API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
43709	L'Aragall	https://patrimonicultural.diba.cat/element/laragall	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XIV-XVII	Els futurs plans de desenvolupament de la zona, tenen en previsió la prolongació de la carretera N-141-d, fins a empalmar amb l'eix transversal C-25. Aquesta futura carretera trencarà els plans de l'Aragall, que són les terres de la finca ubicades davant del mas. Bona part d'aquests terrenys seran destinats a sòl industrial, transformant definitivament l'aspecte de les propietats pertanyents del mas, i deixant la casa arran de carretera.	<p>Edificis de caràcter rural que conformen l'habitatge del mas Aragall i un seguit de coberts que s'adossen a banda i banda -llevant i ponent- de les façanes de la casa. Entre els edificis el mas compta amb una cabana ubicada uns metres a llevant del mas com a un cos independent. El mas pròpiament dit és un edifici de planta quadrangular, cobert a dues aigües amb teula amb el carener perpendicular a la façana, i sembla haver estat objecte d'obres de consolidació els darrers anys. És format per planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia. Compta amb paraments i murs fets amb carreus de pedra disposats de forma irregular, amb alguns més ben tallats reforçant les cantonades. Tot el conjunt es troba arrebossat exteriorment amb ciment pòrtland sense pintar, deixant a la vista els carreus de les cantonades i les llindes i ampits de les portes i finestres. La resta d'edificis que s'adossen al mas han estat efectuats en diversos períodes i són fets barrejant elements diversos: pedra, maó, tàpia etc.. La façana principal s'orienta a migdia i s'obre amb un portal ubicat al cantó de llevant del mur, que es remata a la part superior amb una llinda monolítica, en la qual no s'inscriu cap data. Al cantó de ponent del mur s'obre un petit finestró. Al primer pis d'aquesta façana s'obren dues finestres idèntiques, rematades a la part superior amb llindes, i en les quals s'ha fet sobresortir un ampit de nova factura. Totes dues finestres han estat objecte de modernes restauracions. Les façanes de llevant i ponent es troben parcialment obturades, ja que els coberts dels costats s'adossen directament al mur. No compten, per tant, amb finestres. En línies generals, sembla tractar-se d'un edifici aixecat en una sola etapa constructiva, segurament a finals del segle XVI i principis del segle XVII. No compta amb cap data ubicada a les llindes que permeti una correcta datació. Interiorment, la casa ha estat objecte d'algunes modificacions els darrers anys, però ha mantingut l'estructura original. La Cabana ha estat aixecada amb parament de pedra irregular sense arrebossar, i és coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'orienta a migdia. L'accés a l'interior de la cabana es realitza a través d'un gran portal rematat a la part superior per un arc de mig punt fet amb petites dovelles, que s'obre ocupant pràcticament tota la façana de migdia. A banda i banda de la cabana s'han adossant altres coberts amb maó i amb teulada inclinada utilitzats com a paller i magatzems d'eines.</p>	08037-51	Entorn rural de Calldetenes. Mas Aragall s/n (08506 Calldetenes)	<p>La primera notícia que tenim del mas Aragall prové del 1085, en què Guillem Guifred va vendre als germans Ricart i Berenguer- fundadors de Sant Tomàs-, una peça de terra franca ubicada al lloc anomenat els 'Aregalls'. Gairebé cent anys després, els frares de Sant Tomàs van comprar el domini directe d'una terra que era a l'Aregall. El 1186 es localitza el primer establiment amb una persona que ja duu el cognom Aragall. Es tracta de Pere Aragall, a qui es van establir dues peces de terra sota el domini de Sant Tomàs. Al segle XIII les terres que conformaven el mas eren a mans de diferents famílies, entre que quals destaquen els Aragall, Geperut, Company i Bellsolà. De tota manera, el domini eminent continuava essent del convent de Sant Tomàs. A finals de segle els Aragall havien absorbit la resta de propietats juntament amb el mas Rosell i el Surigueres. VILAMALA (2002:94). A partir del 1360 ja apareix el mas Aragall als censos i les talles fiscals. Al 1550 l'hereu del mas Pujol va donar el dret del pas de l'aigua que sortia del seu molí a l'hereu de l'Aragall, autoritzant-lo a fer un rec per aprofitar la que sobrava, a canvi d'un cens. VILAMALA (2002:94) El mas que s'observa possiblement té els seus orígens constructius e aquest moment. Entre 1918 i 1929 fou propietari Felicià Abadal. A principis de la dècada del 1960 la família Banús, antics masovers, van adquirir la propietat convertint-la en una explotació ramadera.</p>	41.9321100,2.2859200	440799	4642485		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43709-foto-08037-51-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43709-foto-08037-51-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43709-foto-08037-51-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	Per darrera de la casa passava l'antic camí ral de Vic a Folgueroles	98\|119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43710	L'Aymerich	https://patrimonicultural.diba.cat/element/laymerich	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVI-XX	Malgrat les reformes, el mas manté intacte el seu aspecte i l'ambientació original d'una casa senyorial.	<p>Edifici que acull les dependències que configuren l'actual mas Aymerich. És format pel mas pròpiament dit, la casa dels masovers adossada a ponent, i la cabana del mas, ubicada uns metres a migdia de la casa, davant de la façana principal, deixant al mig el que antigament fou l'era. El mas és un edifici aixecat en diverses etapes constructives, la suma de les quals configura un edifici de planta quadrangular cobert a quatre aigües. La construcció és feta en mur de paredat irregular, arrebossat posteriorment en les seves façanes de migdia, llevant i ponent, deixant la pedra vista el tram nord de la casa, que és el més antic. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal és orientada a migdia, en la qual s'obre un gran portal format per dovelles de gran tamany. La part superior d'aquest portal es troba tallada per la sobreposició d'una finestra balconera, resultat de l'ampliació de la finestra central del primer pis al segle XIX. Al primer pis, a més, s'obren dues finestres a banda i banda. Les tres finestres tenen una llinda monolítica en la qual destaca l'existència d'un petit arc conopial al centre de cada llinda. Els ampits són de mida molt reduïda. Al pis de les golfes s'obren tres petits finestrons sense ornaments. La façana de llevant només pot apreciar-se parcialment, ja s'hi adossa la casa dels masovers com un cos que sobresurt perpendicularment del nucli de la casa. A més, gairebé tota la superfície de la façana original resta amagada per un cos rectangular annexat a la casa, de planta baixa i primer pis, que finalitza a l'alçada del primer pis en una galeria, actualment coberta. La façana de ponent és formada per la unió de tres cossos independents, que s'annexen al nucli original de la casa. Al cantó de migdia trobem un cos quadrangular, amb coberta a dues aigües, similar al de la façana de llevant però de dimensions més reduïdes. Aquest cos de planta baixa i primer pis, finalitza a l'alçada del primer pis en una galeria també coberta. Al centre de la façana destaca una torre quadrangular, que també s'adossa al nucli original de la casa. És una torre extraordinàriament massissa, que dóna a la casa un caràcter senyorial. És de planta baixa, primer, segon i tercer pis. La planta baixa es situa una petita capella dedicada al Sagrat Cor de Jesús, que compta amb una porta d'accés independent, oberta a la façana vista de la casa; al primer pis hi ha una finestra allindada oberta al mur de ponent, i una de similar al mur de migdia. El tercer pis ve marcat per la presència d'una cornisa exterior que recorre el mur, i és format per una galeria coberta oberta als quatre murs, formada per arcs de mig punt, que es presenten de forma continuada i envolten el perímetre de la torre. La coberta és a quatre vessants. Destaca la porta de la planta baixa que dóna accés a la capella. Malgrat que el mur de la torre es troba arrebossat, s'ha deixat a la vista els carreus de les cantonades i els que emmarquen portes i finestres, de tal manera que a l'entrada de la capella s'aprecia una porta de petites dimensions, rematada a la part superior per dos carreus trapezoïdals, es cobreix amb dues llindes inclinades que no arriben a tancar-se a la part superior. Sobre aquest element es situen tres carreus disposats horitzontalment cobrint l'obertura. Al central s'ha gravat en un relleu un sagrat cor. Als laterals es llegeix la inscripció: Fili:Praebe: Cor: Tuum: Mihi. Va ser consagrada l'any 1913 pel bisbe Torras i Bages, obra del mestre Periques, i destinada a celebracions de caràcter familiar: batejos, casaments etc.. Interiorment compta amb una figura del Sagrat Cor de guix sobre un petit altar. A continuació de la torre, al cantó nord d'aquesta façana, s'adossa un altre cos rectangular fet de paredat irregular sense arrebossar, de planta baixa i primer pis, sense elements destacables, a excepció d'alguna finestra rematada amb llinda monolítica i decorada amb petits arcs conopials similars als de la façana principal.</p>	08037-52	Entorn rural de Calldetenes Mas l'Aymerich s/n (08506 Calldetenes)	<p>Les primeres referències documentals d'aquest mas es remunten al 1140. Malgrat tot, aquesta primera documentació no fa esment del mas, sinó de les terres adquirides. El mas i propietat de l'Aymerich es remunten segurament als anys 1190 i 1220. La documentació localitzada dins del mas, fa esment d'un noi anomenat Eimeric (Eimericus) de Basses, fill de Maria Basses i germà d'Ermessenda i Maria Basses, que començà a adquirir terres i fundà el mas. Curiosament, el seu fill Pere, ja prengué el cognom Eimeric, i tots els seus descendents prendran el nom del fundador del mas com a cognom. Les terres adquirides eren propietat eminent del monestir de Sant Tomàs, de la catedral de Vic, dels senyors de Riudeperes, dels Heures de Saladeures i dels Bellpuig, als quals pagaven censos i tasques. En cap document del mas Aymerich es reconeix la servitud personal dels hereus ni la remença, essent sempre homes lliures. (VILAMALA, 2002:100). La reconstrucció genealògica de la nissaga Aymerich permet comptabilitzar un total de trenta hereus des del 1199 fins a l'actualitat. En ells hi figuren cinc pubilles, però el cognom no es va perdre al prendre els seus marits el cognom del mas. Aquest apareix com Eimeric, Eymerich, Eimaric, fins el 1600; i d'aleshores en endavant apareix com Aimerich i Aymerich. Per entroncaments familiars, des dels segles XIV-XV la propietat de l'Aymerich es va estendre a la parròquia de Santa Eugènia de Berga. Així, el casament de Pere Guillem Eimeric amb Constança de Torrent, va implicar l'assimilació del mas Torrent i el mas Reig. Aquest darrer duia inclosa una teuleria que els Aymerich han mantingut i convertit en bòvila. A finals del segle XVI l'Aymerich era un dels masos més importants del terme i gaudia de bona salut econòmica. Mostra d'aquest fet són els deutes que alguns pagesos, com l'hereu del mas Puig de Sant Julià, reconeixien tenir amb l'hereu de l'Aymerich. La documentació del moment també mostra la importància que el bestiar tenia en l'economia familiar. De fet, la família es va emparentar amb els Sala de Folgueroles, amb els Pujolar de Sentfores i amb altres famílies benestants de la Plana de Vic. Al llarg del segle XVII la casa va gaudir de bona salut econòmica, tal i com semblen demostrar les compres i establiments de terra. Així, al segle XVI comprava terres als Rosanes i al 1617 establien pagesos al mas Riera, que era de la seva propietat. Ja a finals del segle -1696- van comprar tot un conjunt de terres a Rafel Serra, del mas Serra de Sant Marc. Segurament, fruit d'aquesta riquesa, fou al segle XVI quan es bastí el nou casal que actualment conforma el mas Aymerich. Al segle XVII el mas es va engrandir amb la construcció d'una torre senyorial amb finalitats d'ostentació. A principis del segle XX es realitzaren noves reformes. A mitjans del segle XX, en morir el propietari del mas, la seva vídua es va traslladar a viure a Vic, abandonant el mas i deixant-lo a mans de masovers. Durant dècades el mas es convertí en una casa d'estiueig. A la dècada del 1960 el nou hereu del mas Aymerich optà per tornar a la casa familiar i restaurar-la. Malgrat que la casa ha estat datada amb orígens al segle XVI, que és qual segurament s'aixecà el gruix de l'edifici actual, no es pot descartar que no s'assenti sobre l'estructura d'un antic mas medieval.</p>	41.9151900,2.3017200	442093	4640596		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43710-foto-08037-52-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43710-foto-08037-52-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43710-foto-08037-52-3.jpg	Legal	Modern\|Renaixement\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2020-09-16 00:00:00	Raquel valdenebro Manrique	(Continuació descripció) La façana nord és, segurament, el tram més antic conservat de la casa, i on es conserva el parament original sense arrebossar. Destaca la presència d'una gran terrassa elevada a l'alçada del primer pis, que es recolza sobre una gran arcada i volta de mig punt, de tal manera que sota la terrassa es crea un espai buit destinat originalment a acollir carruatges o a magatzem. Al primer pis d'aquesta façana destaca la presència de quatre finestres allindades amb arcs conopials, una de les quals dóna accés a la terrassa. Al pis de les golfes s'ubiquen tres finestrons més. Cal pensar que malgrat que el mas es troba documentat des del segle XII, l'edifici actual és una construcció del segle XVI. L'element que ajuda a determinar aquesta cronologia, es la presència d'arcs conopials a totes les finestres de la casa. Inicialment devia tractar-se d'un casa de planta rectangular amb un cos adossat de planta baixa i primer pis al nord de la façana de ponent. Per comparació amb altres masies similars, cal pensar que al segle XVII s'afegí la torre quadrangular que s'adossava a la façana de ponent, i que tenia una funció bàsicament de caràcter ostentatiu. Finalment, a través d'un seguit de fotografies efectuades l'any 1909, es pot precisar que en dit any que el mas fou objecte d'una reforma, que eliminà el mur de tancament del davant de la casa, que unia la casa amb la cabana i creava un pati interior. En aquell moment s'afegiren els dos cossos adossats a la façana de llevant i ponent rematats amb galeries, i que ampliaven la superfície de la façana principal. Possiblement fou en aquell moment quan s'obrí la finestra balconera a la façana principal de la casa, trencant l'arcada de la planta baixa. També devia ser en aquest moment quan es devia organitzar l'espai de la planta baixa de la torre com a capella, i obrir la porta d'accés. Un seguit de fotografies conservades dins la casa d'aquest moment mostren el mas abans i després d'aquesta reforma, inicialment sense els cossos de les dues galeries, i desprès amb les dues galeries. Altrament, el mas fou objecte d'una intensa restauració a partir de la dècada del 1960, quan els actuals propietaris passaren a habitar-lo. En aquest moment es cobriren les galeries de llevant i ponent creant tribunes, i es restaurà l'interior. Interiorment, la casa ha conservat la seva estructura i ambientació original, on destaca la presència d'una gran sala principal ubicada al primer pis. D'altra banda, també ha estat conservat bona part del mobiliari original de la casa, així com l'embigat del sostre i part dels terres. Adossada a llevant de la casa principal es troba la casa dels masovers. Es tracta d'una construcció de caràcter rural i senzill. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, de planta baixa i primer pis, adossat a la cantonada N-E de la casa senyorial en sentit perpendicular. Es troba orientat a migdia. Davant de la casa, i formant part de les instal·lacions del mas, es troba l'antiga cabana, destinada a magatzem i cobert pels carruatges i cavalleries. Originalment, es trobava unida al mas mitjançant un mur de tancament que creava un pati interior entre la casa i la cabana. Es tracta d'un cos de planta rectangular cobert a dues aigües on s'aprecia el parament original de pedra disposada irregularment. Durant les obres de restauració fou localitzada un llinda amb la data del 1679. L'arxiu de l'Aymerich consta d'uns tres-cents pergamins, i fou descobert dins d'una antiga caixa l'any 2001. Aquest fons documental únic en el municipi permet reconstruir perfectament l'evolució històrica i personal de la família des del 1140. Al costat dels pergamins, hi ha molta documentació dels segles XVIII-XIX, que fa referència a talles, cadastres i altres temes de caràcter econòmic de tot el terme, segurament pel fet que alguns membres de la família foren batlles del terme. (Veure fitxa nº 89)	94\|95\|98\|119\|85	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43711	El Llió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-llio	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVI-XVIII	La casa ha estat abandonada durant dècades, ja que els propietaris van edificar al costat una casa de nova factura, deixant abandonat el mas original. Actualment es troba en un avançat estat de degradació. Els propietaris actuals tenen intenció de restaurar el mas en el decurs de l'any vinent.	<p>Edifici rural format per la masia anomenada el Llió i les dependències annexes i coberts que constituïen el mas. El nucli central del mas, format per la casa, com a resultat de diverses ampliacions, dóna una planta en forma de T. Originalment, era un edifici de planta rectangular, orientat a migdia, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Una de les reformes posteriors va fer que una de les ales de la teulada - la de ponent- estigui en aquests moments sobreaixecada respecte a l'altra. Amb posterioritat, la casa fou eixamplada i s'afegí un cos rectangular al cantó nord, que s'adossa en sentit perpendicular. El resultat final, com ja s'ha dit, és una planta en forma de T. La casa compta amb planta baixa, primer i segon pis. Es tracta d'una casa aixecada aprofitant el desnivell natural del terreny en baixada. Aquest fet dóna com a resultat que el nucli original rectangular en sentit E-O, tingui realment la planta baixa i dos pisos, mentre que el cos adossat en perpendicular al nord de la casa, sigui només de planta baixa i primer pis. L'entrada per aquest cos, permet l'accés directe al primer pis de la casa. La construcció és feta amb mur de paredat irregular, i va ser posteriorment arrebossada amb ciment pòrtland, deixant a la vista els carreus de les cantonades i les llindes i carreus que reforcen les portes i finestres. Degut a l'abandonament de la casa aquest arrebossat ha caigut en bona part dels murs, deixant a la vista el parament original. La façana principal de la casa es troba orientada a migdia. L'accés es realitza mitjançant un portal ubicat al centre de la façana. És un portal coronat per una llinda monolítica decorada amb un petit arc conopial. Els carreus superiors de la porta són decorats amb formes arrodonides, donant com a resultat un tipus d'entrada anomenada d'arc deprimit convex. Al primer pis destaca la presència del que foren tres finestres allindades. La finestra central ha estat la única que ha conservat la seva fesomia original, i la llinda superior es troba decorada amb un arc conopial degradat. La finestra del cantó de llevant va ser transformada segurament al segle XIX en una finestra balconera. D'altra banda, el que devia ser la finestra de ponent, fou transformada segurament desprès en un bonic portal que dóna accés a un terrat rectangular, que s'adossa de forma perpendicular al cantó de ponent de la façana de migdia. Aquest terrat, és en realitat un cos destinat a magatzems i coberts a la planta baixa, i convertit en terrat cobert a l'alçada del primer pis. Aquest portal d'accés és en realitat una obra de gran qualitat, protegit amb un guardapols, decorat a la part superior amb un arc conopial degradat, al centre del qual s'ha esculpit un element floral (veure fitxa nº 56). La façana de llevant de la casa, manca d'elements significatius d'interès. A més a més, actualment la vegetació cobreix bona part d'aquesta impedint una correcta visualització. La façana de llevant es troba oberta amb diverses finestres a l'alçada del primer pis, totes elles decorades amb un petit arc conopial a la llinda. Destaca l'existència d'un gran portal format per un arc de mig punt, a l'esquadra del mur, al tram que antigament fou la façana nord. Es tracta d'un portal d'accés al que devia ser una zona destinada a acollir carruatges i cavalleries. L'actual façana nord és en realitat la façana nord del cos adossat en perpendicular. Es tracta d'un cos cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana nord amb una teulada independent de la resta de la casa, de característiques constructives similars a la de la resta de l'edifici. L'accés es realitza mitjançant un portal que ve precedit per un seguit de graons semicirculars formats a base de lloses de gran tamany. El portal pròpiament dit és allindat, havent-se decorat la llinda superior amb un arc conopial degradat similar als de la resta de la casa. Aquest portal dóna accés directe al primer pis de l'edifici.</p>	08037-53	Entorn rural de Calldetenes Mas El Llió s/n (08506 Calldetenes)	<p>Les primeres dades del Llió reculen fins a finals del segle XII. En aquests moments es té constància a Vic de l'existència d'un canonge anomenat Ramon de Lió, nomenat cap de les notaries de la vila i la parròquia de Vic. Tot i no poder assegurar-ho, és possible que tingués alguna relació amb la casa del Llió de Calldetenes. Del mas no tenim notícies fins finals del segle següent, quan el 1290, Guillem de Llió, comprava terres a Bartomeu de Verdaguer. El 1347 Pere Guillem de Llió es casava amb la pubilla del mas Sauleda de Vall. Cent anys després, el 1449, Joan Torrent, apotecari de Barcelona, va vendre les seves possessions del mas Creedéu als Llió. Per aquesta època la família ja havia incorporat el mas Miró a les seves possessions. (VILAMALA, 2002:105). Arquitectònicament el mas que s'observa és una construcció que podria tenir els seus orígens al segle XVI, amb alguns trams afegits al llarg del segle XVIII. Al segle XIX era propietat de la família Vilar. L'actual família propietària, malgrat haver canviat el cognom diverses vegades, són descendents d'aquesta línia.</p>	41.9165400,2.3000900	441959	4640747		08037	Calldetenes	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43711-foto-08037-53-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43711-foto-08037-53-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43711-foto-08037-53-3.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	(Continuació descripció) L'interior de la casa manté l'estructura típica d'una masia, amb uns baixos destinats a espais de feines agrícoles, una escalinata que permet l'accés al primer pis, i un gran sala que presideix la part central del primer pis. Als costat d'aquesta sala, destaca l'existència de portes interiors emmarcades amb carreus ben tallats. Es tracta de portals allindats decorats amb arcs conopials senzills, similars als de la façana principal. Tot fa pensar que el cos central de la casa -en sentit E-O- podia haver estat aixecat al llarg del segle XVI, o almenys així ho indica la presència d'arcs conopials a les llindes i a la façana principal de la casa. Cal pensar que posteriorment, segurament a finals del segle XVII, la casa patí un seguit d'ampliacions, construint-se el cos adossat al nord, i el terrat de la façana de migdia. És per aquest motiu que la tipologia dels arcs conopials degradats és similar en un altre indret. Posteriorment, ja al segle XVIII, la casa sofriria algun tipus de consolidació i revisió d'obertures, la qual cosa explicaria la presència abundant de llindes gravades amb dates del segle XVIII. La casa compta amb diverses llindes datades. Entre les dates existents destaca: 1696 en un carreu del terrat. 1702, 1734 i 1737 a les finestres. Com a elements destacables la casa compta amb un rentamans molt ben conservat a la sala del primer pis, i un forn de pa en perfectes condicions a la planta baixa.	94\|119\|85	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43712	La Sauleda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sauleda	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XII-XVIII	Malgrat que el cos principal de la vivenda no es trobi habitat de forma continua, la família fa esforços pel manteniment de la casa.	<p>Edifici rural format per un grup de tres cases i un seguit de coberts que conformen les actuals instal·lacions del mas La Sauleda De l'observació detallada de l'edifici es dedueix que en realitat es tracta d'un seguit de d'almenys dues cases, pràcticament adossades, que degut a una reforma posterior, quedaren unificades en una sola. El resultat és un edifici de planta quadrangular, de grans proporcions, cobert a trams amb teulades a dues vessants i inclinades, ja que l'alçada dels cossos que la conformen- les cases originals i els afegits- és diferent. Compta amb planta baixa, primer pis. Alguns dels cossos producte de la reforma i unificació del conjunt tenen segon pis i en altre ocasió golfes. La construcció és feta en mur de paredat irregular, que ha esta posteriorment arrebossat. La façana principal de l'actual edifici es troba orientada a migdia, i ve precedida per un seguit de coberts aixecats en perpendicular, al cantó S-O de la casa, i altre seguit de coberts aixecats en paral·lel als altres al cantó S-E. A migdia tots dos coberts s'unifiquen amb un petit mur i una reixa. Es crea per tant , davant de la casa, un pati interior semi-tancat. Alguns d'aquests coberts, especialment els del cantó S-O, han estat restaurats els darrers anys i convertits en vivenda. Hi ha la possibilitat de que els propers anys, alguns trams més d'aquests coberts siguin adaptats també com a vivendes. Estructuralment es distingeix la presència d'una casa de planta rectangular, en sentit E-O, coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Era de planta baixa i primer pis, amb la façana principal orientada a migdia. D'aquest cos destaca l'existència d'un parell de finestres a l'alçada del primer pis, decorades amb llindes esculpides amb arcs conopials. Reformes posteriors van fer que, a més d'unificar aquesta casa amb la del costat, s'aixequés un terrat a l'alçada del primer pis, anul·lant algun possible portal d'entrada, i s'aixeques un cos quadrangular de petites dimensions sobre la teulada, coberta dues aigües, amb funcions segurament de graner. A més d'aquesta primer casa, es detecta la presència d'un altre cos, pertanyent segurament a una altra casa, que es trobaria adossada a llevant de l'anterior, uns metres més enrera. Es tractaria d'un cos de planta rectangular, amb coberta inclinada, i de característiques constructives similars al primer. Aquest cos ha estat posteriorment transformat, sobreaixecant part del tram nord amb un pis sotateulada, i donant-lo d'una coberta inclinada independent. D'aquesta segona casa, destaca la presència d'algunes finestres a l'alçada del primer pis, a les façanes de llevant i nord, que presenten arcs conopials. Possiblement a finals del segle XVIII la casa fou objecte d'una modificació important que unificà interior i exteriorment la seva estructura. Aquesta unificació es materialitzà exteriorment amb la construcció un nou cos rectangular, que ocuparia la cantonada S-E de la casa, fins arranjar-se amb la línia de façana de migdia de la primera casa. Seria un cos de planta baixa i dos pisos, que tindria les funcions d'entrada principal i portal interior de la casa als baixos, i d'habitació al primer pis. Interiorment, al final del cos s'ubicaria una gran escalinata que donaria accés al primer pis de la casa. L'entrada principal de la casa vindria marcada per la presència d'un portal allindat sobre el qual s'escauria un balcó al primer pis, A la façana nord de la casa destaca la presència de petits finestrons decorats també amb arcs conopials. Interiorment la casa conserva el seu aire senyorial, amb elements decoratius i constructius propis d'una vivenda rural d'importància. Així destaca encara la presència d'una cuina amb xemeneia i bancs originals, i una sala principal i unes habitacions conservades originalment. També destaca l'enllosat del terra original fet a base de grans lloses de pedra, així com l'embigat de gran categoria.</p>	08037-54	Entorn rural de Calldetenes. Mas La Sauleda s/n (08506 Calldetenes)	<p>L'origen del nom Sauleda té relació segurament amb la presència d'un conjunt d'arbres- salzes- existents en aquell indret, a tocar de la riera anomenada de la Sauleda. Actualment, prop de la casa, al marge del torrent encara s'ha pogut localitzar un arbre d'aquest tipus de grans dimensions, que els propietaris de la casa cuiden d'especial manera. El mas Sauleda es documenta des del 1199, i fou un dels més importants de la parròquia de Sant Martí fins al segle XVIII. Originàriament, la documentació revela l'existència de dos masos Sauleda -sobirà i jussà-, però a finals del segle XIV ja estaven units sota la mateixa família. La majoria de les terres eren de domini del rector de Sant Julià, i alguna peça de la casa senyorial de Centelles. (VILAMALA, 2002: 109) Els primers documents sobre el mas fan referència al reconeixement dels Sauleda conforme eren homes propis del rector de Sant Julià. Un seguiment de la trajectòria de la família ens porta a dues grans branques que parteixen del matrimoni format per Pere Sauleda i Maria. Dos fills seus, Ferrer i Sibil·la, foren els continuadors del llinatge, i els que van dividir la propietat de Sauleda en sobirà i jussà, quedant-se Sibil·la Sauleda amb el jussà, i Ferrer amb el sobirà. (VILAMALA, 2002: 109). Ferrer Sauleda es va casar amb Guillema Vilardell el 1282, continuant la nissaga a través de diverses generacions. Una de les filles, Maria, es va casar amb Arnau, i la filla d'aquests, Cecília, es va casar amb Pere Guillem Llió, hereu de la veïna masia. El dot fou de 900 sous, la qual cosa dóna fe de la importància econòmica de la casa. De la branca de Sibil·la Sauleda i el mas jussà no es coneix res, a excepció de que va casar-se amb Guillem Mata vora el 1282. (VILAMALA, 2002: 110) Sigui com sigui, els masos Sauleda sobirà i jussà es trobaven el 1369, segurament per la compra del jussà, en mans de Bernat de Gorg-negre, de la parròquia de Vilalleons. La seva hereva fou Miquela, que ho era vora el 1394. (VILAMALA, 2002: 110) Les següents notícies del mas Sauleda pertanyen al segle XV, quan el 1484 Ponç de Sauleda va comprar els masos Llobet i Perriquera a Miquel Riera de Gurb. (VILAMALA, 2002: 110) El 1503 els Sauleda van comprar a carta de gràcies terres del mas Ponç, el 1505 terres del mas Serra de Sant Marc, el 1532 terres del mas Noguer i del mas Ponç, i el 1550 terres del mas Puig de Sant Julià. Aquells anys, van començar a comercialitzar l'excedent de blat de la propietat. És a dir, a diferència d'altres masos, el segle XVI és un període de prosperitat, de creixement i consolidació de la casa, sobretot a partir de 1532, amb l'entrada del pubill Joan Espina al mas. (VILAMALA, 2002: 110) Arquitectònicament el mas que s'observa és una construcció que podria tenir els seus orígens al segle XVI, amb alguns trams afegits al llarg del segle XVIII. El segle XVII comença per a la Sauleda amb la resolució d'un plet a la Reial Audiència de Barcelona amb el rector de Sant Julià per la disputa d'una peça de terra. La sentència va obligar a Bernat Sauleda i als seus germans a retornar la terra al rector. A partir de la meitat del segle, els Sauleda es van traslladar a Vic, deixant la propietat en mans de llogaters. Per motius que es desconeixen, el cognom de la casa es va perdre a la dècada següent, de manera que el 1660 Rafel Grau, i no un Sauleda, arrendaven terres del mas. El 1705 la casa era propietat de Joan Francesc Vernadà, que mitjançant la pabordia de febrer, va signar una concòrdia amb els pagesos aloers que tenien a la propietat. (VILAMALA, 2002: 129) Al segle XIX era propietat de la família Vilanova Postius, i posteriorment ho fou de la família Arumí. Aquesta família comptava amb una indústria xocolatera. La van vendre als propietaris actuals a la dècada del 1940.</p>	41.9180600,2.3070500	442538	4640911		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43712-foto-08037-54-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43712-foto-08037-54-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43712-foto-08037-54-3.jpg	Inexistent	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	(Continuació descripció) A la cantonada N-E de la casa destaca la presència d'una altra vivenda formada per un cos rectangular de planta baixa i primer pis, que s'adossa perpendicularment en sentit E-O. Tot sembla indicar que es tracta d'una antiga casa de masovers adaptada com a moderna vivenda. Dins d'aquest cos es conserven algunes llindes amb dates del segle XIX. No es pot concretar si aquesta possible identificació de dues cases unides en una sola, tingui relació amb la documentació escrita, que deixa ben clar l'existència de dos masos Sauleda -jussà i sobirà-, que ja al segle XV es trobaven unificats sota una de les branques Sauleda. Cal deixar clar que no se sap si l'actual mas és el jussà o el sobirà de la documentació. En tot cas, no s'ha identificat el lloc de la possible ubicació de l'altre mas Sauleda. L'actual mas Casa Nova de la Sauleda és una construcció de nova planta feta pels antics masovers del mas que van demanar permís per adoptar el nom És per aquest motiu que com a teoria es podria apuntar que en realitat els dos masos, nascuts de la partició d'una mateixa branca familiar fossin en realitat dues cases una al costat de l'altra, i que aquesta estructura hagi perviscut d'una manera o altre en l'actual mas. Malgrat tot, la unificació arquitectònica de les dues cases és posterior -segurament del segle XVIII. A modus d'exemple, cal pensar que actualment al mas Sauleda passa una cosa semblant. Així, una casa propietat d'una sola persona, ha estat dividida entre quatre dels seus fills, de tal manera que en realitat en un mateix conjunt arquitectònic es compte quatre cases de quatre famílies sorgides del mateix cognom.	94\|119\|85	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43713	Portal del mas el Llió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-mas-el-llio	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVII	El portal es troba en bon estat de conservació, però la casa es troba molt degradada i abandonada. Els propietaris actuals tenen intenció d'iniciar la seva restauració el proper any.	<p>Portal ubicat al primer pis de la façana de migdia, a la masia anomenada el Llió. Es tracta d'un portal que permet l'accés des de l'interior de la casa a un terrat cobert situat a l'alçada del primer pis, que s'adossa en sentit perpendicular a la casa, a l'extrem S-O, prolongant la façana de ponent. Aquest portal, d'una gran qualitat constructiva i artística, es caracteritza per tenir uns brancals on s'alternen carreus rectangulars i quadrangulars molt ben tallats. El remat superior es realitza amb una llinda monolítica sobre la qual s'ubica un guardapols esglaonat que sobresurt uns centímetres a l'exterior. Els elements decoratius s'ubiquen a la llinda superior, on s'ha esculpit un arc conopial esglaonat, que es degrada vers l'interior. Aquest degradat es prolonga al vessant interior dels carreus que conformen els brancals. Al triangle interior de l'arc, a l'àrea de la llinda, s'ha esculpit una flor, extraordinàriament detallada.</p>	08037-55	Entorn rural de Calldetenes. Mas el Llió s/n (08506 Calldetenes)	<p>Les primeres dades del Llió reculen fins a finals del segle XII. En aquests moments es té constància a Vic de l'existència d'un canonge anomenat Ramon de Lió, nomenat cap de les notaries de la vila i la parròquia de Vic. Tot i no poder assegurar-ho, és possible que tingués alguna relació amb la casa del Llió de Calldetenes. Del mas no tenim notícies fins finals del segle següent, quan el 1290, Guillem de Llió, comprava terres a Bartomeu de Verdaguer. El 1347 Pere Guillem de Llió es casava amb la pubilla del mas Sauleda de Vall. Cent anys després, el 1449, Joan Torrent, apotecari de Barcelona, va vendre les seves possessions del mas Creedéu als Llió. Per aquesta època la família ja havia incorporat el mas Miró a les seves possessions. (VILAMALA, 2002:105) Al segle XIX era propietat de la família Vilar. L'actual família propietària, malgrat haver canviat el cognom diverses vegades, són descendents d'aquesta línia. Arquitectònicament, el mas del Llió compta amb un cos central de la casa -en sentit E-O- podia haver estat aixecat al llarg del segle XVI, o almenys així ho indica la presència d'arcs conopials a les llindes i a la façana principal de la casa. Cal pensar que posteriorment, segurament a finals del segle XVII, la casa patí un seguit d'ampliacions, construint-se el cos adossat al nord, i el terrat de la façana de migdia. És per aquest motiu que la tipologia dels arcs conopials degradats és similar en un altre indret.</p>	41.9164700,2.3001100	441961	4640739		08037	Calldetenes	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43713-foto-08037-55-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43713-foto-08037-55-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43713-foto-08037-55-3.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Estructural				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	Al mas de l'Aymerich, als portals interiors de distribució, dins la sala principal de la casa, podem trobar una decoració molt similar a base de llindes monolítiques decorades amb arcs conopials de similars característiques, encara que menys treballats, i que també compten amb una flor esculpida a l'interior de l'arc. La tipologia de la flor és però molt similar, tot i que guarda algunes diferències amb la del mas Aymerich. Cal pensar que potser es tractava del mateix artista.	119\|94	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43714	La Frontera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-frontera	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XIX		<p>Masia de planta quadrangular coberta a quatre aigües. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars ben escairats. El parament es troba actualment arrebossat amb ciment i sense pintar. La façana principal es troba orientada a ponent, i s'obre a la planta baixa amb un portal allindat sense cap tipus d'ornamentació. A banda i banda s'obren dos finestres rectangulars. Al primer pis, en una composició molt simètrica, s'obre al centre, sobre el portal, un balcó protegit per una reixa metàl·lica, i a banda i banda, duess finestres rectangulars. Aquestes, juntament amb les de la planta baixa i les del segon pis, es troben protegides per contrafinestres exteriors, que donen unitat a la façana i indiquen un mateix moment de construcció. Al segon pis, s'obren tres finestres quadrangulars, que s'ubiquen rítmicament sobre les altres. La façana nord s'obre molt ordenadament amb un seguit de quatre finestres que es repeteixen a l'alçada de la planta baixa, primer i segon pis. La façana posterior de la casa, encarada a llevant, s'obre amb un seguit de finestres rectangulars a la planta baixa, que han estat posteriorment tapiades. Al primer pis, destaca al centre la presència dos balcons laterals i una finestra central. Al segon pis s'obren finestrons que es troben tapiats. A la façana de migdia del mas, s'adossen dos cossos rectangulars que ocupen tota la llargada de dita façana. El primer s'adossa directament a la façana, i és de planta baixa i primer pis. Es cobreix amb una teulada inclinada, i es caracteritza pel fet de que a l'alçada del primer pis es converteix en una galeria o eixida oberta a migdia, a la qual es té accés des de l'interior de la casa. Es tracta d'una gran eixida formada per tres arcades centrals, i una per banda als extrems de llevant i ponent. Es tracta d'arcades molt rebaixades que es recolzen sobre dues motllures que fan la funció decorativa de capitell, i que recauen sobre pilars. Tot el conjunt es troba arrebossat; per tant, no es pot saber si aquest element afegit es troba construït en pedra o maó. Destaca l'embigat de fusta del sostre. Les obertures es troben protegides per una barana de ferro. L'accés a la planta baixa d'aquest cos, que sembla estar destinada a magatzem, es realitza mitjançant un portal presidit per una llinda de fusta obert al tram de llevant. A continuació d'aquest cos, se n'adossa un altre també rectangular que ocupa la mateixa superfície, però que només s'alça a nivell de planta baixa. Es tracta d'un cobert de teulada inclinada, que sembla molt més modern, i s'obre amb un senzill finestral rectangular protegit amb una reixa. La casa no té llindes datades i no ha patit canvis estructurals importants durant el darrer segle, a excepció de l'acondicionament interior de la vivenda amb nous serveis i habitacions. El mas es completa amb l'existència d'una cabanya que s'ubica uns metres al sud-est de la casa, deixant passar pel mig el camí que duu als masos de la Perruca, del Llió i Pons. Es tracta d'un edifici fet amb parament irregular, cobert a dues aigües i encarat a ponent, que s'obre amb una gran obertura formada per un arc de mig punt que ocupa pràcticament tota la façana.</p>	08037-56	Entorn rural de Calldetenes. Mas la Frontera s/n (08506 Calldetenes)	<p>Els orígens del mas Frontera cal buscar-los a l'Edat Mitjana, durant el període de formació d'aquestes unitats socio-econòmiques (segles XI-XII-XIII). L'any 1212, Pere Viver, rector de Sant Julià de Vilatorta, establia a Ramon Frontera i a la seva esposa Guillelma una feixa de terra situada a la Terrada. En aquests moments, el mas Frontera ja es trobava consolidat, doncs al llarg de tot el segle XIII, es té constància de l'existència de dues cases amb aquest nom, el mas Frontera sobirà o superior i el mas Frontera jussà o inferior. Segurament es devia tractar de dues branques de la mateixa família, les relacions no van ser sempre cordials entre ells. Així, el 1232 es va publicar un arbitratge pel conflicte entre Arnau Frontera i Bernat Frontera, sobre la propietat de terres, molins i altres coses. Un dels principals eixos del conflicte eren els drets sobre el veí molí de la Frontera, lligat a la propietat familiar. Les dues branques familiars el tenien a mitges i es va acordar que a partir d'aquesta data, en disposessin una setmana cada un, a setmanes alternes, a comptar de la posta de sol del dissabte. (VILAMALA, 2002:103) El mas Frontera sobirà va desaparèixer amb el temps. Però es conserven més referències d'aquest que no pas del jussà, que ha pervingut fins als nostres dies. La seva complicada situació econòmica el va fer protagonista de vendes i penyores, que han quedat reflectides a la documentació notarial. Sabem que el 1233 Ferrer de Gaiol va deixar diners a Arnau de Frontera. El 1291 un altre Arnau de Frontera sobirà va vendre a Bernat de Frontera jussà unes peces de terra situades prop de Santa Maria del Camí i el mas Vila. Entre els habitants del mas Frontera sobirà hi va haver un important prevere a Girona, que va fundar diversos aniversaris a Sant Martí de Riudepres. El 1300 el mas Frontera sobirà es trobava en plena crisi econòmica, i el segle XIV va acabar amb la casa. Finalment el 1361, els Frontera sobirà van vendre importants propietats a Guillem Eres, i el 1368, tres anys abans de l'absorció definitiva del mas, Arnau Frontera va vendre una peça de terra a Bernat de Verdaguer. El 1371 es va produir la absorció definitiva del mas Frontera sobirà, pel mas Frontera jussà, unificant-se en un sol mas, és el que a perviscut fins a l'actualitat. (VILAMALA, 2002:104) Durant els segles XIV i XV, les hereves de la casa van ser bàsicament pubilles: Sibil·la, que es va casar amb Bartomeu Trilia, i Antònia, casada amb Pere Joan Serrabou, de Tavèrnoles. El cognom originari de la casa però, es va mantenir. Des d'inicis del segle XVI, la casa va viure una profunda crisi, que obligà als seus propietaris a sol·licitar nombrosos préstecs i a alienar molt el patrimoni. Així, el 1527 Gabriel Frontera hipotecava a Pons Rosanes set quarteres de terra. El 1555 Segimon Frontera reconeixia que devia diners a Pere Cases, moliner de Sant Julià. A partir d'aquí, les vendes de terra es van anar succeint, especialment a partir del 1560. (VILAMALA, 2002:105) Al llarg del segle XVII els Frontera es van veure obligats a vendre diverses terres per pagar els deutes acumulats durant dècades. Es pot afirmar que al llarg de tot el segle la família es va anar desprenent de les seves propietats. De fet, el 1632, el mas va passar a ser propietat de la Companyia de Jesús, que el van tenir fins el 1770. A la família només li van quedar algunes terres que va anar malvenent a mida que necessitava diners. Aquesta tendència va canviar radicalment entre finals del segle XIX i principis del segle XX. En una cinquantena d'anys, els propietaris de la Frontera van acumular una gran quantitat de patrimoni, de tal manera que a principis del segle XX es trobaven entre els cent cinquanta propietaris més grans de la Comarca. En el cas de la Frontera, el potencial que va comportar el matrimoni entre l'hereu de Masgrau i la pubilla de Comaerma, els a permetre adquirir propietats a Vic, dels quals van treure rendes importants. Una d'elles va ser Can Soca.</p>	41.9261800,2.2954900	441587	4641820		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43714-foto-08037-56-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43714-foto-08037-56-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43714-foto-08037-56-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	(Continuació història) A mitjans de segle XX, la pubilla de la família Masgrau es va casar amb un membre de la família Juvé, i des d'aleshores és propietat dels seus descendents Juvé Masgrau. En referència a la masia, cal pensar que estructuralment es tracta d'una casa aixecada a finals del segle XIX, aprofitant la bonança econòmica de la família Masgrau. Possiblement fos aixecada sobre els fonaments d'una altra casa anterior del període modern o medieval, de la qual no es conserven elements.	94\|98\|119\|85	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43715	Les Eres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-eres	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVII	L'any 1997 el mas fou objecte d'importants restauracions, malgrat que ha conservat la seva fisonomia original i s'ha optat per salvar els seus elements constrictius originals.	<p>Edifici rural de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. De l'observació de la teulada es detecta la presència d'una ala més gran que l'altra, segurament objecte d'una unificació de la teulada, incorporant sota la mateixa algun annex existent al cantó de migdia. La construcció és feta amb mur de paredat irregular, malgrat que s'observen alguns trams en maó, i ha estat unificada sota un arrebossat exterior amb ciment pòrtland sense pintar. La façana principal es troba orientada a ponent, i es troba precedida d'un mur de tancament que prolonga les façanes nord i migdia i tanca amb un portal exterior -malgrat que actualment aquesta porta sigui un espai obert-, creant un pati interior que precedeix la vivenda. L'edifici compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a ponent. L'accés es realitza mitjançant un portal allindat, rematat a la part superior per una llinda de fusta. Al primer pis s'obren dues finestres reforçades amb carreus de pedra molt ben tallats sense cap detall ornamental. A migdia d'aquesta façana s'adossa un petit cobert quadrangular de planta baixa i teulada inclinada, que s'integra al conjunt de la casa. La façana nord destaca per la presència d'un petit angle que sobresurt del parament del mur, i que crea una façana desviada. En aquesta façana hi destaquen un seguit de petites finestres, a l'alçada del primer pis. La façana de llevant es troba parcialment arranjada amb mur de maó, i no compta amb cap element significatiu. La façana de migdia ve precedida per un petit porxo, i s'utilitza com a entrada auxiliar de la casa. L'accés per aquesta entrada dóna pas a un espai utilitzat com a cuina i menjador. L'interior de la casa ha estat totalment reformat i adaptat a les noves necessitats. Malgrat tot, s'han conservat pràcticament tots els murs interiors i l'estructura original. Destaca de forma singular una gran arcada de diafragma exempta formada per dovelles molt ben tallades. Aquest àmbit era destinat antigament a corts i estables. En aquest espai de la casa, destaca l'existència d'un mur amb dos grans ràfecs que reforcen el mur.</p>	08037-57	Entorn rural de Calldetenes Mas Les Eres s/n (08506 Calldetenes)	<p>La primera notícia existent sobre el mas les Eres és del 1196, quan el convent de Sant Tomàs va comprar a Maria Eres dues peces de terra en franc alou. Poc després, al llarg del 1231, Bernat Eres i la seva esposa Ermessenda i el seu fill Pere, van vendre tres peces de terra al Pujol, al Mallol i al mas Eres- a Joan Carboneres i a la seva esposa Guillelma, amb el compromís dels compradors de que si retornava el preu abans de tres anys podria recuperar la terra. (GINEBRA, 1998:491) . L'any següent els Eres van vendre dues peces de terra més a Joan Carboneres. A la primer meitat del segle XIII els Eres van fer nombroses compres i vendes, ja fos per necessitats econòmiques o per consolidar el seu patrimoni. Així el 1232 van comprar dues feixes de terra a Bernat de Torelló a la parròquia de Sant Martí. Sens dubte, el personatge més conegut de la família fou Pere d'Eres, qui el 1262 era notari de l'escrivania episcopal de Vic, i fou el primer regent de les escrivanies que va adoptar la denominació de notari públic en el moment d'accedir al càrrec. Va regir la notaria fins a la seva mort el 1278. Pere d'Eres, també canonge de la catedral de Vic, va encarregar la confecció d'una bíblia miniada en quatre volums que es conserva a la Biblioteca Capitular de Vic. (VILAMALA, 2002: 103) El mas sembla que va superar amb certa comoditat les crisis del segle XIV i és clar que els Eres van continuar endavant, ja que tot i no constar en el cens elaborat per la talla fiscal de 1360, torna a constar-hi en la de 1430. Per altra banda, es té constància que el 1361 Guillem Eres va comprar unes terres i una casa a Arnau Frontera. En 1417 Francesc Ses Eres va ser un dels representants parroquials en el plet de les universitats de Sant Martí i Sant Julià contra el rector de la parròquia. (VILAMALA, 2002: 103) Al segle XVI els documents fan referència a la venda de diverses terres per part dels propietaris de les Eres. El 1893 els propietaris eren els empresaris de Vic Antoni Bayés i Josep Genís, propietaris també de la mina de la Frontera, que van comercialitzar l'aigua per tal de portar-la cap a Vic. A l'any 1940 la propietat era de Teresa Cunill Obradors, que al morir sense descendència directa, va deixar en herència el mas als seus nebots, que són els propietaris actuals.</p>	41.9284300,2.2975000	441755	4642069		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43715-foto-08037-57-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43715-foto-08037-57-2.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		94\|98\|119\|85	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43716	El Verdaguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-1	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVI-XVII	El darrer any la casa ha sofert una restauració important que ha afectat sobretot a les façanes exteriors -arrebossant-les- i a la terrassa de ponent, que s'ha cobert.	<p>Edifici de caire rural format per la casa principal que conforma el mas, el conjunt de coberts que l'envolten i una cabana, constituïnt tots plegats la unitat del que es coneix com a mas Verdaguer. La casa pròpiament dita és una construcció de planta en forma de L invertida, edificada aprofitant el desnivell del terreny en baixada. En realitat, es tracta de la suma de dos cossos, corresponents segurament a dos períodes constructius; un cos quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, de planta baixa i primer pis, encarada a migdia; i un altre cos de planta rectangular, de grans dimensions, que s'adossa al mur de ponent del cos primigeni. Aquest cos és de planta baixa primer i segon pis, i ha estat engrandit en successives etapes fins a unir-se amb els coberts de migdia i la cabana, conformant una façana de ponent d'una llargada extraordinària. Aquest cos es cobreix amb una teulada inclinada a ponent, i compta amb un pas soterrat format per una gran volta de diafragma, que connecta el pati d'entrada de migdia amb la façana nord, i que servia pel trànsit rodat de carros i per tenir accés directe a les corts. A la cantonada S-O del cos quadrangular, s'aprecia una cantonada de pedra molt ben treballada, que indica que al seu dia la cantonada exterior de la casa fou aquesta, i que el cos rectangular va sorgir del cobriment dels estables i de l'aixecament d'un primer pis a sobre, que s'integrava amb la resta de la casa. Tota la construcció és feta amb mur de mamposteria irregular, amb les cantonades i obertures de portes i finestres reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars més ben tallats. Tot l'edifici, a excepció de les cantonades i les portes i finestres, ha estat arrebossat exteriorment amb ciment pòrtland i pintat recentment amb color ocre. La façana principal és orientada a migdia, i es troba precedida d'un petit pati tancat, al qual s'adossen coberts i dependències. Aquest pati, que resulta inclinat, té com a terra la roca que emergeix del terreny. L'entrada principal és per un portal rematat a la part superior per un arc molt rebaixat. L'arrebossat no permet apreciar si és fet amb una llinda monolítica o amb dovelles. Al costat s'ubica una altra porta, allindada. Al primer pis es situen tres finestres quadrangulars. A l'angle encarat a llevant que conforma el pati interior de migdia, es situa un altre cos de casa producte d'ampliacions posteriors. És de planta baixa, primer i segon pis, i es té accés mitjançant una porta allindada. Al primer i segon pis s'obren dues finestres per pis de mides i models diferents. La façana de ponent pertany al cos rectangular de la casa. És de planta baixa, primer i segon pis, i es troba intercalat per un seguit de finestres quadrangulars, a l'alçada del primer i segon pis. D'aquesta façana destaca un terrat, ubicat al mig de la façana, que sobresurt com un cos annex, i que es converteix a l'alçada del primer pis en un terrat. Les darreres reformes de la casa han cobert aquest terrat amb una teulada inclinada. L'accés a dit terrat es realitza mitjançant dues portes allindades sense cap decoració afegida. La façana nord resulta de la unió dels dos cossos de la casa. Destaca l'existència d'una gran arcada de mig punt a la planta baixa, al cantó de ponent, que dóna accés a un espai utilitzat com a corredor que donava accés a les corts i permetia l'entrada de carros per aquest cantó de la casa. Al primer pis de la façana destaca l'obertura de diverses finestres quadrangulars de mida petita. La façana de llevant de la casa pertany a la façana de llevant del cos quadrangular. Es troba precedida per un petit terrat que s'adossa a l'alçada del que era el primer pis de la casa. Al trobar-se feta en desnivell, aquest primer pis resulta a peu pla del terreny. Actualment, aquest terrat es troba obert i permet l'accés directe a l'interior de la casa. L'accés es realitza mitjançant una porta adintellada que duu la data gravada de '1770'.</p>	08037-58	Entorn rural de Calldetenes Mas El Verdaguer s/n (08506 Calldetenes)	<p>Els orígens del mas Verdaguer cal cercar-los, com gairebé en totes les masies de la zona, entre els segles XI-XII. Si bé durant el segle XIII passà per moments delicats, a partir del segle XIV va anar adquirint propietats fins a convertir-se en una de les cases més importants del poble. La primera notícia documental prové del 1254, en què els Verdaguer van vendre a Bernat Saobert i a la seva esposa Maria una peça de terra del mas Formigons. Durant el segle XIII també es van realitzar altres compres. (VILAMALA, 2002: 113) Al 1314 hi localitzem una pubilla al mas, Guillema, filla de Joan Verdaguer. Malgrat tot, durant aquells anys sembla com si al Verdaguer hi visquessin dues famílies, ja que també localitzem a Andreu Verdaguer realitzant compres de terres. Tanmateix, el patrimoni anà creixent, i entre el 1315 i el 1368 la família va adquirir noves peces de terra, entre d'altres les terres del mas Tomàs jussà, que pertanyien al mas de la Frontera. (VILAMALA, 2002: 113) Malgrat tot, la trajectòria econòmica va ser diversa, ja que al segle XVI es van veure obligats a arrendar diverses peces de terra. El 1566 els Verdaguer van establir a Gabriel Comerma, del mas Campàs de Sant Martí, en una peça de terra al lloc anomenat el 'Cap de Call de Tenes', allà on es trobaven els camins de Sant Julià i Sant Tomàs, i on posteriorment hi hauria el poble de Calldetenes. El 1570 van llogar les herbes i pastures a Joan Espina, i el 1595 van arrendar a Gabriel Tona la Coromina del Verdaguer. (VILAMALA, 2002: 113) La família actual continua mantenint el cognom, i ha seguit la línia hereditària sense interrupcions. A mitjans del segle XX, part de les propietats de la finca van ser venudes, i actualment són ocupades pels nous espais urbanitzats del nucli de Calldetenes.</p>	41.9265900,2.2939200	441457	4641867		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43716-foto-08037-58-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43716-foto-08037-58-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43716-foto-08037-58-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	(Continuació descripció) L'obertura del terrat des del camí de ponent fou realitzada en el període del 1936-1939, ja que els propietaris de la casa acolliren a diverses famílies durant la Guerra, a les quals van destinar aquest espai de la casa, i van pretendre que tinguessin una entrada independent. A migdia de la casa, però de forma adossada, s'ubica la cabana de la casa. Es tracta d'una construcció realitzada en mur de mamposteria irregular sense arrebossar. Es cobreix amb una teulada a dos vessants, i s'obre a llevant amb una gran arcada de mig punt. Era utilitzada com a espai per guardar carruatges, ferratge i altres estris agrícoles. Interiorment, la casa conserva bona part de la seva estructura original, especialment al cantó de llevant. Destaca la presència d'un petit oratori situat al segon pis de la façana nord. Per la seva composició arquitectònica, cal pensar que es tracta d'una casa aixecada en diverses etapes constructives. Cal pensar que inicialment s'aixeca el cos quadrangular de la casa, segurament cap al segle XVI. A ponent de la casa devia aixecar un grup de corts i coberts de planta baixa disposats en paral·lel a un metre escàs de la casa. Possiblement, entorn al segle XVIII la casa s'eixampla construint un gran cos rectangular que s'adossa a ponent de les antigues estructures, incorporant les quadres a la planta baixa, i aixecant-se amb un primer i segon pis. Cal pensar que potser a principis del segle XX s'adossà un terrat a la façana de ponent, i s'amplià la casa en sentit de migdia, fins a empalmar amb la cabana. El propietari de la casa conserva fotografies de la dècada del 1940. En aquestes fotografies, sense l'arrebossat actual, encara poden apreciar-se els forats de bala, molt nombrosos a la façana de ponent. Durant el conflicte de la Guerra Civil (1936-1939), la casa es veié situada enmig d'una batuda de l'exèrcit nacional -enclavat a Calldetenes- contra la casa de la Frontera -situada a llevant del Verdaguer. És per això que la casa es trobà just enmig de les posicions rebent tots els impactes de les bales de l'exèrcit nacional.	94\|98\|119\|85	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43717	Masoveria de la Calveria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-la-calveria	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XIX	Actualment es troba deshabitada i es troba mancada d'algunes reformes de manteniment bàsiques, sobretot a nivell de teulada.	<p>Edifici de planta quadrangular, que s'ha aixecat aprofitant un lleuger desnivell del terreny. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primer pis, i pis sota teulada, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Cal destacar que els voladissos de la teulada són més amples a llevant que a ponent, oferint un aspecte de teulada asimètrica. La construcció és feta amb mur de paredat disposat molt irregularment, sense rastre d'arrebossats exteriors. Les cantonades i les obertures s'han reforçat amb carreus quadrangulars i rectangulars més ben disposats. La façana principal es troba encarada a llevant, i l'accés es realitza mitjançant un portal cobert per una llinda monolítica, que es recolza sobre uns brancals fets amb carreus rectangulars ben tallats. A la llinda s'observa la data del 1817. Al costat d'aquest portal, s'obre una finestra quadrangular protegida per una reixa, que sembla donar ventilació a una zona destinada a corts. La vivenda es troba a l'alçada del primer pis, i s'obre a la façana principal amb dues finestres quadrangulars amb ampits que sobresurten en voladís. La façana nord s'obre amb dues finestres, una al primer pis i una altra al pis sota teulada, i amb un finestró a la planta baixa. A la façana de migdia s'adossa un cos rectangular cobert a dues aigües destinat al que sembla haver estat una cabanya. Sobre la teulada s'aprecia una petita finestra a nivell del primer pis de la casa. A la façana de ponent s'obren tres finestres, dues a la planta baixa protegides amb reixa, i una al primer pis, reforçada amb un ampit.</p>	08037-59	Entorn rural de Calldetenes Mas La Calvaria s/n (08506 Calldetenes)	<p>La història d'aquest edifici va lligada a la història del mas de la Calveria, ja que en realitat es tractava d'una masoveria de les moltes que el mas tenia. El fet de que aquesta es trobi aixecada a tocar pràcticament del mas original, fa pensar que potser el lligam dels propietaris amb els masovers era més estret, i que potser la casa estava destinada a la família de cuidadors de la casa. Cal pensar que possiblement l'origen de la construcció pugui remuntar-se a finals del segle XVIII, i la data del 1817 es correspongui a alguna reforma o consolidació. L'any 1860 era coneguda com a Casanova de la Calvaria. Actualment segueix pertanyent al mas de la Calvaria, i es troba deshabitada.</p>	41.9292000,2.3053500	442407	4642149	1817	08037	Calldetenes	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43717-foto-08037-59-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43717-foto-08037-59-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		119\|98	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43718	La Vila Xica	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-xica	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVII-XIX		<p>Masia de planta rectangular que compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a ponent. Estructuralment, la masia es troba formada per dos cossos adossats en sentit N-S. El primitiu és l'ubicat al Nord, i es troba construït en mur de mamposteria irregular. El més nou, és en realitat una ampliació, i s'adossa a migdia de l'anterior, seguint la mateixa línia de façana. Es troba construït en maó, i és de menor alçada que l'anterior. La coberta dels dos cossos és independent, tractant-se en realitat de dues cobertes. Totes dues són a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal de ponent. Aquesta façana presenta dues obertures formades per dos portals allindats, una per cada cos. Al primer pis s'obren diferents finestres quadrangulars, i destaca la presència d'una galeria a l'extrem de migdia del segon cos. La resta de façanes presenten poques obertures a nivell del primer pis.</p>	08037-60	Entorn rural de Calldetenes. Mas Vila Xica s/n (08506 Calldetenes)	<p>És possible identificar els orígens del mas Vila Xica amb els del mas Vila, del qual es localitzen notícies històriques des de ben antic. El primer document data del 1124, quan el paborde de Sant Tomàs de Riudeperes va establir a Alorvi i la seva esposa Maria, en un antic mas ja ocupat anteriorment, en un lloc anomenat la Vila. El 1185 Pere Vila i el seu fill Bernat van engrandir la propietat establint nous contractes de terres amb la pabordia. El 1203 els Vila es van establir en onze peces de terra més. (VILAMALA, 2002: 112) Pocs anys després però, la nissaga dels Vila es va extingir i la propietat es va dividir, com sembla indicar-ho en un document del 1257, quan Joan, paborde de Sant Tomàs, va establir el mas a favor de Bartomeu Cortés i la seva esposa Guillelma. (VILAMALA, 2002: 112). A mitjans del segle XIII el mas Vila es va segregar en dos masos, Vila jussana i Vila sobirana. Un dels dos serà conegut com Vilafarta (potser es correspon a Vila grossa) i l'altre es deu correspondre a Vila xica. Durant el segle XIV apareixen diversos documents que donen fe de l'existència del mas Vila, que tot i no especificar a quin dels dos es correspon, fan referència a la compra de terres i a l'adquisició de masos com el Guasch i el Comarenaula. El 1399 Ferrer Pujol i la seva esposa Maria de Vilacís es van instal·lar al mas Vila. En aquells moments els dos masos eren propietat eminent de la pabordia de febrer de la Seu de Vic. (VILAMALA, 2002: 112) Durant el segle XV i XVI les notícies del mas són poques i no permeten fer cap conjuntura sobre la trajectòria que va seguir la propietat. (VILAMALA, 2002: 112) No hi han dades documentals, però possiblement fou al llarg del segle XVIII quan aquest mas passà a convertir-se en una masoveria propietat de la Calvaria, i així es mantingué fins al segle XX. Arquitectònicament el mas que s'observa és una construcció que podria tenir els seus orígens al segle XVII, amb alguns trams afegits al llarg del segle XIX. Arquitectònicament, cal pensar en l'existència d'un nucli original de la casa, que es correspon al sector nord, i una ampliació posterior, segurament del segle XIX que es correspondria al cos sud. La construcció de la C-25 a tocar de la casa, canvià radicalment el seu entorn, aïllant la casa del proper mas Vila Grossa i del mas de la Calvaria.</p>	41.9290000,2.3021500	442141	4642129		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43718-foto-08037-60-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43718-foto-08037-60-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43718-foto-08037-60-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		94\|98\|119\|85	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43719	Les Adoberies	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-adoberies	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XIX	L'edifici es troba actualment abandonant en un avançat estat de degradació	<p>Edifici aixecat a les afores del que era el nucli antic del poble de Calldetenes, a tocar del torrent de Sant Marc. Es tracta d'una construcció aixecada en part en pedra -conformant un carreuat molt irregular-, i part en maó, especialment al sector de la façana de ponent, alguns trams de la façana de llevant i la galeria del primer pis de migdia. Tot el conjunt mostra restes d'un arrebossat molt deteriorat fet amb morter de calç. La teulada és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba encarada a ponent. En línies generals, l'edifici mostra diferents fases constructives, producte d'ampliacions, efectuades segurament en direcció al nord, paral·leles a curs del torrents; però té un aspecte unificat. D'altra banda, cal assenyalar també que l'asfaltat del carrer i la construcció i pavimentació de les voreres actuals, ha fet que l'edifici quedi una mica enclotat en referència a l'alçada actual del carrer. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba encarada a ponent, i actualment es tracta d'un espai pràcticament cobert de vegetació, i sense accés directe des del carrer. Es detecta la presència de les restes d'un antic cobert de planta baixa, adossat en perpendicular i cobert a dues aigües al sector de migdia d'aquesta façana, actualment enderrocat, i que seguia paral·lel a la línia del carrer. Al centre de la façana s'obren dos portals allindats que donen accés a l'interior de l'edifici. La façana de migdia és la que es troba actualment en paral·lel a la línia de carrer, i s'obre amb un finestró rematat amb un arc de mig punt. Al primer pis destaca la presència d'una finestra i una galeria, situada directament sota l'embigat de la coberta i protegida per una barana metàl·lica. Actualment, aquesta galeria només s'obre a migdia, ja que al cantó de llevant ha estat tapiada amb maó. La configuració d'aquesta galeria és inclinada, de tal manera que la cantonada sud-est de l'edifici no existeix. La façana de llevant segueix paral·lela al curs del torrent de Sant Marc, que en aquest tram era conegut com el torrent de les Adoberies, i s'obre amb un seguit de tres finestres quadrangulars a la planta baixa, i tres finestres similars al primer pis. Al nord hi ha diferents cossos que envolten la casa formant un espai on hi havia l'antiga era.</p>	08037-61	Nucli urbà de Calldetenes. Pg. Adoberies, s/n (08506 Calldetenes)	<p>Es tracta d'un edifici aixecat als afores del que era l'antic nucli urbà de Calldetenes, segurament al llarg del segle XIX. Originalment es tractava d'una masoveria pertanyent al Verdaguer. Informació oral procedent del propietari d'aquesta casa va indicar que tenia associada la propera bassa del blanqueig. Fins a principis del 2004, fou habitada per masovers, que finalment, degut a les pèssimes condicions de ll'habitatge, el van abandonar. Segons informació oral procedent dels estadants, en aquesta edificació hi hagueren tres habitatges, i havia estat destinada al negoci del curtit de pells. Aquí era on s'adobaven les pells, que després eren esclarides a la propera bassa del blanqueig. Malgrat tot, aquesta afirmació no ha pogut ser comprovada, ja que no queden restes d'aquesta activitat. Al costat de la casa es troba el que fou un dels pous principals d'abastiment d'aigua del nucli urbà de Calldetenes. L'ajuntament havia comprat les aigües de pou de les Adoberies el 1959.</p>	41.9274600,2.2863000	440826	4641969		08037	Calldetenes	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43719-foto-08037-61-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43719-foto-08037-61-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43719-foto-08037-61-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		119\|98	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43720	Can Soca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soca	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XIX	Malgrat ser una casa en bon estat, al no trobar-se habitada sinó utilitzada com a magatzem de l'explotació rural, fa que no s'hagin fet reformes de manteniment durant les darreres dècades, corrent el perill de degradar-se seriosament els propers anys.	<p>Masia de planta rectangular coberta a quatre vessants amb teula àrab, ubicada al sector nord-est del terme municipal de Calldetenes, prop de la C-25. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular i maó, amb les cantonades i obertures reforçades amb carreus rectangulars i quadrangulars ben escairats. Malgrat tot, l'aparell constructiu no roman a la vista, ja que la casa es troba arrebossada amb morter, deixant a la vista només els trams degradats. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i golfes, amb un seguit de coberts de planta baixa i primer pis adossats als cantons de llevant i ponent. També compta amb una cabanya ubicada a pocs metres en sentit de llevant. La orientació de la casa es fa a migdia, on es troba la façana principal. La façana principal de la casa es troba formada per un seguit de tres arcades per planta que conformen un conjunt de galeries que ocupen la planta baixa, el primer i el segon pis, i que conformen la imatge més peculiar i característica de la casa. A la planta baixa s'aprecien tres arcades molt rebaixades que es recolzen sobre dos pilars intermitjos sense cap element decoratiu. Aquestes arcades conformen un atri a nivell de planta baixa, que precedeix el portal d'accés a l'interior. Al primer pis s'aprecien tres arcades més, però en aquesta ocasió són de mig punt, i es recolzen sobre dos pilars centrals i dues pilastres laterals, que compten amb un capitell format per un seguit de motllures que es disposen en voladís. Aquestes arcades donen lloc a una galeria que a l'alçada del primer pis precedeix els finestrals i balcons, i es protegeix amb una barana de ferro. La galeria del segon pis té característiques similars a les del primer pis, creant un conjunt molt harmònic. Aquestes galeries es recolzen sobre embigats de fusta que semblen originals. L'accés a aquestes galeries es fa mitjançant portes allindades obertes a cada pis. El pis sota teulada s'obre amb un seguit de finestrons tapats amb un maó que configura al mig una figura estrellada amb obertures intercalades, a l'estil d'una gelosia. Aquesta tipologia d'obertura recorre perimetralment totes les façanes de la casa, donant-li la volta. L'accés a l'edifici es realitza mitjançant un portal situat al mig de la planta baixa, superat l'atri que el precedeix. Es tracta d'un portal antic creat amb carreus quadrangulars que configuren els brancals, i cobert amb una llinda monolítica on s'adossen dues peces ondulades, creant una tipologia de portal en arc deprimit convex. El portal es protegeix amb una porta de fusta a doble batent, que sembla original de la casa. La façana de llevant compta amb un cobert de planta baixa i primer pis adossat al cantó de migdia, la qual cosa implica una visió parcial. A aquest cobert se n'adossa un altre de planta baixa en sentit paral·lel a la casa, creant una mena de pati interior al sector de llevant. En tots els casos es tracta de coberts amb teulada inclinada. Al primer pis de la façana de la casa s'obren un seguit de tres finestres rectangulars, i un finestró, sense elements ornamentals. A la façana nord, parcialment tapada per l'arbrat, també s'hi adossa un altre cobert de planta baixa. Al primer pis s'obren un seguit de tres finestres rectangulars. A la façana de ponent s'hi adossen tres cossos independents que cobreixen tota la façana, deixant a la vista només el segon pis, que s'obre amb un seguit de finestrals rectangulars molt regulars. Es tracta de coberts amb teulada inclinada. El mas també compta amb una cabanya ubicada uns metres a llevant. Es tracta d'una construcció rectangular feta en mur de mamposteria irregular sense arrebossar, coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. S'obre a migdia amb un portal de mig punt reforçat amb carreus de pedra ben tallats.</p>	08037-62	Entorn rural de Calldetenes Mas Can Soca s/n (08506 Calldetenes)	<p>Segurament es tracta d'un mas que tindria els seus orígens al voltant dels segles XVII-XVIII, com a masoveria del monestir de Sant Tomàs, i era coneguda amb el nom de Casa Nova. Es té notícia, però, de l'enderroc i destrucció de la casa a mans de les tropes franceses entre els anys 1808 i 1810, que estaven atrinxerades al monestir. Gràcies a les memòries del pare Balinyà, guardià del convent de Sant Tomàs en aquesta època, es té constància dels fets: ' Otra y otras heridas dieron al colegio con la ruina de las casas que le pertenecen. La primera vez derribaron todos los pisos o altos de la Nova (Can Soca) , la Novísima i Miralles…..' ' La segunda invasión (1810) las destruyeron más ferozmente que en la primera (1809) y las dejaron inservibles. La Novísima quedó sin tejado y con solas las cuatro paredes; y la Nova, aunque no tan destrozada, pero bastante para que los colons de una y otra con sus famílias tuviesen que pasar al Colegio..' 'Se repararon las casas Nova y Novísima como se pudo, pasaron a habitarlas otra vez los colonos y el Colegio se reorganizó' VILAMALA (2002: 184) L'edifici actual doncs, cal ubicar-lo cronològicament durant la segona dècada del segle XIX. La casa fou expropiada durant el procés de desamortització de les terres de l'església el 1842. En aquells moments la masia tenia 90 quarteres de terra, 40 de cultiu i 50 d'herbes i erm. El 1822 els frares la tenien llogada a Francesc Masramon. L'any 1844 fou subhastada, adquirint la propietat Francesc Murlans i Llopart. De fet, els Murlans actuaven de testaferros de Francesc Vilar, de Barcelona, que va ser qui realment va adquirir la casa. Després de diversos canvis de propietat va anar a parar a mas de la família Masgrau a principis del segle XX. La pubilla de la família Masgrau es va casar amb el propietari del mas de la Frontera, passant-hi a residir una família de masovers. Actualment els propietaris són la família Juvé Masgrau.</p>	41.9356800,2.2995900	441935	4642872		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43720-foto-08037-62-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43720-foto-08037-62-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43720-foto-08037-62-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		98\|119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43721	Bosc de Santa Margarida	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-santa-margarida	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XX		<p>Massa forestal que envolta el casal conegut com a Torre de Santa Margarida, i que forma part de la mateixa finca. Es tracta d'un bosc format bàsicament per cedres de l'Himàlaia, de la mateixa espècie que el situat al costat de l'església parroquial de Sant Martí. Es tracta d'un arbre de la família de les pinàcies, originari del sud i l'oest de l'Himàlaia, on viu entre els 1000 i els 2800 metres. El seu nom deriva del grec kedros i fa referència al seu aroma. Deodara deriva del sànscrit, i significa arbre dels déus. Es tracta d'un tipus d'arbre perennifoli i resinós, de creixement ràpid i capçada cònica i ampla, amb l'extrem superior inclinat a partir de certa edat. Pot arribar a superar els 40 m d'alçada. El tronc acostuma a ser recte i les branques, a mesura que envelleixen, tendeixen a inclinar-se cap avall i a fer-se horitzontals. L'escorça és llisa i grisa de jove. Quan l'arbre envelleix, s'esquerda en escames irregulars i s'enfosqueix. Les fulles són aciculars, flexibles, de color verd platejat i llargues. Les flors són unisexuals i en un mateix arbre n'hi ha de masculines i femenines. Les femenines es troben reunides en cons de color verd que recorden una pinya en miniatura i les masculines són de cons allargats de color groguenc quan són madures. Floreixen a la tardor. Les llavors tenen forma triangular, són comestibles i presenten una gran ala. Es troben dins de pinyes erectes i ovoides que es desfan quan són madures, entre el segon hivern i la segona primavera de la seva existència. L'arbre es propaga per llavors, i artificialment per empelts. La seva fusta és molt duradora i desprèn un aroma agradable. Viu en indrets de sòl profund i humit. Suporta bé el fred. De forma intercalada aquest cedre es barreja amb pi blanc més comú, i a mida que ens aproximem a la casa, predominen els roures, barrejats amb els pins i alguna alzina. Es tracta de roures martinencs (Quercus humilis), propis de la Plana de Vic. El nom genèric 'Humilis' vol dir humil, i és el nom llatí que ja existia en època romana. Aquesta espècie pertany a la família de les fagàcies. Els roures martinencs són arbres caducifolis de creixement lent, que poden arribar a viure 500 i 600 anys. La capçada té forma de cúpula densa. El tronc és sinuós. L'escorça vella és de color marró grisenc i està formada per petites escames rugoses. Les fulles són simples i estan en disposició esparsa, i sovint persisteixen seques a l'arbre durant tot l'hivern. L'anvers de les fulles del roure són d'un verd lluent i sense pèls. El limbe de les fulles fa de 4 a 12 cm i presenta lòbuls profunds amb el marge dentat. A la tardor les fulles es tornen primer groguenques i finalment adquireixen un color marró vermellós. Les flors són unisexuals, petites i molt simples. En un mateix arbre hi ha flors dels dos sexes. Les femenines són piloses i de color verd grisenc, tenen 3-4 estils rosats i fan uns 3 mm de llarg, essent solitàries o trobant-se en grups poc nombrosos. La floració es produeix d'abril a maig. El fruit és una núcula que s'anomena aglà o gla. Les glans tenen una forma més o menys ovoide, són amargants i estan recobertes a la base per una mena de caputxó dur i escamós que s'anomena cúpula. La cúpula és més o menys pilosa. Les glans maduren d'octubre a novembre. El roure es propaga per llavors. Les glans són un bon aliment pel bestiar i l'escorça conté tanins útils per adobar pells. La seva fusta és dura, densa i molt resistent a l'aigua, d'aquí que s'hagi tractat d'un arbre molt apreciat per la fusteria i com a llenya, i s'hagin talat grans extensions. El roure martinenc resisteix el fred intens i l'aridesa de l'estiu. Tot el bosc es troba dividit en dos parts, separades per un camí, que travessa el bosc en sentit E-O i condueix a la casa.</p>	08037-63	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Segons informació oral procedent dels propietaris actuals de la casa, aquest bosc fou plantat en bona manera uns anys després de la construcció del casa. El cedre de l'Himàlaia, com a espècie va ser introduïda a Europa com a arbre ornamental a principis del segle XX. Cal pensar que la plantació es correspon a aquest moment, sobre una base boscosa formada per roures i pins.</p>	41.9295900,2.3115300	442920	4642188		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43721-foto-08037-63-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43721-foto-08037-63-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social				2020-10-07 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		98	2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43722	Bosc de can Soca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-soca	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>			<p>Massa forestal ubicada a llevant de la casa de Can Soca, dins de la seva finca, de la qual rep el nom. Es tracta d'un bosc bàsicament de roures martinencs (Quercus humilis) , propi de la Plana de Vic. El nom genèric 'Humilis' vol dir humil, i és el nom llatí que ja existia en època romana. Aquesta espècie pertany a la família de les fagàcies. Físicament, són arbres caducifolis de creixement lent, que poden arribar a viure 500 i 600 anys. La capçada té forma de cúpula densa. El tronc és sinuós. L'escorça vella és de color marró grisenc i està formada per petites escames rugoses. Les fulles són simples i estan en disposició esparsa, i sovint persisteixen seques a l'arbre durant tot l'hivern. L'anvers de les fulles del roure són d'un verd lluent i sense pèls. El limbe de les fulles fa de 4 a 12 cm i presenta lòbuls profunds amb el marge dentat. A la tardor les fulles es tornen primer groguenques i finalment adquireixen un color marró vermellós. Les flors són unisexuals, petites i molt simples. En un mateix arbre hi ha flors dels dos sexes. Les femenines són piloses i de color verd grisenc, tenen 3-4 estils rosats i fan uns 3 mm de llarg, sent solitàries o trobant-se en grups poc nombrosos. La floració es produeix d'abril a maig. El fruit és una núcula que s'anomena aglà o gla. Les glans tenen una forma més o menys ovoide, són amargants i estan recobertes a la base per una mena de caputxó dur i escamós que s'anomena cúpula. La cúpula és més o menys pilosa. Les glans maduren d'octubre a novembre. El roure es propaga per llavors. Les glans són un bon aliment pel bestiar i l'escorça conté tanins útils per adobar pells. La seva fusta és dura, densa i molt resistent a l'aigua, d'aquí que s'hagi tractat d'un arbre molt apreciat per la fusteria i com a llenya, i s'hagin talat grans extensions. El roure martinenc resisteix el fred intens i l'aridesa de l'estiu. Tot el bosc es troba dividit en dos parts, separades per un camí, que travessa el bosc en sentit nord-sud i condueix a la casa, i Sant Tomàs de Riudeperes.</p>	08037-64	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Inicialment, cal pensar que es tracta d'una explotació boscosa pertanyent a la masia de can Soca. Aquesta casa es troba datada des del segle XIX i pertanyia al convent de Sant Tomàs. La casa fou expropiada durant el procés de desamortització de les terres de l'església el 1842. En aquells moments la masia tenia 90 quarteres de terra, 40 de cultiu i 50 d'herbes i erm. El 1822 els frares la tenien llogada a Francesc Masramon. L'any 1844 fou subhastada, adquirint la propietat Francesc Murlans i Llopart. De fet els Murlans actuaven de testaferros de Francesc Vilar, de Barcelona, que va ser qui realment va adquirir la casa. Desprès d'algunes compres i vendes la casa va ser adquirida per la família Juvé del mas de la Frontera, actuals propietaris de la finca i del bosc.</p>	41.9352200,2.3021100	442144	4642819		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43722-foto-08037-64-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43722-foto-08037-64-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Productiu				2020-10-07 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43723	Torrent de Sant Martí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-sant-marti	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>			<p>Curs fluvial permanent que recorre el terme municipal de Calldetenes en sentit est-nordoest. És sens dubte el curs fluvial més important del terme, on desguassen la resta de torrents del municipi: Sant Marc i la Sauleda. Originalment, aquest torrent neix al terme de Sant Julià de Vilatorta, a la zona de les set fonts, on rep el nom de riera de Sant Julià; al passar sota el pont de la casa Alta-Riba, comença a rebre el nom de torrent de Sant Martí, per la seva proximitat a l'església. Des d'allà discorre vers al N-O passant a tocar de l'església de Sant Martí. Travessa de forma canalitzada la C-25, per ressorgir de nou a l'alçada del Molí de Rosanes i vers el Pujol. Finalment, desguassa al riu Gurri. La seva presència, especialment al tram ubicat entre l'església de Sant Martí i el casa d'Altarriba, ve determinada per la presència d'una vegetació a les dues ribes de caràcter fluvial, més humida que la de l'entorn, amb la presència d'albers, sanguinyols, roldors i esbarzers. També s'hi compten salzes, pollancres, plàtans i freixes. A l'alçada de l'església de Sant Martí, s'ubica la font de Sant Martí, que rep el nom del torrent. Aquest torrent, ha estat durant segles el cabdal que va fer funcionar els nombrosos molins de la contrada: Molí del Nadal, de la Calvaria, de Rosanes, de la Frontera, etc. No és estrany, per tant, que el seu curs presenti nombrosos testimonis d'aquesta activitat industrial: cadiretes, recs, rescloses, basses, etc.</p>	08037-65	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Aquest riu apareix esmentat documentalment per primer cop el 948, quan Esclua i la seva esposa Ingilrada vengueren a Borrell cases i terres situades en el castell de Sant Llorenç, a la vila Heures, que afrontaven a cerç amb el riu anomenat Riudeperes. La proximitat de l'església de Sant Martí de Riudeperes va fer que finalment adoptés el nom de Torrent de Sant Martí.</p>	41.9270300,2.3075300	442586	4641906		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43723-foto-08037-65-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43723-foto-08037-65-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social				2020-10-07 00:00:00	Raquel valdenebro Manrique			2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43724	Torrent de la Sauleda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-sauleda	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>			<p>Curs fluvial que discorre i travessa el terme municipal de Calldetenes des del S-E en direcció al N-O. Neix al terme de Vilalleons, i entra al terme municipal de Calldetenes a l'alçada del mas de la Sauleda, amb qui comparteix el nom. Des d'aquí discorre en sentit N-O, travessant la C-25 fins a les immediacions de la casa de la Frontera, on desguassa al torrent de Sant Martí. La presència d'aquest torrent és notable al seu pas per reunir al seu voltant una vegetació més humida que contrasta a l'entorn dels camps conreats. Aglutina vegetació bàsicament de ribera, especialment pollancres, albers i sobretot salzes. Prop de la casa de la Sauleda compta amb una font que rep el mateix nom.</p>	08037-66	Entorn rural de Calldetenes	<p>Tot indica que el nom del torrent té els seus orígens en la presència abundant de salzes que devien agrupar-se en una formació boscosa anomenada sauleda. Aquest tipus de bosc va donar nom també a la casa propera. Actualment, aquest tipus d'arbre és testimonial.</p>	41.9185800,2.3077100	442593	4640968		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43724-foto-08037-66-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43724-foto-08037-66-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social				2020-10-07 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43725	Pla de la Sauleda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-sauleda	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>			<p>Superfície agrícola planera ubicada al nord, i especialment al N-E del mas anomenat actualment la Sauleda, entre aquest mas i l'antic camí ral que menava de Vic a Sant Julià de Vilatorta. Es tracta, sens dubte, de la planura que tradicionalment ha configurat l'àrea d'explotació agrícola del mas la Sauleda. Actualment, aquesta àrea continua essent un espai conreat, plantat bàsicament de blat de moro, on s'alternen espais conreats i petites illes boscoses ocupades per roures i pins. El seu valor com a zona d'interès és bàsicament paisatgístic, en contrast amb la veïna C-25 i el proper nucli habitat de Sant Julià de Vilatorta.</p>	08037-67	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Segurament es tracta de l'àrea que històricament ha format part de les propietats del mas de la Sauleda.</p>	41.9181900,2.3091700	442714	4640924		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43725-foto-08037-67-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43725-foto-08037-67-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Productiu				2020-10-07 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43726	Pla de la Quintana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-quintana	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>		Les amenaces que planen sobre aquest espai estan relacionades amb la proliferació de plans urbanístics i d'aprofitament del sòl industrial	<p>Plana formada per camps de conreu existents entre el Casal de d'Altarriba i el mas de la Quintana, que pertany al municipi de Sant Julià de Vilatorta, al cantó Sud-est del terme municipal de Calldetenes. Es tracta d'una superfície ocupada bàsicament pel conreu del blat de moro i farratges. Es troba delimitat pel camí que des de la casa de la Quintana mena a la casa nova de la Sauleda, i que era l'antic camí ral de Vic a Girona, des d'allà amb el camí que des de la casa nova de la Sauleda mena a Sant Martí de Riudeperes, i des d'allà pel Torrent de Sant Martí fins al Casal d'Altarriba. El seu valor natural és bàsicament paisatgístic, ja que forma part de les planes que des de la C-25 fins a les primeres urbanitzacions de Sant Julià de Vilatorta, conserven encara l'aspecte de paisatge rural format per camps de conreu oberts al llarg dels segles. Com a element perturbador cal remarcar la presència d'un polígon industrial existent al sud-est dels plans, ja en terme de Sant Julià de Vilatorta.</p>	08037-68	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)		41.9231900,2.3132200	443054	4641476		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43726-foto-08037-68-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43726-foto-08037-68-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Productiu				2020-10-07 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43727	Escut del bisbe Guillem Caçador	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-bisbe-guillem-cacador	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memoria histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apostol. Madrid. PLADEVALL, A. (1969) Sant Tomás de Riudeperes. a 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVI		<p>Element escultòric encastat a l'angle sud-oest del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, al cos destinat a monestir de la comunitat franciscana. Situat a uns tres metres d'alçada, es tracta d'un gros carreu angular esculpit amb un alt relleu on s'aprecien els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen sobre el portal d'accés al claustre, encarat a la façana nord del monestir (fitxa 101). Es tracta d'un escut caironat, aguantat per les figures de dos àngels drets a banda i banda, que miren cap a l'exterior. El camper de l'escut es troba tercejat en faixes, amb una faixa central que emmarca un element estrellat. La faixa superior s'ocupa amb dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, envoltat d'una borla. A sota s'aprecia una divisa on es pot llegir: 'JACOBUS CASSADOR EPISCOPUS BARCHINONE' Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115)</p>	08037-69	Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes)	<p>L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord del terme municipal. L'església es troba erigida dins de la històrica demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i desprès de Medà. Les donacions més antigues donen testimoni que des de l'any 1045 com a mínim hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop d'un gran domini, que des del segle XII es coneixia com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175). Aquesta església es trobava a prop d'on es troba l'actual edifici, i dels del 1086 els seus clergues vivien en forma de comunitat canonical. Amb aquests antecedents, el noble Berenguer Amaric, germà del canonge sagristà de Vic, Ricard, van demanar a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic, que consagrés la nova església que s'havia edificat en honor a Sant Tomàs. Aquest canonge era un personatge influent dintre de la canònica vigatana, integrant del grup que el 1080 intentà reformar la canònica. Amb consentiment dels canonges de Vic, i del prior de Sant Tomàs, l'arquebisbe va consagrar l'església i va concedir als canonges agustinians que en tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no era una parròquia, i el dret de tenir cementiri i una sagrera. El bisbe va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. D'aquesta manera es va introduir a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 una nova donació és feta a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, bé que encara no es pot assegurar que hi visquessin en una comunitat organitzada. Fins el 1086 no es té constància que aquesta comunitat existia. Sembla, doncs, possible que Berenguer Amalric i el seu germà Ricard varen establir una comunitat canonical pels mateixos anys en què hom volia dur a terme la reforma de la canònica catedralícia de Vic. Segurament, a causa de la no acceptació de la vida regular a Vic, els dos germans, el 15 de gener de 1095, per tal d'assegurar la continuïtat de la vida canonical a l'església de Sant Tomàs, varen cedir el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona, la comtat de Besalú. AA.DD (1984:175) Poc després de feta aquesta donació, es devia acabar la construcció de la nova església de Sant Tomàs, reedificada des dels seus fonaments i a expenses de Berenguer Amalric i el seu germà Ricard, en honor de Sant Tomàs, prop del Riudeperes. La consagració de l'església tingué lloc el 4 de novembre del 1095. AA.DD (1984:176). El monestir de Sant Tomàs tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, i des del segle XIV foren els seus únics feligresos. Els primers grans protectors foren els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament membres del llinatge dels Riudeperes, que li feren nombroses donacions fins a principis del segle XII a Osona i a Artés. La família Riudeperes, a més del casal o residència prop de Sant Tomàs, tenia diverses cases o graners a la seva sagrera, segons consta a la documentació familiar. Aquesta família es traslladà al Vallès, i s'extingí als vols del 1390. A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església, es feren servir per a l'ampliació de la cisterna i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un arcosoli del claustre renaixentista entorn al 1916. La tomba dels Altarriba és del segle XIV i consta de tres peces, dues amb l'escut i una altra amb una creu dins d'un cercle. La família Altarriba es convertí en una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del segle XV, quan desaparegueren els Riudeperes. AA.DD (1984:177)</p>	41.9318500,2.3024800	442171	4642445		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43727-foto-08037-69-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43727-foto-08037-69-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43727-foto-08037-69-3.jpg	Legal	Renaixement\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	BCIN	National Monument Record	Commemoratiu	2020-09-16 00:00:00	Raquel valdenebro Manrique	(Continuació història) La prepositura de Sant Tomàs comptà en el temps de major vitalitat amb tres canonges i un parell de sacerdots beneficiats. Als documents que se situen entre el 1095 i el 1100 indiquen l'existència d'un prior anomenat Joan de Lledó. Al llarg del segle XIII i següent, hi trobem només els prepòsits, un o dos canonges. L'església comptà amb diversos beneficis creats als diferents altars. Una visita pastoral del 1357 fa esment dels altars de Sant Tomàs, de Santa Maria i Sant Pau. La comunitat era formada llavors per un prepòsit, un canonge i dos beneficiats. AA.DD (1984:177) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: ' aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna' AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort. Durant la guerra del francès (1808-1814), les tropes napoleòniques van ocupar el convent de manera reiterada, i el van destruir en la seva major part. Abans d'acabar el conflicte, el 1813, i sota les ordres del pare Masferrer, del convent de Sant Salvi, es van començar les obres de reconstrucció del monestir. L'església va quedar acabada en pocs mesos i va ser millorada i es va construir el col·legi, les oficines, les cel·les, etc. L'any 1912 es va construir un modern cos d'edificació, annex al renaixentista. Els promotors foren els pares camils, que el 1901 adquiriren l'edifici convertint-lo en un noviciat i més tard en un seminari de la congregació. AA.DD (1984:178) L'església fou restaurada el 1914 pel mestre d'obres Miquel Pallàs, aixecant alçats a la part romànica. D'ell són els dibuixos de la planta i l'alçat de l'església romànica que coneixem. Després del 1940 i dels abusos que hi van cometre els refugiats que hi estaven confinats, l'absis fou decorat amb unes pintures. El 1970 l'edifici fou venut pels pares camils i adquirit per una associació benèfica osonenca, que el convertí en una escola de deficients psíquics de la comarca. Des d'aleshores a l'entorn del monestir s'hi han alçat diversos edificis, però el conjunt monumental no s'ha vist alterat.	95\|94	47	1.3	1769	24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43728	Mosaics de l'empresa 'Productos del Cerdo'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaics-de-lempresa-productos-del-cerdo	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XX	L'edfici-fàbrica actual es troba abandonat, perillant potser el seu enderroc ben aviat, substituint-la per una plaça. Si es dóna el cas, caldria fer un esforç per conservar els mosaics, símbols de l'empresa.	<p>Es tracta d'un conjunt de dos mosaics enclavats a l'alçada del primer pis de la façana de migdia, que dóna al carrer Gran nº 27 de Calldetenes. Es tracta de dos mosaics policromats formats per rajoles de ceràmica de 20x20, que conformen exteriorment una forma ovalada. Ambdós mosaics eren decorats amb el logotip i la propaganda de la que fou una de les indústries més significatives de Calldetenes: 'Productos del Cerdo', al llarg de la seva trajectòria històrica. Un d'ells simbolitza el logotip de l'empresa als seus inicis: 1945, i l'altre al final de la seva història: 1996. El primer d'ells fou el logotip escollit l'any 1945. Es llegeix 'Productos del cerdo Vich S.A.' 'Fricer' 'San Martín de Riudeperas. Vich' i centren el mosaic, la imatge d'un pernil i una llonganissa. Al segon mosaic, elaborat com a logotip l'any 1996, quan l'empresa es reconvertí en 'Productes Basón', està inspirat en el mosaic original del 1945. S'aprecia un escut blasonat, sobre un fons de pergamí, coronat per la figura d'un porc jaient. Dins de l'escut, en diversos camps s'aprecien alguns productes del porc. A la part superior es llegeix: 'Productos del cerdo. Vich S.A.' i a la part inferior: 'Sant Martín de Riudeperas. Vich' i amb lletres gotitzants la paraula 'Blasón'.</p>	08037-70	Nucli urbà de Calldetenes C/ Gran num. 27 (08506 Calldetenes)	<p>La fàbrica més representativa de Calldetenes ha estat 'Productos del Cerdo'. Aixecada sobre el solar que ocupava inicialment l'Hostal de Cal Trempat, fou coneguda com a 'Productos'. Els seus començaments daten del 1945, i va ser objecte de diverses ampliacions: el 1947, 1954, 1959 i 1964. El 1965 es va traslladar i ampliar l'escorxador de porcí i vacum, i el 1969 la cadena de producció. El 1970 es va construir un magatzem, un taller mecànic i un menjador per als treballadors. El 1973 es van construir habitatges subvencionats per als treballadors al carrer de la Mercè. Malauradament, durant la dècada del 1980 no va poder suportar la competència de fàbriques veïnes. EL 1989 la família Baranera va deixar de ser propietària i la fàbrica es va vendre a una casa de pinsos de Manresa. El 1994 va fer fallida. El 1996 els treballadors, que s'havien quedat la fàbrica en règim de cooperativa, van aconseguir legalitzar la situació. La nova empresa va portar el nom de 'Productes Blasón sccl'. VILAMALA (2002:170)</p>	41.9256400,2.2820300	440470	4641769		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43728-foto-08037-70-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43728-foto-08037-70-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Ornamental				2020-09-16 00:00:00	Raquel valdenebro Manrique	El valor patrimonial d'aquest mosaics és purament simbòlic. Cal pensar que més que patrimoni històric d'una fàbrica, són patrimoni històric d'una època.	98	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43729	La Vila Grossa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-grossa	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVII	La casa va ser restaurada els darrers anys abans de convertir-se en restaurant, modificant considerablement els espais interiors i adaptant-los als nous usos.	<p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció aixecada amb mur de mamposteria irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars més ben escairats. Cal destacar que les darreres reformes que es van efectuar a l'edifici per tal de convertir-lo en restaurant, van tenir com a conseqüència l'arrejuntat de bona part del parament exterior, que actualment presenta un aspecte molt uniforme. Compta amb planta baixa, primer pis i pis sota teulada. La façana principal de l'edifici es troba orientada a migdia, i s'obre amb un portal situat al cantó de ponent de la façana, rematat a part superior per una llinda monolítica. Aquesta llinda duu gravada la data del 1633. Al costat d'aquest portal s'obre una finestra quadrangular emmarcada per grans lloses. Al primer pis s'obren dues finestres també emmarades amb grans lloses, i recolzades sobre ampits llisos, col·locats durant la darrera restauració. Al pis sota teulada s'obre un petit finestró. Aquesta gran casa sembla haver patit una ampliació considerable de la seva superfície, de tal manera que sembla que el cantó de llevant de la casa és en realitat un cos afegit al nucli original. Possiblement es tracti d'un engrandiment de la superfície, fet possiblement al segle XIX, que obligà a aixecar una mica més la teulada, per tal d'unificar la casa en un sol cos. Aquesta ampliació fa que la façana de migdia sigui asimètrica. A l'extrem de llevant s'obre una finestra a la planta baixa, i una a nivell del primer pis, de dimensions superiors a la resta de les finestres de la façana. Aquest tram de façana, així com les finestres, queden protegides sota un teuladet, que s'adossa a la casa en sentit perpendicular, creant un espai sotacobert a l'entrada. Aquest teuladet enllaçava antigament amb un seguit de coberts que s'aixecaven al cantó sud-est de la casa, i que es perllongaven amb un mur de tancament que empalmava amb la cantonada sud-oest de la casa, creant un petit espai tancat en forma de pati interior, que precedia l'accés a la casa. L'accés a aquest espai es feia mitjançant un portal adintellat protegit per un teuladet obert al mur de tancament. Les reformes dutes a terme la darrera dècada, enderrocaren alguns d'aquests coberts, encara que han mantingut el mur de tancament que precedia la casa, tot i que ara ja no s'hi accedeixi a través d'ell. La façana de llevant s'obre amb un seguit de finestrons de petites dimensions, reforçats per carreus ben tallats. S'observa també la presència d'un porta allindada a l'extrem sud d'aquesta façana, que sembla ser producte de les darreres reformes. A la façana nord és on més s'aprecia la diferència entre aquests dos cossos unificats. Al cantó de llevant d'aquesta façana s'observa l'existència d'una porta allindada, precedida de dos graons, i dues finestres al primer pis. El cantó de ponent d'aquesta façana compta amb un cobert rectangular adossat a nivell de planta baixa, que es cobreix amb una teulada inclinada. Al primer pis s'observen dues finestres, i un petit finestró sota el carener de la teulada. La façana de ponent també compta amb algunes finestres obertes al primer pis, i un petit cobert de teulada inclinada adossat al cantó sud-oest d'aquesta façana. Malgrat les reformes, el mas ha mantingut la seva estructura original i bona part del seu aspecte primitiu.</p>	08037-71	Entorn rural de Calldetenes Mas vila Grossa s/n (108506 Calldetenes)	<p>És possible identificar els orígens del mas Vila Grossa amb els del mas Vila, del qual es localitzen notícies històriques des de ben antic. El primer document data del 1124, quan el paborde de Sant Tomàs de Riudeperes va establir a Alorvi i la seva esposa Maria, en un antic mas ja ocupat anteriorment, en un lloc anomenat la Vila. El 1185 Pere Vila i el seu fill Bernat van engrandir la propietat establint nous contractes de terres amb la pabordia. El 1203 els Vila es van establir en onze peces de terra més. (VILAMALA, 2002: 112) Pocs anys després, però, la nissaga dels Vila es va extingir i la propietat es va dividir, com sembla indicar-ho en un document del 1257, quan Joan, paborde de Sant Tomàs, va establir el mas a favor de Bartomeu Cortés i la seva esposa Guillelma. (VILAMALA, 2002: 112). A mitjans del segle XIII el mas Vila es va segregar en dos masos, Vila jussana i Vila sobirana. Un dels dos serà conegut com Vilafarta (potser es correspon a Vila grossa). Durant el segle XIV apareixen diversos documents que donen fe de l'existència del mas Vila, que tot i no especificar a quin dels dos es correspon, fan referència a la compra de terres i a l'adquisició de masos com el Guasch i el Comarenaula. El 1399 Ferrer Pujol i la seva esposa Maria de Vilacís es van instal·lar al mas Vila. En aquells moments el mas era propietat eminent de la pabordia de febrer de la Seu de Vic. (VILAMALA, 2002: 112) Durant el segle XV i XVI les notícies del mas són poques i no permeten fer cap conjuntura sobre la trajectòria que va seguir la propietat. (VILAMALA, 2002: 112) El mas Vila fou una de les poques cases que al llarg del segle XVII adquirí patrimoni, malgrat que no el va poder mantenir. Sembla que els Vila van diversificar les activitats agrícoles amb d'altres de comercials, i va establir aliances matrimonials amb pagesos benestants de la parròquia de Gurb. Sembla ser que va arrendar l'escorxador i va comprar diverses cases a Calldetenes. El 1699 els hereus del mas Vila eren menors. Finalment el 1705 era propietat de Francesc Martí, argenter de Vic. No hi han dades documentals, però possiblement fou al llarg del segle XVIII quan aquest mas passà a convertir-se en una masoveria propietat de la Calvaria, i així es mantingué fins al segle XX. Arquitectònicament, cal pensar en l'existència d'un nucli original de la casa, que es correspon al sector de ponent, que podria haver estat aixecat a mitjans del segle XVII sobre les restes de l'antic mas Vila farta. La data del 1633 es correspondria a aquest moment. Possiblement la manca d'espai va motivar a una ampliació del mas, afegint un tram nou de casa, que es traduiria en l'afegit d'un cos al llarg de tota la façana de llevant. Aquest afegit obligà a aixecar una mica la teulada, creant un pis sota teulada i una teulada comú. Podria ser que aquest fet tingués lloc a finals del segle XIX i es correspongués amb la data del 1895. La construcció de la C-25 i d'una rotonda a tocar del mas, va afavorir que s'hagi convertit en un restaurant, la qual cosa obligà a una important consolidació i restauració, modificant l'ús dels espais interiors.</p>	41.9293300,2.3018400	442116	4642166		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43729-foto-08037-71-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43729-foto-08037-71-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43729-foto-08037-71-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		94\|98\|119\|85	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43730	Torrent de Sant Marc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-sant-marc	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>		Aquest torrent ha sofert algunes transformacions afectat per la creixent urbanització del nucli de Calldetenes, d'altra banda, el entorns del torrent a tocar del poble es troben poc cuidats.	<p>Curs fluvial que travessa el terme de Calldetenes en sentit S-N. L'actual torrent neix a les vessants del turó de Sant Marc, a l'extrem sud del municipi. Des d'allà es dirigeix vers el nucli urbà de Calldetenes, que travessa de forma canalitzada, i torna a sorgir als Plans de l'Aragall, per desguassar al torrent de Sant Martí, poc abans de morir al riu Gurri. Es tracta d'un torrent de molt poc cabdal, que pateix greument els efectes de la sequera estiuenca. La vegetació de l'entorn és molt poc abundosa, reduint-se a joncs, esbarzers, i altre tipus d'arbusts ocasionals.</p>	08037-72	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>El nom de Torrent de Sant Marc, ve sens dubte donat pel seu naixement al peu de la serra de Sant Marc. Els habitants de Calldetenes donaven diferents noms al torrent, en funció del tram; entre la Serra de Sant Marc i la font de la Boga, era conegut amb el nom de torrental; entre la Font de la boga i les Adoberies, era conegut com torrent de les Adoberies; i entre les Adoberies i el final del torrent, era conegut com el torrent d'en Met Vilar.</p>	41.9257900,2.2905800	441179	4641780		08037	Calldetenes	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43730-foto-08037-72-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43730-foto-08037-72-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social				2020-10-07 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43731	Desmai del Molí del Pujol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/desmai-del-moli-del-pujol	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XX	Els propietaris del molí del Pujol tenen cura d'aquest exemplar.	<p>Desmai de grans proporcions situat a la riba del torrent de Sant Martí, a tocar de la casa del molí del Pujol. Es tracta d'un salze en la seva varietat de desmai (Salix babylonica), de la família de les saliàcies. El nom de salix és el nom llatí de salze. Babylonica fa referència a una falsa procedència de Babylonia. En realitat, es tracta d'un arbre de ribera originari d'Àsia Central que va ser introduït a Europa a mitjans del segle XVIII. Es tracta d'un arbre caducifoli de creixement ràpid que rarament supera els 15 m d'alçada. La capçada és densa i té forma hemisfèrica i port pèndul. El tronc és gruixut i sinuós i les branques estan corbades cap avall. Les branques joves són primes i flexibles i penjants, de tal manera que a vegades arriben a tocar a terra. L'escorça és lluent i de color marró vermellós o groguenc (quan és vella és de color marró fosc), amb solcs longitudinals. Les fulles són simples i estan en disposició esparsa. El seu limbe és molt longitudinal i mesura entre 8 i 15 cm de llarg, és estretament lanceolat i acabat en punta molt aguda, i té el marge finament serrat. És de color verd clar a l'anvers i verd grisenc al revers. La nervació és molt aparent. Les flors no tenen pètals ni sèpals, i es disposen en inflorescències laterals, cilíndriques i corbades. La floració es produeix de març a maig, justament amb la brotada de les fulles. Els fruits són càpsules còniques que estan agrupades formant espigues. De maig a juny maduren, alliberant llavors minúscules que són transportades pel vent. La propagació es fa de forma natural, i ocasionalment a partir de tiges. Artificialment, es pot fer a partir d'esqueixos. Necessita sòls humits i acostuma a créixer a les riberes dels torrents i rius. Viu perfectament en terrenys inundats.</p>	08037-73	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Els propietaris del molí del Pujol recorden la seva existència des d'almenys la dècada del 1940.</p>	41.9295900,2.2928500	441371	4642201		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43731-foto-08037-73-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43731-foto-08037-73-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Ornamental				2021-05-26 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			2151	5.2		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43732	Pi de sant Martí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-sant-marti	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XX		<p>Malgrat que aquest espècimen apareix al catàleg de patrimoni de l'Ajuntament de Calldetenes com a Pi de Sant Martí, es tracta en realitat d'un Cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Es troba ubicat al N-E de l'església de Sant Martí de Riudeperes, a tocar de l'església, al marge de la carretera BV 5202. Es tracta d'un arbre de la família de les pinàcies, originari del sud i l'oest de l'Himàlaia, on viu entre els 1000 i els 2800 metres. El seu nom deriva del grec kedros i fa referència al seu aroma. Deodara deriva del sànscrit, i significa arbre dels déus. Es tracta d'un arbre perennifoli i resinós de creixement ràpid i capçada cònica i ampla, amb l'extrem superior inclinat a partir de certa edat. Pot arribar a superar els 40 m d'alçada. El tronc acostuma a ser recte i les branques, a mesura que envelleixen, tendeixen a inclinar-se cap avall i a fer-se horitzontals. L'escorça és llisa i grisa de jove. Quan l'arbre envelleix s'esquerda en escames irregulars i s'enfosqueix. Les fulles són aciculars, flexibles, de color verd platejat i llargues. Les flors són unisexuals i en un mateix arbre n'hi ha de masculines i femenines. Les femenines es troben reunides en cons de color verd que recorden una pinya en miniatura i les masculines són de cons allargats de color groguenc quan són madurs. Floreixen a la tardor. Les llavors tenen forma triangular, són comestibles i presenten una gran ala. Es troben dins de pinyes erectes i ovoides que es desfan quan són madures, entre el segon hivern i la segona primavera de la seva existència. L'arbre es propaga per llavors, i artificialment per empelts. La seva fusta és molt duradora i desprèn un aroma agradable. Viu en indrets de sòl profund i humit. Suporta bé el fred.</p>	08037-74	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Aquesta espècie va ser introduïda a Europa com a arbre ornamental a principis del segle XX. Una fotografia existent de l'any 1923 de l'església de Sant Martí mostra com aquest arbre no hi era, encara, al lloc que ocupa actualment. Cal pensar, doncs, que fou plantat amb posterioritat a aquesta data. AA.DD (1995: 36)</p>	41.9276100,2.3076200	442594	4641971		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43732-foto-08037-74-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43732-foto-08037-74-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Ornamental				2021-05-26 00:00:00	Raquel valdenebro Manrique			2151	5.2		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43733	Alzina de la Calveria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-calveria	<p>AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>		Els propietaris de la Calveria han procurat per la conservació d'aquest magnífic exemplar com a element simbòlic a l'entrada de la seva propietat.	<p>Alzina de grans proporcions ubicada a tocar del marge dret de la crta. N-141d que surt de la rotonda de la C-25 en direcció a Folgueroles i a la presa de Sau. L'alzina es troba a l'inici del camí que des d'aquesta carretera surt cap al mas de la Calvaria. Es tracta d'un exemplar d'alzina aïllat de grans proporcions (Quercus ilex) de la família de les fagàcies. És l'espècie mediterrània per excel·lència, pròpia de les contrades marítimes humides i subhumides. Es tracta d'un arbre perennifoli de creixement lent, d'uns deu metres d'alçada. Malgrat que es desconeix la seva edat, alguns exemplars poden arribar perfectament als 550 anys. La seva capçada és ampla i densa en forma de cúpula hemisfèrica. L'escorça és de color marró fosc, civellada, dura i gruixuda. Les fulles són simples i coriàcies, i estan en disposició esparsa. La forma de les fulles varia, des de formes el·líptiques fins a lanceolades amb dents poc espinoses, des de 2 a 9 cm de longitud i 1,5 a 4 cm d'amplada. El seu color és verd fosc, lluent, i pràcticament sense pèls, i el revers és grisenc. Les seves flors són unisexuals, petites i molt simplificades. En un mateix arbre hi ha flors masculines i femenines. Les femenines són piloses i de color verd grisenc, tenen quatre estils rosats, i estan envoltades per un involucra, fent al voltant de 3 mm de llarg. Les flors masculines tenen un periant format per 4 o més lòbuls obtusos i un nombre variable d'estams. La floració es produeix de l'abril al maig. El fruit és una núcula que s'anomena gla, que de jove és verd i es torna marró quan madura. Les glans tenen una forma més o menys ovoide i estan recobertes a la base per una mena de caputxó dur i escamós que s'anomena cúpula. Les glans maduren d'octubre a novembre. La propagació de l'arbre es fa per llavors normalment, i artificialment a partir de rebrots basals. L'alzina té normalment una fusta dura i densa, que s'ha utilitzat al llarg del temps per fer carbó i com a llenya. Les glans són molt apreciades pel bestiar.</p>	08037-75	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Cal pensar que aquest exemplar és un exemplar aïllat al peu de la carretera, enmig d'una zona de conreus.</p>	41.9300700,2.3038500	442283	4642246		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43733-foto-08037-75-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43733-foto-08037-75-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Ornamental				2021-05-26 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			2151	5.2		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43734	Roure del camí del mas Ponç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-cami-del-mas-ponc	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>			<p>Roure de grans proporcions ubicat a tocar del marge esquerre del camí del mas Ponç, just passat el mas. Es tracta d'un roure que pertany a la varietat de roure martinenc (Quercus humilis) , propi de la Plana de Vic. El nom genèric 'Humilis' vol dir humil. Aquesta espècie pertany a la família de les fagàcies. El roure martinenc és originari d'Àsia Menor i la meitat sud d'Europa, i creix espontàniament des del nord de França fins a Creta. A la península ibèrica creix espontàniament a les zones relativament poc àrides de Catalunya, Aragó, País Basc i zones properes. Físicament, són arbres caducifolis de creixement lent, que poden arribar a viure 500 i 600 anys. Pot arribar als 12 metres d'alçada, que segurament és el cas del del camí del mas Ponç. La capçada té forma de cúpula densa. El tronc és sinuós. L'escorça vella és de color marró grisenc i està formada per petites escames rugoses. Les fulles són simples i estan en disposició esparsa, i sovint persisteixen seques a l'arbre durant tot l'hivern. L'anvers de les fulles del roure són d'un verd lluent i sense pèls. El limbe de les fulles fa de 4 a 12 cm i presenta lòbuls profunds amb el marge dentat. A la tardor les fulles es tornen primer groguenques i finalment adquireixen un color marró vermellós. Les flors són unisexuals, petites i molt simples. En un mateix arbre hi ha flors dels dos sexes. Les femenines són piloses i de color verd grisenc, tenen 3-4 estils rosats i fan uns 3 mm de llarg, essent solitàries o trobant-se en grups poc nombrosos. La floració es produeix d'abril a maig. El fruit és una núcula que s'anomena gla. Les glans tenen una forma més o menys ovoide, són amargants i estan recobertes a la base per una mena de caputxó dur i escamós que s'anomena cúpula. La cúpula és més o menys pilosa. Les glans maduren d'octubre a novembre. El roure es propaga per llavors. Les glans són un bon aliment pel bestiar i l'escorça conté tanins útils per adobar pells. La seva fusta és dura, densa i molt resistent a l'aigua, d'aquí que s'hagi tractat d'un arbre molt apreciat per la fusteria i com a llenya, i s'hagin talat grans extensions. El roure martinenc resisteix el fred intens i l'aridesa de l'estiu.</p>	08037-76	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>La presència d'aquest exemplar i de la propera roureda del mas Ponç i del proper bosc entre el Llió i l'Aymerich, fa pensar en l'existència d'una extensa àrea boscosa existent en aquest sector S-O del terme de Calldetenes, que hauria estat eliminada progressivament per l'aprofitament de la llenya, per la construcció i per l'ampliació contínua de camps de conreu. Arribats al segle XXI, la presència d'àrees de roure és testimonial, així com aquest exemplar, que ha estat conservat per la voluntat dels habitants del mas Ponç a causa del seu gran tamany.</p>	41.9167200,2.2979500	441782	4640768		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Ornamental				2021-05-26 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			2151	5.2		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43735	Grup de roures al mas Ponç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-de-roures-al-mas-ponc	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>			<p>Massa forestal ubicada a ponent del mas Ponç, del qual rep el nom, dins de la seva finca, a tocar del camí que comunica el Mas Ponç amb l'antic camí ral de Sant Julià, en direcció a Calldetenes, als peus de la Serra de Sant Marc. Es tracta d'un bosc bàsicament de roures martinencs (Quercus humilis), propi de la Plana de Vic. El nom genèric 'Humilis' vol dir humil, i és el nom llatí que ja existia en època romana. Aquesta espècie pertany a la família de les fagàcies. Són arbres caducifolis de creixement lent, que poden arribar a viure 500 i 600 anys. La capçada té forma de cúpula densa. El tronc és sinuós. L'escorça vella és de color marró grisenc i està formada per petites escames rugoses. Les fulles són simples i estan en disposició esparsa, i sovint persisteixen seques a l'arbre durant tot l'hivern. L'anvers de les fulles del roure són d'un verd lluent i sense pèls. El limbe de les fulles fa de 4 a 12 cm i presenta lòbuls profunds amb el marge dentat. A la tardor les fulles es tornen primer groguenques i finalment adquireixen un color marró vermellós. Les flors són unisexuals, petites i molt simples. En un mateix arbre hi ha flors dels dos sexes. Les femenines són piloses i de color verd grisenc, tenen 3-4 estils rosats i fan uns 3 mm de llarg, essent solitàries o trobant-se en grups poc nombrosos. La floració es produeix d'abril a maig. El fruit és una núcula que s'anomena aglà o gla. Les glans tenen una forma més o menys ovoide, són amargants i estan recobertes a la base per una mena de caputxó dur i escamós que s'anomena cúpula. La cúpula és més o menys pilosa. Les glans maduren d'octubre a novembre. El roure es propaga per llavors. Les glans són un bon aliment pel bestiar i l'escorça conté tanins útils per adobar pells. La seva fusta és dura, densa i molt resistent a l'aigua, d'aquí que s'hagi tractat d'un arbre molt apreciat per la fusteria i com a llenya, i s'hagin talat grans extensions. El roure martinenc resisteix el fred intens i l'aridesa de l'estiu.</p>	08037-77	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Inicialment, cal pensar que es tracta d'una explotació boscosa pertanyent al mas Ponç. Del mas Ponç hi ha notícies com a mínim des del 1275, quan Ramon Ponç apareix com a testimoni en una venda, tot i que en aquests moments segurament ja existia. Es coneix que aquest mas es trobava sota domini del rector de Sant Julià de Vilatorta i que, potser per aquest motiu, i poder treure un rendiment més alt, el rector el va arrendar a diverses famílies al llarg dels segles, especialment a partir del segle XVI. El fet de canviar de famílies masoveres va ser degut també a la forta incidència que les Pestes dels segles XIV i XV van tenir. Així, es coneix que el 1385 la casa era mancada d'homes, tal i com ho confirma el dot matrimonial d'Elisenda Ponç i la seva néta, a favor de Francesc Talabosch. La néta era filla de Pere Ponç i Sibil·la, tots dos difunts, i hereva i propietària del mas. (VILAMALA, 2002:107) El 1396 Pere Ponç, beneficiat de la Seu de Vic, va fer donació de dues cases a l'hereu del mas Ponç. El 1415 Guillem Eimeric va fer donació de la meitat del bosc Talabosc de Vilalleons al seu nebot Francesc Ponç. (VILAMALA, 2002:107) Al llarg de tot el segle XVI, la documentació revela la decadència del mas, la pèrdua del cognom dels arrendataris i un seguit d'establiments nous a diverses famílies d'arrendataris, que anaven canviant successivament sense establir-se definitivament. Durant el segle XVII, el rector de Sant Julià va anar establint diverses famílies al mas Ponç, però les exigències econòmiques eren tan grans que els establerts no duraven gaire temps. La família Mateu que ocupava el mas va marxar el 1605. El mas fou llogat a la família Serra que també va marxar aviat. El 1650 la família Vidal era qui portava la propietat, però els tractes eren tan abusius que van marxar el 1665. Poc després s'hi va establir la família Homs. Com a terres propietat de l'església, el mas va patir la desamortització eclesiàstica, i fou adquirit per la família Vergés.</p>	41.9178600,2.2940700	441461	4640897		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43735-foto-08037-77-2.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social				2020-10-07 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43736	Llegenda de Sant Francesc s'hi moria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-francesc-shi-moria	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes ORDEIG I MATA, R (1998) Llegendes vigatanas. Vic: Estudis històrics. Monografia 1. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes. VILAMALA TERRICABRES, J (1998) Jacint Verdaguer. Antologia. Biblioteca didàctica de la Literatura Catalana, 41. Ed. Barcanova. Barcelona.</p>	XVI-XVII	Cal assenyalar que el coneixement d'aquesta llegenda s'ha anat perdent amb el temps, essent molt pocs els calldetenencs que poden donar raó d'ella.	<p>La tradició de la llegenda de Sant Francesc s'hi moria està relacionada amb la presència de la propera capella de Sant Francesc s'hi moria o Sant Francesc d'Almunia, situada a uns quatre kilòmetres de Calldetenes. Malgrat que per la seva situació s'escaigui dins del terme municipal de Vic, els veïns de Calldetenes han tingut sempre una especial devoció vers aquesta capella, ja que territorialment, s'escau dins dels límits parroquials de Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes. Els veïns de Calldetenes acostumaven a assistir-hi de forma habitual en forma de passejada o excursió. Actualment la capella ha quedat englobada dins la xarxa urbana de Vic, perdent-se el contacte amb Calldetenes. Diu la llegenda que quan Sant Francesc d'Assís es trobava a Vic, una nit volgué allunyar-se de la ciutat per anar a resar en un lloc solitari. Passà tota la nit resant i mortificant el seu cos, ja prou debilitat per les rigoroses penitències que feia. En fer-se de dia li vingué un desmai tan gran que gairebé es moria. En aquells moments, un pagès sortia d'una casa que hi havia a prop, i en veure el bon frare desmaiat, corregué a donar-li ajut. El sant li demanà sols una mica d'aigua, que el pagès anà a treure del pou de casa seva. VILAMALA (2002:75) Jacint Verdaguer la recollí versada de la següent manera: 'On caigué el Sant ara hi ha una ermita, la de Sant Francesch, Francesch s'hi moria. De tantes que en té n'es la més antiga.'</p>	08037-78	Calldetenes	<p>Cal pensar que la tradició d'aquesta llegenda es remunta a finals de l'Edat Mitjana i principis de l'Edat Moderna. Originàriament la popular ermita de Sant Francesc s'hi moria s'anomenava Sant Francesc s'Almunia, que era el nom del mas almúnia, o Salmonia, de la parròquia de Vic, documentat des del 1140, i situat prop de l'ermita. La tradició popular, sobretot a partir de la llegenda coneguda de relacionada amb la figura de Sant Francesc, es feu especialment famosa al segle XVIII, moment en el qual augmentaren les pelegrinacions a la capella. Fou versificada per Jacint Verdaguer al segle XIX. Tot i que no se sap del cert, sembla que la capella es va construir a iniciativa dels frares franciscans, que el 1225 ja s'havien instal·lat a Vic. Sempre ha estat una capella rural, i fou reconstruïda al segle XVIII. El 1878 amb la creació de la parròquia de Nostra Senyora de la Mercè, Sant francesc va passar a dependre de l'església de Calldetenes. Aquesta construcció perdurà fins a la Guerra Civil (1936-1939), moment en el qual fou destruïda. Posteriorment, els franciscans del convent del remei de Vic esmerçaren esforços per a la seva reconstrucció, la qual ha donat lloc a l'edifici neoromànic que s'aixeca avui dia al lloc de l'antiga capella.PLADEVALL,A ( 1984: 84)</p>	41.9241600,2.2844300	440668	4641603		08037	Calldetenes	Obert	Regular		Inexistent	Modern	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Simbòlic				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	Si bé en la realització de l'inventari s'ha tingut en compte la llegenda relacionada amb la capella, aquesta no ha estat inclosa, ja que si bé s'escau dins dels límits parroquials de Calldetenes, actuament es troba fora dels seus límits municipals.	94	61	4.3		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43737	Caramelles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-1	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVII-XXI	Aquesta tradició s'ha anat reduint durant els darrers anys, de tal manera que darrerament s'ha posat en dubte la seva realització per manca de nens disposats a cantar aquells dies, ja que molts d'ells es troben absents per motiu de les vacances de Setmana Santa.	<p>Manifestació festiva i religiosa que es celebra el dilluns de Pasqua després de la missa. Tradicionalment, els grups caramellaires sortien de l'església parroquial de la Mercè i recorrien alguns punts del poble, per sortir després a recórrer algunes de les principals masies que integraven el terme. El recorregut podia durar tot el matí i part de la tarda del dia de Pasqua. Actualment, les caramelles es limiten a una cantada a la plaça vella de poble, i a la realització d'un ball de bastons i cintes. El recorregut es limita només als carrers del nucli vell del poble de Calldetenes.</p>	08037-79	Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Els costum de ballar Caramelles a la sortida de missa el dia de dilluns de Pasqua té els seus orígens segurament en el període modern. L'organització de les Caramelles s'ha fet de forma tradicional des de la parròquia, lligat sempre als grups de catequesi. Actualment, a Calldetenes, s'ha introduït el costum de cantar i ballar les caramelles, a més del dilluns de Pasqua, el dia de la festivitat de Sant Marc, coincidint amb l'Aplec que es celebra en aquesta capella. A la sortida de la missa, davant de la capella es fa una petita representació. La quantitat de gent que acostumava a sumar-se a aquesta celebració ha propiciat que siguin més importants les caramelles d'aquest dia que les del dilluns de Pasqua.</p>	41.9260200,2.2835900	440600	4641811		08037	Calldetenes	Obert	Dolent		Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Científic				2020-10-07 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		98	2116	4.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43738	Festa Major de Calldetenes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-calldetenes	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XX-XXI		<p>Manifestació festiva celebrada el dia 24 de setembre, amb motiu del dia de Nostra Senyora de la Mercè, Mare de Déu a qui es troba dedicada l'església parroquial de Calldetenes. Tradicionalment, aquesta jornada era celebrada amb una missa solemne a l'església parroquial, que era acompanyada a la tarda amb la celebració d'un ball popular. La Comissió de Festes de la Mercè funciona des del 1977. La iniciativa va sorgir d'un grup del col·lectiu de la Colla de l'Amistat que pensaven que la Festa Major s'havia d'organitzar de manera diferent. Fins aquell moment, la Festa Major l'havien organitzat grups de particulars. Des d'aquest moment la Comissió ha procurat anar ampliant els actes que es celebren amb novetats que van apareixent cada any. A partir de la dècada del 1980 es va introduir el concurs de cartells de la Festa Major i es va fer la primera rua nocturna pel poble. El 1985, juntament amb el Grup Excursionista, es va organitzar la primera caminada popular de Calldetenes, i el 1986 es va impulsar un concurs d'engalanament de façanes, que seria l'origen del concurs d'engalanament de carrers. El 1987 es va desestimar el castell de focs i es va organitzar una xaranga per amenitzar els actes. El 1988 es va organitzar per primera vegada el concurs d'engalanament de carrers. Els darrers anys els actes s'han ampliat als dies que precedeixen i succeeixen el dia 24 amb tornejos d'escacs, competicions de BTT, campionats de trial 4x4, exposicions d'artistes locals, teatre, correfoc, cercaviles amb els cap-grossos del poble, castell de focs, espectacles infantils i xocolatades, i una caminada popular pel terme de Calldetenes.</p>	08037-80	Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Cal pensar que els orígens d'aquest tipus de festivitats majors dels municipis es troben lligades a la celebració de les festes patronals religioses. De les festivitats religioses, a principis del segle XX, les festes es van anar fent cada vegada més laiques, potenciant la vessant festiva i lúdica. Fins a la dècada del 1970 la Festa Major era organitzada per particulars, que alternativament s'encarregaven de la portada de grups de ball per amenitzar la jornada a la tarda. L'any 1977 es va crear la Comissió de Festes de la Mercè. La iniciativa va sorgir d'un grup del col·lectiu de la Colla de l'Amistat que pensaven que la Festa Major s'havia d'organitzar de manera diferent. Als volts del 1973, la Colla de l'Amistat va començar a organitzar actes lúdics, com el ball, el concurs de dibuix, teatre etc. El 1978, ja formada la Comissió, es va optar per crear un grup estable que gestionés tots els actes de manera unitària. L'estructura de la Comissió és totalment oberta i funciona de forma assembleària. En cas d'haver-hi molta gent, es crea una Junta que es renova anualment.</p>	41.9260200,2.2835900	440600	4641811		08037	Calldetenes	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Científic				2020-10-07 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			2116	4.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43739	Festa Major de Sant Martí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti-0	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>			<p>Manifestació festiva que es celebra el diumenge més proper a l'11 de novembre. Pot ser considerada com la Festa Major d'Hivern de Calldetenes. Tradicionalment, per Sant Martí (11 de novembre) es feia una missa popular a l'església. Amb la iniciativa de la comissió es va recuperar la tradició, afegint a la missa i a les arengades una ballada de sardanes al pla de Santa Margarida. Aquesta festivitat es va perdre durant la dècada del 1960 i va ser recuperada per la Comissió de Festes de la Mercè l'any 1981. El primer acte que es va dur a terme va ser una ballada de sardanes al Pla de Santa Margarida amb motiu de la diada nacional de Catalunya.</p>	08037-81	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Cal pensar que aquesta festivitat fou originalment la festa patronal de Calldetenes, ja que Sant Martí és el patró de la que fou originalment l'església parroquial de Calldetenes. Els seus orígens per tant, es podrien remuntar a moment de creació de la parròquia. Malgrat tot, la festivitat anà perdent importància a partir del segle XVIIIl, amb el trasllat de la parròquia a l'església de la Mercè de Calldetenes, quedant relegada com a festivitat secundària. Aquesta tendència va acabar amb la pèrdua de la tradició a l'entorn de la dècada del 1960. L'any 1981 va ser recuperada per la Comissió de Festes de la Mercè.</p>	41.9275000,2.3074800	442582	4641959		08037	Calldetenes	Obert	Bo		Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Científic				2020-10-07 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		98	2116	4.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43740	Aplec de Sant Marc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marc	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVI-XXI	Aquesta festivitat es va perdre durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), ja que la capella va sofrir els atacs de les milícies republicanes, quedant desistida. Vora l'any 2000, gràcies a la iniciativa d'un grup de Calldetenencs ha estat recuperada amb èxit.	<p>Manifestació festiva que té lloc el diumenge més proper al 25 d'abril. Antigament, era considerada una de les festivitats més importats del cicle litúrgic. La gent anava a peu fins a la capella de Sant Marc al matí, i allà es feia un esmorzar amb llonganissa i embotit, i acte seguit una missa. Els assistents provenien dels pobles de Calldetenes, Sant Julià de Vilatorta, Santa Eugènia de Berga i Folgueroles, i era un acte molt concorregut per la vida social d'aquests municipis, on s'aprofitava per conèixer persones de l'altre sexe i iniciar relacions. Després de la missa, la gent es quedava a passar el dia. Ocasionalment es ballaven sardanes a la tarda. Actualment, a l'aplec s'hi puja en cotxe , i es celebra una missa. Després es ballen sardanes, i s'ha afegit el costum de fer rifes d'ous i pernils. Els cèntims que s'obtenen de la rifa es destinen al manteniment de l'església i la reparació de l'edifici. També s'ha introduït el costum de fer cantar als caramellaires de Calldetenes.</p>	08037-82	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>L'origen de l'aplec es remunta als inicis de la capella de Sant Marc (1530). Les consuetes de la capella permeten documentar aquest aplec al llarg dels segles XVII i XVIII, i expliquen que el dia de Sant Marc s'anava en processó fins a la capella i allà es trobaven els parroquians de Sant Julià de Vilatorta, de Santa Eugènia de Berga i de Sant Martí de Riudeperes, per oir missa i resar el rosari. Aquest aplec es va perdre a mitjans del segle XX, amb motiu de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), i fou recuperat a partir del 2000, a iniciativa dels propietaris del mas Sant Ponç - Josep Verdaguer i Ramon Mas - i altres calldetenencs . De totes maneres, la devoció pel sant no havia decaigut mai al poble, malgrat la destrucció de la capella durant la Guerra Civil. Actualment, aquesta festivitat s'ha consolidat amb molt d'èxit.</p>	41.9158800,2.2925900	441337	4640678		08037	Calldetenes	Obert	Bo		Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Científic				2020-10-07 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	A més de l'Aplec, antigament també es tenia el costum de pujar en processó amb la figura del Sant Crist de Sant Martí de Riudeperes, en cas de sequeres, per tal de pregar per la pluja.	98	2116	4.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43741	Fons documental de la parròquia de la Mercè	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-la-merce	<p>GINEBRA i MOLINS,R. (2000) 'Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons', dins Lligall (Barcelona), 16 . p. 11-83.</p>	XVIII-XX		<p>Com a arxiu parroquial de Calldetenes s'entén la documentació procedent de l'església parroquial de la Mercè, ubicada al centre del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'una església nascuda a redós de l'aparició d'aquest nucli al segle XVIII. Es tracta d'un arxiu de caràcter sagramental, que s'estén entre els anys 1782 i 1999. Inclou: -Llibres sacramentals -Baptismes (1832-1856) , ( 1857-1873), (1873-1904), (1905-1931) -Confirmacions (1868-1934) -Matrimonis (1857-1882), (1883-1974), ( 1934-1956), -Consentiments( 1915- 1952) -Defuncions (1857-1873) -Visites (1904-1917) -Funerals i caps d'any (1832-1865) ,(1874-1935) -Fundacions i causes pies (1782-1878) -Administració (1872-1878), (1940-1944)</p>	08037-83	Arxiu Episcopal de Vic. C/Santa Maria núm. 1 Vic (08500 Vic)	<p>El fons va ser dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic el 17 de gener de 2004. Inclou dins el seu terme les capelles de Sant Marc, Sant Francesc s'hi moria i Sant Llàtzer. La parròquia de la Mare de Déu de la Mercè de Calldetenes té el seu origen el 1778, any en el qual es va construir una església o capella al nucli de Calldetenes. Fins al moment, les funcions parroquials les havia exercit Sant Martí de Riudeperes, a l'altre extrem de municipi, que era sufragània de Sant Julià de Vilatorta. Inicialment era regida per un capellà. El 1832, per acord entre el batlle de Calldetenes, el bisbe de Vic i el rector de Sant Julià, la capella passà a ser regida per un vicari amb residència fixa, i és en aquest moment que s'inicien els registres sagramentals propis. El 1855 va ser reconeguda com a parròquia sufragània de Sant Julià, i el 1878 com a parròquia independent.</p>	41.9241600,2.2844300	440668	4641603	1792	08037	Calldetenes	Fàcil	Bo		Inexistent	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic				2020-10-07 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		98	56	3.2		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43742	Fons documental de la parròquia de Sant Julià de Vilatorta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-julia-de-vilatorta	<p>GINEBRA i MOLINS, R. (2000) 'Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons', dins Lligall (Barcelona), 16. p. 11-83.</p>	XIII-XVI		<p>Aquest fons documental conté documentació relativa al terme de Calldetenes, ja que a nivell eclesiàstic, l'església de Sant Martí de Riudeperes, que exercia les funcions de parròquia del terme fins el 1778, era en realitat sufragània de la parròquia de Sant Julià de Vilatorta; per tant, era el rector d'aquesta parròquia qui duia el control de la vida parroquial i era testimoni de bona part de les transaccions dels seus habitants. Del conjunt de l'arxiu parroquial, s'ha triat les sèries susceptibles de contenir informació sobre Calldetenes, deixant de banda altres sèries com són les de les confraries. Aquest arxiu es troba dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic, i inclou: -Manuals notarials (1284-1725) -Testaments (1382-1900) -Actes notarials (1594-1798) -Processos (1631-1834) -Registres de documents (1001-1900) -Vària notarial (1501-1800) -Pergamins(1001-1700)</p>	08037-84	Arxiu Episcopal de Vic. C/Santa Maria núm. 1 Vic (08500 Vic)	<p>Els orígens dels arxius parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions, etc. D'altra banda, cal tenir en compte que rector de la parròquia era qui en la majoria dels casos exercia la funció de notari i testimoni en bona part de les transaccions quotidianes i altres aconteixements de la vida durant l'Edat Mitjana, d'aquí que aquest fons parroquials continguin en moltes ocasions documentació des dels segles XI-XII i en endavant de caràcter notarial. En aquest cas, la parròquia exercia les funcions de notari i registrador dels parroquians de Sant Martí de Riudeperes, des de la parròquia de Vilatorta, trobant-se la documentació de tipus notarial dins de l'altre fons documental.</p>	41.9241600,2.2844300	440668	4641603		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo		Física	Modern	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic				2020-10-07 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		94	56	3.2		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43743	Fons documental de Sant Martí de Riudeperes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-marti-de-riudeperes	<p>GINEBRA i MOLINS,R. (2000) 'Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons', dins Lligall (Barcelona), 16 . p. 11-83.</p>	XVI-XVIII		<p>Aquest arxiu parroquial procedeix de l'església de Sant Martí de Riudeperes, que efectuà les funcions parroquials com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta. A partir del 1778 fou substituïda per l'església de la Mercè de Calldetenes. Aquests fons es conserven a l'arxiu episcopal de Vic. Inclou: -Baptismes (1775-1799) -Defuncions (1775-1799) -Administració de l'obra (1755-1885) -Comptes i factures (1801-2000) -Llevadors de rendes (1775-1885) -Actes notarials (1589-1935) -Registre de documents (1589-1935)</p>	08037-85	Arxiu Episcopal de Vic. C/Santa Maria núm. 1 Vic (08500 Vic)	<p>Els orígens dels arxius parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions etc. D'altra banda, la pobresa de l'arxiu s'explica pel fet de ser aquesta església sufragània de Sant Julià de Vilatorta, era per aquest motiu, que el rector d'aquesta parròquia exercia les funcions de notari i registrador dels parroquians de Sant Martí de Riudeperes, des de la parròquia de Vilatorta, trobant-se la documentació de tipus notarial dins de l'altre fons documental.</p>	41.9241600,2.2844300	440668	4641603		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic				2020-10-07 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			56	3.2		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43744	Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic	<p>GINEBRA i MOLINS, R.(2000) 'Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons', dins Lligall (Barcelona), 16 . p. 11-83.</p>	XI-XVIII		<p>A l'arxiu episcopal de Vic es conserven sèries documentals diverses pertanyents a l'administració eclesiàstica i econòmica de les diverses esglésies del terme de Calldetenes, especialment de Sant Martí de Riudeperes i Sant Tomàs de Riudeperes. També es conserva tota la sèrie de visites pastorals realitzades a l'església de Sant Martí, així com a les diferents capelles que en depenien, com és la de Sant Marc. Les sèries susceptibles de contenir informació sobre l'administració d'aquestes esglésies i sobre el terme en general són les següents: -Mensa episcopal (1735-1736) 4f. Govern de la diòcesi. Deganat-Arxiprestat de l'Oficialat Correspondència de Sant Tomàs de Riudeperes AEV 1016/2 -Mensa episcopal (1734) 20f. Govern de la diòcesi. Deganat-Arxiprestat de l'Oficialat Resolució de conflictes AEV 1016/3 -Mensa episcopal (1614-1727) 19 f. Baronies de Mitra. Vic i parròquies foranes AEV/710/6 -Mesa episcopal (1835) 6 f Baronies de Mitra. Vic i parròquies foranes Esborranys d'afers relatius a l'administració dels béns De la Mensa Episcopal a Vic i parròquies foranes AEV/719/6 -Arxiu capitular de Vic (1000-1600) docs. 39-67 Pabordies. Pabordia de febrer. Documents Documents. Volum II ACV 18/2 -Arxiu Capitular de Vic (1100-1700). docs. 167-199 Pabordies. Pabordia de setembre. Documents Documents: lligall VII ACV 22/7 -Arxiu Capitular de Vic (1200-1600) docs. 58-147 Pabordies. Pabordia de novembre. Documents Documents. Lligall II ACV 23/14 -Arxiu Capitular de Vic (1205-1632) docs. 329-437 Comú del capítol. Documents ACV 28/9 -Arxiu del capbreu (1560-1570) 75f Despeses d'infraestructura Rebudes per a convertir els diners en les obres del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes ACbV 879 -Mascaró de Vic (1752-1752) 50 f Actes de patrimoni Actes sobre la terra de la Coromina 9 -Arxiu de la Cúria Fumada. Escrivania pública de Vic (1329-1332) 28 f Marmessories Llibres dels bens del monestir de Santa Maria de l'Estany ACF 3874 -Arxiu de la Cúria Fumada. Escrivania pública de Vic (1384-1384) 46 f Llibres particulars de persones i institucions. Llibres de particulars. Manuals particulars ACF 168/2 -Arxiu de la Cúria Fumada (1610-1626) 291 f.Notaris de Vic actuant fora de la jurisdicció de l'Escrivania Pública de la Ciutat. Jaume Solemoner ACF 2254 -Arxiu de la Cúria Fumada (1401-1403) Escrivanies de cúries i associacions. Capbreus i registres de Capbrevació. ACF CB/8 -Arxiu de la Cúria Fumada (1726) 80 f Escrivanies de cúries i associacions. Capbreus i registres de Capbrevació. ACF CB/12/1 -Arxiu de la Cúria Fumada (1660-1687) 35 f Escrivanies de cúries i associacions. Capbreus i registres de Capbrevació. Regestrum prepositurae Sancti Thomae de Rivopirorum ACF CB/66/2 -Arxiu de la Cúria Fumada (1700-1800) Instruments de descripció. Llibres de genealogies ACF. Genealogies 16 -Arxiu de la Cúria Fumada (1179-1930) 229 + 114 f Instruments de descripció. Llibres de genealogies ACF. Genealogies 1 -Arxiu de la Vegueria de Vic (1388-1444) 100 f. Altres baronies Libri termini sive parochie Sancti Martini de Rivopirorum ABARONIES/1 -Arxiu de la Pietat de Vic (1600-1800) (1601-1800) Heretats. Administració d'heretats específiques. Riquer (Calldetenes) 2 unitats documentals APtV i APtV 385 -Mensa episcopal (1726-1912) 5 unitats documentals Govern de la diòcesi. Deganat-Arxiprestat de l'Oficialat Administració econòmica. Comptes de culte</p>	08037-86	Arxiu Episcopal de Vic. C/Santa Maria núm. 1 Vic (08500 Vic)	<p>L'Arxiu Episcopal de Vic neix amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle IX. El document més antic que es conserva és un pergamí de l'any 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-se, a finals del segle XII, el fons documentals del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l´Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del XIX s´inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat el 1920 pel canonge Casadevall. El fet que els dos arxius seguissin rigorosament separats a començaments del segle XX va comportar que la Mensa Episcopal perdés aproximadament una tercera part del seu fons en l´incendi del Palau l´estiu de 1936, durant la Guerra Civil, mentre que l´Arxiu Capitular no sofrí cap dany.</p>	41.9241600,2.2844300	440668	4641603		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo		Física	Modern	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic				2020-10-07 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	(Continuació descripció) Com a visites pastorals es comptabilitzen les següents sèries: - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (21/03/1332) AEV 1200/3 f. 1v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (14/03/1333) AEV 1200/3 f.27 v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (30/08/1339) AEV 1200/3 f. 54 - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (27/11/1395) AEV 1201/1 f.19 - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (22/03/1399) AEV 1201/1 f.75v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (22/08/1442) AEV 1201/4 f.55v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (21/12/1536) AEV 1202/7 f.113v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (16/08/1537) AEV 1201/4 f.140v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (28/09/1542) AEV 1203/2 f.16v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (11/10/1546) AEV 1203/3 f.13v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (07/08/1547) AEV 1203/3 f.42v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (29/07/1548) AEV 1203/3 f.75v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (14/09/1549) AEV 1203/3 f.133v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (20/11/1550) AEV 1203/3 f.162v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (28/07/1551) AEV 1203/3 f.165v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (06/11/1552) AEV 1203/3 f.194v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (09/11/1554) AEV 1203/4 f.16v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (11/09/1555) AEV 1203/4 f.37v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (27/04/1556) AEV 1203/4 f.69v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (28/07/1557) AEV 1203/4 f.215v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (24/06/1565) AEV 1206 f.74v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (06/06/1566) AEV 1202/8 f.156v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (12/05/1567) AEV 1205 f.42v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (25/06/1601) AEV 1211/1 f.37 - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (03/07/1609) AEV 1211/7 f.9 - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (08/11/1622) AEV 1213/4 f.230v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (30/06/1628) AEV 1218/1 f.31 - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (03/12/1691) AEV 1220/5 f.32 - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (1771) AEV 1223 f.272v - Visita pastoral a Sant Francesc s'hi moria (31/10/1688) AEV 1221 f.72 v	94	56	3.2		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43745	Arxiu municipal de Calldetenes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-calldetenes		XIX-XX		<p>Aquest fons es troba format per documentació administrativa resultant de la gestió municipal del consistori de Calldetenes. Es troba organitzat i classificat de la següent manera: 1.AMINISTRACIÓ GENERAL 1.2. ORGANS COL·LECTIUS DE GOVERN 1.2.1. Ple de l'Ajuntament 1.2.2. Comissió permanent 1.3. ALCALDIA 1.3.1. Bans i edictes, 1888-1932 1.3.2. Decrets, 1952-1988 1.4. SECRETARIA 1.4.1. Estadístiques generals, 1953-1985 1.4.2. Expedients de secretaria, 1952-1982 1.4.3. Certificacions, 1886-1911 1.4.6. Subvencions, 1956-1991 1.5. SERVEIS JURÍDICS 1887-1993 1.6. PERSONAL 1876.1976 1.7. CORRESPONDÈNCIA 1884-1992 2. HISENDA 2.1. PATRIMONI 2.1.1. Descripcions generals, inventaris de bens, 1889-1968 2.1.2. Adquisicions vendes, permutes de bens, 1917-1923 2.1.3. Expropiacions, 1972-1985 2.1.4. Cessions de vials, 1980 2.2. INTERVENCIÓ 2.2.1. Comptes 1887-1994 2.2.2. Pressupost 1896-1989 2.2.3. Endutament, 1888-1895 2.3. DIPOSITÀRIA 2.3.1. Caixa 1886-1990 2.3.2. Habilitació 1956-1982 2.3.4. Recaptació 1891-1960 2.4. FISCALITAT 2.4.1. Talls, estims, cadastre 1886-1992 2.4.2. Impostos municipals i estatals 1862-1991 2.4.3. Contribucions especials 1960-1987 2.4.6. Obligacions tributàries de lAjuntament 1986-1991 2.5. JUNTA MUNICIPAL D'ASSOCIATS, JUNTES I COMISSIONS D'HISENDA 2.5.1. Junta local d'Associats 1902-1904 2.5.2. Junta pericial 1899-1928 3. PROVEÏMENTS 3.2. AIGÜES, FONTS PÚBLIQUES I SAFAREIGS 3.2.1.Servei d'aigües, 1893-1990 3.2.2. Fitxes de lectura dels comptadors d'aigua 1977-1985 3.2.1. Safareig, 1901 3.5. ESCORXADOR 1897-1991 3.6. DELEGACIÓ LOCAL DE PROVEÏMETS 3.6.1. Racionament 1917-1952 3.6.2. Relació de matèries primeres 1917-1918 4. BENEFICIÈNCIA I ASSISTÈNCIA SOCIAL 4.3. ATENCIÓ ALS REFUGIATS I ORFES DE LA GUERRA 1937-1985 4.6. ACTUACIONS CONTRA L'ATUR LABORAL 1936-1982 4.7. JUNTA LOCAL DE REFORMES SOCIALS 1902-1957 5. SANITAT 5.1. CEMENTIRI 1935-1985 5.2. EPIDÈMIES I CONTAGIS 1885-1986 5.3. INSPECCIÓ SANITÀRIA 1885-1986 5.4. COS MÈDIC MUNICIPAL 1984-1987 5.11. JUNTA LOCAL DE SANITAT 1884-1903 6. OBRES I URBANISME 6.2. PLANEJAMENT 1959-1985 6.3. OBRES D'INFRASTRUCTURA 1947-1994 6.5. IMMOBLES MUNCIPALS 1937-1922 6.7. OBRES PARTICULARS 1886-1993 6.8. ACTIVITATS CLASSIFICADES 1969-1991 6.9. PROMOCIÓ DE L'HABITATGE 1978-1982 7. SEGURETAT CIUTADANA 7.1. COSSOS DE SEGURETAT 1884-1987 7.3. PASSAPORTS, PASSIS DE RADI 1943-1945 8. SERVEIS MILITATARS 8.2. QUINTES, ALLISTAMENTS, LLEVES FORÇOSES 1873-1990 8.3. BÉNS SUBJECTES A REQUISA MILITAR 1929-1965 8.4. JUNTES I COMISSIONS MUCNIPALS 1970-1975 9. POBLACIÓ 9.1. ESTADÍSTIQUES GENERALS DE POBLACIÓ, CENSOS 1896-1994 9.2. PADRÓ MUNICIPAL D'HABITANTS 1877-1990 9.3. ESTRANGERS, TRANSEÜNTS, REFUGIATS 1903-1920 9.4. EMIGRACIÓ, IMMIGRACIÓ 1908-1912 9.5. JUNTA LOCAL DEL CENS DE POBLACIÓ 1887-1912 10. ELECCIONS 1887-1994 11. INSTRUCCIÓ PÚBLICA 11.2. ENSENYAMENT PRIMARI 1884-1968 11.8. JUNTA LOCAL DE PRIMERA ENSENYANÇA 1879-1924 12. CULTURA 1885-1992 13. SERVEIS AGROPECUARIS 1902-1985</p>	08037-87	Nucli urbà de Calldetenes . Pl. Onze de Setembre, 11 (08506 Calldetenes)	<p>Els orígens de l'arxiu municipal es situen a la dècada del 1880, desprès de la constitució dels Ajuntaments moderns. Inicialment, l'Ajuntament tingué la seva seu al carrer de Sant Tomàs nº1, a casa de Josep Casadevall, però es tractava d'un espai petit i de lloguer. El 1888 el consistori es va traslladar al número 15 del carrer Gran. L'any 1890 es van traslladar al número 26 del mateix carrer. Tanmateix, el canvi important es va dur a terme el 1917, quan Josep Maria Masgrau, com a alcalde ,va adquirir una casa ubicada a la Plaça del poble, que tingué el nº 1. Aquest local fou un dels més emblemàtics del poble. L'arxiu estava situat al segon pis d'aquest edifici. El 1990 es va construir el nou edifici de l'Ajuntament a la Plaça de l'Onze de Setembre. L'any 1991 va ser traslladat l'arxiu al nou edifici de l'Ajuntament. La primera ordenació fou feta per Agustí Dalmau. L'any 1997 el servei d'arxius de la Diputació de Barcelona inicià una segona reordenació, dotant-lo de la figura d'un arxiver itinerant.</p>	41.9239700,2.2842300	440651	4641582		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic				2020-10-07 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	A més a més dels fons classificats anteriorment, l'arxiu municipal conserva els següents fons annexos: - FONS DEL JUTJAT DE PAU 1876-1988, format per 21 capses - FONS PARTICULARS, 1 capsa, que conté: - Fons de la Cambra agrària 1919-1929 - Fons de la Germandat de Calldetenes 1939-1945 - Fons de la Falange Española 1978-1984 - FONS DE CARTELLS , 1 capsa		56	3.2		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43747	Restes de fortificació de l'antic Casal d'Altarriba	https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-fortificacio-de-lantic-casal-daltarriba	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. (1976) Els castells catalans. Vol IV p. 1036-1047. Ed. Dalmau. Barcelona. CARRERAS CANDI F (1892) Lo castell de Bellpuig i la casa d'Altarriba. Barcelona CARRERAS CANDI F (1893) 2Llorenç d'Altarriba i lo cassal de Vich de 1475' a Efemérides historicas de Catalunya. Barcelona.</p>	XII-XIII	Caldria potser un esforç per la consolidació de les restes prevenint una possible degradació	<p>El casal d'Alta-Riba es troba situat vers el cantó de llevant del terme municipal de Calldetenes, al costat esquerre del torrent de Sant Martí, i a 500 m. de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes. Les restes de fortificació pertanyen a una antiga muralla situada al cantó de tramuntana, entre el casal i el torrent. Es tracta d'un mur de 30 m de llarg, paral·lel al riu, i una altra ala de llevant, de 6 m. de llarg. El primer, fa de mur de contenció de terres salvant un desnivell de cinc metres, i presenta el parament exterior totalment ocult per la vegetació d'esbarzers. L'aparell de dit mur és perceptible des del l'interior del casal, i s'observa una renglera d'espitlleres separades regularment cada dos metres. A l'angle nord s'endevina una antiga torre de planta quadrangular amb el mur que es prolonga fins la masoveria. La paret de llevant manté un parament net, i també poden apreciar-se espitlleres. Tots dos murs tenen un gruix de 1,2 m, amb dos metres d'alçada a la part interior i cinc o sis a l'exterior, i han estat construïts amb carreuons ben travats. La domus fou destruïda durant la Guerra de Successió i reedificada al segle XIX. En l'actualitat el casal torna a ser habitat.</p>	08037-89	Entorn rural de Calldetenes Casa d'Altariba s/n (08506 Calldetenes)	<p>Aquesta domus o casa forta es trobava situada dins de l'antic terme del castell de Sant Llorenç, i posteriorment al de Medà. Era situada al marge esquerre de l'antic riu de Peres o torrent de Sant Martí. Fou el lloc de residència de la família Alta-Riba i de les que la succeïren genealògicament. La família Alta-Riba es documenta a partir del 1175, quan apareix el primer personatge amb el nom de la família: Vermei d'alta-Riba. L'any 1198 són els germans Berenguer d'Alta-Riba i Guillem de Medà els que són documentats. AA.DD (1984:182) Aquesta família deriva segurament dels castlans de Medà, que tenien el castell a través dels Gurb-Queralt i els bisbes de Vic, que n'eren els senyors eminents. Documentalment, es troba ben localitzada la participació d'un dels membres de la família, Bernat Guillem d'Alta-Riba, en la Guerra Civil Catalana (1462-1472), com a cabdill realista a la Plana de Vic. També ho ha estat un altre membre de la família: Llorenç d'Alta-Riba. AA.DD (1984:182) La família Alta-Riba es convertí en una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del segle XV, quan desaparegueren els Riudeperes. AA.DD (1984:177). A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se en dit monestir els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Alta-Riba. AA.DD (1984:176) .També hi ha a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Alta-Riba. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un arcosoli del claustre renaixentista entorn al 1916. El llinatge Alta-Riba s'entroncà amb el de la casa Clariana l'any 1578 i amb la família Sentmenat el 1754. AA.DD (1984:182) Aquell any van contraure matrimoni Maria Josepa de Clariana-Seva i de Muntaner i Joan Antoni I de Sentmenat i de Boixadors. Maria Josepa era comtessa de Múnter i senyora d'Alta-Riba. La gran quantitat de títols que aportaven els convertia en l'èlit de la noblesa del Principat. La casa forta o Domus, fou enderrocada durant la guerra de Successió, i va ser reedificada al final del segle XIX. Els darrers propietaris foren la família Luque, que a la dècada del 1950 van vendre la propietat a la família Barniol.</p>	41.9268200,2.3125800	443004	4641880		08037	Calldetenes	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43747-foto-08037-89-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43747-foto-08037-89-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43747-foto-08037-89-3.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Estructural	BCIN	National Monument Record	Defensa	2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		94\|85	1754	1.4	1771	24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43748	Sagrera de Sant Martí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrera-de-sant-marti	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. GUDIOL RICART, J.A. GAYA NUÑO (1948) Escultura i arquitectura románicas. Vol V. Ars Hispaniae. Ed. Plus-Ultra. Madrid. Pàg. 68 JUNYENT E (1975) Catalunya romànica. L'arquitectura del segle XI. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Barcelona. Pàgs 281-282. JUNYENT I SOBIRÀ E (1945-952) Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vic. Separata de la hoja parroquial. Vic. MONTLLÓ I BOLART J (1996) Rectoria de Sant Martí de Riudeperas. Osona. Ed. Pleniluni. Barcelona PLADEVALL A (1955-1957) La Parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufraganea de San Martín de Riudeperes a 'Ausa'. Vol II. Vic. Pàgs. 246-258 REPARAZ RUIZ, G (1982) La plana de Vic. L'entorn 3. Eumo. Vic VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XII-XIV	Es desconeix si realment existeixen restes d'aquest assentament humà, però cal pensar que existeixen.	<p>L'existència del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba el 1031, introduïa una protecció eclesiàstica per les terres entorn de les esglésies consagrades, que solia ser d'unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. Aquest fet fou aprofitat pels pagesos locals, per aprofitar i construir les seves cases i sitges de gra, aprofitant la protecció sagrada que aquesta llei els oferia. Es tenen abundants referències documentals que als voltants de l'església de Sant Martí existí un assentament humà, almenys des del segle XII, format per carrers i cases, que perdurà fins al segle XIV. Actualment, no queda cap constància de restes pertanyents a aquest antic assentament humà, però cal considerar que es tracta d'un àrea susceptible de troballes arqueològiques relacionades amb estructures d'hàbitat.</p>	08037-90	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Es té constància documental de l'existència d'un grup important d'habitatges als voltants de l'església de Sant Martí de Riudeperes fins a la crisi del segle XIV. Així, el 3 d'agost de 1174 Medonia va donar una casa de la sagrera a l'església de Sant Martí. Aquesta afrontava amb un carrer i tres cases més. En documents similars, els habitatges afronten també amb carrers i altres cases, la qual cosa demostra una certa estructura organitzada entorn a carrers, i una densitat d'habitatges considerable. A finals del segle XIII tornem a localitzar compres i vendes de cases a dita sagrera. Entre els establiments -propietaris o senyors directes- destaquen els Calvaria, els Alta-Riba i els diferents rectors de l'església. D'entre els emfiteutes sobresurt la figura d'un tal Genovés, o bé la dels habitants del mas El Noguer i Ferrer de la Vila, que van adquirir diverses cases entre el 1299 i el 1303. De tota manera, a partir del 1354 les transaccions van disminuir en gran manera. El fet de que la sagrera quedés abandonada i despoblada, en contraposició a Sant Julià de Vilatorta, que va tenir continuïtat en el poblament, pot ser degut a qüestions com un major accés a l'aigua, o una estructura social més sòlida en aquesta darrera. Entre el 1380 i el 1430 va arribar la crisi definitiva, responsable de que la sagrera quedés deshabitada i només sobrevisquessin els masos més importants.</p>	41.9275900,2.3074400	442579	4641969		08037	Calldetenes	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43748-foto-08037-90-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43748-foto-08037-90-3.jpg	Inexistent	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		85	1754	1.4		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43749	Casa del carrer Gran núm. 8	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-gran-num-8	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVIII	Actualment es troba deshabitada, i malgrat que el seu estat de conservació és bo, aquest accelera el seu deteriorament. També corre el perill de ser enderrocada per tal d'aprofitar el solar per noves construccions.	<p>Edifici de planta quadrangular entre mitgeres, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer pis i pis sota coberta. La seva orientació es fa en sentit nord-sud, amb la façana principal encarada al nord, formant part de la línia de façanes que conforma el carrer Gran del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'una construcció feta segurament amb mur de mamposteria irregular amb les cantonades i les obertures reforçades per carreus quadrangulars més ben escairats, però en realitat no s'aprecia ja que la casa es troba arrebossada i pintada en color blanc. La planta baixa s'obre amb un portal arquitravat situat lleugerament desviat a l'esquerra. Els carreus que el conformen es troben pintats, per tant, no es pot apreciar si la llinda superior és de pedra i monolítica o és feta amb altre tipus de material. Al cantó esquerre s'obre una finestra quadrangular enreixada. Aquest portal es troba protegit per una porta feta amb llistons de fusta i pintada de color marró, a l'igual que el sòcol, que sembla original. A la dreta del portal principal s'obre una altra porta, de construcció més recent, segurament durant les darreres dècades del segle XX, que dóna accés a un comerç obert als baixos. Destaca la presència d'un sòcol pintat de color marró fosc, que recorre tota la façana. Al primer pis s'obre un balcó central, que permet observar els carreus que reforcen l'obertura. Compta amb una barana de reixa i una peanya motllurada. A la dreta s'obre una finestra quadrangular, rematada a la part superior per una llinda monolítica i carreus quadrangulars als brancals. Al pis sota teulada s'obren dos finestrons de similars característiques. La façana posterior i les laterals no poden observar-se, ja que es tracta d'un edifici entre mitgeres integrat dins la xarxa urbana de Calldetenes.</p>	08037-91	Nucli urbà de Calldetenes. C/Gran núm. 8 (08506 Calldetenes)	<p>Malgrat que no es compta amb cap data gravada que indiqui l'any de construcció de la casa, cal pensar que es tracta d'un edifici aixecat en un moment molt proper al veí edifici del núm. 6 amb el qual afronta, ja que ambdues tenen característiques constructives similars i un aspecte molt semblant. Caldria, doncs, suposar que estem davant d'un edifici que pot ser situat cronològicament durant la segona meitat del segle XVIII. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça, la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Si bé el carrer Gran es trobava ja plenament consolidat al segle XVII, bona part de les seves edificacions pertanyen al segle XVIII, especialment les corresponents als extrems del carrer, la qual cosa indica el seu creixement durant aquest període.</p>	41.9252400,2.2833700	440581	4641724		08037	Calldetenes	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43749-foto-08037-91-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43749-foto-08037-91-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43749-foto-08037-91-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	Al llistat de les normes subsidiàries de l'Ajuntament de Calldetenes apareix com a casa del carrer gran núm. 36	98\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43750	Portal del carrer Gran núm. 37	https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-gran-num-37	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVII		<p>Portal i llinda de la casa del núm. 37 del carrer Gran, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un portal arquitravat situat en la façana que d'aquest edifici dóna al carrer Gran i s'orienta a migdia. El portal es cobreix amb una llinda monolítica que duu gravada la data de '1696', configurant-se com una de les més antigues del poble. Aquesta llinda es recolza sobre uns brancals formats per carreus de diferent mida, que sobresurten sobre l'arrebossat general de la façana. Aquest portal s'emmarca dins d'un edifici de nova planta que ha estat aixecat en un solar ocupat per algunes de les antigues cases del carrer Gran de Calldetenes. El portal fou conservat i inserit en l'edifici de nova planta.</p>	08037-92	Nucli urbà de Calldetenes C/Gran num. 37 (08506 Calldetenes)	<p>Cal pensar que la data del 1696 pot ser considerada com a data fundacional de la casa. En aquest cas, ens trobaríem davant d'un dels portals i llindes més antigues del nucli urbà de Calldetenes. Cal pensar que l'aixecament d'aquesta casa en aquest indret respon a l'impuls urbanitzador del nucli de Calldetenes al segle XVII, seguint la línia del camí que des de Vic menava a Girona per Sant Julià de Vilatorta. L'edifici on s'enclava el portal ha estat reconstruït totalment de nou, deixant el portal com a testimoni de l'antiga casa.</p>	41.9257400,2.2814700	440424	4641781		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43750-foto-08037-92-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43750-foto-08037-92-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Estructural				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	Al llistat de normes subsidiàries de l'Ajuntament de Calldetenes aquest portal figurava amb el nom de: Llinda i portal del carrer Gran núm.1	94	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43751	Portal d'accés al refectori de Sant Tomàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-dacces-al-refectori-de-sant-tomas	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO, M (1927) Memoria histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apostol. Madrid. PLADEVALL, A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS,J. (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVI		<p>Portal obert al mur de ponent del rebedor central del monestir de Sant Tomàs, que permet la comunicació i l'accés al refectori. Es tracta d'un portal de grans dimensions obert amb un arc de mig punt, amb la pedra vista, ressaltant sobre els murs emblanquinats. Es troba format per un arc de mig punt format per carreus, que configuren l'arcada. Aquesta es recolza sobre dos capitells motllurats llisos, que es recolzen sobre dos brancals monolítics, que alhora es recolzen sobre dues bases llises. Com a element decoratiu singular, que li ofereix el seu aspecte renaixentista, l'arcada s'emmarca en un cos quadrangular que li fa de mural, i que es corona a la part superior per una ala motllurada amb força voladís. Sobre la part central de l'ala s'ubica una llosa rectangular on es troba esculpit l'escut del bisbe Guillem Caçador. Es tracta d'un escut ogival coronat per una mitra de bisbe, de la qual penja un mantell a banda i banda. El camper de l'escut té com a càrregues una flor de vuit fulles emmarcada en un rectangle, amb dues flors quatrilobulades al centre del cap i una al centre de la punta.</p>	08037-93	Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes)	<p>L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord del terme municipal. L'església es troba erigida dins de la històrica demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i desprès de Medà. Les donacions més antigues donen testimoni que des de l'any 1045 com a mínim hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop d'un gran domini, que des del segle XII es coneixia com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175) Aquesta església es trobava a prop d'on es troba l'actual edifici, i dels del 1086 els seus clergues vivien en forma de comunitat canonical. Amb aquests antecedents, el noble Berenguer Amaric, germà del canonge sagristà de Vic, Ricard, van demanar a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic, que consagrés la nova església que s'havia edificat en honor a Sant Tomàs. Aquest canonge era un personatge influent dintre de la canònica vigatana, integrant del grup que el 1080 intentà reformar la canònica. Amb consentiment dels canonges de Vic, i del prior de Sant Tomàs, l'arquebisbe va consagrar l'església i va concedir als canonges agustinians que hi tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no era una parròquia, i el dret de tenir cementiri i una sagrera. El bisbe va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. D'aquesta manera es va introduir a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 una nova donació és feta a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, bé que encara no es pot assegurar que hi visquessin en una comunitat organitzada. Fins el 1086 no es té constància de que aquesta comunitat existia. Sembla, doncs, possible que Berenguer Amalric i el seu germà Ricard varen establir una comunitat canonical pels mateixos anys en què hom volia dur a terme la reforma de la canònica catedralícia de Vic. Segurament, a causa de la no acceptació de la vida regular a Vic, els dos germans, el 15 de gener de 1095, per tal d'assegurar la continuïtat de la vida canonical a l'església de Sant Tomàs, varen cedir el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona, la comtat de Besalú. AA.DD (1984:175) Poc després de feta aquesta donació, es devia acabar la construcció de la nova església de Sant Tomàs, reedificada des dels seus fonaments i a expenses de Berenguer Amalric i el seu germà Ricard, en honor de Sant Tomàs, prop del Riudeperes. La consagració de l'església tingué lloc el 4 de novembre del 1095. AA.DD (1984:176) El monestir de Sant Tomàs tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, i dels del segle XIV foren els seus únics feligresos. Els primers grans protectors foren els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament membres del llinatge dels Riudeperes, que li feren nombroses donacions fins a principis del segle XII a Osona i a Artés. La família Riudeperes, a més del casal o residència prop de Sant Tomàs, tenia diverses cases o graners a la seva sagrera, segons consta a la documentació familiar. Aquesta família es traslladà al Vallès, i s'extingí als vols del 1390. A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església, es feren servir per a l'ampliació de la cisterna i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un arcosoli del claustre renaixentista entorn al 1916. La tomba dels Altarriba és del segle XIV i consta de tres peces, dues amb l'escut i una altra amb una creu dins d'un cercle. La família Altarriba es convertí en una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del segle XV, quan desaparegueren els Riudeperes. AA.DD (1984:177)</p>	41.9322800,2.3024400	442168	4642493		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43751-foto-08037-93-1.jpg	Inexistent	Renaixement	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	(Continuació història) La prepositura de Sant Tomàs comptà en el temps de major vitalitat amb tres canonges i un parell de sacerdots beneficiats. Als documents que se situen entre el 1095 i el 1100 indiquen l'existència d'un prior anomenat Joan de Lledó. Al llarg del segle XIII i següent, hi trobem només els prepòsits, un o dos canonges. L'església comptà amb diversos beneficis creats als diferents altars. Una visita pastoral del 1357 fa esment dels altars de Sant Tomàs, de Santa Maria i Sant Pau. La comunitat era formada llavors per un prepòsit, un canonge i dos beneficiats. AA.DD (1984:177) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: ' aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com AltarRiba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna' AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort. Durant la guerra del francès (1808-1814), les tropes napoleòniques van ocupar el convent de manera reiterada, i el van destruir en la seva major part. Abans d'acabar el conflicte, el 1813, i sota les ordres del pare Masferrer, del convent de Sant Salvi, es van començar les obres de reconstrucció del monestir. L'església va quedar acabada en pocs mesos i va ser millorada i es va construir el col·legi, les oficines, les cel·les, etc. L'any 1912 es va construir un modern cos d'edificació, annex al renaixentista. Els promotors foren els pares camils, que el 1901 adquiriren l'edifici convertint-lo en un noviciat i més tard en un seminari de la congregació. AA.DD (1984:178) L'església fou restaurada el 1914 pel mestre d'obres Miquel Pallàs. Aixecant alçats a la part romànica. D'ell són els dibuixos de la planta i l'alçat de l'església romànica que coneixem. Després del 1940 i dels abusos que hi van cometre els refugiats que hi estaven confinats, l'absis fou decorat amb unes pintures. El 1970 l'edifici fou venut pels pares camils i adquirit per una associació benèfica osonenca, que el convertí en una escola de deficients psíquics de la comarca. Des d'aleshores a l'entorn el monestir s'hi han alçat diversos edificis, però el conjunt monumental no s'ha vist alterat.	95	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43752	Salze del mas la Sauleda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/salze-del-mas-la-sauleda	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>		Ha estat objecte de particulars atencions durant les darreres dècades per part dels seus propietaris.	<p>Salze de grans dimensions que hi ha a tocar del torrent de la Sauleda, al costat del mas del mateix nom. Es tracta de la varietat coneguda com a Salze tortuós (Salix matsudana). Es tracta d'una varietat de la família de les salicàcies originaria del N-E d'Àsia. La seva característica principal són les seves branques i fulles retorçades, que es propaga a base d'esqueixos i estaques. Necessita sòls humits i pocs compactes, i degut a aquest fet, és característic moltes vegades d'entorns de ribera. Viu perfectament en terrenys periòdicament inundats. Tolera malament l'ombra i resisteix les temperatures baixes.</p>	08037-94	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Cal pensar que fou la presència d'una concentració d'arbres d'aquesta varietat, la que donà nom a la casa propera, que seria coneguda com el mas de la Sauleda. Actualment, és un dels pocs exemplars d'aquesta varietat que es conserven a tocar del torrent de la Sauleda, prop de la casa. Aquest exemplar és sens dubte el més gran i important, i ha estat objecte de particulars esforços de conservació per part dels propietaris del mas de la Sauleda durant els darrers trenta anys.</p>	41.9181400,2.3077900	442599	4640919		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43752-foto-08037-94-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43752-foto-08037-94-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Social				2021-05-26 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			2151	5.2		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43753	Font de la Sauleda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sauleda	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>		És un recurs hídric protegit pels residents del mas la Sauleda	<p>Brollador d'aigua ubicat al torrent de la Sauleda, a tocar del mas de la Sauleda, que és utilitzat bàsicament com a recurs hídric pels habitants del mas. Es tracta d'un petit espai al marge E del torrent, condicionat pels propietaris del mas. Destaca la presència d'una petita construcció que protegeix el broll d'aigua, feta amb maons i ciment, coberta amb una llosa de pedra, i tancada amb una porta metàl·lica, davant de la qual s'estén un petit safareig, actualment sense ús. Al costat s'ubica un element de similars característiques i dimensions més petites. Per facilitar l'accés s'han habilitat un seguit de tres graons fets amb pedres unides amb morter.</p>	08037-95	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Segurament es tracta d'un brollador natural utilitzat des de sempre pels propietaris del mas de La Sauleda per proveir-se d'aigua. En la dècada del 1990 fou adequada i habilitada donant-li el seu aspecte actual.</p>	41.9181500,2.3078100	442601	4640920		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43753-foto-08037-95-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43753-foto-08037-95-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Productiu				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		98	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43754	Font de la Boga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-boga	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XIX-XX	Aquesta font es troba en un avançat estat de degradació, romanen pràcticament amagada entre la vegetació i molt poc cuidada.	<p>Petita font ubicada en un dels marges del torrent de Sant Marc, vers on vessa l'aigua, a l'entrada del poble de Calldetenes, en un espai ocupat actualment per horts. Com a font està formada per un petit brollador encastat al terra, molt amagat entre la vegetació que envolta el torrent, precedit per una passera feta recentment amb ciment.</p>	08037-96	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Aquesta font és anomenada font de la Boga per què el seu entorn era un terreny inundat ple d'aiguamolls - aproximadament entre la plaça Onze de Setembre i la font-. En aquests aiguamolls creixia una planta que s'anomena boga i que alguns habitants de pocs recursos de fora del poble venien a collir per donar-les per menjar a les vaques. L'any 1959 es terrenys es van dessecar i van ser ocupats per horts, i desprès foren urbanitzats. Els terrenys pertanyien al mas Verdaguer.</p>	41.9262600,2.2894000	441082	4641833		08037	Calldetenes	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43754-foto-08037-96-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43754-foto-08037-96-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social				2020-10-07 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		98	2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43755	Bosc entre el mas Llió i l'Aymeric	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-entre-el-mas-llio-i-laymeric	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>		Els propietaris del mas Aymerich netegen el sotabosc periòdicament amb l'objectiu de prevenir incendis que poguessin afectar a la casa.	<p>Zona boscosa ubicada al peu del turó que des del mas el Llió ascendeix fins al mas l'Aymerich, a migdia terme de Calldetenes. Es tracta d'una zona boscosa poblada bàsicament per roure martinenc, el freixe, l'auró blanc, algunes alzines i alguns pins, amb la presència d'un abundant sotabosc format per matolls: ginebró, arç blanc, boix aranyoner etc. Actualment, aquest bosc és travessat pel camí que des del Llió ascendeix fins al mas Aymerich. El bosc arriba ben bé fins a tocar la casa del mas Aymerich pel seu cantó de ponent, fins al cim del turó on s'ubica la casa. La importància d'aquesta formació boscosa ve donada pel fet de tractar-se d'un dels pocs testimonis que queden del bosc original d'aquestes contrades, convertit al llarg del temps en camps de conreu. El fet de tractar-se d'un espai costerut, poc apte per a l'agricultura, ha fet preservar el bosc. A diferència d'aquest, el veí Turó de Sant Marc es troba força afectat per l'erosió, i només és troba poblat per arbustos petits i arbres molt escassos, d'aquí que aquesta clapa de bosc sigui un espai de gran importància.</p>	08037-97	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Cal pensar que es tracta d'una petita mostra vivent del bosc original de la zona. El fet de que s'hagi conservat en aquest lloc és segurament degut al pendent del terreny.</p>	41.9146300,2.3000400	441953	4640535		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43755-foto-08037-97-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43755-foto-08037-97-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social				2020-10-07 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique			2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43756	Fita de terme núm. 1	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-num-1	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVIII		<p>Pedró d'estructura rectangular, enclavat a terra verticalment, que senyala els límits entre els termes de Calldetenes i el de Sant Julià de Vilatorta. Es tracta d'un fita molt ben constituïda, de 45 cm d'alçada x 18 cm d'amplada x 15 cm de fons, amb els vèrtex arrodonits a causa de l'erosió. A ponent d'aquesta fita, ben bé a tocar d'ella, es localitza una altra fita de caràcter més irregular. Es tracta d'un petit pedró de 32 cm d'amplada x 10 cm d'alçada x 6 cm de fons, amb formes molt arrodonides a causa de l'erosió. Cap de les dues fites compta amb elements ornamentals ni decoratius.</p>	08037-98	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i d'àmbits parroquials. Aquesta fita és de característiques molt similars a les altres localitzades al terme, la qual cosa fa pensar que foren fetes en un mateix moment per aclarir i reforçar una controvèrsia de límits del terme. Cal pensar que es tracta de fites ubicades en període modern (segles XVIII-XIX), potser substituint a d'altres més antigues. Aquest element té les mateixes mides i característiques que la fita de terme núm. 2 dins de les propietats de la Sauleda, i pot ser que pertanyin totes dues al mateix moment històric. Hi ha la possibilitat que el pedró ubicat al costat de l'actual fita es correspongui amb la fita medieval original.</p>	41.9151300,2.3014000	442067	4640589		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43756-foto-08037-98-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43756-foto-08037-98-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43756-foto-08037-98-3.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	És possible que el pedró de mides inferiors es correspongui amb una fita de caràcter més antic que la fita rectangular de mida superior, i que aquesta última sigui una reafirmació de la primera.	119\|94	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43757	Fita de terme núm. 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-num-2	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVIII		<p>Pedró de pedra sorrenca, d'estructura rectangular enclavat a terra verticalment, al marge dret del camí que surt del mas La Sauleda i es dirigeix cap als masos Aymerich i Can Goules, i que assenyala els límits entre els termes de Calldetenes i el de Sant Julià de Vilatorta. Es tracta d'un fita molt ben constituïda, de 45 cm d'alçada x 18 cm d'amplada x 15 cm de fons, amb els vèrtex arrodonits a causa de l'erosió. Aquesta fita té les mateixes mides i característiques que la fita nº 1 ubicada al mas Aymerich.</p>	08037-99	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Aquesta fita és de característiques molt similars a les altres localitzades al terme, la qual cosa fa pensar que foren fetes en un mateix moment per aclarir i reforçar una controvèrsia de límits del terme. Cal pensar que es tracta de fites ubicades en període modern (segles XVIII-XIX), potser substituint a d'altres més antigues. Aquest element té les mateixes mides i característiques que la fita de terme núm. 1 dins de les propietats de l'Aymerich, i pot ser que pertanyin totes dues al mateix moment històric.</p>	41.9149100,2.3055300	442409	4640562		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43757-foto-08037-99-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43757-foto-08037-99-3.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		94	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43758	Fita de terme núm. 3	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-num-3	<p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XX		<p>Pedró de pedra granítica blanquinosa, d'estructura rectangular que es recolza sobre una base de pedra quadrangular enclavada a terra verticalment, al marge esquerra del camí que surt del mas Can Carles, dins del terme de Vic, i que es dirigeix als camps de la vora, prop de la casa de Can Carles, del terme de Calldetenes. Senyala els límits entre els termes de Calldetenes i Vic. Es tracta d'un fita molt ben constituïda, de 38 cm d'alçada x 18 cm d'amplada x 15 cm de fons, amb els vèrtex arrodonits a causa de l'erosió. La base sobre la qual s'assenta és d'estructura quadrangular de 15 cm d'alçada x 24 d'amplada x 20 cm de fons, i es troba molt erosionada presentant formes pràcticament arrodonides. A la cara de llevant de la fita es llegeix la inscripció: 'Riudeperes', en direcció al terme municipal.</p>	08037-100	Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)	<p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Aquesta fita és de característiques molt similars a les altres localitzades al terme, la qual cosa fa pensar que foren fetes en un mateix moment per aclarir i reforçar una controvèrsia de límits del terme. Malgrat tot, aquesta fita sembla tenir característiques més contemporànies, i haver estat col·locada en època més recent que les núm. 1 i 2. Possiblement durant les primeres dècades del segle XX.</p>	41.9337800,2.2825500	440521	4642673		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43758-foto-08037-100-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43758-foto-08037-100-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Sense ús				2020-09-16 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique		98	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57
43759	Escut del bisbe Guillem Caçador al portal d'accés al claustre de Sant Tomàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-bisbe-guillem-cacador-al-portal-dacces-al-claustre-de-sant-tomas	<p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO, M (1927) Memoria histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apostol. Madrid. PLADEVALL, A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p>	XVII		<p>Escut ubicat al portal del mur exterior de llevant del claustre del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, i que permetia l'accés directe al claustre des de l'exterior. Aquest portal forma part d'un racó compartit amb el portal d'accés a l'església, situat a mur del costat en angle recte, configurant un dels indrets més característics del monestir. Aquest portal es troba format per carreus quadrangulars i rectangulars que configuren els brancals laterals, i es troba rematat a la part superior amb una llinda monolítica en la qual s'ha esculpit un escut en alt relleu en l'escut dels bisbe Jaume Caçador. Es tracta d'un escut caironat, aguantat per les figures de dos àngels drets a banda i banda, que miren cap a l'exterior. El camper de l'escut es troba tercejat en faixa, amb una faixa central que emmarca un element estrellat. La faixa superior es troba ocupada per dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un casc o elm envoltat de llamberquins. Sobre aquest portal s'obre una finestra quadrangular cegada, coronada per una orla vegetal. L'espai interior de la finestra s'ha ocupat amb un escut de similars característiques que l'anterior però coronat amb un barret cardenalici, envoltat d'una borla. Aquest escut es correspon amb el del bisbe Jaume Caçador. (vegeu fitxa 69)</p>	08037-101	Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes)	<p>L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord del terme municipal. L'església es troba erigida dins de la històrica demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i després de Medà. Les donacions més antigues donen testimoni que des de l'any 1045 com a mínim hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop d'un gran domini, que des del segle XII es coneixia com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175). Aquesta església es trobava a prop d'on es troba l'actual edifici, i dels del 1086 els seus clergues vivien en forma de comunitat canonical. Amb aquests antecedents, el noble Berenguer Amaric, germà del canonge sagristà de Vic, Ricard, van demanar a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic, que consagrés la nova església que s'havia edificat en honor a Sant Tomàs. Aquest canonge era un personatge influent dintre de la canònica vigatana, integrant del grup que el 1080 intentà reformar la canònica. Amb consentiment dels canonges de Vic, i del prior de Sant Tomàs, l'arquebisbe va consagrar l'església i va concedir als canonges agustinians que en tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no era una parròquia, i el dret de tenir cementiri i una sagrera. El bisbe va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. D'aquesta manera es va introduir a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 una nova donació és feta a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, bé que encara no es pot assegurar que hi visquessin en una comunitat organitzada. Fins el 1086 no es té constància de que aquesta comunitat existia. Sembla, doncs, possible que Berenguer Amalric i el seu germà Ricard varen establir una comunitat canonical pels mateixos anys en què hom volia dur a terme la reforma de la canònica catedralícia de Vic. Segurament, a causa de la no acceptació de la vida regular a Vic, els dos germans, el 15 de gener de 1095, per tal d'assegurar la continuïtat de la vida canonical a l'església de Sant Tomàs, varen cedir el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona, la comtat de Besalú. AA.DD (1984:175) Poc després de feta aquesta donació, es devia acabar la construcció de la nova església de Sant Tomàs, reedificada des dels seus fonaments i a expenses de Berenguer Amalric i el seu germà Ricard, en honor de Sant Tomàs, prop del Riudeperes. La consagració de l'església tingué lloc el 4 de novembre del 1095. AA.DD (1984:176) El monestir de Sant Tomàs tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, i des del segle XIV foren els seus únics feligresos. Els primers grans protectors foren els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament membres del llinatge dels Riudeperes, que li feren nombroses donacions fins a principis del segle XII a Osona i a Artés. La família Riudeperes, a més del casal o residència prop de Sant Tomàs, tenia diverses cases o graners a la seva sagrera, segons consta a la documentació familiar. Aquesta família es traslladà al Vallès, i s'extingí als vols del 1390. A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església, es feren servir per a l'ampliació de la cisterna i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un arcosoli del claustre renaixentista entorn al 1916. La tomba dels Altarriba és del segle XIV i consta de tes peces, dues amb l'escut i una altra amb una creu dins d'un cercle. La família Altarriba es convertí en una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del segle XV, quan desaparegueren els Riudeperes. AA.DD (1984:177)</p>	41.9322600,2.3024500	442169	4642490		08037	Calldetenes	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43759-foto-08037-101-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43759-foto-08037-101-2.jpg	Legal	Barroc\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental		BCIN	National Monument Record	2025-06-25 00:00:00	Raquel Valdenebro Manrique	(Continuació història) La prepositura de Sant Tomàs comptà en el temps de major vitalitat amb tres canonges i un parell de sacerdots beneficiats. Als documents que se situen entre el 1095 i el 1100 indiquen l'existència d'un prior anomenat Joan de Lledó. Al llarg del segle XIII i següent, hi trobem només els prepòsits, un o dos canonges. L'església comptà amb diversos beneficis creats als diferents altars. Una visita pastoral del 1357 fa esment dels altars de Sant Tomàs, de Santa Maria i Sant Pau. La comunitat era formada llavors per un prepòsit, un canonge i dos beneficiats. AA.DD (1984:177) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen segrestar els béns de la casa per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. Li succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys, la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: ' aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com AltarRiba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna' AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort. Durant la guerra del francès (1808-1814), les tropes napoleòniques van ocupar el convent de manera reiterada, i el van destruir en la seva major part. Abans d'acabar el conflicte, el 1813, i sota les ordres del pare Masferrer, del convent de Sant Salvi, es van començar les obres de reconstrucció del monestir. L'església va quedar acabada en pocs mesos i va ser millorada i es va construir el col·legi, les oficines, les cel·les, etc. L'any 1912 es va construir un modern cos d'edificació, annex al renaixentista. Els promotors foren els pares camils, que el 1901 adquiriren l'edifici convertint-lo en un noviciat i més tard en un seminari de la congregació. AA.DD (1984:178) L'església fou restaurada el 1914 pel mestre d'obres Miquel Pallàs, aixecant alçats a la part romànica. D'ell són els dibuixos de la planta i l'alçat de l'església romànica que coneixem. Després del 1940 i dels abusos que hi van cometre els refugiats que hi estaven confinats, l'absis fou decorat amb unes pintures. El 1970 l'edifici fou venut pels pares camils i adquirit per una associació benèfica osonenca, que el convertí en una escola de deficients psíquics de la comarca. Des d'aleshores a l'entorn del monestir s'hi han alçat diversos edificis, però el conjunt monumental no s'ha vist alterat.	96\|94	47	1.3	2131	24	Patrimoni cultural	2025-12-06 06:57

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 324,07 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús