Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
43824 | Cal Ferrer o Mas Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-o-mas-ferrer | XVII | L'estructura principal es troba ben conservada, però alguns dels coberts que hi ha al voltant presenten el sostre caigut | Presenta diverses fases constructives. A la façana es pot observar la juntura de dues edificacions. A migjorn s'hi troba el portal amb reixa de ferro que dona al pati o era de la masia. Construïda amb pedra amb filades irregulars i unides amb morter de calç. Coberta de teula. Presenta embigats de fusta i peces de ceràmica. Envoltada per un recinte de muralles. A la part central, a la llinda de la finestra es pot observar, esculpit, un escut d'armes de la família. | 08038-7 | Camí de Viladelleva s/n. Callús | La casa es documentada al segle XI quan es produeix una venda de la família Montcada. Posteriorment el 1033 es dona un alou amb l'església de Santa Maria de la Lleva. Durant el segle XV fou la residència dels senyors feudals de la vall. Ja a partir del segle Miquel Bayona Ferrer va vendre's aquesta propietat a Jordi Planas Homs de Barcelona, qui morí el 1997, ara és propietat del seus hereus. | 41.8193500,1.8005800 | 400386 | 4630414 | 1604 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43824-foto-08038-7-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Desconegut | A la llinda hi ha inscrita la data 1604 però segurament és anterior. I també es documenta un forn a una 15 metres de la casa. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||
43827 | Riera (Cal Cavaller) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-cal-cavaller | S.XV | Antiga masia molt transformada ja que s'hi construí al segle XIX la fabrica de filaments. El cos principal presenta una estructura quadrada de tres cossos i tres pisos. Amb tres petites finestres a la part superior, un conjunt de tres balcons alternant-se amb tres finestres al pis central i una portada adovellada i arc de mi punt com a accés principal, actualment tancat. A ponent s'hi troba un segon edifici corresponent a la capella de l'Àngel Quostodi, lleugerament més alt i d'estructura quadrada amb una porta amb llinda i marcs de pedra sorrenca. Disposa de grans obertures a la part alta tapiades per finestrals moderns però mal conservats. La coberta de teula és a dues vessants. A la part superior de la llinda de la porta hi ha part del parament trencat ja que l'escut de la família dels Descatllar que era allí ha estat extret pel mateix propietari de la finca. A sobre hi ha un petit ull de bou circular. | 08038-10 | Carretera C1410-a. s/n. Callús | 41.7899200,1.7789700 | 398544 | 4627172 | 08038 | Callús | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43827-foto-08038-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43827-foto-08038-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | L'escut dels Descatllar que es trobava en una dels portes d'entrada fou extret pel seu propietari que el té al seu domicili privat. Està abandonada encara que algunes dependències són utilitzades per la fàbrica tèxtil. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43837 | Font del Clot de Garces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot-de-garces | XIX-XX | Font de clot situada a la part baixa d'un petit turó. El brollador d'aigua surt de la roca, s'ha allisat el punt de sortida amb un mur de pedra. A la part de tramuntana s'hi troba un mur de pedra seca, més vinculat als aterrassaments de les vinyes que a la pròpia font. Actualment hi ha un tub que canalitza l'aigua vers una bassa moderna que emmagatzema l'aigua i és utilitzada pel rec dels camps propers. És una zona força enverdissada. | 08038-20 | Aquesta font servia com a punt de trobada i lloc d'anar a menjar quan hi anaven a buscar aigua els habitants dels Manxons. | 41.7849600,1.7727700 | 398021 | 4626629 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43837-foto-08038-20-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Font utilitzada pel regadiu dels camps | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43839 | Font de Cal Filosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-filosa | Brollador situat sota un rocal dins de la riera de Bellver, no hi ha cap construcció que marqui la presència de la font. Es tracta d'un sortidor natural gairebé dins la mateixa riera. L'alta salinitat de les aigües no la fan apte pel consum | 08038-22 | riera de Bellver | Es tracta d'una de les fonts més antigues conegudes del municipi i relacionada amb el mas de Cal Filosa. No fa massa que es detectà l'alta presència de sals a l'aigua fet que no la fa apte pel consum. Des d'aleshores ha deixat d'utilitzar-se i s'ha anat degradant. | 41.7914500,1.8003300 | 400322 | 4627317 | 08038 | Callús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43839-foto-08038-22-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | L'aigua que brolla d'aquesta font no és apte pel consum humà degut a la seva alta salinitat | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43858 | Cal Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet | XIX-XX | Masoveria de Cal Ferrer, separades pel camí cap a Viladelleva. Queda al marge oest del camí. És una petita construcció molt reformada, de planta quadrada, amb coberta de teula a dues vessants, i presenta un arrebossat modern. | 08038-41 | Camí de Viladelleva s/n. Callús | 41.8190900,1.8001600 | 400350 | 4630386 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||||||
43859 | Puig de Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-roma | És el segon cim més alt del terme de Callús amb 514 m. Es troba al nord-oest del municipi al carena del Vador. La vegetació existent és força jove degut als incendis del 1994. | 08038-42 | vall de Viladelleva | 41.8125100,1.7937100 | 399804 | 4629663 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43859-foto-08038-42-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Zona de bosc. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||||
43865 | Gorg de la Por | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-por | És un gorg de petites dimensions que no supera els 4 o 5 metres de llarg. És a la riera de Bellver, entre el gorg de Cogoma i el de les Valls. S'hi pot arribar a partir d'un petit sender que surt des del mateix gorg de les Valls. Es troba en una zona boscosa d'alzinars i pins. Hi ha un petit saltant d'aigua que cau des d'un conjunt de roques. Actualment hi baixa poca aigua degut al període de sequera. | 08038-48 | riera de Bellver | 41.8033700,1.8038100 | 400629 | 4628636 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43865-foto-08038-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43865-foto-08038-48-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Riera també coneguda pel nom dels Monjos que és un altre nom que es dóna a Cogoma. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||||
43867 | Bosc Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-gran | Gran extensió de bosc d'unes 950 ha. És una zona lleugerament aturonada. El punt més elevat es troba a uns 377 m.s.m. Mentre que la part més baixa coincideix amb el camí es troba a uns 326 m.s.m. Limita, per l'est amb el Racó de les Pinasses, pel migdia amb la zona del Racó de les Roques i per la part de ponent amb el Forn de Calç. El bosc presenta la vegetació característica de la zona, format principalment de pinassa, pi blanc i també predomini de matolls i arbust de fulla persistent, entre els que podem contar el romaní , la vidalva, l'esbarzer, l'arboç, el fonoll, el garric, etc. | 08038-50 | Camí de Viladelleva. | 41.7993900,1.7945800 | 399856 | 4628205 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43867-foto-08038-50-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Zona de bosc que ha perdut part de la seva massa forestal degut a la tala d'arbres realitzada pel propietari de la Tossa, actualment des del camí, en el punt on també es pot observar el set pins, el bosc es troba separat per camps de conreu. Abans era tot massa forestal. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||||
43868 | L'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzinar | Es troba a l'oest del Bosc Gran. És una zona d'interès paisatgístic. S'hi accedeix tan des del camí que porta a Viladelleva com des de la propietat del Cortès. És una gran massa de bosc de 37 ha. Està formada per pins, alzines i arbusts, vegetació pròpia del lloc. | 08038-51 | Camí de Viladelleva. | 41.7970300,1.7893000 | 399414 | 4627949 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43868-foto-08038-51-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Bosc famós per la quantitat de rovellons que s'hi troben. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||||
43869 | Forat de les Ànimes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-de-les-animes | XX | És un petit gorg fet de manera artificial i que presenta les parets del saltant fetes en obra de carreurons units amb morter de calç. L'alçada és d'uns 2 metres aproximadament mentre que llargada i l'amplada del gorg no supera els 3 metres. | 08038-52 | Viladelleva | 41.7958700,1.7946100 | 399853 | 4627814 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43869-foto-08038-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43869-foto-08038-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Propietari de la Tosa | La resclosa de la riera la va fer l'amo de la Tosa a mitjan del segle XX per tal de buscar aigua. El forat és enrunat dins d'un petit gorg actualment. Existeix una llegenda associada a aquest clot. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||
43877 | Serra d'Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-dantius | Gran extensió de bosc que comprèn des de la Costa Roja fins davant Sant Mateu del Clot, i és la base de la propietat d'Antius. Es va cremar totalment en l'incendi del 4 de juliol de 1994. Aquest bosc es troba compost principalment per alzinar, pi i matolls. La serra d'Antius separa el municipi de Callús amb Sant Mateu de Bages, exercit de límit natural entre ambdues localitats. | 08038-60 | Serra d'Antius | 41.8019500,1.7557800 | 396637 | 4628535 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43877-foto-08038-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43877-foto-08038-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||||||
43884 | Pla dels Pinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-pinyers | És una zona boscosa d'unes 24 Ha. Situades sota l'Hostal Nou al marge oest del riu Cardener. Aquesta zona està formada sobretot per pins, d'aquí déu el nom. | 08038-67 | Hostal Nou | 41.8004000,1.7656900 | 397458 | 4628352 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43884-foto-08038-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43884-foto-08038-67-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És un bosc. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||||
43888 | Trobada de Viladelleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-viladelleva | XX | Actualment els actes es simplifiquen en una acte religiós. Anteriorment hi havia major activitat. | Es realitzen dos aplecs a la trobada de Viladelleva. La trobada es redueix a l'acte religiós a l'interior de l'església. Es celebra el primer cap de setmana abans de Pasqua. També es realitza una trobada durant les Festes de Tardor. | 08038-71 | Villadelleva. | Es celebra aquestes trobades per tal de commemorar que dia que els propietaris cediren l'església a l'Ajuntament. | 41.8206400,1.7995300 | 400300 | 4630559 | 08038 | Callús | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Festa popular | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43889 | Trobada a la font d'Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-a-la-font-dantius | XX | Actualment no es realitza. | Aquesta trobada es feia els dilluns de festa major. Era una trobada de caire popular devent de la font d'Antius els participants feien ballada de sardanes. Es deixa de fer a partir de la dècada dels 50. | 08038-72 | Font d'Antius | 41.8045000,1.7560800 | 396666 | 4628818 | 08038 | Callús | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Desapareguda. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||||
43893 | Col·lecció de pintura de Josep Lladós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-josep-llados | XX | Conjunt format per 10 pintures a l'oli realitzades per Josep Lladós. Es representen punt del patrimoni cultural i arquitectònic de Callús com per exemple Sant Maria de Viladelleva, i també llocs emblemàtics i ja desapareguts com són els Manxons. | 08038-76 | Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1. Callús | Josep Lladós va crear a inicials dels anys 80 l'Associació de la Promoció de les Arts del Cardener a partir de la qual s'impartien classes de pintura. En aquests moments agafà afecció a aquest art i començar a pintar sobretot motius paisatgístics i de punts emblemàtics de Callús. | 41.7807500,1.7835600 | 398911 | 4626149 | 1983 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43893-foto-08038-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43893-foto-08038-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Josep Lladós | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43895 | Escut del Marquès de Palmerola i de Callús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-marques-de-palmerola-i-de-callus | XVII-XVIII | No es troba en el seu lloc original, i desconeixem l'estat de conservació amb el qual el té el seu propietari. | <p>L'escut del llinatge dels Descatllar presenta a la part central el castell, simbolitzant el castell de Godmar. A la part inferior del castell s'hi troba la corona de la que en surten unes fulles. L'escut es troba envoltat per decoracions amb motius vegetals</p> | 08038-78 | Can cavaller | <p>Es desconeix el moment en que fou esculpit l'escut, segurament entre el segles XVII-XVIII al mateix moment que s'edifica el mas de Can Cavaller. Ara fa 5 anys Oscar Pujol propietari de la finca va arrencar l'escut que es trobava a la façana per endur-se'l a casa seva.</p> | 41.7812400,1.7838200 | 398934 | 4626203 | 08038 | Callús | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43895-foto-08038-78-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-17 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||
43904 | Comes de Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comes-de-vall | XIII-XIV | Es troba completament enrunat i envoltada de vegetació. Caldria actuar-hi per recuperarla | Edificació enrunada formada per un conjunt de diverses parets construïdes en carreus de petites dimensions i disposats en filades regulars, units amb morter de calç. Algunes parets conserven una alçada superior a 1,20 m. Es troba en una zona boscosa amb abundant vegetació que degrada les diverses estructures i impedeix una visió de conjunt. Es poden observar gran quantitat de carreus acumulats en diversos punts fruit del procés d'enderroc i destrucció de l'edifici. | 08038-87 | Camí de Bogadella. | La primera referència documental data del 1282, quan Cardonet Ermengol redimeix a Elisenda filla de Francesc Comés seu homenatge. El 1292 es torna a documentar el mas Comes i a partir d'aquí es succeeixen les referències documentals. | 41.8061500,1.7733500 | 398103 | 4628981 | 08038 | Callús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43904-foto-08038-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43904-foto-08038-87-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Molts dels masos que es troben en l'actualitat en el terme de Callús es troben documentats en un moment històric similar, a l'inici de la Baixa Edat Mitjana. Tan mateix aquest desaparèixer ja antigament ha conservat millor part de les estructures d'aquest primer moment d'ocupació, mentre que d'altres han sofert nombroses modificacions i reparacions fins a transformar completament l'estructura originaria. Per aquest motiu és un punt interessant a nivell arqueològic. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43906 | Pessebre de Josep Lladós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-de-josep-llados | XX | Pessebre. Originàriament Josep Lladós anà construït aquest pessebre en una sala que l'ajuntament li havia cedit a les escoles velles. Aquest pessebre representava bona part del paisatge arquitectònic i natural del Bages en general i de Callús en concret. Hi havia representades les muntanyes de Montserrat, les mines de calç de Cardona, i pel cas concret del municipi una reproducció d'un lloc emblemàtic pel poble com eren els 'Manxons'. | 08038-89 | Parròquia de Sant Sadurní. Carrer Puigbó, 8. Callús | 41.7831200,1.7843000 | 398977 | 4626411 | 1980 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43906-foto-08038-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43906-foto-08038-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Josep Lladós | Actualment s'ha desmuntat aquest pessebre i guardat les peces a l'edifici de la rectoria. La part corresponent al naixement i a l'adoració de l'infant es troba exposat en una sala de la rectoria. És visitable. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43907 | Pi de les set branques o Els set pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-les-set-branques-o-els-set-pins | Conjunt inicialment format per 7 pins de la l'espècie de Pi blanc. Actualment però tan sols en resten 6 dempeus. Ja que un va caure. Aquest conjunt d'arbres es troben a l'entrada del bosc gran pel camí a Viladelleva. | 08038-90 | bosc Gran | 41.8014200,1.7967400 | 400039 | 4628428 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43907-foto-08038-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43907-foto-08038-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||||||
43908 | Escut de Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-cal-ferrer | XVII-XVIII | <p>No s'ha pogut accedir a l'interior de la finca i per aquest motiu no s'ha pogut observar amb claredat el motiu heràldic de Cal Ferrer. Aquest escut es troba esculpit a la llinda de la finestra que corona la portalada principal.</p> | 08038-91 | Camí de Viladelleva s/n. Callús | <p>La casa es documentada a principis del segle XI quan es produeix una venda de la família Montcada. Posteriorment el 1033 es dona un alou amb l'església de Santa Maria de la Lleva. Durant el segle XV fou la residència dels senyors feudals de la vall. Ja a partir del segle Miquel Bayona Ferrer va vendre aquesta propietat a Jordi Planas Homs de Barcelona, qui morí el 1997, ara es propietat del seus hereus.</p> | 41.8193500,1.8005800 | 400386 | 4630414 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-17 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||||
43909 | Font de Can Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pasqual | La vegetació amenaça en anar-la cobrint. | El brollador surt de la roca i es troba dins d'una construcció de pedra. Acabada amb volta de canó, l'accés es troba coronat per una arc rodó adobellat. Actualment hi ha una reixa que tapia l'entrada. | 08038-92 | Can Pasqual. Caní de Viladelleva, s/n. Callús | 41.8142900,1.8025100 | 400538 | 4629850 | 08038 | Callús | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43909-foto-08038-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43909-foto-08038-92-3.jpg | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||||
43910 | Lletres de Callús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lletres-de-callus | XX | Conjunt de lletres dona la benvinguda al poble ja que es troba a l'entrada. Estan construïdes en fusta i recobertes per heures. Aquestes lletres són de gran dimensions ja que superen els 3 metres d'alçada. Aquest conjunt es troba separat entre si fet que permet que a una certa distància es pugui llegir el nom de CALLÚS. | 08038-93 | Plaça de l'Ajuntament de Callús. Callús | 41.7813200,1.7841800 | 398964 | 4626211 | 1998 | 08038 | Callús | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | D. Egea (Arquitecte) | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||||
43913 | Llegenda del Forat de les Ànimes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-forat-de-les-animes | XX | La llegenda és coneguda per la gent més gran del poble, tot i que a la gent més jove té constància de la seva existència no sap explicar-la. Fora bo publicar-la, si més no a la revista del poble. | La llegenda del forat de les ànimes és una rondalla popular que es transmet per tradició oral, no hi ha constància que es trobi publicada. Aquesta rondalla, segons explica Lluís Sala té dues versions. La primera diu que la gen de Vilalledelleva baixaven per la matinada a peu, si havia plogut baixava ple d'aigua i al caure feia soroll, que la gent identificava amb els sorolls de cadenes que arrossegaven les ànimes que vagaven per aquells indrets. Uns segona versió es que s'explica que els mossos de la Tosa, sovint feien juguesques, s'amagaven prop del forat tot espantant a la gent que passava per allà de tal manera que creien tot allò era obra de les ànimes. | 08038-96 | 41.7812400,1.7838200 | 398934 | 4626203 | 08038 | Callús | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||||||
43914 | Horts municipals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-municipals | XX | Extensió de terreny de regadiu que es troba situat a la llera dreta del riu Cardener, i a ponent de la riera de Bellver prop de la sortida sud del municipi. Es tracta d'una zona agrícola destinada a horts on diversos petits agricultors conreen especialment hortalisses i fruiters. | 08038-97 | oest del municipi | De que el nucli urbà s'estengué cap al Raval van augmentar considerablement les zones de regadiu a la llera del riu Cardener. Aquest indret n'ha esdevingut una mostra. | 41.7776100,1.7836000 | 398910 | 4625800 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43914-foto-08038-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43914-foto-08038-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Zona de conreu. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||
43915 | Camí de Secà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-seca | XVI | Si bé es pot resseguir la major part del traçat del camí, hi ha punts en que es troba perdut degut, o bé, al fet de no utilitzar-se o bé per construccions i vies més modernes. | Camí o ruta que va de nord a sud del municipi i es troba al marge oriental del riu Cardener. Passa just sota el Castell de Gotmar i l'antiga parròquia, tot seguint cap al Cortès i per sota Boadella tot creuant el torrent, d'aquí cap a Cererols i finalment es dirigeix a Súria. El camí passa per llocs on el topònim es documenta des de períodes ben antics com Boadella, el Castell de Godmar i El Cortès. Aquesta via es considera un alternativa a la de la Sal ja que no creua el riu en cap dels seus punts, tot i que no és tan recte i alhora més abrupte. El tram sud del camí ja s'unia el Camí de la Sal, en direcció a Manresa. Actualment part d'aquest traçat s'ha perdut. | 08038-98 | Camí del Cortès. Callús | El camí de secà es documenta per primera vegada el 1613 en un document de venda on es parla de les afrontacions de la propietat en qüestió. Aquest camí també es troba documentat en plànols antics del Bages, concretament del 1677 i 1769. El camí de Secà i el de la Sal o Ral era el mateix fins a Súria, però a partir d'aquí i en direcció a Callús, calia creuar el riu Cardener en dues ocasions per unes zones de gual, el camí de Secà era una segona opció en cas que el riu baixes amb molta aigua i condiciones el pas pels guals. | 41.7955800,1.7814800 | 398762 | 4627798 | 08038 | Callús | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43915-foto-08038-98-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És un vial. | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43916 | Mur de pedra del camí de secà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-del-cami-de-seca | XIX-XX | Mur de pedra que es troba situat al camí de secà que condueix al castell o al cementiri. Està construït amb carreus blocs de pedra formant filades irregulars i units amb morter de calç. Aquesta construcció si bé no és un pont si que serveix per salvar un gran pendent que fa el terreny en aquest zona del camí ja que el relleu en aquest punt és molt accidentat. | 08038-99 | Camí del Cortès.Callús | El camí de secà es documenta per primera vegada el 1613 en un document de venda on es parla de les afrontacions de la propietat en qüestió. Aquest camí també es troba documentat en plànols antics del Bages, concretament del 1677 i 1769. El camí de Secà i el de la Sal o Ral era el mateix fins a Súria, però a partir d'aquí i en direcció a Callús, calia creuar el riu Cardener en dues ocasions per unes zones de gual, el camí de Secà era una segona opció en cas que el riu baixes amb molta aigua i condiciones el pas pels guals. | 41.7943100,1.7815800 | 398768 | 4627657 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43916-foto-08038-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43916-foto-08038-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43919 | Bosc del Filador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-filador | Extensió de terreny de bosc de més 100 ha. Aquest espai es troba entre la llera oest del riu Cardener i la carretera de Sant Mateu. En aquest espai s'hi troben vegetació de ribera, matolls així com pins i alguna alzina. | 08038-102 | Carrer dels Manxons.Callús | 41.7882900,1.7799800 | 398626 | 4626990 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43919-foto-08038-102-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest bosc s'anomena així pel fet que s'hi trobi la fàbrica de fer cordes que rep el nom de la 'caseta del filador'. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||||
43920 | El bullidor d'Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bullidor-dantius | Es una zona que es troba a ponent de la resclosa del Cortès. En aquest punt el riu s'estreny com a conseqüència d'una petita illa i la presència de la resclosa, l'aigua discorre a major velocitat. És una part del riu on sobresurten un conjunt de roques que tenen un aspecte curiós degut a l'erosió soferta pel pas de l'aigua. | 08038-103 | riu Cardener | 41.7980100,1.7678500 | 397633 | 4628084 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43920-foto-08038-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43920-foto-08038-103-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Actualment accedir a aquest indret és força complicat ja que tot i que hi ha unes escales de fusta que arriben fins els canals del Cortès, han estat completament descuidades i la vegetació i arbust han crescut tan que fan difícil arribar-hi. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||||
43921 | El Pla de la Tosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-la-tosa | Extensió de terreny planera d'unes 900 ha. situada al nord-est del municipi a les propietats de la Tosa. És una zona composta principalment per terres de conreu i pastures i zona de bosc amb alzinar i pinassa. | 08038-104 | Camí de Viladelleva. | 41.7896800,1.7937400 | 399771 | 4627128 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43921-foto-08038-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43921-foto-08038-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És un bosc i camps de conreu. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||||
43966 | Caseta del Filador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-del-filador | XX | Des de fa un anys la Diputació de Barcelona a través de l'arquitecte Josep M. Esquius i Prat ha realitzat un projecte per recuperar aquest indret i convertir-lo en un Centre d'Interpretació de la Corda. | És una caseta planta rectangular coberta de teula a doble vessant i construïda en totxo, amb una superfície d'uns 31m2. Es construïda en totxo. A l'interior es poden observar dos paraments, fet que significa que l'estructura primitiva fou realçada. Hi ha dues portes de fusta per on s'accedeix a l'interior. La primera dona pas a una petita estança, és la part de magatzem on es troben tot el conjunt de bobines de fil. La segona és de llibret i forma part del taller. El terra és de cairons i s'hi troba tota la maquinària, utilitzada per a la realització de les cordes. A aquesta segona habitació les portes són més grans i s'obren completament per facilitar el treball de l'elaboració de cordes. A l'exterior hi ha un conjunt de pals de fusta clavats i alineats que era on es lligaven els fils per fer les cordes. De l'interior del magatzem destaca la presència del conjunt de maquinària utilitzada per a trenar les cordes, les bobines, les eines etc. Cada una de les eines servia per a trenar un tipus de corda de gruix i qualitats diferent. | 08038-149 | Bosc del Filador. Callús | Aquesta era la caseta de Joan Comas que era el corder, o sigui la persona que trenava els fils per fer-ne les cordes. En els darrers anys la seva activitat havia minvat considerablement però en els millors moments els pals de fusta on es lligaven els fils per trenar havien arribat a creuar el riu. En el moment en que Joan Comas es jubilà s'abandonà l'activitat i la caseta la qual cedí l'Ajuntament amb tota la maquinària i contingut. | 41.7877900,1.7803700 | 398657 | 4626934 | 08038 | Callús | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43966-foto-08038-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43966-foto-08038-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El procés d'elaboració de la corda tenia dues fases: En la primera es realitzaven els cabdells a patir de fils. A la primera habitació de la caseta es concentrava aquesta tasca. En la segona es realitzaven les cordes. Per a la seva realització s'estenien els fils des de l'interior del magatzem cap a l'exterior tot lligant-los en uns pals travessers de fusta . | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43967 | Fons d'imatges Antoni Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-antoni-codina | XX | Fons de l'Antoni Codina, fotògraf natural de Callús que realitzà el seu treball entre la dècada dels 40 fins els 70. Aquest fons consta de més 21.800 fotografies realitzades per aquest fotògraf sobre la vida quotidiana del municipi, indrets, etc. | 08038-150 | Fundació Aplicació. Carrer Anselm Clavé, 19. Callús | Entre la dècada dels 40 fins els 70. Antoni Codina fotografià entre altres coses la vida quotidiana i els indrets de Callús. | 41.7811100,1.7829300 | 398860 | 4626189 | 08038 | Callús | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||||
43911 | Vagó de tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vago-de-tren | -A.A.D.D. 'El vagó: arribar i moldre' Notícies de l'Ajuntament. El poble, núm. 49. 2006. -A.A.D.D. 'Millores a l'entorn del Vagó' Notícies de l'Ajuntament. El poble, núm. 50. 2007. | XX | Fou restaurant al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú. | Vagó antic que realitzava el trajecte transsiberià de la 'Companyia Internacional das Carruagens'. Corresponia al vagó de restaurant. Té uns 10 metres de llargada per 3 d'amplada aproximadament. El seu color es blau a la part baixa i blanc a la part alta i coberta. | 08038-94 | Carrer de l'Estació s/n. Callús | El vagó-restaurant de principis de segle XX realitzava el recorregut transsiberià, tan mateix el seu darrer viatge fou de Lisboa a París. Després d'un procés de restauració per part del Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú el vagó fou traslladat a Callús durant la festa major de 2006, com símbol del projecte 'ferroturístic del Cardener' i de remodelació de la zona per tal d'evitar que la via signifiqui una barrera pel poble. | 41.7826400,1.7852300 | 399053 | 4626357 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43911-foto-08038-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43911-foto-08038-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Punt d'informació. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||
43897 | Tines de Can Candela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-can-candela | -A.A.D.D. 'Els paisatges de la vinya'. Congrés a Manresa (Bages), 24, 25 i 26 d'octubre de 2003 : comunicacions. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 2003 -BALLBÉ BOADA, M. Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages: una elaboració del vi insòlita a Catalunya, Centre d'Estudis del Bages, Manresa 1993. | XVIII-XIX | Es troben molt mal meses, igual que el mas que on es troben. No hi ha cap tipus de protecció que eviti la seva degradació. | Conjunt de 7 tines que es troben al voltant del mas de Candela. Es presenten en grups de 3, 2 i individualment. L'estructura de totes elles és circular i acabada amb enrajolats a la parets interiors. Presenta un aparell constructiu irregular format per petits blocs de pedra units amb morter de calç. Tenen entre 3 i 4 metres d'alçada i en algunes es pot observar la presencia de les aixetes de sortida. | 08038-80 | mas Candela | La construcció de les tines cal situar-la a mitjans del segle XVIII fins a finals del segle XIX. Quan el Bages posseïa una de les superfícies mes extenses en vinya plantada de tot Catalunya. La construcció de les tines es feia sovint prop de les mateixes vinyes per tal d'assegurar que la verema arribés de forma correcte per la seva elaboració i alhora permetia estalviar el cost del transport. Normalment les tines estaven disposades en grups de 4 o 5 i fins i tot 8 o 9. Els diversos percers s'ajuntaven per tal d'aixecar-les en grup i utilitzares cooperativament. | 41.8095900,1.7907600 | 399555 | 4629342 | 08038 | Callús | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43897-foto-08038-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43897-foto-08038-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43823 | Necròpolis de Bogadella (els Fossars) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-bogadella-els-fossars | -A.A.D.D. 1984- Catalunya Romànica, Vol XI (El Bages). Barcelona. Enciclopèdia Catalana. -BUENO MORENO, Laura (2000) Necròpolis i sepultures medievals a Súria i rodalies, Treball mecanografiat pel 2on curs de Batxillerat B. Súria. -CLARET, J.M.; GUIX, I.;SANZ, J.; DAURA, A. (1981) 'Els fossars', Butlletí del Centre Excursionista de Montserrat, Núm.4, PP 6-9. Manresa. -DAURA, Antoni (1993) 'El cementiri medieval dels fossars' a Cererols, mil anys d'història (993-1993), PP. 57-61. Súria, Ajuntament de Súria i Amics i Veïns de Cereols. -DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J; (1995). L'arqueologia al Bages, Manresa. Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció 'Monografies', 15. -GALOBART, Joan (1985) 'El mon funerari medieval: la necròpolis de Els Fossars (Callús)', Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages, núm. 11. PP 110-111. -LLADÓ I RAMONET, Josep (1993) 'Súria' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) PP. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993) PP. 19-25. Súria. Ajuntament de Súria i Amics i Veïns del Cererols. -REGUANT I AGUT, Josep (1988) 'Súria, Història de les comarques de Catalunya. Bages' Volum II, PP 475-502, Manresa, Edicions Parcir. -RIU, Manel (1982). 'Alguns costums funeraris de l'Edat Mitjana a Catalunya'. Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya (Annex 1. Acta Medievalia) PP. 29-57. Barcelona. Universitat de Barcelona. -Manresa. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Callús (Bages). Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Àrea de Coneixement i Recerca. | VIII-XI | Necròpolis de caixes de lloses, fins al moment se n'han documentat un total de 8. Sembla ser que ja és coneguda des del segle XIX tot i que no és fins els anys trenta del segle XX que se'n tenen notícies més explícites. El 1981 fou estudiat pel centre excursionista del Bages. Les sepultures que s'observen es troben ja excavades. S'orienten de NO-SE. Les seves dimensions són d'uns 40 cm. d'amplada per una llargada d'entre 1,90 i 2,00 metres. Són lloses tipus cista amb lloses de pedra lateral. En la majoria els manca la coberta però es poden observar fragments de lloses al seu redós que podrien correspondre a la tapadora. Es tenen notícies de la troballa de fragments de Tègula reaprofitades en algunes tombes (DAURA; GALOBART; PIÑERO, 1995). També sembla que s'han localitzat alguns fragments de ceràmica grisa medieval, en concret d'una olla (RIU,1982; DAURA; 1993). | 08038-6 | Bogadella | El 1031 trobem documentat per primera vegada el lloc quan Guillem i Ramon de Montcada donen uns alous que es troben prop de Bodadella. Posteriorment ja no és fins els anys 30 del segle XX quan Josep Lladó pública un article on fa esment de la presència d'uns esquelets en un turó prop de Bogadella. Però no serà fins els 1981 quan el centre excursionista del Bages en fa un estudi en cartografia i documenta les tombes. També en aquest moment s'envien restes òssies al Museu de Manresa. | 41.8072000,1.7724400 | 398029 | 4629098 | 08038 | Callús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43823-foto-08038-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43823-foto-08038-6-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Es troba en un terreny erm. En una elevació de terreny envoltada de camps de conreu i zona de bosc. Prop de Bogadella. Es troba al límit amb el terme de Súria, fins fa poc es considerava dins de Callús, actualment es considera de Súria. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43862 | Tines de Viladelleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-viladelleva | -A.A.D.D. Els paisatges de la vinya : congrés : Manresa (Bages), 24, 25 i 26 d'octubre de 2003 : comunicacions. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 2003. -BALLBÉ BOADA, M. Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages: una elaboració del vi insòlita a Catalunya, Centre d'Estudis del Bages, Manresa 1993. | XVIII-XIX | Es troben enrunades i sols un fil electrificat les separa del camí. Les herbes que hi creixen les degraden constantment. | Conjunt format per 5 tines. Els paraments que protegeixen els dipòsits són de pedra units amb morter de calç. La coberta ha desaparegut i tota la construcció es troba envoltada de verdissa, matolls, i arbusts. Es poden observar les tines que són cilíndriques i amb un revestiment de rajoles ataronjades que servirien per impermeabilitzar l'estructura. Una de les tines o dipòsit que es troba al cantó est es caracteritza de la resta per ser de planta rectangular. | 08038-45 | Camí de Viladelleva s/n. Callús | La construcció de les tines cal situar-la a mitjans del segle XVIII fins a finals del segle XIX. Quan el Bages posseïa una de les superfícies més extenses en vinya plantada de tot Catalunya. La construcció de les tines es feia sovint prop de les mateixes vinyes per tal d'assegurar que la verema arribés de forma correcte per la seva elaboració i alhora permetia estalviar el cost del transport. Normalment les tines estaven disposades en grups de 4 o 5 i fins i tot 8 o 9. Els diversos percers s'ajuntaven per tal d'aixecar-les en grup i utilitzares cooperativament. | 41.8207200,1.7990300 | 400259 | 4630568 | 08038 | Callús | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43862-foto-08038-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43862-foto-08038-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43876 | Tines dels Manxons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-dels-manxons | -A.A.D.D.' Els paisatges de la vinya': Congrés a: Manresa (Bages), 24, 25 i 26 d'octubre de 2003 : comunicacions. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 2003. -BALLBÉ BOADA, M. Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages: una elaboració del vi insòlita a Catalunya, Centre d'Estudis del Bages, Manresa 1993. | XVIII-XIX | Han estat recentment restaurades per la Diputació de Barcelona. | Conjunt de 8 tines. La major part de les construccions són fetes de pedra, morter de calç i impermeabilitzades a l'interior amb cairons. La coberta és de teules. Tan mateix algunes de les construccions on es troben els dipòsits presenten reformes que han sofert al llarg del temps i per tant els acabats són fets de maons més moderns i en alguna de les parets de la part baixa fins i tot es pot observar la presència de tapial. Presenten dues entrades una a la part superior per on s'entrava la verema i una a la part més baixa. Cada un dels dipòsits o tina es troba dins la seva pròpia estructura i/o construcció. Tot i que actualment són una construcció aïllada aquestes es troben vinculades la barriada dels Manxons que avui es troba desapareguda. Aquestes tines es troben tancades i no es pot observar l'interior. Cal dir que a la part exterior i a un breu cartell informatiu que les contextualitza. | 08038-59 | Carretera BV-3003. | La construcció de les tines cal situar-la a mitjans del segle XVIII fins a finals del segle XIX. Quan el Bages posseïa una de les superfícies més extenses en vinya plantada de tot Catalunya. La construcció de les tines es feia sovint prop de les mateixes vinyes per tal d'assegurar que la verema arribés de forma correcte per la seva elaboració i alhora permetia estalviar el cost del transport. Normalment les tines estaven disposades en grups de 4 o 5 i fins i tot 8 o 9. Els diversos percers s'ajuntaven per tal d'aixecar-les en grup i utilitzares cooperativament. | 41.7875600,1.7776000 | 398427 | 4626912 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43876-foto-08038-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43876-foto-08038-59-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Conjunt arquitectònic visitable | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||
43820 | Santa Maria de Viladelleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-viladelleva | -BARRAL I ALTENT, X. 1981. L'art pre-romànic a Catalunya segles IX-X. Edicions 62. Barcelona. PP. 281. -JUNENY, Eduard. 1983. L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. Curial P-A-M. Barcelona. PP. 204-205. -BOLÒS, J. HURTADO, V. Atles del Comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -HOYAS PAMPIN, Núria. 1999. Terme del Castell de Callús. Evolució Historicogeogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Inèdit. -F. MAZCUÑAN, A. 'Callús'. Catalunya Romànica. Vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. -PLADEVALL, Antoni. 1972. Capelles i Santuaris del Bisbat de Vic. F.D. JUNYENT, | XI | Les obres de restauració començaren el 9 d'octubre de 2005 i foren dirigides per l'arquitecte Oriol Armengou amb la intervenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | Església d'estil romànic de petites dimensions. Presenta una sola nau rectangular amb absis quadrat. L'absis situat a l'est és més baix que la nau principal i s'obre a aquesta a través d'un arc de mig punt. Al centre de la capçalera hi ha una finestra rectangular que sembla refeta actualment i una petita espitllera. La nau té coberta de volta de canó a l'interior i de teules a dues vessants a l'exterior. La porta d'accés es troba a l'oest. Presenta un arc de migpunt i és adovellada. Un petit porxo o atri s'obre al davant. El campanar també es troba situat a la façana oest. Presenta una estructura de petita torre amb aires d'espadanya. Aparell constructiu regular de carreus ben escantonats i units amb morter de calç. | 08038-3 | Camí de Viladelleva. | La primera referència documental del lloc del lloc de Viladelleva no apareix fins el 1025 en un contracte de compravenda d'unes peces de terra prop del riu Marceres. Tan mateix l'església com a tal no es mencionada fins el 1033 en una donació entre els germans Montcada. No sembla que aquesta capella tingués funcions parroquials, tot i que al seu redós es documentin algunes tombes. El bisbat de sempre l'ha considerada una església rural i no pas una sufragània. | 41.8206400,1.7995300 | 400300 | 4630559 | 1033 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43820-foto-08038-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43820-foto-08038-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43820-foto-08038-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Desconegut | Hi ha dubtes sobre si l'estil de la capella és realment romànic. La tipologia de l'absis, de forma quadrada sembla respondre més als cànons d'esglésies pre-romàniques. Es provable doncs que el seu origen sigui anterior al segle XI. També cal tenir en compte la presència de necròpolis de tradició tardoantiga o fins i tot visigoda en les zones properes. | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||
43856 | El Gual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gual | -BENET i CLARÀ, A. 'El terme antic de Manresa', a Amics de la Història i de l'arqueologia. Institut de Batxillerat Lluís Paguera. Manresa 1984. pp. 8-10. -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. Pp.49. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. Pàg.. 18. | X-XI | Zona de connexió natural de la Serra de Castelltallat i la Vall de Cardener, en el camí provinent de Santpedor cap els Manxons. Aquest punt és on les aigües del riu baixen més tranquil·les i s'obre una plana que permet que el Cardener prengui una menor profunditat i permeti un pas natural de riba a riba. | 08038-39 | pont de Sant Mateu | L'existència d'aquest Gual que permet creuar el riu Cardener, sembla ser doncs un pas natural utilitzat de ben antic, ja que Albert Benet en un article sobre el terme de Callús documenta la presència d'aquest pas però podria passar el camí ral o de la Sal, de períodes com a mínim medievals. (BENET i CLARÀ, A. 1984). Existeixen diverses hipòtesis sobre el lloc per on es creuava el camí de la sal el riu Cardener, ja que el tram que es troba el marge oest del riu està ben conservat i es conegut que discorre des d'Antius fins al lloc on hi havia els Manxons. Una primera hipòtesis fora que camí creuaria per aquest gual, una segona que ho faria més avall, en el punt on es creua amb la riera de Bellver (HOYAS, PAMIN, N. 1999.) | 41.7859500,1.7814400 | 398743 | 4626728 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El pont actual de Sant Mateu construït el 1927 està sobreposat al gual, fins que no es construí fou un pas obligat. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43878 | Camí Ral o Camí de la Sal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-o-cami-de-la-sal | -BENET i CLARÀ, A.' El terme antic de Manresa', a Amics de la Història i de l'arqueologia. Institut de Batxillerat Lluís Paguera. Manresa 1984. pp. 8-10. -GALERA PEDROSA, A. 'La Sal de Cardona' dins del dossier 'Les comunicacions a la Catalunya Central al XVI'. Núm. 53. 1996. -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. Inèdit. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'Evolució historiogràfica del Terme del Castell de Callús'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, núm. 12. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona 2000. | XI | El camí de la Sal o camí ral transcorre resseguint la orografia del terreny. La major part del tram conservat es troba a ponent del riu Cardener i pràcticament li és paral·lel. El sender passa per la zona d'Antius on neix una variant que es dirigeix cap el mas, seguint el riu Cardener passa per l'Hostal Nou, tot seguit continuant per una zona lleugerament abrupte ressegueix el relleu fins arribar al lloc on es trobaven els Manxons. Alguns trams del camí, sobretot aquelles zones properes a l'Hostal Nou es pot observar un tram empedrat. En alguns punts és la mateixa roca que aflora la que fa de paviment, però en d'altres es pot veure l'enllosat que es troba malmès per la circulació. | 08038-61 | L'explotació de la sal a les mines de Cardona és coneguda ja des d'època romana, aquest fet fa pensar que originàriament ja hi havia un camí que permetés la seva circulació, tan mateix no serà fins el segle X-XI que es documenten diverses vies de comunicació distribuïdes de manera radial entorn el Castell de Cardona (GALERA PEDROSA, A. 1996). El camí anomenat 'Strata Kardoniense' o Salaria, baixava des de Cardona seguin la vall del riu i creuant els termes de Súria i Callús, des d'on prenia diverses direccions. El tram que transcorre per Callús es troba ben conservat en la part nord, que s'origina a Antius i arriba fins el que havia estat els Manxons, però a partir d'aquest punt es perd i aquest fet ha permès que s'originin diverses hipòtesis sobre el seu recorregut (HOYAS PAMPIN, N.1999). La primera, el camí creuaria el riu per sota de l'actual pont de Sant Mateu on ja ara hi ha un gual que permet el pas i on també s'originà el nucli antic conegut com el Raval. La segona opció creuaria el riu pel punt on s'unien la riera de Bellver i el Cardener i on antigament sembla que també hi hauria un gual que permetria el pas (BENET I CLARÀ, A. 1984). | 41.7984200,1.7657600 | 397460 | 4628132 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43878-foto-08038-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43878-foto-08038-61-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És un camí. | 85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||
43860 | Puig Alter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-alter | -BOLÒS, J. HURTADO, V. Atles del Comptat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. | Cim més alt del terme de Callús amb 523 m. Des del qual es poden veure grans vistes del terme de Callús. Es troba en una serralada afectada pels incendis del 1994, la vegetació que s'hi troba és arbust i pinassa. | 08038-43 | serra de Puig-Alter | El topònim de Puig Alter ja es troba documentat en època medieval. Al segle X ja es cita el topònim de 'Puig Otario', que probablement servia ja per delimitar termes i les propietats. | 41.8139300,1.7855300 | 399127 | 4629830 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43860-foto-08038-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43860-foto-08038-43-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Zona de Bosc. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43828 | Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antius | -BOLÒS, J. HURTADO, V. Atles del Comptat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. Inèdit. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'Evolució historiogràfica del Terme del Castell de Callús'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, núm. 12. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona 200. -SALA, Lluís. 'El mas d'Antius'. El Poble núm. 40. Callús. 2002. | S.XVIII | Aquest mas es troba situat sota l'Obaga d'Antius, a la vessant nord-oest en un punt lleugerament elevat. Presenta una estructura clàssica de mas català. És de grans dimensions i d'un aspecte clarament senyorial. Té la planta quadrada de tres cossos i tres pisos, teulada a dues vessants. La façana principal, orientada cap al sud, disposa de galeries obertes a l'exterior a partir de 6 arcs a la plata superior, 4 a la del mig i 2 a la part baixa per on s'accedeix a l'interior de la casa des de l'entrada principal. Presenta una coberta de dues vessants. A la façana occidental s'hi troba una portella amb llinda de pedra on hi ha inscrita la data de 1737. Annex a l'edifici principal s'hi troben diverses coberts o corrals abandonats i en estat de constant degradació. Actualment l'era del mas que es troba tancada és utilitzada pel corral d'aviram. | 08038-11 | Camí de la Sal s/n. | El topònim d'Antius ja és documentat del segle X quan en diversos documents s'anomenava la 'Serra d'Antisses' (BOLÒS, J. HURTADO, V, 2000). Més tard, en el testament de Ramon D'Òdona, el 1116 es documenta la 'dominicatura d'Antidz' corresponent a un hospital de monjos situat al camí de la Sal (HOYAS, N. 1999). A partir d'aquí es fa difícil resseguir les vicissituds que afecten al mas, i ja no es fins a la segona meitat del segle XVII que es torna a documentar el mas quan pertanyia a la companyia de jesuïtes i era un dels mas més pròspers ja que l'abundància de l'aigua de la font assegurava sempre la collita. Ja al segle XVIII i primera meitat del XIX el propietari fou un industrial de Manresa. El 1875 la propietat d'Antius passa a Joaquim Torrents i Fuster qui farà construir la colònia i la fàbrica tèxtil. Els descendents de la família encara en són els amos. | 41.8051000,1.7559700 | 396658 | 4628885 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43828-foto-08038-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43828-foto-08038-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Corral per aviram. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43874 | Cal Bogadella o Boadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bogadella-o-boadella | -BOLÒS, J. HURTADO, V. Atles del Comptat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. SALA, Ll. 'Masies Callussenques: El mas de Bogadella'. El Poble núm. 43. 2003 -JUNYENT, F. MAZCUÑAN, A. 'Callús'. Catalunya Romànica. Vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. -TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit. | Edifici de tres plantes més golfes i tres cossos. Orientada d'est a oest, presenta un arrebossat que cobreixen les parets. La planta és quadrada i la coberta de teula a doble vessant. La façana principal presenta l'entrada o portalada feta de carrions amb arc, un balcó a la sobre i dues finestres a banda i banda, el segon pis consta d'un finestral acabat amb punt rodó i dues petites finestres. A les part alta s'hi observa un petita obertura acabada també amb arc. Al seu redós s'hi troben diversos coberts més moderns amb funcionalitat agrícola. | 08038-57 | Mas Bogadella. | El lloc es troba documentat ja des del segle XI, posteriorment, ja el 1025 es documenta la presència d'una capella a la zona i que actualment es troba desapareguda. El 1033 es produí una venta entre els germans Montcada d'un alou dins del qual hi havia aquesta església entre d'altres del terme. (JUNYENT, F. MAZCUÑAN). El 1436 es torna a fer referència documental a la presència de l'església. Cal dir que prop d'aquesta propietat s'hi documenta la necròpolis de Bogadella situada cronològicament a l'alta edat mitjana, fet que mostra la presència d'ocupació humana en aquesta punt ja des de ben antic. Tan mateix les construccions actuals no pertanyen a aquestes referències documentals sinó que són construccions més modernes pròpies del segle XVIII-XIX. Possiblement la construcció d'aquests nous edificis fins i tot fes desaparèixer l'antiga església. | 41.8048900,1.7691700 | 397754 | 4628846 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43874-foto-08038-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43874-foto-08038-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43821 | Necròpolis del Turó dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-turo-dels-moros | -CLARET, J.M. Et Alli. (1981). 'Turó dels Moros'. Butlletí del Centre Excursionista de Montserrat, núm. 6. Manresa 1981. pp.7-11. -DAURA, A.; GALOBART.J.; (1983). L'arqueologia del Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983, Vol. II (Les fonts. Quaderns de recerca i divulgació. Núm. 6. PP. 79. -DAURA, A.; GALOBART, J. (1984). 'Necròpolis del Turó dels Moros'. Dins Catalunya Romànica. Barcelona. Enciclopèdia Catalana. Vol XI. (El Bages). | VIII-XI | Necròpolis formada per unes set tombes de tipus cista. Les caixes on es dipositava l'inhumat estaven amb lloses de pedra. Les tombes es troben orientades d'est a oest. Es troba situada en un petit turó. | 08038-4 | Aquesta necròpolis fou descoberta el 1981 i excavada per membres del Centre Excursionista de Montserrat. Avui degut a les successives reforestacions i als incendis que ha sofert la zona es troba en un estat de conservació precari. | 41.8164200,1.7950400 | 399921 | 4630096 | 08038 | Callús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43821-foto-08038-4-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquesta necròpolis es troba molt a prop de la Viladelleva. En línia recta no supera els 200 metres. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||
43905 | Dolmen del Camp del Janet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-camp-del-janet | -CURA, Miquel. 'Origen i Evolució del Megalitisme a les comarques centrals i occidentals de Catalunya: I Del Neolític Mitjà a l'Edat del Bronze'. Cota Zero núm. 3.. Vic. 1987. -CASTANY, Josep. 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. Cota Zero núm. 3.. Vic. 1987. -FABREGA, Albert. 'Nous megalits al Bages' Dovella. 2000. | -XV a -XXX | Es troba caigut i entre la vegetació | Sepulcre megalític format per una cisa oberta amb tres lloses laterals, mentre que la coberta es troba desplaçada del seu punt original. El túmul es pràcticament imperceptible tot i que es pot apreciar un conjunt de blocs de pedra de reduïdes dimensions que formen una estructura circular. | 08038-88 | El megalitisme comença a documentar-se durant els períodes neolítics. Aquest grup de sepulcres de cista simples. L'aparició d'un megalitsime autòcton a les terres d'interior s'originà a partir de l'evolució del Solsonià (CURA, M. 1987). A partir del Neolític Recent es pot observar una evolució d'aquesta tipologia de megalits, apareixen els sepulcres de corredor. Com a novetat a les terres d'interior és l'aparició de 'falses galeries obertes' o 'sepulcres de corredor amples'. Fet que suposa un canvi important en el ritual funerari tan en l'aspecte constructiu com en el ritual. A partir del Neolític Final es documenten un conjunt de nous canvis. Apareixen els vasos campanifores procedents de circuits europeus. Durant l'Edat de Bronze novament, es produeixen nous canvis en les sepultures megalítiques. Així doncs a les comarques centrals es pot observar com les primeres cistes neolítiques són coetànies als sepulcres de corredor (3500-2700 aC) de l'Alt Empordà, a partir del Neolític Recent les cistes individuals evolucionen cap a enterraments col·lectius alhora que es constaten l'aparició de sepulcres de corredor (2700-2200a.C) entre el 2200 i el 2000 és un moment de transició de les darreres cistes neolítiques cap a les estructures túmulars. A partir del 2000 fins el 1500 es troba una major diversitat d'estructures que connecta amb els comerços de metall. (CURA, M. 1987. pp. 83) Darrerament Albert Fàbrega (FABREGA, A. 2000). Ha documentat la presència de nous megalits al Bages, entre els quals es pot mencionar aquest que documentem aquí. | 41.7812100,1.7839000 | 398940 | 4626199 | 08038 | Callús | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43905-foto-08038-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43905-foto-08038-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43905-foto-08038-88-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest domen no es troba documentat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de l'Àrea de Coneixement i Recerca de la Generalitat de Catalunya. Si bé consultats alguns experts si que respon a les característiques d'una d'un sepulcre megalític, només una intervenció arqueològica podria determinar-ho amb total seguretat. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43822 | Necròpolis de Viladelleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-viladelleva | -DAURA, A.;GALOBART, J. 'Necròpolis de Viladelleva'. Dins Catalunya Romànica. Vol XI (El Bages). Enciclopèdia Catalana. Barcelona. PP 140-141. | VIII-XI | Aquesta sembla ser una zona de pastures i de pas degut a la presència d'un camí. Fet que pot fer degradar encara més la necròpolis | Necròpolis formada per un conjunt de 4 tombes de tipus cista amb parets de llosa disposades de forma vertical i de diverses dimensions. Una d'elles sembla un enterrament infantil. Les mides de les tombés són d'1.70 aproximadament per 30 centímetres d'amplada i una fondària aproximada de 40 centímetres. Al seu redós es poden observar la presència de lloses planes fet que fa pensar que pugui tractar-se d'inhumacions encara no excavades. Tanmateix l'espessa vegetació i sotabosc fa difícil apreciar-ho. L'orientació de les estructures és d'est a oest. Cap a la part nord es pot observar la presència d'alguns murs de pedra seca que podrien formar una estructura d'habitació. Es fa difícil però precisar aquest extrem ja que es una zona amb aterrassaments i gran quantitat de murs de feixa | 08038-5 | Viladelleva | Les tombes es posaren al descobert al obrir-se el camí a l'oest del mas de Viladelleva situat al nord-est del terme. | 41.8199200,1.7983300 | 400200 | 4630480 | 08038 | Callús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43822-foto-08038-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43822-foto-08038-5-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquesta necròpolis es troba a una cota més avall que el camí que hi passa, Aquest fet i la possible presència de lloses disposades de forma plana fa pensar que no sigui un jaciment esgotat. Un exhaustiu treball podria posar al descobert noves estructures. Així com poder comprovar la presència d'una estructura d'habitació a la part nord de la necròpolis. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||
43854 | Roure de la Font d'Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-dantius | -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 198. -http://www.gencat.net/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm | XIX-XX | Gran roure, de l'espècie 'Quercus humilis', situat a dins la finca del mas d'Antius, a uns 20 metres sobre on es troba la font. És un roure de gran dimensions i centenari, on a peu de terra fa un diàmetre aproximat te 3,20 metres. Presenta un brancatge frondós i voluminós, pot arribar als 29 metres de diàmetre a la seva part més ampla. La seva alçada és de difícil precisió però pot arribar als 15 metres aproximadament. | 08038-37 | Mas d'Antius. | 41.8043600,1.7559800 | 396657 | 4628803 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43854-foto-08038-37-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A les immedieteses del roure es troben diversos arbres també de grans dimensions, tot i que no n'hi ha cap tan voluminós que permeti confusió, si que no hi ha cap element que permeti reconèixer tan la seva monumentalitat com el seu estatus de protecció (BCIL). Tal i com sol·licitava el consistori el 23 de setembre de 1999 per tenir una mida considerable d'alçada, capçada i volt de canó i de soca. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43819 | Sant Sadurní de Callús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-de-callus | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -JUNYENT, J. Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vic. Núm. 237 Vic. 1945. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Església de tres naus, la nau central presenta una major alçada i amplada que les restants. El parament és de pedra formant filades irregulars. Les cantoneres presenten un acabat de maó. La façana principal disposa d'una entrada, a la qual s'accedeix a partir d'una escales. Presenta un arc de punt rodó decorat amb motllures. Al cap de munt s'obre un rosetó motllurat amb finestretes rodones de dimensions menors. La part alta es troba decorada amb arcuacions cegues a imitació de les d'estil llombard romàniques. A l'est de la façana principal s'adossa el campanar d'estructura robusta amb una finestra amb arcs trevolats o una columna central, a la nau oest s'obre una finestra idèntica. Al cap damunt del campanar la teulada és poligonal, amb un rellotge circular a sota i un finestres amb dobles amb arc rodó i columna central. A l'est del campanar s'hi troba l'edifici de la rectoria, el qual segueix el mateix estil arquitectònic i les mateixes pautes decoratives. | 08038-2 | Carrer del Reverend Josep Puigbó, 8. | El 1891 es crea la necessitat d'eixamplar l'església de Sant Sadurní degut a l'augment de la població que feia que l'antic edifici ja no pogués donar cabuda a tots els feligresos. Així ho feren saber al bisbe de Vic alguns habitants del poble, entre els quals destacaven els propietaris i fabricants tèxtils de Callús. En un primera opció, el 1903, s'optà per reformar l'antiga església romànica situada d'alt del turó, prop del Castell de Gotmar. No sense haver-hi diverses disputes sobre quin hauria de ser el lloc ideal per refer la nova parròquia, si al mateix lloc on hi havia el temple romànic o bé al raval on començava a concentrar-se la població. Però uns anys més tard es tornà a obrir el debat sobre l'església parroquial. La major part de la població es concentrava al pla, es renova la polèmica sobre si s'havia de realitzar el trasllat de l'església o no. Finalment, després d'una visita pastoral del Bisbe Dr. Muñoz el 1922 es destaca la necessitat de la nova construcció. Mossèn Puigbó rector de Callús en serà el principal impulsor i inicia les obres. La construcció del temple al pla rep algunes oposicions de propietaris i terratinents, sobretot per part de Cortès qui veia que s'allunyava l'església parroquial de la seva finca. El 29 de desembre de 1926 es col·locà la primera pedra. Tan mateix després de nombroses dificultats econòmiques i del pas de la guerra civil, el 1936 es finalitza la construcció de l'edifici actual situat al nucli urbà i lluny del Castell. Posteriorment el 1951 es reformarà de nou el campanar. | 41.7831200,1.7843000 | 398977 | 4626411 | 1936 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43819-foto-08038-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43819-foto-08038-2-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El principal promotor fou Mossèn Puigbó. El nom de l'arquitecte es desconeix. | Església Parroquial. | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||
43926 | Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-reverend-josep-puigbo-3 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | La part externa de la façana presenta la pintura en força estat de deteriorament. | Edifici de cinc planes: una planta baixa, tres pisos i un terrat. A la planta baixa s'hi troben tres accessos a l'interior un dels quals (el del mig) és un forn de pa el qual està indicat amb un conjunt de rajoles policromes a imitació de les rajoles d'ofici catalanes de segle XVII-XVIII. El primer pis s'hi troba un gran balcó amb una barana de ferro forjat que ocupa tota la llargada de la façana, mentre que als dos pisos superiors hi ha tres balcons en cada un d'ells, que també presenten la barana de ferro forjat. La part superior és un terrat amb dos petits pilars a banda i banda coronats amb una ornamentació de pedra de forma esfèrica i pintats en escaquer. També es pot observar dues inicials pintades 'A' i 'M' i la data de construcció de l'edifici '1925'. Al voltant dels balcons es presenta un acabat en pedra, la tipologia de les persianes i finestrons segueixen un mateix patró i estan pintats majoritàriament de color verd. El color de la façana és actualment d'un to beige ja que ha perdut el seu to original. | 08038-109 | Carrer Reverend Josep Puigbó, 3.Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7834300,1.7837200 | 398929 | 4626446 | 1925 | 08038 | Callús | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43926-foto-08038-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43926-foto-08038-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43926-foto-08038-109-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | En el cadastre la data de construcció de l'edifici és del 1880. Però a la part alta de la façana s'hi troba pintada la data de 1925, corresponent a una reforma de la construcció anterior. | 102|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||
43927 | Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-reverend-josep-puigbo-4 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XIX | La façana comença a presentar símptomes de deteriorament i s'hi troben pintats alguns grafits. | Edifici d'una sola planta, coberta a doble vessant i amb una solera de pedra. La façana arrebossada però decorada imitant filades de carreus regulars. A mitja alçada s'hi troba una motllura decorativa que separa la part corresponent a les portes i finestres dels arcs que les coronen. L'entrada principal té la porta de fusta i un arc trebolat de maons a la part superior així com la decoració externa de la porta. A banda i banda de l'accés principal s'obren dues finestres més decorades amb maons, l'ampit realitzat amb cairons disposats a sardinell i coronada, tal com la porta principal, amb un arc trebolat de maons. Ambdues presenten una reixa de ferro forjat que les protegeix. A la part superior s'obre un petit finestral trebolat. La part de la façana que es troba al carrer Montserrat presenta unes lleugeres modificacions respecte a la primera. S'hi troben tres grans obertures coronades amb tres arcs d'esquena d'ase fets de maons. Aquestes obertures estan tapiades amb rajoles disposades. | 08038-110 | Carrer Reverend Josep Puigbó, 4. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7831800,1.7835900 | 398918 | 4626418 | 1800 | 08038 | Callús | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43927-foto-08038-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43927-foto-08038-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Al Cadastre la data de construcció de l'edifici és d'inicis del segle XIX tant mateix alguns elements decoratius de la construcció actual, sobretot les decoracions dels arcs de les finestres i portes tendeixen a un estil modernista de manera que cal considerar que l'estructura actual pertany al segle la primera meitat del segle XX. Actualment és un garatge. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||
43928 | Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-reverend-josep-puigbo-6 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Presenta la pintura de la façana deteriorada i a la part alta el realçat no es troba arrebossat deixant a la vista el parament de totxo | Edifici de planta rectangular, d'un sol pis però amb un realçat de nova construcció fet de maons, just sota la coberta que és de teula i a doble vessant. La façana principal presenta tres grans obertures: La central és l'accés principal, presenta un arc en forma de piques treballat amb cairons i dues columnes adossant-se a l'intradós que on s'emmarca la porta de fusta. A banda i banda s'obren dues grans finestres amb el mateix tipus de decoració. La finestra que es situa a la banda est de l'accés principal es troba tapiada amb maons, l'obertura de l'oest es troba parcialment tapiada però amb una finestra de nova construcció. La façana situada al sud (al carrer de Montserrat, 1) té quatre portes principals amb els marcs igualment decorats amb cairons i coronades amb un arc d'inflació construït també amb cairons. | 08038-111 | Carrer Reverend Josep Puigbó, 6. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7829200,1.7837400 | 398930 | 4626389 | 1900 | 08038 | Callús | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43928-foto-08038-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43928-foto-08038-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És un garatge. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 187,40 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml