068-foto-08036-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43068-foto-08036-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43072 | Torrella Medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrella-medieval | XIII/XVI | Solament es conserven algunes estructures dempeus. El bosc ha envaït tot el conjunt. | En un turó situat davant de l'Eix Transversal, pel camí que porta de la Masia del Bosc del Nadal a la carretera C-1412 es localitzen les restes d'unes estructures que abracen una amplia zona formant un perímetre rectangular. Aquestes estructures estan formades per murs fets amb carreus irregulars de pedra que en alguns punts s'alcen més de dos metres aproximadament, i dibuixen estances que no es poden delimitar correctament per la vegetació i arbrat que envaeix l'entorn. En alguns d'aquests murs es poden observar espitlleres a nivell del sòl. L'element més destacat però, és la base d'una possible torre feta amb carreus irregulars de pedra formant una estructura circular. Des d'aquest punt es pot observar gran part del terme de Calonge de Segarra i altres municipis veïns | 08036-96 | El Soler. Zona del Bosc dels Avellaners | 41.7411200,1.4764000 | 373307 | 4622155 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43072-foto-08036-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43072-foto-08036-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43072-foto-08036-96-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43075 | Pont dels Ciments | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-ciments | XX | L'estructura es troba en un bon estat de conservació. El paviment però, està cobert de vegetació. | El pont dels ciments està situat sobre el Torrent Bo, a uns 100 metres al nord de la pista al Bosc del Nadal. Es tracta d'un pont de mitjanes dimensions i un sol ull. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra. L'ull del pont és d'arc rebaixat, queda emmarcat amb rajol. La part superior, degut al seu desús esta coberta per la vegetació. | 08036-99 | El Soler | Aquest pont es va construïr al primer terç dels segle XX per facilitar el pas i el transport dels ciments i les pedreres d'aquesta zona. | 41.7388300,1.4794200 | 373554 | 4621897 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43075-foto-08036-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43075-foto-08036-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43075-foto-08036-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43076 | Font del Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ferrer | XIX | L'estructura es conserva, però la vegetació ha envaït l'entorn més immediat | La font es localitza en un hort situat a tocar de la C-1412 al PK 34. Es troba ubicada dins d'un marge i té forma el·líptica irregular. Té les parets obrades amb carreus irregulars de pedra. No s'observen les escales per accedir-hi. Actualment hi brolla aigua. | 08036-100 | El Soler | 41.7444900,1.4800900 | 373621 | 4622524 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43076-foto-08036-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43076-foto-08036-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43076-foto-08036-100-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43079 | Forn de calç del Ferreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-ferreret | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XIX | Solament es conserva la cavitat del forn. | Es troba situat pel camí d'accés al Cal Ferreret. Actualment només es pot observar una gran cavitat de forma rectangular, i restes de la paret posterior amb carreus de pedra. | 08036-103 | El Soler | La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació o fins i tot una intervenció arquitectònica concreta. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVIII-XIX. | 41.7581800,1.4521200 | 371322 | 4624086 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43079-foto-08036-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43079-foto-08036-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43079-foto-08036-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat de Cal Ferreret | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 43080 | Font de Cal Ferreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ferreret | XIX | Es troba totalment coberta per la vegetació. | Pel camí que arriba a Cal Ferreret hi trobem aquesta font que actualment està coberta per vegetació i esbarzers, així com xapes metàl·liques per tal que no hi caigui ningú. Tot això impedeix poder fer una descripció d'aquest element. | 08036-104 | El Soler | 41.7585800,1.4525400 | 371358 | 4624129 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43080-foto-08036-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43080-foto-08036-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43080-foto-08036-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Ferreret | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43081 | Cal Neula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-neula | XIX | Solament es conserva un mur i alguns carreus escampats. | Es troba situat al límit municipal amb Castellfollit de Riubregós. S'hi arriba per un trencall a l'esquerra passat Cal Ferreret. Actualment només és conserva part d'un mur on s'hi intueix una antiga finestra. | 08036-105 | El Soler | 41.7603300,1.4503200 | 371177 | 4624327 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43081-foto-08036-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43081-foto-08036-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43081-foto-08036-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43082 | Barraca de l'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-loliva-0 | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | El parament exterior es conserva en bon estat, però a l'interior s'ha ensorrat part de la paret. | En uns camps de conreu situats al sud-oest de Ca l'Oliva i Cal Ferreret trobem aquesta construcció de pedra seca que es troba integrada en el marge. La part exterior es caracteritza per un mur fet amb carreus irregulars de pedra de diferents tamany sense morter, i amb 2 accessos: un a cada extrem. A l'interior es pot observar que part del marge ha cedit, colgant part del seu interior. Al seu interior hi havia 2 espais amb volta de canó, cada un es corresponia a cada entrada. | 08036-106 | El Soler | Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. | 41.7546200,1.4520000 | 371305 | 4623690 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43082-foto-08036-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43082-foto-08036-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43082-foto-08036-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Ca l'Oliva | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 43083 | Barraca del Ferreret I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-ferreret-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Tot i que no pateix problemes en l'estructura vertical, la coberta s'esfondrarà a curt termini. | Barraca de planta circular, situada en un camí que puja entre Cal Ferreret i Ca l'Oliva. Per a la seva construcció s'utilitzaren pedres més aviat planes, posades l'una sobre de l'altra. Per falcar-ho se'n feien servir de petites, es posaven si fa no fa per filades inclinant-les una mica cap a fora per tal de poder expulsar l'aigua de la pluja. A l'interior la cúpula es comença des de baix, la seva tendència és cònica finalitzant en una gran llosa. La plata, sobretot l'interior, acostuma a ser molt irregular. L'exterior sol estar ben acabat i la teulada és més aviat de forma semiesfèrica i es troba coberta de terra, on es forma vegetació espontània. La porta d'accés s'orienta a l'nord-est, amb una llinda senzilla. L'estat de conservació és millorable. Està envoltada de vegetació i camps de conreu. | 08036-107 | El Soler | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Amb l'arribada de la fil·loxera comença un retrocés important que finalitzà amb la mecanització dels camps. | 41.7564100,1.4541100 | 371484 | 4623886 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43083-foto-08036-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43083-foto-08036-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43083-foto-08036-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Ferreret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 43085 | Barraca del Ferreret II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-ferreret-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | A l'interior es pot observar part d'enderroc de la paret posterior i part de la coberta. | Barraca situada al sud-oest de Cal Ferret, als camps que hi ha més enllà de la pista forestal. Es troba al límit amb el terme de Castellfollit de Riubregós. Es tracta d'una barraca senzilla de pedra seca en un estat de conservació dolent, feta amb petits carreus irregulars de pedra en sec. Es caracteritza per ser una barraca amb coberta de falsa cúpula i parets interiors de forma tronco piramidal. La coberta pràcticament s'ha perdut i les parets laterals estan en procés de fer-ho. | 08036-109 | El Soler | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Amb l'arribada de la fil·loxera comença un retrocés important que finalitzà amb la mecanització dels camps. | 41.7564500,1.4473000 | 370918 | 4623901 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43085-foto-08036-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43085-foto-08036-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43085-foto-08036-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Ferreret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 43086 | Cal Sobirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sobirana | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Només es conserven algunes estructures dempeus, i la runa s'ha compactat amb la vegetació a l'interior dels espais. S'ha perdut el camí d'accés a la casa. | Les restes de la masia de Cal Subirana i dels diversos edificis annexes es troben situats en un turó al sud del nucli del Soler i a tocar dels Forns del Soler. L'accés al través del camí natural s'ha perdut degut a que va ser eliminat en l'extracció de pedra per als forns. Per les restes que s'observen, es tracta d'una masia important, ja que tot el conjunt fa aproximadament uns 50 metres de llargària de planta rectangular. L'edifici principal amb funció d'habitatge es situava al centre del conjunt, i tot i que es complicar interpretar-ho per l'estat de conservació dels murs que queden dempeus, respondria al model clàssic de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs es troben en un estat de conservació deficient, estan obrats amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. La façana d'ingrés possiblement es situava a l'est, ja que aquí hi havia el camí que portava a la masia, i per les restes d'un portal adovellat que es troba mig colgat entre la runa. Es poden observar algunes finestres senzilles en alguns dels murs, i les restes d'un cup de vi circular a la façana oest. La resta de façanes del conjunt, degut al seu estat de conservació no presenten elements destacables. L'entorn més immediat es caracteritza per boscos d'alzines, i per les pedres d'extracció dels forns del Soler. | 08036-110 | Cal Sobirana. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Antic mas Marvà o Marna. El 1567 hi ha una partició de casa i terres entre Joan Marvà i Joan Sociats (gendre) per satisfer el dot promès a Joana. El 1726 el capbreven Celdoni i Ramon Sobirana, pare i fill. | 41.7472800,1.4694600 | 372742 | 4622850 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43086-foto-08036-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43086-foto-08036-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43086-foto-08036-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43088 | Cal Corraler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-corraler | XIX | L'edifici principal no presenta problemes en les estructures, però les edificacions annexes algunes estan ensorrades, i altres cobertes de vegetació. | Format per una edificació de petites dimensions, i diversos coberts que tenien funció agrícola i ramadera. Actualment es troba abandonat i en procés de ruïna. L'edifici principal es situa al nord del conjunt, presenta planta rectangular, i consta de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Presenta alguns trams d'arrebossat. Té la coberta a una vessant ( sud-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al nord-est, i presenta una entrada senzilla amb llinda de fusta. A la planta de pis hi ha una petita finestra amb llinda i ampit de pedra. La façana nord-oest tenia una edificació adossada ( tal com es pot observar en les marques de la façana, i les restes que resten dempeus). A la planta de pis tenia una entrada senzilla. A la façana sud-est solament hi consta una finestra. La resta d'edificis, no presenten cap interès arquitectònic. Són coberts agrícoles fets amb murs de carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i arrebossat. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-112 | Cal Corraler. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | 41.7424600,1.4506100 | 371165 | 4622342 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43088-foto-08036-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43088-foto-08036-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43088-foto-08036-112-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43089 | Forn de calç de Cal Vima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-vima | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XIX | Solament es conserva alguna part del parament adossat al marge. | Situat al peu d'una camí entre el Mas de la Roca i Cal Vima, hi trobem les restes d'aquest forn de calç ubicat en un marge que divideix dos a camps a nivells diferents. Tot i la vegetació que ha envaït l'espai, encara es poden observar alguna estructura, principalment en el mur posterior encaixat al marge, on s'observen carreus de pedra irregular disposats horitzontalment. Segurament, i tot i que és complicat precisar-ho per l'estat en que es troba i la vegetació que ocupa l'espai, es tractaria d'un forn de planta circular. | 08036-113 | Dusfort | La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació o fins i tot una intervenció arquitectònica concreta. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVIII-XIX. | 41.7539500,1.4885900 | 374346 | 4623562 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43089-foto-08036-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43089-foto-08036-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43089-foto-08036-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Vima | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 43090 | Pou de Cal Vima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-vima | XX | Es conserven les parets interiors folrades de pedra, però l'estructura exterior quasi no es conserva. | En un camp situat a l'oest de Cal Vima tocant al torrent de Trivolbí hi trobem les restes d'aquest pou. Es tracta d'un pou circular excavat al sòl i les parets folrades amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals. La part exterior quasi no es conserva, i l'estructura es troba pràcticament enderrocada. S'observen encara les columnes fetes de maons. Té un diàmetre aproximat de 2 metres i una fondària de 15 metres. | 08036-114 | Dusfort | 41.7523100,1.4880600 | 374299 | 4623381 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43090-foto-08036-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43090-foto-08036-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43090-foto-08036-114-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Vima | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43091 | Brolladors de Cal Vima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolladors-de-cal-vima | No s'observa cap estructura ni cavitat per on sortia l'aigua. | Situat entre el pou de Cal Vima i el Torrent Trivolbí, hi ha el que s'anomena com els brolladors de Cal Vima. Actualment només s'hi observa camp de conreu, i no hi ha cap estructura. | 08036-115 | Dusfort | La gent de l'entorn sempre ha conegut aquest espai. S'explica que fa molts anys d'aquest punt sortia aigua de l'interior del sòl, i sobretot els dies que havia plogut el volum d'aigua era força important. Actualment no hi brolla l'aigua. | 41.7522600,1.4876900 | 374268 | 4623376 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43091-foto-08036-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43091-foto-08036-115-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | És també conegut com els Bullidors de Cal Vima. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 43093 | Barraca del Roca II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-roca-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Ha perdut gran part de l'estructura. | Barraca de vinya de grans dimensions i de planta semicircular. Construcció característica de pedra seca, alçada amb fileres de pedra irregular de fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per pedres petites i terra. La porta d'entrada s'orienta al sud, i té una llinda plana de fusta, i les pedres que formen els brancals són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. La cara oest esta en procés de ruïna. Es troba situada al camí que porta de Cal Ros a l'Alzina, en un camp que hi una 100 després del trencall cap a Cal Bep. | 08036-117 | Calonge de Segarra | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. | 41.7534900,1.4950500 | 374882 | 4623501 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43093-foto-08036-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43093-foto-08036-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43093-foto-08036-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Roca | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 43096 | Pou de Tribolví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-tribolvi | XX | L'estructura del pou es manté, però comença a notar-se la manca de manteniment des de fa força anys. Esta envoltada de vegetació. | En uns camps de conreu al sud-oest de la masia de Trivolbí, i a tocar d'unes cabanes, hi trobem aquest pou. Està envoltat de vegetació que dificulten la visió del seu interior. A primera vista sembla una barraca de pedra seca per la tipologia constructiva, però la visió del seu interior ens delata que es tractava d'un pou cobert per una estructura de pedra en sec. Es tracta d'un pou circular excavat al subsòl. Esta coberta amb fileres de pedra irregular fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per pedres petites i terra. La porta d'entrada s'orienta al sud, i té una llinda plana de pedra. Possiblement tenia una porta per tancar el seu interior, però no es conserva. L'estat de conservació no és l'òptim tal com mostren els carreus de pedra que formaven part de l'estructura que actualment estan dipositats al seu entorn. | 08036-120 | Dusfort | 41.7470300,1.4954000 | 374899 | 4622784 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43096-foto-08036-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43096-foto-08036-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43096-foto-08036-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Tribolví | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43100 | Font del Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-felip | XX | L'estructura es conserva, però es comença a veure com es van desprenent alguns carreus. La vegetació envaeix la font. | Aquesta font es troba integrat en un dels marges pròxims a la subestació elèctrica de Calaf, al sud-est del terme municipal de Calonge, al límit municipal amb Sant Pere Sallavinera. Integrada en el marge, l'aigua sobresurt del subsòl formant una bassa a l'interior. Esta coberta per una estructura semicircular de pedra en sec formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La porta d'entrada té una llinda monolítica de pedra. s'observen les restes d'unes escales de pedra que permetien l'accés al seu interior, i al laterals un petit tancat amb carreus de pedra. | 08036-124 | Aleny | 41.7410500,1.5246000 | 377315 | 4622078 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43100-foto-08036-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43100-foto-08036-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43100-foto-08036-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43101 | Marge de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-seca | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | A peus de la subestació elèctrica de Calaf, hi trobem aquest gran marge de pedra seca que pràcticament fa de límit amb el terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Fa uns 50 metres de llarg aproximadament i uns 4 metres d'alçada. Els mur esta fet amb petits carreus de pedra en sec en filades horitzontals, exceptuant la part nord on els carreus són de dimensions més grans. Divideix dos camps a nivells diferents. | 08036-125 | Aleny | La seva construcció requereix d'una tècnica especial que no tothom coneix. No tots podem fer un marge de pedra seca amb garanties que aguanti anys i anys. Abans existien els margeters que eren els especialistes a aixecar marges. No era un ofici tan reconegut com el de picapedrer i més aviat era un complement més dels treballs del pagès. Per aixecar el marge s'utilitzaven les pedres de la zona i les que sortien de despedregar el tros. Les més voluminoses eren transportades o rossegades amb la tirassa i eren les primeres en col·locar-se. Després es continuava amb la resta de pedres, encaixant-les entre elles i falcant-les quan feia falta amb els rebles. Totes servien i eren col·locades sense carejar-les. Amb les més petites es reomplia al darrera. La línia a seguir era normalment adaptable al propi terreny, quan es volia fer el marge recte es feia servir una corda o fil. La funció dels marges era i és molt diversa si bé la contenció de la terra és la més