Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
43877 | Serra d'Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-dantius | Gran extensió de bosc que comprèn des de la Costa Roja fins davant Sant Mateu del Clot, i és la base de la propietat d'Antius. Es va cremar totalment en l'incendi del 4 de juliol de 1994. Aquest bosc es troba compost principalment per alzinar, pi i matolls. La serra d'Antius separa el municipi de Callús amb Sant Mateu de Bages, exercit de límit natural entre ambdues localitats. | 08038-60 | Serra d'Antius | 41.8019500,1.7557800 | 396637 | 4628535 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43877-foto-08038-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43877-foto-08038-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||||||
43854 | Roure de la Font d'Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-dantius | -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 198. -http://www.gencat.net/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm | XIX-XX | Gran roure, de l'espècie 'Quercus humilis', situat a dins la finca del mas d'Antius, a uns 20 metres sobre on es troba la font. És un roure de gran dimensions i centenari, on a peu de terra fa un diàmetre aproximat te 3,20 metres. Presenta un brancatge frondós i voluminós, pot arribar als 29 metres de diàmetre a la seva part més ampla. La seva alçada és de difícil precisió però pot arribar als 15 metres aproximadament. | 08038-37 | Mas d'Antius. | 41.8043600,1.7559800 | 396657 | 4628803 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43854-foto-08038-37-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A les immedieteses del roure es troben diversos arbres també de grans dimensions, tot i que no n'hi ha cap tan voluminós que permeti confusió, si que no hi ha cap element que permeti reconèixer tan la seva monumentalitat com el seu estatus de protecció (BCIL). Tal i com sol·licitava el consistori el 23 de setembre de 1999 per tenir una mida considerable d'alçada, capçada i volt de canó i de soca. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43828 | Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antius | -BOLÒS, J. HURTADO, V. Atles del Comptat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. Inèdit. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'Evolució historiogràfica del Terme del Castell de Callús'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, núm. 12. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona 200. -SALA, Lluís. 'El mas d'Antius'. El Poble núm. 40. Callús. 2002. | S.XVIII | Aquest mas es troba situat sota l'Obaga d'Antius, a la vessant nord-oest en un punt lleugerament elevat. Presenta una estructura clàssica de mas català. És de grans dimensions i d'un aspecte clarament senyorial. Té la planta quadrada de tres cossos i tres pisos, teulada a dues vessants. La façana principal, orientada cap al sud, disposa de galeries obertes a l'exterior a partir de 6 arcs a la plata superior, 4 a la del mig i 2 a la part baixa per on s'accedeix a l'interior de la casa des de l'entrada principal. Presenta una coberta de dues vessants. A la façana occidental s'hi troba una portella amb llinda de pedra on hi ha inscrita la data de 1737. Annex a l'edifici principal s'hi troben diverses coberts o corrals abandonats i en estat de constant degradació. Actualment l'era del mas que es troba tancada és utilitzada pel corral d'aviram. | 08038-11 | Camí de la Sal s/n. | El topònim d'Antius ja és documentat del segle X quan en diversos documents s'anomenava la 'Serra d'Antisses' (BOLÒS, J. HURTADO, V, 2000). Més tard, en el testament de Ramon D'Òdona, el 1116 es documenta la 'dominicatura d'Antidz' corresponent a un hospital de monjos situat al camí de la Sal (HOYAS, N. 1999). A partir d'aquí es fa difícil resseguir les vicissituds que afecten al mas, i ja no es fins a la segona meitat del segle XVII que es torna a documentar el mas quan pertanyia a la companyia de jesuïtes i era un dels mas més pròspers ja que l'abundància de l'aigua de la font assegurava sempre la collita. Ja al segle XVIII i primera meitat del XIX el propietari fou un industrial de Manresa. El 1875 la propietat d'Antius passa a Joaquim Torrents i Fuster qui farà construir la colònia i la fàbrica tèxtil. Els descendents de la família encara en són els amos. | 41.8051000,1.7559700 | 396658 | 4628885 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43828-foto-08038-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43828-foto-08038-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Corral per aviram. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43889 | Trobada a la font d'Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-a-la-font-dantius | XX | Actualment no es realitza. | Aquesta trobada es feia els dilluns de festa major. Era una trobada de caire popular devent de la font d'Antius els participants feien ballada de sardanes. Es deixa de fer a partir de la dècada dels 50. | 08038-72 | Font d'Antius | 41.8045000,1.7560800 | 396666 | 4628818 | 08038 | Callús | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Desapareguda. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||||
43838 | Font d'Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dantius | -SALA, Lluís. 'El mas d'Antius'. El Poble núm. 40. Callús. 2002. -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981 | XVIII-XIX | Estructura d'obra de dimensions aproximades de 3 metres d'amplada i 4 de llargada, construïda amb carreus de pedra unides amb morter de calç, a la part superior presenta un arrebossat o enlluït malmès pel pas del temps que segurament deuria recobrir tota l'estructura i amb una coberta de teula a dues vessants la qual presenta un acabat emmotllurat. A l'interior, la coberta és de volta i s'hi troben dues banquetes. El brollador de l'interior cau dins d'una pica quadrada de pedra. | 08038-21 | Mas Antius. | Es desconeix quin és el moment exacte en que es construeix l'edificació que basteix el sortidor d'aigua, tan mateix la presència de la font es coneix ja des de ben antic. És a la segona meitat del segle XVII quan es documenta el mas que pertanyia a la companyia de jesuïtes, era un dels més pròspers ja que l'abundància de l'aigua de la font assegurava sempre la collita. | 41.8044300,1.7565800 | 396707 | 4628810 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43838-foto-08038-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43838-foto-08038-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És una font. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43879 | Colònia d'Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-dantius | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XIX | Es tracta d'un gran complex construït amb maons d'obra vista, amb el cos principal de planta rectangular i tres pisos amb diverses finestres a les façanes que permeten la il·luminació interior. Es pot observar la presència d'una torre de planta quadrada acabada amb una teulada de 4 vessants. Una xemeneia de planta rodona característica d'aquest tipus d'edificis industrials sobresurt sobre la resta. Antigament disposava de botiga, fonda, barberia, cafè-teatre, escola, església, actualment encara es conserven part dels habitatges dels treballadors. Tot i que alguns estan ocupats la major part es veuen abandonats. A l'exterior de la finca també hi ha una zona ajardinada la qual no té manteniment ja que es troba força deixada. | 08038-62 | nord del nucli urbà | A mitjans del segle XIX la indústria a Callús era molt incipient, es reduïa a la presència de diversos forns d'obra, però un cop construïda la carretera els marges del riu Cardener començaren a instal·lar-s'hi diverses indústries per aprofitar l'energia del corrent fluvial (HOYAS PAMPIN, N. 1999). La Colònia d'Antius fou construïda pel propietari del Mas d'Antius Joaquim torrents i Fuster el 1875. La feu funcionar pel seu compte fins el 1899 quan es cremà. Es començà la seva reconstrucció i aleshores passà a anomenar-se Fàbrica Sant José. A partir del 1928 es tancà fins el 1932 que l'empresa Hilatures Callús S.A se'n feu càrrec. Cap a la dècada dels 60 passà a formar part del grup Manufacturas y Industrias Textiles Agrupadas S.A. Aquesta fàbrica arribà a tenir 140 treballadors i 6500 fusos, a principis del segle XX es construïren els habitatges pels treballadors. Però a partir del 1970 s'inicià una davallada en la producció fins a l'actual desaparició (SALA, LL. SERRA, M. FONS, R, pp.92). | 41.8058100,1.7609600 | 397073 | 4628958 | 1875 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43879-foto-08038-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43879-foto-08038-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43879-foto-08038-62-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 105|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43829 | Font del Pistó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pisto | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 | S.XIX | Es troba en mal estat de conservació degut a l'espessa vegetació, tan mateix una desbrossada permetria recuperar-la fàcilment. | Font avui de difícil accés. Es troba a l'est del camí que porta a la Colònia d'Antius des de l'Hostal Nou, s'hi accedeix a partir d'un petit corredor avui pràcticament desaparegut per la vegetació. La font és de difícil localització ja que hi ha crescut esbarzers que impedeixen el pas. Les restes conservades responen a una placa de ceràmica dedicada a Sant Antoni de Pàdua dipositada sobre un fons de còdols que marquen una arc de punt rodó als peus del qual hi ha el brollador de la font. Actualment no raja en aquest punt, sinó uns metres més al nord. | 08038-12 | Camí Ral. Callús | No tenim constància del moment exacte de la construcció de la font, tan mateix sabem que el 1943 era un punt de trobada o de visita per la gent del poble (SALA, Ll. et alli, 1996). | 41.8034000,1.7620300 | 397158 | 4628689 | 08038 | Callús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43829-foto-08038-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43829-foto-08038-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És una zona de bosc. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||
43875 | L'Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-nou | -SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Casa Hostal Nou'. El Poble núm. 41. 2002 | XVIII | Es troba deshabitada i això fa que tot i que actualement encara conserva la teulada i els arrebossats, si no s'hi actua pot començar a enderrocar-se | Mas de planta rectangular. De tres cossos i tres pisos amb orientada d'est a oest. Amb coberta de teules a doble vessant. Les parets tot i que degut el pas del temps s'ha anat degradant, pretenent un acabat amb un arrebossat de color blanquinós. A la façana principal s'hi adossa un petit cobert amb el portal d'accés acabat amb punt rodó. Els portals que donen a l'interior es troben tapiats per tal d'impedir l'accés al mas. Un dels accessos a l'interior és un portal adobellat amb punt rodó i on es pot llegir una inscripció epigràfica on especifica la data de 1794, en un altre portal amb una llinda de pedra es llegeix 'PAU MIRALDA 1798' | 08038-58 | Camí Ral, s/n. Callús | L'Hostal Nou fou construït el 1794 per l'amo de la propietat d'Antius, Pau Miralda, que era un industrial de Manresa. Aquest edifici feia les funcions d'Hostal per als traginers que viatjaven pel camí de la sal. En aquest moment els masovers eren Vicenç Gall Gras i la seva muller. Els darrers masovers foren Josep Gras Calsina i la seva muller, abandonaren la casa el 1972, quan fou llogada com a segona residència però ja a mitjans dels anys 80 quedà abandonada. | 41.8009900,1.7644300 | 397354 | 4628419 | 1798 | 08038 | Callús | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43875-foto-08038-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43875-foto-08038-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Masoveria de la propietat d'Antius. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||
43881 | Cal Nenus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nenus | -SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Casa 'Can Nenus' .El Poble núm. 42. 2003 | XIX | És un edifici de reduïdes dimensions de planta rectangular i dos pisos. Amb una portalada principal adobellada i tres balcons al pis superior. A la façana sud es pot observar com ha estat seccionada. Antigament hi hauria hagut una construcció adossada o formant part del mateix edifici que avui es troba desaparegut. | 08038-64 | C-1410 | Construïda per Jaume Junyent Font, rajoler de Rajadell, cap el 1879. Jaume construí un forn d'obra a l'altre banda de la carretera, que avui es troba desaparegut. Aquesta casa era popularment anomenada com 'la bona sort' nom que li posaren els carreters i vianants que circulaven per la carretera i es paraven a la casa on podien prendre tota classe de beures. | 41.8035900,1.7648100 | 397390 | 4628707 | 1879 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43881-foto-08038-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43881-foto-08038-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43880 | El Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-guix | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 | XIX | Presenta un deteriorament de les façanes i de la pintura exterior. | Es tracta d'un conjunt format per 4 edificis construïts tots ells amb obra. L'edifici principal corresponent a la fabrica es de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, de tres pisos i amb un conjunt de finestres obertes al Cardener. Al sud s'hi adossa hi ha una altre construcció de dimensions mes reduïdes on es trobava el molí. Està format per dos cossos, en el primer es pot passar a la part contraria de l'edifici gràcies a un pas obert amb volta de pedra, al segon hi ha la porta principal. També, a l'exterior es poden observar algunes de les moles del molí ja en desús. L'entrada principal és un portal empedrat, on es pot veure la data de 1878 inscrita. La resta de construccions són antics habitatges desocupats. | 08038-63 | marge est del Cardener | L'any 1878 es va inaugurar aquesta fàbrica feta per en Cabanas de Cardona i alhora amo de Bogadella. Des d'un bon principi començà amb telers (tèxtil) fins a primers del segle XX. Després es convertí en molí d'oli, blat i guix. D'aquesta darrera activitat li ha quedat el nom en què ara és conegut. La riuada de l'any 1907 l'afectà força; hi passaren tres metres d'aigua per la nau. El 1910 quan el propietari era Pau Cabanas ja es documenta com a indústria productora de guix, i al mateix temps es molia blat. El 1925 Francesc Morera i instal·là una carboneria. El 1942 Josep Alsina tornà a funcionar com a molí, fins el 1957, i el 1968 es donà de baixa aquesta activitat. (SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Pp93). | 41.8023200,1.7654300 | 397439 | 4628565 | 1878 | 08038 | Callús | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43880-foto-08038-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43880-foto-08038-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43880-foto-08038-63-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 105|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||
43884 | Pla dels Pinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-pinyers | És una zona boscosa d'unes 24 Ha. Situades sota l'Hostal Nou al marge oest del riu Cardener. Aquesta zona està formada sobretot per pins, d'aquí déu el nom. | 08038-67 | Hostal Nou | 41.8004000,1.7656900 | 397458 | 4628352 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43884-foto-08038-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43884-foto-08038-67-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És un bosc. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||||
43878 | Camí Ral o Camí de la Sal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-o-cami-de-la-sal | -BENET i CLARÀ, A.' El terme antic de Manresa', a Amics de la Història i de l'arqueologia. Institut de Batxillerat Lluís Paguera. Manresa 1984. pp. 8-10. -GALERA PEDROSA, A. 'La Sal de Cardona' dins del dossier 'Les comunicacions a la Catalunya Central al XVI'. Núm. 53. 1996. -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. Inèdit. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'Evolució historiogràfica del Terme del Castell de Callús'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, núm. 12. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona 2000. | XI | El camí de la Sal o camí ral transcorre resseguint la orografia del terreny. La major part del tram conservat es troba a ponent del riu Cardener i pràcticament li és paral·lel. El sender passa per la zona d'Antius on neix una variant que es dirigeix cap el mas, seguint el riu Cardener passa per l'Hostal Nou, tot seguit continuant per una zona lleugerament abrupte ressegueix el relleu fins arribar al lloc on es trobaven els Manxons. Alguns trams del camí, sobretot aquelles zones properes a l'Hostal Nou es pot observar un tram empedrat. En alguns punts és la mateixa roca que aflora la que fa de paviment, però en d'altres es pot veure l'enllosat que es troba malmès per la circulació. | 08038-61 | L'explotació de la sal a les mines de Cardona és coneguda ja des d'època romana, aquest fet fa pensar que originàriament ja hi havia un camí que permetés la seva circulació, tan mateix no serà fins el segle X-XI que es documenten diverses vies de comunicació distribuïdes de manera radial entorn el Castell de Cardona (GALERA PEDROSA, A. 1996). El camí anomenat 'Strata Kardoniense' o Salaria, baixava des de Cardona seguin la vall del riu i creuant els termes de Súria i Callús, des d'on prenia diverses direccions. El tram que transcorre per Callús es troba ben conservat en la part nord, que s'origina a Antius i arriba fins el que havia estat els Manxons, però a partir d'aquest punt es perd i aquest fet ha permès que s'originin diverses hipòtesis sobre el seu recorregut (HOYAS PAMPIN, N.1999). La primera, el camí creuaria el riu per sota de l'actual pont de Sant Mateu on ja ara hi ha un gual que permet el pas i on també s'originà el nucli antic conegut com el Raval. La segona opció creuaria el riu pel punt on s'unien la riera de Bellver i el Cardener i on antigament sembla que també hi hauria un gual que permetria el pas (BENET I CLARÀ, A. 1984). | 41.7984200,1.7657600 | 397460 | 4628132 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43878-foto-08038-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43878-foto-08038-61-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És un camí. | 85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||
43963 | Resclosa del Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-cortes | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XIX | Si bé es pot observar com s'ha aplicat ciment a la part interna de la resclosa de fusta, el constant moviment de l'aigua fa que sense un tractament i manteniment adequat perilli la seva conservació | Resclosa que creua el riu Cardener d'est a oest. És construïda amb travesseres de fusta que formen una alçada de 1,5 metres aproximadament. Actualment, es pot observar l'aplicació de ciment a la part interna per tal que no es destrueixi completament. Aquesta resclosa ha perdut la seva funció original en benefici de l'actual d'obra i ciment. | 08038-146 | Polígons del Cortès. A la llera del Riu Cardener. Callús. | La resclosa forma part de la Colònia del Cortès, en el moment de la seva construcció el 1883 es va bastir també tot el necessari pel seu funcionament, la resclosa, els canals, etc. Aquesta primera resclosa de fusta possiblement encara sigui l'original. | 41.7982800,1.7674000 | 397596 | 4628114 | 1883 | 08038 | Callús | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43920 | El bullidor d'Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bullidor-dantius | Es una zona que es troba a ponent de la resclosa del Cortès. En aquest punt el riu s'estreny com a conseqüència d'una petita illa i la presència de la resclosa, l'aigua discorre a major velocitat. És una part del riu on sobresurten un conjunt de roques que tenen un aspecte curiós degut a l'erosió soferta pel pas de l'aigua. | 08038-103 | riu Cardener | 41.7980100,1.7678500 | 397633 | 4628084 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43920-foto-08038-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43920-foto-08038-103-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Actualment accedir a aquest indret és força complicat ja que tot i que hi ha unes escales de fusta que arriben fins els canals del Cortès, han estat completament descuidades i la vegetació i arbust han crescut tan que fan difícil arribar-hi. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||||
43874 | Cal Bogadella o Boadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bogadella-o-boadella | -BOLÒS, J. HURTADO, V. Atles del Comptat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. SALA, Ll. 'Masies Callussenques: El mas de Bogadella'. El Poble núm. 43. 2003 -JUNYENT, F. MAZCUÑAN, A. 'Callús'. Catalunya Romànica. Vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. -TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit. | Edifici de tres plantes més golfes i tres cossos. Orientada d'est a oest, presenta un arrebossat que cobreixen les parets. La planta és quadrada i la coberta de teula a doble vessant. La façana principal presenta l'entrada o portalada feta de carrions amb arc, un balcó a la sobre i dues finestres a banda i banda, el segon pis consta d'un finestral acabat amb punt rodó i dues petites finestres. A les part alta s'hi observa un petita obertura acabada també amb arc. Al seu redós s'hi troben diversos coberts més moderns amb funcionalitat agrícola. | 08038-57 | Mas Bogadella. | El lloc es troba documentat ja des del segle XI, posteriorment, ja el 1025 es documenta la presència d'una capella a la zona i que actualment es troba desapareguda. El 1033 es produí una venta entre els germans Montcada d'un alou dins del qual hi havia aquesta església entre d'altres del terme. (JUNYENT, F. MAZCUÑAN). El 1436 es torna a fer referència documental a la presència de l'església. Cal dir que prop d'aquesta propietat s'hi documenta la necròpolis de Bogadella situada cronològicament a l'alta edat mitjana, fet que mostra la presència d'ocupació humana en aquesta punt ja des de ben antic. Tan mateix les construccions actuals no pertanyen a aquestes referències documentals sinó que són construccions més modernes pròpies del segle XVIII-XIX. Possiblement la construcció d'aquests nous edificis fins i tot fes desaparèixer l'antiga església. | 41.8048900,1.7691700 | 397754 | 4628846 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43874-foto-08038-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43874-foto-08038-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43853 | Barraca del Camí de la Sal (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-la-sal-ii | -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. | XIX-XX | Es troba a punt d'enruanar-se i amb la vegetació que amença de degradar-la | Barraca de planta quadrada orientada al sud. Coberta amb voltà cònica, Construïda amb pedra seca. Medeix 1, 70 metres d'alçada i 3 per 3 metres de planta . Amb els murs de 60 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. | 08038-36 | Camí Ral. | 41.7952800,1.7709400 | 397886 | 4627777 | 08038 | Callús | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43853-foto-08038-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43853-foto-08038-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43853-foto-08038-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||
43851 | Barraca al Bosc de Can Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-bosc-de-can-cavaller | -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. | XX | Barraca de planta quadrada orientada a l'est. Coberta amb voltà cònica, Construïda amb pedra seca. Medeix 1,65 metres d'alçada i 3 per 3 metres de planta . Amb els murs de 60 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. A la part alta hi ha una filada de lloses que envolten la coberta. | 08038-34 | Carretera BV 3003. km2. | 41.7918400,1.7721600 | 397982 | 4627393 | 08038 | Callús | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43851-foto-08038-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43851-foto-08038-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43851-foto-08038-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43837 | Font del Clot de Garces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot-de-garces | XIX-XX | Font de clot situada a la part baixa d'un petit turó. El brollador d'aigua surt de la roca, s'ha allisat el punt de sortida amb un mur de pedra. A la part de tramuntana s'hi troba un mur de pedra seca, més vinculat als aterrassaments de les vinyes que a la pròpia font. Actualment hi ha un tub que canalitza l'aigua vers una bassa moderna que emmagatzema l'aigua i és utilitzada pel rec dels camps propers. És una zona força enverdissada. | 08038-20 | Aquesta font servia com a punt de trobada i lloc d'anar a menjar quan hi anaven a buscar aigua els habitants dels Manxons. | 41.7849600,1.7727700 | 398021 | 4626629 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43837-foto-08038-20-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Font utilitzada pel regadiu dels camps | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43823 | Necròpolis de Bogadella (els Fossars) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-bogadella-els-fossars | -A.A.D.D. 1984- Catalunya Romànica, Vol XI (El Bages). Barcelona. Enciclopèdia Catalana. -BUENO MORENO, Laura (2000) Necròpolis i sepultures medievals a Súria i rodalies, Treball mecanografiat pel 2on curs de Batxillerat B. Súria. -CLARET, J.M.; GUIX, I.;SANZ, J.; DAURA, A. (1981) 'Els fossars', Butlletí del Centre Excursionista de Montserrat, Núm.4, PP 6-9. Manresa. -DAURA, Antoni (1993) 'El cementiri medieval dels fossars' a Cererols, mil anys d'història (993-1993), PP. 57-61. Súria, Ajuntament de Súria i Amics i Veïns de Cereols. -DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J; (1995). L'arqueologia al Bages, Manresa. Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció 'Monografies', 15. -GALOBART, Joan (1985) 'El mon funerari medieval: la necròpolis de Els Fossars (Callús)', Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages, núm. 11. PP 110-111. -LLADÓ I RAMONET, Josep (1993) 'Súria' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) PP. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993) PP. 19-25. Súria. Ajuntament de Súria i Amics i Veïns del Cererols. -REGUANT I AGUT, Josep (1988) 'Súria, Història de les comarques de Catalunya. Bages' Volum II, PP 475-502, Manresa, Edicions Parcir. -RIU, Manel (1982). 'Alguns costums funeraris de l'Edat Mitjana a Catalunya'. Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya (Annex 1. Acta Medievalia) PP. 29-57. Barcelona. Universitat de Barcelona. -Manresa. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Callús (Bages). Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Àrea de Coneixement i Recerca. | VIII-XI | Necròpolis de caixes de lloses, fins al moment se n'han documentat un total de 8. Sembla ser que ja és coneguda des del segle XIX tot i que no és fins els anys trenta del segle XX que se'n tenen notícies més explícites. El 1981 fou estudiat pel centre excursionista del Bages. Les sepultures que s'observen es troben ja excavades. S'orienten de NO-SE. Les seves dimensions són d'uns 40 cm. d'amplada per una llargada d'entre 1,90 i 2,00 metres. Són lloses tipus cista amb lloses de pedra lateral. En la majoria els manca la coberta però es poden observar fragments de lloses al seu redós que podrien correspondre a la tapadora. Es tenen notícies de la troballa de fragments de Tègula reaprofitades en algunes tombes (DAURA; GALOBART; PIÑERO, 1995). També sembla que s'han localitzat alguns fragments de ceràmica grisa medieval, en concret d'una olla (RIU,1982; DAURA; 1993). | 08038-6 | Bogadella | El 1031 trobem documentat per primera vegada el lloc quan Guillem i Ramon de Montcada donen uns alous que es troben prop de Bodadella. Posteriorment ja no és fins els anys 30 del segle XX quan Josep Lladó pública un article on fa esment de la presència d'uns esquelets en un turó prop de Bogadella. Però no serà fins els 1981 quan el centre excursionista del Bages en fa un estudi en cartografia i documenta les tombes. També en aquest moment s'envien restes òssies al Museu de Manresa. | 41.8072000,1.7724400 | 398029 | 4629098 | 08038 | Callús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43823-foto-08038-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43823-foto-08038-6-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Es troba en un terreny erm. En una elevació de terreny envoltada de camps de conreu i zona de bosc. Prop de Bogadella. Es troba al límit amb el terme de Súria, fins fa poc es considerava dins de Callús, actualment es considera de Súria. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43885 | Canals del Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canals-del-cortes | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 | XIX | El canal del cortès neixen al marge nord-est del riu Cardener, on es troba la resclosa del Cortès. Desvien l'aigua del riu cap a la fàbrica per als usos industrials. Estan construïts amb pedra, la seva amplada supera els 4 metres i la particularitat és que al tram més proper a la fàbrica es troben un conjunt de 8 arcs que coronen l'estructura i alhora fan la funció de contrafort. Aquests arcs estan construïts amb obra vista. | 08038-68 | Polígon del Cortès. | Els canals foren construïts juntament amb la fàbrica, el 1883 per Francesc Cortès Morató. L'any de la riuada, el 1907 ja era tancada. El 1922 fou adquirida per Ignasi Borràs i Castellbell, una firma cotonera que es feu càrrec de l'explotació de la indústria. Durant aquest període es construïren un total de vint-i-cinc pisos pels treballadors de la colònia. L'any 1933 la fàbrica fou arrendada a la Sociedad de Hilaturas Ibericas SA i s'instal·là nova maquinària d'alta qualitat. Durant el període de guerra civil la fàbrica treballarà per l'exèrcit republicà. | 41.7964600,1.7728300 | 398045 | 4627906 | 1883 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43885-foto-08038-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43885-foto-08038-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43885-foto-08038-68-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 105|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43904 | Comes de Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comes-de-vall | XIII-XIV | Es troba completament enrunat i envoltada de vegetació. Caldria actuar-hi per recuperarla | Edificació enrunada formada per un conjunt de diverses parets construïdes en carreus de petites dimensions i disposats en filades regulars, units amb morter de calç. Algunes parets conserven una alçada superior a 1,20 m. Es troba en una zona boscosa amb abundant vegetació que degrada les diverses estructures i impedeix una visió de conjunt. Es poden observar gran quantitat de carreus acumulats en diversos punts fruit del procés d'enderroc i destrucció de l'edifici. | 08038-87 | Camí de Bogadella. | La primera referència documental data del 1282, quan Cardonet Ermengol redimeix a Elisenda filla de Francesc Comés seu homenatge. El 1292 es torna a documentar el mas Comes i a partir d'aquí es succeeixen les referències documentals. | 41.8061500,1.7733500 | 398103 | 4628981 | 08038 | Callús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43904-foto-08038-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43904-foto-08038-87-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Molts dels masos que es troben en l'actualitat en el terme de Callús es troben documentats en un moment històric similar, a l'inici de la Baixa Edat Mitjana. Tan mateix aquest desaparèixer ja antigament ha conservat millor part de les estructures d'aquest primer moment d'ocupació, mentre que d'altres han sofert nombroses modificacions i reparacions fins a transformar completament l'estructura originaria. Per aquest motiu és un punt interessant a nivell arqueològic. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43882 | Colònia Cortés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-cortes | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 | XIX | És un edifici de nau central longitudinal i tres cossos transversals. La xemeneia industrial de planta rodona, es situa prop de la façana sud de l'edifici. La construcció es d'obra vista amb la coberta a doble vessant. A les façanes s'obren diverses finestres acabades amb cairons que permeten l'entrada de llum a l'interior. A part de la nau principal es poden observar diverses construccions associades a l'ús industrial i que segueixen el mateix estil arquitectònic. | 08038-65 | C-1410 | Fou construïda el 1883 per Francesc Cortès Morató. L'any de la riuada, el 1907 ja era tancada. El 1922 fou adquirida per Ignasi Borràs i Castellbell, una firma cotonera que es feu càrrec de l'explotació de la indústria. Durant aquest període es construïren un total de vint-i-cinc pisos pels treballadors de la colònia. L'any 1933 la fàbrica fou arrendada a la Sociedad de Hilaturas Ibericas SA i s'instal·là nova maquinària d'alta qualitat. Durant el període de guerra civil la fàbrica treballarà per l'exèrcit republicà. | 41.7976000,1.7738400 | 398130 | 4628031 | 1883 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43882-foto-08038-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43882-foto-08038-65-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 105|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43850 | Barraca de la Carretera de Sant Mateu (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-carretera-de-sant-mateu-ii | -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. | XIX-XX | Barraca de planta quadrada. Orientada a al sud. Presenta la coberta a una vessant orientada a l'est. És de lloses de pedra. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,60 metres d'alçada i 2 metres d'amplada aproximadament. L'aparell és irregular amb carreuons de pedra de dimensions diverses. Presenta restes d'arrebossat. | 08038-33 | Carretera BV 3003. Km. 1. | 41.7926000,1.7740900 | 398143 | 4627476 | 08038 | Callús | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43850-foto-08038-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43850-foto-08038-33-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43846 | Barraca de les Tines dels Manxons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-tines-dels-manxons | -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. | XIX | Barraca de planta quadrada situada sota el marge d'un corriol a l'oest dels camps de les Tines dels Manxons. La coberta és cònica. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,60 metres d'alçada i 2 x 2 metres de planta aproximadament . Amb els murs de 80 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb carreuons de pedra de dimensions diverses. Hi ha molta vegetació al seu voltant que pot degradar-la. | 08038-29 | Carretera BV 3003. | 41.7880100,1.7743700 | 398159 | 4626966 | 08038 | Callús | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43846-foto-08038-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43846-foto-08038-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43846-foto-08038-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43847 | Barraca del camí de la Sal (I) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-la-sal-i | -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. | XIX | Barraca de planta quadrada situada en el marge esquerra del camí de la sal. Presenta a coberta és cònica. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,60 metres d'alçada i 2 x 2 metres de planta aproximadament . Amb els murs de 80 cm aproximadament. Aprofita la mateixa roca de la vessant del turó com a paret oest. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. Hi ha molta vegetació al seu voltant que pot degradar-la. | 08038-30 | Camí Ral. Callús | 41.7938600,1.7742700 | 398160 | 4627615 | 08038 | Callús | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43847-foto-08038-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43847-foto-08038-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43847-foto-08038-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43848 | Barraca a la carretera de Sant Mateu (I) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-la-carretera-de-sant-mateu-i | -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. | XIX-XX | Barraca de planta quadrada. Orientada a l'est. La paret oest aprofita el mateix marge de la vessant del turó- Presenta la coberta és cònica. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,50 metres d'alçada i 2 metres d'amplada aproximadament . L'aparell és irregular amb carreuons de pedra de dimensions diverses. Hi ha molta vegetació al seu voltant que pot degradar-la | 08038-31 | Carretera BV 3003.km1. | 41.7901200,1.7746300 | 398184 | 4627200 | 08038 | Callús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43848-foto-08038-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43848-foto-08038-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43848-foto-08038-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43968 | Els Horts del Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-horts-del-cortes | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XIX-XX | Extensió de terreny de 2,3 Ha. És una zona de regadiu que es troba situat a la llera nord del riu Cardener, i a mig dia s'hi troben els canals de la Colònia del Cortès des d'on s'agafa l'aigua per al rec. Es tracta d'una zona agrícola destinada a horts on diversos petits agricultors conreen especialment hortalisses i fruiters. | 08038-151 | Carretera C-55. Km 42,5. Callús | Des de finals del segle XIX ja es començava a treballar la terra a la llera del riu. Amb la eclosió de les diverses fàbriques, els treballadors aprofitaren per a dur a terme aquesta activitat, molt especialment quan es construïren les edificacions dels obrers vora les fàbriques. Els canals d'aigua de les colònies degut a la seva turbina permetien un bon regatge dels horts (SALA, Ll. Et alli. 1996:87 ). | 41.7963600,1.7753000 | 398250 | 4627892 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43968-foto-08038-151-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Zona de conreu. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43845 | Barraca de les Tines Manxons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-tines-manxons | -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. -SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. | XX | Barraca de planta quadrada orientada al sud. Coberta de teules a doble vessant. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,75 metres d'alçada i 3 x 3 metres de planta aproximadament . Amb els murs de 60 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb carreuons de pedra de dimensions diverses. A la part alta hi ha una filada de lloses que envolten la coberta. | 08038-28 | Carretera BV 3003. | 41.7878000,1.7758300 | 398280 | 4626941 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43845-foto-08038-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43845-foto-08038-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43845-foto-08038-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43876 | Tines dels Manxons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-dels-manxons | -A.A.D.D.' Els paisatges de la vinya': Congrés a: Manresa (Bages), 24, 25 i 26 d'octubre de 2003 : comunicacions. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 2003. -BALLBÉ BOADA, M. Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages: una elaboració del vi insòlita a Catalunya, Centre d'Estudis del Bages, Manresa 1993. | XVIII-XIX | Han estat recentment restaurades per la Diputació de Barcelona. | Conjunt de 8 tines. La major part de les construccions són fetes de pedra, morter de calç i impermeabilitzades a l'interior amb cairons. La coberta és de teules. Tan mateix algunes de les construccions on es troben els dipòsits presenten reformes que han sofert al llarg del temps i per tant els acabats són fets de maons més moderns i en alguna de les parets de la part baixa fins i tot es pot observar la presència de tapial. Presenten dues entrades una a la part superior per on s'entrava la verema i una a la part més baixa. Cada un dels dipòsits o tina es troba dins la seva pròpia estructura i/o construcció. Tot i que actualment són una construcció aïllada aquestes es troben vinculades la barriada dels Manxons que avui es troba desapareguda. Aquestes tines es troben tancades i no es pot observar l'interior. Cal dir que a la part exterior i a un breu cartell informatiu que les contextualitza. | 08038-59 | Carretera BV-3003. | La construcció de les tines cal situar-la a mitjans del segle XVIII fins a finals del segle XIX. Quan el Bages posseïa una de les superfícies més extenses en vinya plantada de tot Catalunya. La construcció de les tines es feia sovint prop de les mateixes vinyes per tal d'assegurar que la verema arribés de forma correcte per la seva elaboració i alhora permetia estalviar el cost del transport. Normalment les tines estaven disposades en grups de 4 o 5 i fins i tot 8 o 9. Els diversos percers s'ajuntaven per tal d'aixecar-les en grup i utilitzares cooperativament. | 41.7875600,1.7776000 | 398427 | 4626912 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43876-foto-08038-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43876-foto-08038-59-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Conjunt arquitectònic visitable | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||
43827 | Riera (Cal Cavaller) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-cal-cavaller | S.XV | Antiga masia molt transformada ja que s'hi construí al segle XIX la fabrica de filaments. El cos principal presenta una estructura quadrada de tres cossos i tres pisos. Amb tres petites finestres a la part superior, un conjunt de tres balcons alternant-se amb tres finestres al pis central i una portada adovellada i arc de mi punt com a accés principal, actualment tancat. A ponent s'hi troba un segon edifici corresponent a la capella de l'Àngel Quostodi, lleugerament més alt i d'estructura quadrada amb una porta amb llinda i marcs de pedra sorrenca. Disposa de grans obertures a la part alta tapiades per finestrals moderns però mal conservats. La coberta de teula és a dues vessants. A la part superior de la llinda de la porta hi ha part del parament trencat ja que l'escut de la família dels Descatllar que era allí ha estat extret pel mateix propietari de la finca. A sobre hi ha un petit ull de bou circular. | 08038-10 | Carretera C1410-a. s/n. Callús | 41.7899200,1.7789700 | 398544 | 4627172 | 08038 | Callús | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43827-foto-08038-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43827-foto-08038-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | L'escut dels Descatllar que es trobava en una dels portes d'entrada fou extret pel seu propietari que el té al seu domicili privat. Està abandonada encara que algunes dependències són utilitzades per la fàbrica tèxtil. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43818 | Castell de Callús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-callus | <p>-BENET i CLARÀ, A. 'La repoblació del Bages a l'alta edat mitjana', Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Núm. 3. Centre d'estudis del Bages. Manresa. 1984. -BOLÒS, J. -HURTADO, V. Atles del Comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -CAIXAL, A. PANCORBO, A. 'L'excavació del castellet de Godmar' Callús, Bages. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. A Sant Cugat del Vallès. ACRAM. Barcelona 2002. -CAIXAL, A. LÒPEZ MULLOR, A. PANCORBO, A. 'Excavacions recents a castells del centre del límit meridional a la marca Hispànica'. Actes del Congrés Els Castells Medievals a la Mediterrània Nord-occidental. Museu la Gabella. Arbúcies.2004. -CAIXAL, Àlvar. 'Intervencions arqueològiques al Castell de Callús'. 1998. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local'. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'Evolució historiogràfica del Terme del Castell de Callús'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, núm. 12. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona 2001. -JUNYENT, F. MAZCUÑAN, A. 'Callús'. Catalunya Romànica. Vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. -PLADEVALL, A. CATALÀ ROCA, P. 'Castell de Callús', a 'Els Castells Catalans', Vol. V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 1976. -TORRAS, M. GALERA, A. 'Estudi Historicodocumental del Castell de Callús'. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit.</p> | IX-XI | Es troba en fase de restauració per part del Servei Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona des del 1998. | <p>El Servei Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona ha realitzat diverses intervencions arqueològiques des del 1998. Des d'aleshores s'han posat al descobert noves estructures que fins al moment no eren visibles. En el moment d'iniciar la intervenció només s'observava les restes d'una torre circular de 7m de diàmetre exterior i 4,80 de diàmetre interior. Amb una alçada conservada d'1,50m. Les intervencions realitzades permeten establir l'inici de l'activitat d'aquesta fortificació entorn als segles IX i X amb la construcció d'una torre circular i posteriorment folrada amb un segon parament. Ja al segles XII-XIII, es construí a l'oest un nova estança de planta rectangular, ja al segle XIII es construeix una nova porta principal d'accés amb la seva rampa i un marxapeu. Alhora es construí una segona estança a llevant de la torre destinada a usos domèstics. Durant la Baixa Edat Mitjana es modifica l'articulació interna del Castell. Es construeix una nova habitació destinada a cavallerissa o corral, es reforcen els elements defensius, etc. La darrera fase d'ocupació ja no està relacionada amb l'ús militar del castell, sinó que te a veure amb l'activitat agrícola que transforma el paisatge amb nombrosos murs de feixa i vinya del segle XIX.</p> | 08038-1 | Camí del Cortès o del Cementiri. | <p>La primera notícia documental que fa referència al terme de Callús, és alhora el primer document que anomena el Castell. Data del 940 i l'anomena 'de Gotmar'. Tan mateix aquest document no s'ha conservat i tan sols se'n té notícia a través d'un regest del segle XVIII que pertany a l'antic monestir de Sant Benet de Bages. (TORRAS, M. GALERA, A. 2000). No és fins el 947 que trobem el primer document sencer conservat i original que anomena el Castell. En aquesta ocasió els esposos Salomó i Goberta van vendre a Ermernric i la seva dona Preciosa una casa i un hort que tenien en aprisió al terme del Castell de Gotmar tal i com s'anomenava aleshores. No es coneixen massa dades que permetin esbrinar qui era aquest personatge que donava nom al castell però es probable que fos el primer senyor aloer del terme representat del comte al territori, ja que amb posterioritat es té constància d'un document datat del 992 pel qual el comte Borrell havia obtingut per compra un alou al terme. Curiosament els seus límits coincidien amb els del terme del castell i de la parròquia. D'aquesta manera és possible que el comprès a un hereu de Gotmar (TORRAS, M. GALERA, A. 2000). Però el topònim que fa referència a un nucli fora del mateix castell no apareix fins a partir de finals del segle X, concretament el 980, quan es cita el nom de 'Castellet' que es troba al costat del Castell de Gotmar i ja ben entrat el segle XI que es documenten els topònims que fan referència al terme de Callús amb diverses variants: Castllús, Casteluç, Catellús, etc. (TORRAS, M. GALERA, A. 2000).</p> | 41.7943300,1.7796300 | 398606 | 4627661 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43818-foto-08038-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43818-foto-08038-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43818-foto-08038-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Desconegut. Tot i que és possible que el personatge de Gotmar en fos el promotor. | 85|92 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||
43919 | Bosc del Filador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-filador | Extensió de terreny de bosc de més 100 ha. Aquest espai es troba entre la llera oest del riu Cardener i la carretera de Sant Mateu. En aquest espai s'hi troben vegetació de ribera, matolls així com pins i alguna alzina. | 08038-102 | Carrer dels Manxons.Callús | 41.7882900,1.7799800 | 398626 | 4626990 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43919-foto-08038-102-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest bosc s'anomena així pel fet que s'hi trobi la fàbrica de fer cordes que rep el nom de la 'caseta del filador'. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||||
43883 | La Fàbrica Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-nova | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XIX | Edifici industrial construït en obra vista, de nau central longitudinal i tres cossos transversals. La xemeneia industrial de planta rodona, es situa prop de la façana sud de l'edifici. Actualment es troba en ple rendiment, ja que és ocupada per diverses empreses que realitzen tasques industrials. | 08038-66 | A ponent del Cardener | Es construí l'any 1895 pel Marquès de Palmerola, Josep Maria Despujol. Després de passar-hi alguns empresaris tèxtils, l'any 1923 se'n fa càrrec en Josep Rovira, industrial tèxtil provinent de Manlleu. Als anys 50 es formà la raó social 'Santiago Rovira, SA' que tant de treball donà a la gent del poble. Des de l'any 1930 la propietat de Can Cavaller, dels marquesos de Palmerola és dels descendents de Joan Ferrer Torras. En 20 anys, dintre el terme de Callús es van fer 5 fàbriques amb els corresponents canals i rescloses. | 41.7831400,1.7803900 | 398652 | 4626418 | 1895 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43883-foto-08038-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43883-foto-08038-66-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 105|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43966 | Caseta del Filador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-del-filador | XX | Des de fa un anys la Diputació de Barcelona a través de l'arquitecte Josep M. Esquius i Prat ha realitzat un projecte per recuperar aquest indret i convertir-lo en un Centre d'Interpretació de la Corda. | És una caseta planta rectangular coberta de teula a doble vessant i construïda en totxo, amb una superfície d'uns 31m2. Es construïda en totxo. A l'interior es poden observar dos paraments, fet que significa que l'estructura primitiva fou realçada. Hi ha dues portes de fusta per on s'accedeix a l'interior. La primera dona pas a una petita estança, és la part de magatzem on es troben tot el conjunt de bobines de fil. La segona és de llibret i forma part del taller. El terra és de cairons i s'hi troba tota la maquinària, utilitzada per a la realització de les cordes. A aquesta segona habitació les portes són més grans i s'obren completament per facilitar el treball de l'elaboració de cordes. A l'exterior hi ha un conjunt de pals de fusta clavats i alineats que era on es lligaven els fils per fer les cordes. De l'interior del magatzem destaca la presència del conjunt de maquinària utilitzada per a trenar les cordes, les bobines, les eines etc. Cada una de les eines servia per a trenar un tipus de corda de gruix i qualitats diferent. | 08038-149 | Bosc del Filador. Callús | Aquesta era la caseta de Joan Comas que era el corder, o sigui la persona que trenava els fils per fer-ne les cordes. En els darrers anys la seva activitat havia minvat considerablement però en els millors moments els pals de fusta on es lligaven els fils per trenar havien arribat a creuar el riu. En el moment en que Joan Comas es jubilà s'abandonà l'activitat i la caseta la qual cedí l'Ajuntament amb tota la maquinària i contingut. | 41.7877900,1.7803700 | 398657 | 4626934 | 08038 | Callús | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43966-foto-08038-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43966-foto-08038-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El procés d'elaboració de la corda tenia dues fases: En la primera es realitzaven els cabdells a patir de fils. A la primera habitació de la caseta es concentrava aquesta tasca. En la segona es realitzaven les cordes. Per a la seva realització s'estenien els fils des de l'interior del magatzem cap a l'exterior tot lligant-los en uns pals travessers de fusta . | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43871 | Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni | Catalunya Romànica. Història del Bages. Vol I. Edicions Parcir, Manresa. 1987. Pàg. 181. | XIX | Església amb planta de tres naus, la central més ample que les laterals. Presenta un absis central de forma poligonal amb pilastres adossades que acaben en capitells compostos. Les naus laterals presenten una absidiola a la capçalera. La volta és de totxo amb llunetes i reforçada per arcs feixons. A l'oest hi ha el campanar de planta quadrada. Al mur nord es pot observar un petit absis. La façana presenta tres obertures tapiades amb totxo i la porta situada a migdia és de mig punt. | 08038-54 | Camí del Cortès s/n. Callús | L'església es documenta el 997 tot i que com a parròquia de Sant Sadurní està documentada des del segle XIII, època en què ja hi havia 4 preveres. De la primitiva església no en queda res. El campanar podria ser el primitiu ja que es veu molt diferent de la resta de l'església nova de l'any 1800. Quant a la rectoria, sobre la porta hi diu 1700. A la dècada dels 30 del s. XX, en construir-se l'església a baix al poble, l'antiga quedà sense culte i actualment és de propietat privada. | 41.7946600,1.7806600 | 398692 | 4627696 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43871-foto-08038-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43871-foto-08038-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43871-foto-08038-54-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 99|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||
43856 | El Gual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gual | -BENET i CLARÀ, A. 'El terme antic de Manresa', a Amics de la Història i de l'arqueologia. Institut de Batxillerat Lluís Paguera. Manresa 1984. pp. 8-10. -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. Pp.49. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. Pàg.. 18. | X-XI | Zona de connexió natural de la Serra de Castelltallat i la Vall de Cardener, en el camí provinent de Santpedor cap els Manxons. Aquest punt és on les aigües del riu baixen més tranquil·les i s'obre una plana que permet que el Cardener prengui una menor profunditat i permeti un pas natural de riba a riba. | 08038-39 | pont de Sant Mateu | L'existència d'aquest Gual que permet creuar el riu Cardener, sembla ser doncs un pas natural utilitzat de ben antic, ja que Albert Benet en un article sobre el terme de Callús documenta la presència d'aquest pas però podria passar el camí ral o de la Sal, de períodes com a mínim medievals. (BENET i CLARÀ, A. 1984). Existeixen diverses hipòtesis sobre el lloc per on es creuava el camí de la sal el riu Cardener, ja que el tram que es troba el marge oest del riu està ben conservat i es conegut que discorre des d'Antius fins al lloc on hi havia els Manxons. Una primera hipòtesis fora que camí creuaria per aquest gual, una segona que ho faria més avall, en el punt on es creua amb la riera de Bellver (HOYAS, PAMIN, N. 1999.) | 41.7859500,1.7814400 | 398743 | 4626728 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El pont actual de Sant Mateu construït el 1927 està sobreposat al gual, fins que no es construí fou un pas obligat. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43872 | Can Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gras | -SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Cal Gras'. El Poble núm. 44. 2004. | XX | Masia de planta rectangular amb coberta a doble vessant. Orientada al sud. Aquesta façana és la que disposa de més obertures i més grans per donar més lluminositat a l'interior. Presenta dos porxos obrats amb arcs escarcers al primer pis i una galeria també en el segon. La porta principal es troba a l'est. El mas presenta una planta baixa amb els corrals el primer pis amb l'habitatge i el tercer pis golfes i graner. A la cara nord hi ha dues finestres decorades amb motllures. L'aparell és irregular i obrat amb blocs de pedra units amb morter de calç. Presenten un acabat amb arrebossat. | 08038-55 | Camí de Cal Gras Vell. Callús | La documentació més antiga coneguda del mas data del 1553 quan es citen un total de 12 famílies que habiten al terme de Callús entre elles Joan Gras. Posteriorment el 1771 el propietari de la masia es Josep Gras. Aquesta família mantindrà la propietat fins que el principis del segle XIX Llogari Serra industrial de Manresa qui feu reformar la casa amb l'aspecte actual. A partir d'aleshores qui s'ocupà de la finca foren els masovers. El 1876 era la família de Tomàs Closa qui s'en feu càrrec fins el 1940 que en marxà la família. El 1951 hi anà el matrimoni format per Joan Portella i Maria Boladeras fins el 1962. I entre el 1962 i 1980 fou la família de Josep Riu Bordas els que regentaren la casa. | 41.8072700,1.7810600 | 398745 | 4629096 | 1905 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43872-foto-08038-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43872-foto-08038-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A la portada principal hi ha la inscripció gravada amb la data 1905. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||
43915 | Camí de Secà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-seca | XVI | Si bé es pot resseguir la major part del traçat del camí, hi ha punts en que es troba perdut degut, o bé, al fet de no utilitzar-se o bé per construccions i vies més modernes. | Camí o ruta que va de nord a sud del municipi i es troba al marge oriental del riu Cardener. Passa just sota el Castell de Gotmar i l'antiga parròquia, tot seguint cap al Cortès i per sota Boadella tot creuant el torrent, d'aquí cap a Cererols i finalment es dirigeix a Súria. El camí passa per llocs on el topònim es documenta des de períodes ben antics com Boadella, el Castell de Godmar i El Cortès. Aquesta via es considera un alternativa a la de la Sal ja que no creua el riu en cap dels seus punts, tot i que no és tan recte i alhora més abrupte. El tram sud del camí ja s'unia el Camí de la Sal, en direcció a Manresa. Actualment part d'aquest traçat s'ha perdut. | 08038-98 | Camí del Cortès. Callús | El camí de secà es documenta per primera vegada el 1613 en un document de venda on es parla de les afrontacions de la propietat en qüestió. Aquest camí també es troba documentat en plànols antics del Bages, concretament del 1677 i 1769. El camí de Secà i el de la Sal o Ral era el mateix fins a Súria, però a partir d'aquí i en direcció a Callús, calia creuar el riu Cardener en dues ocasions per unes zones de gual, el camí de Secà era una segona opció en cas que el riu baixes amb molta aigua i condiciones el pas pels guals. | 41.7955800,1.7814800 | 398762 | 4627798 | 08038 | Callús | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43915-foto-08038-98-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És un vial. | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43916 | Mur de pedra del camí de secà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-del-cami-de-seca | XIX-XX | Mur de pedra que es troba situat al camí de secà que condueix al castell o al cementiri. Està construït amb carreus blocs de pedra formant filades irregulars i units amb morter de calç. Aquesta construcció si bé no és un pont si que serveix per salvar un gran pendent que fa el terreny en aquest zona del camí ja que el relleu en aquest punt és molt accidentat. | 08038-99 | Camí del Cortès.Callús | El camí de secà es documenta per primera vegada el 1613 en un document de venda on es parla de les afrontacions de la propietat en qüestió. Aquest camí també es troba documentat en plànols antics del Bages, concretament del 1677 i 1769. El camí de Secà i el de la Sal o Ral era el mateix fins a Súria, però a partir d'aquí i en direcció a Callús, calia creuar el riu Cardener en dues ocasions per unes zones de gual, el camí de Secà era una segona opció en cas que el riu baixes amb molta aigua i condiciones el pas pels guals. | 41.7943100,1.7815800 | 398768 | 4627657 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43916-foto-08038-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43916-foto-08038-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||||
43830 | El Cortés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cortes | -SALA, Lluís. 'Masies callussenques: El Cortès'. El poble, núm.26. 1997 | XVI | Edifici senyorial construït amb pedra i amb teulada a doble vessant. Presenta una gran era amb un conjunt de finestrals en arcs a la façana principal i terrassa o balconada a la part superior. Al cos principal s'hi poden observar afegits posteriors. Malgrat existeix documentació més antiga a la llinda de la porta principal del mas es pot llegir la data de 1774. | 08038-13 | Camí del Cortès. | La data més antiga de la qual tenim referència de la masia data del 1528, quan Joan Codinalogna i familiars venen a Guillem Cortès el mas. Des de llavors sabem per la documentació que ha estat constantment ocupada, el 1553 per exemple el propietari del mas era Pere Cortès. Posteriorment ja arribem al 1771 quan l'amo era Sadurní Cortès. Finalment no és fins el 1984 que els darrers masovers ocuparen la casa. El darrer fou Valentí Rovira Casas. | 41.7968400,1.7816500 | 398778 | 4627937 | 1528 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43830-foto-08038-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43830-foto-08038-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Masia habitada amb explotació de vinyes | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||
43947 | Edifici del Carrer del Riu, 2-4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-del-riu-2-4 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XIX | Si bé l'estructura sembla que es troba en bones condicions, l'arrebossat de la paret així com la pintura es troben en força mal estat de conservació. | Edifici de planta quadrada amb coberta de teula a doble vessant. La façana principal es troba orientada al nord-est, dona a la carretera a Cardona. Presenta la façana amb un arrebossat en molt alt estat, a moltes parts de la façana es pot observar la pedra del parament el qual està format per blocs de diverses dimensions disposats en filades irregulars. Actualment l'arrebossat és de color beige ja que la pintura ha perdut el color original. És una construcció de tres pisos, la planta baixa s'obren tres coronats amb arcs de pedra. El principal es troba al mig, té una porta de fusta, a la dobella central de l'arc s'hi troba un esgrafiada el nom de 'Jaume Roca'. Al segon pis s'hi troben tres balcons amb la barana de ferro forjat i amb les obertures que permeten accedir-hi emmarcades en pedra. El pis superior la disposició de les obertures és de dues finestres a banda i banda i un balcó a la part central. La façana nord-est té una major alçada que la principal ja que salva el desnivell natural del terreny que baixa cap el riu. En aquesta part s'obre una porta acabada amb un arc de maons. A dalt hi ha una finestra a cada pis, un just a la part central. La façana sud-oest, dona a la banda del riu i també s'hi obren diverses balconades, mentre que a la part sud-est s'hi adossa un nou cos de dues alçades, construït a posteriorment. A la planta baixa s'hi troba la porta principal emmarcada entre maons i a sobre una finestra igualment acabada. | 08038-130 | Carrer de Cardona, 204. Callús | Entre mitjans i finals del segle XVIII el principal nucli habitat de Callús es trobava als Manxons, tan mateix també hi havia una altre petita reunió prop de la carretera de Cardona que més tard amb les successives edificacions a banda i banda d'aquest eix es convertiria en el poble actual. Aquest grup d'habitatges estava constituït per 7 cases Cal Garriga, Cal Capsada (més tard dividida en les cases de Bogadella i la Bomba, Cal Bessó, Cal Gasparó, Cal Vicenç, Cal Jepet i finalment l'Espanyola) (SALA, Ll. Et alli. 1996:11-12 ). | 41.7845900,1.7823500 | 398817 | 4626576 | 1857 | 08038 | Callús | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43947-foto-08038-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43947-foto-08038-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||
43898 | Forn d'obra de Cal Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-cal-cortes | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 pp. 92 | XIX-XX | Es troba enrunat i la vegetació i les inclemències del temps amenacen en continuar la degradació sinó s'hi actua | Forn destinat a la producció d'obra, segurament teules. És de planta circular. D'uns 4 metres de diàmetre aproximadament i uns 5 d'alçada. A la part alta es pot observar el parament superior format per cairons d'argila rubefectats. A l'interior, presenta les parets rubefactades degut a les altes temperatures que hauria assolit. La part de la graella es troba desapareguda i a simple vista tan sols es pot veure la cambra de combustió, i també la boca o 'preafurnium', però on s'introduïa el la llenya per a la combustió. La xemeneia tampoc és visible. La coberta que segurament hauria estat de volta també s'ha esllavissat. Al camí d'accés al forn s'hi troben gran quantitat de fragments de terra rubefactada i maons que formarien part del forn. Es localitza en un dels marges dels camps que donen a la propietat. Pràcticament a peu de camí. | 08038-81 | Camí del Cortès. | A mitjans del segle XIX no existia pràcticament indústria a Callús o era molt incipient, tan sols es reduïa al molí de Can Cavaller, i a diversos fons d'obra i de calç que produïen teules, rajoles, maons, etc. El de calç es troba a la Tosa que encara a principis del segle XX havia treballat, però en n'hi ha d'altres a Viladelleva, A les propietats del Cortès i Can Gras Vell, n'hi ha dos mes. El primer encara havia treballat durant la guerra. A Cal Nenus n'hi havia hagut un altre del qual no en queda cap vestigi i que fou utilitzat fins els anys 50. | 41.7958600,1.7823300 | 398833 | 4627828 | 08038 | Callús | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43898-foto-08038-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43898-foto-08038-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43898-foto-08038-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43946 | Edifici del Carrer del Riu, 8-10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-del-riu-8-10 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de planta quadrada amb la coberta a quatre vents de teula. La façana principal s'orienta llevant, el seu parament es troba arrebossat i pintat de color beige. La façana nord es pot observar la paret de pedra, formada per grans blocs disposats en filades irregulars. Aquest edifici està dividit en dos habitatges. A la planta baixa s'ho troben les dues entrades principals amb arcs adovellats que les coronen i emmarcades en pedra. Les portes són de fusta treballada. A banda i banda s'obren dues finestres reixades i adobellades. Al pis superior s'obren dues finestres emmarcades en pedra a banda i banda i dos balcons, just sobre les respectives portes. La façana nord s'obren quatre finestres, dues al pis inferior i dues més al superior. També hi ha un petit pati a la part més baixa de l'edifici, protegit per una barana de ferro. | 08038-129 | Carrer del Riu, 8-10. Callús | Entre mitjans i finals del segle XVIII el principal nucli habitat de Callús es trobava als Manxons, tan mateix també hi havia una altre petita reunió prop de la carretera de Cardona que més tard amb les successives edificacions a banda i banda d'aquest eix es convertiria en el poble actual. Aquest grup d'habitatges estava constituït per 7 cases Cal Garriga, Cal Capsada (més tard dividida en les cases de Bogadella i la Bomba, Cal Bessó, Cal Gasparó, Cal Vicenç, Cal Jepet i finalment l'Espanyola) (SALA, Ll. Et alli. 1996:11-12 ) | 41.7843000,1.7826700 | 398843 | 4626544 | 1920 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43946-foto-08038-129-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43948 | Edifici de la Ctra. C-1410-a, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-12 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XIX | Edifici de planta quadrada amb coberta de teules a doble vessant. Té una alçada de tres pisos amb la façana principal a llevant. El parament està format per blocs de pedra disposats en filades irregulars i units amb morter de calç. A la planta baixa s'hi troben quatre portals acabats amb marcs de maons i també coronats amb arcs. Els que es troben a banda i banda es tapiaren i posteriorment s'hi obriren finestres. Els dos del mig donen accés a l'interior de l'edifici. Al primer pis hi ha tres balcons amb la barana de ferro forjat. Els que es troben als laterals son de menors dimensions que el de la part central, tot i que aquest està dividint en dos per una decoració de ferro forjat en forma de fletxes disposades de manera vertical en semicercle. El tercer pis la disposició és igual. | 08038-131 | Carrer de Cardona, 12. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7837300,1.7827500 | 398849 | 4626480 | 1868 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43949 | Edifici de la Ctra. C-1410-a, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-16 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Construcció de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, la façana principal s'orienta a llevant. Té una alçada de tres pisos. A la part inferior s'hi troba la entrada principal i un local comercial. L'arrebossat actual que cobreix la façana impedeix observar els arcs que coronen aquestes obertures, tot i que s'intueixen. El pis superior hi ha un balcó dividit en dues parts, pel qual s'hi accedeix a partir de dues obertures decorades amb arcs rebaixats bastits de maons. Al pis superior hi dos balcons més. | 08038-132 | Carrer de Cardona, 16. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7836300,1.7828000 | 398853 | 4626469 | 1900 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43855 | El Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-raval | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | S.XIX | Algunes construccions presenten major grau de degradació que d'altres, sobretot la part més antiga. | Part antiga de l'actual nucli urbà, D'aquesta part antiga destaquen algunes edificacions antigues sobretot les que es troben en la part inicial del nucli que era conegut com 'La Bomba'. Es distingeixen en gran part per mantenir un estil arquitectònic semblant, construccions de pedra, amb una alçada de dos o tres pisos màxim, amb les finestres amb llinda de pedra o obra. D'entre aquestes construccions es poden destacar les edificacions més antigues situades a la Carretera de Cardona números. 2,4, 8,10, 12, 23 i 26. | 08038-38 | El Raval | Durant el segle XIX la major part de població es concentrava als Manxons on hi vivien unes 18 famílies (SALA, Ll, et alli 1996 pàg. 11), però existia també una altre agrupació de cases que es coneixia com 'La Bomba' i també 'l'Arraval' i que es trobava a peu del gual del camí que, provenint de Santpedor, creuava cap als Manxons. Es tractava d'un conjunt de set cases que segurament ja existien en bona part a finals del segle XVIII (HOYÀS, N. 1999). A partir del 1851 coincidint amb la finalització de les obres de la carretera es comença a vendre diversos terrenys i a edificar a la carretera de Cardona que es configurar com l'eix vertebrador del creixement urbanístic. Les primeres vivendes es construïren de forma dispersa prop de La Bomba i a partir d'aquí cap a l'interior. Així doncs el 1861 trobem documentada Ca l'Estrada, i tot seguit, Ca Jan, Cal Paloni, Cal Puigverd, etc. | 41.7842500,1.7828500 | 398858 | 4626538 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43855-foto-08038-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43855-foto-08038-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43950 | Edifici de la Ctra. C-1410-a, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-24 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de planta quadrada i tres pisos d'alçada. La façana principal es troba a l'est. A la part baixa s'obren tres portes, la del mig i la de nord amb persianes de ferro i la tercera de menors dimensions és la que dona accés a l'escala que permet anar als pisos superiors, la part de la tarja esta decorada amb rajola catalana amb motius vegetals. A banda i banda de cada porta s'hi troben a mode de decoració columnes d'estil clàssic aplicades i pintades amb color teula. Al primer pis hi ha un gran balcó amb l'ampit motllurat que ocupa tota la façana, i disposa té tres finestres d'accés. Al tercer pis, s'obren tres finestres amb l'ampit de pedra i al capdamunt la paret acaba en forma de graons que impedeixen observar la coberta. | 08038-133 | Carrer de Cardona, 24. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7833400,1.7828700 | 398858 | 4626437 | 1910 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43950-foto-08038-133-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | ||||||||
43892 | Fons audiovisual de la Fundació Aplicació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-audiovisual-de-la-fundacio-aplicacio | http://www.callus.cat/ | XX | L'arxiu consta de diverses imatges, fotografies i fons audiovisual referents al municipi de Callús. El més destacat és el fons s de l'Antoni Codina. Aquest arxiu consta també de diferents imatges antigues tan digitalitzades com fons fotogràfics i fons de vídeo locals d'entitats. Els continguts són filmacions de festes, actes populars, entrevistes a personatges del municipi, etc. Recentment s'ha creat un canal de televisió, alguns d'aquests vidriós es poden consultar des la web de l'ajuntament. Del contingut filmogràfic de l'arxiu de la Fundació destaca: Any 2007 Xerrades i visites Xerrades dels dijous adreçades a la gent gran Xerrades dels dissabtes al matí Cicle de tres xerrades 'Realitats' Cicle de tres xerrades 'La imatge de la música medieval' I Jornades de la Gent Gran a Callús Visita al museu de Tarragona Festes i concerts Els Pastorets de la Coral Romança Caramelles de Callús Concerts dels alumnes de l'Escola de Municipal de Música de Callús Festa Major de Callús Festes de Tardor de Callús Concerts de la Coral Romança Actes polítics Inauguració de la Residència Sant Sadurní Primera pedra del futur Centre d'Atenció Primària de Callús Arribada de la passera de Callús Preplens Constitució del nou Ajuntament Any 2008 Xerrades i visites Xerrades dels dijous adreçades a la gent gran. Xerrades dels dissabtes al matí. Cicle de quatre xerrades 'Realitats del cervell' Cicle de xerrades per celebrar el desè aniversari de Lacenet. I Trobada de Blocaires, organitza Lacenet. Visita a les ruïnes d'Empúries Festes i concerts Festes de Nadal i cavalcada de Reis Caramelles de Callús Concerts dels alumnes de l'Escola de Municipal de Música de Callús Cicle de concerts 'Els concerts de Callús' Setmana de la Gent Gran Concerts de la Coral Romança Actes polítics Preplens Esports Ascens de categoria del primer equip de Callús Demostració d'escalada als rocals Trobada d'antics jugadors i entrenadors del CF Callús Programació específica Itineraris del record (realitzat per gent gran) Entrevistes i reportatges de l'equip de nens de TV Callús Entrevistes sobre els animals de companyia Entrevista sobre el futur del par Entrevistes als comerciants de Callús Entrevistes a l'equip de handbol Entrevistes a l'equip de futbol Entrevista a la mestra del laboratori de ciències | 08038-75 | Fundació Aplicació. Passeig Anselm Clavé, 19. Callús | 41.7811100,1.7829300 | 398860 | 4626189 | 2007 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43892-foto-08038-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||
43951 | Edifici de la Ctra. C-1410-a, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-26 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de planta rectangular i quatre pisos d'alçada. La façana principal es troba orientada a llevant. A la paret baixa s'hi troben dos locals comercials i l'entrada principal a l'interior de l'edifici. A la primera planta un balcó amb la barana de ferro forjat, i dues obertures amb marcs esgarrifats. La resta de les dues plantes segueixen el mateix patró. | 08038-134 | Carrer de Cardona, 26. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7832500,1.7828900 | 398860 | 4626427 | 1910 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 | |||||||||||
43967 | Fons d'imatges Antoni Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-antoni-codina | XX | Fons de l'Antoni Codina, fotògraf natural de Callús que realitzà el seu treball entre la dècada dels 40 fins els 70. Aquest fons consta de més 21.800 fotografies realitzades per aquest fotògraf sobre la vida quotidiana del municipi, indrets, etc. | 08038-150 | Fundació Aplicació. Carrer Anselm Clavé, 19. Callús | Entre la dècada dels 40 fins els 70. Antoni Codina fotografià entre altres coses la vida quotidiana i els indrets de Callús. | 41.7811100,1.7829300 | 398860 | 4626189 | 08038 | Callús | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 187,40 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.