Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
43823 Necròpolis de Bogadella (els Fossars) https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-bogadella-els-fossars -A.A.D.D. 1984- Catalunya Romànica, Vol XI (El Bages). Barcelona. Enciclopèdia Catalana. -BUENO MORENO, Laura (2000) Necròpolis i sepultures medievals a Súria i rodalies, Treball mecanografiat pel 2on curs de Batxillerat B. Súria. -CLARET, J.M.; GUIX, I.;SANZ, J.; DAURA, A. (1981) 'Els fossars', Butlletí del Centre Excursionista de Montserrat, Núm.4, PP 6-9. Manresa. -DAURA, Antoni (1993) 'El cementiri medieval dels fossars' a Cererols, mil anys d'història (993-1993), PP. 57-61. Súria, Ajuntament de Súria i Amics i Veïns de Cereols. -DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J; (1995). L'arqueologia al Bages, Manresa. Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció 'Monografies', 15. -GALOBART, Joan (1985) 'El mon funerari medieval: la necròpolis de Els Fossars (Callús)', Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages, núm. 11. PP 110-111. -LLADÓ I RAMONET, Josep (1993) 'Súria' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) PP. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993) PP. 19-25. Súria. Ajuntament de Súria i Amics i Veïns del Cererols. -REGUANT I AGUT, Josep (1988) 'Súria, Història de les comarques de Catalunya. Bages' Volum II, PP 475-502, Manresa, Edicions Parcir. -RIU, Manel (1982). 'Alguns costums funeraris de l'Edat Mitjana a Catalunya'. Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya (Annex 1. Acta Medievalia) PP. 29-57. Barcelona. Universitat de Barcelona. -Manresa. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Callús (Bages). Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Àrea de Coneixement i Recerca. VIII-XI Necròpolis de caixes de lloses, fins al moment se n'han documentat un total de 8. Sembla ser que ja és coneguda des del segle XIX tot i que no és fins els anys trenta del segle XX que se'n tenen notícies més explícites. El 1981 fou estudiat pel centre excursionista del Bages. Les sepultures que s'observen es troben ja excavades. S'orienten de NO-SE. Les seves dimensions són d'uns 40 cm. d'amplada per una llargada d'entre 1,90 i 2,00 metres. Són lloses tipus cista amb lloses de pedra lateral. En la majoria els manca la coberta però es poden observar fragments de lloses al seu redós que podrien correspondre a la tapadora. Es tenen notícies de la troballa de fragments de Tègula reaprofitades en algunes tombes (DAURA; GALOBART; PIÑERO, 1995). També sembla que s'han localitzat alguns fragments de ceràmica grisa medieval, en concret d'una olla (RIU,1982; DAURA; 1993). 08038-6 Bogadella El 1031 trobem documentat per primera vegada el lloc quan Guillem i Ramon de Montcada donen uns alous que es troben prop de Bodadella. Posteriorment ja no és fins els anys 30 del segle XX quan Josep Lladó pública un article on fa esment de la presència d'uns esquelets en un turó prop de Bogadella. Però no serà fins els 1981 quan el centre excursionista del Bages en fa un estudi en cartografia i documenta les tombes. També en aquest moment s'envien restes òssies al Museu de Manresa. 41.8072000,1.7724400 398029 4629098 08038 Callús Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43823-foto-08038-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43823-foto-08038-6-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Es troba en un terreny erm. En una elevació de terreny envoltada de camps de conreu i zona de bosc. Prop de Bogadella. Es troba al límit amb el terme de Súria, fins fa poc es considerava dins de Callús, actualment es considera de Súria. 85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43828 Antius https://patrimonicultural.diba.cat/element/antius -BOLÒS, J. HURTADO, V. Atles del Comptat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. Inèdit. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'Evolució historiogràfica del Terme del Castell de Callús'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, núm. 12. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona 200. -SALA, Lluís. 'El mas d'Antius'. El Poble núm. 40. Callús. 2002. S.XVIII Aquest mas es troba situat sota l'Obaga d'Antius, a la vessant nord-oest en un punt lleugerament elevat. Presenta una estructura clàssica de mas català. És de grans dimensions i d'un aspecte clarament senyorial. Té la planta quadrada de tres cossos i tres pisos, teulada a dues vessants. La façana principal, orientada cap al sud, disposa de galeries obertes a l'exterior a partir de 6 arcs a la plata superior, 4 a la del mig i 2 a la part baixa per on s'accedeix a l'interior de la casa des de l'entrada principal. Presenta una coberta de dues vessants. A la façana occidental s'hi troba una portella amb llinda de pedra on hi ha inscrita la data de 1737. Annex a l'edifici principal s'hi troben diverses coberts o corrals abandonats i en estat de constant degradació. Actualment l'era del mas que es troba tancada és utilitzada pel corral d'aviram. 08038-11 Camí de la Sal s/n. El topònim d'Antius ja és documentat del segle X quan en diversos documents s'anomenava la 'Serra d'Antisses' (BOLÒS, J. HURTADO, V, 2000). Més tard, en el testament de Ramon D'Òdona, el 1116 es documenta la 'dominicatura d'Antidz' corresponent a un hospital de monjos situat al camí de la Sal (HOYAS, N. 1999). A partir d'aquí es fa difícil resseguir les vicissituds que afecten al mas, i ja no es fins a la segona meitat del segle XVII que es torna a documentar el mas quan pertanyia a la companyia de jesuïtes i era un dels mas més pròspers ja que l'abundància de l'aigua de la font assegurava sempre la collita. Ja al segle XVIII i primera meitat del XIX el propietari fou un industrial de Manresa. El 1875 la propietat d'Antius passa a Joaquim Torrents i Fuster qui farà construir la colònia i la fàbrica tèxtil. Els descendents de la família encara en són els amos. 41.8051000,1.7559700 396658 4628885 08038 Callús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43828-foto-08038-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43828-foto-08038-11-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Corral per aviram. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43829 Font del Pistó https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pisto -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 S.XIX Es troba en mal estat de conservació degut a l'espessa vegetació, tan mateix una desbrossada permetria recuperar-la fàcilment. Font avui de difícil accés. Es troba a l'est del camí que porta a la Colònia d'Antius des de l'Hostal Nou, s'hi accedeix a partir d'un petit corredor avui pràcticament desaparegut per la vegetació. La font és de difícil localització ja que hi ha crescut esbarzers que impedeixen el pas. Les restes conservades responen a una placa de ceràmica dedicada a Sant Antoni de Pàdua dipositada sobre un fons de còdols que marquen una arc de punt rodó als peus del qual hi ha el brollador de la font. Actualment no raja en aquest punt, sinó uns metres més al nord. 08038-12 Camí Ral. Callús No tenim constància del moment exacte de la construcció de la font, tan mateix sabem que el 1943 era un punt de trobada o de visita per la gent del poble (SALA, Ll. et alli, 1996). 41.8034000,1.7620300 397158 4628689 08038 Callús Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43829-foto-08038-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43829-foto-08038-12-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi És una zona de bosc. 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43832 Can Muixí. https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-muixi -SALA, Lluís. 'El mirador Cultural. Masies Callussenques: Cal Muixí'. El Poble núm. 29. Callús. 1998 XVII Edifici de planta quadrada, construït amb pedra disposada de forma irregular i amb teulada a doble vessant. Presenta una entrada amb un arc rodó adovellat on hi ha una de les dovelles amb la inscripció '1667'. Mostra diverses finestres i obertures amb l'ampit de pedra. Aquest edifici s'adossa al Mas Garriga per la part del darrera. Al seu voltant es s'hi troben corrals posteriors a la construcció originaria. 08038-15 Camí de Viladelleva s/n. Callús Aquest mas es coneix amb aquest nom des de finals del segle XIX, desconeixem com s'havia anomenat anteriorment. Quan el 1985 Jaume Carner amb la seva muller deixen la casa, el nou masover fou Antoni Muixí, i d'aquí prengué el nom la casa. La masia estarà ocupada fins el 1968 quan s'abandona i es tanca. 41.7866300,1.7941100 399797 4626789 1662 08038 Callús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43832-foto-08038-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43832-foto-08038-15-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Corral per aviram 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43838 Font d'Antius https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dantius -SALA, Lluís. 'El mas d'Antius'. El Poble núm. 40. Callús. 2002. -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981 XVIII-XIX Estructura d'obra de dimensions aproximades de 3 metres d'amplada i 4 de llargada, construïda amb carreus de pedra unides amb morter de calç, a la part superior presenta un arrebossat o enlluït malmès pel pas del temps que segurament deuria recobrir tota l'estructura i amb una coberta de teula a dues vessants la qual presenta un acabat emmotllurat. A l'interior, la coberta és de volta i s'hi troben dues banquetes. El brollador de l'interior cau dins d'una pica quadrada de pedra. 08038-21 Mas Antius. Es desconeix quin és el moment exacte en que es construeix l'edificació que basteix el sortidor d'aigua, tan mateix la presència de la font es coneix ja des de ben antic. És a la segona meitat del segle XVII quan es documenta el mas que pertanyia a la companyia de jesuïtes, era un dels més pròspers ja que l'abundància de l'aigua de la font assegurava sempre la collita. 41.8044300,1.7565800 396707 4628810 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43838-foto-08038-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43838-foto-08038-21-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi És una font. 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43840 Saltant de Cogoma https://patrimonicultural.diba.cat/element/saltant-de-cogoma -Mapa Cartogràfic de Callús. Full 140/54. Esc. 1:10000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Barcelona. 1996-2004. -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981 Es tracta d'un saltant d'aigua situat al sud-est de Cogoma, dins la riera de Bellver, just abans del Saltant de les Valls. El gorg que es forma és d'uns 14 metres d'ampla per uns 16 de llarg. La sequera fa el torrent no disposi de massa aigua. 08038-23 riera de Bellver 41.8050300,1.8044800 400687 4628820 08038 Callús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43840-foto-08038-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43840-foto-08038-23-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi És una riera que passa pel límit de terme. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43841 Saltant de les Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/saltant-de-les-valls -Mapa Cartogràfic de Callús. Full 140/54. Esc. 1:10000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Barcelona. 1996-2004. -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981 Situat a la riera de Bellver, on es troba amb el torrent de Vilatorrada. Té una alçada d'uns 8 metres aproximadament i als peus s'hi forma un gran gorg d'uns 38 metres de llarg aproximadament. Tan mateix la sequera fa que pràcticament no baixi aigua. 08038-24 riera de Bellver 41.8012400,1.8040000 400642 4628400 08038 Callús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43841-foto-08038-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43841-foto-08038-24-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Marca el límit del terme. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43849 Barraca als camps del Castany https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-als-camps-del-castany -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. XIX-XX Barraca de planta rectangular. Orientada a al l'est. Presenta la coberta és plana de lloses de pedra. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,60 metres d'alçada i 3 metres d'amplada aproximadament . L'aparell és irregular amb carreuons de pedra de dimensions diverses. Hi ha molta vegetació al seu voltant que pot degradar-la. 08038-32 Camí de Can Candela. 41.8011500,1.7893900 399428 4628407 08038 Callús Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43849-foto-08038-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43849-foto-08038-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43849-foto-08038-32-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi És una barraca de vinya. 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43859 Puig de Roma https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-roma És el segon cim més alt del terme de Callús amb 514 m. Es troba al nord-oest del municipi al carena del Vador. La vegetació existent és força jove degut als incendis del 1994. 08038-42 vall de Viladelleva 41.8125100,1.7937100 399804 4629663 08038 Callús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43859-foto-08038-42-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Zona de bosc. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43860 Puig Alter https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-alter -BOLÒS, J. HURTADO, V. Atles del Comptat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. Cim més alt del terme de Callús amb 523 m. Des del qual es poden veure grans vistes del terme de Callús. Es troba en una serralada afectada pels incendis del 1994, la vegetació que s'hi troba és arbust i pinassa. 08038-43 serra de Puig-Alter El topònim de Puig Alter ja es troba documentat en època medieval. Al segle X ja es cita el topònim de 'Puig Otario', que probablement servia ja per delimitar termes i les propietats. 41.8139300,1.7855300 399127 4629830 08038 Callús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43860-foto-08038-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43860-foto-08038-43-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Zona de Bosc. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43865 Gorg de la Por https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-por És un gorg de petites dimensions que no supera els 4 o 5 metres de llarg. És a la riera de Bellver, entre el gorg de Cogoma i el de les Valls. S'hi pot arribar a partir d'un petit sender que surt des del mateix gorg de les Valls. Es troba en una zona boscosa d'alzinars i pins. Hi ha un petit saltant d'aigua que cau des d'un conjunt de roques. Actualment hi baixa poca aigua degut al període de sequera. 08038-48 riera de Bellver 41.8033700,1.8038100 400629 4628636 08038 Callús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43865-foto-08038-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43865-foto-08038-48-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Riera també coneguda pel nom dels Monjos que és un altre nom que es dóna a Cogoma. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43867 Bosc Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-gran Gran extensió de bosc d'unes 950 ha. És una zona lleugerament aturonada. El punt més elevat es troba a uns 377 m.s.m. Mentre que la part més baixa coincideix amb el camí es troba a uns 326 m.s.m. Limita, per l'est amb el Racó de les Pinasses, pel migdia amb la zona del Racó de les Roques i per la part de ponent amb el Forn de Calç. El bosc presenta la vegetació característica de la zona, format principalment de pinassa, pi blanc i també predomini de matolls i arbust de fulla persistent, entre els que podem contar el romaní , la vidalva, l'esbarzer, l'arboç, el fonoll, el garric, etc. 08038-50 Camí de Viladelleva. 41.7993900,1.7945800 399856 4628205 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43867-foto-08038-50-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Zona de bosc que ha perdut part de la seva massa forestal degut a la tala d'arbres realitzada pel propietari de la Tossa, actualment des del camí, en el punt on també es pot observar el set pins, el bosc es troba separat per camps de conreu. Abans era tot massa forestal. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43868 L'Alzinar https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzinar Es troba a l'oest del Bosc Gran. És una zona d'interès paisatgístic. S'hi accedeix tan des del camí que porta a Viladelleva com des de la propietat del Cortès. És una gran massa de bosc de 37 ha. Està formada per pins, alzines i arbusts, vegetació pròpia del lloc. 08038-51 Camí de Viladelleva. 41.7970300,1.7893000 399414 4627949 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43868-foto-08038-51-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Bosc famós per la quantitat de rovellons que s'hi troben. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43869 Forat de les Ànimes https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-de-les-animes XX És un petit gorg fet de manera artificial i que presenta les parets del saltant fetes en obra de carreurons units amb morter de calç. L'alçada és d'uns 2 metres aproximadament mentre que llargada i l'amplada del gorg no supera els 3 metres. 08038-52 Viladelleva 41.7958700,1.7946100 399853 4627814 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43869-foto-08038-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43869-foto-08038-52-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Propietari de la Tosa La resclosa de la riera la va fer l'amo de la Tosa a mitjan del segle XX per tal de buscar aigua. El forat és enrunat dins d'un petit gorg actualment. Existeix una llegenda associada a aquest clot. 98 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43877 Serra d'Antius https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-dantius Gran extensió de bosc que comprèn des de la Costa Roja fins davant Sant Mateu del Clot, i és la base de la propietat d'Antius. Es va cremar totalment en l'incendi del 4 de juliol de 1994. Aquest bosc es troba compost principalment per alzinar, pi i matolls. La serra d'Antius separa el municipi de Callús amb Sant Mateu de Bages, exercit de límit natural entre ambdues localitats. 08038-60 Serra d'Antius 41.8019500,1.7557800 396637 4628535 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43877-foto-08038-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43877-foto-08038-60-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43884 Pla dels Pinyers https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-pinyers És una zona boscosa d'unes 24 Ha. Situades sota l'Hostal Nou al marge oest del riu Cardener. Aquesta zona està formada sobretot per pins, d'aquí déu el nom. 08038-67 Hostal Nou 41.8004000,1.7656900 397458 4628352 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43884-foto-08038-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43884-foto-08038-67-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi És un bosc. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43889 Trobada a la font d'Antius https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-a-la-font-dantius XX Actualment no es realitza. Aquesta trobada es feia els dilluns de festa major. Era una trobada de caire popular devent de la font d'Antius els participants feien ballada de sardanes. Es deixa de fer a partir de la dècada dels 50. 08038-72 Font d'Antius 41.8045000,1.7560800 396666 4628818 08038 Callús Obert Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Desapareguda. 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43919 Bosc del Filador https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-filador Extensió de terreny de bosc de més 100 ha. Aquest espai es troba entre la llera oest del riu Cardener i la carretera de Sant Mateu. En aquest espai s'hi troben vegetació de ribera, matolls així com pins i alguna alzina. 08038-102 Carrer dels Manxons.Callús 41.7882900,1.7799800 398626 4626990 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43919-foto-08038-102-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Aquest bosc s'anomena així pel fet que s'hi trobi la fàbrica de fer cordes que rep el nom de la 'caseta del filador'. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43920 El bullidor d'Antius https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bullidor-dantius Es una zona que es troba a ponent de la resclosa del Cortès. En aquest punt el riu s'estreny com a conseqüència d'una petita illa i la presència de la resclosa, l'aigua discorre a major velocitat. És una part del riu on sobresurten un conjunt de roques que tenen un aspecte curiós degut a l'erosió soferta pel pas de l'aigua. 08038-103 riu Cardener 41.7980100,1.7678500 397633 4628084 08038 Callús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43920-foto-08038-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43920-foto-08038-103-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Actualment accedir a aquest indret és força complicat ja que tot i que hi ha unes escales de fusta que arriben fins els canals del Cortès, han estat completament descuidades i la vegetació i arbust han crescut tan que fan difícil arribar-hi. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43921 El Pla de la Tosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-la-tosa Extensió de terreny planera d'unes 900 ha. situada al nord-est del municipi a les propietats de la Tosa. És una zona composta principalment per terres de conreu i pastures i zona de bosc amb alzinar i pinassa. 08038-104 Camí de Viladelleva. 41.7896800,1.7937400 399771 4627128 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43921-foto-08038-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43921-foto-08038-104-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi És un bosc i camps de conreu. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43922 La riera de Bellver https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-de-bellver -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. Pp.14 La sequera de la primavera passada l'havia assecat molt, i la vegetació de ribera havia crescut força a la llera del riu. Tan mateix els gorgs encara disposaven de força aigua. Riera de règim torrencial, el recorregut que transcorre pel terme de Callús és d'uns 5 km. Neix a la Torre de Castellnou fins a desembocar al Cardener. Rep les aigües del torrent de la Filosa i de Vilatorrada, de Cal Candela, de les Valls i de Vallbona. No té una gran profunditat però si que creua punts on el relleu és molt accidentat i això fa que hi hagi diversos gorgs interessant al llarg del seu recorregut com per exemple el de la Por o de les Valls. Exerceix de límit natural amb Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós del Bages. 08038-105 Es documenta ja de del segles X. Aleshores es citava com a 'rivum Vinyamala'(HOYAS, Núria. 1999. pp.14). 41.7904700,1.8005800 400341 4627208 08038 Callús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43922-foto-08038-105-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi El curs d'aigua es força estacional i l'ús que se'n fa és molt variat, des de lúdic pel bany en les zones de gorgs fins a ser utilitzat pel rec dels horts i zones de cultiu. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43927 Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-reverend-josep-puigbo-4 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XIX La façana comença a presentar símptomes de deteriorament i s'hi troben pintats alguns grafits. Edifici d'una sola planta, coberta a doble vessant i amb una solera de pedra. La façana arrebossada però decorada imitant filades de carreus regulars. A mitja alçada s'hi troba una motllura decorativa que separa la part corresponent a les portes i finestres dels arcs que les coronen. L'entrada principal té la porta de fusta i un arc trebolat de maons a la part superior així com la decoració externa de la porta. A banda i banda de l'accés principal s'obren dues finestres més decorades amb maons, l'ampit realitzat amb cairons disposats a sardinell i coronada, tal com la porta principal, amb un arc trebolat de maons. Ambdues presenten una reixa de ferro forjat que les protegeix. A la part superior s'obre un petit finestral trebolat. La part de la façana que es troba al carrer Montserrat presenta unes lleugeres modificacions respecte a la primera. S'hi troben tres grans obertures coronades amb tres arcs d'esquena d'ase fets de maons. Aquestes obertures estan tapiades amb rajoles disposades. 08038-110 Carrer Reverend Josep Puigbó, 4. Callús Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). 41.7831800,1.7835900 398918 4626418 1800 08038 Callús Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43927-foto-08038-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43927-foto-08038-110-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Al Cadastre la data de construcció de l'edifici és d'inicis del segle XIX tant mateix alguns elements decoratius de la construcció actual, sobretot les decoracions dels arcs de les finestres i portes tendeixen a un estil modernista de manera que cal considerar que l'estructura actual pertany al segle la primera meitat del segle XX. Actualment és un garatge. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43928 Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 6 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-reverend-josep-puigbo-6 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Presenta la pintura de la façana deteriorada i a la part alta el realçat no es troba arrebossat deixant a la vista el parament de totxo Edifici de planta rectangular, d'un sol pis però amb un realçat de nova construcció fet de maons, just sota la coberta que és de teula i a doble vessant. La façana principal presenta tres grans obertures: La central és l'accés principal, presenta un arc en forma de piques treballat amb cairons i dues columnes adossant-se a l'intradós que on s'emmarca la porta de fusta. A banda i banda s'obren dues grans finestres amb el mateix tipus de decoració. La finestra que es situa a la banda est de l'accés principal es troba tapiada amb maons, l'obertura de l'oest es troba parcialment tapiada però amb una finestra de nova construcció. La façana situada al sud (al carrer de Montserrat, 1) té quatre portes principals amb els marcs igualment decorats amb cairons i coronades amb un arc d'inflació construït també amb cairons. 08038-111 Carrer Reverend Josep Puigbó, 6. Callús Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). 41.7829200,1.7837400 398930 4626389 1900 08038 Callús Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43928-foto-08038-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43928-foto-08038-111-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi És un garatge. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43937 Edifici del Carrer Montserrat, 9 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-montserrat-9 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Les portes de fusta estan molt desgastades i el parament de pedra també presenta símptomes de desgast. La porta on es troba pintada la paraula cooperativa valdria la pena recuperar-la Edifici d'una sola planta, amb coberta, la façana principal orientada a ponent, amb coberta a dues vessants. L'aparell constructiu és de pedra, formant filades irregulars. Presenta tres obertures, dues portes a banda i banda emmarcades entre maons i coronades amb un arc de descarrega d'obra vista. Al centre, una finestra de dimensions més reduïdes. A la porta de fusta de tramuntana es pot llegir les paraula 'cooperativa' que havia estat pintada a la porta i que actualment s'està esborrant. A un dels costats de la finestra es pot observar una anella de ferro que s'utilitzava per lligar-hi el bestiar, el cavall, o ase. 08038-120 Carrer Montserrat, 9. Callús Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). 41.7826600,1.7839900 398950 4626360 1925 08038 Callús Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43937-foto-08038-120-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi A la porta de fusta de tramuntana es pot llegir la paraula 'cooperativa' que havia estat ben pintada. Actualment està molt degradada. La propietat ara s'utilitza de garatge. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43938 Edifici del Carrer Montserrat, 6 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-montserrat-6 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XX Construcció de planta quadrada, amb coberta a doble vessant (est-oest). És un edifici d'una sola planta, presenta el parament de pedra formant filades irregulars. Tres obertures. Dues d'elles coronades amb arcs trevolats construïts en maons. L'obertura de migdia presenta una reforma a la part superior que segurament devia fer desaparèixer l'arc que la coronava. 08038-121 Carrer Montserrat, 6. Callús Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). 41.7829200,1.7837400 398930 4626389 1926 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43938-foto-08038-121-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Actualment és un garatge. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43818 Castell de Callús https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-callus <p>-BENET i CLARÀ, A. 'La repoblació del Bages a l'alta edat mitjana', Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Núm. 3. Centre d'estudis del Bages. Manresa. 1984. -BOLÒS, J. -HURTADO, V. Atles del Comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -CAIXAL, A. PANCORBO, A. 'L'excavació del castellet de Godmar' Callús, Bages. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. A Sant Cugat del Vallès. ACRAM. Barcelona 2002. -CAIXAL, A. LÒPEZ MULLOR, A. PANCORBO, A. 'Excavacions recents a castells del centre del límit meridional a la marca Hispànica'. Actes del Congrés Els Castells Medievals a la Mediterrània Nord-occidental. Museu la Gabella. Arbúcies.2004. -CAIXAL, Àlvar. 'Intervencions arqueològiques al Castell de Callús'. 1998. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local'. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'Evolució historiogràfica del Terme del Castell de Callús'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, núm. 12. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona 2001. -JUNYENT, F. MAZCUÑAN, A. 'Callús'. Catalunya Romànica. Vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. -PLADEVALL, A. CATALÀ ROCA, P. 'Castell de Callús', a 'Els Castells Catalans', Vol. V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 1976. -TORRAS, M. GALERA, A. 'Estudi Historicodocumental del Castell de Callús'. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit.</p> IX-XI Es troba en fase de restauració per part del Servei Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona des del 1998. <p>El Servei Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona ha realitzat diverses intervencions arqueològiques des del 1998. Des d'aleshores s'han posat al descobert noves estructures que fins al moment no eren visibles. En el moment d'iniciar la intervenció només s'observava les restes d'una torre circular de 7m de diàmetre exterior i 4,80 de diàmetre interior. Amb una alçada conservada d'1,50m. Les intervencions realitzades permeten establir l'inici de l'activitat d'aquesta fortificació entorn als segles IX i X amb la construcció d'una torre circular i posteriorment folrada amb un segon parament. Ja al segles XII-XIII, es construí a l'oest un nova estança de planta rectangular, ja al segle XIII es construeix una nova porta principal d'accés amb la seva rampa i un marxapeu. Alhora es construí una segona estança a llevant de la torre destinada a usos domèstics. Durant la Baixa Edat Mitjana es modifica l'articulació interna del Castell. Es construeix una nova habitació destinada a cavallerissa o corral, es reforcen els elements defensius, etc. La darrera fase d'ocupació ja no està relacionada amb l'ús militar del castell, sinó que te a veure amb l'activitat agrícola que transforma el paisatge amb nombrosos murs de feixa i vinya del segle XIX.</p> 08038-1 Camí del Cortès o del Cementiri. <p>La primera notícia documental que fa referència al terme de Callús, és alhora el primer document que anomena el Castell. Data del 940 i l'anomena 'de Gotmar'. Tan mateix aquest document no s'ha conservat i tan sols se'n té notícia a través d'un regest del segle XVIII que pertany a l'antic monestir de Sant Benet de Bages. (TORRAS, M. GALERA, A. 2000). No és fins el 947 que trobem el primer document sencer conservat i original que anomena el Castell. En aquesta ocasió els esposos Salomó i Goberta van vendre a Ermernric i la seva dona Preciosa una casa i un hort que tenien en aprisió al terme del Castell de Gotmar tal i com s'anomenava aleshores. No es coneixen massa dades que permetin esbrinar qui era aquest personatge que donava nom al castell però es probable que fos el primer senyor aloer del terme representat del comte al territori, ja que amb posterioritat es té constància d'un document datat del 992 pel qual el comte Borrell havia obtingut per compra un alou al terme. Curiosament els seus límits coincidien amb els del terme del castell i de la parròquia. D'aquesta manera és possible que el comprès a un hereu de Gotmar (TORRAS, M. GALERA, A. 2000). Però el topònim que fa referència a un nucli fora del mateix castell no apareix fins a partir de finals del segle X, concretament el 980, quan es cita el nom de 'Castellet' que es troba al costat del Castell de Gotmar i ja ben entrat el segle XI que es documenten els topònims que fan referència al terme de Callús amb diverses variants: Castllús, Casteluç, Catellús, etc. (TORRAS, M. GALERA, A. 2000).</p> 41.7943300,1.7796300 398606 4627661 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43818-foto-08038-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43818-foto-08038-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43818-foto-08038-1-3.jpg Legal Medieval|Romànic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic BCIN National Monument Record Defensa 2020-10-07 00:00:00 Joan Casas Blasi Desconegut. Tot i que és possible que el personatge de Gotmar en fos el promotor. 85|92 1754 1.4 1771 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43836 Fons de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-historic-comarcal-de-manresa TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit. XII a XX Aquest arxiu forma part de la xarxa dels Arxius Documentals de Catalunya. El seu fons és molt ampli ja que és d'abast comarcal: El seu fons es composa de: Fons de la Generalitat de Catalunya | Fons de l'Administració Local | Fons de l'Administració Reial i Senyorial | Fons Notarials | Fons Judicials | Fons registrals | Fons d'Institucions | Fons religiosos | Fons d'Associacions i Fundacions | Fons d'Empreses | Fons patrimonials | Fons personals | Col·leccions | Hemeroteca Auxiliar | Biblioteca Auxiliar. Del que cal destacar per a informació del municipi de Callús és la part de fons Notarial que consta de més de 5000 volums amb sèries de registres complertes des del segle XIII fins a l'actualitat. De tots aquests llibres, també cal fer ressaltar la documentació de la família Sallent que foren uns dels diversos senyors de Callús. 08038-19 Via Sant Ignasi 40. Manresa 41.7812400,1.7838200 398934 4626203 08038 Callús Obert Bo Legal Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 94|98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43876 Tines dels Manxons https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-dels-manxons -A.A.D.D.' Els paisatges de la vinya': Congrés a: Manresa (Bages), 24, 25 i 26 d'octubre de 2003 : comunicacions. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 2003. -BALLBÉ BOADA, M. Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages: una elaboració del vi insòlita a Catalunya, Centre d'Estudis del Bages, Manresa 1993. XVIII-XIX Han estat recentment restaurades per la Diputació de Barcelona. Conjunt de 8 tines. La major part de les construccions són fetes de pedra, morter de calç i impermeabilitzades a l'interior amb cairons. La coberta és de teules. Tan mateix algunes de les construccions on es troben els dipòsits presenten reformes que han sofert al llarg del temps i per tant els acabats són fets de maons més moderns i en alguna de les parets de la part baixa fins i tot es pot observar la presència de tapial. Presenten dues entrades una a la part superior per on s'entrava la verema i una a la part més baixa. Cada un dels dipòsits o tina es troba dins la seva pròpia estructura i/o construcció. Tot i que actualment són una construcció aïllada aquestes es troben vinculades la barriada dels Manxons que avui es troba desapareguda. Aquestes tines es troben tancades i no es pot observar l'interior. Cal dir que a la part exterior i a un breu cartell informatiu que les contextualitza. 08038-59 Carretera BV-3003. La construcció de les tines cal situar-la a mitjans del segle XVIII fins a finals del segle XIX. Quan el Bages posseïa una de les superfícies més extenses en vinya plantada de tot Catalunya. La construcció de les tines es feia sovint prop de les mateixes vinyes per tal d'assegurar que la verema arribés de forma correcte per la seva elaboració i alhora permetia estalviar el cost del transport. Normalment les tines estaven disposades en grups de 4 o 5 i fins i tot 8 o 9. Els diversos percers s'ajuntaven per tal d'aixecar-les en grup i utilitzares cooperativament. 41.7875600,1.7776000 398427 4626912 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43876-foto-08038-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43876-foto-08038-59-3.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Conjunt arquitectònic visitable 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43892 Fons audiovisual de la Fundació Aplicació https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-audiovisual-de-la-fundacio-aplicacio http://www.callus.cat/ XX L'arxiu consta de diverses imatges, fotografies i fons audiovisual referents al municipi de Callús. El més destacat és el fons s de l'Antoni Codina. Aquest arxiu consta també de diferents imatges antigues tan digitalitzades com fons fotogràfics i fons de vídeo locals d'entitats. Els continguts són filmacions de festes, actes populars, entrevistes a personatges del municipi, etc. Recentment s'ha creat un canal de televisió, alguns d'aquests vidriós es poden consultar des la web de l'ajuntament. Del contingut filmogràfic de l'arxiu de la Fundació destaca: Any 2007 Xerrades i visites Xerrades dels dijous adreçades a la gent gran Xerrades dels dissabtes al matí Cicle de tres xerrades 'Realitats' Cicle de tres xerrades 'La imatge de la música medieval' I Jornades de la Gent Gran a Callús Visita al museu de Tarragona Festes i concerts Els Pastorets de la Coral Romança Caramelles de Callús Concerts dels alumnes de l'Escola de Municipal de Música de Callús Festa Major de Callús Festes de Tardor de Callús Concerts de la Coral Romança Actes polítics Inauguració de la Residència Sant Sadurní Primera pedra del futur Centre d'Atenció Primària de Callús Arribada de la passera de Callús Preplens Constitució del nou Ajuntament Any 2008 Xerrades i visites Xerrades dels dijous adreçades a la gent gran. Xerrades dels dissabtes al matí. Cicle de quatre xerrades 'Realitats del cervell' Cicle de xerrades per celebrar el desè aniversari de Lacenet. I Trobada de Blocaires, organitza Lacenet. Visita a les ruïnes d'Empúries Festes i concerts Festes de Nadal i cavalcada de Reis Caramelles de Callús Concerts dels alumnes de l'Escola de Municipal de Música de Callús Cicle de concerts 'Els concerts de Callús' Setmana de la Gent Gran Concerts de la Coral Romança Actes polítics Preplens Esports Ascens de categoria del primer equip de Callús Demostració d'escalada als rocals Trobada d'antics jugadors i entrenadors del CF Callús Programació específica Itineraris del record (realitzat per gent gran) Entrevistes i reportatges de l'equip de nens de TV Callús Entrevistes sobre els animals de companyia Entrevista sobre el futur del par Entrevistes als comerciants de Callús Entrevistes a l'equip de handbol Entrevistes a l'equip de futbol Entrevista a la mestra del laboratori de ciències 08038-75 Fundació Aplicació. Passeig Anselm Clavé, 19. Callús 41.7811100,1.7829300 398860 4626189 2007 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43892-foto-08038-75-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 55 3.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43901 Fons de l'Arxiu Parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial <p>-TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit. Pàg.. 5.</p> XX <p>La parròquia de Sant Sadurní de Callús va patir els afectes de la Guerra Civil (1936-39). Fou saquejada i el seu arxiu cremat als inicis de la guerra. Això fa que actualment no es conservi cap documentació posterior a la guerra amb l'accepció del llibre de baptismes que comença el 1900. La documentació conservada fa referència a baptismes, confirmacions, defuncions i casaments realitzats des de les dates esmentades.</p> 08038-84 Parròquia de Sant Sadurní. Carrer Puigbó. 8. Callús 41.7831200,1.7843000 398977 4626411 1900 08038 Callús Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Joan Casas Blasi D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9 /1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43902 Fons de l'Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal -TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit. Pàg.. 5 XIX-XX Està format per pocs documents de la segona meitat del segle XIX i bàsicament documentació del segle XX. Es un arxiu principalment administratiu. La documentació conservada s'inicia el 1853 i fins a l'actualitat. La documentació que es troba organitzada a partir de 13 apartats, el primer corresponent a administració general és el que conserva la documentació més antiga, i és la que fa referència als òrgans de govern, segueixen els apartats d'hisenda (1861-2008), proveïments (1919-2008), beneficència (1944-2008), sanitat (1923-2008), urbanisme (1919-2008), seguretat pública (1939-2008), servis militars (1877-2001), població (1857-2008), eleccions (1914-2005), ensenyament (1966-2008), cultura (1932-2004), serveis agropecuaris i medi ambient (1930-2008). 08038-85 Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1. Callús 41.7807500,1.7835600 398911 4626149 1853 08038 Callús Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9 /1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43923 Material Arqueològic del Castell de Godmar https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-del-castell-de-godmar CAIXAL I MATA, Àlvar. 2004. Memòria de les excavacions arqueològiques realitzades al Castell de Godmar (Callús, Bages). Campanya de 2002. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. Inèdit X-XVIII A la memòria arqueològica presentada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona consta l'inventari del material arqueològic de les campanyes realitzades durant el 1998, 2000 i 2002. El material recuperat fou recollit en 18 U.E. (Unitats Estratigràfiques) concretament als estrats 1, 3, 4, 6 , 8 , 10, 11, 15, 16, 21, 34, 35, 43, 57, 65, 67, 68, 71. D'entre aquest material cal distingir la recuperació tan de material ceràmic, com metall, fauna, vidre, etc. D'entre el material ceràmic s'ha pogut identificar diversos fragments corresponents a materials constructius com per exemple teules i fragments de guix. Pel que fa als fragments de ceràmica de cocció reductora s'han recollit un total de 489 fragments corresponents a olles medievals, grans contenidors, etc. D'entre aquestes fragments n'hi ha que pertanyen a períodes estrictament medievals i d'altres a períodes més moderns. Pel que fa a la ceràmica de cocció oxidant s'han trobat 640 fragments corresponents a gerres, olles, etc, igualment d'entre aquest fragments també cal distingir els d'època medieval i moderna. La ceràmica blava consta de 126 fragments corresponents principalment a plats i escudelles. D'entre les peces s'hi troben blau de Barcelona, blava catalana i blau de València. També s'han recollit 22 fragments de ceràmica de reflex metàl·lic, 347 de ceràmica comuna vidrada tan verda, com melada i/o marró, i tan sols 2 fragments de ceràmica decorada en verd i manganès. Pel que fa al metall s'han recollit un total de 127 fragments de ferro, coure, etc. Que corresponen a claus, tisores, pinces, etc. 28 fragments de vidre i finalment 5 peces lítiques. 08038-106 SAM (Servei d'Atenció als Museus). C/ Pedret, 95. 17007. Girona Entre el 1996 i 1997 l'Ajuntament de Callús sol·licità al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona un avantprojecte de conservació i rehabilitació de les restes del Castell de Godmar. Un cop redactada aquesta proposta d'actuació es va iniciar un conjunt de campanyes arqueològiques per tal de recuperar el monument. La primera fou el 1998 amb l'objectiu d'alliberar el jaciment del teixit vegetal que emmascarava els murs i el perímetre del castell. Entre de març a juny i d'octubre a desembre de 2000 es realitzà una intervenció extensió fins a esgotar el sediment arqueològic a l'interior de la torre, el maig de 2002 es realitzà l'excavació a l'entorn de migdia del castell i de l'edifici de ponent. Posteriorment durant el 2004 es realitzà un nova campanya. 41.7812400,1.7838200 398934 4626203 08038 Callús Restringit Bo Legal Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Les peces que es detallen en la descripció són les que corresponent a la memòria arqueològica de les campanyes realitzades els anys 1998, 2000 i 2002 i que es troba dipositada a l'Arxiu de la Direcció General del Patrimoni Cultural. S'han realitzat campanyes posteriors (juny de 2004) però el material es troba encara en fase d'estudi pels autors de les intervencions. 94 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43967 Fons d'imatges Antoni Codina https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-antoni-codina XX Fons de l'Antoni Codina, fotògraf natural de Callús que realitzà el seu treball entre la dècada dels 40 fins els 70. Aquest fons consta de més 21.800 fotografies realitzades per aquest fotògraf sobre la vida quotidiana del municipi, indrets, etc. 08038-150 Fundació Aplicació. Carrer Anselm Clavé, 19. Callús Entre la dècada dels 40 fins els 70. Antoni Codina fotografià entre altres coses la vida quotidiana i els indrets de Callús. 41.7811100,1.7829300 398860 4626189 08038 Callús Obert Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 55 3.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43969 Teula carenera https://patrimonicultural.diba.cat/element/teula-carenera Grup Callussenc de Recerca (2010). Notes històriques sobre dues teules trobades a l'antiga rectoria de Callús. Grup Callussenc de Recerca (2010). Sigil·lografia i heràldica de Callús. Informació facilitada pel Grup Callussenc de Recerca. XVIII Teula carenera que te gravada una inscripció a la cara exterior: 'Teulas fetas per tres jarmans Soles a la teularia del Cortes a gastos del comu per compondra la Isglesia Parroquia de Callus al mes de agost del 1796'. 08038-152 Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1 Aquesta teula va ser trobada pel paleta callussenc Joan B. Pich Giral a la teulada de la rectoria vella mentre hi feien unes obres als anys setanta. Aquesta i altra teula amb una decoració van ser guardades pel paleta com a record sentimental ja que havia viscut disset anys a l'antiga rectoria. L'any 2009 les va donar perquè es conservessin com a patrimoni local callussenc. Un cop restaurades es van presentar públicament l'onze d'octubre d'aquell mateix any a l'església parroquial de Sant Sadurní durant l'acte “Campanes, campanars i campaners de Callús”. Finalment, el 15 de maig del 2010 es van col·locar de manera definitiva a la planta baixa de l'ajuntament on són exposades al públic. El text gravat a la teula fa referència als teulers que les van construïr i a l'Ajuntament de Callús que les va pagar en fer la reforma de la teulada de l'església l'agost de 1796. 41.7807500,1.7835600 398911 4626149 1796 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43969-foto-08038-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43969-foto-08038-152-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Cortés Elía, María del Agua Germans Soles 98 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43970 Teula carenera https://patrimonicultural.diba.cat/element/teula-carenera-0 Grup Callussenc de Recerca (2010). Notes històriques sobre dues teules trobades a l'antiga rectoria de Callús. Grup Callussenc de Recerca (2010). Sigil·lografia i heràldica de Callús. Informació facilitada pel Grup Callussenc de Recerca. XVIII Teula carenera que te gravada una inscripció a la cara exterior, consistent en la inscripció del nom CALLÚS i dos dibuixos. A la part superior la representació d'un cavall amb les potes de davant aixecades i, a sota, un altre dibuix de l'antiga església parroquial de Sant Sadurní de Callús amb un penell sobre la teulada que té un gos a sobre. 08038-153 Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1 Aquesta teula va ser trobada pel paleta callussenc Joan B. Pich Giral a la teulada de la rectoria vella mentre hi feien unes obres als anys setanta. Aquesta i altra teula amb una decoració van ser guardades pel paleta com a record sentimental ja que havia viscut disset anys a l'antiga rectoria. L'any 2009 les va donar perquè es conservessin com a patrimoni local callussenc. Un cop restaurades es van presentar públicament l'onze d'octubre d'aquell mateix any a l'església parroquial de Sant Sadurní durant l'acte “Campanes, campanars i campaners de Callús”. Finalment, el 15 de maig del 2010 es van col·locar de manera definitiva a la planta baixa de l'ajuntament on són exposades al públic. 41.7807500,1.7835600 398911 4626149 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43970-foto-08038-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43970-foto-08038-153-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Cortés Elía, María del Agua Segons va explicar Joan B. Pich Giral al terrat del campanar hi havia antigament un penell per assenyalar la direcció del vent. Estava format per un eix vertical de ferro que sostenia una fletxa mòbil horitzontal també de ferro. A un cantó de la sageta hi havia la figura d'un gos (ca en llatí) i, a l'altra, la d'un peix (lluç). Aquestes dues imatges eren de metall, i simbolitzaven el topònim de Callús. Així, a la teula es reprodueix aquest penell que simbolitza el topònim de Callús, tot i que només hi ha dibuixat el cap d'un gos (ca), mentre que la cua del lluç és representada per la sageta. D'altra banda, la representació del cavall és molt similar al que hi havia a l'antic escut d'armes del llinatge català dels Castellet, i es relaciona amb el topònim de Callús del que l'orígen etimològic és la paraula castell. Per tant, la teula representa de tres formes diferents l'etimologia del topònim de Callús. 98 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43971 Campana https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana Informació facilitada pel Grup Callussenc de Recerca. XIX-XX Campana de bronze petita que actualment es troba posada al vestíbul de l'Ajuntament. 08038-154 Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1 La campana procedeix de l'antiga fàbrica de Cal Cavaller i s'utilitzava per anunciar els torns als treballadors. Actualment s'ha restaurat i s'exposa al consistori ja que forma part patrimoni històric local. L'antiga fàbrica de cal Cavaller s'ubicà al segle XIX a l'antiga masia de cal Cavaller que va ser reformada per acollir les dependències d'aquesta fàbrica al peu del riu Cardener dedicada a filats. 41.7807500,1.7835600 398911 4626149 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43971-foto-08038-154-2.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Cortés Elía, María del Agua 98 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43916 Mur de pedra del camí de secà https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-del-cami-de-seca XIX-XX Mur de pedra que es troba situat al camí de secà que condueix al castell o al cementiri. Està construït amb carreus blocs de pedra formant filades irregulars i units amb morter de calç. Aquesta construcció si bé no és un pont si que serveix per salvar un gran pendent que fa el terreny en aquest zona del camí ja que el relleu en aquest punt és molt accidentat. 08038-99 Camí del Cortès.Callús El camí de secà es documenta per primera vegada el 1613 en un document de venda on es parla de les afrontacions de la propietat en qüestió. Aquest camí també es troba documentat en plànols antics del Bages, concretament del 1677 i 1769. El camí de Secà i el de la Sal o Ral era el mateix fins a Súria, però a partir d'aquí i en direcció a Callús, calia creuar el riu Cardener en dues ocasions per unes zones de gual, el camí de Secà era una segona opció en cas que el riu baixes amb molta aigua i condiciones el pas pels guals. 41.7943100,1.7815800 398768 4627657 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43916-foto-08038-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43916-foto-08038-99-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43839 Font de Cal Filosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-filosa Brollador situat sota un rocal dins de la riera de Bellver, no hi ha cap construcció que marqui la presència de la font. Es tracta d'un sortidor natural gairebé dins la mateixa riera. L'alta salinitat de les aigües no la fan apte pel consum 08038-22 riera de Bellver Es tracta d'una de les fonts més antigues conegudes del municipi i relacionada amb el mas de Cal Filosa. No fa massa que es detectà l'alta presència de sals a l'aigua fet que no la fa apte pel consum. Des d'aleshores ha deixat d'utilitzar-se i s'ha anat degradant. 41.7914500,1.8003300 400322 4627317 08038 Callús Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43839-foto-08038-22-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi L'aigua que brolla d'aquesta font no és apte pel consum humà degut a la seva alta salinitat 98 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43893 Col·lecció de pintura de Josep Lladós https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-josep-llados XX Conjunt format per 10 pintures a l'oli realitzades per Josep Lladós. Es representen punt del patrimoni cultural i arquitectònic de Callús com per exemple Sant Maria de Viladelleva, i també llocs emblemàtics i ja desapareguts com són els Manxons. 08038-76 Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1. Callús Josep Lladós va crear a inicials dels anys 80 l'Associació de la Promoció de les Arts del Cardener a partir de la qual s'impartien classes de pintura. En aquests moments agafà afecció a aquest art i començar a pintar sobretot motius paisatgístics i de punts emblemàtics de Callús. 41.7807500,1.7835600 398911 4626149 1983 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43893-foto-08038-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43893-foto-08038-76-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Josep Lladós 98 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43895 Escut del Marquès de Palmerola i de Callús https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-marques-de-palmerola-i-de-callus XVII-XVIII No es troba en el seu lloc original, i desconeixem l'estat de conservació amb el qual el té el seu propietari. <p>L'escut del llinatge dels Descatllar presenta a la part central el castell, simbolitzant el castell de Godmar. A la part inferior del castell s'hi troba la corona de la que en surten unes fulles. L'escut es troba envoltat per decoracions amb motius vegetals</p> 08038-78 Can cavaller <p>Es desconeix el moment en que fou esculpit l'escut, segurament entre el segles XVII-XVIII al mateix moment que s'edifica el mas de Can Cavaller. Ara fa 5 anys Oscar Pujol propietari de la finca va arrencar l'escut que es trobava a la façana per endur-se'l a casa seva.</p> 41.7812400,1.7838200 398934 4626203 08038 Callús Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43895-foto-08038-78-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental BCIN National Monument Record Commemoratiu 2019-12-17 00:00:00 Joan Casas Blasi 94 47 1.3 1769 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43906 Pessebre de Josep Lladós https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-de-josep-llados XX Pessebre. Originàriament Josep Lladós anà construït aquest pessebre en una sala que l'ajuntament li havia cedit a les escoles velles. Aquest pessebre representava bona part del paisatge arquitectònic i natural del Bages en general i de Callús en concret. Hi havia representades les muntanyes de Montserrat, les mines de calç de Cardona, i pel cas concret del municipi una reproducció d'un lloc emblemàtic pel poble com eren els 'Manxons'. 08038-89 Parròquia de Sant Sadurní. Carrer Puigbó, 8. Callús 41.7831200,1.7843000 398977 4626411 1980 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43906-foto-08038-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43906-foto-08038-89-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Josep Lladós Actualment s'ha desmuntat aquest pessebre i guardat les peces a l'edifici de la rectoria. La part corresponent al naixement i a l'adoració de l'infant es troba exposat en una sala de la rectoria. És visitable. 98 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43908 Escut de Cal Ferrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-cal-ferrer XVII-XVIII <p>No s'ha pogut accedir a l'interior de la finca i per aquest motiu no s'ha pogut observar amb claredat el motiu heràldic de Cal Ferrer. Aquest escut es troba esculpit a la llinda de la finestra que corona la portalada principal.</p> 08038-91 Camí de Viladelleva s/n. Callús <p>La casa es documentada a principis del segle XI quan es produeix una venda de la família Montcada. Posteriorment el 1033 es dona un alou amb l'església de Santa Maria de la Lleva. Durant el segle XV fou la residència dels senyors feudals de la vall. Ja a partir del segle Miquel Bayona Ferrer va vendre aquesta propietat a Jordi Planas Homs de Barcelona, qui morí el 1997, ara es propietat del seus hereus.</p> 41.8193500,1.8005800 400386 4630414 08038 Callús Restringit Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2019-12-17 00:00:00 Joan Casas Blasi 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43910 Lletres de Callús https://patrimonicultural.diba.cat/element/lletres-de-callus XX Conjunt de lletres dona la benvinguda al poble ja que es troba a l'entrada. Estan construïdes en fusta i recobertes per heures. Aquestes lletres són de gran dimensions ja que superen els 3 metres d'alçada. Aquest conjunt es troba separat entre si fet que permet que a una certa distància es pugui llegir el nom de CALLÚS. 08038-93 Plaça de l'Ajuntament de Callús. Callús 41.7813200,1.7841800 398964 4626211 1998 08038 Callús Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi D. Egea (Arquitecte) 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43834 Cal Magre https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magre-0 SALA, Lluís. 'El mirador Cultural. Masies Callussenques: Cal Magre'. El poble, núm. 31. Callús. 1998 XVIII Ha estat completament restaurada per convertir-se en restaurant Construcció de pedra, de planta quadrada i teulada a doble vessant. La part superior de les façanes presenta un repujat més modern sobre el qual es recolza la coberta. La façana principal disposa de dues portes i un porxo. El mas és de 3 pisos. En el tercer pis s'obre una finestra de grans dimensions decorada amb maons i amb acabada amb arc. Al segon pis, damunt del porxo s'obren un conjunt de quatre balcons i a la part superior un gran finestral acabat amb arc. Hi ha diverses construccions que antigament foren corrals ben conservats i també fets de pedra afegits al cos principal així com una gran era. Tot l'espai exterior de la masia es troba molt ben cuidat degut a l'activitat de restauració que s'hi desenvolupa. Es pot observar com elements decoratius recolzats a les parets de la casa com per exemple una premsa d'oli, algun barril de fusta convertit en test, etc. 08038-17 Camí de Viladelleva s/n. Callús L'antic nom de Cal Magre és desconegut fins que el 1860 Josep Arderiu i Garriga es ven la casa al matrimoni format per Joan Planas i Caterina Colldeforn. Aquest matrimoni vivien als Manxons i eren coneguts popularment com els de Cal Magre. En comprar la casa aquesta serà coneguda així. 41.7851200,1.7912900 399561 4626625 08038 Callús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43834-foto-08038-17-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Desconegut És un restaurant 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43837 Font del Clot de Garces https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot-de-garces XIX-XX Font de clot situada a la part baixa d'un petit turó. El brollador d'aigua surt de la roca, s'ha allisat el punt de sortida amb un mur de pedra. A la part de tramuntana s'hi troba un mur de pedra seca, més vinculat als aterrassaments de les vinyes que a la pròpia font. Actualment hi ha un tub que canalitza l'aigua vers una bassa moderna que emmagatzema l'aigua i és utilitzada pel rec dels camps propers. És una zona força enverdissada. 08038-20 Aquesta font servia com a punt de trobada i lloc d'anar a menjar quan hi anaven a buscar aigua els habitants dels Manxons. 41.7849600,1.7727700 398021 4626629 08038 Callús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43837-foto-08038-20-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Font utilitzada pel regadiu dels camps 98 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43880 El Guix https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-guix -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 XIX Presenta un deteriorament de les façanes i de la pintura exterior. Es tracta d'un conjunt format per 4 edificis construïts tots ells amb obra. L'edifici principal corresponent a la fabrica es de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, de tres pisos i amb un conjunt de finestres obertes al Cardener. Al sud s'hi adossa hi ha una altre construcció de dimensions mes reduïdes on es trobava el molí. Està format per dos cossos, en el primer es pot passar a la part contraria de l'edifici gràcies a un pas obert amb volta de pedra, al segon hi ha la porta principal. També, a l'exterior es poden observar algunes de les moles del molí ja en desús. L'entrada principal és un portal empedrat, on es pot veure la data de 1878 inscrita. La resta de construccions són antics habitatges desocupats. 08038-63 marge est del Cardener L'any 1878 es va inaugurar aquesta fàbrica feta per en Cabanas de Cardona i alhora amo de Bogadella. Des d'un bon principi començà amb telers (tèxtil) fins a primers del segle XX. Després es convertí en molí d'oli, blat i guix. D'aquesta darrera activitat li ha quedat el nom en què ara és conegut. La riuada de l'any 1907 l'afectà força; hi passaren tres metres d'aigua per la nau. El 1910 quan el propietari era Pau Cabanas ja es documenta com a indústria productora de guix, i al mateix temps es molia blat. El 1925 Francesc Morera i instal·là una carboneria. El 1942 Josep Alsina tornà a funcionar com a molí, fins el 1957, i el 1968 es donà de baixa aquesta activitat. (SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Pp93). 41.8023200,1.7654300 397439 4628565 1878 08038 Callús Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43880-foto-08038-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43880-foto-08038-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43880-foto-08038-63-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 105|98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43882 Colònia Cortés https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-cortes -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 XIX És un edifici de nau central longitudinal i tres cossos transversals. La xemeneia industrial de planta rodona, es situa prop de la façana sud de l'edifici. La construcció es d'obra vista amb la coberta a doble vessant. A les façanes s'obren diverses finestres acabades amb cairons que permeten l'entrada de llum a l'interior. A part de la nau principal es poden observar diverses construccions associades a l'ús industrial i que segueixen el mateix estil arquitectònic. 08038-65 C-1410 Fou construïda el 1883 per Francesc Cortès Morató. L'any de la riuada, el 1907 ja era tancada. El 1922 fou adquirida per Ignasi Borràs i Castellbell, una firma cotonera que es feu càrrec de l'explotació de la indústria. Durant aquest període es construïren un total de vint-i-cinc pisos pels treballadors de la colònia. L'any 1933 la fàbrica fou arrendada a la Sociedad de Hilaturas Ibericas SA i s'instal·là nova maquinària d'alta qualitat. Durant el període de guerra civil la fàbrica treballarà per l'exèrcit republicà. 41.7976000,1.7738400 398130 4628031 1883 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43882-foto-08038-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43882-foto-08038-65-2.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 105|98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43883 La Fàbrica Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-nova -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. XIX Edifici industrial construït en obra vista, de nau central longitudinal i tres cossos transversals. La xemeneia industrial de planta rodona, es situa prop de la façana sud de l'edifici. Actualment es troba en ple rendiment, ja que és ocupada per diverses empreses que realitzen tasques industrials. 08038-66 A ponent del Cardener Es construí l'any 1895 pel Marquès de Palmerola, Josep Maria Despujol. Després de passar-hi alguns empresaris tèxtils, l'any 1923 se'n fa càrrec en Josep Rovira, industrial tèxtil provinent de Manlleu. Als anys 50 es formà la raó social 'Santiago Rovira, SA' que tant de treball donà a la gent del poble. Des de l'any 1930 la propietat de Can Cavaller, dels marquesos de Palmerola és dels descendents de Joan Ferrer Torras. En 20 anys, dintre el terme de Callús es van fer 5 fàbriques amb els corresponents canals i rescloses. 41.7831400,1.7803900 398652 4626418 1895 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43883-foto-08038-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43883-foto-08038-66-2.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 105|98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43885 Canals del Cortès https://patrimonicultural.diba.cat/element/canals-del-cortes -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 XIX El canal del cortès neixen al marge nord-est del riu Cardener, on es troba la resclosa del Cortès. Desvien l'aigua del riu cap a la fàbrica per als usos industrials. Estan construïts amb pedra, la seva amplada supera els 4 metres i la particularitat és que al tram més proper a la fàbrica es troben un conjunt de 8 arcs que coronen l'estructura i alhora fan la funció de contrafort. Aquests arcs estan construïts amb obra vista. 08038-68 Polígon del Cortès. Els canals foren construïts juntament amb la fàbrica, el 1883 per Francesc Cortès Morató. L'any de la riuada, el 1907 ja era tancada. El 1922 fou adquirida per Ignasi Borràs i Castellbell, una firma cotonera que es feu càrrec de l'explotació de la indústria. Durant aquest període es construïren un total de vint-i-cinc pisos pels treballadors de la colònia. L'any 1933 la fàbrica fou arrendada a la Sociedad de Hilaturas Ibericas SA i s'instal·là nova maquinària d'alta qualitat. Durant el període de guerra civil la fàbrica treballarà per l'exèrcit republicà. 41.7964600,1.7728300 398045 4627906 1883 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43885-foto-08038-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43885-foto-08038-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43885-foto-08038-68-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 105|98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
43914 Horts municipals https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-municipals XX Extensió de terreny de regadiu que es troba situat a la llera dreta del riu Cardener, i a ponent de la riera de Bellver prop de la sortida sud del municipi. Es tracta d'una zona agrícola destinada a horts on diversos petits agricultors conreen especialment hortalisses i fruiters. 08038-97 oest del municipi De que el nucli urbà s'estengué cap al Raval van augmentar considerablement les zones de regadiu a la llera del riu Cardener. Aquest indret n'ha esdevingut una mostra. 41.7776100,1.7836000 398910 4625800 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43914-foto-08038-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43914-foto-08038-97-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Productiu 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Zona de conreu. 98 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:47
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 187,40 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml