Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
43820 | Santa Maria de Viladelleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-viladelleva | -BARRAL I ALTENT, X. 1981. L'art pre-romànic a Catalunya segles IX-X. Edicions 62. Barcelona. PP. 281. -JUNENY, Eduard. 1983. L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. Curial P-A-M. Barcelona. PP. 204-205. -BOLÒS, J. HURTADO, V. Atles del Comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -HOYAS PAMPIN, Núria. 1999. Terme del Castell de Callús. Evolució Historicogeogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Inèdit. -F. MAZCUÑAN, A. 'Callús'. Catalunya Romànica. Vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. -PLADEVALL, Antoni. 1972. Capelles i Santuaris del Bisbat de Vic. F.D. JUNYENT, | XI | Les obres de restauració començaren el 9 d'octubre de 2005 i foren dirigides per l'arquitecte Oriol Armengou amb la intervenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | Església d'estil romànic de petites dimensions. Presenta una sola nau rectangular amb absis quadrat. L'absis situat a l'est és més baix que la nau principal i s'obre a aquesta a través d'un arc de mig punt. Al centre de la capçalera hi ha una finestra rectangular que sembla refeta actualment i una petita espitllera. La nau té coberta de volta de canó a l'interior i de teules a dues vessants a l'exterior. La porta d'accés es troba a l'oest. Presenta un arc de migpunt i és adovellada. Un petit porxo o atri s'obre al davant. El campanar també es troba situat a la façana oest. Presenta una estructura de petita torre amb aires d'espadanya. Aparell constructiu regular de carreus ben escantonats i units amb morter de calç. | 08038-3 | Camí de Viladelleva. | La primera referència documental del lloc del lloc de Viladelleva no apareix fins el 1025 en un contracte de compravenda d'unes peces de terra prop del riu Marceres. Tan mateix l'església com a tal no es mencionada fins el 1033 en una donació entre els germans Montcada. No sembla que aquesta capella tingués funcions parroquials, tot i que al seu redós es documentin algunes tombes. El bisbat de sempre l'ha considerada una església rural i no pas una sufragània. | 41.8206400,1.7995300 | 400300 | 4630559 | 1033 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43820-foto-08038-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43820-foto-08038-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43820-foto-08038-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Desconegut | Hi ha dubtes sobre si l'estil de la capella és realment romànic. La tipologia de l'absis, de forma quadrada sembla respondre més als cànons d'esglésies pre-romàniques. Es provable doncs que el seu origen sigui anterior al segle XI. També cal tenir en compte la presència de necròpolis de tradició tardoantiga o fins i tot visigoda en les zones properes. | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||
43821 | Necròpolis del Turó dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-turo-dels-moros | -CLARET, J.M. Et Alli. (1981). 'Turó dels Moros'. Butlletí del Centre Excursionista de Montserrat, núm. 6. Manresa 1981. pp.7-11. -DAURA, A.; GALOBART.J.; (1983). L'arqueologia del Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983, Vol. II (Les fonts. Quaderns de recerca i divulgació. Núm. 6. PP. 79. -DAURA, A.; GALOBART, J. (1984). 'Necròpolis del Turó dels Moros'. Dins Catalunya Romànica. Barcelona. Enciclopèdia Catalana. Vol XI. (El Bages). | VIII-XI | Necròpolis formada per unes set tombes de tipus cista. Les caixes on es dipositava l'inhumat estaven amb lloses de pedra. Les tombes es troben orientades d'est a oest. Es troba situada en un petit turó. | 08038-4 | Aquesta necròpolis fou descoberta el 1981 i excavada per membres del Centre Excursionista de Montserrat. Avui degut a les successives reforestacions i als incendis que ha sofert la zona es troba en un estat de conservació precari. | 41.8164200,1.7950400 | 399921 | 4630096 | 08038 | Callús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43821-foto-08038-4-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquesta necròpolis es troba molt a prop de la Viladelleva. En línia recta no supera els 200 metres. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||
43823 | Necròpolis de Bogadella (els Fossars) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-bogadella-els-fossars | -A.A.D.D. 1984- Catalunya Romànica, Vol XI (El Bages). Barcelona. Enciclopèdia Catalana. -BUENO MORENO, Laura (2000) Necròpolis i sepultures medievals a Súria i rodalies, Treball mecanografiat pel 2on curs de Batxillerat B. Súria. -CLARET, J.M.; GUIX, I.;SANZ, J.; DAURA, A. (1981) 'Els fossars', Butlletí del Centre Excursionista de Montserrat, Núm.4, PP 6-9. Manresa. -DAURA, Antoni (1993) 'El cementiri medieval dels fossars' a Cererols, mil anys d'història (993-1993), PP. 57-61. Súria, Ajuntament de Súria i Amics i Veïns de Cereols. -DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J; (1995). L'arqueologia al Bages, Manresa. Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció 'Monografies', 15. -GALOBART, Joan (1985) 'El mon funerari medieval: la necròpolis de Els Fossars (Callús)', Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages, núm. 11. PP 110-111. -LLADÓ I RAMONET, Josep (1993) 'Súria' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) PP. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993) PP. 19-25. Súria. Ajuntament de Súria i Amics i Veïns del Cererols. -REGUANT I AGUT, Josep (1988) 'Súria, Història de les comarques de Catalunya. Bages' Volum II, PP 475-502, Manresa, Edicions Parcir. -RIU, Manel (1982). 'Alguns costums funeraris de l'Edat Mitjana a Catalunya'. Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya (Annex 1. Acta Medievalia) PP. 29-57. Barcelona. Universitat de Barcelona. -Manresa. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Callús (Bages). Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Àrea de Coneixement i Recerca. | VIII-XI | Necròpolis de caixes de lloses, fins al moment se n'han documentat un total de 8. Sembla ser que ja és coneguda des del segle XIX tot i que no és fins els anys trenta del segle XX que se'n tenen notícies més explícites. El 1981 fou estudiat pel centre excursionista del Bages. Les sepultures que s'observen es troben ja excavades. S'orienten de NO-SE. Les seves dimensions són d'uns 40 cm. d'amplada per una llargada d'entre 1,90 i 2,00 metres. Són lloses tipus cista amb lloses de pedra lateral. En la majoria els manca la coberta però es poden observar fragments de lloses al seu redós que podrien correspondre a la tapadora. Es tenen notícies de la troballa de fragments de Tègula reaprofitades en algunes tombes (DAURA; GALOBART; PIÑERO, 1995). També sembla que s'han localitzat alguns fragments de ceràmica grisa medieval, en concret d'una olla (RIU,1982; DAURA; 1993). | 08038-6 | Bogadella | El 1031 trobem documentat per primera vegada el lloc quan Guillem i Ramon de Montcada donen uns alous que es troben prop de Bodadella. Posteriorment ja no és fins els anys 30 del segle XX quan Josep Lladó pública un article on fa esment de la presència d'uns esquelets en un turó prop de Bogadella. Però no serà fins els 1981 quan el centre excursionista del Bages en fa un estudi en cartografia i documenta les tombes. També en aquest moment s'envien restes òssies al Museu de Manresa. | 41.8072000,1.7724400 | 398029 | 4629098 | 08038 | Callús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43823-foto-08038-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43823-foto-08038-6-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Es troba en un terreny erm. En una elevació de terreny envoltada de camps de conreu i zona de bosc. Prop de Bogadella. Es troba al límit amb el terme de Súria, fins fa poc es considerava dins de Callús, actualment es considera de Súria. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43829 | Font del Pistó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pisto | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 | S.XIX | Es troba en mal estat de conservació degut a l'espessa vegetació, tan mateix una desbrossada permetria recuperar-la fàcilment. | Font avui de difícil accés. Es troba a l'est del camí que porta a la Colònia d'Antius des de l'Hostal Nou, s'hi accedeix a partir d'un petit corredor avui pràcticament desaparegut per la vegetació. La font és de difícil localització ja que hi ha crescut esbarzers que impedeixen el pas. Les restes conservades responen a una placa de ceràmica dedicada a Sant Antoni de Pàdua dipositada sobre un fons de còdols que marquen una arc de punt rodó als peus del qual hi ha el brollador de la font. Actualment no raja en aquest punt, sinó uns metres més al nord. | 08038-12 | Camí Ral. Callús | No tenim constància del moment exacte de la construcció de la font, tan mateix sabem que el 1943 era un punt de trobada o de visita per la gent del poble (SALA, Ll. et alli, 1996). | 41.8034000,1.7620300 | 397158 | 4628689 | 08038 | Callús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43829-foto-08038-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43829-foto-08038-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És una zona de bosc. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||
43839 | Font de Cal Filosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-filosa | Brollador situat sota un rocal dins de la riera de Bellver, no hi ha cap construcció que marqui la presència de la font. Es tracta d'un sortidor natural gairebé dins la mateixa riera. L'alta salinitat de les aigües no la fan apte pel consum | 08038-22 | riera de Bellver | Es tracta d'una de les fonts més antigues conegudes del municipi i relacionada amb el mas de Cal Filosa. No fa massa que es detectà l'alta presència de sals a l'aigua fet que no la fa apte pel consum. Des d'aleshores ha deixat d'utilitzar-se i s'ha anat degradant. | 41.7914500,1.8003300 | 400322 | 4627317 | 08038 | Callús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43839-foto-08038-22-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | L'aigua que brolla d'aquesta font no és apte pel consum humà degut a la seva alta salinitat | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43840 | Saltant de Cogoma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saltant-de-cogoma | -Mapa Cartogràfic de Callús. Full 140/54. Esc. 1:10000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Barcelona. 1996-2004. -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981 | Es tracta d'un saltant d'aigua situat al sud-est de Cogoma, dins la riera de Bellver, just abans del Saltant de les Valls. El gorg que es forma és d'uns 14 metres d'ampla per uns 16 de llarg. La sequera fa el torrent no disposi de massa aigua. | 08038-23 | riera de Bellver | 41.8050300,1.8044800 | 400687 | 4628820 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43840-foto-08038-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43840-foto-08038-23-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És una riera que passa pel límit de terme. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||||
43841 | Saltant de les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saltant-de-les-valls | -Mapa Cartogràfic de Callús. Full 140/54. Esc. 1:10000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Barcelona. 1996-2004. -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981 | Situat a la riera de Bellver, on es troba amb el torrent de Vilatorrada. Té una alçada d'uns 8 metres aproximadament i als peus s'hi forma un gran gorg d'uns 38 metres de llarg aproximadament. Tan mateix la sequera fa que pràcticament no baixi aigua. | 08038-24 | riera de Bellver | 41.8012400,1.8040000 | 400642 | 4628400 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43841-foto-08038-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43841-foto-08038-24-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Marca el límit del terme. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||||
43848 | Barraca a la carretera de Sant Mateu (I) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-la-carretera-de-sant-mateu-i | -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. | XIX-XX | Barraca de planta quadrada. Orientada a l'est. La paret oest aprofita el mateix marge de la vessant del turó- Presenta la coberta és cònica. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,50 metres d'alçada i 2 metres d'amplada aproximadament . L'aparell és irregular amb carreuons de pedra de dimensions diverses. Hi ha molta vegetació al seu voltant que pot degradar-la | 08038-31 | Carretera BV 3003.km1. | 41.7901200,1.7746300 | 398184 | 4627200 | 08038 | Callús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43848-foto-08038-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43848-foto-08038-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43848-foto-08038-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43859 | Puig de Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-roma | És el segon cim més alt del terme de Callús amb 514 m. Es troba al nord-oest del municipi al carena del Vador. La vegetació existent és força jove degut als incendis del 1994. | 08038-42 | vall de Viladelleva | 41.8125100,1.7937100 | 399804 | 4629663 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43859-foto-08038-42-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Zona de bosc. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||||
43860 | Puig Alter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-alter | -BOLÒS, J. HURTADO, V. Atles del Comptat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. | Cim més alt del terme de Callús amb 523 m. Des del qual es poden veure grans vistes del terme de Callús. Es troba en una serralada afectada pels incendis del 1994, la vegetació que s'hi troba és arbust i pinassa. | 08038-43 | serra de Puig-Alter | El topònim de Puig Alter ja es troba documentat en època medieval. Al segle X ja es cita el topònim de 'Puig Otario', que probablement servia ja per delimitar termes i les propietats. | 41.8139300,1.7855300 | 399127 | 4629830 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43860-foto-08038-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43860-foto-08038-43-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Zona de Bosc. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43865 | Gorg de la Por | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-por | És un gorg de petites dimensions que no supera els 4 o 5 metres de llarg. És a la riera de Bellver, entre el gorg de Cogoma i el de les Valls. S'hi pot arribar a partir d'un petit sender que surt des del mateix gorg de les Valls. Es troba en una zona boscosa d'alzinars i pins. Hi ha un petit saltant d'aigua que cau des d'un conjunt de roques. Actualment hi baixa poca aigua degut al període de sequera. | 08038-48 | riera de Bellver | 41.8033700,1.8038100 | 400629 | 4628636 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43865-foto-08038-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43865-foto-08038-48-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Riera també coneguda pel nom dels Monjos que és un altre nom que es dóna a Cogoma. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||||
43904 | Comes de Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comes-de-vall | XIII-XIV | Es troba completament enrunat i envoltada de vegetació. Caldria actuar-hi per recuperarla | Edificació enrunada formada per un conjunt de diverses parets construïdes en carreus de petites dimensions i disposats en filades regulars, units amb morter de calç. Algunes parets conserven una alçada superior a 1,20 m. Es troba en una zona boscosa amb abundant vegetació que degrada les diverses estructures i impedeix una visió de conjunt. Es poden observar gran quantitat de carreus acumulats en diversos punts fruit del procés d'enderroc i destrucció de l'edifici. | 08038-87 | Camí de Bogadella. | La primera referència documental data del 1282, quan Cardonet Ermengol redimeix a Elisenda filla de Francesc Comés seu homenatge. El 1292 es torna a documentar el mas Comes i a partir d'aquí es succeeixen les referències documentals. | 41.8061500,1.7733500 | 398103 | 4628981 | 08038 | Callús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43904-foto-08038-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43904-foto-08038-87-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Molts dels masos que es troben en l'actualitat en el terme de Callús es troben documentats en un moment històric similar, a l'inici de la Baixa Edat Mitjana. Tan mateix aquest desaparèixer ja antigament ha conservat millor part de les estructures d'aquest primer moment d'ocupació, mentre que d'altres han sofert nombroses modificacions i reparacions fins a transformar completament l'estructura originaria. Per aquest motiu és un punt interessant a nivell arqueològic. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43920 | El bullidor d'Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bullidor-dantius | Es una zona que es troba a ponent de la resclosa del Cortès. En aquest punt el riu s'estreny com a conseqüència d'una petita illa i la presència de la resclosa, l'aigua discorre a major velocitat. És una part del riu on sobresurten un conjunt de roques que tenen un aspecte curiós degut a l'erosió soferta pel pas de l'aigua. | 08038-103 | riu Cardener | 41.7980100,1.7678500 | 397633 | 4628084 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43920-foto-08038-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43920-foto-08038-103-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Actualment accedir a aquest indret és força complicat ja que tot i que hi ha unes escales de fusta que arriben fins els canals del Cortès, han estat completament descuidades i la vegetació i arbust han crescut tan que fan difícil arribar-hi. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||||
43963 | Resclosa del Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-cortes | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XIX | Si bé es pot observar com s'ha aplicat ciment a la part interna de la resclosa de fusta, el constant moviment de l'aigua fa que sense un tractament i manteniment adequat perilli la seva conservació | Resclosa que creua el riu Cardener d'est a oest. És construïda amb travesseres de fusta que formen una alçada de 1,5 metres aproximadament. Actualment, es pot observar l'aplicació de ciment a la part interna per tal que no es destrueixi completament. Aquesta resclosa ha perdut la seva funció original en benefici de l'actual d'obra i ciment. | 08038-146 | Polígons del Cortès. A la llera del Riu Cardener. Callús. | La resclosa forma part de la Colònia del Cortès, en el moment de la seva construcció el 1883 es va bastir també tot el necessari pel seu funcionament, la resclosa, els canals, etc. Aquesta primera resclosa de fusta possiblement encara sigui l'original. | 41.7982800,1.7674000 | 397596 | 4628114 | 1883 | 08038 | Callús | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43818 | Castell de Callús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-callus | <p>-BENET i CLARÀ, A. 'La repoblació del Bages a l'alta edat mitjana', Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Núm. 3. Centre d'estudis del Bages. Manresa. 1984. -BOLÒS, J. -HURTADO, V. Atles del Comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -CAIXAL, A. PANCORBO, A. 'L'excavació del castellet de Godmar' Callús, Bages. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. A Sant Cugat del Vallès. ACRAM. Barcelona 2002. -CAIXAL, A. LÒPEZ MULLOR, A. PANCORBO, A. 'Excavacions recents a castells del centre del límit meridional a la marca Hispànica'. Actes del Congrés Els Castells Medievals a la Mediterrània Nord-occidental. Museu la Gabella. Arbúcies.2004. -CAIXAL, Àlvar. 'Intervencions arqueològiques al Castell de Callús'. 1998. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local'. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'Evolució historiogràfica del Terme del Castell de Callús'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, núm. 12. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona 2001. -JUNYENT, F. MAZCUÑAN, A. 'Callús'. Catalunya Romànica. Vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. -PLADEVALL, A. CATALÀ ROCA, P. 'Castell de Callús', a 'Els Castells Catalans', Vol. V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 1976. -TORRAS, M. GALERA, A. 'Estudi Historicodocumental del Castell de Callús'. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit.</p> | IX-XI | Es troba en fase de restauració per part del Servei Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona des del 1998. | <p>El Servei Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona ha realitzat diverses intervencions arqueològiques des del 1998. Des d'aleshores s'han posat al descobert noves estructures que fins al moment no eren visibles. En el moment d'iniciar la intervenció només s'observava les restes d'una torre circular de 7m de diàmetre exterior i 4,80 de diàmetre interior. Amb una alçada conservada d'1,50m. Les intervencions realitzades permeten establir l'inici de l'activitat d'aquesta fortificació entorn als segles IX i X amb la construcció d'una torre circular i posteriorment folrada amb un segon parament. Ja al segles XII-XIII, es construí a l'oest un nova estança de planta rectangular, ja al segle XIII es construeix una nova porta principal d'accés amb la seva rampa i un marxapeu. Alhora es construí una segona estança a llevant de la torre destinada a usos domèstics. Durant la Baixa Edat Mitjana es modifica l'articulació interna del Castell. Es construeix una nova habitació destinada a cavallerissa o corral, es reforcen els elements defensius, etc. La darrera fase d'ocupació ja no està relacionada amb l'ús militar del castell, sinó que te a veure amb l'activitat agrícola que transforma el paisatge amb nombrosos murs de feixa i vinya del segle XIX.</p> | 08038-1 | Camí del Cortès o del Cementiri. | <p>La primera notícia documental que fa referència al terme de Callús, és alhora el primer document que anomena el Castell. Data del 940 i l'anomena 'de Gotmar'. Tan mateix aquest document no s'ha conservat i tan sols se'n té notícia a través d'un regest del segle XVIII que pertany a l'antic monestir de Sant Benet de Bages. (TORRAS, M. GALERA, A. 2000). No és fins el 947 que trobem el primer document sencer conservat i original que anomena el Castell. En aquesta ocasió els esposos Salomó i Goberta van vendre a Ermernric i la seva dona Preciosa una casa i un hort que tenien en aprisió al terme del Castell de Gotmar tal i com s'anomenava aleshores. No es coneixen massa dades que permetin esbrinar qui era aquest personatge que donava nom al castell però es probable que fos el primer senyor aloer del terme representat del comte al territori, ja que amb posterioritat es té constància d'un document datat del 992 pel qual el comte Borrell havia obtingut per compra un alou al terme. Curiosament els seus límits coincidien amb els del terme del castell i de la parròquia. D'aquesta manera és possible que el comprès a un hereu de Gotmar (TORRAS, M. GALERA, A. 2000). Però el topònim que fa referència a un nucli fora del mateix castell no apareix fins a partir de finals del segle X, concretament el 980, quan es cita el nom de 'Castellet' que es troba al costat del Castell de Gotmar i ja ben entrat el segle XI que es documenten els topònims que fan referència al terme de Callús amb diverses variants: Castllús, Casteluç, Catellús, etc. (TORRAS, M. GALERA, A. 2000).</p> | 41.7943300,1.7796300 | 398606 | 4627661 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43818-foto-08038-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43818-foto-08038-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43818-foto-08038-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Desconegut. Tot i que és possible que el personatge de Gotmar en fos el promotor. | 85|92 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||
43819 | Sant Sadurní de Callús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-de-callus | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -JUNYENT, J. Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vic. Núm. 237 Vic. 1945. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Església de tres naus, la nau central presenta una major alçada i amplada que les restants. El parament és de pedra formant filades irregulars. Les cantoneres presenten un acabat de maó. La façana principal disposa d'una entrada, a la qual s'accedeix a partir d'una escales. Presenta un arc de punt rodó decorat amb motllures. Al cap de munt s'obre un rosetó motllurat amb finestretes rodones de dimensions menors. La part alta es troba decorada amb arcuacions cegues a imitació de les d'estil llombard romàniques. A l'est de la façana principal s'adossa el campanar d'estructura robusta amb una finestra amb arcs trevolats o una columna central, a la nau oest s'obre una finestra idèntica. Al cap damunt del campanar la teulada és poligonal, amb un rellotge circular a sota i un finestres amb dobles amb arc rodó i columna central. A l'est del campanar s'hi troba l'edifici de la rectoria, el qual segueix el mateix estil arquitectònic i les mateixes pautes decoratives. | 08038-2 | Carrer del Reverend Josep Puigbó, 8. | El 1891 es crea la necessitat d'eixamplar l'església de Sant Sadurní degut a l'augment de la població que feia que l'antic edifici ja no pogués donar cabuda a tots els feligresos. Així ho feren saber al bisbe de Vic alguns habitants del poble, entre els quals destacaven els propietaris i fabricants tèxtils de Callús. En un primera opció, el 1903, s'optà per reformar l'antiga església romànica situada d'alt del turó, prop del Castell de Gotmar. No sense haver-hi diverses disputes sobre quin hauria de ser el lloc ideal per refer la nova parròquia, si al mateix lloc on hi havia el temple romànic o bé al raval on començava a concentrar-se la població. Però uns anys més tard es tornà a obrir el debat sobre l'església parroquial. La major part de la població es concentrava al pla, es renova la polèmica sobre si s'havia de realitzar el trasllat de l'església o no. Finalment, després d'una visita pastoral del Bisbe Dr. Muñoz el 1922 es destaca la necessitat de la nova construcció. Mossèn Puigbó rector de Callús en serà el principal impulsor i inicia les obres. La construcció del temple al pla rep algunes oposicions de propietaris i terratinents, sobretot per part de Cortès qui veia que s'allunyava l'església parroquial de la seva finca. El 29 de desembre de 1926 es col·locà la primera pedra. Tan mateix després de nombroses dificultats econòmiques i del pas de la guerra civil, el 1936 es finalitza la construcció de l'edifici actual situat al nucli urbà i lluny del Castell. Posteriorment el 1951 es reformarà de nou el campanar. | 41.7831200,1.7843000 | 398977 | 4626411 | 1936 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43819-foto-08038-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43819-foto-08038-2-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El principal promotor fou Mossèn Puigbó. El nom de l'arquitecte es desconeix. | Església Parroquial. | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||
43822 | Necròpolis de Viladelleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-viladelleva | -DAURA, A.;GALOBART, J. 'Necròpolis de Viladelleva'. Dins Catalunya Romànica. Vol XI (El Bages). Enciclopèdia Catalana. Barcelona. PP 140-141. | VIII-XI | Aquesta sembla ser una zona de pastures i de pas degut a la presència d'un camí. Fet que pot fer degradar encara més la necròpolis | Necròpolis formada per un conjunt de 4 tombes de tipus cista amb parets de llosa disposades de forma vertical i de diverses dimensions. Una d'elles sembla un enterrament infantil. Les mides de les tombés són d'1.70 aproximadament per 30 centímetres d'amplada i una fondària aproximada de 40 centímetres. Al seu redós es poden observar la presència de lloses planes fet que fa pensar que pugui tractar-se d'inhumacions encara no excavades. Tanmateix l'espessa vegetació i sotabosc fa difícil apreciar-ho. L'orientació de les estructures és d'est a oest. Cap a la part nord es pot observar la presència d'alguns murs de pedra seca que podrien formar una estructura d'habitació. Es fa difícil però precisar aquest extrem ja que es una zona amb aterrassaments i gran quantitat de murs de feixa | 08038-5 | Viladelleva | Les tombes es posaren al descobert al obrir-se el camí a l'oest del mas de Viladelleva situat al nord-est del terme. | 41.8199200,1.7983300 | 400200 | 4630480 | 08038 | Callús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43822-foto-08038-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43822-foto-08038-5-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquesta necròpolis es troba a una cota més avall que el camí que hi passa, Aquest fet i la possible presència de lloses disposades de forma plana fa pensar que no sigui un jaciment esgotat. Un exhaustiu treball podria posar al descobert noves estructures. Així com poder comprovar la presència d'una estructura d'habitació a la part nord de la necròpolis. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||
43825 | Viladelleva o Can Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladelleva-o-can-feliu | -SALA, LL. 'Masies Callussenques. Mas Viladelleva.' El Mirador Cultural. Callús. | XVII | Construcció que presenta diversos cossos adossats que li han configurat l'aspecte actual. La façana principal presenta un portal adovellat amb arc de punt rodó. S'obren un conjunt de tres finestres de pedra picada. Al cos que se li adossa pel sud també s'obren dues finestres i una porta d'estil clàssic. Pel nord un nou cos adossat sobresurt de la línia de façana original. S'hi accedeix per una porta adovellada clàssica. A l'interior hi ha un pou o bé una tina. El seu estat de destrucció no permet veure-ho amb claredat. Les parets són fetes de pedra i semiarrebosdes. La teulada, de teules és a dues vessants. Al seu voltant es poden observar diverses construccions més modernes utilitzades de corral i un graner o paller mig enrunat. Al nord, i quasi adossada a l'estructura s'hi troba l'ermita de Santa Maria de Viladelleva i al nord-oest un conjunt de tines. | 08038-8 | Camí de Viladelleva s/n. Callús | El topònim de Viladelleva es troba documentat ja des del 1025 en una venda d'una peça de terra entre els germans de la família Montcada. Ja el 1033 es documenta la presència de l'església consagrada a Santa Maria tot i que és molt probable l'existència d'una capella anterior. De totes maneres, la presència del mas no es documenta fins que a finals del segle XIV s'uní en un gran alou amb la pietat de les Comes de Cererols. El nom de Can Feliu el prengué a partir del final del segle XIX quan el matrimoni format per Miquel Feliu i Caterina Riu es fan masovers de la casa. El darrer Masover fou Isidre Feliu. | 41.8204600,1.7996000 | 400306 | 4630539 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43825-foto-08038-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43825-foto-08038-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||
43828 | Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antius | -BOLÒS, J. HURTADO, V. Atles del Comptat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. Inèdit. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'Evolució historiogràfica del Terme del Castell de Callús'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, núm. 12. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona 200. -SALA, Lluís. 'El mas d'Antius'. El Poble núm. 40. Callús. 2002. | S.XVIII | Aquest mas es troba situat sota l'Obaga d'Antius, a la vessant nord-oest en un punt lleugerament elevat. Presenta una estructura clàssica de mas català. És de grans dimensions i d'un aspecte clarament senyorial. Té la planta quadrada de tres cossos i tres pisos, teulada a dues vessants. La façana principal, orientada cap al sud, disposa de galeries obertes a l'exterior a partir de 6 arcs a la plata superior, 4 a la del mig i 2 a la part baixa per on s'accedeix a l'interior de la casa des de l'entrada principal. Presenta una coberta de dues vessants. A la façana occidental s'hi troba una portella amb llinda de pedra on hi ha inscrita la data de 1737. Annex a l'edifici principal s'hi troben diverses coberts o corrals abandonats i en estat de constant degradació. Actualment l'era del mas que es troba tancada és utilitzada pel corral d'aviram. | 08038-11 | Camí de la Sal s/n. | El topònim d'Antius ja és documentat del segle X quan en diversos documents s'anomenava la 'Serra d'Antisses' (BOLÒS, J. HURTADO, V, 2000). Més tard, en el testament de Ramon D'Òdona, el 1116 es documenta la 'dominicatura d'Antidz' corresponent a un hospital de monjos situat al camí de la Sal (HOYAS, N. 1999). A partir d'aquí es fa difícil resseguir les vicissituds que afecten al mas, i ja no es fins a la segona meitat del segle XVII que es torna a documentar el mas quan pertanyia a la companyia de jesuïtes i era un dels mas més pròspers ja que l'abundància de l'aigua de la font assegurava sempre la collita. Ja al segle XVIII i primera meitat del XIX el propietari fou un industrial de Manresa. El 1875 la propietat d'Antius passa a Joaquim Torrents i Fuster qui farà construir la colònia i la fàbrica tèxtil. Els descendents de la família encara en són els amos. | 41.8051000,1.7559700 | 396658 | 4628885 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43828-foto-08038-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43828-foto-08038-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Corral per aviram. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43831 | Cal Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garriga-0 | SALA, Lluís. 'Masies callussenques: Cal Garriga'. El Poble núm. 28. Callús. 1997. | XVII-XVIII | Actualment està en període de restauració. | Construcció de pedra amb teulada a dues vessants, presenta diverses construccions afegides a l'original. Algunes d'aquests corts afegides han perdut la teulada. L'acabat de la façana és amb un arrebossat pintat de color blanc, en mal estat també de conservació. | 08038-14 | Camí de Viladelleva. s/n. Callús | Les primeres referències documentals que citen Cal Garriga daten de la primera meitat del segle XIV, en un conjunt de documents que s'han conservat en la propietat. De totes maneres la major de referències són ja del ben entrat el segle XVII quan Antoni Guardia n'era el propietari. La casa pren el nom actual quan la neta d'Antoni Guàrdia es casà amb Antoni Garriga de Montamargó. A inicis del segle XX la propietat de Cal Garriga arribava a 17 hectàrees de terra plantada de ceps, cereals i oliveres, aquesta gran propietat feu que gran part de les cases construïdes al poble fins el 1900 ho fessin en terrenys de Cal Garriga. El 1988 s'abandonà la casa quan Josep Giral fill dels darrers masovers (Joaquim Giral i Maria Tort), abandonés la casa. | 41.7868600,1.7934500 | 399743 | 4626815 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43831-foto-08038-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43831-foto-08038-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Disposa d'un fons documental de la família Sanmartí. Els documentes més antics daten del segle XIV. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||
43832 | Can Muixí. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-muixi | -SALA, Lluís. 'El mirador Cultural. Masies Callussenques: Cal Muixí'. El Poble núm. 29. Callús. 1998 | XVII | Edifici de planta quadrada, construït amb pedra disposada de forma irregular i amb teulada a doble vessant. Presenta una entrada amb un arc rodó adovellat on hi ha una de les dovelles amb la inscripció '1667'. Mostra diverses finestres i obertures amb l'ampit de pedra. Aquest edifici s'adossa al Mas Garriga per la part del darrera. Al seu voltant es s'hi troben corrals posteriors a la construcció originaria. | 08038-15 | Camí de Viladelleva s/n. Callús | Aquest mas es coneix amb aquest nom des de finals del segle XIX, desconeixem com s'havia anomenat anteriorment. Quan el 1985 Jaume Carner amb la seva muller deixen la casa, el nou masover fou Antoni Muixí, i d'aquí prengué el nom la casa. La masia estarà ocupada fins el 1968 quan s'abandona i es tanca. | 41.7866300,1.7941100 | 399797 | 4626789 | 1662 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43832-foto-08038-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43832-foto-08038-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Corral per aviram | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||
43834 | Cal Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magre-0 | SALA, Lluís. 'El mirador Cultural. Masies Callussenques: Cal Magre'. El poble, núm. 31. Callús. 1998 | XVIII | Ha estat completament restaurada per convertir-se en restaurant | Construcció de pedra, de planta quadrada i teulada a doble vessant. La part superior de les façanes presenta un repujat més modern sobre el qual es recolza la coberta. La façana principal disposa de dues portes i un porxo. El mas és de 3 pisos. En el tercer pis s'obre una finestra de grans dimensions decorada amb maons i amb acabada amb arc. Al segon pis, damunt del porxo s'obren un conjunt de quatre balcons i a la part superior un gran finestral acabat amb arc. Hi ha diverses construccions que antigament foren corrals ben conservats i també fets de pedra afegits al cos principal així com una gran era. Tot l'espai exterior de la masia es troba molt ben cuidat degut a l'activitat de restauració que s'hi desenvolupa. Es pot observar com elements decoratius recolzats a les parets de la casa com per exemple una premsa d'oli, algun barril de fusta convertit en test, etc. | 08038-17 | Camí de Viladelleva s/n. Callús | L'antic nom de Cal Magre és desconegut fins que el 1860 Josep Arderiu i Garriga es ven la casa al matrimoni format per Joan Planas i Caterina Colldeforn. Aquest matrimoni vivien als Manxons i eren coneguts popularment com els de Cal Magre. En comprar la casa aquesta serà coneguda així. | 41.7851200,1.7912900 | 399561 | 4626625 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43834-foto-08038-17-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Desconegut | És un restaurant | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||
43835 | Can Candela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-candela | -SALA Lluís. 'Masies callussenques: Can Candela'. El Poble núm. 32. 1998. | XVIII | La casa es troba pràcticament enrunada i l'accés a l'interior és perillós. | Edificació pràcticament enrunada. Es tracta d'una construcció de planta quadrada, presenta les parets exteriors de pedra però les interiors s'alcen amb tapia. La coberta ha desaparegut completament. A ponent de la casa s'hi troba una petita construcció adossada amb una coberta de volta de canó i un arc de punt rodó a l'entrada, en el fons sembla observar-se la presència d'una font assecada. Al nord-oest també adossant-se a la façana s'hi troben un conjunt de tines. | 08038-18 | Can Candela. | Les primeres referències documentals daten del 1281 i s'anomenen als seus propietaris 'Bernat de Casas Dela i la seva muller'. Més tard es troba una nova referència documental ja el 1308, en aquest moment la casa pertanyia al Monestir de Sant Benet del Bages. El 1497 en un llibre de fogatges ja apareix el nom actual, es cita a Anthoni Casas de Can Candela. A partir del selge XVIII passa a formar part de les propietats del Cortès. El 1857 hi vivia Maria Puig vídua de Josep Baraldés i els seus cinc fills. Cap a finals de segle hi quedaven els germans Joan i Mònica Baraldés, fins que el 1905 mor el darrer descendent de la família. Miquel Garriga passarà a ser-ne l'amo fins que el 1910 abandonen la casa. | 41.8094600,1.7908300 | 399560 | 4629328 | 08038 | Callús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43835-foto-08038-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43835-foto-08038-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Antigament anomenada Mas de Casas Dela. A la llinda de la porta principal es pot observar la inscripció de 17(0)2. Les desenes es troben mal conservades i són de difícil lectura | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||
43837 | Font del Clot de Garces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot-de-garces | XIX-XX | Font de clot situada a la part baixa d'un petit turó. El brollador d'aigua surt de la roca, s'ha allisat el punt de sortida amb un mur de pedra. A la part de tramuntana s'hi troba un mur de pedra seca, més vinculat als aterrassaments de les vinyes que a la pròpia font. Actualment hi ha un tub que canalitza l'aigua vers una bassa moderna que emmagatzema l'aigua i és utilitzada pel rec dels camps propers. És una zona força enverdissada. | 08038-20 | Aquesta font servia com a punt de trobada i lloc d'anar a menjar quan hi anaven a buscar aigua els habitants dels Manxons. | 41.7849600,1.7727700 | 398021 | 4626629 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43837-foto-08038-20-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Font utilitzada pel regadiu dels camps | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43838 | Font d'Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dantius | -SALA, Lluís. 'El mas d'Antius'. El Poble núm. 40. Callús. 2002. -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981 | XVIII-XIX | Estructura d'obra de dimensions aproximades de 3 metres d'amplada i 4 de llargada, construïda amb carreus de pedra unides amb morter de calç, a la part superior presenta un arrebossat o enlluït malmès pel pas del temps que segurament deuria recobrir tota l'estructura i amb una coberta de teula a dues vessants la qual presenta un acabat emmotllurat. A l'interior, la coberta és de volta i s'hi troben dues banquetes. El brollador de l'interior cau dins d'una pica quadrada de pedra. | 08038-21 | Mas Antius. | Es desconeix quin és el moment exacte en que es construeix l'edificació que basteix el sortidor d'aigua, tan mateix la presència de la font es coneix ja des de ben antic. És a la segona meitat del segle XVII quan es documenta el mas que pertanyia a la companyia de jesuïtes, era un dels més pròspers ja que l'abundància de l'aigua de la font assegurava sempre la collita. | 41.8044300,1.7565800 | 396707 | 4628810 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43838-foto-08038-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43838-foto-08038-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És una font. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43854 | Roure de la Font d'Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-dantius | -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 198. -http://www.gencat.net/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm | XIX-XX | Gran roure, de l'espècie 'Quercus humilis', situat a dins la finca del mas d'Antius, a uns 20 metres sobre on es troba la font. És un roure de gran dimensions i centenari, on a peu de terra fa un diàmetre aproximat te 3,20 metres. Presenta un brancatge frondós i voluminós, pot arribar als 29 metres de diàmetre a la seva part més ampla. La seva alçada és de difícil precisió però pot arribar als 15 metres aproximadament. | 08038-37 | Mas d'Antius. | 41.8043600,1.7559800 | 396657 | 4628803 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43854-foto-08038-37-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A les immedieteses del roure es troben diversos arbres també de grans dimensions, tot i que no n'hi ha cap tan voluminós que permeti confusió, si que no hi ha cap element que permeti reconèixer tan la seva monumentalitat com el seu estatus de protecció (BCIL). Tal i com sol·licitava el consistori el 23 de setembre de 1999 per tenir una mida considerable d'alçada, capçada i volt de canó i de soca. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43855 | El Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-raval | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | S.XIX | Algunes construccions presenten major grau de degradació que d'altres, sobretot la part més antiga. | Part antiga de l'actual nucli urbà, D'aquesta part antiga destaquen algunes edificacions antigues sobretot les que es troben en la part inicial del nucli que era conegut com 'La Bomba'. Es distingeixen en gran part per mantenir un estil arquitectònic semblant, construccions de pedra, amb una alçada de dos o tres pisos màxim, amb les finestres amb llinda de pedra o obra. D'entre aquestes construccions es poden destacar les edificacions més antigues situades a la Carretera de Cardona números. 2,4, 8,10, 12, 23 i 26. | 08038-38 | El Raval | Durant el segle XIX la major part de població es concentrava als Manxons on hi vivien unes 18 famílies (SALA, Ll, et alli 1996 pàg. 11), però existia també una altre agrupació de cases que es coneixia com 'La Bomba' i també 'l'Arraval' i que es trobava a peu del gual del camí que, provenint de Santpedor, creuava cap als Manxons. Es tractava d'un conjunt de set cases que segurament ja existien en bona part a finals del segle XVIII (HOYÀS, N. 1999). A partir del 1851 coincidint amb la finalització de les obres de la carretera es comença a vendre diversos terrenys i a edificar a la carretera de Cardona que es configurar com l'eix vertebrador del creixement urbanístic. Les primeres vivendes es construïren de forma dispersa prop de La Bomba i a partir d'aquí cap a l'interior. Així doncs el 1861 trobem documentada Ca l'Estrada, i tot seguit, Ca Jan, Cal Paloni, Cal Puigverd, etc. | 41.7842500,1.7828500 | 398858 | 4626538 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43855-foto-08038-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43855-foto-08038-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43856 | El Gual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gual | -BENET i CLARÀ, A. 'El terme antic de Manresa', a Amics de la Història i de l'arqueologia. Institut de Batxillerat Lluís Paguera. Manresa 1984. pp. 8-10. -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. Pp.49. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. Pàg.. 18. | X-XI | Zona de connexió natural de la Serra de Castelltallat i la Vall de Cardener, en el camí provinent de Santpedor cap els Manxons. Aquest punt és on les aigües del riu baixen més tranquil·les i s'obre una plana que permet que el Cardener prengui una menor profunditat i permeti un pas natural de riba a riba. | 08038-39 | pont de Sant Mateu | L'existència d'aquest Gual que permet creuar el riu Cardener, sembla ser doncs un pas natural utilitzat de ben antic, ja que Albert Benet en un article sobre el terme de Callús documenta la presència d'aquest pas però podria passar el camí ral o de la Sal, de períodes com a mínim medievals. (BENET i CLARÀ, A. 1984). Existeixen diverses hipòtesis sobre el lloc per on es creuava el camí de la sal el riu Cardener, ja que el tram que es troba el marge oest del riu està ben conservat i es conegut que discorre des d'Antius fins al lloc on hi havia els Manxons. Una primera hipòtesis fora que camí creuaria per aquest gual, una segona que ho faria més avall, en el punt on es creua amb la riera de Bellver (HOYAS, PAMIN, N. 1999.) | 41.7859500,1.7814400 | 398743 | 4626728 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El pont actual de Sant Mateu construït el 1927 està sobreposat al gual, fins que no es construí fou un pas obligat. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43858 | Cal Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet | XIX-XX | Masoveria de Cal Ferrer, separades pel camí cap a Viladelleva. Queda al marge oest del camí. És una petita construcció molt reformada, de planta quadrada, amb coberta de teula a dues vessants, i presenta un arrebossat modern. | 08038-41 | Camí de Viladelleva s/n. Callús | 41.8190900,1.8001600 | 400350 | 4630386 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||||||
43861 | Can Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pasqual | -SALA, Lluís. 'Cal Pasqual'. El Poble. Núm. 35. 2001. | XIX | La façana exterior estroba deteriorada amb els arrebossats que cauen. Però no amenaça d'enderrocar-se | La casa és de planta quadrada, de tres pisos i amb parament de pedra i coberta de teula a dues vessants, la porta principal presenta un acabat de maons. La façana principal orientada al sud disposa d'una finestra de petites dimensions a la part baixa, dues al pis del mig, i dues més al pis superior, una d'elles però semicircular i acabada amb arc de maons. A l'era hi ha una petit repisa o banc de pedra. Aquesta masia comparteix un patí interior amb cal Grisó situat més a migdia. Al davant del a casa s'hi troben un conjunt de tines dins de les seves respectives cobertes d'obra. Al seu entorn, seguin un petit camí a migdia del torrent que passa per la casa, es pot observar la presència d'un gran dipòsit d'aigua, que antigament hauria estat cobert amb volta de pedra, però que ha desaparegut. Aquest dipòsit serviria per recollir les aigües utilitzades per regar els cultius. Encara es poden observar els aterrassaments al marge sud del torrent. | 08038-44 | Camí de Viladelleva, 14. Callús | Les primeres referències daten del segle XIX, quan el propietari Francesc Esquius es casà amb Josepa Arnau Carbonell el 1889, el 1915 van tenir un plet amb els amos de Can Ferrer el qual el va guanyar i es quedà amb la propietat, convertint-se una masoveria del mas. La casa fou ocupada per diversos masovers més, primer Francesc Santasusana, posteriorment José Bautista que en marxà al acabar la guerra, el 1942 Ramon Dargerich fins el 1972 i finalment anti Planas, ara però resta deshabitada. | 41.8146300,1.8025900 | 400545 | 4629888 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43861-foto-08038-44-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43864 | Ca l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagusti-0 | -SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Can Agustí'. El Poble núm. 37. 2001. | XVIII-XIX | Actualment la casa presenta una planta rectangular amb construcció de pedra a les façanes principals i coberta de teula a dues vessants. Tan mateix es pot observar com al llarg del temps s'han afegit diversos cossos al principal que originàriament era de petites dimensions i amb una entrada amb la llinda arquejada i construïda en maons així com el llindar que segueix un mateix patró arquitectònic . A sobre hi ha un petit balcó. A l'esquerra de la porta a un dels cossos adossats es pot observar una espitllera i al capdamunt una finestra enreixada. Al cos adossat a la dreta s'hi obra una porta que permet l'accés a les corts i al capdamunt una nova finestra enreixada. | 08038-47 | Camí de Viladelleva s/n. Callús | Les primeres referències documentals del mas daten del 1897 quan es te constància que Antònia Pons era masovera de Ca l'Agustí. El seu fill Joan Closa Pons es casà i la seva família passa a viure a Sant Pedor. Però es conegut que el fill del matrimoni, el 1915 era el masover de la casa i no en marxà fins el 1935 amb l'inici de la guerra. Quedà uns anys deshabitada fins que actualment es utilitzada com a segona residència. | 41.8054900,1.8027800 | 400547 | 4628873 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43864-foto-08038-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43864-foto-08038-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Antiga masoveria de Can Ferrer | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43871 | Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni | Catalunya Romànica. Història del Bages. Vol I. Edicions Parcir, Manresa. 1987. Pàg. 181. | XIX | Església amb planta de tres naus, la central més ample que les laterals. Presenta un absis central de forma poligonal amb pilastres adossades que acaben en capitells compostos. Les naus laterals presenten una absidiola a la capçalera. La volta és de totxo amb llunetes i reforçada per arcs feixons. A l'oest hi ha el campanar de planta quadrada. Al mur nord es pot observar un petit absis. La façana presenta tres obertures tapiades amb totxo i la porta situada a migdia és de mig punt. | 08038-54 | Camí del Cortès s/n. Callús | L'església es documenta el 997 tot i que com a parròquia de Sant Sadurní està documentada des del segle XIII, època en què ja hi havia 4 preveres. De la primitiva església no en queda res. El campanar podria ser el primitiu ja que es veu molt diferent de la resta de l'església nova de l'any 1800. Quant a la rectoria, sobre la porta hi diu 1700. A la dècada dels 30 del s. XX, en construir-se l'església a baix al poble, l'antiga quedà sense culte i actualment és de propietat privada. | 41.7946600,1.7806600 | 398692 | 4627696 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43871-foto-08038-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43871-foto-08038-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43871-foto-08038-54-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 99|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||
43872 | Can Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gras | -SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Cal Gras'. El Poble núm. 44. 2004. | XX | Masia de planta rectangular amb coberta a doble vessant. Orientada al sud. Aquesta façana és la que disposa de més obertures i més grans per donar més lluminositat a l'interior. Presenta dos porxos obrats amb arcs escarcers al primer pis i una galeria també en el segon. La porta principal es troba a l'est. El mas presenta una planta baixa amb els corrals el primer pis amb l'habitatge i el tercer pis golfes i graner. A la cara nord hi ha dues finestres decorades amb motllures. L'aparell és irregular i obrat amb blocs de pedra units amb morter de calç. Presenten un acabat amb arrebossat. | 08038-55 | Camí de Cal Gras Vell. Callús | La documentació més antiga coneguda del mas data del 1553 quan es citen un total de 12 famílies que habiten al terme de Callús entre elles Joan Gras. Posteriorment el 1771 el propietari de la masia es Josep Gras. Aquesta família mantindrà la propietat fins que el principis del segle XIX Llogari Serra industrial de Manresa qui feu reformar la casa amb l'aspecte actual. A partir d'aleshores qui s'ocupà de la finca foren els masovers. El 1876 era la família de Tomàs Closa qui s'en feu càrrec fins el 1940 que en marxà la família. El 1951 hi anà el matrimoni format per Joan Portella i Maria Boladeras fins el 1962. I entre el 1962 i 1980 fou la família de Josep Riu Bordas els que regentaren la casa. | 41.8072700,1.7810600 | 398745 | 4629096 | 1905 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43872-foto-08038-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43872-foto-08038-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A la portada principal hi ha la inscripció gravada amb la data 1905. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||
43873 | Can Grisor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grisor | SALA, Lluís. 'Masies Callusenques: Cal Grisó'. El Poble. Núm. 35. 2001. | XIX | Aquesta casa forma part del conjunt de masies del Barri de Viladelleva i es troba situada just al costat de Can Pasqual. A tocar del camí que condueix a l'ermita de Viladelleva. És un edifici de tres plantes. Construït amb carreuons de pedra format filades irregulars i units amb morter de calç. Amb la façana principal encarada al sud. La porta principal presenta una llinda de pedra. A sobre s'hi troba un balcó que ha perdut la barana i està coronat amb una llinda de fusta, així com la finestra que té al costat. Al tercer pis s'obren dues noves finestres. La coberta és de teula a doble vessant. Aquesta casa es troba separada de Can Pasqual per un petit pati. | 08038-56 | Camí de Viladelleva s/n. Callús | No es pot documentar aquest mas fins a mitjans del segle XIX quan els masovers eren Bonaventura Junyent i la seva muller Mònica Dabant. En 1897 habitava a Cal Grisó Antoni Sala, que era obrador fill de Callús. Just abans de l'inici de la Guerra Civil, Lluís Sala era masover, va morir el 1932. la seva muller abandonà la casa per traslladar-se a Sallent. | 41.8146000,1.8027900 | 400562 | 4629885 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43873-foto-08038-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43873-foto-08038-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||
43896 | Barraca prop de Cal Magra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-cal-magra | -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282 | XIX-XX | Barraca de planta circular orientada al sud. Coberta amb voltà cònica. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,65m d'alçada i uns 14m de diàmetre. Amb els murs de 90 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. A la part alta hi ha una filada de lloses que envolten la coberta la qual ha caigut parcialment. | 08038-79 | Km 8 carretera Manresa Cardona. 200m de Cal Magra. Callús | 41.7830500,1.7931400 | 399711 | 4626393 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43896-foto-08038-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43896-foto-08038-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43896-foto-08038-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43900 | Forn d'obra de Can Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-ferrer | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 pp. 92 | XIX | Es troba enrunat i la vegetació i les inclemències del temps amenacen en continuar la degradació sinó s'hi actua | Conjunt de dos forns de planta quadrada i d'uns 4 per 4 metres aproximadament. L'alçada conservada supera els 3 metres. Les parets exteriors estan formades per blocs de pedra disposats enfilades irregulars, i a l'interior tenen un revestiment de cairons. Un dels forns, el situat a l'esquerra, ha perdut un d'aquest revestiments. Entre ambdós els separa també una paret d'uns 70 cm de gruix i amb un revestiment també de maons. Tan la graella, com la coberta es troben desaparegudes i l'entrada al forn també es troba desapareguda o ha quedat tapiada per la destrucció dels forns. Al seu redós es pot observar gran quantitat d'escòria o rebuigs del mateix forn que mostren la seva activitat. | 08038-83 | Can Ferrer | A mitjans del segle XIX no existia pràcticament indústria a Callús o era molt incipient, tan sols es reduïa al molí de Can Cavaller i a diversos fons d'obra i de calç que produïen teules, rajoles, maons, etc. El de calç es troba a la Tosa que encara a principis del segle XX havia treballat, però en n'hi ha d'altres a Viladelleva. A les propietats del Cortès i Can Gras Vell, n'hi ha dos mes. El primer encara havia treballat durant la guerra. A Cal Nenus n'hi havia hagut un altre del qual no en queda cap vestigi i que fou utilitzat fins els anys 50. | 41.8168500,1.8002500 | 400354 | 4630137 | 08038 | Callús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43900-foto-08038-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43900-foto-08038-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43900-foto-08038-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43919 | Bosc del Filador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-filador | Extensió de terreny de bosc de més 100 ha. Aquest espai es troba entre la llera oest del riu Cardener i la carretera de Sant Mateu. En aquest espai s'hi troben vegetació de ribera, matolls així com pins i alguna alzina. | 08038-102 | Carrer dels Manxons.Callús | 41.7882900,1.7799800 | 398626 | 4626990 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43919-foto-08038-102-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest bosc s'anomena així pel fet que s'hi trobi la fàbrica de fer cordes que rep el nom de la 'caseta del filador'. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||||
43922 | La riera de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-de-bellver | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. Pp.14 | La sequera de la primavera passada l'havia assecat molt, i la vegetació de ribera havia crescut força a la llera del riu. Tan mateix els gorgs encara disposaven de força aigua. | Riera de règim torrencial, el recorregut que transcorre pel terme de Callús és d'uns 5 km. Neix a la Torre de Castellnou fins a desembocar al Cardener. Rep les aigües del torrent de la Filosa i de Vilatorrada, de Cal Candela, de les Valls i de Vallbona. No té una gran profunditat però si que creua punts on el relleu és molt accidentat i això fa que hi hagi diversos gorgs interessant al llarg del seu recorregut com per exemple el de la Por o de les Valls. Exerceix de límit natural amb Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós del Bages. | 08038-105 | Es documenta ja de del segles X. Aleshores es citava com a 'rivum Vinyamala'(HOYAS, Núria. 1999. pp.14). | 41.7904700,1.8005800 | 400341 | 4627208 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43922-foto-08038-105-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El curs d'aigua es força estacional i l'ús que se'n fa és molt variat, des de lúdic pel bany en les zones de gorgs fins a ser utilitzat pel rec dels horts i zones de cultiu. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43969 | Teula carenera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teula-carenera | Grup Callussenc de Recerca (2010). Notes històriques sobre dues teules trobades a l'antiga rectoria de Callús. Grup Callussenc de Recerca (2010). Sigil·lografia i heràldica de Callús. Informació facilitada pel Grup Callussenc de Recerca. | XVIII | Teula carenera que te gravada una inscripció a la cara exterior: 'Teulas fetas per tres jarmans Soles a la teularia del Cortes a gastos del comu per compondra la Isglesia Parroquia de Callus al mes de agost del 1796'. | 08038-152 | Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1 | Aquesta teula va ser trobada pel paleta callussenc Joan B. Pich Giral a la teulada de la rectoria vella mentre hi feien unes obres als anys setanta. Aquesta i altra teula amb una decoració van ser guardades pel paleta com a record sentimental ja que havia viscut disset anys a l'antiga rectoria. L'any 2009 les va donar perquè es conservessin com a patrimoni local callussenc. Un cop restaurades es van presentar públicament l'onze d'octubre d'aquell mateix any a l'església parroquial de Sant Sadurní durant l'acte “Campanes, campanars i campaners de Callús”. Finalment, el 15 de maig del 2010 es van col·locar de manera definitiva a la planta baixa de l'ajuntament on són exposades al públic. El text gravat a la teula fa referència als teulers que les van construïr i a l'Ajuntament de Callús que les va pagar en fer la reforma de la teulada de l'església l'agost de 1796. | 41.7807500,1.7835600 | 398911 | 4626149 | 1796 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43969-foto-08038-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43969-foto-08038-152-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua | Germans Soles | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||
43970 | Teula carenera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teula-carenera-0 | Grup Callussenc de Recerca (2010). Notes històriques sobre dues teules trobades a l'antiga rectoria de Callús. Grup Callussenc de Recerca (2010). Sigil·lografia i heràldica de Callús. Informació facilitada pel Grup Callussenc de Recerca. | XVIII | Teula carenera que te gravada una inscripció a la cara exterior, consistent en la inscripció del nom CALLÚS i dos dibuixos. A la part superior la representació d'un cavall amb les potes de davant aixecades i, a sota, un altre dibuix de l'antiga església parroquial de Sant Sadurní de Callús amb un penell sobre la teulada que té un gos a sobre. | 08038-153 | Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1 | Aquesta teula va ser trobada pel paleta callussenc Joan B. Pich Giral a la teulada de la rectoria vella mentre hi feien unes obres als anys setanta. Aquesta i altra teula amb una decoració van ser guardades pel paleta com a record sentimental ja que havia viscut disset anys a l'antiga rectoria. L'any 2009 les va donar perquè es conservessin com a patrimoni local callussenc. Un cop restaurades es van presentar públicament l'onze d'octubre d'aquell mateix any a l'església parroquial de Sant Sadurní durant l'acte “Campanes, campanars i campaners de Callús”. Finalment, el 15 de maig del 2010 es van col·locar de manera definitiva a la planta baixa de l'ajuntament on són exposades al públic. | 41.7807500,1.7835600 | 398911 | 4626149 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43970-foto-08038-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43970-foto-08038-153-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua | Segons va explicar Joan B. Pich Giral al terrat del campanar hi havia antigament un penell per assenyalar la direcció del vent. Estava format per un eix vertical de ferro que sostenia una fletxa mòbil horitzontal també de ferro. A un cantó de la sageta hi havia la figura d'un gos (ca en llatí) i, a l'altra, la d'un peix (lluç). Aquestes dues imatges eren de metall, i simbolitzaven el topònim de Callús. Així, a la teula es reprodueix aquest penell que simbolitza el topònim de Callús, tot i que només hi ha dibuixat el cap d'un gos (ca), mentre que la cua del lluç és representada per la sageta. D'altra banda, la representació del cavall és molt similar al que hi havia a l'antic escut d'armes del llinatge català dels Castellet, i es relaciona amb el topònim de Callús del que l'orígen etimològic és la paraula castell. Per tant, la teula representa de tres formes diferents l'etimologia del topònim de Callús. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43971 | Campana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana | Informació facilitada pel Grup Callussenc de Recerca. | XIX-XX | Campana de bronze petita que actualment es troba posada al vestíbul de l'Ajuntament. | 08038-154 | Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1 | La campana procedeix de l'antiga fàbrica de Cal Cavaller i s'utilitzava per anunciar els torns als treballadors. Actualment s'ha restaurat i s'exposa al consistori ja que forma part patrimoni històric local. L'antiga fàbrica de cal Cavaller s'ubicà al segle XIX a l'antiga masia de cal Cavaller que va ser reformada per acollir les dependències d'aquesta fàbrica al peu del riu Cardener dedicada a filats. | 41.7807500,1.7835600 | 398911 | 4626149 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43971-foto-08038-154-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||
43836 | Fons de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-historic-comarcal-de-manresa | TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit. | XII a XX | Aquest arxiu forma part de la xarxa dels Arxius Documentals de Catalunya. El seu fons és molt ampli ja que és d'abast comarcal: El seu fons es composa de: Fons de la Generalitat de Catalunya | Fons de l'Administració Local | Fons de l'Administració Reial i Senyorial | Fons Notarials | Fons Judicials | Fons registrals | Fons d'Institucions | Fons religiosos | Fons d'Associacions i Fundacions | Fons d'Empreses | Fons patrimonials | Fons personals | Col·leccions | Hemeroteca Auxiliar | Biblioteca Auxiliar. Del que cal destacar per a informació del municipi de Callús és la part de fons Notarial que consta de més de 5000 volums amb sèries de registres complertes des del segle XIII fins a l'actualitat. De tots aquests llibres, també cal fer ressaltar la documentació de la família Sallent que foren uns dels diversos senyors de Callús. | 08038-19 | Via Sant Ignasi 40. Manresa | 41.7812400,1.7838200 | 398934 | 4626203 | 08038 | Callús | Obert | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43843 | Barraca del Toll de la Por | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-toll-de-la-por | -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. -SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. | XIX-XX | Barraca de planta quadrada orientada al sud. Coberta de lloses de pedra, es troba parcialment enderrocada. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,65 metres d'alçada i 2 per 2 metres de planta aproximadament . Amb els murs de 80 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. A la part alta hi ha una filada de lloses que envolten la coberta. Presenta les parets parcialment enrunades | 08038-26 | Bosc Gran. | 41.8036600,1.8020100 | 400480 | 4628671 | 08038 | Callús | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43843-foto-08038-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43843-foto-08038-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43843-foto-08038-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43844 | Barraca del Bosc Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-gran | -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. -SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. | XIX | Barraca de planta circular orientada al sud. Coberta amb voltà cònica. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,65 metres d'alçada i 3 de diàmetre . Amb els murs de 90 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. | 08038-27 | Bosc Gran. | 41.7989600,1.7930100 | 399725 | 4628159 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43844-foto-08038-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43844-foto-08038-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43844-foto-08038-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43845 | Barraca de les Tines Manxons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-tines-manxons | -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. -SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. | XX | Barraca de planta quadrada orientada al sud. Coberta de teules a doble vessant. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,75 metres d'alçada i 3 x 3 metres de planta aproximadament . Amb els murs de 60 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb carreuons de pedra de dimensions diverses. A la part alta hi ha una filada de lloses que envolten la coberta. | 08038-28 | Carretera BV 3003. | 41.7878000,1.7758300 | 398280 | 4626941 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43845-foto-08038-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43845-foto-08038-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43845-foto-08038-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43846 | Barraca de les Tines dels Manxons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-tines-dels-manxons | -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. | XIX | Barraca de planta quadrada situada sota el marge d'un corriol a l'oest dels camps de les Tines dels Manxons. La coberta és cònica. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,60 metres d'alçada i 2 x 2 metres de planta aproximadament . Amb els murs de 80 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb carreuons de pedra de dimensions diverses. Hi ha molta vegetació al seu voltant que pot degradar-la. | 08038-29 | Carretera BV 3003. | 41.7880100,1.7743700 | 398159 | 4626966 | 08038 | Callús | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43846-foto-08038-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43846-foto-08038-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43846-foto-08038-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43847 | Barraca del camí de la Sal (I) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-la-sal-i | -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. | XIX | Barraca de planta quadrada situada en el marge esquerra del camí de la sal. Presenta a coberta és cònica. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,60 metres d'alçada i 2 x 2 metres de planta aproximadament . Amb els murs de 80 cm aproximadament. Aprofita la mateixa roca de la vessant del turó com a paret oest. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. Hi ha molta vegetació al seu voltant que pot degradar-la. | 08038-30 | Camí Ral. Callús | 41.7938600,1.7742700 | 398160 | 4627615 | 08038 | Callús | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43847-foto-08038-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43847-foto-08038-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43847-foto-08038-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43849 | Barraca als camps del Castany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-als-camps-del-castany | -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. | XIX-XX | Barraca de planta rectangular. Orientada a al l'est. Presenta la coberta és plana de lloses de pedra. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,60 metres d'alçada i 3 metres d'amplada aproximadament . L'aparell és irregular amb carreuons de pedra de dimensions diverses. Hi ha molta vegetació al seu voltant que pot degradar-la. | 08038-32 | Camí de Can Candela. | 41.8011500,1.7893900 | 399428 | 4628407 | 08038 | Callús | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43849-foto-08038-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43849-foto-08038-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43849-foto-08038-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És una barraca de vinya. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||
43850 | Barraca de la Carretera de Sant Mateu (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-carretera-de-sant-mateu-ii | -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. | XIX-XX | Barraca de planta quadrada. Orientada a al sud. Presenta la coberta a una vessant orientada a l'est. És de lloses de pedra. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,60 metres d'alçada i 2 metres d'amplada aproximadament. L'aparell és irregular amb carreuons de pedra de dimensions diverses. Presenta restes d'arrebossat. | 08038-33 | Carretera BV 3003. Km. 1. | 41.7926000,1.7740900 | 398143 | 4627476 | 08038 | Callús | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43850-foto-08038-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43850-foto-08038-33-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43851 | Barraca al Bosc de Can Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-bosc-de-can-cavaller | -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. | XX | Barraca de planta quadrada orientada a l'est. Coberta amb voltà cònica, Construïda amb pedra seca. Medeix 1,65 metres d'alçada i 3 per 3 metres de planta . Amb els murs de 60 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. A la part alta hi ha una filada de lloses que envolten la coberta. | 08038-34 | Carretera BV 3003. km2. | 41.7918400,1.7721600 | 397982 | 4627393 | 08038 | Callús | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43851-foto-08038-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43851-foto-08038-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43851-foto-08038-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 187,40 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml