Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
43821 Necròpolis del Turó dels Moros https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-turo-dels-moros -CLARET, J.M. Et Alli. (1981). 'Turó dels Moros'. Butlletí del Centre Excursionista de Montserrat, núm. 6. Manresa 1981. pp.7-11. -DAURA, A.; GALOBART.J.; (1983). L'arqueologia del Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983, Vol. II (Les fonts. Quaderns de recerca i divulgació. Núm. 6. PP. 79. -DAURA, A.; GALOBART, J. (1984). 'Necròpolis del Turó dels Moros'. Dins Catalunya Romànica. Barcelona. Enciclopèdia Catalana. Vol XI. (El Bages). VIII-XI Necròpolis formada per unes set tombes de tipus cista. Les caixes on es dipositava l'inhumat estaven amb lloses de pedra. Les tombes es troben orientades d'est a oest. Es troba situada en un petit turó. 08038-4 Aquesta necròpolis fou descoberta el 1981 i excavada per membres del Centre Excursionista de Montserrat. Avui degut a les successives reforestacions i als incendis que ha sofert la zona es troba en un estat de conservació precari. 41.8164200,1.7950400 399921 4630096 08038 Callús Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43821-foto-08038-4-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Aquesta necròpolis es troba molt a prop de la Viladelleva. En línia recta no supera els 200 metres. 85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43837 Font del Clot de Garces https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot-de-garces XIX-XX Font de clot situada a la part baixa d'un petit turó. El brollador d'aigua surt de la roca, s'ha allisat el punt de sortida amb un mur de pedra. A la part de tramuntana s'hi troba un mur de pedra seca, més vinculat als aterrassaments de les vinyes que a la pròpia font. Actualment hi ha un tub que canalitza l'aigua vers una bassa moderna que emmagatzema l'aigua i és utilitzada pel rec dels camps propers. És una zona força enverdissada. 08038-20 Aquesta font servia com a punt de trobada i lloc d'anar a menjar quan hi anaven a buscar aigua els habitants dels Manxons. 41.7849600,1.7727700 398021 4626629 08038 Callús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43837-foto-08038-20-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Font utilitzada pel regadiu dels camps 98 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43852 Barraca a Can Pasqual https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-can-pasqual -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XIX-XX Existeix el perill d'enderroc Barraca de planta quadrada orientada al sud. Coberta amb voltà cònica, Construïda amb pedra seca. Medeix 1,65 metres d'alçada i 3 per 3 metres de planta . Amb els murs de 60 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. A la part alta hi ha una filada de lloses que envolten la coberta. 08038-35 41.8140400,1.8035100 400621 4629822 08038 Callús Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43852-foto-08038-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43852-foto-08038-35-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43878 Camí Ral o Camí de la Sal https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-o-cami-de-la-sal -BENET i CLARÀ, A.' El terme antic de Manresa', a Amics de la Història i de l'arqueologia. Institut de Batxillerat Lluís Paguera. Manresa 1984. pp. 8-10. -GALERA PEDROSA, A. 'La Sal de Cardona' dins del dossier 'Les comunicacions a la Catalunya Central al XVI'. Núm. 53. 1996. -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. Inèdit. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'Evolució historiogràfica del Terme del Castell de Callús'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, núm. 12. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona 2000. XI El camí de la Sal o camí ral transcorre resseguint la orografia del terreny. La major part del tram conservat es troba a ponent del riu Cardener i pràcticament li és paral·lel. El sender passa per la zona d'Antius on neix una variant que es dirigeix cap el mas, seguint el riu Cardener passa per l'Hostal Nou, tot seguit continuant per una zona lleugerament abrupte ressegueix el relleu fins arribar al lloc on es trobaven els Manxons. Alguns trams del camí, sobretot aquelles zones properes a l'Hostal Nou es pot observar un tram empedrat. En alguns punts és la mateixa roca que aflora la que fa de paviment, però en d'altres es pot veure l'enllosat que es troba malmès per la circulació. 08038-61 L'explotació de la sal a les mines de Cardona és coneguda ja des d'època romana, aquest fet fa pensar que originàriament ja hi havia un camí que permetés la seva circulació, tan mateix no serà fins el segle X-XI que es documenten diverses vies de comunicació distribuïdes de manera radial entorn el Castell de Cardona (GALERA PEDROSA, A. 1996). El camí anomenat 'Strata Kardoniense' o Salaria, baixava des de Cardona seguin la vall del riu i creuant els termes de Súria i Callús, des d'on prenia diverses direccions. El tram que transcorre per Callús es troba ben conservat en la part nord, que s'origina a Antius i arriba fins el que havia estat els Manxons, però a partir d'aquest punt es perd i aquest fet ha permès que s'originin diverses hipòtesis sobre el seu recorregut (HOYAS PAMPIN, N.1999). La primera, el camí creuaria el riu per sota de l'actual pont de Sant Mateu on ja ara hi ha un gual que permet el pas i on també s'originà el nucli antic conegut com el Raval. La segona opció creuaria el riu pel punt on s'unien la riera de Bellver i el Cardener i on antigament sembla que també hi hauria un gual que permetria el pas (BENET I CLARÀ, A. 1984). 41.7984200,1.7657600 397460 4628132 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43878-foto-08038-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43878-foto-08038-61-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi És un camí. 85 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43887 Festa de Tardor https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-tardor -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 pp. 129. XX Festes de caire eminentment popular però culturals a la plegada. Amb el temps s'ha convertit en la II festa major del poble. Les diverses organitzacions i entitats culturals organitzen diversos actes, com cine-forums, xerrades, xocolatades populars, caminades, etc. Tan mateix l'acte principal es la trobada de puntaires. 08038-70 El 1971 es comencen a realitzar els actes de les Festes de Tardor. En primera instància foren el sardanistes els organitzadors. S'organitzaven diversos actes culturals i populars, fins i tot un festival de la nova cançó amb la participació de Raimon i Lluís Llach, entre altres. 41.7812500,1.7841000 398957 4626204 1971 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43887-foto-08038-70-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi És una festa popular, la segona festa major del Callús. 98 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43905 Dolmen del Camp del Janet https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-camp-del-janet -CURA, Miquel. 'Origen i Evolució del Megalitisme a les comarques centrals i occidentals de Catalunya: I Del Neolític Mitjà a l'Edat del Bronze'. Cota Zero núm. 3.. Vic. 1987. -CASTANY, Josep. 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. Cota Zero núm. 3.. Vic. 1987. -FABREGA, Albert. 'Nous megalits al Bages' Dovella. 2000. -XV a -XXX Es troba caigut i entre la vegetació Sepulcre megalític format per una cisa oberta amb tres lloses laterals, mentre que la coberta es troba desplaçada del seu punt original. El túmul es pràcticament imperceptible tot i que es pot apreciar un conjunt de blocs de pedra de reduïdes dimensions que formen una estructura circular. 08038-88 El megalitisme comença a documentar-se durant els períodes neolítics. Aquest grup de sepulcres de cista simples. L'aparició d'un megalitsime autòcton a les terres d'interior s'originà a partir de l'evolució del Solsonià (CURA, M. 1987). A partir del Neolític Recent es pot observar una evolució d'aquesta tipologia de megalits, apareixen els sepulcres de corredor. Com a novetat a les terres d'interior és l'aparició de 'falses galeries obertes' o 'sepulcres de corredor amples'. Fet que suposa un canvi important en el ritual funerari tan en l'aspecte constructiu com en el ritual. A partir del Neolític Final es documenten un conjunt de nous canvis. Apareixen els vasos campanifores procedents de circuits europeus. Durant l'Edat de Bronze novament, es produeixen nous canvis en les sepultures megalítiques. Així doncs a les comarques centrals es pot observar com les primeres cistes neolítiques són coetànies als sepulcres de corredor (3500-2700 aC) de l'Alt Empordà, a partir del Neolític Recent les cistes individuals evolucionen cap a enterraments col·lectius alhora que es constaten l'aparició de sepulcres de corredor (2700-2200a.C) entre el 2200 i el 2000 és un moment de transició de les darreres cistes neolítiques cap a les estructures túmulars. A partir del 2000 fins el 1500 es troba una major diversitat d'estructures que connecta amb els comerços de metall. (CURA, M. 1987. pp. 83) Darrerament Albert Fàbrega (FABREGA, A. 2000). Ha documentat la presència de nous megalits al Bages, entre els quals es pot mencionar aquest que documentem aquí. 41.7812100,1.7839000 398940 4626199 08038 Callús Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43905-foto-08038-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43905-foto-08038-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43905-foto-08038-88-3.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Aquest domen no es troba documentat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de l'Àrea de Coneixement i Recerca de la Generalitat de Catalunya. Si bé consultats alguns experts si que respon a les característiques d'una d'un sepulcre megalític, només una intervenció arqueològica podria determinar-ho amb total seguretat. 79|76 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43913 Llegenda del Forat de les Ànimes https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-forat-de-les-animes XX La llegenda és coneguda per la gent més gran del poble, tot i que a la gent més jove té constància de la seva existència no sap explicar-la. Fora bo publicar-la, si més no a la revista del poble. La llegenda del forat de les ànimes és una rondalla popular que es transmet per tradició oral, no hi ha constància que es trobi publicada. Aquesta rondalla, segons explica Lluís Sala té dues versions. La primera diu que la gen de Vilalledelleva baixaven per la matinada a peu, si havia plogut baixava ple d'aigua i al caure feia soroll, que la gent identificava amb els sorolls de cadenes que arrossegaven les ànimes que vagaven per aquells indrets. Uns segona versió es que s'explica que els mossos de la Tosa, sovint feien juguesques, s'amagaven prop del forat tot espantant a la gent que passava per allà de tal manera que creien tot allò era obra de les ànimes. 08038-96 41.7812400,1.7838200 398934 4626203 08038 Callús Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43922 La riera de Bellver https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-de-bellver -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. Pp.14 La sequera de la primavera passada l'havia assecat molt, i la vegetació de ribera havia crescut força a la llera del riu. Tan mateix els gorgs encara disposaven de força aigua. Riera de règim torrencial, el recorregut que transcorre pel terme de Callús és d'uns 5 km. Neix a la Torre de Castellnou fins a desembocar al Cardener. Rep les aigües del torrent de la Filosa i de Vilatorrada, de Cal Candela, de les Valls i de Vallbona. No té una gran profunditat però si que creua punts on el relleu és molt accidentat i això fa que hi hagi diversos gorgs interessant al llarg del seu recorregut com per exemple el de la Por o de les Valls. Exerceix de límit natural amb Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós del Bages. 08038-105 Es documenta ja de del segles X. Aleshores es citava com a 'rivum Vinyamala'(HOYAS, Núria. 1999. pp.14). 41.7904700,1.8005800 400341 4627208 08038 Callús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43922-foto-08038-105-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi El curs d'aigua es força estacional i l'ús que se'n fa és molt variat, des de lúdic pel bany en les zones de gorgs fins a ser utilitzat pel rec dels horts i zones de cultiu. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43883 La Fàbrica Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-nova -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XIX Edifici industrial construït en obra vista, de nau central longitudinal i tres cossos transversals. La xemeneia industrial de planta rodona, es situa prop de la façana sud de l'edifici. Actualment es troba en ple rendiment, ja que és ocupada per diverses empreses que realitzen tasques industrials. 08038-66 A ponent del Cardener Es construí l'any 1895 pel Marquès de Palmerola, Josep Maria Despujol. Després de passar-hi alguns empresaris tèxtils, l'any 1923 se'n fa càrrec en Josep Rovira, industrial tèxtil provinent de Manlleu. Als anys 50 es formà la raó social 'Santiago Rovira, SA' que tant de treball donà a la gent del poble. Des de l'any 1930 la propietat de Can Cavaller, dels marquesos de Palmerola és dels descendents de Joan Ferrer Torras. En 20 anys, dintre el terme de Callús es van fer 5 fàbriques amb els corresponents canals i rescloses. 41.7831400,1.7803900 398652 4626418 1895 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43883-foto-08038-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43883-foto-08038-66-2.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 105|98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43969 Teula carenera https://patrimonicultural.diba.cat/element/teula-carenera Grup Callussenc de Recerca (2010). Notes històriques sobre dues teules trobades a l'antiga rectoria de Callús. Grup Callussenc de Recerca (2010). Sigil·lografia i heràldica de Callús. Informació facilitada pel Grup Callussenc de Recerca. XVIII Teula carenera que te gravada una inscripció a la cara exterior: 'Teulas fetas per tres jarmans Soles a la teularia del Cortes a gastos del comu per compondra la Isglesia Parroquia de Callus al mes de agost del 1796'. 08038-152 Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1 Aquesta teula va ser trobada pel paleta callussenc Joan B. Pich Giral a la teulada de la rectoria vella mentre hi feien unes obres als anys setanta. Aquesta i altra teula amb una decoració van ser guardades pel paleta com a record sentimental ja que havia viscut disset anys a l'antiga rectoria. L'any 2009 les va donar perquè es conservessin com a patrimoni local callussenc. Un cop restaurades es van presentar públicament l'onze d'octubre d'aquell mateix any a l'església parroquial de Sant Sadurní durant l'acte “Campanes, campanars i campaners de Callús”. Finalment, el 15 de maig del 2010 es van col·locar de manera definitiva a la planta baixa de l'ajuntament on són exposades al públic. El text gravat a la teula fa referència als teulers que les van construïr i a l'Ajuntament de Callús que les va pagar en fer la reforma de la teulada de l'església l'agost de 1796. 41.7807500,1.7835600 398911 4626149 1796 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43969-foto-08038-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43969-foto-08038-152-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Cortés Elía, María del Agua Germans Soles 98 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43970 Teula carenera https://patrimonicultural.diba.cat/element/teula-carenera-0 Grup Callussenc de Recerca (2010). Notes històriques sobre dues teules trobades a l'antiga rectoria de Callús. Grup Callussenc de Recerca (2010). Sigil·lografia i heràldica de Callús. Informació facilitada pel Grup Callussenc de Recerca. XVIII Teula carenera que te gravada una inscripció a la cara exterior, consistent en la inscripció del nom CALLÚS i dos dibuixos. A la part superior la representació d'un cavall amb les potes de davant aixecades i, a sota, un altre dibuix de l'antiga església parroquial de Sant Sadurní de Callús amb un penell sobre la teulada que té un gos a sobre. 08038-153 Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1 Aquesta teula va ser trobada pel paleta callussenc Joan B. Pich Giral a la teulada de la rectoria vella mentre hi feien unes obres als anys setanta. Aquesta i altra teula amb una decoració van ser guardades pel paleta com a record sentimental ja que havia viscut disset anys a l'antiga rectoria. L'any 2009 les va donar perquè es conservessin com a patrimoni local callussenc. Un cop restaurades es van presentar públicament l'onze d'octubre d'aquell mateix any a l'església parroquial de Sant Sadurní durant l'acte “Campanes, campanars i campaners de Callús”. Finalment, el 15 de maig del 2010 es van col·locar de manera definitiva a la planta baixa de l'ajuntament on són exposades al públic. 41.7807500,1.7835600 398911 4626149 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43970-foto-08038-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43970-foto-08038-153-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Cortés Elía, María del Agua Segons va explicar Joan B. Pich Giral al terrat del campanar hi havia antigament un penell per assenyalar la direcció del vent. Estava format per un eix vertical de ferro que sostenia una fletxa mòbil horitzontal també de ferro. A un cantó de la sageta hi havia la figura d'un gos (ca en llatí) i, a l'altra, la d'un peix (lluç). Aquestes dues imatges eren de metall, i simbolitzaven el topònim de Callús. Així, a la teula es reprodueix aquest penell que simbolitza el topònim de Callús, tot i que només hi ha dibuixat el cap d'un gos (ca), mentre que la cua del lluç és representada per la sageta. D'altra banda, la representació del cavall és molt similar al que hi havia a l'antic escut d'armes del llinatge català dels Castellet, i es relaciona amb el topònim de Callús del que l'orígen etimològic és la paraula castell. Per tant, la teula representa de tres formes diferents l'etimologia del topònim de Callús. 98 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43971 Campana https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana Informació facilitada pel Grup Callussenc de Recerca. XIX-XX Campana de bronze petita que actualment es troba posada al vestíbul de l'Ajuntament. 08038-154 Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1 La campana procedeix de l'antiga fàbrica de Cal Cavaller i s'utilitzava per anunciar els torns als treballadors. Actualment s'ha restaurat i s'exposa al consistori ja que forma part patrimoni històric local. L'antiga fàbrica de cal Cavaller s'ubicà al segle XIX a l'antiga masia de cal Cavaller que va ser reformada per acollir les dependències d'aquesta fàbrica al peu del riu Cardener dedicada a filats. 41.7807500,1.7835600 398911 4626149 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43971-foto-08038-154-2.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Cortés Elía, María del Agua 98 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43893 Col·lecció de pintura de Josep Lladós https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-josep-llados XX Conjunt format per 10 pintures a l'oli realitzades per Josep Lladós. Es representen punt del patrimoni cultural i arquitectònic de Callús com per exemple Sant Maria de Viladelleva, i també llocs emblemàtics i ja desapareguts com són els Manxons. 08038-76 Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1. Callús Josep Lladós va crear a inicials dels anys 80 l'Associació de la Promoció de les Arts del Cardener a partir de la qual s'impartien classes de pintura. En aquests moments agafà afecció a aquest art i començar a pintar sobretot motius paisatgístics i de punts emblemàtics de Callús. 41.7807500,1.7835600 398911 4626149 1983 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43893-foto-08038-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43893-foto-08038-76-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Josep Lladós 98 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43902 Fons de l'Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal -TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit. Pàg.. 5 XIX-XX Està format per pocs documents de la segona meitat del segle XIX i bàsicament documentació del segle XX. Es un arxiu principalment administratiu. La documentació conservada s'inicia el 1853 i fins a l'actualitat. La documentació que es troba organitzada a partir de 13 apartats, el primer corresponent a administració general és el que conserva la documentació més antiga, i és la que fa referència als òrgans de govern, segueixen els apartats d'hisenda (1861-2008), proveïments (1919-2008), beneficència (1944-2008), sanitat (1923-2008), urbanisme (1919-2008), seguretat pública (1939-2008), servis militars (1877-2001), població (1857-2008), eleccions (1914-2005), ensenyament (1966-2008), cultura (1932-2004), serveis agropecuaris i medi ambient (1930-2008). 08038-85 Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1. Callús 41.7807500,1.7835600 398911 4626149 1853 08038 Callús Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9 /1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43890 Sardana de Callús https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-callus http://www.caramelles.cat/ XX Sardana escrita per Pere Fons i musicada per Martirià Font a finals de la dècada dels 80. Aquesta sardana o caramella es canta per Pasqua durant els actes de les Caramelles de Callús. A l'arxiu de Josep Baldomà es troba la partitura original. La Polifònica de Puig Reig en va editar una versió per a coral a finals dels 90. La lletra original diu: 'Altre cop tot son camins/per la natura/ que esclata i el desig no te confins/ i en cada pit arrapat lentament/ aixeca el vol/ lentament aixeca el vol/ aixeca la llum damunt les teulades/ i de cada gol de/ aixeca el vol/ la la la la la/ de cada glop/ la la / sol en sorgeixen veus alades/ Amb més llum i ver que enlloc/ Callús per Pasqua en desperta/ i tot semblarà poc que la joia ens/ és oferta impassible al foc dels anys/ el poble sap la mirada d'un futur/ amb molts afanys/ i una forca renovada/ Resumint aquest destí/ s'ens emporta la sardana / cap al temps que s'esmunyi/ cap al món que en cara grana/ en un to més just/ que mani el ritme/ fa meravelles i ens transforma/ tot l'espai quan cantem les caramelles/ i no més un instant/ Cantem les caramelles/ pel misteri de la Festa/ els cors es van enlairant/ al compàs de la ballesta/ Qui pogués eternitzar aquest moment/ ple de la ballesta/ la vida on tot sembla mesclar/ i la terra beneïda/ on tot ens sembla mesclar'. 08038-73 Arxiu de Josep Baldomà. C. De Montserrat 2. Callús El 20 de juliol de 1987 s'estrenà per primera vegada durant els actes de la Festa Major. 41.7830500,1.7836900 398926 4626404 08038 Callús Restringit Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas BlasiJoan Casas Blasi (ARKEÒLIK SCP) Música i dansa. La partitura original es troba a l'arxiu privat de Josep Baldomà. 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43823 Necròpolis de Bogadella (els Fossars) https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-bogadella-els-fossars -A.A.D.D. 1984- Catalunya Romànica, Vol XI (El Bages). Barcelona. Enciclopèdia Catalana. -BUENO MORENO, Laura (2000) Necròpolis i sepultures medievals a Súria i rodalies, Treball mecanografiat pel 2on curs de Batxillerat B. Súria. -CLARET, J.M.; GUIX, I.;SANZ, J.; DAURA, A. (1981) 'Els fossars', Butlletí del Centre Excursionista de Montserrat, Núm.4, PP 6-9. Manresa. -DAURA, Antoni (1993) 'El cementiri medieval dels fossars' a Cererols, mil anys d'història (993-1993), PP. 57-61. Súria, Ajuntament de Súria i Amics i Veïns de Cereols. -DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J; (1995). L'arqueologia al Bages, Manresa. Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció 'Monografies', 15. -GALOBART, Joan (1985) 'El mon funerari medieval: la necròpolis de Els Fossars (Callús)', Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages, núm. 11. PP 110-111. -LLADÓ I RAMONET, Josep (1993) 'Súria' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) PP. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993) PP. 19-25. Súria. Ajuntament de Súria i Amics i Veïns del Cererols. -REGUANT I AGUT, Josep (1988) 'Súria, Història de les comarques de Catalunya. Bages' Volum II, PP 475-502, Manresa, Edicions Parcir. -RIU, Manel (1982). 'Alguns costums funeraris de l'Edat Mitjana a Catalunya'. Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya (Annex 1. Acta Medievalia) PP. 29-57. Barcelona. Universitat de Barcelona. -Manresa. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Callús (Bages). Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Àrea de Coneixement i Recerca. VIII-XI Necròpolis de caixes de lloses, fins al moment se n'han documentat un total de 8. Sembla ser que ja és coneguda des del segle XIX tot i que no és fins els anys trenta del segle XX que se'n tenen notícies més explícites. El 1981 fou estudiat pel centre excursionista del Bages. Les sepultures que s'observen es troben ja excavades. S'orienten de NO-SE. Les seves dimensions són d'uns 40 cm. d'amplada per una llargada d'entre 1,90 i 2,00 metres. Són lloses tipus cista amb lloses de pedra lateral. En la majoria els manca la coberta però es poden observar fragments de lloses al seu redós que podrien correspondre a la tapadora. Es tenen notícies de la troballa de fragments de Tègula reaprofitades en algunes tombes (DAURA; GALOBART; PIÑERO, 1995). També sembla que s'han localitzat alguns fragments de ceràmica grisa medieval, en concret d'una olla (RIU,1982; DAURA; 1993). 08038-6 Bogadella El 1031 trobem documentat per primera vegada el lloc quan Guillem i Ramon de Montcada donen uns alous que es troben prop de Bodadella. Posteriorment ja no és fins els anys 30 del segle XX quan Josep Lladó pública un article on fa esment de la presència d'uns esquelets en un turó prop de Bogadella. Però no serà fins els 1981 quan el centre excursionista del Bages en fa un estudi en cartografia i documenta les tombes. També en aquest moment s'envien restes òssies al Museu de Manresa. 41.8072000,1.7724400 398029 4629098 08038 Callús Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43823-foto-08038-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43823-foto-08038-6-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Es troba en un terreny erm. En una elevació de terreny envoltada de camps de conreu i zona de bosc. Prop de Bogadella. Es troba al límit amb el terme de Súria, fins fa poc es considerava dins de Callús, actualment es considera de Súria. 85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43843 Barraca del Toll de la Por https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-toll-de-la-por -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. -SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XIX-XX Barraca de planta quadrada orientada al sud. Coberta de lloses de pedra, es troba parcialment enderrocada. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,65 metres d'alçada i 2 per 2 metres de planta aproximadament . Amb els murs de 80 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. A la part alta hi ha una filada de lloses que envolten la coberta. Presenta les parets parcialment enrunades 08038-26 Bosc Gran. 41.8036600,1.8020100 400480 4628671 08038 Callús Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43843-foto-08038-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43843-foto-08038-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43843-foto-08038-26-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43844 Barraca del Bosc Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-gran -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. -SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XIX Barraca de planta circular orientada al sud. Coberta amb voltà cònica. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,65 metres d'alçada i 3 de diàmetre . Amb els murs de 90 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. 08038-27 Bosc Gran. 41.7989600,1.7930100 399725 4628159 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43844-foto-08038-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43844-foto-08038-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43844-foto-08038-27-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43966 Caseta del Filador https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-del-filador XX Des de fa un anys la Diputació de Barcelona a través de l'arquitecte Josep M. Esquius i Prat ha realitzat un projecte per recuperar aquest indret i convertir-lo en un Centre d'Interpretació de la Corda. És una caseta planta rectangular coberta de teula a doble vessant i construïda en totxo, amb una superfície d'uns 31m2. Es construïda en totxo. A l'interior es poden observar dos paraments, fet que significa que l'estructura primitiva fou realçada. Hi ha dues portes de fusta per on s'accedeix a l'interior. La primera dona pas a una petita estança, és la part de magatzem on es troben tot el conjunt de bobines de fil. La segona és de llibret i forma part del taller. El terra és de cairons i s'hi troba tota la maquinària, utilitzada per a la realització de les cordes. A aquesta segona habitació les portes són més grans i s'obren completament per facilitar el treball de l'elaboració de cordes. A l'exterior hi ha un conjunt de pals de fusta clavats i alineats que era on es lligaven els fils per fer les cordes. De l'interior del magatzem destaca la presència del conjunt de maquinària utilitzada per a trenar les cordes, les bobines, les eines etc. Cada una de les eines servia per a trenar un tipus de corda de gruix i qualitats diferent. 08038-149 Bosc del Filador. Callús Aquesta era la caseta de Joan Comas que era el corder, o sigui la persona que trenava els fils per fer-ne les cordes. En els darrers anys la seva activitat havia minvat considerablement però en els millors moments els pals de fusta on es lligaven els fils per trenar havien arribat a creuar el riu. En el moment en que Joan Comas es jubilà s'abandonà l'activitat i la caseta la qual cedí l'Ajuntament amb tota la maquinària i contingut. 41.7877900,1.7803700 398657 4626934 08038 Callús Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43966-foto-08038-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43966-foto-08038-149-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi El procés d'elaboració de la corda tenia dues fases: En la primera es realitzaven els cabdells a patir de fils. A la primera habitació de la caseta es concentrava aquesta tasca. En la segona es realitzaven les cordes. Per a la seva realització s'estenien els fils des de l'interior del magatzem cap a l'exterior tot lligant-los en uns pals travessers de fusta . 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43881 Cal Nenus https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nenus -SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Casa 'Can Nenus' .El Poble núm. 42. 2003 XIX És un edifici de reduïdes dimensions de planta rectangular i dos pisos. Amb una portalada principal adobellada i tres balcons al pis superior. A la façana sud es pot observar com ha estat seccionada. Antigament hi hauria hagut una construcció adossada o formant part del mateix edifici que avui es troba desaparegut. 08038-64 C-1410 Construïda per Jaume Junyent Font, rajoler de Rajadell, cap el 1879. Jaume construí un forn d'obra a l'altre banda de la carretera, que avui es troba desaparegut. Aquesta casa era popularment anomenada com 'la bona sort' nom que li posaren els carreters i vianants que circulaven per la carretera i es paraven a la casa on podien prendre tota classe de beures. 41.8035900,1.7648100 397390 4628707 1879 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43881-foto-08038-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43881-foto-08038-64-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43882 Colònia Cortés https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-cortes -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 XIX És un edifici de nau central longitudinal i tres cossos transversals. La xemeneia industrial de planta rodona, es situa prop de la façana sud de l'edifici. La construcció es d'obra vista amb la coberta a doble vessant. A les façanes s'obren diverses finestres acabades amb cairons que permeten l'entrada de llum a l'interior. A part de la nau principal es poden observar diverses construccions associades a l'ús industrial i que segueixen el mateix estil arquitectònic. 08038-65 C-1410 Fou construïda el 1883 per Francesc Cortès Morató. L'any de la riuada, el 1907 ja era tancada. El 1922 fou adquirida per Ignasi Borràs i Castellbell, una firma cotonera que es feu càrrec de l'explotació de la indústria. Durant aquest període es construïren un total de vint-i-cinc pisos pels treballadors de la colònia. L'any 1933 la fàbrica fou arrendada a la Sociedad de Hilaturas Ibericas SA i s'instal·là nova maquinària d'alta qualitat. Durant el període de guerra civil la fàbrica treballarà per l'exèrcit republicà. 41.7976000,1.7738400 398130 4628031 1883 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43882-foto-08038-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43882-foto-08038-65-2.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 105|98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43870 Cal Cots https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cots SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Cal Cots'. El Poble núm. 30. 1998. XVIII Mas de planta rectangular, tres pisos i dos cossos, la coberta és de teula a dues vessants. Les parets presenten dos tipologies d'acabats, a la part baixa es pot observar el parament de pedra mentre que a partir del primer pis les façanes presenten un acabat a partir d'un revestiment de color cru. La closa envolta l'era de la casa, una paret de pedra restaurada envolta la part posterior del mas. Es pot observar a presència d'una balconada de construcció més moderna i feta d'obra. Es poden observar algunes coberts adossats utilitzats per usos agrícoles. 08038-53 Cal Cots. La primera referència documental del mas data del 1745 quan Maria, vídua de Ramon Cots tingué un plet amb el propietari de Can Garriga, Gabriel Garriga. Posteriorment ja a finals del segle XIX, en un document es fa referència a les afrontacions del mas que a orient llinda amb la Riera de Bellver, i les terres de Josep Freixes, pel sud amb les terres de Josep Freixes i amb les del mas Garriga, pel nord també amb les propietats de mas Garriga i de la tosa. La família Cots ocuparà la casa fins el 1922 quan la venen a Ignasi Alabern, els familiars descendents mantindran la propietat fins el 1976 quan Rosalia Aguilera la comprarà per reformar-la completament. 41.7807300,1.7954800 399902 4626132 1760 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43870-foto-08038-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43870-foto-08038-53-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Habitatge i usos agrícoles. No s'ha pogut accedir a l'interior però segons Lluís Sala es conserva una biga on es pot llegir la inscripció 1760 (SALA, LL. 1998) 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43899 Forn d'obra de Cal Gras https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-cal-gras -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 pp. 92 XX-XIX Es troba enrunat i la vegetació i les inclemències del temps amenacen en continuar la degradació sinó s'hi actua Forn de planta circular. Les seves dimensions són d'uns 3 metres de diàmetre aproximadament i uns 4 d'alçada. Presenta les parets interiors rubefactades degut a les altes temperatures que hauria assolit. La part superior es troba a peu de camí, es pot observar una construcció de pedra de planta circular i una obertura. La coberta ha desaparegut. A la part baixa, la graella es troba desapareguda i a simple vista tan sols es pot veure la cambra de combustió, i també la boca o 'preafurnium', però on s'introduïa el la llenya per a la combustió. La xemeneia tampoc és visible. Al camí d'accés al forn s'hi troben gran quantitat de fragments de terra rubefactada i maons que formarien part del forn. Es localitza en un dels marges dels camps que donen a la propietat. Pràcticament a peu de camí. Aquest forn havia estat dedicat a la producció d'obra com teules o altre tipus de material per a la construcció. 08038-82 Cal Gras A mitjans del segle XIX no existia pràcticament indústria a Callús o era molt incipient, tan sols es reduïa al molí de Can Cavaller, i a diversos fons d'obra i de calç que produïen teules, rajoles, maons, etc. El de calç es troba a la Tosa que encara a principis del segle XX havia treballat, però en n'hi ha d'altres a Viladelleva, A les propietats del Cortès i Can Gras Vell, n'hi ha dos mes. El primer encara havia treballat durant la guerra. A Cal Nenus n'hi havia hagut un altre del qual no en queda cap vestigi i que fou utilitzat fins els anys 50. 41.8077900,1.7840100 398991 4629150 08038 Callús Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43899-foto-08038-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43899-foto-08038-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43899-foto-08038-82-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43833 Can Filosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-filosa -SALA Lluís. 'El mirador Cultural. Masies callussenques Can Filosa'. El poble. 1998 S.XVIII. Masia que es troba al cap de munt d'un espadat que forma el Torrent de Viladelleva o Covat. L'edifici originari és de planta quadrada amb teulada a doble vessant. Es tracta d'un edifici simple construït de pedra tot i que presenta afegits i reparacions en obra i la paret de la cara nord està feta de tàpia. A l'estructura principal es poden observar diverses reparacions i cossos afegits a posteriori que són utilitzats per les activitats agrícoles que desenvolupa el mas. També es pot observar que algunes de les finestres més antigues han estat tapiades per obrir-ne de noves. S'han afegit alguns corrals en mal estat de conservació. 08038-16 Cami de Viladelleva s/n. Callús Les primeres referències documentals que tenim de la casa daten de mitjans del segle XVIII quan Josep Alsina era l'amo. Posteriorment, cap el 1787, el seu fill es va vendre la casa junta amb dues quarteres de terra i un hort a Ramon Sala que era propietari de Vallbona. El 1805 Valentí Sala fill de Ramon contrau matrimoni i s'instal·la a la casa. Aquesta família residirà a la casa fins finals del segle XX. 41.7921900,1.7993700 400243 4627400 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43833-foto-08038-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43833-foto-08038-16-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Habitatge i activat agrària i ramadera 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43875 L'Hostal Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-nou -SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Casa Hostal Nou'. El Poble núm. 41. 2002 XVIII Es troba deshabitada i això fa que tot i que actualement encara conserva la teulada i els arrebossats, si no s'hi actua pot començar a enderrocar-se Mas de planta rectangular. De tres cossos i tres pisos amb orientada d'est a oest. Amb coberta de teules a doble vessant. Les parets tot i que degut el pas del temps s'ha anat degradant, pretenent un acabat amb un arrebossat de color blanquinós. A la façana principal s'hi adossa un petit cobert amb el portal d'accés acabat amb punt rodó. Els portals que donen a l'interior es troben tapiats per tal d'impedir l'accés al mas. Un dels accessos a l'interior és un portal adobellat amb punt rodó i on es pot llegir una inscripció epigràfica on especifica la data de 1794, en un altre portal amb una llinda de pedra es llegeix 'PAU MIRALDA 1798' 08038-58 Camí Ral, s/n. Callús L'Hostal Nou fou construït el 1794 per l'amo de la propietat d'Antius, Pau Miralda, que era un industrial de Manresa. Aquest edifici feia les funcions d'Hostal per als traginers que viatjaven pel camí de la sal. En aquest moment els masovers eren Vicenç Gall Gras i la seva muller. Els darrers masovers foren Josep Gras Calsina i la seva muller, abandonaren la casa el 1972, quan fou llogada com a segona residència però ja a mitjans dels anys 80 quedà abandonada. 41.8009900,1.7644300 397354 4628419 1798 08038 Callús Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43875-foto-08038-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43875-foto-08038-58-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Masoveria de la propietat d'Antius. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43853 Barraca del Camí de la Sal (II) https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-la-sal-ii -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XIX-XX Es troba a punt d'enruanar-se i amb la vegetació que amença de degradar-la Barraca de planta quadrada orientada al sud. Coberta amb voltà cònica, Construïda amb pedra seca. Medeix 1, 70 metres d'alçada i 3 per 3 metres de planta . Amb els murs de 60 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. 08038-36 Camí Ral. 41.7952800,1.7709400 397886 4627777 08038 Callús Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43853-foto-08038-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43853-foto-08038-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43853-foto-08038-36-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43829 Font del Pistó https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pisto -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 S.XIX Es troba en mal estat de conservació degut a l'espessa vegetació, tan mateix una desbrossada permetria recuperar-la fàcilment. Font avui de difícil accés. Es troba a l'est del camí que porta a la Colònia d'Antius des de l'Hostal Nou, s'hi accedeix a partir d'un petit corredor avui pràcticament desaparegut per la vegetació. La font és de difícil localització ja que hi ha crescut esbarzers que impedeixen el pas. Les restes conservades responen a una placa de ceràmica dedicada a Sant Antoni de Pàdua dipositada sobre un fons de còdols que marquen una arc de punt rodó als peus del qual hi ha el brollador de la font. Actualment no raja en aquest punt, sinó uns metres més al nord. 08038-12 Camí Ral. Callús No tenim constància del moment exacte de la construcció de la font, tan mateix sabem que el 1943 era un punt de trobada o de visita per la gent del poble (SALA, Ll. et alli, 1996). 41.8034000,1.7620300 397158 4628689 08038 Callús Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43829-foto-08038-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43829-foto-08038-12-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi És una zona de bosc. 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43847 Barraca del camí de la Sal (I) https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-la-sal-i -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XIX Barraca de planta quadrada situada en el marge esquerra del camí de la sal. Presenta a coberta és cònica. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,60 metres d'alçada i 2 x 2 metres de planta aproximadament . Amb els murs de 80 cm aproximadament. Aprofita la mateixa roca de la vessant del turó com a paret oest. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. Hi ha molta vegetació al seu voltant que pot degradar-la. 08038-30 Camí Ral. Callús 41.7938600,1.7742700 398160 4627615 08038 Callús Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43847-foto-08038-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43847-foto-08038-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43847-foto-08038-30-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43904 Comes de Vall https://patrimonicultural.diba.cat/element/comes-de-vall XIII-XIV Es troba completament enrunat i envoltada de vegetació. Caldria actuar-hi per recuperarla Edificació enrunada formada per un conjunt de diverses parets construïdes en carreus de petites dimensions i disposats en filades regulars, units amb morter de calç. Algunes parets conserven una alçada superior a 1,20 m. Es troba en una zona boscosa amb abundant vegetació que degrada les diverses estructures i impedeix una visió de conjunt. Es poden observar gran quantitat de carreus acumulats en diversos punts fruit del procés d'enderroc i destrucció de l'edifici. 08038-87 Camí de Bogadella. La primera referència documental data del 1282, quan Cardonet Ermengol redimeix a Elisenda filla de Francesc Comés seu homenatge. El 1292 es torna a documentar el mas Comes i a partir d'aquí es succeeixen les referències documentals. 41.8061500,1.7733500 398103 4628981 08038 Callús Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43904-foto-08038-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43904-foto-08038-87-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Molts dels masos que es troben en l'actualitat en el terme de Callús es troben documentats en un moment històric similar, a l'inici de la Baixa Edat Mitjana. Tan mateix aquest desaparèixer ja antigament ha conservat millor part de les estructures d'aquest primer moment d'ocupació, mentre que d'altres han sofert nombroses modificacions i reparacions fins a transformar completament l'estructura originaria. Per aquest motiu és un punt interessant a nivell arqueològic. 85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43872 Can Gras https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gras -SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Cal Gras'. El Poble núm. 44. 2004. XX Masia de planta rectangular amb coberta a doble vessant. Orientada al sud. Aquesta façana és la que disposa de més obertures i més grans per donar més lluminositat a l'interior. Presenta dos porxos obrats amb arcs escarcers al primer pis i una galeria també en el segon. La porta principal es troba a l'est. El mas presenta una planta baixa amb els corrals el primer pis amb l'habitatge i el tercer pis golfes i graner. A la cara nord hi ha dues finestres decorades amb motllures. L'aparell és irregular i obrat amb blocs de pedra units amb morter de calç. Presenten un acabat amb arrebossat. 08038-55 Camí de Cal Gras Vell. Callús La documentació més antiga coneguda del mas data del 1553 quan es citen un total de 12 famílies que habiten al terme de Callús entre elles Joan Gras. Posteriorment el 1771 el propietari de la masia es Josep Gras. Aquesta família mantindrà la propietat fins que el principis del segle XIX Llogari Serra industrial de Manresa qui feu reformar la casa amb l'aspecte actual. A partir d'aleshores qui s'ocupà de la finca foren els masovers. El 1876 era la família de Tomàs Closa qui s'en feu càrrec fins el 1940 que en marxà la família. El 1951 hi anà el matrimoni format per Joan Portella i Maria Boladeras fins el 1962. I entre el 1962 i 1980 fou la família de Josep Riu Bordas els que regentaren la casa. 41.8072700,1.7810600 398745 4629096 1905 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43872-foto-08038-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43872-foto-08038-55-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi A la portada principal hi ha la inscripció gravada amb la data 1905. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43849 Barraca als camps del Castany https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-als-camps-del-castany -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XIX-XX Barraca de planta rectangular. Orientada a al l'est. Presenta la coberta és plana de lloses de pedra. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,60 metres d'alçada i 3 metres d'amplada aproximadament . L'aparell és irregular amb carreuons de pedra de dimensions diverses. Hi ha molta vegetació al seu voltant que pot degradar-la. 08038-32 Camí de Can Candela. 41.8011500,1.7893900 399428 4628407 08038 Callús Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43849-foto-08038-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43849-foto-08038-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43849-foto-08038-32-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi És una barraca de vinya. 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43824 Cal Ferrer o Mas Ferrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-o-mas-ferrer XVII L'estructura principal es troba ben conservada, però alguns dels coberts que hi ha al voltant presenten el sostre caigut Presenta diverses fases constructives. A la façana es pot observar la juntura de dues edificacions. A migjorn s'hi troba el portal amb reixa de ferro que dona al pati o era de la masia. Construïda amb pedra amb filades irregulars i unides amb morter de calç. Coberta de teula. Presenta embigats de fusta i peces de ceràmica. Envoltada per un recinte de muralles. A la part central, a la llinda de la finestra es pot observar, esculpit, un escut d'armes de la família. 08038-7 Camí de Viladelleva s/n. Callús La casa es documentada al segle XI quan es produeix una venda de la família Montcada. Posteriorment el 1033 es dona un alou amb l'església de Santa Maria de la Lleva. Durant el segle XV fou la residència dels senyors feudals de la vall. Ja a partir del segle Miquel Bayona Ferrer va vendre's aquesta propietat a Jordi Planas Homs de Barcelona, qui morí el 1997, ara és propietat del seus hereus. 41.8193500,1.8005800 400386 4630414 1604 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43824-foto-08038-7-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Desconegut A la llinda hi ha inscrita la data 1604 però segurament és anterior. I també es documenta un forn a una 15 metres de la casa. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43825 Viladelleva o Can Feliu https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladelleva-o-can-feliu -SALA, LL. 'Masies Callussenques. Mas Viladelleva.' El Mirador Cultural. Callús. XVII Construcció que presenta diversos cossos adossats que li han configurat l'aspecte actual. La façana principal presenta un portal adovellat amb arc de punt rodó. S'obren un conjunt de tres finestres de pedra picada. Al cos que se li adossa pel sud també s'obren dues finestres i una porta d'estil clàssic. Pel nord un nou cos adossat sobresurt de la línia de façana original. S'hi accedeix per una porta adovellada clàssica. A l'interior hi ha un pou o bé una tina. El seu estat de destrucció no permet veure-ho amb claredat. Les parets són fetes de pedra i semiarrebosdes. La teulada, de teules és a dues vessants. Al seu voltant es poden observar diverses construccions més modernes utilitzades de corral i un graner o paller mig enrunat. Al nord, i quasi adossada a l'estructura s'hi troba l'ermita de Santa Maria de Viladelleva i al nord-oest un conjunt de tines. 08038-8 Camí de Viladelleva s/n. Callús El topònim de Viladelleva es troba documentat ja des del 1025 en una venda d'una peça de terra entre els germans de la família Montcada. Ja el 1033 es documenta la presència de l'església consagrada a Santa Maria tot i que és molt probable l'existència d'una capella anterior. De totes maneres, la presència del mas no es documenta fins que a finals del segle XIV s'uní en un gran alou amb la pietat de les Comes de Cererols. El nom de Can Feliu el prengué a partir del final del segle XIX quan el matrimoni format per Miquel Feliu i Caterina Riu es fan masovers de la casa. El darrer Masover fou Isidre Feliu. 41.8204600,1.7996000 400306 4630539 08038 Callús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43825-foto-08038-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43825-foto-08038-8-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43826 La Tosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tosa <p>-HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. -TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit.</p> XVII-XVIII Mas que ha sofert una forta restauració. <p>Es troba situat al cap de munt d'un petit turó en el camí cap a Viladelleva. Es tracta actualment d'una gran finca tancada. Aquest mas és de planta quadrada. Es tracta d'un mas de grans dimensions, l'estructura inicial de la qual devia ser de tres cossos i tres pisos, amb posterioritat, tot i que no sabem quan s'ampliarien les ales est i oest. A la façana principal es pot observar un conjunt de 4 grans finestres amb pedra picada i dos petites finestres als extrems est i oest. Al segon pis el conjunt total és de 5 balcons i dues petits finestres a banda i banda i un gran finestral a l'extrem est. L'entrada principal està formada per un portal adovellat amb arc rodó. La finca compta amb diversos coberts i dependències annexes també molt restaurades, antigament segurament utilitzades com a corrals, coberts i/o pallers o graners i actualment amb usos domèstics. La teulada a dues vessants presenta un conjunt de 5 xemeneies còniques de pedra.</p> 08038-9 Camí de Viladelleva s/n. Callús <p>La data més antiga en que apareix citat data del 1211 quan el seu propietari era Bernat de Tosa, mes tard també es troba documentat ja el 1320 quan Balaguer de Corts confessa a Ramon Eimeric que ha pagat els diners que devia per la compra del mas de la Tosa en el terme de Callús, cinc anys més tard en un document apareixent citats diferents propietaris dels masos del terme entre els quals hi ha Elisenda ça Tosa, esposa del difunt Berenguer ça Tosa. La família Tosa tingué en propietat la finca fins el 1820 quan ho comprà Joan Aloy de Sant Mateu de Bages. El 1924 passa a mans de Mercè Puigcerrat fins que els seus descendents la vengueren a Cristóbal González propietari actual.</p> 41.7909800,1.7903300 399490 4627277 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43826-foto-08038-9-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-15 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43832 Can Muixí. https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-muixi -SALA, Lluís. 'El mirador Cultural. Masies Callussenques: Cal Muixí'. El Poble núm. 29. Callús. 1998 XVII Edifici de planta quadrada, construït amb pedra disposada de forma irregular i amb teulada a doble vessant. Presenta una entrada amb un arc rodó adovellat on hi ha una de les dovelles amb la inscripció '1667'. Mostra diverses finestres i obertures amb l'ampit de pedra. Aquest edifici s'adossa al Mas Garriga per la part del darrera. Al seu voltant es s'hi troben corrals posteriors a la construcció originaria. 08038-15 Camí de Viladelleva s/n. Callús Aquest mas es coneix amb aquest nom des de finals del segle XIX, desconeixem com s'havia anomenat anteriorment. Quan el 1985 Jaume Carner amb la seva muller deixen la casa, el nou masover fou Antoni Muixí, i d'aquí prengué el nom la casa. La masia estarà ocupada fins el 1968 quan s'abandona i es tanca. 41.7866300,1.7941100 399797 4626789 1662 08038 Callús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43832-foto-08038-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43832-foto-08038-15-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Corral per aviram 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43834 Cal Magre https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magre-0 SALA, Lluís. 'El mirador Cultural. Masies Callussenques: Cal Magre'. El poble, núm. 31. Callús. 1998 XVIII Ha estat completament restaurada per convertir-se en restaurant Construcció de pedra, de planta quadrada i teulada a doble vessant. La part superior de les façanes presenta un repujat més modern sobre el qual es recolza la coberta. La façana principal disposa de dues portes i un porxo. El mas és de 3 pisos. En el tercer pis s'obre una finestra de grans dimensions decorada amb maons i amb acabada amb arc. Al segon pis, damunt del porxo s'obren un conjunt de quatre balcons i a la part superior un gran finestral acabat amb arc. Hi ha diverses construccions que antigament foren corrals ben conservats i també fets de pedra afegits al cos principal així com una gran era. Tot l'espai exterior de la masia es troba molt ben cuidat degut a l'activitat de restauració que s'hi desenvolupa. Es pot observar com elements decoratius recolzats a les parets de la casa com per exemple una premsa d'oli, algun barril de fusta convertit en test, etc. 08038-17 Camí de Viladelleva s/n. Callús L'antic nom de Cal Magre és desconegut fins que el 1860 Josep Arderiu i Garriga es ven la casa al matrimoni format per Joan Planas i Caterina Colldeforn. Aquest matrimoni vivien als Manxons i eren coneguts popularment com els de Cal Magre. En comprar la casa aquesta serà coneguda així. 41.7851200,1.7912900 399561 4626625 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43834-foto-08038-17-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Desconegut És un restaurant 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43858 Cal Jepet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet XIX-XX Masoveria de Cal Ferrer, separades pel camí cap a Viladelleva. Queda al marge oest del camí. És una petita construcció molt reformada, de planta quadrada, amb coberta de teula a dues vessants, i presenta un arrebossat modern. 08038-41 Camí de Viladelleva s/n. Callús 41.8190900,1.8001600 400350 4630386 08038 Callús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43862 Tines de Viladelleva https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-viladelleva -A.A.D.D. Els paisatges de la vinya : congrés : Manresa (Bages), 24, 25 i 26 d'octubre de 2003 : comunicacions. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 2003. -BALLBÉ BOADA, M. Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages: una elaboració del vi insòlita a Catalunya, Centre d'Estudis del Bages, Manresa 1993. XVIII-XIX Es troben enrunades i sols un fil electrificat les separa del camí. Les herbes que hi creixen les degraden constantment. Conjunt format per 5 tines. Els paraments que protegeixen els dipòsits són de pedra units amb morter de calç. La coberta ha desaparegut i tota la construcció es troba envoltada de verdissa, matolls, i arbusts. Es poden observar les tines que són cilíndriques i amb un revestiment de rajoles ataronjades que servirien per impermeabilitzar l'estructura. Una de les tines o dipòsit que es troba al cantó est es caracteritza de la resta per ser de planta rectangular. 08038-45 Camí de Viladelleva s/n. Callús La construcció de les tines cal situar-la a mitjans del segle XVIII fins a finals del segle XIX. Quan el Bages posseïa una de les superfícies més extenses en vinya plantada de tot Catalunya. La construcció de les tines es feia sovint prop de les mateixes vinyes per tal d'assegurar que la verema arribés de forma correcte per la seva elaboració i alhora permetia estalviar el cost del transport. Normalment les tines estaven disposades en grups de 4 o 5 i fins i tot 8 o 9. Els diversos percers s'ajuntaven per tal d'aixecar-les en grup i utilitzares cooperativament. 41.8207200,1.7990300 400259 4630568 08038 Callús Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43862-foto-08038-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43862-foto-08038-45-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43863 Cogoma https://patrimonicultural.diba.cat/element/cogoma SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Casa Mas Cogoma'. El Poble núm. 36. 2001. XVII És una masoveria de Can Ferrer de Viladelleva tocant el camí que porta a aquest raval de cases. Al llindar d'una finestra de la part de ponent de la casa, hi ha gravada la data de 1639. És una mas típic de planta quadrada amb el cos principal construït amb pedra i coberta de teula a dues vessants. Les finestres presenten un acabat amb empits i de pedra sorrenca de color rogenc que contrasta amb la resta la pedra utilitzada en la construcció. Al seu redós s'hi troben coberts i murs de pedra de l'activitat agrícola i ramadera pròpia de la casa. Cal destacar que a la banda oest del camí de Viladelleva en la propietat del mas hi havia un conjunt de tines que la dècada dels 90 foren transformades en habitatges i per tant destruïdes. 08038-46 Camí de Viladelleva s/n. Callús Apareix documentada ja al 1513 en un text on segons paraules de Lluís Sala 'no s'entenen les paraules però el nom Cogoma s'entén perfectament' Posteriorment la següent referència la tenim a la llinda d'una de les finestres situades a ponent de la casa on es llegeix la data de 1639. El 1746 en un Cadastre fet a Callús consta que el mas Cogomaes dels Armans Andreu i posseeix 2 quarteres de conreu, 24 de bosc i erm , 1 quartal d'hort de secà. 1 casa i 5 caps de bestià. 41.8056500,1.8025600 400529 4628891 1639 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43863-foto-08038-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43863-foto-08038-46-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Habitatge amb zona agrícola. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43864 Ca l'Agustí https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagusti-0 -SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Can Agustí'. El Poble núm. 37. 2001. XVIII-XIX Actualment la casa presenta una planta rectangular amb construcció de pedra a les façanes principals i coberta de teula a dues vessants. Tan mateix es pot observar com al llarg del temps s'han afegit diversos cossos al principal que originàriament era de petites dimensions i amb una entrada amb la llinda arquejada i construïda en maons així com el llindar que segueix un mateix patró arquitectònic . A sobre hi ha un petit balcó. A l'esquerra de la porta a un dels cossos adossats es pot observar una espitllera i al capdamunt una finestra enreixada. Al cos adossat a la dreta s'hi obra una porta que permet l'accés a les corts i al capdamunt una nova finestra enreixada. 08038-47 Camí de Viladelleva s/n. Callús Les primeres referències documentals del mas daten del 1897 quan es te constància que Antònia Pons era masovera de Ca l'Agustí. El seu fill Joan Closa Pons es casà i la seva família passa a viure a Sant Pedor. Però es conegut que el fill del matrimoni, el 1915 era el masover de la casa i no en marxà fins el 1935 amb l'inici de la guerra. Quedà uns anys deshabitada fins que actualment es utilitzada com a segona residència. 41.8054900,1.8027800 400547 4628873 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43864-foto-08038-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43864-foto-08038-47-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Antiga masoveria de Can Ferrer 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43873 Can Grisor https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grisor SALA, Lluís. 'Masies Callusenques: Cal Grisó'. El Poble. Núm. 35. 2001. XIX Aquesta casa forma part del conjunt de masies del Barri de Viladelleva i es troba situada just al costat de Can Pasqual. A tocar del camí que condueix a l'ermita de Viladelleva. És un edifici de tres plantes. Construït amb carreuons de pedra format filades irregulars i units amb morter de calç. Amb la façana principal encarada al sud. La porta principal presenta una llinda de pedra. A sobre s'hi troba un balcó que ha perdut la barana i està coronat amb una llinda de fusta, així com la finestra que té al costat. Al tercer pis s'obren dues noves finestres. La coberta és de teula a doble vessant. Aquesta casa es troba separada de Can Pasqual per un petit pati. 08038-56 Camí de Viladelleva s/n. Callús No es pot documentar aquest mas fins a mitjans del segle XIX quan els masovers eren Bonaventura Junyent i la seva muller Mònica Dabant. En 1897 habitava a Cal Grisó Antoni Sala, que era obrador fill de Callús. Just abans de l'inici de la Guerra Civil, Lluís Sala era masover, va morir el 1932. la seva muller abandonà la casa per traslladar-se a Sallent. 41.8146000,1.8027900 400562 4629885 08038 Callús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43873-foto-08038-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43873-foto-08038-56-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43908 Escut de Cal Ferrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-cal-ferrer XVII-XVIII <p>No s'ha pogut accedir a l'interior de la finca i per aquest motiu no s'ha pogut observar amb claredat el motiu heràldic de Cal Ferrer. Aquest escut es troba esculpit a la llinda de la finestra que corona la portalada principal.</p> 08038-91 Camí de Viladelleva s/n. Callús <p>La casa es documentada a principis del segle XI quan es produeix una venda de la família Montcada. Posteriorment el 1033 es dona un alou amb l'església de Santa Maria de la Lleva. Durant el segle XV fou la residència dels senyors feudals de la vall. Ja a partir del segle Miquel Bayona Ferrer va vendre aquesta propietat a Jordi Planas Homs de Barcelona, qui morí el 1997, ara es propietat del seus hereus.</p> 41.8193500,1.8005800 400386 4630414 08038 Callús Restringit Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2019-12-17 00:00:00 Joan Casas Blasi 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43861 Can Pasqual https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pasqual -SALA, Lluís. 'Cal Pasqual'. El Poble. Núm. 35. 2001. XIX La façana exterior estroba deteriorada amb els arrebossats que cauen. Però no amenaça d'enderrocar-se La casa és de planta quadrada, de tres pisos i amb parament de pedra i coberta de teula a dues vessants, la porta principal presenta un acabat de maons. La façana principal orientada al sud disposa d'una finestra de petites dimensions a la part baixa, dues al pis del mig, i dues més al pis superior, una d'elles però semicircular i acabada amb arc de maons. A l'era hi ha una petit repisa o banc de pedra. Aquesta masia comparteix un patí interior amb cal Grisó situat més a migdia. Al davant del a casa s'hi troben un conjunt de tines dins de les seves respectives cobertes d'obra. Al seu entorn, seguin un petit camí a migdia del torrent que passa per la casa, es pot observar la presència d'un gran dipòsit d'aigua, que antigament hauria estat cobert amb volta de pedra, però que ha desaparegut. Aquest dipòsit serviria per recollir les aigües utilitzades per regar els cultius. Encara es poden observar els aterrassaments al marge sud del torrent. 08038-44 Camí de Viladelleva, 14. Callús Les primeres referències daten del segle XIX, quan el propietari Francesc Esquius es casà amb Josepa Arnau Carbonell el 1889, el 1915 van tenir un plet amb els amos de Can Ferrer el qual el va guanyar i es quedà amb la propietat, convertint-se una masoveria del mas. La casa fou ocupada per diversos masovers més, primer Francesc Santasusana, posteriorment José Bautista que en marxà al acabar la guerra, el 1942 Ramon Dargerich fins el 1972 i finalment anti Planas, ara però resta deshabitada. 41.8146300,1.8025900 400545 4629888 08038 Callús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43861-foto-08038-44-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43857 Cal Torrenter https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrenter -SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Cal Torrenter'. El Poble núm. 34. 2006. XIX Presenta la façana molt deteriorada amb el morter que es desfà i amenaça en enrunar-se Masoveria adossada al Mas Viladelleva, Aquesta construcció presenta una alça de tres pisos amb una porta d'accés de petites dimensions i llinda de pedra. Al costat s'obre una finestra. Al pis del mig trobem dues finestres més també amb els marcs i llindes de pedra, mentre que a la part superior, s'obre una nova finestra però també destaca una balconada coronada per un arc de punt rodó. La construcció del mas és tot de pedra picada i la coberta de teula a dues vessants. Disposa d'una pati o era a l'exterior tancada per murs, on també s'hi ha construït corrals que es troben enrunats. 08038-40 Camí de Viladelleva, s/n. Callús La família Cabanas d'Oristà, també propietària de les Comes de Cererols i de Viladelleva, el 1848, feu edificar aquesta masoveria adossada a migdia del mas Feliu o de Viladelleva. El primer masover que hi visqué fou Peremiquel Roca provenint de Súria, Aquesta família visqueren a la casa fins la primera meitat del segle XX quan Montserrat Peramiquel marxà de can torrenter per anar a viure a Santpedor, el 1928. Fou aleshores quan els nous masovers s'instal·laren, Jaume Pardell i la seva esposa Catalina i el 1964 en vingueren de nous fins el 1971 que quedà abandonada. 41.8202200,1.7996800 400312 4630512 1848 08038 Callús Obert Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43820 Santa Maria de Viladelleva https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-viladelleva -BARRAL I ALTENT, X. 1981. L'art pre-romànic a Catalunya segles IX-X. Edicions 62. Barcelona. PP. 281. -JUNENY, Eduard. 1983. L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. Curial P-A-M. Barcelona. PP. 204-205. -BOLÒS, J. HURTADO, V. Atles del Comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -HOYAS PAMPIN, Núria. 1999. Terme del Castell de Callús. Evolució Historicogeogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Inèdit. -F. MAZCUÑAN, A. 'Callús'. Catalunya Romànica. Vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. -PLADEVALL, Antoni. 1972. Capelles i Santuaris del Bisbat de Vic. F.D. JUNYENT, XI Les obres de restauració començaren el 9 d'octubre de 2005 i foren dirigides per l'arquitecte Oriol Armengou amb la intervenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Església d'estil romànic de petites dimensions. Presenta una sola nau rectangular amb absis quadrat. L'absis situat a l'est és més baix que la nau principal i s'obre a aquesta a través d'un arc de mig punt. Al centre de la capçalera hi ha una finestra rectangular que sembla refeta actualment i una petita espitllera. La nau té coberta de volta de canó a l'interior i de teules a dues vessants a l'exterior. La porta d'accés es troba a l'oest. Presenta un arc de migpunt i és adovellada. Un petit porxo o atri s'obre al davant. El campanar també es troba situat a la façana oest. Presenta una estructura de petita torre amb aires d'espadanya. Aparell constructiu regular de carreus ben escantonats i units amb morter de calç. 08038-3 Camí de Viladelleva. La primera referència documental del lloc del lloc de Viladelleva no apareix fins el 1025 en un contracte de compravenda d'unes peces de terra prop del riu Marceres. Tan mateix l'església com a tal no es mencionada fins el 1033 en una donació entre els germans Montcada. No sembla que aquesta capella tingués funcions parroquials, tot i que al seu redós es documentin algunes tombes. El bisbat de sempre l'ha considerada una església rural i no pas una sufragània. 41.8206400,1.7995300 400300 4630559 1033 08038 Callús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43820-foto-08038-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43820-foto-08038-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43820-foto-08038-3-3.jpg Inexistent Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Desconegut Hi ha dubtes sobre si l'estil de la capella és realment romànic. La tipologia de l'absis, de forma quadrada sembla respondre més als cànons d'esglésies pre-romàniques. Es provable doncs que el seu origen sigui anterior al segle XI. També cal tenir en compte la presència de necròpolis de tradició tardoantiga o fins i tot visigoda en les zones properes. 92|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43866 Forn de Calç https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. Pp. 92 S.XIX-XX Es troba molt deteiorat una paret s'ha enrunat, la vegetació i les inclemencies del temps poden provocar que augmenti la seva degradació sino s'hi actua Forn de calç de planta circular. D'uns 3,5 metres de diàmetre aproximadament i uns 4 d'alçada. Presenta les parets interiors rubefactades. La part de la graella es troba desapareguda i a simple vista tan sols es pot veure la cambra de combustió. La boca o 'preafurnium' es troba desapareguda ja que a la part del marge on s'hauria de trobar està esllavissada. La xemeneia tampoc és visible. La coberta que segurament hauria estat de volta també s'ha esllavissat. Al camí d'accés al forn s'hi troben gran quantitat de fragments de terra rubefactada i maons que formarien part del forn. 08038-49 Camí de Viladelleva. A mitjans del segle XIX no existia pràcticament indústria a Callús o era molt incipient, tan sols es reduïa al molí de Can Cavaller, i a diversos fons d'obra i de calç que produïen teules, rajoles, maons, etc. El de calç es troba a la Tosa que encara a principis del segle XX havia treballat, però en n'hi ha d'altres a Viladelleva. A les propietats del Cortès i Can Gras Vell n'hi ha dos mes. El primer encara havia treballat durant la guerra. A Cal Nenus n'hi havia hagut un altre del qual no en queda cap vestigi i que fou utilitzat fins els anys 50. 41.8017400,1.7960400 399981 4628465 08038 Callús Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43866-foto-08038-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43866-foto-08038-49-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43867 Bosc Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-gran Gran extensió de bosc d'unes 950 ha. És una zona lleugerament aturonada. El punt més elevat es troba a uns 377 m.s.m. Mentre que la part més baixa coincideix amb el camí es troba a uns 326 m.s.m. Limita, per l'est amb el Racó de les Pinasses, pel migdia amb la zona del Racó de les Roques i per la part de ponent amb el Forn de Calç. El bosc presenta la vegetació característica de la zona, format principalment de pinassa, pi blanc i també predomini de matolls i arbust de fulla persistent, entre els que podem contar el romaní , la vidalva, l'esbarzer, l'arboç, el fonoll, el garric, etc. 08038-50 Camí de Viladelleva. 41.7993900,1.7945800 399856 4628205 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43867-foto-08038-50-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Zona de bosc que ha perdut part de la seva massa forestal degut a la tala d'arbres realitzada pel propietari de la Tossa, actualment des del camí, en el punt on també es pot observar el set pins, el bosc es troba separat per camps de conreu. Abans era tot massa forestal. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43868 L'Alzinar https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzinar Es troba a l'oest del Bosc Gran. És una zona d'interès paisatgístic. S'hi accedeix tan des del camí que porta a Viladelleva com des de la propietat del Cortès. És una gran massa de bosc de 37 ha. Està formada per pins, alzines i arbusts, vegetació pròpia del lloc. 08038-51 Camí de Viladelleva. 41.7970300,1.7893000 399414 4627949 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43868-foto-08038-51-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Bosc famós per la quantitat de rovellons que s'hi troben. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43921 El Pla de la Tosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-la-tosa Extensió de terreny planera d'unes 900 ha. situada al nord-est del municipi a les propietats de la Tosa. És una zona composta principalment per terres de conreu i pastures i zona de bosc amb alzinar i pinassa. 08038-104 Camí de Viladelleva. 41.7896800,1.7937400 399771 4627128 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43921-foto-08038-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43921-foto-08038-104-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi És un bosc i camps de conreu. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43831 Cal Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garriga-0 SALA, Lluís. 'Masies callussenques: Cal Garriga'. El Poble núm. 28. Callús. 1997. XVII-XVIII Actualment està en període de restauració. Construcció de pedra amb teulada a dues vessants, presenta diverses construccions afegides a l'original. Algunes d'aquests corts afegides han perdut la teulada. L'acabat de la façana és amb un arrebossat pintat de color blanc, en mal estat també de conservació. 08038-14 Camí de Viladelleva. s/n. Callús Les primeres referències documentals que citen Cal Garriga daten de la primera meitat del segle XIV, en un conjunt de documents que s'han conservat en la propietat. De totes maneres la major de referències són ja del ben entrat el segle XVII quan Antoni Guardia n'era el propietari. La casa pren el nom actual quan la neta d'Antoni Guàrdia es casà amb Antoni Garriga de Montamargó. A inicis del segle XX la propietat de Cal Garriga arribava a 17 hectàrees de terra plantada de ceps, cereals i oliveres, aquesta gran propietat feu que gran part de les cases construïdes al poble fins el 1900 ho fessin en terrenys de Cal Garriga. El 1988 s'abandonà la casa quan Josep Giral fill dels darrers masovers (Joaquim Giral i Maria Tort), abandonés la casa. 41.7868600,1.7934500 399743 4626815 08038 Callús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43831-foto-08038-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43831-foto-08038-14-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Disposa d'un fons documental de la família Sanmartí. Els documentes més antics daten del segle XIV. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 187,40 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5