API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
43763	Ús dels esclops	https://patrimonicultural.diba.cat/element/us-dels-esclops	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>		Aquest costum es va perdre a finals de la dècada del 1950, quan els esclops van ser substituïts per les botes modernes.	<p>Segons informació oral facilitada pels habitants de moltes de les masies pertanyents a l'entorn rural de Calldetenes, era un hàbit comú l'ús dels esclops com a calçat habitual durant els mesos de tardor, hivern i primavera. Aquest costum no és exclusiu del terme de Calldetenes, sinó que els habitants dels municipis veïns com Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles i Santa Eugènia de Berga també el practicaven. La motivació que impulsava als habitants d'aquests termes a utilitzar aquest tipus de calçat era evitar la humitat del terra. Tots ells asseguraven que era el mètode més efectiu. Es tractava d'uns esclops realitzats en fusta de pi, protegits exteriorment amb vernís i reforçats al pont superior amb una tira metàl·lica. El fabricant d'aquests esclops no era a Calldetenes, sinó que tradicionalment s'anava a Folgueroles a comprar-los, que era on vivien els millors artesans. L'hàbit de calçar esclops era comú a homes i dones, i inclús els nens els duien de forma habitual. Es calçava directament, amb el peu protegit per un mitjó. Normalment l'esclop es folrava lleugerament amb palla per donar més escalfor. Es tractava d'un calçat utilitzat normalment, inclús en les ocasions més importants. D'aquesta forma és molt corrent veure persones calçades amb esclops inclús a les fotografies de casaments. A la masia del Noguer es conserva un exemple. Hi havia dues versions d'esclops, una amb la sola llisa, i una altra amb quatre petits tacs de fusta que sobreelevaven l'esclop. Aquests darrers eren els més comuns per anar a treballar al camp i trepitjar sòls amb fang. Aquest costum es va mantenir viu fins a finals de la dècada del 1950, en què les noves soles de goma i la facilitat per adquirir altres tipus de calçats els van acabar substituint per les modernes botes. Actualment només a la masia del Noguer s'ha pogut localitzar una mostra d'aquest calçat tradicional. A la resta de cases no es va donar cap importància a aquest element i van ser llançats.</p>	08037-105	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Cal pensar que l'ús d'aquest tipus de calçat és tradicional en certes zones de la Plana de Vic, remuntant-se segurament, com a mínim, a l'Edat Mitjana i Moderna. Devia tractar-se sens dubte del calçat típic de la pagesia en certes èpoques de l'any.</p>	41.9241600,2.2844300	440668	4641603		08037	Calldetenes	Sense accés	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43763-foto-08037-105-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43763-foto-08037-105-3.jpg	Inexistent		Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Sense ús				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique				63	4.5		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43723	Torrent de Sant Martí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-sant-marti	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>			<p>Curs fluvial permanent que recorre el terme municipal de Calldetenes en sentit est-nordoest. És sens dubte el curs fluvial més important del terme, on desguassen la resta de torrents del municipi: Sant Marc i la Sauleda. Originalment, aquest torrent neix al terme de Sant Julià de Vilatorta, a la zona de les set fonts, on rep el nom de riera de Sant Julià; al passar sota el pont de la casa Alta-Riba, comença a rebre el nom de torrent de Sant Martí, per la seva proximitat a l'església. Des d'allà discorre vers al N-O passant a tocar de l'església de Sant Martí. Travessa de forma canalitzada la C-25, per ressorgir de nou a l'alçada del Molí de Rosanes i vers el Pujol. Finalment, desguassa al riu Gurri. La seva presència, especialment al tram ubicat entre l'església de Sant Martí i el casa d'Altarriba, ve determinada per la presència d'una vegetació a les dues ribes de caràcter fluvial, més humida que la de l'entorn, amb la presència d'albers, sanguinyols, roldors i esbarzers. També s'hi compten salzes, pollancres, plàtans i freixes. A l'alçada de l'església de Sant Martí, s'ubica la font de Sant Martí, que rep el nom del torrent. Aquest torrent, ha estat durant segles el cabdal que va fer funcionar els nombrosos molins de la contrada: Molí del Nadal, de la Calvaria, de Rosanes, de la Frontera, etc. No és estrany, per tant, que el seu curs presenti nombrosos testimonis d'aquesta activitat industrial: cadiretes, recs, rescloses, basses, etc.</p>	08037-65	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Aquest riu apareix esmentat documentalment per primer cop el 948, quan Esclua i la seva esposa Ingilrada vengueren a Borrell cases i terres situades en el castell de Sant Llorenç, a la vila Heures, que afrontaven a cerç amb el riu anomenat Riudeperes. La proximitat de l'església de Sant Martí de Riudeperes va fer que finalment adoptés el nom de Torrent de Sant Martí.</p>	41.9270300,2.3075300	442586	4641906		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43723-foto-08037-65-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43723-foto-08037-65-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social				2020-10-07 00:00:00	Raquel valdenebro Manrique				2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43730	Torrent de Sant Marc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-sant-marc	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>		Aquest torrent ha sofert algunes transformacions afectat per la creixent urbanització del nucli de Calldetenes, d'altra banda, el entorns del torrent a tocar del poble es troben poc cuidats.	<p>Curs fluvial que travessa el terme de Calldetenes en sentit S-N. L'actual torrent neix a les vessants del turó de Sant Marc, a l'extrem sud del municipi. Des d'allà es dirigeix vers el nucli urbà de Calldetenes, que travessa de forma canalitzada, i torna a sorgir als Plans de l'Aragall, per desguassar al torrent de Sant Martí, poc abans de morir al riu Gurri. Es tracta d'un torrent de molt poc cabdal, que pateix greument els efectes de la sequera estiuenca. La vegetació de l'entorn és molt poc abundosa, reduint-se a joncs, esbarzers, i altre tipus d'arbusts ocasionals.</p>	08037-72	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>El nom de Torrent de Sant Marc, ve sens dubte donat pel seu naixement al peu de la serra de Sant Marc. Els habitants de Calldetenes donaven diferents noms al torrent, en funció del tram; entre la Serra de Sant Marc i la font de la Boga, era conegut amb el nom de torrental; entre la Font de la boga i les Adoberies, era conegut com torrent de les Adoberies; i entre les Adoberies i el final del torrent, era conegut com el torrent d'en Met Vilar.</p>	41.9257900,2.2905800	441179	4641780		08037	Calldetenes	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43730-foto-08037-72-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43730-foto-08037-72-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social				2020-10-07 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique				2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43724	Torrent de la Sauleda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-sauleda	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>			<p>Curs fluvial que discorre i travessa el terme municipal de Calldetenes des del S-E en direcció al N-O. Neix al terme de Vilalleons, i entra al terme municipal de Calldetenes a l'alçada del mas de la Sauleda, amb qui comparteix el nom. Des d'aquí discorre en sentit N-O, travessant la C-25 fins a les immediacions de la casa de la Frontera, on desguassa al torrent de Sant Martí. La presència d'aquest torrent és notable al seu pas per reunir al seu voltant una vegetació més humida que contrasta a l'entorn dels camps conreats. Aglutina vegetació bàsicament de ribera, especialment pollancres, albers i sobretot salzes. Prop de la casa de la Sauleda compta amb una font que rep el mateix nom.</p>	08037-66	Entorn rural de Calldetenes	<p>Tot indica que el nom del torrent té els seus orígens en la presència abundant de salzes que devien agrupar-se en una formació boscosa anomenada sauleda. Aquest tipus de bosc va donar nom també a la casa propera. Actualment, aquest tipus d'arbre és testimonial.</p>	41.9185800,2.3077100	442593	4640968		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43724-foto-08037-66-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43724-foto-08037-66-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social				2020-10-07 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique				2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43698	Torre de Santa Margarida	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-santa-margarida-0	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XIX		<p>Casa senyorial destinada a l'estiueig aixecada en els terrenys adquirits per la família Pascual. Estructuralment, es tracta d'una construcció formada per un cos quadrangular central, de planta baixa, primer i segon pis, al qual s'han adossat una torre quadrangular amb una bestorre al sector de ponent, una torre circular amb una galeria al sector de llevant, i un altre cos quadrangular de planta baixa al sector de migdia. La coberta d'aquests cossos es fa de forma independent. La construcció és feta en mur de paredat irregular, rejuntat amb ciment, creant un efecte visual que fa del mur un element constructiu, però també decoratiu. Les cantonades es troben reforçades per carreus quadrangulars més ben tallats. Com a element decoratiu conjunt, tot l'edifici es troba recorregut per un fris sota teulada, elaborat amb maó envernissat decorat amb obertures fetes al mateix fris de maó, creant un buit quadrangular. El maó també s'utilitza com element decoratiu, reforçant totes les obertures constructives. D'aquesta manera, totes les finestres compten amb un guardapols superior format per un arc rebaixat que es remata a la part superior amb ressortits de maó, simulant una forma de corona dentada. La part inferior dels finestrals també compta amb una decoració formada per un ampit adossat exteriorment format per formes geomètriques creades amb maó. Aquesta decoració afegida es repeteix a cadascuna de les portes que donen accés a l'interior de l'edifici. En tots els casos es tracta de grans finestrals rectangulars, que de forma molt simètrica i ordenada recorren les façanes. La part superior de la torre circular afegida a llevant de l'edifici es troba decorada amb un seguit de merlets, sota els quals s'afegeix un fris format per un seguit d'arcuacions cegues en voladís. Sota aquest fris, es situa una pis obert amb un seguit d'arcs afegits, rematats amb un arc de mig punt. Com element destacable, cal fer esment de l'existència d'una galeria que envolta tota la torre circular de ponent, i que es prolonga al llarg de la façana nord, que es converteixen en un cos quadrangular afegit a nivell de la planta baixa de la torre, i del pis semisoterrat del cos central de l'edifici. Es tracta d'una galeria oberta amb arcs d'ogiva peraltats, reforçats amb maó, i que es protegeix amb una barana de ciment, feta amb balustres decorades amb elements geomètrics i florals, que creen espais ovalats al mig. La part superior exempta d'aquesta galeria es corona amb merlets, que es rematen a la part superior amb una llosa plana. La prolongació de la galeria al llarg de la façana nord de la casa es remata a l'alçada del primer pis amb una terrassa a la qual s'accedeix des d'un dels balcons del primer pis. Un altre dels elements destacables és la presència d'una petita fornícula a la cara de migdia de la bestorre de ponent, on es situa una imatge de Santa Margarita, que dóna nom a la torre residencial. L'interior de l'edifici conserva bàsicament la seva estructura original, decorada amb sales, xemeneies i sostres de caràcter historicista i modernista. A més de la casa, la finca compta amb una masoveria propera aixecada uns metres al SO de la torre. Es tracta de la casa destinada a residència dels masovers que tenien cura de l'edifici. Com a edifici, fou aixecat en el mateix moment de la casa, i gaudeix de les mateixes característiques constructives que ell. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, cobert a dues aigües, de planta baixa, i pis sota teulada. La seva orientació es fa a llevant i l'accés es realitza mitjançant una porta allindada ubicada al cantó SE de la façana. Totes les obertures compten amb les mateixes característiques decoratives de la casa principal, però fetes en una mida més petita i menys monumentalista. La part del darrera està destinada a coberts per animals i vehicles.</p>	08037-47	Entorn rural de Calldetenes Torre Santa Margarida s/n (08506 Calldetenes)	<p>Fou aixecada a finals del segle XIX, quan Sant Julià de Vilatorta es convertí en centre d'estiueig. Malgrat trobar-se més a prop del poble de Sant Julià de Vilatorta, pertany al municipi de Calldetenes. A finals del segle XIX la família Pascual Pons residia a Barcelona, i va adquirir els terrenys amb l'objectiu de fer-se una torre d'estiueig. La família tenia amistat amb l'arquitecte Enric Sagnier, i d'aquí que aquest es convertís en l'autor de la casa. El 1890 es va construir el cos principal i la torre de secció rectangular. El 1895 s'hi va afegir la torre circular i la terrassa. Malgrat que es tractava d'una torre d'estiueig, la família va mantenir llaços estrets amb la població de la zona. Una de les capelles de l'església de Sant Julià de Vilatorta va ser donació seva. També una de les campanes de l'església de la Mercè de Calldetenes, que duu el nom de 'Maria Isidra', fou donació seva. De forma paral·lela, la família va adquirir uns terrenys al terme de Santa Eugènia de Berga i va aixecar una casa idèntica a Santa Margarida, anomenada Sala d'Heures, que va ser donada a una de les filles de la família. Sens dubte, un dels moments durant els quals la família estigué més vinculada a Calldetenes fou durant els anys de la Guerra Civil (1936-1939). La família va fugir de Barcelona per refugiar-se a la casa durant els primers anys. Durant la guerra, la casa fou confiscada pel govern republicà, i hagueren de tornar a buscar refugi. El comandament militar republicà es va instal·lar a Sala d'Heures, i la tropa va ocupar la torre de Santa Margarita. Després de la guerra, la família va tornar a recuperar la casa. Les darreres èpoques s'han fet obres de consolidació i s'ha procurat la conservació de l'edifici.</p>	41.9304300,2.3111900	442892	4642281	1890	08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43698-foto-08037-47-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43698-foto-08037-47-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43698-foto-08037-47-3.jpg	Legal	Modernisme\|Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	Enric Sagnier Viladeguia	Tot l'entorn de la torre i la casa dels masovers es troba envoltat d'un espai convertit en bosc enjardinat, conegut com el bosc de Santa Margarida. Es tracta d'un bosc replantat a base de roures, alzines i sobretot cedres de l'Himàlaia, que fou plantat a la dècada del 1910, quan finalitzà la construcció de la casa. En un dels trams del bosc es troben les ruïnes del que fou l'església de Santa Maria del Camí. Enric Sagnier Viladeguia (1858-1931). Va compaginar l'estil divuitesc amb formes més utilitàries i decoracions modernistes. Obres seves són també el convent de l'església de Pompeya, el temple del Sagrat Cor del Tibidabo, i el Palau d'Estalvis de Via Laietana.	105\|116\|98	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43708	Teuleria de can Tona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-can-tona	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XIX	La casa ha estat adaptada recentment com a taller d'escultura però s'han respectat els seus trets tradicionals.	<p>Vivenda, coberts i paller situats al costat del que devia ser una antiga indústria de teuleria, dependent del veí mas de Can Tona, al qual es troba lligat històrica i territorialment. Actualment, només es pot procedir a la descripció de la casa, ocupada segurament pels masovers que se'n cuidaven de la teuleria, i dels coberts pallers, construïts, de forma excepcional en maó. La casa és un edifici de planta rectangular, producte de la suma de tres cossos, aixecats en moments diferents. Cal pensar que inicialment es tractava d'una vivenda formada per un cos de planta quadrangular, de petites dimensions, de planta baixa i primer pis, coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La orientació d'aquesta vivenda es fa a migdia, i s'obria amb un portal allindat reforçat amb maons disposats a sardinell, segurament modificat posteriorment. Al primer pis s'obrien dues finestres quadrangulars. A ponent d'aquesta vivenda s'adossava un cobert quadrangular de planta baixa i coberta inclinada. Aquest nucli originari de la casa és perfectament apreciable, ja que es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular d'escassa qualitat constructiva. A partir d'aquest cos originari es va procedir a una ampliació. Els cossos i estances ampliades es detecten perfectament ja que es van realitzar en maó, i contrasta perfectament amb el nucli més antic. Aquesta ampliació va consistir en l'aixecament d'un primer pis sobre el cobert de ponent. La teulada d'aquest nou tram es va unificar amb la teulada ja existent. Aquesta ampliació va fer que aquest sector de la casa es reconvertís tota en vivenda, i va modificar l'orientació de la casa, que des d'aquell moment es va fer en direcció a ponent, obrint el portal principal a l'antic tram de cobert ara convertit en façana principal de la casa. La planta baixa on s'observava la pedra es va arrebossat amb ciment, i es va obrir un portal allindat, sense cap ornamentació. Al primer pis, fet amb maó, es van obrir tres finestres. L'ampliació també va fer que a llevant de l'antiga casa s'afegissin nous espais destinats a coberts. Concretament, es van afegit dos cossos rectangulars, un de planta baixa i primer pis cobert a dues aigües, però més baix, que s'alineava amb la façana de migdia de la casa, i un altre cos de planta baixa i coberta inclinada ocupant el quadrant nord. Aquesta diferència d'alçada, crea a la façana nord de la casa un escaire, que s'ha aprofitat per obrir una finestra. A pocs metres a migdia de la vivenda s'ubiquen els coberts i el paller, que com a originalitat, tenen la característica d'haver estat íntegrament construïts en maó, sens dubte per l'abundància d'aquest element gràcies a la indústria de la teuleria. Destaca entre tots el paller. Es tracta d'una construcció de planta rectangular coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Aquest paller faria les funcions de cabanya en altres masos. S'ha aixecat aprofitant un petit desnivell del terreny en sentit de ponent, la qual cosa implica que, en aquesta façana, compta amb un pis semi-soterrat, al qual s'accedeix mitjançant una porta. Segurament l'edifici es troba aixecat aprofitant les restes d'una antiga cabanya, ja que la façana principal, vers on s'orienta d'edifici i cap a on s'obre, és una façana de pedra, feta amb carreus disposats irregularment, a la qual s'afegeix la resta de l'edifici construït en maó. Cal pensar que quan s'aixecà el paller, s'aprofità la façana de l'antiga cabanya. Aquesta façana, orientada a llevant, s'obre amb una gran arcada rebaixada, reforçada amb maó. La façana nord d'aquest cos, s'obre amb dues finestres rectangulars molt estretes, i amb un gran finestral, al sector de ponent, que ja queda a l'alçada d'un primer pis. Es tracta d'un finestral format per una arcada de mig punt reforçada amb un pilar central i feta amb fileres de maó. Un dels dos buits que la conformen es troba actualment tapiat.</p>	08037-50	Entorn rural de Calldetenes. Teuleria de Can Tona s/n (08506 Teuleria de Can Tona)	<p>Es tracta d'una antiga dependència pertanyent a mas Can Tona, ubicada pocs metres al nord-est d'aquella. Cal pensar que inicialment es tractava d'una petita vivenda que acollia els masovers que es cuidaven de l'explotació de l'antiga teuleria propietat d'aquest mas. La propietat sempre ha anat lligada a Can Tona, per tant, cal tenir en compte que fins a principis del segle XIX fou propietat de la família Tona, i a partir d'aquest moment fou venuda amb el mas a la família Comas de Barcelona. Aquesta família, resident a Barcelona, l'explotà amb masovers. Segons informació oral procedent dels actuals ocupants, hi ha la tradició oral de que al mas hi vivien dues famílies, una que s'ocupava de l'explotació de les terres, i una altra que s'ocupava de l'explotació de la teuleria. Malgrat aquesta explicació, la repartició de l'espai de la vivenda no sembla ser apta més que per una família, que s'encarregaria de l'explotació de la teuleria, i quan aquesta va deixar de funcionar, de l'explotació de les terres. De la teuleria no en queda rastre, tot i que segons informació oral, podia haver estat en un petit turó al peu de l'actual camí, al sud-oest de la casa. Actualment, s'observa un petit turonet, ocupat per una torre d'alta tensió, i molt modificat pel pas del camí. De la teuleria antiga ni els veïns més vells poden donar-ne referències, la qual cosa vol dir que podria haver desaparegut com a teuleria almenys a finals del segle XIX. Malgrat tot, no cal dubtar de la seva existència, ja que de totes les cases de Calldetenes, aquesta és la única que fa una utilització important del maó, especialment als edificis dels coberts i sobretot al paller, la qual cosa indica l'abundància d'aquest recurs en aquesta casa.</p>	41.9321200,2.2970000	441717	4642479		08037	Calldetenes	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43708-foto-08037-50-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43708-foto-08037-50-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43708-foto-08037-50-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		(Continuació descripció) La façana de ponent compta amb una portella al pis semisoterrat, oberta amb una arcada de mig punt, fet amb maons quadrangulars formant un fals regràs. Al primer pis s'obre un gran finestral doble, format per dues arcades de mig punt, reforçades amb fileres de maons, que es recolzen amb un pilar central també de maó. A la façana de migdia s'adossa un altre cos independent, que fa les funcions de cobert. Es tracta d'un cos que s'alça ocupant pràcticament tota la façana, i s'estén en sentit perpendicular. Es cobreix a dues aigües, i s'obre amb un seguit de finestrals rectangulars, rematats a la part superior per un arc de mig punt. Tot el cos és fet íntegrament en maó. Del conjunt de l'edifici destaca el sector destinat a coberts, ja que sens dubte és el més original de la casa. Destaca especialment per tractar-se de una de les poques construccions rurals del terme de Calldetenes, fetes íntegrament en maó.	119\|98	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43773	Serra de Sant Marc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-sant-marc	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>		El sector de la Serra que toca a Sant Marc es troba amençat pels nous plans d'urbanització que expandeixen el nucli de Calldetenes vers aquesta zona. Cal tenir en compte que es tracta del lloc de creixement per excel·lència de les orquídies autòctones de Calldetenes. Juntament amb aquest perill, cal destacar el del derivat de la presència de motos i quads durant els caps de setmana.	<p>Elevació del terreny que ocupa el sector de migdia del terme municipal de Calldetenes. Es troba format bàsicament per dos cims principals, com són la Serra de Sant Marc, amb 580 metres, i el Serrat d'en Serrallonga, a ponent, amb tota la carena que els uneix. El turó de Sant Marc, amb 580m és l'alçada més gran del municipi. Es tracta d'un turó format bàsicament per margues gris-blavoses erosionades, conegudes geològicament com a 'marga de Vic' o 'pedra morta' , que per la seva compacitat es desfan fàcilment. Aquest tipus de marga, modelada per la pluja, dóna lloc a un relleu aixaragallat on el sòl ha desaparegut en molts dels trams, donant lloc a una vegetació formada bàsicament per arbustos i plantes aromàtiques, molt adaptades a viure en condicions molt eixutes. Als llocs on queda un mínim de sòl s'hi desenvolupa la jonceda, una comunitat vegetal amb aspecte de prat però que incorpora també elements arbustius. Les espècies que hi predomina són el jonc, el fenàs de marge, la farigola i l'argelaga. A les zones on el sòl s'ha conservat amb més profunditat, hi creixen clapes de roure, que roman com a bosc marginal. És el cas de les rouredes properes al mas Pons, o del bosc de roures entre el mas el Llió i el mas l'Aymerich. Degut a la seva topografia, aquest turó no ha estat agredit per pràctiques agrícoles o ramaderes, conservant part del seu aspecte originari.</p>	08037-115	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>El nom de Serra de Sant Marc, ve donat sens dubte per la presència de la capella de Sant Marc, que corona el cim de la muntanya, i que ha estat objecte de devoció. La capella de Sant Marc fou erigida al segle XVI, juntament amb la de Sant Llàtzer -fora del municipi-. Es troba documentada des del 1530, quan el 25 de març d'aquell any l'amo del mas Sant Ponç de Sant Martí, va vendre a Pere de Granollers una vinya situada prop de la capella de Sant Marc, al lloc anomenat les Serres. (PLADEVALL, 1997: 155). Totes dues capelles i advocacions van aglutinar la devoció popular del moment. El fet de trobar-se erigida a cavall de les dues parròquies de Sant Martí de Riudeperes i Santa Eugènia de Berga, va fer que des del segle XVI i fins a finals del XIX, estigués sota la cura mancomunada dels dos rectors de les dues parròquies. El 1878, amb la creació de la parròquia de la Mercè, la capella va passar definitivament a ser responsabilitat de Calldetenes.</p>	41.9156100,2.2936100	441421	4640648		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43773-foto-08037-115-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social				2020-10-07 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		El sector de la Serra que toca a Sant Marc es troba amenaçat pels nous plans d'urbanització que expandeixen el nucli de Calldetenes vers aquesta zona. Cal tenir en compte que es tracta del lloc de creixement per excel·lència de les orquídies.		2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43668	Santa Maria del Camí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-cami	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 CARRERES CANDi , (1980) Catalunya antiga. Capilla heremítica de nostra Senyora del camí a Vilatorta. La Veu de Montserrat. Vol XIII. Vic. P.279 VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XIII		<p>Aquesta església es troba situada sobre una petita elevació del terreny, en el jardí de la Torre de Santa Margarida, a Sant Julià de Vilatorta. Actualment, només resten els fonaments de l'antic edifici. Possiblement es tractava d'una església de planta de creu llatina amb un absis semicircular a llevant i una porta d'accés a l'edifici a ponent. Tipològicament, pertanyia a un edifici amb un transsepte sense absidioles o bé amb una capçalera trevolada, de la qual les dues absidioles tindrien una planta quadrada. L'aparell és format per carreus molt ben tallats, disposats en fileres regulars molt ben ordenades, i amb les cantonades ben definides. Malgrat tot, només resten les bases de les parets, que actualment serveixen de banc de jardí, després de la consolidació que va fer l'arquitecte Josep M. Pericas. Al centre del creuer hi ha un pedró amb una creu que presideix les ruïnes.</p>	08037-3	Entorn rural de Calldetenes. Torre Santa Margarida s/n (08506 Calldetenes)	<p>L'església de Santa Maria del Camí es trobava dins de l'antic terme del castell de Sant Llorenç, al lloc de Riudeperes, al clos de la Torre de Santa Margarida. L'església fou sempre una capella dependent de Sant Martí de Riudeperes, i forma, juntament amb Sant Tomàs, la tercera de les construccions romàniques del municipi. Es tracta d'una església construïda possiblement vers el 1221 pel canonge de Vic, Guillem Gros. Aquesta notícia apareix referenciada al testament de l'ardiaca Berenguer de Subirats, l'any 1240, quan deixa una tercera part de la venda dels seus béns a l'església de Santa Maria del Camí, explicant de pas els seus orígens i fundació. AA.DD (1984:180) Aquesta església no tingué mai la finalitat d'assistir a unes famílies concretes, sinó que servia d'assistència hospitalària als viatgers que passaven davant seu pel camí que menava de Vic a Girona. L'advocació de la capella va anar canviant al llarg dels segles, de manera que la trobem sota més d'un patronatge. L'acta de fundació esmenta com a titular a Santa Maria. El 1367, apareix sota la invocació de Sant Bartomeu del Camí, i a finals del segle XVI de Santa Margarida. VILAMALA (2002:73) Administrativament, la capella va estar sempre vinculada a Sant Martí de Riudeperes, segurament per raons de proximitat. Amb el pas del segles, i per tal de garantir el culte, el rector de Sant Julià de Vilatorta, que era el capellà que atenia l'església, va demanar per tal de mantenir-la, que qui gaudís del benefici de Guillem Gros, hagués de pagar cada any deu sous de servitud destinats al manteniment de la capella. Aquesta disposició va ser acceptada pel bisbe de Vic el 1367. A més a més, l'església es sustentava amb donacions. Vora el segle XVII les rendes procedents de les donacions van començar a decaure, i va comportar l'abandonament de l'edifici, de manera que al segle XVIII ja no s'hi celebrava culte. De fet, el 28 de maig de 1775, quan es demanava permís per aixecar l'església de la Mercè, es va suggerir que la construcció seria més econòmica si el bisbe de Vic autoritzés la demolició de Santa Margarida, ja que es tractava d'una església abandonada i comptava amb un carreuada antiga de molt bona qualitat, i un bon campanar. VILAMALA (2002:74). Es desconeix si va prosperar la demolició, ni si les pedres de la capella van passar a formar part de la de la Mercè, però si és cert que a principis del segle XIX la capella de Santa Maria del Camí ja es trobava enrunada.</p>	41.9298300,2.3116800	442932	4642214		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43668-foto-08037-3-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43668-foto-08037-3-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43668-foto-08037-3-3.jpg	Inexistent	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			92\|85	1754	1.4		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43667	Sant Tomàs de Riudeperes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-tomas-de-riudeperes	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XII-XX	L'edifici ha estat adaptat durant les darreres dècades a la funció que exercia d'escola de discapacitats deixant, per falta de recursos, en un segon pla els elements de caire patrimonial.	<p>El monestir de Sant Tomàs és un conjunt monumental format per una església romànica, ampliada amb un atri i altars laterals i modificada en les absidioles a partir del segle XVI; el convent és centrat en un claustre renaixentista bastit a partir del 1560, quan la canònica es convertí en convent franciscà; i un cos modern annex a l'anterior, construït a partir del 1912 pels pares camils. El conjunt és envoltat per trams de mur, a llevant i ponent, aixecats el 1573. Antigament, l'edifici estava orientat nord-sud, amb les portes d'accés a l'església i al convent encarades al nord. L'espai de migdia eren horts. Actualment, l'orientació ha estat invertida, prenent sentit sud-nord, i l'accés és a migdia. La construcció és sobretot de murs de paredat vist, a excepció d'alguns trams moderns. El conjunt té forma rectangular i es troba dalt d'un petit cingle aterrassat encarat al nord. Al vessant nord, s'aprecia la suma de diversos cossos: a llevant un petit espai enjardinat, després la façana principal de l'església, i adossada a ponent, la façana i portal d'accés al claustre, segueix un cos rectangular sobresortit. En aquest cos s'ha obert un pas cobert amb volta de mig punt. Aquest cos consta de primer, segon i tercer pis. Les obertures són bàsicament petits finestrons, excepte dos finestrals d'arc rebaixat amb una columneta central, i una arqueria (tapiada) de quatre arcs que recauen en cinc columnetes. A l'extrem de ponent d'aquesta façana nord, hi ha un cos exempt fet pels pares camils a partir del 1912; consta de planta baixa, primer i segon pis. A les dues plantes superiors hi ha finestres disposades irregularment (ben diferents a les de les façanes sud i oest, amb grans arcades). La façana de ponent és formada pels cossos afegits pels pares camils, formen un espai organitzat entorn a un pati en forma de U, obert a ponent. Hi ha tres cossos de planta baixa i tres pisos, i obertures distribuïdes irregularment. Destaquen un seguit de finestrals formats per arcades recolzades en capitells amb motius vegetal i columnes. La planta baixa, a migdia, hi ha un tres grans arcades que creen un corredor obert. El cos de migdia d'aquest pati, forma part ja del sector del convent aixecat al segle XVI pels pares franciscans. També hi ha una galeria contínua d'arcades de mig punt recolzades sobre petits pilarets, situada sota la teulada del cos que tanca el pati a migdia. És una galeria cegada amb continuïtat a la resta de façanes. La façana de migdia, la conforma el cos aixecat al segle XVI, antigament era la façana posterior del convent i on hi havia l'accés a les hortes. És un cos rectangular, orientat est-oest, i que comunica directament amb el claustre. És cobert a dues aigües, amb carener paral·lel a la façana. Sobresurten un seguit de contraforts. Consta de planta baixa, primer i segon pis. A la cantonada S-O, hi ha l'escut del bisbe Guillem Caçador. La porta principal és amb llinda monolítica. Altres obertures són quadrangulars, i altres rematades amb un arc de mig punt. Té continuïtat la galeria cegada, en la que s'han obert algunes finestres. A llevant s'adossa la sagristia. Davant del convent hi ha un clos tancat per un mur de poca alçada, en el qual hi destaca un portal d'estil modernista (amb la data 1912). Interiorment destaquem bàsicament, l'església, el claustre, la sagristia, la biblioteca, el refectori, i el rebedor central. L'església és orientada nord-sud, amb l'absis al sud i el portal principal al nord. Està adossada al cantó de llevant del claustre. És cobreta a dues aigües amb carener perpendicular a la façana principal. L'aparell exterior visible és força regular, de carreus petits distribuïts en fileres regulars, i amb un tram superior irregular. S'observa una ampliació de la nau a ponent. Exteriorment s'aprecia la capçalera trapezoïdal, i un petit campanar d'espadanya, del 1914.El portal actual és d'estil renaixentista, als brancals pilastres rebaixades, capitells quadrangulars, un fris degradat llis,</p>	08037-2	Entorn rural de Calldetenes. Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes)	<p>L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord est del terme municipal. L'església es troba dins de la demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i després de Medà. Del 1045 són les donacions més antigues, quan hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop de l'actual edifici i prop d'un gran domini, conegut des del segle XII com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175) El noble Berenguer Amaric i el seu germà, el canonge sagristà de Vic, Ricard, que havien reedificat l'església, demanaren a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic, que consagrés la nova església en honor a sant Tomàs. La va consagrar el 4 de novembre de 1095, i concedí als canonges agustinians que en tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no ser parròquia, i el dret a cementiri i sagrera. Va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. Introduïnt a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 és féu una donació a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, però no es pot assegurar que hi visqués una comunitat organitzada fins al 1086. El 15 de gener de 1095, els germans Berenguer Amalric i Ricard, per assegurar-hi la vida canonical, cediren el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona. AA.DD (1984:175) Foren protectors especials els senyors de Riudeperes, s'hi batejaven i s'hi enterraven. Els primers grans protectors, els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament eren membres del llinatge Riudeperes. També tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, i els Altarriba, aquests darrers van ser els principals benefactors a partir del s. XV, en desaparèixer els Riudeperes. A l'altar major hi havia els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. AA.DD (1984:176-177) En el temps de major vitalitat hi havia tres canonges i un parell de sacerdots beneficiats. Entre el 1095 i el 1100 hi consta un prior anomenat Joan de Lledó. Al llarg del segle XIII i següent, hi trobem només els prepòsits, un o dos canonges. L'església comptà amb diversos beneficis. Una visita pastoral del 1357 esmenta els altars de Sant Tomàs, de Santa Maria i Sant Pau. La comunitat era formada per un prepòsit, un canonge i dos beneficiats. A principis del s. XV, era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna.AA.DD (1984:177) El 1476 es vengueren els béns per restaurar l'església i el monestir, però fou molt superficial. D'inicis del segle XVI fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte. L'any 1502 el prepòsit fou Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, bisbe de Barcelona (1545-1561), i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona (1561-1570). AA.DD (1984:177). Els Caçador transformaren l'antiga canònica en un convent de franciscans; van realitzar diverses obres, que s'iniciaren el 1561. El 1570 es construí la porta gran i el 1573 el mur que tanca l'hort. Durant la guerra del francès (1808-1814), les tropes napoleòniques van ocupar i fer grans destrosses al convent. El 1813, i sota les ordres del pare Masferrer, s'inicià la reconstrucció. L'església s'acabà en pocs mesos, es millorà i es construí el col·legi, les oficines, les cel·les, etc. El 1912 es va construir un modern cos d'edificació, annex al renaixentista, promogut pels pares camils, que el 1901 adquiriren l'edifici convertint-lo en un noviciat i més tard en un seminari de la congregació. AA.DD (1984:178) L'església fou restaurada el 1914 per Miquel Pallàs. Després del 1940, l'absis fou decorat amb unes pintures . El 1970 l'edifici fou venut a una associació benèfica osonenca, que el convertí en una escola de deficients psíquics. Des d'aleshores, s'hi han alçat diversos edificis.</p>	41.9321500,2.3025200	442175	4642478		08037	Calldetenes	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43667-foto-08037-2-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43667-foto-08037-2-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43667-foto-08037-2-3.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Renaixement\|Barroc\|Contemporani\|Modernisme\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Social	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2022-11-02 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		(Continuació descripció) coronat amb un frontó triangular motllurat, i al timpà una petxina esculpida. Sobre una finestra i un petit òcul. Interiorment, s'observen restes de l'església romànica: tota la nau, l'absis i el transsepte. És de planta de creu llatina, d'una nau amb transsepte, ampliada vers ponent, i amb capelles laterals. La nau es cobreix amb una volta de canó i l'absis principal amb volta semiesfèrica. El creuer és cobert amb cúpula ovalada, amb trompes decorades amb motius geomètrics. Les impostes dels arcs també decorats amb motius geomètrics. Les dues absidioles del transsepte foren substituïdes per capelles rectangulars en època gòtica, s'en conserva poca cosa. Els afegits renaixentistes són les capelles laterals, de volta estrellada rematada amb rosetons amb motius heràldics, i el cor. L'accés a l'església es per un portal al frontis principal, l'accés al claustre, per l'absidiola oest. El claustre, aixecat al segle XVI, és de planta quadrangular i dos pisos. L'aparell és de carreus rectangulars ben disposats. Consta d'una gran arqueria formada per cinc arcs de mig punt, recolzats en un basament continu, capitells són trapezoïdals i columnes exemptes. Al segon pis els arcs són més petits, els capitells rectangulars molt prims i recauen sobre pilars. L'interior del claustre es cobreix a la planta baixa amb trams de volta d'aresta i al primer pis amb un embigat de fusta. El terra és de rajola cuita. Al centre del claustre hi ha un coll de pou renaixentista. Els murs interiors hi ha els portals d'accés a les estances, alguns amb llindes monolítiques, un hi ha la data de 1685. Al tram nord-oest hi ha algunes làpides sepulcrals. Al costat de migdia del claustre, un gran portal dóna accés a la sagristia. És una estança de planta rectangular, coberta amb dues grans volta d'aresta quatripartites, amb nervacions amb culs de llàntia, la clau de volta és decorada amb motius heràldics. Destaca un aiguamanil, un vitrall emplomat i la Verge custodiada per àngels. Conserva els antics mobles. El claustre connecta a ponent amb el cos destinat al convent franciscà; destaquen les estances següents: biblioteca, refectori i rebedor central. El rebedor central ubicat al centre de la planta baixa, és de planta quadrangular, i cobert amb volta de creueria decorada amb motius heràldics a les claus. A migdia un portal allindat dóna accés a l'exterior, i al mur nord, un altre, dóna accés a l'interior del convent. D'aquest portal destaca la llinda monolítica decorada amb un arc conopial i motius florals; i a sobre l'escut del bisbe Guillem Caçador. Hi ha dos portals més, a ponent el del refectori, i a llevant el de la biblioteca. La biblioteca és una estança de planta rectangular i un cos annex. És cobert amb volta de creueria quatripartita amb nervadures. La porta d'accés té una llinda monolítica decorada amb un arc conopial, una flor, i la inscripció: ' initium sapientiae timor domini'. També hi ha un rosetó. Conserva les llibreries i una col·lecció de gravats sobre la vida de Sant Camil de Lellis, signats pel gravador N. Sangiogi. El refectori és a ponent del cos del convent, i s'hi accedeix per un portal renaixentista (fitxa 93). És cobert amb trams de volta de creueria amb nervadures amb culs de llàntia, i clau de volta amb motius heràldics. Conserva un púlpit i les antigues taules. A principis del 2007 l'escola que ocupa les instal·lacions del monestir deixarà l'edifici. És previst que durant dos anys l'edifici sigui ocupat de manera esporàdica, però no es tenen plans per més endavant. Per darrera del monestir passava l'antic camí de Calldetenes a Folgueroles. A més de la fitxa general de l'IPA de la Generalitat de Catalunya, del conjunt de Sant Tomàs de Riudeperes també consten les següents fitxes: Menjador núm. 35 ACCN: 22523; Biblioteca núm. 36 ACCN: 22524; Església núm. 37 ACCN: 22525; Claustre núm. 38 ACCN: 22526; Sagristia núm. 39 ACCN: 22527. La informació d'aquestes fitxes ha estat inclosa dins d'aquesta.	92\|94\|95\|96\|98\|105\|85	46	1.2	1781	24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43666	Sant Martí de Riudeperes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-riudeperes	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. GUDIOL RICART J.A. GAYA NUÑO (1948) Escultura i arquitectura románicas. Vol V. Ars Hispaniae. Ed. Plus-Ultra. Madrid. Pàg. 68 JUNYENT E (1975) Catalunya romànica. L'arquitectura del segle XI. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Barcelona. Pàgs 281-282. JUNYENT I SOBIRÀ E (1945-952) Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vic. Separata de la hoja parroquial. Vic. MONTLLÓ I BOLART J (1996) Rectoria de Sant Martí de Riudeperas. Osona. Ed. Pleniluni. Barcelona PLADEVALL A (1955-1957) La Parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufraganea de San Martín de Riudeperes a 'Ausa'. Vol II. Vic. Pàgs. 246-258 REPARAZ RUIZ, G (1982) La plana de Vic. L'entorn 3. Eumo. Vic VILAMALA I SALVANS,, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XII-XVII		<p>L'església de Sant Martí de Riudeperes és un edifici de planta rectangular i una sola nau, capçada amb un sol absis semicircular al cantó de llevant, ornamentat exteriorment amb arcs i bandes llombardes en un ritme de dos arcs entre les lesenes, i sobre les quals es situa una cornisa llisa a manera de barbacana, allí on hauria d'arrencar la coberta de l'absis. Situada al punt central de l'absis, s'obre una finestra doble esqueixada amb dovelles. La llargada primitiva de la nau es distingeix clarament a l'exterior. Cal pensar que l'església fou construïda en dues etapes diferents en període romànic. La nau primitiva manté les mateixes arcuacions i bandes que l'absis. En canvi, l'ampliació posterior feta en un segont moment constructiu del segle XII, les bandes i les arcuacions desapareixen i són substituïdes per una simple cornisa, que originalment fou la barbacana de la teulada. L'aixecament del sostre a segle XVII eliminà aquesta funció de la cornisa, incorporant sobre la porta d'accés un ull de bou. AA.DD (1984:173) L'aparell constructiu és ben diferent. La construcció dels murs més antics és feta a base de carreus irregulars, rejuntats amb morter de calç (sense gaire preocupació per formar fileres ben ordenades de pedra) i la del segle XII presenta un aparell en pedres carreuades, fent filades de mides considerables i sense deixar veure pràcticament el morter. La nau es cobreix exteriorment amb una teulada a dues vessants, igual que l'absis, de tal manera que aquest només és visible exteriorment. Interiorment, la coberta original no es pot apreciar a causa dels enguixats i la decoració afegida posteriorment. La porta d'entrada actual es troba situada en l'ampliació del segle XII, obrint-se al mur de ponent oposat a l'absis. Aquest cos d'edifici formava un atri o pòrtic obert en les seves tres façanes amb arcades bessones, avui desaparegudes. D'aquestes arcades només es conserva l'empremta al mur que devia aixoplugar la portalada. Aquesta portalada actualment és desapareguda, conservant restes i fragments a la porta d'un hort veí. Aquests atris afegits a la portalada de ponent són un fenomen comú a la zona durant el segle XII. Altres exemples són el de Santa Maria de Folgueroles o Santa Maria de Vilalleons. Davant de la porta de l'església hi ha un recinte tancat, que distribueix mitjançant portes l'accés a diferents llocs com el cementiri, l'hort veí, la porta de l'església, l'accés a l'espai que voreja el mur de tramuntana, i l'accés des de l'antiga carretera que passava a tocar de l'edifici, actualment desplaçada uns quants metres. L'accés des del camí es fa passant un petit espai cobert amb un banc a cada banda, que era l'antic comunidor, però que resta separat de l'església. L'edifici romànic fou la base de les ampliacions que es dugueren a terme en època barroca i que consistiren bàsicament en el sobreaixecament de l'alçada de la nau, i en l'afegit de dues capelles laterals a ambdues bandes de l'absis, formant un fals creuer amb la nau ja existent. També s'afegí un campanar de planta quadrangular cobert a quatre aigües amb les teules de ceràmica vidrada. Interiorment, l'església es troba en l'actualitat tota enguixada i la volta de la nau plena de cornises, medallons i nervadures. Destaca l'existència de dos nínxols excavats al mur, a cada costat de la nau, amb un arc escarser, que sembla que es correspondrien amb dos sepulcres actualment desapareguts. A més de la descripció general de l'edifici, cal assenyalar que les diferents fases constructives per les quals ha passat aquest edifici han deixat alguns elements singulars, que mereixen un tractament individualitzat. Tots aquests elements es troben actualment reaprofitats a la porta d'un hort al costat de l'església. És el cas de dos capitells i quatre fragments que per la seva forma podrien ser part d'un tram d'arquivolta. Aquests elements podrien ser part de l'antic pòrtic o atri quadrangular situat a ponent i avui dia desaparegut, que allargava la nau.</p>	08037-1	Entorn rural de Calldetenes Església de Sant Martí de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes)	<p>Sant Martí de Riudeperes fou la primera església del municipi i va donar nom al poble fins el 1962, quan es va substituir pel de Calldetenes. L'església està ubicada al nord-est del terme, al peu de la carretera que va de Calldetenes a Sant Julià. El lloc de Riudeperes apareix citat el 888, quan els esposos Ermenald i Sufícia van vendre unes terres i un hort a Geraduard i la seva muller Segereda, que afrontaven a migdia amb el 'Riodeperas'. Altres documents dels segles X i XI anomenen el lloc com a Rivo Pretrarum, i tot sembla indicar que l'origen etimològic vol indicar un riu de pedres 'Rivo Petrarum' en al·lusió a la riera coneguda actualment com a torrent de Sant Martí. L'església de Sant Martí no apareix documentada fins el 1050, en l'acta de consagració de l'església de Sant Julià de Vilatorta, en la qual el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, es reservava els drets sobre l'església de Sant Martí de Riudeperes que acabava de consagrar. La vinculació amb Sant Julià de Vilatorta es mantingué fins als nostres dies, figurant com a sufragània, malgrat que a vegades apareix documentada com a parròquia. Aquest és el cas del 1086, quan Adrover vengué a Guifré i a la seva esposa Arseu una peça de terra a la parròquia de Sant Martí de Riudeperes, però no apareix com a tal en les llistes de parròquies anteriors al 1154, ni tampoc en les posteriors on, ben al contrari, sempre es deixa constància de la seva condició de sufragània de Sant Julià. Malgrat aquesta dependència, l'església sempre feu les funcions de parròquia, ja que tenia els seus fidels, i aglutinava els habitants de la majoria de les cases que avui són del terme municipal. Una prova d'aquest fet és que a finals del segle XIII es va dotar a l'església d'un pòrtic o comunidor on s'efectuaven les reunions de la universitat de Sant Martí, entenent per universitat al conjunt de la població. En aquest cas, el pòrtic servia perquè es reunissin i prenguessin les decisions que afectaven a la comunitat. Per les primeres èpoques no coneixem els béns i les rendes que tenia Sant Martí ni com es sustentava el culte. La primera donació documentada és del 3 d'agost de 1174, en què Mendònia va llegar una casa a l'església ubicada a la sagrera. VILAMALA J. (2002:64). Efectivament, es tenen notícies de l'existència d'una sagrera al voltant de l'església. A partir del segle XIII, i seguint la tradició del moment, es van fer aportacions a les llànties de Sant Martí. Uns altres benefactors d'aquestes llànties van ser la família Calvaria. L'administració de l'església ja estava força estructurada en aquesta època -segle XIII- amb diverses propietats que administrava un rector, els obres i un procurador. La celebració dels aniversaris se sufragava amb les rendes de les diverses propietats que els fidels havien llegat a Sant Martí VILAMALA J (2002:65) Al segle XIV hi va continuar havent-hi fundacions, i al segle XV va rebre un bosc situat sobre la font Antiga a Santa Eugènia de Berga, a més de conservar diferents cases que tenia a la sagrera. Al segle XVI va rebre les rendes del mas Llobet, que pagava l'hereu del mas Sauleda, i al XVII, les rendes del mas Ponç. A banda d'això, la consueta de Sant Martí indica que l'església rebia censos de diferents masos: La Frontera, l'Aymerich, la Calvaria, el Verdaguer, la Sauleda, el Llió, etc. Els usos i costums de l'església també apareixen a les consuetes; per exemple, el fet que el rector de sant Julià estava obligat a tenir un vicari perquè atengués l'església de Sant Martí. També era l'encarregat dels actes religiosos més importants de l'església i de les diverses processons. VILAMALA J (2002:68) A nivell arquitectònic, l'església sofrí reformes ja en època romànica, possiblement al segle XII, quan es construí la portalada al mur de ponent. Al segle XIII aquesta portalada es protegí amb la construcció d'un atri. Aquesta porta fou desmuntada i els seus elements traslladats per fer l'arc de la porta que baixa fins a l'horta. AA.DD (1984:172)</p>	41.9275000,2.3074800	442582	4641959		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43666-foto-08037-1-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43666-foto-08037-1-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43666-foto-08037-1-3.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Barroc\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		(Continuació història) Als segles XVI i XVII foren afegides dues capelles laterals. Una d'elles fou advocada al Roser i aixecada el 1573. També correspon a aquest moment la construcció de la coberta i el campanar de torre. Al segle XVII, concretament a l'any 1654, es tenen notícies de saqueig de l´església pels exèrcits francesos durant la Guerra dels segadors: ' molt soldats del mateix exèrcit espatllaren las portes de l'església de San Martín de Riudeperes, sufragània de Sant Julià de Vilatorta, las caxas y moltas personas particulars. Y pochs dias després espatlalren les fonts baptismals, lo sacrari y un armari y robaren las robas dels altars y de las dalt ditas caixas; y lo blat y demés grans que habyan portat moltas personas particulars' VILAMALA (2002: 138) Actualment segueix tenint culte com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta i es celebra missa cada diumenge.	92\|94\|96\|85	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43752	Salze del mas la Sauleda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/salze-del-mas-la-sauleda	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>		Ha estat objecte de particulars atencions durant les darreres dècades per part dels seus propietaris.	<p>Salze de grans dimensions que hi ha a tocar del torrent de la Sauleda, al costat del mas del mateix nom. Es tracta de la varietat coneguda com a Salze tortuós (Salix matsudana). Es tracta d'una varietat de la família de les salicàcies originaria del N-E d'Àsia. La seva característica principal són les seves branques i fulles retorçades, que es propaga a base d'esqueixos i estaques. Necessita sòls humits i pocs compactes, i degut a aquest fet, és característic moltes vegades d'entorns de ribera. Viu perfectament en terrenys periòdicament inundats. Tolera malament l'ombra i resisteix les temperatures baixes.</p>	08037-94	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Cal pensar que fou la presència d'una concentració d'arbres d'aquesta varietat, la que donà nom a la casa propera, que seria coneguda com el mas de la Sauleda. Actualment, és un dels pocs exemplars d'aquesta varietat que es conserven a tocar del torrent de la Sauleda, prop de la casa. Aquest exemplar és sens dubte el més gran i important, i ha estat objecte de particulars esforços de conservació per part dels propietaris del mas de la Sauleda durant els darrers trenta anys.</p>	41.9181400,2.3077900	442599	4640919		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43752-foto-08037-94-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43752-foto-08037-94-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Social				2021-05-26 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique				2151	5.2		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43748	Sagrera de Sant Martí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrera-de-sant-marti	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. GUDIOL RICART, J.A. GAYA NUÑO (1948) Escultura i arquitectura románicas. Vol V. Ars Hispaniae. Ed. Plus-Ultra. Madrid. Pàg. 68 JUNYENT E (1975) Catalunya romànica. L'arquitectura del segle XI. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Barcelona. Pàgs 281-282. JUNYENT I SOBIRÀ E (1945-952) Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vic. Separata de la hoja parroquial. Vic. MONTLLÓ I BOLART J (1996) Rectoria de Sant Martí de Riudeperas. Osona. Ed. Pleniluni. Barcelona PLADEVALL A (1955-1957) La Parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufraganea de San Martín de Riudeperes a 'Ausa'. Vol II. Vic. Pàgs. 246-258 REPARAZ RUIZ, G (1982) La plana de Vic. L'entorn 3. Eumo. Vic VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XII-XIV	Es desconeix si realment existeixen restes d'aquest assentament humà, però cal pensar que existeixen.	<p>L'existència del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba el 1031, introduïa una protecció eclesiàstica per les terres entorn de les esglésies consagrades, que solia ser d'unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. Aquest fet fou aprofitat pels pagesos locals, per aprofitar i construir les seves cases i sitges de gra, aprofitant la protecció sagrada que aquesta llei els oferia. Es tenen abundants referències documentals que als voltants de l'església de Sant Martí existí un assentament humà, almenys des del segle XII, format per carrers i cases, que perdurà fins al segle XIV. Actualment, no queda cap constància de restes pertanyents a aquest antic assentament humà, però cal considerar que es tracta d'un àrea susceptible de troballes arqueològiques relacionades amb estructures d'hàbitat.</p>	08037-90	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Es té constància documental de l'existència d'un grup important d'habitatges als voltants de l'església de Sant Martí de Riudeperes fins a la crisi del segle XIV. Així, el 3 d'agost de 1174 Medonia va donar una casa de la sagrera a l'església de Sant Martí. Aquesta afrontava amb un carrer i tres cases més. En documents similars, els habitatges afronten també amb carrers i altres cases, la qual cosa demostra una certa estructura organitzada entorn a carrers, i una densitat d'habitatges considerable. A finals del segle XIII tornem a localitzar compres i vendes de cases a dita sagrera. Entre els establiments -propietaris o senyors directes- destaquen els Calvaria, els Alta-Riba i els diferents rectors de l'església. D'entre els emfiteutes sobresurt la figura d'un tal Genovés, o bé la dels habitants del mas El Noguer i Ferrer de la Vila, que van adquirir diverses cases entre el 1299 i el 1303. De tota manera, a partir del 1354 les transaccions van disminuir en gran manera. El fet de que la sagrera quedés abandonada i despoblada, en contraposició a Sant Julià de Vilatorta, que va tenir continuïtat en el poblament, pot ser degut a qüestions com un major accés a l'aigua, o una estructura social més sòlida en aquesta darrera. Entre el 1380 i el 1430 va arribar la crisi definitiva, responsable de que la sagrera quedés deshabitada i només sobrevisquessin els masos més importants.</p>	41.9275900,2.3074400	442579	4641969		08037	Calldetenes	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43748-foto-08037-90-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43748-foto-08037-90-3.jpg	Inexistent	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			85	1754	1.4		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43734	Roure del camí del mas Ponç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-cami-del-mas-ponc	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>			<p>Roure de grans proporcions ubicat a tocar del marge esquerre del camí del mas Ponç, just passat el mas. Es tracta d'un roure que pertany a la varietat de roure martinenc (Quercus humilis) , propi de la Plana de Vic. El nom genèric 'Humilis' vol dir humil. Aquesta espècie pertany a la família de les fagàcies. El roure martinenc és originari d'Àsia Menor i la meitat sud d'Europa, i creix espontàniament des del nord de França fins a Creta. A la península ibèrica creix espontàniament a les zones relativament poc àrides de Catalunya, Aragó, País Basc i zones properes. Físicament, són arbres caducifolis de creixement lent, que poden arribar a viure 500 i 600 anys. Pot arribar als 12 metres d'alçada, que segurament és el cas del del camí del mas Ponç. La capçada té forma de cúpula densa. El tronc és sinuós. L'escorça vella és de color marró grisenc i està formada per petites escames rugoses. Les fulles són simples i estan en disposició esparsa, i sovint persisteixen seques a l'arbre durant tot l'hivern. L'anvers de les fulles del roure són d'un verd lluent i sense pèls. El limbe de les fulles fa de 4 a 12 cm i presenta lòbuls profunds amb el marge dentat. A la tardor les fulles es tornen primer groguenques i finalment adquireixen un color marró vermellós. Les flors són unisexuals, petites i molt simples. En un mateix arbre hi ha flors dels dos sexes. Les femenines són piloses i de color verd grisenc, tenen 3-4 estils rosats i fan uns 3 mm de llarg, essent solitàries o trobant-se en grups poc nombrosos. La floració es produeix d'abril a maig. El fruit és una núcula que s'anomena gla. Les glans tenen una forma més o menys ovoide, són amargants i estan recobertes a la base per una mena de caputxó dur i escamós que s'anomena cúpula. La cúpula és més o menys pilosa. Les glans maduren d'octubre a novembre. El roure es propaga per llavors. Les glans són un bon aliment pel bestiar i l'escorça conté tanins útils per adobar pells. La seva fusta és dura, densa i molt resistent a l'aigua, d'aquí que s'hagi tractat d'un arbre molt apreciat per la fusteria i com a llenya, i s'hagin talat grans extensions. El roure martinenc resisteix el fred intens i l'aridesa de l'estiu.</p>	08037-76	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>La presència d'aquest exemplar i de la propera roureda del mas Ponç i del proper bosc entre el Llió i l'Aymerich, fa pensar en l'existència d'una extensa àrea boscosa existent en aquest sector S-O del terme de Calldetenes, que hauria estat eliminada progressivament per l'aprofitament de la llenya, per la construcció i per l'ampliació contínua de camps de conreu. Arribats al segle XXI, la presència d'àrees de roure és testimonial, així com aquest exemplar, que ha estat conservat per la voluntat dels habitants del mas Ponç a causa del seu gran tamany.</p>	41.9167200,2.2979500	441782	4640768		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Ornamental				2021-05-26 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique				2151	5.2		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43747	Restes de fortificació de l'antic Casal d'Altarriba	https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-fortificacio-de-lantic-casal-daltarriba	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. (1976) Els castells catalans. Vol IV p. 1036-1047. Ed. Dalmau. Barcelona. CARRERAS CANDI F (1892) Lo castell de Bellpuig i la casa d'Altarriba. Barcelona CARRERAS CANDI F (1893) 2Llorenç d'Altarriba i lo cassal de Vich de 1475' a Efemérides historicas de Catalunya. Barcelona.</p>	XII-XIII	Caldria potser un esforç per la consolidació de les restes prevenint una possible degradació	<p>El casal d'Alta-Riba es troba situat vers el cantó de llevant del terme municipal de Calldetenes, al costat esquerre del torrent de Sant Martí, i a 500 m. de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes. Les restes de fortificació pertanyen a una antiga muralla situada al cantó de tramuntana, entre el casal i el torrent. Es tracta d'un mur de 30 m de llarg, paral·lel al riu, i una altra ala de llevant, de 6 m. de llarg. El primer, fa de mur de contenció de terres salvant un desnivell de cinc metres, i presenta el parament exterior totalment ocult per la vegetació d'esbarzers. L'aparell de dit mur és perceptible des del l'interior del casal, i s'observa una renglera d'espitlleres separades regularment cada dos metres. A l'angle nord s'endevina una antiga torre de planta quadrangular amb el mur que es prolonga fins la masoveria. La paret de llevant manté un parament net, i també poden apreciar-se espitlleres. Tots dos murs tenen un gruix de 1,2 m, amb dos metres d'alçada a la part interior i cinc o sis a l'exterior, i han estat construïts amb carreuons ben travats. La domus fou destruïda durant la Guerra de Successió i reedificada al segle XIX. En l'actualitat el casal torna a ser habitat.</p>	08037-89	Entorn rural de Calldetenes Casa d'Altariba s/n (08506 Calldetenes)	<p>Aquesta domus o casa forta es trobava situada dins de l'antic terme del castell de Sant Llorenç, i posteriorment al de Medà. Era situada al marge esquerre de l'antic riu de Peres o torrent de Sant Martí. Fou el lloc de residència de la família Alta-Riba i de les que la succeïren genealògicament. La família Alta-Riba es documenta a partir del 1175, quan apareix el primer personatge amb el nom de la família: Vermei d'alta-Riba. L'any 1198 són els germans Berenguer d'Alta-Riba i Guillem de Medà els que són documentats. AA.DD (1984:182) Aquesta família deriva segurament dels castlans de Medà, que tenien el castell a través dels Gurb-Queralt i els bisbes de Vic, que n'eren els senyors eminents. Documentalment, es troba ben localitzada la participació d'un dels membres de la família, Bernat Guillem d'Alta-Riba, en la Guerra Civil Catalana (1462-1472), com a cabdill realista a la Plana de Vic. També ho ha estat un altre membre de la família: Llorenç d'Alta-Riba. AA.DD (1984:182) La família Alta-Riba es convertí en una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del segle XV, quan desaparegueren els Riudeperes. AA.DD (1984:177). A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se en dit monestir els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Alta-Riba. AA.DD (1984:176) .També hi ha a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Alta-Riba. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un arcosoli del claustre renaixentista entorn al 1916. El llinatge Alta-Riba s'entroncà amb el de la casa Clariana l'any 1578 i amb la família Sentmenat el 1754. AA.DD (1984:182) Aquell any van contraure matrimoni Maria Josepa de Clariana-Seva i de Muntaner i Joan Antoni I de Sentmenat i de Boixadors. Maria Josepa era comtessa de Múnter i senyora d'Alta-Riba. La gran quantitat de títols que aportaven els convertia en l'èlit de la noblesa del Principat. La casa forta o Domus, fou enderrocada durant la guerra de Successió, i va ser reedificada al final del segle XIX. Els darrers propietaris foren la família Luque, que a la dècada del 1950 van vendre la propietat a la família Barniol.</p>	41.9268200,2.3125800	443004	4641880		08037	Calldetenes	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43747-foto-08037-89-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43747-foto-08037-89-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43747-foto-08037-89-3.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Estructural	BCIN	National Monument Record	Defensa	2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			94\|85	1754	1.4	1771	24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43762	Refugis de la Guerra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugis-de-la-guerra	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XX	De forma ocasional es realitzen campanyes de voluntaris d'estiu que contribueixen a la neteja de l'entorn i dels túnels. La darrera campanya que es va realitzar va anar acompanyada de la col·locació d'unes baranes al voltant, de fusta, per tal de protegir l'element del perill de caiguda. Malgrat tot, aquestes baranes protectores es troben actualment trencades, i l'entorn de les boques cobert novament per esbarzers i vegetació. En aquest sentit, calen mesures continuades d'actuació per tal d'evitar que la vegetació faci desaparèixer la constatació de la seva existència.	<p>Conjunt format per dues entrades de túnel excavades al terra, al marge dret del camí que des de just abans d'arribar al mas la Sauleda, trenca a l'esquerra, i al cap de pocs metres novament a l'esquerra, travessant tots els plans de la Sauleda en direcció a llevant vers la Quintana. La boca dels refugis es troba just al gir que fa el camí a l'esquerra, al marge dret de dit camí. Es tracta de dos refugis subterranis antiaeris. Malgrat la constatació de que es tracta de dos refugis que s'extenen en el terrenys molt més del que es veu a simple vista, com a element pròpiament dit, el que realment s'aprecia és l'inici dels dos túnels d'entrada i baixada als refugis, i és d'aquesta part de la qual s'ha pogut fer la descripció. Es tracta de dos túnels de similars característiques. Tots dos tenen la boca orientada al camí, en sentit nord, i es troben excavats al terra descendent de forma inclinada en sentit sud. Els marges del túnel es troben protegits per una paret de maó rectangular molt estret, que reforcen els laterals. L'inici de la baixa es fa mitjançant uns graons d'escala que baixen inclinats, fets també en maó, que configuren un fort pendent cap al terra. Coincidint amb el final dels graons, a dos metres de distància del començament de la boca, la part superior del túnel es protegeix amb una volta de canó molt estreta feta també amb maó, que coincideix amb el començament del marge de camp superior. Aquesta volta es reforça amb una arcada també de maó, situada uns centímetres més avall, que permet la inclinació superior de la volta. L'amplada total del túnel és de 60 cm. Als quatre metres de distància de la boca, el túnel gira fent un angle recte a la dreta, en sentit ponent.</p>	08037-104	Entorn rural de Calldetenes. (08506 Calldetenes)	<p>L'existència d'aquests refugis es troba lligada a la presència de tropes republicanes al terme de Calldetenes durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Durant aquest període, el mas Sala d'Heures del veí municipi de Santa Eugènia de Berga, fou confiscat per acollir tropes republicanes. De forma paral·lela, el casal anomenat Torre de Santa Margarita, al terme de Calldetenes, fou també confiscat com allotjament dels comandaments de les tropes. Els plans que quedaven al mig, com foren el pla de la Quintana i el Pla de la Sauleda, es convertiren en camp d'aviació, nom amb el qual encara es recorden aquests plans, per alguns dels habitants de Calldetenes. La presència d'aquests refugis s'explica per l'existència del camp d'aviació, ja que es tractava dels refugis antiaeris disposats per a la tropa i comandaments en cas d'atac. Malgrat tot, la població de Calldetenes relaciona aquests refugis no com a tals, sinó com a túnels que comunicaven els casals de la Torre Santa Margarita amb Sala d'Heures, de tal manera que existeix la creença popular que existeix tot un túnel soterrat que comunica ambdues cases. Malgrat que no s'ha pogut determinar la forma i la llargada final del refugi, possiblement només s'estengui uns metres més enllà, finalitzant en una cambra més ampla. No es té constància que fossin utilitzats, i un cop passat el conflicte bèl·lic, a partir del 1939, quedaren abandonats fins al moment actual.</p>	41.9171300,2.3088800	442689	4640806	1937	08037	Calldetenes	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43762-foto-08037-104-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43762-foto-08037-104-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		Malgrat la constància de que el túnel continuava no s'ha cregut prudent seguir-lo, no tenint constància del seu final.	98	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43681	Pou de la Rectoria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-rectoria	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XIX		<p>Element urbà de caràcter ornamental format per un seguit de quatre grans lloses de pedra quadrangulars disposades de forma vertical, conformant un buit central, també quadrangular que configura l'estructura d'un pou. Es tracta de lloses de pedra sorrenca de Folgueroles, d'una alçada de 60 cm, una amplada de 110 cm i un gruix de 15 cm. Sobre aquesta estructura bàsica, envoltant el perímetre superior del pou, es recolzen quatre fragments de lloses rectangulars, de 10 cm d'alçada, que sobresurten exteriorment de l'estructura del pou. Sobre aquesta estructura de pedra es recolza un coronament format per una estructura de ferro que es remata a la part superior en forma d'arc conopial. L'alçada d'aquest element és de 156 cm. Sobre aquesta estructura queden restes del que devia haver estat l'antiga corriola que permetia l'extracció d'aigua.</p>	08037-23	Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Informació oral facilitada pels veïns de Calldetenes, va permetre saber que aquest antic pou havia estat ubicat als horts de l'antiga rectoria de l'església de Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes. Es tractava d'uns horts conreats pel rector de la parròquia, que ocupaven l'espai contigu a la capçalera de l'església i part de la zona ocupada per l'actual casal d'avis de la plaça vella, prop dels safareigs públics. Aquest pou, llavors en funcionament, era utilitzat sovint pels veïns del poble, tant per regar com per consum humà. Quan els horts van desaparèixer i es va construir l'actual edifici, a mitjans del segle XX, l'estructura del pou fou desmuntada i guardada. Quan es van construir els actuals jardins de la plaça Onze de setembre, un cop ja fet el nou ajuntament, es va optar per reconstruir-lo com a element ornamental.</p>	41.9246500,2.2848300	440701	4641658		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43681-foto-08037-23-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43681-foto-08037-23-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			98	51	2.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43713	Portal del mas el Llió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-mas-el-llio	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVII	El portal es troba en bon estat de conservació, però la casa es troba molt degradada i abandonada. Els propietaris actuals tenen intenció d'iniciar la seva restauració el proper any.	<p>Portal ubicat al primer pis de la façana de migdia, a la masia anomenada el Llió. Es tracta d'un portal que permet l'accés des de l'interior de la casa a un terrat cobert situat a l'alçada del primer pis, que s'adossa en sentit perpendicular a la casa, a l'extrem S-O, prolongant la façana de ponent. Aquest portal, d'una gran qualitat constructiva i artística, es caracteritza per tenir uns brancals on s'alternen carreus rectangulars i quadrangulars molt ben tallats. El remat superior es realitza amb una llinda monolítica sobre la qual s'ubica un guardapols esglaonat que sobresurt uns centímetres a l'exterior. Els elements decoratius s'ubiquen a la llinda superior, on s'ha esculpit un arc conopial esglaonat, que es degrada vers l'interior. Aquest degradat es prolonga al vessant interior dels carreus que conformen els brancals. Al triangle interior de l'arc, a l'àrea de la llinda, s'ha esculpit una flor, extraordinàriament detallada.</p>	08037-55	Entorn rural de Calldetenes. Mas el Llió s/n (08506 Calldetenes)	<p>Les primeres dades del Llió reculen fins a finals del segle XII. En aquests moments es té constància a Vic de l'existència d'un canonge anomenat Ramon de Lió, nomenat cap de les notaries de la vila i la parròquia de Vic. Tot i no poder assegurar-ho, és possible que tingués alguna relació amb la casa del Llió de Calldetenes. Del mas no tenim notícies fins finals del segle següent, quan el 1290, Guillem de Llió, comprava terres a Bartomeu de Verdaguer. El 1347 Pere Guillem de Llió es casava amb la pubilla del mas Sauleda de Vall. Cent anys després, el 1449, Joan Torrent, apotecari de Barcelona, va vendre les seves possessions del mas Creedéu als Llió. Per aquesta època la família ja havia incorporat el mas Miró a les seves possessions. (VILAMALA, 2002:105) Al segle XIX era propietat de la família Vilar. L'actual família propietària, malgrat haver canviat el cognom diverses vegades, són descendents d'aquesta línia. Arquitectònicament, el mas del Llió compta amb un cos central de la casa -en sentit E-O- podia haver estat aixecat al llarg del segle XVI, o almenys així ho indica la presència d'arcs conopials a les llindes i a la façana principal de la casa. Cal pensar que posteriorment, segurament a finals del segle XVII, la casa patí un seguit d'ampliacions, construint-se el cos adossat al nord, i el terrat de la façana de migdia. És per aquest motiu que la tipologia dels arcs conopials degradats és similar en un altre indret.</p>	41.9164700,2.3001100	441961	4640739		08037	Calldetenes	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43713-foto-08037-55-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43713-foto-08037-55-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43713-foto-08037-55-3.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Estructural				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		Al mas de l'Aymerich, als portals interiors de distribució, dins la sala principal de la casa, podem trobar una decoració molt similar a base de llindes monolítiques decorades amb arcs conopials de similars característiques, encara que menys treballats, i que també compten amb una flor esculpida a l'interior de l'arc. La tipologia de la flor és però molt similar, tot i que guarda algunes diferències amb la del mas Aymerich. Cal pensar que potser es tractava del mateix artista.	119\|94	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43688	Portal del carrer Sant Tomàs núm. 5	https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-sant-tomas-num-5	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVIII		<p>Portal i llinda de l'accés principal a la casa situada al carrer de Sant Tomàs núm. 5 del nucli antic de Calldetenes. Es tracta d'un portal situat al centre de la façana principal encarada a migdia, formant part de la línia de façanes que conforma el carrer Sant Tomàs. Es tracta d'un portal arquitravat format per una llinda monolítica que es recolza sobre dos brancals formats per carreus quadrangulars i rectangulars que s'aprecien per sobre de l'arrebossat de la paret. Al centre de la llinda es pot llegir la següent inscripció: ' 1731' , que segurament configura l'any de l'acabament de la casa. Aquest portal s'emmarca en una casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa, primer pis sota teulada, format aquest darrer per una eixida protegida per una barana metàl·lica. Es tracta d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular arrebossat i pintat de color blanc.</p>	08037-30	Nucli urbà de Calldetenes. C/Sant Tomàs núm .5 (08506 Calldetenes)	<p>L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Per les notícies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. L'urbanització i constitució d'aquests carrers es correspon al segle XVII i sobre tot al segle XVIII. La data del 1731 es correspon segurament a la data d'acabament de la casa, i és l'única que es conserva en aquest carrer, permetent datar-la amb seguretat.</p>	41.9259400,2.2842000	440650	4641801	1731	08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43688-foto-08037-30-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43688-foto-08037-30-3.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Estructural				2020-09-16 00:00:00	Raquel valdenebro Manrique		Aquesta casa, juntament amb la veïna del núm. 7, són sens dubte les dues cases més antigues que resten dempeus del carrer Sant Tomàs, i que conformen una tipologia de casa ja desapareguda en aquest carrer, amb la presència d'eixides a nivell del pis sota teulada. Aquesta llinda és la única que es conserva datada en aquest carrer, i que permet datar-lo amb seguretat.	94	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43767	Portal del carrer Gran núm. 48	https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-gran-num-48	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVIII	Caldria tenir en compte la protecció i conservació d'aquesta llinda de cara a futures reformes i remodelacions de la casa. Actualment la casa es troba abandonada i al portal s'observen mostres d'erosió de la pedra bastant accentuades.	<p>Portal i llinda de la casa del núm. 48 del carrer Gran, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un portal arquitravat situat en la façana que d'aquest edifici dóna al carrer Gran i s'orienta al nord. El portal es cobreix amb una llinda monolítica que duu gravada la següent inscripció: 'Pere Guardia me fet, 1798', configurant-se com una de les més antigues del poble. Aquesta llinda es recolza sobre uns brancals formats per carreus de diferent mida, que sobresurten sobre l'arrebossat general de la façana. Aquest portal s'emmarca com a portal principal d'una casa entre mitjeres, la façana de la qual s'alinia amb la resta de façanes que configuren el carrer Gran de Calldetenes. Es tracta d'una casa de planta baixa i primer pis, aixecada en mur de mamposteria irregular, arrebossada i pintada en clor blanc, amb alguns fragments d'aquest arrebossat molt deteriorats.</p>	08037-109	Nucli urbà de Calldetenes Carrer gran nú, 48 (08506 Calldetenes)	<p>L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer Gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça, la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Si bé el carrer Gran es trobava ja plenament consolidat al segle XVII, bona part de les seves edificacions pertanyen al segle XVIII, especialment les corresponents als extrems del carrer, la qual cosa indica el seu creixement durant aquest període. Cal pensar que la data gravada al portal principal de la casa, 1798, podria tractar-se de la data fundacional de la casa, i el nom de Pere J. Guàrdia, seria el nom del propietari en aquells moments. Segurament, la casa patí reformes estructurals importants, especialment a l'alçada del primer pis amb l'obertura de la finestra actual, producte d'alguna reforma, segurament a mitjans del segle XX.</p>	41.9255400,2.2814600	440423	4641759	1798	08037	Calldetenes	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43767-foto-08037-109-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43767-foto-08037-109-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43767-foto-08037-109-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Estructural				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			98\|119\|94	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43788	Portal del carrer Gran núm. 40	https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-gran-num-40	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVIII		<p>Portal i llinda de la casa del núm. 40 del carrer Gran, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un portal arquitravat situat en la façana que d'aquest edifici dóna al carrer Gran i s'orienta al nord. El portal es cobreix amb una llinda monolítica que duu gravada la següent data: '1786', configurant-se com una de les més antigues del poble. Aquesta llinda es recolza sobre uns brancals formats per carreus de diferent mida, que sobresurten sobre l'arrebossat general de la façana. Aquest portal s'emmarca com a portal principal d'una casa entre mitgeres, la façana de la qual s'alinea amb la resta de façanes que configuren el carrer Gran de Calldetenes. Es tracta d'una casa de planta baixa, primer i segon pis, aixecada en mur de mamposteria irregular, arrebossada i pintada en clor rosa, on sobresurten els carreus i llinda del portal, i les finestres del primer i segon pis i la planta baixa.</p>	08037-130	Nucli urbà de Calldetenes. Carrer Gran núm. 40 (08506 Calldetenes)	<p>L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer Gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça, la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Si bé el carrer Gran es trobava ja plenament consolidat al segle XVII, bona part de les seves edificacions pertanyen al segle XVIII, especialment les corresponents als extrems del carrer, la qual cosa indica el seu creixement durant aquest període. Cal pensar que la data gravada al portal principal de la casa, 1786, podria tractar-se de la data fundacional de la casa. Al primer pis la casa compta amb una finestra coronada per una llinda amb la data de 1788, i el nom del propietari ' Casadarris'. Al tractar-se d'una data dos anys posterior a la del portal, es podria pensar que es tracta de la data d'aixecament del primer pis, i que la casa hauria tingut un procés constructiu de quatre o cinc anys. Sembla que inicialment ja comptà amb un primer i segon pis.</p>	41.9256100,2.2817400	440446	4641766	1786	08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43788-foto-08037-130-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43788-foto-08037-130-3.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Estructural				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			94	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43750	Portal del carrer Gran núm. 37	https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-gran-num-37	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVII		<p>Portal i llinda de la casa del núm. 37 del carrer Gran, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un portal arquitravat situat en la façana que d'aquest edifici dóna al carrer Gran i s'orienta a migdia. El portal es cobreix amb una llinda monolítica que duu gravada la data de '1696', configurant-se com una de les més antigues del poble. Aquesta llinda es recolza sobre uns brancals formats per carreus de diferent mida, que sobresurten sobre l'arrebossat general de la façana. Aquest portal s'emmarca dins d'un edifici de nova planta que ha estat aixecat en un solar ocupat per algunes de les antigues cases del carrer Gran de Calldetenes. El portal fou conservat i inserit en l'edifici de nova planta.</p>	08037-92	Nucli urbà de Calldetenes C/Gran num. 37 (08506 Calldetenes)	<p>Cal pensar que la data del 1696 pot ser considerada com a data fundacional de la casa. En aquest cas, ens trobaríem davant d'un dels portals i llindes més antigues del nucli urbà de Calldetenes. Cal pensar que l'aixecament d'aquesta casa en aquest indret respon a l'impuls urbanitzador del nucli de Calldetenes al segle XVII, seguint la línia del camí que des de Vic menava a Girona per Sant Julià de Vilatorta. L'edifici on s'enclava el portal ha estat reconstruït totalment de nou, deixant el portal com a testimoni de l'antiga casa.</p>	41.9257400,2.2814700	440424	4641781		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43750-foto-08037-92-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43750-foto-08037-92-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Estructural				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		Al llistat de normes subsidiàries de l'Ajuntament de Calldetenes aquest portal figurava amb el nom de: Llinda i portal del carrer Gran núm.1	94	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43675	Portal del carrer Gran núm. 32	https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-gran-num-32	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVIII	La llinda es troba molt deteriorada, corrent el perill de perdre l'inscripció.	<p>Llinda monolítica que cobreix el portal principal d'accés de la casa del carrer Gran núm. 32 de Calldetenes. Es tracta d'una llinda esculpida en pedra sorrenca de Folgueroles on es pot llegir la següent inscripció: ' ALABAT SIA LO SAGRAT COR DE JESUS. 17??. ALABAT SIA LO SAGRAT COR DE MARIA'. Enmig de les dues inscripcions s'aprecia una data del segle XVIII, però que no es pot precisar degut a que els darrers dos números no es poden llegir. Aquesta llinda presideix l'entrada a un edifici entre mitgeres que conforma la façana encarada al nord del carrer Gran, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primer pis i segon pis, aixecat sobre el que hauria estat un pis sota teulada. Les finestres del primer pis també semblen originals i són fetes amb llindes monolítiques. Aquestes dues obertures, juntament amb el portal, s'emmarquen amb brancals fets amb carreus de pedra ben escairats.</p>	08037-17	Nucli urbà de Calldetenes Carrer Gran núm. 32 (08506 Calldetenes)	<p>L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Per les notícies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. L'urbanització i constitució d'aquests carrers es correspon al segle XVII i sobre tot al segle XVIII, moment en el qual s'escau cronològicament la casa i la llinda. Arquitectònicament, es tracta d'un edifici molt semblant a la veïna casa del carrer Gran nº 18, que possiblement és del mateix moment.</p>	41.9254600,2.2823700	440498	4641749		08037	Calldetenes	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43675-foto-08037-17-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43675-foto-08037-17-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43675-foto-08037-17-3.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Estructural				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			119\|94	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43677	Portal del carrer França núm. 9	https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-franca-num-9	<p>AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVIII		<p>Element arquitectònic constituït per la llinda i el portal de qual forma part, i que constitueixen l'obertura principal d'accés a la casa del carrer França número 9, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un portal format per carreus quadrangulars que constitueixen els brancals, sobre els quals es recolza una llinda monolítica de pedra. En aquesta llinda es troba esculpida la següent inscripció i data: 'Josepo Vardaguer, 1790', que segurament fa referència al nom del propietari de la casa en moment de la seva constitució a finals del segle XVIII. La casa en la qual s'encabeix aquesta llinda i aquest portal és la típica casa del carrer França, basada en una construcció de planta rectangular, entre mitgeres, de planta baixa, primer i segon pis, amb la façana arrebossada i pintada, i amb obertures al primer pis formades per finestres emmarcades amb carreus de pedra.</p>	08037-19	Nucli urbà de Calldetenes Carrer França núm. 9 (08506 Calldetenes)	<p>Cal pensar que el 1790 que s'indica a la llinda pot ser considerat com l'any de finalització de la casa. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Per les notícies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. L'urbanització i constitució d'aquests carrers es correspon al segle XVII i sobre tot al segle XVIII, moment en el qual s'escau cronològicament la casa i la llinda. Les modificacions posteriors d'eixamplaments dels portals i cases i les noves edificacions han fet desaparèixer el rastre antic dels edificis.</p>	41.9266200,2.2835000	440593	4641877	1790	08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43677-foto-08037-19-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43677-foto-08037-19-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Estructural				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			94	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43676	Portal del carrer França núm. 8	https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-franca-num-8	<p>AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVIII		<p>Element arquitectònic constituït per la llinda i el portal de qual forma part, i que constitueixen l'obertura principal d'accés a la casa del carrer França número 8, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un portal format per carreus quadrangulars que constitueixen els brancals, sobre els quals es recolza una llinda monolítica de pedra. En aquesta llinda es troba esculpida la següent inscripció i data: ' any 1788, Joan Paradeu i Santjaume', que segurament fa referència al nom del propietari de la casa en moment de la seva constitució a finals del segle XVIII. La casa en la qual s'encabeix aquesta llinda i aquest portal és la típica casa del carrer França, basada en una construcció de planta rectangular, entre mitgeres, de planta baixa i primer pis, amb la façana arrebossada i pintada, i amb obertures al primer pis formades per finestres emmarcades amb carreus de pedra.</p>	08037-18	Nucli urbà de Calldetenes Carrer França núm. 8 (08506 Calldetenes)	<p>Cal pensar que el 1788 que s'indica a la llinda pot ser considerat com l'any de finalització de la casa. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Per les notícies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. L'urbanització i constitució d'aquests carrers es correspon al segle XVII i sobre tot al segle XVIII, moment en el qual s'escau cronològicament la casa i la llinda. Les modificacions posteriors d'eixamplaments dels portals i cases i les noves edificacions han fet desaparèixer el rastre antic dels edificis.</p>	41.9263200,2.2838100	440618	4641844	1788	08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43676-foto-08037-18-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43676-foto-08037-18-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Estructural				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			94	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43787	Portal del carrer França núm. 11	https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-franca-num-11	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVII-XVIII	Caldria protegir aquest element de futures actuacions i reformes de la casa, que semblen imminents.	<p>Portal arquitravat que permet l'entrada a l'edifici del carrer França núm. 11, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un portal presidit per una llinda monolítica de grans proporcions, sense cap data ni inscripció gravada. Aquesta llinda es recolza sobre els dos carreus superiors que configuren l'inici dels brancals. Es tracta de dos carreus quadrangulars amb l'intradós rebaixat a la part inferior, formant un portal. Aquests carreus recauen al mateix temps en tot un seguit de carreus de diferents mides, que acaben de delimitar els brancals laterals del portal. Aquest portal es situa a l'extrem dret de la façana d'un edifici entre mitgeres, orientat al sud-oest, seguint la línia de façanes que configura el carrer França. Es tracta d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular. La manca d'arrebossat exterior -que sens dubte algun dia tingué- permet observar el parament, revelant l'existència d'un arc de sardinell fet en totxana, que s'ubica just sobre el portal descrit anteriorment, i que permet distribuir millor el pes de l'edifici, alliberant la llinda superior del portal de les pressions de la façana. Al cantó esquerre de dita façana, a tocar d'aquest portal, s'observa la presència d'una obertura formada per un portal modern de grans dimensions, que ocupa bona part de la resta de la planta baixa, i que permet l'accés actual a la vivenda. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primer pis i pis sota teulada. Al primer pis, destaca la presència de dues finestres quadrangulars, reforçades amb carreus ben escairats, i amb llindes monolítiques; també compten amb ampits motllurats molt degradats. El pis sota teulada és aixecat en tàpia.</p>	08037-129	Nucli urbà de Calldetenes Carrer França núm. 11 (08506 Calldetenes)	<p>Per les dates conservades a les llindes de pedra, cal pensar que l'origen del carrer s'ha de situar a la segona meitat del segle XVIII. El nucli urbà de Calldetenes té els seus orígens a partir del segle XVI, a la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes . Entre ambdós camins va sorgir una plaça, la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. La ubicació del carrer França, fa pensar que podria tractar-se d'un carrer nascut com a raval, a partir de la construcció de l'església parroquial, d'aquí que les dates siguin de la segona meitat del segle XVIII, mentre que les del carrer Gran i Plaça Vella tenen algunes d'un segle anterior. Malgrat tot, forma part de la primitiva xarxa urbana del nucli de Calldetenes, juntament amb el de Sant Tomàs, Gran i Plaça Vella. El 1888 el nucli urbà comptava amb quatre carrers: Gran o Major, de França, de Sant Tomàs i del Serrat. El creixement urbanístic de la segona meitat del segle XX el va fer créixer en sentit nord-oest, prolongant-lo fins al carrer Pirineu, amb un aspecte totalment diferent, que contrasta amb la línia de façanes tradicional del tram originari.</p>	41.9266900,2.2834500	440589	4641885		08037	Calldetenes	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43787-foto-08037-129-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43787-foto-08037-129-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43787-foto-08037-129-3.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Estructural				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		Malgrat que el portal no duu inscripcions o dates gravades, es tracta de l'únic portal d'aquesta tipologia localitzat a Calldetenes.	119\|94	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43790	Portal de la casa de can Granota	https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-la-casa-de-can-granota	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. </p> <p>VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVIII	Aquesta casa sembla que actualment no es troba habitada, quedant enmig d'un espai objecte de futures urbanitzacions. Caldria doncs preservar aquest element en cas de modificació o enderroc de la casa.	<p>Llinda i portal que permet l'accés a l'edifici conegut com can Granota. Es tracta d'un portal arquitravat situat en la façana orientada al nord-oest de l'edifici presidit per una llinda monolítica de pedra sorrenca de Folgueroles, on es pot apreciar la següent inscripció: 'AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA. JACME VERGES. ANY 1744'. Aquesta llinda recau sobre un seguit de carreus de diferents mides que conformen els brancals del portal. Aquest portal s'emmarca a la planta baixa d'un edifici aixecat en mur de paredat irregular, format per planta baixa, primer pis i pis sota coberta. Es troba parcialment exempt, ja que al cantó de ponent se li adossa una altra casa anomenada Can Ral.</p>	08037-132	Nucli urbà de Calldetenes. Carrer Girona s/n (08506 Calldetenes)	<p>L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça, la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Cal pensar que aquesta casa es trobava fins fa poques dècades a les afores del nucli urbà de Calldetenes, a alguns metres de distància de l'inici del carrer Gran. El fet de trobar-se aliniada amb una altra casa veïna anomenada Cal Ral, en el que podia ser un primer embrió de façanes carrer, podria indicar que la seva situació era propera al pas de l'antic camí de Vic a Sant Julià de Vilatorta, que donava origen al carrer Gran. La data del 1744 podria ser considerada la data fundacional de la casa, i Jaume Vergés el nom del propietari, la qual cosa indicaria que es tracta d'una casa tan antiga com les del carrer Gran. Inicialment, cal pensar que la casa tingué només planta baixa i primer pis, a l'igual que la casa veïna. </p>	41.9247800,2.2856700	440771	4641671	1744	08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43790-foto-08037-132-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43790-foto-08037-132-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43790-foto-08037-132-3.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Estructural			Inexistent	2022-01-26 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		Podria ser que can Granota i can Ral en un principi fos una única casa, atès que a can Ral hi havia o s'intuïa un arc que donava a can Granota. I a can Granota, també hi havia un armariet que podria donar a can Ral.	119\|94	47	1.3	2484	24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43751	Portal d'accés al refectori de Sant Tomàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-dacces-al-refectori-de-sant-tomas	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO, M (1927) Memoria histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apostol. Madrid. PLADEVALL, A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS,J. (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVI		<p>Portal obert al mur de ponent del rebedor central del monestir de Sant Tomàs, que permet la comunicació i l'accés al refectori. Es tracta d'un portal de grans dimensions obert amb un arc de mig punt, amb la pedra vista, ressaltant sobre els murs emblanquinats. Es troba format per un arc de mig punt format per carreus, que configuren l'arcada. Aquesta es recolza sobre dos capitells motllurats llisos, que es recolzen sobre dos brancals monolítics, que alhora es recolzen sobre dues bases llises. Com a element decoratiu singular, que li ofereix el seu aspecte renaixentista, l'arcada s'emmarca en un cos quadrangular que li fa de mural, i que es corona a la part superior per una ala motllurada amb força voladís. Sobre la part central de l'ala s'ubica una llosa rectangular on es troba esculpit l'escut del bisbe Guillem Caçador. Es tracta d'un escut ogival coronat per una mitra de bisbe, de la qual penja un mantell a banda i banda. El camper de l'escut té com a càrregues una flor de vuit fulles emmarcada en un rectangle, amb dues flors quatrilobulades al centre del cap i una al centre de la punta.</p>	08037-93	Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes)	<p>L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord del terme municipal. L'església es troba erigida dins de la històrica demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i desprès de Medà. Les donacions més antigues donen testimoni que des de l'any 1045 com a mínim hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop d'un gran domini, que des del segle XII es coneixia com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175) Aquesta església es trobava a prop d'on es troba l'actual edifici, i dels del 1086 els seus clergues vivien en forma de comunitat canonical. Amb aquests antecedents, el noble Berenguer Amaric, germà del canonge sagristà de Vic, Ricard, van demanar a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic, que consagrés la nova església que s'havia edificat en honor a Sant Tomàs. Aquest canonge era un personatge influent dintre de la canònica vigatana, integrant del grup que el 1080 intentà reformar la canònica. Amb consentiment dels canonges de Vic, i del prior de Sant Tomàs, l'arquebisbe va consagrar l'església i va concedir als canonges agustinians que hi tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no era una parròquia, i el dret de tenir cementiri i una sagrera. El bisbe va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. D'aquesta manera es va introduir a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 una nova donació és feta a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, bé que encara no es pot assegurar que hi visquessin en una comunitat organitzada. Fins el 1086 no es té constància de que aquesta comunitat existia. Sembla, doncs, possible que Berenguer Amalric i el seu germà Ricard varen establir una comunitat canonical pels mateixos anys en què hom volia dur a terme la reforma de la canònica catedralícia de Vic. Segurament, a causa de la no acceptació de la vida regular a Vic, els dos germans, el 15 de gener de 1095, per tal d'assegurar la continuïtat de la vida canonical a l'església de Sant Tomàs, varen cedir el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona, la comtat de Besalú. AA.DD (1984:175) Poc després de feta aquesta donació, es devia acabar la construcció de la nova església de Sant Tomàs, reedificada des dels seus fonaments i a expenses de Berenguer Amalric i el seu germà Ricard, en honor de Sant Tomàs, prop del Riudeperes. La consagració de l'església tingué lloc el 4 de novembre del 1095. AA.DD (1984:176) El monestir de Sant Tomàs tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, i dels del segle XIV foren els seus únics feligresos. Els primers grans protectors foren els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament membres del llinatge dels Riudeperes, que li feren nombroses donacions fins a principis del segle XII a Osona i a Artés. La família Riudeperes, a més del casal o residència prop de Sant Tomàs, tenia diverses cases o graners a la seva sagrera, segons consta a la documentació familiar. Aquesta família es traslladà al Vallès, i s'extingí als vols del 1390. A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església, es feren servir per a l'ampliació de la cisterna i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un arcosoli del claustre renaixentista entorn al 1916. La tomba dels Altarriba és del segle XIV i consta de tres peces, dues amb l'escut i una altra amb una creu dins d'un cercle. La família Altarriba es convertí en una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del segle XV, quan desaparegueren els Riudeperes. AA.DD (1984:177)</p>	41.9322800,2.3024400	442168	4642493		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43751-foto-08037-93-1.jpg	Inexistent	Renaixement	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		(Continuació història) La prepositura de Sant Tomàs comptà en el temps de major vitalitat amb tres canonges i un parell de sacerdots beneficiats. Als documents que se situen entre el 1095 i el 1100 indiquen l'existència d'un prior anomenat Joan de Lledó. Al llarg del segle XIII i següent, hi trobem només els prepòsits, un o dos canonges. L'església comptà amb diversos beneficis creats als diferents altars. Una visita pastoral del 1357 fa esment dels altars de Sant Tomàs, de Santa Maria i Sant Pau. La comunitat era formada llavors per un prepòsit, un canonge i dos beneficiats. AA.DD (1984:177) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: ' aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com AltarRiba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna' AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort. Durant la guerra del francès (1808-1814), les tropes napoleòniques van ocupar el convent de manera reiterada, i el van destruir en la seva major part. Abans d'acabar el conflicte, el 1813, i sota les ordres del pare Masferrer, del convent de Sant Salvi, es van començar les obres de reconstrucció del monestir. L'església va quedar acabada en pocs mesos i va ser millorada i es va construir el col·legi, les oficines, les cel·les, etc. L'any 1912 es va construir un modern cos d'edificació, annex al renaixentista. Els promotors foren els pares camils, que el 1901 adquiriren l'edifici convertint-lo en un noviciat i més tard en un seminari de la congregació. AA.DD (1984:178) L'església fou restaurada el 1914 pel mestre d'obres Miquel Pallàs. Aixecant alçats a la part romànica. D'ell són els dibuixos de la planta i l'alçat de l'església romànica que coneixem. Després del 1940 i dels abusos que hi van cometre els refugiats que hi estaven confinats, l'absis fou decorat amb unes pintures. El 1970 l'edifici fou venut pels pares camils i adquirit per una associació benèfica osonenca, que el convertí en una escola de deficients psíquics de la comarca. Des d'aleshores a l'entorn el monestir s'hi han alçat diversos edificis, però el conjunt monumental no s'ha vist alterat.	95	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43706	Pont del Molí del Nadal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-del-nadal	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVII-XX	Actualment, es troba tan cobert pel fullam que s'ha anat abocant, que la seva presència passa pràcticament inadvertida, ja que es troba gairebé tapat, i és intransitable. Caldria, doncs, una petita neteja de la vegetació de sobre i de l'entorn, per fer-lo un altre cop transitable.	<p>Petit pontarró que permetia salvar el desnivell i el petit congost que en aquest indret crea el torrent de Sant Martí, passant d'una banda a l'altra. Sens dubte es tractava d'un pontarró utilitzat pels propietaris de l'antic molí del Nadal, ja que es troba aixecat a tocar del que antigament era aquest edifici, pràcticament salvant l'espai del torrent que era utilitzat com a bassa del molí. Es tracta d'un petit pont aixecat a base de carreus de pedra disposats de forma irregular, units amb argamassa. Es troba format per una sola arcada, creant a sobre un camí, que permet el pas entre una banda i altra del torrent. No s'observen baranes de protecció als costats, per la qual cosa segurament es tractava d'un pontarró sense gaire ús. Actualment, s'hi ha anat abocant fullam dels camps de la vora, i la vegetació de l'entorn ha anat creixent, per la qual cosa resta totalment amagat, i no es poden apreciar amb detall les seves característiques.</p>	08037-41	Entorn rural de Calldetenes	<p>Cal pensar que es tracta d'un element lligat a la presència del veí molí del Nadal, aixecat possiblement a instàncies dels propietaris del molí per facilitar el pas de persones i cavalleries. El pont s'escau sobre el tram del torrent que feia les funcions de bassa. Es tractava d'una bassa de grans proporcions, o millor dit, s'embassava el torrent i es reconduïa cap al carcabà del qual actualment no en queda res. Aquest molí es trobava sota el domini de la família Altarriba, que a finals del segle XIX encara el conservava entre les seves propietats. L'habitatge es troba molt modificat i és difícil trobar-hi restes de l'antic molí. Cal pensar que quan el molí quedà abandonat durant les primeres dècades del segle XX, també s'abandonà el pas del pont.</p>	41.9271200,2.3089400	442703	4641915		08037	Calldetenes	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43706-foto-08037-41-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43706-foto-08037-41-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43706-foto-08037-41-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Sense ús				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			98\|94	49	1.5		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43689	Pont del Molí d'Altarriba	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-daltarriba	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XIX		<p>Obra civil que permet el creuament de la riera de Sant Julià, des de l'antic camí que menava a Sant Julià de Vilatorta, i permetia el pas al Casal d'Altarriba i al seu molí. Es tracta d'una construcció aixecada en pedra, d'uns sis metres d'amplada, on es combinen trams amb carreus disposats de forma ben escairada, que reforcen arcades i obertures amb trams de carreuat disposat irregularment. Tot el parament s'ha unificat amb morter. Es tracta d'un pont format per una sola arcada de mig punt, reforçada amb carreus rectangulars ben disposats, que arriba a banda i banda del torrent. A banda i banda de l'arcada, el pont es perllonga amb dos pilars i un carcanyol, que enllacen el camí, i permeten el trànsit per sobre del pont. La part superior del pont es troba protegida per una barana de pedra, que resulta de la perllongació del carcanyol i l'arcada central, i que s'alça uns 50 cm protegint el pas per sobre del pont.</p>	08037-31	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Es tracta d'una obra aixecada pels antics propietaris del mas Altarriba durant la dècada del 1940, quan s'eixamplà el camí que conduïa al mas, i que possiblement substitueix a alguna altra passarel·la o pontarró anterior.</p>	41.9272900,2.3131200	443049	4641931		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43689-foto-08037-31-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43689-foto-08037-31-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			98	49	1.5		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43660	Plaça Vella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-vella-0	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes REPARAZ RUIZ, G (1982) La plana de Vic. L'entorn 3. Eumo. Vic VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVII-XXI		<p>Un dels llocs més emblemàtics del nucli antic de Calldetenes és la Plaça Vella. Fins a la construcció i trasllat de l'ajuntament al nou edifici de la plaça 11 de setembre, la plaça Vella era el lloc on s'aglutinaven els edificis civils i religiosos, i on es duia a terme el mercat i els principals esdeveniments de la vida pública. L'existència d'aquesta plaça resulta de l'eixamplament del carrer de Sant Tomàs, a la confluència del carrer Gran. L'enderroc d'alguns edificis i la remodelació de l'espai ha donat com a resultat una plaça de planta irregular amb cinc costats, i ha estat convertida en una illa peatonal, amb bancs i un nucli enjardinat. En aquest nucli s'ubica el monument commemoratiu a la vellesa ofert per l'Ajuntament al poble. A nivell arquitectònic destaquen els edificis de l'església parroquial de la Mercè, i la casa del núm.8 coneguda com Cal Parareda.</p>	08037-8	Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Els orígens de la plaça es remunten possiblement a principis del segle XVII, quan el nucli urbà de Calldetenes començà a agafar consistència demogràfica. L'espai de la plaça ha patit diverses transformacions al llarg de la història. Al començament era un espai petit, delimitat per les cases del carrer de Sant Tomàs, per l'antic ajuntament, i per l'església parroquial i les cases de la plaça. La primera font del poble es va instal·lar al mig de la plaça Vella, com a lloc central del nucli urbà. La plaça, com a lloc neuràlgic, ha allotjat l'església, l'ajuntament, les escoles, el consultori mèdic, el mercat, i la gran majoria de serveis de què ha disposat el poble. A finals de la dècada del 1970 es va remodelar l'espai per millorar-ne l'entorn i donar-li les característiques que presenta actualment. La primera gran obra que va afavorir el creixement de la plaça va ser l'enderroc de l'ajuntament vell el 1977. Aquest enderroc va engrandir considerablement l'espai. El segon gran enderroc va ser de Ca la Munda el 1994 i la construcció de jardins amb bancs, que han convertit la plaça en un espai públic i peatonal.</p>	41.9258500,2.2838200	440619	4641791		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43660-foto-08037-8-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43660-foto-08037-8-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43660-foto-08037-8-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Social				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			98\|94	46	1.2		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43725	Pla de la Sauleda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-sauleda	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>			<p>Superfície agrícola planera ubicada al nord, i especialment al N-E del mas anomenat actualment la Sauleda, entre aquest mas i l'antic camí ral que menava de Vic a Sant Julià de Vilatorta. Es tracta, sens dubte, de la planura que tradicionalment ha configurat l'àrea d'explotació agrícola del mas la Sauleda. Actualment, aquesta àrea continua essent un espai conreat, plantat bàsicament de blat de moro, on s'alternen espais conreats i petites illes boscoses ocupades per roures i pins. El seu valor com a zona d'interès és bàsicament paisatgístic, en contrast amb la veïna C-25 i el proper nucli habitat de Sant Julià de Vilatorta.</p>	08037-67	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Segurament es tracta de l'àrea que històricament ha format part de les propietats del mas de la Sauleda.</p>	41.9181900,2.3091700	442714	4640924		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43725-foto-08037-67-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43725-foto-08037-67-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Productiu				2020-10-07 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique				2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43726	Pla de la Quintana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-quintana	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>		Les amenaces que planen sobre aquest espai estan relacionades amb la proliferació de plans urbanístics i d'aprofitament del sòl industrial	<p>Plana formada per camps de conreu existents entre el Casal de d'Altarriba i el mas de la Quintana, que pertany al municipi de Sant Julià de Vilatorta, al cantó Sud-est del terme municipal de Calldetenes. Es tracta d'una superfície ocupada bàsicament pel conreu del blat de moro i farratges. Es troba delimitat pel camí que des de la casa de la Quintana mena a la casa nova de la Sauleda, i que era l'antic camí ral de Vic a Girona, des d'allà amb el camí que des de la casa nova de la Sauleda mena a Sant Martí de Riudeperes, i des d'allà pel Torrent de Sant Martí fins al Casal d'Altarriba. El seu valor natural és bàsicament paisatgístic, ja que forma part de les planes que des de la C-25 fins a les primeres urbanitzacions de Sant Julià de Vilatorta, conserven encara l'aspecte de paisatge rural format per camps de conreu oberts al llarg dels segles. Com a element perturbador cal remarcar la presència d'un polígon industrial existent al sud-est dels plans, ja en terme de Sant Julià de Vilatorta.</p>	08037-68	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)		41.9231900,2.3132200	443054	4641476		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43726-foto-08037-68-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43726-foto-08037-68-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Productiu				2020-10-07 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique				2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43732	Pi de sant Martí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-sant-marti	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XX		<p>Malgrat que aquest espècimen apareix al catàleg de patrimoni de l'Ajuntament de Calldetenes com a Pi de Sant Martí, es tracta en realitat d'un Cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Es troba ubicat al N-E de l'església de Sant Martí de Riudeperes, a tocar de l'església, al marge de la carretera BV 5202. Es tracta d'un arbre de la família de les pinàcies, originari del sud i l'oest de l'Himàlaia, on viu entre els 1000 i els 2800 metres. El seu nom deriva del grec kedros i fa referència al seu aroma. Deodara deriva del sànscrit, i significa arbre dels déus. Es tracta d'un arbre perennifoli i resinós de creixement ràpid i capçada cònica i ampla, amb l'extrem superior inclinat a partir de certa edat. Pot arribar a superar els 40 m d'alçada. El tronc acostuma a ser recte i les branques, a mesura que envelleixen, tendeixen a inclinar-se cap avall i a fer-se horitzontals. L'escorça és llisa i grisa de jove. Quan l'arbre envelleix s'esquerda en escames irregulars i s'enfosqueix. Les fulles són aciculars, flexibles, de color verd platejat i llargues. Les flors són unisexuals i en un mateix arbre n'hi ha de masculines i femenines. Les femenines es troben reunides en cons de color verd que recorden una pinya en miniatura i les masculines són de cons allargats de color groguenc quan són madurs. Floreixen a la tardor. Les llavors tenen forma triangular, són comestibles i presenten una gran ala. Es troben dins de pinyes erectes i ovoides que es desfan quan són madures, entre el segon hivern i la segona primavera de la seva existència. L'arbre es propaga per llavors, i artificialment per empelts. La seva fusta és molt duradora i desprèn un aroma agradable. Viu en indrets de sòl profund i humit. Suporta bé el fred.</p>	08037-74	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Aquesta espècie va ser introduïda a Europa com a arbre ornamental a principis del segle XX. Una fotografia existent de l'any 1923 de l'església de Sant Martí mostra com aquest arbre no hi era, encara, al lloc que ocupa actualment. Cal pensar, doncs, que fou plantat amb posterioritat a aquesta data. AA.DD (1995: 36)</p>	41.9276100,2.3076200	442594	4641971		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43732-foto-08037-74-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43732-foto-08037-74-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Ornamental				2021-05-26 00:00:00	Raquel valdenebro Manrique				2151	5.2		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43784	Orquídies del gènere spiranthes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-spiranthes	<p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p>		Com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc.	<p>Aquest gènere d'orquídies es localitzava als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la aestivalis, caracteritzada per la seva forma d'espiral. També es coneix amb el nom d'espirant estival.</p>	08037-126	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) Serra de Sant Marc	<p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.</p>	41.9144000,2.2974100	441735	4640511		08037	Calldetenes	Difícil	Dolent		Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Social				2021-05-26 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique				2151	5.2		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43783	Orquídies del gènere serapia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-serapia	<p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p>		Com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc.	<p>Aquest gènere d'orquídies es localitzava als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la lingua, que també es coneix amb el nom de llengües de gall. Actualment fa anys que no se la localitza, i és possible que hagi desaparegut. Fa anys que no es localitzen exemplars i se la dona per extingida en aquesta localitat. Es tracta d'un gènere amb les fulles estretes i caniculades. Les bràctees són de mateix color que els sèpals i amb nervis foscos. Es tracta de sèpals allargats, laceolats i lleugerament asimètrics. El label és sense espoló i recobert de pilositats.</p>	08037-125	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) Serra de Sant Marc	<p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut. El nom de seràpia li ve del deu egipci serapis, deu de la fertilitat, relacionat amb les orgies. Dioscórides, va referir-se a aquestes orquídies amb aquest nom possiblement per constituir un potent afrodisíac</p>	41.9147500,2.2973600	441731	4640550		08037	Calldetenes	Sense accés	Dolent		Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Social				2021-05-26 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique				2151	5.2		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43782	Orquídies del gènere platanthera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-platanthera	<p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p>		Com a altres varietats d'orquídies, es va veure afectada per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc.	<p>Aquest gènere d'orquídies es localitzava als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la bifolia. Actualment fa anys que no se la localitza, i és possible que hagi desaparegut. També es coneix amb el nom d'orquídia plantatera bifòlia. Fa anys que no es localitzen exemplars i se la dona per extingida en aquesta localitat. Es tracta de plantes amb costums nocturns, que comencen a desplegar els seus atractius a partir de la posta de sol, escampant un atractiu olor pels insectes pol·linitzadors. A més el blanc de les flors és visible sota una mínima resplendor d'estrelles, i més en nits de lluna plena, atraient papallones nocturnes. Aquests insectes estan proveïts d'una trompa molt llarga per poder arribar al fons de l'esperó de la flor, d'on poden extreure el nèctar recompensatori. La bifolia és una planta alta, i sempre sobresurt l'espiga per sobre dels matolls i herbes de l'entorn. A vegades pot arribar fins als 60 cm. El nom de bifolia li ve per les dues grans fulles que surten de la base de la tija i que mesuren fins i tot 20 cm de llargada. Les fulles són de forma ovalada, amb vores llises i de color verd clar. A més d'aquestes fulles basals, en tenen d'altres al llarg de la tija, però més petites. L'espiga és molt llarga i amb poca densitat de flors, que estan molt separades. Les flors d'ambdues espècies tenen la mateixa forma: destaca el llarg esperó que arriba a assolir els 4 cm i està corbat indistintament amunt o avall. Els tres sèpals sempre estan molt oberts. Els dos pètals laterals no són tan blancs com el central, presentant un blanc verdós igual que el label. El label és llarg, senzill, sense divisions, llis i caigut.</p>	08037-124	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) Serra de Sant Marc	<p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut. El nom de Platanthera es refereix a la forma plana de les anteres, i prové del grec platys.</p>	41.9183700,2.2932200	441391	4640955		08037	Calldetenes	Sense accés	Dolent		Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Social				2021-05-26 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique				2151	5.2		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43776	Orquídies del gènere orphys	https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-orphys	<p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p>		Aquest gènere és cada cop més difícil de trobar, ja que com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc.	<p>Aquest gènere d'orquídies encara es localitza als pendents del serrat de Sant Marc. També es coneix amb el nom d'orquídia abellera, per la seva forma d'insecte. Les flors d'orphys posseeixen un label molt desenvolupat i molt diferenciat de la resta dels pètals i sèpals, diferint no sols la mida i els colors sinó també perquè és molt gruixut i recobert de pèls. Mai no tenen esperó, però sempre hi trobarem al centre una superfície desproveïda de pèl, d'aspecte brillant com si fos metal·lizat, anomenat mirallet. La zona i el color d'aquesta zona són les dues característiques més variables de les orphys entre individus de la mateixa espècie. Els labels imiten l'esquena de les femelles dels insectes que les pol·linitzen. Algunes varietats també imiten la textura i l'acabat brillant de les ales, i inclús les olors. Les felles dels insectes atrauen els seus mascles mitjançant uns compostos d'extraordinària complexitat anomenats feronomes. Aquestes substàncies són diferents en cada animal, a fi d'atraure només els mascles. Així doncs, els perfums de les orphys sovint s'assemblen als feronomes dels insectes que les polinitzen. Recents investigacions semblen confirmar que cada espècie d'orphys es troba especialitzada en un tipus d'insecte que la pol·linitza. És possible que aquesta fidelitat dels insectes eviti les hibridacions. Compta amb una varietat formada per dotze espècies, que són les següents: lupercalis, sphegodes, passionis, litigosa, arañosa, scolopax, apífera, lutea, insectifera,aymoninï, catalaunica, i speculum. Totes elles són encara localitzables.</p>	08037-118	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes). Serrat de Sant Marc	<p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.</p>	41.9169200,2.2937400	441433	4640793		08037	Calldetenes	Difícil	Dolent		Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Social				2021-05-26 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique				2151	5.2		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43781	Orquídies del gènere orchis	https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-orchis	<p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p>		Com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc.	<p>Aquest gènere d'orquídies encara es localitza als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb sis espècies: la coriophora, la fragans, la morio, la simia, la ustulata, i la antropophorum. Algunes d'aquestes espècies encara es localitzen, però d'altres com la simia i la ustulata fa anys que no s'han pogut detectar en aquesta localitat. Les flors de totes les espècies del gènere orchis tenen en comú que els seus tres sèpals, a vegades conjuntament amb els dos pètals laterals, tenen tendència a formar un casc més o menys tancat, com una cúpula per sobre d'una columna. Aquest detall es pot observar bé en totes les espècies. El label es destaca dels altres pètals per la forma, la mida i els colors. Pot ser sencer, o sigui, d'una sola peça, o bé lobulat, amb incisions que delimiten diverses àrees. Sempre posseeixen un apèndix posterior anomenat esperó. La flor aprofita la visita dels insectes per a enganxar-los els paquets de pol·len al cap, quan introdueixen la seva trompa a l'esperó per a xuclar el nèctar. En el cas de la orchis però, l'insecte no trobarà nèctar, ja que la flor, encara que tingui l'esperó, el té buit. Les orchis així, aconsegueixen enganyar a l'insecte sense cap recompensa a canvi. La varietat de coriophora té la particularitat de desprendre una olor desagradable, similar a la de les xinxes, amb la qual atrau a aquests insectes. Es tracta d'una planta petita, de 15 a 20 cm amb fulles estretes de color verd tirant a grisós que envolten la tija. La varietat anomenada moria té aquest nom per ser de color morat, variant la tonalitat fins al blanquinós. La varietat simia té aquest nom perquè recorda un petit simi de llargues cames i braços enganxats a una branca d'arbre. Mesura entre 20 i 40 cm. L'espiga és curta, i les flors molt atapeïdes. La flor un cop oberta, té tonalitats roses. La varietat ustulata, que vol dir cremada, fa referència al color de les flors, les quals quan es troben tancades, tenen colors granotosos molt foscos, com si fossin cremats. La planta mesura entre 15 i 20 cm, i les fulles són de color verd molt fosc. L'espiga és formada per moltes i petites flors molt atapeïdes.</p>	08037-123	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) Serra de Sant Marc	<p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.</p>	41.9165100,2.2932900	441395	4640748		08037	Calldetenes	Difícil	Dolent		Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Social				2021-05-26 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique				2151	5.2		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43777	Orquídies del gènere listera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-listera	<p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p>		Com a altres varietats d'orquídies, aquesta es va veure afectada per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc. Actualment es troba estingida.	<p>Aquest gènere d'orquídies es localitzava als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la ovata. Actualment fa anys que no se la localitza, i és possible que hagi desaparegut. També es coneix amb el nom d'orquídia listera ovada. Des de fa uns anys que no s'han pogut veure exemplars, per la qual cosa se la dóna per extingida.</p>	08037-119	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes). Serrat de Sant Marc	<p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.</p>	41.9179200,2.2921700	441304	4640905		08037	Calldetenes	Sense accés	Dolent		Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Social				2021-05-26 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique				2151	5.2		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43780	Orquídies del gènere dactylorhiza	https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-dactylorhiza	<p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p>		Com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc.	<p>Aquest gènere d'orquídies es localitzava als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la maculata. Actualment fa anys que no se la localitza, i és possible que hagi desaparegut. També es coneix amb el nom d'Orquídia tacada. Fa anys que no es localitzen exemplars i se la dona per extingida en aquesta localitat.</p>	08037-122	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) Serra de Sant Marc	<p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.</p>	41.9181400,2.2905200	441167	4640931		08037	Calldetenes	Sense accés	Dolent		Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Social				2021-05-26 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique				2151	5.2		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43779	Orquídies del gènere cephalantera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-cephalantera	<p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p>		Com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc.	<p>Aquest gènere d'orquídies es localitzava als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la longifolia. Actualment fa anys que no se la localitza, i és possible que hagi desaparegut. També és coneguda amb el nom de curraià. Fa anys que no es localitzen exemplars i se la dona per extingida en aquesta localitat. Aquesta planta es reconeixia bé per les llargues i molt estretes fulles lanceolades, les quals poden sobrepassar es 20 cm de llargada. Les fulles es repeteixen a cada cantó de la tija dins del mateix plànol vertical. Com és habitual en les orquídies, aquesta distribució és alternada, o sigui a l'alçada d'on surt una fulla a l'esquerra, no n'hi ha cap a la dreta, perquè surt més amunt i més avall. Aquesta distribució s'anomena dística. L'alçada de les plantes varia entre 15 i 40 cm. L'espiga és molt variable, ja que hem vist plantes amb només una o dues flors, i d'altres amb 20, encara que el més normal és entre 6 i 8. Les bràctees de les flors inferiors poden ser més llargues que les mateixes flors i s'assemblen a les fulles, però es van escurçant a mesura que troben posicions més elevades.</p>	08037-121	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) Serra de Sant Marc	<p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.</p>	41.9175500,2.2900900	441131	4640866		08037	Calldetenes	Sense accés	Dolent		Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Social				2021-05-26 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique				2151	5.2		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43778	Orquídies del gènere anacamptis	https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies-del-genere-anacamptis	<p>DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.</p>		Com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc.	<p>Aquest gènere d'orquídies encara es localitza als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la pyramidalis, que es caracteritza per la forma piramidal de la flor. També és coneguda amb el nom de Flor caputxina.</p>	08037-120	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes). Serra de Sant Marc	<p>Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats i en els pendents, a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als Serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.</p>	41.9174800,2.2904500	441161	4640858		08037	Calldetenes	Difícil	Regular		Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Social				2021-05-26 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique				2151	5.2		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43659	Nucli antic de Calldetenes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-calldetenes	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes PLADEVALL, A (1955-1957) La Parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufraganea de San Martín de Riudeperes a 'Ausa'. Vol II. Vic. Pàgs. 246-258 REPARAZ RUIZ, G (1982) La plana de Vic. L'entorn 3. Eumo. Vic VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVII-XVIII	La manca d'una llei clara de protecció de façanes i edificis ha fet que aquestes darreres dècades s'hagin enderrocat alguns edificis significatius, sent substituïts per construccions que no tenen res a veure amb l'aspecte tradicional de les construccions històriques.	<p>Actualment es tracta de la concentració de població més important del municipi, destacant per sobre de la resta del territori, ocupat per masies disseminades. El nucli urbà de Calldetenes, presenta actualment una forma arrodonida, i ha crescut de forma exorbitant al llarg de les darreres dècades al voltant del que fou el seu nucli originari, que és el que podem considerar com a nucli antic. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes . Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Actualment, el nucli antic es concentra entorn al carrer Gran, la plaça Vella, el carrer de França i el de Sant Tomàs, i s'alça entorn a l'església de la Mercè, i la cruïlla de la carretera de Vic a Sant Julià i Folgueroles. El fet de ser un nucli creat a partir del segle XVI fa que el poble no tingui elements tan antics com altres pobles de la comarca, però sí que manté una certa continuïtat d'estil, segurament per tractar-se de cases aixecades en un moment molt semblant, malgrat les modificacions que han patit posteriorment. El tipus de construcció que hi predomina és molt similar a tot el conjunt, tractant-se de cases de planta baixa i un o dos pisos amb teulades a dues aigües. Els edificis solen estar exempts de decoració. Les excepcions són la casa de Cal Vinyets, la casa Vergés, i la casa de can Titet (avui El Cruixent). Moltes de les cases d'aquest entorn duen llindes gravades amb dates que oscil·len entre el 1690 i el segle XVIII. A partir d'aquest nucli inicial, a principis del segle XX van anar creixent els carrers del Cementiri, de Santa Eugènia i de Vilatorta. A partir de la dècada del 1960 es va començar a construir a la zona del barri Nou. Els darrers anys el nucli s'ha expandit en direcció nord-est, on s'ha format el barri de cases unifamiliars anomenat el camí del Sau, el serrat del Carles i les Adoberies.</p>	08037-7	Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>El topònim de Calldetenes s'adoptà a partir del 1965, i substituí a l'antic terme de Sant Martí de Riudeperes. Si analitzem la documentació, el primer cop que trobem escrit Calldetenes és el 1329, però en realitat, 'Call de Tenes', és un nom reminiscència d'una antiga vil·la romana anomenada de Tenes o de Tendas, que hauria pogut perviure en la memòria. Les referències a Tenes, les tenim documentades des de l'any 935, quan els esposos Gontard i Alòdia van fer donació de cinc camps al lloc anomenat Tenes, al comptat d'Osona. Cinc anys més tard, el 940, Morgada i el seus fills, van vendre una peça de terra situada al comtat d'Osona, a la vil·la Tenes. (JUNYENT, 1980-1996:162). Com es pot comprovar, la pervivència del mot Tenes persisteix al llarg dels segles, la qual cosa només s'explica per una tradició oral. El 1232, en un altre document de venda, apareix el topònim Atennis. (GINEBRA. 1998:2171) Els topònims Tenes, Atennes, Calldetenes, Cap de Calldetenes, van apareixent regularment en la documentació. Call significa camí o corriol; per tant Calldetenes seria el camí que aniria a Tenes, i Tenes serien les terres de l'antiga vil·la romana, el topònim del qual encara es recordava al segle X. Si s'accepta la veracitat d'aquest indici, tot sembla indicar que el nom del poble ve del camí que portava a la vil·la de Tenes. (VILAMALA, 2002:52) Si al document del 940 se citen les terres de la vil·la de Tenes, al 1329 se cita a Pere Mateu de Calldetenes, i posteriorment al 1346 el mateix personatge comprava unes terres al Cap de Calldetenes. Així doncs, malgrat que no hi hagi cap constància material, tot sembla indicar la presència d'una masia aïllada al lloc de l'actual Calldetenes vora el segle XIV, que seria habitada per la família Mateu. Les referències documentals semblen indicar que aquesta masia es trobaria ubicada prop del cementiri actual. (VILAMALA, 2002:77). Després d'aquesta notícia, les primeres referències que tornen a mencionar Calldetenes són del segle XVI- 1566-, quan Joan Benet Verdaguer, hereu del mas Verdaguer, va establir a Gabriel Comerma un tros de terra del seu mas al lloc dit del Cap de Call de Tenes, a l'encontrament dels camins de Vic a Girona vers Sant Julià, i de Vic a Sant Tomàs. Tot fa pensar que inicialment només una o dues famílies vivien a Cap de Call de Tenes. De fet, és possible que els habitatges estiguessin ubicats a l'actual barri del Serrat, ja que el camí que anava de Vic a Girona passava per la banda alta del poble, pel Serrat, i des d'allà en línia recta anava vers Sant Julià i Sant Sadurní d'Osormort per l'antic camí ral, i des d'allà a Girona. Aquesta havia de ser una de les rutes més transitades de l'època, i un lloc ideal per ubicar-hi hostals per atendre els viatgers. Segurament per aquest motiu, les primeres famílies documentades com a habitants del que avui és Calldetenes apareixen dedicades a l'hostaleria. Aquest s'ha de relacionar de manera encertada amb l'estalvi d'impostos imposats per la ciutat de Vic. És a dir, la compra-venda de mercaderies que es feia dins la ciutat de Vic estava gravada amb els impostos d'entrada a la ciutat, mentre que si aquesta es feia en qualsevol de les poblacions veïnes, es trobava exempta d'aquest impost. Aquest fet va promoure la creació de mercats alternatius a la ciutat en les poblacions veïnes. Un d'ells va ser el grup de cases de Calldetenes. Gonçal de Reparaz, geògraf del segle XIX, deia respecte a la formació de Calldetenes: 'El nucli és relativament recent i s'hi ha format principalment a partir del segle XVIIè com a centre comercial on els vigatans venien a comprar, evitant així l'encariment produït per l'elevat dret d'ingrés de les mercaderies a llur ciutat'. (REPARAZ, 1928: 297) Del 1566 en endavant les notícies van apareixent de forma continuada. Aquest fet implica l'establiment de població a Calldetenes va començar en aquesta època- segona meitat del segle XVI.</p>	41.9257900,2.2837800	440615	4641785		08037	Calldetenes	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43659-foto-08037-7-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43659-foto-08037-7-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43659-foto-08037-7-3.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		Algunes de les cases que conformen aquests carrers han estat enderrocades els darrers anys trencant l'harmonia constructiva del nucli antic. (Continuació història) Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Per les notícies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. Les modificacions posteriors d'eixamplaments dels portals i cases i les noves edificacions han fet desaparèixer el rastre antic dels edificis. Cal precisar però, que el creixement important no es va donar fins el segle XVIII. El creixement demogràfic d'aquest segle es va centrar sobre tot al nucli de Calldetenes, malgrat que durant aquest segle encara hi havia més cases a la zona rural que no pas al nucli urbà. El 1757 es sol·licitava permís per la construcció de l'església de la Mercè, la qual cosa li donava l'embranzida definitiva. De les disset cases que tenia el 1713, passava a tenir-ne seixanta el 1787. (VILAMALA, 2002:140) El 1888 el nucli urbà comptava amb quatre carrers: Gran o Major, de França, de Sant Tomàs i del Serrat. El 1915, a més dels citats, ja existia el carrer de Vilatorta -avui avinguda Pau Casals-, i el 1936 els del Cementiri i el de Santa Eugènia. VILAMALA (2002: 38) Al darrer terç del segle XIX Calldetenes va anar perdent habitants progressivament, degut bàsicament a les crisis agrícoles i a la manca de teixit industrial. A partir del 1930 la tendència va ser a l'alça, per passar a tenir un creixement espectacular a partir de la dècada del 1980. Els nous habitants provenien d'altres pobles de la Plana, especialment de Vic, i es van instal·lar al Serrat i als espais urbanitzats al voltant del nou ajuntament, al Serrat d'en Carles, i a la zona del barri Nou i de les Adoberies. Tot plegat va fer canviar la fesomia del poble , que es va estendre, i els espais urbanitzats que llavors es trobaven separats per hortes van quedar enllaçats (el barri Nou amb el nucli antic, la zona de les escoles, el Serrat d'en Carles també amb el nucli antic, etc.).	94	46	1.2		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43669	Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/nostra-senyora-de-la-merce-de-calldetenes	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVIII		<p>L'edifici és de construcció senzilla, de planta rectangular, de nau única i absis semicircular amb teulada a dues aigües, coronada per un campanar d'espadanya. La orientació de l'església es fa en sentit N-S, trobant-se l'absis al nord de l'església. La façana s'ha arrebossat deixant -a partir de la reforma del 1996- els angles i els elements de relleu a pedra vista. Es tracta d'una façana orientada a migdia, que s'obre amb un portal d'entrada format per un arc rebaixat i decorat als extrems superiors per volutes a l'estil barroc, sobre el qual hi ha un escut circular, i una fornícula amb la Mare de Déu de la Mercè. Es tracta d'una Mare de Déu dreta amb l'infant. Sobre el portal i la fornícula s'obre un òcul. Exteriorment destaca el conjunt visual format pel cos rectangular de l'església, del qual sobresurt amb gran volum un absis semicircular més baix. A ponent s'adossa un altre cos quadrangular amb coberta independent, que fa les funcions de sagristia. El conjunt d'aquests tres cossos recau sobre un graó de pedra, que salva el desnivell del terreny respecte al sector de migdia de l'església. L'efecte visual del conjunt es ressalta pel fet de trobar-se els tres cossos sobreelevats del nivell del carrer, Un dels elements que més destaca de l'església de la Mercè és el campanar, que es converteix en un dels elements identificatius del poble, i fita visual des de lluny. Es tracta d'un campanar adossat al cantó S-E de l'església, i que es troba arrebossat íntegrament com la façana de l'església. Compta amb una base quadrangular que s'alça fins a la teulada de la nau. Aquesta base s'obre amb dos òculs a les cares de llevant i ponent. D'aquí en amunt es transforma en un cos octogonal de dos pisos. Exteriorment la diferència entre els pisos ve marcada per un fris exterior que envolta la torre. A l'alçada del primer pis, a la cara de ponent, s'ubica el rellotge del campanar. El segon pis s'obre amb quatre finestrals rectangulars rematats a la part superior per un arc de mig punt que s'alternen en les cares de l'octògon; pis on s'ubiquen les campanes. El coronament superior es amb una barana feta amb balustres que recorre el perímetre exterior. L'interior de l'església compta amb una coberta formada per un gran arc de diafragma que cobreix la nau única. L'espai interior es distribueix de la manera següent: cor a l'entrada, quatre capelles laterals de petites dimensions i absis. A la dreta la capella dedicada a Sant Isidre i a una altra capella , damunt de l'altar decorat amb estuc, s'ubica la imatge del Sagrat Cor de Jesús, obra de Josep Maria Camps. Les capelles de l'esquerra estan dedicades a la Immaculada Concepció i a la Puríssima. Tot l'interior es troba arrebossat i pintat, amb decoracions vegetals d'estil barroc i neoclàssic. El bisbe Hartalejo era un gran afeccionat a la pintura i va pintar de mà pròpia els retaules de sant Ramon, sant Josep i sant Joaquim perquè decoressin l'església de la Mercè. A finals del segle XIX els quadres es van transferir a l'església de Sant Ramon d'Albió, on van ser cremats durant la Guerra Civil. Presideix l'absis l'escut del bisbe Hartalejo, capçat per un barret de bisbe i decorat interiorment amb una torre. A l'interior s'ubica un baldaquí de pedra molt senzill que va ser col·locat després de la Guerra Civil, en substitució del retaule neoclàssic que fou destruït. Al graó central del baldaquí s'hi troba la Mare de Déu de la Mercè, i als dos laterals dues figures masculines de genolls, que simbolitzen dos captius. Cal recordar que l'ordre dels mercedaris tenia com a tasca principal al moment de la seva creació la redempció dels captius. L'interior de la cúpula de l'absis es troba decorada amb figures de sants mercedaris. L'església compta amb una capella fonda adossada al mur de ponent, i al qual es té accés des de l'interior. Es tracta d'una capella de planta rectangular, molt senzilla, amb decoració similar a la de l'església, i que es troba presidida per la imatge del Sant Crist.</p>	08037-4	Nucli urbà de Calldetenes. Plaça Vella s/n (08506 Calldetenes)	<p>La primera petició d'edificar l'església data del 1757. Divuit anys més tard, els veïns van tornar a insistir en la necessitat d'alçar la capella i van tornar a enviar una carta a la Càmara Apostòlica sol·licitant la construcció de l'edifici. A la petició, els veïns al·legaven que Sant Martí de Riudeperes o Sant Julià de Vilatorta estaven massa lluny. Per una major economia de l'edifici, sol·licitaven poder enderrocar l'edifici de Santa Margarida del Camí per tal d'aprofitar els carreus. La construcció s'iniciava el 1778. Com a edifici del nucli urbà, doncs, és un dels més antics que es conserva. L'església la va idear i fer construir el bisbe de Vic, Manuel de Hartalejo, que el 1778 va obtenir de l'Academia de San Fernando l'aprovació dels plànols per tirar l'obra endavant. Fou dedicada a la Mercè com a agraïment a l'interès que des de l'inici va tenir el bisbe de Vic, mestre general de la ordre de la Mercè; a l'interior encara es conservaven pintures dedicades als mercedaris, que a finals del segle XIX es van traslladar a la parròquia de Sant Ramon d'Albió, i que foren destruïdes durant la Guerra Civil (1936-1939) Al 1855 fou reconeguda com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta, i el 1878 adquirí categoria de parròquia. L'altar, fins el 1936, constava amb un retaule-baldaquí ornamentat amb columnes. Els primers mesos del conflicte bèl·lic es va destruir l'interior de l'església i la imatgeria i ornaments que albergava, de manera que es va haver de reconstruir bona part de l'ornamentació interior. Una de les campanes de l'església duu el nom de Maria Isidra, i fou donació de la família Pasqual, propietaris de la Torre Santa Margarida. En aquests moments, s'està pendent de la restauració del campanar. Des de la construcció de la Mercè s'hi han fet diverses modificacions. Una de les reformes que més va variar la fesomia de l'edifici va ser la que s'hi va realitzar el 1996. Aquest any, aprofitant que s'havia de refer l'arrebossat de la façana, es va decidir deixar aquesta amb pedra vista.</p>	41.9260200,2.2835900	440600	4641811	1778	08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43669-foto-08037-4-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43669-foto-08037-4-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43669-foto-08037-4-3.jpg	Legal	Barroc\|Contemporani\|Neoclàssic\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		L'església ha estat repintada recentment seguint l'estil original. Adossat a llevant de l'església es troba l'actual casal parròquia, convertit parcialment en llar d'avis. Al cantó dret de l'església, només entrar, sota el cor, es troba ubicada la figura del Sant Crist. Era la imatge que tradicionalment es treia en processó fins a Sant Marc quan s'havia de demanar pluja o el final d'alguna plaga. Es tracta d'una imatge de fusta d'estil neoclàssic.	96\|98\|99\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43728	Mosaics de l'empresa 'Productos del Cerdo'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaics-de-lempresa-productos-del-cerdo	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XX	L'edfici-fàbrica actual es troba abandonat, perillant potser el seu enderroc ben aviat, substituint-la per una plaça. Si es dóna el cas, caldria fer un esforç per conservar els mosaics, símbols de l'empresa.	<p>Es tracta d'un conjunt de dos mosaics enclavats a l'alçada del primer pis de la façana de migdia, que dóna al carrer Gran nº 27 de Calldetenes. Es tracta de dos mosaics policromats formats per rajoles de ceràmica de 20x20, que conformen exteriorment una forma ovalada. Ambdós mosaics eren decorats amb el logotip i la propaganda de la que fou una de les indústries més significatives de Calldetenes: 'Productos del Cerdo', al llarg de la seva trajectòria històrica. Un d'ells simbolitza el logotip de l'empresa als seus inicis: 1945, i l'altre al final de la seva història: 1996. El primer d'ells fou el logotip escollit l'any 1945. Es llegeix 'Productos del cerdo Vich S.A.' 'Fricer' 'San Martín de Riudeperas. Vich' i centren el mosaic, la imatge d'un pernil i una llonganissa. Al segon mosaic, elaborat com a logotip l'any 1996, quan l'empresa es reconvertí en 'Productes Basón', està inspirat en el mosaic original del 1945. S'aprecia un escut blasonat, sobre un fons de pergamí, coronat per la figura d'un porc jaient. Dins de l'escut, en diversos camps s'aprecien alguns productes del porc. A la part superior es llegeix: 'Productos del cerdo. Vich S.A.' i a la part inferior: 'Sant Martín de Riudeperas. Vich' i amb lletres gotitzants la paraula 'Blasón'.</p>	08037-70	Nucli urbà de Calldetenes C/ Gran num. 27 (08506 Calldetenes)	<p>La fàbrica més representativa de Calldetenes ha estat 'Productos del Cerdo'. Aixecada sobre el solar que ocupava inicialment l'Hostal de Cal Trempat, fou coneguda com a 'Productos'. Els seus començaments daten del 1945, i va ser objecte de diverses ampliacions: el 1947, 1954, 1959 i 1964. El 1965 es va traslladar i ampliar l'escorxador de porcí i vacum, i el 1969 la cadena de producció. El 1970 es va construir un magatzem, un taller mecànic i un menjador per als treballadors. El 1973 es van construir habitatges subvencionats per als treballadors al carrer de la Mercè. Malauradament, durant la dècada del 1980 no va poder suportar la competència de fàbriques veïnes. EL 1989 la família Baranera va deixar de ser propietària i la fàbrica es va vendre a una casa de pinsos de Manresa. El 1994 va fer fallida. El 1996 els treballadors, que s'havien quedat la fàbrica en règim de cooperativa, van aconseguir legalitzar la situació. La nova empresa va portar el nom de 'Productes Blasón sccl'. VILAMALA (2002:170)</p>	41.9256400,2.2820300	440470	4641769		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43728-foto-08037-70-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43728-foto-08037-70-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Ornamental				2020-09-16 00:00:00	Raquel valdenebro Manrique		El valor patrimonial d'aquest mosaics és purament simbòlic. Cal pensar que més que patrimoni històric d'una fàbrica, són patrimoni històric d'una època.	98	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43692	Monument als Caiguts	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-caiguts	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XX		<p>Monument commemoratiu dedicat als homes de Calldetenes morts al front nacional durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). S'erigeix a l'altra banda de la carretera de Sant Julià de Vilatorta, en front de l'església romànica de Sant Martí de Riudeperes. Es tracta d'un monòlit de pedra de color gris blavós de quatre metres d'alçada, que s'assenta sobre un sòcol de base quadrada d'una sola peça que duu una inscripció: 'Santa Margarita a las víctimas. 1936. XVI noviembre 1941'. A l'altra cara es pot llegir: 'A los mártires caidos por Dios y por la España- Jaime Serra Ordi, Juan Lladó Oller, José Bisbal Olmeres, Ramon Clara Canals, Fortian Puig Ordeix, José Nogué Ordeix, José Nogué Roger, Desconocido, Desconocido, Vicario General de Vich, Parroco de Artés, Badia Flaquer, Sor Maria Carmelita descalza de Vich.' La tipologia de la lletra recorda la de les obres de M. Pallàs, arquitecte nascut a Sant Julià de Vilatorta. La resta del monument és format per carreus, amb unes piràmides invertides a la part baixa de cadascuna de les cares, damunt de la qual s'erigeix una creu llatina en alt relleu. Al voltant del monument s'aprecien quatre pedrissos que sostenen una cadena de ferro molt treballada que protegeix el monument.</p>	08037-34	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Aquest tipus de monuments commemoratius foren molt habituals en totes les poblacions d'Espanya durant la dècada del 1940, un cop finalitzada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), com a homenatge a les víctimes del front guanyador de la guerra.</p>	41.9281300,2.3085500	442671	4642028	1941	08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43692-foto-08037-34-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43692-foto-08037-34-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			98	51	2.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43760	Monument a la Vellesa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-vellesa	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XX		<p>Element urbà ornamental dedicat a la vellesa. Es troba ubicat en un dels racons de la Plaça vella del nucli urbà de Calldetenes, davant de l'església parroquial, enclavat en un petit espai enjardinat. Es tracta d'un monument que té com a base un monòlit de pedra granítica vermellosa amb talls de caràcter irregular, lleugerament punxegut a la part superior. A la cara de llevant duu adossada una placa de ferro on s'aprecia un relleu molt rebaixat de dues figures simbòliques que representen un home i una dona vells. A sota es pot apreciar la llegenda: ' Els vells són la majestat del poble'. A la part superior del monòlit, en una petita xapa metàl·lica adossada es pot llegir: ' Homenatge als nostres vells. Ajuntament de Calldetenes. 30-05-1982'</p>	08037-102	Nucli urbà de Calldetenes Pl. Vella (08506 Calldetenes)	<p>Aquest monument fou instal·lat l'any 1982 al final de les obres d'arranjament de la Plaça Vella. En aquell moment fou inaugurat el casal d'avis de la plaça, i es va voler relacionar el nou edifici amb aquest element ornamental.</p>	41.9258600,2.2839300	440628	4641793	1982	08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43760-foto-08037-102-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43760-foto-08037-102-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			98	51	2.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43761	Monument a la Pàtria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-patria	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XX		<p>Element arquitectònic commemoratiu ubicat a l'extrem N-O de la plaça Onze de Setembre, a la cantonada amb el carrer Ntra. Sra. de Montserrat. Es tracta d'un monòlit de grans dimensions,- uns 2,5 metres d'alçada aproximada- de pedra granítica rogenca sense polir, que s'aixeca verticalment. A la seva cara nord s'ha adossat una placa de pedra amb la següent inscripció: 'Calldetenes dedica aquest monòlit a tots els catalans que han fet possible la continuïtat de la pàtria. 11 de setembre de 1982'. Aquesta inscripció es complementa amb un seguit de plaques fetes a base de rajoles de ceràmica que s'encasten al terra al voltant del monument. Són quatre en total i en elles es pot llegir: ' Calldetenes als homes i dones de lletres d'Osona de tots els temps, fidels a la llengua catalana i al seu país. 11 de setembre de 1982' ' El poble de Calldetenes en record de l'estada del President de la Generalitat Molt Honorable Sr. Jordi Pujol i Soley. En motiu de la col·locació de la primera pedra de les noves escoles en visita d'obres de la xarxa d'aigües i per la inauguració de la Plaça Parc Botànic d'Osona', ' en record de la inauguració de la plaça 11 de setembre per l'Ajuntament a tot el poble de Calldetenes: 'Ha estat inaugurada per l'Honorable conseller adjunt a la presidència de la Generalitat de Catalunya Sr. Miquel Coll i Aletorn. 11 de setembre de 1982' ' Calldetenes als osonencs defensors de Catalunya durant la guerra de successió '.</p>	08037-103	Nucli urbà de Calldetenes Pl. Onze de Setembre (08506 Calldetenes)		41.9249500,2.2842300	440652	4641691	1982	08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43761-foto-08037-103-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43761-foto-08037-103-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			98	51	2.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43703	Molí del Pujol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pujol	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVI		<p>Ubicat en la part més baixa del torrent de Sant Martí, aquest molí té la cadireta situada a l'alçada de Can Vinyets, i des d'allà l'aigua és conduïda per un rec fins arribar a la bassa. La cadireta i el rec encara es conserven. La bassa, de grans dimensions, es troba situada a la part alta de la casa - a llevant- i s'ha reduït els darrers anys, deixant actualment un petit dipòsit omplert d'aigua. La resta de la bassa, el tram més proper a la casa, s'ha dessecat i convertit en camp. L'antic edifici del molí es conserva de forma íntegra, malgrat que els darrers anys ha estat restaurat, modificant-ne íntegrament l'interior. Exteriorment consta de tres cossos adossats. S'ha aixecat aprofitant el desnivell natural del terreny, que descendeix en direcció al torrent. Com a cossos, destaca un central, de planta rectangular en sentit SE-NO, seguint la riba del torrent. Es tracta d'un cos de planta baixa i primer pis, aixecat aprofitant el desnivell del terreny, de tal manera, que a llevant del cos, al primer pis, actualment s'accedeix a peu pla, obrint-se una porta. Antigament aquest accés directe no es podia fer, ja que aquesta façana tocava directament a la bassa. Aquest cos es cobreix a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal es troba orientada al NO, i s'obre amb un gran portal d'accés a la planta baixa, rematat a la part superior per una llinda monolítica. Sobre aquesta llinda es detecta la presència d'un arc de descàrrega fet a base de carreus petits molt poc treballats. Sobre el portal d'entrada, al primer pis, s'obre una finestra quadrangular amb els ampits fets a base llindes monolítiques, i un finestró de reduïdes dimensions. A la façana de ponent d'aquest cos central s'observa la presència a la planta baixa d'una arcada de mig punt, feta a base de carreuons molt poc treballats, que dóna accés al túnel de sortida de l'aigua del molí, i que aboca directament a la riera. A l'alçada de la planta baixa i el primer pis s'observen dues finestres quadrangulars. La façana posterior no s'aprecia, ja que s'ha adossat un cos rectangular que amplia l'edifici per aquest cantó. A aquest cos central s'adossa un cos quadrangular ubicat a la cantonada NE de la casa. Es tracta d'un cos cobert a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. L'accés es realitza des de l'interior del cos central, ja que manca de portes exteriors. S'obren dues finestres, una a la planta baixa i l'altra al primer pis a la façana de ponent, que s'adossa a la principal del cos central. Es tracta de finestres quadrangulars. A la façana NO del cos s'obre un finestró a la planta baixa i una finestra al primer pis que sembla haver estat oberta recentment, producte de les modernes reformes. Al darrera de l'edifici, al sector SO, s'ha adossat un altre cos de planta rectangular cobert a dues aigües, que sembla ser producte d'una ampliació efectuada a l'edifici en un període més modern. A la façana posterior, encarada al SE, s'observen dues finestres, una a la planta baixa i una altra al primer pis, obertes recentment. A la façana lateral del NE també s'observen dues finestres per planta molt reformades. A la façana de llevant s'obren dues finestres arran de terra, ja que aquesta façana tocava directament a la bassa. Tot el conjunt es troba edificat en mur de mamposteria irregular, que ha estat rejuntat durant el procés de restauració de l'edifici. Interiorment l'edifici ha estat convertit en una moderna vivenda, que no conserva cap element de la distribució primitiva.</p>	08037-38	Entorn rural de Calldetenes Molí del Pujol, s/n (08506 Calldetenes)	<p>Es tracta sens dubte d'un dels molins més antics del municipi, malgrat que es desconegui la data exacta de la seva construcció. Els Pujol el van adquirir del mas Geperut al segle XIII. Així, el 1360, Guillem Pujol el va comprar a Arnau de Frontera, sobirà de diverses peces de terra, i es va establir un aniversari pagat amb les rendes d'un molí que antigament havia estat del mas Geperut. Potser es tractava del molí que es coneixerà més tard com del Pujol. (VILAMALA, 2002: 108) Al 1550 Joan Pujol i Joan Aragall van signar un contracte pel qual el primer donava llibertat per utilitzar l'aigua que sortia del seu molí al segon, sota certes condicions. De manera tradicional, el molí del Pujol sempre ha estat vinculat al proper mas del Pujol, funcionant com una dependència seva. Els actuals propietaris són els antics masovers del molí, que havien ocupat el molí com a tal, des de fa almenys cinc generacions, i es troben emparentats amb els propietaris del mas Pujol. Quan a la dècada del 1960 la propietat del Pujol es va fragmentar, el mas i el molí van passar a ser d'un total de dotze propietaris de la mateixa família que gestionaven la finca des de Barcelona. Vora l'any 2000 la propietat es va vendre, i els antics masovers van adquirir el molí. Inicialment, el mal estat de l'edifici va impulsar als propietaris a aixecar una vivenda veïna, ubicada a pocs metres al nord de l'antic edifici del molí. Actualment el vell molí s'ha restaurat i s'està adaptant com a vivenda. Com a molí, fa més de cent anys que no funciona i la maquinària interior fa almenys una vuitantena d'anys que ja no existeix. Del conjunt dels sis molins del terme, va ser el primer que va deixar de funcionar.</p>	41.9296500,2.2929700	441381	4642207		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43703-foto-08037-38-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43703-foto-08037-38-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43703-foto-08037-38-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		El carcabà tenia tres rodets que feien girar tres jocs de moles. Per davant de la casa passava l'antic camí que anava de Calldetenes a Folgueroles.	98\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58
43704	Molí de Rosanes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-rosanes	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVII	Com a elements del molí, només conserva la cadireta, part del rec i l'espai del carcavà.	<p>Edifici situat a tocar de la C-25, al qual s'accedeix mitjançant un petit vial que s'ha habilitat sortint de la rotonda de la sortida de la C-25 en direcció a Calldetenes. El mateix camí permet el pas per sota de la C-25 en direcció a la BV-5202 a l'alçada de molí de la Calvaria. Aquest molí aprofitava l'aigua del torrent de Sant Martí. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. En realitat el mateix edifici unifica dos espais ben diferenciats, sota la mateixa teulada. Per una banda, l'habitatge del moliner, i per l'altra, el molí pròpiament dit. L'edifici s'ha aixecat en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars de mida més gran. Tot el conjunt ha estat arrebossat amb ciment que roman a la vista sense pintar, deixant visibles els carreus ben tallats de portes i finestres. Al mig de les façanes principal i posterior, s'aprecia perfectament a juntura dels dos cossos que conformen l'edifici, ja que s'ha deixat a la vista els carreus que configuraven l'antiga cantonada de la casa dels moliners. L'edifici compta amb pis semisoterrat, planta baixa, primer i segon pis, ja que s'aprofita un petit desnivell del terreny a llevant de l'edifici. La façana principal es troba encarada a ponent, i es caracteritza per la presència d'un cos quadrangular, que ocupa tot el tram esquerre de la façana-sector nord- fins a l'alçada del primer pis, en el qual es converteix en una terrassa protegida per una barana de ferro. L'accés a l'edifici es realitza mitjançant dues portes contigües situades a tocar l'una de l'altra, que donen accés a les dues estances que acull l'edifici: vivenda i molí. Es tracta de portals rebaixats, fets amb dovelles quadrangulars que han estat objecte de restauració recent. Al primer pis, les obertures presenten diferents característiques i es troben a diferent nivell, ja que unes es corresponen al primer pis del molí i altres al primer pis de la vivenda. Al sector de la vivenda s'observa la presència d'una porta adintellada que dóna accés al terrat del primer pis, i una finestra també adintellada, que recau sobre un ampit motllurat. Al sector del molí, les finestres són més senzilles. En total se n'observen dues. La centra sembla ser l'original, mentre que el finestró del cantó de migdia, amb els brancals fets amb maó, sembla una obertura més recent. Al segon pis només la vivenda té obertures, destacant la presència d'un balconet que s'escau just sota el carener de la vivenda, i un petit finestró emmarcat amb lloses monolítiques ben treballades. Les façanes nord i sud manquen d'obertures, i s'han deixat a la vista sense arrebossar. La façana de llevant es presenta més unificada que la de ponent, deixant a la vista només alguns trams més reforçats amb carreus més grossos al mig de la paret. S'obre amb petits finestrons que es reparteixen de forma irregular al llarg de tots els pisos dels dos edificis. En tots els casos es troben reforçats per llindes ben tallades. Destaca com a obertura, la presència d'una volta de mig punt, que s'observa a la planta semisoterrada del sector de migdia, que és el que es correspon a l'estança del molí. Aquesta arcada permet observar la presència d'un espai que es correspon amb l'antic carcavà del molí. A l'altra banda de la C-25, torrent amunt, a uns 200 metres, s'ha conservat la cadireta del molí. Es tracta d'una cadireta doble que regula l'aigua cap al rec de Rosanes i al torrent. Es tracta de tres carreus amb una incisió vertical al centre que permetia encaixar una fusta per tal de tapar la sortida de l'aigua i desviar-la cap a la bassa. Dos dels carreus de pedra són de 70 cm d'alçada x 30 cm d'amplada x 30 cm de fons; el tercer sembla reaprofitat, ja que compta amb dos incisions verticals, una de les quals no té utilitat. Les seves mides són 90 cm d'alçada x 25 cm d'amplada i fons.</p>	08037-39	Entorn rural de Calldetenes. Molí de Rosanes s/n (08596 Calldetenes)	<p>No ha arribat informació que faci referència explícita al molí de Rosanes anterior al 1650, però se sap que el 1398 la família Rosanes estava instal·lada al terme de Sant Martí de Riudeperes. Almenys des del segle XVII, ha estat una de les masoveries del mas La Calvaria, i el molí era de la seva propietat i es trobava arrendat a un moliner que pagava censos a dita casa. De l'observació dels paraments existents a l'actual edifici del molí, sembla deduir-se que en primer lloc cal parlar de l'aixecament d'una casa, que possiblement es correspondria amb la residència de la família Rosanes. Aquesta casa podria datar-se entorn al segle XVI, i es correspondria amb el sector destinat a vivenda de l'edifici actual. La línia de carreus ben tallats que s'observa a mitja façana, on s'acaba aquest cos, indica que hi va haver un moment en el qual aquest parament fou una cantonada exempta. Possiblement a mitjans del segle XVII es va construir el molí, que es va adossar a migdia de la casa, aixecant un tram més de casa i encabint les dos edificis sota la mateixa teulada i fent-ne una única construcció. Els dos portals, de similars característiques, són obra d'aquest moment segurament, i és que malgrat la unió, els dos cossos mantingueren sempre la diferència d'usos i accessos. Una fotografia de l'any 2002, VILAMALA (2002: 277), mostra el molí tal i com era amb el parament original sense arrebossar, i permet observar un parament fet amb pedra molt irregular, i d'una qualitat escassa. Cal pensar que entre el 2003 i el 2005 es dugué a terme la reforma de la façana, procedint a arrebossar-la, però respectant en la seva totalitat les obertures existents. Com a molí va deixar de funcionar a la dècada del 1940, i des d'aleshores les peces que conformaven la seva estructura s'han anat perdent i fent malbé. Actualment, del molí només queda la cadireta i restes dels dos rodets que el conformaven. Actualment és una segona residència no visitable.</p>	41.9278500,2.3010100	442046	4642002		08037	Calldetenes	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43704-foto-08037-39-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43704-foto-08037-39-3.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		L'aigua recollida per la cadireta baixava per un rec, actualment perdut, que baixava paral·lel al riu i desguassava en una bassa quadrangular que, malauradament, la construcció de la C-25 va fer malbé. Va tornar a ser refeta amb formigó, però que actualment no té ús. A l'interior de l'estança del molí no queden elements que indiquin la presència del molí, a excepció de l'espai destinat a acollir-lo. El carcavà encara pot apreciar-se i es conserven restes que indiquen que hi havia dos rodets que feien girar dues moles. Actualment, aquest molí es troba inclòs dins de la ruta dels molins, però no és visitable, ja que es tracta d'una vivenda privada, utilitzada com a segona residència.	94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2024-05-19 08:58

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 160,65 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús