Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43744 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic | <p>GINEBRA i MOLINS, R.(2000) 'Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons', dins Lligall (Barcelona), 16 . p. 11-83.</p> | XI-XVIII | <p>A l'arxiu episcopal de Vic es conserven sèries documentals diverses pertanyents a l'administració eclesiàstica i econòmica de les diverses esglésies del terme de Calldetenes, especialment de Sant Martí de Riudeperes i Sant Tomàs de Riudeperes. També es conserva tota la sèrie de visites pastorals realitzades a l'església de Sant Martí, així com a les diferents capelles que en depenien, com és la de Sant Marc. Les sèries susceptibles de contenir informació sobre l'administració d'aquestes esglésies i sobre el terme en general són les següents: -Mensa episcopal (1735-1736) 4f. Govern de la diòcesi. Deganat-Arxiprestat de l'Oficialat Correspondència de Sant Tomàs de Riudeperes AEV 1016/2 -Mensa episcopal (1734) 20f. Govern de la diòcesi. Deganat-Arxiprestat de l'Oficialat Resolució de conflictes AEV 1016/3 -Mensa episcopal (1614-1727) 19 f. Baronies de Mitra. Vic i parròquies foranes AEV/710/6 -Mesa episcopal (1835) 6 f Baronies de Mitra. Vic i parròquies foranes Esborranys d'afers relatius a l'administració dels béns De la Mensa Episcopal a Vic i parròquies foranes AEV/719/6 -Arxiu capitular de Vic (1000-1600) docs. 39-67 Pabordies. Pabordia de febrer. Documents Documents. Volum II ACV 18/2 -Arxiu Capitular de Vic (1100-1700). docs. 167-199 Pabordies. Pabordia de setembre. Documents Documents: lligall VII ACV 22/7 -Arxiu Capitular de Vic (1200-1600) docs. 58-147 Pabordies. Pabordia de novembre. Documents Documents. Lligall II ACV 23/14 -Arxiu Capitular de Vic (1205-1632) docs. 329-437 Comú del capítol. Documents ACV 28/9 -Arxiu del capbreu (1560-1570) 75f Despeses d'infraestructura Rebudes per a convertir els diners en les obres del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes ACbV 879 -Mascaró de Vic (1752-1752) 50 f Actes de patrimoni Actes sobre la terra de la Coromina 9 -Arxiu de la Cúria Fumada. Escrivania pública de Vic (1329-1332) 28 f Marmessories Llibres dels bens del monestir de Santa Maria de l'Estany ACF 3874 -Arxiu de la Cúria Fumada. Escrivania pública de Vic (1384-1384) 46 f Llibres particulars de persones i institucions. Llibres de particulars. Manuals particulars ACF 168/2 -Arxiu de la Cúria Fumada (1610-1626) 291 f.Notaris de Vic actuant fora de la jurisdicció de l'Escrivania Pública de la Ciutat. Jaume Solemoner ACF 2254 -Arxiu de la Cúria Fumada (1401-1403) Escrivanies de cúries i associacions. Capbreus i registres de Capbrevació. ACF CB/8 -Arxiu de la Cúria Fumada (1726) 80 f Escrivanies de cúries i associacions. Capbreus i registres de Capbrevació. ACF CB/12/1 -Arxiu de la Cúria Fumada (1660-1687) 35 f Escrivanies de cúries i associacions. Capbreus i registres de Capbrevació. Regestrum prepositurae Sancti Thomae de Rivopirorum ACF CB/66/2 -Arxiu de la Cúria Fumada (1700-1800) Instruments de descripció. Llibres de genealogies ACF. Genealogies 16 -Arxiu de la Cúria Fumada (1179-1930) 229 + 114 f Instruments de descripció. Llibres de genealogies ACF. Genealogies 1 -Arxiu de la Vegueria de Vic (1388-1444) 100 f. Altres baronies Libri termini sive parochie Sancti Martini de Rivopirorum ABARONIES/1 -Arxiu de la Pietat de Vic (1600-1800) (1601-1800) Heretats. Administració d'heretats específiques. Riquer (Calldetenes) 2 unitats documentals APtV i APtV 385 -Mensa episcopal (1726-1912) 5 unitats documentals Govern de la diòcesi. Deganat-Arxiprestat de l'Oficialat Administració econòmica. Comptes de culte</p> | 08037-86 | Arxiu Episcopal de Vic. C/Santa Maria núm. 1 Vic (08500 Vic) | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic neix amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle IX. El document més antic que es conserva és un pergamí de l'any 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-se, a finals del segle XII, el fons documentals del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l´Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del XIX s´inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat el 1920 pel canonge Casadevall. El fet que els dos arxius seguissin rigorosament separats a començaments del segle XX va comportar que la Mensa Episcopal perdés aproximadament una tercera part del seu fons en l´incendi del Palau l´estiu de 1936, durant la Guerra Civil, mentre que l´Arxiu Capitular no sofrí cap dany.</p> | 41.9241600,2.2844300 | 440668 | 4641603 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) Com a visites pastorals es comptabilitzen les següents sèries: - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (21/03/1332) AEV 1200/3 f. 1v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (14/03/1333) AEV 1200/3 f.27 v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (30/08/1339) AEV 1200/3 f. 54 - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (27/11/1395) AEV 1201/1 f.19 - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (22/03/1399) AEV 1201/1 f.75v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (22/08/1442) AEV 1201/4 f.55v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (21/12/1536) AEV 1202/7 f.113v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (16/08/1537) AEV 1201/4 f.140v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (28/09/1542) AEV 1203/2 f.16v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (11/10/1546) AEV 1203/3 f.13v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (07/08/1547) AEV 1203/3 f.42v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (29/07/1548) AEV 1203/3 f.75v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (14/09/1549) AEV 1203/3 f.133v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (20/11/1550) AEV 1203/3 f.162v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (28/07/1551) AEV 1203/3 f.165v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (06/11/1552) AEV 1203/3 f.194v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (09/11/1554) AEV 1203/4 f.16v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (11/09/1555) AEV 1203/4 f.37v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (27/04/1556) AEV 1203/4 f.69v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (28/07/1557) AEV 1203/4 f.215v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (24/06/1565) AEV 1206 f.74v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (06/06/1566) AEV 1202/8 f.156v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (12/05/1567) AEV 1205 f.42v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (25/06/1601) AEV 1211/1 f.37 - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (03/07/1609) AEV 1211/7 f.9 - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (08/11/1622) AEV 1213/4 f.230v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (30/06/1628) AEV 1218/1 f.31 - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (03/12/1691) AEV 1220/5 f.32 - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (1771) AEV 1223 f.272v - Visita pastoral a Sant Francesc s'hi moria (31/10/1688) AEV 1221 f.72 v | 94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 43799 | Escut de la família Calvaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-familia-calvaria | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | <p>A la dovella central del portal d'accés al mas La Calvaria es localitza un escut familiar amb els símbls heràldics que identifiquen la família i les seves possessions.. La casa actual s'assenta sobre les restes del mas històric de la Calvaria, del qual es poden apreciar encara alguns trams a nivell de la planta baixa; però és en realitat una construcció moderna, producte d'una ampliació i una renovació pràcticament total de l'antic mas, que es dugué a terme a finals del segle XIX i principis del XX. Bona part de l'edifici, a les seves façanes de llevant, migdia i ponent, es troba envoltat per un mur de tancament que finalitza en una reixa al cantó de llevant , i que envolta la casa en aquests trams creant un pati interior. La façana principal es troba orientada a llevant, i s'hi accedeix traspassant una porta oberta al mur perimetral de tancament de la casa. Es tracta d'una porta protegida per una reixa de ferro treballada, on es llegeix la data de 1906, que podria ser perfectament la data de constitució del mur i finalització de les obres de reforma de la casa. Es tracta d'una doble porta, emmarcada per un arc escarser, amb la dovella central reaprofitada de la casa antiga. Es tracta d'una dovella de mida superior a les altres, que sobresurt en alçada, i que duu gravada com a decoració l'escut dels Calvaria, Els motius heràldics de la família Calvaria es troben vinculats a la simblogia relacionada amb el mont Calvari. Es tracta d'un escut quadrangular finalitzat de forma apuntada amb un petit arc conupial. Exteriorment bé cobert per un rebord. Interiorment tot l'espai es troba ocupat per un camper llis, on la part superior es troba ocupada per la llegenda: 'IHS: EN : NOM DEL: DESTÍ: CALVARI ASI: TE MORT: RECORT:', juntament amb un dibuix a la part inferior de les tres muntanyes del mont Calvari, coronades per tres creus. A sota s'aprecia la data de 1596.</p> | 08037-141 | Entorn rural de Calldetenes . Mas La Calvaria s/n (08506 Calldetenes) | <p>Es tracta sens dubte d'un dels masos més antics del terme. Els seus orígens es remunten als inicis de la repoblació del terme, i es conserven documents des del segle XIII amb transaccions fetes pels propietaris del mas. Així, sabem que el 1201 Berenguer de Calvaria era testimoni d'una compra-venda, i en 1228 Pere Calvaria, juntament amb altres persones venia una 'tria d'arbres'. (VILAMALA, 2002: 99) De fet, els Calvaria comptaven des de ben antic amb l'ingrés econòmic que suposava la propietat d'un molí, que funcionava almenys des del 1236, i era possessió de la família. A finals del segle XIII, la Calvaria era un mas important. Al llarg de tot el segle XIV la família va continuar comprant i venent terres i fent transaccions; així, el 1317 Guillem Calvaria reconeixia que els seus béns eren propis i de la pabordia de febrer de la catedral de Vic. A l'entorn del 1330, els Calvaria es van veure immersos en un procés judicial per qüestions del molí i les servituds de l'aigua. De fet, aquest tipus de plets són una constant al llarg dels segles d'història de la casa. (VILAMALA, 2002: 99). A mitjans del segle XIV es va trencar la línia hereditària masculina, essent pubilla Cecília Calvaria, que es va casar amb el 1350 amb Francesc Casadevall, de Vilalleons, que va renunciar al seu cognom original. Durant tot aquest segle la família va aprofitar les crisis demogràfiques per engrandir les propietats, i a través d'estratègies matrimonials acabar d'engrandir-se. A tal fi, Francesc Calvaria es va casar el 1378 amb Alamanda Masferrer, de la parròquia de Sentfores. (VILAMALA, 2002: 99). El segle XVI va ser una de les èpoques de més esplendor de la casa. Durant aquest segle es coneix la presència d'hereus com Segimon Calvaria, que va adquirir terres a Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. A finals del segle XVI la família va passar per moments de crisi al morir intestat Joan Pau Calvaria, fill de Segimon. La disputa dels descendents va fer que el 1581 Joan Calvaria i la seva germana Margarida hipotequessin a Pere Coromina, mercader de Vic, 'tot lo mas Calvaria, juntament amb el mas Serra, de la Rocha i Pla'. Es desconeix com la família va tornar a recuperar les propietats. (VILAMALA, 2002: 99). El segle XVII tampoc no va ser un bon moment per la Calvaria, ja que la documentació indica que els hereus de la casa no van tenir prou líquid com per consolidar o engrandir les propietats de la casa. Malgrat tot, a finals de segle, l'hereu es va casar amb una Aymerich. Al segle XIX, la trajectòria familiar va ser clarament ascendent, tan social com econòmicament, i la política d'aliances matrimonials que va establir, la va portar a entroncar-se amb la família Albó de Castanyer, de Santa Coloma de Farners; i ja al segle XX amb la família Torrents de Codines, de Sant Pere de Torelló. Aquests casaments van permetre ampliar considerablement el patrimoni familiar, i tot i que suposaren la pèrdua del cognom familiar, quan el 1822 Francesca, pubilla, filla de Pere màrtir Calvaria i Raimunda de Planodir, es va casar amb Miquel Albó, hereu del mas Albó. Amb el matrimoni, la descendència es traslladava al mas Castanyet, que era la casa central del llinatge, abandonant la de la Calvaria. Un altre matrimoni important fou el de Josep Albó amb Pilar Molins, del Prat de Seva, una altra important casa pairal. Finalment, el 1924 el patrimoni s'incrementava amb el casament de Ramon Maria Albó i Pilar Torrents, del mas Torrents de Codines, de Sant Pere de Torelló. Tradicionalment, el mas de la Calvaria comptava amb diferents masoveries dependents d'ell, repartides per tot el terme de Calldetenes. El mas vila Xica, el mas Vila Grossa, i la masoveria de la Calvaria són algunes d'elles, tot i que la casa arribà en la seva millor època a disposar-ne d'un total de set. També va comptar amb la propietat del Molí, anomenat de la Calvaria.</p> | 41.9292700,2.3050300 | 442380 | 4642157 | 1596 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43799-foto-08037-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43799-foto-08037-141-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Cal pensar que la casa actual és en realitat producte d'una unificació estructural efectuada a principis del segle XX, que integrava les restes del mas anterior, molt modificades, degut a ampliacions successives. La capella actual cal ubicar-la cronològicament al segle XIX. | 95|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||
| 43659 | Nucli antic de Calldetenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-calldetenes | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes PLADEVALL, A (1955-1957) La Parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufraganea de San Martín de Riudeperes a 'Ausa'. Vol II. Vic. Pàgs. 246-258 REPARAZ RUIZ, G (1982) La plana de Vic. L'entorn 3. Eumo. Vic VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII-XVIII | La manca d'una llei clara de protecció de façanes i edificis ha fet que aquestes darreres dècades s'hagin enderrocat alguns edificis significatius, sent substituïts per construccions que no tenen res a veure amb l'aspecte tradicional de les construccions històriques. | <p>Actualment es tracta de la concentració de població més important del municipi, destacant per sobre de la resta del territori, ocupat per masies disseminades. El nucli urbà de Calldetenes, presenta actualment una forma arrodonida, i ha crescut de forma exorbitant al llarg de les darreres dècades al voltant del que fou el seu nucli originari, que és el que podem considerar com a nucli antic. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes . Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Actualment, el nucli antic es concentra entorn al carrer Gran, la plaça Vella, el carrer de França i el de Sant Tomàs, i s'alça entorn a l'església de la Mercè, i la cruïlla de la carretera de Vic a Sant Julià i Folgueroles. El fet de ser un nucli creat a partir del segle XVI fa que el poble no tingui elements tan antics com altres pobles de la comarca, però sí que manté una certa continuïtat d'estil, segurament per tractar-se de cases aixecades en un moment molt semblant, malgrat les modificacions que han patit posteriorment. El tipus de construcció que hi predomina és molt similar a tot el conjunt, tractant-se de cases de planta baixa i un o dos pisos amb teulades a dues aigües. Els edificis solen estar exempts de decoració. Les excepcions són la casa de Cal Vinyets, la casa Vergés, i la casa de can Titet (avui El Cruixent). Moltes de les cases d'aquest entorn duen llindes gravades amb dates que oscil·len entre el 1690 i el segle XVIII. A partir d'aquest nucli inicial, a principis del segle XX van anar creixent els carrers del Cementiri, de Santa Eugènia i de Vilatorta. A partir de la dècada del 1960 es va començar a construir a la zona del barri Nou. Els darrers anys el nucli s'ha expandit en direcció nord-est, on s'ha format el barri de cases unifamiliars anomenat el camí del Sau, el serrat del Carles i les Adoberies.</p> | 08037-7 | Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>El topònim de Calldetenes s'adoptà a partir del 1965, i substituí a l'antic terme de Sant Martí de Riudeperes. Si analitzem la documentació, el primer cop que trobem escrit Calldetenes és el 1329, però en realitat, 'Call de Tenes', és un nom reminiscència d'una antiga vil·la romana anomenada de Tenes o de Tendas, que hauria pogut perviure en la memòria. Les referències a Tenes, les tenim documentades des de l'any 935, quan els esposos Gontard i Alòdia van fer donació de cinc camps al lloc anomenat Tenes, al comptat d'Osona. Cinc anys més tard, el 940, Morgada i el seus fills, van vendre una peça de terra situada al comtat d'Osona, a la vil·la Tenes. (JUNYENT, 1980-1996:162). Com es pot comprovar, la pervivència del mot Tenes persisteix al llarg dels segles, la qual cosa només s'explica per una tradició oral. El 1232, en un altre document de venda, apareix el topònim Atennis. (GINEBRA. 1998:2171) Els topònims Tenes, Atennes, Calldetenes, Cap de Calldetenes, van apareixent regularment en la documentació. Call significa camí o corriol; per tant Calldetenes seria el camí que aniria a Tenes, i Tenes serien les terres de l'antiga vil·la romana, el topònim del qual encara es recordava al segle X. Si s'accepta la veracitat d'aquest indici, tot sembla indicar que el nom del poble ve del camí que portava a la vil·la de Tenes. (VILAMALA, 2002:52) Si al document del 940 se citen les terres de la vil·la de Tenes, al 1329 se cita a Pere Mateu de Calldetenes, i posteriorment al 1346 el mateix personatge comprava unes terres al Cap de Calldetenes. Així doncs, malgrat que no hi hagi cap constància material, tot sembla indicar la presència d'una masia aïllada al lloc de l'actual Calldetenes vora el segle XIV, que seria habitada per la família Mateu. Les referències documentals semblen indicar que aquesta masia es trobaria ubicada prop del cementiri actual. (VILAMALA, 2002:77). Després d'aquesta notícia, les primeres referències que tornen a mencionar Calldetenes són del segle XVI- 1566-, quan Joan Benet Verdaguer, hereu del mas Verdaguer, va establir a Gabriel Comerma un tros de terra del seu mas al lloc dit del Cap de Call de Tenes, a l'encontrament dels camins de Vic a Girona vers Sant Julià, i de Vic a Sant Tomàs. Tot fa pensar que inicialment només una o dues famílies vivien a Cap de Call de Tenes. De fet, és possible que els habitatges estiguessin ubicats a l'actual barri del Serrat, ja que el camí que anava de Vic a Girona passava per la banda alta del poble, pel Serrat, i des d'allà en línia recta anava vers Sant Julià i Sant Sadurní d'Osormort per l'antic camí ral, i des d'allà a Girona. Aquesta havia de ser una de les rutes més transitades de l'època, i un lloc ideal per ubicar-hi hostals per atendre els viatgers. Segurament per aquest motiu, les primeres famílies documentades com a habitants del que avui és Calldetenes apareixen dedicades a l'hostaleria. Aquest s'ha de relacionar de manera encertada amb l'estalvi d'impostos imposats per la ciutat de Vic. És a dir, la compra-venda de mercaderies que es feia dins la ciutat de Vic estava gravada amb els impostos d'entrada a la ciutat, mentre que si aquesta es feia en qualsevol de les poblacions veïnes, es trobava exempta d'aquest impost. Aquest fet va promoure la creació de mercats alternatius a la ciutat en les poblacions veïnes. Un d'ells va ser el grup de cases de Calldetenes. Gonçal de Reparaz, geògraf del segle XIX, deia respecte a la formació de Calldetenes: 'El nucli és relativament recent i s'hi ha format principalment a partir del segle XVIIè com a centre comercial on els vigatans venien a comprar, evitant així l'encariment produït per l'elevat dret d'ingrés de les mercaderies a llur ciutat'. (REPARAZ, 1928: 297) Del 1566 en endavant les notícies van apareixent de forma continuada. Aquest fet implica l'establiment de població a Calldetenes va començar en aquesta època- segona meitat del segle XVI.</p> | 41.9257900,2.2837800 | 440615 | 4641785 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43659-foto-08037-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43659-foto-08037-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43659-foto-08037-7-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Algunes de les cases que conformen aquests carrers han estat enderrocades els darrers anys trencant l'harmonia constructiva del nucli antic. (Continuació història) Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Per les notícies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. Les modificacions posteriors d'eixamplaments dels portals i cases i les noves edificacions han fet desaparèixer el rastre antic dels edificis. Cal precisar però, que el creixement important no es va donar fins el segle XVIII. El creixement demogràfic d'aquest segle es va centrar sobre tot al nucli de Calldetenes, malgrat que durant aquest segle encara hi havia més cases a la zona rural que no pas al nucli urbà. El 1757 es sol·licitava permís per la construcció de l'església de la Mercè, la qual cosa li donava l'embranzida definitiva. De les disset cases que tenia el 1713, passava a tenir-ne seixanta el 1787. (VILAMALA, 2002:140) El 1888 el nucli urbà comptava amb quatre carrers: Gran o Major, de França, de Sant Tomàs i del Serrat. El 1915, a més dels citats, ja existia el carrer de Vilatorta -avui avinguda Pau Casals-, i el 1936 els del Cementiri i el de Santa Eugènia. VILAMALA (2002: 38) Al darrer terç del segle XIX Calldetenes va anar perdent habitants progressivament, degut bàsicament a les crisis agrícoles i a la manca de teixit industrial. A partir del 1930 la tendència va ser a l'alça, per passar a tenir un creixement espectacular a partir de la dècada del 1980. Els nous habitants provenien d'altres pobles de la Plana, especialment de Vic, i es van instal·lar al Serrat i als espais urbanitzats al voltant del nou ajuntament, al Serrat d'en Carles, i a la zona del barri Nou i de les Adoberies. Tot plegat va fer canviar la fesomia del poble , que es va estendre, i els espais urbanitzats que llavors es trobaven separats per hortes van quedar enllaçats (el barri Nou amb el nucli antic, la zona de les escoles, el Serrat d'en Carles també amb el nucli antic, etc.). | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43733 | Alzina de la Calveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-calveria | <p>AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | Els propietaris de la Calveria han procurat per la conservació d'aquest magnífic exemplar com a element simbòlic a l'entrada de la seva propietat. | <p>Alzina de grans proporcions ubicada a tocar del marge dret de la crta. N-141d que surt de la rotonda de la C-25 en direcció a Folgueroles i a la presa de Sau. L'alzina es troba a l'inici del camí que des d'aquesta carretera surt cap al mas de la Calvaria. Es tracta d'un exemplar d'alzina aïllat de grans proporcions (Quercus ilex) de la família de les fagàcies. És l'espècie mediterrània per excel·lència, pròpia de les contrades marítimes humides i subhumides. Es tracta d'un arbre perennifoli de creixement lent, d'uns deu metres d'alçada. Malgrat que es desconeix la seva edat, alguns exemplars poden arribar perfectament als 550 anys. La seva capçada és ampla i densa en forma de cúpula hemisfèrica. L'escorça és de color marró fosc, civellada, dura i gruixuda. Les fulles són simples i coriàcies, i estan en disposició esparsa. La forma de les fulles varia, des de formes el·líptiques fins a lanceolades amb dents poc espinoses, des de 2 a 9 cm de longitud i 1,5 a 4 cm d'amplada. El seu color és verd fosc, lluent, i pràcticament sense pèls, i el revers és grisenc. Les seves flors són unisexuals, petites i molt simplificades. En un mateix arbre hi ha flors masculines i femenines. Les femenines són piloses i de color verd grisenc, tenen quatre estils rosats, i estan envoltades per un involucra, fent al voltant de 3 mm de llarg. Les flors masculines tenen un periant format per 4 o més lòbuls obtusos i un nombre variable d'estams. La floració es produeix de l'abril al maig. El fruit és una núcula que s'anomena gla, que de jove és verd i es torna marró quan madura. Les glans tenen una forma més o menys ovoide i estan recobertes a la base per una mena de caputxó dur i escamós que s'anomena cúpula. Les glans maduren d'octubre a novembre. La propagació de l'arbre es fa per llavors normalment, i artificialment a partir de rebrots basals. L'alzina té normalment una fusta dura i densa, que s'ha utilitzat al llarg del temps per fer carbó i com a llenya. Les glans són molt apreciades pel bestiar.</p> | 08037-75 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que aquest exemplar és un exemplar aïllat al peu de la carretera, enmig d'una zona de conreus.</p> | 41.9300700,2.3038500 | 442283 | 4642246 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43733-foto-08037-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43733-foto-08037-75-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 43817 | Aplec de Sant Llatzer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-llatzer | <p>CUNILL I FONTFREDA (1925-1928) L'ermita de Sant Llatzer. Butlletí del Centre Excursionista de Vic. Vic. P.13-16 PLADEVALL, A. (1974) L'ermita de Sant Llatzer a Calldetenes. Full Diocesà 3320. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>Antic aplec que es celebrava el dia 12 de desembre coincidint amb la festivitat de Sant Llatzer. Aquesta manifestació de caràcter lúdico-festiva reunia bàsicament als habitants de Calldetenes, principalment als residents al nucli urbà del terme. La seva importància i incidència era de menor categoria que l'aplec de Sant Marc, on acudia gent de diverses poblacions. La celebracio començava amb una missa solemne celebrada pel mossèn de Calldetenes on es cantaven els goigos de Sant Llatzer. A la sortida es repartia pa beneït i si la climatologia ho permetia es ballaven sardanes. Tot i que la gent no acostumava a fer l'àpat del migdia en l'indret, ja que la proximitat de la capella permetia tornar a casa, sí que el dia era considerat festiu, i a la tarda s'acostumava a fer ball al café de la població.</p> | 08037-159 | Entorn rural de Calldetenes. Capella de Sant Llatzer. N-141-d km.1 (08500 Vic) | <p>La capella de Sant Llatzer és una capella d'època moderna, que segurament s'erigí sobre un antic padró o capelleta. Tot i no conèixer amb exactitud la data de la seva edificació, sabem que el 1533 ja estava alçada. L'orígen de la capella té relació amb el paraire vigatà Pere Alzines, que l'any 1530 va morir de pesta, disposant al seu testament una clàusula on es feia una donació destinada a l'aixecament d'una capella a l'oratori de Call de Tenes sota l'advocació de Sant Llatzer. Al 1778, amb la creació de la parròquia de la Mercè, Sant Llatzer va passar a dependre de dita parròquia, tenint cura d'ella el mossèn de Calldetenes. Tot i no pertanyer administrativa i geogràficament al terme de Calldetenes, parroquialment es tracta d'una capella pertanyent a la jurisdicció de l'església de la N.S. de la Mercè, i els calldetenencs l'han sentida com a pròpia. Segurament l'inici de la celebració de l'aplec coincideix amb aquest lligam a l'església parroquial de Calldetenes, i tot i ser una festivitat de caire menor, l'aplec fou celebrat fins a finals de la dècada del 1950. Actualment es continua celebrant una missa, malgrat l'escassa participació de la població de Calldetenes.</p> | 41.9258900,2.2716700 | 439611 | 4641804 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 43690 | Camí ral de Vic a Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-girona | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XII-XX | Caldria que durant el desdoblament de la C-25 previst pels propers anys es fes el possible per la seva conservació | <p>Antic camí ral que anava de Vic a Girona, travessant el terme de Calldetenes pel sector de migdia. Entrava al nucli de Calldetenes pel carrer Gran i passava per la banda alta del poble, pel Serrat, i des d'allà en línia recta en direcció al SE, travessant els camps del mas Verdaguer en direcció al mas anomenat la Caseta d'en Grau. Des d'aquest darrer mas, continuava en línia recta cap a l'actual Casa Nova de la Sauleda, i des d'allà travessava els Plans de la Quintana en direcció a llevant, fins arribar a aquesta casa ja en terme de Sant Julià. Des d'allà anava vers Sant Julià de Vilatorta i Sant Sadurní d'Osormort , i des d'allà a Girona. Actualment, aquest camí, malgrat haver-se convertit en un camí rural, pot seguir-se perfectament des de Calldetenes fins un tram just abans de la Caseta d'en Grau, on es troba perdut. Passada la Caseta el camí es reprèn, i actualment queda com un pas per sota de la C-25. Des d'allà pot seguir-se fàcilment fins la Quintana. Es tracta d'un camí de terra, d'uns tres metres d'amplada. Només un tram -el que va des de la casa de Nova de la Sauleda fins la Caseta d'en Grau, per sota de la C-25 - ha estat asfaltat.</p> | 08037-32 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Aquesta havia de ser una de les rutes més transitades de l'època, i un lloc ideal per ubicar-hi hostals per atendre els viatgers. Segurament per aquest motiu, les primeres famílies documentades com a habitants del que avui és Calldetenes apareixen dedicades a l'hosteleria. A Calldetenes es creuava amb altres camins per anar a Sant Tomàs o a Folgueroles. Els orígens dels camins rals es remunten a l'Edat Mitjana, configurats com a rutes principals que comunicaven ciutats importants, en aquest cas Vic i Girona. Un dels testimonis més evidents de la presència del camí ral és l'existència d'una fita que indica el pas del camí, així com l'element conegut com la Creu d'en Molla, existent com a monument commemoratiu d'un accident ocorregut amb un carruatge al segle XIX, mentre era utilitzat com a camí ral. Segons els testimonis orals aconseguits, els habitants de Calldetenes no utilitzaven en excés aquesta via, preferint utilitzar el camí que passava a tocar de Sant Martí de Riudeperes. Segons aquests testimonis, era un camí utilitzat més per viatges foranis. Va ser utilitzat com a via de pas habitual per carruatges i persones a peu entre Sant Julià i Vic fins a la dècada del 1950.</p> | 41.9226300,2.2966300 | 441678 | 4641425 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43690-foto-08037-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43690-foto-08037-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43690-foto-08037-32-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | S'ha detectat la presència d'un element arquitectònic relacionat amb aquest camí. Es tracta d'una fita enclavada en un monticle per on passava l'antic camí. (fitxa núm. 135) També destaca l'existència del monòlit commemoratiu conegut com la Creu d'en Molla (fitxa núm.35) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43691 | Camí ral de Vic a Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-folgueroles | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XII-XX | Actualment aquest camí es conserva en alguns trams, des de la Torre negra fins l'Aragall, però a partir d'aquest mas s'ha perdut completament degut als darrers moviments de terres efectuats sense control | <p>Antic camí ral que des de Vic es dirigia cap a Folgueroles, travessant el terme municipal de Calldetenes en sentit oest-est, pel seu vessant septentrional. Aquest camí partia del nucli urbà de Vic, i es dirigia cap a la partida del Pla de Torre Negra, per on entrava al terme de Calldetenes. Des d'allà es dirigia pels Plans de l'Aragall, passant per darrera d'aquest mas. Des d'allà es dirigia en línia recta fins a sortir del terme municipal. Passava però -ja fora del terme- a tocar de les cases del Martí i de la Teuleria de Can Tona, dirigint-se cap a Folgueroles. Es tracta d'un camí de terra d'uns tres metres d'amplada.</p> | 08037-33 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que es tracta d'un antic camí ral que podria tenir els seus orígens a l'Edat Mitjana. Malgrat tot, aquest camí no era utilitzat pels habitants de Calldetenes, ja que només travessa un tram del terme pel cantó septentrional, on no es troben gaires masos. Per anar a Folgueroles, hi anaven pel camí que passava per Sant Tomàs.</p> | 41.9321000,2.2842600 | 440661 | 4642485 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43691-foto-08037-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43691-foto-08037-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43691-foto-08037-33-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43774 | Camí de Calldetenes a Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-calldetenes-a-folgueroles | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XII-XX | Actualment es troba pràcticament perdut, sense cap element que el recordi | <p>Antic camí utilitzat pels habitants de Calldetenes per desplaçar-se habitualment des d'aquesta població fins a Folgueroles, passant pel veí monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. Es tractava d'un camí de terra d'uns dos metres d'amplada, utilitzat tant per persones com per carruatges. Inicialment partia de la plaça Vella vers el carrer Sant Tomàs del nucli antic de Calldetenes, que rep el nom precisament per tenir el seu origen en es edificacions que envoltaven l'inici del camí. Des del carrer Sant Tomàs, es dirigia en línia recta fins al molí del Pujol, per on es travessava el Torrent de Sant Martí, des d'allà es dreçava fins al mas del Pujol, que quedava a la vora, i des d'allà recte a tocar la façana nord del mas de Can Tona. Des d'allà es dirigia recte en direcció a Sant Tomàs de Riudeperes, i d'allà travessant els camps fins a la Novíssima. Des de la Novíssima seguia de forma aproximada l'actual N-141-d, ja fora del terme, fins a Folgueroles. Des de Sant Tomàs de Riudeperes es podia prendre una variant pel mig dels camps que es dirigia fins a Santa Margarida i Santa Maria del Camí i acabava a Sant Julià de Vilatorta. Actualment, aquest camí es troba molt malmès i pràcticament s'ha perdut, ja que a continuació del carrer Sant Tomàs s'estenen un seguit de carrers i polígons nous que el desfiguren. Només es conserva el petit tram entre el Molí del Pujol i el Pujol. Entre el Pujol i Can Tona, el camí també s'ha perdut, ja que es va aplanar un camí nou després de la construcció de la C-25, i s'ha convertit en un rec excavat al marge de l'actual camí, que dreça les aigües sobrants de la C-25 quan plou. A llevant de Can Tona, el camí és travessat per sobre per l'actual C-25. L'únic tros que es conserva és el de Sant Tomàs a la cruïlla amb la N-141-d, a l'alçada del km. 0,8. Des d'allà fins a Folgueroles, el camí s'ha convertit en carretera asfaltada.</p> | 08037-116 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Amb tota probabilitat, aquest camí és una variant del camí antic que anava de Vic a Sant Hilari Sacalm, passant per Calldetenes (carrer Gran), i per Sant Julià de Vilatorta. En realitat, aquest camí apareix com una branca que trenca a mà esquerra a l'alçada del carrer gran i es dreça vers Sant Tomàs de Riudeperes i Folgueroles. De fet, quan s'aixecaren cases entorn aquests dos camins i aquesta cruïlla va aparèixer el poble de Calldetenes. De la intersecció d'aquests dos camins, neix la Plaça Vella, que acabà de configurar el nucli històric del poble. Cal pensar, doncs, que es tracta d'un antic camí, que podria tenir també els seus orígens a l'Edat Mitjana, malgrat que no va començar a tenir importància fins al segle XVII quan apareixen les cases del carrer Sant Tomàs, quedant d'aquesta manera fixat. Els habitants de Calldetenes el recorden com un dels camins més transitats del terme, ja que els dissabtes era molt concorregut per totes les dones de Folgueroles que anaven al mercat a Vic. Algunes d'elles es quedaven a Calldetenes, on el propietari de l'espardenyeria de Can Tato els guardava les cavalleries.</p> | 41.9360900,2.2957200 | 441615 | 4642920 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43774-foto-08037-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43774-foto-08037-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43774-foto-08037-116-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest camí apareix reflectit a la bibliografia com a camí antic de Vic a Sant Tomàs de Riudeperes, però val a dir, que el sentit del camí es va anar perdent a mida que el monestir de Sant Tomàs anava perdent importància. D'altra banda, almenys durant el darrer segle, va ser utilitzar de forma habitual pels habitants de Calldetenes per anar a Folgueroles. És per aquest motiu que en aquest inventari se ha atorgat el nom del darrer ús que va tenir, i pel qual és encara conegut pels habitants de Calldetenes que encara el recorden. Una fotografia publicada al llibre de Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. VILAMALA (2002: 158) datada vora el 1910, mostra la casa de la Novíssima construïda i un tram del camí de Folgueroles, actualment convertit en carretera. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43775 | Camí de Vic a Sant Hilari Sacalm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-vic-a-sant-hilari-sacalm | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | X-XXI | Actualment la carretera es troba asfaltada, i és lloc de trànsit habitual utilitzat pels veïns de Calldetenes que es dirigeixen a Sant Julià de Vilatorta en vehicle. Com a remanència de l'antic costum d'agafar la drecera per Santa Margarida, s'ha conservat el dret de pas dels veïns per aquest indret, malgrat que es tracti d'una finca particular tancada. Aquesta drecera és utilitzada per molts vianants com a passeig, camí en BTT, etc; els dies festius. | <p>Antic camí utilitzat pels habitants del poble de Calldetenes per anar, sobretot amb carruatges, fins a Sant Julià de Vilatorta. Aquest camí sortia des de Vic i entrava per Calldetenes, constituint-se en el carrer Gran i, en direcció a llevant, passava a tocar de les masies del Verdaguer, la Frontera i les Eres, així com de la font i el pont de les Eres, fins a arribar al pas entre les masies de Vila Xica i Vila Grossa, i seguir en direcció a l'església de Sant Martí de Riudeperes, i des d'allà fins al pont d'Altarriba, i fins a Sant Julià de Vilatorta. El traçat d'aquest camí, es correspon amb el de l'actual carretera N-141-d , i a l'alçada del mas Vila Xica es converteix en la BV-5202, ja que per l'execució de la carretera, senzillament es va procedir a l'asfaltat de l'antic camí. Malgrat l'existència d'aquest camí tan marcat, molts dels veïns, segons al lloc de Sant Julià on es dirigien, acostumaven a agafar una drecera, que sorgia a l'església de Sant Martí de Riudeperes, i travessava els plans de Santa Margarida, passant a tocar de les ruïnes de Santa Maria del Camí i la Torre de Santa Margarida.</p> | 08037-117 | Entorn rural de Calldetenes | <p>Cal pensar que es tracta d'un dels camins més antics utilitzats pels habitants del terme de Calldetenes, ja que cal tenir en compte que passa a tocar de l'antiga església de Sant Martí de Riudeperes, que és sens dubte l'edifici de referència de tots els habitants del terme, i la parròquia que unificava la comunitat de veïns de l'entorn. D'altra banda, també cal tenir en compte que el final d'aquest camí es va convertir en l'indret a l'entorn del qual van aparèixer les primeres cases que configuraren el nucli urbà de Calldetenes, i actualment es converteix en el carrer Gran. Si es té en compte que el naixement del nucli de Calldetenes té relació amb un grup d'hostatgeries cal pensar, doncs, que realment era aquest el camí que s'utilitzava des del ben antic per anar de Vic a Sant Hilari Sacalm, i que travessava el terme convertint-se en una de les principals vies de comunicació pels seus habitants. Fins ben entrat el segle XX, aquesta carretera, que travessava el poble, era propietat municipal, i es trobava, com la resta de camins, en mal estat. El 1926 l'Ajuntament va optar per cedir-la a la Diputació Provincial, i va ser asfaltada el 1927. L'Ajuntament va col·laborant sufragant una petita part de la despesa. Paral·lelament a aquest camí, també funcionava el que es coneix com a camí ral de Sant Julià que des de Calldetenes hi anava en sentit sud-est, també a aquesta població. Les fonts orals consultades durant la recerca, confirmen l'existència d'aquests dos camins, que eren presos en funció del lloc de Sant Julià on s'anava. Com a transformació més important, cal assenyalar la construcció l'any 1997 de la rotonda de sortida de la C-25, a l'alçada de les masies de Vila Xica i Vila Grossa, que permet enllaçar la BV5202 amb la C-25.</p> | 41.9277100,2.3070000 | 442542 | 4641982 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43775-foto-08037-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43775-foto-08037-117-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43697 | La Calvaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-calvaria | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI-XX | <p>Antic mas format per la casa de la Calvaria i els edificis que l'envolten i conformen l'antiga explotació agropecuària. La casa actual s'assenta sobre les restes del mas històric de la Calvaria, del qual es poden apreciar encara alguns trams a nivell de la planta baixa; és en realitat una construcció moderna, producte d'una ampliació i una renovació pràcticament total de l'antic mas, que es dugué a terme a finals del segle XIX i principis del XX. És un edifici de planta quadrangular, cobert a quatre aigües, que queden concentrades al centre amb una petita torre quadrangular, que corona l'edifici. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, i golfes. Bona part de l'edifici, per llevant, migdia i ponent, es troba envoltat per un mur de tancament que finalitza en una reixa, i que envolta la casa creant un pati interior. El cantó nord de la casa no té reixa, però compta amb d'altres construccions annexades a nivell de planta baixa. Tota la casa es troba actualment arrebossada i pintada amb color clar, deixant a la vista els elements constructius que reforcen les obertures exteriors -portes, finestres i balcons- . Es tracta d'un arrebossat fet aquesta darrera dècada, després d'haver rejuntat les façanes exteriors de la casa. La façana principal és orientada a llevant, i s'hi accedeix traspassant una porta oberta al mur perimetral de tancament de la casa. Es tracta d'una porta protegida per una reixa de ferro treballada, on es llegeix la data de 1906, que podria ser perfectament la data de constitució del mur i finalització de les obres de reforma de la casa. Es tracta d'una doble porta, emmarcada per un arc escarser, amb la dovella central reaprofitada de la casa antiga. Es tracta d'una dovella de mida superior a les altres, que sobresurt en alçada, i que duu gravada com a decoració l'escut dels Calvaria, on es llegeix: 'IHS: EN : NOM DEL: DESTÍ: CALVARI ASI: TE MORT: RECORT:', juntament amb un dibuix de les tres muntanyes del mont Calvari, coronades per tres creus. A sota s'aprecia la data de 1596. El portal es decora amb un fris superior que recorre el perímetre exterior de l'arc i els brancals, i que s'acompanya de tres pinacles, dos a sobre dels brancals i un sobre la dovella central, recolzats sobre un acroteri quadrangular. La façana principal, orientada a llevant, es troba marcada a la planta baixa per la presència d'un gran arc format per dovelles de mida molt gran, que sens dubte devia tractar-se del portal principal del primitiu mas de la Calvaria. Les reformes de principis del segle XX van fer que aquest arc es tapiés. Actualment, s'aprecia l'arrebossat del mur interior amb ciment i un finestró rectangular obert a la part superior. L'ampliació de la casa va motivar que la porta principal d'accés fos la oberta al tram nord de l'antic portal. Segurament, aquest tram de casa fou producte de l'ampliació que es produí a principis del segle XIX. Es tracta d'un portal format per carreus quadrangulars molt ben definits, rematat a la part superior per un arc escarser fet amb dovelles rectangulars molt marcades. A la dovella superior s'observa la data de 1807. Aquest portal dóna accés a l'interior d'una caixa d'escala de grans dimensions, que serveix d'element distribuïdor de la resta de pisos. També es tracta d'una escala moderna, segurament de primers de segle XIX, malgrat que pugui tenir alguns elements reaprofitats. A l'altra banda del portal adovellat s'obre un altre portal allindat que duu la data de 1817 entre l'emblema familiar de les tres creus. La resta de la façana ve marcada per l'obertura d'algunes finestres rectangulars als extrems de la façana, al llarg de totes les plantes, dos balcons al centre del primer pis, i dues finestres balconeres al segon pis, sobre els balcons de la primera planta. Entre els balcons centrals i les finestres dels extrems, s'obren dues línies de finestrons- una per banda- que recorren tots els pisos de la façana. Sota teulada, al pis de les goles, s'obren un seguit d'ulls de bou.</p> | 08037-46 | Entorn rural de Calldetenes Mas la Calvaria s/n (08506 Calldetenes) | <p>Es tracta sens dubte d'un dels masos més antics del terme. Els seus orígens es remunten als inicis de la repoblació del terme, i es conserven documents des del segle XIII amb transaccions fetes pels propietaris del mas. Sabem que el 1201 Berenguer de Calvaria era testimoni d'una compra-venda, i en 1228 Pere Calvaria, juntament amb altres persones venia una 'tria d'arbres'. (VILAMALA, 2002: 99) Els Calvaria comptaven des de ben antic amb l'ingrés econòmic que suposava la propietat d'un molí, que funcionava almenys des del 1236, i era possessió de la família. A finals del segle XIII, la Calvaria era un mas important. Al llarg de tot el segle XIV la família va continuar comprant i venent terres i fent transaccions; el 1317 Guillem Calvaria reconeixia que els seus béns eren propis i de la pabordia de febrer de la catedral de Vic. A l'entorn del 1330, els Calvaria es van veure immersos en un procés judicial per qüestions del molí i les servituds de l'aigua. Aquest tipus de plets són una constant al llarg de la història de la casa. (VILAMALA, 2002: 99). A mitjans del segle XIV es va trencar la línia hereditària masculina, essent pubilla Cecília Calvaria, que es va casar amb el 1350 amb Francesc Casadevall, de Vilalleons, que va renunciar al seu cognom original. Durant aquest segle la família va aprofitar les crisis demogràfiques per engrandir les propietats, i amb estratègies matrimonials acabar d'engrandir-se. A tal fi, Francesc Calvaria es va casar el 1378 amb Alamanda Masferrer, de la parròquia de Sentfores. (VILAMALA, 2002: 99). El segle XVI va ser una de les èpoques de més esplendor de la casa. D'aquest segle es coneix la presència d'hereus com Segimon Calvaria, que va adquirir terres a Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. A finals del segle XVI la família va passar per moments de crisi al morir intestat Joan Pau Calvaria, fill de Segimon. La disputa dels descendents va fer que el 1581 Joan Calvaria i la seva germana Margarida hipotequessin a Pere Coromina, mercader de Vic, 'tot lo mas Calvaria, juntament amb el mas Serra, de la Rocha i Pla'. Es desconeix com la família va tornar a recuperar les propietats. (VILAMALA, 2002: 99). El segle XVII tampoc no va ser un bon moment per la Calvaria; la documentació indica que els hereus de la casa no van tenir prou líquid com per consolidar o engrandir les propietats de la casa. Malgrat tot, a finals de segle, l'hereu es va casar amb una Aymerich. Al segle XIX, la trajectòria familiar va ser clarament ascendent, tan social com econòmicament, i la política d'aliances matrimonials que va establir, la va portar a entroncar-se amb la família Albó de Castanyer, de Santa Coloma de Farners; i al segle XX amb la família Torrents de Codines, de Sant Pere de Torelló. Casaments que van permetre ampliar considerablement el patrimoni familiar, tot i que suposaren la pèrdua del cognom familiar, quan el 1822 Francesca, pubilla, filla de Pere màrtir Calvaria i Raimunda de Planodir, es va casar amb Miquel Albó, hereu del mas Albó. Amb el matrimoni, la descendència es traslladava al mas Castanyet, que era la casa central del llinatge, abandonant la de la Calvaria. Un altre matrimoni important fou el de Josep Albó amb Pilar Molins, del Prat de Seva, una altra important casa pairal. El 1924 el patrimoni s'incrementava amb el casament de Ramon Maria Albó i Pilar Torrents, del mas Torrents de Codines, de Sant Pere de Torelló. Tradicionalment, el mas de la Calvaria comptava amb diferents masoveries repartides per tot el terme de Calldetenes. El mas vila Xica, el mas Vila Grossa, i la masoveria de la Calvaria en són algunes; la casa arribà a disposar-ne de set. També va comptar amb la propietat del Molí, anomenat de la Calvaria. Cal pensar que la casa actual és en realitat producte d'una unificació estructural efectuada a principis del segle XX, que integrava les restes del mas anterior, molt modificades, degut a ampliacions successives. La capella actual cal ubicar-la cronològicament al segle XIX.</p> | 41.9292700,2.3050300 | 442380 | 4642157 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43697-foto-08037-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43697-foto-08037-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43697-foto-08037-46-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) La façana sud té un seguit de finestrons oberts a la planta baixa, junt amb un portal rematat amb un arc de mig punt a l'extrem SO. La meitat SE d'aquesta façana, a nivell de planta baixa, va ser reforçada amb un contrafort. Les obertures del primer pis són dos balcons, ubicats al tram SO de la façana, i una gran galeria que ocupa el tram SE. És una galeria formada per tres grans arcades, rematades amb un arc molt rebaixat, que es recolzen en capitells llisos i sobre pilarets quadrangulars fets amb maó i arrebossats. Al primer pis, la galeria es troba protegida per una barana metàl·lica, i es tanca amb una contrafinestra feta a base de llistons de fusta, que sembla original, i cobreix tota l'obertura. Al segon pis, s'observa una gran galeria de característiques similars a la del primer pis, però que s'estén al llarg de tota la façana, i no compta amb la cobertura de la contrafinestra. La façana de ponent obra a nivell de planta baixa amb una porta allindada i finestres rectangulars a banda i banda. Al primer pis compta amb dos balcons centrals i algunes finestres, i al segon pis, amb dos finestres centrals, i dues finestres balconeres a banda i banda. La façana nord es troba parcialment ocupada a nivell de planta baixa, per un edifici rectangular cobert a doble vessant que s'hi adossa. Sobre la teulada, coronant l'aiguavés de la teulada, fou aixecada una petita torre quadrangular d'un pis d'alçada coberta a quatre aigües. Es tracta d'una torre molt senzilla, oberta amb una petita finestra a cadascuna de les seves cares. Com a element destacable, cal fer esment de l'existència d'una capella adossada a la cantonada NE de la casa. És de planta rectangular, amb coberta inclinada que vessa les aigües a tramuntana. La construcció és feta amb mur de paredat format per carreus disposats molt irregularment i rejuntats amb ciment. La façana de llevant de l'església fou arrebossada durant la darrera reforma de la casa. A la façana principal de la capella es va conservar el parament a la vista. La seva orientació és nord-sud. A la façana principal hi ha un portal rematat per un arc de mig punt realitzat amb carreus ben tallats, i a sobre un òcul, també de carreus ben tallats. La façana es remata a la part superior amb un frontó ondulat, que acull al centre un petit campanar, actualment sense ús, que duu la data de 1857. L'església es troba consagrada a la Mare de Déu de la Concepció. L'interior de la capella es cobreix amb volta de canó, i es troba arrebossada i pintada en color blanc. Té un petit altaret presidit per una imatge de la Mare de Déu, és de guix format per un arc de mig punt que acull la Mare de Déu, emmarcat amb columnes adossades als dos costats. Sobre l'arc es situa un fris en voladís decorat amb formes geomètriques i vegetals, coronat per una representació simbòlica de l'esperit sant. L'existència de llindes per la casa demostra que el mas originari va patir importants transformacions i ampliacions a finals del segle XVIII i principis del segle XIX per tal d'adaptar-se a noves necessitats. Segurament tota la estructura de la casa es veié unificada a principis del segle XX, quan es obrir els balcons i unificar les obertures i la casa sota una mateixa teulada. Com a dades constructives, en llindes i portals trobem la data de 1596 sobre la llinda de la lliça. La de 1774 a les galeries. La de 1807 al portal d'entrada actual de la casa. La de 1854 a la finestra del 2º pis de a façana principal, i la de 1906 a la reixa de la lliça. Al portal principal d'entrada de la lliça apareix gravat l'escut dels Calvaria on es llegeix: IHS: EN : NOM DEL: DESTÍ: CALVARI ASI: TE MORT: RECORT: , juntament amb un dibuix de les tres muntanyes del mont Calvari, coronades per tres creus. A sota s'aprecia la data de 1596. La bassa i les piques del mas la Calvaria apareixen amb una fitxa d'inventari de patrimoni de la generalitat independent: Fitxa del IPA de la Generalitat de Catalunya núm.50. ACCN:22538 | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43674 | Can Broma Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-broma-vell | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. REPARAZ RUIZ, G (1982) La plana de Vic. L'entorn 3. Eumo. Vic VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | S'acusa un estat d'abandonament | <p>Antiga casa de caràcter rural aixecada al peu d'un antic camí que menava de Calldetenes a diverses masies d'aquest sector del terme. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, de planta baixa i primer pis, cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. En realitat, l'edifici actual és la suma de dos cossos unificats sota la mateixa teulada. S'aprecia, doncs, un tram inicial més antic, situat a ponent, i un altre tram adossat, producte segurament d'una ampliació posterior de la casa al nord. La construcció és feta amb mur de mamposteria irregular unit amb morter, però també s'hi barreja tàpia. La façana principal es troba orientada a llevant, i s'obre amb un portal arquitrabat, rematat a la part superior per una llinda monolítica de pedra, ubicat al tram més antic de l'edifici. A la llinda s'aprecia una inscripció que duu gravada la data de 1786, situada entorn a una creu central. Al cantó dret de la porta s'aprecia una finestra quadrangular, i al primer pis tres finestres quadrangulars, situades directament sota teulada, que recauen sobre ampits motllurats. Només la finestra central compta amb carreus ben tallats reforçant l'obertura. Al cos més modern de l'edifici, que ocupa el sector de llevant, s'ha obert una porta més moderna reforçada amb maons. Al costat dret s'obre una finestra de característiques més modernes. Al primer pis s'aprecia una altra finestra també amb un ampit motllurat. A la façana nord destaca una obertura central al primer pis. A la façana de migdia destaquen dues obertures de tàpia i a ponent s'hi adossa un cos de construcció recent.</p> | 08037-16 | Entorn rural de Calldetenes Can Broma Vell s/n (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que es tracta d'una masia de poca categoria econòmica i constructiva aixecada a mitjans del segle XVIII. La data del 1786 podria considerar-se com una data de finalització de la construcció. La darrera dècada va ser abandonada degut al seu precari estat de conservació, i els propietaris varen aixecar una casa a pocs metres de l'original, a l'altra banda del camí, actualment asfaltat. Va ser arran d'aquesta nova construcció que el nou edifici va prendre el nom de can Broma, i el vell edifici va ser començat a ser conegut com Can Broma Vell.</p> | 41.9323600,2.2892100 | 441072 | 4642511 | 1786 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43674-foto-08037-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43674-foto-08037-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43674-foto-08037-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43695 | El Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-0 | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIII-XIX | <p>Antiga masia formada per un conjunt de cossos aixecats en diferents fases constructives com a ampliacions, i que es troben actualment unificats formant una sola vivenda. Aquesta suma de cossos afegits és perfectament constatable actualment observant la diversitat de teulades independents, que s'aixequen a diferents alçades, i que donen molt poca unitat volumètrica al conjunt de l'edifici. A aquest fet, cal afegir que el mas ha estat aixecat aprofitant el desnivell natural del terreny, la qual cosa encara accentua més aquesta diferència d'alçades i volums. Inicialment, cal pensar que el mas comptava amb un cos central de planta baixa i primer pis, que actualment ha quedat en pedra vista, sense arrebossar. Aquest cos central, orientat a llevant, comptaria amb un cobert rectangular adossat a migdia en sentit perpendicular, seguint la línia de la façana principal. Es tractaria d'un cobert de planta baixa, amb teulada inclinada. El cos principal, es trobaria inicialment cobert a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, i s'hi accediria mitjançant un portal allindat obert al cantó nord de la façana. L'acompanyaria un finestra quadrangular a la planta baixa, i dues finestres quadrangulars al primer pis. Amb posterioritat, una part d'aquest cos fou sobreaixecat amb un segon pis, dotant a aquest nou pis amb una nova teulada a dues aigües, i deixant el cantó nord del mas amb una teulada inclinada sobre el primer pis. D'altra banda, cal pensar que en un moment posterior el mas fou reorganitzat interiorment, i la zona destinada a cobert i a corts, que s'adossava al cantó de migdia, es convertí en la vivenda principal, i el mas original fou destinat -almenys en la planta baixa- a corts . Aquesta nova vivenda es distingí de l'anterior perquè se li arrebossà la façana. L'accés es realitzaria a través d'un portal rematat amb una llinda de fusta, que es recolza sobre un brancal fet a base de carreus rectangulars de pedra. A la part posterior d'aquesta nova vivenda s'afegí un nou cos rectangular, cobert a dues aigües, que aprofitava el pendent del terreny. Comptava, doncs, amb una planta baixa i amb un primer pis convertit en eixida a la seva façana de ponent. Es tracta d'una eixida molt senzilla, delimitada per dos pilars quadrangulars de ciment, que recau directament sota la teulada, i es troba protegida per una senzilla barana de fusta. Als dos cantons del mas -nord i migdia- s'adossarien altres coberts de planta baixa, essent el de la banda nord fet en pedra, i el de la banda de migdia fet en maó. Interiorment, el mas conserva part de l'embigat interior de fusta, així com altres elements propis d'un mas antic.</p> | 08037-44 | Entorn rural de Calldetenes Mas el Pujol, s/n (08506 Calldetenes) | <p>Documentat des del segle XIII, conserva una estructura antiga. És possible que en aquest moment el mas fos conegut com a mas Geperut. Molt a prop d'ell es troba el molí anomenat també del Pujol, que era propietat de la casa. El 1265 Pere Pujol va comprar a Elisenda Clota més terres, i el 1272 va tornar a comprar més terres a Elisenda Geperuda. Potser és en aquest moment quan els Pujol relleven als Geperut en la possessió del mas. Sabem que el 1215 Berenguer de Pujol va comprar a Bernat de Riudeperes una feixa de terra al lloc anomenat Vilafarta, i que al llarg del segle XIII es varen vendre i comprar diverses peces de terra del mas. (VILAMALA, 2002: 108) A partir d'aquesta data, la casa es va anar consolidant, passant per diferents períodes de prosperitat i mancances. Així, el 1360 Guillem Pujol la va comprar a Arnau de Frontera, sobirà de diverses peces de terra, i s'establia un aniversari pagat amb les rendes d'un molí que antigament havia estat del mas Geperut. Potser es tractava del molí que es coneixerà més tard com del Pujol. (VILAMALA, 2002: 108) El 1415, com a altres masos de la zona, el paborde de Sant Tomàs va reduir els cens que pagaven els habitants del mas Pujol, que per aquesta època reconeixien estar sota domini del monestir i els Riudeperes. (VILAMALA, 2002: 108) A mitjans del segle XVI, Joan Pujol va cedir a Joan Aregall una part de l'aigua que sobrava del molí del Pujol. Sembla ser que aquest segle tingué algunes dificultats econòmiques, doncs el 1565 es va vendre un tros de terra a la Clota, que era de la família des del 1280, i un any després el mateix Joan, necessitat de diners, va prendre en préstec 20 lliures a Antoni Albareda. Finalment, el 1572, Elionor, vídua de Joan Pujol, va fer un préstec posant com a garantia el mas Pujol i les seves terres. (VILAMALA, 2002: 108). Al segle XIX fou propietat de la família Fabré. Els propietaris actuals eren els antics masovers des de fa almenys cinc generacions, i pertanyen a la mateixa família que els propietaris del molí del Pujol, que també eren els antics masovers del molí. A la dècada del 1960, en morir el propietari, la finca del Pujol, de la qual formava part el molí, va passar a ser de dotze descendents de l'antiga família. Finalment, l'any 2000 la propietat es va dividir i es va vendre, adquirint els masovers del molí del Pujol la finca del molí del Pujol, i els llavors masovers del mas del Pujol, el mas Pujol i les seves terres.</p> | 41.9298000,2.2955900 | 441598 | 4642222 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43695-foto-08037-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43695-foto-08037-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43695-foto-08037-44-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Per davant de la casa passava l'antic camí que anava de Calldetenes a Folgueroles. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43743 | Fons documental de Sant Martí de Riudeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-marti-de-riudeperes | <p>GINEBRA i MOLINS,R. (2000) 'Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons', dins Lligall (Barcelona), 16 . p. 11-83.</p> | XVI-XVIII | <p>Aquest arxiu parroquial procedeix de l'església de Sant Martí de Riudeperes, que efectuà les funcions parroquials com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta. A partir del 1778 fou substituïda per l'església de la Mercè de Calldetenes. Aquests fons es conserven a l'arxiu episcopal de Vic. Inclou: -Baptismes (1775-1799) -Defuncions (1775-1799) -Administració de l'obra (1755-1885) -Comptes i factures (1801-2000) -Llevadors de rendes (1775-1885) -Actes notarials (1589-1935) -Registre de documents (1589-1935)</p> | 08037-85 | Arxiu Episcopal de Vic. C/Santa Maria núm. 1 Vic (08500 Vic) | <p>Els orígens dels arxius parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions etc. D'altra banda, la pobresa de l'arxiu s'explica pel fet de ser aquesta església sufragània de Sant Julià de Vilatorta, era per aquest motiu, que el rector d'aquesta parròquia exercia les funcions de notari i registrador dels parroquians de Sant Martí de Riudeperes, des de la parròquia de Vilatorta, trobant-se la documentació de tipus notarial dins de l'altre fons documental.</p> | 41.9241600,2.2844300 | 440668 | 4641603 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 43742 | Fons documental de la parròquia de Sant Julià de Vilatorta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-julia-de-vilatorta | <p>GINEBRA i MOLINS, R. (2000) 'Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons', dins Lligall (Barcelona), 16. p. 11-83.</p> | XIII-XVI | <p>Aquest fons documental conté documentació relativa al terme de Calldetenes, ja que a nivell eclesiàstic, l'església de Sant Martí de Riudeperes, que exercia les funcions de parròquia del terme fins el 1778, era en realitat sufragània de la parròquia de Sant Julià de Vilatorta; per tant, era el rector d'aquesta parròquia qui duia el control de la vida parroquial i era testimoni de bona part de les transaccions dels seus habitants. Del conjunt de l'arxiu parroquial, s'ha triat les sèries susceptibles de contenir informació sobre Calldetenes, deixant de banda altres sèries com són les de les confraries. Aquest arxiu es troba dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic, i inclou: -Manuals notarials (1284-1725) -Testaments (1382-1900) -Actes notarials (1594-1798) -Processos (1631-1834) -Registres de documents (1001-1900) -Vària notarial (1501-1800) -Pergamins(1001-1700)</p> | 08037-84 | Arxiu Episcopal de Vic. C/Santa Maria núm. 1 Vic (08500 Vic) | <p>Els orígens dels arxius parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions, etc. D'altra banda, cal tenir en compte que rector de la parròquia era qui en la majoria dels casos exercia la funció de notari i testimoni en bona part de les transaccions quotidianes i altres aconteixements de la vida durant l'Edat Mitjana, d'aquí que aquest fons parroquials continguin en moltes ocasions documentació des dels segles XI-XII i en endavant de caràcter notarial. En aquest cas, la parròquia exercia les funcions de notari i registrador dels parroquians de Sant Martí de Riudeperes, des de la parròquia de Vilatorta, trobant-se la documentació de tipus notarial dins de l'altre fons documental.</p> | 41.9241600,2.2844300 | 440668 | 4641603 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 43745 | Arxiu municipal de Calldetenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-calldetenes | XIX-XX | <p>Aquest fons es troba format per documentació administrativa resultant de la gestió municipal del consistori de Calldetenes. Es troba organitzat i classificat de la següent manera: 1.AMINISTRACIÓ GENERAL 1.2. ORGANS COL·LECTIUS DE GOVERN 1.2.1. Ple de l'Ajuntament 1.2.2. Comissió permanent 1.3. ALCALDIA 1.3.1. Bans i edictes, 1888-1932 1.3.2. Decrets, 1952-1988 1.4. SECRETARIA 1.4.1. Estadístiques generals, 1953-1985 1.4.2. Expedients de secretaria, 1952-1982 1.4.3. Certificacions, 1886-1911 1.4.6. Subvencions, 1956-1991 1.5. SERVEIS JURÍDICS 1887-1993 1.6. PERSONAL 1876.1976 1.7. CORRESPONDÈNCIA 1884-1992 2. HISENDA 2.1. PATRIMONI 2.1.1. Descripcions generals, inventaris de bens, 1889-1968 2.1.2. Adquisicions vendes, permutes de bens, 1917-1923 2.1.3. Expropiacions, 1972-1985 2.1.4. Cessions de vials, 1980 2.2. INTERVENCIÓ 2.2.1. Comptes 1887-1994 2.2.2. Pressupost 1896-1989 2.2.3. Endutament, 1888-1895 2.3. DIPOSITÀRIA 2.3.1. Caixa 1886-1990 2.3.2. Habilitació 1956-1982 2.3.4. Recaptació 1891-1960 2.4. FISCALITAT 2.4.1. Talls, estims, cadastre 1886-1992 2.4.2. Impostos municipals i estatals 1862-1991 2.4.3. Contribucions especials 1960-1987 2.4.6. Obligacions tributàries de lAjuntament 1986-1991 2.5. JUNTA MUNICIPAL D'ASSOCIATS, JUNTES I COMISSIONS D'HISENDA 2.5.1. Junta local d'Associats 1902-1904 2.5.2. Junta pericial 1899-1928 3. PROVEÏMENTS 3.2. AIGÜES, FONTS PÚBLIQUES I SAFAREIGS 3.2.1.Servei d'aigües, 1893-1990 3.2.2. Fitxes de lectura dels comptadors d'aigua 1977-1985 3.2.1. Safareig, 1901 3.5. ESCORXADOR 1897-1991 3.6. DELEGACIÓ LOCAL DE PROVEÏMETS 3.6.1. Racionament 1917-1952 3.6.2. Relació de matèries primeres 1917-1918 4. BENEFICIÈNCIA I ASSISTÈNCIA SOCIAL 4.3. ATENCIÓ ALS REFUGIATS I ORFES DE LA GUERRA 1937-1985 4.6. ACTUACIONS CONTRA L'ATUR LABORAL 1936-1982 4.7. JUNTA LOCAL DE REFORMES SOCIALS 1902-1957 5. SANITAT 5.1. CEMENTIRI 1935-1985 5.2. EPIDÈMIES I CONTAGIS 1885-1986 5.3. INSPECCIÓ SANITÀRIA 1885-1986 5.4. COS MÈDIC MUNICIPAL 1984-1987 5.11. JUNTA LOCAL DE SANITAT 1884-1903 6. OBRES I URBANISME 6.2. PLANEJAMENT 1959-1985 6.3. OBRES D'INFRASTRUCTURA 1947-1994 6.5. IMMOBLES MUNCIPALS 1937-1922 6.7. OBRES PARTICULARS 1886-1993 6.8. ACTIVITATS CLASSIFICADES 1969-1991 6.9. PROMOCIÓ DE L'HABITATGE 1978-1982 7. SEGURETAT CIUTADANA 7.1. COSSOS DE SEGURETAT 1884-1987 7.3. PASSAPORTS, PASSIS DE RADI 1943-1945 8. SERVEIS MILITATARS 8.2. QUINTES, ALLISTAMENTS, LLEVES FORÇOSES 1873-1990 8.3. BÉNS SUBJECTES A REQUISA MILITAR 1929-1965 8.4. JUNTES I COMISSIONS MUCNIPALS 1970-1975 9. POBLACIÓ 9.1. ESTADÍSTIQUES GENERALS DE POBLACIÓ, CENSOS 1896-1994 9.2. PADRÓ MUNICIPAL D'HABITANTS 1877-1990 9.3. ESTRANGERS, TRANSEÜNTS, REFUGIATS 1903-1920 9.4. EMIGRACIÓ, IMMIGRACIÓ 1908-1912 9.5. JUNTA LOCAL DEL CENS DE POBLACIÓ 1887-1912 10. ELECCIONS 1887-1994 11. INSTRUCCIÓ PÚBLICA 11.2. ENSENYAMENT PRIMARI 1884-1968 11.8. JUNTA LOCAL DE PRIMERA ENSENYANÇA 1879-1924 12. CULTURA 1885-1992 13. SERVEIS AGROPECUARIS 1902-1985</p> | 08037-87 | Nucli urbà de Calldetenes . Pl. Onze de Setembre, 11 (08506 Calldetenes) | <p>Els orígens de l'arxiu municipal es situen a la dècada del 1880, desprès de la constitució dels Ajuntaments moderns. Inicialment, l'Ajuntament tingué la seva seu al carrer de Sant Tomàs nº1, a casa de Josep Casadevall, però es tractava d'un espai petit i de lloguer. El 1888 el consistori es va traslladar al número 15 del carrer Gran. L'any 1890 es van traslladar al número 26 del mateix carrer. Tanmateix, el canvi important es va dur a terme el 1917, quan Josep Maria Masgrau, com a alcalde ,va adquirir una casa ubicada a la Plaça del poble, que tingué el nº 1. Aquest local fou un dels més emblemàtics del poble. L'arxiu estava situat al segon pis d'aquest edifici. El 1990 es va construir el nou edifici de l'Ajuntament a la Plaça de l'Onze de Setembre. L'any 1991 va ser traslladat l'arxiu al nou edifici de l'Ajuntament. La primera ordenació fou feta per Agustí Dalmau. L'any 1997 el servei d'arxius de la Diputació de Barcelona inicià una segona reordenació, dotant-lo de la figura d'un arxiver itinerant.</p> | 41.9239700,2.2842300 | 440651 | 4641582 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A més a més dels fons classificats anteriorment, l'arxiu municipal conserva els següents fons annexos: - FONS DEL JUTJAT DE PAU 1876-1988, format per 21 capses - FONS PARTICULARS, 1 capsa, que conté: - Fons de la Cambra agrària 1919-1929 - Fons de la Germandat de Calldetenes 1939-1945 - Fons de la Falange Española 1978-1984 - FONS DE CARTELLS , 1 capsa | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 43781 | Orquídies del gènere orchis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-orchis | <p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p> | Com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc. | <p>Aquest gènere d'orquídies encara es localitza als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb sis espècies: la coriophora, la fragans, la morio, la simia, la ustulata, i la antropophorum. Algunes d'aquestes espècies encara es localitzen, però d'altres com la simia i la ustulata fa anys que no s'han pogut detectar en aquesta localitat. Les flors de totes les espècies del gènere orchis tenen en comú que els seus tres sèpals, a vegades conjuntament amb els dos pètals laterals, tenen tendència a formar un casc més o menys tancat, com una cúpula per sobre d'una columna. Aquest detall es pot observar bé en totes les espècies. El label es destaca dels altres pètals per la forma, la mida i els colors. Pot ser sencer, o sigui, d'una sola peça, o bé lobulat, amb incisions que delimiten diverses àrees. Sempre posseeixen un apèndix posterior anomenat esperó. La flor aprofita la visita dels insectes per a enganxar-los els paquets de pol·len al cap, quan introdueixen la seva trompa a l'esperó per a xuclar el nèctar. En el cas de la orchis però, l'insecte no trobarà nèctar, ja que la flor, encara que tingui l'esperó, el té buit. Les orchis així, aconsegueixen enganyar a l'insecte sense cap recompensa a canvi. La varietat de coriophora té la particularitat de desprendre una olor desagradable, similar a la de les xinxes, amb la qual atrau a aquests insectes. Es tracta d'una planta petita, de 15 a 20 cm amb fulles estretes de color verd tirant a grisós que envolten la tija. La varietat anomenada moria té aquest nom per ser de color morat, variant la tonalitat fins al blanquinós. La varietat simia té aquest nom perquè recorda un petit simi de llargues cames i braços enganxats a una branca d'arbre. Mesura entre 20 i 40 cm. L'espiga és curta, i les flors molt atapeïdes. La flor un cop oberta, té tonalitats roses. La varietat ustulata, que vol dir cremada, fa referència al color de les flors, les quals quan es troben tancades, tenen colors granotosos molt foscos, com si fossin cremats. La planta mesura entre 15 i 20 cm, i les fulles són de color verd molt fosc. L'espiga és formada per moltes i petites flors molt atapeïdes.</p> | 08037-123 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) Serra de Sant Marc | <p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.</p> | 41.9165100,2.2932900 | 441395 | 4640748 | 08037 | Calldetenes | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 43778 | Orquídies del gènere anacamptis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-anacamptis | <p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p> | Com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc. | <p>Aquest gènere d'orquídies encara es localitza als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la pyramidalis, que es caracteritza per la forma piramidal de la flor. També és coneguda amb el nom de Flor caputxina.</p> | 08037-120 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes). Serra de Sant Marc | <p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats i en els pendents, a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als Serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.</p> | 41.9174800,2.2904500 | 441161 | 4640858 | 08037 | Calldetenes | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 43776 | Orquídies del gènere orphys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-orphys | <p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p> | Aquest gènere és cada cop més difícil de trobar, ja que com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc. | <p>Aquest gènere d'orquídies encara es localitza als pendents del serrat de Sant Marc. També es coneix amb el nom d'orquídia abellera, per la seva forma d'insecte. Les flors d'orphys posseeixen un label molt desenvolupat i molt diferenciat de la resta dels pètals i sèpals, diferint no sols la mida i els colors sinó també perquè és molt gruixut i recobert de pèls. Mai no tenen esperó, però sempre hi trobarem al centre una superfície desproveïda de pèl, d'aspecte brillant com si fos metal·lizat, anomenat mirallet. La zona i el color d'aquesta zona són les dues característiques més variables de les orphys entre individus de la mateixa espècie. Els labels imiten l'esquena de les femelles dels insectes que les pol·linitzen. Algunes varietats també imiten la textura i l'acabat brillant de les ales, i inclús les olors. Les felles dels insectes atrauen els seus mascles mitjançant uns compostos d'extraordinària complexitat anomenats feronomes. Aquestes substàncies són diferents en cada animal, a fi d'atraure només els mascles. Així doncs, els perfums de les orphys sovint s'assemblen als feronomes dels insectes que les polinitzen. Recents investigacions semblen confirmar que cada espècie d'orphys es troba especialitzada en un tipus d'insecte que la pol·linitza. És possible que aquesta fidelitat dels insectes eviti les hibridacions. Compta amb una varietat formada per dotze espècies, que són les següents: lupercalis, sphegodes, passionis, litigosa, arañosa, scolopax, apífera, lutea, insectifera,aymoninï, catalaunica, i speculum. Totes elles són encara localitzables.</p> | 08037-118 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes). Serrat de Sant Marc | <p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.</p> | 41.9169200,2.2937400 | 441433 | 4640793 | 08037 | Calldetenes | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 43784 | Orquídies del gènere spiranthes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-spiranthes | <p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p> | Com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc. | <p>Aquest gènere d'orquídies es localitzava als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la aestivalis, caracteritzada per la seva forma d'espiral. També es coneix amb el nom d'espirant estival.</p> | 08037-126 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) Serra de Sant Marc | <p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.</p> | 41.9144000,2.2974100 | 441735 | 4640511 | 08037 | Calldetenes | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 43782 | Orquídies del gènere platanthera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-platanthera | <p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p> | Com a altres varietats d'orquídies, es va veure afectada per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc. | <p>Aquest gènere d'orquídies es localitzava als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la bifolia. Actualment fa anys que no se la localitza, i és possible que hagi desaparegut. També es coneix amb el nom d'orquídia plantatera bifòlia. Fa anys que no es localitzen exemplars i se la dona per extingida en aquesta localitat. Es tracta de plantes amb costums nocturns, que comencen a desplegar els seus atractius a partir de la posta de sol, escampant un atractiu olor pels insectes pol·linitzadors. A més el blanc de les flors és visible sota una mínima resplendor d'estrelles, i més en nits de lluna plena, atraient papallones nocturnes. Aquests insectes estan proveïts d'una trompa molt llarga per poder arribar al fons de l'esperó de la flor, d'on poden extreure el nèctar recompensatori. La bifolia és una planta alta, i sempre sobresurt l'espiga per sobre dels matolls i herbes de l'entorn. A vegades pot arribar fins als 60 cm. El nom de bifolia li ve per les dues grans fulles que surten de la base de la tija i que mesuren fins i tot 20 cm de llargada. Les fulles són de forma ovalada, amb vores llises i de color verd clar. A més d'aquestes fulles basals, en tenen d'altres al llarg de la tija, però més petites. L'espiga és molt llarga i amb poca densitat de flors, que estan molt separades. Les flors d'ambdues espècies tenen la mateixa forma: destaca el llarg esperó que arriba a assolir els 4 cm i està corbat indistintament amunt o avall. Els tres sèpals sempre estan molt oberts. Els dos pètals laterals no són tan blancs com el central, presentant un blanc verdós igual que el label. El label és llarg, senzill, sense divisions, llis i caigut.</p> | 08037-124 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) Serra de Sant Marc | <p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut. El nom de Platanthera es refereix a la forma plana de les anteres, i prové del grec platys.</p> | 41.9183700,2.2932200 | 441391 | 4640955 | 08037 | Calldetenes | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 43783 | Orquídies del gènere serapia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-serapia | <p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p> | Com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc. | <p>Aquest gènere d'orquídies es localitzava als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la lingua, que també es coneix amb el nom de llengües de gall. Actualment fa anys que no se la localitza, i és possible que hagi desaparegut. Fa anys que no es localitzen exemplars i se la dona per extingida en aquesta localitat. Es tracta d'un gènere amb les fulles estretes i caniculades. Les bràctees són de mateix color que els sèpals i amb nervis foscos. Es tracta de sèpals allargats, laceolats i lleugerament asimètrics. El label és sense espoló i recobert de pilositats.</p> | 08037-125 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) Serra de Sant Marc | <p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut. El nom de seràpia li ve del deu egipci serapis, deu de la fertilitat, relacionat amb les orgies. Dioscórides, va referir-se a aquestes orquídies amb aquest nom possiblement per constituir un potent afrodisíac</p> | 41.9147500,2.2973600 | 441731 | 4640550 | 08037 | Calldetenes | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 43779 | Orquídies del gènere cephalantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-cephalantera | <p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p> | Com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc. | <p>Aquest gènere d'orquídies es localitzava als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la longifolia. Actualment fa anys que no se la localitza, i és possible que hagi desaparegut. També és coneguda amb el nom de curraià. Fa anys que no es localitzen exemplars i se la dona per extingida en aquesta localitat. Aquesta planta es reconeixia bé per les llargues i molt estretes fulles lanceolades, les quals poden sobrepassar es 20 cm de llargada. Les fulles es repeteixen a cada cantó de la tija dins del mateix plànol vertical. Com és habitual en les orquídies, aquesta distribució és alternada, o sigui a l'alçada d'on surt una fulla a l'esquerra, no n'hi ha cap a la dreta, perquè surt més amunt i més avall. Aquesta distribució s'anomena dística. L'alçada de les plantes varia entre 15 i 40 cm. L'espiga és molt variable, ja que hem vist plantes amb només una o dues flors, i d'altres amb 20, encara que el més normal és entre 6 i 8. Les bràctees de les flors inferiors poden ser més llargues que les mateixes flors i s'assemblen a les fulles, però es van escurçant a mesura que troben posicions més elevades.</p> | 08037-121 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) Serra de Sant Marc | <p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.</p> | 41.9175500,2.2900900 | 441131 | 4640866 | 08037 | Calldetenes | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 43780 | Orquídies del gènere dactylorhiza | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-dactylorhiza | <p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p> | Com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc. | <p>Aquest gènere d'orquídies es localitzava als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la maculata. Actualment fa anys que no se la localitza, i és possible que hagi desaparegut. També es coneix amb el nom d'Orquídia tacada. Fa anys que no es localitzen exemplars i se la dona per extingida en aquesta localitat.</p> | 08037-122 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) Serra de Sant Marc | <p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.</p> | 41.9181400,2.2905200 | 441167 | 4640931 | 08037 | Calldetenes | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 43777 | Orquídies del gènere listera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-listera | <p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p> | Com a altres varietats d'orquídies, aquesta es va veure afectada per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc. Actualment es troba estingida. | <p>Aquest gènere d'orquídies es localitzava als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la ovata. Actualment fa anys que no se la localitza, i és possible que hagi desaparegut. També es coneix amb el nom d'orquídia listera ovada. Des de fa uns anys que no s'han pogut veure exemplars, per la qual cosa se la dóna per extingida.</p> | 08037-119 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes). Serrat de Sant Marc | <p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.</p> | 41.9179200,2.2921700 | 441304 | 4640905 | 08037 | Calldetenes | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 43668 | Santa Maria del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-cami | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 CARRERES CANDi , (1980) Catalunya antiga. Capilla heremítica de nostra Senyora del camí a Vilatorta. La Veu de Montserrat. Vol XIII. Vic. P.279 VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIII | <p>Aquesta església es troba situada sobre una petita elevació del terreny, en el jardí de la Torre de Santa Margarida, a Sant Julià de Vilatorta. Actualment, només resten els fonaments de l'antic edifici. Possiblement es tractava d'una església de planta de creu llatina amb un absis semicircular a llevant i una porta d'accés a l'edifici a ponent. Tipològicament, pertanyia a un edifici amb un transsepte sense absidioles o bé amb una capçalera trevolada, de la qual les dues absidioles tindrien una planta quadrada. L'aparell és format per carreus molt ben tallats, disposats en fileres regulars molt ben ordenades, i amb les cantonades ben definides. Malgrat tot, només resten les bases de les parets, que actualment serveixen de banc de jardí, després de la consolidació que va fer l'arquitecte Josep M. Pericas. Al centre del creuer hi ha un pedró amb una creu que presideix les ruïnes.</p> | 08037-3 | Entorn rural de Calldetenes. Torre Santa Margarida s/n (08506 Calldetenes) | <p>L'església de Santa Maria del Camí es trobava dins de l'antic terme del castell de Sant Llorenç, al lloc de Riudeperes, al clos de la Torre de Santa Margarida. L'església fou sempre una capella dependent de Sant Martí de Riudeperes, i forma, juntament amb Sant Tomàs, la tercera de les construccions romàniques del municipi. Es tracta d'una església construïda possiblement vers el 1221 pel canonge de Vic, Guillem Gros. Aquesta notícia apareix referenciada al testament de l'ardiaca Berenguer de Subirats, l'any 1240, quan deixa una tercera part de la venda dels seus béns a l'església de Santa Maria del Camí, explicant de pas els seus orígens i fundació. AA.DD (1984:180) Aquesta església no tingué mai la finalitat d'assistir a unes famílies concretes, sinó que servia d'assistència hospitalària als viatgers que passaven davant seu pel camí que menava de Vic a Girona. L'advocació de la capella va anar canviant al llarg dels segles, de manera que la trobem sota més d'un patronatge. L'acta de fundació esmenta com a titular a Santa Maria. El 1367, apareix sota la invocació de Sant Bartomeu del Camí, i a finals del segle XVI de Santa Margarida. VILAMALA (2002:73) Administrativament, la capella va estar sempre vinculada a Sant Martí de Riudeperes, segurament per raons de proximitat. Amb el pas del segles, i per tal de garantir el culte, el rector de Sant Julià de Vilatorta, que era el capellà que atenia l'església, va demanar per tal de mantenir-la, que qui gaudís del benefici de Guillem Gros, hagués de pagar cada any deu sous de servitud destinats al manteniment de la capella. Aquesta disposició va ser acceptada pel bisbe de Vic el 1367. A més a més, l'església es sustentava amb donacions. Vora el segle XVII les rendes procedents de les donacions van començar a decaure, i va comportar l'abandonament de l'edifici, de manera que al segle XVIII ja no s'hi celebrava culte. De fet, el 28 de maig de 1775, quan es demanava permís per aixecar l'església de la Mercè, es va suggerir que la construcció seria més econòmica si el bisbe de Vic autoritzés la demolició de Santa Margarida, ja que es tractava d'una església abandonada i comptava amb un carreuada antiga de molt bona qualitat, i un bon campanar. VILAMALA (2002:74). Es desconeix si va prosperar la demolició, ni si les pedres de la capella van passar a formar part de la de la Mercè, però si és cert que a principis del segle XIX la capella de Santa Maria del Camí ja es trobava enrunada.</p> | 41.9298300,2.3116800 | 442932 | 4642214 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43668-foto-08037-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43668-foto-08037-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43668-foto-08037-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 43812 | Festivitat de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-sant-isidre | XVIII-XX | <p>Aquesta festivitat fou molt popular entre els veïns de Calldetenes, tot i que per la seva simbologia agrària tenia més arrelament entre els habitants de les masies del terme, especialment les vinculades a l'església de Sant Martí de Riudeperes. Per aquesta festivitat, celebrada el 15 de maig, es feia un recol·lecta entre les 24 cases que pertanyien a l'església de Sant Martí. Tot i no ser un dia festiu, es celebrava una missa a l'església de Sant Martí i desprès es feia una petita ballada de sardanes al costat del comunidor. A la casa del Nogué, que aquell dia feia les funcions d'hostal, la mestressa servia vi, moscatell i coques de recapte.</p> | 08037-154 | Entorn rural de Calldetenes. Església de Sant Martí de Riudeperes. (08506 Calldetenes) | <p>El testimoni d'aquesta festivitat s'ha recollit de forma oral mercés a les darreres persones que el van viure, especialment la família de la casa del Nogué, per tant els seus records pertanyen a la dècada de 1950. A partir de 1965 la festa es va deixar de celebrar.</p> | 41.9275000,2.3074800 | 442582 | 4641959 | 08037 | Calldetenes | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 43678 | Arquivolta i capitells de Sant Martí de Riudeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arquivolta-i-capitells-de-sant-marti-de-riudeperes | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. GUDIOL RICART J.A. GAYA NUÑO (1948) Escultura i arquitectura románicas. Vol V. Ars Hispaniae. Ed. Plus-Ultra. Madrid. Pàg. 68 JUNYENT E (1975) Catalunya romànica. L'arquitectura del segle XI. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Barcelona. Pàgs 281-282. JUNYENT I SOBIRÀ E (1945-952) Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vic. Separata de la hoja parroquial. Vic. MONTLLÓ I BOLART J (1996) Rectoria de Sant Martí de Riudeperas. Osona. Ed. Pleniluni. Barcelona PLADEVALL A (1955-1957) La Parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufraganea de San Martín de Riudeperes a 'Ausa'. Vol II. Vic. Pàgs. 246-258</p> | XII | <p>Aquestes peces formaven part de l'edifici de l'església de Sant Martí de Riudeperes i possiblement al segle XVII foren desmuntades i reaprofitades per la porta d'un hort al costat de l'església. Fa uns 10 anys aproximadament la porta fou desmuntada i les peces foren guardades pels propietaris del mas La Calveria. Es tracta de dos capitells i quatre fragments que per la seva forma podrien ser part d'un tram d'arquivolta. Aquests elements podrien ser part de l'antic pòrtic o atri quadrangular situat a ponent i avui dia desaparegut, que allargava la nau. Les mides dels fragments són 21,30 cm, 23 cm, 56 cm i 63,5 cm de llargària. Encara que actualment es troben una mica malmesos, es poden apreciar amb claredat els elements ornamentals. Es tracta d'un conjunt de diversos temes vegetals encadenats, a base d'entrellaços de tiges que generen uns espais reomplerts per fulles semblants a les palmetes i per fruites en forma de pinya. Els punts d'unió entre les tiges i els elements florals són remarcats mitjançant anelles triples. El conjunt sembla seguir el mateix tractament ornamental, que és d'ivoris i orfebreria. L'estudi de paral·lels similars relacionen aquesta tipologia escultòrica amb el taller d'escultors de Ripoll. Altres autors ho relacionen amb l'escultura de la catedral de Vic. Les mides dels capitells són 32 m d'alçada per 24 cm d'amplada i 15 cm de diàmetre a la base. Un dels capitells té la mateixa temàtica decorativa que els suposats fragments d'arquivolta. L'altre capitell presenta una decoració dividida en dos registres. A l'inferior es localitza un motiu geomètric format per cercles concèntrics que donen lloc a fulles. Al superior, a més d'aquests cercles concèntrics, s'aprecia enmig de dues fulles una cara esculpida de factura rudimentària amb els ulls ametllats i la barba llarga. Alguns autors relacionen aquest capitell amb Sant Miquel de Fluvià i Santa Maria de l'Estany. A diferència de la resta d'elements, aquest capitell sembla obra d'un artista diferent. AA.DD (1984:173) El material per a l'execució de les peces és pedra calcària de bona qualitat. La tècnica que es va utilitzar és el cisellat amb incisions profundes. El tractament decoratiu d'aquestes peces permet situar-les cronològicament al segle XII.</p> | 08037-20 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Sant Martí de Riudeperes fou la primera església del municipi i va donar nom al poble fins el 1962, en què es va substituir pel de Calldetenes. L'església es troba ubicada al nord-est del terme, al peu de la carretera que va de Calldetenes a Sant Julià. El lloc de Riudeperes apareix el 888, quan els esposos Ermenald i Sufícia van vendre unes terres i un hort a Geraduard la seva muller Segereda, que afrontaven a migdia amb el 'Riodeperas'. Altres documents dels segles X i XI anomenen el lloc com a Rivo Pretrarum, i tot sembla indicar que l'origen etimològic vol indicar un riu de pedres 'Rivo Petrarum' en al·lusió a la riera coneguda actualment com a torrent de Sant Martí. L'església de Sant Martí no apareix documentada fins el 1050 en l'acta de consagració de l'església de Sant Julià de Vilatorta, en la qual el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, es reservava els drets sobre l'església de Sant Martí de Riudeperes que acabava de consagrar. La vinculació amb Sant Julià de Vilatorta es mantingué fins als nostres dies, figurant com a sufragània, malgrat que a vegades apareix documentada com a parròquia. Aquest és el cas del 1086, quan Adrover vengué a Guifré i a la seva esposa Arseu una peça de terra a la parròquia de Sant Martí de Riudeperes, però no apareix com a tal en les llistes de parròquies anteriors al 1154, ni tampoc en les posteriors on, ben al contrari, sempre es deixa constància de la seva condició de sufragània de Sant Julià. Malgrat aquesta dependència, l'església sempre féu les funcions de parròquia, ja que tenia els seus fidels, i aglutinava els habitants de la majoria de les cases que avui són del terme municipal. Una prova d'aquest fet, és que a finals del segle XIII es va dotar a l'església d'un pòrtic o comunidor on s'efectuaven les reunions de la universitat de Sant Martí, entenent per universitat al conjunt de la població. En aquest cas, el pòrtic servia perquè es reunissin i preguessin les decisions que afectaven a la comunitat. Per les primeres èpoques, no coneixem els béns i les rendes que tenia Sant Martí ni com es sustentava el culte. La primera donació documentada és del 3 d'agost de 1174, en què Mendònia va llegar una casa a l'església ubicada a la sagrera. VILAMALA J. (2002:64). Efectivament, es tenen notícies de l'existència d'una sagrera al voltant de l'església. A partir del segle XIII, i seguint la tradició del moment, es van fer aportacions a les llànties de Sant Martí. Uns altres benefactors d'aquestes llànties van ser la família Calvaria. L'administració de l'església ja estava força estructurada en aquesta època -segle XIII- amb diverses propietats que administrava un rector, els obres i un procurador. La celebració dels aniversaris se sufragava amb les rendes de les diverses propietats que els fidels havien llegat a Sant Martí. VILAMALA J (2002:65) Al segle XIV hi va continuat havent-hi fundacions, i al segle XV va rebre un bosc situat sobre la font Antiga a Santa Eugènia de Berga, a més de conservar diferents cases que tenia a la sagrera. Al segle XVI va rebre les rendes del mas Llobet, que pagava l'hereu del mas Sauleda, i al XVII, les rendes del mas Ponç. A banda d'això, la consueta de Sant Martí indica que l'església rebia censos de diferents masos: La Frontera, l'Aymerich, la Calvaria, el Verdaguer, la Sauleda, el Llió, etc. Els usos i costums de l'església també apareixen a les consuetes; per exemple, el fet de que el rector de sant Julià estava obligat a tenir un vicari perquè atengués l'església de Sant Martí. També era l'encarregat dels actes religiosos més importants de l'església i de les diverses processons. VILAMALA J (2002:68) A nivell arquitectònic, l'església sofrí reformes ja en època romànica, possiblement al segle XII, quan es construí la portalada al mur de ponent. Al segle XIII aquesta portalada es protegí amb la construcció d'un atri. Aquesta porta fou desmuntada i els seus elements traslladats per fer l'arc de la porta que baixa fins a l'horta. AA.DD (1984:172)</p> | 41.9292700,2.3050300 | 442380 | 4642157 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment, aquests elements es troben en mans dels propietaris del mas La Calveria, que els custodien a casa seva. Ha estat impossible visualitzar-los personalment. | 92 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 43753 | Font de la Sauleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sauleda | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | És un recurs hídric protegit pels residents del mas la Sauleda | <p>Brollador d'aigua ubicat al torrent de la Sauleda, a tocar del mas de la Sauleda, que és utilitzat bàsicament com a recurs hídric pels habitants del mas. Es tracta d'un petit espai al marge E del torrent, condicionat pels propietaris del mas. Destaca la presència d'una petita construcció que protegeix el broll d'aigua, feta amb maons i ciment, coberta amb una llosa de pedra, i tancada amb una porta metàl·lica, davant de la qual s'estén un petit safareig, actualment sense ús. Al costat s'ubica un element de similars característiques i dimensions més petites. Per facilitar l'accés s'han habilitat un seguit de tres graons fets amb pedres unides amb morter.</p> | 08037-95 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Segurament es tracta d'un brollador natural utilitzat des de sempre pels propietaris del mas de La Sauleda per proveir-se d'aigua. En la dècada del 1990 fou adequada i habilitada donant-li el seu aspecte actual.</p> | 41.9181500,2.3078100 | 442601 | 4640920 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43753-foto-08037-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43753-foto-08037-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 43670 | Capella de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-marc | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | Una fotografia datada cronològicament a principis del segle XX mostra la capella tal i com era, la qual cosa permet observar que els elements decoratius de la façana van ser respectats després de la restauració. A diferència de l'actualitat, només la façana principal es trobava arrebossada i pintada en color blanc, mentre que les façanes laterals deixaven a la vista l'aparell constructiu. VILAMALA (2002: 65) | <p>Capella edificada al cim del turó de Sant Marc, a tocar del límit territorial de Calldetenes amb Santa Eugènia de Berga. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici manté una orientació en sentit est-oest, amb l'absis encarat a l'est, i la façana principal a l'oest. L'aparell constructiu no s'aprecia, ja que es troba arrebossat amb ciment i pintat exteriorment en color blanquinós, deixant a la vista només les cantonades i el sòcol, on s'aprecia un carreuat rectangular ben escairat. L'absis és quadrangular i no sobresurt de la resta de l'edifici. Exteriorment, manca d'obertures constructives, a excepció de la façana principal, i compta amb un petit cos quadrangular de planta baixa adossat al sector de llevant del mur de migdia, que es destina a sagristia. La façana principal es troba orientada a ponent, i s'obre amb un portal format per un arc molt rebaixat que s'emmarca exteriorment en un marc quadrangular. La part superior del portal es troba coronada per un element decoratiu esculpit format per un floró amb formes arrodonides, que s'assenta sobre una peça quadrangular rematada a la part inferior per tríglifs. Sobre el portal s'obre un rosetó, protegit amb una vidriera emplomada sense decoració figurativa. Sobre el carener de la teulada, es situa un petit campanar d'espadanya. L'interior del temple es troba enguixat i pintat en color cremós, igual que l'exterior. La coberta interior del temple es realitza amb tres trams de volta d'aresta, amb les pannes apuntades amb directrius gòtiques. Les nervadures, purament ornamentals, i ressaltades amb color grisós, s'uneixen a la part superior amb una clau de volta en forma de decoració floral. Les nervadures finalitzen a l'alçada d'un fris superior, que recorre perimetralment tot el temple. Es tracta d'un fris motllurat, disposat en voladís, pintat amb colors grisosos, morats i terrosos, per tal d'aguditzar el contrast cromàtic. El mur de l'altar major es troba pintat en color marronós, i al mig trobem una fornícula que acull una moderna figura de Sant Marc, recolzada sobre un pedestal amb formes barroques. Es tracta d'una talla de fusta policromada, amb la figura d'un lleó als peus. Un petit altaret presideix el presbiteri. La connexió amb la sagristia es realitza mitjançant una petita porteta oberta al mur de migdia sense cap element ornamental. Als peus de l'església s'ubica un cor amb una barana de fusta, al qual s'accedeix mitjançant una escala de doble escaire adossada al sector nord del cantó de la façana interior de ponent de l'església.</p> | 08037-5 | Entorn rural de Calldetenes. Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Ubicada al punt més alt del municipi, al límit de les parròquies de Sant Martí de Riudeperes i de Santa Eugènia de Berga. La capella de Sant Marc fou erigida al segle XVI, juntament amb la de Sant Llàtzer (fora del municipi). Es troba documentada des del 1530, quan el 25 de març d'aquell any l'amo del mas Sant Ponç de Sant Martí, va vendre a Pere de Granollers una vinya situada prop de la capella de Sant Marc, al lloc anomenat les Serres. (PLADEVALL, 1997: 155). Totes dues capelles i advocacions van aglutinar la devoció popular del moment. El fet de trobar-se erigida a cavall de les dues parròquies de Sant Martí de Riudeperes i Santa Eugènia de Berga, va fer que des del segle XVI i fins a finals del XIX, estigués sota la cura mancomunada dels dos rectors de les dues parròquies. El 1778, amb la creació de la parròquia de la Mercè, la capella va passar definitivament a ser responsabilitat de Calldetenes. Cal pensar que des dels seus inicis, el dia del patró -25 d'abril - es realitzava una processó i ofici, que era comú a les dues parròquies. La missa la deien alternativament un any el rector de Sant Martí i un altre el de Santa Eugènia. A banda de les processons commemoratives del dia del sant, a la capella s'acostumaven a fer pregàries per casos excepcionals - manca de pluges, pestilències, etc-. A tall d'exemple, cal destacar la processó que es va dur a terme el 1860 per pregar per la plaga d'erugues que es menjava els camps. A l'acte hi van participar parroquians de Sant Martí, de Santa Eugènia i de Sant Julià. Per aquestes ocasions es pujava amb la imatge del Sant Crist des de Sant Martí de Riudeperes. (VILAMALA, 2002: 123). Darrerament també s'hi celebren casaments i batejos. De forma quotidiana, pel fet de trobar-se en un lloc descampat, la capella ha estat custodiada per pagesos de les masies properes, com els del mas Serra de Sant Marc. Malgrat tot, l'estat de la capella de vegades ha estat descuidat, i per aquest motiu, en dues ocasions s'ha prohibit la celebració de misses. Aquesta notícia apareix detallada en dues de les visites pastorals realitzades a la capella, com és la del 1786. (VILAMALA, 2002: 123) Durant la Guerra Civil va ser destruïda i restà abandonada. Fou reconstruïda a partir del 1960 a iniciativa personal dels propietaris del mas Ponç -Josep Verdaguer i Ramon Mas- que a més a més va fer una imatge nova del sant perquè un llamp l'havia destruït. El 1985 es van canviar les portes de ferro i l'any següent es van recollir diners durant l'aplec per acabar de restaurar la capella. Des del 2000 que la tradició de l'aplec de Sant Marc s'està recuperant de forma consistent, de tal manera que aquesta data ha quedat fixada com una de les festivitats més importants del calendari de Calldetenes. Actualment, es celebra missa commemorativa i aplec el diumenge més proper al dia de Sant Marc. Cada dilluns de Pasqua, els integrants del grup de caramelles hi pugen per cantar les seves cançons.</p> | 41.9158800,2.2925900 | 441337 | 4640678 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43670-foto-08037-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43670-foto-08037-5-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43698 | Torre de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-santa-margarida-0 | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIX | <p>Casa senyorial destinada a l'estiueig aixecada en els terrenys adquirits per la família Pascual. Estructuralment, es tracta d'una construcció formada per un cos quadrangular central, de planta baixa, primer i segon pis, al qual s'han adossat una torre quadrangular amb una bestorre al sector de ponent, una torre circular amb una galeria al sector de llevant, i un altre cos quadrangular de planta baixa al sector de migdia. La coberta d'aquests cossos es fa de forma independent. La construcció és feta en mur de paredat irregular, rejuntat amb ciment, creant un efecte visual que fa del mur un element constructiu, però també decoratiu. Les cantonades es troben reforçades per carreus quadrangulars més ben tallats. Com a element decoratiu conjunt, tot l'edifici es troba recorregut per un fris sota teulada, elaborat amb maó envernissat decorat amb obertures fetes al mateix fris de maó, creant un buit quadrangular. El maó també s'utilitza com element decoratiu, reforçant totes les obertures constructives. D'aquesta manera, totes les finestres compten amb un guardapols superior format per un arc rebaixat que es remata a la part superior amb ressortits de maó, simulant una forma de corona dentada. La part inferior dels finestrals també compta amb una decoració formada per un ampit adossat exteriorment format per formes geomètriques creades amb maó. Aquesta decoració afegida es repeteix a cadascuna de les portes que donen accés a l'interior de l'edifici. En tots els casos es tracta de grans finestrals rectangulars, que de forma molt simètrica i ordenada recorren les façanes. La part superior de la torre circular afegida a llevant de l'edifici es troba decorada amb un seguit de merlets, sota els quals s'afegeix un fris format per un seguit d'arcuacions cegues en voladís. Sota aquest fris, es situa una pis obert amb un seguit d'arcs afegits, rematats amb un arc de mig punt. Com element destacable, cal fer esment de l'existència d'una galeria que envolta tota la torre circular de ponent, i que es prolonga al llarg de la façana nord, que es converteixen en un cos quadrangular afegit a nivell de la planta baixa de la torre, i del pis semisoterrat del cos central de l'edifici. Es tracta d'una galeria oberta amb arcs d'ogiva peraltats, reforçats amb maó, i que es protegeix amb una barana de ciment, feta amb balustres decorades amb elements geomètrics i florals, que creen espais ovalats al mig. La part superior exempta d'aquesta galeria es corona amb merlets, que es rematen a la part superior amb una llosa plana. La prolongació de la galeria al llarg de la façana nord de la casa es remata a l'alçada del primer pis amb una terrassa a la qual s'accedeix des d'un dels balcons del primer pis. Un altre dels elements destacables és la presència d'una petita fornícula a la cara de migdia de la bestorre de ponent, on es situa una imatge de Santa Margarita, que dóna nom a la torre residencial. L'interior de l'edifici conserva bàsicament la seva estructura original, decorada amb sales, xemeneies i sostres de caràcter historicista i modernista. A més de la casa, la finca compta amb una masoveria propera aixecada uns metres al SO de la torre. Es tracta de la casa destinada a residència dels masovers que tenien cura de l'edifici. Com a edifici, fou aixecat en el mateix moment de la casa, i gaudeix de les mateixes característiques constructives que ell. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, cobert a dues aigües, de planta baixa, i pis sota teulada. La seva orientació es fa a llevant i l'accés es realitza mitjançant una porta allindada ubicada al cantó SE de la façana. Totes les obertures compten amb les mateixes característiques decoratives de la casa principal, però fetes en una mida més petita i menys monumentalista. La part del darrera està destinada a coberts per animals i vehicles.</p> | 08037-47 | Entorn rural de Calldetenes Torre Santa Margarida s/n (08506 Calldetenes) | <p>Fou aixecada a finals del segle XIX, quan Sant Julià de Vilatorta es convertí en centre d'estiueig. Malgrat trobar-se més a prop del poble de Sant Julià de Vilatorta, pertany al municipi de Calldetenes. A finals del segle XIX la família Pascual Pons residia a Barcelona, i va adquirir els terrenys amb l'objectiu de fer-se una torre d'estiueig. La família tenia amistat amb l'arquitecte Enric Sagnier, i d'aquí que aquest es convertís en l'autor de la casa. El 1890 es va construir el cos principal i la torre de secció rectangular. El 1895 s'hi va afegir la torre circular i la terrassa. Malgrat que es tractava d'una torre d'estiueig, la família va mantenir llaços estrets amb la població de la zona. Una de les capelles de l'església de Sant Julià de Vilatorta va ser donació seva. També una de les campanes de l'església de la Mercè de Calldetenes, que duu el nom de 'Maria Isidra', fou donació seva. De forma paral·lela, la família va adquirir uns terrenys al terme de Santa Eugènia de Berga i va aixecar una casa idèntica a Santa Margarida, anomenada Sala d'Heures, que va ser donada a una de les filles de la família. Sens dubte, un dels moments durant els quals la família estigué més vinculada a Calldetenes fou durant els anys de la Guerra Civil (1936-1939). La família va fugir de Barcelona per refugiar-se a la casa durant els primers anys. Durant la guerra, la casa fou confiscada pel govern republicà, i hagueren de tornar a buscar refugi. El comandament militar republicà es va instal·lar a Sala d'Heures, i la tropa va ocupar la torre de Santa Margarita. Després de la guerra, la família va tornar a recuperar la casa. Les darreres èpoques s'han fet obres de consolidació i s'ha procurat la conservació de l'edifici.</p> | 41.9304300,2.3111900 | 442892 | 4642281 | 1890 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43698-foto-08037-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43698-foto-08037-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43698-foto-08037-47-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Enric Sagnier Viladeguia | Tot l'entorn de la torre i la casa dels masovers es troba envoltat d'un espai convertit en bosc enjardinat, conegut com el bosc de Santa Margarida. Es tracta d'un bosc replantat a base de roures, alzines i sobretot cedres de l'Himàlaia, que fou plantat a la dècada del 1910, quan finalitzà la construcció de la casa. En un dels trams del bosc es troben les ruïnes del que fou l'església de Santa Maria del Camí. Enric Sagnier Viladeguia (1858-1931). Va compaginar l'estil divuitesc amb formes més utilitàries i decoracions modernistes. Obres seves són també el convent de l'església de Pompeya, el temple del Sagrat Cor del Tibidabo, i el Palau d'Estalvis de Via Laietana. | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 43671 | Coll de pou al claustre de Sant Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-pou-al-claustre-de-sant-tomas | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO, M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL, A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | Caldria una actuació immediata, ja que l'erosió de la pedra està molt avançada, corrent el perill de perdre's irremissiblement. | <p>Coll de pou situat al centre de claustre del convent de Sant Tomàs de Riudeperes. S'assenta sobre una base circular on s'eleva un cos poligonal on es combinen formes còncaves i convexes, amb un escut esculpit a la part nord molt deteriorat, on es representa una mitra envoltada de formes vegetals. A la cara nord d'aquest cos, s'ha esculpit un altre escut amb la simbologia de Jesús. Sobre aquest cos poligonal s'assenten dues pilastres estriades amb capitells adossats a les quatre cares, que són d'estil compost, on es barregen motius jònics amb motius corintis. Sobre els capitells s'assenta el coronament del pou, que imita una forma arquitectònica, amb la presència d'un entaulament format per un arquitrau fet amb tres frisos, dos d'ells motllurats, que sostenen un frontó triangular de reduïdes dimensions amb molt voladís, que es recolza sobre una peça quadrangular amb volutes a ambdós costats.</p> | 08037-6 | Entorn rural de Calldetenes. Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord del terme municipal. L'església es troba erigida dins de la històrica demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i després de Medà. Les donacions més antigues donen testimoni que des de l'any 1045 com a mínim hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop d'un gran domini, que des del segle XII es coneixia com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175) Aquesta església es trobava a prop d'on es troba l'actual edifici, i dels del 1086 els seus clergues vivien en forma de comunitat canonical. Amb aquests antecedents, el noble Berenguer Amaric, germà del canonge sagristà de Vic, Ricard, van demanar a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic, que consagrés la nova església que s'havia edificat en honor a Sant Tomàs. Aquest canonge era un personatge influent dintre de la canònica vigatana, integrant del grup que el 1080 intentà reformar la canònica. Amb consentiment dels canonges de Vic, i del prior de Sant Tomàs, l'arquebisbe va consagrar l'església i va concedir als canonges agustinians que en tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no era una parròquia, i el dret de tenir cementiri i una sagrera. El bisbe va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. D'aquesta manera es va introduir a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 una nova donació és feta a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, bé que encara no es pot assegurar que hi visquessin en una comunitat organitzada. Fins el 1086 no es té constància de que aquesta comunitat existia. Sembla, doncs, possible que Berenguer Amalric i el seu germà Ricard varen establir una comunitat canonical pels mateixos anys en què hom volia dur a terme la reforma de la canònica catedralícia de Vic. Segurament, a causa de la no acceptació de la vida regular a Vic, els dos germans, el 15 de gener de 1095, per tal d'assegurar la continuïtat de la vida canonical a l'església de Sant Tomàs, varen cedir el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona, la comtat de Besalú. AA.DD (1984:175) Poc després de feta aquesta donació, es devia acabar la construcció de la nova església de Sant Tomàs, reedificada des dels seus fonaments i a expenses de Berenguer Amalric i el seu germà Ricard, en honor de Sant Tomàs, prop del Riudeperes. La consagració de l'església tingué lloc el 4 de novembre del 1095. AA.DD (1984:176) El monestir de Sant Tomàs tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, i des del segle XIV foren els seus únics feligresos. Els primers grans protectors foren els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament membres del llinatge dels Riudeperes, que li feren nombroses donacions fins a principis del segle XII a Osona i a Artés. La família Riudeperes, a més del casal o residència prop de Sant Tomàs, tenia diverses cases o graners a la seva sagrera, segons consta a la documentació familiar. Aquesta família es traslladà al Vallès, i s'extingí als vols del 1390. A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un acrosoli del claustre renaixentista entorn al 1916. La tomba dels Altarriba és del segle XIV i consta de tres peces, dues amb l'escut i una altra amb una creu dins d'un cercle. La família Altarriba es convertí en una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del segle XV, quan desaparegueren els Riudeperes. AA.DD (1984:177)</p> | 41.9321800,2.3025700 | 442179 | 4642481 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43671-foto-08037-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43671-foto-08037-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43671-foto-08037-6-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | A principis del 2007 l'escola que ocupa les instal·lacions del monestir deixarà l'edifici. És previst que durant el plaç de dos anys l'edifici sigui ocupat de manera esporàdica, però passat el període no es tenen plans d'ocupació, amb la qual cosa l'edifici pot ser venut o quedar-se sense ocupació, degradant-se encara més. (Continuació història) La prepositura de Sant Tomàs comptà en el temps de major vitalitat amb tres canonges i un parell de sacerdots beneficiats. Els documents que se situen entre el 1095 i el 1100 indiquen l'existència d'un prior anomenat Joan de Lledó. Al llarg del segle XIII i següent, hi trobem només els prepòsits, un o dos canonges. L'església comptà amb diversos beneficis creats als diferents altars. Una visita pastoral del 1357 fa esment dels altars de Sant Tomàs, de Santa Maria i Sant Pau. La comunitat era formada llavors per un prepòsit, un canonge i dos beneficiats. AA.DD (1984:177) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: ' aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com AltarRiba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna' AA.DD (1984:178) | 96|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43741 | Fons documental de la parròquia de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-la-merce | <p>GINEBRA i MOLINS,R. (2000) 'Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons', dins Lligall (Barcelona), 16 . p. 11-83.</p> | XVIII-XX | <p>Com a arxiu parroquial de Calldetenes s'entén la documentació procedent de l'església parroquial de la Mercè, ubicada al centre del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'una església nascuda a redós de l'aparició d'aquest nucli al segle XVIII. Es tracta d'un arxiu de caràcter sagramental, que s'estén entre els anys 1782 i 1999. Inclou: -Llibres sacramentals -Baptismes (1832-1856) , ( 1857-1873), (1873-1904), (1905-1931) -Confirmacions (1868-1934) -Matrimonis (1857-1882), (1883-1974), ( 1934-1956), -Consentiments( 1915- 1952) -Defuncions (1857-1873) -Visites (1904-1917) -Funerals i caps d'any (1832-1865) ,(1874-1935) -Fundacions i causes pies (1782-1878) -Administració (1872-1878), (1940-1944)</p> | 08037-83 | Arxiu Episcopal de Vic. C/Santa Maria núm. 1 Vic (08500 Vic) | <p>El fons va ser dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic el 17 de gener de 2004. Inclou dins el seu terme les capelles de Sant Marc, Sant Francesc s'hi moria i Sant Llàtzer. La parròquia de la Mare de Déu de la Mercè de Calldetenes té el seu origen el 1778, any en el qual es va construir una església o capella al nucli de Calldetenes. Fins al moment, les funcions parroquials les havia exercit Sant Martí de Riudeperes, a l'altre extrem de municipi, que era sufragània de Sant Julià de Vilatorta. Inicialment era regida per un capellà. El 1832, per acord entre el batlle de Calldetenes, el bisbe de Vic i el rector de Sant Julià, la capella passà a ser regida per un vicari amb residència fixa, i és en aquest moment que s'inicien els registres sagramentals propis. El 1855 va ser reconeguda com a parròquia sufragània de Sant Julià, i el 1878 com a parròquia independent.</p> | 41.9241600,2.2844300 | 440668 | 4641603 | 1792 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 43762 | Refugis de la Guerra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugis-de-la-guerra | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XX | De forma ocasional es realitzen campanyes de voluntaris d'estiu que contribueixen a la neteja de l'entorn i dels túnels. La darrera campanya que es va realitzar va anar acompanyada de la col·locació d'unes baranes al voltant, de fusta, per tal de protegir l'element del perill de caiguda. Malgrat tot, aquestes baranes protectores es troben actualment trencades, i l'entorn de les boques cobert novament per esbarzers i vegetació. En aquest sentit, calen mesures continuades d'actuació per tal d'evitar que la vegetació faci desaparèixer la constatació de la seva existència. | <p>Conjunt format per dues entrades de túnel excavades al terra, al marge dret del camí que des de just abans d'arribar al mas la Sauleda, trenca a l'esquerra, i al cap de pocs metres novament a l'esquerra, travessant tots els plans de la Sauleda en direcció a llevant vers la Quintana. La boca dels refugis es troba just al gir que fa el camí a l'esquerra, al marge dret de dit camí. Es tracta de dos refugis subterranis antiaeris. Malgrat la constatació de que es tracta de dos refugis que s'extenen en el terrenys molt més del que es veu a simple vista, com a element pròpiament dit, el que realment s'aprecia és l'inici dels dos túnels d'entrada i baixada als refugis, i és d'aquesta part de la qual s'ha pogut fer la descripció. Es tracta de dos túnels de similars característiques. Tots dos tenen la boca orientada al camí, en sentit nord, i es troben excavats al terra descendent de forma inclinada en sentit sud. Els marges del túnel es troben protegits per una paret de maó rectangular molt estret, que reforcen els laterals. L'inici de la baixa es fa mitjançant uns graons d'escala que baixen inclinats, fets també en maó, que configuren un fort pendent cap al terra. Coincidint amb el final dels graons, a dos metres de distància del començament de la boca, la part superior del túnel es protegeix amb una volta de canó molt estreta feta també amb maó, que coincideix amb el començament del marge de camp superior. Aquesta volta es reforça amb una arcada també de maó, situada uns centímetres més avall, que permet la inclinació superior de la volta. L'amplada total del túnel és de 60 cm. Als quatre metres de distància de la boca, el túnel gira fent un angle recte a la dreta, en sentit ponent.</p> | 08037-104 | Entorn rural de Calldetenes. (08506 Calldetenes) | <p>L'existència d'aquests refugis es troba lligada a la presència de tropes republicanes al terme de Calldetenes durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Durant aquest període, el mas Sala d'Heures del veí municipi de Santa Eugènia de Berga, fou confiscat per acollir tropes republicanes. De forma paral·lela, el casal anomenat Torre de Santa Margarita, al terme de Calldetenes, fou també confiscat com allotjament dels comandaments de les tropes. Els plans que quedaven al mig, com foren el pla de la Quintana i el Pla de la Sauleda, es convertiren en camp d'aviació, nom amb el qual encara es recorden aquests plans, per alguns dels habitants de Calldetenes. La presència d'aquests refugis s'explica per l'existència del camp d'aviació, ja que es tractava dels refugis antiaeris disposats per a la tropa i comandaments en cas d'atac. Malgrat tot, la població de Calldetenes relaciona aquests refugis no com a tals, sinó com a túnels que comunicaven els casals de la Torre Santa Margarita amb Sala d'Heures, de tal manera que existeix la creença popular que existeix tot un túnel soterrat que comunica ambdues cases. Malgrat que no s'ha pogut determinar la forma i la llargada final del refugi, possiblement només s'estengui uns metres més enllà, finalitzant en una cambra més ampla. No es té constància que fossin utilitzats, i un cop passat el conflicte bèl·lic, a partir del 1939, quedaren abandonats fins al moment actual.</p> | 41.9171300,2.3088800 | 442689 | 4640806 | 1937 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43762-foto-08037-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43762-foto-08037-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Malgrat la constància de que el túnel continuava no s'ha cregut prudent seguir-lo, no tenint constància del seu final. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 43686 | Làpides sepulcrals al claustre de Sant Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapides-sepulcrals-al-claustre-de-sant-tomas | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 CARRERAS CANDI F (1892) Lo castell de Bellpuig i la casa d'Alta-riba. Barcelona CARRERAS CANDI F (1893) 'Llorenç d'Altarriba i lo cassal de Vich de 1475' a Efemérides historicas de Catalunya. Barcelona MEMBRADO M (1927) Memoria histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apostol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIII-XIV | <p>Conjunt sepulcral format per quatre làpides encastades al mur de ponent del claustre de Sant Tomàs de Riudeperes. Tres d'elles són quadrangulars, i una és rectangular. Totes quatre s'inscriuen sota una fornícula encastada al mur formada per un arc molt rebaixat, sobre el qual es llegeix la següent inscripció: 'MARTYRES IN PERSECUTIONE RELIGIOS CMXXXVI', que no té connexió temàtica amb la presència de les làpides. La làpida situada a la part superior té forma rectangular, i cal pensar que pertany a un membre de la família Riudeperes. Es troba decorada amb una greca que recorre el perímetre exterior de la llosa. A l'interior s'ha esculpit un medalló amb decoració vegetal. A banda i banda d'aquest medalló es situen dos escuts decorats interiorment amb tres peres, símbols de la família Riudeperes. Aquests elements són rodejats d'inscripcions on es pot llegir: 'EST TUMBA DE GENERE DE RIVOPIRORUM ILLIUS DOMUS CVIVIS INTI (tu)LUS EST VERSUS OCCIDENTEM, QUAM FECIT FIERI OLIVARIUS DE TRADELLO EIUS..'que vol dir: 'Aquesta és la tomba del llinatge dels Riudeperes, aquells que tenen el casal vers ponent, la qual va fer Oliver de Taradell el seu'. VILAMALA (2002: 52) Les tres lloses inferiors són quadrangulars. La central es decora amb un medalló d'estil gotitzant decorat amb un element quatrilobulat, que acull a l'interior una creu gòtica. Els dos dels costats es troben decorats amb l'escut de la casa Altarriba. Es tracta d'un escut quarterat en creu amb el primer i quart de lleons rampants i segon i tercer de columnes triangulades. A la part superior també s'aprecien inscripcions il·legibles.</p> | 08037-28 | Entorn rural de Calldetenes.Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord del terme municipal. L'església es troba erigida dins de la històrica demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i després de Medà. Les donacions més antigues donen testimoni que des de l'any 1045 com a mínim hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop d'un gran domini, que des del segle XII es coneixia com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175) Aquesta església es trobava a prop d'on es troba l'actual edifici, i dels del 1086 els seus clergues vivien en forma de comunitat canonical. Amb aquests antecedents, el noble Berenguer Amaric, germà del canonge sagristà de Vic, Ricard, van demanar a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic que consagrés la nova església que s'havia edificat en honor a Sant Tomàs. Aquest canonge era un personatge influent dintre de la canònica vigatana, integrant del grup que el 1080 intentà reformar la canònica. Amb consentiment dels canonges de Vic, i del prior de Sant Tomàs, l'arquebisbe va consagrar l'església i va concedir als canonges agustinians que hi tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no era una parròquia, i el dret de tenir cementiri i una sagrera. El bisbe va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. D'aquesta manera es va introduir a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 una nova donació és feta a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, bé que encara no es pot assegurar que hi visquessin en una comunitat organitzada. Fins el 1086 no es té constància de que aquesta comunitat existia. Sembla, doncs, possible que Berenguer Amalric i el seu germà Ricard varen establir una comunitat canonical pels mateixos anys en què hom volia dur a terme la reforma de la canònica catedralícia de Vic. Segurament, a causa de la no acceptació de la vida regular a Vic, els dos germans, el 15 de gener de 1095, per tal d'assegurar la continuïtat de la vida canonical a l'església de Sant Tomàs, varen cedir el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona, la comtat de Besalú. AA.DD (1984:175) Poc després de feta aquesta donació es devia acabar la construcció de la nova església de sant Tomàs, reedificada des dels seus fonaments i a expenses de Berenguer Amalric i el seu germà Ricard, en honor de Sant Tomàs, prop del Riudeperes. La consagració de l'església tingué lloc el 4 de novembre del 1095. AA.DD (1984:176) El monestir de Sant Tomàs tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, i dels del segle XIV foren els seus únics feligresos. Els primers grans protectors foren els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament membres del llinatge dels Riudeperes, que li feren nombroses donacions fins a principis del segle XII a Osona i a Artés. La família Riudeperes, a més del casal o residència prop de Sant Tomàs, tenia diverses cases o graners a la seva sagrera, segons consta a la documentació familiar. Aquesta família es traslladà al Vallès, i s'extingí als vols del 1390. A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un acrosoli del claustre renaixentista entorn al 1916.</p> | 41.9321500,2.3024700 | 442171 | 4642478 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43686-foto-08037-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43686-foto-08037-28-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 93|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 43679 | Comunidor de Sant Martí de Riudeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunidor-de-sant-marti-de-riudeperes | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. GUDIOL RICART J.A. GAYA NUÑO (1948) Escultura i arquitectura románicas. Vol V. Ars Hispaniae. Ed. Plus-Ultra. Madrid. Pàg. 68 JUNYENT E (1975) Catalunya romànica. L'arquitectura del segle XI. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Barcelona. Pàgs 281-282. JUNYENT I SOBIRÀ E (1945-952) Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vic. Separata de la hoja parroquial. Vic. MONTLLÓ I BOLART J (1996) Rectoria de Sant Martí de Riudeperas. Osona. Ed. Pleniluni. Barcelona PLADEVALL A (1955-1957) La Parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufraganea de San Martín de Riudeperes a 'Ausa'. Vol II. Vic. Pàgs. 246-258</p> | XIII | <p>Cos de planta rectangular i planta baixa cobert a dues vessants, amb el carener perpendicular a l'entrada, que es troba ubicat a pocs metres de la cantonada nord-oest de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes. Aquest cos cobreix el darrer tram del camí d'accés a l'església, protegint l'entrada, i s'ha aixecat en sentit nord-sud. La construcció es troba realitzada en mur de mamposteria irregular, amb alguns trams, especialment els de les cantonades, reforçats amb carreus quadrangulars i rectangulars més ben tallats. S'observen restes d'un arrebossat fet amb morter, que recobreix l'exterior de l'edifici. Estructuralment, compta amb tres trams de murs que delimiten l'espai interior, sobre els quals recau la teulada superior, deixant obert el cantó sud del cos, que dóna accés directe a la petita plaça, que s'escau davant del portal d'accés a l'església parroquial. L'accés al comunidor es fa des del cantó nord, i es troba precedit d'un seguit de quatre graons que permeten arribar a una porta molt senzilla, formada per un arc molt rebaixat, fet amb carreus rectangulars disposats a sardinell amb un fals regràs. L'interior del portal es protegeix amb una reixa metàl·lica. L'arrebossat exterior només deixa intuir la composició real d'aquest portal. Als murs de llevant i ponent s'obren sengles finestres rectangulars, rematades a la part superior per arcs molt rebaixats. El mur del cantó de migdia no existeix, quedant el comunidor obert per aquest sector. A l'interior del comunidor s'observa la presència de l'embigat de suport sobre el qual recau la teulada, així com la mateixa teulada. També destaca la presència de dos bancs correguts, adossats als murs de llevant i ponent de l'edifici.</p> | 08037-21 | Entorn rural de Calldetenes Esglesia de Sant Martí de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>La història d'aquest cos arquitectònic, es troba estretament lligada a la de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes. Sant Martí de Riudeperes fou la primera església del municipi i va donar nom al poble fins el 1962. El lloc de Riudeperes apareix el 888, quan els esposos Ermenald i Sufícia van vendre unes terres i un hort a Geraduard la seva muller Segereda, que afrontaven a migdia amb el 'Riodeperas'. Altres documents dels segles X i XI anomenen el lloc com a Rivo Pretrarum, i tot sembla indicar que l'origen etimològic vol indicar un riu de pedres 'Rivo Petrarum' en al·lusió a la riera coneguda actualment com a torrent de Sant Martí. L'església de Sant Martí no apareix documentada fins el 1050 en l'acta de consagració de l'església de Sant Julià de Vilatorta, en la qual el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, es reservava els drets sobre l'església de Sant Martí de Riudeperes que acabava de consagrar. La vinculació amb Sant Julià de Vilatorta es mantingué fins als nostres dies, figurant com a sufragània, malgrat que a vegades apareix documentada com a parròquia. Malgrat aquesta dependència, l'església sempre féu les funcions de parròquia, ja que tenia els seus fidels, i aglutinava els habitants de la majoria de les cases que avui són del terme municipal. Els orígens d'aquest comunidor, es troben estretament relacionats amb aquesta funció de cohesió, vinculació social i identificació territorial que la parròquia oferia als habitants dels masos propers, creant un sentit de comunitat independent. La necessitat de tenir un espai per reunir-se i tractar els temes que els afectaven en comú, va fer que s'optés per l'aixecament d'aquest cos al costat de l'església, ja que segurament, l'ofici religiós celebrat els diumenges a l'església parroquial, era la única oportunitat que els habitants d'un terme, predominantment dispers, tenien per trobar-se. Documentalment, aquest comunidor es troba documentant a partir del segle XIII, moment en el qual encara convivia amb algunes cases situades al voltant de l'església, i per tant, prop del comunidor, i que formaven part de la sagrera. Cal pensar que com a tal, exercí les seves funcions fins el segle XVII, quan el nucli concentrat de Calldetenes començà a prendre cos, i centralitzà les funcions de govern de la comunitat. A partir d'aquell moment passà a ser l'atri que precedia l'accés a l'església.</p> | 41.9275300,2.3073000 | 442567 | 4641962 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43679-foto-08037-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43679-foto-08037-21-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 43723 | Torrent de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-sant-marti | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | <p>Curs fluvial permanent que recorre el terme municipal de Calldetenes en sentit est-nordoest. És sens dubte el curs fluvial més important del terme, on desguassen la resta de torrents del municipi: Sant Marc i la Sauleda. Originalment, aquest torrent neix al terme de Sant Julià de Vilatorta, a la zona de les set fonts, on rep el nom de riera de Sant Julià; al passar sota el pont de la casa Alta-Riba, comença a rebre el nom de torrent de Sant Martí, per la seva proximitat a l'església. Des d'allà discorre vers al N-O passant a tocar de l'església de Sant Martí. Travessa de forma canalitzada la C-25, per ressorgir de nou a l'alçada del Molí de Rosanes i vers el Pujol. Finalment, desguassa al riu Gurri. La seva presència, especialment al tram ubicat entre l'església de Sant Martí i el casa d'Altarriba, ve determinada per la presència d'una vegetació a les dues ribes de caràcter fluvial, més humida que la de l'entorn, amb la presència d'albers, sanguinyols, roldors i esbarzers. També s'hi compten salzes, pollancres, plàtans i freixes. A l'alçada de l'església de Sant Martí, s'ubica la font de Sant Martí, que rep el nom del torrent. Aquest torrent, ha estat durant segles el cabdal que va fer funcionar els nombrosos molins de la contrada: Molí del Nadal, de la Calvaria, de Rosanes, de la Frontera, etc. No és estrany, per tant, que el seu curs presenti nombrosos testimonis d'aquesta activitat industrial: cadiretes, recs, rescloses, basses, etc.</p> | 08037-65 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Aquest riu apareix esmentat documentalment per primer cop el 948, quan Esclua i la seva esposa Ingilrada vengueren a Borrell cases i terres situades en el castell de Sant Llorenç, a la vila Heures, que afrontaven a cerç amb el riu anomenat Riudeperes. La proximitat de l'església de Sant Martí de Riudeperes va fer que finalment adoptés el nom de Torrent de Sant Martí.</p> | 41.9270300,2.3075300 | 442586 | 4641906 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43723-foto-08037-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43723-foto-08037-65-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 43724 | Torrent de la Sauleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-sauleda | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | <p>Curs fluvial que discorre i travessa el terme municipal de Calldetenes des del S-E en direcció al N-O. Neix al terme de Vilalleons, i entra al terme municipal de Calldetenes a l'alçada del mas de la Sauleda, amb qui comparteix el nom. Des d'aquí discorre en sentit N-O, travessant la C-25 fins a les immediacions de la casa de la Frontera, on desguassa al torrent de Sant Martí. La presència d'aquest torrent és notable al seu pas per reunir al seu voltant una vegetació més humida que contrasta a l'entorn dels camps conreats. Aglutina vegetació bàsicament de ribera, especialment pollancres, albers i sobretot salzes. Prop de la casa de la Sauleda compta amb una font que rep el mateix nom.</p> | 08037-66 | Entorn rural de Calldetenes | <p>Tot indica que el nom del torrent té els seus orígens en la presència abundant de salzes que devien agrupar-se en una formació boscosa anomenada sauleda. Aquest tipus de bosc va donar nom també a la casa propera. Actualment, aquest tipus d'arbre és testimonial.</p> | 41.9185800,2.3077100 | 442593 | 4640968 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43724-foto-08037-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43724-foto-08037-66-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 43730 | Torrent de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-sant-marc | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | Aquest torrent ha sofert algunes transformacions afectat per la creixent urbanització del nucli de Calldetenes, d'altra banda, el entorns del torrent a tocar del poble es troben poc cuidats. | <p>Curs fluvial que travessa el terme de Calldetenes en sentit S-N. L'actual torrent neix a les vessants del turó de Sant Marc, a l'extrem sud del municipi. Des d'allà es dirigeix vers el nucli urbà de Calldetenes, que travessa de forma canalitzada, i torna a sorgir als Plans de l'Aragall, per desguassar al torrent de Sant Martí, poc abans de morir al riu Gurri. Es tracta d'un torrent de molt poc cabdal, que pateix greument els efectes de la sequera estiuenca. La vegetació de l'entorn és molt poc abundosa, reduint-se a joncs, esbarzers, i altre tipus d'arbusts ocasionals.</p> | 08037-72 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>El nom de Torrent de Sant Marc, ve sens dubte donat pel seu naixement al peu de la serra de Sant Marc. Els habitants de Calldetenes donaven diferents noms al torrent, en funció del tram; entre la Serra de Sant Marc i la font de la Boga, era conegut amb el nom de torrental; entre la Font de la boga i les Adoberies, era conegut com torrent de les Adoberies; i entre les Adoberies i el final del torrent, era conegut com el torrent d'en Met Vilar.</p> | 41.9257900,2.2905800 | 441179 | 4641780 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43730-foto-08037-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43730-foto-08037-72-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 43731 | Desmai del Molí del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desmai-del-moli-del-pujol | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XX | Els propietaris del molí del Pujol tenen cura d'aquest exemplar. | <p>Desmai de grans proporcions situat a la riba del torrent de Sant Martí, a tocar de la casa del molí del Pujol. Es tracta d'un salze en la seva varietat de desmai (Salix babylonica), de la família de les saliàcies. El nom de salix és el nom llatí de salze. Babylonica fa referència a una falsa procedència de Babylonia. En realitat, es tracta d'un arbre de ribera originari d'Àsia Central que va ser introduït a Europa a mitjans del segle XVIII. Es tracta d'un arbre caducifoli de creixement ràpid que rarament supera els 15 m d'alçada. La capçada és densa i té forma hemisfèrica i port pèndul. El tronc és gruixut i sinuós i les branques estan corbades cap avall. Les branques joves són primes i flexibles i penjants, de tal manera que a vegades arriben a tocar a terra. L'escorça és lluent i de color marró vermellós o groguenc (quan és vella és de color marró fosc), amb solcs longitudinals. Les fulles són simples i estan en disposició esparsa. El seu limbe és molt longitudinal i mesura entre 8 i 15 cm de llarg, és estretament lanceolat i acabat en punta molt aguda, i té el marge finament serrat. És de color verd clar a l'anvers i verd grisenc al revers. La nervació és molt aparent. Les flors no tenen pètals ni sèpals, i es disposen en inflorescències laterals, cilíndriques i corbades. La floració es produeix de març a maig, justament amb la brotada de les fulles. Els fruits són càpsules còniques que estan agrupades formant espigues. De maig a juny maduren, alliberant llavors minúscules que són transportades pel vent. La propagació es fa de forma natural, i ocasionalment a partir de tiges. Artificialment, es pot fer a partir d'esqueixos. Necessita sòls humits i acostuma a créixer a les riberes dels torrents i rius. Viu perfectament en terrenys inundats.</p> | 08037-73 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Els propietaris del molí del Pujol recorden la seva existència des d'almenys la dècada del 1940.</p> | 41.9295900,2.2928500 | 441371 | 4642201 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43731-foto-08037-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43731-foto-08037-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 43719 | Les Adoberies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-adoberies | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIX | L'edifici es troba actualment abandonant en un avançat estat de degradació | <p>Edifici aixecat a les afores del que era el nucli antic del poble de Calldetenes, a tocar del torrent de Sant Marc. Es tracta d'una construcció aixecada en part en pedra -conformant un carreuat molt irregular-, i part en maó, especialment al sector de la façana de ponent, alguns trams de la façana de llevant i la galeria del primer pis de migdia. Tot el conjunt mostra restes d'un arrebossat molt deteriorat fet amb morter de calç. La teulada és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba encarada a ponent. En línies generals, l'edifici mostra diferents fases constructives, producte d'ampliacions, efectuades segurament en direcció al nord, paral·leles a curs del torrents; però té un aspecte unificat. D'altra banda, cal assenyalar també que l'asfaltat del carrer i la construcció i pavimentació de les voreres actuals, ha fet que l'edifici quedi una mica enclotat en referència a l'alçada actual del carrer. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba encarada a ponent, i actualment es tracta d'un espai pràcticament cobert de vegetació, i sense accés directe des del carrer. Es detecta la presència de les restes d'un antic cobert de planta baixa, adossat en perpendicular i cobert a dues aigües al sector de migdia d'aquesta façana, actualment enderrocat, i que seguia paral·lel a la línia del carrer. Al centre de la façana s'obren dos portals allindats que donen accés a l'interior de l'edifici. La façana de migdia és la que es troba actualment en paral·lel a la línia de carrer, i s'obre amb un finestró rematat amb un arc de mig punt. Al primer pis destaca la presència d'una finestra i una galeria, situada directament sota l'embigat de la coberta i protegida per una barana metàl·lica. Actualment, aquesta galeria només s'obre a migdia, ja que al cantó de llevant ha estat tapiada amb maó. La configuració d'aquesta galeria és inclinada, de tal manera que la cantonada sud-est de l'edifici no existeix. La façana de llevant segueix paral·lela al curs del torrent de Sant Marc, que en aquest tram era conegut com el torrent de les Adoberies, i s'obre amb un seguit de tres finestres quadrangulars a la planta baixa, i tres finestres similars al primer pis. Al nord hi ha diferents cossos que envolten la casa formant un espai on hi havia l'antiga era.</p> | 08037-61 | Nucli urbà de Calldetenes. Pg. Adoberies, s/n (08506 Calldetenes) | <p>Es tracta d'un edifici aixecat als afores del que era l'antic nucli urbà de Calldetenes, segurament al llarg del segle XIX. Originalment es tractava d'una masoveria pertanyent al Verdaguer. Informació oral procedent del propietari d'aquesta casa va indicar que tenia associada la propera bassa del blanqueig. Fins a principis del 2004, fou habitada per masovers, que finalment, degut a les pèssimes condicions de ll'habitatge, el van abandonar. Segons informació oral procedent dels estadants, en aquesta edificació hi hagueren tres habitatges, i havia estat destinada al negoci del curtit de pells. Aquí era on s'adobaven les pells, que després eren esclarides a la propera bassa del blanqueig. Malgrat tot, aquesta afirmació no ha pogut ser comprovada, ja que no queden restes d'aquesta activitat. Al costat de la casa es troba el que fou un dels pous principals d'abastiment d'aigua del nucli urbà de Calldetenes. L'ajuntament havia comprat les aigües de pou de les Adoberies el 1959.</p> | 41.9274600,2.2863000 | 440826 | 4641969 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43719-foto-08037-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43719-foto-08037-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43719-foto-08037-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43716 | El Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-1 | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI-XVII | El darrer any la casa ha sofert una restauració important que ha afectat sobretot a les façanes exteriors -arrebossant-les- i a la terrassa de ponent, que s'ha cobert. | <p>Edifici de caire rural format per la casa principal que conforma el mas, el conjunt de coberts que l'envolten i una cabana, constituïnt tots plegats la unitat del que es coneix com a mas Verdaguer. La casa pròpiament dita és una construcció de planta en forma de L invertida, edificada aprofitant el desnivell del terreny en baixada. En realitat, es tracta de la suma de dos cossos, corresponents segurament a dos períodes constructius; un cos quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, de planta baixa i primer pis, encarada a migdia; i un altre cos de planta rectangular, de grans dimensions, que s'adossa al mur de ponent del cos primigeni. Aquest cos és de planta baixa primer i segon pis, i ha estat engrandit en successives etapes fins a unir-se amb els coberts de migdia i la cabana, conformant una façana de ponent d'una llargada extraordinària. Aquest cos es cobreix amb una teulada inclinada a ponent, i compta amb un pas soterrat format per una gran volta de diafragma, que connecta el pati d'entrada de migdia amb la façana nord, i que servia pel trànsit rodat de carros i per tenir accés directe a les corts. A la cantonada S-O del cos quadrangular, s'aprecia una cantonada de pedra molt ben treballada, que indica que al seu dia la cantonada exterior de la casa fou aquesta, i que el cos rectangular va sorgir del cobriment dels estables i de l'aixecament d'un primer pis a sobre, que s'integrava amb la resta de la casa. Tota la construcció és feta amb mur de mamposteria irregular, amb les cantonades i obertures de portes i finestres reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars més ben tallats. Tot l'edifici, a excepció de les cantonades i les portes i finestres, ha estat arrebossat exteriorment amb ciment pòrtland i pintat recentment amb color ocre. La façana principal és orientada a migdia, i es troba precedida d'un petit pati tancat, al qual s'adossen coberts i dependències. Aquest pati, que resulta inclinat, té com a terra la roca que emergeix del terreny. L'entrada principal és per un portal rematat a la part superior per un arc molt rebaixat. L'arrebossat no permet apreciar si és fet amb una llinda monolítica o amb dovelles. Al costat s'ubica una altra porta, allindada. Al primer pis es situen tres finestres quadrangulars. A l'angle encarat a llevant que conforma el pati interior de migdia, es situa un altre cos de casa producte d'ampliacions posteriors. És de planta baixa, primer i segon pis, i es té accés mitjançant una porta allindada. Al primer i segon pis s'obren dues finestres per pis de mides i models diferents. La façana de ponent pertany al cos rectangular de la casa. És de planta baixa, primer i segon pis, i es troba intercalat per un seguit de finestres quadrangulars, a l'alçada del primer i segon pis. D'aquesta façana destaca un terrat, ubicat al mig de la façana, que sobresurt com un cos annex, i que es converteix a l'alçada del primer pis en un terrat. Les darreres reformes de la casa han cobert aquest terrat amb una teulada inclinada. L'accés a dit terrat es realitza mitjançant dues portes allindades sense cap decoració afegida. La façana nord resulta de la unió dels dos cossos de la casa. Destaca l'existència d'una gran arcada de mig punt a la planta baixa, al cantó de ponent, que dóna accés a un espai utilitzat com a corredor que donava accés a les corts i permetia l'entrada de carros per aquest cantó de la casa. Al primer pis de la façana destaca l'obertura de diverses finestres quadrangulars de mida petita. La façana de llevant de la casa pertany a la façana de llevant del cos quadrangular. Es troba precedida per un petit terrat que s'adossa a l'alçada del que era el primer pis de la casa. Al trobar-se feta en desnivell, aquest primer pis resulta a peu pla del terreny. Actualment, aquest terrat es troba obert i permet l'accés directe a l'interior de la casa. L'accés es realitza mitjançant una porta adintellada que duu la data gravada de '1770'.</p> | 08037-58 | Entorn rural de Calldetenes Mas El Verdaguer s/n (08506 Calldetenes) | <p>Els orígens del mas Verdaguer cal cercar-los, com gairebé en totes les masies de la zona, entre els segles XI-XII. Si bé durant el segle XIII passà per moments delicats, a partir del segle XIV va anar adquirint propietats fins a convertir-se en una de les cases més importants del poble. La primera notícia documental prové del 1254, en què els Verdaguer van vendre a Bernat Saobert i a la seva esposa Maria una peça de terra del mas Formigons. Durant el segle XIII també es van realitzar altres compres. (VILAMALA, 2002: 113) Al 1314 hi localitzem una pubilla al mas, Guillema, filla de Joan Verdaguer. Malgrat tot, durant aquells anys sembla com si al Verdaguer hi visquessin dues famílies, ja que també localitzem a Andreu Verdaguer realitzant compres de terres. Tanmateix, el patrimoni anà creixent, i entre el 1315 i el 1368 la família va adquirir noves peces de terra, entre d'altres les terres del mas Tomàs jussà, que pertanyien al mas de la Frontera. (VILAMALA, 2002: 113) Malgrat tot, la trajectòria econòmica va ser diversa, ja que al segle XVI es van veure obligats a arrendar diverses peces de terra. El 1566 els Verdaguer van establir a Gabriel Comerma, del mas Campàs de Sant Martí, en una peça de terra al lloc anomenat el 'Cap de Call de Tenes', allà on es trobaven els camins de Sant Julià i Sant Tomàs, i on posteriorment hi hauria el poble de Calldetenes. El 1570 van llogar les herbes i pastures a Joan Espina, i el 1595 van arrendar a Gabriel Tona la Coromina del Verdaguer. (VILAMALA, 2002: 113) La família actual continua mantenint el cognom, i ha seguit la línia hereditària sense interrupcions. A mitjans del segle XX, part de les propietats de la finca van ser venudes, i actualment són ocupades pels nous espais urbanitzats del nucli de Calldetenes.</p> | 41.9265900,2.2939200 | 441457 | 4641867 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43716-foto-08037-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43716-foto-08037-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43716-foto-08037-58-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) L'obertura del terrat des del camí de ponent fou realitzada en el període del 1936-1939, ja que els propietaris de la casa acolliren a diverses famílies durant la Guerra, a les quals van destinar aquest espai de la casa, i van pretendre que tinguessin una entrada independent. A migdia de la casa, però de forma adossada, s'ubica la cabana de la casa. Es tracta d'una construcció realitzada en mur de mamposteria irregular sense arrebossar. Es cobreix amb una teulada a dos vessants, i s'obre a llevant amb una gran arcada de mig punt. Era utilitzada com a espai per guardar carruatges, ferratge i altres estris agrícoles. Interiorment, la casa conserva bona part de la seva estructura original, especialment al cantó de llevant. Destaca la presència d'un petit oratori situat al segon pis de la façana nord. Per la seva composició arquitectònica, cal pensar que es tracta d'una casa aixecada en diverses etapes constructives. Cal pensar que inicialment s'aixeca el cos quadrangular de la casa, segurament cap al segle XVI. A ponent de la casa devia aixecar un grup de corts i coberts de planta baixa disposats en paral·lel a un metre escàs de la casa. Possiblement, entorn al segle XVIII la casa s'eixampla construint un gran cos rectangular que s'adossa a ponent de les antigues estructures, incorporant les quadres a la planta baixa, i aixecant-se amb un primer i segon pis. Cal pensar que potser a principis del segle XX s'adossà un terrat a la façana de ponent, i s'amplià la casa en sentit de migdia, fins a empalmar amb la cabana. El propietari de la casa conserva fotografies de la dècada del 1940. En aquestes fotografies, sense l'arrebossat actual, encara poden apreciar-se els forats de bala, molt nombrosos a la façana de ponent. Durant el conflicte de la Guerra Civil (1936-1939), la casa es veié situada enmig d'una batuda de l'exèrcit nacional -enclavat a Calldetenes- contra la casa de la Frontera -situada a llevant del Verdaguer. És per això que la casa es trobà just enmig de les posicions rebent tots els impactes de les bales de l'exèrcit nacional. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43664 | Casa del carrer Gran núm. 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-gran-num-9 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Aquest edifici ocupa l'espai de la cantonada entre el carrer Gran i l'inici del carrer Sant Tomàs. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. La construcció de l'edifici es fa amb mur de paredat irregular, amb les cantonades i obertures constructives reforçades per carreus de mida més gran. Aquest aparell és apreciable a la façana de ponent, ja que l'edifici que s'hi adossava en aquests moments no hi és, deixant el solar buit i la façana a la vista. La façana principal es troba orientada a migdia, i forma part de la línia de façanes que configura el carrer Gran del nucli de Calldetenes. Es tracta d'una façana arrebossada i pintada en color blanc. La planta baixa resta oberta amb dos portals arquitravats oberts recentment per adequar el local comercial que ocupa els baixos. Al mig dels portals s'obre una finestra que ocupa l'espai central de la façana. Es tracta d'una finestra que conserva alguns dels elements originals, com és el cas de la llinda monolítica de pedra superior. Al primer pis s'obren tres finestres rectangulars arquitravades rematades a la part superior amb llindes monolítiques, i que es recolzen amb ampits motllurats. Cal pensar que inicialment es tractava d'una casa exempta, ja que s'observen obertures constructives a la façana de ponent. Es tracta de finestres quadrangulars amb ampits, ben treballades, que posteriorment foren tapiades a l'adossar un edifici al costat. Compta amb llindes gravades amb les dates de 1666 i 1769.</p> | 08037-12 | Nucli urbà de Calldetenes. Carrer Gran núm.9 (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que ens trobem davant d'una de les cases més antigues del nucli urbà de Calldetenes, aixecada entorn al 1666. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer Gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Com es pot apreciar a través de les dates conservades a la casa, i per la seva ubicació, es tracta d'una de les primeres cases aixecades que configuraren la fisonomia del carrer Gran, i l'inici del carrer Sant Tomàs. Actualment, la casa es coneguda com 'El cruixent', amb una tradició històrica i comercial dins del ram de l'hosteleria.</p> | 41.9254100,2.2833100 | 440576 | 4641743 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43664-foto-08037-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43664-foto-08037-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43664-foto-08037-12-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al llistat de les normes subsidiàries de l'Ajuntament de Calldetenes apareix com a casa del carrer gran núm. 19 | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43661 | Casa de la plaça Vella núm. 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-vella-num-8 | <p>AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. L'edifici es troba construït en mur de mamposteria irregular amb les cantonades i obertures reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats. La façana principal, orientada al nord i que dóna a la plaça, es troba arrebossada amb morter i pintada de color blanc, deixant a la vista els carreus que reforcen portes i finestres. La façana principal, orientada a la plaça, és molt simètrica, i es troba oberta al mig de la planta baixa amb un portal arquitrabat rematat amb una llinda monolítica que duu gravada la inscripció següent: 'Simon Parareda, 1681' . A banda i banda del portal s'obren dues finestres rectangulars allindades, que es recolzen sobre ampits motllurats. Al primer pis s'obren de forma simètrica tres finestres rectangulars, una central de mida més gran, i dues laterals més petites, que presenten les mateixes característiques constructives de la casa. Es tracta de finestres rematades a la part superior per una llinda monolítica, amb els brancals formats per carreus ben escairats, i ampits motllurats. Al segon pis es repeteix el mateix esquema d'obertures, però les mides de les finestres són inferiors. Els esforços decoratius de la casa es concentren a la façana principal, ja que la façana posterior de migdia resulta inapreciable, degut a que s'hi adossa un altre edifici. El mateix passa a façana de ponent, que es troba adossada a la casa veïna. La façana de llevant té adossada una casa de planta baixa, i permet apreciar part del primer i segon pis, on s'observen dos finestrons oberts en un període més modern.</p> | 08037-9 | Nucli urbà de Calldetenes . Pl. Vella, núm. 8 (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que la data del 1681 pot ser considerada com a data fundacional de la casa. En aquest cas, ens trobaríem davant d'una de les cases més antigues del nucli urbà de Calldetenes. La casa sembla haver pertangut des dels seus orígens a la família Parareda, trobant-se de forma continuada en mans de la mateixa línia familiar. Cal pensar que l'aixecament d'aquesta casa en aquest indret respon a l'impuls urbanitzador del nucli de Calldetenes al segle XVII, però la seva ubicació es troba més lligada a l'existència de l'església parroquial com a referent urbà que al carrer Gran, al qual es troba d'esquena. Estructuralment, la casa conserva el seu aspecte original, havent estat adaptada interiorment a les necessitats modernes d'una vivenda.</p> | 41.9256300,2.2839000 | 440625 | 4641767 | 1681 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43661-foto-08037-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43661-foto-08037-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43661-foto-08037-9-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43672 | Casa del carrer Gran núm. 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-gran-num-18 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de planta quadrangular entre mitgeres integrat dins la línia de façanes que conforma el carrer Gran de Calldetenes. Es tracta d'un edifici cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, sobresortint en alçada als dos edificis veïns. La façana principal es troba encarada al nord, seguint la línia del carrer Gran. S'obre amb dos portals situats a la planta baixa, que ocupen pràcticament tota la façana. Es tracta de dos portals rematats a la part superior per dues llindes monolítiques de pedra. Al primer pis, s'obren dues finestres quadrangulars de diferent mida, i al segon pis dues finestres quadrangulars, fetes en un moment posterior. La façana posterior no és apreciable, a causa de l'entramat urbà. El parament constructiu podria ser mur de mamposteria irregular, però no s'aprecia a causa de l'arrebossat posterior de la façana. Aquest arrebossat deixa veure les llindes i els brancals originaris de la casa, fets amb llindes monolítiques i carreus ben escairats.</p> | 08037-14 | Nucli urbà de Calldetenes Carrer Gran núm. 18 (08506 Calldetenes) | <p>L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. La casa que actualment es correspon amb el núm. 18 podria tenir els seus antecedents al segle XVII-XVIII, malgrat que ha estat modificada posteriorment. Inicialment podria haver-se tractat d'una casa de planta baixa, primer pis i pis sota teulada. Cal pensar que en un moment posterior, segurament durant la dècada del 1970, el pis sota teulada fou aixecat convertint-se en un segon pis, i s'obriren les finestres noves.</p> | 41.9253300,2.2828900 | 440541 | 4641734 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43672-foto-08037-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43672-foto-08037-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43672-foto-08037-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | En la numeració antiga aquesta casa es corresponia amb el núm. 20. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43749 | Casa del carrer Gran núm. 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-gran-num-8 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | Actualment es troba deshabitada, i malgrat que el seu estat de conservació és bo, aquest accelera el seu deteriorament. També corre el perill de ser enderrocada per tal d'aprofitar el solar per noves construccions. | <p>Edifici de planta quadrangular entre mitgeres, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer pis i pis sota coberta. La seva orientació es fa en sentit nord-sud, amb la façana principal encarada al nord, formant part de la línia de façanes que conforma el carrer Gran del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'una construcció feta segurament amb mur de mamposteria irregular amb les cantonades i les obertures reforçades per carreus quadrangulars més ben escairats, però en realitat no s'aprecia ja que la casa es troba arrebossada i pintada en color blanc. La planta baixa s'obre amb un portal arquitravat situat lleugerament desviat a l'esquerra. Els carreus que el conformen es troben pintats, per tant, no es pot apreciar si la llinda superior és de pedra i monolítica o és feta amb altre tipus de material. Al cantó esquerre s'obre una finestra quadrangular enreixada. Aquest portal es troba protegit per una porta feta amb llistons de fusta i pintada de color marró, a l'igual que el sòcol, que sembla original. A la dreta del portal principal s'obre una altra porta, de construcció més recent, segurament durant les darreres dècades del segle XX, que dóna accés a un comerç obert als baixos. Destaca la presència d'un sòcol pintat de color marró fosc, que recorre tota la façana. Al primer pis s'obre un balcó central, que permet observar els carreus que reforcen l'obertura. Compta amb una barana de reixa i una peanya motllurada. A la dreta s'obre una finestra quadrangular, rematada a la part superior per una llinda monolítica i carreus quadrangulars als brancals. Al pis sota teulada s'obren dos finestrons de similars característiques. La façana posterior i les laterals no poden observar-se, ja que es tracta d'un edifici entre mitgeres integrat dins la xarxa urbana de Calldetenes.</p> | 08037-91 | Nucli urbà de Calldetenes. C/Gran núm. 8 (08506 Calldetenes) | <p>Malgrat que no es compta amb cap data gravada que indiqui l'any de construcció de la casa, cal pensar que es tracta d'un edifici aixecat en un moment molt proper al veí edifici del núm. 6 amb el qual afronta, ja que ambdues tenen característiques constructives similars i un aspecte molt semblant. Caldria, doncs, suposar que estem davant d'un edifici que pot ser situat cronològicament durant la segona meitat del segle XVIII. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça, la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Si bé el carrer Gran es trobava ja plenament consolidat al segle XVII, bona part de les seves edificacions pertanyen al segle XVIII, especialment les corresponents als extrems del carrer, la qual cosa indica el seu creixement durant aquest període.</p> | 41.9252400,2.2833700 | 440581 | 4641724 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43749-foto-08037-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43749-foto-08037-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43749-foto-08037-91-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al llistat de les normes subsidiàries de l'Ajuntament de Calldetenes apareix com a casa del carrer gran núm. 36 | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43717 | Masoveria de la Calveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-la-calveria | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIX | Actualment es troba deshabitada i es troba mancada d'algunes reformes de manteniment bàsiques, sobretot a nivell de teulada. | <p>Edifici de planta quadrangular, que s'ha aixecat aprofitant un lleuger desnivell del terreny. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primer pis, i pis sota teulada, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Cal destacar que els voladissos de la teulada són més amples a llevant que a ponent, oferint un aspecte de teulada asimètrica. La construcció és feta amb mur de paredat disposat molt irregularment, sense rastre d'arrebossats exteriors. Les cantonades i les obertures s'han reforçat amb carreus quadrangulars i rectangulars més ben disposats. La façana principal es troba encarada a llevant, i l'accés es realitza mitjançant un portal cobert per una llinda monolítica, que es recolza sobre uns brancals fets amb carreus rectangulars ben tallats. A la llinda s'observa la data del 1817. Al costat d'aquest portal, s'obre una finestra quadrangular protegida per una reixa, que sembla donar ventilació a una zona destinada a corts. La vivenda es troba a l'alçada del primer pis, i s'obre a la façana principal amb dues finestres quadrangulars amb ampits que sobresurten en voladís. La façana nord s'obre amb dues finestres, una al primer pis i una altra al pis sota teulada, i amb un finestró a la planta baixa. A la façana de migdia s'adossa un cos rectangular cobert a dues aigües destinat al que sembla haver estat una cabanya. Sobre la teulada s'aprecia una petita finestra a nivell del primer pis de la casa. A la façana de ponent s'obren tres finestres, dues a la planta baixa protegides amb reixa, i una al primer pis, reforçada amb un ampit.</p> | 08037-59 | Entorn rural de Calldetenes Mas La Calvaria s/n (08506 Calldetenes) | <p>La història d'aquest edifici va lligada a la història del mas de la Calveria, ja que en realitat es tractava d'una masoveria de les moltes que el mas tenia. El fet de que aquesta es trobi aixecada a tocar pràcticament del mas original, fa pensar que potser el lligam dels propietaris amb els masovers era més estret, i que potser la casa estava destinada a la família de cuidadors de la casa. Cal pensar que possiblement l'origen de la construcció pugui remuntar-se a finals del segle XVIII, i la data del 1817 es correspongui a alguna reforma o consolidació. L'any 1860 era coneguda com a Casanova de la Calvaria. Actualment segueix pertanyent al mas de la Calvaria, i es troba deshabitada.</p> | 41.9292000,2.3053500 | 442407 | 4642149 | 1817 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43717-foto-08037-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43717-foto-08037-59-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43699 | El Noguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-noguer | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XI-XVII | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular, amb restes d'arrebossat exterior en ciment sense pintar. És de planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia. L'accés es realitza mitjançant un portal adintellat ubicat actualment al centre de la façana. Cal pensar que el sector de ponent de la casa eren les antigues corts adossades a la casa principal, i que actualment han estat rehabilitades i integrades a l'edifici principal. És per aquest motiu que antigament el portal devia caure a l'extrem de ponent de la façana principal, i actualment cau al centre. Al primer pis s'obren un seguit de finestres emmarcades amb carreus quadrangulars més ben tallats. Cal pensar que en un moment d'ampliació de la casa, el primer pis sobre les corts fou integrat a la casa principal, obrint una eixida, tal i com s'aprecia a les fotografies antigues. Posteriorment aquesta eixida fou suprimida, i s'obriren finestres quadrangulars. Les façanes de ponent, llevant i migdia s'obren amb algunes finestres al primer pis. A llevant de la casa s'adossa un cobert amb teulada inclinada de moderna factura. A l'interior de la casa, destaca l'existència d'una antiga cuina que s'ha mantingut en la seva forma històrica original, conservant la gran xemeneia al centre, i un forn de pa.</p> | 08037-48 | Entorn rural de Calldetenes Mas el Noguer s/n (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que els orígens del mas el Noguer es remunten fàcilment als segles XI-XII, malgrat que la presència de la família no està documentada fins al darrer terç del segle XIII. La consolidació de la casa va començar a principis del segle XIV. El 1303 Ferrer de Sauleda venia a Pere de Noguer una trilla que dit Sauleda posseïa en dita parròquia, prop de la sagrera de Sant Martí, sota domini de Sant Julià de Vilatorta. L'expansió de les propietats de la casa es va produir a partir del 1308 amb Arnau de Noguer. L'any 1317 comprava a Galceran Espanyol les terres que tenia a Molfulleda i a un lloc anomenat Tolosa, que sumaven una gran quantitat de patrimoni. (VILAMALA, 2002: 106) El 1328 un cabaler de la família Noguer era establert a Vic, i el 1314 els Noguer van llegar al seu fill Pere, amb motiu del seu casament, el mas i totes les propietats, que es trobaven sota el domini de la pabordia de febrer de la catedral de Vic. El 1349 Arnau s'havia casat amb Guillema, i Bernat de Planes amb una de les germanes d'Arnau Noguer. (VILAMALA, 2002: 106) El seu fill, Bernat de Noguer, va continuar la línia ascendent de la casa. El 1353 va prendre possessió d'unes terres unides a la sagrera de Sant Martí, i el 1366 va incorporar noves terres procedents del mas Font. Entre el 1381 i el 1386 van incorporar noves terres, entre d'altres el mas Coma. (VILAMALA, 2002: 106) L'evolució general va ser la d'ampliar i mantenir només possessions al llarg del segle XV. A principis el segle XVI, l'herència va passar a mans d'una pubilla, que es va casar amb Bernat de Vilanova. L'edifici que s'observa possiblement té els orígens en un moment posterior, possiblement és producte d'una renovació de les estructures al segle XVII. Malgrat que es desconeix el procediment, segons informació oral procedent dels actuals propietaris, aquests asseguren que la casa va passar a ser una masoveria d'Altarriba. La família propietària actual són els antics masovers que van adquirir la propietat passada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).</p> | 41.9283800,2.3064500 | 442497 | 4642057 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43699-foto-08037-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43699-foto-08037-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43699-foto-08037-48-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al trobar-se ubicada al davant de l'església de Sant Martí de Riudeperes, la casa fou durant molt temps una mena d'hostal on es feien pans i coques per Nadal, i on la gent acostumava a anar a jugar a les cartes i a fer el tast de vins a la sortida de missa. Aquesta activitat va ser abandonada a la dècada del 1970. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43729 | La Vila Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-grossa | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII | La casa va ser restaurada els darrers anys abans de convertir-se en restaurant, modificant considerablement els espais interiors i adaptant-los als nous usos. | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció aixecada amb mur de mamposteria irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars més ben escairats. Cal destacar que les darreres reformes que es van efectuar a l'edifici per tal de convertir-lo en restaurant, van tenir com a conseqüència l'arrejuntat de bona part del parament exterior, que actualment presenta un aspecte molt uniforme. Compta amb planta baixa, primer pis i pis sota teulada. La façana principal de l'edifici es troba orientada a migdia, i s'obre amb un portal situat al cantó de ponent de la façana, rematat a part superior per una llinda monolítica. Aquesta llinda duu gravada la data del 1633. Al costat d'aquest portal s'obre una finestra quadrangular emmarcada per grans lloses. Al primer pis s'obren dues finestres també emmarades amb grans lloses, i recolzades sobre ampits llisos, col·locats durant la darrera restauració. Al pis sota teulada s'obre un petit finestró. Aquesta gran casa sembla haver patit una ampliació considerable de la seva superfície, de tal manera que sembla que el cantó de llevant de la casa és en realitat un cos afegit al nucli original. Possiblement es tracti d'un engrandiment de la superfície, fet possiblement al segle XIX, que obligà a aixecar una mica més la teulada, per tal d'unificar la casa en un sol cos. Aquesta ampliació fa que la façana de migdia sigui asimètrica. A l'extrem de llevant s'obre una finestra a la planta baixa, i una a nivell del primer pis, de dimensions superiors a la resta de les finestres de la façana. Aquest tram de façana, així com les finestres, queden protegides sota un teuladet, que s'adossa a la casa en sentit perpendicular, creant un espai sotacobert a l'entrada. Aquest teuladet enllaçava antigament amb un seguit de coberts que s'aixecaven al cantó sud-est de la casa, i que es perllongaven amb un mur de tancament que empalmava amb la cantonada sud-oest de la casa, creant un petit espai tancat en forma de pati interior, que precedia l'accés a la casa. L'accés a aquest espai es feia mitjançant un portal adintellat protegit per un teuladet obert al mur de tancament. Les reformes dutes a terme la darrera dècada, enderrocaren alguns d'aquests coberts, encara que han mantingut el mur de tancament que precedia la casa, tot i que ara ja no s'hi accedeixi a través d'ell. La façana de llevant s'obre amb un seguit de finestrons de petites dimensions, reforçats per carreus ben tallats. S'observa també la presència d'un porta allindada a l'extrem sud d'aquesta façana, que sembla ser producte de les darreres reformes. A la façana nord és on més s'aprecia la diferència entre aquests dos cossos unificats. Al cantó de llevant d'aquesta façana s'observa l'existència d'una porta allindada, precedida de dos graons, i dues finestres al primer pis. El cantó de ponent d'aquesta façana compta amb un cobert rectangular adossat a nivell de planta baixa, que es cobreix amb una teulada inclinada. Al primer pis s'observen dues finestres, i un petit finestró sota el carener de la teulada. La façana de ponent també compta amb algunes finestres obertes al primer pis, i un petit cobert de teulada inclinada adossat al cantó sud-oest d'aquesta façana. Malgrat les reformes, el mas ha mantingut la seva estructura original i bona part del seu aspecte primitiu.</p> | 08037-71 | Entorn rural de Calldetenes Mas vila Grossa s/n (108506 Calldetenes) | <p>És possible identificar els orígens del mas Vila Grossa amb els del mas Vila, del qual es localitzen notícies històriques des de ben antic. El primer document data del 1124, quan el paborde de Sant Tomàs de Riudeperes va establir a Alorvi i la seva esposa Maria, en un antic mas ja ocupat anteriorment, en un lloc anomenat la Vila. El 1185 Pere Vila i el seu fill Bernat van engrandir la propietat establint nous contractes de terres amb la pabordia. El 1203 els Vila es van establir en onze peces de terra més. (VILAMALA, 2002: 112) Pocs anys després, però, la nissaga dels Vila es va extingir i la propietat es va dividir, com sembla indicar-ho en un document del 1257, quan Joan, paborde de Sant Tomàs, va establir el mas a favor de Bartomeu Cortés i la seva esposa Guillelma. (VILAMALA, 2002: 112). A mitjans del segle XIII el mas Vila es va segregar en dos masos, Vila jussana i Vila sobirana. Un dels dos serà conegut com Vilafarta (potser es correspon a Vila grossa). Durant el segle XIV apareixen diversos documents que donen fe de l'existència del mas Vila, que tot i no especificar a quin dels dos es correspon, fan referència a la compra de terres i a l'adquisició de masos com el Guasch i el Comarenaula. El 1399 Ferrer Pujol i la seva esposa Maria de Vilacís es van instal·lar al mas Vila. En aquells moments el mas era propietat eminent de la pabordia de febrer de la Seu de Vic. (VILAMALA, 2002: 112) Durant el segle XV i XVI les notícies del mas són poques i no permeten fer cap conjuntura sobre la trajectòria que va seguir la propietat. (VILAMALA, 2002: 112) El mas Vila fou una de les poques cases que al llarg del segle XVII adquirí patrimoni, malgrat que no el va poder mantenir. Sembla que els Vila van diversificar les activitats agrícoles amb d'altres de comercials, i va establir aliances matrimonials amb pagesos benestants de la parròquia de Gurb. Sembla ser que va arrendar l'escorxador i va comprar diverses cases a Calldetenes. El 1699 els hereus del mas Vila eren menors. Finalment el 1705 era propietat de Francesc Martí, argenter de Vic. No hi han dades documentals, però possiblement fou al llarg del segle XVIII quan aquest mas passà a convertir-se en una masoveria propietat de la Calvaria, i així es mantingué fins al segle XX. Arquitectònicament, cal pensar en l'existència d'un nucli original de la casa, que es correspon al sector de ponent, que podria haver estat aixecat a mitjans del segle XVII sobre les restes de l'antic mas Vila farta. La data del 1633 es correspondria a aquest moment. Possiblement la manca d'espai va motivar a una ampliació del mas, afegint un tram nou de casa, que es traduiria en l'afegit d'un cos al llarg de tota la façana de llevant. Aquest afegit obligà a aixecar una mica la teulada, creant un pis sota teulada i una teulada comú. Podria ser que aquest fet tingués lloc a finals del segle XIX i es correspongués amb la data del 1895. La construcció de la C-25 i d'una rotonda a tocar del mas, va afavorir que s'hagi convertit en un restaurant, la qual cosa obligà a una important consolidació i restauració, modificant l'ús dels espais interiors.</p> | 41.9293300,2.3018400 | 442116 | 4642166 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43729-foto-08037-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43729-foto-08037-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43729-foto-08037-71-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43785 | Capella Fonda del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-fonda-del-cementiri | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta de la capella fonda que forma part del recinte del cementiri de Calldetenes; per tant, es troba formant part del mur de tancament perimetral que conforma el cementiri, com un cos perpendicular que sobresurt exteriorment del mur septentrional del recinte. La orientació de l'edifici és en sentit nord-sud. La façana principal es troba orientada al sud. Al mig dels murs de ponent i llevant, s'adossa el mur del cementiri, amb nínxols a banda i banda. La capçalera és quadrangular, sense cap absis que en sobresurti. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars ben tallats. La façana principal concentra bona part de la de decoració de l'edifici, ja que la connexió amb el mur i els nínxols de l'edifici impedeix donar la volta i contemplar la resta de murs de la capella. Es tracta d'una façana arrebossada i pintada en color rosa. L'accés es realitza mitjançant un portal allindat que duu inscrita la següent llegenda: 'LAUDETUR DOMINUS 1957'. Sobre aquest portal s'obre un finestró quadrangular, amb les cantonades rebaixades en angle recte. Interiorment, el finestral es transforma en una obertura octogonal, amb els vèrtexs arrodonits amb formes còncaves, que es rebaixa cap a l'interior. L'espai interior es troba protegit per una vidriera transparent sense cap decoració afegida. Com a element ornamental destaca la presència d'un esgrafiat en color blanc, que reprodueix una orla floral i vegetal, que envolta exteriorment el finestral, i que destaca cromàticament sobre el fons de color rosa. Corona la façana una creu encerclada de pedra que recau sobre un basament quadrangular. Aquest element es situa ben bé sobre el carener de la teulada, i forma un sol bloc de pedra. La resta de façanes de l'edifici són completament llises, sense cap obertura ni ornamentació. Interiorment, la capella es troba arrebossada i pintada en color blanc. Es cobreix amb tres trams de volta de canó, que es recolzen sobre arcs torals que recauen sobre un seguit de capitells motllurats llisos, que cauen sobre pilastres que s'adossen al mur. Entre tram i tram de volta, al mur s'hi adossa una arcada de mig punt. Ornamentalment, tant els arcs intermitjos entre els trams de volta, com els arcs torals, es troben pintats en color marró, destacant sobre el blanc de les parets. A l'altar major s'accedeix mitjançant tres graons, i es troba ocupat per un altar rectangular de pedra, que es recolza al mur, i es remata a la part superior amb dos graons, que podrien servir de basament a un retaule. En comptes de retaule, el mur es troba ocupat per una gran creu de fusta, amb ornaments de ferro als extrems. Destaca la presència d'una porta allindada oberta al mur de llevant, que dóna accés a una petita estança destinada a sagristia.</p> | 08037-127 | Camí del cementiri s/n (08506 Calldetenes) | <p>El primer cementiri de Calldetenes -independentment del de la parròquia de Sant Martí- fou el situat a l'entorn de l'església de la Mercè, però en el plaç de cent anys, aquest cementiri ja s'havia quedat petit. A banda d'això, per evitar contagis, a finals del segle XIX, una normativa va obligar als municipis a treure els cementiris dels nuclis urbans. A Calldetenes, el president de la Junta Provincial de Sanitat va manar: 'la clausura del actual cementerio por las pésimas condiciones que reúne, además de no tener la suficiente capacidad y estar situado en el centro de la población, cual circular encarga a la vez al Ayuntamiento que consigne en el presupuesto de este año la cantidad para el nuevo cementerio' VILAMALA (2002: 35) El nou cementiri es va inaugurar el 1895, i va ser finançat per subscripció popular recollida a través del rector. El 1933 es va intentar municipalitzar els dos cementiris existents, però fins el 1953 no es va signar el traspàs amb l'església, de manera que fins el 1954 l'ajuntament no es va fer càrrec del cementiri. El 1953 es van construir nous nínxols, i el 1956 es va començar a construir la capella fonda, que fou acabada l'any següent.</p> | 41.9291900,2.2873800 | 440917 | 4642160 | 1957 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43785-foto-08037-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43785-foto-08037-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43785-foto-08037-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'entrada al cementiri es troba presidida per una porta formada per una reixa metàl·lica que duu la data de 1894, que és l'any de finalització de la construcció. A l'interior del recinte del cementiri es localitza una creu de ferro, que es recolza sobre una base de pedra rectangular, que podria ser datada en el mateix moment. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43673 | Casa del carrer Gran núm. 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-gran-num-6 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, i la façana principal, encarada al nord, segueix la línia de façanes que constitueix el carrer Gran, dins del nucli urbà de Calldetenes. La planta baixa s'obre amb tres portals, un central i principal rematat a la part superior per una llinda monolítica en la qual s'inscriu la següent: 'año del senyor, 1758'. A ambdós costats s'obren dos portals rematats per un arc molt rebaixat, que semblen haver estat oberts durant una reforma posterior, segurament a mitjans del segle XX. Al primer pis, sobre el portal principal, s'escau un balcó que es recolza just sobre la llinda monolítica, protegit per una barana de ferro i que sembla tractar-se d'una incorporació també del segle XX, segurament producte d'una ampliació de la finestra central. A banda i banda, s'obren dues finestres quadrangulars amb les obertures reforçades amb carreus i llindes ben treballades i amb un ampit inferior. Al segon pis, s'obren tres finestres similars, que s'escauen directament sota el voladís de l'ala, amb ampits motllurats, i el perímetre exterior pintat. L'aparell constructiu de la casa podria ser mur de mamposteria irregular, però no s'aprecia, ja que es troba arrebossada i pintada en color blanc, deixant a la vista només els carreus de les obertures constructives.</p> | 08037-15 | Nucli urbà de Calldetenes Carrer Gran num. 6 (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que el 1758 que s'indica a la llinda pot ser considerat com l'any de finalització de la casa. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer Gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Per les noticies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. L'urbanització i constitució d'aquests carrers es correspon al segle XVII i sobre tot al segle XVIII, moment en el qual s'escau cronològicament la casa i la llinda. Arquitectònicament, es tracta d'un edifici molt semblant a la veïna casa del carrer Gran nº 8, que possiblement és del mateix moment.</p> | 41.9252000,2.2835400 | 440595 | 4641719 | 1758 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43673-foto-08037-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43673-foto-08037-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43673-foto-08037-15-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al llistat de les normes subsidiàries de l'Ajuntament de Calldetenes apareix com a casa del carrer gran núm. 32 | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/