Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
43914 Horts municipals https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-municipals XX Extensió de terreny de regadiu que es troba situat a la llera dreta del riu Cardener, i a ponent de la riera de Bellver prop de la sortida sud del municipi. Es tracta d'una zona agrícola destinada a horts on diversos petits agricultors conreen especialment hortalisses i fruiters. 08038-97 oest del municipi De que el nucli urbà s'estengué cap al Raval van augmentar considerablement les zones de regadiu a la llera del riu Cardener. Aquest indret n'ha esdevingut una mostra. 41.7776100,1.7836000 398910 4625800 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43914-foto-08038-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43914-foto-08038-97-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Productiu 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Zona de conreu. 98 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43870 Cal Cots https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cots SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Cal Cots'. El Poble núm. 30. 1998. XVIII Mas de planta rectangular, tres pisos i dos cossos, la coberta és de teula a dues vessants. Les parets presenten dos tipologies d'acabats, a la part baixa es pot observar el parament de pedra mentre que a partir del primer pis les façanes presenten un acabat a partir d'un revestiment de color cru. La closa envolta l'era de la casa, una paret de pedra restaurada envolta la part posterior del mas. Es pot observar a presència d'una balconada de construcció més moderna i feta d'obra. Es poden observar algunes coberts adossats utilitzats per usos agrícoles. 08038-53 Cal Cots. La primera referència documental del mas data del 1745 quan Maria, vídua de Ramon Cots tingué un plet amb el propietari de Can Garriga, Gabriel Garriga. Posteriorment ja a finals del segle XIX, en un document es fa referència a les afrontacions del mas que a orient llinda amb la Riera de Bellver, i les terres de Josep Freixes, pel sud amb les terres de Josep Freixes i amb les del mas Garriga, pel nord també amb les propietats de mas Garriga i de la tosa. La família Cots ocuparà la casa fins el 1922 quan la venen a Ignasi Alabern, els familiars descendents mantindran la propietat fins el 1976 quan Rosalia Aguilera la comprarà per reformar-la completament. 41.7807300,1.7954800 399902 4626132 1760 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43870-foto-08038-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43870-foto-08038-53-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Habitatge i usos agrícoles. No s'ha pogut accedir a l'interior però segons Lluís Sala es conserva una biga on es pot llegir la inscripció 1760 (SALA, LL. 1998) 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43893 Col·lecció de pintura de Josep Lladós https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-josep-llados XX Conjunt format per 10 pintures a l'oli realitzades per Josep Lladós. Es representen punt del patrimoni cultural i arquitectònic de Callús com per exemple Sant Maria de Viladelleva, i també llocs emblemàtics i ja desapareguts com són els Manxons. 08038-76 Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1. Callús Josep Lladós va crear a inicials dels anys 80 l'Associació de la Promoció de les Arts del Cardener a partir de la qual s'impartien classes de pintura. En aquests moments agafà afecció a aquest art i començar a pintar sobretot motius paisatgístics i de punts emblemàtics de Callús. 41.7807500,1.7835600 398911 4626149 1983 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43893-foto-08038-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43893-foto-08038-76-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Josep Lladós 98 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43902 Fons de l'Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal -TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit. Pàg.. 5 XIX-XX Està format per pocs documents de la segona meitat del segle XIX i bàsicament documentació del segle XX. Es un arxiu principalment administratiu. La documentació conservada s'inicia el 1853 i fins a l'actualitat. La documentació que es troba organitzada a partir de 13 apartats, el primer corresponent a administració general és el que conserva la documentació més antiga, i és la que fa referència als òrgans de govern, segueixen els apartats d'hisenda (1861-2008), proveïments (1919-2008), beneficència (1944-2008), sanitat (1923-2008), urbanisme (1919-2008), seguretat pública (1939-2008), servis militars (1877-2001), població (1857-2008), eleccions (1914-2005), ensenyament (1966-2008), cultura (1932-2004), serveis agropecuaris i medi ambient (1930-2008). 08038-85 Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1. Callús 41.7807500,1.7835600 398911 4626149 1853 08038 Callús Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9 /1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43969 Teula carenera https://patrimonicultural.diba.cat/element/teula-carenera Grup Callussenc de Recerca (2010). Notes històriques sobre dues teules trobades a l'antiga rectoria de Callús. Grup Callussenc de Recerca (2010). Sigil·lografia i heràldica de Callús. Informació facilitada pel Grup Callussenc de Recerca. XVIII Teula carenera que te gravada una inscripció a la cara exterior: 'Teulas fetas per tres jarmans Soles a la teularia del Cortes a gastos del comu per compondra la Isglesia Parroquia de Callus al mes de agost del 1796'. 08038-152 Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1 Aquesta teula va ser trobada pel paleta callussenc Joan B. Pich Giral a la teulada de la rectoria vella mentre hi feien unes obres als anys setanta. Aquesta i altra teula amb una decoració van ser guardades pel paleta com a record sentimental ja que havia viscut disset anys a l'antiga rectoria. L'any 2009 les va donar perquè es conservessin com a patrimoni local callussenc. Un cop restaurades es van presentar públicament l'onze d'octubre d'aquell mateix any a l'església parroquial de Sant Sadurní durant l'acte “Campanes, campanars i campaners de Callús”. Finalment, el 15 de maig del 2010 es van col·locar de manera definitiva a la planta baixa de l'ajuntament on són exposades al públic. El text gravat a la teula fa referència als teulers que les van construïr i a l'Ajuntament de Callús que les va pagar en fer la reforma de la teulada de l'església l'agost de 1796. 41.7807500,1.7835600 398911 4626149 1796 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43969-foto-08038-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43969-foto-08038-152-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Cortés Elía, María del Agua Germans Soles 98 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43970 Teula carenera https://patrimonicultural.diba.cat/element/teula-carenera-0 Grup Callussenc de Recerca (2010). Notes històriques sobre dues teules trobades a l'antiga rectoria de Callús. Grup Callussenc de Recerca (2010). Sigil·lografia i heràldica de Callús. Informació facilitada pel Grup Callussenc de Recerca. XVIII Teula carenera que te gravada una inscripció a la cara exterior, consistent en la inscripció del nom CALLÚS i dos dibuixos. A la part superior la representació d'un cavall amb les potes de davant aixecades i, a sota, un altre dibuix de l'antiga església parroquial de Sant Sadurní de Callús amb un penell sobre la teulada que té un gos a sobre. 08038-153 Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1 Aquesta teula va ser trobada pel paleta callussenc Joan B. Pich Giral a la teulada de la rectoria vella mentre hi feien unes obres als anys setanta. Aquesta i altra teula amb una decoració van ser guardades pel paleta com a record sentimental ja que havia viscut disset anys a l'antiga rectoria. L'any 2009 les va donar perquè es conservessin com a patrimoni local callussenc. Un cop restaurades es van presentar públicament l'onze d'octubre d'aquell mateix any a l'església parroquial de Sant Sadurní durant l'acte “Campanes, campanars i campaners de Callús”. Finalment, el 15 de maig del 2010 es van col·locar de manera definitiva a la planta baixa de l'ajuntament on són exposades al públic. 41.7807500,1.7835600 398911 4626149 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43970-foto-08038-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43970-foto-08038-153-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Cortés Elía, María del Agua Segons va explicar Joan B. Pich Giral al terrat del campanar hi havia antigament un penell per assenyalar la direcció del vent. Estava format per un eix vertical de ferro que sostenia una fletxa mòbil horitzontal també de ferro. A un cantó de la sageta hi havia la figura d'un gos (ca en llatí) i, a l'altra, la d'un peix (lluç). Aquestes dues imatges eren de metall, i simbolitzaven el topònim de Callús. Així, a la teula es reprodueix aquest penell que simbolitza el topònim de Callús, tot i que només hi ha dibuixat el cap d'un gos (ca), mentre que la cua del lluç és representada per la sageta. D'altra banda, la representació del cavall és molt similar al que hi havia a l'antic escut d'armes del llinatge català dels Castellet, i es relaciona amb el topònim de Callús del que l'orígen etimològic és la paraula castell. Per tant, la teula representa de tres formes diferents l'etimologia del topònim de Callús. 98 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43971 Campana https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana Informació facilitada pel Grup Callussenc de Recerca. XIX-XX Campana de bronze petita que actualment es troba posada al vestíbul de l'Ajuntament. 08038-154 Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1 La campana procedeix de l'antiga fàbrica de Cal Cavaller i s'utilitzava per anunciar els torns als treballadors. Actualment s'ha restaurat i s'exposa al consistori ja que forma part patrimoni històric local. L'antiga fàbrica de cal Cavaller s'ubicà al segle XIX a l'antiga masia de cal Cavaller que va ser reformada per acollir les dependències d'aquesta fàbrica al peu del riu Cardener dedicada a filats. 41.7807500,1.7835600 398911 4626149 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43971-foto-08038-154-2.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Cortés Elía, María del Agua 98 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43892 Fons audiovisual de la Fundació Aplicació https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-audiovisual-de-la-fundacio-aplicacio http://www.callus.cat/ XX L'arxiu consta de diverses imatges, fotografies i fons audiovisual referents al municipi de Callús. El més destacat és el fons s de l'Antoni Codina. Aquest arxiu consta també de diferents imatges antigues tan digitalitzades com fons fotogràfics i fons de vídeo locals d'entitats. Els continguts són filmacions de festes, actes populars, entrevistes a personatges del municipi, etc. Recentment s'ha creat un canal de televisió, alguns d'aquests vidriós es poden consultar des la web de l'ajuntament. Del contingut filmogràfic de l'arxiu de la Fundació destaca: Any 2007 Xerrades i visites Xerrades dels dijous adreçades a la gent gran Xerrades dels dissabtes al matí Cicle de tres xerrades 'Realitats' Cicle de tres xerrades 'La imatge de la música medieval' I Jornades de la Gent Gran a Callús Visita al museu de Tarragona Festes i concerts Els Pastorets de la Coral Romança Caramelles de Callús Concerts dels alumnes de l'Escola de Municipal de Música de Callús Festa Major de Callús Festes de Tardor de Callús Concerts de la Coral Romança Actes polítics Inauguració de la Residència Sant Sadurní Primera pedra del futur Centre d'Atenció Primària de Callús Arribada de la passera de Callús Preplens Constitució del nou Ajuntament Any 2008 Xerrades i visites Xerrades dels dijous adreçades a la gent gran. Xerrades dels dissabtes al matí. Cicle de quatre xerrades 'Realitats del cervell' Cicle de xerrades per celebrar el desè aniversari de Lacenet. I Trobada de Blocaires, organitza Lacenet. Visita a les ruïnes d'Empúries Festes i concerts Festes de Nadal i cavalcada de Reis Caramelles de Callús Concerts dels alumnes de l'Escola de Municipal de Música de Callús Cicle de concerts 'Els concerts de Callús' Setmana de la Gent Gran Concerts de la Coral Romança Actes polítics Preplens Esports Ascens de categoria del primer equip de Callús Demostració d'escalada als rocals Trobada d'antics jugadors i entrenadors del CF Callús Programació específica Itineraris del record (realitzat per gent gran) Entrevistes i reportatges de l'equip de nens de TV Callús Entrevistes sobre els animals de companyia Entrevista sobre el futur del par Entrevistes als comerciants de Callús Entrevistes a l'equip de handbol Entrevistes a l'equip de futbol Entrevista a la mestra del laboratori de ciències 08038-75 Fundació Aplicació. Passeig Anselm Clavé, 19. Callús 41.7811100,1.7829300 398860 4626189 2007 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43892-foto-08038-75-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 55 3.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43967 Fons d'imatges Antoni Codina https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-antoni-codina XX Fons de l'Antoni Codina, fotògraf natural de Callús que realitzà el seu treball entre la dècada dels 40 fins els 70. Aquest fons consta de més 21.800 fotografies realitzades per aquest fotògraf sobre la vida quotidiana del municipi, indrets, etc. 08038-150 Fundació Aplicació. Carrer Anselm Clavé, 19. Callús Entre la dècada dels 40 fins els 70. Antoni Codina fotografià entre altres coses la vida quotidiana i els indrets de Callús. 41.7811100,1.7829300 398860 4626189 08038 Callús Obert Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 55 3.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43905 Dolmen del Camp del Janet https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-camp-del-janet -CURA, Miquel. 'Origen i Evolució del Megalitisme a les comarques centrals i occidentals de Catalunya: I Del Neolític Mitjà a l'Edat del Bronze'. Cota Zero núm. 3.. Vic. 1987. -CASTANY, Josep. 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. Cota Zero núm. 3.. Vic. 1987. -FABREGA, Albert. 'Nous megalits al Bages' Dovella. 2000. -XV a -XXX Es troba caigut i entre la vegetació Sepulcre megalític format per una cisa oberta amb tres lloses laterals, mentre que la coberta es troba desplaçada del seu punt original. El túmul es pràcticament imperceptible tot i que es pot apreciar un conjunt de blocs de pedra de reduïdes dimensions que formen una estructura circular. 08038-88 El megalitisme comença a documentar-se durant els períodes neolítics. Aquest grup de sepulcres de cista simples. L'aparició d'un megalitsime autòcton a les terres d'interior s'originà a partir de l'evolució del Solsonià (CURA, M. 1987). A partir del Neolític Recent es pot observar una evolució d'aquesta tipologia de megalits, apareixen els sepulcres de corredor. Com a novetat a les terres d'interior és l'aparició de 'falses galeries obertes' o 'sepulcres de corredor amples'. Fet que suposa un canvi important en el ritual funerari tan en l'aspecte constructiu com en el ritual. A partir del Neolític Final es documenten un conjunt de nous canvis. Apareixen els vasos campanifores procedents de circuits europeus. Durant l'Edat de Bronze novament, es produeixen nous canvis en les sepultures megalítiques. Així doncs a les comarques centrals es pot observar com les primeres cistes neolítiques són coetànies als sepulcres de corredor (3500-2700 aC) de l'Alt Empordà, a partir del Neolític Recent les cistes individuals evolucionen cap a enterraments col·lectius alhora que es constaten l'aparició de sepulcres de corredor (2700-2200a.C) entre el 2200 i el 2000 és un moment de transició de les darreres cistes neolítiques cap a les estructures túmulars. A partir del 2000 fins el 1500 es troba una major diversitat d'estructures que connecta amb els comerços de metall. (CURA, M. 1987. pp. 83) Darrerament Albert Fàbrega (FABREGA, A. 2000). Ha documentat la presència de nous megalits al Bages, entre els quals es pot mencionar aquest que documentem aquí. 41.7812100,1.7839000 398940 4626199 08038 Callús Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43905-foto-08038-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43905-foto-08038-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43905-foto-08038-88-3.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Aquest domen no es troba documentat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de l'Àrea de Coneixement i Recerca de la Generalitat de Catalunya. Si bé consultats alguns experts si que respon a les característiques d'una d'un sepulcre megalític, només una intervenció arqueològica podria determinar-ho amb total seguretat. 79|76 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43836 Fons de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-historic-comarcal-de-manresa TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit. XII a XX Aquest arxiu forma part de la xarxa dels Arxius Documentals de Catalunya. El seu fons és molt ampli ja que és d'abast comarcal: El seu fons es composa de: Fons de la Generalitat de Catalunya | Fons de l'Administració Local | Fons de l'Administració Reial i Senyorial | Fons Notarials | Fons Judicials | Fons registrals | Fons d'Institucions | Fons religiosos | Fons d'Associacions i Fundacions | Fons d'Empreses | Fons patrimonials | Fons personals | Col·leccions | Hemeroteca Auxiliar | Biblioteca Auxiliar. Del que cal destacar per a informació del municipi de Callús és la part de fons Notarial que consta de més de 5000 volums amb sèries de registres complertes des del segle XIII fins a l'actualitat. De tots aquests llibres, també cal fer ressaltar la documentació de la família Sallent que foren uns dels diversos senyors de Callús. 08038-19 Via Sant Ignasi 40. Manresa 41.7812400,1.7838200 398934 4626203 08038 Callús Obert Bo Legal Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 94|98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43895 Escut del Marquès de Palmerola i de Callús https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-marques-de-palmerola-i-de-callus XVII-XVIII No es troba en el seu lloc original, i desconeixem l'estat de conservació amb el qual el té el seu propietari. <p>L'escut del llinatge dels Descatllar presenta a la part central el castell, simbolitzant el castell de Godmar. A la part inferior del castell s'hi troba la corona de la que en surten unes fulles. L'escut es troba envoltat per decoracions amb motius vegetals</p> 08038-78 Can cavaller <p>Es desconeix el moment en que fou esculpit l'escut, segurament entre el segles XVII-XVIII al mateix moment que s'edifica el mas de Can Cavaller. Ara fa 5 anys Oscar Pujol propietari de la finca va arrencar l'escut que es trobava a la façana per endur-se'l a casa seva.</p> 41.7812400,1.7838200 398934 4626203 08038 Callús Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43895-foto-08038-78-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental BCIN National Monument Record Commemoratiu 2019-12-17 00:00:00 Joan Casas Blasi 94 47 1.3 1769 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43913 Llegenda del Forat de les Ànimes https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-forat-de-les-animes XX La llegenda és coneguda per la gent més gran del poble, tot i que a la gent més jove té constància de la seva existència no sap explicar-la. Fora bo publicar-la, si més no a la revista del poble. La llegenda del forat de les ànimes és una rondalla popular que es transmet per tradició oral, no hi ha constància que es trobi publicada. Aquesta rondalla, segons explica Lluís Sala té dues versions. La primera diu que la gen de Vilalledelleva baixaven per la matinada a peu, si havia plogut baixava ple d'aigua i al caure feia soroll, que la gent identificava amb els sorolls de cadenes que arrossegaven les ànimes que vagaven per aquells indrets. Uns segona versió es que s'explica que els mossos de la Tosa, sovint feien juguesques, s'amagaven prop del forat tot espantant a la gent que passava per allà de tal manera que creien tot allò era obra de les ànimes. 08038-96 41.7812400,1.7838200 398934 4626203 08038 Callús Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43923 Material Arqueològic del Castell de Godmar https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-del-castell-de-godmar CAIXAL I MATA, Àlvar. 2004. Memòria de les excavacions arqueològiques realitzades al Castell de Godmar (Callús, Bages). Campanya de 2002. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. Inèdit X-XVIII A la memòria arqueològica presentada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona consta l'inventari del material arqueològic de les campanyes realitzades durant el 1998, 2000 i 2002. El material recuperat fou recollit en 18 U.E. (Unitats Estratigràfiques) concretament als estrats 1, 3, 4, 6 , 8 , 10, 11, 15, 16, 21, 34, 35, 43, 57, 65, 67, 68, 71. D'entre aquest material cal distingir la recuperació tan de material ceràmic, com metall, fauna, vidre, etc. D'entre el material ceràmic s'ha pogut identificar diversos fragments corresponents a materials constructius com per exemple teules i fragments de guix. Pel que fa als fragments de ceràmica de cocció reductora s'han recollit un total de 489 fragments corresponents a olles medievals, grans contenidors, etc. D'entre aquestes fragments n'hi ha que pertanyen a períodes estrictament medievals i d'altres a períodes més moderns. Pel que fa a la ceràmica de cocció oxidant s'han trobat 640 fragments corresponents a gerres, olles, etc, igualment d'entre aquest fragments també cal distingir els d'època medieval i moderna. La ceràmica blava consta de 126 fragments corresponents principalment a plats i escudelles. D'entre les peces s'hi troben blau de Barcelona, blava catalana i blau de València. També s'han recollit 22 fragments de ceràmica de reflex metàl·lic, 347 de ceràmica comuna vidrada tan verda, com melada i/o marró, i tan sols 2 fragments de ceràmica decorada en verd i manganès. Pel que fa al metall s'han recollit un total de 127 fragments de ferro, coure, etc. Que corresponen a claus, tisores, pinces, etc. 28 fragments de vidre i finalment 5 peces lítiques. 08038-106 SAM (Servei d'Atenció als Museus). C/ Pedret, 95. 17007. Girona Entre el 1996 i 1997 l'Ajuntament de Callús sol·licità al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona un avantprojecte de conservació i rehabilitació de les restes del Castell de Godmar. Un cop redactada aquesta proposta d'actuació es va iniciar un conjunt de campanyes arqueològiques per tal de recuperar el monument. La primera fou el 1998 amb l'objectiu d'alliberar el jaciment del teixit vegetal que emmascarava els murs i el perímetre del castell. Entre de març a juny i d'octubre a desembre de 2000 es realitzà una intervenció extensió fins a esgotar el sediment arqueològic a l'interior de la torre, el maig de 2002 es realitzà l'excavació a l'entorn de migdia del castell i de l'edifici de ponent. Posteriorment durant el 2004 es realitzà un nova campanya. 41.7812400,1.7838200 398934 4626203 08038 Callús Restringit Bo Legal Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Les peces que es detallen en la descripció són les que corresponent a la memòria arqueològica de les campanyes realitzades els anys 1998, 2000 i 2002 i que es troba dipositada a l'Arxiu de la Direcció General del Patrimoni Cultural. S'han realitzat campanyes posteriors (juny de 2004) però el material es troba encara en fase d'estudi pels autors de les intervencions. 94 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43886 Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-2 SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 pp. 123-130. http://www.firesifestes.com/Fires/F-Caramelles-Callus.htm. http://elpasseigdecallus.blogspot.com/2008/03/caramelles-calls-2008.html. http://www.caramelles.cat Finals XIX Els actes s'inicien el dissabte de Pasqua, des del migdia i fins el vespre es recorren les diversos nuclis i masos dispersos, aquest dia no s'utilitzen les ballestes. El diumenge al matí s'inicien els actes principals. Aquest és l'únic dia que s'utilitzen les ballestes. Es realitza un recorregut pels principals carrers del poble. A les 11 del matí les dues colles existents, la Cola Gran i la Colla Petita, es troben i cada grup segueix un recorregut diferent pels diversos carrers. A les 2 de la tarda es troben a la cruïlla del Carrer Cardona i Carrer Dupond on es fa la darrera cantada que està instrumentada per una orquestra professional. 08038-69 Nucli Urbà. Es desconeix exactament l'inici de les cantades de caramelles, tan mateix de principis del segle XX es té constància de l'existència de lletres que ironitzaven sobre esdeveniments de l'època, també consta per la memòria oral que la ballesta, element indispensable a les caramelles de Callús ja s'utilitzava per fer arribar flors als balcons. Es té constància també de l'existència d'un grup d'homes que formaven el Cor Parroquial i que en diades assenyalades acompanyaven l'ofici a l'església vella. Paral·lelament a aquest, es formà un segon cor que era acompanyat per l'organista. Es va crear llavors una rivalitat entre els dos grups que acompanyava molts aspectes de la vida cultural de pobla durant la primera meitat del segle XX. Aquesta rivalitat estava lligada també a les caramelles, cada un dels grups tenia i organitzava la seva pròpia cantada de caramelles. Durant la república, la tradició s'havia instaurat també entre la mainada que també rivalitzava amb la cantada de caramelles. Durant el període de la guerra civil, es deixaren de cantar les caramelles, però un cop acabada es reprengué la tradició, fins i tot es permeté que algunes cantades fossin en català. Vers el 1947 es formà l'Esbart Dansaire de Callús Anella Daurada on ja actuaven nois i noies plegats. Més tard el 1951 es fundà el cor dels Bons Companys i a partir d'aquí diverses corals i colles dansaires. Aquesta tradició s'ha arrelat fins el moment i cada any el per Pasqua es duen a terme la catada i els balls de Caramelles. 41.7812500,1.7841000 398957 4626204 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43886-foto-08038-69-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Es una festa popular que es celebra la diada de Pasqua. 98 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43887 Festa de Tardor https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-tardor -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 pp. 129. XX Festes de caire eminentment popular però culturals a la plegada. Amb el temps s'ha convertit en la II festa major del poble. Les diverses organitzacions i entitats culturals organitzen diversos actes, com cine-forums, xerrades, xocolatades populars, caminades, etc. Tan mateix l'acte principal es la trobada de puntaires. 08038-70 El 1971 es comencen a realitzar els actes de les Festes de Tardor. En primera instància foren el sardanistes els organitzadors. S'organitzaven diversos actes culturals i populars, fins i tot un festival de la nova cançó amb la participació de Raimon i Lluís Llach, entre altres. 41.7812500,1.7841000 398957 4626204 1971 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43887-foto-08038-70-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi És una festa popular, la segona festa major del Callús. 98 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43910 Lletres de Callús https://patrimonicultural.diba.cat/element/lletres-de-callus XX Conjunt de lletres dona la benvinguda al poble ja que es troba a l'entrada. Estan construïdes en fusta i recobertes per heures. Aquestes lletres són de gran dimensions ja que superen els 3 metres d'alçada. Aquest conjunt es troba separat entre si fet que permet que a una certa distància es pugui llegir el nom de CALLÚS. 08038-93 Plaça de l'Ajuntament de Callús. Callús 41.7813200,1.7841800 398964 4626211 1998 08038 Callús Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi D. Egea (Arquitecte) 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43964 Escoles Municipals https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-municipals -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX És un edifici d'una sola planta, a la façana que dona al carrer Jacint Verdaguer s'hi troba tres portes de punt rodó d'accés a l'interior amb dues finestres acabades amb un marc d'obra a la part superior. Cada una d'elles disposa d'uns finestrons de fusta. El parament es troba arrebossat i pintat de color cru. Al costat d'una de les portes s'hi troba una placa de ceràmica en honor a una de les mestres de l'escola, en aquesta placa es pot llegir: 'A Isabel Oller i Costa, en reconeixement a la seva tasca com a mestre del nostre poble 1940-44' i '1946-55 Callús 17 de juny de 1990'. A la part del darrera de l'edifici s'hi pot observar una zona ajardinada. El terra es cimentat i s'hi troben jardineres d'obra amb d'arbres fruiters i diversos tipus de plantes. 08038-147 Carrer Jacint Verdaguer, 21-22. Callús El 1928, als antics locals del carrer de l'Era era on s'impartia l'ensenyament a Callús. A l'Era es trobaven en molt males condicions. L'alcalde Ramon Morera inicia les gestions per a construir una nova escola. Es tracta d'un petit edifici de dues aules amb pisos per als mestres i amb l'entrada al Carrer Dupont. El 1932 l'Ajuntament obté un préstec de la Caixa de Pensions de 60.000 pessetes i el suport de l'Estat amb 27.000 pessetes més. Aquell mateix any es posà la primera pedra del projecte que constava de tres aules: una per a nens, una segona per a nenes i la darrera mixta per a pàrvuls. El 21 de maig de 1933 es va dur a terme la inauguració de l'edifici amb l'assistència de l'Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià (SALA, Ll. Et alli. 1996:119 ). 41.7822000,1.7846700 399006 4626308 1932 08038 Callús Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43964-foto-08038-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43964-foto-08038-147-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Actualment ja no te la funcionalitat d'escola i s'ha adaptat com a Casal de Jubilats i per a l'escola de Promoció de les Arts El Cardener. Fins fa poc en aquest espai s'hi trobava el pessebre de Josep Lladós. Recentment es desmuntà i una part es pot visitar en una sala de la parròquia. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43935 Edifici del Carrer Dupont, 19 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-dupont-19 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de planta rectangular. La façana principal es troba orientada al sud. Disposa de 4 pisos (planta baixa, primer i segon pis i un alçat). Als baixos hi ha la una petita porta d'accés a l'interior, una finestra que dona lloc a un local comercial i una tercera porta a l'est permet accedir a un garatge. El pis superior s'hi troben dos balcons i una finestra just entre el primer i el segon pis. El balcó situat a l'oest dona la volta a part de la façana principal i s'allarga per tota la façana oest. Al pis superior s'hi troben dos balcons més i finalment al tercer només s'hi troben tres finestres. A sobre la teulada hi ha una petita glorieta o terrat. A la façana oest la disposició es semblant. Al pis inferior hi ha l'accés al local comercial i una finestra, un balcó amb dues sortides al primer pis, dos balcons al pis superior i dues finestres al darrer. La coberta que és a doble vessant presenta un acabat en un realçat en esglaons a la façana principal i amb ondulacions a l'oest. Els arcs que coronen les portes i les finestres són arcs 'deprimits còncaus'. Les parets es troben arrebossades i presenten un color beige. A l'extrem orient es pot observar un cos afegit a la construcció inicial, la seva alçada tan sols arriba a la tercer pis. 08038-118 Carrer Dupont, 19. Callús Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). 41.7825000,1.7834900 398908 4626343 1900 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43935-foto-08038-118-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43959 Edifici de la Ctra. C-1401-a, 44 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1401-a-44 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de tres plantes amb un pis aixecat més recentment a la zona del terrat. Presenta el parament arrebossat i pintat de color gris clar. A la planta baixa s'obren tres obertures acabades amb arcs, les situades a banda i banda responent a locals comercials, la central més estreta permet accedir a l'interior dels pisos. El primer pis disposa de tres balcons amb barana de ferro i amb les obertures decorades amb arcs d'obra motllurts. El pis superior també presenta tres balcons més petits igualment decorats amb marcs d'obra. La part superior s'hi troba una cornisa decorada en forma d'una onada. 08038-142 Carrer de Cardona, 44. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7825100,1.7831600 398881 4626345 1915 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43934 Edifici del Carrer Dupont, 21 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-dupont-21 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX La façana presenta l'arrebossat molt deteriorat sobretot a la part baixa, la pintura també es troba molt desgastada. Edifici de planta rectangular amb la façana principal a migdia. Presenta un sol pis en la major part de la seva estructura que corresponen a garatges, mentre que la part nord es troba dividit amb dos pisos: planta baixa i primer pis. La coberta és a doble vessant (nord-sud). A la façana principal s'hi troba l'accés a l'habitatge, es traca d'una porta amb finestrons i un balcó amb la barana de forja a la part superior i un marc de cairons. La resta d'accessos que donen pas als garatges són de grans dimensions i també es troben emmarcats amb cairons. Les façanes es troben arrebossades i presenten un color grisos ja que la tonalitat inicial ha anat desapareixent en el transcurs del temps. A la façana oriental l'esquema es semblant s'hi troba una gran obertura amb el mateix tipus de marc, realitzat amb totxos dues obertures més estretes però igual d'altes i una quarta novament més ampla. En aquesta façana no hi ha l'arrebossat de la principal i es pot observar part del parament que és realitzat de pedra de diverses dimensions i formant filades completament irregulars. A la part alta, just sota la coberta s'observa un realçat més modern fet de cairons. 08038-117 Carrer Dupont, 21. Callús Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). 41.7825300,1.7837900 398933 4626346 1910 08038 Callús Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43934-foto-08038-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43934-foto-08038-117-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43958 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 42 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-42 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de tres plantes. El parament de la planta baixa és present en pedra, format per grans carreus de pedra. S'hi troben dos portals adovellats. El situat a migdia és l'accés principal a l'interior de l'edifici, el segon actualment s'ha transformat en una finestra. Al primer pis s'hi troba un gran balcó que ocupa tot l'ample de la façana, l'ampit és amollurat i la barana de ferro forjat presenta les arestes verticals decorades en espiral al capdamunt. Els marcs de les finestres són d'obra i acabats amb decoracions de volutes. El pis superior s'hi troben dos balcons seguint el mateix estil decoratiu que el de la planta inferior. El capcer és decorat amb ondulacions. 08038-141 Carrer de Cardona, 42. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7826000,1.7831200 398878 4626355 1915 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43958-foto-08038-141-1.jpg Inexistent Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 105 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43962 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 59 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-59 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de dues plantes amb coberta de teula a doble vessant. Presenta el parament de blocs de pedra disposats en filades irregulars. A la part baixa s'obre dues portes acabades amb arcs. Al segon i darrer pis s'hi troben dos balcons amb barana de forja i amb les obertures coronades amb arcs i marcs de maons. 08038-145 Carrer de Cardona, 59. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7826100,1.7833900 398900 4626355 1900 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43911 Vagó de tren https://patrimonicultural.diba.cat/element/vago-de-tren -A.A.D.D. 'El vagó: arribar i moldre' Notícies de l'Ajuntament. El poble, núm. 49. 2006. -A.A.D.D. 'Millores a l'entorn del Vagó' Notícies de l'Ajuntament. El poble, núm. 50. 2007. XX Fou restaurant al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú. Vagó antic que realitzava el trajecte transsiberià de la 'Companyia Internacional das Carruagens'. Corresponia al vagó de restaurant. Té uns 10 metres de llargada per 3 d'amplada aproximadament. El seu color es blau a la part baixa i blanc a la part alta i coberta. 08038-94 Carrer de l'Estació s/n. Callús El vagó-restaurant de principis de segle XX realitzava el recorregut transsiberià, tan mateix el seu darrer viatge fou de Lisboa a París. Després d'un procés de restauració per part del Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú el vagó fou traslladat a Callús durant la festa major de 2006, com símbol del projecte 'ferroturístic del Cardener' i de remodelació de la zona per tal d'evitar que la via signifiqui una barrera pel poble. 41.7826400,1.7852300 399053 4626357 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43911-foto-08038-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43911-foto-08038-94-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Punt d'informació. 98 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43957 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 40 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-40 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de quatre plantes. La darrera és un realçat més modern. El parament es troba arrebossat i pintat de color girs. A la part baixa hi ha la fonda Oliva, a l'interior la decoració és d'estil noucentista, les rajoles hidràuliques com a paviment. Mobiliari antic de fusta, etc. El primer pis hi ha un gran balcó amb dues obertures amb els marcs d'obra pintats d'un colori gris més fosc. El tercer pis són dos els balcons que s'hi troben amb les corresponents finestres d'accés amb els marcs igualment d'obra. El capcer és amb voluta, finalment al cap de munt s'hi troba un quart pis afegit més recentment on s'obren dues grans finestres. 08038-140 Carrer de Cardona, 40. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7826600,1.7831100 398877 4626361 1915 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi La fonda Oliva és l'única que hi ha al poble, tot i que hi ha altres restaurants com Can Magre. 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43961 Edifici de la Ctra C-1410-a, 57 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-57 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de tres plantes. Presenta el parament arrebossat i pintat de color gris clar. A la planta baixa s'obren dues obertures acabades amb arcs i marcs d'obra pintats de color beige fosc. Ambdues permeten entrar un local comercial. El primer pis disposa de dos balcons amb barana de ferro i amb les obertures decorades amb marcs. El pis superior també presenta dos balcons més petits igualment decorats amb marcs d'obra. Sota la cornisa s'obren dues petites finestres rectangulars. 08038-144 Carrer de Cardona, 57. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7826600,1.7833700 398899 4626361 1900 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43937 Edifici del Carrer Montserrat, 9 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-montserrat-9 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Les portes de fusta estan molt desgastades i el parament de pedra també presenta símptomes de desgast. La porta on es troba pintada la paraula cooperativa valdria la pena recuperar-la Edifici d'una sola planta, amb coberta, la façana principal orientada a ponent, amb coberta a dues vessants. L'aparell constructiu és de pedra, formant filades irregulars. Presenta tres obertures, dues portes a banda i banda emmarcades entre maons i coronades amb un arc de descarrega d'obra vista. Al centre, una finestra de dimensions més reduïdes. A la porta de fusta de tramuntana es pot llegir les paraula 'cooperativa' que havia estat pintada a la porta i que actualment s'està esborrant. A un dels costats de la finestra es pot observar una anella de ferro que s'utilitzava per lligar-hi el bestiar, el cavall, o ase. 08038-120 Carrer Montserrat, 9. Callús Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). 41.7826600,1.7839900 398950 4626360 1925 08038 Callús Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43937-foto-08038-120-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi A la porta de fusta de tramuntana es pot llegir la paraula 'cooperativa' que havia estat ben pintada. Actualment està molt degradada. La propietat ara s'utilitza de garatge. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43940 Edifici del Carrer Montserrat, 5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-montserrat-5 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Construcció de tres pisos, presenta el parament de pedra formant filades irregulars. A la part baixa es troben dos accessos a l'interior, el de majors dimensions correspon a l'entrada a un garatge, i el menor a l'interior de les escales que permeten accedir als pisos superiors. Ambdues portes presenten uns marcs de maons acabats en arcs esglaonats d'obra. El pis superior s'hi troba un balcó amb barana de ferro i l'ampit motllurat, al qual s'hi accedeix per dues obertures decorades amb carions i arcs deprimits concaus. El darrer pis és una realçat posterior, el parament de pedra està format per filades més regulars i els blocs que el formen estan més ben escairats. La tipologia del balcó també es diferencia de l'anterior, ja que l'ampit no està emollurat. Els marcs que decoren les obertures, però segueixen la mateixa tendència que l'anterior. 08038-123 Carrer Montserrat, 5. Callús Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). 41.7826600,1.7839900 398950 4626360 1922 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43940-foto-08038-123-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43936 Edifici del Carrer Dupont, 27 o Cal Badia https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-dupont-27-o-cal-badia -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de planta rectangular, amb tres pisos, i la coberta de teula a doble vessant. Presenta un parament de pedra formant filades irregulars i les cantonades, a mode de decoració acabades amb maons. La façana principal és a migdia. A la part baixa hi ha tres obertures amb arcs de migpunt de maons. La porta d'accés a l'interior és la més estreta i es troba al bell mig, les altres dues són cegues. Al segon pis s'obre dos balcons amb l'ampit motllurat. S'hi accedeix a partir d'una finestra amb doble arc de migpunt construït amb maons i una columna també de maons entre ambdós. A la façana de ponent hi ha dues obertures més, de les mateixes característiques que les que es troben a la façana principal, la situada a migdia permet accedir a l'interior d'un garatge i la segona també es troba tapiada. A la part alta un balcó amb l'ampit motllurat amb dues obertures amb arc de migpunt construït en maó i dues petites finestres més a la part alta, just sota la teulada. Adossat a la part est de la façana principal un mur delimita un pati adjacent a l'edifici amb una construcció interior que presenta una terrassa amb arcades. 08038-119 Carrer Dupont, 27. Callús Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). Aquesta casa però és un mas que es construí el 1915, quan els masovers dels Badia que venien de Sant Fruitós del Bages construïren aquesta finca. Inicialment el nom que rebia era el de Bonavista degut a la seva situació privilegiada però amb el temps es passà a anomenar amb el cognom dels propietaris Badia, tal i com és coneguda actualment. 41.7826600,1.7847700 399015 4626359 1915 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43936-foto-08038-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43936-foto-08038-119-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43933 Edifici del Carrer Jacint Verdaguer, 11 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-jacint-verdaguer-11 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Construcció de tres plantes. La part baixa, ha estat reformada ja que segueix un estil clarament diferenciant de la resta del parament de l'edifici, presenta aplacat de pedra. Les dues portes que s'hi troben la del garatge i de l'accés a l'interior són metàl·liques. El primer pis disposa de dues finestres, una de dimensions majors que l'altre. Els porticons són de fusta i es troben coronades per un arc de maons. Al pis superior hi ha un balcó amb barana de ferro, disposa de dues sortides amb els porticons de fusta. 08038-116 Carrer Jacint Verdaguer, 11. Callús Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). 41.7827300,1.7847300 399012 4626367 1930 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43956 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 38 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-38 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de planta quadrada. Disposa de dues plantes originals i un realçat posterior. El parament és arrebossat i pintat de color blanc. A la planta baixa s'hi troben els dos accessos a l'interior, el del nord té és l'entrada al garatge mentre que la de migdia permet accedir a l'habitatge. El primer pis hi ha un gran balcó amb la barana de ferro forjat ornamentada amb sanefes en espirall al apart central i el ferro reixat a sota. Les obertures es troben emmarcades amb obra i coronades per arcs escarcers. El capcer és entre esglaonat i amb volutes. La voluta central s'hi troba esgrafiada les lletres 'S' sobre una 'A' dins d'un cercle. El ràfec és motllurat. Al cap de munt s'hi ha aixecat recentment un tercer pis. 08038-139 Carrer de Cardona, 38. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7827500,1.7830700 398874 4626371 1915 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43932 Edifici del Carrer Jacint Verdaguer, 9 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-jacint-verdaguer-9 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de dues plantes. Presenta una parament arrebossat i decorat imitant carreus disposats en filades regulars. A la part baixa s'hi troba l'accés principal que és una petita porta de fusta. A la seva esquerra s'obra una finestra decorada amb un marc de pedra i amb un empit també de pedra. Entre ambdues obertures, adossat a la façana, s'hi troba un petit banc format per tres lloses disposades en forma vertical a mode de peus i una llosa transversal. Al primer pis s'obre dos finestrons amb els porticons de fusta i un gran balcó amb la barana de ferro forjat. La part superior acaba decorada, formant uns petits graons. 08038-115 Carrer Jacint Verdaguer, 9. Callús Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). 41.7827700,1.7847200 399011 4626372 1930 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43955 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 36 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-36 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX L'arrebossat que cobreix el parament es troba malmès en alguns punts i ha perdut el color. Edifici de planta quadrada amb coberta a doble vessant. Disposa d'una alçada de dos pisos. Degut a la col·locació d'un radiador d'aire condicionat que ha malmès l'arrebossat exterior es pot observar part del parament que és de blocs de pedra formant filades irregulars. La resta tot i que força malmès es troba arrebossat i presenta un color beige. La planta baixa s'hi troben dues obertures coronades amb arcs escarcers. La primera situada al nord té una porta de fusta i permet accedir a l'interior de l'edifici, la segona a migdia és d'un local comercial. Al pis superior s'hi troben dos balcons amb barana de ferro forjat. Just a sobre s'hi troben dues petites finestres i sota la barbacana una decoració esgrafiada de sanefa. 08038-138 Carrer de Cardona, 36. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7827800,1.7830600 398873 4626375 1900 08038 Callús Restringit Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43954 Edifici de la Ctra. 1410-a, 34 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-1410-a-34 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de tres plantes. L'acabament que presenta la façana en la seva planta baixa és d'un aplacat pedra disposada a la mescla, mentre que la resta de pisos són enrajolats a junt seguit. A la planta baixa s'obren dues portes coronades amb arcs que donen accés a locals comercials. El segon i tercer pis disposen de dos balcons amb barana de ferro forjat a banda i banda de la paret mentre que la part central està ocupada per una tribuna o mirador pentagonal. Al capdamunt s'hi troba un àtic amb una terrassa i tres pinacles. 08038-137 Carrer de Cardona, 34. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7828500,1.7829900 398867 4626382 1930 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43931 Edifici del Carrer Jacint Verdaguer, 5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-jacint-verdaguer-5 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Habitatge de 3 plantes. Construït amb un parament de blocs de pedra disposades en filades irregulars. El pis superior, però, és un realçat aixecat recentment amb maons on s'obren dues petites finestres. El pis inferior s'ho obren dues obertures. La més petita és la porta d'accés als pisos superiors i la segona de dimensions majors és el garatge. A la seva part inferior s'hi observen dos guarda-rodes de pedra. El acabats són de maons dels marcs de les obertures són de maons i les portes de fusta. El pis de sobre presenta un balcó l'amplada del qual coincideix amb el de la façana. S'hi accedeix a partir de dues obertures també acabades amb cairons.. 08038-114 Carrer Jacint Verdaguer, 5. Callús Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). 41.7828500,1.7846800 399008 4626381 1910 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43931-foto-08038-114-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43960 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 51 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-51 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de tres plantes. Presenta el parament arrebossat i pintat de color beige. A la part baixa s'obren dues portes entre marcs d'obra pintats de color blau. Al primer pis s'hi troben dos balcons amb barana de ferro forjat i amb una obertura cada acabada en arcs i marcs d'obra. Al pis superior s'hi troba un sol balcó amb dues obertures que tenen els finestrons de fusta. Finalment sota la cornisa s'hi obren dues petites finestretes. 08038-143 Carrer de Cardona, 51. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7828600,1.7833100 398894 4626383 1910 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43953 Edifici de la Crta. C-1410-a, 49 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-crta-c-1410-a-49 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XIX Edifici de tres plantes amb coberta a doble vessant. El parament es troba arrebossat i esgrafiat imitant grans carreus de ben escariats disposats en filades regulars. A la planta baixa s'hi troben dos portes que donen accés a locals comercials. Al primer pis si troba un balcó amb la barana de forja al qual disposa de dues obertures emmarcades amb pedra i coronades per arcs escarsers. El pis superior també té un balcó igualment amb dos accessos però que no es troben acabats amb arcs sinó amb un llindar de pedra. A sobre s'hi troben dues petites obertures. 08038-136 Carrer de Cardona, 49. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7829200,1.7832900 398892 4626390 1890 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43928 Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 6 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-reverend-josep-puigbo-6 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Presenta la pintura de la façana deteriorada i a la part alta el realçat no es troba arrebossat deixant a la vista el parament de totxo Edifici de planta rectangular, d'un sol pis però amb un realçat de nova construcció fet de maons, just sota la coberta que és de teula i a doble vessant. La façana principal presenta tres grans obertures: La central és l'accés principal, presenta un arc en forma de piques treballat amb cairons i dues columnes adossant-se a l'intradós que on s'emmarca la porta de fusta. A banda i banda s'obren dues grans finestres amb el mateix tipus de decoració. La finestra que es situa a la banda est de l'accés principal es troba tapiada amb maons, l'obertura de l'oest es troba parcialment tapiada però amb una finestra de nova construcció. La façana situada al sud (al carrer de Montserrat, 1) té quatre portes principals amb els marcs igualment decorats amb cairons i coronades amb un arc d'inflació construït també amb cairons. 08038-111 Carrer Reverend Josep Puigbó, 6. Callús Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). 41.7829200,1.7837400 398930 4626389 1900 08038 Callús Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43928-foto-08038-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43928-foto-08038-111-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi És un garatge. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43938 Edifici del Carrer Montserrat, 6 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-montserrat-6 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Construcció de planta quadrada, amb coberta a doble vessant (est-oest). És un edifici d'una sola planta, presenta el parament de pedra formant filades irregulars. Tres obertures. Dues d'elles coronades amb arcs trevolats construïts en maons. L'obertura de migdia presenta una reforma a la part superior que segurament devia fer desaparèixer l'arc que la coronava. 08038-121 Carrer Montserrat, 6. Callús Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). 41.7829200,1.7837400 398930 4626389 1926 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43938-foto-08038-121-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Actualment és un garatge. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43890 Sardana de Callús https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-callus http://www.caramelles.cat/ XX Sardana escrita per Pere Fons i musicada per Martirià Font a finals de la dècada dels 80. Aquesta sardana o caramella es canta per Pasqua durant els actes de les Caramelles de Callús. A l'arxiu de Josep Baldomà es troba la partitura original. La Polifònica de Puig Reig en va editar una versió per a coral a finals dels 90. La lletra original diu: 'Altre cop tot son camins/per la natura/ que esclata i el desig no te confins/ i en cada pit arrapat lentament/ aixeca el vol/ lentament aixeca el vol/ aixeca la llum damunt les teulades/ i de cada gol de/ aixeca el vol/ la la la la la/ de cada glop/ la la / sol en sorgeixen veus alades/ Amb més llum i ver que enlloc/ Callús per Pasqua en desperta/ i tot semblarà poc que la joia ens/ és oferta impassible al foc dels anys/ el poble sap la mirada d'un futur/ amb molts afanys/ i una forca renovada/ Resumint aquest destí/ s'ens emporta la sardana / cap al temps que s'esmunyi/ cap al món que en cara grana/ en un to més just/ que mani el ritme/ fa meravelles i ens transforma/ tot l'espai quan cantem les caramelles/ i no més un instant/ Cantem les caramelles/ pel misteri de la Festa/ els cors es van enlairant/ al compàs de la ballesta/ Qui pogués eternitzar aquest moment/ ple de la ballesta/ la vida on tot sembla mesclar/ i la terra beneïda/ on tot ens sembla mesclar'. 08038-73 Arxiu de Josep Baldomà. C. De Montserrat 2. Callús El 20 de juliol de 1987 s'estrenà per primera vegada durant els actes de la Festa Major. 41.7830500,1.7836900 398926 4626404 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas BlasiJoan Casas Blasi (ARKEÒLIK SCP) Música i dansa. La partitura original es troba a l'arxiu privat de Josep Baldomà. 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43939 Edifici del Carrer Montserrat, 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-montserrat-4 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de planta quadrada. Té quatre pisos d'alçada. La façana principal s'orienta a l'est. El parament és de pedra formant filades irregulars i amb maons decorant les cantonades de la construcció. A la part baixa es troben tres obertures que han estat subdividides. A sota hi ha les portes i finestres i a la part superior s'obren petits balcons amb barana de forja. Aquestes finestres es troben acabades amb arcs conopials construïts en obra. La finestra situada a migdia presenta una diverses tonalitats en els maons que la decoren, a mode d'escaquer. El pis superior hi ha un gran balcó amb barana de forja al que s'accedeix per quatre obertures coronades amb arcs conopials. Al pis de sobre la disposició i els elements decoratius és igual amb la petita diferència que hi ha dos balcons en lloc d'un. Finalment a la part superior s'obren quatre finestres acabades, també acabades amb arcs conopials. 08038-122 Carrer Montserrat, 4. Callús Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). 41.7830500,1.7836900 398926 4626404 1920 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43939-foto-08038-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43939-foto-08038-122-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43941 Edifici del Carrer Montserrat, 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-montserrat-3 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de quatre plantes. Presenta el parament arrebossat i amb una tonalitat de color beige. A la planta baixa s'obren dues obertures amb marcs i arcs esglaonats d'obra. Al primer pis s'obra un balcó amb dues portes que tenen marcs decoratius d'obra. Al segon pis s'obren dos balcons i finalment a la tercer pis tan sols un balcó a la part central de la façana i una finestra amb marcs d'obra a un dels extrems. 08038-124 Carrer Montserrat, 3. Callús Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). 41.7830500,1.7838700 398941 4626404 1925 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43941-foto-08038-124-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43896 Barraca prop de Cal Magra https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-cal-magra -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282 XIX-XX Barraca de planta circular orientada al sud. Coberta amb voltà cònica. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,65m d'alçada i uns 14m de diàmetre. Amb els murs de 90 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. A la part alta hi ha una filada de lloses que envolten la coberta la qual ha caigut parcialment. 08038-79 Km 8 carretera Manresa Cardona. 200m de Cal Magra. Callús 41.7830500,1.7931400 399711 4626393 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43896-foto-08038-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43896-foto-08038-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43896-foto-08038-79-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43952 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 43 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-43 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de planta quadrada, amb dos pisos d'alçada i coberta a doble vessant. A la part baixa s'hi troben tres obertures amb marcs aplicats pintats de color teula i coronats amb arcs escarsers. La porta del sud es tapiada i s'hi ha obert una finestra amb els porticons de fusta pintada de colo blanc. La porta central combina els marcs de fusta amb vidres a la part central. La darrera porta és tota de fusta amb una finestra a la part superior enreixada amb ferro forjat. Al segon pis s'hi troba un gran balcó al qual s'accedeix per tres obertures emmarcades en arcs pintats de color teula. 08038-135 Carrer de Cardona, 43. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7831000,1.7832000 398885 4626410 1930 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43819 Sant Sadurní de Callús https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-de-callus -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -JUNYENT, J. Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vic. Núm. 237 Vic. 1945. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Església de tres naus, la nau central presenta una major alçada i amplada que les restants. El parament és de pedra formant filades irregulars. Les cantoneres presenten un acabat de maó. La façana principal disposa d'una entrada, a la qual s'accedeix a partir d'una escales. Presenta un arc de punt rodó decorat amb motllures. Al cap de munt s'obre un rosetó motllurat amb finestretes rodones de dimensions menors. La part alta es troba decorada amb arcuacions cegues a imitació de les d'estil llombard romàniques. A l'est de la façana principal s'adossa el campanar d'estructura robusta amb una finestra amb arcs trevolats o una columna central, a la nau oest s'obre una finestra idèntica. Al cap damunt del campanar la teulada és poligonal, amb un rellotge circular a sota i un finestres amb dobles amb arc rodó i columna central. A l'est del campanar s'hi troba l'edifici de la rectoria, el qual segueix el mateix estil arquitectònic i les mateixes pautes decoratives. 08038-2 Carrer del Reverend Josep Puigbó, 8. El 1891 es crea la necessitat d'eixamplar l'església de Sant Sadurní degut a l'augment de la població que feia que l'antic edifici ja no pogués donar cabuda a tots els feligresos. Així ho feren saber al bisbe de Vic alguns habitants del poble, entre els quals destacaven els propietaris i fabricants tèxtils de Callús. En un primera opció, el 1903, s'optà per reformar l'antiga església romànica situada d'alt del turó, prop del Castell de Gotmar. No sense haver-hi diverses disputes sobre quin hauria de ser el lloc ideal per refer la nova parròquia, si al mateix lloc on hi havia el temple romànic o bé al raval on començava a concentrar-se la població. Però uns anys més tard es tornà a obrir el debat sobre l'església parroquial. La major part de la població es concentrava al pla, es renova la polèmica sobre si s'havia de realitzar el trasllat de l'església o no. Finalment, després d'una visita pastoral del Bisbe Dr. Muñoz el 1922 es destaca la necessitat de la nova construcció. Mossèn Puigbó rector de Callús en serà el principal impulsor i inicia les obres. La construcció del temple al pla rep algunes oposicions de propietaris i terratinents, sobretot per part de Cortès qui veia que s'allunyava l'església parroquial de la seva finca. El 29 de desembre de 1926 es col·locà la primera pedra. Tan mateix després de nombroses dificultats econòmiques i del pas de la guerra civil, el 1936 es finalitza la construcció de l'edifici actual situat al nucli urbà i lluny del Castell. Posteriorment el 1951 es reformarà de nou el campanar. 41.7831200,1.7843000 398977 4626411 1936 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43819-foto-08038-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43819-foto-08038-2-2.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi El principal promotor fou Mossèn Puigbó. El nom de l'arquitecte es desconeix. Església Parroquial. 116|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43901 Fons de l'Arxiu Parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial <p>-TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit. Pàg.. 5.</p> XX <p>La parròquia de Sant Sadurní de Callús va patir els afectes de la Guerra Civil (1936-39). Fou saquejada i el seu arxiu cremat als inicis de la guerra. Això fa que actualment no es conservi cap documentació posterior a la guerra amb l'accepció del llibre de baptismes que comença el 1900. La documentació conservada fa referència a baptismes, confirmacions, defuncions i casaments realitzats des de les dates esmentades.</p> 08038-84 Parròquia de Sant Sadurní. Carrer Puigbó. 8. Callús 41.7831200,1.7843000 398977 4626411 1900 08038 Callús Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Joan Casas Blasi D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9 /1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43906 Pessebre de Josep Lladós https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-de-josep-llados XX Pessebre. Originàriament Josep Lladós anà construït aquest pessebre en una sala que l'ajuntament li havia cedit a les escoles velles. Aquest pessebre representava bona part del paisatge arquitectònic i natural del Bages en general i de Callús en concret. Hi havia representades les muntanyes de Montserrat, les mines de calç de Cardona, i pel cas concret del municipi una reproducció d'un lloc emblemàtic pel poble com eren els 'Manxons'. 08038-89 Parròquia de Sant Sadurní. Carrer Puigbó, 8. Callús 41.7831200,1.7843000 398977 4626411 1980 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43906-foto-08038-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43906-foto-08038-89-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Josep Lladós Actualment s'ha desmuntat aquest pessebre i guardat les peces a l'edifici de la rectoria. La part corresponent al naixement i a l'adoració de l'infant es troba exposat en una sala de la rectoria. És visitable. 98 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43912 Les Ballestes de Callús https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-ballestes-de-callus http://www.firesifestes.com/Fires/F-Caramelles-Callus.htm. http://elpasseigdecallus.blogspot.com/2008/03/caramelles-calls-2008.html. http://www.caramelles.cat XIX Es tracta d'un conjunt de 4 aparells de fusta anomenats 'ballesta' que són utilitzats durant la festa de les Caramelles. Aquests 'ballestes' disposen de dos mànecs, pels quals, l'individu la subjecta i al cap de munt la qual si diposita una flor i un sarronet. Al fer pressió i ajuntar els dos mànecs de la part inferior, la 'ballesta' es desplega com un acordió i pot arribar a assolir dos pisos d'alçada. Durant la festa de les caramelles són utilitzades diverses vegades i serveixen per tal de fer arribar flors al públic que es troba a les balconades a canvi d'unes monedes. El diumenge al matí s'inicien els actes principals. Aquest és l'únic dia que s'utilitzen les ballestes. D'aquest conjunt de 'ballestes' dues d'elles són de les més antigues mentre que les altres han estat construïdes darrerament. 08038-95 Parròquia de Sant Sadurní. Carrer Reverend Josep Puigbó, 8. Callús Es desconeix amb precisió quin fou el primer moment en que s'utilitzaren les ballestes. Però la tradició ja antiga d'aquest tipus de manifestacions festives al poble de Callús que es remunta a finals del segle XIX, fa pensar que l'inici de la utilització de les ballestes vagi lligat amb el naixement d'aquest fenomen. 41.7831200,1.7843000 398977 4626411 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43912-foto-08038-95-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Element utilitzat per la Cantada de Caramelles. 98 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43883 La Fàbrica Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-nova -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XIX Edifici industrial construït en obra vista, de nau central longitudinal i tres cossos transversals. La xemeneia industrial de planta rodona, es situa prop de la façana sud de l'edifici. Actualment es troba en ple rendiment, ja que és ocupada per diverses empreses que realitzen tasques industrials. 08038-66 A ponent del Cardener Es construí l'any 1895 pel Marquès de Palmerola, Josep Maria Despujol. Després de passar-hi alguns empresaris tèxtils, l'any 1923 se'n fa càrrec en Josep Rovira, industrial tèxtil provinent de Manlleu. Als anys 50 es formà la raó social 'Santiago Rovira, SA' que tant de treball donà a la gent del poble. Des de l'any 1930 la propietat de Can Cavaller, dels marquesos de Palmerola és dels descendents de Joan Ferrer Torras. En 20 anys, dintre el terme de Callús es van fer 5 fàbriques amb els corresponents canals i rescloses. 41.7831400,1.7803900 398652 4626418 1895 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43883-foto-08038-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43883-foto-08038-66-2.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 105|98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43927 Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-reverend-josep-puigbo-4 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XIX La façana comença a presentar símptomes de deteriorament i s'hi troben pintats alguns grafits. Edifici d'una sola planta, coberta a doble vessant i amb una solera de pedra. La façana arrebossada però decorada imitant filades de carreus regulars. A mitja alçada s'hi troba una motllura decorativa que separa la part corresponent a les portes i finestres dels arcs que les coronen. L'entrada principal té la porta de fusta i un arc trebolat de maons a la part superior així com la decoració externa de la porta. A banda i banda de l'accés principal s'obren dues finestres més decorades amb maons, l'ampit realitzat amb cairons disposats a sardinell i coronada, tal com la porta principal, amb un arc trebolat de maons. Ambdues presenten una reixa de ferro forjat que les protegeix. A la part superior s'obre un petit finestral trebolat. La part de la façana que es troba al carrer Montserrat presenta unes lleugeres modificacions respecte a la primera. S'hi troben tres grans obertures coronades amb tres arcs d'esquena d'ase fets de maons. Aquestes obertures estan tapiades amb rajoles disposades. 08038-110 Carrer Reverend Josep Puigbó, 4. Callús Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). 41.7831800,1.7835900 398918 4626418 1800 08038 Callús Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43927-foto-08038-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43927-foto-08038-110-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Al Cadastre la data de construcció de l'edifici és d'inicis del segle XIX tant mateix alguns elements decoratius de la construcció actual, sobretot les decoracions dels arcs de les finestres i portes tendeixen a un estil modernista de manera que cal considerar que l'estructura actual pertany al segle la primera meitat del segle XX. Actualment és un garatge. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 187,40 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml