Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
43828 Antius https://patrimonicultural.diba.cat/element/antius -BOLÒS, J. HURTADO, V. Atles del Comptat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. Inèdit. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'Evolució historiogràfica del Terme del Castell de Callús'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, núm. 12. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona 200. -SALA, Lluís. 'El mas d'Antius'. El Poble núm. 40. Callús. 2002. S.XVIII Aquest mas es troba situat sota l'Obaga d'Antius, a la vessant nord-oest en un punt lleugerament elevat. Presenta una estructura clàssica de mas català. És de grans dimensions i d'un aspecte clarament senyorial. Té la planta quadrada de tres cossos i tres pisos, teulada a dues vessants. La façana principal, orientada cap al sud, disposa de galeries obertes a l'exterior a partir de 6 arcs a la plata superior, 4 a la del mig i 2 a la part baixa per on s'accedeix a l'interior de la casa des de l'entrada principal. Presenta una coberta de dues vessants. A la façana occidental s'hi troba una portella amb llinda de pedra on hi ha inscrita la data de 1737. Annex a l'edifici principal s'hi troben diverses coberts o corrals abandonats i en estat de constant degradació. Actualment l'era del mas que es troba tancada és utilitzada pel corral d'aviram. 08038-11 Camí de la Sal s/n. El topònim d'Antius ja és documentat del segle X quan en diversos documents s'anomenava la 'Serra d'Antisses' (BOLÒS, J. HURTADO, V, 2000). Més tard, en el testament de Ramon D'Òdona, el 1116 es documenta la 'dominicatura d'Antidz' corresponent a un hospital de monjos situat al camí de la Sal (HOYAS, N. 1999). A partir d'aquí es fa difícil resseguir les vicissituds que afecten al mas, i ja no es fins a la segona meitat del segle XVII que es torna a documentar el mas quan pertanyia a la companyia de jesuïtes i era un dels mas més pròspers ja que l'abundància de l'aigua de la font assegurava sempre la collita. Ja al segle XVIII i primera meitat del XIX el propietari fou un industrial de Manresa. El 1875 la propietat d'Antius passa a Joaquim Torrents i Fuster qui farà construir la colònia i la fàbrica tèxtil. Els descendents de la família encara en són els amos. 41.8051000,1.7559700 396658 4628885 08038 Callús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43828-foto-08038-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43828-foto-08038-11-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Corral per aviram. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43852 Barraca a Can Pasqual https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-can-pasqual -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XIX-XX Existeix el perill d'enderroc Barraca de planta quadrada orientada al sud. Coberta amb voltà cònica, Construïda amb pedra seca. Medeix 1,65 metres d'alçada i 3 per 3 metres de planta . Amb els murs de 60 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. A la part alta hi ha una filada de lloses que envolten la coberta. 08038-35 41.8140400,1.8035100 400621 4629822 08038 Callús Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43852-foto-08038-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43852-foto-08038-35-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43848 Barraca a la carretera de Sant Mateu (I) https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-la-carretera-de-sant-mateu-i -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XIX-XX Barraca de planta quadrada. Orientada a l'est. La paret oest aprofita el mateix marge de la vessant del turó- Presenta la coberta és cònica. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,50 metres d'alçada i 2 metres d'amplada aproximadament . L'aparell és irregular amb carreuons de pedra de dimensions diverses. Hi ha molta vegetació al seu voltant que pot degradar-la 08038-31 Carretera BV 3003.km1. 41.7901200,1.7746300 398184 4627200 08038 Callús Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43848-foto-08038-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43848-foto-08038-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43848-foto-08038-31-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43851 Barraca al Bosc de Can Cavaller https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-bosc-de-can-cavaller -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XX Barraca de planta quadrada orientada a l'est. Coberta amb voltà cònica, Construïda amb pedra seca. Medeix 1,65 metres d'alçada i 3 per 3 metres de planta . Amb els murs de 60 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. A la part alta hi ha una filada de lloses que envolten la coberta. 08038-34 Carretera BV 3003. km2. 41.7918400,1.7721600 397982 4627393 08038 Callús Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43851-foto-08038-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43851-foto-08038-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43851-foto-08038-34-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43849 Barraca als camps del Castany https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-als-camps-del-castany -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XIX-XX Barraca de planta rectangular. Orientada a al l'est. Presenta la coberta és plana de lloses de pedra. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,60 metres d'alçada i 3 metres d'amplada aproximadament . L'aparell és irregular amb carreuons de pedra de dimensions diverses. Hi ha molta vegetació al seu voltant que pot degradar-la. 08038-32 Camí de Can Candela. 41.8011500,1.7893900 399428 4628407 08038 Callús Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43849-foto-08038-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43849-foto-08038-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43849-foto-08038-32-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi És una barraca de vinya. 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43850 Barraca de la Carretera de Sant Mateu (II) https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-carretera-de-sant-mateu-ii -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XIX-XX Barraca de planta quadrada. Orientada a al sud. Presenta la coberta a una vessant orientada a l'est. És de lloses de pedra. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,60 metres d'alçada i 2 metres d'amplada aproximadament. L'aparell és irregular amb carreuons de pedra de dimensions diverses. Presenta restes d'arrebossat. 08038-33 Carretera BV 3003. Km. 1. 41.7926000,1.7740900 398143 4627476 08038 Callús Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43850-foto-08038-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43850-foto-08038-33-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43845 Barraca de les Tines Manxons https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-tines-manxons -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. -SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XX Barraca de planta quadrada orientada al sud. Coberta de teules a doble vessant. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,75 metres d'alçada i 3 x 3 metres de planta aproximadament . Amb els murs de 60 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb carreuons de pedra de dimensions diverses. A la part alta hi ha una filada de lloses que envolten la coberta. 08038-28 Carretera BV 3003. 41.7878000,1.7758300 398280 4626941 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43845-foto-08038-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43845-foto-08038-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43845-foto-08038-28-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43846 Barraca de les Tines dels Manxons https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-tines-dels-manxons -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XIX Barraca de planta quadrada situada sota el marge d'un corriol a l'oest dels camps de les Tines dels Manxons. La coberta és cònica. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,60 metres d'alçada i 2 x 2 metres de planta aproximadament . Amb els murs de 80 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb carreuons de pedra de dimensions diverses. Hi ha molta vegetació al seu voltant que pot degradar-la. 08038-29 Carretera BV 3003. 41.7880100,1.7743700 398159 4626966 08038 Callús Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43846-foto-08038-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43846-foto-08038-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43846-foto-08038-29-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43844 Barraca del Bosc Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-gran -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. -SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XIX Barraca de planta circular orientada al sud. Coberta amb voltà cònica. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,65 metres d'alçada i 3 de diàmetre . Amb els murs de 90 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. 08038-27 Bosc Gran. 41.7989600,1.7930100 399725 4628159 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43844-foto-08038-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43844-foto-08038-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43844-foto-08038-27-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43853 Barraca del Camí de la Sal (II) https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-la-sal-ii -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XIX-XX Es troba a punt d'enruanar-se i amb la vegetació que amença de degradar-la Barraca de planta quadrada orientada al sud. Coberta amb voltà cònica, Construïda amb pedra seca. Medeix 1, 70 metres d'alçada i 3 per 3 metres de planta . Amb els murs de 60 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. 08038-36 Camí Ral. 41.7952800,1.7709400 397886 4627777 08038 Callús Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43853-foto-08038-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43853-foto-08038-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43853-foto-08038-36-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43843 Barraca del Toll de la Por https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-toll-de-la-por -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. -SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XIX-XX Barraca de planta quadrada orientada al sud. Coberta de lloses de pedra, es troba parcialment enderrocada. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,65 metres d'alçada i 2 per 2 metres de planta aproximadament . Amb els murs de 80 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. A la part alta hi ha una filada de lloses que envolten la coberta. Presenta les parets parcialment enrunades 08038-26 Bosc Gran. 41.8036600,1.8020100 400480 4628671 08038 Callús Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43843-foto-08038-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43843-foto-08038-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43843-foto-08038-26-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43847 Barraca del camí de la Sal (I) https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-la-sal-i -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XIX Barraca de planta quadrada situada en el marge esquerra del camí de la sal. Presenta a coberta és cònica. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,60 metres d'alçada i 2 x 2 metres de planta aproximadament . Amb els murs de 80 cm aproximadament. Aprofita la mateixa roca de la vessant del turó com a paret oest. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. Hi ha molta vegetació al seu voltant que pot degradar-la. 08038-30 Camí Ral. Callús 41.7938600,1.7742700 398160 4627615 08038 Callús Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43847-foto-08038-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43847-foto-08038-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43847-foto-08038-30-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43896 Barraca prop de Cal Magra https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-cal-magra -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282 XIX-XX Barraca de planta circular orientada al sud. Coberta amb voltà cònica. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,65m d'alçada i uns 14m de diàmetre. Amb els murs de 90 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. A la part alta hi ha una filada de lloses que envolten la coberta la qual ha caigut parcialment. 08038-79 Km 8 carretera Manresa Cardona. 200m de Cal Magra. Callús 41.7830500,1.7931400 399711 4626393 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43896-foto-08038-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43896-foto-08038-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43896-foto-08038-79-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43867 Bosc Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-gran Gran extensió de bosc d'unes 950 ha. És una zona lleugerament aturonada. El punt més elevat es troba a uns 377 m.s.m. Mentre que la part més baixa coincideix amb el camí es troba a uns 326 m.s.m. Limita, per l'est amb el Racó de les Pinasses, pel migdia amb la zona del Racó de les Roques i per la part de ponent amb el Forn de Calç. El bosc presenta la vegetació característica de la zona, format principalment de pinassa, pi blanc i també predomini de matolls i arbust de fulla persistent, entre els que podem contar el romaní , la vidalva, l'esbarzer, l'arboç, el fonoll, el garric, etc. 08038-50 Camí de Viladelleva. 41.7993900,1.7945800 399856 4628205 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43867-foto-08038-50-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Zona de bosc que ha perdut part de la seva massa forestal degut a la tala d'arbres realitzada pel propietari de la Tossa, actualment des del camí, en el punt on també es pot observar el set pins, el bosc es troba separat per camps de conreu. Abans era tot massa forestal. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43919 Bosc del Filador https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-filador Extensió de terreny de bosc de més 100 ha. Aquest espai es troba entre la llera oest del riu Cardener i la carretera de Sant Mateu. En aquest espai s'hi troben vegetació de ribera, matolls així com pins i alguna alzina. 08038-102 Carrer dels Manxons.Callús 41.7882900,1.7799800 398626 4626990 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43919-foto-08038-102-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Aquest bosc s'anomena així pel fet que s'hi trobi la fàbrica de fer cordes que rep el nom de la 'caseta del filador'. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43864 Ca l'Agustí https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagusti-0 -SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Can Agustí'. El Poble núm. 37. 2001. XVIII-XIX Actualment la casa presenta una planta rectangular amb construcció de pedra a les façanes principals i coberta de teula a dues vessants. Tan mateix es pot observar com al llarg del temps s'han afegit diversos cossos al principal que originàriament era de petites dimensions i amb una entrada amb la llinda arquejada i construïda en maons així com el llindar que segueix un mateix patró arquitectònic . A sobre hi ha un petit balcó. A l'esquerra de la porta a un dels cossos adossats es pot observar una espitllera i al capdamunt una finestra enreixada. Al cos adossat a la dreta s'hi obra una porta que permet l'accés a les corts i al capdamunt una nova finestra enreixada. 08038-47 Camí de Viladelleva s/n. Callús Les primeres referències documentals del mas daten del 1897 quan es te constància que Antònia Pons era masovera de Ca l'Agustí. El seu fill Joan Closa Pons es casà i la seva família passa a viure a Sant Pedor. Però es conegut que el fill del matrimoni, el 1915 era el masover de la casa i no en marxà fins el 1935 amb l'inici de la guerra. Quedà uns anys deshabitada fins que actualment es utilitzada com a segona residència. 41.8054900,1.8027800 400547 4628873 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43864-foto-08038-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43864-foto-08038-47-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Antiga masoveria de Can Ferrer 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43874 Cal Bogadella o Boadella https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bogadella-o-boadella -BOLÒS, J. HURTADO, V. Atles del Comptat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. SALA, Ll. 'Masies Callussenques: El mas de Bogadella'. El Poble núm. 43. 2003 -JUNYENT, F. MAZCUÑAN, A. 'Callús'. Catalunya Romànica. Vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. -TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit. Edifici de tres plantes més golfes i tres cossos. Orientada d'est a oest, presenta un arrebossat que cobreixen les parets. La planta és quadrada i la coberta de teula a doble vessant. La façana principal presenta l'entrada o portalada feta de carrions amb arc, un balcó a la sobre i dues finestres a banda i banda, el segon pis consta d'un finestral acabat amb punt rodó i dues petites finestres. A les part alta s'hi observa un petita obertura acabada també amb arc. Al seu redós s'hi troben diversos coberts més moderns amb funcionalitat agrícola. 08038-57 Mas Bogadella. El lloc es troba documentat ja des del segle XI, posteriorment, ja el 1025 es documenta la presència d'una capella a la zona i que actualment es troba desapareguda. El 1033 es produí una venta entre els germans Montcada d'un alou dins del qual hi havia aquesta església entre d'altres del terme. (JUNYENT, F. MAZCUÑAN). El 1436 es torna a fer referència documental a la presència de l'església. Cal dir que prop d'aquesta propietat s'hi documenta la necròpolis de Bogadella situada cronològicament a l'alta edat mitjana, fet que mostra la presència d'ocupació humana en aquesta punt ja des de ben antic. Tan mateix les construccions actuals no pertanyen a aquestes referències documentals sinó que són construccions més modernes pròpies del segle XVIII-XIX. Possiblement la construcció d'aquests nous edificis fins i tot fes desaparèixer l'antiga església. 41.8048900,1.7691700 397754 4628846 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43874-foto-08038-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43874-foto-08038-57-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43870 Cal Cots https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cots SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Cal Cots'. El Poble núm. 30. 1998. XVIII Mas de planta rectangular, tres pisos i dos cossos, la coberta és de teula a dues vessants. Les parets presenten dos tipologies d'acabats, a la part baixa es pot observar el parament de pedra mentre que a partir del primer pis les façanes presenten un acabat a partir d'un revestiment de color cru. La closa envolta l'era de la casa, una paret de pedra restaurada envolta la part posterior del mas. Es pot observar a presència d'una balconada de construcció més moderna i feta d'obra. Es poden observar algunes coberts adossats utilitzats per usos agrícoles. 08038-53 Cal Cots. La primera referència documental del mas data del 1745 quan Maria, vídua de Ramon Cots tingué un plet amb el propietari de Can Garriga, Gabriel Garriga. Posteriorment ja a finals del segle XIX, en un document es fa referència a les afrontacions del mas que a orient llinda amb la Riera de Bellver, i les terres de Josep Freixes, pel sud amb les terres de Josep Freixes i amb les del mas Garriga, pel nord també amb les propietats de mas Garriga i de la tosa. La família Cots ocuparà la casa fins el 1922 quan la venen a Ignasi Alabern, els familiars descendents mantindran la propietat fins el 1976 quan Rosalia Aguilera la comprarà per reformar-la completament. 41.7807300,1.7954800 399902 4626132 1760 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43870-foto-08038-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43870-foto-08038-53-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Habitatge i usos agrícoles. No s'ha pogut accedir a l'interior però segons Lluís Sala es conserva una biga on es pot llegir la inscripció 1760 (SALA, LL. 1998) 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43824 Cal Ferrer o Mas Ferrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-o-mas-ferrer XVII L'estructura principal es troba ben conservada, però alguns dels coberts que hi ha al voltant presenten el sostre caigut Presenta diverses fases constructives. A la façana es pot observar la juntura de dues edificacions. A migjorn s'hi troba el portal amb reixa de ferro que dona al pati o era de la masia. Construïda amb pedra amb filades irregulars i unides amb morter de calç. Coberta de teula. Presenta embigats de fusta i peces de ceràmica. Envoltada per un recinte de muralles. A la part central, a la llinda de la finestra es pot observar, esculpit, un escut d'armes de la família. 08038-7 Camí de Viladelleva s/n. Callús La casa es documentada al segle XI quan es produeix una venda de la família Montcada. Posteriorment el 1033 es dona un alou amb l'església de Santa Maria de la Lleva. Durant el segle XV fou la residència dels senyors feudals de la vall. Ja a partir del segle Miquel Bayona Ferrer va vendre's aquesta propietat a Jordi Planas Homs de Barcelona, qui morí el 1997, ara és propietat del seus hereus. 41.8193500,1.8005800 400386 4630414 1604 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43824-foto-08038-7-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Desconegut A la llinda hi ha inscrita la data 1604 però segurament és anterior. I també es documenta un forn a una 15 metres de la casa. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43831 Cal Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garriga-0 SALA, Lluís. 'Masies callussenques: Cal Garriga'. El Poble núm. 28. Callús. 1997. XVII-XVIII Actualment està en període de restauració. Construcció de pedra amb teulada a dues vessants, presenta diverses construccions afegides a l'original. Algunes d'aquests corts afegides han perdut la teulada. L'acabat de la façana és amb un arrebossat pintat de color blanc, en mal estat també de conservació. 08038-14 Camí de Viladelleva. s/n. Callús Les primeres referències documentals que citen Cal Garriga daten de la primera meitat del segle XIV, en un conjunt de documents que s'han conservat en la propietat. De totes maneres la major de referències són ja del ben entrat el segle XVII quan Antoni Guardia n'era el propietari. La casa pren el nom actual quan la neta d'Antoni Guàrdia es casà amb Antoni Garriga de Montamargó. A inicis del segle XX la propietat de Cal Garriga arribava a 17 hectàrees de terra plantada de ceps, cereals i oliveres, aquesta gran propietat feu que gran part de les cases construïdes al poble fins el 1900 ho fessin en terrenys de Cal Garriga. El 1988 s'abandonà la casa quan Josep Giral fill dels darrers masovers (Joaquim Giral i Maria Tort), abandonés la casa. 41.7868600,1.7934500 399743 4626815 08038 Callús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43831-foto-08038-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43831-foto-08038-14-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Disposa d'un fons documental de la família Sanmartí. Els documentes més antics daten del segle XIV. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43858 Cal Jepet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet XIX-XX Masoveria de Cal Ferrer, separades pel camí cap a Viladelleva. Queda al marge oest del camí. És una petita construcció molt reformada, de planta quadrada, amb coberta de teula a dues vessants, i presenta un arrebossat modern. 08038-41 Camí de Viladelleva s/n. Callús 41.8190900,1.8001600 400350 4630386 08038 Callús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43834 Cal Magre https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magre-0 SALA, Lluís. 'El mirador Cultural. Masies Callussenques: Cal Magre'. El poble, núm. 31. Callús. 1998 XVIII Ha estat completament restaurada per convertir-se en restaurant Construcció de pedra, de planta quadrada i teulada a doble vessant. La part superior de les façanes presenta un repujat més modern sobre el qual es recolza la coberta. La façana principal disposa de dues portes i un porxo. El mas és de 3 pisos. En el tercer pis s'obre una finestra de grans dimensions decorada amb maons i amb acabada amb arc. Al segon pis, damunt del porxo s'obren un conjunt de quatre balcons i a la part superior un gran finestral acabat amb arc. Hi ha diverses construccions que antigament foren corrals ben conservats i també fets de pedra afegits al cos principal així com una gran era. Tot l'espai exterior de la masia es troba molt ben cuidat degut a l'activitat de restauració que s'hi desenvolupa. Es pot observar com elements decoratius recolzats a les parets de la casa com per exemple una premsa d'oli, algun barril de fusta convertit en test, etc. 08038-17 Camí de Viladelleva s/n. Callús L'antic nom de Cal Magre és desconegut fins que el 1860 Josep Arderiu i Garriga es ven la casa al matrimoni format per Joan Planas i Caterina Colldeforn. Aquest matrimoni vivien als Manxons i eren coneguts popularment com els de Cal Magre. En comprar la casa aquesta serà coneguda així. 41.7851200,1.7912900 399561 4626625 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43834-foto-08038-17-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Desconegut És un restaurant 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43881 Cal Nenus https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nenus -SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Casa 'Can Nenus' .El Poble núm. 42. 2003 XIX És un edifici de reduïdes dimensions de planta rectangular i dos pisos. Amb una portalada principal adobellada i tres balcons al pis superior. A la façana sud es pot observar com ha estat seccionada. Antigament hi hauria hagut una construcció adossada o formant part del mateix edifici que avui es troba desaparegut. 08038-64 C-1410 Construïda per Jaume Junyent Font, rajoler de Rajadell, cap el 1879. Jaume construí un forn d'obra a l'altre banda de la carretera, que avui es troba desaparegut. Aquesta casa era popularment anomenada com 'la bona sort' nom que li posaren els carreters i vianants que circulaven per la carretera i es paraven a la casa on podien prendre tota classe de beures. 41.8035900,1.7648100 397390 4628707 1879 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43881-foto-08038-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43881-foto-08038-64-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43857 Cal Torrenter https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrenter -SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Cal Torrenter'. El Poble núm. 34. 2006. XIX Presenta la façana molt deteriorada amb el morter que es desfà i amenaça en enrunar-se Masoveria adossada al Mas Viladelleva, Aquesta construcció presenta una alça de tres pisos amb una porta d'accés de petites dimensions i llinda de pedra. Al costat s'obre una finestra. Al pis del mig trobem dues finestres més també amb els marcs i llindes de pedra, mentre que a la part superior, s'obre una nova finestra però també destaca una balconada coronada per un arc de punt rodó. La construcció del mas és tot de pedra picada i la coberta de teula a dues vessants. Disposa d'una pati o era a l'exterior tancada per murs, on també s'hi ha construït corrals que es troben enrunats. 08038-40 Camí de Viladelleva, s/n. Callús La família Cabanas d'Oristà, també propietària de les Comes de Cererols i de Viladelleva, el 1848, feu edificar aquesta masoveria adossada a migdia del mas Feliu o de Viladelleva. El primer masover que hi visqué fou Peremiquel Roca provenint de Súria, Aquesta família visqueren a la casa fins la primera meitat del segle XX quan Montserrat Peramiquel marxà de can torrenter per anar a viure a Santpedor, el 1928. Fou aleshores quan els nous masovers s'instal·laren, Jaume Pardell i la seva esposa Catalina i el 1964 en vingueren de nous fins el 1971 que quedà abandonada. 41.8202200,1.7996800 400312 4630512 1848 08038 Callús Obert Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43971 Campana https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana Informació facilitada pel Grup Callussenc de Recerca. XIX-XX Campana de bronze petita que actualment es troba posada al vestíbul de l'Ajuntament. 08038-154 Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1 La campana procedeix de l'antiga fàbrica de Cal Cavaller i s'utilitzava per anunciar els torns als treballadors. Actualment s'ha restaurat i s'exposa al consistori ja que forma part patrimoni històric local. L'antiga fàbrica de cal Cavaller s'ubicà al segle XIX a l'antiga masia de cal Cavaller que va ser reformada per acollir les dependències d'aquesta fàbrica al peu del riu Cardener dedicada a filats. 41.7807500,1.7835600 398911 4626149 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43971-foto-08038-154-2.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Cortés Elía, María del Agua 98 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43878 Camí Ral o Camí de la Sal https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-o-cami-de-la-sal -BENET i CLARÀ, A.' El terme antic de Manresa', a Amics de la Història i de l'arqueologia. Institut de Batxillerat Lluís Paguera. Manresa 1984. pp. 8-10. -GALERA PEDROSA, A. 'La Sal de Cardona' dins del dossier 'Les comunicacions a la Catalunya Central al XVI'. Núm. 53. 1996. -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. Inèdit. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'Evolució historiogràfica del Terme del Castell de Callús'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, núm. 12. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona 2000. XI El camí de la Sal o camí ral transcorre resseguint la orografia del terreny. La major part del tram conservat es troba a ponent del riu Cardener i pràcticament li és paral·lel. El sender passa per la zona d'Antius on neix una variant que es dirigeix cap el mas, seguint el riu Cardener passa per l'Hostal Nou, tot seguit continuant per una zona lleugerament abrupte ressegueix el relleu fins arribar al lloc on es trobaven els Manxons. Alguns trams del camí, sobretot aquelles zones properes a l'Hostal Nou es pot observar un tram empedrat. En alguns punts és la mateixa roca que aflora la que fa de paviment, però en d'altres es pot veure l'enllosat que es troba malmès per la circulació. 08038-61 L'explotació de la sal a les mines de Cardona és coneguda ja des d'època romana, aquest fet fa pensar que originàriament ja hi havia un camí que permetés la seva circulació, tan mateix no serà fins el segle X-XI que es documenten diverses vies de comunicació distribuïdes de manera radial entorn el Castell de Cardona (GALERA PEDROSA, A. 1996). El camí anomenat 'Strata Kardoniense' o Salaria, baixava des de Cardona seguin la vall del riu i creuant els termes de Súria i Callús, des d'on prenia diverses direccions. El tram que transcorre per Callús es troba ben conservat en la part nord, que s'origina a Antius i arriba fins el que havia estat els Manxons, però a partir d'aquest punt es perd i aquest fet ha permès que s'originin diverses hipòtesis sobre el seu recorregut (HOYAS PAMPIN, N.1999). La primera, el camí creuaria el riu per sota de l'actual pont de Sant Mateu on ja ara hi ha un gual que permet el pas i on també s'originà el nucli antic conegut com el Raval. La segona opció creuaria el riu pel punt on s'unien la riera de Bellver i el Cardener i on antigament sembla que també hi hauria un gual que permetria el pas (BENET I CLARÀ, A. 1984). 41.7984200,1.7657600 397460 4628132 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43878-foto-08038-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43878-foto-08038-61-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi És un camí. 85 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43915 Camí de Secà https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-seca XVI Si bé es pot resseguir la major part del traçat del camí, hi ha punts en que es troba perdut degut, o bé, al fet de no utilitzar-se o bé per construccions i vies més modernes. Camí o ruta que va de nord a sud del municipi i es troba al marge oriental del riu Cardener. Passa just sota el Castell de Gotmar i l'antiga parròquia, tot seguint cap al Cortès i per sota Boadella tot creuant el torrent, d'aquí cap a Cererols i finalment es dirigeix a Súria. El camí passa per llocs on el topònim es documenta des de períodes ben antics com Boadella, el Castell de Godmar i El Cortès. Aquesta via es considera un alternativa a la de la Sal ja que no creua el riu en cap dels seus punts, tot i que no és tan recte i alhora més abrupte. El tram sud del camí ja s'unia el Camí de la Sal, en direcció a Manresa. Actualment part d'aquest traçat s'ha perdut. 08038-98 Camí del Cortès. Callús El camí de secà es documenta per primera vegada el 1613 en un document de venda on es parla de les afrontacions de la propietat en qüestió. Aquest camí també es troba documentat en plànols antics del Bages, concretament del 1677 i 1769. El camí de Secà i el de la Sal o Ral era el mateix fins a Súria, però a partir d'aquí i en direcció a Callús, calia creuar el riu Cardener en dues ocasions per unes zones de gual, el camí de Secà era una segona opció en cas que el riu baixes amb molta aigua i condiciones el pas pels guals. 41.7955800,1.7814800 398762 4627798 08038 Callús Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43915-foto-08038-98-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi És un vial. 94 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43835 Can Candela https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-candela -SALA Lluís. 'Masies callussenques: Can Candela'. El Poble núm. 32. 1998. XVIII La casa es troba pràcticament enrunada i l'accés a l'interior és perillós. Edificació pràcticament enrunada. Es tracta d'una construcció de planta quadrada, presenta les parets exteriors de pedra però les interiors s'alcen amb tapia. La coberta ha desaparegut completament. A ponent de la casa s'hi troba una petita construcció adossada amb una coberta de volta de canó i un arc de punt rodó a l'entrada, en el fons sembla observar-se la presència d'una font assecada. Al nord-oest també adossant-se a la façana s'hi troben un conjunt de tines. 08038-18 Can Candela. Les primeres referències documentals daten del 1281 i s'anomenen als seus propietaris 'Bernat de Casas Dela i la seva muller'. Més tard es troba una nova referència documental ja el 1308, en aquest moment la casa pertanyia al Monestir de Sant Benet del Bages. El 1497 en un llibre de fogatges ja apareix el nom actual, es cita a Anthoni Casas de Can Candela. A partir del selge XVIII passa a formar part de les propietats del Cortès. El 1857 hi vivia Maria Puig vídua de Josep Baraldés i els seus cinc fills. Cap a finals de segle hi quedaven els germans Joan i Mònica Baraldés, fins que el 1905 mor el darrer descendent de la família. Miquel Garriga passarà a ser-ne l'amo fins que el 1910 abandonen la casa. 41.8094600,1.7908300 399560 4629328 08038 Callús Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43835-foto-08038-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43835-foto-08038-18-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Antigament anomenada Mas de Casas Dela. A la llinda de la porta principal es pot observar la inscripció de 17(0)2. Les desenes es troben mal conservades i són de difícil lectura 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43833 Can Filosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-filosa -SALA Lluís. 'El mirador Cultural. Masies callussenques Can Filosa'. El poble. 1998 S.XVIII. Masia que es troba al cap de munt d'un espadat que forma el Torrent de Viladelleva o Covat. L'edifici originari és de planta quadrada amb teulada a doble vessant. Es tracta d'un edifici simple construït de pedra tot i que presenta afegits i reparacions en obra i la paret de la cara nord està feta de tàpia. A l'estructura principal es poden observar diverses reparacions i cossos afegits a posteriori que són utilitzats per les activitats agrícoles que desenvolupa el mas. També es pot observar que algunes de les finestres més antigues han estat tapiades per obrir-ne de noves. S'han afegit alguns corrals en mal estat de conservació. 08038-16 Cami de Viladelleva s/n. Callús Les primeres referències documentals que tenim de la casa daten de mitjans del segle XVIII quan Josep Alsina era l'amo. Posteriorment, cap el 1787, el seu fill es va vendre la casa junta amb dues quarteres de terra i un hort a Ramon Sala que era propietari de Vallbona. El 1805 Valentí Sala fill de Ramon contrau matrimoni i s'instal·la a la casa. Aquesta família residirà a la casa fins finals del segle XX. 41.7921900,1.7993700 400243 4627400 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43833-foto-08038-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43833-foto-08038-16-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Habitatge i activat agrària i ramadera 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43872 Can Gras https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gras -SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Cal Gras'. El Poble núm. 44. 2004. XX Masia de planta rectangular amb coberta a doble vessant. Orientada al sud. Aquesta façana és la que disposa de més obertures i més grans per donar més lluminositat a l'interior. Presenta dos porxos obrats amb arcs escarcers al primer pis i una galeria també en el segon. La porta principal es troba a l'est. El mas presenta una planta baixa amb els corrals el primer pis amb l'habitatge i el tercer pis golfes i graner. A la cara nord hi ha dues finestres decorades amb motllures. L'aparell és irregular i obrat amb blocs de pedra units amb morter de calç. Presenten un acabat amb arrebossat. 08038-55 Camí de Cal Gras Vell. Callús La documentació més antiga coneguda del mas data del 1553 quan es citen un total de 12 famílies que habiten al terme de Callús entre elles Joan Gras. Posteriorment el 1771 el propietari de la masia es Josep Gras. Aquesta família mantindrà la propietat fins que el principis del segle XIX Llogari Serra industrial de Manresa qui feu reformar la casa amb l'aspecte actual. A partir d'aleshores qui s'ocupà de la finca foren els masovers. El 1876 era la família de Tomàs Closa qui s'en feu càrrec fins el 1940 que en marxà la família. El 1951 hi anà el matrimoni format per Joan Portella i Maria Boladeras fins el 1962. I entre el 1962 i 1980 fou la família de Josep Riu Bordas els que regentaren la casa. 41.8072700,1.7810600 398745 4629096 1905 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43872-foto-08038-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43872-foto-08038-55-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi A la portada principal hi ha la inscripció gravada amb la data 1905. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43873 Can Grisor https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grisor SALA, Lluís. 'Masies Callusenques: Cal Grisó'. El Poble. Núm. 35. 2001. XIX Aquesta casa forma part del conjunt de masies del Barri de Viladelleva i es troba situada just al costat de Can Pasqual. A tocar del camí que condueix a l'ermita de Viladelleva. És un edifici de tres plantes. Construït amb carreuons de pedra format filades irregulars i units amb morter de calç. Amb la façana principal encarada al sud. La porta principal presenta una llinda de pedra. A sobre s'hi troba un balcó que ha perdut la barana i està coronat amb una llinda de fusta, així com la finestra que té al costat. Al tercer pis s'obren dues noves finestres. La coberta és de teula a doble vessant. Aquesta casa es troba separada de Can Pasqual per un petit pati. 08038-56 Camí de Viladelleva s/n. Callús No es pot documentar aquest mas fins a mitjans del segle XIX quan els masovers eren Bonaventura Junyent i la seva muller Mònica Dabant. En 1897 habitava a Cal Grisó Antoni Sala, que era obrador fill de Callús. Just abans de l'inici de la Guerra Civil, Lluís Sala era masover, va morir el 1932. la seva muller abandonà la casa per traslladar-se a Sallent. 41.8146000,1.8027900 400562 4629885 08038 Callús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43873-foto-08038-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43873-foto-08038-56-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43832 Can Muixí. https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-muixi -SALA, Lluís. 'El mirador Cultural. Masies Callussenques: Cal Muixí'. El Poble núm. 29. Callús. 1998 XVII Edifici de planta quadrada, construït amb pedra disposada de forma irregular i amb teulada a doble vessant. Presenta una entrada amb un arc rodó adovellat on hi ha una de les dovelles amb la inscripció '1667'. Mostra diverses finestres i obertures amb l'ampit de pedra. Aquest edifici s'adossa al Mas Garriga per la part del darrera. Al seu voltant es s'hi troben corrals posteriors a la construcció originaria. 08038-15 Camí de Viladelleva s/n. Callús Aquest mas es coneix amb aquest nom des de finals del segle XIX, desconeixem com s'havia anomenat anteriorment. Quan el 1985 Jaume Carner amb la seva muller deixen la casa, el nou masover fou Antoni Muixí, i d'aquí prengué el nom la casa. La masia estarà ocupada fins el 1968 quan s'abandona i es tanca. 41.7866300,1.7941100 399797 4626789 1662 08038 Callús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43832-foto-08038-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43832-foto-08038-15-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Corral per aviram 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43861 Can Pasqual https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pasqual -SALA, Lluís. 'Cal Pasqual'. El Poble. Núm. 35. 2001. XIX La façana exterior estroba deteriorada amb els arrebossats que cauen. Però no amenaça d'enderrocar-se La casa és de planta quadrada, de tres pisos i amb parament de pedra i coberta de teula a dues vessants, la porta principal presenta un acabat de maons. La façana principal orientada al sud disposa d'una finestra de petites dimensions a la part baixa, dues al pis del mig, i dues més al pis superior, una d'elles però semicircular i acabada amb arc de maons. A l'era hi ha una petit repisa o banc de pedra. Aquesta masia comparteix un patí interior amb cal Grisó situat més a migdia. Al davant del a casa s'hi troben un conjunt de tines dins de les seves respectives cobertes d'obra. Al seu entorn, seguin un petit camí a migdia del torrent que passa per la casa, es pot observar la presència d'un gran dipòsit d'aigua, que antigament hauria estat cobert amb volta de pedra, però que ha desaparegut. Aquest dipòsit serviria per recollir les aigües utilitzades per regar els cultius. Encara es poden observar els aterrassaments al marge sud del torrent. 08038-44 Camí de Viladelleva, 14. Callús Les primeres referències daten del segle XIX, quan el propietari Francesc Esquius es casà amb Josepa Arnau Carbonell el 1889, el 1915 van tenir un plet amb els amos de Can Ferrer el qual el va guanyar i es quedà amb la propietat, convertint-se una masoveria del mas. La casa fou ocupada per diversos masovers més, primer Francesc Santasusana, posteriorment José Bautista que en marxà al acabar la guerra, el 1942 Ramon Dargerich fins el 1972 i finalment anti Planas, ara però resta deshabitada. 41.8146300,1.8025900 400545 4629888 08038 Callús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43861-foto-08038-44-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43885 Canals del Cortès https://patrimonicultural.diba.cat/element/canals-del-cortes -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 XIX El canal del cortès neixen al marge nord-est del riu Cardener, on es troba la resclosa del Cortès. Desvien l'aigua del riu cap a la fàbrica per als usos industrials. Estan construïts amb pedra, la seva amplada supera els 4 metres i la particularitat és que al tram més proper a la fàbrica es troben un conjunt de 8 arcs que coronen l'estructura i alhora fan la funció de contrafort. Aquests arcs estan construïts amb obra vista. 08038-68 Polígon del Cortès. Els canals foren construïts juntament amb la fàbrica, el 1883 per Francesc Cortès Morató. L'any de la riuada, el 1907 ja era tancada. El 1922 fou adquirida per Ignasi Borràs i Castellbell, una firma cotonera que es feu càrrec de l'explotació de la indústria. Durant aquest període es construïren un total de vint-i-cinc pisos pels treballadors de la colònia. L'any 1933 la fàbrica fou arrendada a la Sociedad de Hilaturas Ibericas SA i s'instal·là nova maquinària d'alta qualitat. Durant el període de guerra civil la fàbrica treballarà per l'exèrcit republicà. 41.7964600,1.7728300 398045 4627906 1883 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43885-foto-08038-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43885-foto-08038-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43885-foto-08038-68-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 105|98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43886 Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-2 SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 pp. 123-130. http://www.firesifestes.com/Fires/F-Caramelles-Callus.htm. http://elpasseigdecallus.blogspot.com/2008/03/caramelles-calls-2008.html. http://www.caramelles.cat Finals XIX Els actes s'inicien el dissabte de Pasqua, des del migdia i fins el vespre es recorren les diversos nuclis i masos dispersos, aquest dia no s'utilitzen les ballestes. El diumenge al matí s'inicien els actes principals. Aquest és l'únic dia que s'utilitzen les ballestes. Es realitza un recorregut pels principals carrers del poble. A les 11 del matí les dues colles existents, la Cola Gran i la Colla Petita, es troben i cada grup segueix un recorregut diferent pels diversos carrers. A les 2 de la tarda es troben a la cruïlla del Carrer Cardona i Carrer Dupond on es fa la darrera cantada que està instrumentada per una orquestra professional. 08038-69 Nucli Urbà. Es desconeix exactament l'inici de les cantades de caramelles, tan mateix de principis del segle XX es té constància de l'existència de lletres que ironitzaven sobre esdeveniments de l'època, també consta per la memòria oral que la ballesta, element indispensable a les caramelles de Callús ja s'utilitzava per fer arribar flors als balcons. Es té constància també de l'existència d'un grup d'homes que formaven el Cor Parroquial i que en diades assenyalades acompanyaven l'ofici a l'església vella. Paral·lelament a aquest, es formà un segon cor que era acompanyat per l'organista. Es va crear llavors una rivalitat entre els dos grups que acompanyava molts aspectes de la vida cultural de pobla durant la primera meitat del segle XX. Aquesta rivalitat estava lligada també a les caramelles, cada un dels grups tenia i organitzava la seva pròpia cantada de caramelles. Durant la república, la tradició s'havia instaurat també entre la mainada que també rivalitzava amb la cantada de caramelles. Durant el període de la guerra civil, es deixaren de cantar les caramelles, però un cop acabada es reprengué la tradició, fins i tot es permeté que algunes cantades fossin en català. Vers el 1947 es formà l'Esbart Dansaire de Callús Anella Daurada on ja actuaven nois i noies plegats. Més tard el 1951 es fundà el cor dels Bons Companys i a partir d'aquí diverses corals i colles dansaires. Aquesta tradició s'ha arrelat fins el moment i cada any el per Pasqua es duen a terme la catada i els balls de Caramelles. 41.7812500,1.7841000 398957 4626204 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43886-foto-08038-69-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Es una festa popular que es celebra la diada de Pasqua. 98 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43966 Caseta del Filador https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-del-filador XX Des de fa un anys la Diputació de Barcelona a través de l'arquitecte Josep M. Esquius i Prat ha realitzat un projecte per recuperar aquest indret i convertir-lo en un Centre d'Interpretació de la Corda. És una caseta planta rectangular coberta de teula a doble vessant i construïda en totxo, amb una superfície d'uns 31m2. Es construïda en totxo. A l'interior es poden observar dos paraments, fet que significa que l'estructura primitiva fou realçada. Hi ha dues portes de fusta per on s'accedeix a l'interior. La primera dona pas a una petita estança, és la part de magatzem on es troben tot el conjunt de bobines de fil. La segona és de llibret i forma part del taller. El terra és de cairons i s'hi troba tota la maquinària, utilitzada per a la realització de les cordes. A aquesta segona habitació les portes són més grans i s'obren completament per facilitar el treball de l'elaboració de cordes. A l'exterior hi ha un conjunt de pals de fusta clavats i alineats que era on es lligaven els fils per fer les cordes. De l'interior del magatzem destaca la presència del conjunt de maquinària utilitzada per a trenar les cordes, les bobines, les eines etc. Cada una de les eines servia per a trenar un tipus de corda de gruix i qualitats diferent. 08038-149 Bosc del Filador. Callús Aquesta era la caseta de Joan Comas que era el corder, o sigui la persona que trenava els fils per fer-ne les cordes. En els darrers anys la seva activitat havia minvat considerablement però en els millors moments els pals de fusta on es lligaven els fils per trenar havien arribat a creuar el riu. En el moment en que Joan Comas es jubilà s'abandonà l'activitat i la caseta la qual cedí l'Ajuntament amb tota la maquinària i contingut. 41.7877900,1.7803700 398657 4626934 08038 Callús Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43966-foto-08038-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43966-foto-08038-149-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi El procés d'elaboració de la corda tenia dues fases: En la primera es realitzaven els cabdells a patir de fils. A la primera habitació de la caseta es concentrava aquesta tasca. En la segona es realitzaven les cordes. Per a la seva realització s'estenien els fils des de l'interior del magatzem cap a l'exterior tot lligant-los en uns pals travessers de fusta . 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43818 Castell de Callús https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-callus <p>-BENET i CLARÀ, A. 'La repoblació del Bages a l'alta edat mitjana', Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Núm. 3. Centre d'estudis del Bages. Manresa. 1984. -BOLÒS, J. -HURTADO, V. Atles del Comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -CAIXAL, A. PANCORBO, A. 'L'excavació del castellet de Godmar' Callús, Bages. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. A Sant Cugat del Vallès. ACRAM. Barcelona 2002. -CAIXAL, A. LÒPEZ MULLOR, A. PANCORBO, A. 'Excavacions recents a castells del centre del límit meridional a la marca Hispànica'. Actes del Congrés Els Castells Medievals a la Mediterrània Nord-occidental. Museu la Gabella. Arbúcies.2004. -CAIXAL, Àlvar. 'Intervencions arqueològiques al Castell de Callús'. 1998. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local'. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'Evolució historiogràfica del Terme del Castell de Callús'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, núm. 12. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona 2001. -JUNYENT, F. MAZCUÑAN, A. 'Callús'. Catalunya Romànica. Vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. -PLADEVALL, A. CATALÀ ROCA, P. 'Castell de Callús', a 'Els Castells Catalans', Vol. V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 1976. -TORRAS, M. GALERA, A. 'Estudi Historicodocumental del Castell de Callús'. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit.</p> IX-XI Es troba en fase de restauració per part del Servei Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona des del 1998. <p>El Servei Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona ha realitzat diverses intervencions arqueològiques des del 1998. Des d'aleshores s'han posat al descobert noves estructures que fins al moment no eren visibles. En el moment d'iniciar la intervenció només s'observava les restes d'una torre circular de 7m de diàmetre exterior i 4,80 de diàmetre interior. Amb una alçada conservada d'1,50m. Les intervencions realitzades permeten establir l'inici de l'activitat d'aquesta fortificació entorn als segles IX i X amb la construcció d'una torre circular i posteriorment folrada amb un segon parament. Ja al segles XII-XIII, es construí a l'oest un nova estança de planta rectangular, ja al segle XIII es construeix una nova porta principal d'accés amb la seva rampa i un marxapeu. Alhora es construí una segona estança a llevant de la torre destinada a usos domèstics. Durant la Baixa Edat Mitjana es modifica l'articulació interna del Castell. Es construeix una nova habitació destinada a cavallerissa o corral, es reforcen els elements defensius, etc. La darrera fase d'ocupació ja no està relacionada amb l'ús militar del castell, sinó que te a veure amb l'activitat agrícola que transforma el paisatge amb nombrosos murs de feixa i vinya del segle XIX.</p> 08038-1 Camí del Cortès o del Cementiri. <p>La primera notícia documental que fa referència al terme de Callús, és alhora el primer document que anomena el Castell. Data del 940 i l'anomena 'de Gotmar'. Tan mateix aquest document no s'ha conservat i tan sols se'n té notícia a través d'un regest del segle XVIII que pertany a l'antic monestir de Sant Benet de Bages. (TORRAS, M. GALERA, A. 2000). No és fins el 947 que trobem el primer document sencer conservat i original que anomena el Castell. En aquesta ocasió els esposos Salomó i Goberta van vendre a Ermernric i la seva dona Preciosa una casa i un hort que tenien en aprisió al terme del Castell de Gotmar tal i com s'anomenava aleshores. No es coneixen massa dades que permetin esbrinar qui era aquest personatge que donava nom al castell però es probable que fos el primer senyor aloer del terme representat del comte al territori, ja que amb posterioritat es té constància d'un document datat del 992 pel qual el comte Borrell havia obtingut per compra un alou al terme. Curiosament els seus límits coincidien amb els del terme del castell i de la parròquia. D'aquesta manera és possible que el comprès a un hereu de Gotmar (TORRAS, M. GALERA, A. 2000). Però el topònim que fa referència a un nucli fora del mateix castell no apareix fins a partir de finals del segle X, concretament el 980, quan es cita el nom de 'Castellet' que es troba al costat del Castell de Gotmar i ja ben entrat el segle XI que es documenten els topònims que fan referència al terme de Callús amb diverses variants: Castllús, Casteluç, Catellús, etc. (TORRAS, M. GALERA, A. 2000).</p> 41.7943300,1.7796300 398606 4627661 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43818-foto-08038-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43818-foto-08038-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43818-foto-08038-1-3.jpg Legal Medieval|Romànic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic BCIN National Monument Record Defensa 2020-10-07 00:00:00 Joan Casas Blasi Desconegut. Tot i que és possible que el personatge de Gotmar en fos el promotor. 85|92 1754 1.4 1771 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43863 Cogoma https://patrimonicultural.diba.cat/element/cogoma SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Casa Mas Cogoma'. El Poble núm. 36. 2001. XVII És una masoveria de Can Ferrer de Viladelleva tocant el camí que porta a aquest raval de cases. Al llindar d'una finestra de la part de ponent de la casa, hi ha gravada la data de 1639. És una mas típic de planta quadrada amb el cos principal construït amb pedra i coberta de teula a dues vessants. Les finestres presenten un acabat amb empits i de pedra sorrenca de color rogenc que contrasta amb la resta la pedra utilitzada en la construcció. Al seu redós s'hi troben coberts i murs de pedra de l'activitat agrícola i ramadera pròpia de la casa. Cal destacar que a la banda oest del camí de Viladelleva en la propietat del mas hi havia un conjunt de tines que la dècada dels 90 foren transformades en habitatges i per tant destruïdes. 08038-46 Camí de Viladelleva s/n. Callús Apareix documentada ja al 1513 en un text on segons paraules de Lluís Sala 'no s'entenen les paraules però el nom Cogoma s'entén perfectament' Posteriorment la següent referència la tenim a la llinda d'una de les finestres situades a ponent de la casa on es llegeix la data de 1639. El 1746 en un Cadastre fet a Callús consta que el mas Cogomaes dels Armans Andreu i posseeix 2 quarteres de conreu, 24 de bosc i erm , 1 quartal d'hort de secà. 1 casa i 5 caps de bestià. 41.8056500,1.8025600 400529 4628891 1639 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43863-foto-08038-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43863-foto-08038-46-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Habitatge amb zona agrícola. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43893 Col·lecció de pintura de Josep Lladós https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-josep-llados XX Conjunt format per 10 pintures a l'oli realitzades per Josep Lladós. Es representen punt del patrimoni cultural i arquitectònic de Callús com per exemple Sant Maria de Viladelleva, i també llocs emblemàtics i ja desapareguts com són els Manxons. 08038-76 Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1. Callús Josep Lladós va crear a inicials dels anys 80 l'Associació de la Promoció de les Arts del Cardener a partir de la qual s'impartien classes de pintura. En aquests moments agafà afecció a aquest art i començar a pintar sobretot motius paisatgístics i de punts emblemàtics de Callús. 41.7807500,1.7835600 398911 4626149 1983 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43893-foto-08038-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43893-foto-08038-76-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Josep Lladós 98 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43882 Colònia Cortés https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-cortes -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 XIX És un edifici de nau central longitudinal i tres cossos transversals. La xemeneia industrial de planta rodona, es situa prop de la façana sud de l'edifici. La construcció es d'obra vista amb la coberta a doble vessant. A les façanes s'obren diverses finestres acabades amb cairons que permeten l'entrada de llum a l'interior. A part de la nau principal es poden observar diverses construccions associades a l'ús industrial i que segueixen el mateix estil arquitectònic. 08038-65 C-1410 Fou construïda el 1883 per Francesc Cortès Morató. L'any de la riuada, el 1907 ja era tancada. El 1922 fou adquirida per Ignasi Borràs i Castellbell, una firma cotonera que es feu càrrec de l'explotació de la indústria. Durant aquest període es construïren un total de vint-i-cinc pisos pels treballadors de la colònia. L'any 1933 la fàbrica fou arrendada a la Sociedad de Hilaturas Ibericas SA i s'instal·là nova maquinària d'alta qualitat. Durant el període de guerra civil la fàbrica treballarà per l'exèrcit republicà. 41.7976000,1.7738400 398130 4628031 1883 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43882-foto-08038-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43882-foto-08038-65-2.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 105|98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43879 Colònia d'Antius https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-dantius -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XIX Es tracta d'un gran complex construït amb maons d'obra vista, amb el cos principal de planta rectangular i tres pisos amb diverses finestres a les façanes que permeten la il·luminació interior. Es pot observar la presència d'una torre de planta quadrada acabada amb una teulada de 4 vessants. Una xemeneia de planta rodona característica d'aquest tipus d'edificis industrials sobresurt sobre la resta. Antigament disposava de botiga, fonda, barberia, cafè-teatre, escola, església, actualment encara es conserven part dels habitatges dels treballadors. Tot i que alguns estan ocupats la major part es veuen abandonats. A l'exterior de la finca també hi ha una zona ajardinada la qual no té manteniment ja que es troba força deixada. 08038-62 nord del nucli urbà A mitjans del segle XIX la indústria a Callús era molt incipient, es reduïa a la presència de diversos forns d'obra, però un cop construïda la carretera els marges del riu Cardener començaren a instal·lar-s'hi diverses indústries per aprofitar l'energia del corrent fluvial (HOYAS PAMPIN, N. 1999). La Colònia d'Antius fou construïda pel propietari del Mas d'Antius Joaquim torrents i Fuster el 1875. La feu funcionar pel seu compte fins el 1899 quan es cremà. Es començà la seva reconstrucció i aleshores passà a anomenar-se Fàbrica Sant José. A partir del 1928 es tancà fins el 1932 que l'empresa Hilatures Callús S.A se'n feu càrrec. Cap a la dècada dels 60 passà a formar part del grup Manufacturas y Industrias Textiles Agrupadas S.A. Aquesta fàbrica arribà a tenir 140 treballadors i 6500 fusos, a principis del segle XX es construïren els habitatges pels treballadors. Però a partir del 1970 s'inicià una davallada en la producció fins a l'actual desaparició (SALA, LL. SERRA, M. FONS, R, pp.92). 41.8058100,1.7609600 397073 4628958 1875 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43879-foto-08038-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43879-foto-08038-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43879-foto-08038-62-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 105|98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43904 Comes de Vall https://patrimonicultural.diba.cat/element/comes-de-vall XIII-XIV Es troba completament enrunat i envoltada de vegetació. Caldria actuar-hi per recuperarla Edificació enrunada formada per un conjunt de diverses parets construïdes en carreus de petites dimensions i disposats en filades regulars, units amb morter de calç. Algunes parets conserven una alçada superior a 1,20 m. Es troba en una zona boscosa amb abundant vegetació que degrada les diverses estructures i impedeix una visió de conjunt. Es poden observar gran quantitat de carreus acumulats en diversos punts fruit del procés d'enderroc i destrucció de l'edifici. 08038-87 Camí de Bogadella. La primera referència documental data del 1282, quan Cardonet Ermengol redimeix a Elisenda filla de Francesc Comés seu homenatge. El 1292 es torna a documentar el mas Comes i a partir d'aquí es succeeixen les referències documentals. 41.8061500,1.7733500 398103 4628981 08038 Callús Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43904-foto-08038-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43904-foto-08038-87-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Molts dels masos que es troben en l'actualitat en el terme de Callús es troben documentats en un moment històric similar, a l'inici de la Baixa Edat Mitjana. Tan mateix aquest desaparèixer ja antigament ha conservat millor part de les estructures d'aquest primer moment d'ocupació, mentre que d'altres han sofert nombroses modificacions i reparacions fins a transformar completament l'estructura originaria. Per aquest motiu és un punt interessant a nivell arqueològic. 85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43905 Dolmen del Camp del Janet https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-camp-del-janet -CURA, Miquel. 'Origen i Evolució del Megalitisme a les comarques centrals i occidentals de Catalunya: I Del Neolític Mitjà a l'Edat del Bronze'. Cota Zero núm. 3.. Vic. 1987. -CASTANY, Josep. 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. Cota Zero núm. 3.. Vic. 1987. -FABREGA, Albert. 'Nous megalits al Bages' Dovella. 2000. -XV a -XXX Es troba caigut i entre la vegetació Sepulcre megalític format per una cisa oberta amb tres lloses laterals, mentre que la coberta es troba desplaçada del seu punt original. El túmul es pràcticament imperceptible tot i que es pot apreciar un conjunt de blocs de pedra de reduïdes dimensions que formen una estructura circular. 08038-88 El megalitisme comença a documentar-se durant els períodes neolítics. Aquest grup de sepulcres de cista simples. L'aparició d'un megalitsime autòcton a les terres d'interior s'originà a partir de l'evolució del Solsonià (CURA, M. 1987). A partir del Neolític Recent es pot observar una evolució d'aquesta tipologia de megalits, apareixen els sepulcres de corredor. Com a novetat a les terres d'interior és l'aparició de 'falses galeries obertes' o 'sepulcres de corredor amples'. Fet que suposa un canvi important en el ritual funerari tan en l'aspecte constructiu com en el ritual. A partir del Neolític Final es documenten un conjunt de nous canvis. Apareixen els vasos campanifores procedents de circuits europeus. Durant l'Edat de Bronze novament, es produeixen nous canvis en les sepultures megalítiques. Així doncs a les comarques centrals es pot observar com les primeres cistes neolítiques són coetànies als sepulcres de corredor (3500-2700 aC) de l'Alt Empordà, a partir del Neolític Recent les cistes individuals evolucionen cap a enterraments col·lectius alhora que es constaten l'aparició de sepulcres de corredor (2700-2200a.C) entre el 2200 i el 2000 és un moment de transició de les darreres cistes neolítiques cap a les estructures túmulars. A partir del 2000 fins el 1500 es troba una major diversitat d'estructures que connecta amb els comerços de metall. (CURA, M. 1987. pp. 83) Darrerament Albert Fàbrega (FABREGA, A. 2000). Ha documentat la presència de nous megalits al Bages, entre els quals es pot mencionar aquest que documentem aquí. 41.7812100,1.7839000 398940 4626199 08038 Callús Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43905-foto-08038-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43905-foto-08038-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43905-foto-08038-88-3.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Aquest domen no es troba documentat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de l'Àrea de Coneixement i Recerca de la Generalitat de Catalunya. Si bé consultats alguns experts si que respon a les característiques d'una d'un sepulcre megalític, només una intervenció arqueològica podria determinar-ho amb total seguretat. 79|76 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43945 Edifici Ctra C-1410-a, 9 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-ctra-c-1410-a-9 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XIX La pintura de la façana es troba en mal estat, això com les baranes dels balcons es troben força rovellades Edifici de tres plantes. Presenta un parament arrebossat i pintat de color blanc, amb un sòcol de pedra. A la part baixa hi ha dues aportes principals de fusta. Al primer pis s'hi troba un gran balcó amb barana de forja. Al tercer pis s'obren dues finestra a banda i banda i un balcó al mig. La coberta és a doble vessant. 08038-128 Carrer de Cardona, 9. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7844500,1.7829200 398864 4626560 1883 08038 Callús Restringit Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43953 Edifici de la Crta. C-1410-a, 49 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-crta-c-1410-a-49 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XIX Edifici de tres plantes amb coberta a doble vessant. El parament es troba arrebossat i esgrafiat imitant grans carreus de ben escariats disposats en filades regulars. A la planta baixa s'hi troben dos portes que donen accés a locals comercials. Al primer pis si troba un balcó amb la barana de forja al qual disposa de dues obertures emmarcades amb pedra i coronades per arcs escarsers. El pis superior també té un balcó igualment amb dos accessos però que no es troben acabats amb arcs sinó amb un llindar de pedra. A sobre s'hi troben dues petites obertures. 08038-136 Carrer de Cardona, 49. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7829200,1.7832900 398892 4626390 1890 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43961 Edifici de la Ctra C-1410-a, 57 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-57 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de tres plantes. Presenta el parament arrebossat i pintat de color gris clar. A la planta baixa s'obren dues obertures acabades amb arcs i marcs d'obra pintats de color beige fosc. Ambdues permeten entrar un local comercial. El primer pis disposa de dos balcons amb barana de ferro i amb les obertures decorades amb marcs. El pis superior també presenta dos balcons més petits igualment decorats amb marcs d'obra. Sota la cornisa s'obren dues petites finestres rectangulars. 08038-144 Carrer de Cardona, 57. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7826600,1.7833700 398899 4626361 1900 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43954 Edifici de la Ctra. 1410-a, 34 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-1410-a-34 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de tres plantes. L'acabament que presenta la façana en la seva planta baixa és d'un aplacat pedra disposada a la mescla, mentre que la resta de pisos són enrajolats a junt seguit. A la planta baixa s'obren dues portes coronades amb arcs que donen accés a locals comercials. El segon i tercer pis disposen de dos balcons amb barana de ferro forjat a banda i banda de la paret mentre que la part central està ocupada per una tribuna o mirador pentagonal. Al capdamunt s'hi troba un àtic amb una terrassa i tres pinacles. 08038-137 Carrer de Cardona, 34. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7828500,1.7829900 398867 4626382 1930 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43959 Edifici de la Ctra. C-1401-a, 44 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1401-a-44 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Edifici de tres plantes amb un pis aixecat més recentment a la zona del terrat. Presenta el parament arrebossat i pintat de color gris clar. A la planta baixa s'obren tres obertures acabades amb arcs, les situades a banda i banda responent a locals comercials, la central més estreta permet accedir a l'interior dels pisos. El primer pis disposa de tres balcons amb barana de ferro i amb les obertures decorades amb arcs d'obra motllurts. El pis superior també presenta tres balcons més petits igualment decorats amb marcs d'obra. La part superior s'hi troba una cornisa decorada en forma d'una onada. 08038-142 Carrer de Cardona, 44. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7825100,1.7831600 398881 4626345 1915 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43948 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 12 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-12 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XIX Edifici de planta quadrada amb coberta de teules a doble vessant. Té una alçada de tres pisos amb la façana principal a llevant. El parament està format per blocs de pedra disposats en filades irregulars i units amb morter de calç. A la planta baixa s'hi troben quatre portals acabats amb marcs de maons i també coronats amb arcs. Els que es troben a banda i banda es tapiaren i posteriorment s'hi obriren finestres. Els dos del mig donen accés a l'interior de l'edifici. Al primer pis hi ha tres balcons amb la barana de ferro forjat. Els que es troben als laterals son de menors dimensions que el de la part central, tot i que aquest està dividint en dos per una decoració de ferro forjat en forma de fletxes disposades de manera vertical en semicercle. El tercer pis la disposició és igual. 08038-131 Carrer de Cardona, 12. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7837300,1.7827500 398849 4626480 1868 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43949 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 16 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-16 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Construcció de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, la façana principal s'orienta a llevant. Té una alçada de tres pisos. A la part inferior s'hi troba la entrada principal i un local comercial. L'arrebossat actual que cobreix la façana impedeix observar els arcs que coronen aquestes obertures, tot i que s'intueixen. El pis superior hi ha un balcó dividit en dues parts, pel qual s'hi accedeix a partir de dues obertures decorades amb arcs rebaixats bastits de maons. Al pis superior hi dos balcons més. 08038-132 Carrer de Cardona, 16. Callús A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). 41.7836300,1.7828000 398853 4626469 1900 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 187,40 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5