Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43766 | Casa del carrer Gran núm. 58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-gran-num-58 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de planta rectangular exempt, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. La seva orientació es fa en sentit nord-sud, amb la façana principal encarada al nord, formant part de la línia de façanes que conforma el carrer Gran del nucli urbà del Calldetenes. Aquest edifici es trobaria al final del carrer Gran, a tocar amb el límit territorial amb el terme de Vic. Es tracta segurament d'una construcció feta en mur de mamposteria irregular amb les cantonades i obertures constructives reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars més ben escairats. Malgrat tot, l'aparell constructiu no és apreciable, ja que es troba arrebossada i pintada en color blanc, deixant a vista només les cantonades i obertures ben treballades. Aquest edifici compta amb un annex format per un cobert adossat a llevant, seguint la línia del carrer, que a l'alçada del primer pis es converteix en un terrat al qual es té accés des del primer pis de la casa. La façana principal de la casa s'obre al carrer a la planta baixa amb un portal molt rebaixat situat al centre, format per carreus quadrangulars que configuren els brancals laterals, i una llinda monolítica que el remata superiorment. Sobre la part central de l'arc es situa una dovella encastada al mur que duu la data de 1791 encerclada en una el·lipse esculpida en relleu. A banda i banda d'aquest portal es situen dos portals allindats, sense cap element ornamental. Al primer pis s'obren tres grans balcons, que semblen haver estat oberts en un moment posterior, ja que el central s'escau directament arran del portal central, gairebé a punt de tallar-lo. Es tracta de balcons protegits amb baranes de ferro i peanyes motllurades. Al segon pis, corresponent-se amb la línia dels balcons, s'obren tres finestres quadrangulars. La façana de ponent és completament llisa, i no té obertures constructives. A la façana de llevant s'obre un petit finestró, i a l'alçada del primer pis s'ha afegit un petit annex que permet obrir una porta de sortida al terrat del primer pis. Com a element singular, cal fer esment de la presència d'una petita fornícula encastada a la cantonada nord-oest de l'edifici, a l'alçada del primer pis, ben visible des de la vorera del carrer, en la qual es situa la imatge d'una petita Mare de Déu. Tot fa pensar que es tracta de la Immaculada Concepció . Es tracta d'una fornícula molt treballada encastada a la pedra cantonera, que es recolza sobre un ampit motllurat en forma d'angle recte, que recau sobre dos petits bocellets. L'espai interior de la fornícula s'emmarca en un arc lleugerament apuntat, que recau sobre dos capitells adossats i dues pilastres laterals, tot de mida molt reduïda, acompanyades al costats de dues volutes corbades. La fornícula es protegeix amb un vidre que s'emmarca amb un marc de fusta obrada, als laterals del qual s'han afegit dues columnetes adossades amb les seves basses i capitells. La imatge interior és una obra moderna en guix.</p> | 08037-108 | Nucli urbà de Calldetenes Carrer Gran núm. 58 (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que la data gravada al portal principal de la casa, 1791, podria tractar-se de la data fundacional de la casa. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça, la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Si bé el carrer Gran es trobava ja plenament consolidat al segle XVII, bona part de les seves edificacions pertanyen al segle XVIII, especialment les corresponents als extrems del carrer, la qual cosa indica el seu creixement durant aquest període. Cal pensar que la fornícula de la cantonada es correspon també a aquest moment fundacional, malgrat que després fos reformada i protegida amb un vidre exterior. Segurament la casa patí reformes estructurals importants especialment a l'alçada del primer pis amb l'obertura dels balcons, que degueren substituir antigues finestres. Aquesta reforma degué produir-se segurament a principis del segle XX.</p> | 41.9256200,2.2807400 | 440363 | 4641768 | 1791 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43766-foto-08037-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43766-foto-08037-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43766-foto-08037-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 43767 | Portal del carrer Gran núm. 48 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-gran-num-48 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | Caldria tenir en compte la protecció i conservació d'aquesta llinda de cara a futures reformes i remodelacions de la casa. Actualment la casa es troba abandonada i al portal s'observen mostres d'erosió de la pedra bastant accentuades. | <p>Portal i llinda de la casa del núm. 48 del carrer Gran, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un portal arquitravat situat en la façana que d'aquest edifici dóna al carrer Gran i s'orienta al nord. El portal es cobreix amb una llinda monolítica que duu gravada la següent inscripció: 'Pere Guardia me fet, 1798', configurant-se com una de les més antigues del poble. Aquesta llinda es recolza sobre uns brancals formats per carreus de diferent mida, que sobresurten sobre l'arrebossat general de la façana. Aquest portal s'emmarca com a portal principal d'una casa entre mitjeres, la façana de la qual s'alinia amb la resta de façanes que configuren el carrer Gran de Calldetenes. Es tracta d'una casa de planta baixa i primer pis, aixecada en mur de mamposteria irregular, arrebossada i pintada en clor blanc, amb alguns fragments d'aquest arrebossat molt deteriorats.</p> | 08037-109 | Nucli urbà de Calldetenes Carrer gran nú, 48 (08506 Calldetenes) | <p>L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer Gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça, la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Si bé el carrer Gran es trobava ja plenament consolidat al segle XVII, bona part de les seves edificacions pertanyen al segle XVIII, especialment les corresponents als extrems del carrer, la qual cosa indica el seu creixement durant aquest període. Cal pensar que la data gravada al portal principal de la casa, 1798, podria tractar-se de la data fundacional de la casa, i el nom de Pere J. Guàrdia, seria el nom del propietari en aquells moments. Segurament, la casa patí reformes estructurals importants, especialment a l'alçada del primer pis amb l'obertura de la finestra actual, producte d'alguna reforma, segurament a mitjans del segle XX.</p> | 41.9255400,2.2814600 | 440423 | 4641759 | 1798 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43767-foto-08037-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43767-foto-08037-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43767-foto-08037-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||
| 43768 | Línia de façanes del carrer França | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-carrer-franca | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | La manca d'una llei de protecció ha fet desapareixer aquests darrers anys alguns edificis del carrer i els elements que contenien, | <p>El carrer França, nascut a redós de l'església parroquial de la Mare de Déu de la Mercè, conserva en bona manera la fisonomia de l'urbanisme tradicional del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un carrer asfaltat que discorre en sentit NO-SE, des de la Plaça Vella de Calldetenes, darrera de l'església parroquial, fins al carrer Pirineu, malgrat que el tram històric es correspon només fins a la cruïlla amb el carrer Unió. Entre Unió i Pirineu és en realitat una prolongació. La seva amplada és d'uns 6 metres amb voreres a banda i banda. El seu principal interès radica en el fet de que ha conservat bona part de les construccions originals, malgrat que algunes lleugerament modificades, mantenint una línia de façanes molt unitària, que atorga al poble la seva peculiar imatge històrica. En tots els casos es tracta de construccions entre mitgeres, de planta quadrangular o rectangular, de planta baixa i primer pis, malgrat que algunes tenen segon pis, amb les teulades a dues vessants inclinades vers el carrer. Les façanes s'obren amb portals allindats, molts d'ells presidits per llindes monolítiques de pedra amb dates, i finestres quadrangulars, algunes convertides en finestres balconeres, amb el perímetre reforçat per carreus de pedra. (fitxes núm. 18 i 19, 129 corresponent als números de carrer 8 , 9 i 11 respectivament). La majoria de les cases es troben arrebossades i pintades amb colors diversos, entre blancs, cremes, marronosos. Alguna d'aquestes cases ha estat restaurada recentment conservant i potenciant els seus elements tradicionals, com és el cas de la casa cantonera amb el carrer Sant Jordi, que duu el número 6. En altres ocasions s'ha optat per l'enderroc, de tal manera que són molts els solars buits al carrer, alguns dels quals comptaven amb cases amb llindes datades, incloses a les fitxes de Patrimoni Arquitectònic del SPAL. És el cas dels números 16 i 20. Caldria, doncs, actuar per la conservació de la línia de façanes dels carrers, evitant restauracions inapropiades i construccions agressives.</p> | 08037-110 | Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Per les dates conservades a les llindes de pedra, cal pensar que l'origen del carrer s'ha de situar a la segona meitat del segle XVIII. El nucli urbà de Calldetenes té els seus orígens a partir del segle XVI, a la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer Gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça, la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. La ubicació del carrer França, fa pensar que podria tractar-se d'un carrer nascut com a raval, a partir de la construcció de l'església parroquial, d'aquí que les dates siguin de la segona meitat del segle XVIII, mentre que les del carrer Gran i Plaça Vella en tenen algunes d'un segle anterior. Malgrat tot, forma part de la primitiva xarxa urbana del nucli de Calldetenes, juntament amb el de Sant Tomàs, Gran i Plaça Vella. El 1888 el nucli urbà comptava amb quatre carrers: Gran o Major, de França, de Sant Tomàs i del Serrat. El creixement urbanístic de la segona meitat del segle XX el va fer créixer en sentit nord-oest, prolongant-lo fins al carrer Pirineu, amb un aspecte totalment diferent, que contrasta amb la línia de façanes tradicional del tram originari.</p> | 41.9267800,2.2834300 | 440587 | 4641895 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43768-foto-08037-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43768-foto-08037-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43768-foto-08037-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 43769 | Goigs de Sant Marc Evangelista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marc-evangelista | <p>AA.DD. Goigs del gloriós Sant Marc Evangelista. Editat per la parròquia de Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes. Calldetenes</p> | XVI-XXI | Malgrat que han estat a punt de perdre's, la tradició d'aquests goigs ha estat recuperada juntament amb la tradició de l'aplec de Sant Marc. | <p>Els goigs dedicats a Sant Marc Evangelista són cantats al final de la missa celebrada a la capella de Sant Marc el dia de l'aplec (diumenge més proper al 25 d'abril), i són tal i com segueix: 'Puix que aquell que en Vós confia el guardeu de tempestat: O, Sant Marc, molt benaurat, socorreu-nos nit i dia. Vostre origen és jueu, mes un jorn oïnt a Pere la doctrina verdadera dins del vostre cor graveu, i Jesús crucificat serà el vostre amor i guia. Quan Sant Pere emprèn el vol predicant el Déu fet home els fidels que eren a Roma són guiats per vós tot sol. Prediqueu la veritat amb fermesa i valentia. Els fidels en vós han vist fe sincera i decidida i us han fet contar la vida i els miracles grans de Crist. L'evangeli que heu dictat va vencent la idolatria. Marxar a Egipte decidiu a portar-hi l'evangeli perquè prompte allà hi arreli la doctrina del Déu viu. La llavor ha germinat en la noble Alexandria. Molts pagans vénen a vós perquè sou del Crist l'oracle, mes trobeu prompte l'obstacle de l'infern sempre envejós. El pretor ha decretat perseguir-vos amb follia. Adorar els ídols de fang ha ordenat el paganisme puix vol veure el Cristianisme ofegat en odi i sang. Ni un moment vós heu dubtat vostra fe sols en Déu fia. Us atrapen oferint a l'altar el sant sacrifici i us presenten a judici amb el més pervers instint. A Jesús que heu predicat confesseu amb energia. El mal jutge com un foll maleïnt vostra enteresa embriac d'odi i feresa una soga us posa al coll. Vostre cos arrossegat els carrers de sang tenyia. Tot nafrat a la presó us condemnen sens clemència i us consola la presència de Jesús nostre Senyor. Cruelment martiritzat la corona se us cenyia. Cremar volen vostre cos entre crits i cants de festa i es desferma una tempesta que a tothom deixa confós. Els fidels us han posat en lloc digne com calia. Calldetenes per Patró des d'antic amb fe us venera i de vós consol espera en les hores d'aflicció. Sovint puja aquest serrat la parròquia que en vós fia. La tempesta, guerra i fam allunyeu de Vic i plana, i escolteu-la quan demana abundor dels fruits del camp. Quants de llamps heu desviat per aquesta rodalia! Les estrofes han florit d'aquests Goigs a cada llavi; quan la nostra vida acabi acudiu al nostre llit. S'obrirà l'eternitat repetint la melodia: Puix del cel és dreta via l'evangeli que heu dictat: O Sant Marc, molt benaurat, socorreu-nos nit i dia.'</p> | 08037-111 | Calldetenes | <p>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. Malgrat tot, els goigs, tal i com els coneixem i es canten actualment, cal situar-los a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites, foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però gairebé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.</p> | 41.9158600,2.2925900 | 441337 | 4640676 | 08037 | Calldetenes | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||||
| 43770 | Goigs de la Mare de Déu de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-merce | <p>AA.DD. Goigs de la Mare de Déu de la Mercé. Editat per la parròquia de Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes. Calldetenes</p> | XVIII-XXI | Malgrat que aquesta tradició continua vigent, és desconeguda per molts dels habitants de Calldetenes. | <p>Manifestació festiva i litúrgica que es canta al final de la missa el dia de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè (24 de setembre). La lletra és tal i com segueix: Dels captius sou Redemptora, i del cel ens feu de guia: De Calldetenes, Senyora, per vostra Mercè, Maria. Baixant Vós a Barcelona l'esclavitud redimiu, al gran Nolasco en persona per redemptor elegiu. Vostra llum, sagrada Aurora, les tenebres ja vencia. A vostres fills empanyàreu amb quart vot de redimir, per al pròxim obligàreu a la llibertat rendir. De sa fe sou vencedora i desfeu la tirania. En el trànsit necessari de la mort porteu al cel, vostre sant escapulari qui el vesteix amb noble zel. Grans perdons en aquella hora li ofereix l'Església pia. Vostra imatge és alegria de l'esclau per sa bellor; les mercès de Vós, Maria, endolceixen sa tristor. Sou la gran mediadora, li serviu de companyia. De la pesta i malaltia, de la llagosta voraç, tot Catalunya vencia per Vós, remei eficaç. Amb vostra ma defensora del mal cedeix la porfia. En el cel de vostra cara descobrim vostres mercès, favors i gràcies declara, tot lluint en dolç excés. Sou de tots consoladora, atorgant amb alegria. Els captius que amb les cadenes estan presos amb rigor, us invoquen en ses penes, tot pregant-vos amb fervor. Sigueu-los llibertadora, oïu-los, oh Verge Pia. Calldetenes amb fe encesa des de sempre us invocà, i aquest temple, tot bellesa, un gran bisbe us aixecà. Els favors de Vós implora, us aclama i us gloria. A l'entorn de la vostra imatge la Parròquia va avançant. Pel setembre, en homenatge, celebrem festa molt gran. Sou amor que ens enamora, quan pel món anem fent via. Beneïu nostra contrada, deu-nos pau, treball i amor; allunyeu fam i secada, eixugueu el nostre plor. Aquest poble, al mig d'Osona, per Patrona us escollia. Puix sou Mare i Protectora del devot que en Vós confia: De Calldetenes, Senyora, per vostra Mercè, Maria.</p> | 08037-112 | Calldetenes | <p>Els orígens del costum de cantar els goigs es remunten a l'edat Moderna (segle XVI), i poden ser considerats com una tradició potenciada a partir del Concili de Trento, per tal de motivar a la pietat popular. En aquest cas, cal pensar que els orígens d'aquests goigs són paral·lels a l'edificació de l'església de la Mercè l'any 1786.</p> | 41.9260200,2.2835900 | 440600 | 4641811 | 08037 | Calldetenes | Obert | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||||
| 43771 | Goigs de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti | <p>AA.DD. Goigs a llaor de Sat Martí. Editat per la parròquia de Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes. Calldetenes</p> | XVI-XXI | Aquests goigs només es canten el dia de la festivitat de Sant Martí, al final de la missa. La majoria dels nouvinguts a Calldetenes els desconeixen. | <p>Goigs que tradicionalment són cantats al final de l'ofici, la festivitat de Sant Martí (11 de novembre). Són anomenats goigs a Llaor de Sant Martí, tal i com segueix: Puix de Déu sou tant amat i de gràcies ric tresor: Deu-nos consol i favor Martí benaventurat. En la pàtria de la Hungria de sava molt generosa nasquéreu flor olorosa després criat a Pavia als divuit anys batejat, renaixeu feliç millor. Deu-nos consol i favor Martí benaventurat. Partiu la capa al pobret, Jesús d'ella es serveix i a la nit us apareix amb molts favors que us promet, meresqué vostra pietat visita de tant honor. Deu-nos consol i favor Martí benaventurat. Molts miracles Déu obrà per la vostra gran virtut malalts cobren la salut i morts féu ressucitar, prest de mal serà lliurat qui implorarà vostre valor. Deu-nos consol i favor Martí benaventurat. Amb singular devoció aquesta església parroquial us venera cordial i Vós reconeix per Patró i queda el poble honrat mediant vostre valor. Deu-nos consol i favor Martí benaventurat. Puix que sou tant exaltat en la Glòria del Senyor: Deu-nos consol i favor Martí benaventurat.</p> | 08037-113 | Calldetenes | <p>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-los a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites, foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però gairebé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.</p> | 41.9275000,2.3074800 | 442582 | 4641959 | 08037 | Calldetenes | Obert | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||||
| 43772 | La Casanova de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-de-la-roureda | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | <p>Masia ubicada a l'extrem nord-est del terme municipal de Calldetenes, a tocar amb Sant Julià de Vilatorta i Folgueroles. Es troba formada per l'habitatge o casa, i una cabana, aixecada a pocs metres de la casa. L'habitatge, pròpiament dit, és un edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa, primer pis i pis sota teulada. La construcció de l'edifici és feta amb mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades amb carreus rectangulars més ben tallats. La façana principal es troba orientada a migdia, i s'obre amb un portal ubicat al centre. Es tracta d'un portal arquitravat, rematat amb una llinda monolítica que duu gravada la data de 1782, sota les tres creus, que són l'emblema del mas del Calvaria. Cal fer constar que aquest mas era en realitat una masoveria de la Calvaria. A banda i banda del portal s'obren dues finestres. Al primer pis, destaca la presència de tres finestres quadrangulars, rematades a la part superior per una llinda monolítica, i amb els brancals formats per carreus quadrangulars ben tallats. Totes tres es recolzen sobre ampits motllurats. La finestra ubicada sota el carener de la teulada, corresponent al pis de les golfes, és de construcció més senzilla. Al cantó de llevant de la casa, s'adossa un cobert de planta baixa, que s'estén al llarg de tota la façana, i que es cobreix amb una teulada inclinada d'uralita. Sembla un afegit fet en una etapa constructiva posterior. S'hi accedeix mitjançant una porta oberta al cantó de migdia formada per una petita arcada feta a base de fileres de maons. A l'alçada del primer pis s'obre una finestra reforçada amb maons. A la façana nord de la casa s'obren dues finestres al primer pis, i una al pis sota teulada, també reforçades amb maó i de cronologia més moderna. Uns metres a llevant de la casa fou aixecada la Cabana, deixant un pas al mig. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La construcció és feta amb mur de mamposteria irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus més ben escairats. Dita cabana es troba orientada a ponent, i s'obre amb una gran arcada rebaixada, que ocupa bona part de la façana, feta a base de fileres de maons.</p> | 08037-114 | Entorn rural de Calldetenes . Mas Casanova de la Roureda s/n (08506 Calldetenes) | <p>Construïda l'any 1782, és un exponent del creixement demogràfic de finals del segle XVIII. La història d'aquest mas es troba lligada a la del mas de la Calvaria, ja que es tractava d'una masoveria de la seva propietat. L'any 1922 va ser ampliada i s'aixecà la cabana, destinades a espai auxiliar de les feines agrícoles.</p> | 41.9342600,2.3109300 | 442874 | 4642707 | 1782 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43772-foto-08037-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43772-foto-08037-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43772-foto-08037-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 43773 | Serra de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-sant-marc | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | El sector de la Serra que toca a Sant Marc es troba amençat pels nous plans d'urbanització que expandeixen el nucli de Calldetenes vers aquesta zona. Cal tenir en compte que es tracta del lloc de creixement per excel·lència de les orquídies autòctones de Calldetenes. Juntament amb aquest perill, cal destacar el del derivat de la presència de motos i quads durant els caps de setmana. | <p>Elevació del terreny que ocupa el sector de migdia del terme municipal de Calldetenes. Es troba format bàsicament per dos cims principals, com són la Serra de Sant Marc, amb 580 metres, i el Serrat d'en Serrallonga, a ponent, amb tota la carena que els uneix. El turó de Sant Marc, amb 580m és l'alçada més gran del municipi. Es tracta d'un turó format bàsicament per margues gris-blavoses erosionades, conegudes geològicament com a 'marga de Vic' o 'pedra morta' , que per la seva compacitat es desfan fàcilment. Aquest tipus de marga, modelada per la pluja, dóna lloc a un relleu aixaragallat on el sòl ha desaparegut en molts dels trams, donant lloc a una vegetació formada bàsicament per arbustos i plantes aromàtiques, molt adaptades a viure en condicions molt eixutes. Als llocs on queda un mínim de sòl s'hi desenvolupa la jonceda, una comunitat vegetal amb aspecte de prat però que incorpora també elements arbustius. Les espècies que hi predomina són el jonc, el fenàs de marge, la farigola i l'argelaga. A les zones on el sòl s'ha conservat amb més profunditat, hi creixen clapes de roure, que roman com a bosc marginal. És el cas de les rouredes properes al mas Pons, o del bosc de roures entre el mas el Llió i el mas l'Aymerich. Degut a la seva topografia, aquest turó no ha estat agredit per pràctiques agrícoles o ramaderes, conservant part del seu aspecte originari.</p> | 08037-115 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>El nom de Serra de Sant Marc, ve donat sens dubte per la presència de la capella de Sant Marc, que corona el cim de la muntanya, i que ha estat objecte de devoció. La capella de Sant Marc fou erigida al segle XVI, juntament amb la de Sant Llàtzer -fora del municipi-. Es troba documentada des del 1530, quan el 25 de març d'aquell any l'amo del mas Sant Ponç de Sant Martí, va vendre a Pere de Granollers una vinya situada prop de la capella de Sant Marc, al lloc anomenat les Serres. (PLADEVALL, 1997: 155). Totes dues capelles i advocacions van aglutinar la devoció popular del moment. El fet de trobar-se erigida a cavall de les dues parròquies de Sant Martí de Riudeperes i Santa Eugènia de Berga, va fer que des del segle XVI i fins a finals del XIX, estigués sota la cura mancomunada dels dos rectors de les dues parròquies. El 1878, amb la creació de la parròquia de la Mercè, la capella va passar definitivament a ser responsabilitat de Calldetenes.</p> | 41.9156100,2.2936100 | 441421 | 4640648 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43773-foto-08037-115-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El sector de la Serra que toca a Sant Marc es troba amenaçat pels nous plans d'urbanització que expandeixen el nucli de Calldetenes vers aquesta zona. Cal tenir en compte que es tracta del lloc de creixement per excel·lència de les orquídies. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||||
| 43774 | Camí de Calldetenes a Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-calldetenes-a-folgueroles | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XII-XX | Actualment es troba pràcticament perdut, sense cap element que el recordi | <p>Antic camí utilitzat pels habitants de Calldetenes per desplaçar-se habitualment des d'aquesta població fins a Folgueroles, passant pel veí monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. Es tractava d'un camí de terra d'uns dos metres d'amplada, utilitzat tant per persones com per carruatges. Inicialment partia de la plaça Vella vers el carrer Sant Tomàs del nucli antic de Calldetenes, que rep el nom precisament per tenir el seu origen en es edificacions que envoltaven l'inici del camí. Des del carrer Sant Tomàs, es dirigia en línia recta fins al molí del Pujol, per on es travessava el Torrent de Sant Martí, des d'allà es dreçava fins al mas del Pujol, que quedava a la vora, i des d'allà recte a tocar la façana nord del mas de Can Tona. Des d'allà es dirigia recte en direcció a Sant Tomàs de Riudeperes, i d'allà travessant els camps fins a la Novíssima. Des de la Novíssima seguia de forma aproximada l'actual N-141-d, ja fora del terme, fins a Folgueroles. Des de Sant Tomàs de Riudeperes es podia prendre una variant pel mig dels camps que es dirigia fins a Santa Margarida i Santa Maria del Camí i acabava a Sant Julià de Vilatorta. Actualment, aquest camí es troba molt malmès i pràcticament s'ha perdut, ja que a continuació del carrer Sant Tomàs s'estenen un seguit de carrers i polígons nous que el desfiguren. Només es conserva el petit tram entre el Molí del Pujol i el Pujol. Entre el Pujol i Can Tona, el camí també s'ha perdut, ja que es va aplanar un camí nou després de la construcció de la C-25, i s'ha convertit en un rec excavat al marge de l'actual camí, que dreça les aigües sobrants de la C-25 quan plou. A llevant de Can Tona, el camí és travessat per sobre per l'actual C-25. L'únic tros que es conserva és el de Sant Tomàs a la cruïlla amb la N-141-d, a l'alçada del km. 0,8. Des d'allà fins a Folgueroles, el camí s'ha convertit en carretera asfaltada.</p> | 08037-116 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Amb tota probabilitat, aquest camí és una variant del camí antic que anava de Vic a Sant Hilari Sacalm, passant per Calldetenes (carrer Gran), i per Sant Julià de Vilatorta. En realitat, aquest camí apareix com una branca que trenca a mà esquerra a l'alçada del carrer gran i es dreça vers Sant Tomàs de Riudeperes i Folgueroles. De fet, quan s'aixecaren cases entorn aquests dos camins i aquesta cruïlla va aparèixer el poble de Calldetenes. De la intersecció d'aquests dos camins, neix la Plaça Vella, que acabà de configurar el nucli històric del poble. Cal pensar, doncs, que es tracta d'un antic camí, que podria tenir també els seus orígens a l'Edat Mitjana, malgrat que no va començar a tenir importància fins al segle XVII quan apareixen les cases del carrer Sant Tomàs, quedant d'aquesta manera fixat. Els habitants de Calldetenes el recorden com un dels camins més transitats del terme, ja que els dissabtes era molt concorregut per totes les dones de Folgueroles que anaven al mercat a Vic. Algunes d'elles es quedaven a Calldetenes, on el propietari de l'espardenyeria de Can Tato els guardava les cavalleries.</p> | 41.9360900,2.2957200 | 441615 | 4642920 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43774-foto-08037-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43774-foto-08037-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43774-foto-08037-116-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest camí apareix reflectit a la bibliografia com a camí antic de Vic a Sant Tomàs de Riudeperes, però val a dir, que el sentit del camí es va anar perdent a mida que el monestir de Sant Tomàs anava perdent importància. D'altra banda, almenys durant el darrer segle, va ser utilitzar de forma habitual pels habitants de Calldetenes per anar a Folgueroles. És per aquest motiu que en aquest inventari se ha atorgat el nom del darrer ús que va tenir, i pel qual és encara conegut pels habitants de Calldetenes que encara el recorden. Una fotografia publicada al llibre de Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. VILAMALA (2002: 158) datada vora el 1910, mostra la casa de la Novíssima construïda i un tram del camí de Folgueroles, actualment convertit en carretera. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||
| 43775 | Camí de Vic a Sant Hilari Sacalm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-vic-a-sant-hilari-sacalm | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | X-XXI | Actualment la carretera es troba asfaltada, i és lloc de trànsit habitual utilitzat pels veïns de Calldetenes que es dirigeixen a Sant Julià de Vilatorta en vehicle. Com a remanència de l'antic costum d'agafar la drecera per Santa Margarida, s'ha conservat el dret de pas dels veïns per aquest indret, malgrat que es tracti d'una finca particular tancada. Aquesta drecera és utilitzada per molts vianants com a passeig, camí en BTT, etc; els dies festius. | <p>Antic camí utilitzat pels habitants del poble de Calldetenes per anar, sobretot amb carruatges, fins a Sant Julià de Vilatorta. Aquest camí sortia des de Vic i entrava per Calldetenes, constituint-se en el carrer Gran i, en direcció a llevant, passava a tocar de les masies del Verdaguer, la Frontera i les Eres, així com de la font i el pont de les Eres, fins a arribar al pas entre les masies de Vila Xica i Vila Grossa, i seguir en direcció a l'església de Sant Martí de Riudeperes, i des d'allà fins al pont d'Altarriba, i fins a Sant Julià de Vilatorta. El traçat d'aquest camí, es correspon amb el de l'actual carretera N-141-d , i a l'alçada del mas Vila Xica es converteix en la BV-5202, ja que per l'execució de la carretera, senzillament es va procedir a l'asfaltat de l'antic camí. Malgrat l'existència d'aquest camí tan marcat, molts dels veïns, segons al lloc de Sant Julià on es dirigien, acostumaven a agafar una drecera, que sorgia a l'església de Sant Martí de Riudeperes, i travessava els plans de Santa Margarida, passant a tocar de les ruïnes de Santa Maria del Camí i la Torre de Santa Margarida.</p> | 08037-117 | Entorn rural de Calldetenes | <p>Cal pensar que es tracta d'un dels camins més antics utilitzats pels habitants del terme de Calldetenes, ja que cal tenir en compte que passa a tocar de l'antiga església de Sant Martí de Riudeperes, que és sens dubte l'edifici de referència de tots els habitants del terme, i la parròquia que unificava la comunitat de veïns de l'entorn. D'altra banda, també cal tenir en compte que el final d'aquest camí es va convertir en l'indret a l'entorn del qual van aparèixer les primeres cases que configuraren el nucli urbà de Calldetenes, i actualment es converteix en el carrer Gran. Si es té en compte que el naixement del nucli de Calldetenes té relació amb un grup d'hostatgeries cal pensar, doncs, que realment era aquest el camí que s'utilitzava des del ben antic per anar de Vic a Sant Hilari Sacalm, i que travessava el terme convertint-se en una de les principals vies de comunicació pels seus habitants. Fins ben entrat el segle XX, aquesta carretera, que travessava el poble, era propietat municipal, i es trobava, com la resta de camins, en mal estat. El 1926 l'Ajuntament va optar per cedir-la a la Diputació Provincial, i va ser asfaltada el 1927. L'Ajuntament va col·laborant sufragant una petita part de la despesa. Paral·lelament a aquest camí, també funcionava el que es coneix com a camí ral de Sant Julià que des de Calldetenes hi anava en sentit sud-est, també a aquesta població. Les fonts orals consultades durant la recerca, confirmen l'existència d'aquests dos camins, que eren presos en funció del lloc de Sant Julià on s'anava. Com a transformació més important, cal assenyalar la construcció l'any 1997 de la rotonda de sortida de la C-25, a l'alçada de les masies de Vila Xica i Vila Grossa, que permet enllaçar la BV5202 amb la C-25.</p> | 41.9277100,2.3070000 | 442542 | 4641982 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43775-foto-08037-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43775-foto-08037-117-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 43776 | Orquídies del gènere orphys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-orphys | <p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p> | Aquest gènere és cada cop més difícil de trobar, ja que com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc. | <p>Aquest gènere d'orquídies encara es localitza als pendents del serrat de Sant Marc. També es coneix amb el nom d'orquídia abellera, per la seva forma d'insecte. Les flors d'orphys posseeixen un label molt desenvolupat i molt diferenciat de la resta dels pètals i sèpals, diferint no sols la mida i els colors sinó també perquè és molt gruixut i recobert de pèls. Mai no tenen esperó, però sempre hi trobarem al centre una superfície desproveïda de pèl, d'aspecte brillant com si fos metal·lizat, anomenat mirallet. La zona i el color d'aquesta zona són les dues característiques més variables de les orphys entre individus de la mateixa espècie. Els labels imiten l'esquena de les femelles dels insectes que les pol·linitzen. Algunes varietats també imiten la textura i l'acabat brillant de les ales, i inclús les olors. Les felles dels insectes atrauen els seus mascles mitjançant uns compostos d'extraordinària complexitat anomenats feronomes. Aquestes substàncies són diferents en cada animal, a fi d'atraure només els mascles. Així doncs, els perfums de les orphys sovint s'assemblen als feronomes dels insectes que les polinitzen. Recents investigacions semblen confirmar que cada espècie d'orphys es troba especialitzada en un tipus d'insecte que la pol·linitza. És possible que aquesta fidelitat dels insectes eviti les hibridacions. Compta amb una varietat formada per dotze espècies, que són les següents: lupercalis, sphegodes, passionis, litigosa, arañosa, scolopax, apífera, lutea, insectifera,aymoninï, catalaunica, i speculum. Totes elles són encara localitzables.</p> | 08037-118 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes). Serrat de Sant Marc | <p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.</p> | 41.9169200,2.2937400 | 441433 | 4640793 | 08037 | Calldetenes | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||||||
| 43777 | Orquídies del gènere listera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-listera | <p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p> | Com a altres varietats d'orquídies, aquesta es va veure afectada per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc. Actualment es troba estingida. | <p>Aquest gènere d'orquídies es localitzava als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la ovata. Actualment fa anys que no se la localitza, i és possible que hagi desaparegut. També es coneix amb el nom d'orquídia listera ovada. Des de fa uns anys que no s'han pogut veure exemplars, per la qual cosa se la dóna per extingida.</p> | 08037-119 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes). Serrat de Sant Marc | <p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.</p> | 41.9179200,2.2921700 | 441304 | 4640905 | 08037 | Calldetenes | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||||||
| 43778 | Orquídies del gènere anacamptis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-anacamptis | <p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p> | Com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc. | <p>Aquest gènere d'orquídies encara es localitza als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la pyramidalis, que es caracteritza per la forma piramidal de la flor. També és coneguda amb el nom de Flor caputxina.</p> | 08037-120 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes). Serra de Sant Marc | <p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats i en els pendents, a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als Serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.</p> | 41.9174800,2.2904500 | 441161 | 4640858 | 08037 | Calldetenes | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||||||
| 43779 | Orquídies del gènere cephalantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-cephalantera | <p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p> | Com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc. | <p>Aquest gènere d'orquídies es localitzava als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la longifolia. Actualment fa anys que no se la localitza, i és possible que hagi desaparegut. També és coneguda amb el nom de curraià. Fa anys que no es localitzen exemplars i se la dona per extingida en aquesta localitat. Aquesta planta es reconeixia bé per les llargues i molt estretes fulles lanceolades, les quals poden sobrepassar es 20 cm de llargada. Les fulles es repeteixen a cada cantó de la tija dins del mateix plànol vertical. Com és habitual en les orquídies, aquesta distribució és alternada, o sigui a l'alçada d'on surt una fulla a l'esquerra, no n'hi ha cap a la dreta, perquè surt més amunt i més avall. Aquesta distribució s'anomena dística. L'alçada de les plantes varia entre 15 i 40 cm. L'espiga és molt variable, ja que hem vist plantes amb només una o dues flors, i d'altres amb 20, encara que el més normal és entre 6 i 8. Les bràctees de les flors inferiors poden ser més llargues que les mateixes flors i s'assemblen a les fulles, però es van escurçant a mesura que troben posicions més elevades.</p> | 08037-121 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) Serra de Sant Marc | <p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.</p> | 41.9175500,2.2900900 | 441131 | 4640866 | 08037 | Calldetenes | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||||||
| 43780 | Orquídies del gènere dactylorhiza | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-dactylorhiza | <p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p> | Com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc. | <p>Aquest gènere d'orquídies es localitzava als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la maculata. Actualment fa anys que no se la localitza, i és possible que hagi desaparegut. També es coneix amb el nom d'Orquídia tacada. Fa anys que no es localitzen exemplars i se la dona per extingida en aquesta localitat.</p> | 08037-122 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) Serra de Sant Marc | <p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.</p> | 41.9181400,2.2905200 | 441167 | 4640931 | 08037 | Calldetenes | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||||||
| 43781 | Orquídies del gènere orchis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-orchis | <p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p> | Com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc. | <p>Aquest gènere d'orquídies encara es localitza als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb sis espècies: la coriophora, la fragans, la morio, la simia, la ustulata, i la antropophorum. Algunes d'aquestes espècies encara es localitzen, però d'altres com la simia i la ustulata fa anys que no s'han pogut detectar en aquesta localitat. Les flors de totes les espècies del gènere orchis tenen en comú que els seus tres sèpals, a vegades conjuntament amb els dos pètals laterals, tenen tendència a formar un casc més o menys tancat, com una cúpula per sobre d'una columna. Aquest detall es pot observar bé en totes les espècies. El label es destaca dels altres pètals per la forma, la mida i els colors. Pot ser sencer, o sigui, d'una sola peça, o bé lobulat, amb incisions que delimiten diverses àrees. Sempre posseeixen un apèndix posterior anomenat esperó. La flor aprofita la visita dels insectes per a enganxar-los els paquets de pol·len al cap, quan introdueixen la seva trompa a l'esperó per a xuclar el nèctar. En el cas de la orchis però, l'insecte no trobarà nèctar, ja que la flor, encara que tingui l'esperó, el té buit. Les orchis així, aconsegueixen enganyar a l'insecte sense cap recompensa a canvi. La varietat de coriophora té la particularitat de desprendre una olor desagradable, similar a la de les xinxes, amb la qual atrau a aquests insectes. Es tracta d'una planta petita, de 15 a 20 cm amb fulles estretes de color verd tirant a grisós que envolten la tija. La varietat anomenada moria té aquest nom per ser de color morat, variant la tonalitat fins al blanquinós. La varietat simia té aquest nom perquè recorda un petit simi de llargues cames i braços enganxats a una branca d'arbre. Mesura entre 20 i 40 cm. L'espiga és curta, i les flors molt atapeïdes. La flor un cop oberta, té tonalitats roses. La varietat ustulata, que vol dir cremada, fa referència al color de les flors, les quals quan es troben tancades, tenen colors granotosos molt foscos, com si fossin cremats. La planta mesura entre 15 i 20 cm, i les fulles són de color verd molt fosc. L'espiga és formada per moltes i petites flors molt atapeïdes.</p> | 08037-123 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) Serra de Sant Marc | <p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.</p> | 41.9165100,2.2932900 | 441395 | 4640748 | 08037 | Calldetenes | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||||||
| 43782 | Orquídies del gènere platanthera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-platanthera | <p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p> | Com a altres varietats d'orquídies, es va veure afectada per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc. | <p>Aquest gènere d'orquídies es localitzava als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la bifolia. Actualment fa anys que no se la localitza, i és possible que hagi desaparegut. També es coneix amb el nom d'orquídia plantatera bifòlia. Fa anys que no es localitzen exemplars i se la dona per extingida en aquesta localitat. Es tracta de plantes amb costums nocturns, que comencen a desplegar els seus atractius a partir de la posta de sol, escampant un atractiu olor pels insectes pol·linitzadors. A més el blanc de les flors és visible sota una mínima resplendor d'estrelles, i més en nits de lluna plena, atraient papallones nocturnes. Aquests insectes estan proveïts d'una trompa molt llarga per poder arribar al fons de l'esperó de la flor, d'on poden extreure el nèctar recompensatori. La bifolia és una planta alta, i sempre sobresurt l'espiga per sobre dels matolls i herbes de l'entorn. A vegades pot arribar fins als 60 cm. El nom de bifolia li ve per les dues grans fulles que surten de la base de la tija i que mesuren fins i tot 20 cm de llargada. Les fulles són de forma ovalada, amb vores llises i de color verd clar. A més d'aquestes fulles basals, en tenen d'altres al llarg de la tija, però més petites. L'espiga és molt llarga i amb poca densitat de flors, que estan molt separades. Les flors d'ambdues espècies tenen la mateixa forma: destaca el llarg esperó que arriba a assolir els 4 cm i està corbat indistintament amunt o avall. Els tres sèpals sempre estan molt oberts. Els dos pètals laterals no són tan blancs com el central, presentant un blanc verdós igual que el label. El label és llarg, senzill, sense divisions, llis i caigut.</p> | 08037-124 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) Serra de Sant Marc | <p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut. El nom de Platanthera es refereix a la forma plana de les anteres, i prové del grec platys.</p> | 41.9183700,2.2932200 | 441391 | 4640955 | 08037 | Calldetenes | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||||||
| 43783 | Orquídies del gènere serapia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-serapia | <p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p> | Com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc. | <p>Aquest gènere d'orquídies es localitzava als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la lingua, que també es coneix amb el nom de llengües de gall. Actualment fa anys que no se la localitza, i és possible que hagi desaparegut. Fa anys que no es localitzen exemplars i se la dona per extingida en aquesta localitat. Es tracta d'un gènere amb les fulles estretes i caniculades. Les bràctees són de mateix color que els sèpals i amb nervis foscos. Es tracta de sèpals allargats, laceolats i lleugerament asimètrics. El label és sense espoló i recobert de pilositats.</p> | 08037-125 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) Serra de Sant Marc | <p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut. El nom de seràpia li ve del deu egipci serapis, deu de la fertilitat, relacionat amb les orgies. Dioscórides, va referir-se a aquestes orquídies amb aquest nom possiblement per constituir un potent afrodisíac</p> | 41.9147500,2.2973600 | 441731 | 4640550 | 08037 | Calldetenes | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||||||
| 43784 | Orquídies del gènere spiranthes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-spiranthes | <p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p> | Com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc. | <p>Aquest gènere d'orquídies es localitzava als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la aestivalis, caracteritzada per la seva forma d'espiral. També es coneix amb el nom d'espirant estival.</p> | 08037-126 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) Serra de Sant Marc | <p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.</p> | 41.9144000,2.2974100 | 441735 | 4640511 | 08037 | Calldetenes | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||||||
| 43785 | Capella Fonda del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-fonda-del-cementiri | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta de la capella fonda que forma part del recinte del cementiri de Calldetenes; per tant, es troba formant part del mur de tancament perimetral que conforma el cementiri, com un cos perpendicular que sobresurt exteriorment del mur septentrional del recinte. La orientació de l'edifici és en sentit nord-sud. La façana principal es troba orientada al sud. Al mig dels murs de ponent i llevant, s'adossa el mur del cementiri, amb nínxols a banda i banda. La capçalera és quadrangular, sense cap absis que en sobresurti. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars ben tallats. La façana principal concentra bona part de la de decoració de l'edifici, ja que la connexió amb el mur i els nínxols de l'edifici impedeix donar la volta i contemplar la resta de murs de la capella. Es tracta d'una façana arrebossada i pintada en color rosa. L'accés es realitza mitjançant un portal allindat que duu inscrita la següent llegenda: 'LAUDETUR DOMINUS 1957'. Sobre aquest portal s'obre un finestró quadrangular, amb les cantonades rebaixades en angle recte. Interiorment, el finestral es transforma en una obertura octogonal, amb els vèrtexs arrodonits amb formes còncaves, que es rebaixa cap a l'interior. L'espai interior es troba protegit per una vidriera transparent sense cap decoració afegida. Com a element ornamental destaca la presència d'un esgrafiat en color blanc, que reprodueix una orla floral i vegetal, que envolta exteriorment el finestral, i que destaca cromàticament sobre el fons de color rosa. Corona la façana una creu encerclada de pedra que recau sobre un basament quadrangular. Aquest element es situa ben bé sobre el carener de la teulada, i forma un sol bloc de pedra. La resta de façanes de l'edifici són completament llises, sense cap obertura ni ornamentació. Interiorment, la capella es troba arrebossada i pintada en color blanc. Es cobreix amb tres trams de volta de canó, que es recolzen sobre arcs torals que recauen sobre un seguit de capitells motllurats llisos, que cauen sobre pilastres que s'adossen al mur. Entre tram i tram de volta, al mur s'hi adossa una arcada de mig punt. Ornamentalment, tant els arcs intermitjos entre els trams de volta, com els arcs torals, es troben pintats en color marró, destacant sobre el blanc de les parets. A l'altar major s'accedeix mitjançant tres graons, i es troba ocupat per un altar rectangular de pedra, que es recolza al mur, i es remata a la part superior amb dos graons, que podrien servir de basament a un retaule. En comptes de retaule, el mur es troba ocupat per una gran creu de fusta, amb ornaments de ferro als extrems. Destaca la presència d'una porta allindada oberta al mur de llevant, que dóna accés a una petita estança destinada a sagristia.</p> | 08037-127 | Camí del cementiri s/n (08506 Calldetenes) | <p>El primer cementiri de Calldetenes -independentment del de la parròquia de Sant Martí- fou el situat a l'entorn de l'església de la Mercè, però en el plaç de cent anys, aquest cementiri ja s'havia quedat petit. A banda d'això, per evitar contagis, a finals del segle XIX, una normativa va obligar als municipis a treure els cementiris dels nuclis urbans. A Calldetenes, el president de la Junta Provincial de Sanitat va manar: 'la clausura del actual cementerio por las pésimas condiciones que reúne, además de no tener la suficiente capacidad y estar situado en el centro de la población, cual circular encarga a la vez al Ayuntamiento que consigne en el presupuesto de este año la cantidad para el nuevo cementerio' VILAMALA (2002: 35) El nou cementiri es va inaugurar el 1895, i va ser finançat per subscripció popular recollida a través del rector. El 1933 es va intentar municipalitzar els dos cementiris existents, però fins el 1953 no es va signar el traspàs amb l'església, de manera que fins el 1954 l'ajuntament no es va fer càrrec del cementiri. El 1953 es van construir nous nínxols, i el 1956 es va començar a construir la capella fonda, que fou acabada l'any següent.</p> | 41.9291900,2.2873800 | 440917 | 4642160 | 1957 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43785-foto-08037-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43785-foto-08037-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43785-foto-08037-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'entrada al cementiri es troba presidida per una porta formada per una reixa metàl·lica que duu la data de 1894, que és l'any de finalització de la construcció. A l'interior del recinte del cementiri es localitza una creu de ferro, que es recolza sobre una base de pedra rectangular, que podria ser datada en el mateix moment. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||
| 43787 | Portal del carrer França núm. 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-franca-num-11 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII-XVIII | Caldria protegir aquest element de futures actuacions i reformes de la casa, que semblen imminents. | <p>Portal arquitravat que permet l'entrada a l'edifici del carrer França núm. 11, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un portal presidit per una llinda monolítica de grans proporcions, sense cap data ni inscripció gravada. Aquesta llinda es recolza sobre els dos carreus superiors que configuren l'inici dels brancals. Es tracta de dos carreus quadrangulars amb l'intradós rebaixat a la part inferior, formant un portal. Aquests carreus recauen al mateix temps en tot un seguit de carreus de diferents mides, que acaben de delimitar els brancals laterals del portal. Aquest portal es situa a l'extrem dret de la façana d'un edifici entre mitgeres, orientat al sud-oest, seguint la línia de façanes que configura el carrer França. Es tracta d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular. La manca d'arrebossat exterior -que sens dubte algun dia tingué- permet observar el parament, revelant l'existència d'un arc de sardinell fet en totxana, que s'ubica just sobre el portal descrit anteriorment, i que permet distribuir millor el pes de l'edifici, alliberant la llinda superior del portal de les pressions de la façana. Al cantó esquerre de dita façana, a tocar d'aquest portal, s'observa la presència d'una obertura formada per un portal modern de grans dimensions, que ocupa bona part de la resta de la planta baixa, i que permet l'accés actual a la vivenda. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primer pis i pis sota teulada. Al primer pis, destaca la presència de dues finestres quadrangulars, reforçades amb carreus ben escairats, i amb llindes monolítiques; també compten amb ampits motllurats molt degradats. El pis sota teulada és aixecat en tàpia.</p> | 08037-129 | Nucli urbà de Calldetenes Carrer França núm. 11 (08506 Calldetenes) | <p>Per les dates conservades a les llindes de pedra, cal pensar que l'origen del carrer s'ha de situar a la segona meitat del segle XVIII. El nucli urbà de Calldetenes té els seus orígens a partir del segle XVI, a la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes . Entre ambdós camins va sorgir una plaça, la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. La ubicació del carrer França, fa pensar que podria tractar-se d'un carrer nascut com a raval, a partir de la construcció de l'església parroquial, d'aquí que les dates siguin de la segona meitat del segle XVIII, mentre que les del carrer Gran i Plaça Vella tenen algunes d'un segle anterior. Malgrat tot, forma part de la primitiva xarxa urbana del nucli de Calldetenes, juntament amb el de Sant Tomàs, Gran i Plaça Vella. El 1888 el nucli urbà comptava amb quatre carrers: Gran o Major, de França, de Sant Tomàs i del Serrat. El creixement urbanístic de la segona meitat del segle XX el va fer créixer en sentit nord-oest, prolongant-lo fins al carrer Pirineu, amb un aspecte totalment diferent, que contrasta amb la línia de façanes tradicional del tram originari.</p> | 41.9266900,2.2834500 | 440589 | 4641885 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43787-foto-08037-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43787-foto-08037-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43787-foto-08037-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Malgrat que el portal no duu inscripcions o dates gravades, es tracta de l'únic portal d'aquesta tipologia localitzat a Calldetenes. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||
| 43788 | Portal del carrer Gran núm. 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-gran-num-40 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | <p>Portal i llinda de la casa del núm. 40 del carrer Gran, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un portal arquitravat situat en la façana que d'aquest edifici dóna al carrer Gran i s'orienta al nord. El portal es cobreix amb una llinda monolítica que duu gravada la següent data: '1786', configurant-se com una de les més antigues del poble. Aquesta llinda es recolza sobre uns brancals formats per carreus de diferent mida, que sobresurten sobre l'arrebossat general de la façana. Aquest portal s'emmarca com a portal principal d'una casa entre mitgeres, la façana de la qual s'alinea amb la resta de façanes que configuren el carrer Gran de Calldetenes. Es tracta d'una casa de planta baixa, primer i segon pis, aixecada en mur de mamposteria irregular, arrebossada i pintada en clor rosa, on sobresurten els carreus i llinda del portal, i les finestres del primer i segon pis i la planta baixa.</p> | 08037-130 | Nucli urbà de Calldetenes. Carrer Gran núm. 40 (08506 Calldetenes) | <p>L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer Gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça, la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Si bé el carrer Gran es trobava ja plenament consolidat al segle XVII, bona part de les seves edificacions pertanyen al segle XVIII, especialment les corresponents als extrems del carrer, la qual cosa indica el seu creixement durant aquest període. Cal pensar que la data gravada al portal principal de la casa, 1786, podria tractar-se de la data fundacional de la casa. Al primer pis la casa compta amb una finestra coronada per una llinda amb la data de 1788, i el nom del propietari ' Casadarris'. Al tractar-se d'una data dos anys posterior a la del portal, es podria pensar que es tracta de la data d'aixecament del primer pis, i que la casa hauria tingut un procés constructiu de quatre o cinc anys. Sembla que inicialment ja comptà amb un primer i segon pis.</p> | 41.9256100,2.2817400 | 440446 | 4641766 | 1786 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43788-foto-08037-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43788-foto-08037-130-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 43789 | Llinda de finestra del carrer Gran núm. 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-finestra-del-carrer-gran-num-40 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | <p>Llinda que corona la finestra situada al primer pis de l'edifici del carrer Gran núm.40, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'una llinda monolítica de pedra sorrenca de Folgueroles, que duu gravada al mig la següent inscripció: '1788, Casadarris', que es correspondria amb la data d'acabament del primer pis de la vivenda, amb el nom del propietari. Aquesta llinda recau sobre un seguit de carreus de diferents mides ben escairats que reforcen l'obertura de la finestra, i que actualment romanen a la vista per sobre de l'arrebossat del parament de color rosa. Aquesta finestra s'emmarca al primer pis d'una casa entre mitgeres, la façana de la qual s'alinea amb la resta de façanes que configuren el carrer Gran de Calldetenes. Es tracta d'una casa de planta baixa, primer i segon pis, aixecada en mur de mamposteria irregular, arrebossada i pintada en color rosa, on sobresurten els carreus i llindes del portal i les finestres del primer i segon pis i la planta baixa.</p> | 08037-131 | Nucli urbà de Calldetenes . C/Gran núm. 40 (08506 Calldetenes) | <p>L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer Gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça, la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Si bé el carrer Gran es trobava ja plenament consolidat al segle XVII, bona part de les seves edificacions pertanyen al segle XVIII, especialment les corresponents als extrems del carrer, la qual cosa indica el seu creixement durant aquest període. Cal pensar que la data gravada al portal principal de la casa, 1786, podria tractar-se de la data fundacional de la casa. La data de 1788, i el nom del propietari ' Casadarris' de la finestra es tractaria de la data d'aixecament del primer pis, i que la casa hauria tingut un procés constructiu de quatre o cinc anys. Sembla que inicialment ja comptà amb un primer i segon pis.</p> | 41.9256100,2.2817400 | 440446 | 4641766 | 1788 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43789-foto-08037-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43789-foto-08037-131-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 43791 | Fita de terme núm. 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-num-4 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIX | Es troba molt deteriorat, tot i que l'aïllament on es troba, sense vegetació al voltant ni elements que el tapin, que el fa fàcilment reconeixible. Caldria una actuació urgent de reconstitució. | <p>Pedró elaborat en pedra sorrenca de Folgueroles, d'estructura rectangular, molt erosionat. Es troba encalavat al terra, a tocar del corriol que des de la capella de Sant Marc, recorre el cingle de Sant Marc en direcció al serrat del Serrallonga. Marca els límits territorials entre els termes de Calldetenes i Santa Eugènia de Berga. Es tracta d'un pedró de 27 cm d'alçada x 13 cm d'amplada x 12 cm de fons, amb mides molt irregulars degut a l'erosió soferta, essent la base lleugerament més ampla i quadrangulada que la part superior. No duu cap inscripció ni data gravada.</p> | 08037-133 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Aquesta fita és de característiques molt similars a les altres localitzades al terme, la qual cosa fa pensar que foren fetes en un mateix moment per aclarir i reforçar una controvèrsia de límits del terme. Es tractaria de fites ubicades en període contemporani (segle XIX), potser substituint-ne d'altres de més antigues. Aquest element té les mateixes mides i característiques que la fita de terme núm. 5, al mateix corriol de la cinglera de Sant Marc, i pot ser que pertanyin totes dues al mateix moment històric.</p> | 41.9170900,2.2902200 | 441141 | 4640814 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43791-foto-08037-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43791-foto-08037-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 43792 | Fita de terme núm. 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-num-5 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIX | Es troba molt deteriorat, tot i que l'aïllament on es troba, sense vegetació al voltant ni elements que el tapin, el fa fàcilment reconeixible. Caldria una actuació urgent de reconstitució. | <p>Pedró elaborat en pedra sorrenca de Folgueroles, d'estructura rectangular, molt erosionat. Es troba encalavat al terra, a tocar del corriol que des de la capella de Sant Marc, recorre el cingle de Sant Marc en direcció al Serrat del Serrallonga. Es tracta de la fita que s'ubica a continuació de la núm. 4, més a prop del Serrat d'en Serrallonga. Marca els límits territorials entre els termes de Calldetenes i Santa Eugènia de Berga. Es tracta d'un pedró de 18 cm d'alçada x 15 cm d'amplada x 12 cm de fons, amb mides molt irregulars degut a l'erosió soferta, especialment per tres dels costats. No duu cap inscripció ni data gravada.</p> | 08037-134 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Aquesta fita és de característiques molt similars a les altres localitzades al terme, la qual cosa fa pensar que foren fetes en un mateix moment per aclarir i reforçar una controvèrsia de límits del terme. Es tractaria de fites ubicades en període contemporani (segle XIX), potser substituint-ne d'altres de més antigues. Aquest element té les mateixes mides i característiques que la fita de terme núm. 4, al mateix corriol de la cinglera de Sant Marc, i pot ser que pertanyin totes dues al mateix moment històric.</p> | 41.9176700,2.2893100 | 441066 | 4640879 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43792-foto-08037-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43792-foto-08037-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 43793 | Fita del camí ral de Vic a Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-cami-ral-de-vic-a-girona | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIX | Es troba molt deteriorat, tot i que l'aïllament on es troba, sense vegetació al voltant ni elements que el tapin, el fa fàcilment reconeixible. Caldria una actuació urgent de reconstitució. | <p>Pedró elaborat en pedra sorrenca de Folgueroles, d'estructura rectangular, molt erosionat. Es troba enclavat al terra, al pendent d'un turonet per on antigament avançava el camí ral que anava des de Vic a Girona, per Sant Hilari Sacalm, i que travessava el terme de Calldetenes pel Serrat d'en Carles, en direcció a la Caseta d'en Grau i a la Quintana. Es tracta d'un pedró de 32 cm d'alçada x 24 cm d'amplada x 18 cm de fons, amb mides molt irregulars degut a l'erosió soferta, especialment per les cantonades, que fa que els vèrtex tinguin unes formes molt arrodonides. No duu cap inscripció ni data gravada.</p> | 08037-135 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>El camí ral havia de ser una de les rutes més transitades del terme des de l'Edat Mitjana. Els orígens dels camins rals es remunten a l'Edat Mitjana, configurats com a rutes principals que comunicaven ciutats importants, en aquest cas Vic i Girona. Segons els testimonis orals aconseguits, els habitants de Calldetenes no utilitzaven en excés aquesta via, preferint utilitzar el camí que passava a tocar de Sant Martí de Riudeperes. Segons aquests testimonis, era un camí utilitzat més per viatgers foranis. Va ser utilitzat com a via de pas habitual per carruatges i persones a peu entre Sant Julià i Vic fins a la dècada del 1950. Aquesta fita podria ben bé remuntar-se al segle XIX com la resta de les fites localitzades a turó de Sant Marc i prop de l'Aymerich, i indicaria el pas del camí en direcció a la Quintana. No es descarta la presència de més fites d'aquestes característiques en el recorregut del camí.</p> | 41.9230300,2.2972500 | 441730 | 4641469 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43793-foto-08037-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43793-foto-08037-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 43794 | Fons gràfic del col·lectiu cultural l'Espiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-grafic-del-collectiu-cultural-lespiga | XX-XXI | Caldria una ordenació correcta i professional d'aquest fons gràfic, ja que a més de desordenat, corre el risc de perdre's amb els canvis de local o de persones de la junta de l'entitat. | <p>Fons gràfic format per les sèries de fotografies realitzades pels membres del Col·lectiu Cultural l'Espiga de Calldetenes, amb l'objectiu d'il·lustrar els reportatges apareguts en la seva publicació 'L'Espiga'. Aquest fons es troba sense inventariar i sense catalogar, ja que no va néixer amb intenció de ser guardat. Es troba format per un volum d'entre 300 i 400 fotografies, tot i que el nombre és imprecís i molt aproximat. Els seus propietaris les han intentat ordenar temàticament en capses: Esports, Festes, Actes inaugurals, Eleccions, Cases de pagès, etc. El suport és el paper i la diapositiva, tot i que els darrers anys el suport normal és el CD, ja que les fotografies es fan en format digital. La temàtica és molt variada, ja que depèn de la temàtica dels articles. La revista tracta d'oferir les notícies i els esdeveniments ocorreguts al terme en el decurs de l'any: Festes Majors, activitats esportives, obertura de nous carrers, obres, inauguracions, carnestoltes, inicis de curs, etc. Cronològicament, el fons abarca des dels inicis de l'entitat, 1976, fins al moment.</p> | 08037-136 | Nucli urbà de Calldetenes Pl. Onze de setembre s/n (08506 Calldetenes) | <p>El col·lectiu cultural L'espiga va néixer l'any 1976 a partir d'un nucli de persones conegudes com 'La Colla de l'Amistat', que reunia el jovent del poble. D'aquesta Colla van sorgir bona part de les entitats actuals de Calldetenes en funció de les inquietuds culturals dels seus integrants: teatre, pintura, excursionisme, etc. L'espiga reunia als que pretenien crear un butlletí informatiu local. Des del 1976 surten periòdicament uns cinc números a l'any, mirant de sortir almenys un al febrer, que recull els actes del Carnestoltes, un a l'abril , que recull els actes de la Diada de Sant Jordi, un al Setembre, que recull els actes de la Festa Major, i un al Desembre, que recull les festes de Nadal. El cinquè depèn de la voluntat de l'entitat. El funcionament del butlletí és a base de subscripcions populars i subvencions. El butlletí es reparteix casa per casa entre els subscriptors.</p> | 41.9239700,2.2842300 | 440651 | 4641582 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La importància d'aquest fons gràfic ve determinada pel fet de ser el recull de fotografies més gran que s'ha fet en unes soles mans en el terme de Calldetenes, en el transcurs dels darrers trenta anys. La seva idea de fotografiar els esdeveniments públics ocorreguts ha fet que s'hagin fotografiat carrers, edificis, paisatges, etc. Degut a la ràpida transformació urbana i paisatgística que està patint el terme de Calldetenes en aquests moments, i que té previst patir properament, aquests fotografies són un testimoni importantíssim de l'abans i del després dels molts dels carrers, cases i paisatges de Calldetenes. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||||||
| 43795 | Fons gràfic del SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-grafic-del-spal | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XX | <p>En el fons del Servei de Patrimoni arquitectònic local hi ha un conjunt de fotografies referents a Calldetenes, en concret consta de de dues caixes. Una és la caixa 55 Calldetenes (fotografies), que consta dels registres que van del número 55/1 al 55/68. Les fotografies són de diferents indrets com La Calveria, la Capella de Sant Marc, la Masia Aymerich o mas Eimeric, la Capella de Santa Maria del Camí, la Torre de Santa Margarida de Sant Julià de Vilatorta, el Casal d'Altarriba, l'Església parroquial de Nostra Senyora de la Mercè, l'Església prop de Vic 'Sant Francesc s'hi moria', Can Discorra, Mas, Casa Pujol, Molí prop del poble, Masia i capella, Masies, molí i capella, Casa renovada, Pont del Cantarell, i també vistes generals de diferents indrets. Moltes de les fotografies estan datades l'any 1973, n'hi ha d'altres dels anys deu (sobretot 1914), anys vint, i anys vuitanta del segle XX. Algunes poquetes consten com a reproduccions. Un conjunt important no tenen referenciada la font, però moltes són d'Antoni Gallardo i altres consten com a Clixé del Servei. L'altra caixa és la Caixa 344 Sant Martí de Riudeperes (fotografies), en la que s'hi referencien des del registre 344/11 fins al 344/90. En aquest cas les denominacions són Vistes generals, Cases, Plànol església parroquial, Església de Sant Martí, i Monestir de Sant Tomàs. La gran majoria de fotografies són dels dos darrers indrets assenyalats, hi figuren vistes generals i gran varietat d'imatges de detalls de diferents elements arquitectònics, així com de zones concretes de cada monument. Les cronologies oscil·len d'inicis del segle XX, en concret de 1903, fins als anys setanta del segle XX. Les fonts que consten referenciades són Antonio Gallardo, Juandó Alegret, Pujol i Casademont, Clixé del Servei, Clixé del Servei / Clixé LEICA, Donatiu Puig i Cadafalch (Arxiu Mas), Arxiu Arquitectura Catalana, i també hi consten, Puig i Cadafalch. L'Arquitectura Romànica; Ilustració Catalana; Àlbum Maravella; i Casas de Religiosos en Cataluña, aquests darrers casos corresponents a referències bibliogràfiques.</p> | 08037-137 | Servei de consulta del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona | <p>El servei de Patrimoni Arquitectònic local guarda un fons de fotografies procedent de donacions, obres, i projectes, que abarquen des del 1915 fins al 1973. Temàticament, es concentra sobretot en edificis de caire monumental, però també inclou masies i vistes generals del municipi.</p> | 41.9241600,2.2844300 | 440668 | 4641603 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Les fotografies d'aquest fons foren constitueixen el gruix del que fou la publicació elaborada per l'Ajuntament de Calldetenes : AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960), juntament amb d'altres aportades pels veïns de Calldetenes. El recull d'aquest voum de fotografies fou iniciativa del Col·lectiu Cultural l'Espiga, amb l'objecte de realitzar una exposició l'any 1994. Foren novament utilitzades per l'elaboració de la publicació de Jordi Vilamala: VILAMALA I SALVANS J (2002) | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||||||
| 43811 | Festivitat de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-sant-antoni | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes</p> | XVII-XX | <p>Es tractava d'una de les festivitats més populars i apreciades pels veïns de Calldetenes. Durant aquesta festivitat es produïa la benedicció dels animals davant de l'església pel rector -principalment cavalls, vaques i mules- i es feia una passejada a cavall i en carruatge donant la volta al poble acompanyats de músics. La comitiva feia parada a tots els establiments de beguda del poble. A Calldetenes aquesta festivitat s'anomenava la Passada de Sant Antoni i se celebrava el dia 17 de gener, anomenat aquí Sant Antoni del Porquet, per ser acompanyat d'aquest animal a les representacions. Es tractava sens dubte d'una de les festes més arrelades i populars de Calldetenes, amb una participació massiva de tota la comunitat i veïns. La seva organització corria a càrrec d'una confraria que enarborava un pendó.</p> | 08037-153 | Nucli urbà de Calldetenes (08605 Calldetenes) | <p>La vitalitat d'aquesta festa es va mantenir fins a començaments de la dècada del 1960. A finals d'aquesta dècada la desaparició de bona part de cavalls i mules del terme, substituïts per automòbils, la va fer perdre popularitat, fent disgregar-se la confraria i desapareixent. A diferència d'altres indrets, aquesta festa no ha estat recuperada.</p> | 41.9260200,2.2835900 | 440600 | 4641811 | 08037 | Calldetenes | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El llibre Calldetenes. Imatges en el temps, aporta un bon recull de fotografies que permeten documentar aquesta festivitat. AA.DD. (1995: 113-123) | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||||
| 43812 | Festivitat de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-sant-isidre | XVIII-XX | <p>Aquesta festivitat fou molt popular entre els veïns de Calldetenes, tot i que per la seva simbologia agrària tenia més arrelament entre els habitants de les masies del terme, especialment les vinculades a l'església de Sant Martí de Riudeperes. Per aquesta festivitat, celebrada el 15 de maig, es feia un recol·lecta entre les 24 cases que pertanyien a l'església de Sant Martí. Tot i no ser un dia festiu, es celebrava una missa a l'església de Sant Martí i desprès es feia una petita ballada de sardanes al costat del comunidor. A la casa del Nogué, que aquell dia feia les funcions d'hostal, la mestressa servia vi, moscatell i coques de recapte.</p> | 08037-154 | Entorn rural de Calldetenes. Església de Sant Martí de Riudeperes. (08506 Calldetenes) | <p>El testimoni d'aquesta festivitat s'ha recollit de forma oral mercés a les darreres persones que el van viure, especialment la família de la casa del Nogué, per tant els seus records pertanyen a la dècada de 1950. A partir de 1965 la festa es va deixar de celebrar.</p> | 41.9275000,2.3074800 | 442582 | 4641959 | 08037 | Calldetenes | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||||||
| 43814 | Can Baixas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baixas | <p>VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes. AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX | <p>Masia de planta rectangular coberta a diverses vessants. Composta de planta baixa, primer pis i alguns coberts que s'annexionen a nivell de planta baixa. La construcció és feta en mur de parament irregular que ha estat arrebossat posteriorment i pintat. Alguns dels coberts annexionats han estat aixecats en totxo. La façana principal s'orienta al nord i s'obre amb un portal arquitravat format per brancals fets amb carreus quadrangulars i rectangulars de pedra,coronats a la part superior per una llinda de fusta. Al primer pis s'obren dues finestres quadrangulars. El sector de llevant de la casa compta amb un cos afegit construït en totxo que s'alça a nivell de planta baixa. Al primer pis s'observen dues finestres de pedra i una espiera. A la façana de ponent s'afegeix un altre cos construït en totxo, que s'alça a nivell de planta baixa. La façana sud s'obre amb un portal arquitrabat, presidit per una llinda de fusta i una finestra a nivell de primer pis.</p> | 08037-156 | Entorn rural de Calldetenes. Can Baixa s/n (08506 Calldetenes) | <p>Es tracta d'una de les antigues masoveries pertanyents al mas de La Calveria, aixecada segurament aprofitant la bonança econòmica i l'expansió agrícola del període. A nivell arquitectònic la casa fou sotmesa a una profunda reforma l'any 1943, que significà l'ampliació de la casa pel sector de llevant a base de cossos annexionats. Al llarg de la darrera dècada ha sofert reformes interiors que han adaptat la casa a les modernes necessitats d'una vivenda.</p> | 41.9250800,2.3055300 | 442418 | 4641691 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43814-foto-08037-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43814-foto-08037-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||||
| 43815 | La Parruca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parruca | <p>VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes. AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX | <p>Es tracta d'una masia de petites proporcions molt transformada. És de planta rectangular i es cobreix a dues vessants amb la façana principal encarada a migdia i el carener paral·lel a la façana. La construcció ha estat feta en mur de mamposteria irregular i totxo. Tot el parament s'ha arrebossat posteriorment amb ciment pòrtland. Les cobertes estan fetes amb teula i uralita. Consta de planta baixa i primer pis. La façana principal s'obre amb un portal rebaixat que dona accés a un vestíbul i a les escales del primer pis, i un altre portal situat al costat esquerre que dóna accés a la secció de quadres de la planta baixa. Al primere pis la façana s'obre amb una finestra quadrangular engrandida i convertida en rectangular. Les recents transformacions que la casa ha patit durant el procés de conversió en explotació agropecuària han afegit diversos coberts i cossos annexos de planta baixa, que han estat convertits en corts.</p> | 08037-157 | Entorn rural de Calldetenes. Mas La Parruca s/n (08605 Calldetenes) | <p>Es tracta segurament d'una construcció aixecada al llarg del segle XIX, i es configura com un dels testimonis del creixement demogràfic i econòmic d'aquest segle. A nivell arquitectònic cal destacar l'eliminació d'un antic porxo que s'afegia a la façana de llevant, i que actualment ha desaparegut. La transformació del mas en granja a la dècada del 1960 va anar dotant a la casa d'afegitons que li feren predre els elements més antics.</p> | 41.9205900,2.2999600 | 441952 | 4641196 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||||||
| 43816 | La Caseta d'en Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-den-grau | XIX | <p>Masia aixecada a tocar de l'antic camí ral de Vic a Girona, actualment arran de la C-25. Es tracta d'un edifici convertit actualment en granja, amb un nucli més antic de planta rectangular, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, i amb la façana principal encarada a migdia. Adossats a la part de ponent s'aixequen coberts fets en maó el 1945. A llevant i tramuntana també s'aixequen cossos adossats de construcció més moderna. La construcció és feta en mur de parament irregular i totxo, que ha estat posteriorment arrebossat amb ciment pòrtland. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba encarada a llevant, i s'obre amb un portal arquitrabat format per brancals de pedra. A banda i banda s'obre dos portals més oberts recentment que donen accés a les instal·lacions de la planta baixa. Al primer pis d'aquesta façana principal s'obre tres finestres rectangulars obertes a diferent alçada del mur.</p> | 08037-158 | Entorn rural de Calldetenes. Caseta del Grau (08605 Calldetenes) | <p>Es tracta d'un edifici bastit segurament a començaments del segle XIX, com a conseqüència de l'expansió demogràfica i econòmica del moment. Arquitectònicament la casa sofrí una ampliació important l'any 1945 que significà l'ampliació de de la casa en direcció al nord i la renovació de la teulada. Fins a la dècada del 1950 fou vivenda, passant a ser a partir de la dècada del 1960 una explotació de caràcter agropecuàri que implicà la construcció d'algunes naus destinades a corts al voltant del nucli original de la casa.</p> | 41.9222500,2.3011500 | 442052 | 4641380 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||||||||
| 43817 | Aplec de Sant Llatzer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-llatzer | <p>CUNILL I FONTFREDA (1925-1928) L'ermita de Sant Llatzer. Butlletí del Centre Excursionista de Vic. Vic. P.13-16 PLADEVALL, A. (1974) L'ermita de Sant Llatzer a Calldetenes. Full Diocesà 3320. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>Antic aplec que es celebrava el dia 12 de desembre coincidint amb la festivitat de Sant Llatzer. Aquesta manifestació de caràcter lúdico-festiva reunia bàsicament als habitants de Calldetenes, principalment als residents al nucli urbà del terme. La seva importància i incidència era de menor categoria que l'aplec de Sant Marc, on acudia gent de diverses poblacions. La celebracio començava amb una missa solemne celebrada pel mossèn de Calldetenes on es cantaven els goigos de Sant Llatzer. A la sortida es repartia pa beneït i si la climatologia ho permetia es ballaven sardanes. Tot i que la gent no acostumava a fer l'àpat del migdia en l'indret, ja que la proximitat de la capella permetia tornar a casa, sí que el dia era considerat festiu, i a la tarda s'acostumava a fer ball al café de la població.</p> | 08037-159 | Entorn rural de Calldetenes. Capella de Sant Llatzer. N-141-d km.1 (08500 Vic) | <p>La capella de Sant Llatzer és una capella d'època moderna, que segurament s'erigí sobre un antic padró o capelleta. Tot i no conèixer amb exactitud la data de la seva edificació, sabem que el 1533 ja estava alçada. L'orígen de la capella té relació amb el paraire vigatà Pere Alzines, que l'any 1530 va morir de pesta, disposant al seu testament una clàusula on es feia una donació destinada a l'aixecament d'una capella a l'oratori de Call de Tenes sota l'advocació de Sant Llatzer. Al 1778, amb la creació de la parròquia de la Mercè, Sant Llatzer va passar a dependre de dita parròquia, tenint cura d'ella el mossèn de Calldetenes. Tot i no pertanyer administrativa i geogràficament al terme de Calldetenes, parroquialment es tracta d'una capella pertanyent a la jurisdicció de l'església de la N.S. de la Mercè, i els calldetenencs l'han sentida com a pròpia. Segurament l'inici de la celebració de l'aplec coincideix amb aquest lligam a l'església parroquial de Calldetenes, i tot i ser una festivitat de caire menor, l'aplec fou celebrat fins a finals de la dècada del 1950. Actualment es continua celebrant una missa, malgrat l'escassa participació de la població de Calldetenes.</p> | 41.9258900,2.2716700 | 439611 | 4641804 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||||
| 43807 | Escut del bisbe Guillem Caçador a la clau de volta núm. 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-bisbe-guillem-cacador-a-la-clau-de-volta-num-4 | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | <p>Escut heràldic del bisbe Guillem Caçador esculpit a la clau de volta situada al sector de migdia del vestíbul del convent. L'escut ocupa el centre de la clau de volta que uneix els nervis dels panys de volta que cobreixen aquest tram del refectori. Dins de la clau de volta circular s'ha esculpit en un baix relleu l'escult amb els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen en altres portals d'accesos interiors, així com sobre l'escut exempt que es situa en la cantonada sud-est del monestir. Es tracta d'un escut caironat amb el camper tercejat en faixa, amb la faixa central ocupada per un element estrellat. La faixa superior es troba ocupada per dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, del qual penja una borla en forma de bufanda.</p> | 08037-149 | Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.</p> | 41.9320100,2.3025700 | 442179 | 4642463 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43807-foto-08037-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43807-foto-08037-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43807-foto-08037-149-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | 2020-10-14 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 95|94 | 47 | 1.3 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||
| 43808 | Escut del bisbe Guillem Caçador a la clau de volta núm. 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-bisbe-guillem-cacador-a-la-clau-de-volta-num-5 | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | <p>Escut heràldic del bisbe Guillem Caçador esculpit a la clau de volta situada al sector nord del vestíbul del convent. L'escut ocupa el centre de la clau de volta que uneix els nervis dels panys de volta que cobreixen aquest tram del refectori. Dins de la clau de volta circular s'ha esculpit en un baix relleu l'escult amb els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen en altres portals d'accesos interiors, així com sobre l'escut exempt que es situa en la cantonada sud-est del monestir. Es tracta d'un escut caironat amb el camper tercejat en faixa, amb la faixa central ocupada per un element estrellat. La faixa superior es troba ocupada per dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, del qual penja una borla en forma de bufanda.</p> | 08037-150 | Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.</p> | 41.9320100,2.3025700 | 442179 | 4642463 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43808-foto-08037-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43808-foto-08037-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43808-foto-08037-150-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | 2020-10-14 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 95|94 | 47 | 1.3 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||
| 43809 | Escut del bisbe Guillem Caçador a la clau de volta núm. 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-bisbe-guillem-cacador-a-la-clau-de-volta-num-6 | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | <p>Escut heràldic del bisbe Guillem Caçador esculpit a la clau de volta situada al sector de migdia de la biblioteca del convent. L'escut ocupa el centre de la clau de volta que uneix els nervis dels panys de volta que cobreixen aquest tram del refectori. Dins de la clau de volta circular s'ha esculpit en un baix relleu l'escult amb els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen en altres portals d'accesos interiors, així com sobre l'escut exempt que es situa en la cantonada sud-est del monestir. Es tracta d'un escut caironat amb el camper tercejat en faixa, amb la faixa central ocupada per un element estrellat. La faixa superior es troba ocupada per dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, del qual penja una borla en forma de bufanda.</p> | 08037-151 | Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.</p> | 41.9320100,2.3025700 | 442179 | 4642463 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43809-foto-08037-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43809-foto-08037-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43809-foto-08037-151-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | 2020-10-14 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 95|94 | 47 | 1.3 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||
| 43813 | Escut del bisbe Guillem Caçador al portal interior del claustre de Sant Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-bisbe-guillem-cacador-al-portal-interior-del-claustre-de-sant-tomas | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | <p>Escut ornamental que presideix el costat interior de la llinda del portal que permet la comunicació interior entre el claustre i el corredor interior del convent de Sant Domènec. Es tracta d'un baix relleu que reprodueix una forma triangular feta amb un seguit d'ondulacions que permet un espai interior on s'insereix l'escut pròpiament dit. Es tracta d'un escut coronat amb el camper ocupat per les lletres IHS en representació de IHESUS.</p> | 08037-155 | Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.</p> | 41.9320100,2.3025700 | 442179 | 4642463 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | Legal | Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 95 | 47 | 1.3 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 43663 | Escut del bisbe Hartalejo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-bisbe-hartalejo | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | <p>Element heràldic adherit al centre de l'arc presbiterial de l'església de Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes, presidint l'ingrés a l'absis de l'església, en la línia de les claus de volta de cadascun dels trams de dita església, i en conjunció amb l'estil de la resta d'elements decoratius de l'església. Es tracta d'un escut de guix amb forma angular, esculpit amb un alt relleu i pintat, on s'aprecien els motius heràldics pertanyents al bisbe Manuel de Hartalejo, benefactor i artífex de l'església l'any 1778. Aquest és el motiu pel qual s'explica l'existència d'aquest escut en aquest indret. Es tracta d'un escut caironat amb el rebord pintat en color daurat i el camper, pintat en un fons blau, ocupat per una torre emmarcada en un romb, format també per un rebord daurat. El romb es corona amb un rossetó daurat. Als angles exteriors es situen quatre petits elements florals daurats ocupant l'espai entre el romb del camper i el rebord exterior de l'escut. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici pintat en clor verd, envoltat d'una borla anellada daurada.</p> | 08037-11 | Nucli urbà de Calldetenes. Església de Nstra Senyora de la Mercè. Pl. Vella, s/n (08605 Calldetenes) | <p>La primera petició d'edificar l'església de Nostra Senyora de la Mercè data del 1757. Divuit anys més tard, els veïns van tornar a insistir en la necessitat d'alçar la capella i van tornar a enviar una carta a la Cámara Apostólica sol·licitant la construcció de l'edifici. A la petició, els veïns al·legaven que Sant Martí de Riudeperes o Sant Julià de Vilatorta estaven massa lluny. Per una major economia de l'edifici, sol·licitaven poder enderrocar l'edifici de Santa Margarida del Camí per tal d'aprofitar els carreus. L'església la va idear i fer construir el bisbe de Vic, Manuel de Hartalejo, que el 1778 va obtenir de l'Academia de San Fernando l'aprovació dels plànols per tirar l'obra endavant. Fou dedicada a la Mercè com a agraïment a l'interès que des de l'inici va tenir el bisbe de Vic, mestre general de la ordre de la Mercè. Al 1855 fou reconeguda com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta, i el 1878 adquirí categoria de parròquia.</p> | 41.9260200,2.2835900 | 440600 | 4641811 | 1778 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43663-foto-08037-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43663-foto-08037-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43663-foto-08037-11-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 99|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||
| 43727 | Escut del bisbe Guillem Caçador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-bisbe-guillem-cacador | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memoria histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apostol. Madrid. PLADEVALL, A. (1969) Sant Tomás de Riudeperes. a 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | <p>Element escultòric encastat a l'angle sud-oest del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, al cos destinat a monestir de la comunitat franciscana. Situat a uns tres metres d'alçada, es tracta d'un gros carreu angular esculpit amb un alt relleu on s'aprecien els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen sobre el portal d'accés al claustre, encarat a la façana nord del monestir (fitxa 101). Es tracta d'un escut caironat, aguantat per les figures de dos àngels drets a banda i banda, que miren cap a l'exterior. El camper de l'escut es troba tercejat en faixes, amb una faixa central que emmarca un element estrellat. La faixa superior s'ocupa amb dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, envoltat d'una borla. A sota s'aprecia una divisa on es pot llegir: 'JACOBUS CASSADOR EPISCOPUS BARCHINONE' Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115)</p> | 08037-69 | Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord del terme municipal. L'església es troba erigida dins de la històrica demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i desprès de Medà. Les donacions més antigues donen testimoni que des de l'any 1045 com a mínim hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop d'un gran domini, que des del segle XII es coneixia com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175). Aquesta església es trobava a prop d'on es troba l'actual edifici, i dels del 1086 els seus clergues vivien en forma de comunitat canonical. Amb aquests antecedents, el noble Berenguer Amaric, germà del canonge sagristà de Vic, Ricard, van demanar a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic, que consagrés la nova església que s'havia edificat en honor a Sant Tomàs. Aquest canonge era un personatge influent dintre de la canònica vigatana, integrant del grup que el 1080 intentà reformar la canònica. Amb consentiment dels canonges de Vic, i del prior de Sant Tomàs, l'arquebisbe va consagrar l'església i va concedir als canonges agustinians que en tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no era una parròquia, i el dret de tenir cementiri i una sagrera. El bisbe va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. D'aquesta manera es va introduir a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 una nova donació és feta a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, bé que encara no es pot assegurar que hi visquessin en una comunitat organitzada. Fins el 1086 no es té constància que aquesta comunitat existia. Sembla, doncs, possible que Berenguer Amalric i el seu germà Ricard varen establir una comunitat canonical pels mateixos anys en què hom volia dur a terme la reforma de la canònica catedralícia de Vic. Segurament, a causa de la no acceptació de la vida regular a Vic, els dos germans, el 15 de gener de 1095, per tal d'assegurar la continuïtat de la vida canonical a l'església de Sant Tomàs, varen cedir el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona, la comtat de Besalú. AA.DD (1984:175) Poc després de feta aquesta donació, es devia acabar la construcció de la nova església de Sant Tomàs, reedificada des dels seus fonaments i a expenses de Berenguer Amalric i el seu germà Ricard, en honor de Sant Tomàs, prop del Riudeperes. La consagració de l'església tingué lloc el 4 de novembre del 1095. AA.DD (1984:176). El monestir de Sant Tomàs tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, i des del segle XIV foren els seus únics feligresos. Els primers grans protectors foren els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament membres del llinatge dels Riudeperes, que li feren nombroses donacions fins a principis del segle XII a Osona i a Artés. La família Riudeperes, a més del casal o residència prop de Sant Tomàs, tenia diverses cases o graners a la seva sagrera, segons consta a la documentació familiar. Aquesta família es traslladà al Vallès, i s'extingí als vols del 1390. A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església, es feren servir per a l'ampliació de la cisterna i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un arcosoli del claustre renaixentista entorn al 1916. La tomba dels Altarriba és del segle XIV i consta de tres peces, dues amb l'escut i una altra amb una creu dins d'un cercle. La família Altarriba es convertí en una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del segle XV, quan desaparegueren els Riudeperes. AA.DD (1984:177)</p> | 41.9318500,2.3024800 | 442171 | 4642445 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43727-foto-08037-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43727-foto-08037-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43727-foto-08037-69-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | (Continuació història) La prepositura de Sant Tomàs comptà en el temps de major vitalitat amb tres canonges i un parell de sacerdots beneficiats. Als documents que se situen entre el 1095 i el 1100 indiquen l'existència d'un prior anomenat Joan de Lledó. Al llarg del segle XIII i següent, hi trobem només els prepòsits, un o dos canonges. L'església comptà amb diversos beneficis creats als diferents altars. Una visita pastoral del 1357 fa esment dels altars de Sant Tomàs, de Santa Maria i Sant Pau. La comunitat era formada llavors per un prepòsit, un canonge i dos beneficiats. AA.DD (1984:177) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: ' aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna' AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort. Durant la guerra del francès (1808-1814), les tropes napoleòniques van ocupar el convent de manera reiterada, i el van destruir en la seva major part. Abans d'acabar el conflicte, el 1813, i sota les ordres del pare Masferrer, del convent de Sant Salvi, es van començar les obres de reconstrucció del monestir. L'església va quedar acabada en pocs mesos i va ser millorada i es va construir el col·legi, les oficines, les cel·les, etc. L'any 1912 es va construir un modern cos d'edificació, annex al renaixentista. Els promotors foren els pares camils, que el 1901 adquiriren l'edifici convertint-lo en un noviciat i més tard en un seminari de la congregació. AA.DD (1984:178) L'església fou restaurada el 1914 pel mestre d'obres Miquel Pallàs, aixecant alçats a la part romànica. D'ell són els dibuixos de la planta i l'alçat de l'església romànica que coneixem. Després del 1940 i dels abusos que hi van cometre els refugiats que hi estaven confinats, l'absis fou decorat amb unes pintures. El 1970 l'edifici fou venut pels pares camils i adquirit per una associació benèfica osonenca, que el convertí en una escola de deficients psíquics de la comarca. Des d'aleshores a l'entorn del monestir s'hi han alçat diversos edificis, però el conjunt monumental no s'ha vist alterat. | 95|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||
| 43786 | Escut de la família Altarriba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-familia-altarriba | <p>AA.DD. (1976) Els castells catalans. Vol IV p. 1036-1047. Ed. Dalmau. Barcelona. CARRERAS CANDI, F (1892) Lo castell de Bellpuig i la casa d'Alta-riba. Barcelona CARRERAS CANDI, F (1893) 'Llorenç d'Altarriba i lo cassal de Vich de 1475' a Efemérides historicas de Catalunya. Barcelona.</p> | <p>El casal d'Altarriba es troba situat vers el cantó de llevant del terme municipal de Calldetenes, al costat esquerre del torrent de Sant Martí, i a 500 m. de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes. La casa s'anomenà Altarriba, per estar situada en la part elevada a la riba del torrent de Sant Martí. El casal actual es troba ubicat a sobre del que degué ser la domus forta de la família Altarriba, de la qual actualment perduren algunes restes del mur que l'envoltava. Aquesta domus o casa forta originària es trobava situada dins de l'antic terme del castell de Sant Llorenç, i després del de Medà. Era situada al marge esquerre de l'antic riu de Peres o torrent de la Noguera. Fou el lloc de residència de la família Alta-Riba i de les que la succeïren genealògicament. La casa forta o Domus, fou enderrocada durant la guerra de Successió, i va ser reedificada al final del segle XIX. L'actual edifici és, per tant, una construcció que pot ser datada durant de les darreres dècades del segle XIX. Malgrat això, van salvar-se els escuts nobiliaris, que actualment presideixen el portal de la façana Nord de la casa, i que al seu dia fou el portal principal de la casa. Es tracta d'un element format per una llosa quadrangular amb rebord, a l'interior de la qual es troba esculpit l'escut heràldic. Es tracta d'un escut quarterat en creu esculpit en un baix relleu amb el paner decorat amb el primer i quart de lleons rampants i segon i tercer de columnes triangulades.</p> | 08037-128 | Entorn rural de Calldetenes. Casal d'Altariba s/n (08506 Calldetenes) | <p>La família Altarriba es documenta a partir del 1175, quan apareix el primer personatge amb el nom de la família: Vermell d'Altarriba. L'any 1198 són els germans Berenguer d'Altarriba i Guillem de Medà els que són documentats. AA.DD (1984:182). De tota manera, és amb el casament de Berenguer amb Beatriu de Medà el 1198, quan el llinatge es consolida. Beatriu, que era germana de Guillem, aportarà com a dot 'totum nostrum usaticum de Altarrippa'. Aquesta família deriva segurament dels castlans de Medà, que tenien el castell a través dels Gurb-Queralt i els bisbes de Vic, que n'eren els senyors eminents. La nissaga tenia jurisdicció en les masies de la seva propietat. Un document del 1216 detalla les propietats dels Altarriba. A l'escriptura, Beatriu de Medà i els seus fills Berenguer i Ferrer d'Altarriba, van posar totes les seves propietats sota la protecció de l'ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a canvi de pagar un cens anual de dues quarteres d'ordi. El nombre de propietats i masos és enorme i es trobaven repartits per totes les parròquies d'Osona. VILAMALA (2002: 88) Avançant en el temps, el 1231 Berenguer d'Altarriba, fill de Berenguer i Beatriu es va casar amb Elisenda de Clasens. Berenguer va tenir entrebancs amb l'església de Vic, que reclamava els béns com a feu. El 1262 Berenguer i el Bisbe de Vic van signar un compromís per acceptar la sentència que pronunciés Pere Mata de Santa Eugènia. Aquest últim es va pronunciar a favor del capítol de Vic, determinant que els Altarriba havien de tenir la casa en vassallatge, i que la mitra la defensaria de les pretensions de Ramon de Vilagelans o altres. VILAMALA (2002: 88) Al llarg del llinatge hi diferents Altarriba que han estat importants en la història de Catalunya. Els dos més coneguts han estat Bernat Guillem s'Altarriba i el seu fill Llorenç. Bernat Guillem era fill de Pere Joan i Elionor, i es va casar amb Elieta de Vilalleons, filla del senyor de la Sala de Vilalleons i de Joana sa Era, senyora de Vilagelans i Munter. Bernat Guillem fou un dels gran senyors feudals d'Osona al segle XV. Al 1443 s'intitulava senyor de la domus d'Altarriba i de Vilalleons, tot i que posseïa una gran quantitat de propietats. Entre el 1446 i el 1448 fou batlle de Vic, i Joan II el va anomenar veguer de Girona. Durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) es va convertir en un fervent partidari de la causa reial, fet arriscat si tenim en compte al important presència del bàndol remença a la plana de Vic, que era oposat al rei. En plena guerra, estant detingut al seu casal pel bisbe de Vic, es va ordenar el seu empresonament. Es va posar setge a la casa d'Altarriba, però aquesta va resistir. No fou fins el 1463 quan el veguer de Barcelona, vingut expressament, va aconseguir entrar al casal, del qual va fugir Bernat Guillem. La família va ser empresonada i els seus béns confiscats i venuts. Durant la guerra, Bernat Guillem va capitanejar les forces remences favorables al rei, prenent els castells de Torelló, Manlleu, Casserres, etc; i també va intentar prendre Vic, Centelles, Castellcir i altres llocs del Lluçanès i Osona, amb èxit desigual. La defensa de la causa reial va costar cara a la família Altarriba, doncs durant el setge el casal fou cremat i destruït i se li van prendre les possessions. Bernat Guillem va morir vora el 1464. Bernat i Elieta van tenir sis fills, un els quals fou Llorenç, successor de Bernat Guillem. Aquest personatge havia passat la seva joventut enmig de les guerres remences. El 1490 es va casar amb Lucrècia de Peguera- filla del senyor del castell d'Olot- . El 1495 es va casar amb Beatriu de Marimon, amb la qual tingué el seu descendent Llorencet. Llorenç d'Altarriba va ser un dels principals caps de les bandositats que hi va haver a la comarca d'Osona a finals del segle XV. Durant aquest període les lluites entre els Altarriba i els Cruïlles van ser constants, i els enfrontaments van continuar al llarg dels segles XVI i XVII.</p> | 41.9265600,2.3120100 | 442957 | 4641851 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43786-foto-08037-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43786-foto-08037-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43786-foto-08037-128-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest mateix motiu heràldic es repeteix a les làpides sepulcrals de la família Altariba existents dins del claustre del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. (fitxes núm. 140 i 146) (Continuació història) Un fet important en la història de Llorenç d'Altarriba, fou l'intent d'assetjar la ciutat de Vic, juntament amb el capità mercenari Modarra, i altres llinatges d'Osona. VILAMALA (2002:90). El 10 de desembre del 1475 els consellers de Vic van ser avisats que Modarra, Altarriba, Montcorb, i Pujol, eren a Manlleu amb cent homes a cavall i dos o tres-cents a peu, i que pensaven dirigir-se a Vic i prendre-la per la força. Al mateix temps Modarra també tenia homes estratègicament situats dintre de Vic. El dia 11 van forçar les portes de la ciutat, però la defensa ciutadana dirigida per Bernat de Mont-rodon, va impedir-ho. En comptes de ser castigat, Llorenç d'Altarriba fou premiat pel rei, ja que Vic era una ciutat rebel a la monarquia. Així, el 1478 Joan II va remunerar a Llorenç d'Altarriba pels serveis prestats per ell i el seu pare a la corona concedint-li 800 lliures i els llocs de Sant Julià de Vilatorta, Sant Julià de Vilamirosa, i els termes de Vilacertrú i Saderra. També el terme i el castell de La Garriga. VILAMALA (2002: 90) Al segle XVI el llinatge Altarriba es va perdre per manca d'hereus. El 1524 Llorencet d'Altarriba va passar a regir l'alcaldia o capitania dels castells reials de Puigcerdà, Querol i Torre Cerdana. El 1530 es va casar amb Aldonça de Descatllar i va tenir dues filles, que van morir sense descendència. Aldonça Descatllar es va convertir en la vídua usufructuària. A la seva mort el 1583 va deixar els bens a la seva neboda Albina Descatllar, casada amb Pere Clariana i Vilatorta. El matrimoni va fer grans obres al casal d'Altarriba. Amb el fill d'aquests dos: Miquel, la casa Altarriba va canviar el cognom per Clariana. | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||
| 43797 | Escuts de la família Riudeperes a la llosa sepulcral de Sant Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escuts-de-la-familia-riudeperes-a-la-llosa-sepulcral-de-sant-tomas | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIII-XIV | <p>L'escut heràldic de la família Riudeperes es troba esculpit damuntla làpida funerària d'aquesta família que es conserva en una de les parets del claustre del convent de Sant Tomàs. Es tracta d'una llosa rectangular encastada a la part superior de conjunt de làpides. Cal pensar que pertanyia a un membre de la família Riudeperes, tot i que n s'ha pogut identificar a qui. La làpida es troba decorada amb una greca que recorre el perímetre exterior de la llosa. A l'interior s'ha esculpit un medalló amb decoració vegetal. A banda i banda d'aquest medalló es situen dos escuts -per banda- de la família. Es tracta d'una tipologia d' escut ovalat, amb el camper omplert per tres càrregues en figura de tres peres, dues en la part superior i una en la part inferior. Les peres eren el símbol heràldic de la famlília Riudeperes.</p> | 08037-139 | Entorn rural de Calldetenes. Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord del terme municipal. L'església es troba erigida dins de la històrica demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i després de Medà. Les donacions més antigues donen testimoni que des de l'any 1045 com a mínim hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop d'un gran domini, que des del segle XII es coneixia com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175) Aquesta església es trobava a prop d'on es troba l'actual edifici, i dels del 1086 els seus clergues vivien en forma de comunitat canonical. Amb aquests antecedents, el noble Berenguer Amaric, germà del canonge sagristà de Vic, Ricard, van demanar a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic que consagrés la nova església que s'havia edificat en honor a Sant Tomàs. Aquest canonge era un personatge influent dintre de la canònica vigatana, integrant del grup que el 1080 intentà reformar la canònica. Amb consentiment dels canonges de Vic, i del prior de Sant Tomàs, l'arquebisbe va consagrar l'església i va concedir als canonges agustinians que hi tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no era una parròquia, i el dret de tenir cementiri i una sagrera. El bisbe va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. D'aquesta manera es va introduir a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 una nova donació és feta a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, bé que encara no es pot assegurar que hi visquessin en una comunitat organitzada. Fins el 1086 no es té constància de que aquesta comunitat existia. Sembla, doncs, possible que Berenguer Amalric i el seu germà Ricard varen establir una comunitat canonical pels mateixos anys en què hom volia dur a terme la reforma de la canònica catedralícia de Vic. Segurament, a causa de la no acceptació de la vida regular a Vic, els dos germans, el 15 de gener de 1095, per tal d'assegurar la continuïtat de la vida canonical a l'església de Sant Tomàs, varen cedir el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona, la comtat de Besalú. AA.DD (1984:175) Poc després de feta aquesta donació es devia acabar la construcció de la nova església de sant Tomàs, reedificada des dels seus fonaments i a expenses de Berenguer Amalric i el seu germà Ricard, en honor de Sant Tomàs, prop del Riudeperes. La consagració de l'església tingué lloc el 4 de novembre del 1095. AA.DD (1984:176) El monestir de Sant Tomàs tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, i dels del segle XIV foren els seus únics feligresos. Els primers grans protectors foren els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament membres del llinatge dels Riudeperes, que li feren nombroses donacions fins a principis del segle XII a Osona i a Artés. La família Riudeperes, a més del casal o residència prop de Sant Tomàs, tenia diverses cases o graners a la seva sagrera, segons consta a la documentació familiar. Aquesta família es traslladà al Vallès, i s'extingí als vols del 1390. A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un acrosoli del claustre renaixentista entorn al 1916.</p> | 41.9321500,2.3024700 | 442171 | 4642478 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43797-foto-08037-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43797-foto-08037-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43797-foto-08037-139-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 93|85 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||
| 43798 | Escut de la família Altarriba a la llosa sepulcral núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-familia-altarriba-a-la-llosa-sepulcral-num-1 | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. (1976) Els castells catalans. Vol IV p. 1036-1047. Ed. Dalmau. Barcelona. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. CARRERAS CANDI, F (1892) Lo castell de Bellpuig i la casa d'Alta-riba. Barcelona CARRERAS CANDI, F (1893) 'Llorenç d'Altarriba i lo cassal de Vich de 1475' a Efemérides historicas de Catalunya. Barcelona.</p> | XIII-XIV | <p>La família Altarriba es troba lligada a la presència d'un gran casal i propietat que rep el mateix nom, situada vers el cantó de llevant del terme municipal de Calldetenes, al costat esquerre del torrent de Sant Martí, i a 500 m. de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes. La casa s'anomenà des del principi Altarriba, per estar situada en la part elevada a la riba del torrent de Sant Martí. El casal actual es troba ubicat a sobre del que degué ser la domus forta de la família Altarriba, de la qual actualment perduren algunes restes del mur que l'envoltava. Aquesta domus o casa forta fou el lloc de residència de la família Alta-Riba i de les que la succeïren genealògicament. Els vasos sepulcrals de la família Altarriba es trobaven per tradició al proper monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. Aquest monestir tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, però a més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) . Els vasos sepulcrals es trobaven situats a l'altar major juntament amb els del Riudeperes. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna, i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un arcosoli del claustre renaixentista entorn el 1916. Es tracta d'un element format per una llosa quadrangular a l'interior de la qual es troba esculpit l'escut heràldic. Es tracta d'un escut apuntat d'estil gotitzant, quarterat en creu i esculpit en un baix relleu, amb el paner decorat amb el primer i quart de lleons rampants, i segon i tercer de columnes triangulades.</p> | 08037-140 | Entorn rural de Calldetenes.Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>La família Altarriba es documenta a partir del 1175, quan apareix el primer personatge amb el nom de la família: Vermell d'Altarriba. L'any 1198 són els germans Berenguer d'Altarriba i Guillem de Medà els que són documentats. AA.DD (1984:182). De tota manera, és amb el casament de Berenguer amb Beatriu de Medà el 1198, quan el llinatge es consolida. Beatriu, que era germana de Guillem, aportarà com a dot 'totum nostrum usaticum de Altarrippa'. Aquesta família deriva segurament dels castlans de Medà, que tenien el castell a través dels Gurb-Queralt i els bisbes de Vic, que n'eren els senyors eminents. La nissaga tenia jurisdicció en les masies de la seva propietat. Un document del 1216 detalla les propietats dels Altarriba. A l'escriptura, Beatriu de Medà i els seus fills Berenguer i Ferrer d'Altarriba, van posar totes les seves propietats sota la protecció de l'ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a canvi de pagar un cens anual de dues quarteres d'ordi. El nombre de propietats i masos és enorme i es trobaven repartits per totes les parròquies d'Osona. VILAMALA (2002: 88) La família Altarriba es convertí en una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del segle XV, quan desaparegueren els Riudeperes. AA.DD (1984:177). A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se en dit monestir els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna, i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i que tenen els mateixos motius que l'escut del casal. Avançant en el temps, el 1231 Berenguer d'Altarriba, fill de Berenguer i Beatriu, es va casar amb Elisenda de Clasens. Berenguer va tenir entrebancs amb l'església de Vic, que reclamava els béns com a feu. El 1262 Berenguer i el Bisbe de Vic van signar un compromís per acceptar la sentència que pronunciés Pere Mata de Santa Eugènia. Aquest últim es va pronunciar a favor del capítol de Vic, determinant que els Altarriba havien de tenir la casa en vassallatge, i que la mitra la defensaria de les pretensions de Ramon de Vilagelans o altres. VILAMALA (2002: 88) Al llarg del llinatge, hi diferents Altarriba que han estat importants en la història de Catalunya. Els dos més coneguts han estat Bernat Guillem s'Altarriba i el seu fill Llorenç. Bernat Guillem era fill de Pere Joan i Elionor, i es va casar amb Elieta de Vilalleons, filla del senyor de la Sala de Vilalleons i de Joana sa Era, senyora de Vilagelans i Munter. Bernat Guillem fou un dels gran senyors feudals d'Osona al segle XV. Al 1443 s'intitulava senyor de la domus d'Altarriba i de Vilalleons, tot i que posseïa una gran quantitat de propietats. Entre el 1446 i el 1448 fou batlle de Vic, i Joan II el va anomenar veguer de Girona. Durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) es va convertir en un fervent partidari de la causa reial, fet arriscat si tenim en compte a l'important presència del bàndol remença a la plana de Vic, que era oposat al rei. En plena guerra, estant detingut al seu casal pel bisbe de Vic, es va ordenar el seu empresonament. Es va posar setge a la casa d'Altarriba, però aquesta va resistir. No fou fins el 1463 quan el veguer de Barcelona, vingut expressament, va aconseguir entrar al casal, del qual va fugir Bernat Guillem. La família va ser empresonada i els seus béns confiscats i venuts. Durant la guerra, Bernat Guillem va capitanejar les forces remences favorables al rei, prenent els castells de Torelló, Manlleu, Casserres, etc; i també va intentar prendre Vic, Centelles, Castellcir i altres llocs del Lluçanès i Osona, amb èxit desigual. La defensa de la causa reial va costar cara a la família Altarriba, doncs durant el setge el casal fou cremat i destruït i se li van prendre les possessions. Bernat Guillem va morir vora el 1464.</p> | 41.9321500,2.3024700 | 442171 | 4642478 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43798-foto-08037-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43798-foto-08037-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43798-foto-08037-140-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 93|85 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||
| 43799 | Escut de la família Calvaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-familia-calvaria | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | <p>A la dovella central del portal d'accés al mas La Calvaria es localitza un escut familiar amb els símbls heràldics que identifiquen la família i les seves possessions.. La casa actual s'assenta sobre les restes del mas històric de la Calvaria, del qual es poden apreciar encara alguns trams a nivell de la planta baixa; però és en realitat una construcció moderna, producte d'una ampliació i una renovació pràcticament total de l'antic mas, que es dugué a terme a finals del segle XIX i principis del XX. Bona part de l'edifici, a les seves façanes de llevant, migdia i ponent, es troba envoltat per un mur de tancament que finalitza en una reixa al cantó de llevant , i que envolta la casa en aquests trams creant un pati interior. La façana principal es troba orientada a llevant, i s'hi accedeix traspassant una porta oberta al mur perimetral de tancament de la casa. Es tracta d'una porta protegida per una reixa de ferro treballada, on es llegeix la data de 1906, que podria ser perfectament la data de constitució del mur i finalització de les obres de reforma de la casa. Es tracta d'una doble porta, emmarcada per un arc escarser, amb la dovella central reaprofitada de la casa antiga. Es tracta d'una dovella de mida superior a les altres, que sobresurt en alçada, i que duu gravada com a decoració l'escut dels Calvaria, Els motius heràldics de la família Calvaria es troben vinculats a la simblogia relacionada amb el mont Calvari. Es tracta d'un escut quadrangular finalitzat de forma apuntada amb un petit arc conupial. Exteriorment bé cobert per un rebord. Interiorment tot l'espai es troba ocupat per un camper llis, on la part superior es troba ocupada per la llegenda: 'IHS: EN : NOM DEL: DESTÍ: CALVARI ASI: TE MORT: RECORT:', juntament amb un dibuix a la part inferior de les tres muntanyes del mont Calvari, coronades per tres creus. A sota s'aprecia la data de 1596.</p> | 08037-141 | Entorn rural de Calldetenes . Mas La Calvaria s/n (08506 Calldetenes) | <p>Es tracta sens dubte d'un dels masos més antics del terme. Els seus orígens es remunten als inicis de la repoblació del terme, i es conserven documents des del segle XIII amb transaccions fetes pels propietaris del mas. Així, sabem que el 1201 Berenguer de Calvaria era testimoni d'una compra-venda, i en 1228 Pere Calvaria, juntament amb altres persones venia una 'tria d'arbres'. (VILAMALA, 2002: 99) De fet, els Calvaria comptaven des de ben antic amb l'ingrés econòmic que suposava la propietat d'un molí, que funcionava almenys des del 1236, i era possessió de la família. A finals del segle XIII, la Calvaria era un mas important. Al llarg de tot el segle XIV la família va continuar comprant i venent terres i fent transaccions; així, el 1317 Guillem Calvaria reconeixia que els seus béns eren propis i de la pabordia de febrer de la catedral de Vic. A l'entorn del 1330, els Calvaria es van veure immersos en un procés judicial per qüestions del molí i les servituds de l'aigua. De fet, aquest tipus de plets són una constant al llarg dels segles d'història de la casa. (VILAMALA, 2002: 99). A mitjans del segle XIV es va trencar la línia hereditària masculina, essent pubilla Cecília Calvaria, que es va casar amb el 1350 amb Francesc Casadevall, de Vilalleons, que va renunciar al seu cognom original. Durant tot aquest segle la família va aprofitar les crisis demogràfiques per engrandir les propietats, i a través d'estratègies matrimonials acabar d'engrandir-se. A tal fi, Francesc Calvaria es va casar el 1378 amb Alamanda Masferrer, de la parròquia de Sentfores. (VILAMALA, 2002: 99). El segle XVI va ser una de les èpoques de més esplendor de la casa. Durant aquest segle es coneix la presència d'hereus com Segimon Calvaria, que va adquirir terres a Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. A finals del segle XVI la família va passar per moments de crisi al morir intestat Joan Pau Calvaria, fill de Segimon. La disputa dels descendents va fer que el 1581 Joan Calvaria i la seva germana Margarida hipotequessin a Pere Coromina, mercader de Vic, 'tot lo mas Calvaria, juntament amb el mas Serra, de la Rocha i Pla'. Es desconeix com la família va tornar a recuperar les propietats. (VILAMALA, 2002: 99). El segle XVII tampoc no va ser un bon moment per la Calvaria, ja que la documentació indica que els hereus de la casa no van tenir prou líquid com per consolidar o engrandir les propietats de la casa. Malgrat tot, a finals de segle, l'hereu es va casar amb una Aymerich. Al segle XIX, la trajectòria familiar va ser clarament ascendent, tan social com econòmicament, i la política d'aliances matrimonials que va establir, la va portar a entroncar-se amb la família Albó de Castanyer, de Santa Coloma de Farners; i ja al segle XX amb la família Torrents de Codines, de Sant Pere de Torelló. Aquests casaments van permetre ampliar considerablement el patrimoni familiar, i tot i que suposaren la pèrdua del cognom familiar, quan el 1822 Francesca, pubilla, filla de Pere màrtir Calvaria i Raimunda de Planodir, es va casar amb Miquel Albó, hereu del mas Albó. Amb el matrimoni, la descendència es traslladava al mas Castanyet, que era la casa central del llinatge, abandonant la de la Calvaria. Un altre matrimoni important fou el de Josep Albó amb Pilar Molins, del Prat de Seva, una altra important casa pairal. Finalment, el 1924 el patrimoni s'incrementava amb el casament de Ramon Maria Albó i Pilar Torrents, del mas Torrents de Codines, de Sant Pere de Torelló. Tradicionalment, el mas de la Calvaria comptava amb diferents masoveries dependents d'ell, repartides per tot el terme de Calldetenes. El mas vila Xica, el mas Vila Grossa, i la masoveria de la Calvaria són algunes d'elles, tot i que la casa arribà en la seva millor època a disposar-ne d'un total de set. També va comptar amb la propietat del Molí, anomenat de la Calvaria.</p> | 41.9292700,2.3050300 | 442380 | 4642157 | 1596 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43799-foto-08037-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43799-foto-08037-141-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Cal pensar que la casa actual és en realitat producte d'una unificació estructural efectuada a principis del segle XX, que integrava les restes del mas anterior, molt modificades, degut a ampliacions successives. La capella actual cal ubicar-la cronològicament al segle XIX. | 95|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||
| 43800 | Escut del bisbe Guillem Caçador a la clau de volta núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-bisbe-guillem-cacador-a-la-clau-de-volta-num-1 | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | <p>Escut heràldic del bisbe Guillem Caçador esculpit a la clau de volta situada a ponent de la sala del refectori del convent. L'escut ocupa el centre de la clau de volta que uneix els nervis dels panys de volta que cobreixen aquest tram del refectori. Dins de la clau de volta circular s'ha esculpit en un baix relleu l'escult amb els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen en altres portals d'accesos interiors, així com sobre l'escut exempt que es situa en la cantonada sud-est del monestir. Es tracta d'un escut caironat amb el camper tercejat en faixa, amb la faixa central ocupada per un element estrellat. La faixa superior es troba ocupada per dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, del qual penja una borla en forma de bufanda.</p> | 08037-142 | Entorn rural de Calldetenes. Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes). | <p>Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.</p> | 41.9320100,2.3025700 | 442179 | 4642463 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43800-foto-08037-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43800-foto-08037-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43800-foto-08037-142-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raque Valdenebro Manrique | 95|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||
| 43801 | Escut del bisbe Guillem Caçador al portal del refectori de Sant Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-bisbe-guillem-cacador-al-portal-del-refectori-de-sant-tomas | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | <p>Element arquitectònic consistent en una llosa rectangular encastada sobre el portal d'accés al refectori del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, dins de l'espai utilitzat com a rebedor. Situat a uns dos metres i mig d'alçada, es tracta d'un carreu esculpit amb un baix relleu on s'aprecien els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen en altres portals d'accesos interiors, així com a les claus de volta i sobre l'escut exempt que es situa en la cantonada sud-est del monestir. Es tracta d'un escut caironat amb el camper tercejat en faixa, amb una faixa central que emmarca un element estrellat. La faixa superior s'omple amb dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'ocupa amb una flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, del qual penja una borla en forma de bufanda.</p> | 08037-143 | Entorn rural de Calldetenes. Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.</p> | 41.9320100,2.3025700 | 442179 | 4642463 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43801-foto-08037-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43801-foto-08037-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43801-foto-08037-143-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raque Valdenebro Manrique | 95|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||
| 43802 | Escut del bisbe Guillem Caçador al portal interior del rebedor de Sant Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-bisbe-guillem-cacador-al-portal-interior-del-rebedor-de-sant-tomas | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | <p>Escut heràldic esculpit al centre de la llinda que corona el portal d'entrada al convent del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, dins de l'espai utilitzat com a rebedor. Situat a uns dos metres i mig d'alçada, es tracta d'una llida monolítica esculpida amb un baix relleu on s'aprecien els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen en altres portals d'accesos interiors, així com a les claus de volta i sobre l'escut exempt que es situa en la cantonada sud-est del monestir. Es tracta d'un escut caironat amb el camper tercejat en faixa amb una faixa central ocupada amb un element estrellat. La faixa superior s'ocupa amb dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, del qual penja una borla en forma de bufanda.</p> | 08037-144 | Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.</p> | 41.9320100,2.3025700 | 442179 | 4642463 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43802-foto-08037-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43802-foto-08037-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43802-foto-08037-144-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raque Valdenebro Manrique | 95|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||
| 43803 | Escut del bisbe Guillem Caçador a la clau de volta núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-bisbe-guillem-cacador-a-la-clau-de-volta-num-2 | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | <p>Escut heràldic del bisbe Guillem Caçador esculpit a la clau de volta situada al centre de la sala del refectori del convent. L'escut ocupa el centre de la clau de volta que uneix els nervis dels panys de volta que cobreixen aquest tram del refectori. Dins de la clau de volta circular s'ha esculpit en un baix relleu l'escult amb els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen en altres portals d'accesos interiors, així com sobre l'escut exempt que es situa en la cantonada sud-est del monestir. Es tracta d'un escut caironat amb el camper tercejat en faixa, amb la faixa central ocupada per un element estrellat. La faixa superior es troba ocupada per dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, del qual penja una borla en forma de bufanda.</p> | 08037-145 | Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.</p> | 41.9320100,2.3025700 | 442179 | 4642463 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43803-foto-08037-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43803-foto-08037-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43803-foto-08037-145-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-10-14 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 95|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||
| 43804 | Escut de la família Altarriba a la llosa sepulcral núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-familia-altarriba-a-la-llosa-sepulcral-num-2 | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. (1976) Els castells catalans. Vol IV p. 1036-1047. Ed. Dalmau. Barcelona. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. CARRERAS CANDI, F (1892) Lo castell de Bellpuig i la casa d'Alta-riba. Barcelona CARRERAS CANDI, F (1893) 'Llorenç d'Altarriba i lo cassal de Vich de 1475' a Efemérides historicas de Catalunya. Barcelona.</p> | XIII-XIV | <p>La família Altarriba es troba lligada a la presència d'un gran casal i propietat que rep el mateix nom, situada vers el cantó de llevant del terme municipal de Calldetenes, al costat esquerre del torrent de Sant Martí, i a 500 m. de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes. La casa s'anomenà des del principi Altarriba, per estar situada en la part elevada a la riba del torrent de Sant Martí. El casal actual es troba ubicat a sobre del que degué ser la domus forta de la família Altarriba, de la qual actualment perduren algunes restes del mur que l'envoltava. Aquesta domus o casa forta fou el lloc de residència de la família Alta-Riba i de les que la succeïren genealògicament. Els vasos sepulcrals de la família Altarriba es trobaven per tradició al proper monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. Aquest monestir tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, però a més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) . Els vasos sepulcrals es trobaven situats a l'altar major juntament amb els del Riudeperes. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna, i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un acrosoli del claustre renaixentista entorn el 1916. Es tracta d'un element format per una llosa quadrangular a l'interior de la qual es troba esculpit l'escut heràldic. Es tracta d'un escut apuntat d'estil gotitzant, quarterat en creu i esculpit en un baix relleu, amb el paner decorat amb el primer i quart de lleons rampants, i segon i tercer de columnes triangulades.</p> | 08037-146 | Entorn rural de Calldetenes. Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>La família Altarriba es documenta a partir del 1175, quan apareix el primer personatge amb el nom de la família: Vermell d'Altarriba. L'any 1198 són els germans Berenguer d'Altarriba i Guillem de Medà els que són documentats. AA.DD (1984:182). De tota manera, és amb el casament de Berenguer amb Beatriu de Medà el 1198, quan el llinatge es consolida. Beatriu, que era germana de Guillem, aportarà com a dot 'totum nostrum usaticum de Altarrippa'. Aquesta família deriva segurament dels castlans de Medà, que tenien el castell a través dels Gurb-Queralt i els bisbes de Vic, que n'eren els senyors eminents. La nissaga tenia jurisdicció en les masies de la seva propietat. Un document del 1216 detalla les propietats dels Altarriba. A l'escriptura, Beatriu de Medà i els seus fills Berenguer i Ferrer d'Altarriba, van posar totes les seves propietats sota la protecció de l'ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a canvi de pagar un cens anual de dues quarteres d'ordi. El nombre de propietats i masos és enorme i es trobaven repartits per totes les parròquies d'Osona. VILAMALA (2002: 88) La família Altarriba es convertí en una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del segle XV, quan desaparegueren els Riudeperes. AA.DD (1984:177). A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se en dit monestir els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna, i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i que tenen els mateixos motius que l'escut del casal. Avançant en el temps, el 1231 Berenguer d'Altarriba, fill de Berenguer i Beatriu, es va casar amb Elisenda de Clasens. Berenguer va tenir entrebancs amb l'església de Vic, que reclamava els béns com a feu. El 1262 Berenguer i el Bisbe de Vic van signar un compromís per acceptar la sentència que pronunciés Pere Mata de Santa Eugènia. Aquest últim es va pronunciar a favor del capítol de Vic, determinant que els Altarriba havien de tenir la casa en vassallatge, i que la mitra la defensaria de les pretensions de Ramon de Vilagelans o altres. VILAMALA (2002: 88) Al llarg del llinatge, hi diferents Altarriba que han estat importants en la història de Catalunya. Els dos més coneguts han estat Bernat Guillem s'Altarriba i el seu fill Llorenç. Bernat Guillem era fill de Pere Joan i Elionor, i es va casar amb Elieta de Vilalleons, filla del senyor de la Sala de Vilalleons i de Joana sa Era, senyora de Vilagelans i Munter. Bernat Guillem fou un dels gran senyors feudals d'Osona al segle XV. Al 1443 s'intitulava senyor de la domus d'Altarriba i de Vilalleons, tot i que posseïa una gran quantitat de propietats. Entre el 1446 i el 1448 fou batlle de Vic, i Joan II el va anomenar veguer de Girona. Durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) es va convertir en un fervent partidari de la causa reial, fet arriscat si tenim en compte a l'important presència del bàndol remença a la plana de Vic, que era oposat al rei. En plena guerra, estant detingut al seu casal pel bisbe de Vic, es va ordenar el seu empresonament. Es va posar setge a la casa d'Altarriba, però aquesta va resistir. No fou fins el 1463 quan el veguer de Barcelona, vingut expressament, va aconseguir entrar al casal, del qual va fugir Bernat Guillem. La família va ser empresonada i els seus béns confiscats i venuts. Durant la guerra, Bernat Guillem va capitanejar les forces remences favorables al rei, prenent els castells de Torelló, Manlleu, Casserres, etc; i també va intentar prendre Vic, Centelles, Castellcir i altres llocs del Lluçanès i Osona, amb èxit desigual. La defensa de la causa reial va costar cara a la família Altarriba, doncs durant el setge el casal fou cremat i destruït i se li van prendre les possessions. Bernat Guillem va morir vora el 1464.</p> | 41.9321500,2.3024700 | 442171 | 4642478 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43804-foto-08037-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43804-foto-08037-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43804-foto-08037-146-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 93|85 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||
| 43805 | Escut del bisbe Guillem Caçador al portal exterior del claustre de Sant Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-bisbe-guillem-cacador-al-portal-exterior-del-claustre-de-sant-tomas | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII | <p>Sobre el portal d'entrada exterior al claustre del convent de Sant Tomàs es localitza una finestra quadrangular cegada, coronada per una orla vegetal. L'espai interior de la finestra s'ha ocupat amb un escut esculpit en alt relleu amb els motius heràldics del bisbe Jaume Caçador. Es tracta d'un escut caironat, aguantat per les figures de dos àngels drets a banda i banda, que miren cap a l'exterior. El camper de l'escut es troba tercejat en faixa amb la faixa central ocupada per un element estrellat. Sobre la faixa central es troben dues flors quatrilobulades. A la faixa inferior es troba una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un casc o elm envoltat de llamberquins.de similars característiques a les del portal però coronat amb un barret cardenalici, envoltat d'una borla.</p> | 08037-147 | Entorn rural de Calldetenes. Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.</p> | 41.9322600,2.3024500 | 442169 | 4642490 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43805-foto-08037-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43805-foto-08037-147-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 96|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.