Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43741 | Fons documental de la parròquia de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-la-merce | <p>GINEBRA i MOLINS,R. (2000) 'Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons', dins Lligall (Barcelona), 16 . p. 11-83.</p> | XVIII-XX | <p>Com a arxiu parroquial de Calldetenes s'entén la documentació procedent de l'església parroquial de la Mercè, ubicada al centre del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'una església nascuda a redós de l'aparició d'aquest nucli al segle XVIII. Es tracta d'un arxiu de caràcter sagramental, que s'estén entre els anys 1782 i 1999. Inclou: -Llibres sacramentals -Baptismes (1832-1856) , ( 1857-1873), (1873-1904), (1905-1931) -Confirmacions (1868-1934) -Matrimonis (1857-1882), (1883-1974), ( 1934-1956), -Consentiments( 1915- 1952) -Defuncions (1857-1873) -Visites (1904-1917) -Funerals i caps d'any (1832-1865) ,(1874-1935) -Fundacions i causes pies (1782-1878) -Administració (1872-1878), (1940-1944)</p> | 08037-83 | Arxiu Episcopal de Vic. C/Santa Maria núm. 1 Vic (08500 Vic) | <p>El fons va ser dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic el 17 de gener de 2004. Inclou dins el seu terme les capelles de Sant Marc, Sant Francesc s'hi moria i Sant Llàtzer. La parròquia de la Mare de Déu de la Mercè de Calldetenes té el seu origen el 1778, any en el qual es va construir una església o capella al nucli de Calldetenes. Fins al moment, les funcions parroquials les havia exercit Sant Martí de Riudeperes, a l'altre extrem de municipi, que era sufragània de Sant Julià de Vilatorta. Inicialment era regida per un capellà. El 1832, per acord entre el batlle de Calldetenes, el bisbe de Vic i el rector de Sant Julià, la capella passà a ser regida per un vicari amb residència fixa, i és en aquest moment que s'inicien els registres sagramentals propis. El 1855 va ser reconeguda com a parròquia sufragània de Sant Julià, i el 1878 com a parròquia independent.</p> | 41.9241600,2.2844300 | 440668 | 4641603 | 1792 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43742 | Fons documental de la parròquia de Sant Julià de Vilatorta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-julia-de-vilatorta | <p>GINEBRA i MOLINS, R. (2000) 'Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons', dins Lligall (Barcelona), 16. p. 11-83.</p> | XIII-XVI | <p>Aquest fons documental conté documentació relativa al terme de Calldetenes, ja que a nivell eclesiàstic, l'església de Sant Martí de Riudeperes, que exercia les funcions de parròquia del terme fins el 1778, era en realitat sufragània de la parròquia de Sant Julià de Vilatorta; per tant, era el rector d'aquesta parròquia qui duia el control de la vida parroquial i era testimoni de bona part de les transaccions dels seus habitants. Del conjunt de l'arxiu parroquial, s'ha triat les sèries susceptibles de contenir informació sobre Calldetenes, deixant de banda altres sèries com són les de les confraries. Aquest arxiu es troba dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic, i inclou: -Manuals notarials (1284-1725) -Testaments (1382-1900) -Actes notarials (1594-1798) -Processos (1631-1834) -Registres de documents (1001-1900) -Vària notarial (1501-1800) -Pergamins(1001-1700)</p> | 08037-84 | Arxiu Episcopal de Vic. C/Santa Maria núm. 1 Vic (08500 Vic) | <p>Els orígens dels arxius parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions, etc. D'altra banda, cal tenir en compte que rector de la parròquia era qui en la majoria dels casos exercia la funció de notari i testimoni en bona part de les transaccions quotidianes i altres aconteixements de la vida durant l'Edat Mitjana, d'aquí que aquest fons parroquials continguin en moltes ocasions documentació des dels segles XI-XII i en endavant de caràcter notarial. En aquest cas, la parròquia exercia les funcions de notari i registrador dels parroquians de Sant Martí de Riudeperes, des de la parròquia de Vilatorta, trobant-se la documentació de tipus notarial dins de l'altre fons documental.</p> | 41.9241600,2.2844300 | 440668 | 4641603 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43743 | Fons documental de Sant Martí de Riudeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-marti-de-riudeperes | <p>GINEBRA i MOLINS,R. (2000) 'Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons', dins Lligall (Barcelona), 16 . p. 11-83.</p> | XVI-XVIII | <p>Aquest arxiu parroquial procedeix de l'església de Sant Martí de Riudeperes, que efectuà les funcions parroquials com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta. A partir del 1778 fou substituïda per l'església de la Mercè de Calldetenes. Aquests fons es conserven a l'arxiu episcopal de Vic. Inclou: -Baptismes (1775-1799) -Defuncions (1775-1799) -Administració de l'obra (1755-1885) -Comptes i factures (1801-2000) -Llevadors de rendes (1775-1885) -Actes notarials (1589-1935) -Registre de documents (1589-1935)</p> | 08037-85 | Arxiu Episcopal de Vic. C/Santa Maria núm. 1 Vic (08500 Vic) | <p>Els orígens dels arxius parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions etc. D'altra banda, la pobresa de l'arxiu s'explica pel fet de ser aquesta església sufragània de Sant Julià de Vilatorta, era per aquest motiu, que el rector d'aquesta parròquia exercia les funcions de notari i registrador dels parroquians de Sant Martí de Riudeperes, des de la parròquia de Vilatorta, trobant-se la documentació de tipus notarial dins de l'altre fons documental.</p> | 41.9241600,2.2844300 | 440668 | 4641603 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 43744 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic | <p>GINEBRA i MOLINS, R.(2000) 'Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons', dins Lligall (Barcelona), 16 . p. 11-83.</p> | XI-XVIII | <p>A l'arxiu episcopal de Vic es conserven sèries documentals diverses pertanyents a l'administració eclesiàstica i econòmica de les diverses esglésies del terme de Calldetenes, especialment de Sant Martí de Riudeperes i Sant Tomàs de Riudeperes. També es conserva tota la sèrie de visites pastorals realitzades a l'església de Sant Martí, així com a les diferents capelles que en depenien, com és la de Sant Marc. Les sèries susceptibles de contenir informació sobre l'administració d'aquestes esglésies i sobre el terme en general són les següents: -Mensa episcopal (1735-1736) 4f. Govern de la diòcesi. Deganat-Arxiprestat de l'Oficialat Correspondència de Sant Tomàs de Riudeperes AEV 1016/2 -Mensa episcopal (1734) 20f. Govern de la diòcesi. Deganat-Arxiprestat de l'Oficialat Resolució de conflictes AEV 1016/3 -Mensa episcopal (1614-1727) 19 f. Baronies de Mitra. Vic i parròquies foranes AEV/710/6 -Mesa episcopal (1835) 6 f Baronies de Mitra. Vic i parròquies foranes Esborranys d'afers relatius a l'administració dels béns De la Mensa Episcopal a Vic i parròquies foranes AEV/719/6 -Arxiu capitular de Vic (1000-1600) docs. 39-67 Pabordies. Pabordia de febrer. Documents Documents. Volum II ACV 18/2 -Arxiu Capitular de Vic (1100-1700). docs. 167-199 Pabordies. Pabordia de setembre. Documents Documents: lligall VII ACV 22/7 -Arxiu Capitular de Vic (1200-1600) docs. 58-147 Pabordies. Pabordia de novembre. Documents Documents. Lligall II ACV 23/14 -Arxiu Capitular de Vic (1205-1632) docs. 329-437 Comú del capítol. Documents ACV 28/9 -Arxiu del capbreu (1560-1570) 75f Despeses d'infraestructura Rebudes per a convertir els diners en les obres del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes ACbV 879 -Mascaró de Vic (1752-1752) 50 f Actes de patrimoni Actes sobre la terra de la Coromina 9 -Arxiu de la Cúria Fumada. Escrivania pública de Vic (1329-1332) 28 f Marmessories Llibres dels bens del monestir de Santa Maria de l'Estany ACF 3874 -Arxiu de la Cúria Fumada. Escrivania pública de Vic (1384-1384) 46 f Llibres particulars de persones i institucions. Llibres de particulars. Manuals particulars ACF 168/2 -Arxiu de la Cúria Fumada (1610-1626) 291 f.Notaris de Vic actuant fora de la jurisdicció de l'Escrivania Pública de la Ciutat. Jaume Solemoner ACF 2254 -Arxiu de la Cúria Fumada (1401-1403) Escrivanies de cúries i associacions. Capbreus i registres de Capbrevació. ACF CB/8 -Arxiu de la Cúria Fumada (1726) 80 f Escrivanies de cúries i associacions. Capbreus i registres de Capbrevació. ACF CB/12/1 -Arxiu de la Cúria Fumada (1660-1687) 35 f Escrivanies de cúries i associacions. Capbreus i registres de Capbrevació. Regestrum prepositurae Sancti Thomae de Rivopirorum ACF CB/66/2 -Arxiu de la Cúria Fumada (1700-1800) Instruments de descripció. Llibres de genealogies ACF. Genealogies 16 -Arxiu de la Cúria Fumada (1179-1930) 229 + 114 f Instruments de descripció. Llibres de genealogies ACF. Genealogies 1 -Arxiu de la Vegueria de Vic (1388-1444) 100 f. Altres baronies Libri termini sive parochie Sancti Martini de Rivopirorum ABARONIES/1 -Arxiu de la Pietat de Vic (1600-1800) (1601-1800) Heretats. Administració d'heretats específiques. Riquer (Calldetenes) 2 unitats documentals APtV i APtV 385 -Mensa episcopal (1726-1912) 5 unitats documentals Govern de la diòcesi. Deganat-Arxiprestat de l'Oficialat Administració econòmica. Comptes de culte</p> | 08037-86 | Arxiu Episcopal de Vic. C/Santa Maria núm. 1 Vic (08500 Vic) | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic neix amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle IX. El document més antic que es conserva és un pergamí de l'any 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-se, a finals del segle XII, el fons documentals del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l´Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del XIX s´inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat el 1920 pel canonge Casadevall. El fet que els dos arxius seguissin rigorosament separats a començaments del segle XX va comportar que la Mensa Episcopal perdés aproximadament una tercera part del seu fons en l´incendi del Palau l´estiu de 1936, durant la Guerra Civil, mentre que l´Arxiu Capitular no sofrí cap dany.</p> | 41.9241600,2.2844300 | 440668 | 4641603 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) Com a visites pastorals es comptabilitzen les següents sèries: - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (21/03/1332) AEV 1200/3 f. 1v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (14/03/1333) AEV 1200/3 f.27 v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (30/08/1339) AEV 1200/3 f. 54 - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (27/11/1395) AEV 1201/1 f.19 - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (22/03/1399) AEV 1201/1 f.75v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (22/08/1442) AEV 1201/4 f.55v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (21/12/1536) AEV 1202/7 f.113v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (16/08/1537) AEV 1201/4 f.140v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (28/09/1542) AEV 1203/2 f.16v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (11/10/1546) AEV 1203/3 f.13v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (07/08/1547) AEV 1203/3 f.42v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (29/07/1548) AEV 1203/3 f.75v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (14/09/1549) AEV 1203/3 f.133v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (20/11/1550) AEV 1203/3 f.162v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (28/07/1551) AEV 1203/3 f.165v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (06/11/1552) AEV 1203/3 f.194v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (09/11/1554) AEV 1203/4 f.16v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (11/09/1555) AEV 1203/4 f.37v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (27/04/1556) AEV 1203/4 f.69v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (28/07/1557) AEV 1203/4 f.215v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (24/06/1565) AEV 1206 f.74v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (06/06/1566) AEV 1202/8 f.156v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (12/05/1567) AEV 1205 f.42v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (25/06/1601) AEV 1211/1 f.37 - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (03/07/1609) AEV 1211/7 f.9 - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (08/11/1622) AEV 1213/4 f.230v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (30/06/1628) AEV 1218/1 f.31 - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (03/12/1691) AEV 1220/5 f.32 - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (1771) AEV 1223 f.272v - Visita pastoral a Sant Francesc s'hi moria (31/10/1688) AEV 1221 f.72 v | 94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43745 | Arxiu municipal de Calldetenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-calldetenes | XIX-XX | <p>Aquest fons es troba format per documentació administrativa resultant de la gestió municipal del consistori de Calldetenes. Es troba organitzat i classificat de la següent manera: 1.AMINISTRACIÓ GENERAL 1.2. ORGANS COL·LECTIUS DE GOVERN 1.2.1. Ple de l'Ajuntament 1.2.2. Comissió permanent 1.3. ALCALDIA 1.3.1. Bans i edictes, 1888-1932 1.3.2. Decrets, 1952-1988 1.4. SECRETARIA 1.4.1. Estadístiques generals, 1953-1985 1.4.2. Expedients de secretaria, 1952-1982 1.4.3. Certificacions, 1886-1911 1.4.6. Subvencions, 1956-1991 1.5. SERVEIS JURÍDICS 1887-1993 1.6. PERSONAL 1876.1976 1.7. CORRESPONDÈNCIA 1884-1992 2. HISENDA 2.1. PATRIMONI 2.1.1. Descripcions generals, inventaris de bens, 1889-1968 2.1.2. Adquisicions vendes, permutes de bens, 1917-1923 2.1.3. Expropiacions, 1972-1985 2.1.4. Cessions de vials, 1980 2.2. INTERVENCIÓ 2.2.1. Comptes 1887-1994 2.2.2. Pressupost 1896-1989 2.2.3. Endutament, 1888-1895 2.3. DIPOSITÀRIA 2.3.1. Caixa 1886-1990 2.3.2. Habilitació 1956-1982 2.3.4. Recaptació 1891-1960 2.4. FISCALITAT 2.4.1. Talls, estims, cadastre 1886-1992 2.4.2. Impostos municipals i estatals 1862-1991 2.4.3. Contribucions especials 1960-1987 2.4.6. Obligacions tributàries de lAjuntament 1986-1991 2.5. JUNTA MUNICIPAL D'ASSOCIATS, JUNTES I COMISSIONS D'HISENDA 2.5.1. Junta local d'Associats 1902-1904 2.5.2. Junta pericial 1899-1928 3. PROVEÏMENTS 3.2. AIGÜES, FONTS PÚBLIQUES I SAFAREIGS 3.2.1.Servei d'aigües, 1893-1990 3.2.2. Fitxes de lectura dels comptadors d'aigua 1977-1985 3.2.1. Safareig, 1901 3.5. ESCORXADOR 1897-1991 3.6. DELEGACIÓ LOCAL DE PROVEÏMETS 3.6.1. Racionament 1917-1952 3.6.2. Relació de matèries primeres 1917-1918 4. BENEFICIÈNCIA I ASSISTÈNCIA SOCIAL 4.3. ATENCIÓ ALS REFUGIATS I ORFES DE LA GUERRA 1937-1985 4.6. ACTUACIONS CONTRA L'ATUR LABORAL 1936-1982 4.7. JUNTA LOCAL DE REFORMES SOCIALS 1902-1957 5. SANITAT 5.1. CEMENTIRI 1935-1985 5.2. EPIDÈMIES I CONTAGIS 1885-1986 5.3. INSPECCIÓ SANITÀRIA 1885-1986 5.4. COS MÈDIC MUNICIPAL 1984-1987 5.11. JUNTA LOCAL DE SANITAT 1884-1903 6. OBRES I URBANISME 6.2. PLANEJAMENT 1959-1985 6.3. OBRES D'INFRASTRUCTURA 1947-1994 6.5. IMMOBLES MUNCIPALS 1937-1922 6.7. OBRES PARTICULARS 1886-1993 6.8. ACTIVITATS CLASSIFICADES 1969-1991 6.9. PROMOCIÓ DE L'HABITATGE 1978-1982 7. SEGURETAT CIUTADANA 7.1. COSSOS DE SEGURETAT 1884-1987 7.3. PASSAPORTS, PASSIS DE RADI 1943-1945 8. SERVEIS MILITATARS 8.2. QUINTES, ALLISTAMENTS, LLEVES FORÇOSES 1873-1990 8.3. BÉNS SUBJECTES A REQUISA MILITAR 1929-1965 8.4. JUNTES I COMISSIONS MUCNIPALS 1970-1975 9. POBLACIÓ 9.1. ESTADÍSTIQUES GENERALS DE POBLACIÓ, CENSOS 1896-1994 9.2. PADRÓ MUNICIPAL D'HABITANTS 1877-1990 9.3. ESTRANGERS, TRANSEÜNTS, REFUGIATS 1903-1920 9.4. EMIGRACIÓ, IMMIGRACIÓ 1908-1912 9.5. JUNTA LOCAL DEL CENS DE POBLACIÓ 1887-1912 10. ELECCIONS 1887-1994 11. INSTRUCCIÓ PÚBLICA 11.2. ENSENYAMENT PRIMARI 1884-1968 11.8. JUNTA LOCAL DE PRIMERA ENSENYANÇA 1879-1924 12. CULTURA 1885-1992 13. SERVEIS AGROPECUARIS 1902-1985</p> | 08037-87 | Nucli urbà de Calldetenes . Pl. Onze de Setembre, 11 (08506 Calldetenes) | <p>Els orígens de l'arxiu municipal es situen a la dècada del 1880, desprès de la constitució dels Ajuntaments moderns. Inicialment, l'Ajuntament tingué la seva seu al carrer de Sant Tomàs nº1, a casa de Josep Casadevall, però es tractava d'un espai petit i de lloguer. El 1888 el consistori es va traslladar al número 15 del carrer Gran. L'any 1890 es van traslladar al número 26 del mateix carrer. Tanmateix, el canvi important es va dur a terme el 1917, quan Josep Maria Masgrau, com a alcalde ,va adquirir una casa ubicada a la Plaça del poble, que tingué el nº 1. Aquest local fou un dels més emblemàtics del poble. L'arxiu estava situat al segon pis d'aquest edifici. El 1990 es va construir el nou edifici de l'Ajuntament a la Plaça de l'Onze de Setembre. L'any 1991 va ser traslladat l'arxiu al nou edifici de l'Ajuntament. La primera ordenació fou feta per Agustí Dalmau. L'any 1997 el servei d'arxius de la Diputació de Barcelona inicià una segona reordenació, dotant-lo de la figura d'un arxiver itinerant.</p> | 41.9239700,2.2842300 | 440651 | 4641582 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A més a més dels fons classificats anteriorment, l'arxiu municipal conserva els següents fons annexos: - FONS DEL JUTJAT DE PAU 1876-1988, format per 21 capses - FONS PARTICULARS, 1 capsa, que conté: - Fons de la Cambra agrària 1919-1929 - Fons de la Germandat de Calldetenes 1939-1945 - Fons de la Falange Española 1978-1984 - FONS DE CARTELLS , 1 capsa | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 43794 | Fons gràfic del col·lectiu cultural l'Espiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-grafic-del-collectiu-cultural-lespiga | XX-XXI | Caldria una ordenació correcta i professional d'aquest fons gràfic, ja que a més de desordenat, corre el risc de perdre's amb els canvis de local o de persones de la junta de l'entitat. | <p>Fons gràfic format per les sèries de fotografies realitzades pels membres del Col·lectiu Cultural l'Espiga de Calldetenes, amb l'objectiu d'il·lustrar els reportatges apareguts en la seva publicació 'L'Espiga'. Aquest fons es troba sense inventariar i sense catalogar, ja que no va néixer amb intenció de ser guardat. Es troba format per un volum d'entre 300 i 400 fotografies, tot i que el nombre és imprecís i molt aproximat. Els seus propietaris les han intentat ordenar temàticament en capses: Esports, Festes, Actes inaugurals, Eleccions, Cases de pagès, etc. El suport és el paper i la diapositiva, tot i que els darrers anys el suport normal és el CD, ja que les fotografies es fan en format digital. La temàtica és molt variada, ja que depèn de la temàtica dels articles. La revista tracta d'oferir les notícies i els esdeveniments ocorreguts al terme en el decurs de l'any: Festes Majors, activitats esportives, obertura de nous carrers, obres, inauguracions, carnestoltes, inicis de curs, etc. Cronològicament, el fons abarca des dels inicis de l'entitat, 1976, fins al moment.</p> | 08037-136 | Nucli urbà de Calldetenes Pl. Onze de setembre s/n (08506 Calldetenes) | <p>El col·lectiu cultural L'espiga va néixer l'any 1976 a partir d'un nucli de persones conegudes com 'La Colla de l'Amistat', que reunia el jovent del poble. D'aquesta Colla van sorgir bona part de les entitats actuals de Calldetenes en funció de les inquietuds culturals dels seus integrants: teatre, pintura, excursionisme, etc. L'espiga reunia als que pretenien crear un butlletí informatiu local. Des del 1976 surten periòdicament uns cinc números a l'any, mirant de sortir almenys un al febrer, que recull els actes del Carnestoltes, un a l'abril , que recull els actes de la Diada de Sant Jordi, un al Setembre, que recull els actes de la Festa Major, i un al Desembre, que recull les festes de Nadal. El cinquè depèn de la voluntat de l'entitat. El funcionament del butlletí és a base de subscripcions populars i subvencions. El butlletí es reparteix casa per casa entre els subscriptors.</p> | 41.9239700,2.2842300 | 440651 | 4641582 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La importància d'aquest fons gràfic ve determinada pel fet de ser el recull de fotografies més gran que s'ha fet en unes soles mans en el terme de Calldetenes, en el transcurs dels darrers trenta anys. La seva idea de fotografiar els esdeveniments públics ocorreguts ha fet que s'hagin fotografiat carrers, edificis, paisatges, etc. Degut a la ràpida transformació urbana i paisatgística que està patint el terme de Calldetenes en aquests moments, i que té previst patir properament, aquests fotografies són un testimoni importantíssim de l'abans i del després dels molts dels carrers, cases i paisatges de Calldetenes. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 43795 | Fons gràfic del SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-grafic-del-spal | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XX | <p>En el fons del Servei de Patrimoni arquitectònic local hi ha un conjunt de fotografies referents a Calldetenes, en concret consta de de dues caixes. Una és la caixa 55 Calldetenes (fotografies), que consta dels registres que van del número 55/1 al 55/68. Les fotografies són de diferents indrets com La Calveria, la Capella de Sant Marc, la Masia Aymerich o mas Eimeric, la Capella de Santa Maria del Camí, la Torre de Santa Margarida de Sant Julià de Vilatorta, el Casal d'Altarriba, l'Església parroquial de Nostra Senyora de la Mercè, l'Església prop de Vic 'Sant Francesc s'hi moria', Can Discorra, Mas, Casa Pujol, Molí prop del poble, Masia i capella, Masies, molí i capella, Casa renovada, Pont del Cantarell, i també vistes generals de diferents indrets. Moltes de les fotografies estan datades l'any 1973, n'hi ha d'altres dels anys deu (sobretot 1914), anys vint, i anys vuitanta del segle XX. Algunes poquetes consten com a reproduccions. Un conjunt important no tenen referenciada la font, però moltes són d'Antoni Gallardo i altres consten com a Clixé del Servei. L'altra caixa és la Caixa 344 Sant Martí de Riudeperes (fotografies), en la que s'hi referencien des del registre 344/11 fins al 344/90. En aquest cas les denominacions són Vistes generals, Cases, Plànol església parroquial, Església de Sant Martí, i Monestir de Sant Tomàs. La gran majoria de fotografies són dels dos darrers indrets assenyalats, hi figuren vistes generals i gran varietat d'imatges de detalls de diferents elements arquitectònics, així com de zones concretes de cada monument. Les cronologies oscil·len d'inicis del segle XX, en concret de 1903, fins als anys setanta del segle XX. Les fonts que consten referenciades són Antonio Gallardo, Juandó Alegret, Pujol i Casademont, Clixé del Servei, Clixé del Servei / Clixé LEICA, Donatiu Puig i Cadafalch (Arxiu Mas), Arxiu Arquitectura Catalana, i també hi consten, Puig i Cadafalch. L'Arquitectura Romànica; Ilustració Catalana; Àlbum Maravella; i Casas de Religiosos en Cataluña, aquests darrers casos corresponents a referències bibliogràfiques.</p> | 08037-137 | Servei de consulta del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona | <p>El servei de Patrimoni Arquitectònic local guarda un fons de fotografies procedent de donacions, obres, i projectes, que abarquen des del 1915 fins al 1973. Temàticament, es concentra sobretot en edificis de caire monumental, però també inclou masies i vistes generals del municipi.</p> | 41.9241600,2.2844300 | 440668 | 4641603 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Les fotografies d'aquest fons foren constitueixen el gruix del que fou la publicació elaborada per l'Ajuntament de Calldetenes : AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960), juntament amb d'altres aportades pels veïns de Calldetenes. El recull d'aquest voum de fotografies fou iniciativa del Col·lectiu Cultural l'Espiga, amb l'objecte de realitzar una exposició l'any 1994. Foren novament utilitzades per l'elaboració de la publicació de Jordi Vilamala: VILAMALA I SALVANS J (2002) | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 43736 | Llegenda de Sant Francesc s'hi moria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-francesc-shi-moria | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes ORDEIG I MATA, R (1998) Llegendes vigatanas. Vic: Estudis històrics. Monografia 1. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes. VILAMALA TERRICABRES, J (1998) Jacint Verdaguer. Antologia. Biblioteca didàctica de la Literatura Catalana, 41. Ed. Barcanova. Barcelona.</p> | XVI-XVII | Cal assenyalar que el coneixement d'aquesta llegenda s'ha anat perdent amb el temps, essent molt pocs els calldetenencs que poden donar raó d'ella. | <p>La tradició de la llegenda de Sant Francesc s'hi moria està relacionada amb la presència de la propera capella de Sant Francesc s'hi moria o Sant Francesc d'Almunia, situada a uns quatre kilòmetres de Calldetenes. Malgrat que per la seva situació s'escaigui dins del terme municipal de Vic, els veïns de Calldetenes han tingut sempre una especial devoció vers aquesta capella, ja que territorialment, s'escau dins dels límits parroquials de Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes. Els veïns de Calldetenes acostumaven a assistir-hi de forma habitual en forma de passejada o excursió. Actualment la capella ha quedat englobada dins la xarxa urbana de Vic, perdent-se el contacte amb Calldetenes. Diu la llegenda que quan Sant Francesc d'Assís es trobava a Vic, una nit volgué allunyar-se de la ciutat per anar a resar en un lloc solitari. Passà tota la nit resant i mortificant el seu cos, ja prou debilitat per les rigoroses penitències que feia. En fer-se de dia li vingué un desmai tan gran que gairebé es moria. En aquells moments, un pagès sortia d'una casa que hi havia a prop, i en veure el bon frare desmaiat, corregué a donar-li ajut. El sant li demanà sols una mica d'aigua, que el pagès anà a treure del pou de casa seva. VILAMALA (2002:75) Jacint Verdaguer la recollí versada de la següent manera: 'On caigué el Sant ara hi ha una ermita, la de Sant Francesch, Francesch s'hi moria. De tantes que en té n'es la més antiga.'</p> | 08037-78 | Calldetenes | <p>Cal pensar que la tradició d'aquesta llegenda es remunta a finals de l'Edat Mitjana i principis de l'Edat Moderna. Originàriament la popular ermita de Sant Francesc s'hi moria s'anomenava Sant Francesc s'Almunia, que era el nom del mas almúnia, o Salmonia, de la parròquia de Vic, documentat des del 1140, i situat prop de l'ermita. La tradició popular, sobretot a partir de la llegenda coneguda de relacionada amb la figura de Sant Francesc, es feu especialment famosa al segle XVIII, moment en el qual augmentaren les pelegrinacions a la capella. Fou versificada per Jacint Verdaguer al segle XIX. Tot i que no se sap del cert, sembla que la capella es va construir a iniciativa dels frares franciscans, que el 1225 ja s'havien instal·lat a Vic. Sempre ha estat una capella rural, i fou reconstruïda al segle XVIII. El 1878 amb la creació de la parròquia de Nostra Senyora de la Mercè, Sant francesc va passar a dependre de l'església de Calldetenes. Aquesta construcció perdurà fins a la Guerra Civil (1936-1939), moment en el qual fou destruïda. Posteriorment, els franciscans del convent del remei de Vic esmerçaren esforços per a la seva reconstrucció, la qual ha donat lloc a l'edifici neoromànic que s'aixeca avui dia al lloc de l'antiga capella.PLADEVALL,A ( 1984: 84)</p> | 41.9241600,2.2844300 | 440668 | 4641603 | 08037 | Calldetenes | Obert | Regular | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Si bé en la realització de l'inventari s'ha tingut en compte la llegenda relacionada amb la capella, aquesta no ha estat inclosa, ja que si bé s'escau dins dels límits parroquials de Calldetenes, actuament es troba fora dels seus límits municipals. | 94 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43737 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-1 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII-XXI | Aquesta tradició s'ha anat reduint durant els darrers anys, de tal manera que darrerament s'ha posat en dubte la seva realització per manca de nens disposats a cantar aquells dies, ja que molts d'ells es troben absents per motiu de les vacances de Setmana Santa. | <p>Manifestació festiva i religiosa que es celebra el dilluns de Pasqua després de la missa. Tradicionalment, els grups caramellaires sortien de l'església parroquial de la Mercè i recorrien alguns punts del poble, per sortir després a recórrer algunes de les principals masies que integraven el terme. El recorregut podia durar tot el matí i part de la tarda del dia de Pasqua. Actualment, les caramelles es limiten a una cantada a la plaça vella de poble, i a la realització d'un ball de bastons i cintes. El recorregut es limita només als carrers del nucli vell del poble de Calldetenes.</p> | 08037-79 | Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Els costum de ballar Caramelles a la sortida de missa el dia de dilluns de Pasqua té els seus orígens segurament en el període modern. L'organització de les Caramelles s'ha fet de forma tradicional des de la parròquia, lligat sempre als grups de catequesi. Actualment, a Calldetenes, s'ha introduït el costum de cantar i ballar les caramelles, a més del dilluns de Pasqua, el dia de la festivitat de Sant Marc, coincidint amb l'Aplec que es celebra en aquesta capella. A la sortida de la missa, davant de la capella es fa una petita representació. La quantitat de gent que acostumava a sumar-se a aquesta celebració ha propiciat que siguin més importants les caramelles d'aquest dia que les del dilluns de Pasqua.</p> | 41.9260200,2.2835900 | 440600 | 4641811 | 08037 | Calldetenes | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43738 | Festa Major de Calldetenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-calldetenes | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XX-XXI | <p>Manifestació festiva celebrada el dia 24 de setembre, amb motiu del dia de Nostra Senyora de la Mercè, Mare de Déu a qui es troba dedicada l'església parroquial de Calldetenes. Tradicionalment, aquesta jornada era celebrada amb una missa solemne a l'església parroquial, que era acompanyada a la tarda amb la celebració d'un ball popular. La Comissió de Festes de la Mercè funciona des del 1977. La iniciativa va sorgir d'un grup del col·lectiu de la Colla de l'Amistat que pensaven que la Festa Major s'havia d'organitzar de manera diferent. Fins aquell moment, la Festa Major l'havien organitzat grups de particulars. Des d'aquest moment la Comissió ha procurat anar ampliant els actes que es celebren amb novetats que van apareixent cada any. A partir de la dècada del 1980 es va introduir el concurs de cartells de la Festa Major i es va fer la primera rua nocturna pel poble. El 1985, juntament amb el Grup Excursionista, es va organitzar la primera caminada popular de Calldetenes, i el 1986 es va impulsar un concurs d'engalanament de façanes, que seria l'origen del concurs d'engalanament de carrers. El 1987 es va desestimar el castell de focs i es va organitzar una xaranga per amenitzar els actes. El 1988 es va organitzar per primera vegada el concurs d'engalanament de carrers. Els darrers anys els actes s'han ampliat als dies que precedeixen i succeeixen el dia 24 amb tornejos d'escacs, competicions de BTT, campionats de trial 4x4, exposicions d'artistes locals, teatre, correfoc, cercaviles amb els cap-grossos del poble, castell de focs, espectacles infantils i xocolatades, i una caminada popular pel terme de Calldetenes.</p> | 08037-80 | Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que els orígens d'aquest tipus de festivitats majors dels municipis es troben lligades a la celebració de les festes patronals religioses. De les festivitats religioses, a principis del segle XX, les festes es van anar fent cada vegada més laiques, potenciant la vessant festiva i lúdica. Fins a la dècada del 1970 la Festa Major era organitzada per particulars, que alternativament s'encarregaven de la portada de grups de ball per amenitzar la jornada a la tarda. L'any 1977 es va crear la Comissió de Festes de la Mercè. La iniciativa va sorgir d'un grup del col·lectiu de la Colla de l'Amistat que pensaven que la Festa Major s'havia d'organitzar de manera diferent. Als volts del 1973, la Colla de l'Amistat va començar a organitzar actes lúdics, com el ball, el concurs de dibuix, teatre etc. El 1978, ja formada la Comissió, es va optar per crear un grup estable que gestionés tots els actes de manera unitària. L'estructura de la Comissió és totalment oberta i funciona de forma assembleària. En cas d'haver-hi molta gent, es crea una Junta que es renova anualment.</p> | 41.9260200,2.2835900 | 440600 | 4641811 | 08037 | Calldetenes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 43739 | Festa Major de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti-0 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | <p>Manifestació festiva que es celebra el diumenge més proper a l'11 de novembre. Pot ser considerada com la Festa Major d'Hivern de Calldetenes. Tradicionalment, per Sant Martí (11 de novembre) es feia una missa popular a l'església. Amb la iniciativa de la comissió es va recuperar la tradició, afegint a la missa i a les arengades una ballada de sardanes al pla de Santa Margarida. Aquesta festivitat es va perdre durant la dècada del 1960 i va ser recuperada per la Comissió de Festes de la Mercè l'any 1981. El primer acte que es va dur a terme va ser una ballada de sardanes al Pla de Santa Margarida amb motiu de la diada nacional de Catalunya.</p> | 08037-81 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que aquesta festivitat fou originalment la festa patronal de Calldetenes, ja que Sant Martí és el patró de la que fou originalment l'església parroquial de Calldetenes. Els seus orígens per tant, es podrien remuntar a moment de creació de la parròquia. Malgrat tot, la festivitat anà perdent importància a partir del segle XVIIIl, amb el trasllat de la parròquia a l'església de la Mercè de Calldetenes, quedant relegada com a festivitat secundària. Aquesta tendència va acabar amb la pèrdua de la tradició a l'entorn de la dècada del 1960. L'any 1981 va ser recuperada per la Comissió de Festes de la Mercè.</p> | 41.9275000,2.3074800 | 442582 | 4641959 | 08037 | Calldetenes | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 43740 | Aplec de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marc | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI-XXI | Aquesta festivitat es va perdre durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), ja que la capella va sofrir els atacs de les milícies republicanes, quedant desistida. Vora l'any 2000, gràcies a la iniciativa d'un grup de Calldetenencs ha estat recuperada amb èxit. | <p>Manifestació festiva que té lloc el diumenge més proper al 25 d'abril. Antigament, era considerada una de les festivitats més importats del cicle litúrgic. La gent anava a peu fins a la capella de Sant Marc al matí, i allà es feia un esmorzar amb llonganissa i embotit, i acte seguit una missa. Els assistents provenien dels pobles de Calldetenes, Sant Julià de Vilatorta, Santa Eugènia de Berga i Folgueroles, i era un acte molt concorregut per la vida social d'aquests municipis, on s'aprofitava per conèixer persones de l'altre sexe i iniciar relacions. Després de la missa, la gent es quedava a passar el dia. Ocasionalment es ballaven sardanes a la tarda. Actualment, a l'aplec s'hi puja en cotxe , i es celebra una missa. Després es ballen sardanes, i s'ha afegit el costum de fer rifes d'ous i pernils. Els cèntims que s'obtenen de la rifa es destinen al manteniment de l'església i la reparació de l'edifici. També s'ha introduït el costum de fer cantar als caramellaires de Calldetenes.</p> | 08037-82 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>L'origen de l'aplec es remunta als inicis de la capella de Sant Marc (1530). Les consuetes de la capella permeten documentar aquest aplec al llarg dels segles XVII i XVIII, i expliquen que el dia de Sant Marc s'anava en processó fins a la capella i allà es trobaven els parroquians de Sant Julià de Vilatorta, de Santa Eugènia de Berga i de Sant Martí de Riudeperes, per oir missa i resar el rosari. Aquest aplec es va perdre a mitjans del segle XX, amb motiu de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), i fou recuperat a partir del 2000, a iniciativa dels propietaris del mas Sant Ponç - Josep Verdaguer i Ramon Mas - i altres calldetenencs . De totes maneres, la devoció pel sant no havia decaigut mai al poble, malgrat la destrucció de la capella durant la Guerra Civil. Actualment, aquesta festivitat s'ha consolidat amb molt d'èxit.</p> | 41.9158800,2.2925900 | 441337 | 4640678 | 08037 | Calldetenes | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A més de l'Aplec, antigament també es tenia el costum de pujar en processó amb la figura del Sant Crist de Sant Martí de Riudeperes, en cas de sequeres, per tal de pregar per la pluja. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43763 | Ús dels esclops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/us-dels-esclops | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | Aquest costum es va perdre a finals de la dècada del 1950, quan els esclops van ser substituïts per les botes modernes. | <p>Segons informació oral facilitada pels habitants de moltes de les masies pertanyents a l'entorn rural de Calldetenes, era un hàbit comú l'ús dels esclops com a calçat habitual durant els mesos de tardor, hivern i primavera. Aquest costum no és exclusiu del terme de Calldetenes, sinó que els habitants dels municipis veïns com Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles i Santa Eugènia de Berga també el practicaven. La motivació que impulsava als habitants d'aquests termes a utilitzar aquest tipus de calçat era evitar la humitat del terra. Tots ells asseguraven que era el mètode més efectiu. Es tractava d'uns esclops realitzats en fusta de pi, protegits exteriorment amb vernís i reforçats al pont superior amb una tira metàl·lica. El fabricant d'aquests esclops no era a Calldetenes, sinó que tradicionalment s'anava a Folgueroles a comprar-los, que era on vivien els millors artesans. L'hàbit de calçar esclops era comú a homes i dones, i inclús els nens els duien de forma habitual. Es calçava directament, amb el peu protegit per un mitjó. Normalment l'esclop es folrava lleugerament amb palla per donar més escalfor. Es tractava d'un calçat utilitzat normalment, inclús en les ocasions més importants. D'aquesta forma és molt corrent veure persones calçades amb esclops inclús a les fotografies de casaments. A la masia del Noguer es conserva un exemple. Hi havia dues versions d'esclops, una amb la sola llisa, i una altra amb quatre petits tacs de fusta que sobreelevaven l'esclop. Aquests darrers eren els més comuns per anar a treballar al camp i trepitjar sòls amb fang. Aquest costum es va mantenir viu fins a finals de la dècada del 1950, en què les noves soles de goma i la facilitat per adquirir altres tipus de calçats els van acabar substituint per les modernes botes. Actualment només a la masia del Noguer s'ha pogut localitzar una mostra d'aquest calçat tradicional. A la resta de cases no es va donar cap importància a aquest element i van ser llançats.</p> | 08037-105 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que l'ús d'aquest tipus de calçat és tradicional en certes zones de la Plana de Vic, remuntant-se segurament, com a mínim, a l'Edat Mitjana i Moderna. Devia tractar-se sens dubte del calçat típic de la pagesia en certes èpoques de l'any.</p> | 41.9241600,2.2844300 | 440668 | 4641603 | 08037 | Calldetenes | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43763-foto-08037-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43763-foto-08037-105-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 43769 | Goigs de Sant Marc Evangelista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marc-evangelista | <p>AA.DD. Goigs del gloriós Sant Marc Evangelista. Editat per la parròquia de Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes. Calldetenes</p> | XVI-XXI | Malgrat que han estat a punt de perdre's, la tradició d'aquests goigs ha estat recuperada juntament amb la tradició de l'aplec de Sant Marc. | <p>Els goigs dedicats a Sant Marc Evangelista són cantats al final de la missa celebrada a la capella de Sant Marc el dia de l'aplec (diumenge més proper al 25 d'abril), i són tal i com segueix: 'Puix que aquell que en Vós confia el guardeu de tempestat: O, Sant Marc, molt benaurat, socorreu-nos nit i dia. Vostre origen és jueu, mes un jorn oïnt a Pere la doctrina verdadera dins del vostre cor graveu, i Jesús crucificat serà el vostre amor i guia. Quan Sant Pere emprèn el vol predicant el Déu fet home els fidels que eren a Roma són guiats per vós tot sol. Prediqueu la veritat amb fermesa i valentia. Els fidels en vós han vist fe sincera i decidida i us han fet contar la vida i els miracles grans de Crist. L'evangeli que heu dictat va vencent la idolatria. Marxar a Egipte decidiu a portar-hi l'evangeli perquè prompte allà hi arreli la doctrina del Déu viu. La llavor ha germinat en la noble Alexandria. Molts pagans vénen a vós perquè sou del Crist l'oracle, mes trobeu prompte l'obstacle de l'infern sempre envejós. El pretor ha decretat perseguir-vos amb follia. Adorar els ídols de fang ha ordenat el paganisme puix vol veure el Cristianisme ofegat en odi i sang. Ni un moment vós heu dubtat vostra fe sols en Déu fia. Us atrapen oferint a l'altar el sant sacrifici i us presenten a judici amb el més pervers instint. A Jesús que heu predicat confesseu amb energia. El mal jutge com un foll maleïnt vostra enteresa embriac d'odi i feresa una soga us posa al coll. Vostre cos arrossegat els carrers de sang tenyia. Tot nafrat a la presó us condemnen sens clemència i us consola la presència de Jesús nostre Senyor. Cruelment martiritzat la corona se us cenyia. Cremar volen vostre cos entre crits i cants de festa i es desferma una tempesta que a tothom deixa confós. Els fidels us han posat en lloc digne com calia. Calldetenes per Patró des d'antic amb fe us venera i de vós consol espera en les hores d'aflicció. Sovint puja aquest serrat la parròquia que en vós fia. La tempesta, guerra i fam allunyeu de Vic i plana, i escolteu-la quan demana abundor dels fruits del camp. Quants de llamps heu desviat per aquesta rodalia! Les estrofes han florit d'aquests Goigs a cada llavi; quan la nostra vida acabi acudiu al nostre llit. S'obrirà l'eternitat repetint la melodia: Puix del cel és dreta via l'evangeli que heu dictat: O Sant Marc, molt benaurat, socorreu-nos nit i dia.'</p> | 08037-111 | Calldetenes | <p>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. Malgrat tot, els goigs, tal i com els coneixem i es canten actualment, cal situar-los a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites, foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però gairebé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.</p> | 41.9158600,2.2925900 | 441337 | 4640676 | 08037 | Calldetenes | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43770 | Goigs de la Mare de Déu de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-merce | <p>AA.DD. Goigs de la Mare de Déu de la Mercé. Editat per la parròquia de Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes. Calldetenes</p> | XVIII-XXI | Malgrat que aquesta tradició continua vigent, és desconeguda per molts dels habitants de Calldetenes. | <p>Manifestació festiva i litúrgica que es canta al final de la missa el dia de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè (24 de setembre). La lletra és tal i com segueix: Dels captius sou Redemptora, i del cel ens feu de guia: De Calldetenes, Senyora, per vostra Mercè, Maria. Baixant Vós a Barcelona l'esclavitud redimiu, al gran Nolasco en persona per redemptor elegiu. Vostra llum, sagrada Aurora, les tenebres ja vencia. A vostres fills empanyàreu amb quart vot de redimir, per al pròxim obligàreu a la llibertat rendir. De sa fe sou vencedora i desfeu la tirania. En el trànsit necessari de la mort porteu al cel, vostre sant escapulari qui el vesteix amb noble zel. Grans perdons en aquella hora li ofereix l'Església pia. Vostra imatge és alegria de l'esclau per sa bellor; les mercès de Vós, Maria, endolceixen sa tristor. Sou la gran mediadora, li serviu de companyia. De la pesta i malaltia, de la llagosta voraç, tot Catalunya vencia per Vós, remei eficaç. Amb vostra ma defensora del mal cedeix la porfia. En el cel de vostra cara descobrim vostres mercès, favors i gràcies declara, tot lluint en dolç excés. Sou de tots consoladora, atorgant amb alegria. Els captius que amb les cadenes estan presos amb rigor, us invoquen en ses penes, tot pregant-vos amb fervor. Sigueu-los llibertadora, oïu-los, oh Verge Pia. Calldetenes amb fe encesa des de sempre us invocà, i aquest temple, tot bellesa, un gran bisbe us aixecà. Els favors de Vós implora, us aclama i us gloria. A l'entorn de la vostra imatge la Parròquia va avançant. Pel setembre, en homenatge, celebrem festa molt gran. Sou amor que ens enamora, quan pel món anem fent via. Beneïu nostra contrada, deu-nos pau, treball i amor; allunyeu fam i secada, eixugueu el nostre plor. Aquest poble, al mig d'Osona, per Patrona us escollia. Puix sou Mare i Protectora del devot que en Vós confia: De Calldetenes, Senyora, per vostra Mercè, Maria.</p> | 08037-112 | Calldetenes | <p>Els orígens del costum de cantar els goigs es remunten a l'edat Moderna (segle XVI), i poden ser considerats com una tradició potenciada a partir del Concili de Trento, per tal de motivar a la pietat popular. En aquest cas, cal pensar que els orígens d'aquests goigs són paral·lels a l'edificació de l'església de la Mercè l'any 1786.</p> | 41.9260200,2.2835900 | 440600 | 4641811 | 08037 | Calldetenes | Obert | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43771 | Goigs de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti | <p>AA.DD. Goigs a llaor de Sat Martí. Editat per la parròquia de Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes. Calldetenes</p> | XVI-XXI | Aquests goigs només es canten el dia de la festivitat de Sant Martí, al final de la missa. La majoria dels nouvinguts a Calldetenes els desconeixen. | <p>Goigs que tradicionalment són cantats al final de l'ofici, la festivitat de Sant Martí (11 de novembre). Són anomenats goigs a Llaor de Sant Martí, tal i com segueix: Puix de Déu sou tant amat i de gràcies ric tresor: Deu-nos consol i favor Martí benaventurat. En la pàtria de la Hungria de sava molt generosa nasquéreu flor olorosa després criat a Pavia als divuit anys batejat, renaixeu feliç millor. Deu-nos consol i favor Martí benaventurat. Partiu la capa al pobret, Jesús d'ella es serveix i a la nit us apareix amb molts favors que us promet, meresqué vostra pietat visita de tant honor. Deu-nos consol i favor Martí benaventurat. Molts miracles Déu obrà per la vostra gran virtut malalts cobren la salut i morts féu ressucitar, prest de mal serà lliurat qui implorarà vostre valor. Deu-nos consol i favor Martí benaventurat. Amb singular devoció aquesta església parroquial us venera cordial i Vós reconeix per Patró i queda el poble honrat mediant vostre valor. Deu-nos consol i favor Martí benaventurat. Puix que sou tant exaltat en la Glòria del Senyor: Deu-nos consol i favor Martí benaventurat.</p> | 08037-113 | Calldetenes | <p>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-los a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites, foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però gairebé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.</p> | 41.9275000,2.3074800 | 442582 | 4641959 | 08037 | Calldetenes | Obert | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43811 | Festivitat de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-sant-antoni | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes</p> | XVII-XX | <p>Es tractava d'una de les festivitats més populars i apreciades pels veïns de Calldetenes. Durant aquesta festivitat es produïa la benedicció dels animals davant de l'església pel rector -principalment cavalls, vaques i mules- i es feia una passejada a cavall i en carruatge donant la volta al poble acompanyats de músics. La comitiva feia parada a tots els establiments de beguda del poble. A Calldetenes aquesta festivitat s'anomenava la Passada de Sant Antoni i se celebrava el dia 17 de gener, anomenat aquí Sant Antoni del Porquet, per ser acompanyat d'aquest animal a les representacions. Es tractava sens dubte d'una de les festes més arrelades i populars de Calldetenes, amb una participació massiva de tota la comunitat i veïns. La seva organització corria a càrrec d'una confraria que enarborava un pendó.</p> | 08037-153 | Nucli urbà de Calldetenes (08605 Calldetenes) | <p>La vitalitat d'aquesta festa es va mantenir fins a començaments de la dècada del 1960. A finals d'aquesta dècada la desaparició de bona part de cavalls i mules del terme, substituïts per automòbils, la va fer perdre popularitat, fent disgregar-se la confraria i desapareixent. A diferència d'altres indrets, aquesta festa no ha estat recuperada.</p> | 41.9260200,2.2835900 | 440600 | 4641811 | 08037 | Calldetenes | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El llibre Calldetenes. Imatges en el temps, aporta un bon recull de fotografies que permeten documentar aquesta festivitat. AA.DD. (1995: 113-123) | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43812 | Festivitat de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-sant-isidre | XVIII-XX | <p>Aquesta festivitat fou molt popular entre els veïns de Calldetenes, tot i que per la seva simbologia agrària tenia més arrelament entre els habitants de les masies del terme, especialment les vinculades a l'església de Sant Martí de Riudeperes. Per aquesta festivitat, celebrada el 15 de maig, es feia un recol·lecta entre les 24 cases que pertanyien a l'església de Sant Martí. Tot i no ser un dia festiu, es celebrava una missa a l'església de Sant Martí i desprès es feia una petita ballada de sardanes al costat del comunidor. A la casa del Nogué, que aquell dia feia les funcions d'hostal, la mestressa servia vi, moscatell i coques de recapte.</p> | 08037-154 | Entorn rural de Calldetenes. Església de Sant Martí de Riudeperes. (08506 Calldetenes) | <p>El testimoni d'aquesta festivitat s'ha recollit de forma oral mercés a les darreres persones que el van viure, especialment la família de la casa del Nogué, per tant els seus records pertanyen a la dècada de 1950. A partir de 1965 la festa es va deixar de celebrar.</p> | 41.9275000,2.3074800 | 442582 | 4641959 | 08037 | Calldetenes | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 43817 | Aplec de Sant Llatzer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-llatzer | <p>CUNILL I FONTFREDA (1925-1928) L'ermita de Sant Llatzer. Butlletí del Centre Excursionista de Vic. Vic. P.13-16 PLADEVALL, A. (1974) L'ermita de Sant Llatzer a Calldetenes. Full Diocesà 3320. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>Antic aplec que es celebrava el dia 12 de desembre coincidint amb la festivitat de Sant Llatzer. Aquesta manifestació de caràcter lúdico-festiva reunia bàsicament als habitants de Calldetenes, principalment als residents al nucli urbà del terme. La seva importància i incidència era de menor categoria que l'aplec de Sant Marc, on acudia gent de diverses poblacions. La celebracio començava amb una missa solemne celebrada pel mossèn de Calldetenes on es cantaven els goigos de Sant Llatzer. A la sortida es repartia pa beneït i si la climatologia ho permetia es ballaven sardanes. Tot i que la gent no acostumava a fer l'àpat del migdia en l'indret, ja que la proximitat de la capella permetia tornar a casa, sí que el dia era considerat festiu, i a la tarda s'acostumava a fer ball al café de la població.</p> | 08037-159 | Entorn rural de Calldetenes. Capella de Sant Llatzer. N-141-d km.1 (08500 Vic) | <p>La capella de Sant Llatzer és una capella d'època moderna, que segurament s'erigí sobre un antic padró o capelleta. Tot i no conèixer amb exactitud la data de la seva edificació, sabem que el 1533 ja estava alçada. L'orígen de la capella té relació amb el paraire vigatà Pere Alzines, que l'any 1530 va morir de pesta, disposant al seu testament una clàusula on es feia una donació destinada a l'aixecament d'una capella a l'oratori de Call de Tenes sota l'advocació de Sant Llatzer. Al 1778, amb la creació de la parròquia de la Mercè, Sant Llatzer va passar a dependre de dita parròquia, tenint cura d'ella el mossèn de Calldetenes. Tot i no pertanyer administrativa i geogràficament al terme de Calldetenes, parroquialment es tracta d'una capella pertanyent a la jurisdicció de l'església de la N.S. de la Mercè, i els calldetenencs l'han sentida com a pròpia. Segurament l'inici de la celebració de l'aplec coincideix amb aquest lligam a l'església parroquial de Calldetenes, i tot i ser una festivitat de caire menor, l'aplec fou celebrat fins a finals de la dècada del 1950. Actualment es continua celebrant una missa, malgrat l'escassa participació de la població de Calldetenes.</p> | 41.9258900,2.2716700 | 439611 | 4641804 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43659 | Nucli antic de Calldetenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-calldetenes | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes PLADEVALL, A (1955-1957) La Parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufraganea de San Martín de Riudeperes a 'Ausa'. Vol II. Vic. Pàgs. 246-258 REPARAZ RUIZ, G (1982) La plana de Vic. L'entorn 3. Eumo. Vic VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII-XVIII | La manca d'una llei clara de protecció de façanes i edificis ha fet que aquestes darreres dècades s'hagin enderrocat alguns edificis significatius, sent substituïts per construccions que no tenen res a veure amb l'aspecte tradicional de les construccions històriques. | <p>Actualment es tracta de la concentració de població més important del municipi, destacant per sobre de la resta del territori, ocupat per masies disseminades. El nucli urbà de Calldetenes, presenta actualment una forma arrodonida, i ha crescut de forma exorbitant al llarg de les darreres dècades al voltant del que fou el seu nucli originari, que és el que podem considerar com a nucli antic. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes . Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Actualment, el nucli antic es concentra entorn al carrer Gran, la plaça Vella, el carrer de França i el de Sant Tomàs, i s'alça entorn a l'església de la Mercè, i la cruïlla de la carretera de Vic a Sant Julià i Folgueroles. El fet de ser un nucli creat a partir del segle XVI fa que el poble no tingui elements tan antics com altres pobles de la comarca, però sí que manté una certa continuïtat d'estil, segurament per tractar-se de cases aixecades en un moment molt semblant, malgrat les modificacions que han patit posteriorment. El tipus de construcció que hi predomina és molt similar a tot el conjunt, tractant-se de cases de planta baixa i un o dos pisos amb teulades a dues aigües. Els edificis solen estar exempts de decoració. Les excepcions són la casa de Cal Vinyets, la casa Vergés, i la casa de can Titet (avui El Cruixent). Moltes de les cases d'aquest entorn duen llindes gravades amb dates que oscil·len entre el 1690 i el segle XVIII. A partir d'aquest nucli inicial, a principis del segle XX van anar creixent els carrers del Cementiri, de Santa Eugènia i de Vilatorta. A partir de la dècada del 1960 es va començar a construir a la zona del barri Nou. Els darrers anys el nucli s'ha expandit en direcció nord-est, on s'ha format el barri de cases unifamiliars anomenat el camí del Sau, el serrat del Carles i les Adoberies.</p> | 08037-7 | Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>El topònim de Calldetenes s'adoptà a partir del 1965, i substituí a l'antic terme de Sant Martí de Riudeperes. Si analitzem la documentació, el primer cop que trobem escrit Calldetenes és el 1329, però en realitat, 'Call de Tenes', és un nom reminiscència d'una antiga vil·la romana anomenada de Tenes o de Tendas, que hauria pogut perviure en la memòria. Les referències a Tenes, les tenim documentades des de l'any 935, quan els esposos Gontard i Alòdia van fer donació de cinc camps al lloc anomenat Tenes, al comptat d'Osona. Cinc anys més tard, el 940, Morgada i el seus fills, van vendre una peça de terra situada al comtat d'Osona, a la vil·la Tenes. (JUNYENT, 1980-1996:162). Com es pot comprovar, la pervivència del mot Tenes persisteix al llarg dels segles, la qual cosa només s'explica per una tradició oral. El 1232, en un altre document de venda, apareix el topònim Atennis. (GINEBRA. 1998:2171) Els topònims Tenes, Atennes, Calldetenes, Cap de Calldetenes, van apareixent regularment en la documentació. Call significa camí o corriol; per tant Calldetenes seria el camí que aniria a Tenes, i Tenes serien les terres de l'antiga vil·la romana, el topònim del qual encara es recordava al segle X. Si s'accepta la veracitat d'aquest indici, tot sembla indicar que el nom del poble ve del camí que portava a la vil·la de Tenes. (VILAMALA, 2002:52) Si al document del 940 se citen les terres de la vil·la de Tenes, al 1329 se cita a Pere Mateu de Calldetenes, i posteriorment al 1346 el mateix personatge comprava unes terres al Cap de Calldetenes. Així doncs, malgrat que no hi hagi cap constància material, tot sembla indicar la presència d'una masia aïllada al lloc de l'actual Calldetenes vora el segle XIV, que seria habitada per la família Mateu. Les referències documentals semblen indicar que aquesta masia es trobaria ubicada prop del cementiri actual. (VILAMALA, 2002:77). Després d'aquesta notícia, les primeres referències que tornen a mencionar Calldetenes són del segle XVI- 1566-, quan Joan Benet Verdaguer, hereu del mas Verdaguer, va establir a Gabriel Comerma un tros de terra del seu mas al lloc dit del Cap de Call de Tenes, a l'encontrament dels camins de Vic a Girona vers Sant Julià, i de Vic a Sant Tomàs. Tot fa pensar que inicialment només una o dues famílies vivien a Cap de Call de Tenes. De fet, és possible que els habitatges estiguessin ubicats a l'actual barri del Serrat, ja que el camí que anava de Vic a Girona passava per la banda alta del poble, pel Serrat, i des d'allà en línia recta anava vers Sant Julià i Sant Sadurní d'Osormort per l'antic camí ral, i des d'allà a Girona. Aquesta havia de ser una de les rutes més transitades de l'època, i un lloc ideal per ubicar-hi hostals per atendre els viatgers. Segurament per aquest motiu, les primeres famílies documentades com a habitants del que avui és Calldetenes apareixen dedicades a l'hostaleria. Aquest s'ha de relacionar de manera encertada amb l'estalvi d'impostos imposats per la ciutat de Vic. És a dir, la compra-venda de mercaderies que es feia dins la ciutat de Vic estava gravada amb els impostos d'entrada a la ciutat, mentre que si aquesta es feia en qualsevol de les poblacions veïnes, es trobava exempta d'aquest impost. Aquest fet va promoure la creació de mercats alternatius a la ciutat en les poblacions veïnes. Un d'ells va ser el grup de cases de Calldetenes. Gonçal de Reparaz, geògraf del segle XIX, deia respecte a la formació de Calldetenes: 'El nucli és relativament recent i s'hi ha format principalment a partir del segle XVIIè com a centre comercial on els vigatans venien a comprar, evitant així l'encariment produït per l'elevat dret d'ingrés de les mercaderies a llur ciutat'. (REPARAZ, 1928: 297) Del 1566 en endavant les notícies van apareixent de forma continuada. Aquest fet implica l'establiment de població a Calldetenes va començar en aquesta època- segona meitat del segle XVI.</p> | 41.9257900,2.2837800 | 440615 | 4641785 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43659-foto-08037-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43659-foto-08037-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43659-foto-08037-7-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Algunes de les cases que conformen aquests carrers han estat enderrocades els darrers anys trencant l'harmonia constructiva del nucli antic. (Continuació història) Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Per les notícies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. Les modificacions posteriors d'eixamplaments dels portals i cases i les noves edificacions han fet desaparèixer el rastre antic dels edificis. Cal precisar però, que el creixement important no es va donar fins el segle XVIII. El creixement demogràfic d'aquest segle es va centrar sobre tot al nucli de Calldetenes, malgrat que durant aquest segle encara hi havia més cases a la zona rural que no pas al nucli urbà. El 1757 es sol·licitava permís per la construcció de l'església de la Mercè, la qual cosa li donava l'embranzida definitiva. De les disset cases que tenia el 1713, passava a tenir-ne seixanta el 1787. (VILAMALA, 2002:140) El 1888 el nucli urbà comptava amb quatre carrers: Gran o Major, de França, de Sant Tomàs i del Serrat. El 1915, a més dels citats, ja existia el carrer de Vilatorta -avui avinguda Pau Casals-, i el 1936 els del Cementiri i el de Santa Eugènia. VILAMALA (2002: 38) Al darrer terç del segle XIX Calldetenes va anar perdent habitants progressivament, degut bàsicament a les crisis agrícoles i a la manca de teixit industrial. A partir del 1930 la tendència va ser a l'alça, per passar a tenir un creixement espectacular a partir de la dècada del 1980. Els nous habitants provenien d'altres pobles de la Plana, especialment de Vic, i es van instal·lar al Serrat i als espais urbanitzats al voltant del nou ajuntament, al Serrat d'en Carles, i a la zona del barri Nou i de les Adoberies. Tot plegat va fer canviar la fesomia del poble , que es va estendre, i els espais urbanitzats que llavors es trobaven separats per hortes van quedar enllaçats (el barri Nou amb el nucli antic, la zona de les escoles, el Serrat d'en Carles també amb el nucli antic, etc.). | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 43660 | Plaça Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-vella-0 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes REPARAZ RUIZ, G (1982) La plana de Vic. L'entorn 3. Eumo. Vic VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII-XXI | <p>Un dels llocs més emblemàtics del nucli antic de Calldetenes és la Plaça Vella. Fins a la construcció i trasllat de l'ajuntament al nou edifici de la plaça 11 de setembre, la plaça Vella era el lloc on s'aglutinaven els edificis civils i religiosos, i on es duia a terme el mercat i els principals esdeveniments de la vida pública. L'existència d'aquesta plaça resulta de l'eixamplament del carrer de Sant Tomàs, a la confluència del carrer Gran. L'enderroc d'alguns edificis i la remodelació de l'espai ha donat com a resultat una plaça de planta irregular amb cinc costats, i ha estat convertida en una illa peatonal, amb bancs i un nucli enjardinat. En aquest nucli s'ubica el monument commemoratiu a la vellesa ofert per l'Ajuntament al poble. A nivell arquitectònic destaquen els edificis de l'església parroquial de la Mercè, i la casa del núm.8 coneguda com Cal Parareda.</p> | 08037-8 | Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Els orígens de la plaça es remunten possiblement a principis del segle XVII, quan el nucli urbà de Calldetenes començà a agafar consistència demogràfica. L'espai de la plaça ha patit diverses transformacions al llarg de la història. Al començament era un espai petit, delimitat per les cases del carrer de Sant Tomàs, per l'antic ajuntament, i per l'església parroquial i les cases de la plaça. La primera font del poble es va instal·lar al mig de la plaça Vella, com a lloc central del nucli urbà. La plaça, com a lloc neuràlgic, ha allotjat l'església, l'ajuntament, les escoles, el consultori mèdic, el mercat, i la gran majoria de serveis de què ha disposat el poble. A finals de la dècada del 1970 es va remodelar l'espai per millorar-ne l'entorn i donar-li les característiques que presenta actualment. La primera gran obra que va afavorir el creixement de la plaça va ser l'enderroc de l'ajuntament vell el 1977. Aquest enderroc va engrandir considerablement l'espai. El segon gran enderroc va ser de Ca la Munda el 1994 i la construcció de jardins amb bancs, que han convertit la plaça en un espai públic i peatonal.</p> | 41.9258500,2.2838200 | 440619 | 4641791 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43660-foto-08037-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43660-foto-08037-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43660-foto-08037-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43661 | Casa de la plaça Vella núm. 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-vella-num-8 | <p>AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. L'edifici es troba construït en mur de mamposteria irregular amb les cantonades i obertures reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats. La façana principal, orientada al nord i que dóna a la plaça, es troba arrebossada amb morter i pintada de color blanc, deixant a la vista els carreus que reforcen portes i finestres. La façana principal, orientada a la plaça, és molt simètrica, i es troba oberta al mig de la planta baixa amb un portal arquitrabat rematat amb una llinda monolítica que duu gravada la inscripció següent: 'Simon Parareda, 1681' . A banda i banda del portal s'obren dues finestres rectangulars allindades, que es recolzen sobre ampits motllurats. Al primer pis s'obren de forma simètrica tres finestres rectangulars, una central de mida més gran, i dues laterals més petites, que presenten les mateixes característiques constructives de la casa. Es tracta de finestres rematades a la part superior per una llinda monolítica, amb els brancals formats per carreus ben escairats, i ampits motllurats. Al segon pis es repeteix el mateix esquema d'obertures, però les mides de les finestres són inferiors. Els esforços decoratius de la casa es concentren a la façana principal, ja que la façana posterior de migdia resulta inapreciable, degut a que s'hi adossa un altre edifici. El mateix passa a façana de ponent, que es troba adossada a la casa veïna. La façana de llevant té adossada una casa de planta baixa, i permet apreciar part del primer i segon pis, on s'observen dos finestrons oberts en un període més modern.</p> | 08037-9 | Nucli urbà de Calldetenes . Pl. Vella, núm. 8 (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que la data del 1681 pot ser considerada com a data fundacional de la casa. En aquest cas, ens trobaríem davant d'una de les cases més antigues del nucli urbà de Calldetenes. La casa sembla haver pertangut des dels seus orígens a la família Parareda, trobant-se de forma continuada en mans de la mateixa línia familiar. Cal pensar que l'aixecament d'aquesta casa en aquest indret respon a l'impuls urbanitzador del nucli de Calldetenes al segle XVII, però la seva ubicació es troba més lligada a l'existència de l'església parroquial com a referent urbà que al carrer Gran, al qual es troba d'esquena. Estructuralment, la casa conserva el seu aspecte original, havent estat adaptada interiorment a les necessitats modernes d'una vivenda.</p> | 41.9256300,2.2839000 | 440625 | 4641767 | 1681 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43661-foto-08037-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43661-foto-08037-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43661-foto-08037-9-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43662 | Casa del carrer Gran núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-gran-num-1 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular que dóna inici al carrer Gran, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'una casa exempta al seu cantó de llevant, precedida per un petit espai tancat similar a un pati interior, mentre que al cantó de ponent, s'adossa a l'edifici que el segueix, conformant l'inici de la línia de façanes del carrer gran, orientada a migdia. Com a edifici, la planta rectangular es cobreix a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que s'orienta a migdia, seguint la línia del carrer. Compta amb planta baixa, primer pis i pis sota teulada. La construcció sembla feta en mur de parament irregular, que no s'aprecia, ja que la casa es troba arrebossada i pintada de color rosa. Arquitectònicament, la planta queda desfigurada per la presència d'un cos quadrangular que s'adossa a la façana de ponent, i que s'alça fins al primer pis, finalitzant de forma plana, creant una terrassa a nivell del primer pis, protegida per una barana metàl·lica. Cal fer especial significació en el fet de que les cantonades exteriors d'aquest cos no són iguals, i mentre la cantonada sud-est, que dóna al carrer, és totalment quadrangular, la cantonada nord-est, que només s'aprecia des del pati interior, es remata de forma arrodonida. A migdia, sobre la vorera del carrer, i a l'alçada del primer pis, l'edifici compta amb l'altre element que distingeix l'immoble. Es tracta d'una tribuna formada per mig hexàgon, que sobresurt com un cos afegit de l'edifici. A diferència de la resta de la casa, aquest element es troba sense pintar, i es remata a la part inferior amb un ressortit en forma de mènsula molt rebaixada. S'obre als tres cantons vista amb finestrals de grans proporcions. Un altre dels elements que caracteritza aquest edifici, és l'existència d'una ala de la teulada molt pronunciada, sota la qual s'observa la presència d'una barbacana formada per travesses de fusta treballades. A nivell d'obertures, l'edifici compta amb un seguit de finestres que es reparteixen de forma regular a la planta baixa i l'alçada del primer pis. Es tracta de finestrals quadrangulars sense cap element decoratiu. La façana principal es troba orientada a migdia, amb entrada directa des del carrer Gran. L'accés es realitza mitjançant una porta ubicada a l'extrem de llevant d'aquesta façana. Es tracta d'una porta allindada rectangular sense cap element ornamental, a excepció d'un òcul obert sobre la part superior de dit portal. El cos adossat a llevant, també compta amb un portal que permet l'accés a la planta baixa d'aquest sector de l'edifici. Com a obertura singular, la casa compta amb un petit finestral que permet la ventilació del pis sota teulada, i que s'obre a la façana de llevant de l'edifici. Es tracta d'un finestró de forma semicircular, dividit en dos per un petit pilar central. Aquest element es troba pintat de blanc, destacant cromàticament sobre el fons de la façana rosa.</p> | 08037-10 | Nucli urbà de Calldetenes Carrer Gran núm. 1 (O8506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que es tracta d'un edifici aixecat al segle XX, possiblement durant la dècada del 1950, seguint la línia ja formada del carrer Gran. Arquitectònicament, cal pensar que es tracta d'una casa aixecada en un sol moment constructiu, amb modificacions i reformes interiors, adaptant-la a les noves necessitats.</p> | 41.9252500,2.2839000 | 440625 | 4641725 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43662-foto-08037-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43662-foto-08037-10-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta casa figurava al llistat de normes subsidiàries de l'ajuntament de Calldetenes com a casa del Carrer Gran núm 27. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43663 | Escut del bisbe Hartalejo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-bisbe-hartalejo | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | <p>Element heràldic adherit al centre de l'arc presbiterial de l'església de Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes, presidint l'ingrés a l'absis de l'església, en la línia de les claus de volta de cadascun dels trams de dita església, i en conjunció amb l'estil de la resta d'elements decoratius de l'església. Es tracta d'un escut de guix amb forma angular, esculpit amb un alt relleu i pintat, on s'aprecien els motius heràldics pertanyents al bisbe Manuel de Hartalejo, benefactor i artífex de l'església l'any 1778. Aquest és el motiu pel qual s'explica l'existència d'aquest escut en aquest indret. Es tracta d'un escut caironat amb el rebord pintat en color daurat i el camper, pintat en un fons blau, ocupat per una torre emmarcada en un romb, format també per un rebord daurat. El romb es corona amb un rossetó daurat. Als angles exteriors es situen quatre petits elements florals daurats ocupant l'espai entre el romb del camper i el rebord exterior de l'escut. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici pintat en clor verd, envoltat d'una borla anellada daurada.</p> | 08037-11 | Nucli urbà de Calldetenes. Església de Nstra Senyora de la Mercè. Pl. Vella, s/n (08605 Calldetenes) | <p>La primera petició d'edificar l'església de Nostra Senyora de la Mercè data del 1757. Divuit anys més tard, els veïns van tornar a insistir en la necessitat d'alçar la capella i van tornar a enviar una carta a la Cámara Apostólica sol·licitant la construcció de l'edifici. A la petició, els veïns al·legaven que Sant Martí de Riudeperes o Sant Julià de Vilatorta estaven massa lluny. Per una major economia de l'edifici, sol·licitaven poder enderrocar l'edifici de Santa Margarida del Camí per tal d'aprofitar els carreus. L'església la va idear i fer construir el bisbe de Vic, Manuel de Hartalejo, que el 1778 va obtenir de l'Academia de San Fernando l'aprovació dels plànols per tirar l'obra endavant. Fou dedicada a la Mercè com a agraïment a l'interès que des de l'inici va tenir el bisbe de Vic, mestre general de la ordre de la Mercè. Al 1855 fou reconeguda com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta, i el 1878 adquirí categoria de parròquia.</p> | 41.9260200,2.2835900 | 440600 | 4641811 | 1778 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43663-foto-08037-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43663-foto-08037-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43663-foto-08037-11-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 99|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||
| 43664 | Casa del carrer Gran núm. 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-gran-num-9 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Aquest edifici ocupa l'espai de la cantonada entre el carrer Gran i l'inici del carrer Sant Tomàs. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. La construcció de l'edifici es fa amb mur de paredat irregular, amb les cantonades i obertures constructives reforçades per carreus de mida més gran. Aquest aparell és apreciable a la façana de ponent, ja que l'edifici que s'hi adossava en aquests moments no hi és, deixant el solar buit i la façana a la vista. La façana principal es troba orientada a migdia, i forma part de la línia de façanes que configura el carrer Gran del nucli de Calldetenes. Es tracta d'una façana arrebossada i pintada en color blanc. La planta baixa resta oberta amb dos portals arquitravats oberts recentment per adequar el local comercial que ocupa els baixos. Al mig dels portals s'obre una finestra que ocupa l'espai central de la façana. Es tracta d'una finestra que conserva alguns dels elements originals, com és el cas de la llinda monolítica de pedra superior. Al primer pis s'obren tres finestres rectangulars arquitravades rematades a la part superior amb llindes monolítiques, i que es recolzen amb ampits motllurats. Cal pensar que inicialment es tractava d'una casa exempta, ja que s'observen obertures constructives a la façana de ponent. Es tracta de finestres quadrangulars amb ampits, ben treballades, que posteriorment foren tapiades a l'adossar un edifici al costat. Compta amb llindes gravades amb les dates de 1666 i 1769.</p> | 08037-12 | Nucli urbà de Calldetenes. Carrer Gran núm.9 (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que ens trobem davant d'una de les cases més antigues del nucli urbà de Calldetenes, aixecada entorn al 1666. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer Gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Com es pot apreciar a través de les dates conservades a la casa, i per la seva ubicació, es tracta d'una de les primeres cases aixecades que configuraren la fisonomia del carrer Gran, i l'inici del carrer Sant Tomàs. Actualment, la casa es coneguda com 'El cruixent', amb una tradició històrica i comercial dins del ram de l'hosteleria.</p> | 41.9254100,2.2833100 | 440576 | 4641743 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43664-foto-08037-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43664-foto-08037-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43664-foto-08037-12-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al llistat de les normes subsidiàries de l'Ajuntament de Calldetenes apareix com a casa del carrer gran núm. 19 | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43665 | Casa del carrer Gran núm. 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-gran-num-16 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII | L'any 1998 la casa fou objecte una important restauració, que s'aplicà especialment a la façana exterior. | <p>Edifici de planta rectangular ubicat a la cantonada del carrer Gran amb el passatge Santa Eugènia o del Call. Es tracta d'un edifici cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. La orientació de l'edifici es fa en sentit nord-sud, amb la façana principal encarada al nord, formant part de la línia de façanes que conforma el carrer Gran, dins del nucli urbà de Calldetenes. L'edifici es troba aixecat segurament amb mur de mamposteria irregular amb les cantonades i obertures constructives reforçades amb carreus rectangulars i quadrangulars ben escairats. L'aparell dels murs no és apreciable, ja que l'edifici es troba arrebossat i pintat en color rosa, amb el perímetre exterior dels carreus de cantonades portes i finestres resseguit en blanc. Com a element ornamental excepcional, l'edifici compta amb dos esgrafiats, situats a la façana principal, a l'alçada del primer pis, a banda i banda del balcó central. Representen dos bandes rectangulars, acompanyades a la part superior i inferior d'una orla vegetal blanquinosa. L'interior de la banda, de color marró, es troba omplerta amb dos escuts- un per banda- quadrilongs, amb un llamberquí al voltant. L'interior de l'escut dret es troba ocupat per la imatge d'un pi. Mentre que el camper de l'escut és de color blanc, la càrrega és de color marró, configurant un joc cromàtic amb l'esgrafiat. Sota l'escut es llegeix una divisa amb el cognom Verdaguer. La banda de l'esquerra és de similars característiques estilístiques i cromàtiques, però la càrrega interior és la imatge d'una parra, i a la divisa inferior hi consta el cognom Vinyets, que dóna nom a la casa. A més dels elements ornamentals, la planta baixa sobre amb un portal central rematat a la part superior per una llinda monolítica, on s'ha configurat com a decoració un doble arc conopial omplert amb un triangle interior. A banda i banda d'aquest portal s'han obert dos portals allindats més moderns sense cap ornamentació. El del cantó dret de la casa és doble. Tots ells es troben adaptats a la presència de negocis i botigues instal·lades als baixos de la casa. Al primer pis s'obre un balcó central, que suposa l'ampliació del que devia ser originalment una finestra. Es tracta d'un balcó rematat a la part superior amb una llinda monolítica de pedra, decorada amb un arc conopial, i que duu gravada la data de 1624. A banda i banda del balcó s'obren dues finestres quadrangulars, rematades amb una llinda monolítica, i que es recolzen amb ampits motllurats. Al tercer pis s'obren tres finestres quadrangulars, que es corresponen amb les obertures del primer pis. Es tracta de tres finestres quadrangulars de similars característiques que les del primer pis. La façana de llevant es troba orientada al Passatge Santa Eugènia, i s'obre amb tres finestres a la planta baixa, dues finestres balconeres al primer pis i dos finestrons al segon pis. Interiorment, a part de les modificacions efectuades per tal de convertir els baixos en locals comercials, conserva la seva estructura original.</p> | 08037-13 | Nucli urbà de Calldetenes Carrer Gran núm. 16 (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que ens trobem davant d'una de les cases més antigues del nucli urbà de Calldetenes, aixecada entorn al 1624. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer Gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Com es pot apreciar a través de la data conservada a la casa, es tracta d'una de les primeres cases aixecades que configuraren la fisonomia del carrer Gran. Actualment, la casa és coneguda com a Can Vinyets, malgrat que es tracta d'un cognom nouvingut. Des de principis del segle XX, la casa era propietat de la família Verdaguer. La pubilla de la casa es va casar amb un membre de la família Vinyets, aportant el nou cognom, que ara duen els propietaris. L'any 1988 la casa fou objecte d'una important restauració, que afectà especialment a l'aspecte exterior. La façana fou arrebossada, pintada en color rosa, i foren encastats els dos escuts amb els dos cognoms familiars: Verdaguer i Vinyets.</p> | 41.9252800,2.2830700 | 440556 | 4641729 | 1624 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43665-foto-08037-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43665-foto-08037-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43665-foto-08037-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al llistat de les normes subsidiàries de l'Ajuntament de Calldetenes apareix com a casa del carrer gran núm. 22 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||
| 43666 | Sant Martí de Riudeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-riudeperes | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. GUDIOL RICART J.A. GAYA NUÑO (1948) Escultura i arquitectura románicas. Vol V. Ars Hispaniae. Ed. Plus-Ultra. Madrid. Pàg. 68 JUNYENT E (1975) Catalunya romànica. L'arquitectura del segle XI. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Barcelona. Pàgs 281-282. JUNYENT I SOBIRÀ E (1945-952) Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vic. Separata de la hoja parroquial. Vic. MONTLLÓ I BOLART J (1996) Rectoria de Sant Martí de Riudeperas. Osona. Ed. Pleniluni. Barcelona PLADEVALL A (1955-1957) La Parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufraganea de San Martín de Riudeperes a 'Ausa'. Vol II. Vic. Pàgs. 246-258 REPARAZ RUIZ, G (1982) La plana de Vic. L'entorn 3. Eumo. Vic VILAMALA I SALVANS,, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XII-XVII | <p>L'església de Sant Martí de Riudeperes és un edifici de planta rectangular i una sola nau, capçada amb un sol absis semicircular al cantó de llevant, ornamentat exteriorment amb arcs i bandes llombardes en un ritme de dos arcs entre les lesenes, i sobre les quals es situa una cornisa llisa a manera de barbacana, allí on hauria d'arrencar la coberta de l'absis. Situada al punt central de l'absis, s'obre una finestra doble esqueixada amb dovelles. La llargada primitiva de la nau es distingeix clarament a l'exterior. Cal pensar que l'església fou construïda en dues etapes diferents en període romànic. La nau primitiva manté les mateixes arcuacions i bandes que l'absis. En canvi, l'ampliació posterior feta en un segont moment constructiu del segle XII, les bandes i les arcuacions desapareixen i són substituïdes per una simple cornisa, que originalment fou la barbacana de la teulada. L'aixecament del sostre a segle XVII eliminà aquesta funció de la cornisa, incorporant sobre la porta d'accés un ull de bou. AA.DD (1984:173) L'aparell constructiu és ben diferent. La construcció dels murs més antics és feta a base de carreus irregulars, rejuntats amb morter de calç (sense gaire preocupació per formar fileres ben ordenades de pedra) i la del segle XII presenta un aparell en pedres carreuades, fent filades de mides considerables i sense deixar veure pràcticament el morter. La nau es cobreix exteriorment amb una teulada a dues vessants, igual que l'absis, de tal manera que aquest només és visible exteriorment. Interiorment, la coberta original no es pot apreciar a causa dels enguixats i la decoració afegida posteriorment. La porta d'entrada actual es troba situada en l'ampliació del segle XII, obrint-se al mur de ponent oposat a l'absis. Aquest cos d'edifici formava un atri o pòrtic obert en les seves tres façanes amb arcades bessones, avui desaparegudes. D'aquestes arcades només es conserva l'empremta al mur que devia aixoplugar la portalada. Aquesta portalada actualment és desapareguda, conservant restes i fragments a la porta d'un hort veí. Aquests atris afegits a la portalada de ponent són un fenomen comú a la zona durant el segle XII. Altres exemples són el de Santa Maria de Folgueroles o Santa Maria de Vilalleons. Davant de la porta de l'església hi ha un recinte tancat, que distribueix mitjançant portes l'accés a diferents llocs com el cementiri, l'hort veí, la porta de l'església, l'accés a l'espai que voreja el mur de tramuntana, i l'accés des de l'antiga carretera que passava a tocar de l'edifici, actualment desplaçada uns quants metres. L'accés des del camí es fa passant un petit espai cobert amb un banc a cada banda, que era l'antic comunidor, però que resta separat de l'església. L'edifici romànic fou la base de les ampliacions que es dugueren a terme en època barroca i que consistiren bàsicament en el sobreaixecament de l'alçada de la nau, i en l'afegit de dues capelles laterals a ambdues bandes de l'absis, formant un fals creuer amb la nau ja existent. També s'afegí un campanar de planta quadrangular cobert a quatre aigües amb les teules de ceràmica vidrada. Interiorment, l'església es troba en l'actualitat tota enguixada i la volta de la nau plena de cornises, medallons i nervadures. Destaca l'existència de dos nínxols excavats al mur, a cada costat de la nau, amb un arc escarser, que sembla que es correspondrien amb dos sepulcres actualment desapareguts. A més de la descripció general de l'edifici, cal assenyalar que les diferents fases constructives per les quals ha passat aquest edifici han deixat alguns elements singulars, que mereixen un tractament individualitzat. Tots aquests elements es troben actualment reaprofitats a la porta d'un hort al costat de l'església. És el cas de dos capitells i quatre fragments que per la seva forma podrien ser part d'un tram d'arquivolta. Aquests elements podrien ser part de l'antic pòrtic o atri quadrangular situat a ponent i avui dia desaparegut, que allargava la nau.</p> | 08037-1 | Entorn rural de Calldetenes Església de Sant Martí de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>Sant Martí de Riudeperes fou la primera església del municipi i va donar nom al poble fins el 1962, quan es va substituir pel de Calldetenes. L'església està ubicada al nord-est del terme, al peu de la carretera que va de Calldetenes a Sant Julià. El lloc de Riudeperes apareix citat el 888, quan els esposos Ermenald i Sufícia van vendre unes terres i un hort a Geraduard i la seva muller Segereda, que afrontaven a migdia amb el 'Riodeperas'. Altres documents dels segles X i XI anomenen el lloc com a Rivo Pretrarum, i tot sembla indicar que l'origen etimològic vol indicar un riu de pedres 'Rivo Petrarum' en al·lusió a la riera coneguda actualment com a torrent de Sant Martí. L'església de Sant Martí no apareix documentada fins el 1050, en l'acta de consagració de l'església de Sant Julià de Vilatorta, en la qual el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, es reservava els drets sobre l'església de Sant Martí de Riudeperes que acabava de consagrar. La vinculació amb Sant Julià de Vilatorta es mantingué fins als nostres dies, figurant com a sufragània, malgrat que a vegades apareix documentada com a parròquia. Aquest és el cas del 1086, quan Adrover vengué a Guifré i a la seva esposa Arseu una peça de terra a la parròquia de Sant Martí de Riudeperes, però no apareix com a tal en les llistes de parròquies anteriors al 1154, ni tampoc en les posteriors on, ben al contrari, sempre es deixa constància de la seva condició de sufragània de Sant Julià. Malgrat aquesta dependència, l'església sempre feu les funcions de parròquia, ja que tenia els seus fidels, i aglutinava els habitants de la majoria de les cases que avui són del terme municipal. Una prova d'aquest fet és que a finals del segle XIII es va dotar a l'església d'un pòrtic o comunidor on s'efectuaven les reunions de la universitat de Sant Martí, entenent per universitat al conjunt de la població. En aquest cas, el pòrtic servia perquè es reunissin i prenguessin les decisions que afectaven a la comunitat. Per les primeres èpoques no coneixem els béns i les rendes que tenia Sant Martí ni com es sustentava el culte. La primera donació documentada és del 3 d'agost de 1174, en què Mendònia va llegar una casa a l'església ubicada a la sagrera. VILAMALA J. (2002:64). Efectivament, es tenen notícies de l'existència d'una sagrera al voltant de l'església. A partir del segle XIII, i seguint la tradició del moment, es van fer aportacions a les llànties de Sant Martí. Uns altres benefactors d'aquestes llànties van ser la família Calvaria. L'administració de l'església ja estava força estructurada en aquesta època -segle XIII- amb diverses propietats que administrava un rector, els obres i un procurador. La celebració dels aniversaris se sufragava amb les rendes de les diverses propietats que els fidels havien llegat a Sant Martí VILAMALA J (2002:65) Al segle XIV hi va continuar havent-hi fundacions, i al segle XV va rebre un bosc situat sobre la font Antiga a Santa Eugènia de Berga, a més de conservar diferents cases que tenia a la sagrera. Al segle XVI va rebre les rendes del mas Llobet, que pagava l'hereu del mas Sauleda, i al XVII, les rendes del mas Ponç. A banda d'això, la consueta de Sant Martí indica que l'església rebia censos de diferents masos: La Frontera, l'Aymerich, la Calvaria, el Verdaguer, la Sauleda, el Llió, etc. Els usos i costums de l'església també apareixen a les consuetes; per exemple, el fet que el rector de sant Julià estava obligat a tenir un vicari perquè atengués l'església de Sant Martí. També era l'encarregat dels actes religiosos més importants de l'església i de les diverses processons. VILAMALA J (2002:68) A nivell arquitectònic, l'església sofrí reformes ja en època romànica, possiblement al segle XII, quan es construí la portalada al mur de ponent. Al segle XIII aquesta portalada es protegí amb la construcció d'un atri. Aquesta porta fou desmuntada i els seus elements traslladats per fer l'arc de la porta que baixa fins a l'horta. AA.DD (1984:172)</p> | 41.9275000,2.3074800 | 442582 | 4641959 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43666-foto-08037-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43666-foto-08037-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43666-foto-08037-1-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació història) Als segles XVI i XVII foren afegides dues capelles laterals. Una d'elles fou advocada al Roser i aixecada el 1573. També correspon a aquest moment la construcció de la coberta i el campanar de torre. Al segle XVII, concretament a l'any 1654, es tenen notícies de saqueig de l´església pels exèrcits francesos durant la Guerra dels segadors: ' molt soldats del mateix exèrcit espatllaren las portes de l'església de San Martín de Riudeperes, sufragània de Sant Julià de Vilatorta, las caxas y moltas personas particulars. Y pochs dias després espatlalren les fonts baptismals, lo sacrari y un armari y robaren las robas dels altars y de las dalt ditas caixas; y lo blat y demés grans que habyan portat moltas personas particulars' VILAMALA (2002: 138) Actualment segueix tenint culte com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta i es celebra missa cada diumenge. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43667 | Sant Tomàs de Riudeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-tomas-de-riudeperes | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XII-XX | L'edifici ha estat adaptat durant les darreres dècades, per oferir servei d’acolliment a persones amb discapacitat. S'ha deixat, per falta de recursos, en un segon pla els elements de caire patrimonial. | <p>El monestir de Sant Tomàs és un conjunt monumental format per una església romànica, ampliada amb un atri i altars laterals i modificada en les absidioles a partir del segle XVI; el convent és centrat en un claustre renaixentista bastit a partir del 1560, quan la canònica es convertí en convent franciscà; i un cos modern annex a l'anterior, construït a partir del 1912 pels pares camils. El conjunt és envoltat per trams de mur, a llevant i ponent, aixecats el 1573. Antigament, l'edifici estava orientat nord-sud, amb les portes d'accés a l'església i al convent encarades al nord. L'espai de migdia eren horts. Actualment, l'orientació ha estat invertida, prenent sentit sud-nord, i l'accés és a migdia. La construcció és sobretot de murs de paredat vist, a excepció d'alguns trams moderns. El conjunt té forma rectangular i es troba dalt d'un petit cingle aterrassat encarat al nord. Al vessant nord, s'aprecia la suma de diversos cossos: a llevant un petit espai enjardinat, després la façana principal de l'església, i adossada a ponent, la façana i portal d'accés al claustre, segueix un cos rectangular sobresortit. En aquest cos s'ha obert un pas cobert amb volta de mig punt. Aquest cos consta de primer, segon i tercer pis. Les obertures són bàsicament petits finestrons, excepte dos finestrals d'arc rebaixat amb una columneta central, i una arqueria (tapiada) de quatre arcs que recauen en cinc columnetes. A l'extrem de ponent d'aquesta façana nord, hi ha un cos exempt fet pels pares camils a partir del 1912; consta de planta baixa, primer i segon pis. A les dues plantes superiors hi ha finestres disposades irregularment (ben diferents a les de les façanes sud i oest, amb grans arcades). La façana de ponent és formada pels cossos afegits pels pares camils, formen un espai organitzat entorn a un pati en forma de U, obert a ponent. Hi ha tres cossos de planta baixa i tres pisos, i obertures distribuïdes irregularment. Destaquen un seguit de finestrals formats per arcades recolzades en capitells amb motius vegetal i columnes. La planta baixa, a migdia, hi ha un tres grans arcades que creen un corredor obert. El cos de migdia d'aquest pati, forma part ja del sector del convent aixecat al segle XVI pels pares franciscans. També hi ha una galeria contínua d'arcades de mig punt recolzades sobre petits pilarets, situada sota la teulada del cos que tanca el pati a migdia. És una galeria cegada amb continuïtat a la resta de façanes. La façana de migdia, la conforma el cos aixecat al segle XVI, antigament era la façana posterior del convent i on hi havia l'accés a les hortes. És un cos rectangular, orientat est-oest, i que comunica directament amb el claustre. És cobert a dues aigües, amb carener paral·lel a la façana. Sobresurten un seguit de contraforts. Consta de planta baixa, primer i segon pis. A la cantonada S-O, hi ha l'escut del bisbe Guillem Caçador. La porta principal és amb llinda monolítica. Altres obertures són quadrangulars, i altres rematades amb un arc de mig punt. Té continuïtat la galeria cegada, en la que s'han obert algunes finestres. A llevant s'adossa la sagristia. Davant del convent hi ha un clos tancat per un mur de poca alçada, en el qual hi destaca un portal d'estil modernista (amb la data 1912). Interiorment destaquem bàsicament, l'església, el claustre, la sagristia, la biblioteca, el refectori, i el rebedor central. L'església és orientada nord-sud, amb l'absis al sud i el portal principal al nord. Està adossada al cantó de llevant del claustre. És cobreta a dues aigües amb carener perpendicular a la façana principal. L'aparell exterior visible és força regular, de carreus petits distribuïts en fileres regulars, i amb un tram superior irregular. S'observa una ampliació de la nau a ponent. Exteriorment s'aprecia la capçalera trapezoïdal, i un petit campanar d'espadanya, del 1914.El portal actual és d'estil renaixentista, als brancals pilastres rebaixades, capitells quadrangulars, un fris degradat llis,</p> | 08037-2 | Entorn rural de Calldetenes. Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord est del terme municipal. L'església es troba dins de la demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i després de Medà. Del 1045 són les donacions més antigues, quan hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop de l'actual edifici i prop d'un gran domini, conegut des del segle XII com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175) El noble Berenguer Amaric i el seu germà, el canonge sagristà de Vic, Ricard, que havien reedificat l'església, demanaren a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic, que consagrés la nova església en honor a sant Tomàs. La va consagrar el 4 de novembre de 1095, i concedí als canonges agustinians que en tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no ser parròquia, i el dret a cementiri i sagrera. Va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. Introduïnt a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 és féu una donació a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, però no es pot assegurar que hi visqués una comunitat organitzada fins al 1086. El 15 de gener de 1095, els germans Berenguer Amalric i Ricard, per assegurar-hi la vida canonical, cediren el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona. AA.DD (1984:175) Foren protectors especials els senyors de Riudeperes, s'hi batejaven i s'hi enterraven. Els primers grans protectors, els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament eren membres del llinatge Riudeperes. També tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, i els Altarriba, aquests darrers van ser els principals benefactors a partir del s. XV, en desaparèixer els Riudeperes. A l'altar major hi havia els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. AA.DD (1984:176-177) En el temps de major vitalitat hi havia tres canonges i un parell de sacerdots beneficiats. Entre el 1095 i el 1100 hi consta un prior anomenat Joan de Lledó. Al llarg del segle XIII i següent, hi trobem només els prepòsits, un o dos canonges. L'església comptà amb diversos beneficis. Una visita pastoral del 1357 esmenta els altars de Sant Tomàs, de Santa Maria i Sant Pau. La comunitat era formada per un prepòsit, un canonge i dos beneficiats. A principis del s. XV, era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna.AA.DD (1984:177) El 1476 es vengueren els béns per restaurar l'església i el monestir, però fou molt superficial. D'inicis del segle XVI fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte. L'any 1502 el prepòsit fou Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, bisbe de Barcelona (1545-1561), i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona (1561-1570). AA.DD (1984:177). Els Caçador transformaren l'antiga canònica en un convent de franciscans; van realitzar diverses obres, que s'iniciaren el 1561. El 1570 es construí la porta gran i el 1573 el mur que tanca l'hort. Durant la guerra del francès (1808-1814), les tropes napoleòniques van ocupar i fer grans destrosses al convent. El 1813, i sota les ordres del pare Masferrer, s'inicià la reconstrucció. L'església s'acabà en pocs mesos, es millorà i es construí el col·legi, les oficines, les cel·les, etc. El 1912 es va construir un modern cos d'edificació, annex al renaixentista, promogut pels pares camils, que el 1901 adquiriren l'edifici convertint-lo en un noviciat i més tard en un seminari de la congregació. AA.DD (1984:178) L'església fou restaurada el 1914 per Miquel Pallàs. Després del 1940, l'absis fou decorat amb unes pintures . El 1970 l'edifici fou venut a una associació benèfica osonenca, que el convertí en una escola de deficients psíquics. Des d'aleshores, s'hi han alçat diversos edificis.</p> | 41.9321500,2.3025200 | 442175 | 4642478 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43667-foto-08037-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43667-foto-08037-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43667-foto-08037-2-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2025-02-10 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) coronat amb un frontó triangular motllurat, i al timpà una petxina esculpida. Sobre una finestra i un petit òcul. Interiorment, s'observen restes de l'església romànica: tota la nau, l'absis i el transsepte. És de planta de creu llatina, d'una nau amb transsepte, ampliada vers ponent, i amb capelles laterals. La nau es cobreix amb una volta de canó i l'absis principal amb volta semiesfèrica. El creuer és cobert amb cúpula ovalada, amb trompes decorades amb motius geomètrics. Les impostes dels arcs també decorats amb motius geomètrics. Les dues absidioles del transsepte foren substituïdes per capelles rectangulars en època gòtica, s'en conserva poca cosa. Els afegits renaixentistes són les capelles laterals, de volta estrellada rematada amb rosetons amb motius heràldics, i el cor. L'accés a l'església es per un portal al frontis principal, l'accés al claustre, per l'absidiola oest. El claustre, aixecat al segle XVI, és de planta quadrangular i dos pisos. L'aparell és de carreus rectangulars ben disposats. Consta d'una gran arqueria formada per cinc arcs de mig punt, recolzats en un basament continu, capitells són trapezoïdals i columnes exemptes. Al segon pis els arcs són més petits, els capitells rectangulars molt prims i recauen sobre pilars. L'interior del claustre es cobreix a la planta baixa amb trams de volta d'aresta i al primer pis amb un embigat de fusta. El terra és de rajola cuita. Al centre del claustre hi ha un coll de pou renaixentista. Els murs interiors hi ha els portals d'accés a les estances, alguns amb llindes monolítiques, un hi ha la data de 1685. Al tram nord-oest hi ha algunes làpides sepulcrals. Al costat de migdia del claustre, un gran portal dóna accés a la sagristia. És una estança de planta rectangular, coberta amb dues grans volta d'aresta quatripartites, amb nervacions amb culs de llàntia, la clau de volta és decorada amb motius heràldics. Destaca un aiguamanil, un vitrall emplomat i la Verge custodiada per àngels. Conserva els antics mobles. El claustre connecta a ponent amb el cos destinat al convent franciscà; destaquen les estances següents: biblioteca, refectori i rebedor central. El rebedor central ubicat al centre de la planta baixa, és de planta quadrangular, i cobert amb volta de creueria decorada amb motius heràldics a les claus. A migdia un portal allindat dóna accés a l'exterior, i al mur nord, un altre, dóna accés a l'interior del convent. D'aquest portal destaca la llinda monolítica decorada amb un arc conopial i motius florals; i a sobre l'escut del bisbe Guillem Caçador. Hi ha dos portals més, a ponent el del refectori, i a llevant el de la biblioteca. La biblioteca és una estança de planta rectangular i un cos annex. És cobert amb volta de creueria quatripartita amb nervadures. La porta d'accés té una llinda monolítica decorada amb un arc conopial, una flor, i la inscripció: ' initium sapientiae timor domini'. També hi ha un rosetó. Conserva les llibreries i una col·lecció de gravats sobre la vida de Sant Camil de Lellis, signats pel gravador N. Sangiogi. El refectori és a ponent del cos del convent, i s'hi accedeix per un portal renaixentista (fitxa 93). És cobert amb trams de volta de creueria amb nervadures amb culs de llàntia, i clau de volta amb motius heràldics. Conserva un púlpit i les antigues taules. A principis del 2007 l'escola que ocupa les instal·lacions del monestir deixarà l'edifici. És previst que durant dos anys l'edifici sigui ocupat de manera esporàdica, però no es tenen plans per més endavant. Per darrera del monestir passava l'antic camí de Calldetenes a Folgueroles. A més de la fitxa general de l'IPA de la Generalitat de Catalunya, del conjunt de Sant Tomàs de Riudeperes també consten les següents fitxes: Menjador núm. 35 ACCN: 22523; Biblioteca núm. 36 ACCN: 22524; Església núm. 37 ACCN: 22525; Claustre núm. 38 ACCN: 22526; Sagristia núm. 39 ACCN: 22527. La informació d'aquestes fitxes ha estat inclosa dins d'aquesta. | 92|94|95|96|98|105|85 | 46 | 1.2 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||
| 43668 | Santa Maria del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-cami | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 CARRERES CANDi , (1980) Catalunya antiga. Capilla heremítica de nostra Senyora del camí a Vilatorta. La Veu de Montserrat. Vol XIII. Vic. P.279 VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIII | <p>Aquesta església es troba situada sobre una petita elevació del terreny, en el jardí de la Torre de Santa Margarida, a Sant Julià de Vilatorta. Actualment, només resten els fonaments de l'antic edifici. Possiblement es tractava d'una església de planta de creu llatina amb un absis semicircular a llevant i una porta d'accés a l'edifici a ponent. Tipològicament, pertanyia a un edifici amb un transsepte sense absidioles o bé amb una capçalera trevolada, de la qual les dues absidioles tindrien una planta quadrada. L'aparell és format per carreus molt ben tallats, disposats en fileres regulars molt ben ordenades, i amb les cantonades ben definides. Malgrat tot, només resten les bases de les parets, que actualment serveixen de banc de jardí, després de la consolidació que va fer l'arquitecte Josep M. Pericas. Al centre del creuer hi ha un pedró amb una creu que presideix les ruïnes.</p> | 08037-3 | Entorn rural de Calldetenes. Torre Santa Margarida s/n (08506 Calldetenes) | <p>L'església de Santa Maria del Camí es trobava dins de l'antic terme del castell de Sant Llorenç, al lloc de Riudeperes, al clos de la Torre de Santa Margarida. L'església fou sempre una capella dependent de Sant Martí de Riudeperes, i forma, juntament amb Sant Tomàs, la tercera de les construccions romàniques del municipi. Es tracta d'una església construïda possiblement vers el 1221 pel canonge de Vic, Guillem Gros. Aquesta notícia apareix referenciada al testament de l'ardiaca Berenguer de Subirats, l'any 1240, quan deixa una tercera part de la venda dels seus béns a l'església de Santa Maria del Camí, explicant de pas els seus orígens i fundació. AA.DD (1984:180) Aquesta església no tingué mai la finalitat d'assistir a unes famílies concretes, sinó que servia d'assistència hospitalària als viatgers que passaven davant seu pel camí que menava de Vic a Girona. L'advocació de la capella va anar canviant al llarg dels segles, de manera que la trobem sota més d'un patronatge. L'acta de fundació esmenta com a titular a Santa Maria. El 1367, apareix sota la invocació de Sant Bartomeu del Camí, i a finals del segle XVI de Santa Margarida. VILAMALA (2002:73) Administrativament, la capella va estar sempre vinculada a Sant Martí de Riudeperes, segurament per raons de proximitat. Amb el pas del segles, i per tal de garantir el culte, el rector de Sant Julià de Vilatorta, que era el capellà que atenia l'església, va demanar per tal de mantenir-la, que qui gaudís del benefici de Guillem Gros, hagués de pagar cada any deu sous de servitud destinats al manteniment de la capella. Aquesta disposició va ser acceptada pel bisbe de Vic el 1367. A més a més, l'església es sustentava amb donacions. Vora el segle XVII les rendes procedents de les donacions van començar a decaure, i va comportar l'abandonament de l'edifici, de manera que al segle XVIII ja no s'hi celebrava culte. De fet, el 28 de maig de 1775, quan es demanava permís per aixecar l'església de la Mercè, es va suggerir que la construcció seria més econòmica si el bisbe de Vic autoritzés la demolició de Santa Margarida, ja que es tractava d'una església abandonada i comptava amb un carreuada antiga de molt bona qualitat, i un bon campanar. VILAMALA (2002:74). Es desconeix si va prosperar la demolició, ni si les pedres de la capella van passar a formar part de la de la Mercè, però si és cert que a principis del segle XIX la capella de Santa Maria del Camí ja es trobava enrunada.</p> | 41.9298300,2.3116800 | 442932 | 4642214 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43668-foto-08037-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43668-foto-08037-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43668-foto-08037-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43669 | Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nostra-senyora-de-la-merce-de-calldetenes | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | <p>L'edifici és de construcció senzilla, de planta rectangular, de nau única i absis semicircular amb teulada a dues aigües, coronada per un campanar d'espadanya. La orientació de l'església es fa en sentit N-S, trobant-se l'absis al nord de l'església. La façana s'ha arrebossat deixant -a partir de la reforma del 1996- els angles i els elements de relleu a pedra vista. Es tracta d'una façana orientada a migdia, que s'obre amb un portal d'entrada format per un arc rebaixat i decorat als extrems superiors per volutes a l'estil barroc, sobre el qual hi ha un escut circular, i una fornícula amb la Mare de Déu de la Mercè. Es tracta d'una Mare de Déu dreta amb l'infant. Sobre el portal i la fornícula s'obre un òcul. Exteriorment destaca el conjunt visual format pel cos rectangular de l'església, del qual sobresurt amb gran volum un absis semicircular més baix. A ponent s'adossa un altre cos quadrangular amb coberta independent, que fa les funcions de sagristia. El conjunt d'aquests tres cossos recau sobre un graó de pedra, que salva el desnivell del terreny respecte al sector de migdia de l'església. L'efecte visual del conjunt es ressalta pel fet de trobar-se els tres cossos sobreelevats del nivell del carrer, Un dels elements que més destaca de l'església de la Mercè és el campanar, que es converteix en un dels elements identificatius del poble, i fita visual des de lluny. Es tracta d'un campanar adossat al cantó S-E de l'església, i que es troba arrebossat íntegrament com la façana de l'església. Compta amb una base quadrangular que s'alça fins a la teulada de la nau. Aquesta base s'obre amb dos òculs a les cares de llevant i ponent. D'aquí en amunt es transforma en un cos octogonal de dos pisos. Exteriorment la diferència entre els pisos ve marcada per un fris exterior que envolta la torre. A l'alçada del primer pis, a la cara de ponent, s'ubica el rellotge del campanar. El segon pis s'obre amb quatre finestrals rectangulars rematats a la part superior per un arc de mig punt que s'alternen en les cares de l'octògon; pis on s'ubiquen les campanes. El coronament superior es amb una barana feta amb balustres que recorre el perímetre exterior. L'interior de l'església compta amb una coberta formada per un gran arc de diafragma que cobreix la nau única. L'espai interior es distribueix de la manera següent: cor a l'entrada, quatre capelles laterals de petites dimensions i absis. A la dreta la capella dedicada a Sant Isidre i a una altra capella , damunt de l'altar decorat amb estuc, s'ubica la imatge del Sagrat Cor de Jesús, obra de Josep Maria Camps. Les capelles de l'esquerra estan dedicades a la Immaculada Concepció i a la Puríssima. Tot l'interior es troba arrebossat i pintat, amb decoracions vegetals d'estil barroc i neoclàssic. El bisbe Hartalejo era un gran afeccionat a la pintura i va pintar de mà pròpia els retaules de sant Ramon, sant Josep i sant Joaquim perquè decoressin l'església de la Mercè. A finals del segle XIX els quadres es van transferir a l'església de Sant Ramon d'Albió, on van ser cremats durant la Guerra Civil. Presideix l'absis l'escut del bisbe Hartalejo, capçat per un barret de bisbe i decorat interiorment amb una torre. A l'interior s'ubica un baldaquí de pedra molt senzill que va ser col·locat després de la Guerra Civil, en substitució del retaule neoclàssic que fou destruït. Al graó central del baldaquí s'hi troba la Mare de Déu de la Mercè, i als dos laterals dues figures masculines de genolls, que simbolitzen dos captius. Cal recordar que l'ordre dels mercedaris tenia com a tasca principal al moment de la seva creació la redempció dels captius. L'interior de la cúpula de l'absis es troba decorada amb figures de sants mercedaris. L'església compta amb una capella fonda adossada al mur de ponent, i al qual es té accés des de l'interior. Es tracta d'una capella de planta rectangular, molt senzilla, amb decoració similar a la de l'església, i que es troba presidida per la imatge del Sant Crist.</p> | 08037-4 | Nucli urbà de Calldetenes. Plaça Vella s/n (08506 Calldetenes) | <p>La primera petició d'edificar l'església data del 1757. Divuit anys més tard, els veïns van tornar a insistir en la necessitat d'alçar la capella i van tornar a enviar una carta a la Càmara Apostòlica sol·licitant la construcció de l'edifici. A la petició, els veïns al·legaven que Sant Martí de Riudeperes o Sant Julià de Vilatorta estaven massa lluny. Per una major economia de l'edifici, sol·licitaven poder enderrocar l'edifici de Santa Margarida del Camí per tal d'aprofitar els carreus. La construcció s'iniciava el 1778. Com a edifici del nucli urbà, doncs, és un dels més antics que es conserva. L'església la va idear i fer construir el bisbe de Vic, Manuel de Hartalejo, que el 1778 va obtenir de l'Academia de San Fernando l'aprovació dels plànols per tirar l'obra endavant. Fou dedicada a la Mercè com a agraïment a l'interès que des de l'inici va tenir el bisbe de Vic, mestre general de la ordre de la Mercè; a l'interior encara es conservaven pintures dedicades als mercedaris, que a finals del segle XIX es van traslladar a la parròquia de Sant Ramon d'Albió, i que foren destruïdes durant la Guerra Civil (1936-1939) Al 1855 fou reconeguda com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta, i el 1878 adquirí categoria de parròquia. L'altar, fins el 1936, constava amb un retaule-baldaquí ornamentat amb columnes. Els primers mesos del conflicte bèl·lic es va destruir l'interior de l'església i la imatgeria i ornaments que albergava, de manera que es va haver de reconstruir bona part de l'ornamentació interior. Una de les campanes de l'església duu el nom de Maria Isidra, i fou donació de la família Pasqual, propietaris de la Torre Santa Margarida. En aquests moments, s'està pendent de la restauració del campanar. Des de la construcció de la Mercè s'hi han fet diverses modificacions. Una de les reformes que més va variar la fesomia de l'edifici va ser la que s'hi va realitzar el 1996. Aquest any, aprofitant que s'havia de refer l'arrebossat de la façana, es va decidir deixar aquesta amb pedra vista.</p> | 41.9260200,2.2835900 | 440600 | 4641811 | 1778 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43669-foto-08037-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43669-foto-08037-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43669-foto-08037-4-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'església ha estat repintada recentment seguint l'estil original. Adossat a llevant de l'església es troba l'actual casal parròquia, convertit parcialment en llar d'avis. Al cantó dret de l'església, només entrar, sota el cor, es troba ubicada la figura del Sant Crist. Era la imatge que tradicionalment es treia en processó fins a Sant Marc quan s'havia de demanar pluja o el final d'alguna plaga. Es tracta d'una imatge de fusta d'estil neoclàssic. | 96|98|99|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 43670 | Capella de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-marc | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | Una fotografia datada cronològicament a principis del segle XX mostra la capella tal i com era, la qual cosa permet observar que els elements decoratius de la façana van ser respectats després de la restauració. A diferència de l'actualitat, només la façana principal es trobava arrebossada i pintada en color blanc, mentre que les façanes laterals deixaven a la vista l'aparell constructiu. VILAMALA (2002: 65) | <p>Capella edificada al cim del turó de Sant Marc, a tocar del límit territorial de Calldetenes amb Santa Eugènia de Berga. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici manté una orientació en sentit est-oest, amb l'absis encarat a l'est, i la façana principal a l'oest. L'aparell constructiu no s'aprecia, ja que es troba arrebossat amb ciment i pintat exteriorment en color blanquinós, deixant a la vista només les cantonades i el sòcol, on s'aprecia un carreuat rectangular ben escairat. L'absis és quadrangular i no sobresurt de la resta de l'edifici. Exteriorment, manca d'obertures constructives, a excepció de la façana principal, i compta amb un petit cos quadrangular de planta baixa adossat al sector de llevant del mur de migdia, que es destina a sagristia. La façana principal es troba orientada a ponent, i s'obre amb un portal format per un arc molt rebaixat que s'emmarca exteriorment en un marc quadrangular. La part superior del portal es troba coronada per un element decoratiu esculpit format per un floró amb formes arrodonides, que s'assenta sobre una peça quadrangular rematada a la part inferior per tríglifs. Sobre el portal s'obre un rosetó, protegit amb una vidriera emplomada sense decoració figurativa. Sobre el carener de la teulada, es situa un petit campanar d'espadanya. L'interior del temple es troba enguixat i pintat en color cremós, igual que l'exterior. La coberta interior del temple es realitza amb tres trams de volta d'aresta, amb les pannes apuntades amb directrius gòtiques. Les nervadures, purament ornamentals, i ressaltades amb color grisós, s'uneixen a la part superior amb una clau de volta en forma de decoració floral. Les nervadures finalitzen a l'alçada d'un fris superior, que recorre perimetralment tot el temple. Es tracta d'un fris motllurat, disposat en voladís, pintat amb colors grisosos, morats i terrosos, per tal d'aguditzar el contrast cromàtic. El mur de l'altar major es troba pintat en color marronós, i al mig trobem una fornícula que acull una moderna figura de Sant Marc, recolzada sobre un pedestal amb formes barroques. Es tracta d'una talla de fusta policromada, amb la figura d'un lleó als peus. Un petit altaret presideix el presbiteri. La connexió amb la sagristia es realitza mitjançant una petita porteta oberta al mur de migdia sense cap element ornamental. Als peus de l'església s'ubica un cor amb una barana de fusta, al qual s'accedeix mitjançant una escala de doble escaire adossada al sector nord del cantó de la façana interior de ponent de l'església.</p> | 08037-5 | Entorn rural de Calldetenes. Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Ubicada al punt més alt del municipi, al límit de les parròquies de Sant Martí de Riudeperes i de Santa Eugènia de Berga. La capella de Sant Marc fou erigida al segle XVI, juntament amb la de Sant Llàtzer (fora del municipi). Es troba documentada des del 1530, quan el 25 de març d'aquell any l'amo del mas Sant Ponç de Sant Martí, va vendre a Pere de Granollers una vinya situada prop de la capella de Sant Marc, al lloc anomenat les Serres. (PLADEVALL, 1997: 155). Totes dues capelles i advocacions van aglutinar la devoció popular del moment. El fet de trobar-se erigida a cavall de les dues parròquies de Sant Martí de Riudeperes i Santa Eugènia de Berga, va fer que des del segle XVI i fins a finals del XIX, estigués sota la cura mancomunada dels dos rectors de les dues parròquies. El 1778, amb la creació de la parròquia de la Mercè, la capella va passar definitivament a ser responsabilitat de Calldetenes. Cal pensar que des dels seus inicis, el dia del patró -25 d'abril - es realitzava una processó i ofici, que era comú a les dues parròquies. La missa la deien alternativament un any el rector de Sant Martí i un altre el de Santa Eugènia. A banda de les processons commemoratives del dia del sant, a la capella s'acostumaven a fer pregàries per casos excepcionals - manca de pluges, pestilències, etc-. A tall d'exemple, cal destacar la processó que es va dur a terme el 1860 per pregar per la plaga d'erugues que es menjava els camps. A l'acte hi van participar parroquians de Sant Martí, de Santa Eugènia i de Sant Julià. Per aquestes ocasions es pujava amb la imatge del Sant Crist des de Sant Martí de Riudeperes. (VILAMALA, 2002: 123). Darrerament també s'hi celebren casaments i batejos. De forma quotidiana, pel fet de trobar-se en un lloc descampat, la capella ha estat custodiada per pagesos de les masies properes, com els del mas Serra de Sant Marc. Malgrat tot, l'estat de la capella de vegades ha estat descuidat, i per aquest motiu, en dues ocasions s'ha prohibit la celebració de misses. Aquesta notícia apareix detallada en dues de les visites pastorals realitzades a la capella, com és la del 1786. (VILAMALA, 2002: 123) Durant la Guerra Civil va ser destruïda i restà abandonada. Fou reconstruïda a partir del 1960 a iniciativa personal dels propietaris del mas Ponç -Josep Verdaguer i Ramon Mas- que a més a més va fer una imatge nova del sant perquè un llamp l'havia destruït. El 1985 es van canviar les portes de ferro i l'any següent es van recollir diners durant l'aplec per acabar de restaurar la capella. Des del 2000 que la tradició de l'aplec de Sant Marc s'està recuperant de forma consistent, de tal manera que aquesta data ha quedat fixada com una de les festivitats més importants del calendari de Calldetenes. Actualment, es celebra missa commemorativa i aplec el diumenge més proper al dia de Sant Marc. Cada dilluns de Pasqua, els integrants del grup de caramelles hi pugen per cantar les seves cançons.</p> | 41.9158800,2.2925900 | 441337 | 4640678 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43670-foto-08037-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43670-foto-08037-5-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43671 | Coll de pou al claustre de Sant Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-pou-al-claustre-de-sant-tomas | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO, M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL, A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | Caldria una actuació immediata, ja que l'erosió de la pedra està molt avançada, corrent el perill de perdre's irremissiblement. | <p>Coll de pou situat al centre de claustre del convent de Sant Tomàs de Riudeperes. S'assenta sobre una base circular on s'eleva un cos poligonal on es combinen formes còncaves i convexes, amb un escut esculpit a la part nord molt deteriorat, on es representa una mitra envoltada de formes vegetals. A la cara nord d'aquest cos, s'ha esculpit un altre escut amb la simbologia de Jesús. Sobre aquest cos poligonal s'assenten dues pilastres estriades amb capitells adossats a les quatre cares, que són d'estil compost, on es barregen motius jònics amb motius corintis. Sobre els capitells s'assenta el coronament del pou, que imita una forma arquitectònica, amb la presència d'un entaulament format per un arquitrau fet amb tres frisos, dos d'ells motllurats, que sostenen un frontó triangular de reduïdes dimensions amb molt voladís, que es recolza sobre una peça quadrangular amb volutes a ambdós costats.</p> | 08037-6 | Entorn rural de Calldetenes. Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord del terme municipal. L'església es troba erigida dins de la històrica demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i després de Medà. Les donacions més antigues donen testimoni que des de l'any 1045 com a mínim hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop d'un gran domini, que des del segle XII es coneixia com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175) Aquesta església es trobava a prop d'on es troba l'actual edifici, i dels del 1086 els seus clergues vivien en forma de comunitat canonical. Amb aquests antecedents, el noble Berenguer Amaric, germà del canonge sagristà de Vic, Ricard, van demanar a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic, que consagrés la nova església que s'havia edificat en honor a Sant Tomàs. Aquest canonge era un personatge influent dintre de la canònica vigatana, integrant del grup que el 1080 intentà reformar la canònica. Amb consentiment dels canonges de Vic, i del prior de Sant Tomàs, l'arquebisbe va consagrar l'església i va concedir als canonges agustinians que en tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no era una parròquia, i el dret de tenir cementiri i una sagrera. El bisbe va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. D'aquesta manera es va introduir a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 una nova donació és feta a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, bé que encara no es pot assegurar que hi visquessin en una comunitat organitzada. Fins el 1086 no es té constància de que aquesta comunitat existia. Sembla, doncs, possible que Berenguer Amalric i el seu germà Ricard varen establir una comunitat canonical pels mateixos anys en què hom volia dur a terme la reforma de la canònica catedralícia de Vic. Segurament, a causa de la no acceptació de la vida regular a Vic, els dos germans, el 15 de gener de 1095, per tal d'assegurar la continuïtat de la vida canonical a l'església de Sant Tomàs, varen cedir el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona, la comtat de Besalú. AA.DD (1984:175) Poc després de feta aquesta donació, es devia acabar la construcció de la nova església de Sant Tomàs, reedificada des dels seus fonaments i a expenses de Berenguer Amalric i el seu germà Ricard, en honor de Sant Tomàs, prop del Riudeperes. La consagració de l'església tingué lloc el 4 de novembre del 1095. AA.DD (1984:176) El monestir de Sant Tomàs tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, i des del segle XIV foren els seus únics feligresos. Els primers grans protectors foren els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament membres del llinatge dels Riudeperes, que li feren nombroses donacions fins a principis del segle XII a Osona i a Artés. La família Riudeperes, a més del casal o residència prop de Sant Tomàs, tenia diverses cases o graners a la seva sagrera, segons consta a la documentació familiar. Aquesta família es traslladà al Vallès, i s'extingí als vols del 1390. A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un acrosoli del claustre renaixentista entorn al 1916. La tomba dels Altarriba és del segle XIV i consta de tres peces, dues amb l'escut i una altra amb una creu dins d'un cercle. La família Altarriba es convertí en una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del segle XV, quan desaparegueren els Riudeperes. AA.DD (1984:177)</p> | 41.9321800,2.3025700 | 442179 | 4642481 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43671-foto-08037-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43671-foto-08037-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43671-foto-08037-6-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | A principis del 2007 l'escola que ocupa les instal·lacions del monestir deixarà l'edifici. És previst que durant el plaç de dos anys l'edifici sigui ocupat de manera esporàdica, però passat el període no es tenen plans d'ocupació, amb la qual cosa l'edifici pot ser venut o quedar-se sense ocupació, degradant-se encara més. (Continuació història) La prepositura de Sant Tomàs comptà en el temps de major vitalitat amb tres canonges i un parell de sacerdots beneficiats. Els documents que se situen entre el 1095 i el 1100 indiquen l'existència d'un prior anomenat Joan de Lledó. Al llarg del segle XIII i següent, hi trobem només els prepòsits, un o dos canonges. L'església comptà amb diversos beneficis creats als diferents altars. Una visita pastoral del 1357 fa esment dels altars de Sant Tomàs, de Santa Maria i Sant Pau. La comunitat era formada llavors per un prepòsit, un canonge i dos beneficiats. AA.DD (1984:177) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: ' aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com AltarRiba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna' AA.DD (1984:178) | 96|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 43672 | Casa del carrer Gran núm. 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-gran-num-18 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de planta quadrangular entre mitgeres integrat dins la línia de façanes que conforma el carrer Gran de Calldetenes. Es tracta d'un edifici cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, sobresortint en alçada als dos edificis veïns. La façana principal es troba encarada al nord, seguint la línia del carrer Gran. S'obre amb dos portals situats a la planta baixa, que ocupen pràcticament tota la façana. Es tracta de dos portals rematats a la part superior per dues llindes monolítiques de pedra. Al primer pis, s'obren dues finestres quadrangulars de diferent mida, i al segon pis dues finestres quadrangulars, fetes en un moment posterior. La façana posterior no és apreciable, a causa de l'entramat urbà. El parament constructiu podria ser mur de mamposteria irregular, però no s'aprecia a causa de l'arrebossat posterior de la façana. Aquest arrebossat deixa veure les llindes i els brancals originaris de la casa, fets amb llindes monolítiques i carreus ben escairats.</p> | 08037-14 | Nucli urbà de Calldetenes Carrer Gran núm. 18 (08506 Calldetenes) | <p>L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. La casa que actualment es correspon amb el núm. 18 podria tenir els seus antecedents al segle XVII-XVIII, malgrat que ha estat modificada posteriorment. Inicialment podria haver-se tractat d'una casa de planta baixa, primer pis i pis sota teulada. Cal pensar que en un moment posterior, segurament durant la dècada del 1970, el pis sota teulada fou aixecat convertint-se en un segon pis, i s'obriren les finestres noves.</p> | 41.9253300,2.2828900 | 440541 | 4641734 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43672-foto-08037-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43672-foto-08037-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43672-foto-08037-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | En la numeració antiga aquesta casa es corresponia amb el núm. 20. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43673 | Casa del carrer Gran núm. 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-gran-num-6 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, i la façana principal, encarada al nord, segueix la línia de façanes que constitueix el carrer Gran, dins del nucli urbà de Calldetenes. La planta baixa s'obre amb tres portals, un central i principal rematat a la part superior per una llinda monolítica en la qual s'inscriu la següent: 'año del senyor, 1758'. A ambdós costats s'obren dos portals rematats per un arc molt rebaixat, que semblen haver estat oberts durant una reforma posterior, segurament a mitjans del segle XX. Al primer pis, sobre el portal principal, s'escau un balcó que es recolza just sobre la llinda monolítica, protegit per una barana de ferro i que sembla tractar-se d'una incorporació també del segle XX, segurament producte d'una ampliació de la finestra central. A banda i banda, s'obren dues finestres quadrangulars amb les obertures reforçades amb carreus i llindes ben treballades i amb un ampit inferior. Al segon pis, s'obren tres finestres similars, que s'escauen directament sota el voladís de l'ala, amb ampits motllurats, i el perímetre exterior pintat. L'aparell constructiu de la casa podria ser mur de mamposteria irregular, però no s'aprecia, ja que es troba arrebossada i pintada en color blanc, deixant a la vista només els carreus de les obertures constructives.</p> | 08037-15 | Nucli urbà de Calldetenes Carrer Gran num. 6 (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que el 1758 que s'indica a la llinda pot ser considerat com l'any de finalització de la casa. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer Gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Per les noticies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. L'urbanització i constitució d'aquests carrers es correspon al segle XVII i sobre tot al segle XVIII, moment en el qual s'escau cronològicament la casa i la llinda. Arquitectònicament, es tracta d'un edifici molt semblant a la veïna casa del carrer Gran nº 8, que possiblement és del mateix moment.</p> | 41.9252000,2.2835400 | 440595 | 4641719 | 1758 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43673-foto-08037-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43673-foto-08037-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43673-foto-08037-15-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al llistat de les normes subsidiàries de l'Ajuntament de Calldetenes apareix com a casa del carrer gran núm. 32 | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 43674 | Can Broma Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-broma-vell | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. REPARAZ RUIZ, G (1982) La plana de Vic. L'entorn 3. Eumo. Vic VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | S'acusa un estat d'abandonament | <p>Antiga casa de caràcter rural aixecada al peu d'un antic camí que menava de Calldetenes a diverses masies d'aquest sector del terme. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, de planta baixa i primer pis, cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. En realitat, l'edifici actual és la suma de dos cossos unificats sota la mateixa teulada. S'aprecia, doncs, un tram inicial més antic, situat a ponent, i un altre tram adossat, producte segurament d'una ampliació posterior de la casa al nord. La construcció és feta amb mur de mamposteria irregular unit amb morter, però també s'hi barreja tàpia. La façana principal es troba orientada a llevant, i s'obre amb un portal arquitrabat, rematat a la part superior per una llinda monolítica de pedra, ubicat al tram més antic de l'edifici. A la llinda s'aprecia una inscripció que duu gravada la data de 1786, situada entorn a una creu central. Al cantó dret de la porta s'aprecia una finestra quadrangular, i al primer pis tres finestres quadrangulars, situades directament sota teulada, que recauen sobre ampits motllurats. Només la finestra central compta amb carreus ben tallats reforçant l'obertura. Al cos més modern de l'edifici, que ocupa el sector de llevant, s'ha obert una porta més moderna reforçada amb maons. Al costat dret s'obre una finestra de característiques més modernes. Al primer pis s'aprecia una altra finestra també amb un ampit motllurat. A la façana nord destaca una obertura central al primer pis. A la façana de migdia destaquen dues obertures de tàpia i a ponent s'hi adossa un cos de construcció recent.</p> | 08037-16 | Entorn rural de Calldetenes Can Broma Vell s/n (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que es tracta d'una masia de poca categoria econòmica i constructiva aixecada a mitjans del segle XVIII. La data del 1786 podria considerar-se com una data de finalització de la construcció. La darrera dècada va ser abandonada degut al seu precari estat de conservació, i els propietaris varen aixecar una casa a pocs metres de l'original, a l'altra banda del camí, actualment asfaltat. Va ser arran d'aquesta nova construcció que el nou edifici va prendre el nom de can Broma, i el vell edifici va ser començat a ser conegut com Can Broma Vell.</p> | 41.9323600,2.2892100 | 441072 | 4642511 | 1786 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43674-foto-08037-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43674-foto-08037-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43674-foto-08037-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 43675 | Portal del carrer Gran núm. 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-gran-num-32 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | La llinda es troba molt deteriorada, corrent el perill de perdre l'inscripció. | <p>Llinda monolítica que cobreix el portal principal d'accés de la casa del carrer Gran núm. 32 de Calldetenes. Es tracta d'una llinda esculpida en pedra sorrenca de Folgueroles on es pot llegir la següent inscripció: ' ALABAT SIA LO SAGRAT COR DE JESUS. 17??. ALABAT SIA LO SAGRAT COR DE MARIA'. Enmig de les dues inscripcions s'aprecia una data del segle XVIII, però que no es pot precisar degut a que els darrers dos números no es poden llegir. Aquesta llinda presideix l'entrada a un edifici entre mitgeres que conforma la façana encarada al nord del carrer Gran, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primer pis i segon pis, aixecat sobre el que hauria estat un pis sota teulada. Les finestres del primer pis també semblen originals i són fetes amb llindes monolítiques. Aquestes dues obertures, juntament amb el portal, s'emmarquen amb brancals fets amb carreus de pedra ben escairats.</p> | 08037-17 | Nucli urbà de Calldetenes Carrer Gran núm. 32 (08506 Calldetenes) | <p>L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Per les notícies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. L'urbanització i constitució d'aquests carrers es correspon al segle XVII i sobre tot al segle XVIII, moment en el qual s'escau cronològicament la casa i la llinda. Arquitectònicament, es tracta d'un edifici molt semblant a la veïna casa del carrer Gran nº 18, que possiblement és del mateix moment.</p> | 41.9254600,2.2823700 | 440498 | 4641749 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43675-foto-08037-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43675-foto-08037-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43675-foto-08037-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43676 | Portal del carrer França núm. 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-franca-num-8 | <p>AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | <p>Element arquitectònic constituït per la llinda i el portal de qual forma part, i que constitueixen l'obertura principal d'accés a la casa del carrer França número 8, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un portal format per carreus quadrangulars que constitueixen els brancals, sobre els quals es recolza una llinda monolítica de pedra. En aquesta llinda es troba esculpida la següent inscripció i data: ' any 1788, Joan Paradeu i Santjaume', que segurament fa referència al nom del propietari de la casa en moment de la seva constitució a finals del segle XVIII. La casa en la qual s'encabeix aquesta llinda i aquest portal és la típica casa del carrer França, basada en una construcció de planta rectangular, entre mitgeres, de planta baixa i primer pis, amb la façana arrebossada i pintada, i amb obertures al primer pis formades per finestres emmarcades amb carreus de pedra.</p> | 08037-18 | Nucli urbà de Calldetenes Carrer França núm. 8 (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que el 1788 que s'indica a la llinda pot ser considerat com l'any de finalització de la casa. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Per les notícies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. L'urbanització i constitució d'aquests carrers es correspon al segle XVII i sobre tot al segle XVIII, moment en el qual s'escau cronològicament la casa i la llinda. Les modificacions posteriors d'eixamplaments dels portals i cases i les noves edificacions han fet desaparèixer el rastre antic dels edificis.</p> | 41.9263200,2.2838100 | 440618 | 4641844 | 1788 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43676-foto-08037-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43676-foto-08037-18-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43677 | Portal del carrer França núm. 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-franca-num-9 | <p>AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | <p>Element arquitectònic constituït per la llinda i el portal de qual forma part, i que constitueixen l'obertura principal d'accés a la casa del carrer França número 9, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un portal format per carreus quadrangulars que constitueixen els brancals, sobre els quals es recolza una llinda monolítica de pedra. En aquesta llinda es troba esculpida la següent inscripció i data: 'Josepo Vardaguer, 1790', que segurament fa referència al nom del propietari de la casa en moment de la seva constitució a finals del segle XVIII. La casa en la qual s'encabeix aquesta llinda i aquest portal és la típica casa del carrer França, basada en una construcció de planta rectangular, entre mitgeres, de planta baixa, primer i segon pis, amb la façana arrebossada i pintada, i amb obertures al primer pis formades per finestres emmarcades amb carreus de pedra.</p> | 08037-19 | Nucli urbà de Calldetenes Carrer França núm. 9 (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que el 1790 que s'indica a la llinda pot ser considerat com l'any de finalització de la casa. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Per les notícies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. L'urbanització i constitució d'aquests carrers es correspon al segle XVII i sobre tot al segle XVIII, moment en el qual s'escau cronològicament la casa i la llinda. Les modificacions posteriors d'eixamplaments dels portals i cases i les noves edificacions han fet desaparèixer el rastre antic dels edificis.</p> | 41.9266200,2.2835000 | 440593 | 4641877 | 1790 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43677-foto-08037-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43677-foto-08037-19-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43678 | Arquivolta i capitells de Sant Martí de Riudeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arquivolta-i-capitells-de-sant-marti-de-riudeperes | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. GUDIOL RICART J.A. GAYA NUÑO (1948) Escultura i arquitectura románicas. Vol V. Ars Hispaniae. Ed. Plus-Ultra. Madrid. Pàg. 68 JUNYENT E (1975) Catalunya romànica. L'arquitectura del segle XI. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Barcelona. Pàgs 281-282. JUNYENT I SOBIRÀ E (1945-952) Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vic. Separata de la hoja parroquial. Vic. MONTLLÓ I BOLART J (1996) Rectoria de Sant Martí de Riudeperas. Osona. Ed. Pleniluni. Barcelona PLADEVALL A (1955-1957) La Parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufraganea de San Martín de Riudeperes a 'Ausa'. Vol II. Vic. Pàgs. 246-258</p> | XII | <p>Aquestes peces formaven part de l'edifici de l'església de Sant Martí de Riudeperes i possiblement al segle XVII foren desmuntades i reaprofitades per la porta d'un hort al costat de l'església. Fa uns 10 anys aproximadament la porta fou desmuntada i les peces foren guardades pels propietaris del mas La Calveria. Es tracta de dos capitells i quatre fragments que per la seva forma podrien ser part d'un tram d'arquivolta. Aquests elements podrien ser part de l'antic pòrtic o atri quadrangular situat a ponent i avui dia desaparegut, que allargava la nau. Les mides dels fragments són 21,30 cm, 23 cm, 56 cm i 63,5 cm de llargària. Encara que actualment es troben una mica malmesos, es poden apreciar amb claredat els elements ornamentals. Es tracta d'un conjunt de diversos temes vegetals encadenats, a base d'entrellaços de tiges que generen uns espais reomplerts per fulles semblants a les palmetes i per fruites en forma de pinya. Els punts d'unió entre les tiges i els elements florals són remarcats mitjançant anelles triples. El conjunt sembla seguir el mateix tractament ornamental, que és d'ivoris i orfebreria. L'estudi de paral·lels similars relacionen aquesta tipologia escultòrica amb el taller d'escultors de Ripoll. Altres autors ho relacionen amb l'escultura de la catedral de Vic. Les mides dels capitells són 32 m d'alçada per 24 cm d'amplada i 15 cm de diàmetre a la base. Un dels capitells té la mateixa temàtica decorativa que els suposats fragments d'arquivolta. L'altre capitell presenta una decoració dividida en dos registres. A l'inferior es localitza un motiu geomètric format per cercles concèntrics que donen lloc a fulles. Al superior, a més d'aquests cercles concèntrics, s'aprecia enmig de dues fulles una cara esculpida de factura rudimentària amb els ulls ametllats i la barba llarga. Alguns autors relacionen aquest capitell amb Sant Miquel de Fluvià i Santa Maria de l'Estany. A diferència de la resta d'elements, aquest capitell sembla obra d'un artista diferent. AA.DD (1984:173) El material per a l'execució de les peces és pedra calcària de bona qualitat. La tècnica que es va utilitzar és el cisellat amb incisions profundes. El tractament decoratiu d'aquestes peces permet situar-les cronològicament al segle XII.</p> | 08037-20 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Sant Martí de Riudeperes fou la primera església del municipi i va donar nom al poble fins el 1962, en què es va substituir pel de Calldetenes. L'església es troba ubicada al nord-est del terme, al peu de la carretera que va de Calldetenes a Sant Julià. El lloc de Riudeperes apareix el 888, quan els esposos Ermenald i Sufícia van vendre unes terres i un hort a Geraduard la seva muller Segereda, que afrontaven a migdia amb el 'Riodeperas'. Altres documents dels segles X i XI anomenen el lloc com a Rivo Pretrarum, i tot sembla indicar que l'origen etimològic vol indicar un riu de pedres 'Rivo Petrarum' en al·lusió a la riera coneguda actualment com a torrent de Sant Martí. L'església de Sant Martí no apareix documentada fins el 1050 en l'acta de consagració de l'església de Sant Julià de Vilatorta, en la qual el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, es reservava els drets sobre l'església de Sant Martí de Riudeperes que acabava de consagrar. La vinculació amb Sant Julià de Vilatorta es mantingué fins als nostres dies, figurant com a sufragània, malgrat que a vegades apareix documentada com a parròquia. Aquest és el cas del 1086, quan Adrover vengué a Guifré i a la seva esposa Arseu una peça de terra a la parròquia de Sant Martí de Riudeperes, però no apareix com a tal en les llistes de parròquies anteriors al 1154, ni tampoc en les posteriors on, ben al contrari, sempre es deixa constància de la seva condició de sufragània de Sant Julià. Malgrat aquesta dependència, l'església sempre féu les funcions de parròquia, ja que tenia els seus fidels, i aglutinava els habitants de la majoria de les cases que avui són del terme municipal. Una prova d'aquest fet, és que a finals del segle XIII es va dotar a l'església d'un pòrtic o comunidor on s'efectuaven les reunions de la universitat de Sant Martí, entenent per universitat al conjunt de la població. En aquest cas, el pòrtic servia perquè es reunissin i preguessin les decisions que afectaven a la comunitat. Per les primeres èpoques, no coneixem els béns i les rendes que tenia Sant Martí ni com es sustentava el culte. La primera donació documentada és del 3 d'agost de 1174, en què Mendònia va llegar una casa a l'església ubicada a la sagrera. VILAMALA J. (2002:64). Efectivament, es tenen notícies de l'existència d'una sagrera al voltant de l'església. A partir del segle XIII, i seguint la tradició del moment, es van fer aportacions a les llànties de Sant Martí. Uns altres benefactors d'aquestes llànties van ser la família Calvaria. L'administració de l'església ja estava força estructurada en aquesta època -segle XIII- amb diverses propietats que administrava un rector, els obres i un procurador. La celebració dels aniversaris se sufragava amb les rendes de les diverses propietats que els fidels havien llegat a Sant Martí. VILAMALA J (2002:65) Al segle XIV hi va continuat havent-hi fundacions, i al segle XV va rebre un bosc situat sobre la font Antiga a Santa Eugènia de Berga, a més de conservar diferents cases que tenia a la sagrera. Al segle XVI va rebre les rendes del mas Llobet, que pagava l'hereu del mas Sauleda, i al XVII, les rendes del mas Ponç. A banda d'això, la consueta de Sant Martí indica que l'església rebia censos de diferents masos: La Frontera, l'Aymerich, la Calvaria, el Verdaguer, la Sauleda, el Llió, etc. Els usos i costums de l'església també apareixen a les consuetes; per exemple, el fet de que el rector de sant Julià estava obligat a tenir un vicari perquè atengués l'església de Sant Martí. També era l'encarregat dels actes religiosos més importants de l'església i de les diverses processons. VILAMALA J (2002:68) A nivell arquitectònic, l'església sofrí reformes ja en època romànica, possiblement al segle XII, quan es construí la portalada al mur de ponent. Al segle XIII aquesta portalada es protegí amb la construcció d'un atri. Aquesta porta fou desmuntada i els seus elements traslladats per fer l'arc de la porta que baixa fins a l'horta. AA.DD (1984:172)</p> | 41.9292700,2.3050300 | 442380 | 4642157 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment, aquests elements es troben en mans dels propietaris del mas La Calveria, que els custodien a casa seva. Ha estat impossible visualitzar-los personalment. | 92 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43679 | Comunidor de Sant Martí de Riudeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunidor-de-sant-marti-de-riudeperes | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. GUDIOL RICART J.A. GAYA NUÑO (1948) Escultura i arquitectura románicas. Vol V. Ars Hispaniae. Ed. Plus-Ultra. Madrid. Pàg. 68 JUNYENT E (1975) Catalunya romànica. L'arquitectura del segle XI. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Barcelona. Pàgs 281-282. JUNYENT I SOBIRÀ E (1945-952) Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vic. Separata de la hoja parroquial. Vic. MONTLLÓ I BOLART J (1996) Rectoria de Sant Martí de Riudeperas. Osona. Ed. Pleniluni. Barcelona PLADEVALL A (1955-1957) La Parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufraganea de San Martín de Riudeperes a 'Ausa'. Vol II. Vic. Pàgs. 246-258</p> | XIII | <p>Cos de planta rectangular i planta baixa cobert a dues vessants, amb el carener perpendicular a l'entrada, que es troba ubicat a pocs metres de la cantonada nord-oest de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes. Aquest cos cobreix el darrer tram del camí d'accés a l'església, protegint l'entrada, i s'ha aixecat en sentit nord-sud. La construcció es troba realitzada en mur de mamposteria irregular, amb alguns trams, especialment els de les cantonades, reforçats amb carreus quadrangulars i rectangulars més ben tallats. S'observen restes d'un arrebossat fet amb morter, que recobreix l'exterior de l'edifici. Estructuralment, compta amb tres trams de murs que delimiten l'espai interior, sobre els quals recau la teulada superior, deixant obert el cantó sud del cos, que dóna accés directe a la petita plaça, que s'escau davant del portal d'accés a l'església parroquial. L'accés al comunidor es fa des del cantó nord, i es troba precedit d'un seguit de quatre graons que permeten arribar a una porta molt senzilla, formada per un arc molt rebaixat, fet amb carreus rectangulars disposats a sardinell amb un fals regràs. L'interior del portal es protegeix amb una reixa metàl·lica. L'arrebossat exterior només deixa intuir la composició real d'aquest portal. Als murs de llevant i ponent s'obren sengles finestres rectangulars, rematades a la part superior per arcs molt rebaixats. El mur del cantó de migdia no existeix, quedant el comunidor obert per aquest sector. A l'interior del comunidor s'observa la presència de l'embigat de suport sobre el qual recau la teulada, així com la mateixa teulada. També destaca la presència de dos bancs correguts, adossats als murs de llevant i ponent de l'edifici.</p> | 08037-21 | Entorn rural de Calldetenes Esglesia de Sant Martí de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>La història d'aquest cos arquitectònic, es troba estretament lligada a la de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes. Sant Martí de Riudeperes fou la primera església del municipi i va donar nom al poble fins el 1962. El lloc de Riudeperes apareix el 888, quan els esposos Ermenald i Sufícia van vendre unes terres i un hort a Geraduard la seva muller Segereda, que afrontaven a migdia amb el 'Riodeperas'. Altres documents dels segles X i XI anomenen el lloc com a Rivo Pretrarum, i tot sembla indicar que l'origen etimològic vol indicar un riu de pedres 'Rivo Petrarum' en al·lusió a la riera coneguda actualment com a torrent de Sant Martí. L'església de Sant Martí no apareix documentada fins el 1050 en l'acta de consagració de l'església de Sant Julià de Vilatorta, en la qual el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, es reservava els drets sobre l'església de Sant Martí de Riudeperes que acabava de consagrar. La vinculació amb Sant Julià de Vilatorta es mantingué fins als nostres dies, figurant com a sufragània, malgrat que a vegades apareix documentada com a parròquia. Malgrat aquesta dependència, l'església sempre féu les funcions de parròquia, ja que tenia els seus fidels, i aglutinava els habitants de la majoria de les cases que avui són del terme municipal. Els orígens d'aquest comunidor, es troben estretament relacionats amb aquesta funció de cohesió, vinculació social i identificació territorial que la parròquia oferia als habitants dels masos propers, creant un sentit de comunitat independent. La necessitat de tenir un espai per reunir-se i tractar els temes que els afectaven en comú, va fer que s'optés per l'aixecament d'aquest cos al costat de l'església, ja que segurament, l'ofici religiós celebrat els diumenges a l'església parroquial, era la única oportunitat que els habitants d'un terme, predominantment dispers, tenien per trobar-se. Documentalment, aquest comunidor es troba documentant a partir del segle XIII, moment en el qual encara convivia amb algunes cases situades al voltant de l'església, i per tant, prop del comunidor, i que formaven part de la sagrera. Cal pensar que com a tal, exercí les seves funcions fins el segle XVII, quan el nucli concentrat de Calldetenes començà a prendre cos, i centralitzà les funcions de govern de la comunitat. A partir d'aquell moment passà a ser l'atri que precedia l'accés a l'església.</p> | 41.9275300,2.3073000 | 442567 | 4641962 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43679-foto-08037-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43679-foto-08037-21-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43680 | Font de les Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-eres | XX | <p>Font ubicada a tocar el molí de la Frontera, al camí que condueix de dit molí al mas del Pujol i que voreja el torrent de Sant Martí. Actualment, la font es troba enclotada per la proximitat del pas de la N-141-d, i el pont de la carretera que travessa el torrent de Sant Martí i duu a la C-25. Malgrat la importància que la font havia tingut, actualment és un paratge poc visitat. La font pròpiament dita es troba formada per un dipòsit d'aigua que acumula l'aigua de la mina, i es troba encastat sota terra. Al pendent del terreny s'encasta un petit mur de formigó de 50 cm d'alçada que duu incorporada l'aixeta, que controla la sortida de l'aigua. És a dir, que actualment no raja espontàniament sense pressionar l'aixeta. Aquest mur es troba envoltat per dos blocs de pedra rectangulars, disposats perpendicularment, i coronat per un altre bloc de pedra rectangular de 32 cm de gruix, que sobresurt lleugerament i cobreix l'aixeta. L'estructura resultant és la d'una construcció arquitrabada. A banda i banda de la font s'han reconstruït dos bancs de pedra fets també amb lloses de mida força gran reaprofitades. Destaca l'existència d'un safareig ubicat a un metre escàs de la font, que rep la seva aigua directament mitjançant un petit conducte excavat al terra i afirmat amb petites lloses. Es tracta d'un safareig rectangular excavat al terra, de poca fondària, emmarcat amb lloses de pedra. Sobre un dels cantons s'hi ha col·locat una altra llosa rectangular de pedra, disposada en forma plana, simulant una llosa de rentar, i rememorant l'antiga funció d'aquest safareig. La incorporació d'aquesta font dins la ruta dels molins va fer que se'n cuidés l'entorn i es protegissin els voltants del safareig amb una barana de fusta.</p> | 08037-22 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Aquesta font era el punt de subministrament d'aigua de bona part de les masies del voltant, com la Frontera, el Pujol etc. Fonts orals lligades al Mas Pujol indicaven que el safareig fou construït pels propietaris del mas Pujol, per tal que hi anessin les dones de la casa a rentar, la qual cosa va provocar baralles amb la resta de dones dels voltants que també en volien disposar. La font raja aigua de la mina del mas Frontera. Aquesta mina va abastir el poble de Calldetenes d'aigua durant molts anys i el barri de Santa Anna de Vic. La font va ser construïda a canvi dels drets de pas de la primera canonada que portava l'aigua a Vic. L'acord era de deixar rajar una ploma i mitja d'aigua: mitja per a les Eres, mitja per al Pujol i mitja per al Molí del Pujol. Una ploma d'aigua equival a uns 2.200 litres d'aigua cada dia.</p> | 41.9277700,2.2964700 | 441669 | 4641996 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43680-foto-08037-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43680-foto-08037-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43682 | Bassa del Blanqueig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-blanqueig | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIX-XX | Malgrat que la bassa es troba en bon estat de conservació, els entorns són un espai molt poc cuidat, on la vegetació s'ha anat menjant els marges, corrent el perill de degradar-se més encara, ja que no és un espai transitat. | <p>Estructura rectangular excavada al terra, que conforma una bassa que permet recollir les aigües procedents d'un petit rec. Es tracta d'una estructura d'uns 10 metres d'amplada x 20 metres de llargada, arrebossada segurament amb una capa de formigó. Exteriorment, els marges es troben envoltats de vegetació fent imperceptible cap element constructiu. Al nord-oest de la bassa, una petita resclosa amuntega l'aigua i permet que aquesta sobreeixi vers un petit rec que desguassa l'aigua als camps i horts que envolten la font de la Boga.</p> | 08037-24 | Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Tradicionalment, aquesta bassa ha estat associada a activitats relacionades amb el treball de la pell, juntament amb les adoberies. La memòria popular creu que en aquesta bassa es rentaven les pells i a les adoberies es curtien. Malgrat aquesta creença, no s'ha pogut trobar cap element que ho confirmi, i sembla més que es tracti d'una bassa destinada a recollir les aigües procedents d'algun brollador relacionat amb el proper torrent de Sant Martí, i destinades a regar les hortes del Verdaguer que envolten la font de la Boga.</p> | 41.9269200,2.2896300 | 441101 | 4641906 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43682-foto-08037-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43682-foto-08037-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43683 | Font del Figueral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-figueral | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XX | <p>Font situada al vessant de la Serra de Sant Marc, al cantó dret del camí que des del Mas Sant Ponç ascendeix fins al Mas Aymeric, al mig de la roureda ubicada entre el Mas el Llió i el Mas l'Aymeric. Es tracta d'un font formada per un petit dipòsit d'aigua que recull les aigües de la Serra de Sant Marc, i que les deixa anar mitjançant una canalització semisoterrada feta amb formigó vers la font. Al final de la canalització, a un metre escàs del marge de terra s'aixeca un petit dipòsit quadrangular fet amb maons, comptant a la cara nord amb una aixeta encastada que permet la sortida de l'aigua. No es tracta doncs d'una font que raja espontàniament. El cantó nord d'aquest cos de maó, s'emmarca amb tres lloses de pedra, dos verticals a l'estil de brancals, i una superior que el corona. Sota l'aixeta es situa una petita aigüera. Es tracta d'una font de característiques similars a les de la font de les Eres.</p> | 08037-25 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | 41.9138200,2.2967500 | 441680 | 4640447 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43683-foto-08037-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43683-foto-08037-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 43684 | Font de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-marti-0 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XX | <p>Es tracta d'una font que es troba actualment molt ensotada, i que ha estat inclosa dins de l'itinerari de la ruta dels molins. Es troba ubicada a tocar del torrent de Sant Martí, al seu marge de migdia, darrera de l'església de Sant Martí de Riudeperes. Es tracta en realitat d'un petit brollador format per una canalera metàl·lica, que raja l'aigua, i l'aboca a una petita aigüera, excavada al terreny natural. L'entorn immediat es troba protegit per una barana de fusta, i senyalitzat, format part de la ruta dels molins.</p> | 08037-26 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Segons informació oral recollida dels habitants de Calldetenes, antigament aquesta font es trobava bastant més enlairada del que avui dia es troba. Com a font, era utilitzada per totes les cases i masies dels voltants- la Calvaria, el Noguer, Can Baixas, Can Sellarés, etc.- convertint-se en el lloc d'aprovisionament habitual d'aigua. Ells també informaven com durant alguns anys aquesta font es va perdre degut a les canalitzacions que s'hi van efectuar. Actualment, ha estat restaurada i torna a rajar, però al recuperar-la es va enclotar al terra, a un nivell inferior del que havia estat antigament. L'aigua que raja, però, prové de la xarxa de subministrament del poble.</p> | 41.9269200,2.3069300 | 442536 | 4641895 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43684-foto-08037-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43684-foto-08037-26-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43685 | Font Vermella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vermella | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XII-XXI | Malgrat que la font s'ha anat assecant durant els darrers anys, els propietaris han tingut cura de mantenir-la i condicionar mínimament l'entorn | <p>Font ubicada a tocar del molí del Nadal, dins dels marges del torrent de Sant Martí, malgrat que és propietat del casal d'Altarriba. Es tracta d'una antiga mina d'aigua del mas Altarriba, que subministrava la casa. La font es troba ubicada en un lloc planer, envoltada d'intensa vegetació. Com a font, consta d'un dipòsit d'aigua on s'emmagatzema l'aigua procedent de la mina, que es troba ubicat al darrera, aprofitant un marge de pedra allà existent. Es tracta d'un marge aixecat a base de carreus de mida força gran disposats de forma irregular. Als peus del dipòsit es troba la boixa consistent en una petita tuberia metàl·lica protegida per dues petites parets de formigó. L'aigua cau directament sobre una petita aigüera, que actualment es troba embussada per la vegetació. Al costat de l'aigüera, als peus del dipòsit, sorgeix un petit rec fet amb carreus de pedra, que es dirigeix amb una forma corbada vers llevant i que arriba al Casal d'Altarriba. A tocar de la font, s'han aprofitat les restes d'una antiga roda de molí adaptada com a taula.</p> | 08037-27 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Es tracta de l'antiga mina d'aigua que subministrava aigua al Casal d'Altarriba. Com a font va ser netejada i adequada les darreres dècades, però les secades contínues i la major necessitat d'aigua han fet que deixés de ser la subministradora d'aigua del casal. Actualment, la seva funció és la contrària, doncs l'aigua que raja és procedent de la que sobra del Casal d'Altarriba. Els propietaris actuals del casal la van adequar i van aprofitar la mola, suposadament procedent del veí molí d'Altarriba, com a taula. Actualment es troba gairebé amagada per la vegetació de l'entorn.</p> | 41.9267500,2.3094300 | 442743 | 4641874 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43685-foto-08037-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43685-foto-08037-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43685-foto-08037-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43686 | Làpides sepulcrals al claustre de Sant Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapides-sepulcrals-al-claustre-de-sant-tomas | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 CARRERAS CANDI F (1892) Lo castell de Bellpuig i la casa d'Alta-riba. Barcelona CARRERAS CANDI F (1893) 'Llorenç d'Altarriba i lo cassal de Vich de 1475' a Efemérides historicas de Catalunya. Barcelona MEMBRADO M (1927) Memoria histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apostol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIII-XIV | <p>Conjunt sepulcral format per quatre làpides encastades al mur de ponent del claustre de Sant Tomàs de Riudeperes. Tres d'elles són quadrangulars, i una és rectangular. Totes quatre s'inscriuen sota una fornícula encastada al mur formada per un arc molt rebaixat, sobre el qual es llegeix la següent inscripció: 'MARTYRES IN PERSECUTIONE RELIGIOS CMXXXVI', que no té connexió temàtica amb la presència de les làpides. La làpida situada a la part superior té forma rectangular, i cal pensar que pertany a un membre de la família Riudeperes. Es troba decorada amb una greca que recorre el perímetre exterior de la llosa. A l'interior s'ha esculpit un medalló amb decoració vegetal. A banda i banda d'aquest medalló es situen dos escuts decorats interiorment amb tres peres, símbols de la família Riudeperes. Aquests elements són rodejats d'inscripcions on es pot llegir: 'EST TUMBA DE GENERE DE RIVOPIRORUM ILLIUS DOMUS CVIVIS INTI (tu)LUS EST VERSUS OCCIDENTEM, QUAM FECIT FIERI OLIVARIUS DE TRADELLO EIUS..'que vol dir: 'Aquesta és la tomba del llinatge dels Riudeperes, aquells que tenen el casal vers ponent, la qual va fer Oliver de Taradell el seu'. VILAMALA (2002: 52) Les tres lloses inferiors són quadrangulars. La central es decora amb un medalló d'estil gotitzant decorat amb un element quatrilobulat, que acull a l'interior una creu gòtica. Els dos dels costats es troben decorats amb l'escut de la casa Altarriba. Es tracta d'un escut quarterat en creu amb el primer i quart de lleons rampants i segon i tercer de columnes triangulades. A la part superior també s'aprecien inscripcions il·legibles.</p> | 08037-28 | Entorn rural de Calldetenes.Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord del terme municipal. L'església es troba erigida dins de la històrica demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i després de Medà. Les donacions més antigues donen testimoni que des de l'any 1045 com a mínim hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop d'un gran domini, que des del segle XII es coneixia com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175) Aquesta església es trobava a prop d'on es troba l'actual edifici, i dels del 1086 els seus clergues vivien en forma de comunitat canonical. Amb aquests antecedents, el noble Berenguer Amaric, germà del canonge sagristà de Vic, Ricard, van demanar a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic que consagrés la nova església que s'havia edificat en honor a Sant Tomàs. Aquest canonge era un personatge influent dintre de la canònica vigatana, integrant del grup que el 1080 intentà reformar la canònica. Amb consentiment dels canonges de Vic, i del prior de Sant Tomàs, l'arquebisbe va consagrar l'església i va concedir als canonges agustinians que hi tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no era una parròquia, i el dret de tenir cementiri i una sagrera. El bisbe va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. D'aquesta manera es va introduir a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 una nova donació és feta a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, bé que encara no es pot assegurar que hi visquessin en una comunitat organitzada. Fins el 1086 no es té constància de que aquesta comunitat existia. Sembla, doncs, possible que Berenguer Amalric i el seu germà Ricard varen establir una comunitat canonical pels mateixos anys en què hom volia dur a terme la reforma de la canònica catedralícia de Vic. Segurament, a causa de la no acceptació de la vida regular a Vic, els dos germans, el 15 de gener de 1095, per tal d'assegurar la continuïtat de la vida canonical a l'església de Sant Tomàs, varen cedir el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona, la comtat de Besalú. AA.DD (1984:175) Poc després de feta aquesta donació es devia acabar la construcció de la nova església de sant Tomàs, reedificada des dels seus fonaments i a expenses de Berenguer Amalric i el seu germà Ricard, en honor de Sant Tomàs, prop del Riudeperes. La consagració de l'església tingué lloc el 4 de novembre del 1095. AA.DD (1984:176) El monestir de Sant Tomàs tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, i dels del segle XIV foren els seus únics feligresos. Els primers grans protectors foren els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament membres del llinatge dels Riudeperes, que li feren nombroses donacions fins a principis del segle XII a Osona i a Artés. La família Riudeperes, a més del casal o residència prop de Sant Tomàs, tenia diverses cases o graners a la seva sagrera, segons consta a la documentació familiar. Aquesta família es traslladà al Vallès, i s'extingí als vols del 1390. A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un acrosoli del claustre renaixentista entorn al 1916.</p> | 41.9321500,2.3024700 | 442171 | 4642478 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43686-foto-08037-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43686-foto-08037-28-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 93|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43687 | Casa del carrer França núm. 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-franca-num-6 | <p>AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII-XVIII | La casa ha estat objecte d'una acurada restauració els darrers anys | <p>Edifici de planta rectangular, que encapçala l'entrada al carrer França des de la Plaça Vella i el carrer Sant Jordi. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primer i segon pis, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba encarada a migdia, al carrer Sant Jordi. Aquest edifici destaca per tenir una alçada superior a la resta de les cases que conformen el carrer França. Sembla haver estat construït en mur de mamposteria irregular, però és actualment inapreciable a causa de l'arrebossat exterior que ha estat pintat en color rosa. L'accés a l'edifici es realitza per la façana de ponent encarada al carrer França. Aquesta façana s'obre amb un portal situat a la planta baixa. Es tracta d'un portal arquitravat, presidit per una llinda monolítica, recolzada sobre brancals formats per carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats, que sobresurten de l'arrebossat del mur. Al primer pis d'aquesta façana s'obre una finestra quadrangular de similars característiques al portal. La façana de migdia s'ha obert amb un portal a la planta baixa de moderna factura, per tal d'aprofitar els baixos com a local comercial. Al primer pis s'aprecien un seguit de finestres de diferent mida, i al segon pis un conjunt de tres finestrals, que s'adapten a l'estructura de la teulada. El central s'ha transformat en un balcó. La façana de llevant s'obre amb dues finestres a l'alçada del primer pis. Destaca l'existència d'una ala de mida molt gran, que sobresurt abundantment de la línia de les façanes de la casa, sota el qual destaca una barbacana formada per bigues de fusta molt ben repartides.</p> | 08037-29 | Nucli urbà de Calldetenes. Carrer França núm. 6 (08506 Calldetenes) | <p>L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Per les notícies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. L'urbanització i constitució d'aquests carrers es correspon al segle XVII i sobre tot al segle XVIII. Malgrat que no es conserva cap llinda datada, cal pensar que la casa es correspon a aquest moment, juntament amb la veïna casa del núm. 8.</p> | 41.9262700,2.2838600 | 440622 | 4641838 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43687-foto-08037-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43687-foto-08037-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43687-foto-08037-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 43688 | Portal del carrer Sant Tomàs núm. 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-sant-tomas-num-5 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | <p>Portal i llinda de l'accés principal a la casa situada al carrer de Sant Tomàs núm. 5 del nucli antic de Calldetenes. Es tracta d'un portal situat al centre de la façana principal encarada a migdia, formant part de la línia de façanes que conforma el carrer Sant Tomàs. Es tracta d'un portal arquitravat format per una llinda monolítica que es recolza sobre dos brancals formats per carreus quadrangulars i rectangulars que s'aprecien per sobre de l'arrebossat de la paret. Al centre de la llinda es pot llegir la següent inscripció: ' 1731' , que segurament configura l'any de l'acabament de la casa. Aquest portal s'emmarca en una casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa, primer pis sota teulada, format aquest darrer per una eixida protegida per una barana metàl·lica. Es tracta d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular arrebossat i pintat de color blanc.</p> | 08037-30 | Nucli urbà de Calldetenes. C/Sant Tomàs núm .5 (08506 Calldetenes) | <p>L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Per les notícies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. L'urbanització i constitució d'aquests carrers es correspon al segle XVII i sobre tot al segle XVIII. La data del 1731 es correspon segurament a la data d'acabament de la casa, i és l'única que es conserva en aquest carrer, permetent datar-la amb seguretat.</p> | 41.9259400,2.2842000 | 440650 | 4641801 | 1731 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43688-foto-08037-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43688-foto-08037-30-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Aquesta casa, juntament amb la veïna del núm. 7, són sens dubte les dues cases més antigues que resten dempeus del carrer Sant Tomàs, i que conformen una tipologia de casa ja desapareguda en aquest carrer, amb la presència d'eixides a nivell del pis sota teulada. Aquesta llinda és la única que es conserva datada en aquest carrer, i que permet datar-lo amb seguretat. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 43689 | Pont del Molí d'Altarriba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-daltarriba | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIX | <p>Obra civil que permet el creuament de la riera de Sant Julià, des de l'antic camí que menava a Sant Julià de Vilatorta, i permetia el pas al Casal d'Altarriba i al seu molí. Es tracta d'una construcció aixecada en pedra, d'uns sis metres d'amplada, on es combinen trams amb carreus disposats de forma ben escairada, que reforcen arcades i obertures amb trams de carreuat disposat irregularment. Tot el parament s'ha unificat amb morter. Es tracta d'un pont format per una sola arcada de mig punt, reforçada amb carreus rectangulars ben disposats, que arriba a banda i banda del torrent. A banda i banda de l'arcada, el pont es perllonga amb dos pilars i un carcanyol, que enllacen el camí, i permeten el trànsit per sobre del pont. La part superior del pont es troba protegida per una barana de pedra, que resulta de la perllongació del carcanyol i l'arcada central, i que s'alça uns 50 cm protegint el pas per sobre del pont.</p> | 08037-31 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Es tracta d'una obra aixecada pels antics propietaris del mas Altarriba durant la dècada del 1940, quan s'eixamplà el camí que conduïa al mas, i que possiblement substitueix a alguna altra passarel·la o pontarró anterior.</p> | 41.9272900,2.3131200 | 443049 | 4641931 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43689-foto-08037-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43689-foto-08037-31-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 43690 | Camí ral de Vic a Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-girona | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XII-XX | Caldria que durant el desdoblament de la C-25 previst pels propers anys es fes el possible per la seva conservació | <p>Antic camí ral que anava de Vic a Girona, travessant el terme de Calldetenes pel sector de migdia. Entrava al nucli de Calldetenes pel carrer Gran i passava per la banda alta del poble, pel Serrat, i des d'allà en línia recta en direcció al SE, travessant els camps del mas Verdaguer en direcció al mas anomenat la Caseta d'en Grau. Des d'aquest darrer mas, continuava en línia recta cap a l'actual Casa Nova de la Sauleda, i des d'allà travessava els Plans de la Quintana en direcció a llevant, fins arribar a aquesta casa ja en terme de Sant Julià. Des d'allà anava vers Sant Julià de Vilatorta i Sant Sadurní d'Osormort , i des d'allà a Girona. Actualment, aquest camí, malgrat haver-se convertit en un camí rural, pot seguir-se perfectament des de Calldetenes fins un tram just abans de la Caseta d'en Grau, on es troba perdut. Passada la Caseta el camí es reprèn, i actualment queda com un pas per sota de la C-25. Des d'allà pot seguir-se fàcilment fins la Quintana. Es tracta d'un camí de terra, d'uns tres metres d'amplada. Només un tram -el que va des de la casa de Nova de la Sauleda fins la Caseta d'en Grau, per sota de la C-25 - ha estat asfaltat.</p> | 08037-32 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Aquesta havia de ser una de les rutes més transitades de l'època, i un lloc ideal per ubicar-hi hostals per atendre els viatgers. Segurament per aquest motiu, les primeres famílies documentades com a habitants del que avui és Calldetenes apareixen dedicades a l'hosteleria. A Calldetenes es creuava amb altres camins per anar a Sant Tomàs o a Folgueroles. Els orígens dels camins rals es remunten a l'Edat Mitjana, configurats com a rutes principals que comunicaven ciutats importants, en aquest cas Vic i Girona. Un dels testimonis més evidents de la presència del camí ral és l'existència d'una fita que indica el pas del camí, així com l'element conegut com la Creu d'en Molla, existent com a monument commemoratiu d'un accident ocorregut amb un carruatge al segle XIX, mentre era utilitzat com a camí ral. Segons els testimonis orals aconseguits, els habitants de Calldetenes no utilitzaven en excés aquesta via, preferint utilitzar el camí que passava a tocar de Sant Martí de Riudeperes. Segons aquests testimonis, era un camí utilitzat més per viatges foranis. Va ser utilitzat com a via de pas habitual per carruatges i persones a peu entre Sant Julià i Vic fins a la dècada del 1950.</p> | 41.9226300,2.2966300 | 441678 | 4641425 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43690-foto-08037-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43690-foto-08037-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43690-foto-08037-32-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | S'ha detectat la presència d'un element arquitectònic relacionat amb aquest camí. Es tracta d'una fita enclavada en un monticle per on passava l'antic camí. (fitxa núm. 135) També destaca l'existència del monòlit commemoratiu conegut com la Creu d'en Molla (fitxa núm.35) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.