freqüent | 41.7405900,1.5250500 | 377352 | 4622026 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43101-foto-08036-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43101-foto-08036-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43101-foto-08036-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43105 | Forns del Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-del-vila | XX | Solament es conserva l'estructura. | Aquest forn de calç es situa al nord del Bosc del Avellaners i a l'oest de la carretera C-1412 al km 34. Es troba a peus d'un camí que enllaça amb la pista asfaltada de Dusfort. Es tracta d'un forn de calç diferents als que hi ha la resta del municipi, ja que les seves dimensions són més grans. Les seves dimensions segurament correspondrien a una demanada més gran de calç. De planta rectangular, estava obrat amb murs de carreus de pedra irregular en filades horitzontals. S'observen tres estances iguals a cel obert que corresponien a la zona de carrega de la pedra que s'utilitzava per a l'obtenció de la calç. A la façana sud, es poden observar tres obertures amb brancals de maons i llinda de fusta per on s'extreia la calç. Encara es conserva la porta metàl·lica de l'obertura central. No s'observa la zona de cocció on hi havia el forn pròpiament dit. Està envoltat de vegetació que ha envaït gran part de l'espai. | 08036-129 | Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. | 41.7434500,1.4823700 | 373808 | 4622405 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43105-foto-08036-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43105-foto-08036-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43105-foto-08036-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per estar situat en una finca del Vila | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43106 | Pedrera de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-dusfort | GARGANTÉ, Maria. Arquitectura religiosa del segle XVIII a la Segarra i l'Urgell: condicionants, artífex i pràctica constructiva (Fundació Noguera, 2005) | XVIII/XIX | La pedrera forma part del bosc. | En una zona boscosa situada a l'oest del nucli de Dusfort i pròxima a l'entorn conegut com el Bosc del Avellaners, hi trobem una antiga pedrera. Actualment s'hi pot observar un gran escampall de pedra sense treballar integrada ja en el paisatge. Es troba situat al costat del camí que baixa des de la barraca del Vila. | 08036-130 | Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. | Aquesta pedrera s'utilitza a finals del segle XVIII per a la construcció del campanar de Calaf, així com també l'església de Prats de Rei. En el llibre de la historiadora de l'art segarrenca Maria Garganté 'Arquitectura religiosa del segle XVIII a la Segarra i l'Urgell. Condicionants, artífexs i pràctica constructiva', hi trobem un contracte específic on es s'esmenta la pedrera de Dusfort signat pels mateixos contractistes, per arrencar i picar la pedra que s'havia d'utilitzar. La de l'obra vista s'extrauria de la pedrera de Dusfort, mentre que la resta dependria de l'elecció de l'empresari; la meitat d'aquesta pedra havia d'estar llesta i picada el dia 1 d'abril de 1787 i l'altra un any més tard. En les condicions de la taba s'estipulen detalls com el fet que l'empresari estava obligat a: Arreglar las filadas, a dos palms de gruix poch més o menos, y los tisons, o pedras que se han de posar de cap, que tingan sinch palms de llarch y dos de cara, y los carreus o lligadas tindran sinch palms de cara y tres de cala, y deuran posar-se un per altre, a saber un carreu y un tisó, y podran servir los carreus que iscan ab alguna falla que no sia de consideració. | 41.7418600,1.4851000 | 374032 | 4622225 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43106-foto-08036-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43106-foto-08036-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43106-foto-08036-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43107 | Amagatall Bosc del Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-bosc-del-avellaners | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | En un camí estret que pujar fins als Bosc dels Avellaners, trobem aquesta petita construcció de pedra seca inserida al terreny. Es tracta d'un amagatall d'eines dels anomenats ' sota terra'. Aquests es caracteritzaven per que primer es cavava a la profunditat desitjada, i els costats es folraven amb una paret de pedra; el cobriment també es feia amb lloses les quals, externament, es dissimulaven amb el material de refús menut característic de les pedreres, l'entrada de l'amagatall dona al camí. Es troba en un bon estat de conservació. | 08036-131 | Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. | Aquestes construccions estaven vinculades amb les pedreres, ja fossin per a construccions d'edificis, com per a la pròpia construcció d'estructures de pedra seca que es trobaven en el camp. | 41.7408200,1.4850200 | 374023 | 4622109 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43107-foto-08036-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43107-foto-08036-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43107-foto-08036-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43108 | Mina i forn del Bosc dels Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-forn-del-bosc-dels-avellaners | XX | La mina es troba colgada, i la resta d'estructures es troben en un estat de conservació deficient i envoltades de vegetació, fruit de l'abandó. | Situat en una zona de camps de conreu i bosc, entre Dusfort, els Bosc dels Avellaners i la carretera C-1412, trobem les restes d'aquesta mina i forn de ciment. S'hi observa la boca de la mina, que és de petites dimensions, el forn circular i diferents edificis destinats als treballadors. La mina es troba pràcticament colgada, restant nomes una petita obertura. A tocar s'hi troba el forn circular d'uns 3 metres de diàmetre aproximadament amb les parets folrades maons i l'interior ple de runa. A l'entorn hi trobem l'edifici de maons i una estructura rectangular on només es conserva la paret posterior de maons recolzada al terreny. | 08036-132 | Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. | 41.7396000,1.4864500 | 374140 | 4621972 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43108-foto-08036-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43108-foto-08036-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43108-foto-08036-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43109 | Bosc dels Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dels-avellaners | Altres / Memòries i informes / Memòria prospecció arqueològica projecte nou traçat carretera C-1412 Prats de Rei ' límit Segarra (Anoia): Arxiu Servei d'Arqueologia. Altres / Memòries i informes / Memòria: prospecció superficial al desdoblament de la C-25, Tram: Les Oluges-Manresa (1/2005). Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Fotogràfica / Foto Color / Foto color a la memòria de la prospecció presentada per Jairo Martín al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. | No s'observa cap element. | En un camp de cereals proper al paratge conegut com Bosc dels Avellaners, no molt lluny de la carretera, es van recollir en superfície diversos fragments de material ceràmic: CSCA 1: Una vora de gerra ibèrica de cocció oxidat. Tipus 'coll de cigne'. CSCA 2: Fragment informe d'àmfora itàlica CSCA 3: Fragment informe de ceràmica ibèrica de cocció mixta, pasta tipus “sandwich”. CSCA 4: Fragment informe de ceràmica ibèrica de cocció oxidant. CSCA 5: Fragments informes de ceràmica ibèrica de cocció reductora. No és possible observar cap estructura ni cap concentració clara de material arqueològic, tot i que es podria marcar una àrea de dispersió de 25 m de radi des del centre aproximat del camp. Aquests fragments ceràmics permeten situar el jaciment entre el segle III aC i el II dC, sense més precisions. | 08036-133 | Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. | 41.7394200,1.4860800 | 374109 | 4621952 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43109-foto-08036-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43109-foto-08036-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43109-foto-08036-133-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 81|83|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43110 | Estructures del Cim del Bosc dels Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructures-del-cim-del-bosc-dels-avellaners | No es poden observar estructures visibles, simplement blocs de pedra dispersos. | En la part més alta del Bosc del Avellaners i envoltat d'una expesa vegetació i arbrat s'hi localitzen les restes d'una possible torrella medieval. A mesura que ens apropen al cim, l'enderroc és més visible, observant-se blocs de pedra irregular més o menys treballats. Les vistes que es tenen des d'aquest indret no farien descartar aquesta possibilitat, ja que en aquesta zona era comú la construcció de torrelles en les parts més altes. | 08036-134 | Dusfort | No seria descartable que en aquest indret hi hagués hagut una fortificació o torrella medieval. La seva ubicació on es pot divisar gran part del territori i altres castells de l'entorn ens podrien confirmar aquesta possibilitat. | 41.7393900,1.4837100 | 373912 | 4621953 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43110-foto-08036-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43110-foto-08036-134-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Es díficil poder interpretar les estructures, ja que tot i que s'observen nombrosos blocs de pedra a mesura que ens apropem al cim, la dispersió dels mateixos i la vegetació dificulten la seva interpretació. El nom ve donat per estar situat a la part més alta del Bosc dels Avellaners, i per diferenciar-ho del jaciment del Bosc dels Avellaners. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43111 | Barraca del Vila I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-vila-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Ha estat restaurada, rejuntant algunes parts amb ciment. S'ha posat una porta metal·lica. | En una zona boscosa situada a l'oest del nucli de Dusfort i pròxima a l'entorn conegut com el Bosc del Avellaners, hi trobem aquesta barraca. És de planta semi el·líptica, amb els murs fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals lligades amb morter. La coberta és a una vessant, lleugerament inclinada cap l'entrada. L'entrada orientada al sud, té una porta metàl·lica. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-135 | Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. | 41.7422600,1.4848800 | 374015 | 4622269 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43111-foto-08036-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43111-foto-08036-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43111-foto-08036-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per estar situat en una finca del Vila | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml