Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43707 | Can Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tona | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XI-XIX | <p>Masia amb planta en forma de L invertida, arrel d'una ampliació soferta a partir d'una antiga planta quadrangular. Es tracta doncs d'un edifici que té un tram, que potser identificat amb el tram de masia originària, que es cobreix a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, i un altre tram, afegit a ponent, que es cobreix amb una teulada inclinada. Tots dos cossos es troben a la mateixa alçada, com si es tractés d'un sol, ja que al mateix moment de fer l'ampliació amb el cos afegit a ponent, s'elevà el nivell de la casa, afegint un segon pis, sota el qual s'integraven els dos cossos. Compta, doncs, amb planta baixa, primer i segon pis. La construcció de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus de mida superior ben escairats. Alguns trams, especialment els del segon pis, són fets en tàpia. Darrerament, les façanes, especialment la de migdia i llevant, han estat arrebossades amb ciment. S'han deixat a la vista, però, tots aquells elements de pedra ben treballada, ubicats especialment a les obertures. La casa s'aixeca aprofitant un petit desnivell del terreny en sentit de ponent; per tant, al costat de llevant, s'entra per la la porta d'accés a la casa directament pel primer pis. La façana principal és orientada a migdia, i s'obre amb un portal arquitrabat, que s'escau a centre, presidit per una llinda monolítica, i uns brancals formats per carreus rectangulars i quadrangulars ben treballats. Al sector de ponent, al cos afegit de la casa, s'obre un portal arquitrabat format per una llinda de fusta, sembla que aquest tram de casa es destinava a corts. Al primer pis s'obre una finestra central, i una altra finestra al sector afegit a ponent. Totes dues tenen llindes monolítiques, però la central ha estat decorada amb una llosa encastada a la part superior que recorda l'estança de mossèn Jacint Verdaguer, i on es pot llegir: ' Mossèn Jacinto Verdaguer fent de mestre i de pagès en aquesta masia de Can Tona del 1860 al 1870 cursant al Seminari de Vich planeja part de son poema l'Altàntida'. Aquesta placa es troba protegida per un guardapols superior, acabat en dos culs de llàntia decorats amb escuts de Catalunya. Sembla un element ornamental modern, afegit posteriorment a la façana. La llinda de la finestra del sector de ponent conté un petit arc conopial molt rebaixat, i duu inscrita la data de 1688. Al segon pis, destaca la presència d'una eixida ubicada sota teulada, que suposa un recreixement del cos original de la masia, efectuat per tal d'unificar la teulada amb el cos afegit a ponent. És una eixida formada per una galeria ubicada sota la teulada, que es recolza sobre un pilar central, i es protegeix amb una barana de fusta. La façana de llevant compta amb una porta que permet l'accés al primer pis de l'edifici, degut al desnivell del terreny que permet l'accés directe en aquest pis. Es tracta d'una porta, precedida d'una escala de pedra, i coronada amb una llinda monolítica, amb una inscripció gravada on es llegeix: Josep Tona, 1787. La façana posterior, encarada al nord, és molt poc visible, ja que a pocs metres de la casa s'aixeca un gran cobert de planta rectangular, fet en mur de paredat irregular i protegit amb una coberta inclinada. És un cobert de grans proporcions, de planta baixa i primer pis, pràcticament enganxat a la casa. Per aquest motiu només són visibles les finestres del segon pis, que són de mida molt petita, i situades pràcticament sota teulada. A la façana de ponent s'aprecia un escaire, produït per l'ampliació del mas a ponent en un tram. Hi ha una finestra quadrangular, oberta recentment, i alguns finestrons al segon pis. La planta baixa i el primer pis es troben ocupats per cossos adossats, amb coberta inclinada, alguns dels quals són rematats amb maó, i semblen reestructurats més modernament.</p> | 08037-49 | Entorn rural de Calldetenes. Mas Can Tona s/n (08506 Calldetenes) | <p>Documentat des del segle XIII, tot i la manca de referències històriques, cal pensar que es tracta, com altres masies de la zona, el una casa que té els seus orígens entre els segles XI-XII Les poques cites documentals del mas les trobem de manera indirecta en un document entre Guillem, cellerer de Sant Tomàs de Riudeperes, i Pere Clotes, on es defineixen els drets que Guillem tenia sobre una propietat al lloc anomenat Puig, que afrontava a orient amb el mas Tona. (VILAMALA, 2002: 110). La propietat útil fou de la família Tona, que residí al mas. La llinda del portal de llevant així ho indica, amb la figura de Josep Tona l'any 1787. La família Tona va desaparèixer a principis del segle XX. En aquells moments la propietat fou adquirida per la família Coma de Barcelona. Actualment, Catalina Coma és la propietària per herència familiar. La propietat de Can Tona va unida a la de la Teuleria de Can Tona. A nivell constructiu, cal pensar que la casa és un edifici aixecat vora el segle XVI, segurament sobre els fonaments d'una construcció ja present. Cal pensar que al segle XVII s'efectuaren les primeres reformes, i així ho indica la llinda del primer pis amb la data de 1688. Al segle XVIII, s'obrí la porta de la façana de llevant, l'any 1787. Segurament, aquesta reforma ve determinada per un nou repartiment d'usos en la masia, que s'ha mantingut fins a l'actualitat, destinant la planta baixa a corts i el primer pis a vivenda. D'aquí l'obertura d'una porta d'accés directe al primer pis de la casa. Segurament, al segle XIX s'afegí un nou cos a ponent, destinant la planta baixa a magatzem i el primer pis a ampliació de la vivenda; segurament aprofitant aquest ampliació s'optà per aixecar un segon pis, unificant la construcció. La cabanya fou construïda el 1865. Estructuralment, no s'han fet reformes importants, ja que la família propietària, de Barcelona, no hi ha residit mai, estant ocupada des de principis del segle XX amb masovers. Fa deu anys es va procedir a l'arrebossat de les façanes.</p> | 41.9306300,2.2982300 | 441818 | 4642312 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43707-foto-08037-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43707-foto-08037-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43707-foto-08037-49-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Uns metres al sud-est de la casa es troba la cabanya. Es tracta d'un edifici aixecat amb mur de paredat, amb les fileres de pedra bastant ben disposades. S'ha cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a l'obertura principal, que s'obre en direcció a ponent. Destaca l'existència d'una gran arcada, a la façana de ponent. Es tracta d'una arcada rebaixada, reforçada amb maó disposat a sardinell. Per darrera de la casa passava l'antic camí que anava de Calldetenes a Folgueroles per Sant Tomàs de Riudeperes. Actualment, aquest camí es troba convertit en un rec que recull les aigües de la C-25. Jacint Verdaguer va escriure la primera versió de 'L'atlántida' entre 1867-1868, quan era seminarista de Vic. Mossèn Verdaguer va viure a la casa durant els deu anys que va estudiar com a seminarista. El poeta va escriure part de la primera versió, i sembla que la va deixar amagada en una de les bigues de la cambra. Feia, a més, de mestre dels nens de la casa. A la façana de la casa hi ha una placa que recorda l'estada del poeta de Folgueroles. Associada a la casa de Can Tona, hi ha la propera casa de la Teuleria de Can Tona, que forma part de la mateixa propietat. Cal pensar que es tractava originalment d'una petita vivenda associada a l'indústria d'una teuleria. Malgrat tot, no hi ha referències documentals que permetin establir l'entrellat dels orígens. | 95|96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 43710 | L'Aymerich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laymerich | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI-XX | Malgrat les reformes, el mas manté intacte el seu aspecte i l'ambientació original d'una casa senyorial. | <p>Edifici que acull les dependències que configuren l'actual mas Aymerich. És format pel mas pròpiament dit, la casa dels masovers adossada a ponent, i la cabana del mas, ubicada uns metres a migdia de la casa, davant de la façana principal, deixant al mig el que antigament fou l'era. El mas és un edifici aixecat en diverses etapes constructives, la suma de les quals configura un edifici de planta quadrangular cobert a quatre aigües. La construcció és feta en mur de paredat irregular, arrebossat posteriorment en les seves façanes de migdia, llevant i ponent, deixant la pedra vista el tram nord de la casa, que és el més antic. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal és orientada a migdia, en la qual s'obre un gran portal format per dovelles de gran tamany. La part superior d'aquest portal es troba tallada per la sobreposició d'una finestra balconera, resultat de l'ampliació de la finestra central del primer pis al segle XIX. Al primer pis, a més, s'obren dues finestres a banda i banda. Les tres finestres tenen una llinda monolítica en la qual destaca l'existència d'un petit arc conopial al centre de cada llinda. Els ampits són de mida molt reduïda. Al pis de les golfes s'obren tres petits finestrons sense ornaments. La façana de llevant només pot apreciar-se parcialment, ja s'hi adossa la casa dels masovers com un cos que sobresurt perpendicularment del nucli de la casa. A més, gairebé tota la superfície de la façana original resta amagada per un cos rectangular annexat a la casa, de planta baixa i primer pis, que finalitza a l'alçada del primer pis en una galeria, actualment coberta. La façana de ponent és formada per la unió de tres cossos independents, que s'annexen al nucli original de la casa. Al cantó de migdia trobem un cos quadrangular, amb coberta a dues aigües, similar al de la façana de llevant però de dimensions més reduïdes. Aquest cos de planta baixa i primer pis, finalitza a l'alçada del primer pis en una galeria també coberta. Al centre de la façana destaca una torre quadrangular, que també s'adossa al nucli original de la casa. És una torre extraordinàriament massissa, que dóna a la casa un caràcter senyorial. És de planta baixa, primer, segon i tercer pis. La planta baixa es situa una petita capella dedicada al Sagrat Cor de Jesús, que compta amb una porta d'accés independent, oberta a la façana vista de la casa; al primer pis hi ha una finestra allindada oberta al mur de ponent, i una de similar al mur de migdia. El tercer pis ve marcat per la presència d'una cornisa exterior que recorre el mur, i és format per una galeria coberta oberta als quatre murs, formada per arcs de mig punt, que es presenten de forma continuada i envolten el perímetre de la torre. La coberta és a quatre vessants. Destaca la porta de la planta baixa que dóna accés a la capella. Malgrat que el mur de la torre es troba arrebossat, s'ha deixat a la vista els carreus de les cantonades i els que emmarquen portes i finestres, de tal manera que a l'entrada de la capella s'aprecia una porta de petites dimensions, rematada a la part superior per dos carreus trapezoïdals, es cobreix amb dues llindes inclinades que no arriben a tancar-se a la part superior. Sobre aquest element es situen tres carreus disposats horitzontalment cobrint l'obertura. Al central s'ha gravat en un relleu un sagrat cor. Als laterals es llegeix la inscripció: Fili:Praebe: Cor: Tuum: Mihi. Va ser consagrada l'any 1913 pel bisbe Torras i Bages, obra del mestre Periques, i destinada a celebracions de caràcter familiar: batejos, casaments etc.. Interiorment compta amb una figura del Sagrat Cor de guix sobre un petit altar. A continuació de la torre, al cantó nord d'aquesta façana, s'adossa un altre cos rectangular fet de paredat irregular sense arrebossar, de planta baixa i primer pis, sense elements destacables, a excepció d'alguna finestra rematada amb llinda monolítica i decorada amb petits arcs conopials similars als de la façana principal.</p> | 08037-52 | Entorn rural de Calldetenes Mas l'Aymerich s/n (08506 Calldetenes) | <p>Les primeres referències documentals d'aquest mas es remunten al 1140. Malgrat tot, aquesta primera documentació no fa esment del mas, sinó de les terres adquirides. El mas i propietat de l'Aymerich es remunten segurament als anys 1190 i 1220. La documentació localitzada dins del mas, fa esment d'un noi anomenat Eimeric (Eimericus) de Basses, fill de Maria Basses i germà d'Ermessenda i Maria Basses, que començà a adquirir terres i fundà el mas. Curiosament, el seu fill Pere, ja prengué el cognom Eimeric, i tots els seus descendents prendran el nom del fundador del mas com a cognom. Les terres adquirides eren propietat eminent del monestir de Sant Tomàs, de la catedral de Vic, dels senyors de Riudeperes, dels Heures de Saladeures i dels Bellpuig, als quals pagaven censos i tasques. En cap document del mas Aymerich es reconeix la servitud personal dels hereus ni la remença, essent sempre homes lliures. (VILAMALA, 2002:100). La reconstrucció genealògica de la nissaga Aymerich permet comptabilitzar un total de trenta hereus des del 1199 fins a l'actualitat. En ells hi figuren cinc pubilles, però el cognom no es va perdre al prendre els seus marits el cognom del mas. Aquest apareix com Eimeric, Eymerich, Eimaric, fins el 1600; i d'aleshores en endavant apareix com Aimerich i Aymerich. Per entroncaments familiars, des dels segles XIV-XV la propietat de l'Aymerich es va estendre a la parròquia de Santa Eugènia de Berga. Així, el casament de Pere Guillem Eimeric amb Constança de Torrent, va implicar l'assimilació del mas Torrent i el mas Reig. Aquest darrer duia inclosa una teuleria que els Aymerich han mantingut i convertit en bòvila. A finals del segle XVI l'Aymerich era un dels masos més importants del terme i gaudia de bona salut econòmica. Mostra d'aquest fet són els deutes que alguns pagesos, com l'hereu del mas Puig de Sant Julià, reconeixien tenir amb l'hereu de l'Aymerich. La documentació del moment també mostra la importància que el bestiar tenia en l'economia familiar. De fet, la família es va emparentar amb els Sala de Folgueroles, amb els Pujolar de Sentfores i amb altres famílies benestants de la Plana de Vic. Al llarg del segle XVII la casa va gaudir de bona salut econòmica, tal i com semblen demostrar les compres i establiments de terra. Així, al segle XVI comprava terres als Rosanes i al 1617 establien pagesos al mas Riera, que era de la seva propietat. Ja a finals del segle -1696- van comprar tot un conjunt de terres a Rafel Serra, del mas Serra de Sant Marc. Segurament, fruit d'aquesta riquesa, fou al segle XVI quan es bastí el nou casal que actualment conforma el mas Aymerich. Al segle XVII el mas es va engrandir amb la construcció d'una torre senyorial amb finalitats d'ostentació. A principis del segle XX es realitzaren noves reformes. A mitjans del segle XX, en morir el propietari del mas, la seva vídua es va traslladar a viure a Vic, abandonant el mas i deixant-lo a mans de masovers. Durant dècades el mas es convertí en una casa d'estiueig. A la dècada del 1960 el nou hereu del mas Aymerich optà per tornar a la casa familiar i restaurar-la. Malgrat que la casa ha estat datada amb orígens al segle XVI, que és qual segurament s'aixecà el gruix de l'edifici actual, no es pot descartar que no s'assenti sobre l'estructura d'un antic mas medieval.</p> | 41.9151900,2.3017200 | 442093 | 4640596 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43710-foto-08037-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43710-foto-08037-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43710-foto-08037-52-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | (Continuació descripció) La façana nord és, segurament, el tram més antic conservat de la casa, i on es conserva el parament original sense arrebossar. Destaca la presència d'una gran terrassa elevada a l'alçada del primer pis, que es recolza sobre una gran arcada i volta de mig punt, de tal manera que sota la terrassa es crea un espai buit destinat originalment a acollir carruatges o a magatzem. Al primer pis d'aquesta façana destaca la presència de quatre finestres allindades amb arcs conopials, una de les quals dóna accés a la terrassa. Al pis de les golfes s'ubiquen tres finestrons més. Cal pensar que malgrat que el mas es troba documentat des del segle XII, l'edifici actual és una construcció del segle XVI. L'element que ajuda a determinar aquesta cronologia, es la presència d'arcs conopials a totes les finestres de la casa. Inicialment devia tractar-se d'un casa de planta rectangular amb un cos adossat de planta baixa i primer pis al nord de la façana de ponent. Per comparació amb altres masies similars, cal pensar que al segle XVII s'afegí la torre quadrangular que s'adossava a la façana de ponent, i que tenia una funció bàsicament de caràcter ostentatiu. Finalment, a través d'un seguit de fotografies efectuades l'any 1909, es pot precisar que en dit any que el mas fou objecte d'una reforma, que eliminà el mur de tancament del davant de la casa, que unia la casa amb la cabana i creava un pati interior. En aquell moment s'afegiren els dos cossos adossats a la façana de llevant i ponent rematats amb galeries, i que ampliaven la superfície de la façana principal. Possiblement fou en aquell moment quan s'obrí la finestra balconera a la façana principal de la casa, trencant l'arcada de la planta baixa. També devia ser en aquest moment quan es devia organitzar l'espai de la planta baixa de la torre com a capella, i obrir la porta d'accés. Un seguit de fotografies conservades dins la casa d'aquest moment mostren el mas abans i després d'aquesta reforma, inicialment sense els cossos de les dues galeries, i desprès amb les dues galeries. Altrament, el mas fou objecte d'una intensa restauració a partir de la dècada del 1960, quan els actuals propietaris passaren a habitar-lo. En aquest moment es cobriren les galeries de llevant i ponent creant tribunes, i es restaurà l'interior. Interiorment, la casa ha conservat la seva estructura i ambientació original, on destaca la presència d'una gran sala principal ubicada al primer pis. D'altra banda, també ha estat conservat bona part del mobiliari original de la casa, així com l'embigat del sostre i part dels terres. Adossada a llevant de la casa principal es troba la casa dels masovers. Es tracta d'una construcció de caràcter rural i senzill. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, de planta baixa i primer pis, adossat a la cantonada N-E de la casa senyorial en sentit perpendicular. Es troba orientat a migdia. Davant de la casa, i formant part de les instal·lacions del mas, es troba l'antiga cabana, destinada a magatzem i cobert pels carruatges i cavalleries. Originalment, es trobava unida al mas mitjançant un mur de tancament que creava un pati interior entre la casa i la cabana. Es tracta d'un cos de planta rectangular cobert a dues aigües on s'aprecia el parament original de pedra disposada irregularment. Durant les obres de restauració fou localitzada un llinda amb la data del 1679. L'arxiu de l'Aymerich consta d'uns tres-cents pergamins, i fou descobert dins d'una antiga caixa l'any 2001. Aquest fons documental únic en el municipi permet reconstruir perfectament l'evolució històrica i personal de la família des del 1140. Al costat dels pergamins, hi ha molta documentació dels segles XVIII-XIX, que fa referència a talles, cadastres i altres temes de caràcter econòmic de tot el terme, segurament pel fet que alguns membres de la família foren batlles del terme. (Veure fitxa nº 89) | 94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||
| 43723 | Torrent de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-sant-marti | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | <p>Curs fluvial permanent que recorre el terme municipal de Calldetenes en sentit est-nordoest. És sens dubte el curs fluvial més important del terme, on desguassen la resta de torrents del municipi: Sant Marc i la Sauleda. Originalment, aquest torrent neix al terme de Sant Julià de Vilatorta, a la zona de les set fonts, on rep el nom de riera de Sant Julià; al passar sota el pont de la casa Alta-Riba, comença a rebre el nom de torrent de Sant Martí, per la seva proximitat a l'església. Des d'allà discorre vers al N-O passant a tocar de l'església de Sant Martí. Travessa de forma canalitzada la C-25, per ressorgir de nou a l'alçada del Molí de Rosanes i vers el Pujol. Finalment, desguassa al riu Gurri. La seva presència, especialment al tram ubicat entre l'església de Sant Martí i el casa d'Altarriba, ve determinada per la presència d'una vegetació a les dues ribes de caràcter fluvial, més humida que la de l'entorn, amb la presència d'albers, sanguinyols, roldors i esbarzers. També s'hi compten salzes, pollancres, plàtans i freixes. A l'alçada de l'església de Sant Martí, s'ubica la font de Sant Martí, que rep el nom del torrent. Aquest torrent, ha estat durant segles el cabdal que va fer funcionar els nombrosos molins de la contrada: Molí del Nadal, de la Calvaria, de Rosanes, de la Frontera, etc. No és estrany, per tant, que el seu curs presenti nombrosos testimonis d'aquesta activitat industrial: cadiretes, recs, rescloses, basses, etc.</p> | 08037-65 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Aquest riu apareix esmentat documentalment per primer cop el 948, quan Esclua i la seva esposa Ingilrada vengueren a Borrell cases i terres situades en el castell de Sant Llorenç, a la vila Heures, que afrontaven a cerç amb el riu anomenat Riudeperes. La proximitat de l'església de Sant Martí de Riudeperes va fer que finalment adoptés el nom de Torrent de Sant Martí.</p> | 41.9270300,2.3075300 | 442586 | 4641906 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43723-foto-08037-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43723-foto-08037-65-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||||||
| 43727 | Escut del bisbe Guillem Caçador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-bisbe-guillem-cacador | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memoria histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apostol. Madrid. PLADEVALL, A. (1969) Sant Tomás de Riudeperes. a 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | <p>Element escultòric encastat a l'angle sud-oest del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, al cos destinat a monestir de la comunitat franciscana. Situat a uns tres metres d'alçada, es tracta d'un gros carreu angular esculpit amb un alt relleu on s'aprecien els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen sobre el portal d'accés al claustre, encarat a la façana nord del monestir (fitxa 101). Es tracta d'un escut caironat, aguantat per les figures de dos àngels drets a banda i banda, que miren cap a l'exterior. El camper de l'escut es troba tercejat en faixes, amb una faixa central que emmarca un element estrellat. La faixa superior s'ocupa amb dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, envoltat d'una borla. A sota s'aprecia una divisa on es pot llegir: 'JACOBUS CASSADOR EPISCOPUS BARCHINONE' Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115)</p> | 08037-69 | Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord del terme municipal. L'església es troba erigida dins de la històrica demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i desprès de Medà. Les donacions més antigues donen testimoni que des de l'any 1045 com a mínim hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop d'un gran domini, que des del segle XII es coneixia com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175). Aquesta església es trobava a prop d'on es troba l'actual edifici, i dels del 1086 els seus clergues vivien en forma de comunitat canonical. Amb aquests antecedents, el noble Berenguer Amaric, germà del canonge sagristà de Vic, Ricard, van demanar a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic, que consagrés la nova església que s'havia edificat en honor a Sant Tomàs. Aquest canonge era un personatge influent dintre de la canònica vigatana, integrant del grup que el 1080 intentà reformar la canònica. Amb consentiment dels canonges de Vic, i del prior de Sant Tomàs, l'arquebisbe va consagrar l'església i va concedir als canonges agustinians que en tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no era una parròquia, i el dret de tenir cementiri i una sagrera. El bisbe va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. D'aquesta manera es va introduir a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 una nova donació és feta a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, bé que encara no es pot assegurar que hi visquessin en una comunitat organitzada. Fins el 1086 no es té constància que aquesta comunitat existia. Sembla, doncs, possible que Berenguer Amalric i el seu germà Ricard varen establir una comunitat canonical pels mateixos anys en què hom volia dur a terme la reforma de la canònica catedralícia de Vic. Segurament, a causa de la no acceptació de la vida regular a Vic, els dos germans, el 15 de gener de 1095, per tal d'assegurar la continuïtat de la vida canonical a l'església de Sant Tomàs, varen cedir el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona, la comtat de Besalú. AA.DD (1984:175) Poc després de feta aquesta donació, es devia acabar la construcció de la nova església de Sant Tomàs, reedificada des dels seus fonaments i a expenses de Berenguer Amalric i el seu germà Ricard, en honor de Sant Tomàs, prop del Riudeperes. La consagració de l'església tingué lloc el 4 de novembre del 1095. AA.DD (1984:176). El monestir de Sant Tomàs tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, i des del segle XIV foren els seus únics feligresos. Els primers grans protectors foren els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament membres del llinatge dels Riudeperes, que li feren nombroses donacions fins a principis del segle XII a Osona i a Artés. La família Riudeperes, a més del casal o residència prop de Sant Tomàs, tenia diverses cases o graners a la seva sagrera, segons consta a la documentació familiar. Aquesta família es traslladà al Vallès, i s'extingí als vols del 1390. A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església, es feren servir per a l'ampliació de la cisterna i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un arcosoli del claustre renaixentista entorn al 1916. La tomba dels Altarriba és del segle XIV i consta de tres peces, dues amb l'escut i una altra amb una creu dins d'un cercle. La família Altarriba es convertí en una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del segle XV, quan desaparegueren els Riudeperes. AA.DD (1984:177)</p> | 41.9318500,2.3024800 | 442171 | 4642445 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43727-foto-08037-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43727-foto-08037-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43727-foto-08037-69-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | (Continuació història) La prepositura de Sant Tomàs comptà en el temps de major vitalitat amb tres canonges i un parell de sacerdots beneficiats. Als documents que se situen entre el 1095 i el 1100 indiquen l'existència d'un prior anomenat Joan de Lledó. Al llarg del segle XIII i següent, hi trobem només els prepòsits, un o dos canonges. L'església comptà amb diversos beneficis creats als diferents altars. Una visita pastoral del 1357 fa esment dels altars de Sant Tomàs, de Santa Maria i Sant Pau. La comunitat era formada llavors per un prepòsit, un canonge i dos beneficiats. AA.DD (1984:177) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: ' aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna' AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort. Durant la guerra del francès (1808-1814), les tropes napoleòniques van ocupar el convent de manera reiterada, i el van destruir en la seva major part. Abans d'acabar el conflicte, el 1813, i sota les ordres del pare Masferrer, del convent de Sant Salvi, es van començar les obres de reconstrucció del monestir. L'església va quedar acabada en pocs mesos i va ser millorada i es va construir el col·legi, les oficines, les cel·les, etc. L'any 1912 es va construir un modern cos d'edificació, annex al renaixentista. Els promotors foren els pares camils, que el 1901 adquiriren l'edifici convertint-lo en un noviciat i més tard en un seminari de la congregació. AA.DD (1984:178) L'església fou restaurada el 1914 pel mestre d'obres Miquel Pallàs, aixecant alçats a la part romànica. D'ell són els dibuixos de la planta i l'alçat de l'església romànica que coneixem. Després del 1940 i dels abusos que hi van cometre els refugiats que hi estaven confinats, l'absis fou decorat amb unes pintures. El 1970 l'edifici fou venut pels pares camils i adquirit per una associació benèfica osonenca, que el convertí en una escola de deficients psíquics de la comarca. Des d'aleshores a l'entorn del monestir s'hi han alçat diversos edificis, però el conjunt monumental no s'ha vist alterat. | 95|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||
| 43728 | Mosaics de l'empresa 'Productos del Cerdo' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaics-de-lempresa-productos-del-cerdo | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XX | L'edfici-fàbrica actual es troba abandonat, perillant potser el seu enderroc ben aviat, substituint-la per una plaça. Si es dóna el cas, caldria fer un esforç per conservar els mosaics, símbols de l'empresa. | <p>Es tracta d'un conjunt de dos mosaics enclavats a l'alçada del primer pis de la façana de migdia, que dóna al carrer Gran nº 27 de Calldetenes. Es tracta de dos mosaics policromats formats per rajoles de ceràmica de 20x20, que conformen exteriorment una forma ovalada. Ambdós mosaics eren decorats amb el logotip i la propaganda de la que fou una de les indústries més significatives de Calldetenes: 'Productos del Cerdo', al llarg de la seva trajectòria històrica. Un d'ells simbolitza el logotip de l'empresa als seus inicis: 1945, i l'altre al final de la seva història: 1996. El primer d'ells fou el logotip escollit l'any 1945. Es llegeix 'Productos del cerdo Vich S.A.' 'Fricer' 'San Martín de Riudeperas. Vich' i centren el mosaic, la imatge d'un pernil i una llonganissa. Al segon mosaic, elaborat com a logotip l'any 1996, quan l'empresa es reconvertí en 'Productes Basón', està inspirat en el mosaic original del 1945. S'aprecia un escut blasonat, sobre un fons de pergamí, coronat per la figura d'un porc jaient. Dins de l'escut, en diversos camps s'aprecien alguns productes del porc. A la part superior es llegeix: 'Productos del cerdo. Vich S.A.' i a la part inferior: 'Sant Martín de Riudeperas. Vich' i amb lletres gotitzants la paraula 'Blasón'.</p> | 08037-70 | Nucli urbà de Calldetenes C/ Gran num. 27 (08506 Calldetenes) | <p>La fàbrica més representativa de Calldetenes ha estat 'Productos del Cerdo'. Aixecada sobre el solar que ocupava inicialment l'Hostal de Cal Trempat, fou coneguda com a 'Productos'. Els seus començaments daten del 1945, i va ser objecte de diverses ampliacions: el 1947, 1954, 1959 i 1964. El 1965 es va traslladar i ampliar l'escorxador de porcí i vacum, i el 1969 la cadena de producció. El 1970 es va construir un magatzem, un taller mecànic i un menjador per als treballadors. El 1973 es van construir habitatges subvencionats per als treballadors al carrer de la Mercè. Malauradament, durant la dècada del 1980 no va poder suportar la competència de fàbriques veïnes. EL 1989 la família Baranera va deixar de ser propietària i la fàbrica es va vendre a una casa de pinsos de Manresa. El 1994 va fer fallida. El 1996 els treballadors, que s'havien quedat la fàbrica en règim de cooperativa, van aconseguir legalitzar la situació. La nova empresa va portar el nom de 'Productes Blasón sccl'. VILAMALA (2002:170)</p> | 41.9256400,2.2820300 | 440470 | 4641769 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43728-foto-08037-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43728-foto-08037-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | El valor patrimonial d'aquest mosaics és purament simbòlic. Cal pensar que més que patrimoni històric d'una fàbrica, són patrimoni històric d'una època. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||
| 43732 | Pi de sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-sant-marti | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XX | <p>Malgrat que aquest espècimen apareix al catàleg de patrimoni de l'Ajuntament de Calldetenes com a Pi de Sant Martí, es tracta en realitat d'un Cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Es troba ubicat al N-E de l'església de Sant Martí de Riudeperes, a tocar de l'església, al marge de la carretera BV 5202. Es tracta d'un arbre de la família de les pinàcies, originari del sud i l'oest de l'Himàlaia, on viu entre els 1000 i els 2800 metres. El seu nom deriva del grec kedros i fa referència al seu aroma. Deodara deriva del sànscrit, i significa arbre dels déus. Es tracta d'un arbre perennifoli i resinós de creixement ràpid i capçada cònica i ampla, amb l'extrem superior inclinat a partir de certa edat. Pot arribar a superar els 40 m d'alçada. El tronc acostuma a ser recte i les branques, a mesura que envelleixen, tendeixen a inclinar-se cap avall i a fer-se horitzontals. L'escorça és llisa i grisa de jove. Quan l'arbre envelleix s'esquerda en escames irregulars i s'enfosqueix. Les fulles són aciculars, flexibles, de color verd platejat i llargues. Les flors són unisexuals i en un mateix arbre n'hi ha de masculines i femenines. Les femenines es troben reunides en cons de color verd que recorden una pinya en miniatura i les masculines són de cons allargats de color groguenc quan són madurs. Floreixen a la tardor. Les llavors tenen forma triangular, són comestibles i presenten una gran ala. Es troben dins de pinyes erectes i ovoides que es desfan quan són madures, entre el segon hivern i la segona primavera de la seva existència. L'arbre es propaga per llavors, i artificialment per empelts. La seva fusta és molt duradora i desprèn un aroma agradable. Viu en indrets de sòl profund i humit. Suporta bé el fred.</p> | 08037-74 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Aquesta espècie va ser introduïda a Europa com a arbre ornamental a principis del segle XX. Una fotografia existent de l'any 1923 de l'església de Sant Martí mostra com aquest arbre no hi era, encara, al lloc que ocupa actualment. Cal pensar, doncs, que fou plantat amb posterioritat a aquesta data. AA.DD (1995: 36)</p> | 41.9276100,2.3076200 | 442594 | 4641971 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43732-foto-08037-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43732-foto-08037-74-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||||||
| 43797 | Escuts de la família Riudeperes a la llosa sepulcral de Sant Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escuts-de-la-familia-riudeperes-a-la-llosa-sepulcral-de-sant-tomas | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIII-XIV | <p>L'escut heràldic de la família Riudeperes es troba esculpit damuntla làpida funerària d'aquesta família que es conserva en una de les parets del claustre del convent de Sant Tomàs. Es tracta d'una llosa rectangular encastada a la part superior de conjunt de làpides. Cal pensar que pertanyia a un membre de la família Riudeperes, tot i que n s'ha pogut identificar a qui. La làpida es troba decorada amb una greca que recorre el perímetre exterior de la llosa. A l'interior s'ha esculpit un medalló amb decoració vegetal. A banda i banda d'aquest medalló es situen dos escuts -per banda- de la família. Es tracta d'una tipologia d' escut ovalat, amb el camper omplert per tres càrregues en figura de tres peres, dues en la part superior i una en la part inferior. Les peres eren el símbol heràldic de la famlília Riudeperes.</p> | 08037-139 | Entorn rural de Calldetenes. Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord del terme municipal. L'església es troba erigida dins de la històrica demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i després de Medà. Les donacions més antigues donen testimoni que des de l'any 1045 com a mínim hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop d'un gran domini, que des del segle XII es coneixia com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175) Aquesta església es trobava a prop d'on es troba l'actual edifici, i dels del 1086 els seus clergues vivien en forma de comunitat canonical. Amb aquests antecedents, el noble Berenguer Amaric, germà del canonge sagristà de Vic, Ricard, van demanar a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic que consagrés la nova església que s'havia edificat en honor a Sant Tomàs. Aquest canonge era un personatge influent dintre de la canònica vigatana, integrant del grup que el 1080 intentà reformar la canònica. Amb consentiment dels canonges de Vic, i del prior de Sant Tomàs, l'arquebisbe va consagrar l'església i va concedir als canonges agustinians que hi tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no era una parròquia, i el dret de tenir cementiri i una sagrera. El bisbe va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. D'aquesta manera es va introduir a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 una nova donació és feta a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, bé que encara no es pot assegurar que hi visquessin en una comunitat organitzada. Fins el 1086 no es té constància de que aquesta comunitat existia. Sembla, doncs, possible que Berenguer Amalric i el seu germà Ricard varen establir una comunitat canonical pels mateixos anys en què hom volia dur a terme la reforma de la canònica catedralícia de Vic. Segurament, a causa de la no acceptació de la vida regular a Vic, els dos germans, el 15 de gener de 1095, per tal d'assegurar la continuïtat de la vida canonical a l'església de Sant Tomàs, varen cedir el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona, la comtat de Besalú. AA.DD (1984:175) Poc després de feta aquesta donació es devia acabar la construcció de la nova església de sant Tomàs, reedificada des dels seus fonaments i a expenses de Berenguer Amalric i el seu germà Ricard, en honor de Sant Tomàs, prop del Riudeperes. La consagració de l'església tingué lloc el 4 de novembre del 1095. AA.DD (1984:176) El monestir de Sant Tomàs tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, i dels del segle XIV foren els seus únics feligresos. Els primers grans protectors foren els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament membres del llinatge dels Riudeperes, que li feren nombroses donacions fins a principis del segle XII a Osona i a Artés. La família Riudeperes, a més del casal o residència prop de Sant Tomàs, tenia diverses cases o graners a la seva sagrera, segons consta a la documentació familiar. Aquesta família es traslladà al Vallès, i s'extingí als vols del 1390. A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un acrosoli del claustre renaixentista entorn al 1916.</p> | 41.9321500,2.3024700 | 442171 | 4642478 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43797-foto-08037-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43797-foto-08037-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43797-foto-08037-139-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 93|85 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc