Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43811 | Festivitat de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-sant-antoni | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes</p> | XVII-XX | <p>Es tractava d'una de les festivitats més populars i apreciades pels veïns de Calldetenes. Durant aquesta festivitat es produïa la benedicció dels animals davant de l'església pel rector -principalment cavalls, vaques i mules- i es feia una passejada a cavall i en carruatge donant la volta al poble acompanyats de músics. La comitiva feia parada a tots els establiments de beguda del poble. A Calldetenes aquesta festivitat s'anomenava la Passada de Sant Antoni i se celebrava el dia 17 de gener, anomenat aquí Sant Antoni del Porquet, per ser acompanyat d'aquest animal a les representacions. Es tractava sens dubte d'una de les festes més arrelades i populars de Calldetenes, amb una participació massiva de tota la comunitat i veïns. La seva organització corria a càrrec d'una confraria que enarborava un pendó.</p> | 08037-153 | Nucli urbà de Calldetenes (08605 Calldetenes) | <p>La vitalitat d'aquesta festa es va mantenir fins a començaments de la dècada del 1960. A finals d'aquesta dècada la desaparició de bona part de cavalls i mules del terme, substituïts per automòbils, la va fer perdre popularitat, fent disgregar-se la confraria i desapareixent. A diferència d'altres indrets, aquesta festa no ha estat recuperada.</p> | 41.9260200,2.2835900 | 440600 | 4641811 | 08037 | Calldetenes | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El llibre Calldetenes. Imatges en el temps, aporta un bon recull de fotografies que permeten documentar aquesta festivitat. AA.DD. (1995: 113-123) | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||
| 43812 | Festivitat de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-sant-isidre | XVIII-XX | <p>Aquesta festivitat fou molt popular entre els veïns de Calldetenes, tot i que per la seva simbologia agrària tenia més arrelament entre els habitants de les masies del terme, especialment les vinculades a l'església de Sant Martí de Riudeperes. Per aquesta festivitat, celebrada el 15 de maig, es feia un recol·lecta entre les 24 cases que pertanyien a l'església de Sant Martí. Tot i no ser un dia festiu, es celebrava una missa a l'església de Sant Martí i desprès es feia una petita ballada de sardanes al costat del comunidor. A la casa del Nogué, que aquell dia feia les funcions d'hostal, la mestressa servia vi, moscatell i coques de recapte.</p> | 08037-154 | Entorn rural de Calldetenes. Església de Sant Martí de Riudeperes. (08506 Calldetenes) | <p>El testimoni d'aquesta festivitat s'ha recollit de forma oral mercés a les darreres persones que el van viure, especialment la família de la casa del Nogué, per tant els seus records pertanyen a la dècada de 1950. A partir de 1965 la festa es va deixar de celebrar.</p> | 41.9275000,2.3074800 | 442582 | 4641959 | 08037 | Calldetenes | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||
| 43813 | Escut del bisbe Guillem Caçador al portal interior del claustre de Sant Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-bisbe-guillem-cacador-al-portal-interior-del-claustre-de-sant-tomas | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI | <p>Escut ornamental que presideix el costat interior de la llinda del portal que permet la comunicació interior entre el claustre i el corredor interior del convent de Sant Domènec. Es tracta d'un baix relleu que reprodueix una forma triangular feta amb un seguit d'ondulacions que permet un espai interior on s'insereix l'escut pròpiament dit. Es tracta d'un escut coronat amb el camper ocupat per les lletres IHS en representació de IHESUS.</p> | 08037-155 | Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.</p> | 41.9320100,2.3025700 | 442179 | 4642463 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | Legal | Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 95 | 47 | 1.3 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||
| 43814 | Can Baixas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baixas | <p>VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes. AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX | <p>Masia de planta rectangular coberta a diverses vessants. Composta de planta baixa, primer pis i alguns coberts que s'annexionen a nivell de planta baixa. La construcció és feta en mur de parament irregular que ha estat arrebossat posteriorment i pintat. Alguns dels coberts annexionats han estat aixecats en totxo. La façana principal s'orienta al nord i s'obre amb un portal arquitravat format per brancals fets amb carreus quadrangulars i rectangulars de pedra,coronats a la part superior per una llinda de fusta. Al primer pis s'obren dues finestres quadrangulars. El sector de llevant de la casa compta amb un cos afegit construït en totxo que s'alça a nivell de planta baixa. Al primer pis s'observen dues finestres de pedra i una espiera. A la façana de ponent s'afegeix un altre cos construït en totxo, que s'alça a nivell de planta baixa. La façana sud s'obre amb un portal arquitrabat, presidit per una llinda de fusta i una finestra a nivell de primer pis.</p> | 08037-156 | Entorn rural de Calldetenes. Can Baixa s/n (08506 Calldetenes) | <p>Es tracta d'una de les antigues masoveries pertanyents al mas de La Calveria, aixecada segurament aprofitant la bonança econòmica i l'expansió agrícola del període. A nivell arquitectònic la casa fou sotmesa a una profunda reforma l'any 1943, que significà l'ampliació de la casa pel sector de llevant a base de cossos annexionats. Al llarg de la darrera dècada ha sofert reformes interiors que han adaptat la casa a les modernes necessitats d'una vivenda.</p> | 41.9250800,2.3055300 | 442418 | 4641691 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43814-foto-08037-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43814-foto-08037-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||
| 43815 | La Parruca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parruca | <p>VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes. AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX | <p>Es tracta d'una masia de petites proporcions molt transformada. És de planta rectangular i es cobreix a dues vessants amb la façana principal encarada a migdia i el carener paral·lel a la façana. La construcció ha estat feta en mur de mamposteria irregular i totxo. Tot el parament s'ha arrebossat posteriorment amb ciment pòrtland. Les cobertes estan fetes amb teula i uralita. Consta de planta baixa i primer pis. La façana principal s'obre amb un portal rebaixat que dona accés a un vestíbul i a les escales del primer pis, i un altre portal situat al costat esquerre que dóna accés a la secció de quadres de la planta baixa. Al primere pis la façana s'obre amb una finestra quadrangular engrandida i convertida en rectangular. Les recents transformacions que la casa ha patit durant el procés de conversió en explotació agropecuària han afegit diversos coberts i cossos annexos de planta baixa, que han estat convertits en corts.</p> | 08037-157 | Entorn rural de Calldetenes. Mas La Parruca s/n (08605 Calldetenes) | <p>Es tracta segurament d'una construcció aixecada al llarg del segle XIX, i es configura com un dels testimonis del creixement demogràfic i econòmic d'aquest segle. A nivell arquitectònic cal destacar l'eliminació d'un antic porxo que s'afegia a la façana de llevant, i que actualment ha desaparegut. La transformació del mas en granja a la dècada del 1960 va anar dotant a la casa d'afegitons que li feren predre els elements més antics.</p> | 41.9205900,2.2999600 | 441952 | 4641196 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||||
| 43816 | La Caseta d'en Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-den-grau | XIX | <p>Masia aixecada a tocar de l'antic camí ral de Vic a Girona, actualment arran de la C-25. Es tracta d'un edifici convertit actualment en granja, amb un nucli més antic de planta rectangular, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, i amb la façana principal encarada a migdia. Adossats a la part de ponent s'aixequen coberts fets en maó el 1945. A llevant i tramuntana també s'aixequen cossos adossats de construcció més moderna. La construcció és feta en mur de parament irregular i totxo, que ha estat posteriorment arrebossat amb ciment pòrtland. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba encarada a llevant, i s'obre amb un portal arquitrabat format per brancals de pedra. A banda i banda s'obre dos portals més oberts recentment que donen accés a les instal·lacions de la planta baixa. Al primer pis d'aquesta façana principal s'obre tres finestres rectangulars obertes a diferent alçada del mur.</p> | 08037-158 | Entorn rural de Calldetenes. Caseta del Grau (08605 Calldetenes) | <p>Es tracta d'un edifici bastit segurament a començaments del segle XIX, com a conseqüència de l'expansió demogràfica i econòmica del moment. Arquitectònicament la casa sofrí una ampliació important l'any 1945 que significà l'ampliació de de la casa en direcció al nord i la renovació de la teulada. Fins a la dècada del 1950 fou vivenda, passant a ser a partir de la dècada del 1960 una explotació de caràcter agropecuàri que implicà la construcció d'algunes naus destinades a corts al voltant del nucli original de la casa.</p> | 41.9222500,2.3011500 | 442052 | 4641380 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||||
| 43817 | Aplec de Sant Llatzer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-llatzer | <p>CUNILL I FONTFREDA (1925-1928) L'ermita de Sant Llatzer. Butlletí del Centre Excursionista de Vic. Vic. P.13-16 PLADEVALL, A. (1974) L'ermita de Sant Llatzer a Calldetenes. Full Diocesà 3320. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>Antic aplec que es celebrava el dia 12 de desembre coincidint amb la festivitat de Sant Llatzer. Aquesta manifestació de caràcter lúdico-festiva reunia bàsicament als habitants de Calldetenes, principalment als residents al nucli urbà del terme. La seva importància i incidència era de menor categoria que l'aplec de Sant Marc, on acudia gent de diverses poblacions. La celebracio començava amb una missa solemne celebrada pel mossèn de Calldetenes on es cantaven els goigos de Sant Llatzer. A la sortida es repartia pa beneït i si la climatologia ho permetia es ballaven sardanes. Tot i que la gent no acostumava a fer l'àpat del migdia en l'indret, ja que la proximitat de la capella permetia tornar a casa, sí que el dia era considerat festiu, i a la tarda s'acostumava a fer ball al café de la població.</p> | 08037-159 | Entorn rural de Calldetenes. Capella de Sant Llatzer. N-141-d km.1 (08500 Vic) | <p>La capella de Sant Llatzer és una capella d'època moderna, que segurament s'erigí sobre un antic padró o capelleta. Tot i no conèixer amb exactitud la data de la seva edificació, sabem que el 1533 ja estava alçada. L'orígen de la capella té relació amb el paraire vigatà Pere Alzines, que l'any 1530 va morir de pesta, disposant al seu testament una clàusula on es feia una donació destinada a l'aixecament d'una capella a l'oratori de Call de Tenes sota l'advocació de Sant Llatzer. Al 1778, amb la creació de la parròquia de la Mercè, Sant Llatzer va passar a dependre de dita parròquia, tenint cura d'ella el mossèn de Calldetenes. Tot i no pertanyer administrativa i geogràficament al terme de Calldetenes, parroquialment es tracta d'una capella pertanyent a la jurisdicció de l'església de la N.S. de la Mercè, i els calldetenencs l'han sentida com a pròpia. Segurament l'inici de la celebració de l'aplec coincideix amb aquest lligam a l'església parroquial de Calldetenes, i tot i ser una festivitat de caire menor, l'aplec fou celebrat fins a finals de la dècada del 1950. Actualment es continua celebrant una missa, malgrat l'escassa participació de la població de Calldetenes.</p> | 41.9258900,2.2716700 | 439611 | 4641804 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.