Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43659 | Nucli antic de Calldetenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-calldetenes | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes PLADEVALL, A (1955-1957) La Parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufraganea de San Martín de Riudeperes a 'Ausa'. Vol II. Vic. Pàgs. 246-258 REPARAZ RUIZ, G (1982) La plana de Vic. L'entorn 3. Eumo. Vic VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII-XVIII | La manca d'una llei clara de protecció de façanes i edificis ha fet que aquestes darreres dècades s'hagin enderrocat alguns edificis significatius, sent substituïts per construccions que no tenen res a veure amb l'aspecte tradicional de les construccions històriques. | <p>Actualment es tracta de la concentració de població més important del municipi, destacant per sobre de la resta del territori, ocupat per masies disseminades. El nucli urbà de Calldetenes, presenta actualment una forma arrodonida, i ha crescut de forma exorbitant al llarg de les darreres dècades al voltant del que fou el seu nucli originari, que és el que podem considerar com a nucli antic. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes . Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Actualment, el nucli antic es concentra entorn al carrer Gran, la plaça Vella, el carrer de França i el de Sant Tomàs, i s'alça entorn a l'església de la Mercè, i la cruïlla de la carretera de Vic a Sant Julià i Folgueroles. El fet de ser un nucli creat a partir del segle XVI fa que el poble no tingui elements tan antics com altres pobles de la comarca, però sí que manté una certa continuïtat d'estil, segurament per tractar-se de cases aixecades en un moment molt semblant, malgrat les modificacions que han patit posteriorment. El tipus de construcció que hi predomina és molt similar a tot el conjunt, tractant-se de cases de planta baixa i un o dos pisos amb teulades a dues aigües. Els edificis solen estar exempts de decoració. Les excepcions són la casa de Cal Vinyets, la casa Vergés, i la casa de can Titet (avui El Cruixent). Moltes de les cases d'aquest entorn duen llindes gravades amb dates que oscil·len entre el 1690 i el segle XVIII. A partir d'aquest nucli inicial, a principis del segle XX van anar creixent els carrers del Cementiri, de Santa Eugènia i de Vilatorta. A partir de la dècada del 1960 es va començar a construir a la zona del barri Nou. Els darrers anys el nucli s'ha expandit en direcció nord-est, on s'ha format el barri de cases unifamiliars anomenat el camí del Sau, el serrat del Carles i les Adoberies.</p> | 08037-7 | Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>El topònim de Calldetenes s'adoptà a partir del 1965, i substituí a l'antic terme de Sant Martí de Riudeperes. Si analitzem la documentació, el primer cop que trobem escrit Calldetenes és el 1329, però en realitat, 'Call de Tenes', és un nom reminiscència d'una antiga vil·la romana anomenada de Tenes o de Tendas, que hauria pogut perviure en la memòria. Les referències a Tenes, les tenim documentades des de l'any 935, quan els esposos Gontard i Alòdia van fer donació de cinc camps al lloc anomenat Tenes, al comptat d'Osona. Cinc anys més tard, el 940, Morgada i el seus fills, van vendre una peça de terra situada al comtat d'Osona, a la vil·la Tenes. (JUNYENT, 1980-1996:162). Com es pot comprovar, la pervivència del mot Tenes persisteix al llarg dels segles, la qual cosa només s'explica per una tradició oral. El 1232, en un altre document de venda, apareix el topònim Atennis. (GINEBRA. 1998:2171) Els topònims Tenes, Atennes, Calldetenes, Cap de Calldetenes, van apareixent regularment en la documentació. Call significa camí o corriol; per tant Calldetenes seria el camí que aniria a Tenes, i Tenes serien les terres de l'antiga vil·la romana, el topònim del qual encara es recordava al segle X. Si s'accepta la veracitat d'aquest indici, tot sembla indicar que el nom del poble ve del camí que portava a la vil·la de Tenes. (VILAMALA, 2002:52) Si al document del 940 se citen les terres de la vil·la de Tenes, al 1329 se cita a Pere Mateu de Calldetenes, i posteriorment al 1346 el mateix personatge comprava unes terres al Cap de Calldetenes. Així doncs, malgrat que no hi hagi cap constància material, tot sembla indicar la presència d'una masia aïllada al lloc de l'actual Calldetenes vora el segle XIV, que seria habitada per la família Mateu. Les referències documentals semblen indicar que aquesta masia es trobaria ubicada prop del cementiri actual. (VILAMALA, 2002:77). Després d'aquesta notícia, les primeres referències que tornen a mencionar Calldetenes són del segle XVI- 1566-, quan Joan Benet Verdaguer, hereu del mas Verdaguer, va establir a Gabriel Comerma un tros de terra del seu mas al lloc dit del Cap de Call de Tenes, a l'encontrament dels camins de Vic a Girona vers Sant Julià, i de Vic a Sant Tomàs. Tot fa pensar que inicialment només una o dues famílies vivien a Cap de Call de Tenes. De fet, és possible que els habitatges estiguessin ubicats a l'actual barri del Serrat, ja que el camí que anava de Vic a Girona passava per la banda alta del poble, pel Serrat, i des d'allà en línia recta anava vers Sant Julià i Sant Sadurní d'Osormort per l'antic camí ral, i des d'allà a Girona. Aquesta havia de ser una de les rutes més transitades de l'època, i un lloc ideal per ubicar-hi hostals per atendre els viatgers. Segurament per aquest motiu, les primeres famílies documentades com a habitants del que avui és Calldetenes apareixen dedicades a l'hostaleria. Aquest s'ha de relacionar de manera encertada amb l'estalvi d'impostos imposats per la ciutat de Vic. És a dir, la compra-venda de mercaderies que es feia dins la ciutat de Vic estava gravada amb els impostos d'entrada a la ciutat, mentre que si aquesta es feia en qualsevol de les poblacions veïnes, es trobava exempta d'aquest impost. Aquest fet va promoure la creació de mercats alternatius a la ciutat en les poblacions veïnes. Un d'ells va ser el grup de cases de Calldetenes. Gonçal de Reparaz, geògraf del segle XIX, deia respecte a la formació de Calldetenes: 'El nucli és relativament recent i s'hi ha format principalment a partir del segle XVIIè com a centre comercial on els vigatans venien a comprar, evitant així l'encariment produït per l'elevat dret d'ingrés de les mercaderies a llur ciutat'. (REPARAZ, 1928: 297) Del 1566 en endavant les notícies van apareixent de forma continuada. Aquest fet implica l'establiment de població a Calldetenes va començar en aquesta època- segona meitat del segle XVI.</p> | 41.9257900,2.2837800 | 440615 | 4641785 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43659-foto-08037-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43659-foto-08037-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43659-foto-08037-7-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Algunes de les cases que conformen aquests carrers han estat enderrocades els darrers anys trencant l'harmonia constructiva del nucli antic. (Continuació història) Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Per les notícies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. Les modificacions posteriors d'eixamplaments dels portals i cases i les noves edificacions han fet desaparèixer el rastre antic dels edificis. Cal precisar però, que el creixement important no es va donar fins el segle XVIII. El creixement demogràfic d'aquest segle es va centrar sobre tot al nucli de Calldetenes, malgrat que durant aquest segle encara hi havia més cases a la zona rural que no pas al nucli urbà. El 1757 es sol·licitava permís per la construcció de l'església de la Mercè, la qual cosa li donava l'embranzida definitiva. De les disset cases que tenia el 1713, passava a tenir-ne seixanta el 1787. (VILAMALA, 2002:140) El 1888 el nucli urbà comptava amb quatre carrers: Gran o Major, de França, de Sant Tomàs i del Serrat. El 1915, a més dels citats, ja existia el carrer de Vilatorta -avui avinguda Pau Casals-, i el 1936 els del Cementiri i el de Santa Eugènia. VILAMALA (2002: 38) Al darrer terç del segle XIX Calldetenes va anar perdent habitants progressivament, degut bàsicament a les crisis agrícoles i a la manca de teixit industrial. A partir del 1930 la tendència va ser a l'alça, per passar a tenir un creixement espectacular a partir de la dècada del 1980. Els nous habitants provenien d'altres pobles de la Plana, especialment de Vic, i es van instal·lar al Serrat i als espais urbanitzats al voltant del nou ajuntament, al Serrat d'en Carles, i a la zona del barri Nou i de les Adoberies. Tot plegat va fer canviar la fesomia del poble , que es va estendre, i els espais urbanitzats que llavors es trobaven separats per hortes van quedar enllaçats (el barri Nou amb el nucli antic, la zona de les escoles, el Serrat d'en Carles també amb el nucli antic, etc.). | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||
| 43660 | Plaça Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-vella-0 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes REPARAZ RUIZ, G (1982) La plana de Vic. L'entorn 3. Eumo. Vic VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII-XXI | <p>Un dels llocs més emblemàtics del nucli antic de Calldetenes és la Plaça Vella. Fins a la construcció i trasllat de l'ajuntament al nou edifici de la plaça 11 de setembre, la plaça Vella era el lloc on s'aglutinaven els edificis civils i religiosos, i on es duia a terme el mercat i els principals esdeveniments de la vida pública. L'existència d'aquesta plaça resulta de l'eixamplament del carrer de Sant Tomàs, a la confluència del carrer Gran. L'enderroc d'alguns edificis i la remodelació de l'espai ha donat com a resultat una plaça de planta irregular amb cinc costats, i ha estat convertida en una illa peatonal, amb bancs i un nucli enjardinat. En aquest nucli s'ubica el monument commemoratiu a la vellesa ofert per l'Ajuntament al poble. A nivell arquitectònic destaquen els edificis de l'església parroquial de la Mercè, i la casa del núm.8 coneguda com Cal Parareda.</p> | 08037-8 | Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Els orígens de la plaça es remunten possiblement a principis del segle XVII, quan el nucli urbà de Calldetenes començà a agafar consistència demogràfica. L'espai de la plaça ha patit diverses transformacions al llarg de la història. Al començament era un espai petit, delimitat per les cases del carrer de Sant Tomàs, per l'antic ajuntament, i per l'església parroquial i les cases de la plaça. La primera font del poble es va instal·lar al mig de la plaça Vella, com a lloc central del nucli urbà. La plaça, com a lloc neuràlgic, ha allotjat l'església, l'ajuntament, les escoles, el consultori mèdic, el mercat, i la gran majoria de serveis de què ha disposat el poble. A finals de la dècada del 1970 es va remodelar l'espai per millorar-ne l'entorn i donar-li les característiques que presenta actualment. La primera gran obra que va afavorir el creixement de la plaça va ser l'enderroc de l'ajuntament vell el 1977. Aquest enderroc va engrandir considerablement l'espai. El segon gran enderroc va ser de Ca la Munda el 1994 i la construcció de jardins amb bancs, que han convertit la plaça en un espai públic i peatonal.</p> | 41.9258500,2.2838200 | 440619 | 4641791 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43660-foto-08037-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43660-foto-08037-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43660-foto-08037-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||||
| 43661 | Casa de la plaça Vella núm. 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-vella-num-8 | <p>AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. L'edifici es troba construït en mur de mamposteria irregular amb les cantonades i obertures reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats. La façana principal, orientada al nord i que dóna a la plaça, es troba arrebossada amb morter i pintada de color blanc, deixant a la vista els carreus que reforcen portes i finestres. La façana principal, orientada a la plaça, és molt simètrica, i es troba oberta al mig de la planta baixa amb un portal arquitrabat rematat amb una llinda monolítica que duu gravada la inscripció següent: 'Simon Parareda, 1681' . A banda i banda del portal s'obren dues finestres rectangulars allindades, que es recolzen sobre ampits motllurats. Al primer pis s'obren de forma simètrica tres finestres rectangulars, una central de mida més gran, i dues laterals més petites, que presenten les mateixes característiques constructives de la casa. Es tracta de finestres rematades a la part superior per una llinda monolítica, amb els brancals formats per carreus ben escairats, i ampits motllurats. Al segon pis es repeteix el mateix esquema d'obertures, però les mides de les finestres són inferiors. Els esforços decoratius de la casa es concentren a la façana principal, ja que la façana posterior de migdia resulta inapreciable, degut a que s'hi adossa un altre edifici. El mateix passa a façana de ponent, que es troba adossada a la casa veïna. La façana de llevant té adossada una casa de planta baixa, i permet apreciar part del primer i segon pis, on s'observen dos finestrons oberts en un període més modern.</p> | 08037-9 | Nucli urbà de Calldetenes . Pl. Vella, núm. 8 (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que la data del 1681 pot ser considerada com a data fundacional de la casa. En aquest cas, ens trobaríem davant d'una de les cases més antigues del nucli urbà de Calldetenes. La casa sembla haver pertangut des dels seus orígens a la família Parareda, trobant-se de forma continuada en mans de la mateixa línia familiar. Cal pensar que l'aixecament d'aquesta casa en aquest indret respon a l'impuls urbanitzador del nucli de Calldetenes al segle XVII, però la seva ubicació es troba més lligada a l'existència de l'església parroquial com a referent urbà que al carrer Gran, al qual es troba d'esquena. Estructuralment, la casa conserva el seu aspecte original, havent estat adaptada interiorment a les necessitats modernes d'una vivenda.</p> | 41.9256300,2.2839000 | 440625 | 4641767 | 1681 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43661-foto-08037-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43661-foto-08037-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43661-foto-08037-9-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 43662 | Casa del carrer Gran núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-gran-num-1 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular que dóna inici al carrer Gran, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'una casa exempta al seu cantó de llevant, precedida per un petit espai tancat similar a un pati interior, mentre que al cantó de ponent, s'adossa a l'edifici que el segueix, conformant l'inici de la línia de façanes del carrer gran, orientada a migdia. Com a edifici, la planta rectangular es cobreix a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que s'orienta a migdia, seguint la línia del carrer. Compta amb planta baixa, primer pis i pis sota teulada. La construcció sembla feta en mur de parament irregular, que no s'aprecia, ja que la casa es troba arrebossada i pintada de color rosa. Arquitectònicament, la planta queda desfigurada per la presència d'un cos quadrangular que s'adossa a la façana de ponent, i que s'alça fins al primer pis, finalitzant de forma plana, creant una terrassa a nivell del primer pis, protegida per una barana metàl·lica. Cal fer especial significació en el fet de que les cantonades exteriors d'aquest cos no són iguals, i mentre la cantonada sud-est, que dóna al carrer, és totalment quadrangular, la cantonada nord-est, que només s'aprecia des del pati interior, es remata de forma arrodonida. A migdia, sobre la vorera del carrer, i a l'alçada del primer pis, l'edifici compta amb l'altre element que distingeix l'immoble. Es tracta d'una tribuna formada per mig hexàgon, que sobresurt com un cos afegit de l'edifici. A diferència de la resta de la casa, aquest element es troba sense pintar, i es remata a la part inferior amb un ressortit en forma de mènsula molt rebaixada. S'obre als tres cantons vista amb finestrals de grans proporcions. Un altre dels elements que caracteritza aquest edifici, és l'existència d'una ala de la teulada molt pronunciada, sota la qual s'observa la presència d'una barbacana formada per travesses de fusta treballades. A nivell d'obertures, l'edifici compta amb un seguit de finestres que es reparteixen de forma regular a la planta baixa i l'alçada del primer pis. Es tracta de finestrals quadrangulars sense cap element decoratiu. La façana principal es troba orientada a migdia, amb entrada directa des del carrer Gran. L'accés es realitza mitjançant una porta ubicada a l'extrem de llevant d'aquesta façana. Es tracta d'una porta allindada rectangular sense cap element ornamental, a excepció d'un òcul obert sobre la part superior de dit portal. El cos adossat a llevant, també compta amb un portal que permet l'accés a la planta baixa d'aquest sector de l'edifici. Com a obertura singular, la casa compta amb un petit finestral que permet la ventilació del pis sota teulada, i que s'obre a la façana de llevant de l'edifici. Es tracta d'un finestró de forma semicircular, dividit en dos per un petit pilar central. Aquest element es troba pintat de blanc, destacant cromàticament sobre el fons de la façana rosa.</p> | 08037-10 | Nucli urbà de Calldetenes Carrer Gran núm. 1 (O8506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que es tracta d'un edifici aixecat al segle XX, possiblement durant la dècada del 1950, seguint la línia ja formada del carrer Gran. Arquitectònicament, cal pensar que es tracta d'una casa aixecada en un sol moment constructiu, amb modificacions i reformes interiors, adaptant-la a les noves necessitats.</p> | 41.9252500,2.2839000 | 440625 | 4641725 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43662-foto-08037-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43662-foto-08037-10-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta casa figurava al llistat de normes subsidiàries de l'ajuntament de Calldetenes com a casa del Carrer Gran núm 27. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 43663 | Escut del bisbe Hartalejo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-bisbe-hartalejo | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | <p>Element heràldic adherit al centre de l'arc presbiterial de l'església de Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes, presidint l'ingrés a l'absis de l'església, en la línia de les claus de volta de cadascun dels trams de dita església, i en conjunció amb l'estil de la resta d'elements decoratius de l'església. Es tracta d'un escut de guix amb forma angular, esculpit amb un alt relleu i pintat, on s'aprecien els motius heràldics pertanyents al bisbe Manuel de Hartalejo, benefactor i artífex de l'església l'any 1778. Aquest és el motiu pel qual s'explica l'existència d'aquest escut en aquest indret. Es tracta d'un escut caironat amb el rebord pintat en color daurat i el camper, pintat en un fons blau, ocupat per una torre emmarcada en un romb, format també per un rebord daurat. El romb es corona amb un rossetó daurat. Als angles exteriors es situen quatre petits elements florals daurats ocupant l'espai entre el romb del camper i el rebord exterior de l'escut. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici pintat en clor verd, envoltat d'una borla anellada daurada.</p> | 08037-11 | Nucli urbà de Calldetenes. Església de Nstra Senyora de la Mercè. Pl. Vella, s/n (08605 Calldetenes) | <p>La primera petició d'edificar l'església de Nostra Senyora de la Mercè data del 1757. Divuit anys més tard, els veïns van tornar a insistir en la necessitat d'alçar la capella i van tornar a enviar una carta a la Cámara Apostólica sol·licitant la construcció de l'edifici. A la petició, els veïns al·legaven que Sant Martí de Riudeperes o Sant Julià de Vilatorta estaven massa lluny. Per una major economia de l'edifici, sol·licitaven poder enderrocar l'edifici de Santa Margarida del Camí per tal d'aprofitar els carreus. L'església la va idear i fer construir el bisbe de Vic, Manuel de Hartalejo, que el 1778 va obtenir de l'Academia de San Fernando l'aprovació dels plànols per tirar l'obra endavant. Fou dedicada a la Mercè com a agraïment a l'interès que des de l'inici va tenir el bisbe de Vic, mestre general de la ordre de la Mercè. Al 1855 fou reconeguda com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta, i el 1878 adquirí categoria de parròquia.</p> | 41.9260200,2.2835900 | 440600 | 4641811 | 1778 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43663-foto-08037-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43663-foto-08037-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43663-foto-08037-11-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 99|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||
| 43664 | Casa del carrer Gran núm. 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-gran-num-9 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Aquest edifici ocupa l'espai de la cantonada entre el carrer Gran i l'inici del carrer Sant Tomàs. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. La construcció de l'edifici es fa amb mur de paredat irregular, amb les cantonades i obertures constructives reforçades per carreus de mida més gran. Aquest aparell és apreciable a la façana de ponent, ja que l'edifici que s'hi adossava en aquests moments no hi és, deixant el solar buit i la façana a la vista. La façana principal es troba orientada a migdia, i forma part de la línia de façanes que configura el carrer Gran del nucli de Calldetenes. Es tracta d'una façana arrebossada i pintada en color blanc. La planta baixa resta oberta amb dos portals arquitravats oberts recentment per adequar el local comercial que ocupa els baixos. Al mig dels portals s'obre una finestra que ocupa l'espai central de la façana. Es tracta d'una finestra que conserva alguns dels elements originals, com és el cas de la llinda monolítica de pedra superior. Al primer pis s'obren tres finestres rectangulars arquitravades rematades a la part superior amb llindes monolítiques, i que es recolzen amb ampits motllurats. Cal pensar que inicialment es tractava d'una casa exempta, ja que s'observen obertures constructives a la façana de ponent. Es tracta de finestres quadrangulars amb ampits, ben treballades, que posteriorment foren tapiades a l'adossar un edifici al costat. Compta amb llindes gravades amb les dates de 1666 i 1769.</p> | 08037-12 | Nucli urbà de Calldetenes. Carrer Gran núm.9 (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que ens trobem davant d'una de les cases més antigues del nucli urbà de Calldetenes, aixecada entorn al 1666. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer Gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Com es pot apreciar a través de les dates conservades a la casa, i per la seva ubicació, es tracta d'una de les primeres cases aixecades que configuraren la fisonomia del carrer Gran, i l'inici del carrer Sant Tomàs. Actualment, la casa es coneguda com 'El cruixent', amb una tradició històrica i comercial dins del ram de l'hosteleria.</p> | 41.9254100,2.2833100 | 440576 | 4641743 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43664-foto-08037-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43664-foto-08037-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43664-foto-08037-12-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al llistat de les normes subsidiàries de l'Ajuntament de Calldetenes apareix com a casa del carrer gran núm. 19 | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 43665 | Casa del carrer Gran núm. 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-gran-num-16 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII | L'any 1998 la casa fou objecte una important restauració, que s'aplicà especialment a la façana exterior. | <p>Edifici de planta rectangular ubicat a la cantonada del carrer Gran amb el passatge Santa Eugènia o del Call. Es tracta d'un edifici cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. La orientació de l'edifici es fa en sentit nord-sud, amb la façana principal encarada al nord, formant part de la línia de façanes que conforma el carrer Gran, dins del nucli urbà de Calldetenes. L'edifici es troba aixecat segurament amb mur de mamposteria irregular amb les cantonades i obertures constructives reforçades amb carreus rectangulars i quadrangulars ben escairats. L'aparell dels murs no és apreciable, ja que l'edifici es troba arrebossat i pintat en color rosa, amb el perímetre exterior dels carreus de cantonades portes i finestres resseguit en blanc. Com a element ornamental excepcional, l'edifici compta amb dos esgrafiats, situats a la façana principal, a l'alçada del primer pis, a banda i banda del balcó central. Representen dos bandes rectangulars, acompanyades a la part superior i inferior d'una orla vegetal blanquinosa. L'interior de la banda, de color marró, es troba omplerta amb dos escuts- un per banda- quadrilongs, amb un llamberquí al voltant. L'interior de l'escut dret es troba ocupat per la imatge d'un pi. Mentre que el camper de l'escut és de color blanc, la càrrega és de color marró, configurant un joc cromàtic amb l'esgrafiat. Sota l'escut es llegeix una divisa amb el cognom Verdaguer. La banda de l'esquerra és de similars característiques estilístiques i cromàtiques, però la càrrega interior és la imatge d'una parra, i a la divisa inferior hi consta el cognom Vinyets, que dóna nom a la casa. A més dels elements ornamentals, la planta baixa sobre amb un portal central rematat a la part superior per una llinda monolítica, on s'ha configurat com a decoració un doble arc conopial omplert amb un triangle interior. A banda i banda d'aquest portal s'han obert dos portals allindats més moderns sense cap ornamentació. El del cantó dret de la casa és doble. Tots ells es troben adaptats a la presència de negocis i botigues instal·lades als baixos de la casa. Al primer pis s'obre un balcó central, que suposa l'ampliació del que devia ser originalment una finestra. Es tracta d'un balcó rematat a la part superior amb una llinda monolítica de pedra, decorada amb un arc conopial, i que duu gravada la data de 1624. A banda i banda del balcó s'obren dues finestres quadrangulars, rematades amb una llinda monolítica, i que es recolzen amb ampits motllurats. Al tercer pis s'obren tres finestres quadrangulars, que es corresponen amb les obertures del primer pis. Es tracta de tres finestres quadrangulars de similars característiques que les del primer pis. La façana de llevant es troba orientada al Passatge Santa Eugènia, i s'obre amb tres finestres a la planta baixa, dues finestres balconeres al primer pis i dos finestrons al segon pis. Interiorment, a part de les modificacions efectuades per tal de convertir els baixos en locals comercials, conserva la seva estructura original.</p> | 08037-13 | Nucli urbà de Calldetenes Carrer Gran núm. 16 (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que ens trobem davant d'una de les cases més antigues del nucli urbà de Calldetenes, aixecada entorn al 1624. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer Gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Com es pot apreciar a través de la data conservada a la casa, es tracta d'una de les primeres cases aixecades que configuraren la fisonomia del carrer Gran. Actualment, la casa és coneguda com a Can Vinyets, malgrat que es tracta d'un cognom nouvingut. Des de principis del segle XX, la casa era propietat de la família Verdaguer. La pubilla de la casa es va casar amb un membre de la família Vinyets, aportant el nou cognom, que ara duen els propietaris. L'any 1988 la casa fou objecte d'una important restauració, que afectà especialment a l'aspecte exterior. La façana fou arrebossada, pintada en color rosa, i foren encastats els dos escuts amb els dos cognoms familiars: Verdaguer i Vinyets.</p> | 41.9252800,2.2830700 | 440556 | 4641729 | 1624 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43665-foto-08037-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43665-foto-08037-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43665-foto-08037-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al llistat de les normes subsidiàries de l'Ajuntament de Calldetenes apareix com a casa del carrer gran núm. 22 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||
| 43666 | Sant Martí de Riudeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-riudeperes | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. GUDIOL RICART J.A. GAYA NUÑO (1948) Escultura i arquitectura románicas. Vol V. Ars Hispaniae. Ed. Plus-Ultra. Madrid. Pàg. 68 JUNYENT E (1975) Catalunya romànica. L'arquitectura del segle XI. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Barcelona. Pàgs 281-282. JUNYENT I SOBIRÀ E (1945-952) Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vic. Separata de la hoja parroquial. Vic. MONTLLÓ I BOLART J (1996) Rectoria de Sant Martí de Riudeperas. Osona. Ed. Pleniluni. Barcelona PLADEVALL A (1955-1957) La Parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufraganea de San Martín de Riudeperes a 'Ausa'. Vol II. Vic. Pàgs. 246-258 REPARAZ RUIZ, G (1982) La plana de Vic. L'entorn 3. Eumo. Vic VILAMALA I SALVANS,, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XII-XVII | <p>L'església de Sant Martí de Riudeperes és un edifici de planta rectangular i una sola nau, capçada amb un sol absis semicircular al cantó de llevant, ornamentat exteriorment amb arcs i bandes llombardes en un ritme de dos arcs entre les lesenes, i sobre les quals es situa una cornisa llisa a manera de barbacana, allí on hauria d'arrencar la coberta de l'absis. Situada al punt central de l'absis, s'obre una finestra doble esqueixada amb dovelles. La llargada primitiva de la nau es distingeix clarament a l'exterior. Cal pensar que l'església fou construïda en dues etapes diferents en període romànic. La nau primitiva manté les mateixes arcuacions i bandes que l'absis. En canvi, l'ampliació posterior feta en un segont moment constructiu del segle XII, les bandes i les arcuacions desapareixen i són substituïdes per una simple cornisa, que originalment fou la barbacana de la teulada. L'aixecament del sostre a segle XVII eliminà aquesta funció de la cornisa, incorporant sobre la porta d'accés un ull de bou. AA.DD (1984:173) L'aparell constructiu és ben diferent. La construcció dels murs més antics és feta a base de carreus irregulars, rejuntats amb morter de calç (sense gaire preocupació per formar fileres ben ordenades de pedra) i la del segle XII presenta un aparell en pedres carreuades, fent filades de mides considerables i sense deixar veure pràcticament el morter. La nau es cobreix exteriorment amb una teulada a dues vessants, igual que l'absis, de tal manera que aquest només és visible exteriorment. Interiorment, la coberta original no es pot apreciar a causa dels enguixats i la decoració afegida posteriorment. La porta d'entrada actual es troba situada en l'ampliació del segle XII, obrint-se al mur de ponent oposat a l'absis. Aquest cos d'edifici formava un atri o pòrtic obert en les seves tres façanes amb arcades bessones, avui desaparegudes. D'aquestes arcades només es conserva l'empremta al mur que devia aixoplugar la portalada. Aquesta portalada actualment és desapareguda, conservant restes i fragments a la porta d'un hort veí. Aquests atris afegits a la portalada de ponent són un fenomen comú a la zona durant el segle XII. Altres exemples són el de Santa Maria de Folgueroles o Santa Maria de Vilalleons. Davant de la porta de l'església hi ha un recinte tancat, que distribueix mitjançant portes l'accés a diferents llocs com el cementiri, l'hort veí, la porta de l'església, l'accés a l'espai que voreja el mur de tramuntana, i l'accés des de l'antiga carretera que passava a tocar de l'edifici, actualment desplaçada uns quants metres. L'accés des del camí es fa passant un petit espai cobert amb un banc a cada banda, que era l'antic comunidor, però que resta separat de l'església. L'edifici romànic fou la base de les ampliacions que es dugueren a terme en època barroca i que consistiren bàsicament en el sobreaixecament de l'alçada de la nau, i en l'afegit de dues capelles laterals a ambdues bandes de l'absis, formant un fals creuer amb la nau ja existent. També s'afegí un campanar de planta quadrangular cobert a quatre aigües amb les teules de ceràmica vidrada. Interiorment, l'església es troba en l'actualitat tota enguixada i la volta de la nau plena de cornises, medallons i nervadures. Destaca l'existència de dos nínxols excavats al mur, a cada costat de la nau, amb un arc escarser, que sembla que es correspondrien amb dos sepulcres actualment desapareguts. A més de la descripció general de l'edifici, cal assenyalar que les diferents fases constructives per les quals ha passat aquest edifici han deixat alguns elements singulars, que mereixen un tractament individualitzat. Tots aquests elements es troben actualment reaprofitats a la porta d'un hort al costat de l'església. És el cas de dos capitells i quatre fragments que per la seva forma podrien ser part d'un tram d'arquivolta. Aquests elements podrien ser part de l'antic pòrtic o atri quadrangular situat a ponent i avui dia desaparegut, que allargava la nau.</p> | 08037-1 | Entorn rural de Calldetenes Església de Sant Martí de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>Sant Martí de Riudeperes fou la primera església del municipi i va donar nom al poble fins el 1962, quan es va substituir pel de Calldetenes. L'església està ubicada al nord-est del terme, al peu de la carretera que va de Calldetenes a Sant Julià. El lloc de Riudeperes apareix citat el 888, quan els esposos Ermenald i Sufícia van vendre unes terres i un hort a Geraduard i la seva muller Segereda, que afrontaven a migdia amb el 'Riodeperas'. Altres documents dels segles X i XI anomenen el lloc com a Rivo Pretrarum, i tot sembla indicar que l'origen etimològic vol indicar un riu de pedres 'Rivo Petrarum' en al·lusió a la riera coneguda actualment com a torrent de Sant Martí. L'església de Sant Martí no apareix documentada fins el 1050, en l'acta de consagració de l'església de Sant Julià de Vilatorta, en la qual el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, es reservava els drets sobre l'església de Sant Martí de Riudeperes que acabava de consagrar. La vinculació amb Sant Julià de Vilatorta es mantingué fins als nostres dies, figurant com a sufragània, malgrat que a vegades apareix documentada com a parròquia. Aquest és el cas del 1086, quan Adrover vengué a Guifré i a la seva esposa Arseu una peça de terra a la parròquia de Sant Martí de Riudeperes, però no apareix com a tal en les llistes de parròquies anteriors al 1154, ni tampoc en les posteriors on, ben al contrari, sempre es deixa constància de la seva condició de sufragània de Sant Julià. Malgrat aquesta dependència, l'església sempre feu les funcions de parròquia, ja que tenia els seus fidels, i aglutinava els habitants de la majoria de les cases que avui són del terme municipal. Una prova d'aquest fet és que a finals del segle XIII es va dotar a l'església d'un pòrtic o comunidor on s'efectuaven les reunions de la universitat de Sant Martí, entenent per universitat al conjunt de la població. En aquest cas, el pòrtic servia perquè es reunissin i prenguessin les decisions que afectaven a la comunitat. Per les primeres èpoques no coneixem els béns i les rendes que tenia Sant Martí ni com es sustentava el culte. La primera donació documentada és del 3 d'agost de 1174, en què Mendònia va llegar una casa a l'església ubicada a la sagrera. VILAMALA J. (2002:64). Efectivament, es tenen notícies de l'existència d'una sagrera al voltant de l'església. A partir del segle XIII, i seguint la tradició del moment, es van fer aportacions a les llànties de Sant Martí. Uns altres benefactors d'aquestes llànties van ser la família Calvaria. L'administració de l'església ja estava força estructurada en aquesta època -segle XIII- amb diverses propietats que administrava un rector, els obres i un procurador. La celebració dels aniversaris se sufragava amb les rendes de les diverses propietats que els fidels havien llegat a Sant Martí VILAMALA J (2002:65) Al segle XIV hi va continuar havent-hi fundacions, i al segle XV va rebre un bosc situat sobre la font Antiga a Santa Eugènia de Berga, a més de conservar diferents cases que tenia a la sagrera. Al segle XVI va rebre les rendes del mas Llobet, que pagava l'hereu del mas Sauleda, i al XVII, les rendes del mas Ponç. A banda d'això, la consueta de Sant Martí indica que l'església rebia censos de diferents masos: La Frontera, l'Aymerich, la Calvaria, el Verdaguer, la Sauleda, el Llió, etc. Els usos i costums de l'església també apareixen a les consuetes; per exemple, el fet que el rector de sant Julià estava obligat a tenir un vicari perquè atengués l'església de Sant Martí. També era l'encarregat dels actes religiosos més importants de l'església i de les diverses processons. VILAMALA J (2002:68) A nivell arquitectònic, l'església sofrí reformes ja en època romànica, possiblement al segle XII, quan es construí la portalada al mur de ponent. Al segle XIII aquesta portalada es protegí amb la construcció d'un atri. Aquesta porta fou desmuntada i els seus elements traslladats per fer l'arc de la porta que baixa fins a l'horta. AA.DD (1984:172)</p> | 41.9275000,2.3074800 | 442582 | 4641959 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43666-foto-08037-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43666-foto-08037-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43666-foto-08037-1-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació història) Als segles XVI i XVII foren afegides dues capelles laterals. Una d'elles fou advocada al Roser i aixecada el 1573. També correspon a aquest moment la construcció de la coberta i el campanar de torre. Al segle XVII, concretament a l'any 1654, es tenen notícies de saqueig de l´església pels exèrcits francesos durant la Guerra dels segadors: ' molt soldats del mateix exèrcit espatllaren las portes de l'església de San Martín de Riudeperes, sufragània de Sant Julià de Vilatorta, las caxas y moltas personas particulars. Y pochs dias després espatlalren les fonts baptismals, lo sacrari y un armari y robaren las robas dels altars y de las dalt ditas caixas; y lo blat y demés grans que habyan portat moltas personas particulars' VILAMALA (2002: 138) Actualment segueix tenint culte com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta i es celebra missa cada diumenge. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 43667 | Sant Tomàs de Riudeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-tomas-de-riudeperes | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XII-XX | L'edifici ha estat adaptat durant les darreres dècades a la funció que exercia d'escola de discapacitats deixant, per falta de recursos, en un segon pla els elements de caire patrimonial. | <p>El monestir de Sant Tomàs és un conjunt monumental format per una església romànica, ampliada amb un atri i altars laterals i modificada en les absidioles a partir del segle XVI; el convent és centrat en un claustre renaixentista bastit a partir del 1560, quan la canònica es convertí en convent franciscà; i un cos modern annex a l'anterior, construït a partir del 1912 pels pares camils. El conjunt és envoltat per trams de mur, a llevant i ponent, aixecats el 1573. Antigament, l'edifici estava orientat nord-sud, amb les portes d'accés a l'església i al convent encarades al nord. L'espai de migdia eren horts. Actualment, l'orientació ha estat invertida, prenent sentit sud-nord, i l'accés és a migdia. La construcció és sobretot de murs de paredat vist, a excepció d'alguns trams moderns. El conjunt té forma rectangular i es troba dalt d'un petit cingle aterrassat encarat al nord. Al vessant nord, s'aprecia la suma de diversos cossos: a llevant un petit espai enjardinat, després la façana principal de l'església, i adossada a ponent, la façana i portal d'accés al claustre, segueix un cos rectangular sobresortit. En aquest cos s'ha obert un pas cobert amb volta de mig punt. Aquest cos consta de primer, segon i tercer pis. Les obertures són bàsicament petits finestrons, excepte dos finestrals d'arc rebaixat amb una columneta central, i una arqueria (tapiada) de quatre arcs que recauen en cinc columnetes. A l'extrem de ponent d'aquesta façana nord, hi ha un cos exempt fet pels pares camils a partir del 1912; consta de planta baixa, primer i segon pis. A les dues plantes superiors hi ha finestres disposades irregularment (ben diferents a les de les façanes sud i oest, amb grans arcades). La façana de ponent és formada pels cossos afegits pels pares camils, formen un espai organitzat entorn a un pati en forma de U, obert a ponent. Hi ha tres cossos de planta baixa i tres pisos, i obertures distribuïdes irregularment. Destaquen un seguit de finestrals formats per arcades recolzades en capitells amb motius vegetal i columnes. La planta baixa, a migdia, hi ha un tres grans arcades que creen un corredor obert. El cos de migdia d'aquest pati, forma part ja del sector del convent aixecat al segle XVI pels pares franciscans. També hi ha una galeria contínua d'arcades de mig punt recolzades sobre petits pilarets, situada sota la teulada del cos que tanca el pati a migdia. És una galeria cegada amb continuïtat a la resta de façanes. La façana de migdia, la conforma el cos aixecat al segle XVI, antigament era la façana posterior del convent i on hi havia l'accés a les hortes. És un cos rectangular, orientat est-oest, i que comunica directament amb el claustre. És cobert a dues aigües, amb carener paral·lel a la façana. Sobresurten un seguit de contraforts. Consta de planta baixa, primer i segon pis. A la cantonada S-O, hi ha l'escut del bisbe Guillem Caçador. La porta principal és amb llinda monolítica. Altres obertures són quadrangulars, i altres rematades amb un arc de mig punt. Té continuïtat la galeria cegada, en la que s'han obert algunes finestres. A llevant s'adossa la sagristia. Davant del convent hi ha un clos tancat per un mur de poca alçada, en el qual hi destaca un portal d'estil modernista (amb la data 1912). Interiorment destaquem bàsicament, l'església, el claustre, la sagristia, la biblioteca, el refectori, i el rebedor central. L'església és orientada nord-sud, amb l'absis al sud i el portal principal al nord. Està adossada al cantó de llevant del claustre. És cobreta a dues aigües amb carener perpendicular a la façana principal. L'aparell exterior visible és força regular, de carreus petits distribuïts en fileres regulars, i amb un tram superior irregular. S'observa una ampliació de la nau a ponent. Exteriorment s'aprecia la capçalera trapezoïdal, i un petit campanar d'espadanya, del 1914.El portal actual és d'estil renaixentista, als brancals pilastres rebaixades, capitells quadrangulars, un fris degradat llis,</p> | 08037-2 | Entorn rural de Calldetenes. Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord est del terme municipal. L'església es troba dins de la demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i després de Medà. Del 1045 són les donacions més antigues, quan hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop de l'actual edifici i prop d'un gran domini, conegut des del segle XII com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175) El noble Berenguer Amaric i el seu germà, el canonge sagristà de Vic, Ricard, que havien reedificat l'església, demanaren a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic, que consagrés la nova església en honor a sant Tomàs. La va consagrar el 4 de novembre de 1095, i concedí als canonges agustinians que en tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no ser parròquia, i el dret a cementiri i sagrera. Va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. Introduïnt a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 és féu una donació a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, però no es pot assegurar que hi visqués una comunitat organitzada fins al 1086. El 15 de gener de 1095, els germans Berenguer Amalric i Ricard, per assegurar-hi la vida canonical, cediren el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona. AA.DD (1984:175) Foren protectors especials els senyors de Riudeperes, s'hi batejaven i s'hi enterraven. Els primers grans protectors, els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament eren membres del llinatge Riudeperes. També tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, i els Altarriba, aquests darrers van ser els principals benefactors a partir del s. XV, en desaparèixer els Riudeperes. A l'altar major hi havia els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. AA.DD (1984:176-177) En el temps de major vitalitat hi havia tres canonges i un parell de sacerdots beneficiats. Entre el 1095 i el 1100 hi consta un prior anomenat Joan de Lledó. Al llarg del segle XIII i següent, hi trobem només els prepòsits, un o dos canonges. L'església comptà amb diversos beneficis. Una visita pastoral del 1357 esmenta els altars de Sant Tomàs, de Santa Maria i Sant Pau. La comunitat era formada per un prepòsit, un canonge i dos beneficiats. A principis del s. XV, era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna.AA.DD (1984:177) El 1476 es vengueren els béns per restaurar l'església i el monestir, però fou molt superficial. D'inicis del segle XVI fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte. L'any 1502 el prepòsit fou Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, bisbe de Barcelona (1545-1561), i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona (1561-1570). AA.DD (1984:177). Els Caçador transformaren l'antiga canònica en un convent de franciscans; van realitzar diverses obres, que s'iniciaren el 1561. El 1570 es construí la porta gran i el 1573 el mur que tanca l'hort. Durant la guerra del francès (1808-1814), les tropes napoleòniques van ocupar i fer grans destrosses al convent. El 1813, i sota les ordres del pare Masferrer, s'inicià la reconstrucció. L'església s'acabà en pocs mesos, es millorà i es construí el col·legi, les oficines, les cel·les, etc. El 1912 es va construir un modern cos d'edificació, annex al renaixentista, promogut pels pares camils, que el 1901 adquiriren l'edifici convertint-lo en un noviciat i més tard en un seminari de la congregació. AA.DD (1984:178) L'església fou restaurada el 1914 per Miquel Pallàs. Després del 1940, l'absis fou decorat amb unes pintures . El 1970 l'edifici fou venut a una associació benèfica osonenca, que el convertí en una escola de deficients psíquics. Des d'aleshores, s'hi han alçat diversos edificis.</p> | 41.9321500,2.3025200 | 442175 | 4642478 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43667-foto-08037-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43667-foto-08037-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43667-foto-08037-2-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2022-11-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) coronat amb un frontó triangular motllurat, i al timpà una petxina esculpida. Sobre una finestra i un petit òcul. Interiorment, s'observen restes de l'església romànica: tota la nau, l'absis i el transsepte. És de planta de creu llatina, d'una nau amb transsepte, ampliada vers ponent, i amb capelles laterals. La nau es cobreix amb una volta de canó i l'absis principal amb volta semiesfèrica. El creuer és cobert amb cúpula ovalada, amb trompes decorades amb motius geomètrics. Les impostes dels arcs també decorats amb motius geomètrics. Les dues absidioles del transsepte foren substituïdes per capelles rectangulars en època gòtica, s'en conserva poca cosa. Els afegits renaixentistes són les capelles laterals, de volta estrellada rematada amb rosetons amb motius heràldics, i el cor. L'accés a l'església es per un portal al frontis principal, l'accés al claustre, per l'absidiola oest. El claustre, aixecat al segle XVI, és de planta quadrangular i dos pisos. L'aparell és de carreus rectangulars ben disposats. Consta d'una gran arqueria formada per cinc arcs de mig punt, recolzats en un basament continu, capitells són trapezoïdals i columnes exemptes. Al segon pis els arcs són més petits, els capitells rectangulars molt prims i recauen sobre pilars. L'interior del claustre es cobreix a la planta baixa amb trams de volta d'aresta i al primer pis amb un embigat de fusta. El terra és de rajola cuita. Al centre del claustre hi ha un coll de pou renaixentista. Els murs interiors hi ha els portals d'accés a les estances, alguns amb llindes monolítiques, un hi ha la data de 1685. Al tram nord-oest hi ha algunes làpides sepulcrals. Al costat de migdia del claustre, un gran portal dóna accés a la sagristia. És una estança de planta rectangular, coberta amb dues grans volta d'aresta quatripartites, amb nervacions amb culs de llàntia, la clau de volta és decorada amb motius heràldics. Destaca un aiguamanil, un vitrall emplomat i la Verge custodiada per àngels. Conserva els antics mobles. El claustre connecta a ponent amb el cos destinat al convent franciscà; destaquen les estances següents: biblioteca, refectori i rebedor central. El rebedor central ubicat al centre de la planta baixa, és de planta quadrangular, i cobert amb volta de creueria decorada amb motius heràldics a les claus. A migdia un portal allindat dóna accés a l'exterior, i al mur nord, un altre, dóna accés a l'interior del convent. D'aquest portal destaca la llinda monolítica decorada amb un arc conopial i motius florals; i a sobre l'escut del bisbe Guillem Caçador. Hi ha dos portals més, a ponent el del refectori, i a llevant el de la biblioteca. La biblioteca és una estança de planta rectangular i un cos annex. És cobert amb volta de creueria quatripartita amb nervadures. La porta d'accés té una llinda monolítica decorada amb un arc conopial, una flor, i la inscripció: ' initium sapientiae timor domini'. També hi ha un rosetó. Conserva les llibreries i una col·lecció de gravats sobre la vida de Sant Camil de Lellis, signats pel gravador N. Sangiogi. El refectori és a ponent del cos del convent, i s'hi accedeix per un portal renaixentista (fitxa 93). És cobert amb trams de volta de creueria amb nervadures amb culs de llàntia, i clau de volta amb motius heràldics. Conserva un púlpit i les antigues taules. A principis del 2007 l'escola que ocupa les instal·lacions del monestir deixarà l'edifici. És previst que durant dos anys l'edifici sigui ocupat de manera esporàdica, però no es tenen plans per més endavant. Per darrera del monestir passava l'antic camí de Calldetenes a Folgueroles. A més de la fitxa general de l'IPA de la Generalitat de Catalunya, del conjunt de Sant Tomàs de Riudeperes també consten les següents fitxes: Menjador núm. 35 ACCN: 22523; Biblioteca núm. 36 ACCN: 22524; Església núm. 37 ACCN: 22525; Claustre núm. 38 ACCN: 22526; Sagristia núm. 39 ACCN: 22527. La informació d'aquestes fitxes ha estat inclosa dins d'aquesta. | 92|94|95|96|98|105|85 | 46 | 1.2 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||
| 43668 | Santa Maria del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-cami | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 CARRERES CANDi , (1980) Catalunya antiga. Capilla heremítica de nostra Senyora del camí a Vilatorta. La Veu de Montserrat. Vol XIII. Vic. P.279 VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIII | <p>Aquesta església es troba situada sobre una petita elevació del terreny, en el jardí de la Torre de Santa Margarida, a Sant Julià de Vilatorta. Actualment, només resten els fonaments de l'antic edifici. Possiblement es tractava d'una església de planta de creu llatina amb un absis semicircular a llevant i una porta d'accés a l'edifici a ponent. Tipològicament, pertanyia a un edifici amb un transsepte sense absidioles o bé amb una capçalera trevolada, de la qual les dues absidioles tindrien una planta quadrada. L'aparell és format per carreus molt ben tallats, disposats en fileres regulars molt ben ordenades, i amb les cantonades ben definides. Malgrat tot, només resten les bases de les parets, que actualment serveixen de banc de jardí, després de la consolidació que va fer l'arquitecte Josep M. Pericas. Al centre del creuer hi ha un pedró amb una creu que presideix les ruïnes.</p> | 08037-3 | Entorn rural de Calldetenes. Torre Santa Margarida s/n (08506 Calldetenes) | <p>L'església de Santa Maria del Camí es trobava dins de l'antic terme del castell de Sant Llorenç, al lloc de Riudeperes, al clos de la Torre de Santa Margarida. L'església fou sempre una capella dependent de Sant Martí de Riudeperes, i forma, juntament amb Sant Tomàs, la tercera de les construccions romàniques del municipi. Es tracta d'una església construïda possiblement vers el 1221 pel canonge de Vic, Guillem Gros. Aquesta notícia apareix referenciada al testament de l'ardiaca Berenguer de Subirats, l'any 1240, quan deixa una tercera part de la venda dels seus béns a l'església de Santa Maria del Camí, explicant de pas els seus orígens i fundació. AA.DD (1984:180) Aquesta església no tingué mai la finalitat d'assistir a unes famílies concretes, sinó que servia d'assistència hospitalària als viatgers que passaven davant seu pel camí que menava de Vic a Girona. L'advocació de la capella va anar canviant al llarg dels segles, de manera que la trobem sota més d'un patronatge. L'acta de fundació esmenta com a titular a Santa Maria. El 1367, apareix sota la invocació de Sant Bartomeu del Camí, i a finals del segle XVI de Santa Margarida. VILAMALA (2002:73) Administrativament, la capella va estar sempre vinculada a Sant Martí de Riudeperes, segurament per raons de proximitat. Amb el pas del segles, i per tal de garantir el culte, el rector de Sant Julià de Vilatorta, que era el capellà que atenia l'església, va demanar per tal de mantenir-la, que qui gaudís del benefici de Guillem Gros, hagués de pagar cada any deu sous de servitud destinats al manteniment de la capella. Aquesta disposició va ser acceptada pel bisbe de Vic el 1367. A més a més, l'església es sustentava amb donacions. Vora el segle XVII les rendes procedents de les donacions van començar a decaure, i va comportar l'abandonament de l'edifici, de manera que al segle XVIII ja no s'hi celebrava culte. De fet, el 28 de maig de 1775, quan es demanava permís per aixecar l'església de la Mercè, es va suggerir que la construcció seria més econòmica si el bisbe de Vic autoritzés la demolició de Santa Margarida, ja que es tractava d'una església abandonada i comptava amb un carreuada antiga de molt bona qualitat, i un bon campanar. VILAMALA (2002:74). Es desconeix si va prosperar la demolició, ni si les pedres de la capella van passar a formar part de la de la Mercè, però si és cert que a principis del segle XIX la capella de Santa Maria del Camí ja es trobava enrunada.</p> | 41.9298300,2.3116800 | 442932 | 4642214 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43668-foto-08037-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43668-foto-08037-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43668-foto-08037-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||||
| 43669 | Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nostra-senyora-de-la-merce-de-calldetenes | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | <p>L'edifici és de construcció senzilla, de planta rectangular, de nau única i absis semicircular amb teulada a dues aigües, coronada per un campanar d'espadanya. La orientació de l'església es fa en sentit N-S, trobant-se l'absis al nord de l'església. La façana s'ha arrebossat deixant -a partir de la reforma del 1996- els angles i els elements de relleu a pedra vista. Es tracta d'una façana orientada a migdia, que s'obre amb un portal d'entrada format per un arc rebaixat i decorat als extrems superiors per volutes a l'estil barroc, sobre el qual hi ha un escut circular, i una fornícula amb la Mare de Déu de la Mercè. Es tracta d'una Mare de Déu dreta amb l'infant. Sobre el portal i la fornícula s'obre un òcul. Exteriorment destaca el conjunt visual format pel cos rectangular de l'església, del qual sobresurt amb gran volum un absis semicircular més baix. A ponent s'adossa un altre cos quadrangular amb coberta independent, que fa les funcions de sagristia. El conjunt d'aquests tres cossos recau sobre un graó de pedra, que salva el desnivell del terreny respecte al sector de migdia de l'església. L'efecte visual del conjunt es ressalta pel fet de trobar-se els tres cossos sobreelevats del nivell del carrer, Un dels elements que més destaca de l'església de la Mercè és el campanar, que es converteix en un dels elements identificatius del poble, i fita visual des de lluny. Es tracta d'un campanar adossat al cantó S-E de l'església, i que es troba arrebossat íntegrament com la façana de l'església. Compta amb una base quadrangular que s'alça fins a la teulada de la nau. Aquesta base s'obre amb dos òculs a les cares de llevant i ponent. D'aquí en amunt es transforma en un cos octogonal de dos pisos. Exteriorment la diferència entre els pisos ve marcada per un fris exterior que envolta la torre. A l'alçada del primer pis, a la cara de ponent, s'ubica el rellotge del campanar. El segon pis s'obre amb quatre finestrals rectangulars rematats a la part superior per un arc de mig punt que s'alternen en les cares de l'octògon; pis on s'ubiquen les campanes. El coronament superior es amb una barana feta amb balustres que recorre el perímetre exterior. L'interior de l'església compta amb una coberta formada per un gran arc de diafragma que cobreix la nau única. L'espai interior es distribueix de la manera següent: cor a l'entrada, quatre capelles laterals de petites dimensions i absis. A la dreta la capella dedicada a Sant Isidre i a una altra capella , damunt de l'altar decorat amb estuc, s'ubica la imatge del Sagrat Cor de Jesús, obra de Josep Maria Camps. Les capelles de l'esquerra estan dedicades a la Immaculada Concepció i a la Puríssima. Tot l'interior es troba arrebossat i pintat, amb decoracions vegetals d'estil barroc i neoclàssic. El bisbe Hartalejo era un gran afeccionat a la pintura i va pintar de mà pròpia els retaules de sant Ramon, sant Josep i sant Joaquim perquè decoressin l'església de la Mercè. A finals del segle XIX els quadres es van transferir a l'església de Sant Ramon d'Albió, on van ser cremats durant la Guerra Civil. Presideix l'absis l'escut del bisbe Hartalejo, capçat per un barret de bisbe i decorat interiorment amb una torre. A l'interior s'ubica un baldaquí de pedra molt senzill que va ser col·locat després de la Guerra Civil, en substitució del retaule neoclàssic que fou destruït. Al graó central del baldaquí s'hi troba la Mare de Déu de la Mercè, i als dos laterals dues figures masculines de genolls, que simbolitzen dos captius. Cal recordar que l'ordre dels mercedaris tenia com a tasca principal al moment de la seva creació la redempció dels captius. L'interior de la cúpula de l'absis es troba decorada amb figures de sants mercedaris. L'església compta amb una capella fonda adossada al mur de ponent, i al qual es té accés des de l'interior. Es tracta d'una capella de planta rectangular, molt senzilla, amb decoració similar a la de l'església, i que es troba presidida per la imatge del Sant Crist.</p> | 08037-4 | Nucli urbà de Calldetenes. Plaça Vella s/n (08506 Calldetenes) | <p>La primera petició d'edificar l'església data del 1757. Divuit anys més tard, els veïns van tornar a insistir en la necessitat d'alçar la capella i van tornar a enviar una carta a la Càmara Apostòlica sol·licitant la construcció de l'edifici. A la petició, els veïns al·legaven que Sant Martí de Riudeperes o Sant Julià de Vilatorta estaven massa lluny. Per una major economia de l'edifici, sol·licitaven poder enderrocar l'edifici de Santa Margarida del Camí per tal d'aprofitar els carreus. La construcció s'iniciava el 1778. Com a edifici del nucli urbà, doncs, és un dels més antics que es conserva. L'església la va idear i fer construir el bisbe de Vic, Manuel de Hartalejo, que el 1778 va obtenir de l'Academia de San Fernando l'aprovació dels plànols per tirar l'obra endavant. Fou dedicada a la Mercè com a agraïment a l'interès que des de l'inici va tenir el bisbe de Vic, mestre general de la ordre de la Mercè; a l'interior encara es conservaven pintures dedicades als mercedaris, que a finals del segle XIX es van traslladar a la parròquia de Sant Ramon d'Albió, i que foren destruïdes durant la Guerra Civil (1936-1939) Al 1855 fou reconeguda com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta, i el 1878 adquirí categoria de parròquia. L'altar, fins el 1936, constava amb un retaule-baldaquí ornamentat amb columnes. Els primers mesos del conflicte bèl·lic es va destruir l'interior de l'església i la imatgeria i ornaments que albergava, de manera que es va haver de reconstruir bona part de l'ornamentació interior. Una de les campanes de l'església duu el nom de Maria Isidra, i fou donació de la família Pasqual, propietaris de la Torre Santa Margarida. En aquests moments, s'està pendent de la restauració del campanar. Des de la construcció de la Mercè s'hi han fet diverses modificacions. Una de les reformes que més va variar la fesomia de l'edifici va ser la que s'hi va realitzar el 1996. Aquest any, aprofitant que s'havia de refer l'arrebossat de la façana, es va decidir deixar aquesta amb pedra vista.</p> | 41.9260200,2.2835900 | 440600 | 4641811 | 1778 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43669-foto-08037-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43669-foto-08037-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43669-foto-08037-4-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'església ha estat repintada recentment seguint l'estil original. Adossat a llevant de l'església es troba l'actual casal parròquia, convertit parcialment en llar d'avis. Al cantó dret de l'església, només entrar, sota el cor, es troba ubicada la figura del Sant Crist. Era la imatge que tradicionalment es treia en processó fins a Sant Marc quan s'havia de demanar pluja o el final d'alguna plaga. Es tracta d'una imatge de fusta d'estil neoclàssic. | 96|98|99|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||
| 43670 | Capella de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-marc | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | Una fotografia datada cronològicament a principis del segle XX mostra la capella tal i com era, la qual cosa permet observar que els elements decoratius de la façana van ser respectats després de la restauració. A diferència de l'actualitat, només la façana principal es trobava arrebossada i pintada en color blanc, mentre que les façanes laterals deixaven a la vista l'aparell constructiu. VILAMALA (2002: 65) | <p>Capella edificada al cim del turó de Sant Marc, a tocar del límit territorial de Calldetenes amb Santa Eugènia de Berga. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici manté una orientació en sentit est-oest, amb l'absis encarat a l'est, i la façana principal a l'oest. L'aparell constructiu no s'aprecia, ja que es troba arrebossat amb ciment i pintat exteriorment en color blanquinós, deixant a la vista només les cantonades i el sòcol, on s'aprecia un carreuat rectangular ben escairat. L'absis és quadrangular i no sobresurt de la resta de l'edifici. Exteriorment, manca d'obertures constructives, a excepció de la façana principal, i compta amb un petit cos quadrangular de planta baixa adossat al sector de llevant del mur de migdia, que es destina a sagristia. La façana principal es troba orientada a ponent, i s'obre amb un portal format per un arc molt rebaixat que s'emmarca exteriorment en un marc quadrangular. La part superior del portal es troba coronada per un element decoratiu esculpit format per un floró amb formes arrodonides, que s'assenta sobre una peça quadrangular rematada a la part inferior per tríglifs. Sobre el portal s'obre un rosetó, protegit amb una vidriera emplomada sense decoració figurativa. Sobre el carener de la teulada, es situa un petit campanar d'espadanya. L'interior del temple es troba enguixat i pintat en color cremós, igual que l'exterior. La coberta interior del temple es realitza amb tres trams de volta d'aresta, amb les pannes apuntades amb directrius gòtiques. Les nervadures, purament ornamentals, i ressaltades amb color grisós, s'uneixen a la part superior amb una clau de volta en forma de decoració floral. Les nervadures finalitzen a l'alçada d'un fris superior, que recorre perimetralment tot el temple. Es tracta d'un fris motllurat, disposat en voladís, pintat amb colors grisosos, morats i terrosos, per tal d'aguditzar el contrast cromàtic. El mur de l'altar major es troba pintat en color marronós, i al mig trobem una fornícula que acull una moderna figura de Sant Marc, recolzada sobre un pedestal amb formes barroques. Es tracta d'una talla de fusta policromada, amb la figura d'un lleó als peus. Un petit altaret presideix el presbiteri. La connexió amb la sagristia es realitza mitjançant una petita porteta oberta al mur de migdia sense cap element ornamental. Als peus de l'església s'ubica un cor amb una barana de fusta, al qual s'accedeix mitjançant una escala de doble escaire adossada al sector nord del cantó de la façana interior de ponent de l'església.</p> | 08037-5 | Entorn rural de Calldetenes. Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Ubicada al punt més alt del municipi, al límit de les parròquies de Sant Martí de Riudeperes i de Santa Eugènia de Berga. La capella de Sant Marc fou erigida al segle XVI, juntament amb la de Sant Llàtzer (fora del municipi). Es troba documentada des del 1530, quan el 25 de març d'aquell any l'amo del mas Sant Ponç de Sant Martí, va vendre a Pere de Granollers una vinya situada prop de la capella de Sant Marc, al lloc anomenat les Serres. (PLADEVALL, 1997: 155). Totes dues capelles i advocacions van aglutinar la devoció popular del moment. El fet de trobar-se erigida a cavall de les dues parròquies de Sant Martí de Riudeperes i Santa Eugènia de Berga, va fer que des del segle XVI i fins a finals del XIX, estigués sota la cura mancomunada dels dos rectors de les dues parròquies. El 1778, amb la creació de la parròquia de la Mercè, la capella va passar definitivament a ser responsabilitat de Calldetenes. Cal pensar que des dels seus inicis, el dia del patró -25 d'abril - es realitzava una processó i ofici, que era comú a les dues parròquies. La missa la deien alternativament un any el rector de Sant Martí i un altre el de Santa Eugènia. A banda de les processons commemoratives del dia del sant, a la capella s'acostumaven a fer pregàries per casos excepcionals - manca de pluges, pestilències, etc-. A tall d'exemple, cal destacar la processó que es va dur a terme el 1860 per pregar per la plaga d'erugues que es menjava els camps. A l'acte hi van participar parroquians de Sant Martí, de Santa Eugènia i de Sant Julià. Per aquestes ocasions es pujava amb la imatge del Sant Crist des de Sant Martí de Riudeperes. (VILAMALA, 2002: 123). Darrerament també s'hi celebren casaments i batejos. De forma quotidiana, pel fet de trobar-se en un lloc descampat, la capella ha estat custodiada per pagesos de les masies properes, com els del mas Serra de Sant Marc. Malgrat tot, l'estat de la capella de vegades ha estat descuidat, i per aquest motiu, en dues ocasions s'ha prohibit la celebració de misses. Aquesta notícia apareix detallada en dues de les visites pastorals realitzades a la capella, com és la del 1786. (VILAMALA, 2002: 123) Durant la Guerra Civil va ser destruïda i restà abandonada. Fou reconstruïda a partir del 1960 a iniciativa personal dels propietaris del mas Ponç -Josep Verdaguer i Ramon Mas- que a més a més va fer una imatge nova del sant perquè un llamp l'havia destruït. El 1985 es van canviar les portes de ferro i l'any següent es van recollir diners durant l'aplec per acabar de restaurar la capella. Des del 2000 que la tradició de l'aplec de Sant Marc s'està recuperant de forma consistent, de tal manera que aquesta data ha quedat fixada com una de les festivitats més importants del calendari de Calldetenes. Actualment, es celebra missa commemorativa i aplec el diumenge més proper al dia de Sant Marc. Cada dilluns de Pasqua, els integrants del grup de caramelles hi pugen per cantar les seves cançons.</p> | 41.9158800,2.2925900 | 441337 | 4640678 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43670-foto-08037-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43670-foto-08037-5-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 43671 | Coll de pou al claustre de Sant Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-pou-al-claustre-de-sant-tomas | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO, M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL, A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | Caldria una actuació immediata, ja que l'erosió de la pedra està molt avançada, corrent el perill de perdre's irremissiblement. | <p>Coll de pou situat al centre de claustre del convent de Sant Tomàs de Riudeperes. S'assenta sobre una base circular on s'eleva un cos poligonal on es combinen formes còncaves i convexes, amb un escut esculpit a la part nord molt deteriorat, on es representa una mitra envoltada de formes vegetals. A la cara nord d'aquest cos, s'ha esculpit un altre escut amb la simbologia de Jesús. Sobre aquest cos poligonal s'assenten dues pilastres estriades amb capitells adossats a les quatre cares, que són d'estil compost, on es barregen motius jònics amb motius corintis. Sobre els capitells s'assenta el coronament del pou, que imita una forma arquitectònica, amb la presència d'un entaulament format per un arquitrau fet amb tres frisos, dos d'ells motllurats, que sostenen un frontó triangular de reduïdes dimensions amb molt voladís, que es recolza sobre una peça quadrangular amb volutes a ambdós costats.</p> | 08037-6 | Entorn rural de Calldetenes. Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord del terme municipal. L'església es troba erigida dins de la històrica demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i després de Medà. Les donacions més antigues donen testimoni que des de l'any 1045 com a mínim hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop d'un gran domini, que des del segle XII es coneixia com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175) Aquesta església es trobava a prop d'on es troba l'actual edifici, i dels del 1086 els seus clergues vivien en forma de comunitat canonical. Amb aquests antecedents, el noble Berenguer Amaric, germà del canonge sagristà de Vic, Ricard, van demanar a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic, que consagrés la nova església que s'havia edificat en honor a Sant Tomàs. Aquest canonge era un personatge influent dintre de la canònica vigatana, integrant del grup que el 1080 intentà reformar la canònica. Amb consentiment dels canonges de Vic, i del prior de Sant Tomàs, l'arquebisbe va consagrar l'església i va concedir als canonges agustinians que en tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no era una parròquia, i el dret de tenir cementiri i una sagrera. El bisbe va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. D'aquesta manera es va introduir a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 una nova donació és feta a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, bé que encara no es pot assegurar que hi visquessin en una comunitat organitzada. Fins el 1086 no es té constància de que aquesta comunitat existia. Sembla, doncs, possible que Berenguer Amalric i el seu germà Ricard varen establir una comunitat canonical pels mateixos anys en què hom volia dur a terme la reforma de la canònica catedralícia de Vic. Segurament, a causa de la no acceptació de la vida regular a Vic, els dos germans, el 15 de gener de 1095, per tal d'assegurar la continuïtat de la vida canonical a l'església de Sant Tomàs, varen cedir el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona, la comtat de Besalú. AA.DD (1984:175) Poc després de feta aquesta donació, es devia acabar la construcció de la nova església de Sant Tomàs, reedificada des dels seus fonaments i a expenses de Berenguer Amalric i el seu germà Ricard, en honor de Sant Tomàs, prop del Riudeperes. La consagració de l'església tingué lloc el 4 de novembre del 1095. AA.DD (1984:176) El monestir de Sant Tomàs tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, i des del segle XIV foren els seus únics feligresos. Els primers grans protectors foren els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament membres del llinatge dels Riudeperes, que li feren nombroses donacions fins a principis del segle XII a Osona i a Artés. La família Riudeperes, a més del casal o residència prop de Sant Tomàs, tenia diverses cases o graners a la seva sagrera, segons consta a la documentació familiar. Aquesta família es traslladà al Vallès, i s'extingí als vols del 1390. A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un acrosoli del claustre renaixentista entorn al 1916. La tomba dels Altarriba és del segle XIV i consta de tres peces, dues amb l'escut i una altra amb una creu dins d'un cercle. La família Altarriba es convertí en una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del segle XV, quan desaparegueren els Riudeperes. AA.DD (1984:177)</p> | 41.9321800,2.3025700 | 442179 | 4642481 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43671-foto-08037-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43671-foto-08037-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43671-foto-08037-6-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | A principis del 2007 l'escola que ocupa les instal·lacions del monestir deixarà l'edifici. És previst que durant el plaç de dos anys l'edifici sigui ocupat de manera esporàdica, però passat el període no es tenen plans d'ocupació, amb la qual cosa l'edifici pot ser venut o quedar-se sense ocupació, degradant-se encara més. (Continuació història) La prepositura de Sant Tomàs comptà en el temps de major vitalitat amb tres canonges i un parell de sacerdots beneficiats. Els documents que se situen entre el 1095 i el 1100 indiquen l'existència d'un prior anomenat Joan de Lledó. Al llarg del segle XIII i següent, hi trobem només els prepòsits, un o dos canonges. L'església comptà amb diversos beneficis creats als diferents altars. Una visita pastoral del 1357 fa esment dels altars de Sant Tomàs, de Santa Maria i Sant Pau. La comunitat era formada llavors per un prepòsit, un canonge i dos beneficiats. AA.DD (1984:177) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: ' aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com AltarRiba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna' AA.DD (1984:178) | 96|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||
| 43672 | Casa del carrer Gran núm. 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-gran-num-18 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de planta quadrangular entre mitgeres integrat dins la línia de façanes que conforma el carrer Gran de Calldetenes. Es tracta d'un edifici cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, sobresortint en alçada als dos edificis veïns. La façana principal es troba encarada al nord, seguint la línia del carrer Gran. S'obre amb dos portals situats a la planta baixa, que ocupen pràcticament tota la façana. Es tracta de dos portals rematats a la part superior per dues llindes monolítiques de pedra. Al primer pis, s'obren dues finestres quadrangulars de diferent mida, i al segon pis dues finestres quadrangulars, fetes en un moment posterior. La façana posterior no és apreciable, a causa de l'entramat urbà. El parament constructiu podria ser mur de mamposteria irregular, però no s'aprecia a causa de l'arrebossat posterior de la façana. Aquest arrebossat deixa veure les llindes i els brancals originaris de la casa, fets amb llindes monolítiques i carreus ben escairats.</p> | 08037-14 | Nucli urbà de Calldetenes Carrer Gran núm. 18 (08506 Calldetenes) | <p>L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. La casa que actualment es correspon amb el núm. 18 podria tenir els seus antecedents al segle XVII-XVIII, malgrat que ha estat modificada posteriorment. Inicialment podria haver-se tractat d'una casa de planta baixa, primer pis i pis sota teulada. Cal pensar que en un moment posterior, segurament durant la dècada del 1970, el pis sota teulada fou aixecat convertint-se en un segon pis, i s'obriren les finestres noves.</p> | 41.9253300,2.2828900 | 440541 | 4641734 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43672-foto-08037-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43672-foto-08037-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43672-foto-08037-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | En la numeració antiga aquesta casa es corresponia amb el núm. 20. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 43673 | Casa del carrer Gran núm. 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-gran-num-6 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, i la façana principal, encarada al nord, segueix la línia de façanes que constitueix el carrer Gran, dins del nucli urbà de Calldetenes. La planta baixa s'obre amb tres portals, un central i principal rematat a la part superior per una llinda monolítica en la qual s'inscriu la següent: 'año del senyor, 1758'. A ambdós costats s'obren dos portals rematats per un arc molt rebaixat, que semblen haver estat oberts durant una reforma posterior, segurament a mitjans del segle XX. Al primer pis, sobre el portal principal, s'escau un balcó que es recolza just sobre la llinda monolítica, protegit per una barana de ferro i que sembla tractar-se d'una incorporació també del segle XX, segurament producte d'una ampliació de la finestra central. A banda i banda, s'obren dues finestres quadrangulars amb les obertures reforçades amb carreus i llindes ben treballades i amb un ampit inferior. Al segon pis, s'obren tres finestres similars, que s'escauen directament sota el voladís de l'ala, amb ampits motllurats, i el perímetre exterior pintat. L'aparell constructiu de la casa podria ser mur de mamposteria irregular, però no s'aprecia, ja que es troba arrebossada i pintada en color blanc, deixant a la vista només els carreus de les obertures constructives.</p> | 08037-15 | Nucli urbà de Calldetenes Carrer Gran num. 6 (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que el 1758 que s'indica a la llinda pot ser considerat com l'any de finalització de la casa. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer Gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Per les noticies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. L'urbanització i constitució d'aquests carrers es correspon al segle XVII i sobre tot al segle XVIII, moment en el qual s'escau cronològicament la casa i la llinda. Arquitectònicament, es tracta d'un edifici molt semblant a la veïna casa del carrer Gran nº 8, que possiblement és del mateix moment.</p> | 41.9252000,2.2835400 | 440595 | 4641719 | 1758 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43673-foto-08037-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43673-foto-08037-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43673-foto-08037-15-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al llistat de les normes subsidiàries de l'Ajuntament de Calldetenes apareix com a casa del carrer gran núm. 32 | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||
| 43674 | Can Broma Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-broma-vell | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. REPARAZ RUIZ, G (1982) La plana de Vic. L'entorn 3. Eumo. Vic VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | S'acusa un estat d'abandonament | <p>Antiga casa de caràcter rural aixecada al peu d'un antic camí que menava de Calldetenes a diverses masies d'aquest sector del terme. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, de planta baixa i primer pis, cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. En realitat, l'edifici actual és la suma de dos cossos unificats sota la mateixa teulada. S'aprecia, doncs, un tram inicial més antic, situat a ponent, i un altre tram adossat, producte segurament d'una ampliació posterior de la casa al nord. La construcció és feta amb mur de mamposteria irregular unit amb morter, però també s'hi barreja tàpia. La façana principal es troba orientada a llevant, i s'obre amb un portal arquitrabat, rematat a la part superior per una llinda monolítica de pedra, ubicat al tram més antic de l'edifici. A la llinda s'aprecia una inscripció que duu gravada la data de 1786, situada entorn a una creu central. Al cantó dret de la porta s'aprecia una finestra quadrangular, i al primer pis tres finestres quadrangulars, situades directament sota teulada, que recauen sobre ampits motllurats. Només la finestra central compta amb carreus ben tallats reforçant l'obertura. Al cos més modern de l'edifici, que ocupa el sector de llevant, s'ha obert una porta més moderna reforçada amb maons. Al costat dret s'obre una finestra de característiques més modernes. Al primer pis s'aprecia una altra finestra també amb un ampit motllurat. A la façana nord destaca una obertura central al primer pis. A la façana de migdia destaquen dues obertures de tàpia i a ponent s'hi adossa un cos de construcció recent.</p> | 08037-16 | Entorn rural de Calldetenes Can Broma Vell s/n (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que es tracta d'una masia de poca categoria econòmica i constructiva aixecada a mitjans del segle XVIII. La data del 1786 podria considerar-se com una data de finalització de la construcció. La darrera dècada va ser abandonada degut al seu precari estat de conservació, i els propietaris varen aixecar una casa a pocs metres de l'original, a l'altra banda del camí, actualment asfaltat. Va ser arran d'aquesta nova construcció que el nou edifici va prendre el nom de can Broma, i el vell edifici va ser començat a ser conegut com Can Broma Vell.</p> | 41.9323600,2.2892100 | 441072 | 4642511 | 1786 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43674-foto-08037-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43674-foto-08037-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43674-foto-08037-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||
| 43675 | Portal del carrer Gran núm. 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-gran-num-32 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | La llinda es troba molt deteriorada, corrent el perill de perdre l'inscripció. | <p>Llinda monolítica que cobreix el portal principal d'accés de la casa del carrer Gran núm. 32 de Calldetenes. Es tracta d'una llinda esculpida en pedra sorrenca de Folgueroles on es pot llegir la següent inscripció: ' ALABAT SIA LO SAGRAT COR DE JESUS. 17??. ALABAT SIA LO SAGRAT COR DE MARIA'. Enmig de les dues inscripcions s'aprecia una data del segle XVIII, però que no es pot precisar degut a que els darrers dos números no es poden llegir. Aquesta llinda presideix l'entrada a un edifici entre mitgeres que conforma la façana encarada al nord del carrer Gran, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primer pis i segon pis, aixecat sobre el que hauria estat un pis sota teulada. Les finestres del primer pis també semblen originals i són fetes amb llindes monolítiques. Aquestes dues obertures, juntament amb el portal, s'emmarquen amb brancals fets amb carreus de pedra ben escairats.</p> | 08037-17 | Nucli urbà de Calldetenes Carrer Gran núm. 32 (08506 Calldetenes) | <p>L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Per les notícies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. L'urbanització i constitució d'aquests carrers es correspon al segle XVII i sobre tot al segle XVIII, moment en el qual s'escau cronològicament la casa i la llinda. Arquitectònicament, es tracta d'un edifici molt semblant a la veïna casa del carrer Gran nº 18, que possiblement és del mateix moment.</p> | 41.9254600,2.2823700 | 440498 | 4641749 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43675-foto-08037-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43675-foto-08037-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43675-foto-08037-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 43676 | Portal del carrer França núm. 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-franca-num-8 | <p>AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | <p>Element arquitectònic constituït per la llinda i el portal de qual forma part, i que constitueixen l'obertura principal d'accés a la casa del carrer França número 8, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un portal format per carreus quadrangulars que constitueixen els brancals, sobre els quals es recolza una llinda monolítica de pedra. En aquesta llinda es troba esculpida la següent inscripció i data: ' any 1788, Joan Paradeu i Santjaume', que segurament fa referència al nom del propietari de la casa en moment de la seva constitució a finals del segle XVIII. La casa en la qual s'encabeix aquesta llinda i aquest portal és la típica casa del carrer França, basada en una construcció de planta rectangular, entre mitgeres, de planta baixa i primer pis, amb la façana arrebossada i pintada, i amb obertures al primer pis formades per finestres emmarcades amb carreus de pedra.</p> | 08037-18 | Nucli urbà de Calldetenes Carrer França núm. 8 (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que el 1788 que s'indica a la llinda pot ser considerat com l'any de finalització de la casa. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Per les notícies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. L'urbanització i constitució d'aquests carrers es correspon al segle XVII i sobre tot al segle XVIII, moment en el qual s'escau cronològicament la casa i la llinda. Les modificacions posteriors d'eixamplaments dels portals i cases i les noves edificacions han fet desaparèixer el rastre antic dels edificis.</p> | 41.9263200,2.2838100 | 440618 | 4641844 | 1788 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43676-foto-08037-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43676-foto-08037-18-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 43677 | Portal del carrer França núm. 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-franca-num-9 | <p>AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | <p>Element arquitectònic constituït per la llinda i el portal de qual forma part, i que constitueixen l'obertura principal d'accés a la casa del carrer França número 9, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un portal format per carreus quadrangulars que constitueixen els brancals, sobre els quals es recolza una llinda monolítica de pedra. En aquesta llinda es troba esculpida la següent inscripció i data: 'Josepo Vardaguer, 1790', que segurament fa referència al nom del propietari de la casa en moment de la seva constitució a finals del segle XVIII. La casa en la qual s'encabeix aquesta llinda i aquest portal és la típica casa del carrer França, basada en una construcció de planta rectangular, entre mitgeres, de planta baixa, primer i segon pis, amb la façana arrebossada i pintada, i amb obertures al primer pis formades per finestres emmarcades amb carreus de pedra.</p> | 08037-19 | Nucli urbà de Calldetenes Carrer França núm. 9 (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que el 1790 que s'indica a la llinda pot ser considerat com l'any de finalització de la casa. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Per les notícies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. L'urbanització i constitució d'aquests carrers es correspon al segle XVII i sobre tot al segle XVIII, moment en el qual s'escau cronològicament la casa i la llinda. Les modificacions posteriors d'eixamplaments dels portals i cases i les noves edificacions han fet desaparèixer el rastre antic dels edificis.</p> | 41.9266200,2.2835000 | 440593 | 4641877 | 1790 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43677-foto-08037-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43677-foto-08037-19-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 43678 | Arquivolta i capitells de Sant Martí de Riudeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arquivolta-i-capitells-de-sant-marti-de-riudeperes | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. GUDIOL RICART J.A. GAYA NUÑO (1948) Escultura i arquitectura románicas. Vol V. Ars Hispaniae. Ed. Plus-Ultra. Madrid. Pàg. 68 JUNYENT E (1975) Catalunya romànica. L'arquitectura del segle XI. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Barcelona. Pàgs 281-282. JUNYENT I SOBIRÀ E (1945-952) Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vic. Separata de la hoja parroquial. Vic. MONTLLÓ I BOLART J (1996) Rectoria de Sant Martí de Riudeperas. Osona. Ed. Pleniluni. Barcelona PLADEVALL A (1955-1957) La Parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufraganea de San Martín de Riudeperes a 'Ausa'. Vol II. Vic. Pàgs. 246-258</p> | XII | <p>Aquestes peces formaven part de l'edifici de l'església de Sant Martí de Riudeperes i possiblement al segle XVII foren desmuntades i reaprofitades per la porta d'un hort al costat de l'església. Fa uns 10 anys aproximadament la porta fou desmuntada i les peces foren guardades pels propietaris del mas La Calveria. Es tracta de dos capitells i quatre fragments que per la seva forma podrien ser part d'un tram d'arquivolta. Aquests elements podrien ser part de l'antic pòrtic o atri quadrangular situat a ponent i avui dia desaparegut, que allargava la nau. Les mides dels fragments són 21,30 cm, 23 cm, 56 cm i 63,5 cm de llargària. Encara que actualment es troben una mica malmesos, es poden apreciar amb claredat els elements ornamentals. Es tracta d'un conjunt de diversos temes vegetals encadenats, a base d'entrellaços de tiges que generen uns espais reomplerts per fulles semblants a les palmetes i per fruites en forma de pinya. Els punts d'unió entre les tiges i els elements florals són remarcats mitjançant anelles triples. El conjunt sembla seguir el mateix tractament ornamental, que és d'ivoris i orfebreria. L'estudi de paral·lels similars relacionen aquesta tipologia escultòrica amb el taller d'escultors de Ripoll. Altres autors ho relacionen amb l'escultura de la catedral de Vic. Les mides dels capitells són 32 m d'alçada per 24 cm d'amplada i 15 cm de diàmetre a la base. Un dels capitells té la mateixa temàtica decorativa que els suposats fragments d'arquivolta. L'altre capitell presenta una decoració dividida en dos registres. A l'inferior es localitza un motiu geomètric format per cercles concèntrics que donen lloc a fulles. Al superior, a més d'aquests cercles concèntrics, s'aprecia enmig de dues fulles una cara esculpida de factura rudimentària amb els ulls ametllats i la barba llarga. Alguns autors relacionen aquest capitell amb Sant Miquel de Fluvià i Santa Maria de l'Estany. A diferència de la resta d'elements, aquest capitell sembla obra d'un artista diferent. AA.DD (1984:173) El material per a l'execució de les peces és pedra calcària de bona qualitat. La tècnica que es va utilitzar és el cisellat amb incisions profundes. El tractament decoratiu d'aquestes peces permet situar-les cronològicament al segle XII.</p> | 08037-20 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Sant Martí de Riudeperes fou la primera església del municipi i va donar nom al poble fins el 1962, en què es va substituir pel de Calldetenes. L'església es troba ubicada al nord-est del terme, al peu de la carretera que va de Calldetenes a Sant Julià. El lloc de Riudeperes apareix el 888, quan els esposos Ermenald i Sufícia van vendre unes terres i un hort a Geraduard la seva muller Segereda, que afrontaven a migdia amb el 'Riodeperas'. Altres documents dels segles X i XI anomenen el lloc com a Rivo Pretrarum, i tot sembla indicar que l'origen etimològic vol indicar un riu de pedres 'Rivo Petrarum' en al·lusió a la riera coneguda actualment com a torrent de Sant Martí. L'església de Sant Martí no apareix documentada fins el 1050 en l'acta de consagració de l'església de Sant Julià de Vilatorta, en la qual el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, es reservava els drets sobre l'església de Sant Martí de Riudeperes que acabava de consagrar. La vinculació amb Sant Julià de Vilatorta es mantingué fins als nostres dies, figurant com a sufragània, malgrat que a vegades apareix documentada com a parròquia. Aquest és el cas del 1086, quan Adrover vengué a Guifré i a la seva esposa Arseu una peça de terra a la parròquia de Sant Martí de Riudeperes, però no apareix com a tal en les llistes de parròquies anteriors al 1154, ni tampoc en les posteriors on, ben al contrari, sempre es deixa constància de la seva condició de sufragània de Sant Julià. Malgrat aquesta dependència, l'església sempre féu les funcions de parròquia, ja que tenia els seus fidels, i aglutinava els habitants de la majoria de les cases que avui són del terme municipal. Una prova d'aquest fet, és que a finals del segle XIII es va dotar a l'església d'un pòrtic o comunidor on s'efectuaven les reunions de la universitat de Sant Martí, entenent per universitat al conjunt de la població. En aquest cas, el pòrtic servia perquè es reunissin i preguessin les decisions que afectaven a la comunitat. Per les primeres èpoques, no coneixem els béns i les rendes que tenia Sant Martí ni com es sustentava el culte. La primera donació documentada és del 3 d'agost de 1174, en què Mendònia va llegar una casa a l'església ubicada a la sagrera. VILAMALA J. (2002:64). Efectivament, es tenen notícies de l'existència d'una sagrera al voltant de l'església. A partir del segle XIII, i seguint la tradició del moment, es van fer aportacions a les llànties de Sant Martí. Uns altres benefactors d'aquestes llànties van ser la família Calvaria. L'administració de l'església ja estava força estructurada en aquesta època -segle XIII- amb diverses propietats que administrava un rector, els obres i un procurador. La celebració dels aniversaris se sufragava amb les rendes de les diverses propietats que els fidels havien llegat a Sant Martí. VILAMALA J (2002:65) Al segle XIV hi va continuat havent-hi fundacions, i al segle XV va rebre un bosc situat sobre la font Antiga a Santa Eugènia de Berga, a més de conservar diferents cases que tenia a la sagrera. Al segle XVI va rebre les rendes del mas Llobet, que pagava l'hereu del mas Sauleda, i al XVII, les rendes del mas Ponç. A banda d'això, la consueta de Sant Martí indica que l'església rebia censos de diferents masos: La Frontera, l'Aymerich, la Calvaria, el Verdaguer, la Sauleda, el Llió, etc. Els usos i costums de l'església també apareixen a les consuetes; per exemple, el fet de que el rector de sant Julià estava obligat a tenir un vicari perquè atengués l'església de Sant Martí. També era l'encarregat dels actes religiosos més importants de l'església i de les diverses processons. VILAMALA J (2002:68) A nivell arquitectònic, l'església sofrí reformes ja en època romànica, possiblement al segle XII, quan es construí la portalada al mur de ponent. Al segle XIII aquesta portalada es protegí amb la construcció d'un atri. Aquesta porta fou desmuntada i els seus elements traslladats per fer l'arc de la porta que baixa fins a l'horta. AA.DD (1984:172)</p> | 41.9292700,2.3050300 | 442380 | 4642157 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment, aquests elements es troben en mans dels propietaris del mas La Calveria, que els custodien a casa seva. Ha estat impossible visualitzar-los personalment. | 92 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||||
| 43679 | Comunidor de Sant Martí de Riudeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunidor-de-sant-marti-de-riudeperes | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. GUDIOL RICART J.A. GAYA NUÑO (1948) Escultura i arquitectura románicas. Vol V. Ars Hispaniae. Ed. Plus-Ultra. Madrid. Pàg. 68 JUNYENT E (1975) Catalunya romànica. L'arquitectura del segle XI. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Barcelona. Pàgs 281-282. JUNYENT I SOBIRÀ E (1945-952) Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vic. Separata de la hoja parroquial. Vic. MONTLLÓ I BOLART J (1996) Rectoria de Sant Martí de Riudeperas. Osona. Ed. Pleniluni. Barcelona PLADEVALL A (1955-1957) La Parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufraganea de San Martín de Riudeperes a 'Ausa'. Vol II. Vic. Pàgs. 246-258</p> | XIII | <p>Cos de planta rectangular i planta baixa cobert a dues vessants, amb el carener perpendicular a l'entrada, que es troba ubicat a pocs metres de la cantonada nord-oest de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes. Aquest cos cobreix el darrer tram del camí d'accés a l'església, protegint l'entrada, i s'ha aixecat en sentit nord-sud. La construcció es troba realitzada en mur de mamposteria irregular, amb alguns trams, especialment els de les cantonades, reforçats amb carreus quadrangulars i rectangulars més ben tallats. S'observen restes d'un arrebossat fet amb morter, que recobreix l'exterior de l'edifici. Estructuralment, compta amb tres trams de murs que delimiten l'espai interior, sobre els quals recau la teulada superior, deixant obert el cantó sud del cos, que dóna accés directe a la petita plaça, que s'escau davant del portal d'accés a l'església parroquial. L'accés al comunidor es fa des del cantó nord, i es troba precedit d'un seguit de quatre graons que permeten arribar a una porta molt senzilla, formada per un arc molt rebaixat, fet amb carreus rectangulars disposats a sardinell amb un fals regràs. L'interior del portal es protegeix amb una reixa metàl·lica. L'arrebossat exterior només deixa intuir la composició real d'aquest portal. Als murs de llevant i ponent s'obren sengles finestres rectangulars, rematades a la part superior per arcs molt rebaixats. El mur del cantó de migdia no existeix, quedant el comunidor obert per aquest sector. A l'interior del comunidor s'observa la presència de l'embigat de suport sobre el qual recau la teulada, així com la mateixa teulada. També destaca la presència de dos bancs correguts, adossats als murs de llevant i ponent de l'edifici.</p> | 08037-21 | Entorn rural de Calldetenes Esglesia de Sant Martí de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>La història d'aquest cos arquitectònic, es troba estretament lligada a la de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes. Sant Martí de Riudeperes fou la primera església del municipi i va donar nom al poble fins el 1962. El lloc de Riudeperes apareix el 888, quan els esposos Ermenald i Sufícia van vendre unes terres i un hort a Geraduard la seva muller Segereda, que afrontaven a migdia amb el 'Riodeperas'. Altres documents dels segles X i XI anomenen el lloc com a Rivo Pretrarum, i tot sembla indicar que l'origen etimològic vol indicar un riu de pedres 'Rivo Petrarum' en al·lusió a la riera coneguda actualment com a torrent de Sant Martí. L'església de Sant Martí no apareix documentada fins el 1050 en l'acta de consagració de l'església de Sant Julià de Vilatorta, en la qual el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, es reservava els drets sobre l'església de Sant Martí de Riudeperes que acabava de consagrar. La vinculació amb Sant Julià de Vilatorta es mantingué fins als nostres dies, figurant com a sufragània, malgrat que a vegades apareix documentada com a parròquia. Malgrat aquesta dependència, l'església sempre féu les funcions de parròquia, ja que tenia els seus fidels, i aglutinava els habitants de la majoria de les cases que avui són del terme municipal. Els orígens d'aquest comunidor, es troben estretament relacionats amb aquesta funció de cohesió, vinculació social i identificació territorial que la parròquia oferia als habitants dels masos propers, creant un sentit de comunitat independent. La necessitat de tenir un espai per reunir-se i tractar els temes que els afectaven en comú, va fer que s'optés per l'aixecament d'aquest cos al costat de l'església, ja que segurament, l'ofici religiós celebrat els diumenges a l'església parroquial, era la única oportunitat que els habitants d'un terme, predominantment dispers, tenien per trobar-se. Documentalment, aquest comunidor es troba documentant a partir del segle XIII, moment en el qual encara convivia amb algunes cases situades al voltant de l'església, i per tant, prop del comunidor, i que formaven part de la sagrera. Cal pensar que com a tal, exercí les seves funcions fins el segle XVII, quan el nucli concentrat de Calldetenes començà a prendre cos, i centralitzà les funcions de govern de la comunitat. A partir d'aquell moment passà a ser l'atri que precedia l'accés a l'església.</p> | 41.9275300,2.3073000 | 442567 | 4641962 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43679-foto-08037-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43679-foto-08037-21-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||||
| 43680 | Font de les Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-eres | XX | <p>Font ubicada a tocar el molí de la Frontera, al camí que condueix de dit molí al mas del Pujol i que voreja el torrent de Sant Martí. Actualment, la font es troba enclotada per la proximitat del pas de la N-141-d, i el pont de la carretera que travessa el torrent de Sant Martí i duu a la C-25. Malgrat la importància que la font havia tingut, actualment és un paratge poc visitat. La font pròpiament dita es troba formada per un dipòsit d'aigua que acumula l'aigua de la mina, i es troba encastat sota terra. Al pendent del terreny s'encasta un petit mur de formigó de 50 cm d'alçada que duu incorporada l'aixeta, que controla la sortida de l'aigua. És a dir, que actualment no raja espontàniament sense pressionar l'aixeta. Aquest mur es troba envoltat per dos blocs de pedra rectangulars, disposats perpendicularment, i coronat per un altre bloc de pedra rectangular de 32 cm de gruix, que sobresurt lleugerament i cobreix l'aixeta. L'estructura resultant és la d'una construcció arquitrabada. A banda i banda de la font s'han reconstruït dos bancs de pedra fets també amb lloses de mida força gran reaprofitades. Destaca l'existència d'un safareig ubicat a un metre escàs de la font, que rep la seva aigua directament mitjançant un petit conducte excavat al terra i afirmat amb petites lloses. Es tracta d'un safareig rectangular excavat al terra, de poca fondària, emmarcat amb lloses de pedra. Sobre un dels cantons s'hi ha col·locat una altra llosa rectangular de pedra, disposada en forma plana, simulant una llosa de rentar, i rememorant l'antiga funció d'aquest safareig. La incorporació d'aquesta font dins la ruta dels molins va fer que se'n cuidés l'entorn i es protegissin els voltants del safareig amb una barana de fusta.</p> | 08037-22 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Aquesta font era el punt de subministrament d'aigua de bona part de les masies del voltant, com la Frontera, el Pujol etc. Fonts orals lligades al Mas Pujol indicaven que el safareig fou construït pels propietaris del mas Pujol, per tal que hi anessin les dones de la casa a rentar, la qual cosa va provocar baralles amb la resta de dones dels voltants que també en volien disposar. La font raja aigua de la mina del mas Frontera. Aquesta mina va abastir el poble de Calldetenes d'aigua durant molts anys i el barri de Santa Anna de Vic. La font va ser construïda a canvi dels drets de pas de la primera canonada que portava l'aigua a Vic. L'acord era de deixar rajar una ploma i mitja d'aigua: mitja per a les Eres, mitja per al Pujol i mitja per al Molí del Pujol. Una ploma d'aigua equival a uns 2.200 litres d'aigua cada dia.</p> | 41.9277700,2.2964700 | 441669 | 4641996 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43680-foto-08037-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43680-foto-08037-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||||
| 43681 | Pou de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-rectoria | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIX | <p>Element urbà de caràcter ornamental format per un seguit de quatre grans lloses de pedra quadrangulars disposades de forma vertical, conformant un buit central, també quadrangular que configura l'estructura d'un pou. Es tracta de lloses de pedra sorrenca de Folgueroles, d'una alçada de 60 cm, una amplada de 110 cm i un gruix de 15 cm. Sobre aquesta estructura bàsica, envoltant el perímetre superior del pou, es recolzen quatre fragments de lloses rectangulars, de 10 cm d'alçada, que sobresurten exteriorment de l'estructura del pou. Sobre aquesta estructura de pedra es recolza un coronament format per una estructura de ferro que es remata a la part superior en forma d'arc conopial. L'alçada d'aquest element és de 156 cm. Sobre aquesta estructura queden restes del que devia haver estat l'antiga corriola que permetia l'extracció d'aigua.</p> | 08037-23 | Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Informació oral facilitada pels veïns de Calldetenes, va permetre saber que aquest antic pou havia estat ubicat als horts de l'antiga rectoria de l'església de Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes. Es tractava d'uns horts conreats pel rector de la parròquia, que ocupaven l'espai contigu a la capçalera de l'església i part de la zona ocupada per l'actual casal d'avis de la plaça vella, prop dels safareigs públics. Aquest pou, llavors en funcionament, era utilitzat sovint pels veïns del poble, tant per regar com per consum humà. Quan els horts van desaparèixer i es va construir l'actual edifici, a mitjans del segle XX, l'estructura del pou fou desmuntada i guardada. Quan es van construir els actuals jardins de la plaça Onze de setembre, un cop ja fet el nou ajuntament, es va optar per reconstruir-lo com a element ornamental.</p> | 41.9246500,2.2848300 | 440701 | 4641658 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43681-foto-08037-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43681-foto-08037-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||||
| 43682 | Bassa del Blanqueig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-blanqueig | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIX-XX | Malgrat que la bassa es troba en bon estat de conservació, els entorns són un espai molt poc cuidat, on la vegetació s'ha anat menjant els marges, corrent el perill de degradar-se més encara, ja que no és un espai transitat. | <p>Estructura rectangular excavada al terra, que conforma una bassa que permet recollir les aigües procedents d'un petit rec. Es tracta d'una estructura d'uns 10 metres d'amplada x 20 metres de llargada, arrebossada segurament amb una capa de formigó. Exteriorment, els marges es troben envoltats de vegetació fent imperceptible cap element constructiu. Al nord-oest de la bassa, una petita resclosa amuntega l'aigua i permet que aquesta sobreeixi vers un petit rec que desguassa l'aigua als camps i horts que envolten la font de la Boga.</p> | 08037-24 | Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Tradicionalment, aquesta bassa ha estat associada a activitats relacionades amb el treball de la pell, juntament amb les adoberies. La memòria popular creu que en aquesta bassa es rentaven les pells i a les adoberies es curtien. Malgrat aquesta creença, no s'ha pogut trobar cap element que ho confirmi, i sembla més que es tracti d'una bassa destinada a recollir les aigües procedents d'algun brollador relacionat amb el proper torrent de Sant Martí, i destinades a regar les hortes del Verdaguer que envolten la font de la Boga.</p> | 41.9269200,2.2896300 | 441101 | 4641906 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43682-foto-08037-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43682-foto-08037-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 43683 | Font del Figueral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-figueral | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XX | <p>Font situada al vessant de la Serra de Sant Marc, al cantó dret del camí que des del Mas Sant Ponç ascendeix fins al Mas Aymeric, al mig de la roureda ubicada entre el Mas el Llió i el Mas l'Aymeric. Es tracta d'un font formada per un petit dipòsit d'aigua que recull les aigües de la Serra de Sant Marc, i que les deixa anar mitjançant una canalització semisoterrada feta amb formigó vers la font. Al final de la canalització, a un metre escàs del marge de terra s'aixeca un petit dipòsit quadrangular fet amb maons, comptant a la cara nord amb una aixeta encastada que permet la sortida de l'aigua. No es tracta doncs d'una font que raja espontàniament. El cantó nord d'aquest cos de maó, s'emmarca amb tres lloses de pedra, dos verticals a l'estil de brancals, i una superior que el corona. Sota l'aixeta es situa una petita aigüera. Es tracta d'una font de característiques similars a les de la font de les Eres.</p> | 08037-25 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | 41.9138200,2.2967500 | 441680 | 4640447 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43683-foto-08037-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43683-foto-08037-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||||
| 43684 | Font de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-marti-0 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XX | <p>Es tracta d'una font que es troba actualment molt ensotada, i que ha estat inclosa dins de l'itinerari de la ruta dels molins. Es troba ubicada a tocar del torrent de Sant Martí, al seu marge de migdia, darrera de l'església de Sant Martí de Riudeperes. Es tracta en realitat d'un petit brollador format per una canalera metàl·lica, que raja l'aigua, i l'aboca a una petita aigüera, excavada al terreny natural. L'entorn immediat es troba protegit per una barana de fusta, i senyalitzat, format part de la ruta dels molins.</p> | 08037-26 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Segons informació oral recollida dels habitants de Calldetenes, antigament aquesta font es trobava bastant més enlairada del que avui dia es troba. Com a font, era utilitzada per totes les cases i masies dels voltants- la Calvaria, el Noguer, Can Baixas, Can Sellarés, etc.- convertint-se en el lloc d'aprovisionament habitual d'aigua. Ells també informaven com durant alguns anys aquesta font es va perdre degut a les canalitzacions que s'hi van efectuar. Actualment, ha estat restaurada i torna a rajar, però al recuperar-la es va enclotar al terra, a un nivell inferior del que havia estat antigament. L'aigua que raja, però, prové de la xarxa de subministrament del poble.</p> | 41.9269200,2.3069300 | 442536 | 4641895 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43684-foto-08037-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43684-foto-08037-26-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||||
| 43685 | Font Vermella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vermella | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XII-XXI | Malgrat que la font s'ha anat assecant durant els darrers anys, els propietaris han tingut cura de mantenir-la i condicionar mínimament l'entorn | <p>Font ubicada a tocar del molí del Nadal, dins dels marges del torrent de Sant Martí, malgrat que és propietat del casal d'Altarriba. Es tracta d'una antiga mina d'aigua del mas Altarriba, que subministrava la casa. La font es troba ubicada en un lloc planer, envoltada d'intensa vegetació. Com a font, consta d'un dipòsit d'aigua on s'emmagatzema l'aigua procedent de la mina, que es troba ubicat al darrera, aprofitant un marge de pedra allà existent. Es tracta d'un marge aixecat a base de carreus de mida força gran disposats de forma irregular. Als peus del dipòsit es troba la boixa consistent en una petita tuberia metàl·lica protegida per dues petites parets de formigó. L'aigua cau directament sobre una petita aigüera, que actualment es troba embussada per la vegetació. Al costat de l'aigüera, als peus del dipòsit, sorgeix un petit rec fet amb carreus de pedra, que es dirigeix amb una forma corbada vers llevant i que arriba al Casal d'Altarriba. A tocar de la font, s'han aprofitat les restes d'una antiga roda de molí adaptada com a taula.</p> | 08037-27 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Es tracta de l'antiga mina d'aigua que subministrava aigua al Casal d'Altarriba. Com a font va ser netejada i adequada les darreres dècades, però les secades contínues i la major necessitat d'aigua han fet que deixés de ser la subministradora d'aigua del casal. Actualment, la seva funció és la contrària, doncs l'aigua que raja és procedent de la que sobra del Casal d'Altarriba. Els propietaris actuals del casal la van adequar i van aprofitar la mola, suposadament procedent del veí molí d'Altarriba, com a taula. Actualment es troba gairebé amagada per la vegetació de l'entorn.</p> | 41.9267500,2.3094300 | 442743 | 4641874 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43685-foto-08037-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43685-foto-08037-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43685-foto-08037-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 43686 | Làpides sepulcrals al claustre de Sant Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapides-sepulcrals-al-claustre-de-sant-tomas | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 CARRERAS CANDI F (1892) Lo castell de Bellpuig i la casa d'Alta-riba. Barcelona CARRERAS CANDI F (1893) 'Llorenç d'Altarriba i lo cassal de Vich de 1475' a Efemérides historicas de Catalunya. Barcelona MEMBRADO M (1927) Memoria histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apostol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIII-XIV | <p>Conjunt sepulcral format per quatre làpides encastades al mur de ponent del claustre de Sant Tomàs de Riudeperes. Tres d'elles són quadrangulars, i una és rectangular. Totes quatre s'inscriuen sota una fornícula encastada al mur formada per un arc molt rebaixat, sobre el qual es llegeix la següent inscripció: 'MARTYRES IN PERSECUTIONE RELIGIOS CMXXXVI', que no té connexió temàtica amb la presència de les làpides. La làpida situada a la part superior té forma rectangular, i cal pensar que pertany a un membre de la família Riudeperes. Es troba decorada amb una greca que recorre el perímetre exterior de la llosa. A l'interior s'ha esculpit un medalló amb decoració vegetal. A banda i banda d'aquest medalló es situen dos escuts decorats interiorment amb tres peres, símbols de la família Riudeperes. Aquests elements són rodejats d'inscripcions on es pot llegir: 'EST TUMBA DE GENERE DE RIVOPIRORUM ILLIUS DOMUS CVIVIS INTI (tu)LUS EST VERSUS OCCIDENTEM, QUAM FECIT FIERI OLIVARIUS DE TRADELLO EIUS..'que vol dir: 'Aquesta és la tomba del llinatge dels Riudeperes, aquells que tenen el casal vers ponent, la qual va fer Oliver de Taradell el seu'. VILAMALA (2002: 52) Les tres lloses inferiors són quadrangulars. La central es decora amb un medalló d'estil gotitzant decorat amb un element quatrilobulat, que acull a l'interior una creu gòtica. Els dos dels costats es troben decorats amb l'escut de la casa Altarriba. Es tracta d'un escut quarterat en creu amb el primer i quart de lleons rampants i segon i tercer de columnes triangulades. A la part superior també s'aprecien inscripcions il·legibles.</p> | 08037-28 | Entorn rural de Calldetenes.Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord del terme municipal. L'església es troba erigida dins de la històrica demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i després de Medà. Les donacions més antigues donen testimoni que des de l'any 1045 com a mínim hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop d'un gran domini, que des del segle XII es coneixia com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175) Aquesta església es trobava a prop d'on es troba l'actual edifici, i dels del 1086 els seus clergues vivien en forma de comunitat canonical. Amb aquests antecedents, el noble Berenguer Amaric, germà del canonge sagristà de Vic, Ricard, van demanar a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic que consagrés la nova església que s'havia edificat en honor a Sant Tomàs. Aquest canonge era un personatge influent dintre de la canònica vigatana, integrant del grup que el 1080 intentà reformar la canònica. Amb consentiment dels canonges de Vic, i del prior de Sant Tomàs, l'arquebisbe va consagrar l'església i va concedir als canonges agustinians que hi tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no era una parròquia, i el dret de tenir cementiri i una sagrera. El bisbe va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. D'aquesta manera es va introduir a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 una nova donació és feta a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, bé que encara no es pot assegurar que hi visquessin en una comunitat organitzada. Fins el 1086 no es té constància de que aquesta comunitat existia. Sembla, doncs, possible que Berenguer Amalric i el seu germà Ricard varen establir una comunitat canonical pels mateixos anys en què hom volia dur a terme la reforma de la canònica catedralícia de Vic. Segurament, a causa de la no acceptació de la vida regular a Vic, els dos germans, el 15 de gener de 1095, per tal d'assegurar la continuïtat de la vida canonical a l'església de Sant Tomàs, varen cedir el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona, la comtat de Besalú. AA.DD (1984:175) Poc després de feta aquesta donació es devia acabar la construcció de la nova església de sant Tomàs, reedificada des dels seus fonaments i a expenses de Berenguer Amalric i el seu germà Ricard, en honor de Sant Tomàs, prop del Riudeperes. La consagració de l'església tingué lloc el 4 de novembre del 1095. AA.DD (1984:176) El monestir de Sant Tomàs tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, i dels del segle XIV foren els seus únics feligresos. Els primers grans protectors foren els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament membres del llinatge dels Riudeperes, que li feren nombroses donacions fins a principis del segle XII a Osona i a Artés. La família Riudeperes, a més del casal o residència prop de Sant Tomàs, tenia diverses cases o graners a la seva sagrera, segons consta a la documentació familiar. Aquesta família es traslladà al Vallès, i s'extingí als vols del 1390. A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un acrosoli del claustre renaixentista entorn al 1916.</p> | 41.9321500,2.3024700 | 442171 | 4642478 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43686-foto-08037-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43686-foto-08037-28-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 93|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||||
| 43687 | Casa del carrer França núm. 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-franca-num-6 | <p>AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII-XVIII | La casa ha estat objecte d'una acurada restauració els darrers anys | <p>Edifici de planta rectangular, que encapçala l'entrada al carrer França des de la Plaça Vella i el carrer Sant Jordi. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primer i segon pis, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba encarada a migdia, al carrer Sant Jordi. Aquest edifici destaca per tenir una alçada superior a la resta de les cases que conformen el carrer França. Sembla haver estat construït en mur de mamposteria irregular, però és actualment inapreciable a causa de l'arrebossat exterior que ha estat pintat en color rosa. L'accés a l'edifici es realitza per la façana de ponent encarada al carrer França. Aquesta façana s'obre amb un portal situat a la planta baixa. Es tracta d'un portal arquitravat, presidit per una llinda monolítica, recolzada sobre brancals formats per carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats, que sobresurten de l'arrebossat del mur. Al primer pis d'aquesta façana s'obre una finestra quadrangular de similars característiques al portal. La façana de migdia s'ha obert amb un portal a la planta baixa de moderna factura, per tal d'aprofitar els baixos com a local comercial. Al primer pis s'aprecien un seguit de finestres de diferent mida, i al segon pis un conjunt de tres finestrals, que s'adapten a l'estructura de la teulada. El central s'ha transformat en un balcó. La façana de llevant s'obre amb dues finestres a l'alçada del primer pis. Destaca l'existència d'una ala de mida molt gran, que sobresurt abundantment de la línia de les façanes de la casa, sota el qual destaca una barbacana formada per bigues de fusta molt ben repartides.</p> | 08037-29 | Nucli urbà de Calldetenes. Carrer França núm. 6 (08506 Calldetenes) | <p>L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Per les notícies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. L'urbanització i constitució d'aquests carrers es correspon al segle XVII i sobre tot al segle XVIII. Malgrat que no es conserva cap llinda datada, cal pensar que la casa es correspon a aquest moment, juntament amb la veïna casa del núm. 8.</p> | 41.9262700,2.2838600 | 440622 | 4641838 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43687-foto-08037-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43687-foto-08037-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43687-foto-08037-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 43688 | Portal del carrer Sant Tomàs núm. 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-sant-tomas-num-5 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | <p>Portal i llinda de l'accés principal a la casa situada al carrer de Sant Tomàs núm. 5 del nucli antic de Calldetenes. Es tracta d'un portal situat al centre de la façana principal encarada a migdia, formant part de la línia de façanes que conforma el carrer Sant Tomàs. Es tracta d'un portal arquitravat format per una llinda monolítica que es recolza sobre dos brancals formats per carreus quadrangulars i rectangulars que s'aprecien per sobre de l'arrebossat de la paret. Al centre de la llinda es pot llegir la següent inscripció: ' 1731' , que segurament configura l'any de l'acabament de la casa. Aquest portal s'emmarca en una casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa, primer pis sota teulada, format aquest darrer per una eixida protegida per una barana metàl·lica. Es tracta d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular arrebossat i pintat de color blanc.</p> | 08037-30 | Nucli urbà de Calldetenes. C/Sant Tomàs núm .5 (08506 Calldetenes) | <p>L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Per les notícies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. L'urbanització i constitució d'aquests carrers es correspon al segle XVII i sobre tot al segle XVIII. La data del 1731 es correspon segurament a la data d'acabament de la casa, i és l'única que es conserva en aquest carrer, permetent datar-la amb seguretat.</p> | 41.9259400,2.2842000 | 440650 | 4641801 | 1731 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43688-foto-08037-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43688-foto-08037-30-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Aquesta casa, juntament amb la veïna del núm. 7, són sens dubte les dues cases més antigues que resten dempeus del carrer Sant Tomàs, i que conformen una tipologia de casa ja desapareguda en aquest carrer, amb la presència d'eixides a nivell del pis sota teulada. Aquesta llinda és la única que es conserva datada en aquest carrer, i que permet datar-lo amb seguretat. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||
| 43689 | Pont del Molí d'Altarriba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-daltarriba | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIX | <p>Obra civil que permet el creuament de la riera de Sant Julià, des de l'antic camí que menava a Sant Julià de Vilatorta, i permetia el pas al Casal d'Altarriba i al seu molí. Es tracta d'una construcció aixecada en pedra, d'uns sis metres d'amplada, on es combinen trams amb carreus disposats de forma ben escairada, que reforcen arcades i obertures amb trams de carreuat disposat irregularment. Tot el parament s'ha unificat amb morter. Es tracta d'un pont format per una sola arcada de mig punt, reforçada amb carreus rectangulars ben disposats, que arriba a banda i banda del torrent. A banda i banda de l'arcada, el pont es perllonga amb dos pilars i un carcanyol, que enllacen el camí, i permeten el trànsit per sobre del pont. La part superior del pont es troba protegida per una barana de pedra, que resulta de la perllongació del carcanyol i l'arcada central, i que s'alça uns 50 cm protegint el pas per sobre del pont.</p> | 08037-31 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Es tracta d'una obra aixecada pels antics propietaris del mas Altarriba durant la dècada del 1940, quan s'eixamplà el camí que conduïa al mas, i que possiblement substitueix a alguna altra passarel·la o pontarró anterior.</p> | 41.9272900,2.3131200 | 443049 | 4641931 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43689-foto-08037-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43689-foto-08037-31-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||||
| 43690 | Camí ral de Vic a Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-girona | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XII-XX | Caldria que durant el desdoblament de la C-25 previst pels propers anys es fes el possible per la seva conservació | <p>Antic camí ral que anava de Vic a Girona, travessant el terme de Calldetenes pel sector de migdia. Entrava al nucli de Calldetenes pel carrer Gran i passava per la banda alta del poble, pel Serrat, i des d'allà en línia recta en direcció al SE, travessant els camps del mas Verdaguer en direcció al mas anomenat la Caseta d'en Grau. Des d'aquest darrer mas, continuava en línia recta cap a l'actual Casa Nova de la Sauleda, i des d'allà travessava els Plans de la Quintana en direcció a llevant, fins arribar a aquesta casa ja en terme de Sant Julià. Des d'allà anava vers Sant Julià de Vilatorta i Sant Sadurní d'Osormort , i des d'allà a Girona. Actualment, aquest camí, malgrat haver-se convertit en un camí rural, pot seguir-se perfectament des de Calldetenes fins un tram just abans de la Caseta d'en Grau, on es troba perdut. Passada la Caseta el camí es reprèn, i actualment queda com un pas per sota de la C-25. Des d'allà pot seguir-se fàcilment fins la Quintana. Es tracta d'un camí de terra, d'uns tres metres d'amplada. Només un tram -el que va des de la casa de Nova de la Sauleda fins la Caseta d'en Grau, per sota de la C-25 - ha estat asfaltat.</p> | 08037-32 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Aquesta havia de ser una de les rutes més transitades de l'època, i un lloc ideal per ubicar-hi hostals per atendre els viatgers. Segurament per aquest motiu, les primeres famílies documentades com a habitants del que avui és Calldetenes apareixen dedicades a l'hosteleria. A Calldetenes es creuava amb altres camins per anar a Sant Tomàs o a Folgueroles. Els orígens dels camins rals es remunten a l'Edat Mitjana, configurats com a rutes principals que comunicaven ciutats importants, en aquest cas Vic i Girona. Un dels testimonis més evidents de la presència del camí ral és l'existència d'una fita que indica el pas del camí, així com l'element conegut com la Creu d'en Molla, existent com a monument commemoratiu d'un accident ocorregut amb un carruatge al segle XIX, mentre era utilitzat com a camí ral. Segons els testimonis orals aconseguits, els habitants de Calldetenes no utilitzaven en excés aquesta via, preferint utilitzar el camí que passava a tocar de Sant Martí de Riudeperes. Segons aquests testimonis, era un camí utilitzat més per viatges foranis. Va ser utilitzat com a via de pas habitual per carruatges i persones a peu entre Sant Julià i Vic fins a la dècada del 1950.</p> | 41.9226300,2.2966300 | 441678 | 4641425 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43690-foto-08037-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43690-foto-08037-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43690-foto-08037-32-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | S'ha detectat la presència d'un element arquitectònic relacionat amb aquest camí. Es tracta d'una fita enclavada en un monticle per on passava l'antic camí. (fitxa núm. 135) També destaca l'existència del monòlit commemoratiu conegut com la Creu d'en Molla (fitxa núm.35) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||
| 43691 | Camí ral de Vic a Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-folgueroles | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XII-XX | Actualment aquest camí es conserva en alguns trams, des de la Torre negra fins l'Aragall, però a partir d'aquest mas s'ha perdut completament degut als darrers moviments de terres efectuats sense control | <p>Antic camí ral que des de Vic es dirigia cap a Folgueroles, travessant el terme municipal de Calldetenes en sentit oest-est, pel seu vessant septentrional. Aquest camí partia del nucli urbà de Vic, i es dirigia cap a la partida del Pla de Torre Negra, per on entrava al terme de Calldetenes. Des d'allà es dirigia pels Plans de l'Aragall, passant per darrera d'aquest mas. Des d'allà es dirigia en línia recta fins a sortir del terme municipal. Passava però -ja fora del terme- a tocar de les cases del Martí i de la Teuleria de Can Tona, dirigint-se cap a Folgueroles. Es tracta d'un camí de terra d'uns tres metres d'amplada.</p> | 08037-33 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que es tracta d'un antic camí ral que podria tenir els seus orígens a l'Edat Mitjana. Malgrat tot, aquest camí no era utilitzat pels habitants de Calldetenes, ja que només travessa un tram del terme pel cantó septentrional, on no es troben gaires masos. Per anar a Folgueroles, hi anaven pel camí que passava per Sant Tomàs.</p> | 41.9321000,2.2842600 | 440661 | 4642485 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43691-foto-08037-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43691-foto-08037-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43691-foto-08037-33-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 43692 | Monument als Caiguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-caiguts | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XX | <p>Monument commemoratiu dedicat als homes de Calldetenes morts al front nacional durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). S'erigeix a l'altra banda de la carretera de Sant Julià de Vilatorta, en front de l'església romànica de Sant Martí de Riudeperes. Es tracta d'un monòlit de pedra de color gris blavós de quatre metres d'alçada, que s'assenta sobre un sòcol de base quadrada d'una sola peça que duu una inscripció: 'Santa Margarita a las víctimas. 1936. XVI noviembre 1941'. A l'altra cara es pot llegir: 'A los mártires caidos por Dios y por la España- Jaime Serra Ordi, Juan Lladó Oller, José Bisbal Olmeres, Ramon Clara Canals, Fortian Puig Ordeix, José Nogué Ordeix, José Nogué Roger, Desconocido, Desconocido, Vicario General de Vich, Parroco de Artés, Badia Flaquer, Sor Maria Carmelita descalza de Vich.' La tipologia de la lletra recorda la de les obres de M. Pallàs, arquitecte nascut a Sant Julià de Vilatorta. La resta del monument és format per carreus, amb unes piràmides invertides a la part baixa de cadascuna de les cares, damunt de la qual s'erigeix una creu llatina en alt relleu. Al voltant del monument s'aprecien quatre pedrissos que sostenen una cadena de ferro molt treballada que protegeix el monument.</p> | 08037-34 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Aquest tipus de monuments commemoratius foren molt habituals en totes les poblacions d'Espanya durant la dècada del 1940, un cop finalitzada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), com a homenatge a les víctimes del front guanyador de la guerra.</p> | 41.9281300,2.3085500 | 442671 | 4642028 | 1941 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43692-foto-08037-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43692-foto-08037-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 43693 | Molí d'Altarriba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-daltarriba | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIII | Malgrat trobar-se integrat dintre de la ruta dels molins, es troba en un estat de ruïna absoluta, no podent ser visitat. | <p>Restes de les instal·lacions i l'edifici que corresponia a l'antic Molí propietat del casal d'Altarriba, i que es troba ubicat als peus del casal, a tocar del marge dret del Torrent de Sant Martí, sota la cinglera. Del molí es conserva encara la bassa. Es tracta d'una bassa de planta rectangular, de grans proporcions, que actualment encara s'aprecia al marge dret del torrent, als peus del Casal d'Altarriba. L'obrador o edifici es troba tot just després del pou de la bassa. Es tracta de les restes d'un edifici actualment molt malmès que conserva els murs laterals. Aquests conformaven un edifici de planta rectangular, que devia estar cobert a dues aigües. Actualment la coberta s'ha esfondrat. Els murs permeten observar un edifici aixecat amb murs de pedra irregular, disposada de forma bastant ordenada, i acabaments en maó, amb algunes obertures reforçades també en maó. Sembla ser que la façana principal podria trobar-se encarada al nord, ja que l'edifici es trobaria aixecat als peus de la cinglera del Casal d'Altarriba, encarat al torrent de Sant Martí. Del portal d'entrada no s'endevina res, ja que la vegetació ha anat cobrint bona part dels murs i obertures de l'edifici. Encarat a ponent s'obre el carcabà, l'obertura del qual es troba coronada per una llinda monolítica ubicada sobre l'arcada, i encastada al mur, que només té funcions decoratives. A l'interior, el carcabà només donava lloc a un joc de moles. També tenia un escairador, és a dir, un trull que en girar servia per treure la clofolla i trencar una mica el gra. Amb ell es feia l'anomenat blat de coure que es menjava bullit. No sembla haver tingut la vivenda del moliner adossada a l'obrador.</p> | 08037-42 | Entorn rural de Calldetenes. Casal d'Altariba s/n 808506 Calldetenes) | <p>La història del molí d'Altarriba es troba estretament lligada a l'existència i l'evolució de la casa del mateix nom, de la qual depenia directament. Els seus orígens es remunten segurament al segle XIII. El 1287 es té notícia de que Ponç d'Altarriba va donar llicència i plena potestat a Guillem Genovés per poder prendre tota l'aigua que saltava de la resclosa del molí d'Altarriba, de manera que aquest pogués conduir l'aigua al seu molí i regar les seves terres. El molí va estar en funcionament durant tota l'Edat Mitjana i Moderna fins arribar al segle XX. Sembla ser que fou el primer molí en abandonar la seva activitat a principis del segle, iniciant un procés de ruïna, molt accentuat hores d'ara.</p> | 41.9269700,2.3118800 | 442946 | 4641897 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43693-foto-08037-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43693-foto-08037-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43693-foto-08037-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 43694 | Casal d'Altarriba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-daltarriba | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. (1976) Els castells catalans. Vol IV p. 1036-1047. Ed. Dalmau. Barcelona. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. CARRERAS CANDI, F (1892) Lo castell de Bellpuig i la casa d'Alta-riba. Barcelona CARRERAS CANDI, F (1893) 'Llorenç d'Altarriba i lo cassal de Vich de 1475' a Efemérides historicas de Catalunya. Barcelona.</p> | XVI-XIX | Quan la família Barniol la va adquirir a la dècada del 1940 es van fer algues adequacions interiors per tal d'adaptar-la com a vivenda. El 2004 es van tornar a fer reformes que afectaren als interiors, però també als exteriors, rejuntant el parament de les façanes. Malgrat tot, s'han respectat al màxim tots els elements existents, així com les obertures constructives. | <p>El casal d'Altarriba està situat al cantó de llevant del terme municipal de Calldetenes, a l'esquerre del torrent de Sant Martí, i a 500 m. de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes. La casa s'anomenà Altarriba, per estar situada en la part elevada a la riba del torrent de Sant Martí. El casal actual es troba a sobre del que degué ser la domus forta de la família Altarriba (en perduren algunes restes del mur que l'envoltava). Aquesta domus es trobava situada dins de l'antic terme del castell de Sant Llorenç, i desprès del de Medà. Era situada al marge esquerre de l'antic riu de Peres o torrent de la Noguera. Era la residència de la família Altarriba i dels seus successors. La casa fou enderrocada durant la guerra Civil Catalana (1462-1472), i novament durant la Guerra de Successió. Va ser reedificada al final del segle XIX, aprofitant-se alguns dels elements de la casa del segle XVI. L'actual edifici és datable a les darreres dècades del segle XIX. El casal està format per dos edificis: el casal i la masoveria, que s'adossa a llevant de la casa principal. El casal és un edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa, primer i segon pis, amb la particularitat que la cantonada nord-oest s'ha prolongat, amb un tercer pis, convertint-se en una torre quadrangular coberta a quatre aigües. La construcció és feta amb mur de mamposteria irregular, i a les cantonades, carreus rectangulars i quadrangulars ben escairats. La façana principal està orientada a migdia, podria ser l'antiga façana posterior convertida en principal al segle XIX. En aquesta façana hi ha un portal d'arc rebaixat fet amb dovelles regulars, recolzades en una imposta rectangular amb els angles arrodonits; els brancals són de carreus ben escairats. A sobre hi ha un ornament de ferro, representant dues fulles posades horitzontalment, que envolten la lletra M. La part superior de les dovelles està tallada per la peanya d'un balcó, segurament obert a inicis del segle XX. A banda i banda del portal hi ha dues finestres rectangulars. Al primer pis, i corresponent-se a les obertures de la planta baixa, s'obren tres balcons; probablement també oberts a les primeres dècades el segle XX, a partir de finestres preexistents. Sobre la llinda del balcó central hi ha una llosa encastada amb un escut esculpit, és quadrilong amb el camper fraccionar en onze quarts, cadascun amb una càrrega heràldica diferent, representativa d'una branca familiar; el perímetre exterior es envoltat per un llamberquí vegetal en forma d'orles i encimbellat per una corona reial. Segurament és l'escut heràldic de la família Sentmenat, propietària del casal a finals del segle XIX, quan es reconstruí. Al segon pis d'aquesta façana hi ha una galeria, actualment envidriada, feta de tres arcs de mig punt recolzats en pilars formats de carreus de pedra, als extrems hi ha finestres senzilles. La façana de ponent compta amb dos finestres quadrangulars a planta baixa, i dues al primer pis. Les del primer pis conserven un guardapols finalitzat amb dos culs de llàntia, però no són idèntiques. La de la dreta és una finestra geminada, amb una llinda monolítica decorada amb dos arquets conopials, el guardapols, i culs de llàntia llisos. La finestra de l'esquerra és senzilla, també té arc conopial i guardapols, i els culs de llàntia tenen decoració vegetal molt elaborada. El darrer tram d'aquesta façana es correspon a la torre del casal, a planta baixa és reforçada amb un contrafort. Al primer pis hi ha restes d'una finestra decorada amb un arc conopial, les peces semblen reaprofitades, hi potser mai va estar oberta. Al nivell de segon pis i tercer pis de la torre destaca la presència d'una finestra per pis amb la llinda decorada amb un arc conopial degradat.</p> | 08037-43 | Entorn rural de Calldetenes. Casal d'Altariba s/n (08506 Calldetenes) | <p>El primer personatge de la família Altarriba documentat és Vermell d'Altarriba, a partir del 1175. L'any 1198 es documenten els germans Berenguer d'Altarriba i Guillem de Medà. AA.DD(1984:182). Amb el casament de Berenguer amb Beatriu de Medà el 1198, el llinatge es consolida. Beatriu, era germana de Guillem, i aportà com a dot 'totum nostrum usaticum de Altarrippa'. Família que deriva, segurament, dels castlans de Medà. La nissaga tenia jurisdicció en les masies de la seva propietat. Un document del 1216 detalla les propietats dels Altarriba, un gran nombre de propietats i masos en diferents parròquies d'Osona. A l'escriptura, Beatriu i els seus fills Berenguer i Ferrer, van posar totes les seves propietats sota la protecció de l'ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a canvi d'un cens anual de dues quarteres d'ordi. VILAMALA(2002: 88) La família Altarriba fou una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del s. XV. AA.DD(1984:177). El 1231 Berenguer d'Altarriba, fill de Berenguer i Beatriu, es casà amb Elisenda de Clasens. Berenguer va tenir entrebancs amb l'església de Vic, que reclamava els béns com a feu. El 1262 van signar un compromís per acceptar la sentència, que determinà que els Altarriba havien de tenir la casa en vassallatge, i que la mitra la defensaria de Ramon de Vilagelans o altres. VILAMALA(2002: 88) Diferents Altarriba que han estat importants en la història de Catalunya; els dos més coneguts han estat Bernat Guillem s'Altarriba i el seu fill Llorenç. Bernat Guillem era fill de Pere Joan i Elionor, i es va casar amb Elieta de Vilalleons; fou un dels gran senyors feudals d'Osona al s. XV. Al 1443 s'intitulava senyor de la domus d'Altarriba i de Vilalleons, i posseïa gran quantitat de propietats. Entre el 1446 i el 1448 fou batlle de Vic, i Joan II el va anomenar veguer de Girona. Durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) fou un fervent partidari de la causa reial. En plena guerra, estant detingut al seu casal pel bisbe de Vic, s'ordenà el seu empresonament i es va posar setge a la casa d'Altarriba. No fou fins el 1463 quan el veguer de Barcelona aconseguí entrar al casal, del qual va fugir Bernat Guillem. La família va ser empresonada i els seus béns confiscats i venuts. Bernat Guillem capitanejà les forces remences favorables al rei, prenent els castells de Torelló, Manlleu, Casserres, etc., i també va intentar prendre Vic, Centelles, Castellcir i altres. Bernat Guillem va morir vora el 1464. Llorenç, el successor de Bernat Guillem, es casà el 1490 amb Lucrècia de Peguera. El 1495 es va casar amb Beatriu de Marimon, amb la qual tingué el seu descendent Llorencet. Llorenç fou un dels principals caps de les bandositats ocorregudes a Osona a finals del s. XV. Període de lluites constants entre els Altarriba i els Cruïlles, i també als s. XVI i XVII. De Llorenç destaca l'intent d'assetjar la ciutat de Vic, junt amb el capità mercenari Modarra, i altres. La defensa ciutadana, dirigida per Bernat de Mont-rodon, va impedir-ho. Llorenç fou premiat pel rei, ja que Vic era ciutat rebel a la monarquia; el 1478 Joan II va concendir-li 800 lliures i els llocs de Sant Julià de Vilatorta, Sant Julià de Vilamirosa, i els termes de Vilacertrú i Saderra, i el terme i el castell de La Garriga. VILAMALA(2002: 90). Al s. XVI el llinatge Altarriba es va perdre per manca d'hereus. El 1524 Llorencet d'Altarriba va regí la capitania dels castells reials de Puigcerdà, Querol i Torre Cerdana. El 1530 es casà amb Aldonça de Descatllar i va tenir dues filles, que van morir sense descendència. Aldonça es convertí en la vídua usufructuària. Va morí el 1583 deixant els béns a la seva neboda Albina Descatllar, casada amb Pere Clariana i Vilatorta. El matrimoni va fer grans obres al casal d'Altarriba. Amb el fill d'aquests dos, Miquel, la casa Altarriba va canviar el cognom per Clariana. La família Clariana es traslladà a viure a Vic. El llinatge s'integrà en el dels marquesos de Sentmenat a partir del 1715.</p> | 41.9265600,2.3120100 | 442957 | 4641851 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43694-foto-08037-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43694-foto-08037-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43694-foto-08037-43-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) La façana nord, sembla haver estat al seu dia la façana principal, té al seu mur el portal i l'escut més antics de la casa, i d'altra banda, que es tracta de la façana que es troba davant de les restes de mur fortificat que cobreix el cingle sobre el qual es troba aixecada la casa, i que pertanyen al primer període constructiu. El portal és d'arc de mig punt elaborat amb dovelles de mida molt grossa. L'interior del portal es troba protegit per una doble porta de fusta, amb l'espai de la tarja decorat amb una enreixat decorat amb motius vegetals. Al primer pis s'observa la presència d'un balcó i una finestra, i al segon de dues finestres. Totes elles, amb llindes monolítiques, i semblen obertes en un moment posterior, potser a principis de segle XX. Al llarg de la façana hi ha altres obertures, als pisos superiors, i que han estat cegades, conserven la llinda de pedra, amb un arc conopial degradat, similar als de les llindes de la torre. S'observen les lloses encastades, al costat del balcó del primer pis, corresponents a un finestral geminat d'estil gòtic. Aquestes darreres llindes semblen reaprofitades i col·locades aquí com a ornamentació. A pocs metres al nord-oest de la casa, a tocar del cingle, hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu de la Mercè. Es una construcció senzilla, de planta rectangular, coberta a dues aigües ambcarener perpendicular a la façana. És feta en pedra irregular, i es troba arrebossada i decorada amb incisions que reprodueixen un fals carreuat. Està orientada nord-sud, amb la façana principal al sud. El portal d'accés té llinda monolítica amb un lleuger voladís a mode de guardapols, i carreus quadrangulars als brancals. Llinda i brancals formen un mateix conjunt decoratiu mostrant una lleugera degradació cap a l'interior; es clou amb dues volutes de grans dimensions sobre la llinda. L'interior de la capella és enguixat, i actualment s'usa de magatzem. A nivell de fases constructives, i a partir de les notícies documentals existents, cal pensar que la primitiva domus d'Altarriba fou cremada i enderrocada en el setge del veguer de Barcelona a Berenguer Guillem d'Altarriba durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472). De l'època medieval queden les restes d'un antic mur de fortificació al cantó nord (fitxa núm.128). Sembla que al segle XVI el casal fou reconstruït, segurament per Aldonça Descatllar; en són testimoni: la façana nord, la torre, i la façana de ponent, que conserva les finestres amb arcs conopials. Sembla que s'empraren i reaprofitaren elements de l'antiga domus alguns incorporats a mode ornaments, com lloses de finestres, encastades les façanes, i que segurament no estarien mai obertes. També fou recuperat l'escut dels Altarriba que presidia la façana principal. La casa patiria noves destruccions durant la Guerra de Successió, i fou reconstruïda a finals del segle XIX pels Sentmenat. La reconstrucció es féu aprofitant les restes del segle XVI, i afectaria especialment a la façana de migdia, que fou feta nova. En aquest moment es canvià l'orientació de la casa, passant la façana de migdia a ser la principal. Posteriorment, a principis del segle XX, s'obriren els balcons de la casa. A llevant del casal, s'adossa la masoveria d'Altarriba. És un edifici de planta rectangular, cobert a dues aigües amb carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedres i amb les cantonades reforçades. És orientat a migdia, on hi ha un portal adovellat d'arc rebaixat. Destaca una eixida adossada al tram de llevant de la façana principal, coberta com un cos independent, i formada per un seguit de tres arcades frontals i una a banda i banda. Segurament, va ser aixecada a principis del segle XX. La capella de la Mare de Déu de la Mercè compta amb el núm. De fitxa del IPA de la Generalitat de Catalunya núm.19. ACCN:22507 La masoveria adossada a llevant del mas compta amb: Fitxa del IPA de la Generalitat de Catalunya núm.20. CCN:22508 | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||
| 43695 | El Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-0 | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIII-XIX | <p>Antiga masia formada per un conjunt de cossos aixecats en diferents fases constructives com a ampliacions, i que es troben actualment unificats formant una sola vivenda. Aquesta suma de cossos afegits és perfectament constatable actualment observant la diversitat de teulades independents, que s'aixequen a diferents alçades, i que donen molt poca unitat volumètrica al conjunt de l'edifici. A aquest fet, cal afegir que el mas ha estat aixecat aprofitant el desnivell natural del terreny, la qual cosa encara accentua més aquesta diferència d'alçades i volums. Inicialment, cal pensar que el mas comptava amb un cos central de planta baixa i primer pis, que actualment ha quedat en pedra vista, sense arrebossar. Aquest cos central, orientat a llevant, comptaria amb un cobert rectangular adossat a migdia en sentit perpendicular, seguint la línia de la façana principal. Es tractaria d'un cobert de planta baixa, amb teulada inclinada. El cos principal, es trobaria inicialment cobert a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, i s'hi accediria mitjançant un portal allindat obert al cantó nord de la façana. L'acompanyaria un finestra quadrangular a la planta baixa, i dues finestres quadrangulars al primer pis. Amb posterioritat, una part d'aquest cos fou sobreaixecat amb un segon pis, dotant a aquest nou pis amb una nova teulada a dues aigües, i deixant el cantó nord del mas amb una teulada inclinada sobre el primer pis. D'altra banda, cal pensar que en un moment posterior el mas fou reorganitzat interiorment, i la zona destinada a cobert i a corts, que s'adossava al cantó de migdia, es convertí en la vivenda principal, i el mas original fou destinat -almenys en la planta baixa- a corts . Aquesta nova vivenda es distingí de l'anterior perquè se li arrebossà la façana. L'accés es realitzaria a través d'un portal rematat amb una llinda de fusta, que es recolza sobre un brancal fet a base de carreus rectangulars de pedra. A la part posterior d'aquesta nova vivenda s'afegí un nou cos rectangular, cobert a dues aigües, que aprofitava el pendent del terreny. Comptava, doncs, amb una planta baixa i amb un primer pis convertit en eixida a la seva façana de ponent. Es tracta d'una eixida molt senzilla, delimitada per dos pilars quadrangulars de ciment, que recau directament sota la teulada, i es troba protegida per una senzilla barana de fusta. Als dos cantons del mas -nord i migdia- s'adossarien altres coberts de planta baixa, essent el de la banda nord fet en pedra, i el de la banda de migdia fet en maó. Interiorment, el mas conserva part de l'embigat interior de fusta, així com altres elements propis d'un mas antic.</p> | 08037-44 | Entorn rural de Calldetenes Mas el Pujol, s/n (08506 Calldetenes) | <p>Documentat des del segle XIII, conserva una estructura antiga. És possible que en aquest moment el mas fos conegut com a mas Geperut. Molt a prop d'ell es troba el molí anomenat també del Pujol, que era propietat de la casa. El 1265 Pere Pujol va comprar a Elisenda Clota més terres, i el 1272 va tornar a comprar més terres a Elisenda Geperuda. Potser és en aquest moment quan els Pujol relleven als Geperut en la possessió del mas. Sabem que el 1215 Berenguer de Pujol va comprar a Bernat de Riudeperes una feixa de terra al lloc anomenat Vilafarta, i que al llarg del segle XIII es varen vendre i comprar diverses peces de terra del mas. (VILAMALA, 2002: 108) A partir d'aquesta data, la casa es va anar consolidant, passant per diferents períodes de prosperitat i mancances. Així, el 1360 Guillem Pujol la va comprar a Arnau de Frontera, sobirà de diverses peces de terra, i s'establia un aniversari pagat amb les rendes d'un molí que antigament havia estat del mas Geperut. Potser es tractava del molí que es coneixerà més tard com del Pujol. (VILAMALA, 2002: 108) El 1415, com a altres masos de la zona, el paborde de Sant Tomàs va reduir els cens que pagaven els habitants del mas Pujol, que per aquesta època reconeixien estar sota domini del monestir i els Riudeperes. (VILAMALA, 2002: 108) A mitjans del segle XVI, Joan Pujol va cedir a Joan Aregall una part de l'aigua que sobrava del molí del Pujol. Sembla ser que aquest segle tingué algunes dificultats econòmiques, doncs el 1565 es va vendre un tros de terra a la Clota, que era de la família des del 1280, i un any després el mateix Joan, necessitat de diners, va prendre en préstec 20 lliures a Antoni Albareda. Finalment, el 1572, Elionor, vídua de Joan Pujol, va fer un préstec posant com a garantia el mas Pujol i les seves terres. (VILAMALA, 2002: 108). Al segle XIX fou propietat de la família Fabré. Els propietaris actuals eren els antics masovers des de fa almenys cinc generacions, i pertanyen a la mateixa família que els propietaris del molí del Pujol, que també eren els antics masovers del molí. A la dècada del 1960, en morir el propietari, la finca del Pujol, de la qual formava part el molí, va passar a ser de dotze descendents de l'antiga família. Finalment, l'any 2000 la propietat es va dividir i es va vendre, adquirint els masovers del molí del Pujol la finca del molí del Pujol, i els llavors masovers del mas del Pujol, el mas Pujol i les seves terres.</p> | 41.9298000,2.2955900 | 441598 | 4642222 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43695-foto-08037-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43695-foto-08037-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43695-foto-08037-44-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Per davant de la casa passava l'antic camí que anava de Calldetenes a Folgueroles. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 43696 | La Novíssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-novissima | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI-XX | <p>Edifici format per una antiga casa de pagès, a la qual es va afegir a principis del segle XX un seguit de cossos i torres, que van convertir l'antiga masia en una torre d'estiueig. En aquest sentit cal precisar l'existència d'un cos original format per l'antiga casa de pagès. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa, primer primer, segon pis i golfes, i té la façana principal encarada a migdia. En aquesta façana l'accés a l'edifici es realitza mitjançant un portal situat al centre de la façana rematat a la part superior per una llinda monolítica. A banda i banda del portal s'obren dues finestres quadrangulars. Al primer pis, destaca la presència de tres finestres, una quadrangular central i dues rectangulars a banda i banda. Al segon pis, l'espai central s'obre amb el que sembla ser una antiga eixida, actualment molt restaurada i protegida amb finestrals. A l'espai de les golfes s'obre un petit finestral rectangular, disposat horitzontalment. Cal pensar que l'edifici fou construït amb mur de mamposteria irregular, amb les cantonades i el perímetre de les obertures -portes i finestres- reforçades amb carreus quadrangulars més ben tallats. Actualment, tot l'edifici es troba arrebossat amb ciment pòrtland i pintat en color clar, amb un sòcol que recorre tot el perímetre exterior en color marró més fort. Aquest arrebossat deixa lliure els carreus que conformen el brancal del portal principal i d'una de les finestres del primer pis. Les façanes de ponent i llevant del mas original no s'aprecien, ja que han estat eliminades al afegir cossos i edificis que es van adossar al segle XX, durant la fase d'engrandiment del mas. Efectivament, vora l'any 1909, Pepita Sitges, veïna de Barcelona, va adquirir el mas i el va voler convertir en una torre d'estiueig. Amb aquesta finalitat, va fer aixecar a ponent de la casa un cos rectangular de planta baixa i primer pis, flanquejat per dues torres, que tocaven a les antigues cantonades de la casa. L'accés a aquest cos es feia a través d'una porta allindada ubicada al mig del cos rectangular, encarada a ponent. Al costat d'aquesta porta i al primer pis s'obrien finestrals i balcons. El cos era rematat de forma arquitrabada amb un terrat a la teulada, protegit per una barana metàl·lica, sota la qual s'ubicava una cornisa. Com a elements decoratius destaquen els motius historicistes que es concentren especialment en la finestra geminada del primer pis, protegida per un guardapols i amb una columna central, a imitació d'un finestral gòtic; i la finestra balconera del primer pis, rematada a la part superior per una dovella central palmerada. També a la cornisa ubicada sota l'ala, s'alternen permòduls i traceries amb motius vegetals. A banda i banda d'aquest cos rectangular es van aixecar dues torres ornamentals. La torre ubicada a la cantonada S-O de la casa és de planta circular. És de planta baixa, primer pis i segon pis, i es remata a la part superior amb un terrat que es protegeix exteriorment amb un mur de merlets. Sota aquest mur s'ubica un fris decoratiu similar al del cos central. Com a obertures destaquen un seguit de tres finestrals enreixats a la planta baixa, i un gran balcó perimetral que recorre tot el primer pis. Els finestrals del primer pis que donen accés al balcó, són allindats, i es rematen a la part superior amb una dovella palmerada, similar a la del cos central. Al segon pis, destaca la presència d'un seguit de finestres en forma de rombe, que recorren el mur. Entre el primer i el segon pis, un fris de rajola recorre exteriorment tot el mur. Són rajoles quadrangulars de color blanc, amb una decoració litogràfica que permet llegir 'Villa Pepita', amb dos trèvols a banda i banda.</p> | 08037-45 | Entorn rural de Calldetenes Mas La Novíssima s /n (08506 Calldetenes) | <p>Segurament, es tracta d'un mas que tindria els seus orígens al voltant dels segles XVII-XVIII, com a masoveria del monestir de Sant Tomàs, i era coneguda amb el nom de la Novíssima, segurament perquè era posterior a la Casa Nova o Can Soca. Es té notícia, però, de l'enderroc i destrucció de la casa a mans de les tropes franceses entre els anys 1808 i 1810, que estaven atrinxerades al monestir. Gràcies a les memòries del pare Balinyà, guardià del convent de Sant Tomàs, en aquesta època es té constància dels fets: ' Otra y otras heridas dieron al colegio con la ruina de las casas que le pertenecen. La primera vez derribaron todos los pisos o altos de la Nova (Can Soca) , la Novísima i Miralles…..' ' La segunda invasión (1810) las destruyeron más ferozmente que en la primera (1809) y las dejaron inservibles. La Novísima quedó sin tejado y con solas las cuatro paredes; y la Nova, aunque no tan destrozada, pero bastante para que los colons de una y otra con sus famílias tuviesen que pasar al Colegio..' 'Se repararon las casa Nova y Novísima como se pudo, pasaron a habitarlas otra vez los colonos y el Colegio se reorganizó' VILAMALA (2002: 184). La masia que actualment existeix, per tant, fou aixecada a entorn al 1810. Aquells anys els frares la tenien arrendada a Jaume Masramon. Segons un expedient del 1822, la Novíssima tenia cinquanta-dos quarteres i deu quartans cultivables, i onze quarteres i sis quartans de terra erma. Els frares van perdre la casa durant la desamortització del segle XIX -1842-, i va ser subhastada el 1850. En aquells moments fou adquirida com moltes altres propietats del monestir de Sant Tomàs per l'especulador italià Caietà Cicarelli. Inicialment, es tractava d'una masoveria amb la típica estructura de les cases de pagès catalanes. Vora l'any 1909, la propietat fou adquirida per Pepita Sitges, veïna de Barcelona, que pensà en destinar l'antiga masia a casa d'estiueig, iniciant un procés de noves construccions amb marcat to historicista i modernista. Des d'aleshores, la casa s'ha mantingut com a herència de la família. Els darrers anys s'han efectuat obres de consolidació, especialment l'arrebossat exterior de la façana, que ha servit per unificar encara més la casa.</p> | 41.9347400,2.3078000 | 442615 | 4642762 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43696-foto-08037-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43696-foto-08037-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43696-foto-08037-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) La torre de la cantonada N-O és de planta quadrangular. Té planta baixa, primer i segon pis, i es cobreix amb una teulada a quatre aigües molt inclinada. Destaca la presència d'un balcó al primer pis, protegit exteriorment per una barana de pedra amb decoracions florals interiors. Al primer pis destaca la presència d'un finestral geminat, compartimentat per quatre columnes quadrangulars rematades amb un capitell vegetal. Aquesta tipologia de finestral es repeteix a les quatre cares del segon pis de la torre. Com a element destacable cal remarcar la presència de ceràmica vidrada, decorada amb motius vegetals, cobrint els ràfecs de la teulada i el balcó. Durant aquesta fase de modificacions, s'afegí un altre cos rectangular de planta baixa i primer pis, al llarg de tota la façana nord de l'antic mas. Es tracta d'un cos cobert a tres aigües, amb les mateixes característiques constructives i decoratives que els finestrals de les torres. Com a element destacable cal remarcar la presència d'una eixida de grans proporcions que recorre tot el mur nord a l'alçada del primer pis. Es troba formada per un seguit de tres grans finestrals tancats, protegits exteriorment per una barana obrada. Actualment, la suma dels dos edificis conforma un conjunt integrat en una mateixa construcció perfectament harmonitzada. L'arrebossat i pintat exterior comú, han acabat de donar la sensació d'uniformitat al conjunt. Malgrat tot, cal pensar que l'antiga masia fou residència dels masovers, mentre que els amos ocupaven la part modernista. Un mur de separació al cantó de migdia, impedeix el pas exterior d'una part a l'altra. A aquest conjunt format per la casa s'afegeix la presència d'una cabana ubicada al N-O de la casa, deixant un espai enmig que antigament era destinat a era. Es tracta d'una cabana consistent en una construcció rectangular coberta a dues aigües, i orientada a llevant. El ràfec de la teulada presenta un ampli voladís a la part de l'antiga façana orientada a migdia. En una de les bigues de fusta d'aquesta cabana es troba gravada la data del 1825, i cal pensar que es tractava de l'antiga cabana de la casa dedicada a feines agrícoles. Com element destacable, cal remarcar la presència d'un finestral obert a la part superior del mur de migdia, format per un arc de mig punt, reforçat amb bigues de fusta en forma de radis de circumferència. Es tracta d'una cabana construïda en mur de maçoneria a la part baixa i tàpia a la part superior. Per davant de la casa passava l'antic camí que anava de Calldetenes a Folgueroles. Una fotografia publicada al llibre de Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. VILAMALA (2002: 158) datada vora el 1910, mostra la casa construïda i un tram del camí de Folgueroles, actualment convertit en carretera. | 98|105|116|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 43697 | La Calvaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-calvaria | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI-XX | <p>Antic mas format per la casa de la Calvaria i els edificis que l'envolten i conformen l'antiga explotació agropecuària. La casa actual s'assenta sobre les restes del mas històric de la Calvaria, del qual es poden apreciar encara alguns trams a nivell de la planta baixa; és en realitat una construcció moderna, producte d'una ampliació i una renovació pràcticament total de l'antic mas, que es dugué a terme a finals del segle XIX i principis del XX. És un edifici de planta quadrangular, cobert a quatre aigües, que queden concentrades al centre amb una petita torre quadrangular, que corona l'edifici. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, i golfes. Bona part de l'edifici, per llevant, migdia i ponent, es troba envoltat per un mur de tancament que finalitza en una reixa, i que envolta la casa creant un pati interior. El cantó nord de la casa no té reixa, però compta amb d'altres construccions annexades a nivell de planta baixa. Tota la casa es troba actualment arrebossada i pintada amb color clar, deixant a la vista els elements constructius que reforcen les obertures exteriors -portes, finestres i balcons- . Es tracta d'un arrebossat fet aquesta darrera dècada, després d'haver rejuntat les façanes exteriors de la casa. La façana principal és orientada a llevant, i s'hi accedeix traspassant una porta oberta al mur perimetral de tancament de la casa. Es tracta d'una porta protegida per una reixa de ferro treballada, on es llegeix la data de 1906, que podria ser perfectament la data de constitució del mur i finalització de les obres de reforma de la casa. Es tracta d'una doble porta, emmarcada per un arc escarser, amb la dovella central reaprofitada de la casa antiga. Es tracta d'una dovella de mida superior a les altres, que sobresurt en alçada, i que duu gravada com a decoració l'escut dels Calvaria, on es llegeix: 'IHS: EN : NOM DEL: DESTÍ: CALVARI ASI: TE MORT: RECORT:', juntament amb un dibuix de les tres muntanyes del mont Calvari, coronades per tres creus. A sota s'aprecia la data de 1596. El portal es decora amb un fris superior que recorre el perímetre exterior de l'arc i els brancals, i que s'acompanya de tres pinacles, dos a sobre dels brancals i un sobre la dovella central, recolzats sobre un acroteri quadrangular. La façana principal, orientada a llevant, es troba marcada a la planta baixa per la presència d'un gran arc format per dovelles de mida molt gran, que sens dubte devia tractar-se del portal principal del primitiu mas de la Calvaria. Les reformes de principis del segle XX van fer que aquest arc es tapiés. Actualment, s'aprecia l'arrebossat del mur interior amb ciment i un finestró rectangular obert a la part superior. L'ampliació de la casa va motivar que la porta principal d'accés fos la oberta al tram nord de l'antic portal. Segurament, aquest tram de casa fou producte de l'ampliació que es produí a principis del segle XIX. Es tracta d'un portal format per carreus quadrangulars molt ben definits, rematat a la part superior per un arc escarser fet amb dovelles rectangulars molt marcades. A la dovella superior s'observa la data de 1807. Aquest portal dóna accés a l'interior d'una caixa d'escala de grans dimensions, que serveix d'element distribuïdor de la resta de pisos. També es tracta d'una escala moderna, segurament de primers de segle XIX, malgrat que pugui tenir alguns elements reaprofitats. A l'altra banda del portal adovellat s'obre un altre portal allindat que duu la data de 1817 entre l'emblema familiar de les tres creus. La resta de la façana ve marcada per l'obertura d'algunes finestres rectangulars als extrems de la façana, al llarg de totes les plantes, dos balcons al centre del primer pis, i dues finestres balconeres al segon pis, sobre els balcons de la primera planta. Entre els balcons centrals i les finestres dels extrems, s'obren dues línies de finestrons- una per banda- que recorren tots els pisos de la façana. Sota teulada, al pis de les goles, s'obren un seguit d'ulls de bou.</p> | 08037-46 | Entorn rural de Calldetenes Mas la Calvaria s/n (08506 Calldetenes) | <p>Es tracta sens dubte d'un dels masos més antics del terme. Els seus orígens es remunten als inicis de la repoblació del terme, i es conserven documents des del segle XIII amb transaccions fetes pels propietaris del mas. Sabem que el 1201 Berenguer de Calvaria era testimoni d'una compra-venda, i en 1228 Pere Calvaria, juntament amb altres persones venia una 'tria d'arbres'. (VILAMALA, 2002: 99) Els Calvaria comptaven des de ben antic amb l'ingrés econòmic que suposava la propietat d'un molí, que funcionava almenys des del 1236, i era possessió de la família. A finals del segle XIII, la Calvaria era un mas important. Al llarg de tot el segle XIV la família va continuar comprant i venent terres i fent transaccions; el 1317 Guillem Calvaria reconeixia que els seus béns eren propis i de la pabordia de febrer de la catedral de Vic. A l'entorn del 1330, els Calvaria es van veure immersos en un procés judicial per qüestions del molí i les servituds de l'aigua. Aquest tipus de plets són una constant al llarg de la història de la casa. (VILAMALA, 2002: 99). A mitjans del segle XIV es va trencar la línia hereditària masculina, essent pubilla Cecília Calvaria, que es va casar amb el 1350 amb Francesc Casadevall, de Vilalleons, que va renunciar al seu cognom original. Durant aquest segle la família va aprofitar les crisis demogràfiques per engrandir les propietats, i amb estratègies matrimonials acabar d'engrandir-se. A tal fi, Francesc Calvaria es va casar el 1378 amb Alamanda Masferrer, de la parròquia de Sentfores. (VILAMALA, 2002: 99). El segle XVI va ser una de les èpoques de més esplendor de la casa. D'aquest segle es coneix la presència d'hereus com Segimon Calvaria, que va adquirir terres a Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. A finals del segle XVI la família va passar per moments de crisi al morir intestat Joan Pau Calvaria, fill de Segimon. La disputa dels descendents va fer que el 1581 Joan Calvaria i la seva germana Margarida hipotequessin a Pere Coromina, mercader de Vic, 'tot lo mas Calvaria, juntament amb el mas Serra, de la Rocha i Pla'. Es desconeix com la família va tornar a recuperar les propietats. (VILAMALA, 2002: 99). El segle XVII tampoc no va ser un bon moment per la Calvaria; la documentació indica que els hereus de la casa no van tenir prou líquid com per consolidar o engrandir les propietats de la casa. Malgrat tot, a finals de segle, l'hereu es va casar amb una Aymerich. Al segle XIX, la trajectòria familiar va ser clarament ascendent, tan social com econòmicament, i la política d'aliances matrimonials que va establir, la va portar a entroncar-se amb la família Albó de Castanyer, de Santa Coloma de Farners; i al segle XX amb la família Torrents de Codines, de Sant Pere de Torelló. Casaments que van permetre ampliar considerablement el patrimoni familiar, tot i que suposaren la pèrdua del cognom familiar, quan el 1822 Francesca, pubilla, filla de Pere màrtir Calvaria i Raimunda de Planodir, es va casar amb Miquel Albó, hereu del mas Albó. Amb el matrimoni, la descendència es traslladava al mas Castanyet, que era la casa central del llinatge, abandonant la de la Calvaria. Un altre matrimoni important fou el de Josep Albó amb Pilar Molins, del Prat de Seva, una altra important casa pairal. El 1924 el patrimoni s'incrementava amb el casament de Ramon Maria Albó i Pilar Torrents, del mas Torrents de Codines, de Sant Pere de Torelló. Tradicionalment, el mas de la Calvaria comptava amb diferents masoveries repartides per tot el terme de Calldetenes. El mas vila Xica, el mas Vila Grossa, i la masoveria de la Calvaria en són algunes; la casa arribà a disposar-ne de set. També va comptar amb la propietat del Molí, anomenat de la Calvaria. Cal pensar que la casa actual és en realitat producte d'una unificació estructural efectuada a principis del segle XX, que integrava les restes del mas anterior, molt modificades, degut a ampliacions successives. La capella actual cal ubicar-la cronològicament al segle XIX.</p> | 41.9292700,2.3050300 | 442380 | 4642157 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43697-foto-08037-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43697-foto-08037-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43697-foto-08037-46-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) La façana sud té un seguit de finestrons oberts a la planta baixa, junt amb un portal rematat amb un arc de mig punt a l'extrem SO. La meitat SE d'aquesta façana, a nivell de planta baixa, va ser reforçada amb un contrafort. Les obertures del primer pis són dos balcons, ubicats al tram SO de la façana, i una gran galeria que ocupa el tram SE. És una galeria formada per tres grans arcades, rematades amb un arc molt rebaixat, que es recolzen en capitells llisos i sobre pilarets quadrangulars fets amb maó i arrebossats. Al primer pis, la galeria es troba protegida per una barana metàl·lica, i es tanca amb una contrafinestra feta a base de llistons de fusta, que sembla original, i cobreix tota l'obertura. Al segon pis, s'observa una gran galeria de característiques similars a la del primer pis, però que s'estén al llarg de tota la façana, i no compta amb la cobertura de la contrafinestra. La façana de ponent obra a nivell de planta baixa amb una porta allindada i finestres rectangulars a banda i banda. Al primer pis compta amb dos balcons centrals i algunes finestres, i al segon pis, amb dos finestres centrals, i dues finestres balconeres a banda i banda. La façana nord es troba parcialment ocupada a nivell de planta baixa, per un edifici rectangular cobert a doble vessant que s'hi adossa. Sobre la teulada, coronant l'aiguavés de la teulada, fou aixecada una petita torre quadrangular d'un pis d'alçada coberta a quatre aigües. Es tracta d'una torre molt senzilla, oberta amb una petita finestra a cadascuna de les seves cares. Com a element destacable, cal fer esment de l'existència d'una capella adossada a la cantonada NE de la casa. És de planta rectangular, amb coberta inclinada que vessa les aigües a tramuntana. La construcció és feta amb mur de paredat format per carreus disposats molt irregularment i rejuntats amb ciment. La façana de llevant de l'església fou arrebossada durant la darrera reforma de la casa. A la façana principal de la capella es va conservar el parament a la vista. La seva orientació és nord-sud. A la façana principal hi ha un portal rematat per un arc de mig punt realitzat amb carreus ben tallats, i a sobre un òcul, també de carreus ben tallats. La façana es remata a la part superior amb un frontó ondulat, que acull al centre un petit campanar, actualment sense ús, que duu la data de 1857. L'església es troba consagrada a la Mare de Déu de la Concepció. L'interior de la capella es cobreix amb volta de canó, i es troba arrebossada i pintada en color blanc. Té un petit altaret presidit per una imatge de la Mare de Déu, és de guix format per un arc de mig punt que acull la Mare de Déu, emmarcat amb columnes adossades als dos costats. Sobre l'arc es situa un fris en voladís decorat amb formes geomètriques i vegetals, coronat per una representació simbòlica de l'esperit sant. L'existència de llindes per la casa demostra que el mas originari va patir importants transformacions i ampliacions a finals del segle XVIII i principis del segle XIX per tal d'adaptar-se a noves necessitats. Segurament tota la estructura de la casa es veié unificada a principis del segle XX, quan es obrir els balcons i unificar les obertures i la casa sota una mateixa teulada. Com a dades constructives, en llindes i portals trobem la data de 1596 sobre la llinda de la lliça. La de 1774 a les galeries. La de 1807 al portal d'entrada actual de la casa. La de 1854 a la finestra del 2º pis de a façana principal, i la de 1906 a la reixa de la lliça. Al portal principal d'entrada de la lliça apareix gravat l'escut dels Calvaria on es llegeix: IHS: EN : NOM DEL: DESTÍ: CALVARI ASI: TE MORT: RECORT: , juntament amb un dibuix de les tres muntanyes del mont Calvari, coronades per tres creus. A sota s'aprecia la data de 1596. La bassa i les piques del mas la Calvaria apareixen amb una fitxa d'inventari de patrimoni de la generalitat independent: Fitxa del IPA de la Generalitat de Catalunya núm.50. ACCN:22538 | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 43698 | Torre de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-santa-margarida-0 | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIX | <p>Casa senyorial destinada a l'estiueig aixecada en els terrenys adquirits per la família Pascual. Estructuralment, es tracta d'una construcció formada per un cos quadrangular central, de planta baixa, primer i segon pis, al qual s'han adossat una torre quadrangular amb una bestorre al sector de ponent, una torre circular amb una galeria al sector de llevant, i un altre cos quadrangular de planta baixa al sector de migdia. La coberta d'aquests cossos es fa de forma independent. La construcció és feta en mur de paredat irregular, rejuntat amb ciment, creant un efecte visual que fa del mur un element constructiu, però també decoratiu. Les cantonades es troben reforçades per carreus quadrangulars més ben tallats. Com a element decoratiu conjunt, tot l'edifici es troba recorregut per un fris sota teulada, elaborat amb maó envernissat decorat amb obertures fetes al mateix fris de maó, creant un buit quadrangular. El maó també s'utilitza com element decoratiu, reforçant totes les obertures constructives. D'aquesta manera, totes les finestres compten amb un guardapols superior format per un arc rebaixat que es remata a la part superior amb ressortits de maó, simulant una forma de corona dentada. La part inferior dels finestrals també compta amb una decoració formada per un ampit adossat exteriorment format per formes geomètriques creades amb maó. Aquesta decoració afegida es repeteix a cadascuna de les portes que donen accés a l'interior de l'edifici. En tots els casos es tracta de grans finestrals rectangulars, que de forma molt simètrica i ordenada recorren les façanes. La part superior de la torre circular afegida a llevant de l'edifici es troba decorada amb un seguit de merlets, sota els quals s'afegeix un fris format per un seguit d'arcuacions cegues en voladís. Sota aquest fris, es situa una pis obert amb un seguit d'arcs afegits, rematats amb un arc de mig punt. Com element destacable, cal fer esment de l'existència d'una galeria que envolta tota la torre circular de ponent, i que es prolonga al llarg de la façana nord, que es converteixen en un cos quadrangular afegit a nivell de la planta baixa de la torre, i del pis semisoterrat del cos central de l'edifici. Es tracta d'una galeria oberta amb arcs d'ogiva peraltats, reforçats amb maó, i que es protegeix amb una barana de ciment, feta amb balustres decorades amb elements geomètrics i florals, que creen espais ovalats al mig. La part superior exempta d'aquesta galeria es corona amb merlets, que es rematen a la part superior amb una llosa plana. La prolongació de la galeria al llarg de la façana nord de la casa es remata a l'alçada del primer pis amb una terrassa a la qual s'accedeix des d'un dels balcons del primer pis. Un altre dels elements destacables és la presència d'una petita fornícula a la cara de migdia de la bestorre de ponent, on es situa una imatge de Santa Margarita, que dóna nom a la torre residencial. L'interior de l'edifici conserva bàsicament la seva estructura original, decorada amb sales, xemeneies i sostres de caràcter historicista i modernista. A més de la casa, la finca compta amb una masoveria propera aixecada uns metres al SO de la torre. Es tracta de la casa destinada a residència dels masovers que tenien cura de l'edifici. Com a edifici, fou aixecat en el mateix moment de la casa, i gaudeix de les mateixes característiques constructives que ell. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, cobert a dues aigües, de planta baixa, i pis sota teulada. La seva orientació es fa a llevant i l'accés es realitza mitjançant una porta allindada ubicada al cantó SE de la façana. Totes les obertures compten amb les mateixes característiques decoratives de la casa principal, però fetes en una mida més petita i menys monumentalista. La part del darrera està destinada a coberts per animals i vehicles.</p> | 08037-47 | Entorn rural de Calldetenes Torre Santa Margarida s/n (08506 Calldetenes) | <p>Fou aixecada a finals del segle XIX, quan Sant Julià de Vilatorta es convertí en centre d'estiueig. Malgrat trobar-se més a prop del poble de Sant Julià de Vilatorta, pertany al municipi de Calldetenes. A finals del segle XIX la família Pascual Pons residia a Barcelona, i va adquirir els terrenys amb l'objectiu de fer-se una torre d'estiueig. La família tenia amistat amb l'arquitecte Enric Sagnier, i d'aquí que aquest es convertís en l'autor de la casa. El 1890 es va construir el cos principal i la torre de secció rectangular. El 1895 s'hi va afegir la torre circular i la terrassa. Malgrat que es tractava d'una torre d'estiueig, la família va mantenir llaços estrets amb la població de la zona. Una de les capelles de l'església de Sant Julià de Vilatorta va ser donació seva. També una de les campanes de l'església de la Mercè de Calldetenes, que duu el nom de 'Maria Isidra', fou donació seva. De forma paral·lela, la família va adquirir uns terrenys al terme de Santa Eugènia de Berga i va aixecar una casa idèntica a Santa Margarida, anomenada Sala d'Heures, que va ser donada a una de les filles de la família. Sens dubte, un dels moments durant els quals la família estigué més vinculada a Calldetenes fou durant els anys de la Guerra Civil (1936-1939). La família va fugir de Barcelona per refugiar-se a la casa durant els primers anys. Durant la guerra, la casa fou confiscada pel govern republicà, i hagueren de tornar a buscar refugi. El comandament militar republicà es va instal·lar a Sala d'Heures, i la tropa va ocupar la torre de Santa Margarita. Després de la guerra, la família va tornar a recuperar la casa. Les darreres èpoques s'han fet obres de consolidació i s'ha procurat la conservació de l'edifici.</p> | 41.9304300,2.3111900 | 442892 | 4642281 | 1890 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43698-foto-08037-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43698-foto-08037-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43698-foto-08037-47-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Enric Sagnier Viladeguia | Tot l'entorn de la torre i la casa dels masovers es troba envoltat d'un espai convertit en bosc enjardinat, conegut com el bosc de Santa Margarida. Es tracta d'un bosc replantat a base de roures, alzines i sobretot cedres de l'Himàlaia, que fou plantat a la dècada del 1910, quan finalitzà la construcció de la casa. En un dels trams del bosc es troben les ruïnes del que fou l'església de Santa Maria del Camí. Enric Sagnier Viladeguia (1858-1931). Va compaginar l'estil divuitesc amb formes més utilitàries i decoracions modernistes. Obres seves són també el convent de l'església de Pompeya, el temple del Sagrat Cor del Tibidabo, i el Palau d'Estalvis de Via Laietana. | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||
| 43699 | El Noguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-noguer | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XI-XVII | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular, amb restes d'arrebossat exterior en ciment sense pintar. És de planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia. L'accés es realitza mitjançant un portal adintellat ubicat actualment al centre de la façana. Cal pensar que el sector de ponent de la casa eren les antigues corts adossades a la casa principal, i que actualment han estat rehabilitades i integrades a l'edifici principal. És per aquest motiu que antigament el portal devia caure a l'extrem de ponent de la façana principal, i actualment cau al centre. Al primer pis s'obren un seguit de finestres emmarcades amb carreus quadrangulars més ben tallats. Cal pensar que en un moment d'ampliació de la casa, el primer pis sobre les corts fou integrat a la casa principal, obrint una eixida, tal i com s'aprecia a les fotografies antigues. Posteriorment aquesta eixida fou suprimida, i s'obriren finestres quadrangulars. Les façanes de ponent, llevant i migdia s'obren amb algunes finestres al primer pis. A llevant de la casa s'adossa un cobert amb teulada inclinada de moderna factura. A l'interior de la casa, destaca l'existència d'una antiga cuina que s'ha mantingut en la seva forma històrica original, conservant la gran xemeneia al centre, i un forn de pa.</p> | 08037-48 | Entorn rural de Calldetenes Mas el Noguer s/n (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que els orígens del mas el Noguer es remunten fàcilment als segles XI-XII, malgrat que la presència de la família no està documentada fins al darrer terç del segle XIII. La consolidació de la casa va començar a principis del segle XIV. El 1303 Ferrer de Sauleda venia a Pere de Noguer una trilla que dit Sauleda posseïa en dita parròquia, prop de la sagrera de Sant Martí, sota domini de Sant Julià de Vilatorta. L'expansió de les propietats de la casa es va produir a partir del 1308 amb Arnau de Noguer. L'any 1317 comprava a Galceran Espanyol les terres que tenia a Molfulleda i a un lloc anomenat Tolosa, que sumaven una gran quantitat de patrimoni. (VILAMALA, 2002: 106) El 1328 un cabaler de la família Noguer era establert a Vic, i el 1314 els Noguer van llegar al seu fill Pere, amb motiu del seu casament, el mas i totes les propietats, que es trobaven sota el domini de la pabordia de febrer de la catedral de Vic. El 1349 Arnau s'havia casat amb Guillema, i Bernat de Planes amb una de les germanes d'Arnau Noguer. (VILAMALA, 2002: 106) El seu fill, Bernat de Noguer, va continuar la línia ascendent de la casa. El 1353 va prendre possessió d'unes terres unides a la sagrera de Sant Martí, i el 1366 va incorporar noves terres procedents del mas Font. Entre el 1381 i el 1386 van incorporar noves terres, entre d'altres el mas Coma. (VILAMALA, 2002: 106) L'evolució general va ser la d'ampliar i mantenir només possessions al llarg del segle XV. A principis el segle XVI, l'herència va passar a mans d'una pubilla, que es va casar amb Bernat de Vilanova. L'edifici que s'observa possiblement té els orígens en un moment posterior, possiblement és producte d'una renovació de les estructures al segle XVII. Malgrat que es desconeix el procediment, segons informació oral procedent dels actuals propietaris, aquests asseguren que la casa va passar a ser una masoveria d'Altarriba. La família propietària actual són els antics masovers que van adquirir la propietat passada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).</p> | 41.9283800,2.3064500 | 442497 | 4642057 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43699-foto-08037-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43699-foto-08037-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43699-foto-08037-48-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al trobar-se ubicada al davant de l'església de Sant Martí de Riudeperes, la casa fou durant molt temps una mena d'hostal on es feien pans i coques per Nadal, i on la gent acostumava a anar a jugar a les cartes i a fer el tast de vins a la sortida de missa. Aquesta activitat va ser abandonada a la dècada del 1970. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 43700 | Creu d'en Molla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-den-molla | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XX | Originalment, aquest monument es trobava ubicat uns metres més a ponent, just per on ara passa la C-25. El traçat de la carretera va obligar a traslladar-lo a la seva actual ubicació. El futur desdoblament de la C-25 tornarà a afectar a aquest element, i fora bo tenir cura de no malmetre'l. | <p>Element moble commemoratiu erigit entre les masies La Caseta d'en Grau i la Sauleda, al peu del que era l'antic camí ral que anava de Vic a Girona per Sant Julià de Vilatorta, passat el pont de la C-25, que deixa passar el camí per sota, al marge dret del camí en direcció a la Sauleda. Es tracta d'un monòlit de pedra grisa amb la base rectangular, que s'estreny al centre descrivint una sinuosa còncava, i s'eixampla a la part superior en forma semicircular. Sobre aquest monòlit recauen dos paral·lelepípedes sobreposats, que fan de basament per una creu llatina de ferro molt decorada amb formes florals. El monòlit és llis, a excepció d'una motllura d'uns vuit centímetres que sobresurt i ressegueix el perímetre interior de l'element. La cara Oest duu la inscripció següent: Nasqué lo dia 2 d'agost de 1822 y morí lo dia 4 de setembre de 1908 a l'edat de 86 anys. La cara Est diu: Aquí morí Tomàs Pasqués (A) Molla, víctima del seu carro. Natural de Vich E.P.D.</p> | 08037-35 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>No es té notícia exacta de l'aixecament d'aquest pedró, però cal pensar que es va fer poc després del 1908, quan es produí la mort accidental d'aquest personatge. El monument és conegut popularment com a Creu d'en Molla per ser aquest el segon cognom del personatge que hi apareix commemorat. La seva existència s'explica pel pas per aquell indret de l'antic camí ral que menava de Vic a Girona, passat per Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta; és per aquest motiu que era molt abundant el pas de carruatges per aquest indret.</p> | 41.9216300,2.3034400 | 442242 | 4641310 | 1908 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43700-foto-08037-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43700-foto-08037-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||
| 43701 | Imatge del Sagrat Cor de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-del-sagrat-cor-de-jesus | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XX | <p>L'església parroquial conserva una imatge de bult rodó 'El sagrat Cor de Jesús' obra de Camps i Arnau. Aquesta imatge es troba situada a la capella lateral dreta de l'església, damunt de l'altar decorat amb estuc. Es tracta d'una imatge de fusta policromada que representa la figura de Jesús amb la mà dreta aixecada en actitud de beneir. La figura es troba pintada amb colors ocres i marrons. Com a característica singular cal fer esment d'una clara dicotomia. Mentre que en el cos es detecta un cert hieratisme, que ve donat bàsicament pels plecs del vestit amb un clar predomini de la verticalitat, el rostre és certament expressiu.</p> | 08037-36 | Nucli urbà de Calldetenes. Església de Ntra. Sra. De la Mercè. Plaça Vella s/n (08506 Calldetenes) | <p>Josep Maria Camps i Arnau, nascut a Sarrià (1879-1968) fou escultor i imaginer. Va estudiar a l'escola de la Llotja, sota el mestratge d'Agapit Vilamitjana, i va treballar a l'estudi de Pere Carbonell i Huget. Entre les seves obres destaca el monument al cardenal Vives (Sant Andreu de Llavaneres) i 'Ruth' al Palau de la Virreina de Barcelona(1949). L'església parroquial fou construïda a instàncies del bisbe de Vic, Manuel de Hartalejo, que el 1778 va obtenir de l'Academia de San Fernando l'aprovació dels plànols per tirar l'obra endavant. La devoció al Sagrat Cor de Jesús prové de l'antiga tradició nascuda al segle XIII. Malgrat tot, no va ser realment impulsada per l'església fins el segle XVIII, estenent-se a partir del papat de Pius IX per tota l'església. A la comarca d'Osona, el Dr. Torras i Bages divulgà i impulsà la pietat a través de la publicació 'Mes del Sagrat Cor de Jesús'. A partir d'aquell moment es crearen societats religioses, entre les quals destaquen les Serves del Sagrat Cor de Jesús, fundades per Joan Colell i Cuatrecases a Vic el 1881.</p> | 41.9260200,2.2835900 | 440600 | 4641811 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43701-foto-08037-36-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Josep Maria Camps i Arnau | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 43702 | Molí de la Frontera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-frontera | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIII-XX | Tot i que l'edifici s'ha mantingut, no hi ha hagut una política per part dels propetaris de conservació dels elements propis del molí. D'altra banda durant la realització de l'inventari tampoc ha estat possible veure'ls directament i fer una valoració exhaustiva del seu estat de conservació. | <p>Edifici que acull l'obrador del molí que pertanyia a la casa de la Frontera, i l'habitatge del moliner que hi treballava. Aprofitava l'aigua del Torrent de Sant Martí. Es tracta d'un edifici amb una planta en forma de L, ja que el tram de la vivenda del moliner sobresurt un tros en direcció a ponent, creant un angle recte a l'entrada de l'edifici. Mentre que l'obrador es cobreix amb una coberta a dues aigües, la vivenda compta amb dues teulades inclinades, ja que el tram de vivenda que s'escau adossat a migdia de l'obrador, té una alçada inferior, i compta amb una teulada inclinada independent, que comença sota l'ala de la coberta de l'obrador. Es tracta d'una construcció feta en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars ben escairats, que conserva restes de l'arrebossat exterior. Té planta baixa i primer pis, i s'ha aixecat aprofitant un lleuger desnivell de terreny en direcció a ponent, de tal manera que el primer pis es converteix en planta baixa al sector de llevant. L'obrador s'aixeca una mica més amb un pis sota teulada. La façana principal es troba encarada a ponent, i en realitat es tracta d'una façana doble formada per l'escaire que crea la vivenda que sobresurt en sentit perpendicular a l'obrador. La façana de l'obrador s'encara a ponent i compta amb porta d'accés situada a tocar de l'escaire que es remata a la part superior per una llinda de fusta. Al cantó esquerre s'obre un petit finestró sota el qual es detecta l'arcada que dóna accés al carcabà del molí. Al primer pis s'obren dues finestres de diferents mides sense cap element ornamental. El tram de façana de la vivenda que conforma l'angle recte de l'escaire s'encara al nord i s'obre amb un portal allindat situat a tocar de l'escaire, i per tant del portal d'accés a l'obrador, que s'ha reforçat a la part superior amb un seguit de fileres de maó. També el brancal dret es troba refet amb maó. Al primer i segon pis s'obre una finestra reforçada amb maons. La façana nord de l'edifici no té obertures, a excepció d'un petit finestral situat a la planta baixa, actualment tapiat. La façana de llevant té adossada al cantó nord la bassa del molí, que arriba a l'alçada del pis sota teulada. Allà s'aprecia una finestra rectangular i una altra a una alçada intermitja, a tocar de la cantonada. Al cantó de migdia d'aquesta façana s'adossa una teulada inclinada que crea un cobert. Sobre la façana, ja al cos de la vivenda, s'obre una finestra i un finestró. La façana de migdia és la que ha estat objecte d'algunes obres els darrers anys, ja que aquesta part de la casa ha estat arreglada com a segona residència. S'observen un seguit d'obertures, entre elles una porta allindada i algunes finestres, totes elles obertes recentment. A la façana de ponent de la vivenda s'observen dos finestrons a la planta baixa i una finestra al primer pis reforçades amb maó. La cadireta del molí va quedar afectada per les obres de l'eix transversal i es va tornar a refer amb formigó. Reparteix l'aigua de la bassa de Rosanas entre el torrent i el rec de la bassa del molí de la Frontera. La bassa de planta rectangular, es troba actualment engolida per la vegetació. L'obrador té dues moles i al costat una cuina gran que utilitzava el moliner. Una de les moles té el riscle que data del 1948. El carcabà és la part del molí on es fa caure l'aigua sobre el rodet i aquest fa rodar la mola volandera de l'obrador. Els dos rodets són més moderns i fets de ferro. A ponent del molí es troba el sedimentador, que són dos dipòsits on es deixa reposar l'aigua el rec i es sedimenten la sorra i el carbó. L'aigua decantada s'utilitzava a la casa del Molí de la Frontera. En el mateix marge hi baixa un rec fet de pedra, que condueix l'aigua en una canonada cap a la bassa del Verdaguer, i d'aquesta cap a la bassa del Blanqueig on havia les hortes del poble.</p> | 08037-37 | Entorn rural de Calldetenes. Molí de la Frontera s/n (08506 Calldetenes) | <p>Tot i que es desconeix la data en la qual va ser construït, aquest molí ha de ser tan antic com la resta dels molins del municipi - segles XII-XIII- . L'any 1232 els habitants dels dos masos Frontera -Jussà i Sobirà- , Arnau de Frontera i Bernat de Frontera, van arribar a un acord per la utilització del molí, que tenien a mitges, i van pactar disposar-ne una setmana cada un, a setmanes alternes, a comptar des de la posta de sol del dissabte. Deixà de funcionar als anys 70 del segle XX.</p> | 41.9269400,2.2983300 | 441823 | 4641903 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43702-foto-08037-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43702-foto-08037-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43702-foto-08037-37-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al costat del molí, sota la resclosa, es troba ubicat un pou. És el començament de la mina d'aigua de la Frontera. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||
| 43703 | Molí del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pujol | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | <p>Ubicat en la part més baixa del torrent de Sant Martí, aquest molí té la cadireta situada a l'alçada de Can Vinyets, i des d'allà l'aigua és conduïda per un rec fins arribar a la bassa. La cadireta i el rec encara es conserven. La bassa, de grans dimensions, es troba situada a la part alta de la casa - a llevant- i s'ha reduït els darrers anys, deixant actualment un petit dipòsit omplert d'aigua. La resta de la bassa, el tram més proper a la casa, s'ha dessecat i convertit en camp. L'antic edifici del molí es conserva de forma íntegra, malgrat que els darrers anys ha estat restaurat, modificant-ne íntegrament l'interior. Exteriorment consta de tres cossos adossats. S'ha aixecat aprofitant el desnivell natural del terreny, que descendeix en direcció al torrent. Com a cossos, destaca un central, de planta rectangular en sentit SE-NO, seguint la riba del torrent. Es tracta d'un cos de planta baixa i primer pis, aixecat aprofitant el desnivell del terreny, de tal manera, que a llevant del cos, al primer pis, actualment s'accedeix a peu pla, obrint-se una porta. Antigament aquest accés directe no es podia fer, ja que aquesta façana tocava directament a la bassa. Aquest cos es cobreix a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal es troba orientada al NO, i s'obre amb un gran portal d'accés a la planta baixa, rematat a la part superior per una llinda monolítica. Sobre aquesta llinda es detecta la presència d'un arc de descàrrega fet a base de carreus petits molt poc treballats. Sobre el portal d'entrada, al primer pis, s'obre una finestra quadrangular amb els ampits fets a base llindes monolítiques, i un finestró de reduïdes dimensions. A la façana de ponent d'aquest cos central s'observa la presència a la planta baixa d'una arcada de mig punt, feta a base de carreuons molt poc treballats, que dóna accés al túnel de sortida de l'aigua del molí, i que aboca directament a la riera. A l'alçada de la planta baixa i el primer pis s'observen dues finestres quadrangulars. La façana posterior no s'aprecia, ja que s'ha adossat un cos rectangular que amplia l'edifici per aquest cantó. A aquest cos central s'adossa un cos quadrangular ubicat a la cantonada NE de la casa. Es tracta d'un cos cobert a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. L'accés es realitza des de l'interior del cos central, ja que manca de portes exteriors. S'obren dues finestres, una a la planta baixa i l'altra al primer pis a la façana de ponent, que s'adossa a la principal del cos central. Es tracta de finestres quadrangulars. A la façana NO del cos s'obre un finestró a la planta baixa i una finestra al primer pis que sembla haver estat oberta recentment, producte de les modernes reformes. Al darrera de l'edifici, al sector SO, s'ha adossat un altre cos de planta rectangular cobert a dues aigües, que sembla ser producte d'una ampliació efectuada a l'edifici en un període més modern. A la façana posterior, encarada al SE, s'observen dues finestres, una a la planta baixa i una altra al primer pis, obertes recentment. A la façana lateral del NE també s'observen dues finestres per planta molt reformades. A la façana de llevant s'obren dues finestres arran de terra, ja que aquesta façana tocava directament a la bassa. Tot el conjunt es troba edificat en mur de mamposteria irregular, que ha estat rejuntat durant el procés de restauració de l'edifici. Interiorment l'edifici ha estat convertit en una moderna vivenda, que no conserva cap element de la distribució primitiva.</p> | 08037-38 | Entorn rural de Calldetenes Molí del Pujol, s/n (08506 Calldetenes) | <p>Es tracta sens dubte d'un dels molins més antics del municipi, malgrat que es desconegui la data exacta de la seva construcció. Els Pujol el van adquirir del mas Geperut al segle XIII. Així, el 1360, Guillem Pujol el va comprar a Arnau de Frontera, sobirà de diverses peces de terra, i es va establir un aniversari pagat amb les rendes d'un molí que antigament havia estat del mas Geperut. Potser es tractava del molí que es coneixerà més tard com del Pujol. (VILAMALA, 2002: 108) Al 1550 Joan Pujol i Joan Aragall van signar un contracte pel qual el primer donava llibertat per utilitzar l'aigua que sortia del seu molí al segon, sota certes condicions. De manera tradicional, el molí del Pujol sempre ha estat vinculat al proper mas del Pujol, funcionant com una dependència seva. Els actuals propietaris són els antics masovers del molí, que havien ocupat el molí com a tal, des de fa almenys cinc generacions, i es troben emparentats amb els propietaris del mas Pujol. Quan a la dècada del 1960 la propietat del Pujol es va fragmentar, el mas i el molí van passar a ser d'un total de dotze propietaris de la mateixa família que gestionaven la finca des de Barcelona. Vora l'any 2000 la propietat es va vendre, i els antics masovers van adquirir el molí. Inicialment, el mal estat de l'edifici va impulsar als propietaris a aixecar una vivenda veïna, ubicada a pocs metres al nord de l'antic edifici del molí. Actualment el vell molí s'ha restaurat i s'està adaptant com a vivenda. Com a molí, fa més de cent anys que no funciona i la maquinària interior fa almenys una vuitantena d'anys que ja no existeix. Del conjunt dels sis molins del terme, va ser el primer que va deixar de funcionar.</p> | 41.9296500,2.2929700 | 441381 | 4642207 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43703-foto-08037-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43703-foto-08037-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43703-foto-08037-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El carcabà tenia tres rodets que feien girar tres jocs de moles. Per davant de la casa passava l'antic camí que anava de Calldetenes a Folgueroles. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 43704 | Molí de Rosanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-rosanes | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII | Com a elements del molí, només conserva la cadireta, part del rec i l'espai del carcavà. | <p>Edifici situat a tocar de la C-25, al qual s'accedeix mitjançant un petit vial que s'ha habilitat sortint de la rotonda de la sortida de la C-25 en direcció a Calldetenes. El mateix camí permet el pas per sota de la C-25 en direcció a la BV-5202 a l'alçada de molí de la Calvaria. Aquest molí aprofitava l'aigua del torrent de Sant Martí. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. En realitat el mateix edifici unifica dos espais ben diferenciats, sota la mateixa teulada. Per una banda, l'habitatge del moliner, i per l'altra, el molí pròpiament dit. L'edifici s'ha aixecat en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars de mida més gran. Tot el conjunt ha estat arrebossat amb ciment que roman a la vista sense pintar, deixant visibles els carreus ben tallats de portes i finestres. Al mig de les façanes principal i posterior, s'aprecia perfectament a juntura dels dos cossos que conformen l'edifici, ja que s'ha deixat a la vista els carreus que configuraven l'antiga cantonada de la casa dels moliners. L'edifici compta amb pis semisoterrat, planta baixa, primer i segon pis, ja que s'aprofita un petit desnivell del terreny a llevant de l'edifici. La façana principal es troba encarada a ponent, i es caracteritza per la presència d'un cos quadrangular, que ocupa tot el tram esquerre de la façana-sector nord- fins a l'alçada del primer pis, en el qual es converteix en una terrassa protegida per una barana de ferro. L'accés a l'edifici es realitza mitjançant dues portes contigües situades a tocar l'una de l'altra, que donen accés a les dues estances que acull l'edifici: vivenda i molí. Es tracta de portals rebaixats, fets amb dovelles quadrangulars que han estat objecte de restauració recent. Al primer pis, les obertures presenten diferents característiques i es troben a diferent nivell, ja que unes es corresponen al primer pis del molí i altres al primer pis de la vivenda. Al sector de la vivenda s'observa la presència d'una porta adintellada que dóna accés al terrat del primer pis, i una finestra també adintellada, que recau sobre un ampit motllurat. Al sector del molí, les finestres són més senzilles. En total se n'observen dues. La centra sembla ser l'original, mentre que el finestró del cantó de migdia, amb els brancals fets amb maó, sembla una obertura més recent. Al segon pis només la vivenda té obertures, destacant la presència d'un balconet que s'escau just sota el carener de la vivenda, i un petit finestró emmarcat amb lloses monolítiques ben treballades. Les façanes nord i sud manquen d'obertures, i s'han deixat a la vista sense arrebossar. La façana de llevant es presenta més unificada que la de ponent, deixant a la vista només alguns trams més reforçats amb carreus més grossos al mig de la paret. S'obre amb petits finestrons que es reparteixen de forma irregular al llarg de tots els pisos dels dos edificis. En tots els casos es troben reforçats per llindes ben tallades. Destaca com a obertura, la presència d'una volta de mig punt, que s'observa a la planta semisoterrada del sector de migdia, que és el que es correspon a l'estança del molí. Aquesta arcada permet observar la presència d'un espai que es correspon amb l'antic carcavà del molí. A l'altra banda de la C-25, torrent amunt, a uns 200 metres, s'ha conservat la cadireta del molí. Es tracta d'una cadireta doble que regula l'aigua cap al rec de Rosanes i al torrent. Es tracta de tres carreus amb una incisió vertical al centre que permetia encaixar una fusta per tal de tapar la sortida de l'aigua i desviar-la cap a la bassa. Dos dels carreus de pedra són de 70 cm d'alçada x 30 cm d'amplada x 30 cm de fons; el tercer sembla reaprofitat, ja que compta amb dos incisions verticals, una de les quals no té utilitat. Les seves mides són 90 cm d'alçada x 25 cm d'amplada i fons.</p> | 08037-39 | Entorn rural de Calldetenes. Molí de Rosanes s/n (08596 Calldetenes) | <p>No ha arribat informació que faci referència explícita al molí de Rosanes anterior al 1650, però se sap que el 1398 la família Rosanes estava instal·lada al terme de Sant Martí de Riudeperes. Almenys des del segle XVII, ha estat una de les masoveries del mas La Calvaria, i el molí era de la seva propietat i es trobava arrendat a un moliner que pagava censos a dita casa. De l'observació dels paraments existents a l'actual edifici del molí, sembla deduir-se que en primer lloc cal parlar de l'aixecament d'una casa, que possiblement es correspondria amb la residència de la família Rosanes. Aquesta casa podria datar-se entorn al segle XVI, i es correspondria amb el sector destinat a vivenda de l'edifici actual. La línia de carreus ben tallats que s'observa a mitja façana, on s'acaba aquest cos, indica que hi va haver un moment en el qual aquest parament fou una cantonada exempta. Possiblement a mitjans del segle XVII es va construir el molí, que es va adossar a migdia de la casa, aixecant un tram més de casa i encabint les dos edificis sota la mateixa teulada i fent-ne una única construcció. Els dos portals, de similars característiques, són obra d'aquest moment segurament, i és que malgrat la unió, els dos cossos mantingueren sempre la diferència d'usos i accessos. Una fotografia de l'any 2002, VILAMALA (2002: 277), mostra el molí tal i com era amb el parament original sense arrebossar, i permet observar un parament fet amb pedra molt irregular, i d'una qualitat escassa. Cal pensar que entre el 2003 i el 2005 es dugué a terme la reforma de la façana, procedint a arrebossar-la, però respectant en la seva totalitat les obertures existents. Com a molí va deixar de funcionar a la dècada del 1940, i des d'aleshores les peces que conformaven la seva estructura s'han anat perdent i fent malbé. Actualment, del molí només queda la cadireta i restes dels dos rodets que el conformaven. Actualment és una segona residència no visitable.</p> | 41.9278500,2.3010100 | 442046 | 4642002 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43704-foto-08037-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43704-foto-08037-39-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'aigua recollida per la cadireta baixava per un rec, actualment perdut, que baixava paral·lel al riu i desguassava en una bassa quadrangular que, malauradament, la construcció de la C-25 va fer malbé. Va tornar a ser refeta amb formigó, però que actualment no té ús. A l'interior de l'estança del molí no queden elements que indiquin la presència del molí, a excepció de l'espai destinat a acollir-lo. El carcavà encara pot apreciar-se i es conserven restes que indiquen que hi havia dos rodets que feien girar dues moles. Actualment, aquest molí es troba inclòs dins de la ruta dels molins, però no és visitable, ja que es tracta d'una vivenda privada, utilitzada com a segona residència. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||
| 43705 | Molí de la Calvaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-calvaria | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XI | Actualment es tracta del molí que millor ha conservat el seu estat entre tot el conjunt dels antics molins de Calldetenes, en part gràcies a l'interès i els esforços per la seva restauració, duts a terme pels seus propietaris. L'any 1994 va ser començat a restaurar, conservant al màxims els seus elements originals, i mantenint-se fidel a la seva estructura i funcionament.També s'ha aprofitat elements procedents d'altres propietats de la Calvaria. És el cas de les rajoles que conformen l'era de l'entrada del molí. En realitat es tractava de les rajoles que formaven l'era del mas la Calvaria, i que apareixen fotografiades entorn al 1920-1927 i publicades a VILAMALA (1002: 158) | <p>El molí de la Calveria es troba format per un grup de tres edificis adossats. Un d'ells és el femer, a llevant s'hi adossa l'obrador, i a llevant d'aquest darrer s'adossa la vivenda del moliner. Tots tres conformen un edifici amb una forma aproximada de T. Tots tres compten amb cobertes independents a dues aigües. Possiblement el cos més antic és el central, que és correspon a l'obrador. Es tracta d'un cos quadrangular, de planta baixa, que s'aixeca aprofitant un lleuger desnivell del terreny en sentit al torrent de Sant Martí que s'escau a migdia, i que és aprofitat per ubicar el carcabà. Es cobreix a dues aigües, i la construcció és feta en mur de mamposteria irregular sense arrebossar. Compta amb planta baixa i pis sota teulada. L'accés es realitza per la façana de migdia, encarada al torrent. A la part inferior d'aquesta façana s'obre el carcabà del molí, que deixa anar l'aigua a través d'un rec novament al torrent. El carcabà es troba en perfecte estat. Han estat restaurats els seus dos rodets amb fusta de roure. L'aigua que surt del carcabà s'aprofita per fer rodar una mola d'esmolar eines del camp. L'accés a l'interior es realitza mitjançant un portal allindat presidit per una llinda de fusta. Al primer pis s'obren dues finestres quadrangulars sense cap decoració afegida. Al pis sota teulada s'obren dos finestrons petits. D'aquest cos només s'aprecia la façana nord, ja que a llevant i ponent s'adossen els altres dos cossos de l'edifici: el femer i la casa. A la façana nord s'obre un gran portal presidit per una llinda monolítica que sembla ser de nova factura. Al pis sota teulada s'obren dos finestrons petits. L'interior d'aquest cos acull el molí, i sembla ser el més antic de tots. A l'interior de la planta baixa s'ubica l'obrador que conserva dos arbres i la maquinària i les moles corresponents als dos rodets del molí. Un d'ells era pel moldre farina per les persones, i l'altre blat de moro per als animals. L'estructura i el funcionament de tots dos és similar, apreciant-se la tremuja, el canalot, les moles volants, les moles fixes, els farinals i les farineres. Tots aquests aparells estaven connectats a dos arbres que descendien fins el carcabà i es connectaven amb els rodets que eren moguts per l'aigua, movent així les moles. Dins de l'obrador es conserva també un antic forn de pa. L'obrador del molí té dues dates inscrites del 1840 i del 1847 que es deuen correspondre a reformes. Tot l'espai es troba actualment restaurat, respectant els materials originals, i museizalitzat, amb un recull d'eines utilitzades per les feines del camp, i altres elements lligats a l'explotació i la feina de moliner i forner. També s'hi troben reproduccions que permeten una retrospectiva històrica de la feina de moldre. A ponent d'aquest cos es situa el femer, recentment restaurat, i condicionat com a sala de treball i recepció del museu del molí. Es tracta d'un cos de plata quadrangular cobert a dues aigües. L'accés es realitza actualment per la façana encarada a ponent, on destaca una porta oberta amb una llinda monolítica i un finestral obert amb un arc rebaixat fet amb maó. A la llinda s'aprecia la següent inscripció: 'Barnardí Santaló any 1736', però en realitat es tracta d'una llinda reaprofitada, vinguda de fora de la comarca i col·locada durant la restauració. El parament exterior del cos ha estat rejuntat i arrebossat parcialment en alguns trams. A les façanes de migdia i nord s'obren algunes finestres de nova factura. Totes les obertures, a excepció de la porta, són obra de la restauració efectuada a partir del 1994 i que va condicionar l'espai com a museu. A llevant del cos central del molí s'adossa la casa del moliner. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, disposada en perpendicular respecte als altres dos cossos, que es cobreix a dues aigües i compta amb planta baixa, primer i segon pis. Aquest cos configura la forma de T del conjunt.</p> | 08037-40 | Entorn rural de Calldetenes. Molí de la Calvaria s/n (08506 Calldetenes) | <p>Les notícies més antigues del molí de la Calvaria es remunten al 1236, quan Pere Calvaria i la seva dona Ferrera van prometre a la pabordia de febrer de la catedral de Vic, no separar el molí del mas, reconeixent alhora, que el molí era propietat eminent del monestir de Santa Maria de l'Estany, i la bassa sota el domini de Sant Pere de Vic. (VILAMALA, 2002:94). Amb tot, cal suposar que aquest molí té els seus orígens reals al segle XI. El molí fou sempre una font importantíssima d'ingressos de la família Calvaria, que hagué de passar al llarg del segles per nombrosos conflictes i plets judicials a causa del molí. Són aquests plets el que moltes vegades permeten conèixer la seva trajectòria. Al voltant del 1332 se'n coneix un protagonitzat per Francesc Calvaria, per problemes amb les servituds de l'aigua amb els comtes de Múnter -els Alta-Riba- . La sentència establia l'amplada i alçada dels canals que sortien de la bassa i els drets sobre l'aigua. (VILAMALA, 2002:96). A través de documentació del segle XIX, es té notícia que l'activitat del molí fou interrompuda durant el segle XV. Dit document -del 1489- reconeix que el molí es troba destruït, i dóna permís a Joan Calveria de la manera que consideri oportuna el molí, el casal, el cup, el canal, la bassa i la resta d'estris. (VILAMALA, 2002:97). A la dècada del 1950 part de la bassa es va escapçar al construir la carretera. El molí va funcionar fins a l'any 1980. El molí ha estat recentment rehabilitat per la família Albó, hereus de la Calvaria, i actualment és obert al públic, configurant un punt important de visita dins la ruta dels molins, i és un museu i sala d'exposicions on també s'hi fan xerrades, i que es pot visitar des del 2005.</p> | 41.9276200,2.3059200 | 442453 | 4641973 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43705-foto-08037-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43705-foto-08037-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43705-foto-08037-40-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) Es tracta d'un cos aixecat també en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus de mida superior ben escairats. La darrera restauració ha arrebossat les façanes amb ciment, impedit la visió de l'aparell del mur, deixant a la vista només la pedra de les cantonades. Al nord, s'adossa un altre cos, de moderna construcció destinat a la planta baixa com a magatzem, finalitzant a l'alçada del primer pis en un terrat cobert. Cal pensar que com a vivenda ha estat restaurada conservant les obertures bàsiques originals. D'entre totes elles destaca la porta principal d'accés a l'edifici que s'obre a la façana de llevant, i que per trobar-se la construcció aixecada aprofitant el desnivell, es correspon al primer pis de l'edifici. Es tracta d'un portal format per dos brancals fets amb carreus de pedres quadrangulars i rectangulars, realitzant els dos superiors una forma curvada que crea un portal deprimit convex. La part superior es remata amb una llinda de pedra monolítica on hi consta la inscripció: IHS>Jesucrist>mort>al>Calvari els d'así recordi> i l'any 1596 sota el dibuix del mont Calvari amb les tres creus. Segurament es tracta d'una data que indica una reforma. Destaquen la presència de dues finestres en aquesta façana, situades a l'alçada del primer pis, on s'aprecien arcs conopials a la llinda superior. A llevant de la vivenda es situa la bassa, de grans proporcions, feta amb carreus de pedra, que sobreeix l'aigua amb un salt. La cadireta del molí ja no és visible, ja que es troba al vessant dret del torrent. L'obrador del molí com a espai musealitzat ha estat completat amb una important col·lecció d'estris agrícoles, i eines relacionades amb la feina de moldre, que hores d'ara és la més important que s'ha pogut localitzar en tot el terme de Calldetenes. La majoria de les peces provenen del mateix mas de la Calvaria, i altres han estat recollides dintre i fora del terme. Al tractar-se d'un museu fet de forma espontània, no existeix catalogació que expliqui l'origen de les peces. La relació que s'ha observat ha estat la següent: -1 mola sobirana de 1,30 cm de diàmetre -1 pastera -1 forn de pa amb pales -1 mola per moldre tabac de 6 cm de diàmetre - 1 torn de passar farina - 1 balança - 1 parell d'esclops - 1 romana - 1 esclopet per segar - 1 garrot - 1 volant - 1 martell de picar dalla - 1 carbasset i pedra d'esmolar - 1 enclusa - 1 dalla - 2 botoies - 1 forca - 1 jou de vaques i dos morrions - 1 rampi - 1 arpia - 1 ganxo - 3 sedassos - 1 arada xica - 3 reproduccions de molins per moldre manualment - 1 quartera - 1 quartà - 1 picotí | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||
| 43706 | Pont del Molí del Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-del-nadal | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII-XX | Actualment, es troba tan cobert pel fullam que s'ha anat abocant, que la seva presència passa pràcticament inadvertida, ja que es troba gairebé tapat, i és intransitable. Caldria, doncs, una petita neteja de la vegetació de sobre i de l'entorn, per fer-lo un altre cop transitable. | <p>Petit pontarró que permetia salvar el desnivell i el petit congost que en aquest indret crea el torrent de Sant Martí, passant d'una banda a l'altra. Sens dubte es tractava d'un pontarró utilitzat pels propietaris de l'antic molí del Nadal, ja que es troba aixecat a tocar del que antigament era aquest edifici, pràcticament salvant l'espai del torrent que era utilitzat com a bassa del molí. Es tracta d'un petit pont aixecat a base de carreus de pedra disposats de forma irregular, units amb argamassa. Es troba format per una sola arcada, creant a sobre un camí, que permet el pas entre una banda i altra del torrent. No s'observen baranes de protecció als costats, per la qual cosa segurament es tractava d'un pontarró sense gaire ús. Actualment, s'hi ha anat abocant fullam dels camps de la vora, i la vegetació de l'entorn ha anat creixent, per la qual cosa resta totalment amagat, i no es poden apreciar amb detall les seves característiques.</p> | 08037-41 | Entorn rural de Calldetenes | <p>Cal pensar que es tracta d'un element lligat a la presència del veí molí del Nadal, aixecat possiblement a instàncies dels propietaris del molí per facilitar el pas de persones i cavalleries. El pont s'escau sobre el tram del torrent que feia les funcions de bassa. Es tractava d'una bassa de grans proporcions, o millor dit, s'embassava el torrent i es reconduïa cap al carcabà del qual actualment no en queda res. Aquest molí es trobava sota el domini de la família Altarriba, que a finals del segle XIX encara el conservava entre les seves propietats. L'habitatge es troba molt modificat i és difícil trobar-hi restes de l'antic molí. Cal pensar que quan el molí quedà abandonat durant les primeres dècades del segle XX, també s'abandonà el pas del pont.</p> | 41.9271200,2.3089400 | 442703 | 4641915 | 08037 | Calldetenes | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43706-foto-08037-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43706-foto-08037-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43706-foto-08037-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 43707 | Can Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tona | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XI-XIX | <p>Masia amb planta en forma de L invertida, arrel d'una ampliació soferta a partir d'una antiga planta quadrangular. Es tracta doncs d'un edifici que té un tram, que potser identificat amb el tram de masia originària, que es cobreix a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, i un altre tram, afegit a ponent, que es cobreix amb una teulada inclinada. Tots dos cossos es troben a la mateixa alçada, com si es tractés d'un sol, ja que al mateix moment de fer l'ampliació amb el cos afegit a ponent, s'elevà el nivell de la casa, afegint un segon pis, sota el qual s'integraven els dos cossos. Compta, doncs, amb planta baixa, primer i segon pis. La construcció de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus de mida superior ben escairats. Alguns trams, especialment els del segon pis, són fets en tàpia. Darrerament, les façanes, especialment la de migdia i llevant, han estat arrebossades amb ciment. S'han deixat a la vista, però, tots aquells elements de pedra ben treballada, ubicats especialment a les obertures. La casa s'aixeca aprofitant un petit desnivell del terreny en sentit de ponent; per tant, al costat de llevant, s'entra per la la porta d'accés a la casa directament pel primer pis. La façana principal és orientada a migdia, i s'obre amb un portal arquitrabat, que s'escau a centre, presidit per una llinda monolítica, i uns brancals formats per carreus rectangulars i quadrangulars ben treballats. Al sector de ponent, al cos afegit de la casa, s'obre un portal arquitrabat format per una llinda de fusta, sembla que aquest tram de casa es destinava a corts. Al primer pis s'obre una finestra central, i una altra finestra al sector afegit a ponent. Totes dues tenen llindes monolítiques, però la central ha estat decorada amb una llosa encastada a la part superior que recorda l'estança de mossèn Jacint Verdaguer, i on es pot llegir: ' Mossèn Jacinto Verdaguer fent de mestre i de pagès en aquesta masia de Can Tona del 1860 al 1870 cursant al Seminari de Vich planeja part de son poema l'Altàntida'. Aquesta placa es troba protegida per un guardapols superior, acabat en dos culs de llàntia decorats amb escuts de Catalunya. Sembla un element ornamental modern, afegit posteriorment a la façana. La llinda de la finestra del sector de ponent conté un petit arc conopial molt rebaixat, i duu inscrita la data de 1688. Al segon pis, destaca la presència d'una eixida ubicada sota teulada, que suposa un recreixement del cos original de la masia, efectuat per tal d'unificar la teulada amb el cos afegit a ponent. És una eixida formada per una galeria ubicada sota la teulada, que es recolza sobre un pilar central, i es protegeix amb una barana de fusta. La façana de llevant compta amb una porta que permet l'accés al primer pis de l'edifici, degut al desnivell del terreny que permet l'accés directe en aquest pis. Es tracta d'una porta, precedida d'una escala de pedra, i coronada amb una llinda monolítica, amb una inscripció gravada on es llegeix: Josep Tona, 1787. La façana posterior, encarada al nord, és molt poc visible, ja que a pocs metres de la casa s'aixeca un gran cobert de planta rectangular, fet en mur de paredat irregular i protegit amb una coberta inclinada. És un cobert de grans proporcions, de planta baixa i primer pis, pràcticament enganxat a la casa. Per aquest motiu només són visibles les finestres del segon pis, que són de mida molt petita, i situades pràcticament sota teulada. A la façana de ponent s'aprecia un escaire, produït per l'ampliació del mas a ponent en un tram. Hi ha una finestra quadrangular, oberta recentment, i alguns finestrons al segon pis. La planta baixa i el primer pis es troben ocupats per cossos adossats, amb coberta inclinada, alguns dels quals són rematats amb maó, i semblen reestructurats més modernament.</p> | 08037-49 | Entorn rural de Calldetenes. Mas Can Tona s/n (08506 Calldetenes) | <p>Documentat des del segle XIII, tot i la manca de referències històriques, cal pensar que es tracta, com altres masies de la zona, el una casa que té els seus orígens entre els segles XI-XII Les poques cites documentals del mas les trobem de manera indirecta en un document entre Guillem, cellerer de Sant Tomàs de Riudeperes, i Pere Clotes, on es defineixen els drets que Guillem tenia sobre una propietat al lloc anomenat Puig, que afrontava a orient amb el mas Tona. (VILAMALA, 2002: 110). La propietat útil fou de la família Tona, que residí al mas. La llinda del portal de llevant així ho indica, amb la figura de Josep Tona l'any 1787. La família Tona va desaparèixer a principis del segle XX. En aquells moments la propietat fou adquirida per la família Coma de Barcelona. Actualment, Catalina Coma és la propietària per herència familiar. La propietat de Can Tona va unida a la de la Teuleria de Can Tona. A nivell constructiu, cal pensar que la casa és un edifici aixecat vora el segle XVI, segurament sobre els fonaments d'una construcció ja present. Cal pensar que al segle XVII s'efectuaren les primeres reformes, i així ho indica la llinda del primer pis amb la data de 1688. Al segle XVIII, s'obrí la porta de la façana de llevant, l'any 1787. Segurament, aquesta reforma ve determinada per un nou repartiment d'usos en la masia, que s'ha mantingut fins a l'actualitat, destinant la planta baixa a corts i el primer pis a vivenda. D'aquí l'obertura d'una porta d'accés directe al primer pis de la casa. Segurament, al segle XIX s'afegí un nou cos a ponent, destinant la planta baixa a magatzem i el primer pis a ampliació de la vivenda; segurament aprofitant aquest ampliació s'optà per aixecar un segon pis, unificant la construcció. La cabanya fou construïda el 1865. Estructuralment, no s'han fet reformes importants, ja que la família propietària, de Barcelona, no hi ha residit mai, estant ocupada des de principis del segle XX amb masovers. Fa deu anys es va procedir a l'arrebossat de les façanes.</p> | 41.9306300,2.2982300 | 441818 | 4642312 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43707-foto-08037-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43707-foto-08037-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43707-foto-08037-49-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Uns metres al sud-est de la casa es troba la cabanya. Es tracta d'un edifici aixecat amb mur de paredat, amb les fileres de pedra bastant ben disposades. S'ha cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a l'obertura principal, que s'obre en direcció a ponent. Destaca l'existència d'una gran arcada, a la façana de ponent. Es tracta d'una arcada rebaixada, reforçada amb maó disposat a sardinell. Per darrera de la casa passava l'antic camí que anava de Calldetenes a Folgueroles per Sant Tomàs de Riudeperes. Actualment, aquest camí es troba convertit en un rec que recull les aigües de la C-25. Jacint Verdaguer va escriure la primera versió de 'L'atlántida' entre 1867-1868, quan era seminarista de Vic. Mossèn Verdaguer va viure a la casa durant els deu anys que va estudiar com a seminarista. El poeta va escriure part de la primera versió, i sembla que la va deixar amagada en una de les bigues de la cambra. Feia, a més, de mestre dels nens de la casa. A la façana de la casa hi ha una placa que recorda l'estada del poeta de Folgueroles. Associada a la casa de Can Tona, hi ha la propera casa de la Teuleria de Can Tona, que forma part de la mateixa propietat. Cal pensar que es tractava originalment d'una petita vivenda associada a l'indústria d'una teuleria. Malgrat tot, no hi ha referències documentals que permetin establir l'entrellat dels orígens. | 95|96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 43708 | Teuleria de can Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-can-tona | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIX | La casa ha estat adaptada recentment com a taller d'escultura però s'han respectat els seus trets tradicionals. | <p>Vivenda, coberts i paller situats al costat del que devia ser una antiga indústria de teuleria, dependent del veí mas de Can Tona, al qual es troba lligat històrica i territorialment. Actualment, només es pot procedir a la descripció de la casa, ocupada segurament pels masovers que se'n cuidaven de la teuleria, i dels coberts pallers, construïts, de forma excepcional en maó. La casa és un edifici de planta rectangular, producte de la suma de tres cossos, aixecats en moments diferents. Cal pensar que inicialment es tractava d'una vivenda formada per un cos de planta quadrangular, de petites dimensions, de planta baixa i primer pis, coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La orientació d'aquesta vivenda es fa a migdia, i s'obria amb un portal allindat reforçat amb maons disposats a sardinell, segurament modificat posteriorment. Al primer pis s'obrien dues finestres quadrangulars. A ponent d'aquesta vivenda s'adossava un cobert quadrangular de planta baixa i coberta inclinada. Aquest nucli originari de la casa és perfectament apreciable, ja que es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular d'escassa qualitat constructiva. A partir d'aquest cos originari es va procedir a una ampliació. Els cossos i estances ampliades es detecten perfectament ja que es van realitzar en maó, i contrasta perfectament amb el nucli més antic. Aquesta ampliació va consistir en l'aixecament d'un primer pis sobre el cobert de ponent. La teulada d'aquest nou tram es va unificar amb la teulada ja existent. Aquesta ampliació va fer que aquest sector de la casa es reconvertís tota en vivenda, i va modificar l'orientació de la casa, que des d'aquell moment es va fer en direcció a ponent, obrint el portal principal a l'antic tram de cobert ara convertit en façana principal de la casa. La planta baixa on s'observava la pedra es va arrebossat amb ciment, i es va obrir un portal allindat, sense cap ornamentació. Al primer pis, fet amb maó, es van obrir tres finestres. L'ampliació també va fer que a llevant de l'antiga casa s'afegissin nous espais destinats a coberts. Concretament, es van afegit dos cossos rectangulars, un de planta baixa i primer pis cobert a dues aigües, però més baix, que s'alineava amb la façana de migdia de la casa, i un altre cos de planta baixa i coberta inclinada ocupant el quadrant nord. Aquesta diferència d'alçada, crea a la façana nord de la casa un escaire, que s'ha aprofitat per obrir una finestra. A pocs metres a migdia de la vivenda s'ubiquen els coberts i el paller, que com a originalitat, tenen la característica d'haver estat íntegrament construïts en maó, sens dubte per l'abundància d'aquest element gràcies a la indústria de la teuleria. Destaca entre tots el paller. Es tracta d'una construcció de planta rectangular coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Aquest paller faria les funcions de cabanya en altres masos. S'ha aixecat aprofitant un petit desnivell del terreny en sentit de ponent, la qual cosa implica que, en aquesta façana, compta amb un pis semi-soterrat, al qual s'accedeix mitjançant una porta. Segurament l'edifici es troba aixecat aprofitant les restes d'una antiga cabanya, ja que la façana principal, vers on s'orienta d'edifici i cap a on s'obre, és una façana de pedra, feta amb carreus disposats irregularment, a la qual s'afegeix la resta de l'edifici construït en maó. Cal pensar que quan s'aixecà el paller, s'aprofità la façana de l'antiga cabanya. Aquesta façana, orientada a llevant, s'obre amb una gran arcada rebaixada, reforçada amb maó. La façana nord d'aquest cos, s'obre amb dues finestres rectangulars molt estretes, i amb un gran finestral, al sector de ponent, que ja queda a l'alçada d'un primer pis. Es tracta d'un finestral format per una arcada de mig punt reforçada amb un pilar central i feta amb fileres de maó. Un dels dos buits que la conformen es troba actualment tapiat.</p> | 08037-50 | Entorn rural de Calldetenes. Teuleria de Can Tona s/n (08506 Teuleria de Can Tona) | <p>Es tracta d'una antiga dependència pertanyent a mas Can Tona, ubicada pocs metres al nord-est d'aquella. Cal pensar que inicialment es tractava d'una petita vivenda que acollia els masovers que es cuidaven de l'explotació de l'antiga teuleria propietat d'aquest mas. La propietat sempre ha anat lligada a Can Tona, per tant, cal tenir en compte que fins a principis del segle XIX fou propietat de la família Tona, i a partir d'aquest moment fou venuda amb el mas a la família Comas de Barcelona. Aquesta família, resident a Barcelona, l'explotà amb masovers. Segons informació oral procedent dels actuals ocupants, hi ha la tradició oral de que al mas hi vivien dues famílies, una que s'ocupava de l'explotació de les terres, i una altra que s'ocupava de l'explotació de la teuleria. Malgrat aquesta explicació, la repartició de l'espai de la vivenda no sembla ser apta més que per una família, que s'encarregaria de l'explotació de la teuleria, i quan aquesta va deixar de funcionar, de l'explotació de les terres. De la teuleria no en queda rastre, tot i que segons informació oral, podia haver estat en un petit turó al peu de l'actual camí, al sud-oest de la casa. Actualment, s'observa un petit turonet, ocupat per una torre d'alta tensió, i molt modificat pel pas del camí. De la teuleria antiga ni els veïns més vells poden donar-ne referències, la qual cosa vol dir que podria haver desaparegut com a teuleria almenys a finals del segle XIX. Malgrat tot, no cal dubtar de la seva existència, ja que de totes les cases de Calldetenes, aquesta és la única que fa una utilització important del maó, especialment als edificis dels coberts i sobretot al paller, la qual cosa indica l'abundància d'aquest recurs en aquesta casa.</p> | 41.9321200,2.2970000 | 441717 | 4642479 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43708-foto-08037-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43708-foto-08037-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43708-foto-08037-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) La façana de ponent compta amb una portella al pis semisoterrat, oberta amb una arcada de mig punt, fet amb maons quadrangulars formant un fals regràs. Al primer pis s'obre un gran finestral doble, format per dues arcades de mig punt, reforçades amb fileres de maons, que es recolzen amb un pilar central també de maó. A la façana de migdia s'adossa un altre cos independent, que fa les funcions de cobert. Es tracta d'un cos que s'alça ocupant pràcticament tota la façana, i s'estén en sentit perpendicular. Es cobreix a dues aigües, i s'obre amb un seguit de finestrals rectangulars, rematats a la part superior per un arc de mig punt. Tot el cos és fet íntegrament en maó. Del conjunt de l'edifici destaca el sector destinat a coberts, ja que sens dubte és el més original de la casa. Destaca especialment per tractar-se de una de les poques construccions rurals del terme de Calldetenes, fetes íntegrament en maó. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 193,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/