Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44186 | Alzina de Ca l'Esmandia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lesmandia | VICENS, A. (2005): 100 Arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Barcelona. | Presenta un aspecte saludable. | Alzina de grans dimensions que es troba ubicada al Parc de les Quatre Estacions, que domina des de l'alçada bona part de l'urbanització de Ca l'Esmandia, essent visible des de molts indrets. Aquesta alzina, de la família de les fagàcies, i de l'espècie Quercus ilex, consta d'un tronc, que supera els 5 metres de circumferència. Sobre el tronc s'obre una gran capçada, amb una característica forma arrodonida. | 08042-71 | Parc de les Quatre Estacions (Ca l'Esmandia) | 41.6781400,2.3491500 | 445827 | 4614246 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44186-foto-08042-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44186-foto-08042-71-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A l'entrada al recinte del parc, hi ha un bloc de pedra amb un poema escrit al·lusiu a aquesta alzina.El POUM de 2010 preveu una zona perimetral de protecció de l'especimen, de 5 metres respecte la projecció de la capçada. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||
| 44187 | Alzina de Can Volard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-volard | VICENS, A. (2005): 100 Arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Barcelona. | Alzina d'aspecte monumental, que malgrat estar envoltada per un tupit bosc d'alzines, destaca de la resta del conjunt per la seva peculiar morfologia i mida. El fet d'estar amagada per altres espècimens de la mateixa família (fagàcies) i espècie (Quercus ilex), en pot dificultar la seva localització en primera instància, sobretot en una vista aèria, però arran de camí no hi ha dubte de la singularitat de l'arbre. Del tronc, d'una circumferència que supera els 4 metres, en surten una bona colla de branques de grans dimensions i morfologies diverses, que configuren un aspecte de la capçada no gaire tupit i que l'allunya de les característiques copes arrodonides que acostumen a tenir les alzines. | 08042-72 | Masia de Can Volard | 41.7019300,2.3633200 | 447026 | 4616879 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44187-foto-08042-72-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||||
| 44188 | Castanyer Gros d'en Cuch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-gros-den-cuch | BOADA, M. i BOADA, A. (2011): Arbres remarcables de Catalunya, 100 ombres colossals. Ed. Brau, Figueres. BRONCANO, M.J., BOADA, M., RAMÍREZ. S. i BOSCH, D. (2006): Arbres i arbredes singulars del Montseny. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. DROGUET, LL. (1990): 'El castanyer, arbre no autòcton de Catalunya. El castanyer de can Cuc', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 21-23. VICENS, A. (2005): 100 Arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Els propietaris estan pensant en fer pagar l'accés a l'arbre per no malmetre l'entorn i el mateix castanyer (novembre 2013) | El Castanyer Gros d'en Cuch és l'arbre més gruixut de Catalunya, amb un perímetre del tronc proper als 12 metres. Malgrat aquest gruix no hem d'esperar trobar una capçada que tingui una correspondència a aquesta mida. Les branques més antigues són mortes, i la projecció del tronc està escapçada, i han estat substituïdes per rebrots joves que li confereixen un aspecte esclarissat. La capçada té un diàmetre de 18 metres, mida igual que la de l'alçada de l'arbre. L'arbre, de l'espècie Castanea sativa, és un dels elements més visitats del municipi de Cànoves i Samalús. | 08042-73 | A la Baga d'en Cuch | S'han fet diferents estimacions sobre la seva edat, que giren entorn dels 600 anys, tot i que hi ha exemplar de castanyer amb perímetres similars, que daten de fa 1.100 anys. Als anys 30 del segle XX se li va calar foc a partir d'un forat que hi havia a l'escorça. Va estar cremant 3 dies i 3 nits. A resultat d'aquest incendi la soca quedà buida, i un carboner s'hi instal·là als ans seixanta, amb espai suficient per tenir-hi llit, taula i llar. Sembla que el tronc i algunes branques van ser tallades per un antic propietari per tal de revitalitzar el castanyer. Hi ha un poema de Francesc Bardera, dedicat a aquest arbre, titulat 'El Castanyer Gros'. | 41.7361800,2.3500400 | 445950 | 4620689 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44188-foto-08042-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44188-foto-08042-73-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Les xifres oficials que esmenta la fitxa del Castanyer (AM 41.042.01), corresponents a l'any 1987, són:Alçada: 15 metres; volt de canó (a 1,3 metres del terra): 13 metres; capçada mitjana: 17,5 metres. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44190 | Roc Fiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-fiter | Com el seu nom indica, aquesta pedra de grans dimensions, es troba en un un punt de terme on coincideixen diferents propietats, a manera de fita natural. Es tracta d'un aflorament de pedra calcària amb una forma característica de paret llisa, que es troba arran del camí de Vallforners, per on tota la gent que s'endinsa a la vall hi ha de passar. L'escanyament que presenta la vall en aquest punt va fer pensar en la idoneïtat d'aquest emplaçament per fer-hi la presa del pantà de Vallforners, tot i que finalment es desplaça l'obra més amunt. | 08042-75 | Camí de Vallforners, passat el Pont de Muntanya | La seva grandària i característica forma que 'amenaça' de caure, l'ha configurat com un indret de referència del municipi. De fet ja tenim documentades fotografies del lloc de l'any 1896, a l'arxiu de l'ajuntament. S'explica l'anècdota que part del roc es va desprendre sobre el camí quan calia dur un difunt del veïnat de la muntanya cap a l'antic cementiri de Sant Muç, a Cànoves, i que van caldre molts esforços per treure les pedres i fer-les baixar cap a la riera (pedres que actualment encara es veuen). | 41.7081200,2.3475000 | 445715 | 4617576 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44190-foto-08042-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44190-foto-08042-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat presenta diverses subjeccions metàl·liques per practicar-hi escalada.Hi ha una fotografia del Roc de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element).També existeix una fotografia del lloc del'any 1904 a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, on apareix un home sobre una mula passant pel camí a l'alçada del Roc Fiter (AFCEC_BORDAS_D_3970). | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||||
| 44213 | Jaciment paleontològic de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-canoves | <p>VELA, J.A. (1987): 'Els trilobits de Catalunya', Mineralogistes de Catalunya, 3 (8), Barcelona, pàgs. 220-235. VELA, J.A. i CORBACHO, J. (2007): 'Els estadis larvaris del trilobit Drevemannia (Carbonífer inferior) localitzats a Cànoves', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 187-195.</p> | <p>El jaciment es tracta d'un aflorament d'origen marí, format per pissarres purpúries del Dinastià-Visceà (Carbonífer). Representa un ambient de dipòsit d'aigües someres, amb abundant contingut fòssil (trilobits, bivalves i crinoideus), entre els que cal esmentar: Phillipsia gemmulifer, Drevermania pruvosti, D. Revillei, Drevermania (Palpebralia) sp., Posidonia beecheri, Trylophloproteus sp, i Aviculopecten sp. El jaciment pertany a les sèries del Palezoic, concretament al Carbonífer inferior.</p> | 08042-98 | Torrent de la Font de la Vallfiguera | <p>El jaciment de Cànoves fou descobert per primer cop per Almera al començament del segle XX (1913) i ja fou assignat al Carbonífer inferior. Pruvost (1912) també va assignar el jaciment de Cànoves al Viseà.</p> | 41.7063300,2.3345400 | 444635 | 4617385 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A Catalunya el carbonífer inferior aflora en localitats com el Papiol, Vallcarca i Scala Dei. Hi ha materials conservats a la col·lecció de J. Vela, a la col·lecció Joan Corbacho i al Museu Geològic del Seminari de Barcelona (MGSB). | 1792 | 5.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||||
| 44215 | Parc Natural del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny-1 | CAMPENY, R. (DIR) (2007): Pla d'ús públic del Parc del Montseny. Minuartia, Estudis Ambientals. Diputació de Barcelona i Diputació de Girona. DD.AA. (2012): Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera. Memòria 2011. Diputació de Barcelona. | Part del terme municipal de Cànoves i Samalús es troba inclòs dins del Parc Natural del Montseny, concretament el 62,43% de la superfície total del municipi, això és 1822,45 hectàrees respecte de les 2919,10 deltotal de superfície de Cànoves i Samalús. La titualrita del Parc és principalment privada, amb un 86,6%, i la resta és de titularitat pública, entre la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. El Parc Natural del Montseny es troba ubicat a la serralada prelitoral, essent-ne el massís de més alçada. La seva extensió, de 31.063,94 hectàrees, està distribuïda entre els 18 municipis que en formen part, i que abracen les comarques del Vallès Oriental, Osona i la Selva, englobant per tant dues circumscripcions provincials: Barcelona i Girona. A nivell orogràfic el Montseny s'inicia a cotes d'uns 200 metres sobre el nivell del mar, en el seu vessant oriental, i assoleix els 1705 metres d'alçada amb el Turó de l'Home i Les Agudes. El punt més enlairat del Parc en el terme de Cànves i Samalús són el Turó de les Païsses (1056 m.), Turó de la Moixera (1039 m.), Turó de Palestrins (1026 m.), Roca Centella (1001 m.), i el vessant sud del Turó de Can Cuc, al voltant dels 1100 metres d'alçada. El riu Tordera segmenta el massís en tres subunitats: el pla de la Calma i Puig Drau a ponent, Matagalls al nord, i les Agudes i el Turó de l'Home a llevant. El paisatge d'aquesta muntanya confereix un mosaic d'ambients diversos, conferint una gran riquesa paisatgística, biològica i històrica al Parc Natural. | 08042-100 | Serralada Prelitoral, comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental | Any d'aprovació del Pla Especial: 1977, pel sector de la província de Barcelona, i 1978 per la província de Girona. Nou Pla Especial: aprovat l'11 de desembre de 2008 i publicat al DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. Any de la declaració de la Reserva de la Biosfera: 1978. La UNESCO va incloure el Parc Natural del Montseny dins la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera, en el marc del programa 'L'Home i la Biosfera' (MAB) | 41.7170500,2.3259600 | 443931 | 4618581 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44215-foto-08042-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44215-foto-08042-100-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El Parc és gestionat per l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i per l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona. El municipi compta amb un Punt d'Informació del Parc, situat a l'Avinguda Josep Crous. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||
| 44254 | Gorg Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-blau | Del conjunt de gorgs del curs baix de la riera de Vallforners, aquest és el que es troba en la part més baixa del seu curs. Es tracta d'un gorg arrodonit, no gaire profund, on el curs constant de l'aigua ha erosionat la roca del curs creant una plaça eixamplada idònia per la pesca. Per banyar-se la gent preferia el proper Gorg Sacongre. | 08042-139 | Riera de Vallforners | 41.7004800,2.3526200 | 446135 | 4616724 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44254-foto-08042-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44254-foto-08042-139-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Abans de la construcció del pantà de Vallforners, era lloc de pesca de la gent del poble. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||||
| 44255 | Gorg Sacongre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-sacongre | Del conjunt de gorgs del curs baix de la riera de Vallforners, aquest és el que té més anomenada per trobar-se proper al nucli de Cànoves, i per les seves característiques que el fant ideal per practicar-hi el bany. Es tracta d'un gorg arrodonit, no gaire profund, on el curs constant de l'aigua ha erosionat la roca del curs creant una plaça eixamplada idònia pel bany. L'erosió de l'aigua també ha crat un petit salt d'aigua. L'alçada permetia saltar des del sortint d'una roca, a manera d'un trampolí natural. | 08042-140 | Riera de Vallforners | 41.7017600,2.3513500 | 446030 | 4616867 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44255-foto-08042-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44255-foto-08042-140-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat l'accés és complicat. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||||
| 44256 | Fumerola de Prades I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fumerola-de-prades-i | Indret que passa desaparcebut degut a la vegetació. | Avenc pel qual surt aire calent. L'efecte de l'aire fred ambiental de l'hivern amb el contrast tèrmic de l'aire calent provinent de l'interior del subsòl fa que en alguns dies freds s'observi vapor d'aigua, d'aquí que es conegui aquesta emanació de vapor com a fumerola. Es tracta d'una cavitat natural i irregular al subsòl calcari. El fet de l'aire calent coherent amb les aigües de temperatures elevades que es troben a Samalús. | 08042-141 | Can Prades | 41.7000000,2.3083400 | 442450 | 4616700 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44256-foto-08042-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44256-foto-08042-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En la base cartogràfica Alpina (edició ) encara es coneix l'indret com a 'Avenc'.Es presenta en l'actualitat cobert de branques per tal que ningú pugui caure pel forat. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||||
