Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
43840 Saltant de Cogoma https://patrimonicultural.diba.cat/element/saltant-de-cogoma -Mapa Cartogràfic de Callús. Full 140/54. Esc. 1:10000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Barcelona. 1996-2004. -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981 Es tracta d'un saltant d'aigua situat al sud-est de Cogoma, dins la riera de Bellver, just abans del Saltant de les Valls. El gorg que es forma és d'uns 14 metres d'ampla per uns 16 de llarg. La sequera fa el torrent no disposi de massa aigua. 08038-23 riera de Bellver 41.8050300,1.8044800 400687 4628820 08038 Callús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43840-foto-08038-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43840-foto-08038-23-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi És una riera que passa pel límit de terme. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43841 Saltant de les Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/saltant-de-les-valls -Mapa Cartogràfic de Callús. Full 140/54. Esc. 1:10000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Barcelona. 1996-2004. -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981 Situat a la riera de Bellver, on es troba amb el torrent de Vilatorrada. Té una alçada d'uns 8 metres aproximadament i als peus s'hi forma un gran gorg d'uns 38 metres de llarg aproximadament. Tan mateix la sequera fa que pràcticament no baixi aigua. 08038-24 riera de Bellver 41.8012400,1.8040000 400642 4628400 08038 Callús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43841-foto-08038-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43841-foto-08038-24-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Marca el límit del terme. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43854 Roure de la Font d'Antius https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-dantius -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 198. -http://www.gencat.net/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm XIX-XX Gran roure, de l'espècie 'Quercus humilis', situat a dins la finca del mas d'Antius, a uns 20 metres sobre on es troba la font. És un roure de gran dimensions i centenari, on a peu de terra fa un diàmetre aproximat te 3,20 metres. Presenta un brancatge frondós i voluminós, pot arribar als 29 metres de diàmetre a la seva part més ampla. La seva alçada és de difícil precisió però pot arribar als 15 metres aproximadament. 08038-37 Mas d'Antius. 41.8043600,1.7559800 396657 4628803 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43854-foto-08038-37-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi A les immedieteses del roure es troben diversos arbres també de grans dimensions, tot i que no n'hi ha cap tan voluminós que permeti confusió, si que no hi ha cap element que permeti reconèixer tan la seva monumentalitat com el seu estatus de protecció (BCIL). Tal i com sol·licitava el consistori el 23 de setembre de 1999 per tenir una mida considerable d'alçada, capçada i volt de canó i de soca. 2151 5.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43856 El Gual https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gual -BENET i CLARÀ, A. 'El terme antic de Manresa', a Amics de la Història i de l'arqueologia. Institut de Batxillerat Lluís Paguera. Manresa 1984. pp. 8-10. -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. Pp.49. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. Pàg.. 18. X-XI Zona de connexió natural de la Serra de Castelltallat i la Vall de Cardener, en el camí provinent de Santpedor cap els Manxons. Aquest punt és on les aigües del riu baixen més tranquil·les i s'obre una plana que permet que el Cardener prengui una menor profunditat i permeti un pas natural de riba a riba. 08038-39 pont de Sant Mateu L'existència d'aquest Gual que permet creuar el riu Cardener, sembla ser doncs un pas natural utilitzat de ben antic, ja que Albert Benet en un article sobre el terme de Callús documenta la presència d'aquest pas però podria passar el camí ral o de la Sal, de períodes com a mínim medievals. (BENET i CLARÀ, A. 1984). Existeixen diverses hipòtesis sobre el lloc per on es creuava el camí de la sal el riu Cardener, ja que el tram que es troba el marge oest del riu està ben conservat i es conegut que discorre des d'Antius fins al lloc on hi havia els Manxons. Una primera hipòtesis fora que camí creuaria per aquest gual, una segona que ho faria més avall, en el punt on es creua amb la riera de Bellver (HOYAS, PAMIN, N. 1999.) 41.7859500,1.7814400 398743 4626728 08038 Callús Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi El pont actual de Sant Mateu construït el 1927 està sobreposat al gual, fins que no es construí fou un pas obligat. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43857 Cal Torrenter https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrenter -SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Cal Torrenter'. El Poble núm. 34. 2006. XIX Presenta la façana molt deteriorada amb el morter que es desfà i amenaça en enrunar-se Masoveria adossada al Mas Viladelleva, Aquesta construcció presenta una alça de tres pisos amb una porta d'accés de petites dimensions i llinda de pedra. Al costat s'obre una finestra. Al pis del mig trobem dues finestres més també amb els marcs i llindes de pedra, mentre que a la part superior, s'obre una nova finestra però també destaca una balconada coronada per un arc de punt rodó. La construcció del mas és tot de pedra picada i la coberta de teula a dues vessants. Disposa d'una pati o era a l'exterior tancada per murs, on també s'hi ha construït corrals que es troben enrunats. 08038-40 Camí de Viladelleva, s/n. Callús La família Cabanas d'Oristà, també propietària de les Comes de Cererols i de Viladelleva, el 1848, feu edificar aquesta masoveria adossada a migdia del mas Feliu o de Viladelleva. El primer masover que hi visqué fou Peremiquel Roca provenint de Súria, Aquesta família visqueren a la casa fins la primera meitat del segle XX quan Montserrat Peramiquel marxà de can torrenter per anar a viure a Santpedor, el 1928. Fou aleshores quan els nous masovers s'instal·laren, Jaume Pardell i la seva esposa Catalina i el 1964 en vingueren de nous fins el 1971 que quedà abandonada. 41.8202200,1.7996800 400312 4630512 1848 08038 Callús Obert Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43858 Cal Jepet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet XIX-XX Masoveria de Cal Ferrer, separades pel camí cap a Viladelleva. Queda al marge oest del camí. És una petita construcció molt reformada, de planta quadrada, amb coberta de teula a dues vessants, i presenta un arrebossat modern. 08038-41 Camí de Viladelleva s/n. Callús 41.8190900,1.8001600 400350 4630386 08038 Callús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43859 Puig de Roma https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-roma És el segon cim més alt del terme de Callús amb 514 m. Es troba al nord-oest del municipi al carena del Vador. La vegetació existent és força jove degut als incendis del 1994. 08038-42 vall de Viladelleva 41.8125100,1.7937100 399804 4629663 08038 Callús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43859-foto-08038-42-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Zona de bosc. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43860 Puig Alter https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-alter -BOLÒS, J. HURTADO, V. Atles del Comptat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. Cim més alt del terme de Callús amb 523 m. Des del qual es poden veure grans vistes del terme de Callús. Es troba en una serralada afectada pels incendis del 1994, la vegetació que s'hi troba és arbust i pinassa. 08038-43 serra de Puig-Alter El topònim de Puig Alter ja es troba documentat en època medieval. Al segle X ja es cita el topònim de 'Puig Otario', que probablement servia ja per delimitar termes i les propietats. 41.8139300,1.7855300 399127 4629830 08038 Callús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43860-foto-08038-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43860-foto-08038-43-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Zona de Bosc. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43865 Gorg de la Por https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-por És un gorg de petites dimensions que no supera els 4 o 5 metres de llarg. És a la riera de Bellver, entre el gorg de Cogoma i el de les Valls. S'hi pot arribar a partir d'un petit sender que surt des del mateix gorg de les Valls. Es troba en una zona boscosa d'alzinars i pins. Hi ha un petit saltant d'aigua que cau des d'un conjunt de roques. Actualment hi baixa poca aigua degut al període de sequera. 08038-48 riera de Bellver 41.8033700,1.8038100 400629 4628636 08038 Callús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43865-foto-08038-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43865-foto-08038-48-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Riera també coneguda pel nom dels Monjos que és un altre nom que es dóna a Cogoma. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43867 Bosc Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-gran Gran extensió de bosc d'unes 950 ha. És una zona lleugerament aturonada. El punt més elevat es troba a uns 377 m.s.m. Mentre que la part més baixa coincideix amb el camí es troba a uns 326 m.s.m. Limita, per l'est amb el Racó de les Pinasses, pel migdia amb la zona del Racó de les Roques i per la part de ponent amb el Forn de Calç. El bosc presenta la vegetació característica de la zona, format principalment de pinassa, pi blanc i també predomini de matolls i arbust de fulla persistent, entre els que podem contar el romaní , la vidalva, l'esbarzer, l'arboç, el fonoll, el garric, etc. 08038-50 Camí de Viladelleva. 41.7993900,1.7945800 399856 4628205 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43867-foto-08038-50-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Zona de bosc que ha perdut part de la seva massa forestal degut a la tala d'arbres realitzada pel propietari de la Tossa, actualment des del camí, en el punt on també es pot observar el set pins, el bosc es troba separat per camps de conreu. Abans era tot massa forestal. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43868 L'Alzinar https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzinar Es troba a l'oest del Bosc Gran. És una zona d'interès paisatgístic. S'hi accedeix tan des del camí que porta a Viladelleva com des de la propietat del Cortès. És una gran massa de bosc de 37 ha. Està formada per pins, alzines i arbusts, vegetació pròpia del lloc. 08038-51 Camí de Viladelleva. 41.7970300,1.7893000 399414 4627949 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43868-foto-08038-51-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Bosc famós per la quantitat de rovellons que s'hi troben. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43877 Serra d'Antius https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-dantius Gran extensió de bosc que comprèn des de la Costa Roja fins davant Sant Mateu del Clot, i és la base de la propietat d'Antius. Es va cremar totalment en l'incendi del 4 de juliol de 1994. Aquest bosc es troba compost principalment per alzinar, pi i matolls. La serra d'Antius separa el municipi de Callús amb Sant Mateu de Bages, exercit de límit natural entre ambdues localitats. 08038-60 Serra d'Antius 41.8019500,1.7557800 396637 4628535 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43877-foto-08038-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43877-foto-08038-60-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43884 Pla dels Pinyers https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-pinyers És una zona boscosa d'unes 24 Ha. Situades sota l'Hostal Nou al marge oest del riu Cardener. Aquesta zona està formada sobretot per pins, d'aquí déu el nom. 08038-67 Hostal Nou 41.8004000,1.7656900 397458 4628352 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43884-foto-08038-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43884-foto-08038-67-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi És un bosc. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43888 Trobada de Viladelleva https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-viladelleva XX Actualment els actes es simplifiquen en una acte religiós. Anteriorment hi havia major activitat. Es realitzen dos aplecs a la trobada de Viladelleva. La trobada es redueix a l'acte religiós a l'interior de l'església. Es celebra el primer cap de setmana abans de Pasqua. També es realitza una trobada durant les Festes de Tardor. 08038-71 Villadelleva. Es celebra aquestes trobades per tal de commemorar que dia que els propietaris cediren l'església a l'Ajuntament. 41.8206400,1.7995300 400300 4630559 08038 Callús Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Festa popular 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43889 Trobada a la font d'Antius https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-a-la-font-dantius XX Actualment no es realitza. Aquesta trobada es feia els dilluns de festa major. Era una trobada de caire popular devent de la font d'Antius els participants feien ballada de sardanes. Es deixa de fer a partir de la dècada dels 50. 08038-72 Font d'Antius 41.8045000,1.7560800 396666 4628818 08038 Callús Obert Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Desapareguda. 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43890 Sardana de Callús https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-callus http://www.caramelles.cat/ XX Sardana escrita per Pere Fons i musicada per Martirià Font a finals de la dècada dels 80. Aquesta sardana o caramella es canta per Pasqua durant els actes de les Caramelles de Callús. A l'arxiu de Josep Baldomà es troba la partitura original. La Polifònica de Puig Reig en va editar una versió per a coral a finals dels 90. La lletra original diu: 'Altre cop tot son camins/per la natura/ que esclata i el desig no te confins/ i en cada pit arrapat lentament/ aixeca el vol/ lentament aixeca el vol/ aixeca la llum damunt les teulades/ i de cada gol de/ aixeca el vol/ la la la la la/ de cada glop/ la la / sol en sorgeixen veus alades/ Amb més llum i ver que enlloc/ Callús per Pasqua en desperta/ i tot semblarà poc que la joia ens/ és oferta impassible al foc dels anys/ el poble sap la mirada d'un futur/ amb molts afanys/ i una forca renovada/ Resumint aquest destí/ s'ens emporta la sardana / cap al temps que s'esmunyi/ cap al món que en cara grana/ en un to més just/ que mani el ritme/ fa meravelles i ens transforma/ tot l'espai quan cantem les caramelles/ i no més un instant/ Cantem les caramelles/ pel misteri de la Festa/ els cors es van enlairant/ al compàs de la ballesta/ Qui pogués eternitzar aquest moment/ ple de la ballesta/ la vida on tot sembla mesclar/ i la terra beneïda/ on tot ens sembla mesclar'. 08038-73 Arxiu de Josep Baldomà. C. De Montserrat 2. Callús El 20 de juliol de 1987 s'estrenà per primera vegada durant els actes de la Festa Major. 41.7830500,1.7836900 398926 4626404 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas BlasiJoan Casas Blasi (ARKEÒLIK SCP) Música i dansa. La partitura original es troba a l'arxiu privat de Josep Baldomà. 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43901 Fons de l'Arxiu Parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial <p>-TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit. Pàg.. 5.</p> XX <p>La parròquia de Sant Sadurní de Callús va patir els afectes de la Guerra Civil (1936-39). Fou saquejada i el seu arxiu cremat als inicis de la guerra. Això fa que actualment no es conservi cap documentació posterior a la guerra amb l'accepció del llibre de baptismes que comença el 1900. La documentació conservada fa referència a baptismes, confirmacions, defuncions i casaments realitzats des de les dates esmentades.</p> 08038-84 Parròquia de Sant Sadurní. Carrer Puigbó. 8. Callús 41.7831200,1.7843000 398977 4626411 1900 08038 Callús Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Joan Casas Blasi D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9 /1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43902 Fons de l'Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal -TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit. Pàg.. 5 XIX-XX Està format per pocs documents de la segona meitat del segle XIX i bàsicament documentació del segle XX. Es un arxiu principalment administratiu. La documentació conservada s'inicia el 1853 i fins a l'actualitat. La documentació que es troba organitzada a partir de 13 apartats, el primer corresponent a administració general és el que conserva la documentació més antiga, i és la que fa referència als òrgans de govern, segueixen els apartats d'hisenda (1861-2008), proveïments (1919-2008), beneficència (1944-2008), sanitat (1923-2008), urbanisme (1919-2008), seguretat pública (1939-2008), servis militars (1877-2001), població (1857-2008), eleccions (1914-2005), ensenyament (1966-2008), cultura (1932-2004), serveis agropecuaris i medi ambient (1930-2008). 08038-85 Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1. Callús 41.7807500,1.7835600 398911 4626149 1853 08038 Callús Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9 /1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43907 Pi de les set branques o Els set pins https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-les-set-branques-o-els-set-pins Conjunt inicialment format per 7 pins de la l'espècie de Pi blanc. Actualment però tan sols en resten 6 dempeus. Ja que un va caure. Aquest conjunt d'arbres es troben a l'entrada del bosc gran pel camí a Viladelleva. 08038-90 bosc Gran 41.8014200,1.7967400 400039 4628428 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43907-foto-08038-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43907-foto-08038-90-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 2151 5.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43908 Escut de Cal Ferrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-cal-ferrer XVII-XVIII <p>No s'ha pogut accedir a l'interior de la finca i per aquest motiu no s'ha pogut observar amb claredat el motiu heràldic de Cal Ferrer. Aquest escut es troba esculpit a la llinda de la finestra que corona la portalada principal.</p> 08038-91 Camí de Viladelleva s/n. Callús <p>La casa es documentada a principis del segle XI quan es produeix una venda de la família Montcada. Posteriorment el 1033 es dona un alou amb l'església de Santa Maria de la Lleva. Durant el segle XV fou la residència dels senyors feudals de la vall. Ja a partir del segle Miquel Bayona Ferrer va vendre aquesta propietat a Jordi Planas Homs de Barcelona, qui morí el 1997, ara es propietat del seus hereus.</p> 41.8193500,1.8005800 400386 4630414 08038 Callús Restringit Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2019-12-17 00:00:00 Joan Casas Blasi 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43909 Font de Can Pasqual https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pasqual La vegetació amenaça en anar-la cobrint. El brollador surt de la roca i es troba dins d'una construcció de pedra. Acabada amb volta de canó, l'accés es troba coronat per una arc rodó adobellat. Actualment hi ha una reixa que tapia l'entrada. 08038-92 Can Pasqual. Caní de Viladelleva, s/n. Callús 41.8142900,1.8025100 400538 4629850 08038 Callús Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43909-foto-08038-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43909-foto-08038-92-3.jpg Física Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43910 Lletres de Callús https://patrimonicultural.diba.cat/element/lletres-de-callus XX Conjunt de lletres dona la benvinguda al poble ja que es troba a l'entrada. Estan construïdes en fusta i recobertes per heures. Aquestes lletres són de gran dimensions ja que superen els 3 metres d'alçada. Aquest conjunt es troba separat entre si fet que permet que a una certa distància es pugui llegir el nom de CALLÚS. 08038-93 Plaça de l'Ajuntament de Callús. Callús 41.7813200,1.7841800 398964 4626211 1998 08038 Callús Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi D. Egea (Arquitecte) 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43913 Llegenda del Forat de les Ànimes https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-forat-de-les-animes XX La llegenda és coneguda per la gent més gran del poble, tot i que a la gent més jove té constància de la seva existència no sap explicar-la. Fora bo publicar-la, si més no a la revista del poble. La llegenda del forat de les ànimes és una rondalla popular que es transmet per tradició oral, no hi ha constància que es trobi publicada. Aquesta rondalla, segons explica Lluís Sala té dues versions. La primera diu que la gen de Vilalledelleva baixaven per la matinada a peu, si havia plogut baixava ple d'aigua i al caure feia soroll, que la gent identificava amb els sorolls de cadenes que arrossegaven les ànimes que vagaven per aquells indrets. Uns segona versió es que s'explica que els mossos de la Tosa, sovint feien juguesques, s'amagaven prop del forat tot espantant a la gent que passava per allà de tal manera que creien tot allò era obra de les ànimes. 08038-96 41.7812400,1.7838200 398934 4626203 08038 Callús Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43919 Bosc del Filador https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-filador Extensió de terreny de bosc de més 100 ha. Aquest espai es troba entre la llera oest del riu Cardener i la carretera de Sant Mateu. En aquest espai s'hi troben vegetació de ribera, matolls així com pins i alguna alzina. 08038-102 Carrer dels Manxons.Callús 41.7882900,1.7799800 398626 4626990 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43919-foto-08038-102-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Aquest bosc s'anomena així pel fet que s'hi trobi la fàbrica de fer cordes que rep el nom de la 'caseta del filador'. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43920 El bullidor d'Antius https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bullidor-dantius Es una zona que es troba a ponent de la resclosa del Cortès. En aquest punt el riu s'estreny com a conseqüència d'una petita illa i la presència de la resclosa, l'aigua discorre a major velocitat. És una part del riu on sobresurten un conjunt de roques que tenen un aspecte curiós degut a l'erosió soferta pel pas de l'aigua. 08038-103 riu Cardener 41.7980100,1.7678500 397633 4628084 08038 Callús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43920-foto-08038-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43920-foto-08038-103-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Actualment accedir a aquest indret és força complicat ja que tot i que hi ha unes escales de fusta que arriben fins els canals del Cortès, han estat completament descuidades i la vegetació i arbust han crescut tan que fan difícil arribar-hi. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43921 El Pla de la Tosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-la-tosa Extensió de terreny planera d'unes 900 ha. situada al nord-est del municipi a les propietats de la Tosa. És una zona composta principalment per terres de conreu i pastures i zona de bosc amb alzinar i pinassa. 08038-104 Camí de Viladelleva. 41.7896800,1.7937400 399771 4627128 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43921-foto-08038-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43921-foto-08038-104-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi És un bosc i camps de conreu. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43922 La riera de Bellver https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-de-bellver -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. Pp.14 La sequera de la primavera passada l'havia assecat molt, i la vegetació de ribera havia crescut força a la llera del riu. Tan mateix els gorgs encara disposaven de força aigua. Riera de règim torrencial, el recorregut que transcorre pel terme de Callús és d'uns 5 km. Neix a la Torre de Castellnou fins a desembocar al Cardener. Rep les aigües del torrent de la Filosa i de Vilatorrada, de Cal Candela, de les Valls i de Vallbona. No té una gran profunditat però si que creua punts on el relleu és molt accidentat i això fa que hi hagi diversos gorgs interessant al llarg del seu recorregut com per exemple el de la Por o de les Valls. Exerceix de límit natural amb Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós del Bages. 08038-105 Es documenta ja de del segles X. Aleshores es citava com a 'rivum Vinyamala'(HOYAS, Núria. 1999. pp.14). 41.7904700,1.8005800 400341 4627208 08038 Callús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43922-foto-08038-105-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi El curs d'aigua es força estacional i l'ús que se'n fa és molt variat, des de lúdic pel bany en les zones de gorgs fins a ser utilitzat pel rec dels horts i zones de cultiu. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43929 Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 15 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-reverend-josep-puigbo-15 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de quatre plantes. La planta baixa s'ho troba l'accés principal a l'interior de l'habitatge i un garatge. El primer pis presenta dues obertures però un sol balcó amb la barana de forja. El tercer pis s'hi observen dues obertures més amb un balcó cada una els quals també disposen de les baranes de forja. El darrer pis és un petit àtic amb terrassa. 08038-112 Carrer Reverend Josep Puigbó, 15. Callús Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). 41.7834300,1.7837200 398929 4626446 1910 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43932 Edifici del Carrer Jacint Verdaguer, 9 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-jacint-verdaguer-9 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de dues plantes. Presenta una parament arrebossat i decorat imitant carreus disposats en filades regulars. A la part baixa s'hi troba l'accés principal que és una petita porta de fusta. A la seva esquerra s'obra una finestra decorada amb un marc de pedra i amb un empit també de pedra. Entre ambdues obertures, adossat a la façana, s'hi troba un petit banc format per tres lloses disposades en forma vertical a mode de peus i una llosa transversal. Al primer pis s'obre dos finestrons amb els porticons de fusta i un gran balcó amb la barana de ferro forjat. La part superior acaba decorada, formant uns petits graons. 08038-115 Carrer Jacint Verdaguer, 9. Callús Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). 41.7827700,1.7847200 399011 4626372 1930 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43933 Edifici del Carrer Jacint Verdaguer, 11 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-jacint-verdaguer-11 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Construcció de tres plantes. La part baixa, ha estat reformada ja que segueix un estil clarament diferenciant de la resta del parament de l'edifici, presenta aplacat de pedra. Les dues portes que s'hi troben la del garatge i de l'accés a l'interior són metàl·liques. El primer pis disposa de dues finestres, una de dimensions majors que l'altre. Els porticons són de fusta i es troben coronades per un arc de maons. Al pis superior hi ha un balcó amb barana de ferro, disposa de dues sortides amb els porticons de fusta. 08038-116 Carrer Jacint Verdaguer, 11. Callús Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). 41.7827300,1.7847300 399012 4626367 1930 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43942 Edifici del Carrer de la Muntanya, 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-la-muntanya-2 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX tot i que l'aspecte general de l'edifici es bo, cal dir que el fet que la façana principal no estigui pintada mostra un aire de deixadesa. Edifici de tres plantes. Amb el parament arrebossat i sense pintar. La planta baixa s'hi troba una porta metàl·lica d'accés al garatge, una porta de fusta d'accés a l'interior i una petita finestra reixada. Al pis superior un balcó amb barana de ferro pel qual s'accedeix a partir de dues obertures, i finalment, al pis superior dues finestres. 08038-125 Carrer de la Muntanya, 2. Callús Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). 41.7837000,1.7835100 398912 4626476 1930 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43945 Edifici Ctra C-1410-a, 9 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-ctra-c-1410-a-9 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XIX La pintura de la façana es troba en mal estat, això com les baranes dels balcons es troben força rovellades Edifici de tres plantes. Presenta un parament arrebossat i pintat de color blanc, amb un sòcol de pedra. A la part baixa hi ha dues aportes principals de fusta. Al primer pis s'hi troba un gran balcó amb barana de forja. Al tercer pis s'obren dues finestra a banda i banda i un balcó al mig. La coberta és a doble vessant. 08038-128 Carrer de Cardona, 9. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7844500,1.7829200 398864 4626560 1883 08038 Callús Restringit Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43948 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 12 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-12 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XIX Edifici de planta quadrada amb coberta de teules a doble vessant. Té una alçada de tres pisos amb la façana principal a llevant. El parament està format per blocs de pedra disposats en filades irregulars i units amb morter de calç. A la planta baixa s'hi troben quatre portals acabats amb marcs de maons i també coronats amb arcs. Els que es troben a banda i banda es tapiaren i posteriorment s'hi obriren finestres. Els dos del mig donen accés a l'interior de l'edifici. Al primer pis hi ha tres balcons amb la barana de ferro forjat. Els que es troben als laterals son de menors dimensions que el de la part central, tot i que aquest està dividint en dos per una decoració de ferro forjat en forma de fletxes disposades de manera vertical en semicercle. El tercer pis la disposició és igual. 08038-131 Carrer de Cardona, 12. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7837300,1.7827500 398849 4626480 1868 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43949 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 16 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-16 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Construcció de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, la façana principal s'orienta a llevant. Té una alçada de tres pisos. A la part inferior s'hi troba la entrada principal i un local comercial. L'arrebossat actual que cobreix la façana impedeix observar els arcs que coronen aquestes obertures, tot i que s'intueixen. El pis superior hi ha un balcó dividit en dues parts, pel qual s'hi accedeix a partir de dues obertures decorades amb arcs rebaixats bastits de maons. Al pis superior hi dos balcons més. 08038-132 Carrer de Cardona, 16. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7836300,1.7828000 398853 4626469 1900 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43951 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 26 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-26 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de planta rectangular i quatre pisos d'alçada. La façana principal es troba orientada a llevant. A la paret baixa s'hi troben dos locals comercials i l'entrada principal a l'interior de l'edifici. A la primera planta un balcó amb la barana de ferro forjat, i dues obertures amb marcs esgarrifats. La resta de les dues plantes segueixen el mateix patró. 08038-134 Carrer de Cardona, 26. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7832500,1.7828900 398860 4626427 1910 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43952 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 43 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-43 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de planta quadrada, amb dos pisos d'alçada i coberta a doble vessant. A la part baixa s'hi troben tres obertures amb marcs aplicats pintats de color teula i coronats amb arcs escarsers. La porta del sud es tapiada i s'hi ha obert una finestra amb els porticons de fusta pintada de colo blanc. La porta central combina els marcs de fusta amb vidres a la part central. La darrera porta és tota de fusta amb una finestra a la part superior enreixada amb ferro forjat. Al segon pis s'hi troba un gran balcó al qual s'accedeix per tres obertures emmarcades en arcs pintats de color teula. 08038-135 Carrer de Cardona, 43. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7831000,1.7832000 398885 4626410 1930 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43953 Edifici de la Crta. C-1410-a, 49 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-crta-c-1410-a-49 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XIX Edifici de tres plantes amb coberta a doble vessant. El parament es troba arrebossat i esgrafiat imitant grans carreus de ben escariats disposats en filades regulars. A la planta baixa s'hi troben dos portes que donen accés a locals comercials. Al primer pis si troba un balcó amb la barana de forja al qual disposa de dues obertures emmarcades amb pedra i coronades per arcs escarsers. El pis superior també té un balcó igualment amb dos accessos però que no es troben acabats amb arcs sinó amb un llindar de pedra. A sobre s'hi troben dues petites obertures. 08038-136 Carrer de Cardona, 49. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7829200,1.7832900 398892 4626390 1890 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43954 Edifici de la Ctra. 1410-a, 34 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-1410-a-34 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de tres plantes. L'acabament que presenta la façana en la seva planta baixa és d'un aplacat pedra disposada a la mescla, mentre que la resta de pisos són enrajolats a junt seguit. A la planta baixa s'obren dues portes coronades amb arcs que donen accés a locals comercials. El segon i tercer pis disposen de dos balcons amb barana de ferro forjat a banda i banda de la paret mentre que la part central està ocupada per una tribuna o mirador pentagonal. Al capdamunt s'hi troba un àtic amb una terrassa i tres pinacles. 08038-137 Carrer de Cardona, 34. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7828500,1.7829900 398867 4626382 1930 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43955 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 36 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-36 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX L'arrebossat que cobreix el parament es troba malmès en alguns punts i ha perdut el color. Edifici de planta quadrada amb coberta a doble vessant. Disposa d'una alçada de dos pisos. Degut a la col·locació d'un radiador d'aire condicionat que ha malmès l'arrebossat exterior es pot observar part del parament que és de blocs de pedra formant filades irregulars. La resta tot i que força malmès es troba arrebossat i presenta un color beige. La planta baixa s'hi troben dues obertures coronades amb arcs escarcers. La primera situada al nord té una porta de fusta i permet accedir a l'interior de l'edifici, la segona a migdia és d'un local comercial. Al pis superior s'hi troben dos balcons amb barana de ferro forjat. Just a sobre s'hi troben dues petites finestres i sota la barbacana una decoració esgrafiada de sanefa. 08038-138 Carrer de Cardona, 36. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7827800,1.7830600 398873 4626375 1900 08038 Callús Restringit Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43956 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 38 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-38 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de planta quadrada. Disposa de dues plantes originals i un realçat posterior. El parament és arrebossat i pintat de color blanc. A la planta baixa s'hi troben els dos accessos a l'interior, el del nord té és l'entrada al garatge mentre que la de migdia permet accedir a l'habitatge. El primer pis hi ha un gran balcó amb la barana de ferro forjat ornamentada amb sanefes en espirall al apart central i el ferro reixat a sota. Les obertures es troben emmarcades amb obra i coronades per arcs escarcers. El capcer és entre esglaonat i amb volutes. La voluta central s'hi troba esgrafiada les lletres 'S' sobre una 'A' dins d'un cercle. El ràfec és motllurat. Al cap de munt s'hi ha aixecat recentment un tercer pis. 08038-139 Carrer de Cardona, 38. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7827500,1.7830700 398874 4626371 1915 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43957 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 40 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-40 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de quatre plantes. La darrera és un realçat més modern. El parament es troba arrebossat i pintat de color girs. A la part baixa hi ha la fonda Oliva, a l'interior la decoració és d'estil noucentista, les rajoles hidràuliques com a paviment. Mobiliari antic de fusta, etc. El primer pis hi ha un gran balcó amb dues obertures amb els marcs d'obra pintats d'un colori gris més fosc. El tercer pis són dos els balcons que s'hi troben amb les corresponents finestres d'accés amb els marcs igualment d'obra. El capcer és amb voluta, finalment al cap de munt s'hi troba un quart pis afegit més recentment on s'obren dues grans finestres. 08038-140 Carrer de Cardona, 40. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7826600,1.7831100 398877 4626361 1915 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi La fonda Oliva és l'única que hi ha al poble, tot i que hi ha altres restaurants com Can Magre. 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43959 Edifici de la Ctra. C-1401-a, 44 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1401-a-44 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de tres plantes amb un pis aixecat més recentment a la zona del terrat. Presenta el parament arrebossat i pintat de color gris clar. A la planta baixa s'obren tres obertures acabades amb arcs, les situades a banda i banda responent a locals comercials, la central més estreta permet accedir a l'interior dels pisos. El primer pis disposa de tres balcons amb barana de ferro i amb les obertures decorades amb arcs d'obra motllurts. El pis superior també presenta tres balcons més petits igualment decorats amb marcs d'obra. La part superior s'hi troba una cornisa decorada en forma d'una onada. 08038-142 Carrer de Cardona, 44. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7825100,1.7831600 398881 4626345 1915 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43960 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 51 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-51 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de tres plantes. Presenta el parament arrebossat i pintat de color beige. A la part baixa s'obren dues portes entre marcs d'obra pintats de color blau. Al primer pis s'hi troben dos balcons amb barana de ferro forjat i amb una obertura cada acabada en arcs i marcs d'obra. Al pis superior s'hi troba un sol balcó amb dues obertures que tenen els finestrons de fusta. Finalment sota la cornisa s'hi obren dues petites finestretes. 08038-143 Carrer de Cardona, 51. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7828600,1.7833100 398894 4626383 1910 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43961 Edifici de la Ctra C-1410-a, 57 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-57 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de tres plantes. Presenta el parament arrebossat i pintat de color gris clar. A la planta baixa s'obren dues obertures acabades amb arcs i marcs d'obra pintats de color beige fosc. Ambdues permeten entrar un local comercial. El primer pis disposa de dos balcons amb barana de ferro i amb les obertures decorades amb marcs. El pis superior també presenta dos balcons més petits igualment decorats amb marcs d'obra. Sota la cornisa s'obren dues petites finestres rectangulars. 08038-144 Carrer de Cardona, 57. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7826600,1.7833700 398899 4626361 1900 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43962 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 59 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-59 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de dues plantes amb coberta de teula a doble vessant. Presenta el parament de blocs de pedra disposats en filades irregulars. A la part baixa s'obre dues portes acabades amb arcs. Al segon i darrer pis s'hi troben dos balcons amb barana de forja i amb les obertures coronades amb arcs i marcs de maons. 08038-145 Carrer de Cardona, 59. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7826100,1.7833900 398900 4626355 1900 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43963 Resclosa del Cortès https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-cortes -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XIX Si bé es pot observar com s'ha aplicat ciment a la part interna de la resclosa de fusta, el constant moviment de l'aigua fa que sense un tractament i manteniment adequat perilli la seva conservació Resclosa que creua el riu Cardener d'est a oest. És construïda amb travesseres de fusta que formen una alçada de 1,5 metres aproximadament. Actualment, es pot observar l'aplicació de ciment a la part interna per tal que no es destrueixi completament. Aquesta resclosa ha perdut la seva funció original en benefici de l'actual d'obra i ciment. 08038-146 Polígons del Cortès. A la llera del Riu Cardener. Callús. La resclosa forma part de la Colònia del Cortès, en el moment de la seva construcció el 1883 es va bastir també tot el necessari pel seu funcionament, la resclosa, els canals, etc. Aquesta primera resclosa de fusta possiblement encara sigui l'original. 41.7982800,1.7674000 397596 4628114 1883 08038 Callús Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43967 Fons d'imatges Antoni Codina https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-antoni-codina XX Fons de l'Antoni Codina, fotògraf natural de Callús que realitzà el seu treball entre la dècada dels 40 fins els 70. Aquest fons consta de més 21.800 fotografies realitzades per aquest fotògraf sobre la vida quotidiana del municipi, indrets, etc. 08038-150 Fundació Aplicació. Carrer Anselm Clavé, 19. Callús Entre la dècada dels 40 fins els 70. Antoni Codina fotografià entre altres coses la vida quotidiana i els indrets de Callús. 41.7811100,1.7829300 398860 4626189 08038 Callús Obert Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 55 3.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43926 Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-reverend-josep-puigbo-3 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX La part externa de la façana presenta la pintura en força estat de deteriorament. Edifici de cinc planes: una planta baixa, tres pisos i un terrat. A la planta baixa s'hi troben tres accessos a l'interior un dels quals (el del mig) és un forn de pa el qual està indicat amb un conjunt de rajoles policromes a imitació de les rajoles d'ofici catalanes de segle XVII-XVIII. El primer pis s'hi troba un gran balcó amb una barana de ferro forjat que ocupa tota la llargada de la façana, mentre que als dos pisos superiors hi ha tres balcons en cada un d'ells, que també presenten la barana de ferro forjat. La part superior és un terrat amb dos petits pilars a banda i banda coronats amb una ornamentació de pedra de forma esfèrica i pintats en escaquer. També es pot observar dues inicials pintades 'A' i 'M' i la data de construcció de l'edifici '1925'. Al voltant dels balcons es presenta un acabat en pedra, la tipologia de les persianes i finestrons segueixen un mateix patró i estan pintats majoritàriament de color verd. El color de la façana és actualment d'un to beige ja que ha perdut el seu to original. 08038-109 Carrer Reverend Josep Puigbó, 3.Callús Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). 41.7834300,1.7837200 398929 4626446 1925 08038 Callús Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43926-foto-08038-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43926-foto-08038-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43926-foto-08038-109-3.jpg Inexistent Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi En el cadastre la data de construcció de l'edifici és del 1880. Però a la part alta de la façana s'hi troba pintada la data de 1925, corresponent a una reforma de la construcció anterior. 102|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43958 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 42 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-42 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de tres plantes. El parament de la planta baixa és present en pedra, format per grans carreus de pedra. S'hi troben dos portals adovellats. El situat a migdia és l'accés principal a l'interior de l'edifici, el segon actualment s'ha transformat en una finestra. Al primer pis s'hi troba un gran balcó que ocupa tot l'ample de la façana, l'ampit és amollurat i la barana de ferro forjat presenta les arestes verticals decorades en espiral al capdamunt. Els marcs de les finestres són d'obra i acabats amb decoracions de volutes. El pis superior s'hi troben dos balcons seguint el mateix estil decoratiu que el de la planta inferior. El capcer és decorat amb ondulacions. 08038-141 Carrer de Cardona, 42. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7826000,1.7831200 398878 4626355 1915 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43958-foto-08038-141-1.jpg Inexistent Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 105 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43879 Colònia d'Antius https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-dantius -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XIX Es tracta d'un gran complex construït amb maons d'obra vista, amb el cos principal de planta rectangular i tres pisos amb diverses finestres a les façanes que permeten la il·luminació interior. Es pot observar la presència d'una torre de planta quadrada acabada amb una teulada de 4 vessants. Una xemeneia de planta rodona característica d'aquest tipus d'edificis industrials sobresurt sobre la resta. Antigament disposava de botiga, fonda, barberia, cafè-teatre, escola, església, actualment encara es conserven part dels habitatges dels treballadors. Tot i que alguns estan ocupats la major part es veuen abandonats. A l'exterior de la finca també hi ha una zona ajardinada la qual no té manteniment ja que es troba força deixada. 08038-62 nord del nucli urbà A mitjans del segle XIX la indústria a Callús era molt incipient, es reduïa a la presència de diversos forns d'obra, però un cop construïda la carretera els marges del riu Cardener començaren a instal·lar-s'hi diverses indústries per aprofitar l'energia del corrent fluvial (HOYAS PAMPIN, N. 1999). La Colònia d'Antius fou construïda pel propietari del Mas d'Antius Joaquim torrents i Fuster el 1875. La feu funcionar pel seu compte fins el 1899 quan es cremà. Es començà la seva reconstrucció i aleshores passà a anomenar-se Fàbrica Sant José. A partir del 1928 es tancà fins el 1932 que l'empresa Hilatures Callús S.A se'n feu càrrec. Cap a la dècada dels 60 passà a formar part del grup Manufacturas y Industrias Textiles Agrupadas S.A. Aquesta fàbrica arribà a tenir 140 treballadors i 6500 fusos, a principis del segle XX es construïren els habitatges pels treballadors. Però a partir del 1970 s'inicià una davallada en la producció fins a l'actual desaparició (SALA, LL. SERRA, M. FONS, R, pp.92). 41.8058100,1.7609600 397073 4628958 1875 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43879-foto-08038-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43879-foto-08038-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43879-foto-08038-62-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 105|98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 187,40 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/