Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43733 | Alzina de la Calveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-calveria | <p>AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | Els propietaris de la Calveria han procurat per la conservació d'aquest magnífic exemplar com a element simbòlic a l'entrada de la seva propietat. | <p>Alzina de grans proporcions ubicada a tocar del marge dret de la crta. N-141d que surt de la rotonda de la C-25 en direcció a Folgueroles i a la presa de Sau. L'alzina es troba a l'inici del camí que des d'aquesta carretera surt cap al mas de la Calvaria. Es tracta d'un exemplar d'alzina aïllat de grans proporcions (Quercus ilex) de la família de les fagàcies. És l'espècie mediterrània per excel·lència, pròpia de les contrades marítimes humides i subhumides. Es tracta d'un arbre perennifoli de creixement lent, d'uns deu metres d'alçada. Malgrat que es desconeix la seva edat, alguns exemplars poden arribar perfectament als 550 anys. La seva capçada és ampla i densa en forma de cúpula hemisfèrica. L'escorça és de color marró fosc, civellada, dura i gruixuda. Les fulles són simples i coriàcies, i estan en disposició esparsa. La forma de les fulles varia, des de formes el·líptiques fins a lanceolades amb dents poc espinoses, des de 2 a 9 cm de longitud i 1,5 a 4 cm d'amplada. El seu color és verd fosc, lluent, i pràcticament sense pèls, i el revers és grisenc. Les seves flors són unisexuals, petites i molt simplificades. En un mateix arbre hi ha flors masculines i femenines. Les femenines són piloses i de color verd grisenc, tenen quatre estils rosats, i estan envoltades per un involucra, fent al voltant de 3 mm de llarg. Les flors masculines tenen un periant format per 4 o més lòbuls obtusos i un nombre variable d'estams. La floració es produeix de l'abril al maig. El fruit és una núcula que s'anomena gla, que de jove és verd i es torna marró quan madura. Les glans tenen una forma més o menys ovoide i estan recobertes a la base per una mena de caputxó dur i escamós que s'anomena cúpula. Les glans maduren d'octubre a novembre. La propagació de l'arbre es fa per llavors normalment, i artificialment a partir de rebrots basals. L'alzina té normalment una fusta dura i densa, que s'ha utilitzat al llarg del temps per fer carbó i com a llenya. Les glans són molt apreciades pel bestiar.</p> | 08037-75 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que aquest exemplar és un exemplar aïllat al peu de la carretera, enmig d'una zona de conreus.</p> | 41.9300700,2.3038500 | 442283 | 4642246 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43733-foto-08037-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43733-foto-08037-75-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 43817 | Aplec de Sant Llatzer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-llatzer | <p>CUNILL I FONTFREDA (1925-1928) L'ermita de Sant Llatzer. Butlletí del Centre Excursionista de Vic. Vic. P.13-16 PLADEVALL, A. (1974) L'ermita de Sant Llatzer a Calldetenes. Full Diocesà 3320. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>Antic aplec que es celebrava el dia 12 de desembre coincidint amb la festivitat de Sant Llatzer. Aquesta manifestació de caràcter lúdico-festiva reunia bàsicament als habitants de Calldetenes, principalment als residents al nucli urbà del terme. La seva importància i incidència era de menor categoria que l'aplec de Sant Marc, on acudia gent de diverses poblacions. La celebracio començava amb una missa solemne celebrada pel mossèn de Calldetenes on es cantaven els goigos de Sant Llatzer. A la sortida es repartia pa beneït i si la climatologia ho permetia es ballaven sardanes. Tot i que la gent no acostumava a fer l'àpat del migdia en l'indret, ja que la proximitat de la capella permetia tornar a casa, sí que el dia era considerat festiu, i a la tarda s'acostumava a fer ball al café de la població.</p> | 08037-159 | Entorn rural de Calldetenes. Capella de Sant Llatzer. N-141-d km.1 (08500 Vic) | <p>La capella de Sant Llatzer és una capella d'època moderna, que segurament s'erigí sobre un antic padró o capelleta. Tot i no conèixer amb exactitud la data de la seva edificació, sabem que el 1533 ja estava alçada. L'orígen de la capella té relació amb el paraire vigatà Pere Alzines, que l'any 1530 va morir de pesta, disposant al seu testament una clàusula on es feia una donació destinada a l'aixecament d'una capella a l'oratori de Call de Tenes sota l'advocació de Sant Llatzer. Al 1778, amb la creació de la parròquia de la Mercè, Sant Llatzer va passar a dependre de dita parròquia, tenint cura d'ella el mossèn de Calldetenes. Tot i no pertanyer administrativa i geogràficament al terme de Calldetenes, parroquialment es tracta d'una capella pertanyent a la jurisdicció de l'església de la N.S. de la Mercè, i els calldetenencs l'han sentida com a pròpia. Segurament l'inici de la celebració de l'aplec coincideix amb aquest lligam a l'església parroquial de Calldetenes, i tot i ser una festivitat de caire menor, l'aplec fou celebrat fins a finals de la dècada del 1950. Actualment es continua celebrant una missa, malgrat l'escassa participació de la població de Calldetenes.</p> | 41.9258900,2.2716700 | 439611 | 4641804 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 43740 | Aplec de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marc | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI-XXI | Aquesta festivitat es va perdre durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), ja que la capella va sofrir els atacs de les milícies republicanes, quedant desistida. Vora l'any 2000, gràcies a la iniciativa d'un grup de Calldetenencs ha estat recuperada amb èxit. | <p>Manifestació festiva que té lloc el diumenge més proper al 25 d'abril. Antigament, era considerada una de les festivitats més importats del cicle litúrgic. La gent anava a peu fins a la capella de Sant Marc al matí, i allà es feia un esmorzar amb llonganissa i embotit, i acte seguit una missa. Els assistents provenien dels pobles de Calldetenes, Sant Julià de Vilatorta, Santa Eugènia de Berga i Folgueroles, i era un acte molt concorregut per la vida social d'aquests municipis, on s'aprofitava per conèixer persones de l'altre sexe i iniciar relacions. Després de la missa, la gent es quedava a passar el dia. Ocasionalment es ballaven sardanes a la tarda. Actualment, a l'aplec s'hi puja en cotxe , i es celebra una missa. Després es ballen sardanes, i s'ha afegit el costum de fer rifes d'ous i pernils. Els cèntims que s'obtenen de la rifa es destinen al manteniment de l'església i la reparació de l'edifici. També s'ha introduït el costum de fer cantar als caramellaires de Calldetenes.</p> | 08037-82 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>L'origen de l'aplec es remunta als inicis de la capella de Sant Marc (1530). Les consuetes de la capella permeten documentar aquest aplec al llarg dels segles XVII i XVIII, i expliquen que el dia de Sant Marc s'anava en processó fins a la capella i allà es trobaven els parroquians de Sant Julià de Vilatorta, de Santa Eugènia de Berga i de Sant Martí de Riudeperes, per oir missa i resar el rosari. Aquest aplec es va perdre a mitjans del segle XX, amb motiu de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), i fou recuperat a partir del 2000, a iniciativa dels propietaris del mas Sant Ponç - Josep Verdaguer i Ramon Mas - i altres calldetenencs . De totes maneres, la devoció pel sant no havia decaigut mai al poble, malgrat la destrucció de la capella durant la Guerra Civil. Actualment, aquesta festivitat s'ha consolidat amb molt d'èxit.</p> | 41.9158800,2.2925900 | 441337 | 4640678 | 08037 | Calldetenes | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A més de l'Aplec, antigament també es tenia el costum de pujar en processó amb la figura del Sant Crist de Sant Martí de Riudeperes, en cas de sequeres, per tal de pregar per la pluja. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43678 | Arquivolta i capitells de Sant Martí de Riudeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arquivolta-i-capitells-de-sant-marti-de-riudeperes | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. GUDIOL RICART J.A. GAYA NUÑO (1948) Escultura i arquitectura románicas. Vol V. Ars Hispaniae. Ed. Plus-Ultra. Madrid. Pàg. 68 JUNYENT E (1975) Catalunya romànica. L'arquitectura del segle XI. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Barcelona. Pàgs 281-282. JUNYENT I SOBIRÀ E (1945-952) Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vic. Separata de la hoja parroquial. Vic. MONTLLÓ I BOLART J (1996) Rectoria de Sant Martí de Riudeperas. Osona. Ed. Pleniluni. Barcelona PLADEVALL A (1955-1957) La Parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufraganea de San Martín de Riudeperes a 'Ausa'. Vol II. Vic. Pàgs. 246-258</p> | XII | <p>Aquestes peces formaven part de l'edifici de l'església de Sant Martí de Riudeperes i possiblement al segle XVII foren desmuntades i reaprofitades per la porta d'un hort al costat de l'església. Fa uns 10 anys aproximadament la porta fou desmuntada i les peces foren guardades pels propietaris del mas La Calveria. Es tracta de dos capitells i quatre fragments que per la seva forma podrien ser part d'un tram d'arquivolta. Aquests elements podrien ser part de l'antic pòrtic o atri quadrangular situat a ponent i avui dia desaparegut, que allargava la nau. Les mides dels fragments són 21,30 cm, 23 cm, 56 cm i 63,5 cm de llargària. Encara que actualment es troben una mica malmesos, es poden apreciar amb claredat els elements ornamentals. Es tracta d'un conjunt de diversos temes vegetals encadenats, a base d'entrellaços de tiges que generen uns espais reomplerts per fulles semblants a les palmetes i per fruites en forma de pinya. Els punts d'unió entre les tiges i els elements florals són remarcats mitjançant anelles triples. El conjunt sembla seguir el mateix tractament ornamental, que és d'ivoris i orfebreria. L'estudi de paral·lels similars relacionen aquesta tipologia escultòrica amb el taller d'escultors de Ripoll. Altres autors ho relacionen amb l'escultura de la catedral de Vic. Les mides dels capitells són 32 m d'alçada per 24 cm d'amplada i 15 cm de diàmetre a la base. Un dels capitells té la mateixa temàtica decorativa que els suposats fragments d'arquivolta. L'altre capitell presenta una decoració dividida en dos registres. A l'inferior es localitza un motiu geomètric format per cercles concèntrics que donen lloc a fulles. Al superior, a més d'aquests cercles concèntrics, s'aprecia enmig de dues fulles una cara esculpida de factura rudimentària amb els ulls ametllats i la barba llarga. Alguns autors relacionen aquest capitell amb Sant Miquel de Fluvià i Santa Maria de l'Estany. A diferència de la resta d'elements, aquest capitell sembla obra d'un artista diferent. AA.DD (1984:173) El material per a l'execució de les peces és pedra calcària de bona qualitat. La tècnica que es va utilitzar és el cisellat amb incisions profundes. El tractament decoratiu d'aquestes peces permet situar-les cronològicament al segle XII.</p> | 08037-20 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Sant Martí de Riudeperes fou la primera església del municipi i va donar nom al poble fins el 1962, en què es va substituir pel de Calldetenes. L'església es troba ubicada al nord-est del terme, al peu de la carretera que va de Calldetenes a Sant Julià. El lloc de Riudeperes apareix el 888, quan els esposos Ermenald i Sufícia van vendre unes terres i un hort a Geraduard la seva muller Segereda, que afrontaven a migdia amb el 'Riodeperas'. Altres documents dels segles X i XI anomenen el lloc com a Rivo Pretrarum, i tot sembla indicar que l'origen etimològic vol indicar un riu de pedres 'Rivo Petrarum' en al·lusió a la riera coneguda actualment com a torrent de Sant Martí. L'església de Sant Martí no apareix documentada fins el 1050 en l'acta de consagració de l'església de Sant Julià de Vilatorta, en la qual el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, es reservava els drets sobre l'església de Sant Martí de Riudeperes que acabava de consagrar. La vinculació amb Sant Julià de Vilatorta es mantingué fins als nostres dies, figurant com a sufragània, malgrat que a vegades apareix documentada com a parròquia. Aquest és el cas del 1086, quan Adrover vengué a Guifré i a la seva esposa Arseu una peça de terra a la parròquia de Sant Martí de Riudeperes, però no apareix com a tal en les llistes de parròquies anteriors al 1154, ni tampoc en les posteriors on, ben al contrari, sempre es deixa constància de la seva condició de sufragània de Sant Julià. Malgrat aquesta dependència, l'església sempre féu les funcions de parròquia, ja que tenia els seus fidels, i aglutinava els habitants de la majoria de les cases que avui són del terme municipal. Una prova d'aquest fet, és que a finals del segle XIII es va dotar a l'església d'un pòrtic o comunidor on s'efectuaven les reunions de la universitat de Sant Martí, entenent per universitat al conjunt de la població. En aquest cas, el pòrtic servia perquè es reunissin i preguessin les decisions que afectaven a la comunitat. Per les primeres èpoques, no coneixem els béns i les rendes que tenia Sant Martí ni com es sustentava el culte. La primera donació documentada és del 3 d'agost de 1174, en què Mendònia va llegar una casa a l'església ubicada a la sagrera. VILAMALA J. (2002:64). Efectivament, es tenen notícies de l'existència d'una sagrera al voltant de l'església. A partir del segle XIII, i seguint la tradició del moment, es van fer aportacions a les llànties de Sant Martí. Uns altres benefactors d'aquestes llànties van ser la família Calvaria. L'administració de l'església ja estava força estructurada en aquesta època -segle XIII- amb diverses propietats que administrava un rector, els obres i un procurador. La celebració dels aniversaris se sufragava amb les rendes de les diverses propietats que els fidels havien llegat a Sant Martí. VILAMALA J (2002:65) Al segle XIV hi va continuat havent-hi fundacions, i al segle XV va rebre un bosc situat sobre la font Antiga a Santa Eugènia de Berga, a més de conservar diferents cases que tenia a la sagrera. Al segle XVI va rebre les rendes del mas Llobet, que pagava l'hereu del mas Sauleda, i al XVII, les rendes del mas Ponç. A banda d'això, la consueta de Sant Martí indica que l'església rebia censos de diferents masos: La Frontera, l'Aymerich, la Calvaria, el Verdaguer, la Sauleda, el Llió, etc. Els usos i costums de l'església també apareixen a les consuetes; per exemple, el fet de que el rector de sant Julià estava obligat a tenir un vicari perquè atengués l'església de Sant Martí. També era l'encarregat dels actes religiosos més importants de l'església i de les diverses processons. VILAMALA J (2002:68) A nivell arquitectònic, l'església sofrí reformes ja en època romànica, possiblement al segle XII, quan es construí la portalada al mur de ponent. Al segle XIII aquesta portalada es protegí amb la construcció d'un atri. Aquesta porta fou desmuntada i els seus elements traslladats per fer l'arc de la porta que baixa fins a l'horta. AA.DD (1984:172)</p> | 41.9292700,2.3050300 | 442380 | 4642157 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment, aquests elements es troben en mans dels propietaris del mas La Calveria, que els custodien a casa seva. Ha estat impossible visualitzar-los personalment. | 92 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 43745 | Arxiu municipal de Calldetenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-calldetenes | XIX-XX | <p>Aquest fons es troba format per documentació administrativa resultant de la gestió municipal del consistori de Calldetenes. Es troba organitzat i classificat de la següent manera: 1.AMINISTRACIÓ GENERAL 1.2. ORGANS COL·LECTIUS DE GOVERN 1.2.1. Ple de l'Ajuntament 1.2.2. Comissió permanent 1.3. ALCALDIA 1.3.1. Bans i edictes, 1888-1932 1.3.2. Decrets, 1952-1988 1.4. SECRETARIA 1.4.1. Estadístiques generals, 1953-1985 1.4.2. Expedients de secretaria, 1952-1982 1.4.3. Certificacions, 1886-1911 1.4.6. Subvencions, 1956-1991 1.5. SERVEIS JURÍDICS 1887-1993 1.6. PERSONAL 1876.1976 1.7. CORRESPONDÈNCIA 1884-1992 2. HISENDA 2.1. PATRIMONI 2.1.1. Descripcions generals, inventaris de bens, 1889-1968 2.1.2. Adquisicions vendes, permutes de bens, 1917-1923 2.1.3. Expropiacions, 1972-1985 2.1.4. Cessions de vials, 1980 2.2. INTERVENCIÓ 2.2.1. Comptes 1887-1994 2.2.2. Pressupost 1896-1989 2.2.3. Endutament, 1888-1895 2.3. DIPOSITÀRIA 2.3.1. Caixa 1886-1990 2.3.2. Habilitació 1956-1982 2.3.4. Recaptació 1891-1960 2.4. FISCALITAT 2.4.1. Talls, estims, cadastre 1886-1992 2.4.2. Impostos municipals i estatals 1862-1991 2.4.3. Contribucions especials 1960-1987 2.4.6. Obligacions tributàries de lAjuntament 1986-1991 2.5. JUNTA MUNICIPAL D'ASSOCIATS, JUNTES I COMISSIONS D'HISENDA 2.5.1. Junta local d'Associats 1902-1904 2.5.2. Junta pericial 1899-1928 3. PROVEÏMENTS 3.2. AIGÜES, FONTS PÚBLIQUES I SAFAREIGS 3.2.1.Servei d'aigües, 1893-1990 3.2.2. Fitxes de lectura dels comptadors d'aigua 1977-1985 3.2.1. Safareig, 1901 3.5. ESCORXADOR 1897-1991 3.6. DELEGACIÓ LOCAL DE PROVEÏMETS 3.6.1. Racionament 1917-1952 3.6.2. Relació de matèries primeres 1917-1918 4. BENEFICIÈNCIA I ASSISTÈNCIA SOCIAL 4.3. ATENCIÓ ALS REFUGIATS I ORFES DE LA GUERRA 1937-1985 4.6. ACTUACIONS CONTRA L'ATUR LABORAL 1936-1982 4.7. JUNTA LOCAL DE REFORMES SOCIALS 1902-1957 5. SANITAT 5.1. CEMENTIRI 1935-1985 5.2. EPIDÈMIES I CONTAGIS 1885-1986 5.3. INSPECCIÓ SANITÀRIA 1885-1986 5.4. COS MÈDIC MUNICIPAL 1984-1987 5.11. JUNTA LOCAL DE SANITAT 1884-1903 6. OBRES I URBANISME 6.2. PLANEJAMENT 1959-1985 6.3. OBRES D'INFRASTRUCTURA 1947-1994 6.5. IMMOBLES MUNCIPALS 1937-1922 6.7. OBRES PARTICULARS 1886-1993 6.8. ACTIVITATS CLASSIFICADES 1969-1991 6.9. PROMOCIÓ DE L'HABITATGE 1978-1982 7. SEGURETAT CIUTADANA 7.1. COSSOS DE SEGURETAT 1884-1987 7.3. PASSAPORTS, PASSIS DE RADI 1943-1945 8. SERVEIS MILITATARS 8.2. QUINTES, ALLISTAMENTS, LLEVES FORÇOSES 1873-1990 8.3. BÉNS SUBJECTES A REQUISA MILITAR 1929-1965 8.4. JUNTES I COMISSIONS MUCNIPALS 1970-1975 9. POBLACIÓ 9.1. ESTADÍSTIQUES GENERALS DE POBLACIÓ, CENSOS 1896-1994 9.2. PADRÓ MUNICIPAL D'HABITANTS 1877-1990 9.3. ESTRANGERS, TRANSEÜNTS, REFUGIATS 1903-1920 9.4. EMIGRACIÓ, IMMIGRACIÓ 1908-1912 9.5. JUNTA LOCAL DEL CENS DE POBLACIÓ 1887-1912 10. ELECCIONS 1887-1994 11. INSTRUCCIÓ PÚBLICA 11.2. ENSENYAMENT PRIMARI 1884-1968 11.8. JUNTA LOCAL DE PRIMERA ENSENYANÇA 1879-1924 12. CULTURA 1885-1992 13. SERVEIS AGROPECUARIS 1902-1985</p> | 08037-87 | Nucli urbà de Calldetenes . Pl. Onze de Setembre, 11 (08506 Calldetenes) | <p>Els orígens de l'arxiu municipal es situen a la dècada del 1880, desprès de la constitució dels Ajuntaments moderns. Inicialment, l'Ajuntament tingué la seva seu al carrer de Sant Tomàs nº1, a casa de Josep Casadevall, però es tractava d'un espai petit i de lloguer. El 1888 el consistori es va traslladar al número 15 del carrer Gran. L'any 1890 es van traslladar al número 26 del mateix carrer. Tanmateix, el canvi important es va dur a terme el 1917, quan Josep Maria Masgrau, com a alcalde ,va adquirir una casa ubicada a la Plaça del poble, que tingué el nº 1. Aquest local fou un dels més emblemàtics del poble. L'arxiu estava situat al segon pis d'aquest edifici. El 1990 es va construir el nou edifici de l'Ajuntament a la Plaça de l'Onze de Setembre. L'any 1991 va ser traslladat l'arxiu al nou edifici de l'Ajuntament. La primera ordenació fou feta per Agustí Dalmau. L'any 1997 el servei d'arxius de la Diputació de Barcelona inicià una segona reordenació, dotant-lo de la figura d'un arxiver itinerant.</p> | 41.9239700,2.2842300 | 440651 | 4641582 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A més a més dels fons classificats anteriorment, l'arxiu municipal conserva els següents fons annexos: - FONS DEL JUTJAT DE PAU 1876-1988, format per 21 capses - FONS PARTICULARS, 1 capsa, que conté: - Fons de la Cambra agrària 1919-1929 - Fons de la Germandat de Calldetenes 1939-1945 - Fons de la Falange Española 1978-1984 - FONS DE CARTELLS , 1 capsa | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 43682 | Bassa del Blanqueig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-blanqueig | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIX-XX | Malgrat que la bassa es troba en bon estat de conservació, els entorns són un espai molt poc cuidat, on la vegetació s'ha anat menjant els marges, corrent el perill de degradar-se més encara, ja que no és un espai transitat. | <p>Estructura rectangular excavada al terra, que conforma una bassa que permet recollir les aigües procedents d'un petit rec. Es tracta d'una estructura d'uns 10 metres d'amplada x 20 metres de llargada, arrebossada segurament amb una capa de formigó. Exteriorment, els marges es troben envoltats de vegetació fent imperceptible cap element constructiu. Al nord-oest de la bassa, una petita resclosa amuntega l'aigua i permet que aquesta sobreeixi vers un petit rec que desguassa l'aigua als camps i horts que envolten la font de la Boga.</p> | 08037-24 | Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Tradicionalment, aquesta bassa ha estat associada a activitats relacionades amb el treball de la pell, juntament amb les adoberies. La memòria popular creu que en aquesta bassa es rentaven les pells i a les adoberies es curtien. Malgrat aquesta creença, no s'ha pogut trobar cap element que ho confirmi, i sembla més que es tracti d'una bassa destinada a recollir les aigües procedents d'algun brollador relacionat amb el proper torrent de Sant Martí, i destinades a regar les hortes del Verdaguer que envolten la font de la Boga.</p> | 41.9269200,2.2896300 | 441101 | 4641906 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43682-foto-08037-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43682-foto-08037-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43722 | Bosc de can Soca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-soca | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | <p>Massa forestal ubicada a llevant de la casa de Can Soca, dins de la seva finca, de la qual rep el nom. Es tracta d'un bosc bàsicament de roures martinencs (Quercus humilis) , propi de la Plana de Vic. El nom genèric 'Humilis' vol dir humil, i és el nom llatí que ja existia en època romana. Aquesta espècie pertany a la família de les fagàcies. Físicament, són arbres caducifolis de creixement lent, que poden arribar a viure 500 i 600 anys. La capçada té forma de cúpula densa. El tronc és sinuós. L'escorça vella és de color marró grisenc i està formada per petites escames rugoses. Les fulles són simples i estan en disposició esparsa, i sovint persisteixen seques a l'arbre durant tot l'hivern. L'anvers de les fulles del roure són d'un verd lluent i sense pèls. El limbe de les fulles fa de 4 a 12 cm i presenta lòbuls profunds amb el marge dentat. A la tardor les fulles es tornen primer groguenques i finalment adquireixen un color marró vermellós. Les flors són unisexuals, petites i molt simples. En un mateix arbre hi ha flors dels dos sexes. Les femenines són piloses i de color verd grisenc, tenen 3-4 estils rosats i fan uns 3 mm de llarg, sent solitàries o trobant-se en grups poc nombrosos. La floració es produeix d'abril a maig. El fruit és una núcula que s'anomena aglà o gla. Les glans tenen una forma més o menys ovoide, són amargants i estan recobertes a la base per una mena de caputxó dur i escamós que s'anomena cúpula. La cúpula és més o menys pilosa. Les glans maduren d'octubre a novembre. El roure es propaga per llavors. Les glans són un bon aliment pel bestiar i l'escorça conté tanins útils per adobar pells. La seva fusta és dura, densa i molt resistent a l'aigua, d'aquí que s'hagi tractat d'un arbre molt apreciat per la fusteria i com a llenya, i s'hagin talat grans extensions. El roure martinenc resisteix el fred intens i l'aridesa de l'estiu. Tot el bosc es troba dividit en dos parts, separades per un camí, que travessa el bosc en sentit nord-sud i condueix a la casa, i Sant Tomàs de Riudeperes.</p> | 08037-64 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Inicialment, cal pensar que es tracta d'una explotació boscosa pertanyent a la masia de can Soca. Aquesta casa es troba datada des del segle XIX i pertanyia al convent de Sant Tomàs. La casa fou expropiada durant el procés de desamortització de les terres de l'església el 1842. En aquells moments la masia tenia 90 quarteres de terra, 40 de cultiu i 50 d'herbes i erm. El 1822 els frares la tenien llogada a Francesc Masramon. L'any 1844 fou subhastada, adquirint la propietat Francesc Murlans i Llopart. De fet els Murlans actuaven de testaferros de Francesc Vilar, de Barcelona, que va ser qui realment va adquirir la casa. Desprès d'algunes compres i vendes la casa va ser adquirida per la família Juvé del mas de la Frontera, actuals propietaris de la finca i del bosc.</p> | 41.9352200,2.3021100 | 442144 | 4642819 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43722-foto-08037-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43722-foto-08037-64-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 43721 | Bosc de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-santa-margarida | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XX | <p>Massa forestal que envolta el casal conegut com a Torre de Santa Margarida, i que forma part de la mateixa finca. Es tracta d'un bosc format bàsicament per cedres de l'Himàlaia, de la mateixa espècie que el situat al costat de l'església parroquial de Sant Martí. Es tracta d'un arbre de la família de les pinàcies, originari del sud i l'oest de l'Himàlaia, on viu entre els 1000 i els 2800 metres. El seu nom deriva del grec kedros i fa referència al seu aroma. Deodara deriva del sànscrit, i significa arbre dels déus. Es tracta d'un tipus d'arbre perennifoli i resinós, de creixement ràpid i capçada cònica i ampla, amb l'extrem superior inclinat a partir de certa edat. Pot arribar a superar els 40 m d'alçada. El tronc acostuma a ser recte i les branques, a mesura que envelleixen, tendeixen a inclinar-se cap avall i a fer-se horitzontals. L'escorça és llisa i grisa de jove. Quan l'arbre envelleix, s'esquerda en escames irregulars i s'enfosqueix. Les fulles són aciculars, flexibles, de color verd platejat i llargues. Les flors són unisexuals i en un mateix arbre n'hi ha de masculines i femenines. Les femenines es troben reunides en cons de color verd que recorden una pinya en miniatura i les masculines són de cons allargats de color groguenc quan són madures. Floreixen a la tardor. Les llavors tenen forma triangular, són comestibles i presenten una gran ala. Es troben dins de pinyes erectes i ovoides que es desfan quan són madures, entre el segon hivern i la segona primavera de la seva existència. L'arbre es propaga per llavors, i artificialment per empelts. La seva fusta és molt duradora i desprèn un aroma agradable. Viu en indrets de sòl profund i humit. Suporta bé el fred. De forma intercalada aquest cedre es barreja amb pi blanc més comú, i a mida que ens aproximem a la casa, predominen els roures, barrejats amb els pins i alguna alzina. Es tracta de roures martinencs (Quercus humilis), propis de la Plana de Vic. El nom genèric 'Humilis' vol dir humil, i és el nom llatí que ja existia en època romana. Aquesta espècie pertany a la família de les fagàcies. Els roures martinencs són arbres caducifolis de creixement lent, que poden arribar a viure 500 i 600 anys. La capçada té forma de cúpula densa. El tronc és sinuós. L'escorça vella és de color marró grisenc i està formada per petites escames rugoses. Les fulles són simples i estan en disposició esparsa, i sovint persisteixen seques a l'arbre durant tot l'hivern. L'anvers de les fulles del roure són d'un verd lluent i sense pèls. El limbe de les fulles fa de 4 a 12 cm i presenta lòbuls profunds amb el marge dentat. A la tardor les fulles es tornen primer groguenques i finalment adquireixen un color marró vermellós. Les flors són unisexuals, petites i molt simples. En un mateix arbre hi ha flors dels dos sexes. Les femenines són piloses i de color verd grisenc, tenen 3-4 estils rosats i fan uns 3 mm de llarg, essent solitàries o trobant-se en grups poc nombrosos. La floració es produeix d'abril a maig. El fruit és una núcula que s'anomena aglà o gla. Les glans tenen una forma més o menys ovoide, són amargants i estan recobertes a la base per una mena de caputxó dur i escamós que s'anomena cúpula. La cúpula és més o menys pilosa. Les glans maduren d'octubre a novembre. El roure es propaga per llavors. Les glans són un bon aliment pel bestiar i l'escorça conté tanins útils per adobar pells. La seva fusta és dura, densa i molt resistent a l'aigua, d'aquí que s'hagi tractat d'un arbre molt apreciat per la fusteria i com a llenya, i s'hagin talat grans extensions. El roure martinenc resisteix el fred intens i l'aridesa de l'estiu. Tot el bosc es troba dividit en dos parts, separades per un camí, que travessa el bosc en sentit E-O i condueix a la casa.</p> | 08037-63 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Segons informació oral procedent dels propietaris actuals de la casa, aquest bosc fou plantat en bona manera uns anys després de la construcció del casa. El cedre de l'Himàlaia, com a espècie va ser introduïda a Europa com a arbre ornamental a principis del segle XX. Cal pensar que la plantació es correspon a aquest moment, sobre una base boscosa formada per roures i pins.</p> | 41.9295900,2.3115300 | 442920 | 4642188 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43721-foto-08037-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43721-foto-08037-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 43755 | Bosc entre el mas Llió i l'Aymeric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-entre-el-mas-llio-i-laymeric | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | Els propietaris del mas Aymerich netegen el sotabosc periòdicament amb l'objectiu de prevenir incendis que poguessin afectar a la casa. | <p>Zona boscosa ubicada al peu del turó que des del mas el Llió ascendeix fins al mas l'Aymerich, a migdia terme de Calldetenes. Es tracta d'una zona boscosa poblada bàsicament per roure martinenc, el freixe, l'auró blanc, algunes alzines i alguns pins, amb la presència d'un abundant sotabosc format per matolls: ginebró, arç blanc, boix aranyoner etc. Actualment, aquest bosc és travessat pel camí que des del Llió ascendeix fins al mas Aymerich. El bosc arriba ben bé fins a tocar la casa del mas Aymerich pel seu cantó de ponent, fins al cim del turó on s'ubica la casa. La importància d'aquesta formació boscosa ve donada pel fet de tractar-se d'un dels pocs testimonis que queden del bosc original d'aquestes contrades, convertit al llarg del temps en camps de conreu. El fet de tractar-se d'un espai costerut, poc apte per a l'agricultura, ha fet preservar el bosc. A diferència d'aquest, el veí Turó de Sant Marc es troba força afectat per l'erosió, i només és troba poblat per arbustos petits i arbres molt escassos, d'aquí que aquesta clapa de bosc sigui un espai de gran importància.</p> | 08037-97 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que es tracta d'una petita mostra vivent del bosc original de la zona. El fet de que s'hagi conservat en aquest lloc és segurament degut al pendent del terreny.</p> | 41.9146300,2.3000400 | 441953 | 4640535 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43755-foto-08037-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43755-foto-08037-97-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 43774 | Camí de Calldetenes a Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-calldetenes-a-folgueroles | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XII-XX | Actualment es troba pràcticament perdut, sense cap element que el recordi | <p>Antic camí utilitzat pels habitants de Calldetenes per desplaçar-se habitualment des d'aquesta població fins a Folgueroles, passant pel veí monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. Es tractava d'un camí de terra d'uns dos metres d'amplada, utilitzat tant per persones com per carruatges. Inicialment partia de la plaça Vella vers el carrer Sant Tomàs del nucli antic de Calldetenes, que rep el nom precisament per tenir el seu origen en es edificacions que envoltaven l'inici del camí. Des del carrer Sant Tomàs, es dirigia en línia recta fins al molí del Pujol, per on es travessava el Torrent de Sant Martí, des d'allà es dreçava fins al mas del Pujol, que quedava a la vora, i des d'allà recte a tocar la façana nord del mas de Can Tona. Des d'allà es dirigia recte en direcció a Sant Tomàs de Riudeperes, i d'allà travessant els camps fins a la Novíssima. Des de la Novíssima seguia de forma aproximada l'actual N-141-d, ja fora del terme, fins a Folgueroles. Des de Sant Tomàs de Riudeperes es podia prendre una variant pel mig dels camps que es dirigia fins a Santa Margarida i Santa Maria del Camí i acabava a Sant Julià de Vilatorta. Actualment, aquest camí es troba molt malmès i pràcticament s'ha perdut, ja que a continuació del carrer Sant Tomàs s'estenen un seguit de carrers i polígons nous que el desfiguren. Només es conserva el petit tram entre el Molí del Pujol i el Pujol. Entre el Pujol i Can Tona, el camí també s'ha perdut, ja que es va aplanar un camí nou després de la construcció de la C-25, i s'ha convertit en un rec excavat al marge de l'actual camí, que dreça les aigües sobrants de la C-25 quan plou. A llevant de Can Tona, el camí és travessat per sobre per l'actual C-25. L'únic tros que es conserva és el de Sant Tomàs a la cruïlla amb la N-141-d, a l'alçada del km. 0,8. Des d'allà fins a Folgueroles, el camí s'ha convertit en carretera asfaltada.</p> | 08037-116 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Amb tota probabilitat, aquest camí és una variant del camí antic que anava de Vic a Sant Hilari Sacalm, passant per Calldetenes (carrer Gran), i per Sant Julià de Vilatorta. En realitat, aquest camí apareix com una branca que trenca a mà esquerra a l'alçada del carrer gran i es dreça vers Sant Tomàs de Riudeperes i Folgueroles. De fet, quan s'aixecaren cases entorn aquests dos camins i aquesta cruïlla va aparèixer el poble de Calldetenes. De la intersecció d'aquests dos camins, neix la Plaça Vella, que acabà de configurar el nucli històric del poble. Cal pensar, doncs, que es tracta d'un antic camí, que podria tenir també els seus orígens a l'Edat Mitjana, malgrat que no va començar a tenir importància fins al segle XVII quan apareixen les cases del carrer Sant Tomàs, quedant d'aquesta manera fixat. Els habitants de Calldetenes el recorden com un dels camins més transitats del terme, ja que els dissabtes era molt concorregut per totes les dones de Folgueroles que anaven al mercat a Vic. Algunes d'elles es quedaven a Calldetenes, on el propietari de l'espardenyeria de Can Tato els guardava les cavalleries.</p> | 41.9360900,2.2957200 | 441615 | 4642920 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43774-foto-08037-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43774-foto-08037-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43774-foto-08037-116-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest camí apareix reflectit a la bibliografia com a camí antic de Vic a Sant Tomàs de Riudeperes, però val a dir, que el sentit del camí es va anar perdent a mida que el monestir de Sant Tomàs anava perdent importància. D'altra banda, almenys durant el darrer segle, va ser utilitzar de forma habitual pels habitants de Calldetenes per anar a Folgueroles. És per aquest motiu que en aquest inventari se ha atorgat el nom del darrer ús que va tenir, i pel qual és encara conegut pels habitants de Calldetenes que encara el recorden. Una fotografia publicada al llibre de Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. VILAMALA (2002: 158) datada vora el 1910, mostra la casa de la Novíssima construïda i un tram del camí de Folgueroles, actualment convertit en carretera. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43775 | Camí de Vic a Sant Hilari Sacalm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-vic-a-sant-hilari-sacalm | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | X-XXI | Actualment la carretera es troba asfaltada, i és lloc de trànsit habitual utilitzat pels veïns de Calldetenes que es dirigeixen a Sant Julià de Vilatorta en vehicle. Com a remanència de l'antic costum d'agafar la drecera per Santa Margarida, s'ha conservat el dret de pas dels veïns per aquest indret, malgrat que es tracti d'una finca particular tancada. Aquesta drecera és utilitzada per molts vianants com a passeig, camí en BTT, etc; els dies festius. | <p>Antic camí utilitzat pels habitants del poble de Calldetenes per anar, sobretot amb carruatges, fins a Sant Julià de Vilatorta. Aquest camí sortia des de Vic i entrava per Calldetenes, constituint-se en el carrer Gran i, en direcció a llevant, passava a tocar de les masies del Verdaguer, la Frontera i les Eres, així com de la font i el pont de les Eres, fins a arribar al pas entre les masies de Vila Xica i Vila Grossa, i seguir en direcció a l'església de Sant Martí de Riudeperes, i des d'allà fins al pont d'Altarriba, i fins a Sant Julià de Vilatorta. El traçat d'aquest camí, es correspon amb el de l'actual carretera N-141-d , i a l'alçada del mas Vila Xica es converteix en la BV-5202, ja que per l'execució de la carretera, senzillament es va procedir a l'asfaltat de l'antic camí. Malgrat l'existència d'aquest camí tan marcat, molts dels veïns, segons al lloc de Sant Julià on es dirigien, acostumaven a agafar una drecera, que sorgia a l'església de Sant Martí de Riudeperes, i travessava els plans de Santa Margarida, passant a tocar de les ruïnes de Santa Maria del Camí i la Torre de Santa Margarida.</p> | 08037-117 | Entorn rural de Calldetenes | <p>Cal pensar que es tracta d'un dels camins més antics utilitzats pels habitants del terme de Calldetenes, ja que cal tenir en compte que passa a tocar de l'antiga església de Sant Martí de Riudeperes, que és sens dubte l'edifici de referència de tots els habitants del terme, i la parròquia que unificava la comunitat de veïns de l'entorn. D'altra banda, també cal tenir en compte que el final d'aquest camí es va convertir en l'indret a l'entorn del qual van aparèixer les primeres cases que configuraren el nucli urbà de Calldetenes, i actualment es converteix en el carrer Gran. Si es té en compte que el naixement del nucli de Calldetenes té relació amb un grup d'hostatgeries cal pensar, doncs, que realment era aquest el camí que s'utilitzava des del ben antic per anar de Vic a Sant Hilari Sacalm, i que travessava el terme convertint-se en una de les principals vies de comunicació pels seus habitants. Fins ben entrat el segle XX, aquesta carretera, que travessava el poble, era propietat municipal, i es trobava, com la resta de camins, en mal estat. El 1926 l'Ajuntament va optar per cedir-la a la Diputació Provincial, i va ser asfaltada el 1927. L'Ajuntament va col·laborant sufragant una petita part de la despesa. Paral·lelament a aquest camí, també funcionava el que es coneix com a camí ral de Sant Julià que des de Calldetenes hi anava en sentit sud-est, també a aquesta població. Les fonts orals consultades durant la recerca, confirmen l'existència d'aquests dos camins, que eren presos en funció del lloc de Sant Julià on s'anava. Com a transformació més important, cal assenyalar la construcció l'any 1997 de la rotonda de sortida de la C-25, a l'alçada de les masies de Vila Xica i Vila Grossa, que permet enllaçar la BV5202 amb la C-25.</p> | 41.9277100,2.3070000 | 442542 | 4641982 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43775-foto-08037-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43775-foto-08037-117-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43691 | Camí ral de Vic a Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-folgueroles | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XII-XX | Actualment aquest camí es conserva en alguns trams, des de la Torre negra fins l'Aragall, però a partir d'aquest mas s'ha perdut completament degut als darrers moviments de terres efectuats sense control | <p>Antic camí ral que des de Vic es dirigia cap a Folgueroles, travessant el terme municipal de Calldetenes en sentit oest-est, pel seu vessant septentrional. Aquest camí partia del nucli urbà de Vic, i es dirigia cap a la partida del Pla de Torre Negra, per on entrava al terme de Calldetenes. Des d'allà es dirigia pels Plans de l'Aragall, passant per darrera d'aquest mas. Des d'allà es dirigia en línia recta fins a sortir del terme municipal. Passava però -ja fora del terme- a tocar de les cases del Martí i de la Teuleria de Can Tona, dirigint-se cap a Folgueroles. Es tracta d'un camí de terra d'uns tres metres d'amplada.</p> | 08037-33 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que es tracta d'un antic camí ral que podria tenir els seus orígens a l'Edat Mitjana. Malgrat tot, aquest camí no era utilitzat pels habitants de Calldetenes, ja que només travessa un tram del terme pel cantó septentrional, on no es troben gaires masos. Per anar a Folgueroles, hi anaven pel camí que passava per Sant Tomàs.</p> | 41.9321000,2.2842600 | 440661 | 4642485 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43691-foto-08037-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43691-foto-08037-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43691-foto-08037-33-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43690 | Camí ral de Vic a Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-girona | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XII-XX | Caldria que durant el desdoblament de la C-25 previst pels propers anys es fes el possible per la seva conservació | <p>Antic camí ral que anava de Vic a Girona, travessant el terme de Calldetenes pel sector de migdia. Entrava al nucli de Calldetenes pel carrer Gran i passava per la banda alta del poble, pel Serrat, i des d'allà en línia recta en direcció al SE, travessant els camps del mas Verdaguer en direcció al mas anomenat la Caseta d'en Grau. Des d'aquest darrer mas, continuava en línia recta cap a l'actual Casa Nova de la Sauleda, i des d'allà travessava els Plans de la Quintana en direcció a llevant, fins arribar a aquesta casa ja en terme de Sant Julià. Des d'allà anava vers Sant Julià de Vilatorta i Sant Sadurní d'Osormort , i des d'allà a Girona. Actualment, aquest camí, malgrat haver-se convertit en un camí rural, pot seguir-se perfectament des de Calldetenes fins un tram just abans de la Caseta d'en Grau, on es troba perdut. Passada la Caseta el camí es reprèn, i actualment queda com un pas per sota de la C-25. Des d'allà pot seguir-se fàcilment fins la Quintana. Es tracta d'un camí de terra, d'uns tres metres d'amplada. Només un tram -el que va des de la casa de Nova de la Sauleda fins la Caseta d'en Grau, per sota de la C-25 - ha estat asfaltat.</p> | 08037-32 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Aquesta havia de ser una de les rutes més transitades de l'època, i un lloc ideal per ubicar-hi hostals per atendre els viatgers. Segurament per aquest motiu, les primeres famílies documentades com a habitants del que avui és Calldetenes apareixen dedicades a l'hosteleria. A Calldetenes es creuava amb altres camins per anar a Sant Tomàs o a Folgueroles. Els orígens dels camins rals es remunten a l'Edat Mitjana, configurats com a rutes principals que comunicaven ciutats importants, en aquest cas Vic i Girona. Un dels testimonis més evidents de la presència del camí ral és l'existència d'una fita que indica el pas del camí, així com l'element conegut com la Creu d'en Molla, existent com a monument commemoratiu d'un accident ocorregut amb un carruatge al segle XIX, mentre era utilitzat com a camí ral. Segons els testimonis orals aconseguits, els habitants de Calldetenes no utilitzaven en excés aquesta via, preferint utilitzar el camí que passava a tocar de Sant Martí de Riudeperes. Segons aquests testimonis, era un camí utilitzat més per viatges foranis. Va ser utilitzat com a via de pas habitual per carruatges i persones a peu entre Sant Julià i Vic fins a la dècada del 1950.</p> | 41.9226300,2.2966300 | 441678 | 4641425 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43690-foto-08037-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43690-foto-08037-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43690-foto-08037-32-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | S'ha detectat la presència d'un element arquitectònic relacionat amb aquest camí. Es tracta d'una fita enclavada en un monticle per on passava l'antic camí. (fitxa núm. 135) També destaca l'existència del monòlit commemoratiu conegut com la Creu d'en Molla (fitxa núm.35) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43814 | Can Baixas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baixas | <p>VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes. AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX | <p>Masia de planta rectangular coberta a diverses vessants. Composta de planta baixa, primer pis i alguns coberts que s'annexionen a nivell de planta baixa. La construcció és feta en mur de parament irregular que ha estat arrebossat posteriorment i pintat. Alguns dels coberts annexionats han estat aixecats en totxo. La façana principal s'orienta al nord i s'obre amb un portal arquitravat format per brancals fets amb carreus quadrangulars i rectangulars de pedra,coronats a la part superior per una llinda de fusta. Al primer pis s'obren dues finestres quadrangulars. El sector de llevant de la casa compta amb un cos afegit construït en totxo que s'alça a nivell de planta baixa. Al primer pis s'observen dues finestres de pedra i una espiera. A la façana de ponent s'afegeix un altre cos construït en totxo, que s'alça a nivell de planta baixa. La façana sud s'obre amb un portal arquitrabat, presidit per una llinda de fusta i una finestra a nivell de primer pis.</p> | 08037-156 | Entorn rural de Calldetenes. Can Baixa s/n (08506 Calldetenes) | <p>Es tracta d'una de les antigues masoveries pertanyents al mas de La Calveria, aixecada segurament aprofitant la bonança econòmica i l'expansió agrícola del període. A nivell arquitectònic la casa fou sotmesa a una profunda reforma l'any 1943, que significà l'ampliació de la casa pel sector de llevant a base de cossos annexionats. Al llarg de la darrera dècada ha sofert reformes interiors que han adaptat la casa a les modernes necessitats d'una vivenda.</p> | 41.9250800,2.3055300 | 442418 | 4641691 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43814-foto-08037-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43814-foto-08037-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 43674 | Can Broma Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-broma-vell | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. REPARAZ RUIZ, G (1982) La plana de Vic. L'entorn 3. Eumo. Vic VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | S'acusa un estat d'abandonament | <p>Antiga casa de caràcter rural aixecada al peu d'un antic camí que menava de Calldetenes a diverses masies d'aquest sector del terme. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, de planta baixa i primer pis, cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. En realitat, l'edifici actual és la suma de dos cossos unificats sota la mateixa teulada. S'aprecia, doncs, un tram inicial més antic, situat a ponent, i un altre tram adossat, producte segurament d'una ampliació posterior de la casa al nord. La construcció és feta amb mur de mamposteria irregular unit amb morter, però també s'hi barreja tàpia. La façana principal es troba orientada a llevant, i s'obre amb un portal arquitrabat, rematat a la part superior per una llinda monolítica de pedra, ubicat al tram més antic de l'edifici. A la llinda s'aprecia una inscripció que duu gravada la data de 1786, situada entorn a una creu central. Al cantó dret de la porta s'aprecia una finestra quadrangular, i al primer pis tres finestres quadrangulars, situades directament sota teulada, que recauen sobre ampits motllurats. Només la finestra central compta amb carreus ben tallats reforçant l'obertura. Al cos més modern de l'edifici, que ocupa el sector de llevant, s'ha obert una porta més moderna reforçada amb maons. Al costat dret s'obre una finestra de característiques més modernes. Al primer pis s'aprecia una altra finestra també amb un ampit motllurat. A la façana nord destaca una obertura central al primer pis. A la façana de migdia destaquen dues obertures de tàpia i a ponent s'hi adossa un cos de construcció recent.</p> | 08037-16 | Entorn rural de Calldetenes Can Broma Vell s/n (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que es tracta d'una masia de poca categoria econòmica i constructiva aixecada a mitjans del segle XVIII. La data del 1786 podria considerar-se com una data de finalització de la construcció. La darrera dècada va ser abandonada degut al seu precari estat de conservació, i els propietaris varen aixecar una casa a pocs metres de l'original, a l'altra banda del camí, actualment asfaltat. Va ser arran d'aquesta nova construcció que el nou edifici va prendre el nom de can Broma, i el vell edifici va ser començat a ser conegut com Can Broma Vell.</p> | 41.9323600,2.2892100 | 441072 | 4642511 | 1786 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43674-foto-08037-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43674-foto-08037-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43674-foto-08037-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43720 | Can Soca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soca | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIX | Malgrat ser una casa en bon estat, al no trobar-se habitada sinó utilitzada com a magatzem de l'explotació rural, fa que no s'hagin fet reformes de manteniment durant les darreres dècades, corrent el perill de degradar-se seriosament els propers anys. | <p>Masia de planta rectangular coberta a quatre vessants amb teula àrab, ubicada al sector nord-est del terme municipal de Calldetenes, prop de la C-25. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular i maó, amb les cantonades i obertures reforçades amb carreus rectangulars i quadrangulars ben escairats. Malgrat tot, l'aparell constructiu no roman a la vista, ja que la casa es troba arrebossada amb morter, deixant a la vista només els trams degradats. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i golfes, amb un seguit de coberts de planta baixa i primer pis adossats als cantons de llevant i ponent. També compta amb una cabanya ubicada a pocs metres en sentit de llevant. La orientació de la casa es fa a migdia, on es troba la façana principal. La façana principal de la casa es troba formada per un seguit de tres arcades per planta que conformen un conjunt de galeries que ocupen la planta baixa, el primer i el segon pis, i que conformen la imatge més peculiar i característica de la casa. A la planta baixa s'aprecien tres arcades molt rebaixades que es recolzen sobre dos pilars intermitjos sense cap element decoratiu. Aquestes arcades conformen un atri a nivell de planta baixa, que precedeix el portal d'accés a l'interior. Al primer pis s'aprecien tres arcades més, però en aquesta ocasió són de mig punt, i es recolzen sobre dos pilars centrals i dues pilastres laterals, que compten amb un capitell format per un seguit de motllures que es disposen en voladís. Aquestes arcades donen lloc a una galeria que a l'alçada del primer pis precedeix els finestrals i balcons, i es protegeix amb una barana de ferro. La galeria del segon pis té característiques similars a les del primer pis, creant un conjunt molt harmònic. Aquestes galeries es recolzen sobre embigats de fusta que semblen originals. L'accés a aquestes galeries es fa mitjançant portes allindades obertes a cada pis. El pis sota teulada s'obre amb un seguit de finestrons tapats amb un maó que configura al mig una figura estrellada amb obertures intercalades, a l'estil d'una gelosia. Aquesta tipologia d'obertura recorre perimetralment totes les façanes de la casa, donant-li la volta. L'accés a l'edifici es realitza mitjançant un portal situat al mig de la planta baixa, superat l'atri que el precedeix. Es tracta d'un portal antic creat amb carreus quadrangulars que configuren els brancals, i cobert amb una llinda monolítica on s'adossen dues peces ondulades, creant una tipologia de portal en arc deprimit convex. El portal es protegeix amb una porta de fusta a doble batent, que sembla original de la casa. La façana de llevant compta amb un cobert de planta baixa i primer pis adossat al cantó de migdia, la qual cosa implica una visió parcial. A aquest cobert se n'adossa un altre de planta baixa en sentit paral·lel a la casa, creant una mena de pati interior al sector de llevant. En tots els casos es tracta de coberts amb teulada inclinada. Al primer pis de la façana de la casa s'obren un seguit de tres finestres rectangulars, i un finestró, sense elements ornamentals. A la façana nord, parcialment tapada per l'arbrat, també s'hi adossa un altre cobert de planta baixa. Al primer pis s'obren un seguit de tres finestres rectangulars. A la façana de ponent s'hi adossen tres cossos independents que cobreixen tota la façana, deixant a la vista només el segon pis, que s'obre amb un seguit de finestrals rectangulars molt regulars. Es tracta de coberts amb teulada inclinada. El mas també compta amb una cabanya ubicada uns metres a llevant. Es tracta d'una construcció rectangular feta en mur de mamposteria irregular sense arrebossar, coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. S'obre a migdia amb un portal de mig punt reforçat amb carreus de pedra ben tallats.</p> | 08037-62 | Entorn rural de Calldetenes Mas Can Soca s/n (08506 Calldetenes) | <p>Segurament es tracta d'un mas que tindria els seus orígens al voltant dels segles XVII-XVIII, com a masoveria del monestir de Sant Tomàs, i era coneguda amb el nom de Casa Nova. Es té notícia, però, de l'enderroc i destrucció de la casa a mans de les tropes franceses entre els anys 1808 i 1810, que estaven atrinxerades al monestir. Gràcies a les memòries del pare Balinyà, guardià del convent de Sant Tomàs en aquesta època, es té constància dels fets: ' Otra y otras heridas dieron al colegio con la ruina de las casas que le pertenecen. La primera vez derribaron todos los pisos o altos de la Nova (Can Soca) , la Novísima i Miralles…..' ' La segunda invasión (1810) las destruyeron más ferozmente que en la primera (1809) y las dejaron inservibles. La Novísima quedó sin tejado y con solas las cuatro paredes; y la Nova, aunque no tan destrozada, pero bastante para que los colons de una y otra con sus famílias tuviesen que pasar al Colegio..' 'Se repararon las casas Nova y Novísima como se pudo, pasaron a habitarlas otra vez los colonos y el Colegio se reorganizó' VILAMALA (2002: 184) L'edifici actual doncs, cal ubicar-lo cronològicament durant la segona dècada del segle XIX. La casa fou expropiada durant el procés de desamortització de les terres de l'església el 1842. En aquells moments la masia tenia 90 quarteres de terra, 40 de cultiu i 50 d'herbes i erm. El 1822 els frares la tenien llogada a Francesc Masramon. L'any 1844 fou subhastada, adquirint la propietat Francesc Murlans i Llopart. De fet, els Murlans actuaven de testaferros de Francesc Vilar, de Barcelona, que va ser qui realment va adquirir la casa. Després de diversos canvis de propietat va anar a parar a mas de la família Masgrau a principis del segle XX. La pubilla de la família Masgrau es va casar amb el propietari del mas de la Frontera, passant-hi a residir una família de masovers. Actualment els propietaris són la família Juvé Masgrau.</p> | 41.9356800,2.2995900 | 441935 | 4642872 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43720-foto-08037-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43720-foto-08037-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43720-foto-08037-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43707 | Can Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tona | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XI-XIX | <p>Masia amb planta en forma de L invertida, arrel d'una ampliació soferta a partir d'una antiga planta quadrangular. Es tracta doncs d'un edifici que té un tram, que potser identificat amb el tram de masia originària, que es cobreix a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, i un altre tram, afegit a ponent, que es cobreix amb una teulada inclinada. Tots dos cossos es troben a la mateixa alçada, com si es tractés d'un sol, ja que al mateix moment de fer l'ampliació amb el cos afegit a ponent, s'elevà el nivell de la casa, afegint un segon pis, sota el qual s'integraven els dos cossos. Compta, doncs, amb planta baixa, primer i segon pis. La construcció de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus de mida superior ben escairats. Alguns trams, especialment els del segon pis, són fets en tàpia. Darrerament, les façanes, especialment la de migdia i llevant, han estat arrebossades amb ciment. S'han deixat a la vista, però, tots aquells elements de pedra ben treballada, ubicats especialment a les obertures. La casa s'aixeca aprofitant un petit desnivell del terreny en sentit de ponent; per tant, al costat de llevant, s'entra per la la porta d'accés a la casa directament pel primer pis. La façana principal és orientada a migdia, i s'obre amb un portal arquitrabat, que s'escau a centre, presidit per una llinda monolítica, i uns brancals formats per carreus rectangulars i quadrangulars ben treballats. Al sector de ponent, al cos afegit de la casa, s'obre un portal arquitrabat format per una llinda de fusta, sembla que aquest tram de casa es destinava a corts. Al primer pis s'obre una finestra central, i una altra finestra al sector afegit a ponent. Totes dues tenen llindes monolítiques, però la central ha estat decorada amb una llosa encastada a la part superior que recorda l'estança de mossèn Jacint Verdaguer, i on es pot llegir: ' Mossèn Jacinto Verdaguer fent de mestre i de pagès en aquesta masia de Can Tona del 1860 al 1870 cursant al Seminari de Vich planeja part de son poema l'Altàntida'. Aquesta placa es troba protegida per un guardapols superior, acabat en dos culs de llàntia decorats amb escuts de Catalunya. Sembla un element ornamental modern, afegit posteriorment a la façana. La llinda de la finestra del sector de ponent conté un petit arc conopial molt rebaixat, i duu inscrita la data de 1688. Al segon pis, destaca la presència d'una eixida ubicada sota teulada, que suposa un recreixement del cos original de la masia, efectuat per tal d'unificar la teulada amb el cos afegit a ponent. És una eixida formada per una galeria ubicada sota la teulada, que es recolza sobre un pilar central, i es protegeix amb una barana de fusta. La façana de llevant compta amb una porta que permet l'accés al primer pis de l'edifici, degut al desnivell del terreny que permet l'accés directe en aquest pis. Es tracta d'una porta, precedida d'una escala de pedra, i coronada amb una llinda monolítica, amb una inscripció gravada on es llegeix: Josep Tona, 1787. La façana posterior, encarada al nord, és molt poc visible, ja que a pocs metres de la casa s'aixeca un gran cobert de planta rectangular, fet en mur de paredat irregular i protegit amb una coberta inclinada. És un cobert de grans proporcions, de planta baixa i primer pis, pràcticament enganxat a la casa. Per aquest motiu només són visibles les finestres del segon pis, que són de mida molt petita, i situades pràcticament sota teulada. A la façana de ponent s'aprecia un escaire, produït per l'ampliació del mas a ponent en un tram. Hi ha una finestra quadrangular, oberta recentment, i alguns finestrons al segon pis. La planta baixa i el primer pis es troben ocupats per cossos adossats, amb coberta inclinada, alguns dels quals són rematats amb maó, i semblen reestructurats més modernament.</p> | 08037-49 | Entorn rural de Calldetenes. Mas Can Tona s/n (08506 Calldetenes) | <p>Documentat des del segle XIII, tot i la manca de referències històriques, cal pensar que es tracta, com altres masies de la zona, el una casa que té els seus orígens entre els segles XI-XII Les poques cites documentals del mas les trobem de manera indirecta en un document entre Guillem, cellerer de Sant Tomàs de Riudeperes, i Pere Clotes, on es defineixen els drets que Guillem tenia sobre una propietat al lloc anomenat Puig, que afrontava a orient amb el mas Tona. (VILAMALA, 2002: 110). La propietat útil fou de la família Tona, que residí al mas. La llinda del portal de llevant així ho indica, amb la figura de Josep Tona l'any 1787. La família Tona va desaparèixer a principis del segle XX. En aquells moments la propietat fou adquirida per la família Coma de Barcelona. Actualment, Catalina Coma és la propietària per herència familiar. La propietat de Can Tona va unida a la de la Teuleria de Can Tona. A nivell constructiu, cal pensar que la casa és un edifici aixecat vora el segle XVI, segurament sobre els fonaments d'una construcció ja present. Cal pensar que al segle XVII s'efectuaren les primeres reformes, i així ho indica la llinda del primer pis amb la data de 1688. Al segle XVIII, s'obrí la porta de la façana de llevant, l'any 1787. Segurament, aquesta reforma ve determinada per un nou repartiment d'usos en la masia, que s'ha mantingut fins a l'actualitat, destinant la planta baixa a corts i el primer pis a vivenda. D'aquí l'obertura d'una porta d'accés directe al primer pis de la casa. Segurament, al segle XIX s'afegí un nou cos a ponent, destinant la planta baixa a magatzem i el primer pis a ampliació de la vivenda; segurament aprofitant aquest ampliació s'optà per aixecar un segon pis, unificant la construcció. La cabanya fou construïda el 1865. Estructuralment, no s'han fet reformes importants, ja que la família propietària, de Barcelona, no hi ha residit mai, estant ocupada des de principis del segle XX amb masovers. Fa deu anys es va procedir a l'arrebossat de les façanes.</p> | 41.9306300,2.2982300 | 441818 | 4642312 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43707-foto-08037-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43707-foto-08037-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43707-foto-08037-49-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Uns metres al sud-est de la casa es troba la cabanya. Es tracta d'un edifici aixecat amb mur de paredat, amb les fileres de pedra bastant ben disposades. S'ha cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a l'obertura principal, que s'obre en direcció a ponent. Destaca l'existència d'una gran arcada, a la façana de ponent. Es tracta d'una arcada rebaixada, reforçada amb maó disposat a sardinell. Per darrera de la casa passava l'antic camí que anava de Calldetenes a Folgueroles per Sant Tomàs de Riudeperes. Actualment, aquest camí es troba convertit en un rec que recull les aigües de la C-25. Jacint Verdaguer va escriure la primera versió de 'L'atlántida' entre 1867-1868, quan era seminarista de Vic. Mossèn Verdaguer va viure a la casa durant els deu anys que va estudiar com a seminarista. El poeta va escriure part de la primera versió, i sembla que la va deixar amagada en una de les bigues de la cambra. Feia, a més, de mestre dels nens de la casa. A la façana de la casa hi ha una placa que recorda l'estada del poeta de Folgueroles. Associada a la casa de Can Tona, hi ha la propera casa de la Teuleria de Can Tona, que forma part de la mateixa propietat. Cal pensar que es tractava originalment d'una petita vivenda associada a l'indústria d'una teuleria. Malgrat tot, no hi ha referències documentals que permetin establir l'entrellat dels orígens. | 95|96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43670 | Capella de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-marc | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | Una fotografia datada cronològicament a principis del segle XX mostra la capella tal i com era, la qual cosa permet observar que els elements decoratius de la façana van ser respectats després de la restauració. A diferència de l'actualitat, només la façana principal es trobava arrebossada i pintada en color blanc, mentre que les façanes laterals deixaven a la vista l'aparell constructiu. VILAMALA (2002: 65) | <p>Capella edificada al cim del turó de Sant Marc, a tocar del límit territorial de Calldetenes amb Santa Eugènia de Berga. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici manté una orientació en sentit est-oest, amb l'absis encarat a l'est, i la façana principal a l'oest. L'aparell constructiu no s'aprecia, ja que es troba arrebossat amb ciment i pintat exteriorment en color blanquinós, deixant a la vista només les cantonades i el sòcol, on s'aprecia un carreuat rectangular ben escairat. L'absis és quadrangular i no sobresurt de la resta de l'edifici. Exteriorment, manca d'obertures constructives, a excepció de la façana principal, i compta amb un petit cos quadrangular de planta baixa adossat al sector de llevant del mur de migdia, que es destina a sagristia. La façana principal es troba orientada a ponent, i s'obre amb un portal format per un arc molt rebaixat que s'emmarca exteriorment en un marc quadrangular. La part superior del portal es troba coronada per un element decoratiu esculpit format per un floró amb formes arrodonides, que s'assenta sobre una peça quadrangular rematada a la part inferior per tríglifs. Sobre el portal s'obre un rosetó, protegit amb una vidriera emplomada sense decoració figurativa. Sobre el carener de la teulada, es situa un petit campanar d'espadanya. L'interior del temple es troba enguixat i pintat en color cremós, igual que l'exterior. La coberta interior del temple es realitza amb tres trams de volta d'aresta, amb les pannes apuntades amb directrius gòtiques. Les nervadures, purament ornamentals, i ressaltades amb color grisós, s'uneixen a la part superior amb una clau de volta en forma de decoració floral. Les nervadures finalitzen a l'alçada d'un fris superior, que recorre perimetralment tot el temple. Es tracta d'un fris motllurat, disposat en voladís, pintat amb colors grisosos, morats i terrosos, per tal d'aguditzar el contrast cromàtic. El mur de l'altar major es troba pintat en color marronós, i al mig trobem una fornícula que acull una moderna figura de Sant Marc, recolzada sobre un pedestal amb formes barroques. Es tracta d'una talla de fusta policromada, amb la figura d'un lleó als peus. Un petit altaret presideix el presbiteri. La connexió amb la sagristia es realitza mitjançant una petita porteta oberta al mur de migdia sense cap element ornamental. Als peus de l'església s'ubica un cor amb una barana de fusta, al qual s'accedeix mitjançant una escala de doble escaire adossada al sector nord del cantó de la façana interior de ponent de l'església.</p> | 08037-5 | Entorn rural de Calldetenes. Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Ubicada al punt més alt del municipi, al límit de les parròquies de Sant Martí de Riudeperes i de Santa Eugènia de Berga. La capella de Sant Marc fou erigida al segle XVI, juntament amb la de Sant Llàtzer (fora del municipi). Es troba documentada des del 1530, quan el 25 de març d'aquell any l'amo del mas Sant Ponç de Sant Martí, va vendre a Pere de Granollers una vinya situada prop de la capella de Sant Marc, al lloc anomenat les Serres. (PLADEVALL, 1997: 155). Totes dues capelles i advocacions van aglutinar la devoció popular del moment. El fet de trobar-se erigida a cavall de les dues parròquies de Sant Martí de Riudeperes i Santa Eugènia de Berga, va fer que des del segle XVI i fins a finals del XIX, estigués sota la cura mancomunada dels dos rectors de les dues parròquies. El 1778, amb la creació de la parròquia de la Mercè, la capella va passar definitivament a ser responsabilitat de Calldetenes. Cal pensar que des dels seus inicis, el dia del patró -25 d'abril - es realitzava una processó i ofici, que era comú a les dues parròquies. La missa la deien alternativament un any el rector de Sant Martí i un altre el de Santa Eugènia. A banda de les processons commemoratives del dia del sant, a la capella s'acostumaven a fer pregàries per casos excepcionals - manca de pluges, pestilències, etc-. A tall d'exemple, cal destacar la processó que es va dur a terme el 1860 per pregar per la plaga d'erugues que es menjava els camps. A l'acte hi van participar parroquians de Sant Martí, de Santa Eugènia i de Sant Julià. Per aquestes ocasions es pujava amb la imatge del Sant Crist des de Sant Martí de Riudeperes. (VILAMALA, 2002: 123). Darrerament també s'hi celebren casaments i batejos. De forma quotidiana, pel fet de trobar-se en un lloc descampat, la capella ha estat custodiada per pagesos de les masies properes, com els del mas Serra de Sant Marc. Malgrat tot, l'estat de la capella de vegades ha estat descuidat, i per aquest motiu, en dues ocasions s'ha prohibit la celebració de misses. Aquesta notícia apareix detallada en dues de les visites pastorals realitzades a la capella, com és la del 1786. (VILAMALA, 2002: 123) Durant la Guerra Civil va ser destruïda i restà abandonada. Fou reconstruïda a partir del 1960 a iniciativa personal dels propietaris del mas Ponç -Josep Verdaguer i Ramon Mas- que a més a més va fer una imatge nova del sant perquè un llamp l'havia destruït. El 1985 es van canviar les portes de ferro i l'any següent es van recollir diners durant l'aplec per acabar de restaurar la capella. Des del 2000 que la tradició de l'aplec de Sant Marc s'està recuperant de forma consistent, de tal manera que aquesta data ha quedat fixada com una de les festivitats més importants del calendari de Calldetenes. Actualment, es celebra missa commemorativa i aplec el diumenge més proper al dia de Sant Marc. Cada dilluns de Pasqua, els integrants del grup de caramelles hi pugen per cantar les seves cançons.</p> | 41.9158800,2.2925900 | 441337 | 4640678 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43670-foto-08037-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43670-foto-08037-5-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43785 | Capella Fonda del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-fonda-del-cementiri | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta de la capella fonda que forma part del recinte del cementiri de Calldetenes; per tant, es troba formant part del mur de tancament perimetral que conforma el cementiri, com un cos perpendicular que sobresurt exteriorment del mur septentrional del recinte. La orientació de l'edifici és en sentit nord-sud. La façana principal es troba orientada al sud. Al mig dels murs de ponent i llevant, s'adossa el mur del cementiri, amb nínxols a banda i banda. La capçalera és quadrangular, sense cap absis que en sobresurti. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars ben tallats. La façana principal concentra bona part de la de decoració de l'edifici, ja que la connexió amb el mur i els nínxols de l'edifici impedeix donar la volta i contemplar la resta de murs de la capella. Es tracta d'una façana arrebossada i pintada en color rosa. L'accés es realitza mitjançant un portal allindat que duu inscrita la següent llegenda: 'LAUDETUR DOMINUS 1957'. Sobre aquest portal s'obre un finestró quadrangular, amb les cantonades rebaixades en angle recte. Interiorment, el finestral es transforma en una obertura octogonal, amb els vèrtexs arrodonits amb formes còncaves, que es rebaixa cap a l'interior. L'espai interior es troba protegit per una vidriera transparent sense cap decoració afegida. Com a element ornamental destaca la presència d'un esgrafiat en color blanc, que reprodueix una orla floral i vegetal, que envolta exteriorment el finestral, i que destaca cromàticament sobre el fons de color rosa. Corona la façana una creu encerclada de pedra que recau sobre un basament quadrangular. Aquest element es situa ben bé sobre el carener de la teulada, i forma un sol bloc de pedra. La resta de façanes de l'edifici són completament llises, sense cap obertura ni ornamentació. Interiorment, la capella es troba arrebossada i pintada en color blanc. Es cobreix amb tres trams de volta de canó, que es recolzen sobre arcs torals que recauen sobre un seguit de capitells motllurats llisos, que cauen sobre pilastres que s'adossen al mur. Entre tram i tram de volta, al mur s'hi adossa una arcada de mig punt. Ornamentalment, tant els arcs intermitjos entre els trams de volta, com els arcs torals, es troben pintats en color marró, destacant sobre el blanc de les parets. A l'altar major s'accedeix mitjançant tres graons, i es troba ocupat per un altar rectangular de pedra, que es recolza al mur, i es remata a la part superior amb dos graons, que podrien servir de basament a un retaule. En comptes de retaule, el mur es troba ocupat per una gran creu de fusta, amb ornaments de ferro als extrems. Destaca la presència d'una porta allindada oberta al mur de llevant, que dóna accés a una petita estança destinada a sagristia.</p> | 08037-127 | Camí del cementiri s/n (08506 Calldetenes) | <p>El primer cementiri de Calldetenes -independentment del de la parròquia de Sant Martí- fou el situat a l'entorn de l'església de la Mercè, però en el plaç de cent anys, aquest cementiri ja s'havia quedat petit. A banda d'això, per evitar contagis, a finals del segle XIX, una normativa va obligar als municipis a treure els cementiris dels nuclis urbans. A Calldetenes, el president de la Junta Provincial de Sanitat va manar: 'la clausura del actual cementerio por las pésimas condiciones que reúne, además de no tener la suficiente capacidad y estar situado en el centro de la población, cual circular encarga a la vez al Ayuntamiento que consigne en el presupuesto de este año la cantidad para el nuevo cementerio' VILAMALA (2002: 35) El nou cementiri es va inaugurar el 1895, i va ser finançat per subscripció popular recollida a través del rector. El 1933 es va intentar municipalitzar els dos cementiris existents, però fins el 1953 no es va signar el traspàs amb l'església, de manera que fins el 1954 l'ajuntament no es va fer càrrec del cementiri. El 1953 es van construir nous nínxols, i el 1956 es va començar a construir la capella fonda, que fou acabada l'any següent.</p> | 41.9291900,2.2873800 | 440917 | 4642160 | 1957 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43785-foto-08037-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43785-foto-08037-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43785-foto-08037-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'entrada al cementiri es troba presidida per una porta formada per una reixa metàl·lica que duu la data de 1894, que és l'any de finalització de la construcció. A l'interior del recinte del cementiri es localitza una creu de ferro, que es recolza sobre una base de pedra rectangular, que podria ser datada en el mateix moment. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43737 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-1 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII-XXI | Aquesta tradició s'ha anat reduint durant els darrers anys, de tal manera que darrerament s'ha posat en dubte la seva realització per manca de nens disposats a cantar aquells dies, ja que molts d'ells es troben absents per motiu de les vacances de Setmana Santa. | <p>Manifestació festiva i religiosa que es celebra el dilluns de Pasqua després de la missa. Tradicionalment, els grups caramellaires sortien de l'església parroquial de la Mercè i recorrien alguns punts del poble, per sortir després a recórrer algunes de les principals masies que integraven el terme. El recorregut podia durar tot el matí i part de la tarda del dia de Pasqua. Actualment, les caramelles es limiten a una cantada a la plaça vella de poble, i a la realització d'un ball de bastons i cintes. El recorregut es limita només als carrers del nucli vell del poble de Calldetenes.</p> | 08037-79 | Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Els costum de ballar Caramelles a la sortida de missa el dia de dilluns de Pasqua té els seus orígens segurament en el període modern. L'organització de les Caramelles s'ha fet de forma tradicional des de la parròquia, lligat sempre als grups de catequesi. Actualment, a Calldetenes, s'ha introduït el costum de cantar i ballar les caramelles, a més del dilluns de Pasqua, el dia de la festivitat de Sant Marc, coincidint amb l'Aplec que es celebra en aquesta capella. A la sortida de la missa, davant de la capella es fa una petita representació. La quantitat de gent que acostumava a sumar-se a aquesta celebració ha propiciat que siguin més importants les caramelles d'aquest dia que les del dilluns de Pasqua.</p> | 41.9260200,2.2835900 | 440600 | 4641811 | 08037 | Calldetenes | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 43661 | Casa de la plaça Vella núm. 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-vella-num-8 | <p>AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. L'edifici es troba construït en mur de mamposteria irregular amb les cantonades i obertures reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats. La façana principal, orientada al nord i que dóna a la plaça, es troba arrebossada amb morter i pintada de color blanc, deixant a la vista els carreus que reforcen portes i finestres. La façana principal, orientada a la plaça, és molt simètrica, i es troba oberta al mig de la planta baixa amb un portal arquitrabat rematat amb una llinda monolítica que duu gravada la inscripció següent: 'Simon Parareda, 1681' . A banda i banda del portal s'obren dues finestres rectangulars allindades, que es recolzen sobre ampits motllurats. Al primer pis s'obren de forma simètrica tres finestres rectangulars, una central de mida més gran, i dues laterals més petites, que presenten les mateixes característiques constructives de la casa. Es tracta de finestres rematades a la part superior per una llinda monolítica, amb els brancals formats per carreus ben escairats, i ampits motllurats. Al segon pis es repeteix el mateix esquema d'obertures, però les mides de les finestres són inferiors. Els esforços decoratius de la casa es concentren a la façana principal, ja que la façana posterior de migdia resulta inapreciable, degut a que s'hi adossa un altre edifici. El mateix passa a façana de ponent, que es troba adossada a la casa veïna. La façana de llevant té adossada una casa de planta baixa, i permet apreciar part del primer i segon pis, on s'observen dos finestrons oberts en un període més modern.</p> | 08037-9 | Nucli urbà de Calldetenes . Pl. Vella, núm. 8 (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que la data del 1681 pot ser considerada com a data fundacional de la casa. En aquest cas, ens trobaríem davant d'una de les cases més antigues del nucli urbà de Calldetenes. La casa sembla haver pertangut des dels seus orígens a la família Parareda, trobant-se de forma continuada en mans de la mateixa línia familiar. Cal pensar que l'aixecament d'aquesta casa en aquest indret respon a l'impuls urbanitzador del nucli de Calldetenes al segle XVII, però la seva ubicació es troba més lligada a l'existència de l'església parroquial com a referent urbà que al carrer Gran, al qual es troba d'esquena. Estructuralment, la casa conserva el seu aspecte original, havent estat adaptada interiorment a les necessitats modernes d'una vivenda.</p> | 41.9256300,2.2839000 | 440625 | 4641767 | 1681 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43661-foto-08037-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43661-foto-08037-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43661-foto-08037-9-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43687 | Casa del carrer França núm. 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-franca-num-6 | <p>AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII-XVIII | La casa ha estat objecte d'una acurada restauració els darrers anys | <p>Edifici de planta rectangular, que encapçala l'entrada al carrer França des de la Plaça Vella i el carrer Sant Jordi. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primer i segon pis, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba encarada a migdia, al carrer Sant Jordi. Aquest edifici destaca per tenir una alçada superior a la resta de les cases que conformen el carrer França. Sembla haver estat construït en mur de mamposteria irregular, però és actualment inapreciable a causa de l'arrebossat exterior que ha estat pintat en color rosa. L'accés a l'edifici es realitza per la façana de ponent encarada al carrer França. Aquesta façana s'obre amb un portal situat a la planta baixa. Es tracta d'un portal arquitravat, presidit per una llinda monolítica, recolzada sobre brancals formats per carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats, que sobresurten de l'arrebossat del mur. Al primer pis d'aquesta façana s'obre una finestra quadrangular de similars característiques al portal. La façana de migdia s'ha obert amb un portal a la planta baixa de moderna factura, per tal d'aprofitar els baixos com a local comercial. Al primer pis s'aprecien un seguit de finestres de diferent mida, i al segon pis un conjunt de tres finestrals, que s'adapten a l'estructura de la teulada. El central s'ha transformat en un balcó. La façana de llevant s'obre amb dues finestres a l'alçada del primer pis. Destaca l'existència d'una ala de mida molt gran, que sobresurt abundantment de la línia de les façanes de la casa, sota el qual destaca una barbacana formada per bigues de fusta molt ben repartides.</p> | 08037-29 | Nucli urbà de Calldetenes. Carrer França núm. 6 (08506 Calldetenes) | <p>L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Per les notícies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. L'urbanització i constitució d'aquests carrers es correspon al segle XVII i sobre tot al segle XVIII. Malgrat que no es conserva cap llinda datada, cal pensar que la casa es correspon a aquest moment, juntament amb la veïna casa del núm. 8.</p> | 41.9262700,2.2838600 | 440622 | 4641838 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43687-foto-08037-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43687-foto-08037-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43687-foto-08037-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43662 | Casa del carrer Gran núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-gran-num-1 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular que dóna inici al carrer Gran, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'una casa exempta al seu cantó de llevant, precedida per un petit espai tancat similar a un pati interior, mentre que al cantó de ponent, s'adossa a l'edifici que el segueix, conformant l'inici de la línia de façanes del carrer gran, orientada a migdia. Com a edifici, la planta rectangular es cobreix a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que s'orienta a migdia, seguint la línia del carrer. Compta amb planta baixa, primer pis i pis sota teulada. La construcció sembla feta en mur de parament irregular, que no s'aprecia, ja que la casa es troba arrebossada i pintada de color rosa. Arquitectònicament, la planta queda desfigurada per la presència d'un cos quadrangular que s'adossa a la façana de ponent, i que s'alça fins al primer pis, finalitzant de forma plana, creant una terrassa a nivell del primer pis, protegida per una barana metàl·lica. Cal fer especial significació en el fet de que les cantonades exteriors d'aquest cos no són iguals, i mentre la cantonada sud-est, que dóna al carrer, és totalment quadrangular, la cantonada nord-est, que només s'aprecia des del pati interior, es remata de forma arrodonida. A migdia, sobre la vorera del carrer, i a l'alçada del primer pis, l'edifici compta amb l'altre element que distingeix l'immoble. Es tracta d'una tribuna formada per mig hexàgon, que sobresurt com un cos afegit de l'edifici. A diferència de la resta de la casa, aquest element es troba sense pintar, i es remata a la part inferior amb un ressortit en forma de mènsula molt rebaixada. S'obre als tres cantons vista amb finestrals de grans proporcions. Un altre dels elements que caracteritza aquest edifici, és l'existència d'una ala de la teulada molt pronunciada, sota la qual s'observa la presència d'una barbacana formada per travesses de fusta treballades. A nivell d'obertures, l'edifici compta amb un seguit de finestres que es reparteixen de forma regular a la planta baixa i l'alçada del primer pis. Es tracta de finestrals quadrangulars sense cap element decoratiu. La façana principal es troba orientada a migdia, amb entrada directa des del carrer Gran. L'accés es realitza mitjançant una porta ubicada a l'extrem de llevant d'aquesta façana. Es tracta d'una porta allindada rectangular sense cap element ornamental, a excepció d'un òcul obert sobre la part superior de dit portal. El cos adossat a llevant, també compta amb un portal que permet l'accés a la planta baixa d'aquest sector de l'edifici. Com a obertura singular, la casa compta amb un petit finestral que permet la ventilació del pis sota teulada, i que s'obre a la façana de llevant de l'edifici. Es tracta d'un finestró de forma semicircular, dividit en dos per un petit pilar central. Aquest element es troba pintat de blanc, destacant cromàticament sobre el fons de la façana rosa.</p> | 08037-10 | Nucli urbà de Calldetenes Carrer Gran núm. 1 (O8506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que es tracta d'un edifici aixecat al segle XX, possiblement durant la dècada del 1950, seguint la línia ja formada del carrer Gran. Arquitectònicament, cal pensar que es tracta d'una casa aixecada en un sol moment constructiu, amb modificacions i reformes interiors, adaptant-la a les noves necessitats.</p> | 41.9252500,2.2839000 | 440625 | 4641725 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43662-foto-08037-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43662-foto-08037-10-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta casa figurava al llistat de normes subsidiàries de l'ajuntament de Calldetenes com a casa del Carrer Gran núm 27. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43665 | Casa del carrer Gran núm. 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-gran-num-16 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII | L'any 1998 la casa fou objecte una important restauració, que s'aplicà especialment a la façana exterior. | <p>Edifici de planta rectangular ubicat a la cantonada del carrer Gran amb el passatge Santa Eugènia o del Call. Es tracta d'un edifici cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. La orientació de l'edifici es fa en sentit nord-sud, amb la façana principal encarada al nord, formant part de la línia de façanes que conforma el carrer Gran, dins del nucli urbà de Calldetenes. L'edifici es troba aixecat segurament amb mur de mamposteria irregular amb les cantonades i obertures constructives reforçades amb carreus rectangulars i quadrangulars ben escairats. L'aparell dels murs no és apreciable, ja que l'edifici es troba arrebossat i pintat en color rosa, amb el perímetre exterior dels carreus de cantonades portes i finestres resseguit en blanc. Com a element ornamental excepcional, l'edifici compta amb dos esgrafiats, situats a la façana principal, a l'alçada del primer pis, a banda i banda del balcó central. Representen dos bandes rectangulars, acompanyades a la part superior i inferior d'una orla vegetal blanquinosa. L'interior de la banda, de color marró, es troba omplerta amb dos escuts- un per banda- quadrilongs, amb un llamberquí al voltant. L'interior de l'escut dret es troba ocupat per la imatge d'un pi. Mentre que el camper de l'escut és de color blanc, la càrrega és de color marró, configurant un joc cromàtic amb l'esgrafiat. Sota l'escut es llegeix una divisa amb el cognom Verdaguer. La banda de l'esquerra és de similars característiques estilístiques i cromàtiques, però la càrrega interior és la imatge d'una parra, i a la divisa inferior hi consta el cognom Vinyets, que dóna nom a la casa. A més dels elements ornamentals, la planta baixa sobre amb un portal central rematat a la part superior per una llinda monolítica, on s'ha configurat com a decoració un doble arc conopial omplert amb un triangle interior. A banda i banda d'aquest portal s'han obert dos portals allindats més moderns sense cap ornamentació. El del cantó dret de la casa és doble. Tots ells es troben adaptats a la presència de negocis i botigues instal·lades als baixos de la casa. Al primer pis s'obre un balcó central, que suposa l'ampliació del que devia ser originalment una finestra. Es tracta d'un balcó rematat a la part superior amb una llinda monolítica de pedra, decorada amb un arc conopial, i que duu gravada la data de 1624. A banda i banda del balcó s'obren dues finestres quadrangulars, rematades amb una llinda monolítica, i que es recolzen amb ampits motllurats. Al tercer pis s'obren tres finestres quadrangulars, que es corresponen amb les obertures del primer pis. Es tracta de tres finestres quadrangulars de similars característiques que les del primer pis. La façana de llevant es troba orientada al Passatge Santa Eugènia, i s'obre amb tres finestres a la planta baixa, dues finestres balconeres al primer pis i dos finestrons al segon pis. Interiorment, a part de les modificacions efectuades per tal de convertir els baixos en locals comercials, conserva la seva estructura original.</p> | 08037-13 | Nucli urbà de Calldetenes Carrer Gran núm. 16 (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que ens trobem davant d'una de les cases més antigues del nucli urbà de Calldetenes, aixecada entorn al 1624. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer Gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Com es pot apreciar a través de la data conservada a la casa, es tracta d'una de les primeres cases aixecades que configuraren la fisonomia del carrer Gran. Actualment, la casa és coneguda com a Can Vinyets, malgrat que es tracta d'un cognom nouvingut. Des de principis del segle XX, la casa era propietat de la família Verdaguer. La pubilla de la casa es va casar amb un membre de la família Vinyets, aportant el nou cognom, que ara duen els propietaris. L'any 1988 la casa fou objecte d'una important restauració, que afectà especialment a l'aspecte exterior. La façana fou arrebossada, pintada en color rosa, i foren encastats els dos escuts amb els dos cognoms familiars: Verdaguer i Vinyets.</p> | 41.9252800,2.2830700 | 440556 | 4641729 | 1624 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43665-foto-08037-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43665-foto-08037-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43665-foto-08037-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al llistat de les normes subsidiàries de l'Ajuntament de Calldetenes apareix com a casa del carrer gran núm. 22 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 43672 | Casa del carrer Gran núm. 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-gran-num-18 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de planta quadrangular entre mitgeres integrat dins la línia de façanes que conforma el carrer Gran de Calldetenes. Es tracta d'un edifici cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, sobresortint en alçada als dos edificis veïns. La façana principal es troba encarada al nord, seguint la línia del carrer Gran. S'obre amb dos portals situats a la planta baixa, que ocupen pràcticament tota la façana. Es tracta de dos portals rematats a la part superior per dues llindes monolítiques de pedra. Al primer pis, s'obren dues finestres quadrangulars de diferent mida, i al segon pis dues finestres quadrangulars, fetes en un moment posterior. La façana posterior no és apreciable, a causa de l'entramat urbà. El parament constructiu podria ser mur de mamposteria irregular, però no s'aprecia a causa de l'arrebossat posterior de la façana. Aquest arrebossat deixa veure les llindes i els brancals originaris de la casa, fets amb llindes monolítiques i carreus ben escairats.</p> | 08037-14 | Nucli urbà de Calldetenes Carrer Gran núm. 18 (08506 Calldetenes) | <p>L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. La casa que actualment es correspon amb el núm. 18 podria tenir els seus antecedents al segle XVII-XVIII, malgrat que ha estat modificada posteriorment. Inicialment podria haver-se tractat d'una casa de planta baixa, primer pis i pis sota teulada. Cal pensar que en un moment posterior, segurament durant la dècada del 1970, el pis sota teulada fou aixecat convertint-se en un segon pis, i s'obriren les finestres noves.</p> | 41.9253300,2.2828900 | 440541 | 4641734 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43672-foto-08037-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43672-foto-08037-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43672-foto-08037-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | En la numeració antiga aquesta casa es corresponia amb el núm. 20. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43766 | Casa del carrer Gran núm. 58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-gran-num-58 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de planta rectangular exempt, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. La seva orientació es fa en sentit nord-sud, amb la façana principal encarada al nord, formant part de la línia de façanes que conforma el carrer Gran del nucli urbà del Calldetenes. Aquest edifici es trobaria al final del carrer Gran, a tocar amb el límit territorial amb el terme de Vic. Es tracta segurament d'una construcció feta en mur de mamposteria irregular amb les cantonades i obertures constructives reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars més ben escairats. Malgrat tot, l'aparell constructiu no és apreciable, ja que es troba arrebossada i pintada en color blanc, deixant a vista només les cantonades i obertures ben treballades. Aquest edifici compta amb un annex format per un cobert adossat a llevant, seguint la línia del carrer, que a l'alçada del primer pis es converteix en un terrat al qual es té accés des del primer pis de la casa. La façana principal de la casa s'obre al carrer a la planta baixa amb un portal molt rebaixat situat al centre, format per carreus quadrangulars que configuren els brancals laterals, i una llinda monolítica que el remata superiorment. Sobre la part central de l'arc es situa una dovella encastada al mur que duu la data de 1791 encerclada en una el·lipse esculpida en relleu. A banda i banda d'aquest portal es situen dos portals allindats, sense cap element ornamental. Al primer pis s'obren tres grans balcons, que semblen haver estat oberts en un moment posterior, ja que el central s'escau directament arran del portal central, gairebé a punt de tallar-lo. Es tracta de balcons protegits amb baranes de ferro i peanyes motllurades. Al segon pis, corresponent-se amb la línia dels balcons, s'obren tres finestres quadrangulars. La façana de ponent és completament llisa, i no té obertures constructives. A la façana de llevant s'obre un petit finestró, i a l'alçada del primer pis s'ha afegit un petit annex que permet obrir una porta de sortida al terrat del primer pis. Com a element singular, cal fer esment de la presència d'una petita fornícula encastada a la cantonada nord-oest de l'edifici, a l'alçada del primer pis, ben visible des de la vorera del carrer, en la qual es situa la imatge d'una petita Mare de Déu. Tot fa pensar que es tracta de la Immaculada Concepció . Es tracta d'una fornícula molt treballada encastada a la pedra cantonera, que es recolza sobre un ampit motllurat en forma d'angle recte, que recau sobre dos petits bocellets. L'espai interior de la fornícula s'emmarca en un arc lleugerament apuntat, que recau sobre dos capitells adossats i dues pilastres laterals, tot de mida molt reduïda, acompanyades al costats de dues volutes corbades. La fornícula es protegeix amb un vidre que s'emmarca amb un marc de fusta obrada, als laterals del qual s'han afegit dues columnetes adossades amb les seves basses i capitells. La imatge interior és una obra moderna en guix.</p> | 08037-108 | Nucli urbà de Calldetenes Carrer Gran núm. 58 (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que la data gravada al portal principal de la casa, 1791, podria tractar-se de la data fundacional de la casa. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça, la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Si bé el carrer Gran es trobava ja plenament consolidat al segle XVII, bona part de les seves edificacions pertanyen al segle XVIII, especialment les corresponents als extrems del carrer, la qual cosa indica el seu creixement durant aquest període. Cal pensar que la fornícula de la cantonada es correspon també a aquest moment fundacional, malgrat que després fos reformada i protegida amb un vidre exterior. Segurament la casa patí reformes estructurals importants especialment a l'alçada del primer pis amb l'obertura dels balcons, que degueren substituir antigues finestres. Aquesta reforma degué produir-se segurament a principis del segle XX.</p> | 41.9256200,2.2807400 | 440363 | 4641768 | 1791 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43766-foto-08037-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43766-foto-08037-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43766-foto-08037-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43673 | Casa del carrer Gran núm. 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-gran-num-6 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, i la façana principal, encarada al nord, segueix la línia de façanes que constitueix el carrer Gran, dins del nucli urbà de Calldetenes. La planta baixa s'obre amb tres portals, un central i principal rematat a la part superior per una llinda monolítica en la qual s'inscriu la següent: 'año del senyor, 1758'. A ambdós costats s'obren dos portals rematats per un arc molt rebaixat, que semblen haver estat oberts durant una reforma posterior, segurament a mitjans del segle XX. Al primer pis, sobre el portal principal, s'escau un balcó que es recolza just sobre la llinda monolítica, protegit per una barana de ferro i que sembla tractar-se d'una incorporació també del segle XX, segurament producte d'una ampliació de la finestra central. A banda i banda, s'obren dues finestres quadrangulars amb les obertures reforçades amb carreus i llindes ben treballades i amb un ampit inferior. Al segon pis, s'obren tres finestres similars, que s'escauen directament sota el voladís de l'ala, amb ampits motllurats, i el perímetre exterior pintat. L'aparell constructiu de la casa podria ser mur de mamposteria irregular, però no s'aprecia, ja que es troba arrebossada i pintada en color blanc, deixant a la vista només els carreus de les obertures constructives.</p> | 08037-15 | Nucli urbà de Calldetenes Carrer Gran num. 6 (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que el 1758 que s'indica a la llinda pot ser considerat com l'any de finalització de la casa. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer Gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Per les noticies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. L'urbanització i constitució d'aquests carrers es correspon al segle XVII i sobre tot al segle XVIII, moment en el qual s'escau cronològicament la casa i la llinda. Arquitectònicament, es tracta d'un edifici molt semblant a la veïna casa del carrer Gran nº 8, que possiblement és del mateix moment.</p> | 41.9252000,2.2835400 | 440595 | 4641719 | 1758 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43673-foto-08037-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43673-foto-08037-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43673-foto-08037-15-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al llistat de les normes subsidiàries de l'Ajuntament de Calldetenes apareix com a casa del carrer gran núm. 32 | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43749 | Casa del carrer Gran núm. 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-gran-num-8 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVIII | Actualment es troba deshabitada, i malgrat que el seu estat de conservació és bo, aquest accelera el seu deteriorament. També corre el perill de ser enderrocada per tal d'aprofitar el solar per noves construccions. | <p>Edifici de planta quadrangular entre mitgeres, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer pis i pis sota coberta. La seva orientació es fa en sentit nord-sud, amb la façana principal encarada al nord, formant part de la línia de façanes que conforma el carrer Gran del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'una construcció feta segurament amb mur de mamposteria irregular amb les cantonades i les obertures reforçades per carreus quadrangulars més ben escairats, però en realitat no s'aprecia ja que la casa es troba arrebossada i pintada en color blanc. La planta baixa s'obre amb un portal arquitravat situat lleugerament desviat a l'esquerra. Els carreus que el conformen es troben pintats, per tant, no es pot apreciar si la llinda superior és de pedra i monolítica o és feta amb altre tipus de material. Al cantó esquerre s'obre una finestra quadrangular enreixada. Aquest portal es troba protegit per una porta feta amb llistons de fusta i pintada de color marró, a l'igual que el sòcol, que sembla original. A la dreta del portal principal s'obre una altra porta, de construcció més recent, segurament durant les darreres dècades del segle XX, que dóna accés a un comerç obert als baixos. Destaca la presència d'un sòcol pintat de color marró fosc, que recorre tota la façana. Al primer pis s'obre un balcó central, que permet observar els carreus que reforcen l'obertura. Compta amb una barana de reixa i una peanya motllurada. A la dreta s'obre una finestra quadrangular, rematada a la part superior per una llinda monolítica i carreus quadrangulars als brancals. Al pis sota teulada s'obren dos finestrons de similars característiques. La façana posterior i les laterals no poden observar-se, ja que es tracta d'un edifici entre mitgeres integrat dins la xarxa urbana de Calldetenes.</p> | 08037-91 | Nucli urbà de Calldetenes. C/Gran núm. 8 (08506 Calldetenes) | <p>Malgrat que no es compta amb cap data gravada que indiqui l'any de construcció de la casa, cal pensar que es tracta d'un edifici aixecat en un moment molt proper al veí edifici del núm. 6 amb el qual afronta, ja que ambdues tenen característiques constructives similars i un aspecte molt semblant. Caldria, doncs, suposar que estem davant d'un edifici que pot ser situat cronològicament durant la segona meitat del segle XVIII. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça, la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Si bé el carrer Gran es trobava ja plenament consolidat al segle XVII, bona part de les seves edificacions pertanyen al segle XVIII, especialment les corresponents als extrems del carrer, la qual cosa indica el seu creixement durant aquest període.</p> | 41.9252400,2.2833700 | 440581 | 4641724 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43749-foto-08037-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43749-foto-08037-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43749-foto-08037-91-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al llistat de les normes subsidiàries de l'Ajuntament de Calldetenes apareix com a casa del carrer gran núm. 36 | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43664 | Casa del carrer Gran núm. 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-gran-num-9 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Aquest edifici ocupa l'espai de la cantonada entre el carrer Gran i l'inici del carrer Sant Tomàs. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. La construcció de l'edifici es fa amb mur de paredat irregular, amb les cantonades i obertures constructives reforçades per carreus de mida més gran. Aquest aparell és apreciable a la façana de ponent, ja que l'edifici que s'hi adossava en aquests moments no hi és, deixant el solar buit i la façana a la vista. La façana principal es troba orientada a migdia, i forma part de la línia de façanes que configura el carrer Gran del nucli de Calldetenes. Es tracta d'una façana arrebossada i pintada en color blanc. La planta baixa resta oberta amb dos portals arquitravats oberts recentment per adequar el local comercial que ocupa els baixos. Al mig dels portals s'obre una finestra que ocupa l'espai central de la façana. Es tracta d'una finestra que conserva alguns dels elements originals, com és el cas de la llinda monolítica de pedra superior. Al primer pis s'obren tres finestres rectangulars arquitravades rematades a la part superior amb llindes monolítiques, i que es recolzen amb ampits motllurats. Cal pensar que inicialment es tractava d'una casa exempta, ja que s'observen obertures constructives a la façana de ponent. Es tracta de finestres quadrangulars amb ampits, ben treballades, que posteriorment foren tapiades a l'adossar un edifici al costat. Compta amb llindes gravades amb les dates de 1666 i 1769.</p> | 08037-12 | Nucli urbà de Calldetenes. Carrer Gran núm.9 (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que ens trobem davant d'una de les cases més antigues del nucli urbà de Calldetenes, aixecada entorn al 1666. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer Gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Com es pot apreciar a través de les dates conservades a la casa, i per la seva ubicació, es tracta d'una de les primeres cases aixecades que configuraren la fisonomia del carrer Gran, i l'inici del carrer Sant Tomàs. Actualment, la casa es coneguda com 'El cruixent', amb una tradició històrica i comercial dins del ram de l'hosteleria.</p> | 41.9254100,2.2833100 | 440576 | 4641743 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43664-foto-08037-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43664-foto-08037-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43664-foto-08037-12-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al llistat de les normes subsidiàries de l'Ajuntament de Calldetenes apareix com a casa del carrer gran núm. 19 | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43694 | Casal d'Altarriba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-daltarriba | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. (1976) Els castells catalans. Vol IV p. 1036-1047. Ed. Dalmau. Barcelona. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. CARRERAS CANDI, F (1892) Lo castell de Bellpuig i la casa d'Alta-riba. Barcelona CARRERAS CANDI, F (1893) 'Llorenç d'Altarriba i lo cassal de Vich de 1475' a Efemérides historicas de Catalunya. Barcelona.</p> | XVI-XIX | Quan la família Barniol la va adquirir a la dècada del 1940 es van fer algues adequacions interiors per tal d'adaptar-la com a vivenda. El 2004 es van tornar a fer reformes que afectaren als interiors, però també als exteriors, rejuntant el parament de les façanes. Malgrat tot, s'han respectat al màxim tots els elements existents, així com les obertures constructives. | <p>El casal d'Altarriba està situat al cantó de llevant del terme municipal de Calldetenes, a l'esquerre del torrent de Sant Martí, i a 500 m. de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes. La casa s'anomenà Altarriba, per estar situada en la part elevada a la riba del torrent de Sant Martí. El casal actual es troba a sobre del que degué ser la domus forta de la família Altarriba (en perduren algunes restes del mur que l'envoltava). Aquesta domus es trobava situada dins de l'antic terme del castell de Sant Llorenç, i desprès del de Medà. Era situada al marge esquerre de l'antic riu de Peres o torrent de la Noguera. Era la residència de la família Altarriba i dels seus successors. La casa fou enderrocada durant la guerra Civil Catalana (1462-1472), i novament durant la Guerra de Successió. Va ser reedificada al final del segle XIX, aprofitant-se alguns dels elements de la casa del segle XVI. L'actual edifici és datable a les darreres dècades del segle XIX. El casal està format per dos edificis: el casal i la masoveria, que s'adossa a llevant de la casa principal. El casal és un edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa, primer i segon pis, amb la particularitat que la cantonada nord-oest s'ha prolongat, amb un tercer pis, convertint-se en una torre quadrangular coberta a quatre aigües. La construcció és feta amb mur de mamposteria irregular, i a les cantonades, carreus rectangulars i quadrangulars ben escairats. La façana principal està orientada a migdia, podria ser l'antiga façana posterior convertida en principal al segle XIX. En aquesta façana hi ha un portal d'arc rebaixat fet amb dovelles regulars, recolzades en una imposta rectangular amb els angles arrodonits; els brancals són de carreus ben escairats. A sobre hi ha un ornament de ferro, representant dues fulles posades horitzontalment, que envolten la lletra M. La part superior de les dovelles està tallada per la peanya d'un balcó, segurament obert a inicis del segle XX. A banda i banda del portal hi ha dues finestres rectangulars. Al primer pis, i corresponent-se a les obertures de la planta baixa, s'obren tres balcons; probablement també oberts a les primeres dècades el segle XX, a partir de finestres preexistents. Sobre la llinda del balcó central hi ha una llosa encastada amb un escut esculpit, és quadrilong amb el camper fraccionar en onze quarts, cadascun amb una càrrega heràldica diferent, representativa d'una branca familiar; el perímetre exterior es envoltat per un llamberquí vegetal en forma d'orles i encimbellat per una corona reial. Segurament és l'escut heràldic de la família Sentmenat, propietària del casal a finals del segle XIX, quan es reconstruí. Al segon pis d'aquesta façana hi ha una galeria, actualment envidriada, feta de tres arcs de mig punt recolzats en pilars formats de carreus de pedra, als extrems hi ha finestres senzilles. La façana de ponent compta amb dos finestres quadrangulars a planta baixa, i dues al primer pis. Les del primer pis conserven un guardapols finalitzat amb dos culs de llàntia, però no són idèntiques. La de la dreta és una finestra geminada, amb una llinda monolítica decorada amb dos arquets conopials, el guardapols, i culs de llàntia llisos. La finestra de l'esquerra és senzilla, també té arc conopial i guardapols, i els culs de llàntia tenen decoració vegetal molt elaborada. El darrer tram d'aquesta façana es correspon a la torre del casal, a planta baixa és reforçada amb un contrafort. Al primer pis hi ha restes d'una finestra decorada amb un arc conopial, les peces semblen reaprofitades, hi potser mai va estar oberta. Al nivell de segon pis i tercer pis de la torre destaca la presència d'una finestra per pis amb la llinda decorada amb un arc conopial degradat.</p> | 08037-43 | Entorn rural de Calldetenes. Casal d'Altariba s/n (08506 Calldetenes) | <p>El primer personatge de la família Altarriba documentat és Vermell d'Altarriba, a partir del 1175. L'any 1198 es documenten els germans Berenguer d'Altarriba i Guillem de Medà. AA.DD(1984:182). Amb el casament de Berenguer amb Beatriu de Medà el 1198, el llinatge es consolida. Beatriu, era germana de Guillem, i aportà com a dot 'totum nostrum usaticum de Altarrippa'. Família que deriva, segurament, dels castlans de Medà. La nissaga tenia jurisdicció en les masies de la seva propietat. Un document del 1216 detalla les propietats dels Altarriba, un gran nombre de propietats i masos en diferents parròquies d'Osona. A l'escriptura, Beatriu i els seus fills Berenguer i Ferrer, van posar totes les seves propietats sota la protecció de l'ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a canvi d'un cens anual de dues quarteres d'ordi. VILAMALA(2002: 88) La família Altarriba fou una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del s. XV. AA.DD(1984:177). El 1231 Berenguer d'Altarriba, fill de Berenguer i Beatriu, es casà amb Elisenda de Clasens. Berenguer va tenir entrebancs amb l'església de Vic, que reclamava els béns com a feu. El 1262 van signar un compromís per acceptar la sentència, que determinà que els Altarriba havien de tenir la casa en vassallatge, i que la mitra la defensaria de Ramon de Vilagelans o altres. VILAMALA(2002: 88) Diferents Altarriba que han estat importants en la història de Catalunya; els dos més coneguts han estat Bernat Guillem s'Altarriba i el seu fill Llorenç. Bernat Guillem era fill de Pere Joan i Elionor, i es va casar amb Elieta de Vilalleons; fou un dels gran senyors feudals d'Osona al s. XV. Al 1443 s'intitulava senyor de la domus d'Altarriba i de Vilalleons, i posseïa gran quantitat de propietats. Entre el 1446 i el 1448 fou batlle de Vic, i Joan II el va anomenar veguer de Girona. Durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) fou un fervent partidari de la causa reial. En plena guerra, estant detingut al seu casal pel bisbe de Vic, s'ordenà el seu empresonament i es va posar setge a la casa d'Altarriba. No fou fins el 1463 quan el veguer de Barcelona aconseguí entrar al casal, del qual va fugir Bernat Guillem. La família va ser empresonada i els seus béns confiscats i venuts. Bernat Guillem capitanejà les forces remences favorables al rei, prenent els castells de Torelló, Manlleu, Casserres, etc., i també va intentar prendre Vic, Centelles, Castellcir i altres. Bernat Guillem va morir vora el 1464. Llorenç, el successor de Bernat Guillem, es casà el 1490 amb Lucrècia de Peguera. El 1495 es va casar amb Beatriu de Marimon, amb la qual tingué el seu descendent Llorencet. Llorenç fou un dels principals caps de les bandositats ocorregudes a Osona a finals del s. XV. Període de lluites constants entre els Altarriba i els Cruïlles, i també als s. XVI i XVII. De Llorenç destaca l'intent d'assetjar la ciutat de Vic, junt amb el capità mercenari Modarra, i altres. La defensa ciutadana, dirigida per Bernat de Mont-rodon, va impedir-ho. Llorenç fou premiat pel rei, ja que Vic era ciutat rebel a la monarquia; el 1478 Joan II va concendir-li 800 lliures i els llocs de Sant Julià de Vilatorta, Sant Julià de Vilamirosa, i els termes de Vilacertrú i Saderra, i el terme i el castell de La Garriga. VILAMALA(2002: 90). Al s. XVI el llinatge Altarriba es va perdre per manca d'hereus. El 1524 Llorencet d'Altarriba va regí la capitania dels castells reials de Puigcerdà, Querol i Torre Cerdana. El 1530 es casà amb Aldonça de Descatllar i va tenir dues filles, que van morir sense descendència. Aldonça es convertí en la vídua usufructuària. Va morí el 1583 deixant els béns a la seva neboda Albina Descatllar, casada amb Pere Clariana i Vilatorta. El matrimoni va fer grans obres al casal d'Altarriba. Amb el fill d'aquests dos, Miquel, la casa Altarriba va canviar el cognom per Clariana. La família Clariana es traslladà a viure a Vic. El llinatge s'integrà en el dels marquesos de Sentmenat a partir del 1715.</p> | 41.9265600,2.3120100 | 442957 | 4641851 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43694-foto-08037-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43694-foto-08037-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43694-foto-08037-43-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) La façana nord, sembla haver estat al seu dia la façana principal, té al seu mur el portal i l'escut més antics de la casa, i d'altra banda, que es tracta de la façana que es troba davant de les restes de mur fortificat que cobreix el cingle sobre el qual es troba aixecada la casa, i que pertanyen al primer període constructiu. El portal és d'arc de mig punt elaborat amb dovelles de mida molt grossa. L'interior del portal es troba protegit per una doble porta de fusta, amb l'espai de la tarja decorat amb una enreixat decorat amb motius vegetals. Al primer pis s'observa la presència d'un balcó i una finestra, i al segon de dues finestres. Totes elles, amb llindes monolítiques, i semblen obertes en un moment posterior, potser a principis de segle XX. Al llarg de la façana hi ha altres obertures, als pisos superiors, i que han estat cegades, conserven la llinda de pedra, amb un arc conopial degradat, similar als de les llindes de la torre. S'observen les lloses encastades, al costat del balcó del primer pis, corresponents a un finestral geminat d'estil gòtic. Aquestes darreres llindes semblen reaprofitades i col·locades aquí com a ornamentació. A pocs metres al nord-oest de la casa, a tocar del cingle, hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu de la Mercè. Es una construcció senzilla, de planta rectangular, coberta a dues aigües ambcarener perpendicular a la façana. És feta en pedra irregular, i es troba arrebossada i decorada amb incisions que reprodueixen un fals carreuat. Està orientada nord-sud, amb la façana principal al sud. El portal d'accés té llinda monolítica amb un lleuger voladís a mode de guardapols, i carreus quadrangulars als brancals. Llinda i brancals formen un mateix conjunt decoratiu mostrant una lleugera degradació cap a l'interior; es clou amb dues volutes de grans dimensions sobre la llinda. L'interior de la capella és enguixat, i actualment s'usa de magatzem. A nivell de fases constructives, i a partir de les notícies documentals existents, cal pensar que la primitiva domus d'Altarriba fou cremada i enderrocada en el setge del veguer de Barcelona a Berenguer Guillem d'Altarriba durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472). De l'època medieval queden les restes d'un antic mur de fortificació al cantó nord (fitxa núm.128). Sembla que al segle XVI el casal fou reconstruït, segurament per Aldonça Descatllar; en són testimoni: la façana nord, la torre, i la façana de ponent, que conserva les finestres amb arcs conopials. Sembla que s'empraren i reaprofitaren elements de l'antiga domus alguns incorporats a mode ornaments, com lloses de finestres, encastades les façanes, i que segurament no estarien mai obertes. També fou recuperat l'escut dels Altarriba que presidia la façana principal. La casa patiria noves destruccions durant la Guerra de Successió, i fou reconstruïda a finals del segle XIX pels Sentmenat. La reconstrucció es féu aprofitant les restes del segle XVI, i afectaria especialment a la façana de migdia, que fou feta nova. En aquest moment es canvià l'orientació de la casa, passant la façana de migdia a ser la principal. Posteriorment, a principis del segle XX, s'obriren els balcons de la casa. A llevant del casal, s'adossa la masoveria d'Altarriba. És un edifici de planta rectangular, cobert a dues aigües amb carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedres i amb les cantonades reforçades. És orientat a migdia, on hi ha un portal adovellat d'arc rebaixat. Destaca una eixida adossada al tram de llevant de la façana principal, coberta com un cos independent, i formada per un seguit de tres arcades frontals i una a banda i banda. Segurament, va ser aixecada a principis del segle XX. La capella de la Mare de Déu de la Mercè compta amb el núm. De fitxa del IPA de la Generalitat de Catalunya núm.19. ACCN:22507 La masoveria adossada a llevant del mas compta amb: Fitxa del IPA de la Generalitat de Catalunya núm.20. CCN:22508 | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||
| 43671 | Coll de pou al claustre de Sant Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-pou-al-claustre-de-sant-tomas | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO, M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL, A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | Caldria una actuació immediata, ja que l'erosió de la pedra està molt avançada, corrent el perill de perdre's irremissiblement. | <p>Coll de pou situat al centre de claustre del convent de Sant Tomàs de Riudeperes. S'assenta sobre una base circular on s'eleva un cos poligonal on es combinen formes còncaves i convexes, amb un escut esculpit a la part nord molt deteriorat, on es representa una mitra envoltada de formes vegetals. A la cara nord d'aquest cos, s'ha esculpit un altre escut amb la simbologia de Jesús. Sobre aquest cos poligonal s'assenten dues pilastres estriades amb capitells adossats a les quatre cares, que són d'estil compost, on es barregen motius jònics amb motius corintis. Sobre els capitells s'assenta el coronament del pou, que imita una forma arquitectònica, amb la presència d'un entaulament format per un arquitrau fet amb tres frisos, dos d'ells motllurats, que sostenen un frontó triangular de reduïdes dimensions amb molt voladís, que es recolza sobre una peça quadrangular amb volutes a ambdós costats.</p> | 08037-6 | Entorn rural de Calldetenes. Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord del terme municipal. L'església es troba erigida dins de la històrica demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i després de Medà. Les donacions més antigues donen testimoni que des de l'any 1045 com a mínim hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop d'un gran domini, que des del segle XII es coneixia com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175) Aquesta església es trobava a prop d'on es troba l'actual edifici, i dels del 1086 els seus clergues vivien en forma de comunitat canonical. Amb aquests antecedents, el noble Berenguer Amaric, germà del canonge sagristà de Vic, Ricard, van demanar a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic, que consagrés la nova església que s'havia edificat en honor a Sant Tomàs. Aquest canonge era un personatge influent dintre de la canònica vigatana, integrant del grup que el 1080 intentà reformar la canònica. Amb consentiment dels canonges de Vic, i del prior de Sant Tomàs, l'arquebisbe va consagrar l'església i va concedir als canonges agustinians que en tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no era una parròquia, i el dret de tenir cementiri i una sagrera. El bisbe va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. D'aquesta manera es va introduir a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 una nova donació és feta a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, bé que encara no es pot assegurar que hi visquessin en una comunitat organitzada. Fins el 1086 no es té constància de que aquesta comunitat existia. Sembla, doncs, possible que Berenguer Amalric i el seu germà Ricard varen establir una comunitat canonical pels mateixos anys en què hom volia dur a terme la reforma de la canònica catedralícia de Vic. Segurament, a causa de la no acceptació de la vida regular a Vic, els dos germans, el 15 de gener de 1095, per tal d'assegurar la continuïtat de la vida canonical a l'església de Sant Tomàs, varen cedir el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona, la comtat de Besalú. AA.DD (1984:175) Poc després de feta aquesta donació, es devia acabar la construcció de la nova església de Sant Tomàs, reedificada des dels seus fonaments i a expenses de Berenguer Amalric i el seu germà Ricard, en honor de Sant Tomàs, prop del Riudeperes. La consagració de l'església tingué lloc el 4 de novembre del 1095. AA.DD (1984:176) El monestir de Sant Tomàs tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, i des del segle XIV foren els seus únics feligresos. Els primers grans protectors foren els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament membres del llinatge dels Riudeperes, que li feren nombroses donacions fins a principis del segle XII a Osona i a Artés. La família Riudeperes, a més del casal o residència prop de Sant Tomàs, tenia diverses cases o graners a la seva sagrera, segons consta a la documentació familiar. Aquesta família es traslladà al Vallès, i s'extingí als vols del 1390. A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un acrosoli del claustre renaixentista entorn al 1916. La tomba dels Altarriba és del segle XIV i consta de tres peces, dues amb l'escut i una altra amb una creu dins d'un cercle. La família Altarriba es convertí en una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del segle XV, quan desaparegueren els Riudeperes. AA.DD (1984:177)</p> | 41.9321800,2.3025700 | 442179 | 4642481 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43671-foto-08037-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43671-foto-08037-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43671-foto-08037-6-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | A principis del 2007 l'escola que ocupa les instal·lacions del monestir deixarà l'edifici. És previst que durant el plaç de dos anys l'edifici sigui ocupat de manera esporàdica, però passat el període no es tenen plans d'ocupació, amb la qual cosa l'edifici pot ser venut o quedar-se sense ocupació, degradant-se encara més. (Continuació història) La prepositura de Sant Tomàs comptà en el temps de major vitalitat amb tres canonges i un parell de sacerdots beneficiats. Els documents que se situen entre el 1095 i el 1100 indiquen l'existència d'un prior anomenat Joan de Lledó. Al llarg del segle XIII i següent, hi trobem només els prepòsits, un o dos canonges. L'església comptà amb diversos beneficis creats als diferents altars. Una visita pastoral del 1357 fa esment dels altars de Sant Tomàs, de Santa Maria i Sant Pau. La comunitat era formada llavors per un prepòsit, un canonge i dos beneficiats. AA.DD (1984:177) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: ' aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com AltarRiba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna' AA.DD (1984:178) | 96|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43679 | Comunidor de Sant Martí de Riudeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunidor-de-sant-marti-de-riudeperes | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. GUDIOL RICART J.A. GAYA NUÑO (1948) Escultura i arquitectura románicas. Vol V. Ars Hispaniae. Ed. Plus-Ultra. Madrid. Pàg. 68 JUNYENT E (1975) Catalunya romànica. L'arquitectura del segle XI. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Barcelona. Pàgs 281-282. JUNYENT I SOBIRÀ E (1945-952) Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vic. Separata de la hoja parroquial. Vic. MONTLLÓ I BOLART J (1996) Rectoria de Sant Martí de Riudeperas. Osona. Ed. Pleniluni. Barcelona PLADEVALL A (1955-1957) La Parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufraganea de San Martín de Riudeperes a 'Ausa'. Vol II. Vic. Pàgs. 246-258</p> | XIII | <p>Cos de planta rectangular i planta baixa cobert a dues vessants, amb el carener perpendicular a l'entrada, que es troba ubicat a pocs metres de la cantonada nord-oest de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes. Aquest cos cobreix el darrer tram del camí d'accés a l'església, protegint l'entrada, i s'ha aixecat en sentit nord-sud. La construcció es troba realitzada en mur de mamposteria irregular, amb alguns trams, especialment els de les cantonades, reforçats amb carreus quadrangulars i rectangulars més ben tallats. S'observen restes d'un arrebossat fet amb morter, que recobreix l'exterior de l'edifici. Estructuralment, compta amb tres trams de murs que delimiten l'espai interior, sobre els quals recau la teulada superior, deixant obert el cantó sud del cos, que dóna accés directe a la petita plaça, que s'escau davant del portal d'accés a l'església parroquial. L'accés al comunidor es fa des del cantó nord, i es troba precedit d'un seguit de quatre graons que permeten arribar a una porta molt senzilla, formada per un arc molt rebaixat, fet amb carreus rectangulars disposats a sardinell amb un fals regràs. L'interior del portal es protegeix amb una reixa metàl·lica. L'arrebossat exterior només deixa intuir la composició real d'aquest portal. Als murs de llevant i ponent s'obren sengles finestres rectangulars, rematades a la part superior per arcs molt rebaixats. El mur del cantó de migdia no existeix, quedant el comunidor obert per aquest sector. A l'interior del comunidor s'observa la presència de l'embigat de suport sobre el qual recau la teulada, així com la mateixa teulada. També destaca la presència de dos bancs correguts, adossats als murs de llevant i ponent de l'edifici.</p> | 08037-21 | Entorn rural de Calldetenes Esglesia de Sant Martí de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>La història d'aquest cos arquitectònic, es troba estretament lligada a la de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes. Sant Martí de Riudeperes fou la primera església del municipi i va donar nom al poble fins el 1962. El lloc de Riudeperes apareix el 888, quan els esposos Ermenald i Sufícia van vendre unes terres i un hort a Geraduard la seva muller Segereda, que afrontaven a migdia amb el 'Riodeperas'. Altres documents dels segles X i XI anomenen el lloc com a Rivo Pretrarum, i tot sembla indicar que l'origen etimològic vol indicar un riu de pedres 'Rivo Petrarum' en al·lusió a la riera coneguda actualment com a torrent de Sant Martí. L'església de Sant Martí no apareix documentada fins el 1050 en l'acta de consagració de l'església de Sant Julià de Vilatorta, en la qual el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, es reservava els drets sobre l'església de Sant Martí de Riudeperes que acabava de consagrar. La vinculació amb Sant Julià de Vilatorta es mantingué fins als nostres dies, figurant com a sufragània, malgrat que a vegades apareix documentada com a parròquia. Malgrat aquesta dependència, l'església sempre féu les funcions de parròquia, ja que tenia els seus fidels, i aglutinava els habitants de la majoria de les cases que avui són del terme municipal. Els orígens d'aquest comunidor, es troben estretament relacionats amb aquesta funció de cohesió, vinculació social i identificació territorial que la parròquia oferia als habitants dels masos propers, creant un sentit de comunitat independent. La necessitat de tenir un espai per reunir-se i tractar els temes que els afectaven en comú, va fer que s'optés per l'aixecament d'aquest cos al costat de l'església, ja que segurament, l'ofici religiós celebrat els diumenges a l'església parroquial, era la única oportunitat que els habitants d'un terme, predominantment dispers, tenien per trobar-se. Documentalment, aquest comunidor es troba documentant a partir del segle XIII, moment en el qual encara convivia amb algunes cases situades al voltant de l'església, i per tant, prop del comunidor, i que formaven part de la sagrera. Cal pensar que com a tal, exercí les seves funcions fins el segle XVII, quan el nucli concentrat de Calldetenes començà a prendre cos, i centralitzà les funcions de govern de la comunitat. A partir d'aquell moment passà a ser l'atri que precedia l'accés a l'església.</p> | 41.9275300,2.3073000 | 442567 | 4641962 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43679-foto-08037-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43679-foto-08037-21-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 43764 | Creu del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-padro-1 | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | Actualment, per la tipologia de la pedra - sorrenca- aquest element es troba molt degradat i erosionat, essent urgent una consolidació de la pedra. | <p>Element arquitectònic aïllat format per un pedró vertical en pedra sorrenca grisosa, que es troba actualment molt erosionada. Es troba format per una base quadrangular de pedra, sobre la qual s'assenten la resta d'elements, de 10 cm d'alçada x 83 cm d'amplada. Sobre aquesta base recau un dau de pedra també quadrangular de 48 cm d'amplada x 42 cm d'alçada. Sobre aquest cub reposa un pilar rectangular de 78 cm d'alçada x 24 cm d'amplada. Aquest pilar es remata amb una estructura similar a un àbac de 40 cm d'amplada x 19 d'alçada, sobre la qual s'ha enclavat una petita creu metàl·lica de quatre braços. No s'aprecia cap element decoratiu en el conjunt de l'element.</p> | 08037-106 | Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Aquest pedró es troba ubicat sobre un petit turonet, a l'entrada del nucli urbà de Calldetenes, en uns terrenys que antigament formaren part de les propietats del mas Verdaguer. Tradicionalment, el dia de la Pentecosta, s'anava en processó des de l'església de Sant Martí o des de l'església del Roser de Calldetenes i es feia la benedicció dels camps, pregant per obtenir una bona collita. Aquesta manifestació festiva tingué lloc fins a la dècada del 1950, en què es va perdre definitivament. El creixement urbanístic del nucli de Calldetenes va determinar que aquesta zona fos urbanitzada, i actualment ha quedat com a element ornamental en un espai enjardinat, al cim del turó que es coneix com el Barri Nou.</p> | 41.9276200,2.2896400 | 441103 | 4641984 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43764-foto-08037-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43764-foto-08037-106-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al llibre. 'Calldetenes. Imatges en el temps (Primera part: 1911-1960)', l'imatge nº 130 apareix una fotografia de tres nois posant davant del Padró l'any 1950. Cal destacar que en aquesta fotografia no s'observa la presència de la Creu de Ferro que corona el cim del Padró. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 43700 | Creu d'en Molla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-den-molla | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XX | Originalment, aquest monument es trobava ubicat uns metres més a ponent, just per on ara passa la C-25. El traçat de la carretera va obligar a traslladar-lo a la seva actual ubicació. El futur desdoblament de la C-25 tornarà a afectar a aquest element, i fora bo tenir cura de no malmetre'l. | <p>Element moble commemoratiu erigit entre les masies La Caseta d'en Grau i la Sauleda, al peu del que era l'antic camí ral que anava de Vic a Girona per Sant Julià de Vilatorta, passat el pont de la C-25, que deixa passar el camí per sota, al marge dret del camí en direcció a la Sauleda. Es tracta d'un monòlit de pedra grisa amb la base rectangular, que s'estreny al centre descrivint una sinuosa còncava, i s'eixampla a la part superior en forma semicircular. Sobre aquest monòlit recauen dos paral·lelepípedes sobreposats, que fan de basament per una creu llatina de ferro molt decorada amb formes florals. El monòlit és llis, a excepció d'una motllura d'uns vuit centímetres que sobresurt i ressegueix el perímetre interior de l'element. La cara Oest duu la inscripció següent: Nasqué lo dia 2 d'agost de 1822 y morí lo dia 4 de setembre de 1908 a l'edat de 86 anys. La cara Est diu: Aquí morí Tomàs Pasqués (A) Molla, víctima del seu carro. Natural de Vich E.P.D.</p> | 08037-35 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>No es té notícia exacta de l'aixecament d'aquest pedró, però cal pensar que es va fer poc després del 1908, quan es produí la mort accidental d'aquest personatge. El monument és conegut popularment com a Creu d'en Molla per ser aquest el segon cognom del personatge que hi apareix commemorat. La seva existència s'explica pel pas per aquell indret de l'antic camí ral que menava de Vic a Girona, passat per Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta; és per aquest motiu que era molt abundant el pas de carruatges per aquest indret.</p> | 41.9216300,2.3034400 | 442242 | 4641310 | 1908 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43700-foto-08037-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43700-foto-08037-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43731 | Desmai del Molí del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desmai-del-moli-del-pujol | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XX | Els propietaris del molí del Pujol tenen cura d'aquest exemplar. | <p>Desmai de grans proporcions situat a la riba del torrent de Sant Martí, a tocar de la casa del molí del Pujol. Es tracta d'un salze en la seva varietat de desmai (Salix babylonica), de la família de les saliàcies. El nom de salix és el nom llatí de salze. Babylonica fa referència a una falsa procedència de Babylonia. En realitat, es tracta d'un arbre de ribera originari d'Àsia Central que va ser introduït a Europa a mitjans del segle XVIII. Es tracta d'un arbre caducifoli de creixement ràpid que rarament supera els 15 m d'alçada. La capçada és densa i té forma hemisfèrica i port pèndul. El tronc és gruixut i sinuós i les branques estan corbades cap avall. Les branques joves són primes i flexibles i penjants, de tal manera que a vegades arriben a tocar a terra. L'escorça és lluent i de color marró vermellós o groguenc (quan és vella és de color marró fosc), amb solcs longitudinals. Les fulles són simples i estan en disposició esparsa. El seu limbe és molt longitudinal i mesura entre 8 i 15 cm de llarg, és estretament lanceolat i acabat en punta molt aguda, i té el marge finament serrat. És de color verd clar a l'anvers i verd grisenc al revers. La nervació és molt aparent. Les flors no tenen pètals ni sèpals, i es disposen en inflorescències laterals, cilíndriques i corbades. La floració es produeix de març a maig, justament amb la brotada de les fulles. Els fruits són càpsules còniques que estan agrupades formant espigues. De maig a juny maduren, alliberant llavors minúscules que són transportades pel vent. La propagació es fa de forma natural, i ocasionalment a partir de tiges. Artificialment, es pot fer a partir d'esqueixos. Necessita sòls humits i acostuma a créixer a les riberes dels torrents i rius. Viu perfectament en terrenys inundats.</p> | 08037-73 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Els propietaris del molí del Pujol recorden la seva existència des d'almenys la dècada del 1940.</p> | 41.9295900,2.2928500 | 441371 | 4642201 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43731-foto-08037-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43731-foto-08037-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 43711 | El Llió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-llio | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI-XVIII | La casa ha estat abandonada durant dècades, ja que els propietaris van edificar al costat una casa de nova factura, deixant abandonat el mas original. Actualment es troba en un avançat estat de degradació. Els propietaris actuals tenen intenció de restaurar el mas en el decurs de l'any vinent. | <p>Edifici rural format per la masia anomenada el Llió i les dependències annexes i coberts que constituïen el mas. El nucli central del mas, format per la casa, com a resultat de diverses ampliacions, dóna una planta en forma de T. Originalment, era un edifici de planta rectangular, orientat a migdia, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Una de les reformes posteriors va fer que una de les ales de la teulada - la de ponent- estigui en aquests moments sobreaixecada respecte a l'altra. Amb posterioritat, la casa fou eixamplada i s'afegí un cos rectangular al cantó nord, que s'adossa en sentit perpendicular. El resultat final, com ja s'ha dit, és una planta en forma de T. La casa compta amb planta baixa, primer i segon pis. Es tracta d'una casa aixecada aprofitant el desnivell natural del terreny en baixada. Aquest fet dóna com a resultat que el nucli original rectangular en sentit E-O, tingui realment la planta baixa i dos pisos, mentre que el cos adossat en perpendicular al nord de la casa, sigui només de planta baixa i primer pis. L'entrada per aquest cos, permet l'accés directe al primer pis de la casa. La construcció és feta amb mur de paredat irregular, i va ser posteriorment arrebossada amb ciment pòrtland, deixant a la vista els carreus de les cantonades i les llindes i carreus que reforcen les portes i finestres. Degut a l'abandonament de la casa aquest arrebossat ha caigut en bona part dels murs, deixant a la vista el parament original. La façana principal de la casa es troba orientada a migdia. L'accés es realitza mitjançant un portal ubicat al centre de la façana. És un portal coronat per una llinda monolítica decorada amb un petit arc conopial. Els carreus superiors de la porta són decorats amb formes arrodonides, donant com a resultat un tipus d'entrada anomenada d'arc deprimit convex. Al primer pis destaca la presència del que foren tres finestres allindades. La finestra central ha estat la única que ha conservat la seva fesomia original, i la llinda superior es troba decorada amb un arc conopial degradat. La finestra del cantó de llevant va ser transformada segurament al segle XIX en una finestra balconera. D'altra banda, el que devia ser la finestra de ponent, fou transformada segurament desprès en un bonic portal que dóna accés a un terrat rectangular, que s'adossa de forma perpendicular al cantó de ponent de la façana de migdia. Aquest terrat, és en realitat un cos destinat a magatzems i coberts a la planta baixa, i convertit en terrat cobert a l'alçada del primer pis. Aquest portal d'accés és en realitat una obra de gran qualitat, protegit amb un guardapols, decorat a la part superior amb un arc conopial degradat, al centre del qual s'ha esculpit un element floral (veure fitxa nº 56). La façana de llevant de la casa, manca d'elements significatius d'interès. A més a més, actualment la vegetació cobreix bona part d'aquesta impedint una correcta visualització. La façana de llevant es troba oberta amb diverses finestres a l'alçada del primer pis, totes elles decorades amb un petit arc conopial a la llinda. Destaca l'existència d'un gran portal format per un arc de mig punt, a l'esquadra del mur, al tram que antigament fou la façana nord. Es tracta d'un portal d'accés al que devia ser una zona destinada a acollir carruatges i cavalleries. L'actual façana nord és en realitat la façana nord del cos adossat en perpendicular. Es tracta d'un cos cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana nord amb una teulada independent de la resta de la casa, de característiques constructives similars a la de la resta de l'edifici. L'accés es realitza mitjançant un portal que ve precedit per un seguit de graons semicirculars formats a base de lloses de gran tamany. El portal pròpiament dit és allindat, havent-se decorat la llinda superior amb un arc conopial degradat similar als de la resta de la casa. Aquest portal dóna accés directe al primer pis de l'edifici.</p> | 08037-53 | Entorn rural de Calldetenes Mas El Llió s/n (08506 Calldetenes) | <p>Les primeres dades del Llió reculen fins a finals del segle XII. En aquests moments es té constància a Vic de l'existència d'un canonge anomenat Ramon de Lió, nomenat cap de les notaries de la vila i la parròquia de Vic. Tot i no poder assegurar-ho, és possible que tingués alguna relació amb la casa del Llió de Calldetenes. Del mas no tenim notícies fins finals del segle següent, quan el 1290, Guillem de Llió, comprava terres a Bartomeu de Verdaguer. El 1347 Pere Guillem de Llió es casava amb la pubilla del mas Sauleda de Vall. Cent anys després, el 1449, Joan Torrent, apotecari de Barcelona, va vendre les seves possessions del mas Creedéu als Llió. Per aquesta època la família ja havia incorporat el mas Miró a les seves possessions. (VILAMALA, 2002:105). Arquitectònicament el mas que s'observa és una construcció que podria tenir els seus orígens al segle XVI, amb alguns trams afegits al llarg del segle XVIII. Al segle XIX era propietat de la família Vilar. L'actual família propietària, malgrat haver canviat el cognom diverses vegades, són descendents d'aquesta línia.</p> | 41.9165400,2.3000900 | 441959 | 4640747 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43711-foto-08037-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43711-foto-08037-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43711-foto-08037-53-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) L'interior de la casa manté l'estructura típica d'una masia, amb uns baixos destinats a espais de feines agrícoles, una escalinata que permet l'accés al primer pis, i un gran sala que presideix la part central del primer pis. Als costat d'aquesta sala, destaca l'existència de portes interiors emmarcades amb carreus ben tallats. Es tracta de portals allindats decorats amb arcs conopials senzills, similars als de la façana principal. Tot fa pensar que el cos central de la casa -en sentit E-O- podia haver estat aixecat al llarg del segle XVI, o almenys així ho indica la presència d'arcs conopials a les llindes i a la façana principal de la casa. Cal pensar que posteriorment, segurament a finals del segle XVII, la casa patí un seguit d'ampliacions, construint-se el cos adossat al nord, i el terrat de la façana de migdia. És per aquest motiu que la tipologia dels arcs conopials degradats és similar en un altre indret. Posteriorment, ja al segle XVIII, la casa sofriria algun tipus de consolidació i revisió d'obertures, la qual cosa explicaria la presència abundant de llindes gravades amb dates del segle XVIII. La casa compta amb diverses llindes datades. Entre les dates existents destaca: 1696 en un carreu del terrat. 1702, 1734 i 1737 a les finestres. Com a elements destacables la casa compta amb un rentamans molt ben conservat a la sala del primer pis, i un forn de pa en perfectes condicions a la planta baixa. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43699 | El Noguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-noguer | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XI-XVII | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular, amb restes d'arrebossat exterior en ciment sense pintar. És de planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia. L'accés es realitza mitjançant un portal adintellat ubicat actualment al centre de la façana. Cal pensar que el sector de ponent de la casa eren les antigues corts adossades a la casa principal, i que actualment han estat rehabilitades i integrades a l'edifici principal. És per aquest motiu que antigament el portal devia caure a l'extrem de ponent de la façana principal, i actualment cau al centre. Al primer pis s'obren un seguit de finestres emmarcades amb carreus quadrangulars més ben tallats. Cal pensar que en un moment d'ampliació de la casa, el primer pis sobre les corts fou integrat a la casa principal, obrint una eixida, tal i com s'aprecia a les fotografies antigues. Posteriorment aquesta eixida fou suprimida, i s'obriren finestres quadrangulars. Les façanes de ponent, llevant i migdia s'obren amb algunes finestres al primer pis. A llevant de la casa s'adossa un cobert amb teulada inclinada de moderna factura. A l'interior de la casa, destaca l'existència d'una antiga cuina que s'ha mantingut en la seva forma històrica original, conservant la gran xemeneia al centre, i un forn de pa.</p> | 08037-48 | Entorn rural de Calldetenes Mas el Noguer s/n (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que els orígens del mas el Noguer es remunten fàcilment als segles XI-XII, malgrat que la presència de la família no està documentada fins al darrer terç del segle XIII. La consolidació de la casa va començar a principis del segle XIV. El 1303 Ferrer de Sauleda venia a Pere de Noguer una trilla que dit Sauleda posseïa en dita parròquia, prop de la sagrera de Sant Martí, sota domini de Sant Julià de Vilatorta. L'expansió de les propietats de la casa es va produir a partir del 1308 amb Arnau de Noguer. L'any 1317 comprava a Galceran Espanyol les terres que tenia a Molfulleda i a un lloc anomenat Tolosa, que sumaven una gran quantitat de patrimoni. (VILAMALA, 2002: 106) El 1328 un cabaler de la família Noguer era establert a Vic, i el 1314 els Noguer van llegar al seu fill Pere, amb motiu del seu casament, el mas i totes les propietats, que es trobaven sota el domini de la pabordia de febrer de la catedral de Vic. El 1349 Arnau s'havia casat amb Guillema, i Bernat de Planes amb una de les germanes d'Arnau Noguer. (VILAMALA, 2002: 106) El seu fill, Bernat de Noguer, va continuar la línia ascendent de la casa. El 1353 va prendre possessió d'unes terres unides a la sagrera de Sant Martí, i el 1366 va incorporar noves terres procedents del mas Font. Entre el 1381 i el 1386 van incorporar noves terres, entre d'altres el mas Coma. (VILAMALA, 2002: 106) L'evolució general va ser la d'ampliar i mantenir només possessions al llarg del segle XV. A principis el segle XVI, l'herència va passar a mans d'una pubilla, que es va casar amb Bernat de Vilanova. L'edifici que s'observa possiblement té els orígens en un moment posterior, possiblement és producte d'una renovació de les estructures al segle XVII. Malgrat que es desconeix el procediment, segons informació oral procedent dels actuals propietaris, aquests asseguren que la casa va passar a ser una masoveria d'Altarriba. La família propietària actual són els antics masovers que van adquirir la propietat passada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).</p> | 41.9283800,2.3064500 | 442497 | 4642057 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43699-foto-08037-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43699-foto-08037-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43699-foto-08037-48-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al trobar-se ubicada al davant de l'església de Sant Martí de Riudeperes, la casa fou durant molt temps una mena d'hostal on es feien pans i coques per Nadal, i on la gent acostumava a anar a jugar a les cartes i a fer el tast de vins a la sortida de missa. Aquesta activitat va ser abandonada a la dècada del 1970. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43695 | El Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-0 | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XIII-XIX | <p>Antiga masia formada per un conjunt de cossos aixecats en diferents fases constructives com a ampliacions, i que es troben actualment unificats formant una sola vivenda. Aquesta suma de cossos afegits és perfectament constatable actualment observant la diversitat de teulades independents, que s'aixequen a diferents alçades, i que donen molt poca unitat volumètrica al conjunt de l'edifici. A aquest fet, cal afegir que el mas ha estat aixecat aprofitant el desnivell natural del terreny, la qual cosa encara accentua més aquesta diferència d'alçades i volums. Inicialment, cal pensar que el mas comptava amb un cos central de planta baixa i primer pis, que actualment ha quedat en pedra vista, sense arrebossar. Aquest cos central, orientat a llevant, comptaria amb un cobert rectangular adossat a migdia en sentit perpendicular, seguint la línia de la façana principal. Es tractaria d'un cobert de planta baixa, amb teulada inclinada. El cos principal, es trobaria inicialment cobert a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, i s'hi accediria mitjançant un portal allindat obert al cantó nord de la façana. L'acompanyaria un finestra quadrangular a la planta baixa, i dues finestres quadrangulars al primer pis. Amb posterioritat, una part d'aquest cos fou sobreaixecat amb un segon pis, dotant a aquest nou pis amb una nova teulada a dues aigües, i deixant el cantó nord del mas amb una teulada inclinada sobre el primer pis. D'altra banda, cal pensar que en un moment posterior el mas fou reorganitzat interiorment, i la zona destinada a cobert i a corts, que s'adossava al cantó de migdia, es convertí en la vivenda principal, i el mas original fou destinat -almenys en la planta baixa- a corts . Aquesta nova vivenda es distingí de l'anterior perquè se li arrebossà la façana. L'accés es realitzaria a través d'un portal rematat amb una llinda de fusta, que es recolza sobre un brancal fet a base de carreus rectangulars de pedra. A la part posterior d'aquesta nova vivenda s'afegí un nou cos rectangular, cobert a dues aigües, que aprofitava el pendent del terreny. Comptava, doncs, amb una planta baixa i amb un primer pis convertit en eixida a la seva façana de ponent. Es tracta d'una eixida molt senzilla, delimitada per dos pilars quadrangulars de ciment, que recau directament sota la teulada, i es troba protegida per una senzilla barana de fusta. Als dos cantons del mas -nord i migdia- s'adossarien altres coberts de planta baixa, essent el de la banda nord fet en pedra, i el de la banda de migdia fet en maó. Interiorment, el mas conserva part de l'embigat interior de fusta, així com altres elements propis d'un mas antic.</p> | 08037-44 | Entorn rural de Calldetenes Mas el Pujol, s/n (08506 Calldetenes) | <p>Documentat des del segle XIII, conserva una estructura antiga. És possible que en aquest moment el mas fos conegut com a mas Geperut. Molt a prop d'ell es troba el molí anomenat també del Pujol, que era propietat de la casa. El 1265 Pere Pujol va comprar a Elisenda Clota més terres, i el 1272 va tornar a comprar més terres a Elisenda Geperuda. Potser és en aquest moment quan els Pujol relleven als Geperut en la possessió del mas. Sabem que el 1215 Berenguer de Pujol va comprar a Bernat de Riudeperes una feixa de terra al lloc anomenat Vilafarta, i que al llarg del segle XIII es varen vendre i comprar diverses peces de terra del mas. (VILAMALA, 2002: 108) A partir d'aquesta data, la casa es va anar consolidant, passant per diferents períodes de prosperitat i mancances. Així, el 1360 Guillem Pujol la va comprar a Arnau de Frontera, sobirà de diverses peces de terra, i s'establia un aniversari pagat amb les rendes d'un molí que antigament havia estat del mas Geperut. Potser es tractava del molí que es coneixerà més tard com del Pujol. (VILAMALA, 2002: 108) El 1415, com a altres masos de la zona, el paborde de Sant Tomàs va reduir els cens que pagaven els habitants del mas Pujol, que per aquesta època reconeixien estar sota domini del monestir i els Riudeperes. (VILAMALA, 2002: 108) A mitjans del segle XVI, Joan Pujol va cedir a Joan Aregall una part de l'aigua que sobrava del molí del Pujol. Sembla ser que aquest segle tingué algunes dificultats econòmiques, doncs el 1565 es va vendre un tros de terra a la Clota, que era de la família des del 1280, i un any després el mateix Joan, necessitat de diners, va prendre en préstec 20 lliures a Antoni Albareda. Finalment, el 1572, Elionor, vídua de Joan Pujol, va fer un préstec posant com a garantia el mas Pujol i les seves terres. (VILAMALA, 2002: 108). Al segle XIX fou propietat de la família Fabré. Els propietaris actuals eren els antics masovers des de fa almenys cinc generacions, i pertanyen a la mateixa família que els propietaris del molí del Pujol, que també eren els antics masovers del molí. A la dècada del 1960, en morir el propietari, la finca del Pujol, de la qual formava part el molí, va passar a ser de dotze descendents de l'antiga família. Finalment, l'any 2000 la propietat es va dividir i es va vendre, adquirint els masovers del molí del Pujol la finca del molí del Pujol, i els llavors masovers del mas del Pujol, el mas Pujol i les seves terres.</p> | 41.9298000,2.2955900 | 441598 | 4642222 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43695-foto-08037-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43695-foto-08037-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43695-foto-08037-44-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Per davant de la casa passava l'antic camí que anava de Calldetenes a Folgueroles. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 43716 | El Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-1 | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI-XVII | El darrer any la casa ha sofert una restauració important que ha afectat sobretot a les façanes exteriors -arrebossant-les- i a la terrassa de ponent, que s'ha cobert. | <p>Edifici de caire rural format per la casa principal que conforma el mas, el conjunt de coberts que l'envolten i una cabana, constituïnt tots plegats la unitat del que es coneix com a mas Verdaguer. La casa pròpiament dita és una construcció de planta en forma de L invertida, edificada aprofitant el desnivell del terreny en baixada. En realitat, es tracta de la suma de dos cossos, corresponents segurament a dos períodes constructius; un cos quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, de planta baixa i primer pis, encarada a migdia; i un altre cos de planta rectangular, de grans dimensions, que s'adossa al mur de ponent del cos primigeni. Aquest cos és de planta baixa primer i segon pis, i ha estat engrandit en successives etapes fins a unir-se amb els coberts de migdia i la cabana, conformant una façana de ponent d'una llargada extraordinària. Aquest cos es cobreix amb una teulada inclinada a ponent, i compta amb un pas soterrat format per una gran volta de diafragma, que connecta el pati d'entrada de migdia amb la façana nord, i que servia pel trànsit rodat de carros i per tenir accés directe a les corts. A la cantonada S-O del cos quadrangular, s'aprecia una cantonada de pedra molt ben treballada, que indica que al seu dia la cantonada exterior de la casa fou aquesta, i que el cos rectangular va sorgir del cobriment dels estables i de l'aixecament d'un primer pis a sobre, que s'integrava amb la resta de la casa. Tota la construcció és feta amb mur de mamposteria irregular, amb les cantonades i obertures de portes i finestres reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars més ben tallats. Tot l'edifici, a excepció de les cantonades i les portes i finestres, ha estat arrebossat exteriorment amb ciment pòrtland i pintat recentment amb color ocre. La façana principal és orientada a migdia, i es troba precedida d'un petit pati tancat, al qual s'adossen coberts i dependències. Aquest pati, que resulta inclinat, té com a terra la roca que emergeix del terreny. L'entrada principal és per un portal rematat a la part superior per un arc molt rebaixat. L'arrebossat no permet apreciar si és fet amb una llinda monolítica o amb dovelles. Al costat s'ubica una altra porta, allindada. Al primer pis es situen tres finestres quadrangulars. A l'angle encarat a llevant que conforma el pati interior de migdia, es situa un altre cos de casa producte d'ampliacions posteriors. És de planta baixa, primer i segon pis, i es té accés mitjançant una porta allindada. Al primer i segon pis s'obren dues finestres per pis de mides i models diferents. La façana de ponent pertany al cos rectangular de la casa. És de planta baixa, primer i segon pis, i es troba intercalat per un seguit de finestres quadrangulars, a l'alçada del primer i segon pis. D'aquesta façana destaca un terrat, ubicat al mig de la façana, que sobresurt com un cos annex, i que es converteix a l'alçada del primer pis en un terrat. Les darreres reformes de la casa han cobert aquest terrat amb una teulada inclinada. L'accés a dit terrat es realitza mitjançant dues portes allindades sense cap decoració afegida. La façana nord resulta de la unió dels dos cossos de la casa. Destaca l'existència d'una gran arcada de mig punt a la planta baixa, al cantó de ponent, que dóna accés a un espai utilitzat com a corredor que donava accés a les corts i permetia l'entrada de carros per aquest cantó de la casa. Al primer pis de la façana destaca l'obertura de diverses finestres quadrangulars de mida petita. La façana de llevant de la casa pertany a la façana de llevant del cos quadrangular. Es troba precedida per un petit terrat que s'adossa a l'alçada del que era el primer pis de la casa. Al trobar-se feta en desnivell, aquest primer pis resulta a peu pla del terreny. Actualment, aquest terrat es troba obert i permet l'accés directe a l'interior de la casa. L'accés es realitza mitjançant una porta adintellada que duu la data gravada de '1770'.</p> | 08037-58 | Entorn rural de Calldetenes Mas El Verdaguer s/n (08506 Calldetenes) | <p>Els orígens del mas Verdaguer cal cercar-los, com gairebé en totes les masies de la zona, entre els segles XI-XII. Si bé durant el segle XIII passà per moments delicats, a partir del segle XIV va anar adquirint propietats fins a convertir-se en una de les cases més importants del poble. La primera notícia documental prové del 1254, en què els Verdaguer van vendre a Bernat Saobert i a la seva esposa Maria una peça de terra del mas Formigons. Durant el segle XIII també es van realitzar altres compres. (VILAMALA, 2002: 113) Al 1314 hi localitzem una pubilla al mas, Guillema, filla de Joan Verdaguer. Malgrat tot, durant aquells anys sembla com si al Verdaguer hi visquessin dues famílies, ja que també localitzem a Andreu Verdaguer realitzant compres de terres. Tanmateix, el patrimoni anà creixent, i entre el 1315 i el 1368 la família va adquirir noves peces de terra, entre d'altres les terres del mas Tomàs jussà, que pertanyien al mas de la Frontera. (VILAMALA, 2002: 113) Malgrat tot, la trajectòria econòmica va ser diversa, ja que al segle XVI es van veure obligats a arrendar diverses peces de terra. El 1566 els Verdaguer van establir a Gabriel Comerma, del mas Campàs de Sant Martí, en una peça de terra al lloc anomenat el 'Cap de Call de Tenes', allà on es trobaven els camins de Sant Julià i Sant Tomàs, i on posteriorment hi hauria el poble de Calldetenes. El 1570 van llogar les herbes i pastures a Joan Espina, i el 1595 van arrendar a Gabriel Tona la Coromina del Verdaguer. (VILAMALA, 2002: 113) La família actual continua mantenint el cognom, i ha seguit la línia hereditària sense interrupcions. A mitjans del segle XX, part de les propietats de la finca van ser venudes, i actualment són ocupades pels nous espais urbanitzats del nucli de Calldetenes.</p> | 41.9265900,2.2939200 | 441457 | 4641867 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43716-foto-08037-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43716-foto-08037-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43716-foto-08037-58-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) L'obertura del terrat des del camí de ponent fou realitzada en el període del 1936-1939, ja que els propietaris de la casa acolliren a diverses famílies durant la Guerra, a les quals van destinar aquest espai de la casa, i van pretendre que tinguessin una entrada independent. A migdia de la casa, però de forma adossada, s'ubica la cabana de la casa. Es tracta d'una construcció realitzada en mur de mamposteria irregular sense arrebossar. Es cobreix amb una teulada a dos vessants, i s'obre a llevant amb una gran arcada de mig punt. Era utilitzada com a espai per guardar carruatges, ferratge i altres estris agrícoles. Interiorment, la casa conserva bona part de la seva estructura original, especialment al cantó de llevant. Destaca la presència d'un petit oratori situat al segon pis de la façana nord. Per la seva composició arquitectònica, cal pensar que es tracta d'una casa aixecada en diverses etapes constructives. Cal pensar que inicialment s'aixeca el cos quadrangular de la casa, segurament cap al segle XVI. A ponent de la casa devia aixecar un grup de corts i coberts de planta baixa disposats en paral·lel a un metre escàs de la casa. Possiblement, entorn al segle XVIII la casa s'eixampla construint un gran cos rectangular que s'adossa a ponent de les antigues estructures, incorporant les quadres a la planta baixa, i aixecant-se amb un primer i segon pis. Cal pensar que potser a principis del segle XX s'adossà un terrat a la façana de ponent, i s'amplià la casa en sentit de migdia, fins a empalmar amb la cabana. El propietari de la casa conserva fotografies de la dècada del 1940. En aquestes fotografies, sense l'arrebossat actual, encara poden apreciar-se els forats de bala, molt nombrosos a la façana de ponent. Durant el conflicte de la Guerra Civil (1936-1939), la casa es veié situada enmig d'una batuda de l'exèrcit nacional -enclavat a Calldetenes- contra la casa de la Frontera -situada a llevant del Verdaguer. És per això que la casa es trobà just enmig de les posicions rebent tots els impactes de les bales de l'exèrcit nacional. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43786 | Escut de la família Altarriba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-familia-altarriba | <p>AA.DD. (1976) Els castells catalans. Vol IV p. 1036-1047. Ed. Dalmau. Barcelona. CARRERAS CANDI, F (1892) Lo castell de Bellpuig i la casa d'Alta-riba. Barcelona CARRERAS CANDI, F (1893) 'Llorenç d'Altarriba i lo cassal de Vich de 1475' a Efemérides historicas de Catalunya. Barcelona.</p> | <p>El casal d'Altarriba es troba situat vers el cantó de llevant del terme municipal de Calldetenes, al costat esquerre del torrent de Sant Martí, i a 500 m. de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes. La casa s'anomenà Altarriba, per estar situada en la part elevada a la riba del torrent de Sant Martí. El casal actual es troba ubicat a sobre del que degué ser la domus forta de la família Altarriba, de la qual actualment perduren algunes restes del mur que l'envoltava. Aquesta domus o casa forta originària es trobava situada dins de l'antic terme del castell de Sant Llorenç, i després del de Medà. Era situada al marge esquerre de l'antic riu de Peres o torrent de la Noguera. Fou el lloc de residència de la família Alta-Riba i de les que la succeïren genealògicament. La casa forta o Domus, fou enderrocada durant la guerra de Successió, i va ser reedificada al final del segle XIX. L'actual edifici és, per tant, una construcció que pot ser datada durant de les darreres dècades del segle XIX. Malgrat això, van salvar-se els escuts nobiliaris, que actualment presideixen el portal de la façana Nord de la casa, i que al seu dia fou el portal principal de la casa. Es tracta d'un element format per una llosa quadrangular amb rebord, a l'interior de la qual es troba esculpit l'escut heràldic. Es tracta d'un escut quarterat en creu esculpit en un baix relleu amb el paner decorat amb el primer i quart de lleons rampants i segon i tercer de columnes triangulades.</p> | 08037-128 | Entorn rural de Calldetenes. Casal d'Altariba s/n (08506 Calldetenes) | <p>La família Altarriba es documenta a partir del 1175, quan apareix el primer personatge amb el nom de la família: Vermell d'Altarriba. L'any 1198 són els germans Berenguer d'Altarriba i Guillem de Medà els que són documentats. AA.DD (1984:182). De tota manera, és amb el casament de Berenguer amb Beatriu de Medà el 1198, quan el llinatge es consolida. Beatriu, que era germana de Guillem, aportarà com a dot 'totum nostrum usaticum de Altarrippa'. Aquesta família deriva segurament dels castlans de Medà, que tenien el castell a través dels Gurb-Queralt i els bisbes de Vic, que n'eren els senyors eminents. La nissaga tenia jurisdicció en les masies de la seva propietat. Un document del 1216 detalla les propietats dels Altarriba. A l'escriptura, Beatriu de Medà i els seus fills Berenguer i Ferrer d'Altarriba, van posar totes les seves propietats sota la protecció de l'ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a canvi de pagar un cens anual de dues quarteres d'ordi. El nombre de propietats i masos és enorme i es trobaven repartits per totes les parròquies d'Osona. VILAMALA (2002: 88) Avançant en el temps, el 1231 Berenguer d'Altarriba, fill de Berenguer i Beatriu es va casar amb Elisenda de Clasens. Berenguer va tenir entrebancs amb l'església de Vic, que reclamava els béns com a feu. El 1262 Berenguer i el Bisbe de Vic van signar un compromís per acceptar la sentència que pronunciés Pere Mata de Santa Eugènia. Aquest últim es va pronunciar a favor del capítol de Vic, determinant que els Altarriba havien de tenir la casa en vassallatge, i que la mitra la defensaria de les pretensions de Ramon de Vilagelans o altres. VILAMALA (2002: 88) Al llarg del llinatge hi diferents Altarriba que han estat importants en la història de Catalunya. Els dos més coneguts han estat Bernat Guillem s'Altarriba i el seu fill Llorenç. Bernat Guillem era fill de Pere Joan i Elionor, i es va casar amb Elieta de Vilalleons, filla del senyor de la Sala de Vilalleons i de Joana sa Era, senyora de Vilagelans i Munter. Bernat Guillem fou un dels gran senyors feudals d'Osona al segle XV. Al 1443 s'intitulava senyor de la domus d'Altarriba i de Vilalleons, tot i que posseïa una gran quantitat de propietats. Entre el 1446 i el 1448 fou batlle de Vic, i Joan II el va anomenar veguer de Girona. Durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) es va convertir en un fervent partidari de la causa reial, fet arriscat si tenim en compte al important presència del bàndol remença a la plana de Vic, que era oposat al rei. En plena guerra, estant detingut al seu casal pel bisbe de Vic, es va ordenar el seu empresonament. Es va posar setge a la casa d'Altarriba, però aquesta va resistir. No fou fins el 1463 quan el veguer de Barcelona, vingut expressament, va aconseguir entrar al casal, del qual va fugir Bernat Guillem. La família va ser empresonada i els seus béns confiscats i venuts. Durant la guerra, Bernat Guillem va capitanejar les forces remences favorables al rei, prenent els castells de Torelló, Manlleu, Casserres, etc; i també va intentar prendre Vic, Centelles, Castellcir i altres llocs del Lluçanès i Osona, amb èxit desigual. La defensa de la causa reial va costar cara a la família Altarriba, doncs durant el setge el casal fou cremat i destruït i se li van prendre les possessions. Bernat Guillem va morir vora el 1464. Bernat i Elieta van tenir sis fills, un els quals fou Llorenç, successor de Bernat Guillem. Aquest personatge havia passat la seva joventut enmig de les guerres remences. El 1490 es va casar amb Lucrècia de Peguera- filla del senyor del castell d'Olot- . El 1495 es va casar amb Beatriu de Marimon, amb la qual tingué el seu descendent Llorencet. Llorenç d'Altarriba va ser un dels principals caps de les bandositats que hi va haver a la comarca d'Osona a finals del segle XV. Durant aquest període les lluites entre els Altarriba i els Cruïlles van ser constants, i els enfrontaments van continuar al llarg dels segles XVI i XVII.</p> | 41.9265600,2.3120100 | 442957 | 4641851 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43786-foto-08037-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43786-foto-08037-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43786-foto-08037-128-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest mateix motiu heràldic es repeteix a les làpides sepulcrals de la família Altariba existents dins del claustre del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. (fitxes núm. 140 i 146) (Continuació història) Un fet important en la història de Llorenç d'Altarriba, fou l'intent d'assetjar la ciutat de Vic, juntament amb el capità mercenari Modarra, i altres llinatges d'Osona. VILAMALA (2002:90). El 10 de desembre del 1475 els consellers de Vic van ser avisats que Modarra, Altarriba, Montcorb, i Pujol, eren a Manlleu amb cent homes a cavall i dos o tres-cents a peu, i que pensaven dirigir-se a Vic i prendre-la per la força. Al mateix temps Modarra també tenia homes estratègicament situats dintre de Vic. El dia 11 van forçar les portes de la ciutat, però la defensa ciutadana dirigida per Bernat de Mont-rodon, va impedir-ho. En comptes de ser castigat, Llorenç d'Altarriba fou premiat pel rei, ja que Vic era una ciutat rebel a la monarquia. Així, el 1478 Joan II va remunerar a Llorenç d'Altarriba pels serveis prestats per ell i el seu pare a la corona concedint-li 800 lliures i els llocs de Sant Julià de Vilatorta, Sant Julià de Vilamirosa, i els termes de Vilacertrú i Saderra. També el terme i el castell de La Garriga. VILAMALA (2002: 90) Al segle XVI el llinatge Altarriba es va perdre per manca d'hereus. El 1524 Llorencet d'Altarriba va passar a regir l'alcaldia o capitania dels castells reials de Puigcerdà, Querol i Torre Cerdana. El 1530 es va casar amb Aldonça de Descatllar i va tenir dues filles, que van morir sense descendència. Aldonça Descatllar es va convertir en la vídua usufructuària. A la seva mort el 1583 va deixar els bens a la seva neboda Albina Descatllar, casada amb Pere Clariana i Vilatorta. El matrimoni va fer grans obres al casal d'Altarriba. Amb el fill d'aquests dos: Miquel, la casa Altarriba va canviar el cognom per Clariana. | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||
| 43798 | Escut de la família Altarriba a la llosa sepulcral núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-familia-altarriba-a-la-llosa-sepulcral-num-1 | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. (1976) Els castells catalans. Vol IV p. 1036-1047. Ed. Dalmau. Barcelona. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. CARRERAS CANDI, F (1892) Lo castell de Bellpuig i la casa d'Alta-riba. Barcelona CARRERAS CANDI, F (1893) 'Llorenç d'Altarriba i lo cassal de Vich de 1475' a Efemérides historicas de Catalunya. Barcelona.</p> | XIII-XIV | <p>La família Altarriba es troba lligada a la presència d'un gran casal i propietat que rep el mateix nom, situada vers el cantó de llevant del terme municipal de Calldetenes, al costat esquerre del torrent de Sant Martí, i a 500 m. de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes. La casa s'anomenà des del principi Altarriba, per estar situada en la part elevada a la riba del torrent de Sant Martí. El casal actual es troba ubicat a sobre del que degué ser la domus forta de la família Altarriba, de la qual actualment perduren algunes restes del mur que l'envoltava. Aquesta domus o casa forta fou el lloc de residència de la família Alta-Riba i de les que la succeïren genealògicament. Els vasos sepulcrals de la família Altarriba es trobaven per tradició al proper monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. Aquest monestir tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, però a més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) . Els vasos sepulcrals es trobaven situats a l'altar major juntament amb els del Riudeperes. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna, i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un arcosoli del claustre renaixentista entorn el 1916. Es tracta d'un element format per una llosa quadrangular a l'interior de la qual es troba esculpit l'escut heràldic. Es tracta d'un escut apuntat d'estil gotitzant, quarterat en creu i esculpit en un baix relleu, amb el paner decorat amb el primer i quart de lleons rampants, i segon i tercer de columnes triangulades.</p> | 08037-140 | Entorn rural de Calldetenes.Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>La família Altarriba es documenta a partir del 1175, quan apareix el primer personatge amb el nom de la família: Vermell d'Altarriba. L'any 1198 són els germans Berenguer d'Altarriba i Guillem de Medà els que són documentats. AA.DD (1984:182). De tota manera, és amb el casament de Berenguer amb Beatriu de Medà el 1198, quan el llinatge es consolida. Beatriu, que era germana de Guillem, aportarà com a dot 'totum nostrum usaticum de Altarrippa'. Aquesta família deriva segurament dels castlans de Medà, que tenien el castell a través dels Gurb-Queralt i els bisbes de Vic, que n'eren els senyors eminents. La nissaga tenia jurisdicció en les masies de la seva propietat. Un document del 1216 detalla les propietats dels Altarriba. A l'escriptura, Beatriu de Medà i els seus fills Berenguer i Ferrer d'Altarriba, van posar totes les seves propietats sota la protecció de l'ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a canvi de pagar un cens anual de dues quarteres d'ordi. El nombre de propietats i masos és enorme i es trobaven repartits per totes les parròquies d'Osona. VILAMALA (2002: 88) La família Altarriba es convertí en una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del segle XV, quan desaparegueren els Riudeperes. AA.DD (1984:177). A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se en dit monestir els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna, i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i que tenen els mateixos motius que l'escut del casal. Avançant en el temps, el 1231 Berenguer d'Altarriba, fill de Berenguer i Beatriu, es va casar amb Elisenda de Clasens. Berenguer va tenir entrebancs amb l'església de Vic, que reclamava els béns com a feu. El 1262 Berenguer i el Bisbe de Vic van signar un compromís per acceptar la sentència que pronunciés Pere Mata de Santa Eugènia. Aquest últim es va pronunciar a favor del capítol de Vic, determinant que els Altarriba havien de tenir la casa en vassallatge, i que la mitra la defensaria de les pretensions de Ramon de Vilagelans o altres. VILAMALA (2002: 88) Al llarg del llinatge, hi diferents Altarriba que han estat importants en la història de Catalunya. Els dos més coneguts han estat Bernat Guillem s'Altarriba i el seu fill Llorenç. Bernat Guillem era fill de Pere Joan i Elionor, i es va casar amb Elieta de Vilalleons, filla del senyor de la Sala de Vilalleons i de Joana sa Era, senyora de Vilagelans i Munter. Bernat Guillem fou un dels gran senyors feudals d'Osona al segle XV. Al 1443 s'intitulava senyor de la domus d'Altarriba i de Vilalleons, tot i que posseïa una gran quantitat de propietats. Entre el 1446 i el 1448 fou batlle de Vic, i Joan II el va anomenar veguer de Girona. Durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) es va convertir en un fervent partidari de la causa reial, fet arriscat si tenim en compte a l'important presència del bàndol remença a la plana de Vic, que era oposat al rei. En plena guerra, estant detingut al seu casal pel bisbe de Vic, es va ordenar el seu empresonament. Es va posar setge a la casa d'Altarriba, però aquesta va resistir. No fou fins el 1463 quan el veguer de Barcelona, vingut expressament, va aconseguir entrar al casal, del qual va fugir Bernat Guillem. La família va ser empresonada i els seus béns confiscats i venuts. Durant la guerra, Bernat Guillem va capitanejar les forces remences favorables al rei, prenent els castells de Torelló, Manlleu, Casserres, etc; i també va intentar prendre Vic, Centelles, Castellcir i altres llocs del Lluçanès i Osona, amb èxit desigual. La defensa de la causa reial va costar cara a la família Altarriba, doncs durant el setge el casal fou cremat i destruït i se li van prendre les possessions. Bernat Guillem va morir vora el 1464.</p> | 41.9321500,2.3024700 | 442171 | 4642478 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43798-foto-08037-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43798-foto-08037-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43798-foto-08037-140-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 93|85 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||
| 43804 | Escut de la família Altarriba a la llosa sepulcral núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-familia-altarriba-a-la-llosa-sepulcral-num-2 | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. (1976) Els castells catalans. Vol IV p. 1036-1047. Ed. Dalmau. Barcelona. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. CARRERAS CANDI, F (1892) Lo castell de Bellpuig i la casa d'Alta-riba. Barcelona CARRERAS CANDI, F (1893) 'Llorenç d'Altarriba i lo cassal de Vich de 1475' a Efemérides historicas de Catalunya. Barcelona.</p> | XIII-XIV | <p>La família Altarriba es troba lligada a la presència d'un gran casal i propietat que rep el mateix nom, situada vers el cantó de llevant del terme municipal de Calldetenes, al costat esquerre del torrent de Sant Martí, i a 500 m. de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes. La casa s'anomenà des del principi Altarriba, per estar situada en la part elevada a la riba del torrent de Sant Martí. El casal actual es troba ubicat a sobre del que degué ser la domus forta de la família Altarriba, de la qual actualment perduren algunes restes del mur que l'envoltava. Aquesta domus o casa forta fou el lloc de residència de la família Alta-Riba i de les que la succeïren genealògicament. Els vasos sepulcrals de la família Altarriba es trobaven per tradició al proper monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. Aquest monestir tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, però a més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) . Els vasos sepulcrals es trobaven situats a l'altar major juntament amb els del Riudeperes. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna, i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un acrosoli del claustre renaixentista entorn el 1916. Es tracta d'un element format per una llosa quadrangular a l'interior de la qual es troba esculpit l'escut heràldic. Es tracta d'un escut apuntat d'estil gotitzant, quarterat en creu i esculpit en un baix relleu, amb el paner decorat amb el primer i quart de lleons rampants, i segon i tercer de columnes triangulades.</p> | 08037-146 | Entorn rural de Calldetenes. Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>La família Altarriba es documenta a partir del 1175, quan apareix el primer personatge amb el nom de la família: Vermell d'Altarriba. L'any 1198 són els germans Berenguer d'Altarriba i Guillem de Medà els que són documentats. AA.DD (1984:182). De tota manera, és amb el casament de Berenguer amb Beatriu de Medà el 1198, quan el llinatge es consolida. Beatriu, que era germana de Guillem, aportarà com a dot 'totum nostrum usaticum de Altarrippa'. Aquesta família deriva segurament dels castlans de Medà, que tenien el castell a través dels Gurb-Queralt i els bisbes de Vic, que n'eren els senyors eminents. La nissaga tenia jurisdicció en les masies de la seva propietat. Un document del 1216 detalla les propietats dels Altarriba. A l'escriptura, Beatriu de Medà i els seus fills Berenguer i Ferrer d'Altarriba, van posar totes les seves propietats sota la protecció de l'ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a canvi de pagar un cens anual de dues quarteres d'ordi. El nombre de propietats i masos és enorme i es trobaven repartits per totes les parròquies d'Osona. VILAMALA (2002: 88) La família Altarriba es convertí en una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del segle XV, quan desaparegueren els Riudeperes. AA.DD (1984:177). A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se en dit monestir els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna, i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i que tenen els mateixos motius que l'escut del casal. Avançant en el temps, el 1231 Berenguer d'Altarriba, fill de Berenguer i Beatriu, es va casar amb Elisenda de Clasens. Berenguer va tenir entrebancs amb l'església de Vic, que reclamava els béns com a feu. El 1262 Berenguer i el Bisbe de Vic van signar un compromís per acceptar la sentència que pronunciés Pere Mata de Santa Eugènia. Aquest últim es va pronunciar a favor del capítol de Vic, determinant que els Altarriba havien de tenir la casa en vassallatge, i que la mitra la defensaria de les pretensions de Ramon de Vilagelans o altres. VILAMALA (2002: 88) Al llarg del llinatge, hi diferents Altarriba que han estat importants en la història de Catalunya. Els dos més coneguts han estat Bernat Guillem s'Altarriba i el seu fill Llorenç. Bernat Guillem era fill de Pere Joan i Elionor, i es va casar amb Elieta de Vilalleons, filla del senyor de la Sala de Vilalleons i de Joana sa Era, senyora de Vilagelans i Munter. Bernat Guillem fou un dels gran senyors feudals d'Osona al segle XV. Al 1443 s'intitulava senyor de la domus d'Altarriba i de Vilalleons, tot i que posseïa una gran quantitat de propietats. Entre el 1446 i el 1448 fou batlle de Vic, i Joan II el va anomenar veguer de Girona. Durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) es va convertir en un fervent partidari de la causa reial, fet arriscat si tenim en compte a l'important presència del bàndol remença a la plana de Vic, que era oposat al rei. En plena guerra, estant detingut al seu casal pel bisbe de Vic, es va ordenar el seu empresonament. Es va posar setge a la casa d'Altarriba, però aquesta va resistir. No fou fins el 1463 quan el veguer de Barcelona, vingut expressament, va aconseguir entrar al casal, del qual va fugir Bernat Guillem. La família va ser empresonada i els seus béns confiscats i venuts. Durant la guerra, Bernat Guillem va capitanejar les forces remences favorables al rei, prenent els castells de Torelló, Manlleu, Casserres, etc; i també va intentar prendre Vic, Centelles, Castellcir i altres llocs del Lluçanès i Osona, amb èxit desigual. La defensa de la causa reial va costar cara a la família Altarriba, doncs durant el setge el casal fou cremat i destruït i se li van prendre les possessions. Bernat Guillem va morir vora el 1464.</p> | 41.9321500,2.3024700 | 442171 | 4642478 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43804-foto-08037-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43804-foto-08037-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43804-foto-08037-146-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 93|85 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||
| 43799 | Escut de la família Calvaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-familia-calvaria | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | <p>A la dovella central del portal d'accés al mas La Calvaria es localitza un escut familiar amb els símbls heràldics que identifiquen la família i les seves possessions.. La casa actual s'assenta sobre les restes del mas històric de la Calvaria, del qual es poden apreciar encara alguns trams a nivell de la planta baixa; però és en realitat una construcció moderna, producte d'una ampliació i una renovació pràcticament total de l'antic mas, que es dugué a terme a finals del segle XIX i principis del XX. Bona part de l'edifici, a les seves façanes de llevant, migdia i ponent, es troba envoltat per un mur de tancament que finalitza en una reixa al cantó de llevant , i que envolta la casa en aquests trams creant un pati interior. La façana principal es troba orientada a llevant, i s'hi accedeix traspassant una porta oberta al mur perimetral de tancament de la casa. Es tracta d'una porta protegida per una reixa de ferro treballada, on es llegeix la data de 1906, que podria ser perfectament la data de constitució del mur i finalització de les obres de reforma de la casa. Es tracta d'una doble porta, emmarcada per un arc escarser, amb la dovella central reaprofitada de la casa antiga. Es tracta d'una dovella de mida superior a les altres, que sobresurt en alçada, i que duu gravada com a decoració l'escut dels Calvaria, Els motius heràldics de la família Calvaria es troben vinculats a la simblogia relacionada amb el mont Calvari. Es tracta d'un escut quadrangular finalitzat de forma apuntada amb un petit arc conupial. Exteriorment bé cobert per un rebord. Interiorment tot l'espai es troba ocupat per un camper llis, on la part superior es troba ocupada per la llegenda: 'IHS: EN : NOM DEL: DESTÍ: CALVARI ASI: TE MORT: RECORT:', juntament amb un dibuix a la part inferior de les tres muntanyes del mont Calvari, coronades per tres creus. A sota s'aprecia la data de 1596.</p> | 08037-141 | Entorn rural de Calldetenes . Mas La Calvaria s/n (08506 Calldetenes) | <p>Es tracta sens dubte d'un dels masos més antics del terme. Els seus orígens es remunten als inicis de la repoblació del terme, i es conserven documents des del segle XIII amb transaccions fetes pels propietaris del mas. Així, sabem que el 1201 Berenguer de Calvaria era testimoni d'una compra-venda, i en 1228 Pere Calvaria, juntament amb altres persones venia una 'tria d'arbres'. (VILAMALA, 2002: 99) De fet, els Calvaria comptaven des de ben antic amb l'ingrés econòmic que suposava la propietat d'un molí, que funcionava almenys des del 1236, i era possessió de la família. A finals del segle XIII, la Calvaria era un mas important. Al llarg de tot el segle XIV la família va continuar comprant i venent terres i fent transaccions; així, el 1317 Guillem Calvaria reconeixia que els seus béns eren propis i de la pabordia de febrer de la catedral de Vic. A l'entorn del 1330, els Calvaria es van veure immersos en un procés judicial per qüestions del molí i les servituds de l'aigua. De fet, aquest tipus de plets són una constant al llarg dels segles d'història de la casa. (VILAMALA, 2002: 99). A mitjans del segle XIV es va trencar la línia hereditària masculina, essent pubilla Cecília Calvaria, que es va casar amb el 1350 amb Francesc Casadevall, de Vilalleons, que va renunciar al seu cognom original. Durant tot aquest segle la família va aprofitar les crisis demogràfiques per engrandir les propietats, i a través d'estratègies matrimonials acabar d'engrandir-se. A tal fi, Francesc Calvaria es va casar el 1378 amb Alamanda Masferrer, de la parròquia de Sentfores. (VILAMALA, 2002: 99). El segle XVI va ser una de les èpoques de més esplendor de la casa. Durant aquest segle es coneix la presència d'hereus com Segimon Calvaria, que va adquirir terres a Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. A finals del segle XVI la família va passar per moments de crisi al morir intestat Joan Pau Calvaria, fill de Segimon. La disputa dels descendents va fer que el 1581 Joan Calvaria i la seva germana Margarida hipotequessin a Pere Coromina, mercader de Vic, 'tot lo mas Calvaria, juntament amb el mas Serra, de la Rocha i Pla'. Es desconeix com la família va tornar a recuperar les propietats. (VILAMALA, 2002: 99). El segle XVII tampoc no va ser un bon moment per la Calvaria, ja que la documentació indica que els hereus de la casa no van tenir prou líquid com per consolidar o engrandir les propietats de la casa. Malgrat tot, a finals de segle, l'hereu es va casar amb una Aymerich. Al segle XIX, la trajectòria familiar va ser clarament ascendent, tan social com econòmicament, i la política d'aliances matrimonials que va establir, la va portar a entroncar-se amb la família Albó de Castanyer, de Santa Coloma de Farners; i ja al segle XX amb la família Torrents de Codines, de Sant Pere de Torelló. Aquests casaments van permetre ampliar considerablement el patrimoni familiar, i tot i que suposaren la pèrdua del cognom familiar, quan el 1822 Francesca, pubilla, filla de Pere màrtir Calvaria i Raimunda de Planodir, es va casar amb Miquel Albó, hereu del mas Albó. Amb el matrimoni, la descendència es traslladava al mas Castanyet, que era la casa central del llinatge, abandonant la de la Calvaria. Un altre matrimoni important fou el de Josep Albó amb Pilar Molins, del Prat de Seva, una altra important casa pairal. Finalment, el 1924 el patrimoni s'incrementava amb el casament de Ramon Maria Albó i Pilar Torrents, del mas Torrents de Codines, de Sant Pere de Torelló. Tradicionalment, el mas de la Calvaria comptava amb diferents masoveries dependents d'ell, repartides per tot el terme de Calldetenes. El mas vila Xica, el mas Vila Grossa, i la masoveria de la Calvaria són algunes d'elles, tot i que la casa arribà en la seva millor època a disposar-ne d'un total de set. També va comptar amb la propietat del Molí, anomenat de la Calvaria.</p> | 41.9292700,2.3050300 | 442380 | 4642157 | 1596 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43799-foto-08037-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43799-foto-08037-141-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Cal pensar que la casa actual és en realitat producte d'una unificació estructural efectuada a principis del segle XX, que integrava les restes del mas anterior, molt modificades, degut a ampliacions successives. La capella actual cal ubicar-la cronològicament al segle XIX. | 95|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||
| 43727 | Escut del bisbe Guillem Caçador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-bisbe-guillem-cacador | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memoria histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apostol. Madrid. PLADEVALL, A. (1969) Sant Tomás de Riudeperes. a 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | <p>Element escultòric encastat a l'angle sud-oest del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, al cos destinat a monestir de la comunitat franciscana. Situat a uns tres metres d'alçada, es tracta d'un gros carreu angular esculpit amb un alt relleu on s'aprecien els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen sobre el portal d'accés al claustre, encarat a la façana nord del monestir (fitxa 101). Es tracta d'un escut caironat, aguantat per les figures de dos àngels drets a banda i banda, que miren cap a l'exterior. El camper de l'escut es troba tercejat en faixes, amb una faixa central que emmarca un element estrellat. La faixa superior s'ocupa amb dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, envoltat d'una borla. A sota s'aprecia una divisa on es pot llegir: 'JACOBUS CASSADOR EPISCOPUS BARCHINONE' Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115)</p> | 08037-69 | Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord del terme municipal. L'església es troba erigida dins de la històrica demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i desprès de Medà. Les donacions més antigues donen testimoni que des de l'any 1045 com a mínim hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop d'un gran domini, que des del segle XII es coneixia com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175). Aquesta església es trobava a prop d'on es troba l'actual edifici, i dels del 1086 els seus clergues vivien en forma de comunitat canonical. Amb aquests antecedents, el noble Berenguer Amaric, germà del canonge sagristà de Vic, Ricard, van demanar a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic, que consagrés la nova església que s'havia edificat en honor a Sant Tomàs. Aquest canonge era un personatge influent dintre de la canònica vigatana, integrant del grup que el 1080 intentà reformar la canònica. Amb consentiment dels canonges de Vic, i del prior de Sant Tomàs, l'arquebisbe va consagrar l'església i va concedir als canonges agustinians que en tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no era una parròquia, i el dret de tenir cementiri i una sagrera. El bisbe va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. D'aquesta manera es va introduir a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 una nova donació és feta a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, bé que encara no es pot assegurar que hi visquessin en una comunitat organitzada. Fins el 1086 no es té constància que aquesta comunitat existia. Sembla, doncs, possible que Berenguer Amalric i el seu germà Ricard varen establir una comunitat canonical pels mateixos anys en què hom volia dur a terme la reforma de la canònica catedralícia de Vic. Segurament, a causa de la no acceptació de la vida regular a Vic, els dos germans, el 15 de gener de 1095, per tal d'assegurar la continuïtat de la vida canonical a l'església de Sant Tomàs, varen cedir el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona, la comtat de Besalú. AA.DD (1984:175) Poc després de feta aquesta donació, es devia acabar la construcció de la nova església de Sant Tomàs, reedificada des dels seus fonaments i a expenses de Berenguer Amalric i el seu germà Ricard, en honor de Sant Tomàs, prop del Riudeperes. La consagració de l'església tingué lloc el 4 de novembre del 1095. AA.DD (1984:176). El monestir de Sant Tomàs tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, i des del segle XIV foren els seus únics feligresos. Els primers grans protectors foren els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament membres del llinatge dels Riudeperes, que li feren nombroses donacions fins a principis del segle XII a Osona i a Artés. La família Riudeperes, a més del casal o residència prop de Sant Tomàs, tenia diverses cases o graners a la seva sagrera, segons consta a la documentació familiar. Aquesta família es traslladà al Vallès, i s'extingí als vols del 1390. A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església, es feren servir per a l'ampliació de la cisterna i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un arcosoli del claustre renaixentista entorn al 1916. La tomba dels Altarriba és del segle XIV i consta de tres peces, dues amb l'escut i una altra amb una creu dins d'un cercle. La família Altarriba es convertí en una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del segle XV, quan desaparegueren els Riudeperes. AA.DD (1984:177)</p> | 41.9318500,2.3024800 | 442171 | 4642445 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43727-foto-08037-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43727-foto-08037-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43727-foto-08037-69-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | (Continuació història) La prepositura de Sant Tomàs comptà en el temps de major vitalitat amb tres canonges i un parell de sacerdots beneficiats. Als documents que se situen entre el 1095 i el 1100 indiquen l'existència d'un prior anomenat Joan de Lledó. Al llarg del segle XIII i següent, hi trobem només els prepòsits, un o dos canonges. L'església comptà amb diversos beneficis creats als diferents altars. Una visita pastoral del 1357 fa esment dels altars de Sant Tomàs, de Santa Maria i Sant Pau. La comunitat era formada llavors per un prepòsit, un canonge i dos beneficiats. AA.DD (1984:177) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: ' aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna' AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort. Durant la guerra del francès (1808-1814), les tropes napoleòniques van ocupar el convent de manera reiterada, i el van destruir en la seva major part. Abans d'acabar el conflicte, el 1813, i sota les ordres del pare Masferrer, del convent de Sant Salvi, es van començar les obres de reconstrucció del monestir. L'església va quedar acabada en pocs mesos i va ser millorada i es va construir el col·legi, les oficines, les cel·les, etc. L'any 1912 es va construir un modern cos d'edificació, annex al renaixentista. Els promotors foren els pares camils, que el 1901 adquiriren l'edifici convertint-lo en un noviciat i més tard en un seminari de la congregació. AA.DD (1984:178) L'església fou restaurada el 1914 pel mestre d'obres Miquel Pallàs, aixecant alçats a la part romànica. D'ell són els dibuixos de la planta i l'alçat de l'església romànica que coneixem. Després del 1940 i dels abusos que hi van cometre els refugiats que hi estaven confinats, l'absis fou decorat amb unes pintures. El 1970 l'edifici fou venut pels pares camils i adquirit per una associació benèfica osonenca, que el convertí en una escola de deficients psíquics de la comarca. Des d'aleshores a l'entorn del monestir s'hi han alçat diversos edificis, però el conjunt monumental no s'ha vist alterat. | 95|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||
| 43800 | Escut del bisbe Guillem Caçador a la clau de volta núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-bisbe-guillem-cacador-a-la-clau-de-volta-num-1 | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | <p>Escut heràldic del bisbe Guillem Caçador esculpit a la clau de volta situada a ponent de la sala del refectori del convent. L'escut ocupa el centre de la clau de volta que uneix els nervis dels panys de volta que cobreixen aquest tram del refectori. Dins de la clau de volta circular s'ha esculpit en un baix relleu l'escult amb els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen en altres portals d'accesos interiors, així com sobre l'escut exempt que es situa en la cantonada sud-est del monestir. Es tracta d'un escut caironat amb el camper tercejat en faixa, amb la faixa central ocupada per un element estrellat. La faixa superior es troba ocupada per dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, del qual penja una borla en forma de bufanda.</p> | 08037-142 | Entorn rural de Calldetenes. Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes). | <p>Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.</p> | 41.9320100,2.3025700 | 442179 | 4642463 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43800-foto-08037-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43800-foto-08037-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43800-foto-08037-142-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raque Valdenebro Manrique | 95|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||
| 43803 | Escut del bisbe Guillem Caçador a la clau de volta núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-bisbe-guillem-cacador-a-la-clau-de-volta-num-2 | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | <p>Escut heràldic del bisbe Guillem Caçador esculpit a la clau de volta situada al centre de la sala del refectori del convent. L'escut ocupa el centre de la clau de volta que uneix els nervis dels panys de volta que cobreixen aquest tram del refectori. Dins de la clau de volta circular s'ha esculpit en un baix relleu l'escult amb els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen en altres portals d'accesos interiors, així com sobre l'escut exempt que es situa en la cantonada sud-est del monestir. Es tracta d'un escut caironat amb el camper tercejat en faixa, amb la faixa central ocupada per un element estrellat. La faixa superior es troba ocupada per dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, del qual penja una borla en forma de bufanda.</p> | 08037-145 | Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.</p> | 41.9320100,2.3025700 | 442179 | 4642463 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43803-foto-08037-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43803-foto-08037-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43803-foto-08037-145-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-10-14 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 95|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||
| 43806 | Escut del bisbe Guillem Caçador a la clau de volta núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-bisbe-guillem-cacador-a-la-clau-de-volta-num-3 | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | <p>Escut heràldic del bisbe Guillem Caçador esculpit a la clau de volta situada al sector de llevant de la sala del refectori del convent. L'escut ocupa el centre de la clau de volta que uneix els nervis dels panys de volta que cobreixen aquest tram del refectori. Dins de la clau de volta circular s'ha esculpit en un baix relleu l'escult amb els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen en altres portals d'accessos interiors, així com sobre l'escut exempt que es situa en la cantonada sud-est del monestir. Es tracta d'un escut caironat amb el camper tercejat en faixa, amb la faixa central ocupada per un element estrellat. La faixa superior es troba ocupada per dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, del qual penja una borla en forma de bufanda.</p> | 08037-148 | Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.</p> | 41.9320100,2.3025700 | 442179 | 4642463 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43806-foto-08037-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43806-foto-08037-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43806-foto-08037-148-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-10-14 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 95|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||
| 43807 | Escut del bisbe Guillem Caçador a la clau de volta núm. 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-bisbe-guillem-cacador-a-la-clau-de-volta-num-4 | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | <p>Escut heràldic del bisbe Guillem Caçador esculpit a la clau de volta situada al sector de migdia del vestíbul del convent. L'escut ocupa el centre de la clau de volta que uneix els nervis dels panys de volta que cobreixen aquest tram del refectori. Dins de la clau de volta circular s'ha esculpit en un baix relleu l'escult amb els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen en altres portals d'accesos interiors, així com sobre l'escut exempt que es situa en la cantonada sud-est del monestir. Es tracta d'un escut caironat amb el camper tercejat en faixa, amb la faixa central ocupada per un element estrellat. La faixa superior es troba ocupada per dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, del qual penja una borla en forma de bufanda.</p> | 08037-149 | Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.</p> | 41.9320100,2.3025700 | 442179 | 4642463 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43807-foto-08037-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43807-foto-08037-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43807-foto-08037-149-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | 2020-10-14 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 95|94 | 47 | 1.3 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43808 | Escut del bisbe Guillem Caçador a la clau de volta núm. 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-bisbe-guillem-cacador-a-la-clau-de-volta-num-5 | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | <p>Escut heràldic del bisbe Guillem Caçador esculpit a la clau de volta situada al sector nord del vestíbul del convent. L'escut ocupa el centre de la clau de volta que uneix els nervis dels panys de volta que cobreixen aquest tram del refectori. Dins de la clau de volta circular s'ha esculpit en un baix relleu l'escult amb els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen en altres portals d'accesos interiors, així com sobre l'escut exempt que es situa en la cantonada sud-est del monestir. Es tracta d'un escut caironat amb el camper tercejat en faixa, amb la faixa central ocupada per un element estrellat. La faixa superior es troba ocupada per dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, del qual penja una borla en forma de bufanda.</p> | 08037-150 | Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.</p> | 41.9320100,2.3025700 | 442179 | 4642463 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43808-foto-08037-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43808-foto-08037-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43808-foto-08037-150-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | 2020-10-14 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 95|94 | 47 | 1.3 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 43809 | Escut del bisbe Guillem Caçador a la clau de volta núm. 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-bisbe-guillem-cacador-a-la-clau-de-volta-num-6 | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | <p>Escut heràldic del bisbe Guillem Caçador esculpit a la clau de volta situada al sector de migdia de la biblioteca del convent. L'escut ocupa el centre de la clau de volta que uneix els nervis dels panys de volta que cobreixen aquest tram del refectori. Dins de la clau de volta circular s'ha esculpit en un baix relleu l'escult amb els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen en altres portals d'accesos interiors, així com sobre l'escut exempt que es situa en la cantonada sud-est del monestir. Es tracta d'un escut caironat amb el camper tercejat en faixa, amb la faixa central ocupada per un element estrellat. La faixa superior es troba ocupada per dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, del qual penja una borla en forma de bufanda.</p> | 08037-151 | Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.</p> | 41.9320100,2.3025700 | 442179 | 4642463 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43809-foto-08037-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43809-foto-08037-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43809-foto-08037-151-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | 2020-10-14 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 95|94 | 47 | 1.3 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml