Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
43836 | Fons de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-historic-comarcal-de-manresa | TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit. | XII a XX | Aquest arxiu forma part de la xarxa dels Arxius Documentals de Catalunya. El seu fons és molt ampli ja que és d'abast comarcal: El seu fons es composa de: Fons de la Generalitat de Catalunya | Fons de l'Administració Local | Fons de l'Administració Reial i Senyorial | Fons Notarials | Fons Judicials | Fons registrals | Fons d'Institucions | Fons religiosos | Fons d'Associacions i Fundacions | Fons d'Empreses | Fons patrimonials | Fons personals | Col·leccions | Hemeroteca Auxiliar | Biblioteca Auxiliar. Del que cal destacar per a informació del municipi de Callús és la part de fons Notarial que consta de més de 5000 volums amb sèries de registres complertes des del segle XIII fins a l'actualitat. De tots aquests llibres, també cal fer ressaltar la documentació de la família Sallent que foren uns dels diversos senyors de Callús. | 08038-19 | Via Sant Ignasi 40. Manresa | 41.7812400,1.7838200 | 398934 | 4626203 | 08038 | Callús | Obert | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43856 | El Gual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gual | -BENET i CLARÀ, A. 'El terme antic de Manresa', a Amics de la Història i de l'arqueologia. Institut de Batxillerat Lluís Paguera. Manresa 1984. pp. 8-10. -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. Pp.49. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. Pàg.. 18. | X-XI | Zona de connexió natural de la Serra de Castelltallat i la Vall de Cardener, en el camí provinent de Santpedor cap els Manxons. Aquest punt és on les aigües del riu baixen més tranquil·les i s'obre una plana que permet que el Cardener prengui una menor profunditat i permeti un pas natural de riba a riba. | 08038-39 | pont de Sant Mateu | L'existència d'aquest Gual que permet creuar el riu Cardener, sembla ser doncs un pas natural utilitzat de ben antic, ja que Albert Benet en un article sobre el terme de Callús documenta la presència d'aquest pas però podria passar el camí ral o de la Sal, de períodes com a mínim medievals. (BENET i CLARÀ, A. 1984). Existeixen diverses hipòtesis sobre el lloc per on es creuava el camí de la sal el riu Cardener, ja que el tram que es troba el marge oest del riu està ben conservat i es conegut que discorre des d'Antius fins al lloc on hi havia els Manxons. Una primera hipòtesis fora que camí creuaria per aquest gual, una segona que ho faria més avall, en el punt on es creua amb la riera de Bellver (HOYAS, PAMIN, N. 1999.) | 41.7859500,1.7814400 | 398743 | 4626728 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El pont actual de Sant Mateu construït el 1927 està sobreposat al gual, fins que no es construí fou un pas obligat. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43857 | Cal Torrenter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrenter | -SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Cal Torrenter'. El Poble núm. 34. 2006. | XIX | Presenta la façana molt deteriorada amb el morter que es desfà i amenaça en enrunar-se | Masoveria adossada al Mas Viladelleva, Aquesta construcció presenta una alça de tres pisos amb una porta d'accés de petites dimensions i llinda de pedra. Al costat s'obre una finestra. Al pis del mig trobem dues finestres més també amb els marcs i llindes de pedra, mentre que a la part superior, s'obre una nova finestra però també destaca una balconada coronada per un arc de punt rodó. La construcció del mas és tot de pedra picada i la coberta de teula a dues vessants. Disposa d'una pati o era a l'exterior tancada per murs, on també s'hi ha construït corrals que es troben enrunats. | 08038-40 | Camí de Viladelleva, s/n. Callús | La família Cabanas d'Oristà, també propietària de les Comes de Cererols i de Viladelleva, el 1848, feu edificar aquesta masoveria adossada a migdia del mas Feliu o de Viladelleva. El primer masover que hi visqué fou Peremiquel Roca provenint de Súria, Aquesta família visqueren a la casa fins la primera meitat del segle XX quan Montserrat Peramiquel marxà de can torrenter per anar a viure a Santpedor, el 1928. Fou aleshores quan els nous masovers s'instal·laren, Jaume Pardell i la seva esposa Catalina i el 1964 en vingueren de nous fins el 1971 que quedà abandonada. | 41.8202200,1.7996800 | 400312 | 4630512 | 1848 | 08038 | Callús | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43858 | Cal Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet | XIX-XX | Masoveria de Cal Ferrer, separades pel camí cap a Viladelleva. Queda al marge oest del camí. És una petita construcció molt reformada, de planta quadrada, amb coberta de teula a dues vessants, i presenta un arrebossat modern. | 08038-41 | Camí de Viladelleva s/n. Callús | 41.8190900,1.8001600 | 400350 | 4630386 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||||||
43888 | Trobada de Viladelleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-viladelleva | XX | Actualment els actes es simplifiquen en una acte religiós. Anteriorment hi havia major activitat. | Es realitzen dos aplecs a la trobada de Viladelleva. La trobada es redueix a l'acte religiós a l'interior de l'església. Es celebra el primer cap de setmana abans de Pasqua. També es realitza una trobada durant les Festes de Tardor. | 08038-71 | Villadelleva. | Es celebra aquestes trobades per tal de commemorar que dia que els propietaris cediren l'església a l'Ajuntament. | 41.8206400,1.7995300 | 400300 | 4630559 | 08038 | Callús | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Festa popular | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43889 | Trobada a la font d'Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-a-la-font-dantius | XX | Actualment no es realitza. | Aquesta trobada es feia els dilluns de festa major. Era una trobada de caire popular devent de la font d'Antius els participants feien ballada de sardanes. Es deixa de fer a partir de la dècada dels 50. | 08038-72 | Font d'Antius | 41.8045000,1.7560800 | 396666 | 4628818 | 08038 | Callús | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Desapareguda. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||||
43890 | Sardana de Callús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-callus | http://www.caramelles.cat/ | XX | Sardana escrita per Pere Fons i musicada per Martirià Font a finals de la dècada dels 80. Aquesta sardana o caramella es canta per Pasqua durant els actes de les Caramelles de Callús. A l'arxiu de Josep Baldomà es troba la partitura original. La Polifònica de Puig Reig en va editar una versió per a coral a finals dels 90. La lletra original diu: 'Altre cop tot son camins/per la natura/ que esclata i el desig no te confins/ i en cada pit arrapat lentament/ aixeca el vol/ lentament aixeca el vol/ aixeca la llum damunt les teulades/ i de cada gol de/ aixeca el vol/ la la la la la/ de cada glop/ la la / sol en sorgeixen veus alades/ Amb més llum i ver que enlloc/ Callús per Pasqua en desperta/ i tot semblarà poc que la joia ens/ és oferta impassible al foc dels anys/ el poble sap la mirada d'un futur/ amb molts afanys/ i una forca renovada/ Resumint aquest destí/ s'ens emporta la sardana / cap al temps que s'esmunyi/ cap al món que en cara grana/ en un to més just/ que mani el ritme/ fa meravelles i ens transforma/ tot l'espai quan cantem les caramelles/ i no més un instant/ Cantem les caramelles/ pel misteri de la Festa/ els cors es van enlairant/ al compàs de la ballesta/ Qui pogués eternitzar aquest moment/ ple de la ballesta/ la vida on tot sembla mesclar/ i la terra beneïda/ on tot ens sembla mesclar'. | 08038-73 | Arxiu de Josep Baldomà. C. De Montserrat 2. Callús | El 20 de juliol de 1987 s'estrenà per primera vegada durant els actes de la Festa Major. | 41.7830500,1.7836900 | 398926 | 4626404 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas BlasiJoan Casas Blasi (ARKEÒLIK SCP) | Música i dansa. La partitura original es troba a l'arxiu privat de Josep Baldomà. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43901 | Fons de l'Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial | <p>-TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit. Pàg.. 5.</p> | XX | <p>La parròquia de Sant Sadurní de Callús va patir els afectes de la Guerra Civil (1936-39). Fou saquejada i el seu arxiu cremat als inicis de la guerra. Això fa que actualment no es conservi cap documentació posterior a la guerra amb l'accepció del llibre de baptismes que comença el 1900. La documentació conservada fa referència a baptismes, confirmacions, defuncions i casaments realitzats des de les dates esmentades.</p> | 08038-84 | Parròquia de Sant Sadurní. Carrer Puigbó. 8. Callús | 41.7831200,1.7843000 | 398977 | 4626411 | 1900 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Joan Casas Blasi | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9 /1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43902 | Fons de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal | -TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit. Pàg.. 5 | XIX-XX | Està format per pocs documents de la segona meitat del segle XIX i bàsicament documentació del segle XX. Es un arxiu principalment administratiu. La documentació conservada s'inicia el 1853 i fins a l'actualitat. La documentació que es troba organitzada a partir de 13 apartats, el primer corresponent a administració general és el que conserva la documentació més antiga, i és la que fa referència als òrgans de govern, segueixen els apartats d'hisenda (1861-2008), proveïments (1919-2008), beneficència (1944-2008), sanitat (1923-2008), urbanisme (1919-2008), seguretat pública (1939-2008), servis militars (1877-2001), població (1857-2008), eleccions (1914-2005), ensenyament (1966-2008), cultura (1932-2004), serveis agropecuaris i medi ambient (1930-2008). | 08038-85 | Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1. Callús | 41.7807500,1.7835600 | 398911 | 4626149 | 1853 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9 /1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43908 | Escut de Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-cal-ferrer | XVII-XVIII | <p>No s'ha pogut accedir a l'interior de la finca i per aquest motiu no s'ha pogut observar amb claredat el motiu heràldic de Cal Ferrer. Aquest escut es troba esculpit a la llinda de la finestra que corona la portalada principal.</p> | 08038-91 | Camí de Viladelleva s/n. Callús | <p>La casa es documentada a principis del segle XI quan es produeix una venda de la família Montcada. Posteriorment el 1033 es dona un alou amb l'església de Santa Maria de la Lleva. Durant el segle XV fou la residència dels senyors feudals de la vall. Ja a partir del segle Miquel Bayona Ferrer va vendre aquesta propietat a Jordi Planas Homs de Barcelona, qui morí el 1997, ara es propietat del seus hereus.</p> | 41.8193500,1.8005800 | 400386 | 4630414 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-17 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||||
43910 | Lletres de Callús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lletres-de-callus | XX | Conjunt de lletres dona la benvinguda al poble ja que es troba a l'entrada. Estan construïdes en fusta i recobertes per heures. Aquestes lletres són de gran dimensions ja que superen els 3 metres d'alçada. Aquest conjunt es troba separat entre si fet que permet que a una certa distància es pugui llegir el nom de CALLÚS. | 08038-93 | Plaça de l'Ajuntament de Callús. Callús | 41.7813200,1.7841800 | 398964 | 4626211 | 1998 | 08038 | Callús | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | D. Egea (Arquitecte) | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||||
43913 | Llegenda del Forat de les Ànimes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-forat-de-les-animes | XX | La llegenda és coneguda per la gent més gran del poble, tot i que a la gent més jove té constància de la seva existència no sap explicar-la. Fora bo publicar-la, si més no a la revista del poble. | La llegenda del forat de les ànimes és una rondalla popular que es transmet per tradició oral, no hi ha constància que es trobi publicada. Aquesta rondalla, segons explica Lluís Sala té dues versions. La primera diu que la gen de Vilalledelleva baixaven per la matinada a peu, si havia plogut baixava ple d'aigua i al caure feia soroll, que la gent identificava amb els sorolls de cadenes que arrossegaven les ànimes que vagaven per aquells indrets. Uns segona versió es que s'explica que els mossos de la Tosa, sovint feien juguesques, s'amagaven prop del forat tot espantant a la gent que passava per allà de tal manera que creien tot allò era obra de les ànimes. | 08038-96 | 41.7812400,1.7838200 | 398934 | 4626203 | 08038 | Callús | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||||||
43923 | Material Arqueològic del Castell de Godmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-del-castell-de-godmar | CAIXAL I MATA, Àlvar. 2004. Memòria de les excavacions arqueològiques realitzades al Castell de Godmar (Callús, Bages). Campanya de 2002. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. Inèdit | X-XVIII | A la memòria arqueològica presentada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona consta l'inventari del material arqueològic de les campanyes realitzades durant el 1998, 2000 i 2002. El material recuperat fou recollit en 18 U.E. (Unitats Estratigràfiques) concretament als estrats 1, 3, 4, 6 , 8 , 10, 11, 15, 16, 21, 34, 35, 43, 57, 65, 67, 68, 71. D'entre aquest material cal distingir la recuperació tan de material ceràmic, com metall, fauna, vidre, etc. D'entre el material ceràmic s'ha pogut identificar diversos fragments corresponents a materials constructius com per exemple teules i fragments de guix. Pel que fa als fragments de ceràmica de cocció reductora s'han recollit un total de 489 fragments corresponents a olles medievals, grans contenidors, etc. D'entre aquestes fragments n'hi ha que pertanyen a períodes estrictament medievals i d'altres a períodes més moderns. Pel que fa a la ceràmica de cocció oxidant s'han trobat 640 fragments corresponents a gerres, olles, etc, igualment d'entre aquest fragments també cal distingir els d'època medieval i moderna. La ceràmica blava consta de 126 fragments corresponents principalment a plats i escudelles. D'entre les peces s'hi troben blau de Barcelona, blava catalana i blau de València. També s'han recollit 22 fragments de ceràmica de reflex metàl·lic, 347 de ceràmica comuna vidrada tan verda, com melada i/o marró, i tan sols 2 fragments de ceràmica decorada en verd i manganès. Pel que fa al metall s'han recollit un total de 127 fragments de ferro, coure, etc. Que corresponen a claus, tisores, pinces, etc. 28 fragments de vidre i finalment 5 peces lítiques. | 08038-106 | SAM (Servei d'Atenció als Museus). C/ Pedret, 95. 17007. Girona | Entre el 1996 i 1997 l'Ajuntament de Callús sol·licità al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona un avantprojecte de conservació i rehabilitació de les restes del Castell de Godmar. Un cop redactada aquesta proposta d'actuació es va iniciar un conjunt de campanyes arqueològiques per tal de recuperar el monument. La primera fou el 1998 amb l'objectiu d'alliberar el jaciment del teixit vegetal que emmascarava els murs i el perímetre del castell. Entre de març a juny i d'octubre a desembre de 2000 es realitzà una intervenció extensió fins a esgotar el sediment arqueològic a l'interior de la torre, el maig de 2002 es realitzà l'excavació a l'entorn de migdia del castell i de l'edifici de ponent. Posteriorment durant el 2004 es realitzà un nova campanya. | 41.7812400,1.7838200 | 398934 | 4626203 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Legal | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Les peces que es detallen en la descripció són les que corresponent a la memòria arqueològica de les campanyes realitzades els anys 1998, 2000 i 2002 i que es troba dipositada a l'Arxiu de la Direcció General del Patrimoni Cultural. S'han realitzat campanyes posteriors (juny de 2004) però el material es troba encara en fase d'estudi pels autors de les intervencions. | 94 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||
43929 | Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-reverend-josep-puigbo-15 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de quatre plantes. La planta baixa s'ho troba l'accés principal a l'interior de l'habitatge i un garatge. El primer pis presenta dues obertures però un sol balcó amb la barana de forja. El tercer pis s'hi observen dues obertures més amb un balcó cada una els quals també disposen de les baranes de forja. El darrer pis és un petit àtic amb terrassa. | 08038-112 | Carrer Reverend Josep Puigbó, 15. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7834300,1.7837200 | 398929 | 4626446 | 1910 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43932 | Edifici del Carrer Jacint Verdaguer, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-jacint-verdaguer-9 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de dues plantes. Presenta una parament arrebossat i decorat imitant carreus disposats en filades regulars. A la part baixa s'hi troba l'accés principal que és una petita porta de fusta. A la seva esquerra s'obra una finestra decorada amb un marc de pedra i amb un empit també de pedra. Entre ambdues obertures, adossat a la façana, s'hi troba un petit banc format per tres lloses disposades en forma vertical a mode de peus i una llosa transversal. Al primer pis s'obre dos finestrons amb els porticons de fusta i un gran balcó amb la barana de ferro forjat. La part superior acaba decorada, formant uns petits graons. | 08038-115 | Carrer Jacint Verdaguer, 9. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7827700,1.7847200 | 399011 | 4626372 | 1930 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43933 | Edifici del Carrer Jacint Verdaguer, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-jacint-verdaguer-11 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Construcció de tres plantes. La part baixa, ha estat reformada ja que segueix un estil clarament diferenciant de la resta del parament de l'edifici, presenta aplacat de pedra. Les dues portes que s'hi troben la del garatge i de l'accés a l'interior són metàl·liques. El primer pis disposa de dues finestres, una de dimensions majors que l'altre. Els porticons són de fusta i es troben coronades per un arc de maons. Al pis superior hi ha un balcó amb barana de ferro, disposa de dues sortides amb els porticons de fusta. | 08038-116 | Carrer Jacint Verdaguer, 11. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7827300,1.7847300 | 399012 | 4626367 | 1930 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43942 | Edifici del Carrer de la Muntanya, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-la-muntanya-2 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | tot i que l'aspecte general de l'edifici es bo, cal dir que el fet que la façana principal no estigui pintada mostra un aire de deixadesa. | Edifici de tres plantes. Amb el parament arrebossat i sense pintar. La planta baixa s'hi troba una porta metàl·lica d'accés al garatge, una porta de fusta d'accés a l'interior i una petita finestra reixada. Al pis superior un balcó amb barana de ferro pel qual s'accedeix a partir de dues obertures, i finalment, al pis superior dues finestres. | 08038-125 | Carrer de la Muntanya, 2. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7837000,1.7835100 | 398912 | 4626476 | 1930 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43945 | Edifici Ctra C-1410-a, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-ctra-c-1410-a-9 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XIX | La pintura de la façana es troba en mal estat, això com les baranes dels balcons es troben força rovellades | Edifici de tres plantes. Presenta un parament arrebossat i pintat de color blanc, amb un sòcol de pedra. A la part baixa hi ha dues aportes principals de fusta. Al primer pis s'hi troba un gran balcó amb barana de forja. Al tercer pis s'obren dues finestra a banda i banda i un balcó al mig. La coberta és a doble vessant. | 08038-128 | Carrer de Cardona, 9. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7844500,1.7829200 | 398864 | 4626560 | 1883 | 08038 | Callús | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43948 | Edifici de la Ctra. C-1410-a, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-12 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XIX | Edifici de planta quadrada amb coberta de teules a doble vessant. Té una alçada de tres pisos amb la façana principal a llevant. El parament està format per blocs de pedra disposats en filades irregulars i units amb morter de calç. A la planta baixa s'hi troben quatre portals acabats amb marcs de maons i també coronats amb arcs. Els que es troben a banda i banda es tapiaren i posteriorment s'hi obriren finestres. Els dos del mig donen accés a l'interior de l'edifici. Al primer pis hi ha tres balcons amb la barana de ferro forjat. Els que es troben als laterals son de menors dimensions que el de la part central, tot i que aquest està dividint en dos per una decoració de ferro forjat en forma de fletxes disposades de manera vertical en semicercle. El tercer pis la disposició és igual. | 08038-131 | Carrer de Cardona, 12. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7837300,1.7827500 | 398849 | 4626480 | 1868 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43949 | Edifici de la Ctra. C-1410-a, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-16 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Construcció de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, la façana principal s'orienta a llevant. Té una alçada de tres pisos. A la part inferior s'hi troba la entrada principal i un local comercial. L'arrebossat actual que cobreix la façana impedeix observar els arcs que coronen aquestes obertures, tot i que s'intueixen. El pis superior hi ha un balcó dividit en dues parts, pel qual s'hi accedeix a partir de dues obertures decorades amb arcs rebaixats bastits de maons. Al pis superior hi dos balcons més. | 08038-132 | Carrer de Cardona, 16. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7836300,1.7828000 | 398853 | 4626469 | 1900 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43951 | Edifici de la Ctra. C-1410-a, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-26 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de planta rectangular i quatre pisos d'alçada. La façana principal es troba orientada a llevant. A la paret baixa s'hi troben dos locals comercials i l'entrada principal a l'interior de l'edifici. A la primera planta un balcó amb la barana de ferro forjat, i dues obertures amb marcs esgarrifats. La resta de les dues plantes segueixen el mateix patró. | 08038-134 | Carrer de Cardona, 26. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7832500,1.7828900 | 398860 | 4626427 | 1910 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43952 | Edifici de la Ctra. C-1410-a, 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-43 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de planta quadrada, amb dos pisos d'alçada i coberta a doble vessant. A la part baixa s'hi troben tres obertures amb marcs aplicats pintats de color teula i coronats amb arcs escarsers. La porta del sud es tapiada i s'hi ha obert una finestra amb els porticons de fusta pintada de colo blanc. La porta central combina els marcs de fusta amb vidres a la part central. La darrera porta és tota de fusta amb una finestra a la part superior enreixada amb ferro forjat. Al segon pis s'hi troba un gran balcó al qual s'accedeix per tres obertures emmarcades en arcs pintats de color teula. | 08038-135 | Carrer de Cardona, 43. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7831000,1.7832000 | 398885 | 4626410 | 1930 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43953 | Edifici de la Crta. C-1410-a, 49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-crta-c-1410-a-49 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XIX | Edifici de tres plantes amb coberta a doble vessant. El parament es troba arrebossat i esgrafiat imitant grans carreus de ben escariats disposats en filades regulars. A la planta baixa s'hi troben dos portes que donen accés a locals comercials. Al primer pis si troba un balcó amb la barana de forja al qual disposa de dues obertures emmarcades amb pedra i coronades per arcs escarsers. El pis superior també té un balcó igualment amb dos accessos però que no es troben acabats amb arcs sinó amb un llindar de pedra. A sobre s'hi troben dues petites obertures. | 08038-136 | Carrer de Cardona, 49. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7829200,1.7832900 | 398892 | 4626390 | 1890 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43954 | Edifici de la Ctra. 1410-a, 34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-1410-a-34 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de tres plantes. L'acabament que presenta la façana en la seva planta baixa és d'un aplacat pedra disposada a la mescla, mentre que la resta de pisos són enrajolats a junt seguit. A la planta baixa s'obren dues portes coronades amb arcs que donen accés a locals comercials. El segon i tercer pis disposen de dos balcons amb barana de ferro forjat a banda i banda de la paret mentre que la part central està ocupada per una tribuna o mirador pentagonal. Al capdamunt s'hi troba un àtic amb una terrassa i tres pinacles. | 08038-137 | Carrer de Cardona, 34. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7828500,1.7829900 | 398867 | 4626382 | 1930 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43955 | Edifici de la Ctra. C-1410-a, 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-36 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | L'arrebossat que cobreix el parament es troba malmès en alguns punts i ha perdut el color. | Edifici de planta quadrada amb coberta a doble vessant. Disposa d'una alçada de dos pisos. Degut a la col·locació d'un radiador d'aire condicionat que ha malmès l'arrebossat exterior es pot observar part del parament que és de blocs de pedra formant filades irregulars. La resta tot i que força malmès es troba arrebossat i presenta un color beige. La planta baixa s'hi troben dues obertures coronades amb arcs escarcers. La primera situada al nord té una porta de fusta i permet accedir a l'interior de l'edifici, la segona a migdia és d'un local comercial. Al pis superior s'hi troben dos balcons amb barana de ferro forjat. Just a sobre s'hi troben dues petites finestres i sota la barbacana una decoració esgrafiada de sanefa. | 08038-138 | Carrer de Cardona, 36. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7827800,1.7830600 | 398873 | 4626375 | 1900 | 08038 | Callús | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43956 | Edifici de la Ctra. C-1410-a, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-38 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de planta quadrada. Disposa de dues plantes originals i un realçat posterior. El parament és arrebossat i pintat de color blanc. A la planta baixa s'hi troben els dos accessos a l'interior, el del nord té és l'entrada al garatge mentre que la de migdia permet accedir a l'habitatge. El primer pis hi ha un gran balcó amb la barana de ferro forjat ornamentada amb sanefes en espirall al apart central i el ferro reixat a sota. Les obertures es troben emmarcades amb obra i coronades per arcs escarcers. El capcer és entre esglaonat i amb volutes. La voluta central s'hi troba esgrafiada les lletres 'S' sobre una 'A' dins d'un cercle. El ràfec és motllurat. Al cap de munt s'hi ha aixecat recentment un tercer pis. | 08038-139 | Carrer de Cardona, 38. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7827500,1.7830700 | 398874 | 4626371 | 1915 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43957 | Edifici de la Ctra. C-1410-a, 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-40 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de quatre plantes. La darrera és un realçat més modern. El parament es troba arrebossat i pintat de color girs. A la part baixa hi ha la fonda Oliva, a l'interior la decoració és d'estil noucentista, les rajoles hidràuliques com a paviment. Mobiliari antic de fusta, etc. El primer pis hi ha un gran balcó amb dues obertures amb els marcs d'obra pintats d'un colori gris més fosc. El tercer pis són dos els balcons que s'hi troben amb les corresponents finestres d'accés amb els marcs igualment d'obra. El capcer és amb voluta, finalment al cap de munt s'hi troba un quart pis afegit més recentment on s'obren dues grans finestres. | 08038-140 | Carrer de Cardona, 40. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7826600,1.7831100 | 398877 | 4626361 | 1915 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | La fonda Oliva és l'única que hi ha al poble, tot i que hi ha altres restaurants com Can Magre. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43959 | Edifici de la Ctra. C-1401-a, 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1401-a-44 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de tres plantes amb un pis aixecat més recentment a la zona del terrat. Presenta el parament arrebossat i pintat de color gris clar. A la planta baixa s'obren tres obertures acabades amb arcs, les situades a banda i banda responent a locals comercials, la central més estreta permet accedir a l'interior dels pisos. El primer pis disposa de tres balcons amb barana de ferro i amb les obertures decorades amb arcs d'obra motllurts. El pis superior també presenta tres balcons més petits igualment decorats amb marcs d'obra. La part superior s'hi troba una cornisa decorada en forma d'una onada. | 08038-142 | Carrer de Cardona, 44. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7825100,1.7831600 | 398881 | 4626345 | 1915 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43960 | Edifici de la Ctra. C-1410-a, 51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-51 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de tres plantes. Presenta el parament arrebossat i pintat de color beige. A la part baixa s'obren dues portes entre marcs d'obra pintats de color blau. Al primer pis s'hi troben dos balcons amb barana de ferro forjat i amb una obertura cada acabada en arcs i marcs d'obra. Al pis superior s'hi troba un sol balcó amb dues obertures que tenen els finestrons de fusta. Finalment sota la cornisa s'hi obren dues petites finestretes. | 08038-143 | Carrer de Cardona, 51. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7828600,1.7833100 | 398894 | 4626383 | 1910 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43961 | Edifici de la Ctra C-1410-a, 57 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-57 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de tres plantes. Presenta el parament arrebossat i pintat de color gris clar. A la planta baixa s'obren dues obertures acabades amb arcs i marcs d'obra pintats de color beige fosc. Ambdues permeten entrar un local comercial. El primer pis disposa de dos balcons amb barana de ferro i amb les obertures decorades amb marcs. El pis superior també presenta dos balcons més petits igualment decorats amb marcs d'obra. Sota la cornisa s'obren dues petites finestres rectangulars. | 08038-144 | Carrer de Cardona, 57. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7826600,1.7833700 | 398899 | 4626361 | 1900 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43962 | Edifici de la Ctra. C-1410-a, 59 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-59 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de dues plantes amb coberta de teula a doble vessant. Presenta el parament de blocs de pedra disposats en filades irregulars. A la part baixa s'obre dues portes acabades amb arcs. Al segon i darrer pis s'hi troben dos balcons amb barana de forja i amb les obertures coronades amb arcs i marcs de maons. | 08038-145 | Carrer de Cardona, 59. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7826100,1.7833900 | 398900 | 4626355 | 1900 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43963 | Resclosa del Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-cortes | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XIX | Si bé es pot observar com s'ha aplicat ciment a la part interna de la resclosa de fusta, el constant moviment de l'aigua fa que sense un tractament i manteniment adequat perilli la seva conservació | Resclosa que creua el riu Cardener d'est a oest. És construïda amb travesseres de fusta que formen una alçada de 1,5 metres aproximadament. Actualment, es pot observar l'aplicació de ciment a la part interna per tal que no es destrueixi completament. Aquesta resclosa ha perdut la seva funció original en benefici de l'actual d'obra i ciment. | 08038-146 | Polígons del Cortès. A la llera del Riu Cardener. Callús. | La resclosa forma part de la Colònia del Cortès, en el moment de la seva construcció el 1883 es va bastir també tot el necessari pel seu funcionament, la resclosa, els canals, etc. Aquesta primera resclosa de fusta possiblement encara sigui l'original. | 41.7982800,1.7674000 | 397596 | 4628114 | 1883 | 08038 | Callús | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43967 | Fons d'imatges Antoni Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-antoni-codina | XX | Fons de l'Antoni Codina, fotògraf natural de Callús que realitzà el seu treball entre la dècada dels 40 fins els 70. Aquest fons consta de més 21.800 fotografies realitzades per aquest fotògraf sobre la vida quotidiana del municipi, indrets, etc. | 08038-150 | Fundació Aplicació. Carrer Anselm Clavé, 19. Callús | Entre la dècada dels 40 fins els 70. Antoni Codina fotografià entre altres coses la vida quotidiana i els indrets de Callús. | 41.7811100,1.7829300 | 398860 | 4626189 | 08038 | Callús | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||||
43818 | Castell de Callús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-callus | <p>-BENET i CLARÀ, A. 'La repoblació del Bages a l'alta edat mitjana', Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Núm. 3. Centre d'estudis del Bages. Manresa. 1984. -BOLÒS, J. -HURTADO, V. Atles del Comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -CAIXAL, A. PANCORBO, A. 'L'excavació del castellet de Godmar' Callús, Bages. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. A Sant Cugat del Vallès. ACRAM. Barcelona 2002. -CAIXAL, A. LÒPEZ MULLOR, A. PANCORBO, A. 'Excavacions recents a castells del centre del límit meridional a la marca Hispànica'. Actes del Congrés Els Castells Medievals a la Mediterrània Nord-occidental. Museu la Gabella. Arbúcies.2004. -CAIXAL, Àlvar. 'Intervencions arqueològiques al Castell de Callús'. 1998. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local'. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'Evolució historiogràfica del Terme del Castell de Callús'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, núm. 12. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona 2001. -JUNYENT, F. MAZCUÑAN, A. 'Callús'. Catalunya Romànica. Vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. -PLADEVALL, A. CATALÀ ROCA, P. 'Castell de Callús', a 'Els Castells Catalans', Vol. V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 1976. -TORRAS, M. GALERA, A. 'Estudi Historicodocumental del Castell de Callús'. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit.</p> | IX-XI | Es troba en fase de restauració per part del Servei Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona des del 1998. | <p>El Servei Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona ha realitzat diverses intervencions arqueològiques des del 1998. Des d'aleshores s'han posat al descobert noves estructures que fins al moment no eren visibles. En el moment d'iniciar la intervenció només s'observava les restes d'una torre circular de 7m de diàmetre exterior i 4,80 de diàmetre interior. Amb una alçada conservada d'1,50m. Les intervencions realitzades permeten establir l'inici de l'activitat d'aquesta fortificació entorn als segles IX i X amb la construcció d'una torre circular i posteriorment folrada amb un segon parament. Ja al segles XII-XIII, es construí a l'oest un nova estança de planta rectangular, ja al segle XIII es construeix una nova porta principal d'accés amb la seva rampa i un marxapeu. Alhora es construí una segona estança a llevant de la torre destinada a usos domèstics. Durant la Baixa Edat Mitjana es modifica l'articulació interna del Castell. Es construeix una nova habitació destinada a cavallerissa o corral, es reforcen els elements defensius, etc. La darrera fase d'ocupació ja no està relacionada amb l'ús militar del castell, sinó que te a veure amb l'activitat agrícola que transforma el paisatge amb nombrosos murs de feixa i vinya del segle XIX.</p> | 08038-1 | Camí del Cortès o del Cementiri. | <p>La primera notícia documental que fa referència al terme de Callús, és alhora el primer document que anomena el Castell. Data del 940 i l'anomena 'de Gotmar'. Tan mateix aquest document no s'ha conservat i tan sols se'n té notícia a través d'un regest del segle XVIII que pertany a l'antic monestir de Sant Benet de Bages. (TORRAS, M. GALERA, A. 2000). No és fins el 947 que trobem el primer document sencer conservat i original que anomena el Castell. En aquesta ocasió els esposos Salomó i Goberta van vendre a Ermernric i la seva dona Preciosa una casa i un hort que tenien en aprisió al terme del Castell de Gotmar tal i com s'anomenava aleshores. No es coneixen massa dades que permetin esbrinar qui era aquest personatge que donava nom al castell però es probable que fos el primer senyor aloer del terme representat del comte al territori, ja que amb posterioritat es té constància d'un document datat del 992 pel qual el comte Borrell havia obtingut per compra un alou al terme. Curiosament els seus límits coincidien amb els del terme del castell i de la parròquia. D'aquesta manera és possible que el comprès a un hereu de Gotmar (TORRAS, M. GALERA, A. 2000). Però el topònim que fa referència a un nucli fora del mateix castell no apareix fins a partir de finals del segle X, concretament el 980, quan es cita el nom de 'Castellet' que es troba al costat del Castell de Gotmar i ja ben entrat el segle XI que es documenten els topònims que fan referència al terme de Callús amb diverses variants: Castllús, Casteluç, Catellús, etc. (TORRAS, M. GALERA, A. 2000).</p> | 41.7943300,1.7796300 | 398606 | 4627661 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43818-foto-08038-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43818-foto-08038-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43818-foto-08038-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Desconegut. Tot i que és possible que el personatge de Gotmar en fos el promotor. | 85|92 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||
43819 | Sant Sadurní de Callús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-de-callus | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -JUNYENT, J. Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vic. Núm. 237 Vic. 1945. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Església de tres naus, la nau central presenta una major alçada i amplada que les restants. El parament és de pedra formant filades irregulars. Les cantoneres presenten un acabat de maó. La façana principal disposa d'una entrada, a la qual s'accedeix a partir d'una escales. Presenta un arc de punt rodó decorat amb motllures. Al cap de munt s'obre un rosetó motllurat amb finestretes rodones de dimensions menors. La part alta es troba decorada amb arcuacions cegues a imitació de les d'estil llombard romàniques. A l'est de la façana principal s'adossa el campanar d'estructura robusta amb una finestra amb arcs trevolats o una columna central, a la nau oest s'obre una finestra idèntica. Al cap damunt del campanar la teulada és poligonal, amb un rellotge circular a sota i un finestres amb dobles amb arc rodó i columna central. A l'est del campanar s'hi troba l'edifici de la rectoria, el qual segueix el mateix estil arquitectònic i les mateixes pautes decoratives. | 08038-2 | Carrer del Reverend Josep Puigbó, 8. | El 1891 es crea la necessitat d'eixamplar l'església de Sant Sadurní degut a l'augment de la població que feia que l'antic edifici ja no pogués donar cabuda a tots els feligresos. Així ho feren saber al bisbe de Vic alguns habitants del poble, entre els quals destacaven els propietaris i fabricants tèxtils de Callús. En un primera opció, el 1903, s'optà per reformar l'antiga església romànica situada d'alt del turó, prop del Castell de Gotmar. No sense haver-hi diverses disputes sobre quin hauria de ser el lloc ideal per refer la nova parròquia, si al mateix lloc on hi havia el temple romànic o bé al raval on començava a concentrar-se la població. Però uns anys més tard es tornà a obrir el debat sobre l'església parroquial. La major part de la població es concentrava al pla, es renova la polèmica sobre si s'havia de realitzar el trasllat de l'església o no. Finalment, després d'una visita pastoral del Bisbe Dr. Muñoz el 1922 es destaca la necessitat de la nova construcció. Mossèn Puigbó rector de Callús en serà el principal impulsor i inicia les obres. La construcció del temple al pla rep algunes oposicions de propietaris i terratinents, sobretot per part de Cortès qui veia que s'allunyava l'església parroquial de la seva finca. El 29 de desembre de 1926 es col·locà la primera pedra. Tan mateix després de nombroses dificultats econòmiques i del pas de la guerra civil, el 1936 es finalitza la construcció de l'edifici actual situat al nucli urbà i lluny del Castell. Posteriorment el 1951 es reformarà de nou el campanar. | 41.7831200,1.7843000 | 398977 | 4626411 | 1936 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43819-foto-08038-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43819-foto-08038-2-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El principal promotor fou Mossèn Puigbó. El nom de l'arquitecte es desconeix. | Església Parroquial. | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||
43820 | Santa Maria de Viladelleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-viladelleva | -BARRAL I ALTENT, X. 1981. L'art pre-romànic a Catalunya segles IX-X. Edicions 62. Barcelona. PP. 281. -JUNENY, Eduard. 1983. L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. Curial P-A-M. Barcelona. PP. 204-205. -BOLÒS, J. HURTADO, V. Atles del Comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -HOYAS PAMPIN, Núria. 1999. Terme del Castell de Callús. Evolució Historicogeogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Inèdit. -F. MAZCUÑAN, A. 'Callús'. Catalunya Romànica. Vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. -PLADEVALL, Antoni. 1972. Capelles i Santuaris del Bisbat de Vic. F.D. JUNYENT, | XI | Les obres de restauració començaren el 9 d'octubre de 2005 i foren dirigides per l'arquitecte Oriol Armengou amb la intervenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | Església d'estil romànic de petites dimensions. Presenta una sola nau rectangular amb absis quadrat. L'absis situat a l'est és més baix que la nau principal i s'obre a aquesta a través d'un arc de mig punt. Al centre de la capçalera hi ha una finestra rectangular que sembla refeta actualment i una petita espitllera. La nau té coberta de volta de canó a l'interior i de teules a dues vessants a l'exterior. La porta d'accés es troba a l'oest. Presenta un arc de migpunt i és adovellada. Un petit porxo o atri s'obre al davant. El campanar també es troba situat a la façana oest. Presenta una estructura de petita torre amb aires d'espadanya. Aparell constructiu regular de carreus ben escantonats i units amb morter de calç. | 08038-3 | Camí de Viladelleva. | La primera referència documental del lloc del lloc de Viladelleva no apareix fins el 1025 en un contracte de compravenda d'unes peces de terra prop del riu Marceres. Tan mateix l'església com a tal no es mencionada fins el 1033 en una donació entre els germans Montcada. No sembla que aquesta capella tingués funcions parroquials, tot i que al seu redós es documentin algunes tombes. El bisbat de sempre l'ha considerada una església rural i no pas una sufragània. | 41.8206400,1.7995300 | 400300 | 4630559 | 1033 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43820-foto-08038-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43820-foto-08038-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43820-foto-08038-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Desconegut | Hi ha dubtes sobre si l'estil de la capella és realment romànic. La tipologia de l'absis, de forma quadrada sembla respondre més als cànons d'esglésies pre-romàniques. Es provable doncs que el seu origen sigui anterior al segle XI. També cal tenir en compte la presència de necròpolis de tradició tardoantiga o fins i tot visigoda en les zones properes. | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||
43821 | Necròpolis del Turó dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-turo-dels-moros | -CLARET, J.M. Et Alli. (1981). 'Turó dels Moros'. Butlletí del Centre Excursionista de Montserrat, núm. 6. Manresa 1981. pp.7-11. -DAURA, A.; GALOBART.J.; (1983). L'arqueologia del Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983, Vol. II (Les fonts. Quaderns de recerca i divulgació. Núm. 6. PP. 79. -DAURA, A.; GALOBART, J. (1984). 'Necròpolis del Turó dels Moros'. Dins Catalunya Romànica. Barcelona. Enciclopèdia Catalana. Vol XI. (El Bages). | VIII-XI | Necròpolis formada per unes set tombes de tipus cista. Les caixes on es dipositava l'inhumat estaven amb lloses de pedra. Les tombes es troben orientades d'est a oest. Es troba situada en un petit turó. | 08038-4 | Aquesta necròpolis fou descoberta el 1981 i excavada per membres del Centre Excursionista de Montserrat. Avui degut a les successives reforestacions i als incendis que ha sofert la zona es troba en un estat de conservació precari. | 41.8164200,1.7950400 | 399921 | 4630096 | 08038 | Callús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43821-foto-08038-4-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquesta necròpolis es troba molt a prop de la Viladelleva. En línia recta no supera els 200 metres. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||
43822 | Necròpolis de Viladelleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-viladelleva | -DAURA, A.;GALOBART, J. 'Necròpolis de Viladelleva'. Dins Catalunya Romànica. Vol XI (El Bages). Enciclopèdia Catalana. Barcelona. PP 140-141. | VIII-XI | Aquesta sembla ser una zona de pastures i de pas degut a la presència d'un camí. Fet que pot fer degradar encara més la necròpolis | Necròpolis formada per un conjunt de 4 tombes de tipus cista amb parets de llosa disposades de forma vertical i de diverses dimensions. Una d'elles sembla un enterrament infantil. Les mides de les tombés són d'1.70 aproximadament per 30 centímetres d'amplada i una fondària aproximada de 40 centímetres. Al seu redós es poden observar la presència de lloses planes fet que fa pensar que pugui tractar-se d'inhumacions encara no excavades. Tanmateix l'espessa vegetació i sotabosc fa difícil apreciar-ho. L'orientació de les estructures és d'est a oest. Cap a la part nord es pot observar la presència d'alguns murs de pedra seca que podrien formar una estructura d'habitació. Es fa difícil però precisar aquest extrem ja que es una zona amb aterrassaments i gran quantitat de murs de feixa | 08038-5 | Viladelleva | Les tombes es posaren al descobert al obrir-se el camí a l'oest del mas de Viladelleva situat al nord-est del terme. | 41.8199200,1.7983300 | 400200 | 4630480 | 08038 | Callús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43822-foto-08038-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43822-foto-08038-5-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquesta necròpolis es troba a una cota més avall que el camí que hi passa, Aquest fet i la possible presència de lloses disposades de forma plana fa pensar que no sigui un jaciment esgotat. Un exhaustiu treball podria posar al descobert noves estructures. Així com poder comprovar la presència d'una estructura d'habitació a la part nord de la necròpolis. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||
43823 | Necròpolis de Bogadella (els Fossars) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-bogadella-els-fossars | -A.A.D.D. 1984- Catalunya Romànica, Vol XI (El Bages). Barcelona. Enciclopèdia Catalana. -BUENO MORENO, Laura (2000) Necròpolis i sepultures medievals a Súria i rodalies, Treball mecanografiat pel 2on curs de Batxillerat B. Súria. -CLARET, J.M.; GUIX, I.;SANZ, J.; DAURA, A. (1981) 'Els fossars', Butlletí del Centre Excursionista de Montserrat, Núm.4, PP 6-9. Manresa. -DAURA, Antoni (1993) 'El cementiri medieval dels fossars' a Cererols, mil anys d'història (993-1993), PP. 57-61. Súria, Ajuntament de Súria i Amics i Veïns de Cereols. -DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J; (1995). L'arqueologia al Bages, Manresa. Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció 'Monografies', 15. -GALOBART, Joan (1985) 'El mon funerari medieval: la necròpolis de Els Fossars (Callús)', Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages, núm. 11. PP 110-111. -LLADÓ I RAMONET, Josep (1993) 'Súria' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) PP. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993) PP. 19-25. Súria. Ajuntament de Súria i Amics i Veïns del Cererols. -REGUANT I AGUT, Josep (1988) 'Súria, Història de les comarques de Catalunya. Bages' Volum II, PP 475-502, Manresa, Edicions Parcir. -RIU, Manel (1982). 'Alguns costums funeraris de l'Edat Mitjana a Catalunya'. Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya (Annex 1. Acta Medievalia) PP. 29-57. Barcelona. Universitat de Barcelona. -Manresa. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Callús (Bages). Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Àrea de Coneixement i Recerca. | VIII-XI | Necròpolis de caixes de lloses, fins al moment se n'han documentat un total de 8. Sembla ser que ja és coneguda des del segle XIX tot i que no és fins els anys trenta del segle XX que se'n tenen notícies més explícites. El 1981 fou estudiat pel centre excursionista del Bages. Les sepultures que s'observen es troben ja excavades. S'orienten de NO-SE. Les seves dimensions són d'uns 40 cm. d'amplada per una llargada d'entre 1,90 i 2,00 metres. Són lloses tipus cista amb lloses de pedra lateral. En la majoria els manca la coberta però es poden observar fragments de lloses al seu redós que podrien correspondre a la tapadora. Es tenen notícies de la troballa de fragments de Tègula reaprofitades en algunes tombes (DAURA; GALOBART; PIÑERO, 1995). També sembla que s'han localitzat alguns fragments de ceràmica grisa medieval, en concret d'una olla (RIU,1982; DAURA; 1993). | 08038-6 | Bogadella | El 1031 trobem documentat per primera vegada el lloc quan Guillem i Ramon de Montcada donen uns alous que es troben prop de Bodadella. Posteriorment ja no és fins els anys 30 del segle XX quan Josep Lladó pública un article on fa esment de la presència d'uns esquelets en un turó prop de Bogadella. Però no serà fins els 1981 quan el centre excursionista del Bages en fa un estudi en cartografia i documenta les tombes. També en aquest moment s'envien restes òssies al Museu de Manresa. | 41.8072000,1.7724400 | 398029 | 4629098 | 08038 | Callús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43823-foto-08038-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43823-foto-08038-6-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Es troba en un terreny erm. En una elevació de terreny envoltada de camps de conreu i zona de bosc. Prop de Bogadella. Es troba al límit amb el terme de Súria, fins fa poc es considerava dins de Callús, actualment es considera de Súria. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43824 | Cal Ferrer o Mas Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-o-mas-ferrer | XVII | L'estructura principal es troba ben conservada, però alguns dels coberts que hi ha al voltant presenten el sostre caigut | Presenta diverses fases constructives. A la façana es pot observar la juntura de dues edificacions. A migjorn s'hi troba el portal amb reixa de ferro que dona al pati o era de la masia. Construïda amb pedra amb filades irregulars i unides amb morter de calç. Coberta de teula. Presenta embigats de fusta i peces de ceràmica. Envoltada per un recinte de muralles. A la part central, a la llinda de la finestra es pot observar, esculpit, un escut d'armes de la família. | 08038-7 | Camí de Viladelleva s/n. Callús | La casa es documentada al segle XI quan es produeix una venda de la família Montcada. Posteriorment el 1033 es dona un alou amb l'església de Santa Maria de la Lleva. Durant el segle XV fou la residència dels senyors feudals de la vall. Ja a partir del segle Miquel Bayona Ferrer va vendre's aquesta propietat a Jordi Planas Homs de Barcelona, qui morí el 1997, ara és propietat del seus hereus. | 41.8193500,1.8005800 | 400386 | 4630414 | 1604 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43824-foto-08038-7-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Desconegut | A la llinda hi ha inscrita la data 1604 però segurament és anterior. I també es documenta un forn a una 15 metres de la casa. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||
43825 | Viladelleva o Can Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladelleva-o-can-feliu | -SALA, LL. 'Masies Callussenques. Mas Viladelleva.' El Mirador Cultural. Callús. | XVII | Construcció que presenta diversos cossos adossats que li han configurat l'aspecte actual. La façana principal presenta un portal adovellat amb arc de punt rodó. S'obren un conjunt de tres finestres de pedra picada. Al cos que se li adossa pel sud també s'obren dues finestres i una porta d'estil clàssic. Pel nord un nou cos adossat sobresurt de la línia de façana original. S'hi accedeix per una porta adovellada clàssica. A l'interior hi ha un pou o bé una tina. El seu estat de destrucció no permet veure-ho amb claredat. Les parets són fetes de pedra i semiarrebosdes. La teulada, de teules és a dues vessants. Al seu voltant es poden observar diverses construccions més modernes utilitzades de corral i un graner o paller mig enrunat. Al nord, i quasi adossada a l'estructura s'hi troba l'ermita de Santa Maria de Viladelleva i al nord-oest un conjunt de tines. | 08038-8 | Camí de Viladelleva s/n. Callús | El topònim de Viladelleva es troba documentat ja des del 1025 en una venda d'una peça de terra entre els germans de la família Montcada. Ja el 1033 es documenta la presència de l'església consagrada a Santa Maria tot i que és molt probable l'existència d'una capella anterior. De totes maneres, la presència del mas no es documenta fins que a finals del segle XIV s'uní en un gran alou amb la pietat de les Comes de Cererols. El nom de Can Feliu el prengué a partir del final del segle XIX quan el matrimoni format per Miquel Feliu i Caterina Riu es fan masovers de la casa. El darrer Masover fou Isidre Feliu. | 41.8204600,1.7996000 | 400306 | 4630539 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43825-foto-08038-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43825-foto-08038-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||
43826 | La Tosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tosa | <p>-HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. -TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit.</p> | XVII-XVIII | Mas que ha sofert una forta restauració. | <p>Es troba situat al cap de munt d'un petit turó en el camí cap a Viladelleva. Es tracta actualment d'una gran finca tancada. Aquest mas és de planta quadrada. Es tracta d'un mas de grans dimensions, l'estructura inicial de la qual devia ser de tres cossos i tres pisos, amb posterioritat, tot i que no sabem quan s'ampliarien les ales est i oest. A la façana principal es pot observar un conjunt de 4 grans finestres amb pedra picada i dos petites finestres als extrems est i oest. Al segon pis el conjunt total és de 5 balcons i dues petits finestres a banda i banda i un gran finestral a l'extrem est. L'entrada principal està formada per un portal adovellat amb arc rodó. La finca compta amb diversos coberts i dependències annexes també molt restaurades, antigament segurament utilitzades com a corrals, coberts i/o pallers o graners i actualment amb usos domèstics. La teulada a dues vessants presenta un conjunt de 5 xemeneies còniques de pedra.</p> | 08038-9 | Camí de Viladelleva s/n. Callús | <p>La data més antiga en que apareix citat data del 1211 quan el seu propietari era Bernat de Tosa, mes tard també es troba documentat ja el 1320 quan Balaguer de Corts confessa a Ramon Eimeric que ha pagat els diners que devia per la compra del mas de la Tosa en el terme de Callús, cinc anys més tard en un document apareixent citats diferents propietaris dels masos del terme entre els quals hi ha Elisenda ça Tosa, esposa del difunt Berenguer ça Tosa. La família Tosa tingué en propietat la finca fins el 1820 quan ho comprà Joan Aloy de Sant Mateu de Bages. El 1924 passa a mans de Mercè Puigcerrat fins que els seus descendents la vengueren a Cristóbal González propietari actual.</p> | 41.7909800,1.7903300 | 399490 | 4627277 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43826-foto-08038-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-15 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43827 | Riera (Cal Cavaller) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-cal-cavaller | S.XV | Antiga masia molt transformada ja que s'hi construí al segle XIX la fabrica de filaments. El cos principal presenta una estructura quadrada de tres cossos i tres pisos. Amb tres petites finestres a la part superior, un conjunt de tres balcons alternant-se amb tres finestres al pis central i una portada adovellada i arc de mi punt com a accés principal, actualment tancat. A ponent s'hi troba un segon edifici corresponent a la capella de l'Àngel Quostodi, lleugerament més alt i d'estructura quadrada amb una porta amb llinda i marcs de pedra sorrenca. Disposa de grans obertures a la part alta tapiades per finestrals moderns però mal conservats. La coberta de teula és a dues vessants. A la part superior de la llinda de la porta hi ha part del parament trencat ja que l'escut de la família dels Descatllar que era allí ha estat extret pel mateix propietari de la finca. A sobre hi ha un petit ull de bou circular. | 08038-10 | Carretera C1410-a. s/n. Callús | 41.7899200,1.7789700 | 398544 | 4627172 | 08038 | Callús | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43827-foto-08038-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43827-foto-08038-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | L'escut dels Descatllar que es trobava en una dels portes d'entrada fou extret pel seu propietari que el té al seu domicili privat. Està abandonada encara que algunes dependències són utilitzades per la fàbrica tèxtil. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43828 | Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antius | -BOLÒS, J. HURTADO, V. Atles del Comptat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. Inèdit. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'Evolució historiogràfica del Terme del Castell de Callús'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, núm. 12. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona 200. -SALA, Lluís. 'El mas d'Antius'. El Poble núm. 40. Callús. 2002. | S.XVIII | Aquest mas es troba situat sota l'Obaga d'Antius, a la vessant nord-oest en un punt lleugerament elevat. Presenta una estructura clàssica de mas català. És de grans dimensions i d'un aspecte clarament senyorial. Té la planta quadrada de tres cossos i tres pisos, teulada a dues vessants. La façana principal, orientada cap al sud, disposa de galeries obertes a l'exterior a partir de 6 arcs a la plata superior, 4 a la del mig i 2 a la part baixa per on s'accedeix a l'interior de la casa des de l'entrada principal. Presenta una coberta de dues vessants. A la façana occidental s'hi troba una portella amb llinda de pedra on hi ha inscrita la data de 1737. Annex a l'edifici principal s'hi troben diverses coberts o corrals abandonats i en estat de constant degradació. Actualment l'era del mas que es troba tancada és utilitzada pel corral d'aviram. | 08038-11 | Camí de la Sal s/n. | El topònim d'Antius ja és documentat del segle X quan en diversos documents s'anomenava la 'Serra d'Antisses' (BOLÒS, J. HURTADO, V, 2000). Més tard, en el testament de Ramon D'Òdona, el 1116 es documenta la 'dominicatura d'Antidz' corresponent a un hospital de monjos situat al camí de la Sal (HOYAS, N. 1999). A partir d'aquí es fa difícil resseguir les vicissituds que afecten al mas, i ja no es fins a la segona meitat del segle XVII que es torna a documentar el mas quan pertanyia a la companyia de jesuïtes i era un dels mas més pròspers ja que l'abundància de l'aigua de la font assegurava sempre la collita. Ja al segle XVIII i primera meitat del XIX el propietari fou un industrial de Manresa. El 1875 la propietat d'Antius passa a Joaquim Torrents i Fuster qui farà construir la colònia i la fàbrica tèxtil. Els descendents de la família encara en són els amos. | 41.8051000,1.7559700 | 396658 | 4628885 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43828-foto-08038-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43828-foto-08038-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Corral per aviram. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43829 | Font del Pistó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pisto | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 | S.XIX | Es troba en mal estat de conservació degut a l'espessa vegetació, tan mateix una desbrossada permetria recuperar-la fàcilment. | Font avui de difícil accés. Es troba a l'est del camí que porta a la Colònia d'Antius des de l'Hostal Nou, s'hi accedeix a partir d'un petit corredor avui pràcticament desaparegut per la vegetació. La font és de difícil localització ja que hi ha crescut esbarzers que impedeixen el pas. Les restes conservades responen a una placa de ceràmica dedicada a Sant Antoni de Pàdua dipositada sobre un fons de còdols que marquen una arc de punt rodó als peus del qual hi ha el brollador de la font. Actualment no raja en aquest punt, sinó uns metres més al nord. | 08038-12 | Camí Ral. Callús | No tenim constància del moment exacte de la construcció de la font, tan mateix sabem que el 1943 era un punt de trobada o de visita per la gent del poble (SALA, Ll. et alli, 1996). | 41.8034000,1.7620300 | 397158 | 4628689 | 08038 | Callús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43829-foto-08038-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43829-foto-08038-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És una zona de bosc. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||
43830 | El Cortés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cortes | -SALA, Lluís. 'Masies callussenques: El Cortès'. El poble, núm.26. 1997 | XVI | Edifici senyorial construït amb pedra i amb teulada a doble vessant. Presenta una gran era amb un conjunt de finestrals en arcs a la façana principal i terrassa o balconada a la part superior. Al cos principal s'hi poden observar afegits posteriors. Malgrat existeix documentació més antiga a la llinda de la porta principal del mas es pot llegir la data de 1774. | 08038-13 | Camí del Cortès. | La data més antiga de la qual tenim referència de la masia data del 1528, quan Joan Codinalogna i familiars venen a Guillem Cortès el mas. Des de llavors sabem per la documentació que ha estat constantment ocupada, el 1553 per exemple el propietari del mas era Pere Cortès. Posteriorment ja arribem al 1771 quan l'amo era Sadurní Cortès. Finalment no és fins el 1984 que els darrers masovers ocuparen la casa. El darrer fou Valentí Rovira Casas. | 41.7968400,1.7816500 | 398778 | 4627937 | 1528 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43830-foto-08038-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43830-foto-08038-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Masia habitada amb explotació de vinyes | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||
43831 | Cal Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garriga-0 | SALA, Lluís. 'Masies callussenques: Cal Garriga'. El Poble núm. 28. Callús. 1997. | XVII-XVIII | Actualment està en període de restauració. | Construcció de pedra amb teulada a dues vessants, presenta diverses construccions afegides a l'original. Algunes d'aquests corts afegides han perdut la teulada. L'acabat de la façana és amb un arrebossat pintat de color blanc, en mal estat també de conservació. | 08038-14 | Camí de Viladelleva. s/n. Callús | Les primeres referències documentals que citen Cal Garriga daten de la primera meitat del segle XIV, en un conjunt de documents que s'han conservat en la propietat. De totes maneres la major de referències són ja del ben entrat el segle XVII quan Antoni Guardia n'era el propietari. La casa pren el nom actual quan la neta d'Antoni Guàrdia es casà amb Antoni Garriga de Montamargó. A inicis del segle XX la propietat de Cal Garriga arribava a 17 hectàrees de terra plantada de ceps, cereals i oliveres, aquesta gran propietat feu que gran part de les cases construïdes al poble fins el 1900 ho fessin en terrenys de Cal Garriga. El 1988 s'abandonà la casa quan Josep Giral fill dels darrers masovers (Joaquim Giral i Maria Tort), abandonés la casa. | 41.7868600,1.7934500 | 399743 | 4626815 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43831-foto-08038-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43831-foto-08038-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Disposa d'un fons documental de la família Sanmartí. Els documentes més antics daten del segle XIV. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||
43832 | Can Muixí. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-muixi | -SALA, Lluís. 'El mirador Cultural. Masies Callussenques: Cal Muixí'. El Poble núm. 29. Callús. 1998 | XVII | Edifici de planta quadrada, construït amb pedra disposada de forma irregular i amb teulada a doble vessant. Presenta una entrada amb un arc rodó adovellat on hi ha una de les dovelles amb la inscripció '1667'. Mostra diverses finestres i obertures amb l'ampit de pedra. Aquest edifici s'adossa al Mas Garriga per la part del darrera. Al seu voltant es s'hi troben corrals posteriors a la construcció originaria. | 08038-15 | Camí de Viladelleva s/n. Callús | Aquest mas es coneix amb aquest nom des de finals del segle XIX, desconeixem com s'havia anomenat anteriorment. Quan el 1985 Jaume Carner amb la seva muller deixen la casa, el nou masover fou Antoni Muixí, i d'aquí prengué el nom la casa. La masia estarà ocupada fins el 1968 quan s'abandona i es tanca. | 41.7866300,1.7941100 | 399797 | 4626789 | 1662 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43832-foto-08038-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43832-foto-08038-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Corral per aviram | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||
43833 | Can Filosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-filosa | -SALA Lluís. 'El mirador Cultural. Masies callussenques Can Filosa'. El poble. 1998 | S.XVIII. | Masia que es troba al cap de munt d'un espadat que forma el Torrent de Viladelleva o Covat. L'edifici originari és de planta quadrada amb teulada a doble vessant. Es tracta d'un edifici simple construït de pedra tot i que presenta afegits i reparacions en obra i la paret de la cara nord està feta de tàpia. A l'estructura principal es poden observar diverses reparacions i cossos afegits a posteriori que són utilitzats per les activitats agrícoles que desenvolupa el mas. També es pot observar que algunes de les finestres més antigues han estat tapiades per obrir-ne de noves. S'han afegit alguns corrals en mal estat de conservació. | 08038-16 | Cami de Viladelleva s/n. Callús | Les primeres referències documentals que tenim de la casa daten de mitjans del segle XVIII quan Josep Alsina era l'amo. Posteriorment, cap el 1787, el seu fill es va vendre la casa junta amb dues quarteres de terra i un hort a Ramon Sala que era propietari de Vallbona. El 1805 Valentí Sala fill de Ramon contrau matrimoni i s'instal·la a la casa. Aquesta família residirà a la casa fins finals del segle XX. | 41.7921900,1.7993700 | 400243 | 4627400 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43833-foto-08038-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43833-foto-08038-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Habitatge i activat agrària i ramadera | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43834 | Cal Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magre-0 | SALA, Lluís. 'El mirador Cultural. Masies Callussenques: Cal Magre'. El poble, núm. 31. Callús. 1998 | XVIII | Ha estat completament restaurada per convertir-se en restaurant | Construcció de pedra, de planta quadrada i teulada a doble vessant. La part superior de les façanes presenta un repujat més modern sobre el qual es recolza la coberta. La façana principal disposa de dues portes i un porxo. El mas és de 3 pisos. En el tercer pis s'obre una finestra de grans dimensions decorada amb maons i amb acabada amb arc. Al segon pis, damunt del porxo s'obren un conjunt de quatre balcons i a la part superior un gran finestral acabat amb arc. Hi ha diverses construccions que antigament foren corrals ben conservats i també fets de pedra afegits al cos principal així com una gran era. Tot l'espai exterior de la masia es troba molt ben cuidat degut a l'activitat de restauració que s'hi desenvolupa. Es pot observar com elements decoratius recolzats a les parets de la casa com per exemple una premsa d'oli, algun barril de fusta convertit en test, etc. | 08038-17 | Camí de Viladelleva s/n. Callús | L'antic nom de Cal Magre és desconegut fins que el 1860 Josep Arderiu i Garriga es ven la casa al matrimoni format per Joan Planas i Caterina Colldeforn. Aquest matrimoni vivien als Manxons i eren coneguts popularment com els de Cal Magre. En comprar la casa aquesta serà coneguda així. | 41.7851200,1.7912900 | 399561 | 4626625 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43834-foto-08038-17-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Desconegut | És un restaurant | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 187,40 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.