Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
43818 Castell de Callús https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-callus <p>-BENET i CLARÀ, A. 'La repoblació del Bages a l'alta edat mitjana', Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Núm. 3. Centre d'estudis del Bages. Manresa. 1984. -BOLÒS, J. -HURTADO, V. Atles del Comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -CAIXAL, A. PANCORBO, A. 'L'excavació del castellet de Godmar' Callús, Bages. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. A Sant Cugat del Vallès. ACRAM. Barcelona 2002. -CAIXAL, A. LÒPEZ MULLOR, A. PANCORBO, A. 'Excavacions recents a castells del centre del límit meridional a la marca Hispànica'. Actes del Congrés Els Castells Medievals a la Mediterrània Nord-occidental. Museu la Gabella. Arbúcies.2004. -CAIXAL, Àlvar. 'Intervencions arqueològiques al Castell de Callús'. 1998. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local'. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'Evolució historiogràfica del Terme del Castell de Callús'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, núm. 12. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona 2001. -JUNYENT, F. MAZCUÑAN, A. 'Callús'. Catalunya Romànica. Vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. -PLADEVALL, A. CATALÀ ROCA, P. 'Castell de Callús', a 'Els Castells Catalans', Vol. V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 1976. -TORRAS, M. GALERA, A. 'Estudi Historicodocumental del Castell de Callús'. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit.</p> IX-XI Es troba en fase de restauració per part del Servei Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona des del 1998. <p>El Servei Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona ha realitzat diverses intervencions arqueològiques des del 1998. Des d'aleshores s'han posat al descobert noves estructures que fins al moment no eren visibles. En el moment d'iniciar la intervenció només s'observava les restes d'una torre circular de 7m de diàmetre exterior i 4,80 de diàmetre interior. Amb una alçada conservada d'1,50m. Les intervencions realitzades permeten establir l'inici de l'activitat d'aquesta fortificació entorn als segles IX i X amb la construcció d'una torre circular i posteriorment folrada amb un segon parament. Ja al segles XII-XIII, es construí a l'oest un nova estança de planta rectangular, ja al segle XIII es construeix una nova porta principal d'accés amb la seva rampa i un marxapeu. Alhora es construí una segona estança a llevant de la torre destinada a usos domèstics. Durant la Baixa Edat Mitjana es modifica l'articulació interna del Castell. Es construeix una nova habitació destinada a cavallerissa o corral, es reforcen els elements defensius, etc. La darrera fase d'ocupació ja no està relacionada amb l'ús militar del castell, sinó que te a veure amb l'activitat agrícola que transforma el paisatge amb nombrosos murs de feixa i vinya del segle XIX.</p> 08038-1 Camí del Cortès o del Cementiri. <p>La primera notícia documental que fa referència al terme de Callús, és alhora el primer document que anomena el Castell. Data del 940 i l'anomena 'de Gotmar'. Tan mateix aquest document no s'ha conservat i tan sols se'n té notícia a través d'un regest del segle XVIII que pertany a l'antic monestir de Sant Benet de Bages. (TORRAS, M. GALERA, A. 2000). No és fins el 947 que trobem el primer document sencer conservat i original que anomena el Castell. En aquesta ocasió els esposos Salomó i Goberta van vendre a Ermernric i la seva dona Preciosa una casa i un hort que tenien en aprisió al terme del Castell de Gotmar tal i com s'anomenava aleshores. No es coneixen massa dades que permetin esbrinar qui era aquest personatge que donava nom al castell però es probable que fos el primer senyor aloer del terme representat del comte al territori, ja que amb posterioritat es té constància d'un document datat del 992 pel qual el comte Borrell havia obtingut per compra un alou al terme. Curiosament els seus límits coincidien amb els del terme del castell i de la parròquia. D'aquesta manera és possible que el comprès a un hereu de Gotmar (TORRAS, M. GALERA, A. 2000). Però el topònim que fa referència a un nucli fora del mateix castell no apareix fins a partir de finals del segle X, concretament el 980, quan es cita el nom de 'Castellet' que es troba al costat del Castell de Gotmar i ja ben entrat el segle XI que es documenten els topònims que fan referència al terme de Callús amb diverses variants: Castllús, Casteluç, Catellús, etc. (TORRAS, M. GALERA, A. 2000).</p> 41.7943300,1.7796300 398606 4627661 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43818-foto-08038-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43818-foto-08038-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43818-foto-08038-1-3.jpg Legal Medieval|Romànic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic BCIN National Monument Record Defensa 2020-10-07 00:00:00 Joan Casas Blasi Desconegut. Tot i que és possible que el personatge de Gotmar en fos el promotor. 85|92 1754 1.4 1771 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43819 Sant Sadurní de Callús https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-de-callus -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -JUNYENT, J. Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vic. Núm. 237 Vic. 1945. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Església de tres naus, la nau central presenta una major alçada i amplada que les restants. El parament és de pedra formant filades irregulars. Les cantoneres presenten un acabat de maó. La façana principal disposa d'una entrada, a la qual s'accedeix a partir d'una escales. Presenta un arc de punt rodó decorat amb motllures. Al cap de munt s'obre un rosetó motllurat amb finestretes rodones de dimensions menors. La part alta es troba decorada amb arcuacions cegues a imitació de les d'estil llombard romàniques. A l'est de la façana principal s'adossa el campanar d'estructura robusta amb una finestra amb arcs trevolats o una columna central, a la nau oest s'obre una finestra idèntica. Al cap damunt del campanar la teulada és poligonal, amb un rellotge circular a sota i un finestres amb dobles amb arc rodó i columna central. A l'est del campanar s'hi troba l'edifici de la rectoria, el qual segueix el mateix estil arquitectònic i les mateixes pautes decoratives. 08038-2 Carrer del Reverend Josep Puigbó, 8. El 1891 es crea la necessitat d'eixamplar l'església de Sant Sadurní degut a l'augment de la població que feia que l'antic edifici ja no pogués donar cabuda a tots els feligresos. Així ho feren saber al bisbe de Vic alguns habitants del poble, entre els quals destacaven els propietaris i fabricants tèxtils de Callús. En un primera opció, el 1903, s'optà per reformar l'antiga església romànica situada d'alt del turó, prop del Castell de Gotmar. No sense haver-hi diverses disputes sobre quin hauria de ser el lloc ideal per refer la nova parròquia, si al mateix lloc on hi havia el temple romànic o bé al raval on començava a concentrar-se la població. Però uns anys més tard es tornà a obrir el debat sobre l'església parroquial. La major part de la població es concentrava al pla, es renova la polèmica sobre si s'havia de realitzar el trasllat de l'església o no. Finalment, després d'una visita pastoral del Bisbe Dr. Muñoz el 1922 es destaca la necessitat de la nova construcció. Mossèn Puigbó rector de Callús en serà el principal impulsor i inicia les obres. La construcció del temple al pla rep algunes oposicions de propietaris i terratinents, sobretot per part de Cortès qui veia que s'allunyava l'església parroquial de la seva finca. El 29 de desembre de 1926 es col·locà la primera pedra. Tan mateix després de nombroses dificultats econòmiques i del pas de la guerra civil, el 1936 es finalitza la construcció de l'edifici actual situat al nucli urbà i lluny del Castell. Posteriorment el 1951 es reformarà de nou el campanar. 41.7831200,1.7843000 398977 4626411 1936 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43819-foto-08038-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43819-foto-08038-2-2.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi El principal promotor fou Mossèn Puigbó. El nom de l'arquitecte es desconeix. Església Parroquial. 116|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43820 Santa Maria de Viladelleva https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-viladelleva -BARRAL I ALTENT, X. 1981. L'art pre-romànic a Catalunya segles IX-X. Edicions 62. Barcelona. PP. 281. -JUNENY, Eduard. 1983. L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. Curial P-A-M. Barcelona. PP. 204-205. -BOLÒS, J. HURTADO, V. Atles del Comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -HOYAS PAMPIN, Núria. 1999. Terme del Castell de Callús. Evolució Historicogeogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Inèdit. -F. MAZCUÑAN, A. 'Callús'. Catalunya Romànica. Vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. -PLADEVALL, Antoni. 1972. Capelles i Santuaris del Bisbat de Vic. F.D. JUNYENT, XI Les obres de restauració començaren el 9 d'octubre de 2005 i foren dirigides per l'arquitecte Oriol Armengou amb la intervenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Església d'estil romànic de petites dimensions. Presenta una sola nau rectangular amb absis quadrat. L'absis situat a l'est és més baix que la nau principal i s'obre a aquesta a través d'un arc de mig punt. Al centre de la capçalera hi ha una finestra rectangular que sembla refeta actualment i una petita espitllera. La nau té coberta de volta de canó a l'interior i de teules a dues vessants a l'exterior. La porta d'accés es troba a l'oest. Presenta un arc de migpunt i és adovellada. Un petit porxo o atri s'obre al davant. El campanar també es troba situat a la façana oest. Presenta una estructura de petita torre amb aires d'espadanya. Aparell constructiu regular de carreus ben escantonats i units amb morter de calç. 08038-3 Camí de Viladelleva. La primera referència documental del lloc del lloc de Viladelleva no apareix fins el 1025 en un contracte de compravenda d'unes peces de terra prop del riu Marceres. Tan mateix l'església com a tal no es mencionada fins el 1033 en una donació entre els germans Montcada. No sembla que aquesta capella tingués funcions parroquials, tot i que al seu redós es documentin algunes tombes. El bisbat de sempre l'ha considerada una església rural i no pas una sufragània. 41.8206400,1.7995300 400300 4630559 1033 08038 Callús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43820-foto-08038-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43820-foto-08038-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43820-foto-08038-3-3.jpg Inexistent Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Desconegut Hi ha dubtes sobre si l'estil de la capella és realment romànic. La tipologia de l'absis, de forma quadrada sembla respondre més als cànons d'esglésies pre-romàniques. Es provable doncs que el seu origen sigui anterior al segle XI. També cal tenir en compte la presència de necròpolis de tradició tardoantiga o fins i tot visigoda en les zones properes. 92|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43821 Necròpolis del Turó dels Moros https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-turo-dels-moros -CLARET, J.M. Et Alli. (1981). 'Turó dels Moros'. Butlletí del Centre Excursionista de Montserrat, núm. 6. Manresa 1981. pp.7-11. -DAURA, A.; GALOBART.J.; (1983). L'arqueologia del Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983, Vol. II (Les fonts. Quaderns de recerca i divulgació. Núm. 6. PP. 79. -DAURA, A.; GALOBART, J. (1984). 'Necròpolis del Turó dels Moros'. Dins Catalunya Romànica. Barcelona. Enciclopèdia Catalana. Vol XI. (El Bages). VIII-XI Necròpolis formada per unes set tombes de tipus cista. Les caixes on es dipositava l'inhumat estaven amb lloses de pedra. Les tombes es troben orientades d'est a oest. Es troba situada en un petit turó. 08038-4 Aquesta necròpolis fou descoberta el 1981 i excavada per membres del Centre Excursionista de Montserrat. Avui degut a les successives reforestacions i als incendis que ha sofert la zona es troba en un estat de conservació precari. 41.8164200,1.7950400 399921 4630096 08038 Callús Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43821-foto-08038-4-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Aquesta necròpolis es troba molt a prop de la Viladelleva. En línia recta no supera els 200 metres. 85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43822 Necròpolis de Viladelleva https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-viladelleva -DAURA, A.;GALOBART, J. 'Necròpolis de Viladelleva'. Dins Catalunya Romànica. Vol XI (El Bages). Enciclopèdia Catalana. Barcelona. PP 140-141. VIII-XI Aquesta sembla ser una zona de pastures i de pas degut a la presència d'un camí. Fet que pot fer degradar encara més la necròpolis Necròpolis formada per un conjunt de 4 tombes de tipus cista amb parets de llosa disposades de forma vertical i de diverses dimensions. Una d'elles sembla un enterrament infantil. Les mides de les tombés són d'1.70 aproximadament per 30 centímetres d'amplada i una fondària aproximada de 40 centímetres. Al seu redós es poden observar la presència de lloses planes fet que fa pensar que pugui tractar-se d'inhumacions encara no excavades. Tanmateix l'espessa vegetació i sotabosc fa difícil apreciar-ho. L'orientació de les estructures és d'est a oest. Cap a la part nord es pot observar la presència d'alguns murs de pedra seca que podrien formar una estructura d'habitació. Es fa difícil però precisar aquest extrem ja que es una zona amb aterrassaments i gran quantitat de murs de feixa 08038-5 Viladelleva Les tombes es posaren al descobert al obrir-se el camí a l'oest del mas de Viladelleva situat al nord-est del terme. 41.8199200,1.7983300 400200 4630480 08038 Callús Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43822-foto-08038-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43822-foto-08038-5-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Aquesta necròpolis es troba a una cota més avall que el camí que hi passa, Aquest fet i la possible presència de lloses disposades de forma plana fa pensar que no sigui un jaciment esgotat. Un exhaustiu treball podria posar al descobert noves estructures. Així com poder comprovar la presència d'una estructura d'habitació a la part nord de la necròpolis. 85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43823 Necròpolis de Bogadella (els Fossars) https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-bogadella-els-fossars -A.A.D.D. 1984- Catalunya Romànica, Vol XI (El Bages). Barcelona. Enciclopèdia Catalana. -BUENO MORENO, Laura (2000) Necròpolis i sepultures medievals a Súria i rodalies, Treball mecanografiat pel 2on curs de Batxillerat B. Súria. -CLARET, J.M.; GUIX, I.;SANZ, J.; DAURA, A. (1981) 'Els fossars', Butlletí del Centre Excursionista de Montserrat, Núm.4, PP 6-9. Manresa. -DAURA, Antoni (1993) 'El cementiri medieval dels fossars' a Cererols, mil anys d'història (993-1993), PP. 57-61. Súria, Ajuntament de Súria i Amics i Veïns de Cereols. -DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J; (1995). L'arqueologia al Bages, Manresa. Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció 'Monografies', 15. -GALOBART, Joan (1985) 'El mon funerari medieval: la necròpolis de Els Fossars (Callús)', Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages, núm. 11. PP 110-111. -LLADÓ I RAMONET, Josep (1993) 'Súria' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) PP. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993) PP. 19-25. Súria. Ajuntament de Súria i Amics i Veïns del Cererols. -REGUANT I AGUT, Josep (1988) 'Súria, Història de les comarques de Catalunya. Bages' Volum II, PP 475-502, Manresa, Edicions Parcir. -RIU, Manel (1982). 'Alguns costums funeraris de l'Edat Mitjana a Catalunya'. Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya (Annex 1. Acta Medievalia) PP. 29-57. Barcelona. Universitat de Barcelona. -Manresa. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Callús (Bages). Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Àrea de Coneixement i Recerca. VIII-XI Necròpolis de caixes de lloses, fins al moment se n'han documentat un total de 8. Sembla ser que ja és coneguda des del segle XIX tot i que no és fins els anys trenta del segle XX que se'n tenen notícies més explícites. El 1981 fou estudiat pel centre excursionista del Bages. Les sepultures que s'observen es troben ja excavades. S'orienten de NO-SE. Les seves dimensions són d'uns 40 cm. d'amplada per una llargada d'entre 1,90 i 2,00 metres. Són lloses tipus cista amb lloses de pedra lateral. En la majoria els manca la coberta però es poden observar fragments de lloses al seu redós que podrien correspondre a la tapadora. Es tenen notícies de la troballa de fragments de Tègula reaprofitades en algunes tombes (DAURA; GALOBART; PIÑERO, 1995). També sembla que s'han localitzat alguns fragments de ceràmica grisa medieval, en concret d'una olla (RIU,1982; DAURA; 1993). 08038-6 Bogadella El 1031 trobem documentat per primera vegada el lloc quan Guillem i Ramon de Montcada donen uns alous que es troben prop de Bodadella. Posteriorment ja no és fins els anys 30 del segle XX quan Josep Lladó pública un article on fa esment de la presència d'uns esquelets en un turó prop de Bogadella. Però no serà fins els 1981 quan el centre excursionista del Bages en fa un estudi en cartografia i documenta les tombes. També en aquest moment s'envien restes òssies al Museu de Manresa. 41.8072000,1.7724400 398029 4629098 08038 Callús Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43823-foto-08038-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43823-foto-08038-6-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Es troba en un terreny erm. En una elevació de terreny envoltada de camps de conreu i zona de bosc. Prop de Bogadella. Es troba al límit amb el terme de Súria, fins fa poc es considerava dins de Callús, actualment es considera de Súria. 85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43824 Cal Ferrer o Mas Ferrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-o-mas-ferrer XVII L'estructura principal es troba ben conservada, però alguns dels coberts que hi ha al voltant presenten el sostre caigut Presenta diverses fases constructives. A la façana es pot observar la juntura de dues edificacions. A migjorn s'hi troba el portal amb reixa de ferro que dona al pati o era de la masia. Construïda amb pedra amb filades irregulars i unides amb morter de calç. Coberta de teula. Presenta embigats de fusta i peces de ceràmica. Envoltada per un recinte de muralles. A la part central, a la llinda de la finestra es pot observar, esculpit, un escut d'armes de la família. 08038-7 Camí de Viladelleva s/n. Callús La casa es documentada al segle XI quan es produeix una venda de la família Montcada. Posteriorment el 1033 es dona un alou amb l'església de Santa Maria de la Lleva. Durant el segle XV fou la residència dels senyors feudals de la vall. Ja a partir del segle Miquel Bayona Ferrer va vendre's aquesta propietat a Jordi Planas Homs de Barcelona, qui morí el 1997, ara és propietat del seus hereus. 41.8193500,1.8005800 400386 4630414 1604 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43824-foto-08038-7-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Desconegut A la llinda hi ha inscrita la data 1604 però segurament és anterior. I també es documenta un forn a una 15 metres de la casa. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43825 Viladelleva o Can Feliu https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladelleva-o-can-feliu -SALA, LL. 'Masies Callussenques. Mas Viladelleva.' El Mirador Cultural. Callús. XVII Construcció que presenta diversos cossos adossats que li han configurat l'aspecte actual. La façana principal presenta un portal adovellat amb arc de punt rodó. S'obren un conjunt de tres finestres de pedra picada. Al cos que se li adossa pel sud també s'obren dues finestres i una porta d'estil clàssic. Pel nord un nou cos adossat sobresurt de la línia de façana original. S'hi accedeix per una porta adovellada clàssica. A l'interior hi ha un pou o bé una tina. El seu estat de destrucció no permet veure-ho amb claredat. Les parets són fetes de pedra i semiarrebosdes. La teulada, de teules és a dues vessants. Al seu voltant es poden observar diverses construccions més modernes utilitzades de corral i un graner o paller mig enrunat. Al nord, i quasi adossada a l'estructura s'hi troba l'ermita de Santa Maria de Viladelleva i al nord-oest un conjunt de tines. 08038-8 Camí de Viladelleva s/n. Callús El topònim de Viladelleva es troba documentat ja des del 1025 en una venda d'una peça de terra entre els germans de la família Montcada. Ja el 1033 es documenta la presència de l'església consagrada a Santa Maria tot i que és molt probable l'existència d'una capella anterior. De totes maneres, la presència del mas no es documenta fins que a finals del segle XIV s'uní en un gran alou amb la pietat de les Comes de Cererols. El nom de Can Feliu el prengué a partir del final del segle XIX quan el matrimoni format per Miquel Feliu i Caterina Riu es fan masovers de la casa. El darrer Masover fou Isidre Feliu. 41.8204600,1.7996000 400306 4630539 08038 Callús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43825-foto-08038-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43825-foto-08038-8-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43826 La Tosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tosa <p>-HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. -TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit.</p> XVII-XVIII Mas que ha sofert una forta restauració. <p>Es troba situat al cap de munt d'un petit turó en el camí cap a Viladelleva. Es tracta actualment d'una gran finca tancada. Aquest mas és de planta quadrada. Es tracta d'un mas de grans dimensions, l'estructura inicial de la qual devia ser de tres cossos i tres pisos, amb posterioritat, tot i que no sabem quan s'ampliarien les ales est i oest. A la façana principal es pot observar un conjunt de 4 grans finestres amb pedra picada i dos petites finestres als extrems est i oest. Al segon pis el conjunt total és de 5 balcons i dues petits finestres a banda i banda i un gran finestral a l'extrem est. L'entrada principal està formada per un portal adovellat amb arc rodó. La finca compta amb diversos coberts i dependències annexes també molt restaurades, antigament segurament utilitzades com a corrals, coberts i/o pallers o graners i actualment amb usos domèstics. La teulada a dues vessants presenta un conjunt de 5 xemeneies còniques de pedra.</p> 08038-9 Camí de Viladelleva s/n. Callús <p>La data més antiga en que apareix citat data del 1211 quan el seu propietari era Bernat de Tosa, mes tard també es troba documentat ja el 1320 quan Balaguer de Corts confessa a Ramon Eimeric que ha pagat els diners que devia per la compra del mas de la Tosa en el terme de Callús, cinc anys més tard en un document apareixent citats diferents propietaris dels masos del terme entre els quals hi ha Elisenda ça Tosa, esposa del difunt Berenguer ça Tosa. La família Tosa tingué en propietat la finca fins el 1820 quan ho comprà Joan Aloy de Sant Mateu de Bages. El 1924 passa a mans de Mercè Puigcerrat fins que els seus descendents la vengueren a Cristóbal González propietari actual.</p> 41.7909800,1.7903300 399490 4627277 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43826-foto-08038-9-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-15 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43827 Riera (Cal Cavaller) https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-cal-cavaller S.XV Antiga masia molt transformada ja que s'hi construí al segle XIX la fabrica de filaments. El cos principal presenta una estructura quadrada de tres cossos i tres pisos. Amb tres petites finestres a la part superior, un conjunt de tres balcons alternant-se amb tres finestres al pis central i una portada adovellada i arc de mi punt com a accés principal, actualment tancat. A ponent s'hi troba un segon edifici corresponent a la capella de l'Àngel Quostodi, lleugerament més alt i d'estructura quadrada amb una porta amb llinda i marcs de pedra sorrenca. Disposa de grans obertures a la part alta tapiades per finestrals moderns però mal conservats. La coberta de teula és a dues vessants. A la part superior de la llinda de la porta hi ha part del parament trencat ja que l'escut de la família dels Descatllar que era allí ha estat extret pel mateix propietari de la finca. A sobre hi ha un petit ull de bou circular. 08038-10 Carretera C1410-a. s/n. Callús 41.7899200,1.7789700 398544 4627172 08038 Callús Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43827-foto-08038-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43827-foto-08038-10-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi L'escut dels Descatllar que es trobava en una dels portes d'entrada fou extret pel seu propietari que el té al seu domicili privat. Està abandonada encara que algunes dependències són utilitzades per la fàbrica tèxtil. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43828 Antius https://patrimonicultural.diba.cat/element/antius -BOLÒS, J. HURTADO, V. Atles del Comptat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. Inèdit. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'Evolució historiogràfica del Terme del Castell de Callús'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, núm. 12. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona 200. -SALA, Lluís. 'El mas d'Antius'. El Poble núm. 40. Callús. 2002. S.XVIII Aquest mas es troba situat sota l'Obaga d'Antius, a la vessant nord-oest en un punt lleugerament elevat. Presenta una estructura clàssica de mas català. És de grans dimensions i d'un aspecte clarament senyorial. Té la planta quadrada de tres cossos i tres pisos, teulada a dues vessants. La façana principal, orientada cap al sud, disposa de galeries obertes a l'exterior a partir de 6 arcs a la plata superior, 4 a la del mig i 2 a la part baixa per on s'accedeix a l'interior de la casa des de l'entrada principal. Presenta una coberta de dues vessants. A la façana occidental s'hi troba una portella amb llinda de pedra on hi ha inscrita la data de 1737. Annex a l'edifici principal s'hi troben diverses coberts o corrals abandonats i en estat de constant degradació. Actualment l'era del mas que es troba tancada és utilitzada pel corral d'aviram. 08038-11 Camí de la Sal s/n. El topònim d'Antius ja és documentat del segle X quan en diversos documents s'anomenava la 'Serra d'Antisses' (BOLÒS, J. HURTADO, V, 2000). Més tard, en el testament de Ramon D'Òdona, el 1116 es documenta la 'dominicatura d'Antidz' corresponent a un hospital de monjos situat al camí de la Sal (HOYAS, N. 1999). A partir d'aquí es fa difícil resseguir les vicissituds que afecten al mas, i ja no es fins a la segona meitat del segle XVII que es torna a documentar el mas quan pertanyia a la companyia de jesuïtes i era un dels mas més pròspers ja que l'abundància de l'aigua de la font assegurava sempre la collita. Ja al segle XVIII i primera meitat del XIX el propietari fou un industrial de Manresa. El 1875 la propietat d'Antius passa a Joaquim Torrents i Fuster qui farà construir la colònia i la fàbrica tèxtil. Els descendents de la família encara en són els amos. 41.8051000,1.7559700 396658 4628885 08038 Callús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43828-foto-08038-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43828-foto-08038-11-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Corral per aviram. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43829 Font del Pistó https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pisto -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 S.XIX Es troba en mal estat de conservació degut a l'espessa vegetació, tan mateix una desbrossada permetria recuperar-la fàcilment. Font avui de difícil accés. Es troba a l'est del camí que porta a la Colònia d'Antius des de l'Hostal Nou, s'hi accedeix a partir d'un petit corredor avui pràcticament desaparegut per la vegetació. La font és de difícil localització ja que hi ha crescut esbarzers que impedeixen el pas. Les restes conservades responen a una placa de ceràmica dedicada a Sant Antoni de Pàdua dipositada sobre un fons de còdols que marquen una arc de punt rodó als peus del qual hi ha el brollador de la font. Actualment no raja en aquest punt, sinó uns metres més al nord. 08038-12 Camí Ral. Callús No tenim constància del moment exacte de la construcció de la font, tan mateix sabem que el 1943 era un punt de trobada o de visita per la gent del poble (SALA, Ll. et alli, 1996). 41.8034000,1.7620300 397158 4628689 08038 Callús Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43829-foto-08038-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43829-foto-08038-12-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi És una zona de bosc. 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43830 El Cortés https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cortes -SALA, Lluís. 'Masies callussenques: El Cortès'. El poble, núm.26. 1997 XVI Edifici senyorial construït amb pedra i amb teulada a doble vessant. Presenta una gran era amb un conjunt de finestrals en arcs a la façana principal i terrassa o balconada a la part superior. Al cos principal s'hi poden observar afegits posteriors. Malgrat existeix documentació més antiga a la llinda de la porta principal del mas es pot llegir la data de 1774. 08038-13 Camí del Cortès. La data més antiga de la qual tenim referència de la masia data del 1528, quan Joan Codinalogna i familiars venen a Guillem Cortès el mas. Des de llavors sabem per la documentació que ha estat constantment ocupada, el 1553 per exemple el propietari del mas era Pere Cortès. Posteriorment ja arribem al 1771 quan l'amo era Sadurní Cortès. Finalment no és fins el 1984 que els darrers masovers ocuparen la casa. El darrer fou Valentí Rovira Casas. 41.7968400,1.7816500 398778 4627937 1528 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43830-foto-08038-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43830-foto-08038-13-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Masia habitada amb explotació de vinyes 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43831 Cal Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garriga-0 SALA, Lluís. 'Masies callussenques: Cal Garriga'. El Poble núm. 28. Callús. 1997. XVII-XVIII Actualment està en període de restauració. Construcció de pedra amb teulada a dues vessants, presenta diverses construccions afegides a l'original. Algunes d'aquests corts afegides han perdut la teulada. L'acabat de la façana és amb un arrebossat pintat de color blanc, en mal estat també de conservació. 08038-14 Camí de Viladelleva. s/n. Callús Les primeres referències documentals que citen Cal Garriga daten de la primera meitat del segle XIV, en un conjunt de documents que s'han conservat en la propietat. De totes maneres la major de referències són ja del ben entrat el segle XVII quan Antoni Guardia n'era el propietari. La casa pren el nom actual quan la neta d'Antoni Guàrdia es casà amb Antoni Garriga de Montamargó. A inicis del segle XX la propietat de Cal Garriga arribava a 17 hectàrees de terra plantada de ceps, cereals i oliveres, aquesta gran propietat feu que gran part de les cases construïdes al poble fins el 1900 ho fessin en terrenys de Cal Garriga. El 1988 s'abandonà la casa quan Josep Giral fill dels darrers masovers (Joaquim Giral i Maria Tort), abandonés la casa. 41.7868600,1.7934500 399743 4626815 08038 Callús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43831-foto-08038-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43831-foto-08038-14-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Disposa d'un fons documental de la família Sanmartí. Els documentes més antics daten del segle XIV. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43832 Can Muixí. https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-muixi -SALA, Lluís. 'El mirador Cultural. Masies Callussenques: Cal Muixí'. El Poble núm. 29. Callús. 1998 XVII Edifici de planta quadrada, construït amb pedra disposada de forma irregular i amb teulada a doble vessant. Presenta una entrada amb un arc rodó adovellat on hi ha una de les dovelles amb la inscripció '1667'. Mostra diverses finestres i obertures amb l'ampit de pedra. Aquest edifici s'adossa al Mas Garriga per la part del darrera. Al seu voltant es s'hi troben corrals posteriors a la construcció originaria. 08038-15 Camí de Viladelleva s/n. Callús Aquest mas es coneix amb aquest nom des de finals del segle XIX, desconeixem com s'havia anomenat anteriorment. Quan el 1985 Jaume Carner amb la seva muller deixen la casa, el nou masover fou Antoni Muixí, i d'aquí prengué el nom la casa. La masia estarà ocupada fins el 1968 quan s'abandona i es tanca. 41.7866300,1.7941100 399797 4626789 1662 08038 Callús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43832-foto-08038-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43832-foto-08038-15-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Corral per aviram 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43833 Can Filosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-filosa -SALA Lluís. 'El mirador Cultural. Masies callussenques Can Filosa'. El poble. 1998 S.XVIII. Masia que es troba al cap de munt d'un espadat que forma el Torrent de Viladelleva o Covat. L'edifici originari és de planta quadrada amb teulada a doble vessant. Es tracta d'un edifici simple construït de pedra tot i que presenta afegits i reparacions en obra i la paret de la cara nord està feta de tàpia. A l'estructura principal es poden observar diverses reparacions i cossos afegits a posteriori que són utilitzats per les activitats agrícoles que desenvolupa el mas. També es pot observar que algunes de les finestres més antigues han estat tapiades per obrir-ne de noves. S'han afegit alguns corrals en mal estat de conservació. 08038-16 Cami de Viladelleva s/n. Callús Les primeres referències documentals que tenim de la casa daten de mitjans del segle XVIII quan Josep Alsina era l'amo. Posteriorment, cap el 1787, el seu fill es va vendre la casa junta amb dues quarteres de terra i un hort a Ramon Sala que era propietari de Vallbona. El 1805 Valentí Sala fill de Ramon contrau matrimoni i s'instal·la a la casa. Aquesta família residirà a la casa fins finals del segle XX. 41.7921900,1.7993700 400243 4627400 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43833-foto-08038-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43833-foto-08038-16-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Habitatge i activat agrària i ramadera 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43834 Cal Magre https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magre-0 SALA, Lluís. 'El mirador Cultural. Masies Callussenques: Cal Magre'. El poble, núm. 31. Callús. 1998 XVIII Ha estat completament restaurada per convertir-se en restaurant Construcció de pedra, de planta quadrada i teulada a doble vessant. La part superior de les façanes presenta un repujat més modern sobre el qual es recolza la coberta. La façana principal disposa de dues portes i un porxo. El mas és de 3 pisos. En el tercer pis s'obre una finestra de grans dimensions decorada amb maons i amb acabada amb arc. Al segon pis, damunt del porxo s'obren un conjunt de quatre balcons i a la part superior un gran finestral acabat amb arc. Hi ha diverses construccions que antigament foren corrals ben conservats i també fets de pedra afegits al cos principal així com una gran era. Tot l'espai exterior de la masia es troba molt ben cuidat degut a l'activitat de restauració que s'hi desenvolupa. Es pot observar com elements decoratius recolzats a les parets de la casa com per exemple una premsa d'oli, algun barril de fusta convertit en test, etc. 08038-17 Camí de Viladelleva s/n. Callús L'antic nom de Cal Magre és desconegut fins que el 1860 Josep Arderiu i Garriga es ven la casa al matrimoni format per Joan Planas i Caterina Colldeforn. Aquest matrimoni vivien als Manxons i eren coneguts popularment com els de Cal Magre. En comprar la casa aquesta serà coneguda així. 41.7851200,1.7912900 399561 4626625 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43834-foto-08038-17-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Desconegut És un restaurant 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43835 Can Candela https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-candela -SALA Lluís. 'Masies callussenques: Can Candela'. El Poble núm. 32. 1998. XVIII La casa es troba pràcticament enrunada i l'accés a l'interior és perillós. Edificació pràcticament enrunada. Es tracta d'una construcció de planta quadrada, presenta les parets exteriors de pedra però les interiors s'alcen amb tapia. La coberta ha desaparegut completament. A ponent de la casa s'hi troba una petita construcció adossada amb una coberta de volta de canó i un arc de punt rodó a l'entrada, en el fons sembla observar-se la presència d'una font assecada. Al nord-oest també adossant-se a la façana s'hi troben un conjunt de tines. 08038-18 Can Candela. Les primeres referències documentals daten del 1281 i s'anomenen als seus propietaris 'Bernat de Casas Dela i la seva muller'. Més tard es troba una nova referència documental ja el 1308, en aquest moment la casa pertanyia al Monestir de Sant Benet del Bages. El 1497 en un llibre de fogatges ja apareix el nom actual, es cita a Anthoni Casas de Can Candela. A partir del selge XVIII passa a formar part de les propietats del Cortès. El 1857 hi vivia Maria Puig vídua de Josep Baraldés i els seus cinc fills. Cap a finals de segle hi quedaven els germans Joan i Mònica Baraldés, fins que el 1905 mor el darrer descendent de la família. Miquel Garriga passarà a ser-ne l'amo fins que el 1910 abandonen la casa. 41.8094600,1.7908300 399560 4629328 08038 Callús Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43835-foto-08038-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43835-foto-08038-18-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Antigament anomenada Mas de Casas Dela. A la llinda de la porta principal es pot observar la inscripció de 17(0)2. Les desenes es troben mal conservades i són de difícil lectura 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43836 Fons de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-historic-comarcal-de-manresa TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit. XII a XX Aquest arxiu forma part de la xarxa dels Arxius Documentals de Catalunya. El seu fons és molt ampli ja que és d'abast comarcal: El seu fons es composa de: Fons de la Generalitat de Catalunya | Fons de l'Administració Local | Fons de l'Administració Reial i Senyorial | Fons Notarials | Fons Judicials | Fons registrals | Fons d'Institucions | Fons religiosos | Fons d'Associacions i Fundacions | Fons d'Empreses | Fons patrimonials | Fons personals | Col·leccions | Hemeroteca Auxiliar | Biblioteca Auxiliar. Del que cal destacar per a informació del municipi de Callús és la part de fons Notarial que consta de més de 5000 volums amb sèries de registres complertes des del segle XIII fins a l'actualitat. De tots aquests llibres, també cal fer ressaltar la documentació de la família Sallent que foren uns dels diversos senyors de Callús. 08038-19 Via Sant Ignasi 40. Manresa 41.7812400,1.7838200 398934 4626203 08038 Callús Obert Bo Legal Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 94|98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43837 Font del Clot de Garces https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot-de-garces XIX-XX Font de clot situada a la part baixa d'un petit turó. El brollador d'aigua surt de la roca, s'ha allisat el punt de sortida amb un mur de pedra. A la part de tramuntana s'hi troba un mur de pedra seca, més vinculat als aterrassaments de les vinyes que a la pròpia font. Actualment hi ha un tub que canalitza l'aigua vers una bassa moderna que emmagatzema l'aigua i és utilitzada pel rec dels camps propers. És una zona força enverdissada. 08038-20 Aquesta font servia com a punt de trobada i lloc d'anar a menjar quan hi anaven a buscar aigua els habitants dels Manxons. 41.7849600,1.7727700 398021 4626629 08038 Callús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43837-foto-08038-20-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Font utilitzada pel regadiu dels camps 98 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43838 Font d'Antius https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dantius -SALA, Lluís. 'El mas d'Antius'. El Poble núm. 40. Callús. 2002. -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981 XVIII-XIX Estructura d'obra de dimensions aproximades de 3 metres d'amplada i 4 de llargada, construïda amb carreus de pedra unides amb morter de calç, a la part superior presenta un arrebossat o enlluït malmès pel pas del temps que segurament deuria recobrir tota l'estructura i amb una coberta de teula a dues vessants la qual presenta un acabat emmotllurat. A l'interior, la coberta és de volta i s'hi troben dues banquetes. El brollador de l'interior cau dins d'una pica quadrada de pedra. 08038-21 Mas Antius. Es desconeix quin és el moment exacte en que es construeix l'edificació que basteix el sortidor d'aigua, tan mateix la presència de la font es coneix ja des de ben antic. És a la segona meitat del segle XVII quan es documenta el mas que pertanyia a la companyia de jesuïtes, era un dels més pròspers ja que l'abundància de l'aigua de la font assegurava sempre la collita. 41.8044300,1.7565800 396707 4628810 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43838-foto-08038-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43838-foto-08038-21-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi És una font. 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43839 Font de Cal Filosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-filosa Brollador situat sota un rocal dins de la riera de Bellver, no hi ha cap construcció que marqui la presència de la font. Es tracta d'un sortidor natural gairebé dins la mateixa riera. L'alta salinitat de les aigües no la fan apte pel consum 08038-22 riera de Bellver Es tracta d'una de les fonts més antigues conegudes del municipi i relacionada amb el mas de Cal Filosa. No fa massa que es detectà l'alta presència de sals a l'aigua fet que no la fa apte pel consum. Des d'aleshores ha deixat d'utilitzar-se i s'ha anat degradant. 41.7914500,1.8003300 400322 4627317 08038 Callús Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43839-foto-08038-22-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi L'aigua que brolla d'aquesta font no és apte pel consum humà degut a la seva alta salinitat 98 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43840 Saltant de Cogoma https://patrimonicultural.diba.cat/element/saltant-de-cogoma -Mapa Cartogràfic de Callús. Full 140/54. Esc. 1:10000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Barcelona. 1996-2004. -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981 Es tracta d'un saltant d'aigua situat al sud-est de Cogoma, dins la riera de Bellver, just abans del Saltant de les Valls. El gorg que es forma és d'uns 14 metres d'ampla per uns 16 de llarg. La sequera fa el torrent no disposi de massa aigua. 08038-23 riera de Bellver 41.8050300,1.8044800 400687 4628820 08038 Callús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43840-foto-08038-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43840-foto-08038-23-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi És una riera que passa pel límit de terme. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43841 Saltant de les Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/saltant-de-les-valls -Mapa Cartogràfic de Callús. Full 140/54. Esc. 1:10000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Barcelona. 1996-2004. -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981 Situat a la riera de Bellver, on es troba amb el torrent de Vilatorrada. Té una alçada d'uns 8 metres aproximadament i als peus s'hi forma un gran gorg d'uns 38 metres de llarg aproximadament. Tan mateix la sequera fa que pràcticament no baixi aigua. 08038-24 riera de Bellver 41.8012400,1.8040000 400642 4628400 08038 Callús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43841-foto-08038-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43841-foto-08038-24-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Marca el límit del terme. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43843 Barraca del Toll de la Por https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-toll-de-la-por -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. -SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XIX-XX Barraca de planta quadrada orientada al sud. Coberta de lloses de pedra, es troba parcialment enderrocada. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,65 metres d'alçada i 2 per 2 metres de planta aproximadament . Amb els murs de 80 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. A la part alta hi ha una filada de lloses que envolten la coberta. Presenta les parets parcialment enrunades 08038-26 Bosc Gran. 41.8036600,1.8020100 400480 4628671 08038 Callús Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43843-foto-08038-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43843-foto-08038-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43843-foto-08038-26-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43844 Barraca del Bosc Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-gran -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. -SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XIX Barraca de planta circular orientada al sud. Coberta amb voltà cònica. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,65 metres d'alçada i 3 de diàmetre . Amb els murs de 90 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. 08038-27 Bosc Gran. 41.7989600,1.7930100 399725 4628159 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43844-foto-08038-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43844-foto-08038-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43844-foto-08038-27-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43845 Barraca de les Tines Manxons https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-tines-manxons -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. -SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XX Barraca de planta quadrada orientada al sud. Coberta de teules a doble vessant. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,75 metres d'alçada i 3 x 3 metres de planta aproximadament . Amb els murs de 60 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb carreuons de pedra de dimensions diverses. A la part alta hi ha una filada de lloses que envolten la coberta. 08038-28 Carretera BV 3003. 41.7878000,1.7758300 398280 4626941 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43845-foto-08038-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43845-foto-08038-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43845-foto-08038-28-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43846 Barraca de les Tines dels Manxons https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-tines-dels-manxons -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XIX Barraca de planta quadrada situada sota el marge d'un corriol a l'oest dels camps de les Tines dels Manxons. La coberta és cònica. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,60 metres d'alçada i 2 x 2 metres de planta aproximadament . Amb els murs de 80 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb carreuons de pedra de dimensions diverses. Hi ha molta vegetació al seu voltant que pot degradar-la. 08038-29 Carretera BV 3003. 41.7880100,1.7743700 398159 4626966 08038 Callús Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43846-foto-08038-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43846-foto-08038-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43846-foto-08038-29-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43847 Barraca del camí de la Sal (I) https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-la-sal-i -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XIX Barraca de planta quadrada situada en el marge esquerra del camí de la sal. Presenta a coberta és cònica. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,60 metres d'alçada i 2 x 2 metres de planta aproximadament . Amb els murs de 80 cm aproximadament. Aprofita la mateixa roca de la vessant del turó com a paret oest. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. Hi ha molta vegetació al seu voltant que pot degradar-la. 08038-30 Camí Ral. Callús 41.7938600,1.7742700 398160 4627615 08038 Callús Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43847-foto-08038-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43847-foto-08038-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43847-foto-08038-30-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43848 Barraca a la carretera de Sant Mateu (I) https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-la-carretera-de-sant-mateu-i -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XIX-XX Barraca de planta quadrada. Orientada a l'est. La paret oest aprofita el mateix marge de la vessant del turó- Presenta la coberta és cònica. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,50 metres d'alçada i 2 metres d'amplada aproximadament . L'aparell és irregular amb carreuons de pedra de dimensions diverses. Hi ha molta vegetació al seu voltant que pot degradar-la 08038-31 Carretera BV 3003.km1. 41.7901200,1.7746300 398184 4627200 08038 Callús Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43848-foto-08038-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43848-foto-08038-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43848-foto-08038-31-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43849 Barraca als camps del Castany https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-als-camps-del-castany -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XIX-XX Barraca de planta rectangular. Orientada a al l'est. Presenta la coberta és plana de lloses de pedra. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,60 metres d'alçada i 3 metres d'amplada aproximadament . L'aparell és irregular amb carreuons de pedra de dimensions diverses. Hi ha molta vegetació al seu voltant que pot degradar-la. 08038-32 Camí de Can Candela. 41.8011500,1.7893900 399428 4628407 08038 Callús Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43849-foto-08038-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43849-foto-08038-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43849-foto-08038-32-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi És una barraca de vinya. 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43850 Barraca de la Carretera de Sant Mateu (II) https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-carretera-de-sant-mateu-ii -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XIX-XX Barraca de planta quadrada. Orientada a al sud. Presenta la coberta a una vessant orientada a l'est. És de lloses de pedra. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,60 metres d'alçada i 2 metres d'amplada aproximadament. L'aparell és irregular amb carreuons de pedra de dimensions diverses. Presenta restes d'arrebossat. 08038-33 Carretera BV 3003. Km. 1. 41.7926000,1.7740900 398143 4627476 08038 Callús Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43850-foto-08038-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43850-foto-08038-33-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43851 Barraca al Bosc de Can Cavaller https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-bosc-de-can-cavaller -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XX Barraca de planta quadrada orientada a l'est. Coberta amb voltà cònica, Construïda amb pedra seca. Medeix 1,65 metres d'alçada i 3 per 3 metres de planta . Amb els murs de 60 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. A la part alta hi ha una filada de lloses que envolten la coberta. 08038-34 Carretera BV 3003. km2. 41.7918400,1.7721600 397982 4627393 08038 Callús Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43851-foto-08038-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43851-foto-08038-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43851-foto-08038-34-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43852 Barraca a Can Pasqual https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-can-pasqual -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XIX-XX Existeix el perill d'enderroc Barraca de planta quadrada orientada al sud. Coberta amb voltà cònica, Construïda amb pedra seca. Medeix 1,65 metres d'alçada i 3 per 3 metres de planta . Amb els murs de 60 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. A la part alta hi ha una filada de lloses que envolten la coberta. 08038-35 41.8140400,1.8035100 400621 4629822 08038 Callús Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43852-foto-08038-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43852-foto-08038-35-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43853 Barraca del Camí de la Sal (II) https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-la-sal-ii -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XIX-XX Es troba a punt d'enruanar-se i amb la vegetació que amença de degradar-la Barraca de planta quadrada orientada al sud. Coberta amb voltà cònica, Construïda amb pedra seca. Medeix 1, 70 metres d'alçada i 3 per 3 metres de planta . Amb els murs de 60 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. 08038-36 Camí Ral. 41.7952800,1.7709400 397886 4627777 08038 Callús Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43853-foto-08038-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43853-foto-08038-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43853-foto-08038-36-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43854 Roure de la Font d'Antius https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-dantius -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 198. -http://www.gencat.net/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm XIX-XX Gran roure, de l'espècie 'Quercus humilis', situat a dins la finca del mas d'Antius, a uns 20 metres sobre on es troba la font. És un roure de gran dimensions i centenari, on a peu de terra fa un diàmetre aproximat te 3,20 metres. Presenta un brancatge frondós i voluminós, pot arribar als 29 metres de diàmetre a la seva part més ampla. La seva alçada és de difícil precisió però pot arribar als 15 metres aproximadament. 08038-37 Mas d'Antius. 41.8043600,1.7559800 396657 4628803 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43854-foto-08038-37-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi A les immedieteses del roure es troben diversos arbres també de grans dimensions, tot i que no n'hi ha cap tan voluminós que permeti confusió, si que no hi ha cap element que permeti reconèixer tan la seva monumentalitat com el seu estatus de protecció (BCIL). Tal i com sol·licitava el consistori el 23 de setembre de 1999 per tenir una mida considerable d'alçada, capçada i volt de canó i de soca. 2151 5.2 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43855 El Raval https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-raval -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. S.XIX Algunes construccions presenten major grau de degradació que d'altres, sobretot la part més antiga. Part antiga de l'actual nucli urbà, D'aquesta part antiga destaquen algunes edificacions antigues sobretot les que es troben en la part inicial del nucli que era conegut com 'La Bomba'. Es distingeixen en gran part per mantenir un estil arquitectònic semblant, construccions de pedra, amb una alçada de dos o tres pisos màxim, amb les finestres amb llinda de pedra o obra. D'entre aquestes construccions es poden destacar les edificacions més antigues situades a la Carretera de Cardona números. 2,4, 8,10, 12, 23 i 26. 08038-38 El Raval Durant el segle XIX la major part de població es concentrava als Manxons on hi vivien unes 18 famílies (SALA, Ll, et alli 1996 pàg. 11), però existia també una altre agrupació de cases que es coneixia com 'La Bomba' i també 'l'Arraval' i que es trobava a peu del gual del camí que, provenint de Santpedor, creuava cap als Manxons. Es tractava d'un conjunt de set cases que segurament ja existien en bona part a finals del segle XVIII (HOYÀS, N. 1999). A partir del 1851 coincidint amb la finalització de les obres de la carretera es comença a vendre diversos terrenys i a edificar a la carretera de Cardona que es configurar com l'eix vertebrador del creixement urbanístic. Les primeres vivendes es construïren de forma dispersa prop de La Bomba i a partir d'aquí cap a l'interior. Així doncs el 1861 trobem documentada Ca l'Estrada, i tot seguit, Ca Jan, Cal Paloni, Cal Puigverd, etc. 41.7842500,1.7828500 398858 4626538 08038 Callús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43855-foto-08038-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43855-foto-08038-38-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43856 El Gual https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gual -BENET i CLARÀ, A. 'El terme antic de Manresa', a Amics de la Història i de l'arqueologia. Institut de Batxillerat Lluís Paguera. Manresa 1984. pp. 8-10. -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. Pp.49. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. Pàg.. 18. X-XI Zona de connexió natural de la Serra de Castelltallat i la Vall de Cardener, en el camí provinent de Santpedor cap els Manxons. Aquest punt és on les aigües del riu baixen més tranquil·les i s'obre una plana que permet que el Cardener prengui una menor profunditat i permeti un pas natural de riba a riba. 08038-39 pont de Sant Mateu L'existència d'aquest Gual que permet creuar el riu Cardener, sembla ser doncs un pas natural utilitzat de ben antic, ja que Albert Benet en un article sobre el terme de Callús documenta la presència d'aquest pas però podria passar el camí ral o de la Sal, de períodes com a mínim medievals. (BENET i CLARÀ, A. 1984). Existeixen diverses hipòtesis sobre el lloc per on es creuava el camí de la sal el riu Cardener, ja que el tram que es troba el marge oest del riu està ben conservat i es conegut que discorre des d'Antius fins al lloc on hi havia els Manxons. Una primera hipòtesis fora que camí creuaria per aquest gual, una segona que ho faria més avall, en el punt on es creua amb la riera de Bellver (HOYAS, PAMIN, N. 1999.) 41.7859500,1.7814400 398743 4626728 08038 Callús Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi El pont actual de Sant Mateu construït el 1927 està sobreposat al gual, fins que no es construí fou un pas obligat. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43857 Cal Torrenter https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrenter -SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Cal Torrenter'. El Poble núm. 34. 2006. XIX Presenta la façana molt deteriorada amb el morter que es desfà i amenaça en enrunar-se Masoveria adossada al Mas Viladelleva, Aquesta construcció presenta una alça de tres pisos amb una porta d'accés de petites dimensions i llinda de pedra. Al costat s'obre una finestra. Al pis del mig trobem dues finestres més també amb els marcs i llindes de pedra, mentre que a la part superior, s'obre una nova finestra però també destaca una balconada coronada per un arc de punt rodó. La construcció del mas és tot de pedra picada i la coberta de teula a dues vessants. Disposa d'una pati o era a l'exterior tancada per murs, on també s'hi ha construït corrals que es troben enrunats. 08038-40 Camí de Viladelleva, s/n. Callús La família Cabanas d'Oristà, també propietària de les Comes de Cererols i de Viladelleva, el 1848, feu edificar aquesta masoveria adossada a migdia del mas Feliu o de Viladelleva. El primer masover que hi visqué fou Peremiquel Roca provenint de Súria, Aquesta família visqueren a la casa fins la primera meitat del segle XX quan Montserrat Peramiquel marxà de can torrenter per anar a viure a Santpedor, el 1928. Fou aleshores quan els nous masovers s'instal·laren, Jaume Pardell i la seva esposa Catalina i el 1964 en vingueren de nous fins el 1971 que quedà abandonada. 41.8202200,1.7996800 400312 4630512 1848 08038 Callús Obert Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43858 Cal Jepet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet XIX-XX Masoveria de Cal Ferrer, separades pel camí cap a Viladelleva. Queda al marge oest del camí. És una petita construcció molt reformada, de planta quadrada, amb coberta de teula a dues vessants, i presenta un arrebossat modern. 08038-41 Camí de Viladelleva s/n. Callús 41.8190900,1.8001600 400350 4630386 08038 Callús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43859 Puig de Roma https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-roma És el segon cim més alt del terme de Callús amb 514 m. Es troba al nord-oest del municipi al carena del Vador. La vegetació existent és força jove degut als incendis del 1994. 08038-42 vall de Viladelleva 41.8125100,1.7937100 399804 4629663 08038 Callús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43859-foto-08038-42-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Zona de bosc. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43860 Puig Alter https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-alter -BOLÒS, J. HURTADO, V. Atles del Comptat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. Cim més alt del terme de Callús amb 523 m. Des del qual es poden veure grans vistes del terme de Callús. Es troba en una serralada afectada pels incendis del 1994, la vegetació que s'hi troba és arbust i pinassa. 08038-43 serra de Puig-Alter El topònim de Puig Alter ja es troba documentat en època medieval. Al segle X ja es cita el topònim de 'Puig Otario', que probablement servia ja per delimitar termes i les propietats. 41.8139300,1.7855300 399127 4629830 08038 Callús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43860-foto-08038-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43860-foto-08038-43-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Zona de Bosc. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43861 Can Pasqual https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pasqual -SALA, Lluís. 'Cal Pasqual'. El Poble. Núm. 35. 2001. XIX La façana exterior estroba deteriorada amb els arrebossats que cauen. Però no amenaça d'enderrocar-se La casa és de planta quadrada, de tres pisos i amb parament de pedra i coberta de teula a dues vessants, la porta principal presenta un acabat de maons. La façana principal orientada al sud disposa d'una finestra de petites dimensions a la part baixa, dues al pis del mig, i dues més al pis superior, una d'elles però semicircular i acabada amb arc de maons. A l'era hi ha una petit repisa o banc de pedra. Aquesta masia comparteix un patí interior amb cal Grisó situat més a migdia. Al davant del a casa s'hi troben un conjunt de tines dins de les seves respectives cobertes d'obra. Al seu entorn, seguin un petit camí a migdia del torrent que passa per la casa, es pot observar la presència d'un gran dipòsit d'aigua, que antigament hauria estat cobert amb volta de pedra, però que ha desaparegut. Aquest dipòsit serviria per recollir les aigües utilitzades per regar els cultius. Encara es poden observar els aterrassaments al marge sud del torrent. 08038-44 Camí de Viladelleva, 14. Callús Les primeres referències daten del segle XIX, quan el propietari Francesc Esquius es casà amb Josepa Arnau Carbonell el 1889, el 1915 van tenir un plet amb els amos de Can Ferrer el qual el va guanyar i es quedà amb la propietat, convertint-se una masoveria del mas. La casa fou ocupada per diversos masovers més, primer Francesc Santasusana, posteriorment José Bautista que en marxà al acabar la guerra, el 1942 Ramon Dargerich fins el 1972 i finalment anti Planas, ara però resta deshabitada. 41.8146300,1.8025900 400545 4629888 08038 Callús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43861-foto-08038-44-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43862 Tines de Viladelleva https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-viladelleva -A.A.D.D. Els paisatges de la vinya : congrés : Manresa (Bages), 24, 25 i 26 d'octubre de 2003 : comunicacions. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 2003. -BALLBÉ BOADA, M. Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages: una elaboració del vi insòlita a Catalunya, Centre d'Estudis del Bages, Manresa 1993. XVIII-XIX Es troben enrunades i sols un fil electrificat les separa del camí. Les herbes que hi creixen les degraden constantment. Conjunt format per 5 tines. Els paraments que protegeixen els dipòsits són de pedra units amb morter de calç. La coberta ha desaparegut i tota la construcció es troba envoltada de verdissa, matolls, i arbusts. Es poden observar les tines que són cilíndriques i amb un revestiment de rajoles ataronjades que servirien per impermeabilitzar l'estructura. Una de les tines o dipòsit que es troba al cantó est es caracteritza de la resta per ser de planta rectangular. 08038-45 Camí de Viladelleva s/n. Callús La construcció de les tines cal situar-la a mitjans del segle XVIII fins a finals del segle XIX. Quan el Bages posseïa una de les superfícies més extenses en vinya plantada de tot Catalunya. La construcció de les tines es feia sovint prop de les mateixes vinyes per tal d'assegurar que la verema arribés de forma correcte per la seva elaboració i alhora permetia estalviar el cost del transport. Normalment les tines estaven disposades en grups de 4 o 5 i fins i tot 8 o 9. Els diversos percers s'ajuntaven per tal d'aixecar-les en grup i utilitzares cooperativament. 41.8207200,1.7990300 400259 4630568 08038 Callús Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43862-foto-08038-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43862-foto-08038-45-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43863 Cogoma https://patrimonicultural.diba.cat/element/cogoma SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Casa Mas Cogoma'. El Poble núm. 36. 2001. XVII És una masoveria de Can Ferrer de Viladelleva tocant el camí que porta a aquest raval de cases. Al llindar d'una finestra de la part de ponent de la casa, hi ha gravada la data de 1639. És una mas típic de planta quadrada amb el cos principal construït amb pedra i coberta de teula a dues vessants. Les finestres presenten un acabat amb empits i de pedra sorrenca de color rogenc que contrasta amb la resta la pedra utilitzada en la construcció. Al seu redós s'hi troben coberts i murs de pedra de l'activitat agrícola i ramadera pròpia de la casa. Cal destacar que a la banda oest del camí de Viladelleva en la propietat del mas hi havia un conjunt de tines que la dècada dels 90 foren transformades en habitatges i per tant destruïdes. 08038-46 Camí de Viladelleva s/n. Callús Apareix documentada ja al 1513 en un text on segons paraules de Lluís Sala 'no s'entenen les paraules però el nom Cogoma s'entén perfectament' Posteriorment la següent referència la tenim a la llinda d'una de les finestres situades a ponent de la casa on es llegeix la data de 1639. El 1746 en un Cadastre fet a Callús consta que el mas Cogomaes dels Armans Andreu i posseeix 2 quarteres de conreu, 24 de bosc i erm , 1 quartal d'hort de secà. 1 casa i 5 caps de bestià. 41.8056500,1.8025600 400529 4628891 1639 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43863-foto-08038-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43863-foto-08038-46-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Habitatge amb zona agrícola. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43864 Ca l'Agustí https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagusti-0 -SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Can Agustí'. El Poble núm. 37. 2001. XVIII-XIX Actualment la casa presenta una planta rectangular amb construcció de pedra a les façanes principals i coberta de teula a dues vessants. Tan mateix es pot observar com al llarg del temps s'han afegit diversos cossos al principal que originàriament era de petites dimensions i amb una entrada amb la llinda arquejada i construïda en maons així com el llindar que segueix un mateix patró arquitectònic . A sobre hi ha un petit balcó. A l'esquerra de la porta a un dels cossos adossats es pot observar una espitllera i al capdamunt una finestra enreixada. Al cos adossat a la dreta s'hi obra una porta que permet l'accés a les corts i al capdamunt una nova finestra enreixada. 08038-47 Camí de Viladelleva s/n. Callús Les primeres referències documentals del mas daten del 1897 quan es te constància que Antònia Pons era masovera de Ca l'Agustí. El seu fill Joan Closa Pons es casà i la seva família passa a viure a Sant Pedor. Però es conegut que el fill del matrimoni, el 1915 era el masover de la casa i no en marxà fins el 1935 amb l'inici de la guerra. Quedà uns anys deshabitada fins que actualment es utilitzada com a segona residència. 41.8054900,1.8027800 400547 4628873 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43864-foto-08038-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43864-foto-08038-47-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Antiga masoveria de Can Ferrer 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43865 Gorg de la Por https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-por És un gorg de petites dimensions que no supera els 4 o 5 metres de llarg. És a la riera de Bellver, entre el gorg de Cogoma i el de les Valls. S'hi pot arribar a partir d'un petit sender que surt des del mateix gorg de les Valls. Es troba en una zona boscosa d'alzinars i pins. Hi ha un petit saltant d'aigua que cau des d'un conjunt de roques. Actualment hi baixa poca aigua degut al període de sequera. 08038-48 riera de Bellver 41.8033700,1.8038100 400629 4628636 08038 Callús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43865-foto-08038-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43865-foto-08038-48-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Riera també coneguda pel nom dels Monjos que és un altre nom que es dóna a Cogoma. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43866 Forn de Calç https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. Pp. 92 S.XIX-XX Es troba molt deteiorat una paret s'ha enrunat, la vegetació i les inclemencies del temps poden provocar que augmenti la seva degradació sino s'hi actua Forn de calç de planta circular. D'uns 3,5 metres de diàmetre aproximadament i uns 4 d'alçada. Presenta les parets interiors rubefactades. La part de la graella es troba desapareguda i a simple vista tan sols es pot veure la cambra de combustió. La boca o 'preafurnium' es troba desapareguda ja que a la part del marge on s'hauria de trobar està esllavissada. La xemeneia tampoc és visible. La coberta que segurament hauria estat de volta també s'ha esllavissat. Al camí d'accés al forn s'hi troben gran quantitat de fragments de terra rubefactada i maons que formarien part del forn. 08038-49 Camí de Viladelleva. A mitjans del segle XIX no existia pràcticament indústria a Callús o era molt incipient, tan sols es reduïa al molí de Can Cavaller, i a diversos fons d'obra i de calç que produïen teules, rajoles, maons, etc. El de calç es troba a la Tosa que encara a principis del segle XX havia treballat, però en n'hi ha d'altres a Viladelleva. A les propietats del Cortès i Can Gras Vell n'hi ha dos mes. El primer encara havia treballat durant la guerra. A Cal Nenus n'hi havia hagut un altre del qual no en queda cap vestigi i que fou utilitzat fins els anys 50. 41.8017400,1.7960400 399981 4628465 08038 Callús Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43866-foto-08038-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43866-foto-08038-49-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43867 Bosc Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-gran Gran extensió de bosc d'unes 950 ha. És una zona lleugerament aturonada. El punt més elevat es troba a uns 377 m.s.m. Mentre que la part més baixa coincideix amb el camí es troba a uns 326 m.s.m. Limita, per l'est amb el Racó de les Pinasses, pel migdia amb la zona del Racó de les Roques i per la part de ponent amb el Forn de Calç. El bosc presenta la vegetació característica de la zona, format principalment de pinassa, pi blanc i també predomini de matolls i arbust de fulla persistent, entre els que podem contar el romaní , la vidalva, l'esbarzer, l'arboç, el fonoll, el garric, etc. 08038-50 Camí de Viladelleva. 41.7993900,1.7945800 399856 4628205 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43867-foto-08038-50-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Zona de bosc que ha perdut part de la seva massa forestal degut a la tala d'arbres realitzada pel propietari de la Tossa, actualment des del camí, en el punt on també es pot observar el set pins, el bosc es troba separat per camps de conreu. Abans era tot massa forestal. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
43868 L'Alzinar https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzinar Es troba a l'oest del Bosc Gran. És una zona d'interès paisatgístic. S'hi accedeix tan des del camí que porta a Viladelleva com des de la propietat del Cortès. És una gran massa de bosc de 37 ha. Està formada per pins, alzines i arbusts, vegetació pròpia del lloc. 08038-51 Camí de Viladelleva. 41.7970300,1.7893000 399414 4627949 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43868-foto-08038-51-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Bosc famós per la quantitat de rovellons que s'hi troben. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-25 05:57
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 158,91 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml