Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43127 | Cementiri de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-mirambell | XX | Situat abans d'arribar al nucli de Mirambell, es un recinte tancat al qual s'hi accedeix per una entrada amb volta apuntada i porta enreixada que dona a la carretera. Aquesta entrada està franquejada per dos grans xiprers. El cementiri en si, es troba situat en l'antiga Església de Sant Pere, exactament als seus murs laterals, on hi trobem els nínxols. | 08036-151 | Mirambell | 41.7307100,1.4912900 | 374525 | 4620978 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43127-foto-08036-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43127-foto-08036-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43127-foto-08036-151-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 43128 | Sant Pere de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-mirambell | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XII-XIII | Tot i que l'estructura no perilla, s'observa un gran abandó al seu interior. La pols i la terra ocupen el terra, i les parets pràcticament són nues, sense policromia. | Antiga església situada a les afores del nucli urbà, vora la carretera d'accés al poble, orientada a llevant. Es tracta d'un petit edifici romànic, que ha patit diverses remodelacions posteriors. És de planta quadrangular, d'una sola nau coberta amb volta de canó i capçada amb un absis semicircular sense decoració externa, parcialment soterrat. A l'interior, prop de la capçalera trobem dues capelles laterals, poc profundes, acabades amb arcs de mig punt adovellats, obertes probablement més tard. A més, també hi trobem les restes del que podria ser una sepultura, datada de 1766, amb la inscripció 'FVIT PA / HAC SEPUCRA / SET TANTUM / REUENDI JOANI / BT RAYMUNDI / DET 1736 / FUIT' i una pica baptismal romànica adossada al mur. Quant a la decoració interior de l'església en resta ben poc, però encara es visible alguns punts de policromia. Al seu exterior, es de coberta amb teulada a dues aigües, amb teula àrab. Els murs són obrats amb carreus de pedra mitjans, de dimensions més grans a l'absis, disposats en filades horitzontals. La façana d'ingrés, orientada a ponent, s'obre la porta d'accés al temple, d'estructura adintellada i ambdós brancals obrats amb grans carreus de pedra. Damunt de la mateixa es dibuixa un arc de descàrrega i l'obertura d'una finestra espitllada. Coronant aquesta façana, s'aixeca un campanar escapçat d'espadanya. Cal destacar, la construcció moderna de dos cossos de nínxols adossats als murs laterals del temple, fet que li dóna una aparença desproporcionada. Avui en dia, es troba abandonada i sense culte. Per aquest motiu observem una gran deixadesa al seu interior. | 08036-152 | Mirambell | Aquesta església es trobava dins de l'antic terme del castell de Mirambell. Inicialment tingué funcions parroquials, que encara conserva en l'actualitat. Depengué del monestir de Sant Pere de Casserres per donació dels senyors del castell, els vescomtes de Cardona. El lloc de Mirambell es documenta a partir de l'any 1039, quan la vescomtessa Engúncia, en el seu testament, donà al monestir de Sant Pere de Casserres terres situades a Mirambell (Mirabello). Les funcions parroquials es troben confirmades en una llista de parròquies del bisbat de Vic, d'entre els anys 1025 i 1050, on consta la parròquia de Mirambel. L'advocació de l'església no es troba esmentada fins l'any 1102 en el testament de Bernat Bermond, el qual deixà a Sant Pere de Mirambell oli per lluminària de l'església. El primitiu edifici es va reconstruir vers l'any 1143, moment en què consta la dedicació a sant Pere i sant Sadurní. L'any 1890 es va començar a celebrar culte a la nova església situada al poble, i l'antiga restà abandonada i sense culte en el cementiri. Arran de l'arranjament parroquial de l'any 1878 s'amplià el terme parroquial amb l'antiga parroquial de Dusfort, que havia estat sufragània de la parròquia de Cunill i a partir d'aquell moment ho passà a ser de la de Mirambell. L'antic temple es troba sense culte i abandonat en el cementiri de la població, mentre que el culte com a parròquia se celebra en el nou edifici. | 41.7307700,1.4913400 | 374529 | 4620984 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43128-foto-08036-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43128-foto-08036-152-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 92 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43129 | Marge amb escales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-amb-escales | MARTÍN I VILASECA, F.; PREIXENS I LLEVADOT, J. (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX/XX | A l'est del nucli de Mirambell es troba una marge amb una característica ben curiosa: unes escales de marge fetes amb carreus de pedra inserits al marge i que sobresurten d'aquest a mode d'escala. La curiositat no rau, en aquesta tècnica constructiva, sinó en la seva localització. Lo més habitual es trobar-ho en camps de conreu i no en un nuclis. Estaven pensades per poder accedir-hi d'un camp a un altre estalviant-se haver de fer un gran tomb per salvar el desnivell. Per regla general sembla ser que eren construïdes en el mateix moment que el marge, havent-hi doncs ja una planificació de com havia de quedar la zona. El marge està fet amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Presenta un petit contrafort que servia per contrarestar el desnivell. | 08036-153 | Mirambell | La seva construcció requereix d'una tècnica especial que no tothom coneix. No tots podem fer un marge de pedra seca amb garanties que aguanti anys i anys. Abans existien els margeters que eren els especialistes a aixecar marges. No era un ofici tan reconegut com el de picapedrer i més aviat era un complement més dels treballs del pagès. Per aixecar el marge s'utilitzaven les pedres de la zona i les que sortien de despedregar el tros. Les més voluminoses eren transportades o rossegades amb la tirassa i eren les primeres en col·locar-se. Després es continuava amb la resta de pedres, encaixant-les entre elles i falcant-les quan feia falta amb els rebles. Totes servien i eren col·locades sense carejar-les. Amb les més petites es reomplia al darrera. La línia a seguir era normalment adaptable al propi terreny, quan es volia fer el marge recte es feia servir una corda o fil. La funció dels marges era i és molt diversa si bé la contenció de la terra és la més freqüent | 41.7305600,1.4899000 | 374409 | 4620963 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43129-foto-08036-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43129-foto-08036-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43129-foto-08036-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43130 | Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirambell | NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENT A CATALUNYA. (Març 2010.) Comarques Centrals. Calonge de Segarra. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | El nucli de Mirambell s'estructura a l'entorn d'un turó on hi havia l'antic castell. Avui en dia aquest castell solament en restes unes quantes parets dempeus, i en el seu emplaçament hi trobem un dipòsit d'aigua. Des del castell, que és lo punt més alt, el poble s'estructura en pendent de manera esglaonada i en carrers concèntrics. Aquesta pendent provoca les façanes de les cases tinguin grans contrastos d'alçades entre elles. És molt corrent veure en els carrers de Mirambell diverses escales o rampes. La tipologia de les cases es caracteritza per la juxtaposició d'edificacions de pedra alineades en carrers estrets i amb forta pendent. Sota el castell hi trobem l'Església Nova de Sant Pere construïda a finals del segle XIX. Algunes cases del nucli, presenten elements interessants com la casa del Cal Clot, que tot i les transformacions que ha patit, encara conserva en una entrada de la façana oest, una entrada amb una llinda de fusta amb la inscripció' Ay 1739 Rvs Ps Rop', o un femer situat a la part inferior de la propietat. De femers, no solament hi havia aquest, a l'altre extrem del poble hi trobem un altre molt similar amb aquest i tant característic de les zones cerealístiques de la Segarra. Un altre element important és el portal adovellat de mig punt de Cal Ramon que ha estat restaurat recentment conjuntament amb totes les façanes de l'edifici. Finalment, cal esmentar que Mirambell no destaca per tenir un elements arquitectònics espectaculars o cases senyorials, però si que es poden anar trobar detalls a cada racó dels seus murs, ja siguin inscripcions, marges de pedra amb escales, estils artístics de diverses èpoques etc. Fora del nucli hi trobem l'antiga Església de Sant Pere, d'estil romànic. Els nínxols del cementiri es troben entre els seus murs laterals. A l'entorn també hi trobem masies que foren importants en el passat, com la masia de Comaposada, la Sala o Castelltort. | 08036-154 | Mirambell. Calonge de Segarra. | El castell i el lloc de Mirambell apareixen documentats des del segle XI. Després de diversos canvis, els Cardona n'acaben ostentant la senyoria. Al segle XVII formava una universitat que tenia un batlle i un jurat, mentre que al XVIII passa a tenir un batlle i dos regidors. Dins el terme també trobem diversos masos, cal Canet (antic mas Rossines), Comaposada (antigament Argullol, i abans masos Torra i Llordella) i el mas de la Sala o Argullol de la Sala. A més, també en depenia la quadra de Castelltort, presidida pel castell (XI) del mateix nom, i si bé el terme estava vinculat als Cardona, Castelltort depenia del Priorat de Sant Jaume de Calaf per cessió de l'Abadia de Sant Vicenç de Cardona. Al segle XVII els Castelltort en perdran els drets i el Priorat de Sant Jaume de Calaf passarà a tenir-ne el domini complet. Per explotar millor l'extensa propietat, ja al segle XVII comptava amb una masoveria, la Casa Nova o Casa Nova dels capellans, a l'extrem del terme. | 41.7307000,1.4896900 | 374392 | 4620979 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43130-foto-08036-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43130-foto-08036-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43130-foto-08036-154-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43131 | Sant Pere de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-larc | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENT A CATALUNYA. (Març 2010.) Comarques Centrals. Calonge de Segarra. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | Moltes de les cases han estat restaurades | Es troba situat al nord-est del terme municipal de Calonge de Segarra. El nucli es va bastir a l'entorn de l'església de Sant Pere a partir de la sagrera. A l'edat mitjana la sagrera era un espai sagrat existent al voltant dels edificis consagrats i que gaudia de protecció eclesial. L'estructura urbana s'articula a través de dos carrers perpendiculars. Els carrers actuals recorden el traçat originari, a l'entorn del temple. Els edificis tot i que molts han estat restaurats ens mostren nombrosos elements de l'arquitectura tradicional, amb les parets de pedra, poques obertures en els edificis que no han estat restaurats, però en els que si, s'han afegit o ampliat les finestres, les llindes monolítiques a portes i finestres, els portals adovellats o amb arcs escarsers de maons, o pous exteriors. Cal destacar la casa del Cal Fusté amb un gran portal adovellat d'entrada i diverses voltes apuntades al seu interior. Davant de Cal Fusté, on hi ha ara una plaça, hi havia una de les cases importants del nucli, Cal Figuerola. Aquesta fou enderrocada a mitjans dels anys 90 degut al seu estat de conservació que era ruïnós. Com Cal Fusté, tenia un gran portal adovellat. Un altre element d'interès és la capella caminera del Roser, situada en la intersecció dels dos carrers principals. | 08036-155 | Sant Pere de l'Arç. Calonge de Segarra. | Hi ha documentada una torre de l'Arç (no n'hi ha rastre) i l'església de Sant Pere des del segle XI, al voltant de la qual s'estructurarà un petit poblet. Al seu terme, al segle XVIII apareixen documentats els masos de cal Pere, cal Cristòfol i cal Turull. També apareixen documentats dos masos rònecs. Al segle XVIII els Ribalta de la Fortesa compren les cases i propietats Figuerola, Morros i Ferrerich (antigament Creu) de Sant Pere de l'Arç. A finals del segle XIX la Unión Minera obre una mina i comença la construcció d'una colònia minera al lloc actualment conegut com a cal Frare. El projecte de colònia queda abandonat i només en quedarà el que havia de ser la casa del capatàs, que es convertirà en cal Frare, una parceria dels Ribalta. El mas de les Basses, tot i ser del terme de la Molsosa, pertany a la parròquia de Sant Pere de l'Arç. | 41.7626500,1.5149200 | 376552 | 4624490 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43131-foto-08036-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43131-foto-08036-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43131-foto-08036-155-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43132 | Cal Fusté | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuste | XVI-XVII | És la darrera casa que trobem al nucli de Sant Pere de l'Arç, i possiblement és l'edifici civil més singular. Consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals. Ha perdut gran part de l'arrebossat de les façanes. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al nord i presenta una gran portal adovellat de mig punt. Les finestres que trobem a la façana són senzilles i amb ampit de pedra. A la resta de façanes les finestres responen a la mateixa tipologia. A l'interior es poden observar diferents voltes apuntades que es localitzen a la planta baixa de l'edifici. | 08036-156 | Cal Fusté. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7624000,1.5151500 | 376570 | 4624462 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43132-foto-08036-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43132-foto-08036-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43132-foto-08036-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 43133 | Capella Caminera del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-caminera-del-roser | XIX | En un extrem del nucli de Sant Pere de l'Arç, entre la cruïlla del C/ Major i el camí que porta a la font del Rector, s'hi troba la capella caminera del Roser. És una construcció de caire religiós aixecada verticalment, de planta quadrada i orientada a ponent. Està formada per carreus de pedra ben treballats, disposats en filades horitzontals formant aparell de llarg i través, alhora revestits per un fi arrebossat. Al capdamunt, s'obre la capelleta o oratori de la Verge del Roser, pintada sobre rajola de ceràmica vidriada i policromada catalana. A la part inferior es llegeix l'artesà que signa l'obra, J. Guivernau. Aquesta fornícula està tancada per una reixa de forja que protegeix la imatge, a sota d'aquesta hi ha la inscripció de l'any 1814. Corona l'oratori una curiosa coberta monolítica a vuit vessants, ja que mostra un frontó triangular als quatre vents. Aquesta coberta també presenta un ràfec que sobresurt de l'escultura de la capella per preservar la representació. Finalment, una creu de ferro forjat corona tot l'oratori. | 08036-157 | Sant Pere de l'Arç | 41.7625400,1.5155500 | 376604 | 4624477 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43133-foto-08036-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43133-foto-08036-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43133-foto-08036-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | J. Guivernau és també el ceramista de la Capella Caminera de Torrescassana. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43134 | Parròquia de Sant Pere de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parroquia-de-sant-pere-de-larc | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XI/XIX | Situada a l'entrada del nucli urbà i integrada dins l'actual cementiri. És un edifici d'origen romànic, orientat a llevant, però que al segle XVIII i XIX patí diverses reformes que modificaren la seva estructura. Presenta una planta rectangular, d'una sola nau rematada per un absis semicircular, amb decoració llombarda d'arcuacions cegues que ressegueix la part superior. Té la coberta a doble vessant, amb teula àrab, i mostra un ràfec de llosa. La porta d'ingrés, orientada a migdia, se'ns apareix amb un arc de mig punt, i a la clau de l'arc hi trobem incís 'ANO 1886'. La façana de ponent és coronada un campanar d'espadanya de dos ulls amb arc de mig punt, refet posteriorment. A l'interior de la nau, la volta fou substituïda durant el segle XVIII, disposa de quatre capelles laterals decorades totes elles, dues a cada banda. Tres de les quals són de volta de mig punt, i una amb escarser, i un cor. Cal destacar la gran riquesa del retaule barroc policromat, dedicat a Sant Pere, que presideix l'absis, realitzat el 1642, juntament amb el retaule també barroc de Sant Crist, datat del 1793; el retaule renaixentista dedicat a la Verge del Roser, del segle XVI, i una pintura barroca de Sant Sebastià. Pel que fa els murs, estan recoberts amb pintura de color blanc i gris. A més, trobem les restes d'una sepultura, que hi diu: 'HIC JACET R EP (reverendissimus) / OLIVA PB (presbiter) & (et) RE CR (rector) / PARQLIS (parroquialis) ECCLESIAE / STI (sancti) PETRI DE ARS / OBI (obitus) FUIT DIE 17 / M (mensis) MAII ANNO / ME 1721 FET (fecit) / FYTO (feyto) ANNIS / BAPTISTA / GENER'. L'edifici rep llum dels quatre costats. Així, als murs laterals de la nau hi ha dues finestres esqueixades i coronades amb arcs de mig punt adovellats, per banda. L'absis té una finestra central de notables proporcions, seguint les mateixes característiques, coronada amb una estreta arquivolta. Finalment, al mur de ponent hi ha una obertura cruciforme. L'aparell és fet amb carreus de mides irregulars, disposats en filades horitzontals. El mur de ponent, és parcialment arrebossat. | 08036-158 | Sant Pere de l'Arç. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | Aquesta església es trobava a l'antic terme del castell de Calonge, al lloc d'Arç. Inicialment tingué condició de sufragània de la parròquia, situació que mantingué fins a l'actualitat. Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, a la qual fou donada pels vescomtes de Cardona, si bé el patronat de la parròquia era exercit pel rector de Calonge. El lloc i l'església es documenten a partir de l'any 1038, quan en el testament sagramental de Rodball els marmessors donaren una peça de terra a Sant Pere de l'Arç (Sancti Petri de Arcio). La vinculació a ka canònica de Sant Vicenç de Cardona es troba en la consagració de l'església de l'any 1040, quan, entre les possessions donades pel bisbe d'Urgell i vescomte de Cardona, Eriball, com a dotació, hi figurava la vila i torre d'Arç. Encara que en aquest moment no consta explícitament la possessió de l'església de Sant Pere, en la butlla del papa Anastasi IV de l'any 1154, per la canònica de Sant Vicenç de Cardona, entre les propietats confirmades, s'hi troba l'església de Sant Pere de l'Arç. Aquesta església fou consagrada l'any 1147 pel bisbe Pere de Redorta a petició de l'abat de Sant Vicenç de Cardona, en la qual confirmà la dotació de l'església i la subjecció a Sant Vicenç de Cardona. La condició de parròquia no consta fins l'any 1331, en què fou visitada pel bisbe Galceran Sacosta, i a partir d'aquell moment d'adquirir la condició de parròquia, degué incorporar l'antiga parròquia d'Aleny, que desaparegué en aquell moment de la de Sant Pere de l'Arç com a sufragània, situació que es manté en l'actualitat. El patronat de la parròquia era exercit pel rector de Calonge com a record de l'antiga dependència d'aquesta parròquia. Aquesta situació es comprova l'any 1457, en què Pere de Castell, rector de la parròquia del castell de Calonge, com a patró de Sant Pere de l'Arç presentà Joan dels Arcs, prevere, al bisbe de Vic, per obtenir la rectoria de Sant Pere de l'Arç. Actualment aquesta església continua tenint culte com a parròquia de Sant Pere de l'Arç. Acta de consagració de Sant Pere de l'Arç (Sant Pesselaç) 11 de març de 1148: Pere, bisbe d'Osona, a precs de l'abat Ramon i dels canonges de Sant Vicenç de Cardona, consagra l'església de Sant Pere de l'Arç (Sant Pesselaç), situada al comtat d'Osona, al terme del castell de Calonge, i l'hi confirma la dotació. (segueix a observacions) | 41.7628700,1.5149900 | 376558 | 4624514 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43134-foto-08036-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43134-foto-08036-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43134-foto-08036-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | (continuació d'història) Sota el regnat etern del celestial sobirà de totes les coses, nostre Senyor Jesucrist, l'any mil quaranta-set de la seva Encarnació, es féu la dedicació de l'església de Sant Pere de l'Arç, que es troba al comtat d'Osona, dins el terme del castell de Calonge, on nós, Pere, bisbe d'Osona per la gràcia de Déu, juntament amb Ramon, abat, i Bernat, prepòsit de Cardona, i Guillem, sagristà, en presència de moltes persones nobles, clergues i cavallers, i d'altres nobles laics que s'aplegaren en aquest lloc el dia de la dedicació, vam fer i vam atorgar de manera unànime aquesta dotació de l'esmentada església de Sant Pere i amb aquest acte la vam dotar dels béns que té adquirits i dels que d'alguna manera pugui adquirir en el futur amb el consell i el permís de l'abat i dels clergues de Sant Vicenç. En primer lloc li donem tota la cossura dels drets senyorials de Sant Vicenç a Sant Pere i a Llobosa, però només del pa, com a regal de l'abat i dels clergues de Sant Vicenç; i la cossura de Joan, batlle de Llobosa, i dels seus fills, de tots els alous que posseeixen a Llobosa, també únicament del pa; i igualment la cossura de tots els homes que resideixen a Llobosa i de tots els homes que resideixen a Arç i a Sant Pere com a regal seu; el dia de la seva dedicació, signant-ho amb la pròpia mà, concedim i confirmem per sempre a l'esmentada església que tingui i posseeixi aquesta cossura; concedim a la mateixa església la quarta part d'una vinya que el capellà de Calonge i el seu germà Tort donaren per mitjà nostre a l'esmentada església; també la cossura de l'alou que Ramon Jover de Fortells té a Arç i la cossura de Puig Rodball que donen a l'esmentada església Pere Guillem i Ramon Camarari, homes que viuen al Puig, igualment només del pa. Totes aquestes coses tal com han estat escrites més amunt, jo, Pere, bisbe, les concedeixo i les confirmo a l'esmentada església de Sant Pere, de manera que restin per sempre sota el domini i la potestat de l'església de Sant Vicenç de Cardona tal com hi ha estat fins ara.Aquesta dedicació, dotació i confirmació ha estat feta el dia cinquè dels idus de març, l'any onzè del regnat del rei Lluís.Igualment donem i concedim a aquesta església trenta passes de cementiri, tal com és costum en totes les esglésies.Pere, bisbe d'Osona per la gràcia de Déu, ho subscriu. Ramon, abat. Signatura de Pere, prior. Signatura de Bernat, prepòsit. Signatura de Bernat de Corregó, prepòsit de Girona. Signatura de Guerau d'Argençola. Signatura de Berenguer Arnau, capellà de Fals. Signatura de Joan de Llobosa. Signatura de Guillem, fill seu. Signatura de Ramon. Signatura de Joan. Signatura de Carbonell de Llobosa. Signatura de Domènec. Signatura de Luves. Signatura de Martí, el seu germà. Signatura de Bernat de Llobosa. Signatura de Guilla d'Arç. Bernat, fill seu.Signatura de Guillem, sots-diaca, que com a rogatari ha escrit aquesta dotació i confirmació el dia i l'any abans esmentats. | 98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43135 | Cementiri de Sant Pere de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-pere-de-larc | XIX/XX | Petit cementiri ubicat al recinte de l'església de Sant Pere de l'Arç. L'espai que ocupa és de planta rectangular i es troba tancat per murs. S'hi accedeix per la façana oest de l'església i unes escales ens porten fins a l'espai on trobem la paret o estructura de nínxols. A la resta de l'espai es pot observar diverses làpides semi enterrades on sobresurt nomes la part semicircular, i un petit sepulcre modern de forma rectangular. Com en la gran majoria de cementiris hi trobem diversos xiprers. | 08036-159 | Sant Pere de l'Arç | 41.7629500,1.5151500 | 376571 | 4624523 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43135-foto-08036-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43135-foto-08036-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43135-foto-08036-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 43136 | Sant Miquel d'Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-daleny | XI/XII | Ha estat restaurada | Capella molt reformada, situada vora la carretera d´accés al poble, a pocs metres del cementiri i aïllada de qualsevol construcció. Es tracta d´un edifici d´una nau, planta rectangular, coberta interior amb volta de canó i capçalera plana. La coberta exterior és a doble vessant de teula àrab. La porta d´ingrés es situa a la façana de migdia. Situat a un extrem d´aquesta façana d´ingrés, es situa una fornícula amb una escultura de la Mare de Déu de Montserrat. A la façana de tramuntana de l´edifici, destaquem la presència de dos contraforts que reforcen l´estructura de l´edifici. Coronant la façana de ponent de l´edifici, es disposa un campanar d´espadanya de doble ull d´arc de mig punt, damunt del qual es situa una creu. Curiosament, l´edifici no presenta cap obertura que permeti l´accés de llum natural al seu interior. Finalment, l´edifici presenta un parament arrebossat, menys l´estructura de la porta d´ingrés que es realitza amb carreus de pedra del país. | 08036-160 | Sant Miquel d'Aleny. Aleny. 08281. Calonge de Segarra | Inicialment, aquesta capella tingué funcions parroquials segons sembla entre 1025 i 1050, tal com consta dins de la llista de parròquies del bisbat de Vic. Més tard, i sense que es conegui el motiu, passà a ser sufragània de la parròquia de l´església de Sant Pere de l´Arç, abans de l´any 1331. L´advocació de la capella consta en una butlla del papa Anastasi IV, l´any 1151; entre les posesions de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, hi figura la capella de Sant Miquel d´Aleny i el seu castell. | 41.7490500,1.5148500 | 376520 | 4622980 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43136-foto-08036-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43136-foto-08036-160-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43137 | Cementiri d'Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-daleny | XIX/XX | Petit cementiri ubicat al recinte de l'església de Sant Miquel d'Aleny. L'espai que ocupa és de planta rectangular i es troba tancat per murs. S'hi accedeix per la façana sud de l'església on trobem l'entrada i unes escales ens porten fins a l'espai on trobem la paret o estructura de nínxols. L'estructura del nínxols es caracteritza per quatre espais amb arc rebaixat, coronats per un senzill frontó en cada espai. Els dos situats més a l'oest presenten una petita coberta a dues vessants individual, i els dos més situats a l'est comparteixen la mateixa coberta a dues vessants on hi podem trobar una creu celta de pedra. | 08036-161 | Aleny | 41.7490800,1.5146800 | 376506 | 4622983 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43137-foto-08036-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43137-foto-08036-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43137-foto-08036-161-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 43138 | Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aleny | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENT A CATALUNYA. (Març 2010.) Comarques Centrals. Calonge de Segarra. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | El nucli de l'Aleny es situa sobre una carena estreta molt marcada del territori, a l'est del municipi. S'accedeix des de la carretera de Calaf a la Molsosa. S'organitza a través d'un carrer de 250 metres de longitud fins al nucli urbà històric, un seguit de construccions heterogènies que combinen edificacions productives històriques amb activitats agrícoles, residència vinculada a aquestes activitats, coberts i la mateixa església de Sant Miquel just abans de l'eixamplament del carrer que marca l'entrada al nucli pròpiament. El nucli es situa en la part més alta d'aquesta carena. La seva estructura és circular i conflueix a l'entrada del poble en un espai més ample. A partir d'aquest punt, neix un petit carreró sense sortida que descendeix en la part sud. Aquest carrer dóna accés a les cases juntes entre mitgeres juxtaposades i no sempre alineades al carrer, formant un nucli compacte. A la part més altra hi trobem Cal Farrés, una de les cases més antigues del nucli i possiblement una evolució de l'antic castell d'Aleny. Al seu entorn hi trobem altres edificis que tenen un passat important, però que les reformes i restauracions posteriors han modificat el seu aspecte. Als coberts agrícoles de principis de segle XX abans esmentats, cal destacar-hi també algun femer, situat a la part baixa del nucli. Actualment el poble hi trobem diverses cases de turisme rural, que han ajudat a diversificar l'economia i a combinar la tradició amb la modernitat. | 08036-162 | Aleny. Calonge de Segarra | Lloc documentat des del segle XI. Aquests indrets des de molt aviat apareixen vinculats a l'abadia de Sant Vicenç de Cardona, que després de rebre una sèrie de donacions i d'efectuar compres i permutes, acabarà senyorejant sobre els termes del castells d'Aleny i Sant Pere de l'Arç. Tot i descriure dos termes castrals formaven una sola universitat, que almenys al segle XVIII era presidida per un batlle i dos regidors, un per cada terme. El conjunt formava un gran terme que de nord a sud anava des del terme de la Molsosa fins al de Calaf i incloia els masos de les Quadres i de l'Alzina, que si bé eren vassalls de l'abat, també tenien terres a Calonge i pertanyien a la parròquia de Santa Fe. A l'edat mitjana, el terme devia incorporar l'antic castell i lloc de la Llobosa, indret que sembla desaparèixer en el transcurs del segle XIII al XIV i que la historiografia tradicionalment havia situat a la Fortesa, però un acurat seguiment de la documentació i la toponímia ens el situa entre Aleny i Sant Pere de l'Arç, a tocar dels termes de la Molsosa i Sant Pere Sallavinera. En una partida de terres actualment coneguda com 'la coma de la creu', antigament creu Llobosa, resta un sòcol de pedra d'una antiga creu. A prop també apareix al segle XVII el mas Diumenjo o Domenjó més endavant conegut com a cal Garrigó, actualment només en resta una paret, a prop també hi ha la Font de cal Garrigó. El poblet d'Aleny va sorgir al voltant del Castell (XI), que aviat va perdre el seu sentit defensiu i va quedar engolit per les cases que van sorgir al seu voltant. Encara podem trobar traces de l'antiga torra dins les antigues cases de cal Farrés i cal Vidal, actualment les dues integrades a cal Farrés. A cavall dels segles XII i XIII hi ha disputes entre el cavaller Ferrer de Llobosa i l'abadia de Cardona per diversos drets i possessions a la Llobosa i al terme d'Aleny. En un d'aquests episodis Ferrer de Llobosa ocupa el castell d'Aleny. Segons el fogatge de 1378 al lloc d'Aleny en aquesta data hi havia tres focs. No sabem si això és només el poble o inclou els masos del terme. Al fogatge de 1553 trobem els següents afocats: Joan Vidal (jurat comparent), Francesc Vidal, la vídua Farrés, Bartomeu Clauer, Joan Tengas i Pere Casamitjana. A principis del segle XVII hi ha una disputa entre Pere Buades i Joan Garriga (gendre), pagesos d'Aleny, per una banda, amb Antoni Joan Farrés, Antoni Vidal, Francesc Vidal i Pere Joan Farrés, també pagesos d'Aleny, al voltant dels drets de pastura. Una sentència de l'abat de 1618 resol que només tenen dret a tenir bestiar les cases d'Antoni Joan Farrés, Antoni Vidal, Francesc Vidal i Pere Joan Farrés, ja que són les quatre cases antigues que feren establiment i paguen dècima d'anyell i terses de velló de llana. En un capbreu del terme començat el 1785 confessen que hi tenen casa: Baltasar Tarragó (cal Baltasar, part de l'antiga casa Garriga); Jaume Farrés dit el Marianet; Josep Nadal Aguilera com a usufructuari (pubill) i Maria Farrés Santdiumenge com a propietària (pubilla de cal Farrés); Isidro Miquel dit el Xacó; Jaume Vidal (cal Vidal); Joan Vidal (casa d'en Bacardit, dins la casa Mateu); Ignasi Garriga (casa amb moltes parts empenyorades, la situaríem on actualment trobem cal Pere, cal Jaumet; a més posseeix el mas Domenjó, en aquells moments derruït, posteriorment cal Garrigó); Josep i Ramon Fitó (cal Fitó); Anton Sató (part de la casa d'Ignasi Garriga); Maria Vilamur, vídua de Ramon Vilamur, pagès de Castellfollit de Riubregós (part de la casa d'Ignasi Garriga); Ramon Goser i Figuerola, comerciant de Calaf (casa i heretat Mateu per compra aquests mateixos anys a Gabriel Farrés i als seus tutors i curadors; posteriorment coneguda com cal masover); Josep Domènech (com a pubill usufructuari) i Teresa Ribalta (com a pubilla i propietària) de l'Alzina; Maria Vendrell, vídua de Joan Pallerols de les Quadres, com a usufructuària i Joan Pallerols i Vendrell com a hereu. | 41.7493700,1.5138600 | 376438 | 4623017 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43138-foto-08036-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43138-foto-08036-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43138-foto-08036-162-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43139 | Cal Farrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farres | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI-XVII | Situat a la part més alta del nucli d'Aleny hi trobem aquesta casa. És possiblement la casa més important, no sols des del punt de vista històric, sinó per les seves dimensions. De l'edifici primitiu de la casa, es poden observar un gran nombre de construccions adossades que eren ampliacions d'aquesta casa ( però que originalment havien estat cases independents). També es poden observar alguns coberts agrícoles i elements d'interès exteriors com finestres amb ampits de pedra pronunciats, un pou o una gran galeria vidrada a la part més alta. Els murs estan obrats amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i arrebossat. Les cobertes estan orientades en varies direccions, segons l' ubicació de cada cos, però els dos cossos principals la presenten a nord-sud ( el situat al nord), i est-oest ( el situat al sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés es troba a la placeta que conformen diversos edificis, orientada al sud. A l'interior de la casa, podem observar diferents elements d'interès com una premsa, un celler on encara s'hi conserven botes de vi i el cup de vi, o un forn de pa en un estat de conservació òptim. | 08036-163 | Cal Farrés. Aleny. 08281. Calonge de Segarra | Casa antiga d'Aleny, juntament amb cal Vidal envoltava i envolta l'antiga torra del castell. Al segle XV-XVI trobem documentada a Aleny una família anomenada Farreró, Farrés..., els quals estan emparentats amb els Farrer, Farrés del mas de les Basses. A la partir de la segona meitat del XVI augmenta el nombre de Farrés (Ferrés, Farrer) documentats, hi ha relacions de parentiu entre ells i continuen emparentats amb els Farrés de les Basses. En aquests moments es conformen dues branques principals de Farrés: una a cal Farrés i una altra a la casa que serà coneguda com cal Mateu. En aquests anys les dues famílies Farrés es consolidaran com les dues més importants d'Aleny. En aquests anys trobem a mossèn Miquel Farrés, rector de Sant Pere de l'Arç, germà i oncle de les dues branques. Aquesta relació amb l'església continuarà a la generació següent amb mossèn Cebrià Farrés, que exercirà de vicari del seu oncle, i a la següent amb mossèn Joan Farrés. La proliferació de Farrés a Aleny farà que sobretot als segles XVII i XVIII la casa sigui coneguda com a Farrés castell o del castell. El 1776 la pubilla Maria Farrés i Santdiumenge es casarà amb Josep Nadal i Aguilera, fadristern de cal Nadal del Soler de Calonge. El pubill Josep Nadal enviudarà el 1785, llavors el 1789 es casarà amb Francisca Majà Costa, vídua de Jaume Morros Serra, hereu de la quadra de Monrós, a Gospí (a la Segarra, a prop de Sant Ramon). Aquest matrimoni en realitat era un matrimoni doble, ja que preveia en un futur l'enllaç de llurs fills, l'hereu d'Aleny, Miquel Nadal Farrés i la pubilla de Monrós, Margarida Morros Majà, el qual es portà a terme el 1795. Aquest doble enllaç va permetre un important augment de patrimoni i la millora de la posició socioeconòmica de la casa. El març de 1837 una partida carlista menada per mossèn Benet Tristany va assaltar Calaf. En arribar les tropes liberals a socórrer la vila, els carlins van fugir. Paral·lelament a Calaf es van organitzar partides de milicians per empaitar els carlins. Una d'aquestes partides va arribar a Aleny, on sembla que alertats per una falsa denúncia, van entrar a la casa i van matar a Miquel Nadal Farrés (pare) i Ramon Nadal Morros (fill). En aquest episodi a Aleny hi van haver un total de cinc víctimes. A cal Farrés van quedar dues vídues i quatre criatures, una de les quals moriria al cap de poc, que van viure amagats durant tres mesos a la pallissa de cal Pere de Santpessalaç. La casa va quedar completament saquejada i endeutada durant molts anys. L'hereu, Mariano Nadal Puigpelat (1827-1898), que en el moment de l'episodi comptava amb 10 anys va dedicar bona part de la seva vida a pagar deutes i tornar préstecs, però al darrer quart del segle XIX aconsegueix sanejar l'economia familiar i pot fer alguna obra de millora a la casa i la compra de les casetes de cal Mingo i cal Raderes o Jep del Vidal. El 1916 Miquel Nadal Palà es ven la casa i propietat de Monrós i compra la casa i heretat de cal Masover, antigament cal Mateu d'Aleny. Uns anys més tard la família Raurich de cal Vidal aixequen una casa nova a l'entrada d'Aleny i venen l'antiga casa Vidal, que estava força malmesa, a Miquel Nadal Plana. Amb aquesta compra queden annexats a cal Farrés les antigues cases Vidal, Mateu i cal Raderes que acaben donant lloc al casal actual de cal Farrés. | 41.7495300,1.5136200 | 376418 | 4623035 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43139-foto-08036-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43139-foto-08036-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43139-foto-08036-163-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43140 | Femer de Cal Farrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/femer-de-cal-farres | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. | XX | Situat en el baixos d'un antic edifici ramader, hi trobem aquest femer de grans dimensions. És una construcció semblant a una cabana de volta, ja que segueixen la mateixa tècnica constructiva. Actualment té dos accessos degut a la nova funcionalitat que ha adquirit. A l'interior s'hi observa que fou construïda amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Té un forat a la volta per on es tirava el fem, el boll i palles dolentes per barrejar-ho amb aigua i excrements líquids per provocar la fermentació. L'edifici on es troba, actualment és una casa de turisme rural. Ha estat restaurada amb aquesta finalitat, però s'han respectat tot elements tradicionals. Les finestres presenten brancals, llindes i ampits de pedra. L'edifici és troba a l'interior d'un espai tancat al qual s'hi pot entrar per dues entrades a cada extrem de la casa. | 08036-164 | La Farraja. Cal Farrés. Aleny. 08281. Calonge de Segarra | El femer és una construcció típica de la Segarra o de comarques cerealístiques, hem de tenir present però, que una part de l'Anoia administrativa és més aviat segarrenca i per tant, per aquesta zona, podem ser comuns els femer. Normalment els femers eren construïts a prop de la masia i era una construcció més de totes les que envoltaven la casa principal. En el cas del femer de Clat Clot es va construir a inicis del segle XX, en un moment on hi ha un canvi en l'activitat econòmica, i es produeix un creixement de l'activitat cerealística. Actualment forma part d'una casa de turisme rural. | 41.7491900,1.5136400 | 376419 | 4622997 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43140-foto-08036-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43140-foto-08036-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43140-foto-08036-164-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43141 | Font del Garrigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-garrigo | XIX/XX | Es trobava coberta totalment per la vegetació, i s'ha hagut de desbrossar. Les estructures visibles després de la neteja ens mostren que la font es troba en un estat de conservació millorable, tot i que l'estructura es conserva. La bassa l'estat de conservació és dolent i s'observen filtracions d'aigua . | Es troba situada en un camp proper en el camí que porta de la B-300 PK 3 fins a Cal Frare, on s'inicia la baixada. Aquesta font esta formada per una bassa de pedra de forma rectangular adossada al marge per dos dels seus costats. En la mateixa paret del marge que segueix el pendent, s'hi observa l'estructura de pedra de la font de forma semicircular i obertura quadrada al centra amb una petita porta metàl·lica. A peus de la font s'hi observa una cavitat llarga excavada al sòl utilitzada per a conduir l'aigua sobrant de la font a camps de l'entorn, on segurament hi havia horts. | 08036-165 | Sant Pere de l'Arç | Aquesta font era propietat de la Masia de Cal Garrigó, avui en dia despareguda, i que es trobava a l'entorn de la font. | 41.7548700,1.5267000 | 377516 | 4623609 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43141-foto-08036-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43141-foto-08036-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43141-foto-08036-165-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | S'ha hagut de desbrossar l'espai on hi havia la font, ja que era impossible accedir-hi. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43142 | Cal Baiona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baiona | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVII | Ha estat restaurada recentment | Es troba situada al nord del nucli del Soler. És tracta d'una casa entre mitgeres de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. La coberta és a dues vessants amb teula àrab. L'accés actual el trobem per la façana oest, amb una entrada senzilla a la planta baixa. A la planta superior hi trobem una balcó amb barana de forja força modern. Presenta un altre accés a la façana oposada, però de dimensions més petites. | 08036-166 | Cal Baiona. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Cal Bayona, Bajona. Segurament es tracti de la casa que el 1626 posseïa Salvador Bertans hi estava habitada per 3 homes i 2 dones. El 1726 la capbreva Gertrudis Bajona i Bertrans, vídua de Celdoni Bajona, i el 1756 Anton Bajona. | 41.7483800,1.4628400 | 372194 | 4622981 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43142-foto-08036-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43142-foto-08036-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43142-foto-08036-166-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43143 | Cal Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nadal | XVI | Ha estat restaurada recentment. | Es tracta d'un edifici de grans dimensions situat al sud-est del nucli del Soler. Tot i ser una de les cases més antigues del municipi, s'ha restaurat recentment, perdent en gran part l'aspecte original. Presenta planta baixa, dues plantes de pis i golfes, ubicades a diferent nivell segons la façana degut a l'orografia desigual. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals. La coberta és a dues vessants ( sud-est/nord-oest) amb teula àrab. Els elements més interessants els trobem a la façana sud, amb una entrada amb una gran llinda de pedra on s'hi observa la data incisa de 1797. Aquesta entrada queda quasi coberta per un cos afegit que sobresurt de la façana, i que a la planta de pis és converteix en una galeria amb tres obertures d'arc rebaixat de rajol. A les golfes, a sobre les obertures s'hi presenten tres obertures amb arc rebaixat. A la resta de la façana hi trobem un gran nombre de finestres i balcons. A la façana posterior, trobem un accés a la planta de pis que dona a l'interior del nucli del Soler. | 08036-167 | Cal Nadal. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Cal Nadal del Soler, del Soleret, o de Calonge. Antigament casa d'en Felip del Soler. Al segle XVI al Soler trobem diverses famílies que s'anomenen Felip, algunes mostren clarament relacions de parentiu, però en altres no queda tant clar, és possible que alguna d'aquestes branques donés lloc a alguna de les altres tres cases del lloc, ja que al XVII van desapareixent tots. Els Felip i més endavant Nadal són la casa més important del Soler i una de les més importants de Calonge, per no dir la més important. A principis del segle XVII la pubilla Caterina Felip es casarà amb Joan Nadal, fadristern d'Enfesta. La casa començarà a denominar-se cal Nadal, estarà ben relacionada i mostrarà una supremacia important. Al llarg dels segles XVII i XVIII pràcticament monopolitzarà el càrrec de batlle (Joan Nadal, Damià Nadal, Ramon Nadal, Ramon Nadal Aguilera, ...). La seva posició farà que sovint actuïn com a representants o procuradors dels carlans, o que del XVII al XIX col·loquin molts fadristerns com a pubills en cases de la rodalia. En terres de la seva propietat més allunyades del Soler crearan un corral i després una masoveria, el Bosc del Nadal. | 41.7481700,1.4630500 | 372211 | 4622958 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43143-foto-08036-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43143-foto-08036-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43143-foto-08036-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43144 | Font de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mirambell-0 | XIX/XX | La vegetació cobreix totalment les estructures i és impossible visualitzar el seu estat de conservació. | Al sud del nucli de Mirambell hi trobem la font de Mirambell. És troba en una fondalada per on passa la riera de Mirambell. Actualment està coberta per arbrat i vegetació que impedeix la visualització dels elements. S'observa però l'estructura d'una bassa ( possiblement rectangular), un mur de pedra i una petita edificació en ruïnes. | 08036-168 | Mirambell | 41.7289800,1.4881900 | 374264 | 4620790 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43144-foto-08036-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43144-foto-08036-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43144-foto-08036-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43145 | Cal Gassó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gasso | XVI | Ha estat restaurada recentment. | Es troba a l'entrada del nucli de Dusfort. Les façanes exteriors han estat restaurades recentment. Presenta planta baixa, planta de pis i golfes. El murs obrats amb pedra irregular rejuntada modernament amb argamassa de ciment i sorra. Té la coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. A la façana d'ingrés es poden observar alguns elements d'interès com un porxo que dona pas a l'entrada de la casa, o la gran obertura amb arc rebaixat a la planta de pis. Els elements més interessants però es troben a l'interior. Aquests ens traslladen al passat de la casa ja que es conserven des de la seva construcció. A la planta baixa de l'edifici s'hi observen un gran nombre de voltes lleugerament apuntades, que han estat rejuntades recentment. En aquest mateixa planta també hi ha l'antic celler que es caracteritza per una volta de canó rebaixada. Un altre element d'interès és troba en una edificació annexa on hi ha el forn original de la casa que es conserva perfectament. En una reforma posterior s'hi van afegir dos suports i una llinda de pedra amb la data de 1863 procedent d'un altre espai. | 08036-169 | Cal Gassó. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | 41.7405200,1.4935500 | 374732 | 4622064 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43145-foto-08036-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43145-foto-08036-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43145-foto-08036-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43146 | Pou del pont del Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-pont-del-biosca | XX | El pou es troba en un estat de conservació òptim, no així la bassa que és deficient. | Abans d'arribar al pont dels Ciments del Biosca, i al costat del Torrent Bo, trobem aquest pou i bassa. Aquests dos elements es troben envoltats de vegetació fruit de l'abandó d'aquesta zona fluvial. El pou es de base circular amb les parets fetes amb carreus de pedra. La seva fondària és mínima degut a que es troba al costat del torrent, i el nivell freàtic és pròxim. Al seu costat hi trobem una bassa rectangular feta de pedra i arrebossada, on s'abocava l'aigua que s'extreia del pou. Aquesta es troba en un estat de conservació deficient. | 08036-170 | El Soler | 41.7567600,1.4649700 | 372388 | 4623909 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43146-foto-08036-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43146-foto-08036-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43146-foto-08036-170-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per estar situat a tocar del Pont del Biosca | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43147 | Escoles de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-de-dusfort | XX | A peus del carretera que surt al trencall de la C-1412 per accedir al nucli de Dusfort, hi trobem l'edifici que actualment és seu de l'Ajuntament de Calonge i restaurant, però que es va construir durant la 2a República per allotjar-hi les noves escoles de Dusfort. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, i d'una extrema senzilla des del punt de vista arquitectònic. Els accessos als diferents espais es situen davant la carretera. | 08036-171 | Escoles Dusfort. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | Les escoles de Dusfort es van construir durant la Segona República. | 41.7392800,1.4953000 | 374875 | 4621923 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43147-foto-08036-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43147-foto-08036-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43147-foto-08036-171-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | El seu interès recau pel moment històric en que es va construir, i no tant per la seva arquitectura. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43148 | Antiga Bòbila de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-bobila-de-dusfort | XX | Algunes estructures comencen a tenir un estat de conservació deficient. A l'interior també s'observa aquesta mateixa patologia. | Conjunt arquitectònic situat entre la carretera C-1412 i l'Eix Transversal. Esta format per dues naus de grans dimensions de planta rectangular, i petites edificacions complementaries. Es troben en un estat de conservació deficient, tal com es pot observar des de l'exterior, però també des de l'interior. Les dues naus principals estaven destinades a l'emmagatzematge ja fos del material obtingut, com de les eines o materials utilitzats per a l'obtenció de la ceràmica. També hi havia un espai destinat per la ventilació. Entre aquestes dues naus, hi trobem un altre espai on es poden observar algunes boques del forns. A l'entorn hi trobem les mines d'argila d'on s'extreia el material per a la producció. | 08036-172 | Dusfort. | L'any 1869 va néixer a Òdena Vicenç Sugrañes i Solé, fundador i creador de l'empresa familiar que a l'any 1971 es conegué comercialment com a Gres Catalan. No obstant, abans d'arribar a aquesta data diferents foren els episodis que l'explotació familiar hagué de superar. 50 anys abans, a l'any 1921, Vicenç Sugrañes va comprar els terrenys que tenia arrendats al preu de 2500 pts. Terrenys en què a l'any 1911 havia construït un forn primitiu per coure ceràmica. En aquells moments la producció ceràmica de teules i totxanes, així com el forn de llenya, era totalment manual. Amb la mort de Vicenç Sugranyes 5 anys després, fou el seu fill, Isidre Sugrañes qui continuar l'explotació familiar. Passada la Guerra Civil s'inicia un procés d'expansió de l'empresa, segurament afavorida per la reconstrucció dels estralls de la Guerra. A l'any 1942, es construeix una nova bòvila que augmenta la producció a les 30 tonelades diàries de material. Aquest augment implicà una modernització i mecanització del procés de fabricació i cocció. A l'any 1955, la mort d'Isidre Sugrañes deixà a mans dels seus tres fills qui s'encarregaren de construir una nova bòvila de tres pisos. A partir d'aquí amb la recuperació econòmica dels anys 60's també s'inicià l'especialització de l'empresa, vivint el seu gran moment a finals dels anys 90's del segle XX i principis del s. XXI amb l'expansió immobiliària del país. Amb la punxada de la bombolla immobiliària, l'empresa va entrar a l'any 2010 en un crisi que ha posat en entredit la seva viabilitat. | 41.7376800,1.4956300 | 374900 | 4621745 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43148-foto-08036-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43148-foto-08036-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43148-foto-08036-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43149 | Mina de Carbó del Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-carbo-del-roca | XX | S'observa enderroc a l'interior de la mina. | Situat en un camp a uns 500 metres a l'oest de la Roca, s'hi troba aquesta mina de carbó, ja en desús. És una mina excavada a la roca sense cap mena d'estructura, on es poden observar encara les betes de carbó i roca. Davant de la boca de la mina, encara es pot observar el camí fet per facilitar el trasllat del material obtingut. | 08036-173 | Calonge de Segarra | 41.7551000,1.4900300 | 374468 | 4623688 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43149-foto-08036-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43149-foto-08036-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43149-foto-08036-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per estar situat a prop de la Roca | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43150 | Auca d'en Nicolau Pistoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-den-nicolau-pistoler | XX | Auca amb 20 petites estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda escrita en vers fent un rodolí, disposades en un full de cartolina DINA3, que fan referència als diferents episodis de la vida d'en Nicolau Pistoler. A les estampetes hi diu el següent: A Calonge de Segarra, passà un fet que ara se us narra. / En temps dels feudals barruts, imposaven forts tributs. / Es cuidava del recapte, un fadrí de molt bon tracte. / Li deien el Bon Nicolau, perquè deixava la gent en pau. / Perdonant deutes i atrassos, enfurí als feudals grassos. / El tancaren a presó, com si fos un malfactor. / Però el carceller encarregat era un deutor perdonat. / I el lliurà de la garjola dant-li a més la pistola. / En Nicolau passà a ser, en Nicolau Pistoler. / El feren cap d'una colla, per combatre als de l'olla. / Les carrosses assaltaven i ben nusos els deixaven. / El botí que així obtenien al capellà el cedien. / I aquest l'anava donant als més pobres del voltant. / Tot això ho van celebrar fent cada any un bon sopar. / Un cert any tant s'atiparen, que per feixucs els caçaren. / Executats a la forca, Nicolau fugí en la fosca. /Nicolau en quedà sol, decidí buscar consol. / I al Santuari del Miracle, la pistola deixà a l'acte. / Des llavors tant bé es portà que a ningú li faltà pa. / D'aquí ve que a Calonge per Pasqua a l'endemà es don pa a tothom que hi va. L'auca tracta de la història llegendària del bandoler Nicolau Ballester i Comaposada, fill d'una família benestant de l'Alta Anoia, situat en uns temps d'agitació i violència a causa de la inestabilitat de guerres entre nobles, i entre bandositats. La petita aristocràcia empobrida als segles XVI i XVII per a mantenir els seus privilegis heretats del feudalisme imposaven els seus tributs, és així com s'hi dedicava el nostre protagonista, en recaptador d'impostos. Però en ser conscient de la situació es va rebel·lar i lluità en diferent bàndol. D'aquesta manera, es convertí en cap de colla de bandolers, passant a ser conegut amb el sobrenom d'en 'Nicolau Pistoler'. De fet, el bandolerisme va ser un fenomen del segle XVI que va marcar absolutament la vida econòmica i social de l'època. Així doncs, es presentà com un bandit generós, assaltant a la noblesa per a repartir-ho als més necessitats. Però aquestes intrèpides accions van tenir com a resultat la detenció, i execució dels bandolers al Turó de la forca, ben a prop de l'actual cementiri de Calonge de Segarra, on encara hi queden restes ben visibles d'aquest instrument d'execució. Tret del nostre bandoler, que va tenir la gran sort de no ser mai detingut, és per això que acabà de passar els seus dies reclòs al Santuari del Miracle, sumit en una profunda meditació. | 08036-174 | Ajuntament de Calonge de Segarra | Les històries de l'auca tracten sobre el bandoler Nicolau Ballester i Comaposada, fill d'una família benestant de l'Alta Anoia, i el seu context històric situat en uns temps d'agitació i violència a causa de la inestabilitat de guerres entre nobles, i entre bandositats. La petita aristocràcia empobrida als segles XVI i XVII per a mantenir els seus privilegis heretats del feudalisme imposaven els seus tributs, és així com s'hi dedicava el nostre protagonista, en recaptador d'impostos. Però en ser conscient de la situació es va rebel·lar i lluità en diferent bàndol. D'aquesta manera, es convertí en cap de colla de bandolers, passant a ser conegut amb el sobrenom d'en 'Nicolau Pistoler'. De fet, el bandolerisme va ser un fenomen del segle XVI que va marcar absolutament la vida econòmica i social de l'època. Així doncs, es presentà com un bandit generós, assaltant a la noblesa per a repartir-ho als més necessitats. Però aquestes intrèpides accions van tenir com a resultat la detenció, i execució dels bandolers al Turó de la forca, ben a prop de l'actual cementiri de Calonge de Segarra, on encara hi queden restes ben visibles d'aquest instrument d'execució. Tret del nostre bandoler, que va tenir la gran sort de no ser mai detingut, és per això que acabà de passar els seus dies reclòs al Santuari del Miracle, sumit en una profunda meditació. La fama popular adquirida durant anys va ser recollida en aquesta auca que glossava les seves gestes. A més, la figura èpica del bandoler és encara viva dins l'imaginari contemporani, perpetuat modernament gràcies a la televisió i el cinema. N'és un bon exemple, el programa de TV3 'Persones Humanes' presentat per Mikimoto el qual va fer una sèrie còmica del 'Sant Nicolau Pistoler'. | 41.7392900,1.4953100 | 374876 | 4621924 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43150-foto-08036-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43150-foto-08036-174-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43151 | Festa del Panellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-panellet | XX | La Festa del Panellet és una tradicional celebració pròpia del municipi de Calonge de Segarra que se celebra a la diada de Dilluns de Pasqua. És tradició a Catalunya donar almoina de pa beneït en aquesta diada, al qual se li atribueix virtuts remeieres i venturoses. La diada s'inicia amb esmorzar popular, seguidament la celebració de l'Eucaristia a l'església de Santa Fe de Calonge. A l'interior de l'església, s'organitza el concert de cant coral. Tot seguit, la benedicció i el repartiment dels panellets. La Festa del Panellet, a més compta amb la participació de la fira mercAnoia i de diversos expositors de productes artesans i de la zona. | 08036-175 | Calonge de Segarra | El seu inici es remunta a una terrible epidèmia que fulminà la població de les parròquies calongines. Davant d'aquesta situació, els vilatans de Calonge de Segarra van fer la promesa a Santa Fe, patrona del municipi, que si els lliurava d'aquell flagell, repartirien cada diada de dilluns de Pasqua, un panet beneït entre els assistents a Missa. Seguint amb la tradició, hi ha la creença que menjar aquest pa preveu durant l'any de contraure pestes i malures. | 41.7637300,1.4818300 | 373803 | 4624658 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43151-foto-08036-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43151-foto-08036-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43151-foto-08036-175-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43152 | Festa Major d'Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-daleny | XX | Com és tradició, el darrer cap de setmana de setembre el poble d'Aleny celebra la seva Festa Major. Els actes comencen el dissabte amb una divertida i nova gimcana de tractors, creada l'any 2012. El mateix dissabte al vespre, s'organitza un ball i a la mitja part es repartiran entrepans per a tots els assistents. El dia següent, diumenge, finalitza la festa com es costum, amb la celebració de la Missa solemne en honor al patró d'Aleny, Sant Miquel. | 08036-176 | Aleny | Aquestes festes antigament es celebraven cada any a una casa diferent de cada nucli, com era tradició en la majoria de pobles del país. Actualment les festes s'han adaptat als nous temps, i es realitzen la majoria d'actes a les places de cada poble. | 41.7493900,1.5139300 | 376444 | 4623019 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43152-foto-08036-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43152-foto-08036-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43152-foto-08036-176-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43153 | Jaciment de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-sala | Cobert per camps de conreu | Jaciment situat al peu de la carretera que pora a la Masia de la Sala. Apareixen restes de teula romana en superfície, però no s'han recollit estructures. | 08036-177 | Mirambell. Zona Masia de la Sala. | 41.7226800,1.4704500 | 372776 | 4620117 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43153-foto-08036-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43153-foto-08036-177-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 43154 | Fita de tres termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-tres-termes | XIX | La pedra esta erosionada i plena de líquens. | Fita de petites dimensions situada a la vora d'un camí que va de la Fortesa ( Sant Pere Sallavinera) fins Aleny ( Calonge de Segarra). Aquesta fita delimita els termes de Calonge de Segarra i Sant Pere Sallavinera ( Comarca de l'Anoia i Província de Barcelona) amb la Molsosa ( Comarca del Solsonès i Província de Lleida). Es tractat d'un petit bloc de pedra de base rectangular amb la part superior o coronament semicircular. L'erosió ha desgastat la pedra, i el líquens la cobreixen en gran part. A la cara orientada a l'oest s'hi observa la inscripció 'C', que correspon a Calonge de Segarra. A la cara orientada a l'est s'hi observa la inscripció ' M' , que correspon a la Molsosa. No hi apareix, o si més no, no s'observa cap referència a Sant Pere Sallavinera. | 08036-178 | Aleny. | Fita de terme anterior al 1900. | 41.7526300,1.5304100 | 377820 | 4623355 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43154-foto-08036-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43154-foto-08036-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43154-foto-08036-178-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43155 | Retaule Major de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-pere | XVII | Ha estat restaurat. | <p>L'estructura del retaule segueix l'esquema tradicional dels retaules barrocs del segle XVII. Consta de cinc carrers verticals, tres de principals i dos de secundaris, separats per columnes, tres cossos coronats per frontons i un àtic. Al pedestal, amb la mesa de l'altar al centre, trobem les figures de Sant Pere i Sant Pau, ambdós esculpits a les portes que duen a la sagristia. Cal lamentar la pèrdua de les cinc imatges centrals del retaule les talles actuals són modernes- així com també els quatre apòstols que els acompanyaven. Als carrers laterals es presenten les escenes més significatives de la vida de Sant Pere a través de quatre grans plafons. Al registre superior del carrer lateral esquerra es representa l'aparició de Jesús a Sant Pere quan aquest fuig de la ciutat de Roma per escapar-se de la mort, tradició coneguda amb la petició de Jesús a Sant Pere Quo vadis?. El segon plafó, situat al registre inferior del mateix carrer, ens mostra l'escena en la qual Jesús entrega les claus del cel a sant Pere en presència dels apòstols. Al carrer lateral dret hi ha dues escenes narratives més. Al registre superior d'aquest carrer trobem el plafó que representa el martiri de Sant Pere quan aquest és crucificat cap per avall. Al registre inferior del carrer lateral dret es mostra l'escena de la vocació de sant Pere, sobre un fons de mar en onades i Pere agenollat davant Jesús darrera l'atenta mirada de dos personatges embarcats que podrien ser els apòstols Jaume i Joan. Als carrers centrals trobem dos petits plafons situats als braços del sagrari. El plafó de l'esquerra representa l'Epifania i el de la dreta exposa les figures de dos sants patrons advocats contra la pesta molt populars: Sant Sebastià i Sant Roc, amb el gos, acompanyats d'un àngel. Aquests dos plafons coronen dues fornícules, la de la dreta conté una talla de Sant Antoni Abad i la de l'esquerra una de Sant Isidre, ambdues afegides posteriorment. Al carrer central es mostra una talla també no originària del retaule del sant que dóna nom i és dedicat el retaule, Sant Pere. Al registre superior del mateix carrer es representa l'escena del Calvari i, coronant el retaule, hi ha la figura del Pare etern que culmina i presideix el retaule amb la mà esquerra subjectant la bola del món, mentre que amb la mà dreta beneeix l'assemblea. L'estructura del retaule és típicament barroca; es tracta d'una construcció de fusta ricament tallada i recoberta d'una capa de guix i cola daurada i policromada. En alguns elements decoratius, com ara els vestits, es pot apreciar la tècnica tan característica de l'època de l'estofat. Aquesta consisteix en aplicar una capa de pa d'or sobre la qual es pinten motius decoratius o s'aplica un color llis que un cop sec es dibuixa, tot rascant la pintura, per fer aparèixer de nou l'or de la base.</p> | 08036-179 | Sant Pere de l'Arç. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | <p>El retaule major de Sant Pere de l'Arç és tot una troballa d'art barroc força ben conservat a l'Anoia. El retaule, obra de l'escultor Josep Ribera i de l'escultor Gregori Ferrer, ambdós de Cardona, va ser construït i plantat primer a Sant Pere de Matamargó, el 1642, segons la data que duu un dels dos medallons ovals situat al cimal concretament el del carrer lateral dret. El 1793, any de moviments a Sant Pere de Matamargó, el mateix retaule va ser traslladat a l'església parroquial de Sant Pere de l'Arç, segons també testimonien les xifres d'una data inscrita a cada una de les columnes que separen els carrers centrals. La parròquia de Sant Pere de l'Arç va comprar el retaule per 200 lliures</p> | 41.7628500,1.5150600 | 376564 | 4624512 | 1642 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43155-foto-08036-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43155-foto-08036-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43155-foto-08036-179-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Josep Ribera.Taller de Cardona | Hi trobem les següents inscripcions: - en les cumbreres que encapçalen els carrers laterals trobem les inscripcions: ' AÑ ', al carrer esquerre ' 1642 ' al carrer dret. En les bases de les 4 columnes centrals del primer registre trobem la Data ' 1793 ', un número a cada columna. | 96|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||
| 43156 | Retaule de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-sebastia | XVIII | Parts que hi manquen:- fragment de la part superior afectada per l'obertura ( o modificació) d'una finestra- part inferior de la pintura, eliminada.- brutícia en les teles- desgast general | <p>Pintura mural que representa una grossa capella absidial, pintada sobre una paret llisa i plana, i centrada per una fornícula petita excavada al mur. La pintura reprodueix dos pilars estriats per banda, que sostenen un fris llis, amb faixa de mènsules i cornisa, a partir de la qual arrenca la fictícia hemisfera apetxinada. Per ajustar el dibuix a l'espai real s'ha omplert l'espai entre els pilars i la paret de roleus, pàmpols i flors, i l'espai entre el sostre i la petxina pintada amb gerros i flors. A banda i banda de la fornícula real trobem enganxades dues teles, clavades amb claus, amb les pintures de Sant Antoni de Pàdua i Sant Miquel dels Sants, pintures que sobrepassen els límits de la tela, essent part del seu nimbe pintat a la paret. Sota les teles és blanc.</p> | 08036-180 | Sant Pere de l'Arç. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7628500,1.5150600 | 376564 | 4624512 | 1793 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43156-foto-08036-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43156-foto-08036-180-3.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Inscripcions: En la cornisa pintada trobem la data : ' 1793 ' o '1795' | 96 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43157 | Retaule del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-sant-crist | XVIII | Ha estat restaurat. | <p>Retaule del calvari, format per 3 parts diferenciades : un marc de fusta, amb pilastres, columnes i cornises; un fons de fusta, amb Sant Joan i la Verge pintats, mirant al centre; i un Sant Crist de processó, de talla, penjat al centre de la pintura. El marc s'inicia amb bancal de pilastres amb relleus florals, sobre el qual s'aixequen unes columnes marbrejades, amb garlandes penjades i capitells daurats, que sostenen la cornisa. Aquesta és formada per un fris llis, formant uns plafons amb la data pintada, sobre el qual se sosté una ampla faixa motllurada creixent, amb vetejats vermells i blaus, de forma corba en la part central. Una cresteria sobredaurada de roses flanqueja el medalló central coronador, avui desaparegut. L'interior de dit marc és ocupat per una pintura sobre taula, amb el terç inferior pintat tot blau (devia ser el lloc de l'altar). La taula és formada per un seguit de posts emmetxades, i pren fondària formant una planta en forma de ' c ' poligonal. Centren la pintura les figures de la verge - vestit vermell, mantell blau, mantellina beige i corona reial amb nimbe de raigs daurada - suplicant i plorosa, i de Sant Joan - mantell vermell, vestit verd, nimbe daurat - suplicant amb les mans al pit. Sobre la verge, el sol resplandent, i la lluna es posa sobre Sant Joan. L'escena es desenvolupa de nit, al camp, amb dues masies, arbres i un curiós poble emmurallat amb cases porxades i torres rodones emmerletades coronades per llargues astes a segon terme; a tercer terme, muntanyes pelades, i un cel amb estrelles i núvols en últim pla. El sant crist de processó, despenjable, que avui centra dita escena és modern, sense rellevància artística. És més gros que l'original.</p> | 08036-181 | Sant Pere de l'Arç. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7628500,1.5150600 | 376564 | 4624512 | 1793 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43157-41394-foto-08023-348-31.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-11-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 96 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43158 | Retaule de la Verge del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-verge-del-roser | XVI | <p>Retaule renaixentista, d'estructura a la romana. Es divideix en 3 carrers mitjançant pilastres clàssiques, daurades, amb el seu terç inferior amb les acanaladores convexes. Dues cornises (que exerceixen de basament a l'interseccionar-se amb les pilastres) delimiten el cos central del retaule, quedant per sota seu la predel·la, que manté els 3 carrers, i per sobre seu l'àtic del carrer central, acabat en frontó. Aquestes cornises, que es desenvolupen en creixent, són decorades amb aigües vermelloses entre cintes daurades. El cos central del retaule es divideix en 3 carrers. El central és ocupat per una grossa fornícula buida, decorada amb marbrejat blau i vermell (possiblement no coetani). Els laterals són ocupats per dues escenes a cada carrer, separades just per una cinta daurada pintada. En el carrer esquerre, a dalt hi ha els Sants Cosme i Damià, i a sota hi ha l'escena de l'anunciació. En el carrer dret, a dalt trobem Sant Sebastià i Santa Llúcia, i a sota l'escena de la visitació. L'àtic del carrer central és ocupat per l'escena del calvari, i en el frontó superior, coronat per una petxina, trobem l'Esperit Sant. La predel·la és ocupada per tres pintures allargassades, essent d'esquerra a dreta Sant Pau amb la Dolorosa, el Crist dels dolors, i Sant Joan amb Sant Pere. El basament de la predel·la és igual que les cornises que defineixen el cos central, però decreixent. El retaule és col·locat, avui, sobre un bancal que no li correspon.</p> | 08036-182 | Sant Pere de l'Arç. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7628500,1.5150600 | 376564 | 4624512 | 1530-60 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43158-foto-08036-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43158-41394-foto-08023-348-31.jpg | Física | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-11-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Mides(cm) Alçada: 210,00. Amplada: 174,00 .Gruix: 12,00 | 95|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43160 | Imatge de Santa Magdalena del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-santa-magdalena-del-soler | XVII-XVIII | Restaurada l'any 1994, intervenint en la pintura, la peanya i el braç. | <p>Talla exempta de Santa Magdalena, possiblement destinada a un altar, car no té l'esquena treballada, tot i que no és buida. La santa resta dempeus sobre una peanya bombada, circular. Porta un vestit vermell amb ribets daurats, cobert amb un mantell daurat-vermellós amb policromia de flors en una franja inferior. El seu rostre té un cert to de súplica; porta els cabells llargs, de color Marró. La mà dreta al pit, tot sostenint el mantell; la mà esquerra sosté un recipient daurat, amb peu, copa i tapa, sisavat, semblant a un copó, amb una grossa esfera damunt la tapa.</p> | 08036-184 | Calonge de Segarra | <p>Estava ubicada a la capella de Santa Magdalena de la Vall, al nucli del Soler. Aquesta capella actualment es troba en ruïnes.</p> | 41.7560500,1.4591600 | 371903 | 4623839 | 1600 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43160-foto-08036-184-1.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Mides(cm) alçada: 79,00 Amplada: 40,00 Gruix: 22,00 | 98|119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 43163 | Retaule de Sant Pere de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-pere-de-mirambell | XIX/XX | <p>Retaule de fusta d'estil neoclàssic. Està format per un alt sòcol on hi ha un plafó en relleu, de motius vegetals, a cada banda i dos plafons figurats en relleu, a la part central. Sobre el sòcol, a cada extrem, tres columnes amb capitells corintis, imitant marbre; a la part central una gran fornícula amb una escultura de Sant Pere. A la part superior l'arquitrau, el fris i la cornisa. Sobre aquest entaulament una altra fornícula, més petita, amb la imatge d'un sant que sembla ser Sant Roc; a la part superior un timpà amb un Sagrat Cor. A cada cantó de la fornícula un gerro.</p> | 08036-187 | Parròquia de Sant Pere de Mirambell. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7309500,1.4895800 | 374383 | 4621007 | 1875 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43163-foto-08036-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43163-foto-08036-187-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 99 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43165 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-0 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENT A CATALUNYA. (Març 2010.) Comarques Centrals. Calonge de Segarra. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | La majoria d'edificacions han estat restaurades o alçades de nou. | Es tracta d'un un petit conjunt de cases entre mitgeres alineades al voltant d'un carrer. Aquest és força compacte i es situa en una elevació topogràfica pronunciada, just a la vora del cingle, tenint una presència rellevant respecte al camí asfaltat que hi accedeix. L'estructura d'aquest camí i del carrer del nucli, tenen una naturalesa rural que no genera una estructura urbana molt sòlida. Organitza tot el nucli al voltant d' un sol carrer mostrant les façanes posteriors de les edificacions amb una volumetria rellevant respecte a la carretera d'accés. La majoria de les edificacions s'han restaurat els darrers anys deixant el nucli amb un aspecte renovat respecte fa unes dècades on algunes de les cases estaven quasi ensorrades. Les cases que formen el nucli són Cal Baiona, Cal Prat, Cal Mariano i Cal Nadal. | 08036-189 | El Soler. Calonge de Segarra. | Originariament formava una quadra, anomenada la Quadra del Soler de Pujalt. Petita quadra situada dins el terme de Calonge que constituïa l'únic indret d'hàbitat concentrat. Segons els capbreus del segle XVIII estava constituïda per les cases de Ramon Nadal, Anton Bajona, Celdoni Prat i els conjugues Pau Montaner i Maria Montaner i Subirats. Segurament corresponen a les cases que encara trobem actualment al nucli del Soler. A tocar trobem el mas Sobiranes, Rovira de Palou i Beringuers, però aquests ja no són considerats de la quadra del Soler. | 41.7478500,1.4627100 | 372182 | 4622923 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43165-foto-08036-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43165-foto-08036-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43165-foto-08036-189-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43166 | Xemeneia de la bòbila de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-de-dusfort | XX | Xemeneia de maó i juntes de morter de calç de base quadrada que formava part d'una bòbila. La xemeneia està formada per dos cossos: la base de planta quadrada en la que es pot observar, a la cara oest, una obertura tapiada, feta també de maó. A sobre de l'obertura hi ha un coronament amb motllures que es van estrenyent de baix cap a dalt. El segon cos és pròpiament la xemeneia La planta és quadrada, amb petites obertures. El coronament de la xemeneia esta constituït per una motllura. Té petites edificacions adossades a la part inferior. Esta envoltada de vegetació. | 08036-190 | Dusfort | De l'antiga bòbila de Dusfort, aquest element fou el primer que es construí a inicis del segle XX. | 41.7376100,1.4966700 | 374986 | 4621736 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43166-foto-08036-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43166-foto-08036-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43166-foto-08036-190-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43167 | Casa Fort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-fort | XV/XXI | Es troba situada al nord del nucli de Dusfort, en la part més alta. Conserva una estructura de casal fortificat que ens indica que possiblement l'estructura que es conserva actualment sigui l'evolució arquitectònica de l'antic castell que hi havia en aquest indret. Presenta una planta rectangular de forma irregular. Consta de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals. La coberta és a una vessant ( sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta un portal adovellat de mig punt. A la resta de façanes cal remarcar algunes finestres amb ampit de rajol pronunciat. A la façana sud, l'estructura del parament amb diferents continuïtats, ens podria indicar que l'edifci es podria haver construït sobre una estructura més antiga, ja fos l'antic castell o part de la muralla medieval. En les edificacions annexes que hi trobem davant de la façana d'accés, cal destacar-hi el cup de vi a l'interior. En un nivell inferior al cos del cup, s'hi observen dues obertures circulars al paviment que podrien estar vinculades al cup. Segurament estaven a l'interior d'una edificació que no es conserva actualment. Davant de l'entrada s'hi observa també un pou quadrat. | 08036-191 | Casa Fort. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | Possiblement aquest edifici hagués format part de l'antic castell de Dusfort. Conserva elements que ens indicarien aquesta possibilitat, com algun trams del parament sud sembla aprofitar part d'una antiga muralla o edificació primitiva. Un altre factor, és la seva situació situada a la part més alta del nucli de Dusfort. | 41.7404700,1.4932600 | 374708 | 4622058 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43167-foto-08036-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43167-foto-08036-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43167-foto-08036-191-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43168 | Forn de Calç del Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-torrent-bo | XX | Conserva part de l'estructura, però algunes parets laterals s'han enderrocat. La vegetació ha envaït l'entorn. | Es troba situat a tocar del Torrent Bo. Es tracta d'una estructura alçada amb dos murs laterals força gruixuts fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Aquesta estructura es recolza en les parets resultants de la muntanya després de excavar-la i extreure'n part d'aquesta. Tot i l'estat de conservació deficient, és poden observar tres espais diferenciats separats per dues estructures horitzontals. No s'observa des de l'exterior la boca del forn, ni cap altra estructura. | 08036-192 | El Soler | 41.7402800,1.4789700 | 373519 | 4622058 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43168-foto-08036-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43168-foto-08036-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43168-foto-08036-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43169 | Festa Major de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-mirambell | XX | Els darrers anys no s'ha realitzat | En els darrers anys no han fet Festa Major. No obstant, es celebrava l'últim cap de setmana d'agost. | 08036-193 | Mirambell. Calonge de Segarra. | Els darrers anys no s'ha realitzat. | 41.7308600,1.4894900 | 374376 | 4620997 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43169-foto-08036-193-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43170 | Festa Major de Santa Fe de Calonge i del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-fe-de-calonge-i-del-soler | XX | La celebració compta amb la tradicional Missa a l'església de Santa Fe de Calonge, el primer diumenge d'octubre. Tot seguit, un petit piscolabis per a tots els assistents finalitza l'acte eucarístic. | 08036-194 | Calonge de Segarra | 41.7639300,1.4821400 | 373829 | 4624679 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43170-foto-08036-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43170-foto-08036-194-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 43171 | Arna/Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arnabalma | No s'identifiquen les arnes | El jaciment es trobava a l'antiga carretera que anava de Calaf a Castellfollit de Riubregós, al PK 9+245, al marge esquerra de la carretera i en un indret enlairat que el nou traçat va rebaixar completament. La balma tenia 1 metre d'alçada per 1 metre de profunditat, i una visera de 3'20 d'amplada. A sota d'aquesta balma es localitzava un quadrat obert dibuixat a partir d'una sèrie de lloses clavades a terra, molt erosionades. La caixa de lloses estava reblerta per un únic nivell de sediment que no arribava als 40 cm de profunditat, sense presència de material arqueològic. El fons de la caixa de lloses el constituïa una llosa plana i el mateix terra natural. La no aparició de material arqueològic semblava molt estranya, fins que prospectant l'entorn més immediat es localitzà: a)varis llistonets de fusta corresponents a bresques. Els llistons feien 37 cm de llarg x 1 cm de gruix. B)sis estructures gairebé idèntiques a l'excavada, localitzades al llarg de 100 m. a l'est seguint la paret rocosa, amb una mitjana de separació de 15-20 cm entre cadascuna de les estructures. En resum, el jaciment excavat és una estructura que hauria servit per protegir i col·locar una arna per les abelles, que junt amb els altres 6 jaciments localitzats formaven una petita explotació d'apicultura. A més, aquests estructures se situen al llarg d'un corriol o caminet ramader encara en ús en aquells moments. Com a colofó, a uns 2 km de distància, del jaciment intervingut va aparèixer una altra arna, però aquesta encara conservava el rusc 'in-situ', fet de vímet i molt degradat per l'acció dels agents atmosfèrics. Aquesta troballa dissipava qualsevol altre dubte respecte la hipòtesi inicialment plantejada entorn de la funcionalitat d'aquestes estructures. | 08036-195 | El Soler | Durant les prospeccions prèvies a la nova carretera entre Calaf i Castellfollit de Riubregós (C14-12), es va localitzar una balma amb estructura indeterminada formada per lloses d'arenisca. A partir d'aquestes indicacions, a finals de desembre de 1999 es va procedir a l'excavació d'aquesta estructura, amb els resultats que a continuació es detallen. | 41.7372000,1.4850900 | 374022 | 4621707 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43171-foto-08036-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43171-foto-08036-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43171-foto-08036-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43172 | Lloc de Producció Preindustrial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lloc-de-produccio-preindustrial | La vegetació ha envaït l'entorn. | Es tracta d'un assentament en una esplanada enfonsada: en el punt descrit a l'apartat de context, s'observaven superficialment parets força gruixudes pertanyents a estructures d'una certa entitat. Davant la troballa d'aquest jaciment, que quedava just a fora del límit de la zona afectada per les obres de la nova carretera, es va procedir a la realització de dos sondeigs. En el moment de començar els sondeigs era possible observar estructures de murs amb tendència semicircular i amb gruixos de certa entitat, que en casos sobrepassen el metre. També s'ha de dir que aquestes murs es troben en molt mal estat i que en la majoria dels casos no era possible veure'ls la cara degut a l'enderroc que les emmascara. L'extensió aproximada del jaciment es troba al voltant dels 200 m2, tot i que cal considerar la possibilitat que existeixin altres estructures soterrades al voltant del perímetre actualment visible. En el moment del descobriment es va recollir un fragment de vora de 'tegula' molt rodada i varis fragments de restes de combustió de carbó mineral (abundant a al zona) barrejades amb pedres cristal·litzades i residus d'un procés de reducció ferro, que certament estan indicant el treball amb foc a temperatures elevades. Els resultats dels dos sondeigs realitzats són els següents: - Sondeig 1: S'ha realitzat a l'extrem E/S-E del jaciment i afecta dos murs paral·lels, enmig dels quals s'ha detectat un enderroc d'uns 30 cm de potència. Els murs, fets de pedra seca i amb blocs de tamany mitjà i gran, s'assenten sobre un antic llit de riu. L'únic material arqueològic que ha aparegut en aquest sondeig consisteix en un fragment de ceràmica amb un gruix considerable, informe i molt rodat, de cronologia indeterminada. També s'ha localitzat un tobot sencer en el perfil sud del sondeig. -Sondeig 2: S'ha realitzat a l'extrem S del jaciment. No s'ha detectat cap estructura, tot i que han aparegut pedres de gran tamany descontextualitzades que podrien correspondre a alguna de les estructures del jaciment. També és detecten diversos nivells del llit del riu (graves, arenes…). En aquest sondeig s'ha recollit un fragment informe de ceràmica ibèrica, un fragment de vora de 'tegula', un fragment de vora d'un recipient exvasat, de cronologia indeterminada, i altres fragments informes. També s'han documentat i recollit restes de fauna. Amb les poques dades del registre arqueològic i amb l'anàlisi de l'emplaçament del jaciment s'està en condicions de parlar d'un lloc de producció preindustrial, de cronologia indeterminada però en tot cas no gaire recent, on els element aigua i foc són omnipresents. Es descarta la possibilitat que es tracti d'un lloc d'hàbitat, ja que la seva situació just al costat del torrent fa que les riuades puguin ser molt freqüents. Precisament, aquest fenomen natural és amb tota probabilitat el culpable que gairebé no aparegui material arqueològic, i que el poc que queda aparegui de forma anecdòtica i molt rodat. Per altra banda es fa evident que el jaciment ha patit l'espoli de molts blocs dels murs, ja que els enderrocs són poc potents mentre que l'alçada conservada de les estructures, en proporció, és molt important. | 08036-196 | El Soler | Durant les tasques de seguiment arqueològic de les obres de la carretera C-1412 (tram Calaf-Castellfollit de Riubregós), es va localitzar un nou jaciment arqueològic, no catalogat ni a l'inventari Arqueològic de Catalunya ni en les prospeccions prèvies a les obres fetes sobre el traçat per J. MARTÍN (1998). | 41.7566400,1.4684600 | 372678 | 4623890 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43172-foto-08036-196-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43173 | Fons documentals de les Parròquies de Calonge de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-de-les-parroquies-de-calonge-de-segarra | XVI-XX | <p>El fons corresponent a l'arxiu de Santa Fe de Calonge està format per més d'un centenar de volums, amb una documentació molt rica en qualitat d'informació i variada que data des del segle XVI fins al segle XX. Cal esmentar, l'existència de sèries senceres de documentació (baptismes, matrimonis, defuncions, notarials…) des de finals del segle XVI fins la segona meitat del segle XIX. Això ens fa pensar que aquest fons havia sigut retirat de Calonge (no en sabem la data). Per la qual cosa, a la parròquia només hi restaven els darrers volums, i segurament són els que es van perdre durant la Guerra Civil. -Baptismes (1580-1856), 5 unitats documentals, paper. -Confirmacions (1829-1881), 2 unitats documentals, paper. -Matrimonis (1592-1856), 5 unitats documentals, paper. -Defuncions (1580-1856), 3 unitats documentals, paper. -Vària Sacramental (1906-1915), 2 unitats documentals, paper. -Misses, aniversaris i celebracions (1580-1869), 10 unitats documentals, paper. -Obra (1715-1930), 3 unitats documentals, paper. -Visites Pastorals (1645-s.XX), 4 unitats documentals, paper. -Consueta (1715-1940), 3 unitats documentals, paper. -Comptes i factures (1622-1800), 3 unitats documentals, paper. -Llevadors de rendes (1570-1900), 23 unitats documentals, paper. -Fundacions, Causes Pies i llegats piadosos (1593-1804), 2 unitats documentals, paper. -Correspondència (1553-1887), 1 unitat documental, paper. -Confraries (1717-1594), 2 unitats documentals, paper. -Manuals Notarials (1501-1879), 15 unitats documentals, paper. -Capítols Matrimonials (1539-1817), 4 unitats documentals, paper. -Testaments (1551-1882), 13 unitats documentals, paper. -Processos (1580-1788), 7 unitats documentals, paper. -Registres de documents (1561-1800), 2 unitats documentals, paper. -Vària notarial (1687-1800, 1561-s. XVIII), 2 unitats documentals, paper. -Impresos(1757-1898), 1 unitat documental, paper.</p> | 08036-197 | Calonge de Segarra | <p>L'arxiu parroquial és el responsable de la custòdia, conservació i comunicació de la documentació generada per una parròquia. Per tant, aplega tota la documentació referent al funcionament de la parròquia, els llibres sacramentals i documentació notarial. A més a més, del funcionament diari d'una parròquia tant de caràcter litúrgic i religiós, com a fruit de l'administració diària i quotidiana de la parròquia i de les seves rendes. Entre 1545 i el 1563, l'església catòlica, celebrà el Concili de Trento amb l'objectiu de crear uns acords i unes reformes que afectaran en l'obligat compliment dels registres dels llibres sacramentals a totes les parròquies catòliques. Arran d'això, aquests llibres es composaran de llibres de baptisme, confirmació, matrimoni, defuncions i compliment pasqual. Els arxius parroquials, els quals conformen el gruix dels arxius eclesiàstics, han sofert moltes pèrdues i trasllats de documentació. Tot això bé relacionat perquè durant la Guerra Civil, l'arxiu parroquial de Calonge, varen amagar una part de la documentació en un nínxol del cementeri. No obstant, un cop finalitzada la guerra, els llibres no es van poder recuperar degut a les goteres, s'havien fet malbé i eren irrecuperables. L'any 2008, al museu del monestir de Santa Maria de l'Estany es va trobar un important fons documental, entre el qual va sorgir molta documentació pertanyent a l'antic arxiu parroquial de Santa Fe de Calonge. Aquest fons va ser dipositat a l'Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic on fou ordenat i catalogat.</p> | 41.7392300,1.4952500 | 374871 | 4621918 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43173-foto-08036-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43173-foto-08036-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43173-foto-08036-197-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43174 | Festa Major de Sant Pere de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere-de-larc | XX | El segon cap de setmana de setembre, el poble de Sant Pere de l'Arç celebra la festa major gràcies a l'organització dels veïns, juntament amb la col·laboració de l'Ajuntament de Calonge de Segarra. Els actes comencen el dissabte a la tarda amb la festa infantil i xocolatada per a tots els assistents. Al vespre del mateix dia, s'ofereix el tradicional ball a la plaça del poble i a mitja part, es reparteix pa amb tomàquet i botifarra per a tothom, així com també el sorteig de diversos productes. L'endemà, diumenge, es celebra la missa solemne a l'església de Sant Pere, a la sortida per finalitzar la festa, s'ofereix un petit vermut. | 08036-198 | Sant Pere de l'Arç. Calonge de Segarra | 41.7625300,1.5152200 | 376576 | 4624476 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43174-foto-08036-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43174-foto-08036-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43174-foto-08036-198-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 43175 | Baix relleu Santa Fe de Calonge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baix-relleu-santa-fe-de-calonge | XIII | S'observa un cert desgast en el contorn del relleu. | A l'exterior del braç sud del transsepte hi ha un carreu amb un relleu esculpit, l'únic element arquitectònic que presenta decoració i que podríem considerar gairebé contemporani a l'obra de l'església. El relleu és conformat per una figura de cérvol i un floró envoltats per un doble marc, l'interior a manera de corda en tres dels seus muntants (el superior és de perfil lineal) i l'exterior rectilini. El fet que aquest animal aparegui totalment aïllat de qualsevol context iconogràfic o d'altres representacions el fa absolutament estrany. | 08036-199 | Santa Fe de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | La figura del cérvol és prou coneguda dins el llenguatge iconogràfic medieval. És considerat l'animal que té com a enemic la serp, a la qual s'enfronta i es menja, i tot seguit cerca un broll d'aigua per a beure i així fer fora la serp que s'ha empassat: la interpretació simbòlica que els textos de l'època extreuen d'aquesta actitud (vegeu Malaxecheverriá, 1986, pàgs. 42-44, i Sebastián, 1986, pàgs. 33-37) és la del pecat o el mal i l'immediat penediment, la de la purificació mitjançant l'aigua de la saviesa divina. Partint d'aquest textos, la iconografia medieval sol incloure el cérvol bé en actitud de beure l'aigua d'un broll o bé la d'enfrontar-se a la serp. El cérvol de Santa Fe de Calonge, com veiem, no apareix representat ni bevent d'un broll d'aigua ni enfrontant-se a la serp. Tot el contrari, apareix en actitud potser de córrer, però més aviat estàtica, a manera de retrat o de retrat o de recordatori. L'únic motiu que l'acompanya és un floró, del tipus que apareix freqüentment acompanyant decoracions vegetals en els capitells al llarg dels segles XII, XIII i XIV i que prové de repertoris classicitzants. La figura del cérvol, generalment representat amb una gran cornamenta, com al carreu de Calonge, apareix en altres conjunts d'època romànica i fit i tot anterior, però sempre dins un programa iconogràfic. Així , en trobem als portals de Vilagrassa (la Segarra) i de Santa Maria de Bell-lloc (Santa Coloma de Queralt) i en un capitell de Santa Maria de l'Estany, en aquest cas inscrit dins un cercle. En pintura mural el trobem al frontal d'altar procedent de Gèsera (Aragó) i conservat al MNAC-MAC (núm. Inv. 35702) i als conjunts murals de Sant Baudel de Berlanga (formant part d'una cacera), amb una cornamenta molt similar a la cel cérvol de Calonge, i de Sant Isidor de Lleó (enfrontat i lluitant amb un altre cérvol). El relleu de Calonge, fora de qualsevol context iconogràfic que l'envolti, resulta un xic estrany. D'una banda, per la manca d'elements que ofereixin una lectura iconogràfica clara, de l'altra pel fet que el carreu on apareix treballat resulta perfectament encastat dins l'obra de l'edifici. Un exemple semblant en què apareixen dos carreus amb un animal esculpit (lleó fantàstic) es troba a Sant Llorenç d'Espinavessa (Alt Empordà); es tracta de dues peces de factura romànica, tot i que reutilitzades en un construcció posterior (segle XVIII), per tant descontextualitzades del seu entorn originari. Cercar per al relleu de Calonge una justificació de tipus simbòlic, tot seguint els textos medievals tan importants en aquesta època i tan determinants dels programes iconogràfics, resultaria un xic forçat, ja que la figura del cérvol apareix sense cap mena d'elements que ens puguin dur a una lectura temàtica. En canvi cal tenir present que l'animal ha estat representat a manera de recordatori, o de símbol d'alguna cosa, potser d'una família o un llinatge importants, potser dels Cervera, el parentiu dels quals amb els Torroja a la darreria del segle XII i primer quart del XIII és documentat. El relleu, força allunya de qualsevol esquematisme i proper a un cert naturalisme, sobretot quant a l'anatomia del cérvol respon a una manera de fer dintre ja del segle XIII, potser d ela segona meitat. | 41.7640300,1.4819400 | 373813 | 4624691 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43175-foto-08036-199-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43176 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Calonge de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-calonge-de-segarra | XX | El fons de l'Ajuntament de Calonge de Segarra està format pel conjunt de documents, de qualsevol tipologia o suport, produït orgànicament i/o reunit i utilitzat per l'organisme en l'exercici de les seves activitats i funcions. Tots els documents del fons són de titularitat pública i, per tant estan sotmesos a la normativa d'avaluació, sobre la base de la qual se'n determina la conservació, per raó cultural, informatiu o jurídic, o bé l'eliminació. La documentació és de lliure accés, seguint els procediments organitzativament establerts, llevat d'algunes sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent. La documentació és reproduïble, seguint els procediments organitzativament establerts, llevat d'algunes sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent. El fons està organitzat segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Es troba situat a l'edifici de Ràdio Altiplà del nucli de Dusfort. | 08036-200 | Radio Altiplà. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | L'Ajuntament de Calonge de Segarra és la corporació pública que governa els interessos del municipi de Calonge de Segarra. Aquest municipi (comarca de l'Anoia, altiplà de Calaf), derivat de la corresponent jurisdicció territorial d'Antic Règim va concretar el seu funcionament dins l'estat modern en les primeres dè cades del segle XIX. Comprèn els agregats de Mirabell, Aleny, Dusfort, el Soler i Sant Pesselaç. La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins a la seva ubicació en l'edifici de Radio Altiplà el 2003. L'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va portar a terme l'organització del fons municipal entre els mesos de febrer a abril de 2005. El 2007, l'Ajuntament de Calonge de Segarra s'adherí al Programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona | 41.7402400,1.4939800 | 374767 | 4622032 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43176-foto-08036-200-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Núm. de registres: 492 reg. Metres lineals: 39,02 ml Codi de referència: 08036.101.00.00.00.00 | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43177 | Forn de Calç de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-mirambell | XX | L'estructura és manté en peu, però s'observa alguna esquerda. La vegetació cobreix gran part de l'estructura. | Es troba situat al límit del municipi amb el terme de Calaf. Queda al nord del camí de Calaf a Mirambell. Orientada al sud, es tracta d'una estructura de planta rectangular semisoterrada, alçada aprofitant el pendent natural del terreny. Té un alçada aproximada d'uns 10 metres, i un amplada de aproximada també de 10 metres. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i units amb morter. A la part inferior s'observa una estança amb volta de canó rebaixada que donava accés a les boques del forn. Aquestes tenen unes escales de pedra per accedir-hi. Aquest espai es trobà tancat per laterals per dos murs escalonats. A la part superior, tot i que no es pot observar per la vegetació que hi és present, hi ha la l'espai on es carregava la calç. No es poden observar altres estructures del forn degut a la vegetació. En aquest sentit, possiblement hi hauria altres boques de forn, al costat d'aquesta primera, però la vegetació no ens permet confirmar-ho. | 08036-201 | Mirambell | 41.7308200,1.5006200 | 375301 | 4620976 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43177-foto-08036-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43177-foto-08036-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43177-foto-08036-201-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43178 | Cabana de teula de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-teula-de-mirambell | XX | Es troba situada en un camp a tocar de la carretera N-141, abans d'arribar a Mirambell, al costat d'un gran marge de pedra. Es tracta d'una petita edificació de planta rectangular, d'una sola planta. Els murs estan fets amb petits carreus de pedra irregular lligats amb morter de calç. Les façanes es troben arrebossades. Té la coberta a una sola vessant ( oest) amb teula àrab. La paret posterior es troba adossada al marge. La façana d'ingrés s'orienta a l'oest, i presenta una entrada situada l'esquerra amb brancals de maons i una gran llinda de fusta. La resta de façanes no s'observen obertures. | 08036-202 | Mirambell | Un dels profits de la cabana de teula respecte cabanes o barraques convencionals era la capacitat de la teulada de recollir i emmagatzemar l'aigua de pluja en unes condicions de qualitat, higiene i facilitat de conservació superiors al sistema de recollida d'aigua de les basses i les cisternes (que hi dirigien l'aigua a través de canals o aigüeres habilitades des dels camins i sols més denudats). Aquest avantatge, juntament amb al tres factors ja esmentats, fou determinant en el retrocés de les barraques i la profusió de la teula, i dóna una idea de la importància de l'aigua, en qualitat de bé escàs, La vigència del model la podríem circumscriure entre el darrer terç o finals del segle XIX -moment en que es dóna relleu a la tècnica de la volta- i mitjan dels anys cinquanta del segle XX, època a partir de la qual comença a utilitzar-se l'obra de fabrica (totxos, maons i matximbrats). | 41.7313200,1.4964000 | 374951 | 4621038 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43178-foto-08036-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43178-foto-08036-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43178-foto-08036-202-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43179 | Marge de pedra seca de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-seca-de-mirambell | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX/XX | Es troba situat en un camp a tocar de la carretera N-141, abans d'arribar a Mirambell, al costat d'una cabana de teula. Marge de pedra seca de grans dimensions, ja que en alçada té una mitjana de 3 metres i de llarg uns 80 metres aproximadament. Fet amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. La part més situada al nord, arrenca amb els desnivell del camí fins que arriba a l'alçada màxima del marge. S'observa una petita obertura a la part superior com a mesura de desguàs. Salva en desnivell i organitza els camps en una zona on el terreny presenta un desnivell elevat. | 08036-203 | Mirambell | Per aixecar el marge s'utilitzaven les pedres de la zona i les que sortien de despedregar el tros. Les més voluminoses eren transportades o rossegades amb la tirassa i eren les primeres en col·locar-se. Després es continuava amb la resta de pedres, encaixant-les entre elles i falcant-les quan feia falta amb els rebles. Totes servien i eren col·locades sense carejar-les. Amb les més petites es reomplia al darrera. La línia a seguir era normalment adaptable al propi terreny, quan es volia fer el marge recte es feia servir una corda o fil. La funció dels marges era i és molt diversa si bé la contenció de la terra és la més freqüent. Amb aquesta funció s'aconseguia obtenir feixes en indrets amb molt pendent, o per separar finques. Abans existien els margeners els encarregats d'alçar els marges. No era un ofici tan reconegut com el de picapedrer. | 41.7308400,1.4963400 | 374945 | 4620985 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43179-foto-08036-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43179-foto-08036-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43179-foto-08036-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43180 | Font del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-soler | XIX/XX | L'entorn es troba envaït per la vegetació. Les escales estan colgades de terra. | Es tracta d'una font de gran bellesa situada en un cap de conreu entre el nucli del Soler, i una granja situada a l'oest d'aquest. Inserida en el pendent d'un marge, la trobem envoltada de vegetació. Es tracta d'una font excavada al subsòl, d'on posteriorment es van alçar els murs laterals de pedra fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Cobreix la font una volta de canó que descendeix des del nivell de l'accés fins al brollador de l'aigua. Per tal de reforçar la coberta i l'estructura es va construir un mur de suport que assentava la construcció en l'estructura del marge. S'accedeix al seu interior per unes escales de pedra, que actualment estan cobertes de vegetació. | 08036-204 | El Soler | 41.7483300,1.4611900 | 372057 | 4622978 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43180-foto-08036-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43180-foto-08036-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43180-foto-08036-204-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.