| 44257 | Fumerola de Prades II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fumerola-de-prades-ii | Indret que passa desaparcebut degut a la vegetació. | Avenc de fondària desconeguda, amb una obertura bastant petita, que no supera els 30 centímetres de diàmetre. Sembla que formi part d'una xarxa de galeries subterànies, i que podria estar relacionat amb l'avenc proper de Prades I, ja que mentres aquell expeleix vapor d'aigua, per aquesta cavitat es veu un corrent d'aire que s'hi endinsa. | 08042-142 | Àmbit del Montseny Oest | 41.6992400,2.3118000 | 442737 | 4616613 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44257-foto-08042-142-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En la base cartogràfica Alpina (edició ) encara es coneix l'indret com a 'Avenc'.Es presenta en l'actualitat cobert de pedres per tal que ningú pugui ensopegar-se a causa del forat. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||||
| 44262 | Gorg Fiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-fiter | Del conjunt de gorgs del curs baix de la riera de Vallforners, aquest és el que es troba en la zona mitjana després del pantà de Vallforners, a l'alçada del Roc Fiter, del que pren el nom. Després d'una zona plana, coneguda com el Pla de les Illes, degut a que el curs de la riera deixa petits 'illots' enmig de les aigües, és on es troba aquest gorg. Malgrat la bellesa del paratge era més apreciat el Gorg Sacongre per fer-hi un bany. | 08042-147 | Riera de Vallforners | 41.7085100,2.3470100 | 445675 | 4617619 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44262-foto-08042-147-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||||||
| 44263 | Gorg Lloreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-lloreda | Del conjunt de gorgs del curs baix de la riera de Vallforners, aquest és el que es troba ubicat en la part més alta del curs de la riera, no gaire distant del Gorg Fiter. Aquest gorg el trobem tot just abans de la confluència de dos rieres, la de Vallforners amb la del torrent del Sot de la Moixera i el Torrent de la Gavarrera, en l'indret anomenat els Dos Torrentons. | 08042-148 | Riera de Vallforners | 41.7164400,2.3458600 | 445586 | 4618500 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44263-foto-08042-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44263-foto-08042-148-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||||||
| 44119 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-0 | XX | Creu erigida en blocs de pedra sorrenca de grans dimensions. Es tracata del característic element commemoratiu en record de la Santa Missió, ubicada a l'entrada del nucli de Cànoves. La creu es presenta erigida sobre un doble podi quadrat. La part basal fa 1x1 m., seguit d'un segon podi de 55x55 cm. La creu té unes dimensions de 140x70 cm. L'alçada totaldel conjunt assoleix els 2 metres d'alçada. La peça presenta una inscripció al creuer de la creu, on s'hi pot llegir 'Santa Missió', i la data '1953' inscrita al podi. | 08042-4 | Av. Josep Crous, s/n. 08445 Cànoves i Samalús | Les santes missions són prèdiques continuades, lliçons doctrinals i exercicis pietosos fets durant alguns dies en una parròquia concreta, per uns sacerdots anomenats missioners. | 41.6919000,2.3532700 | 446182 | 4615771 | 1953 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44119-foto-08042-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44119-foto-08042-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El fet que la creu es trobi en aquest emplaçament es deu a que era l'única via d'entrada al poble. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44130 | Monòlit de Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-can-marti | XX | Monòlit erigit en el camí que puja a Can Pujades. Es tracta d'una placa rectangular de pedra, de poc gruix, destinada a contenir-hi un text de caire naturalista. Es tracten d'uns versos de l'obra 'Canigó' de Jacint Verdaguer, concretament del cant tercer, titulat 'L'encís'. Els quatre versos resen: 'Los aucells a les cítares responen, / naturalesa i art dant-se la mà / entre columnes i arbres que confonen / lo remor del convit amb lo boscà / J. Verdaguer a Canigó'. | 08042-15 | Can Martí | La feu col·locar el Sr. Morel, propietari de Can Pujades. | 41.6926100,2.3250300 | 443832 | 4615868 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44130-foto-08042-15-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44205 | Moneda ibèrica del Fons del Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moneda-iberica-del-fons-del-museu-de-granollers | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, pàg. 135-194. GUÀRDIA, M. (2013): 'El jaciment ibèric del Puig del Castell de Samalús'. Vallesos. Gent, terra i patrimoni, pàg. 114-116. LLORENS, M.M. i RIPOLLÈS, P.P. (1998): Les encunyacions ibèriques de Lauro. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Ajuntament de Granollers. | II-I aC | Moneda ibèrica en bronze de la seca de Lauro que pertany a la col·lecció arqueològica del Museu de Granollers, provinent de l'antic 'Tresor de Cànoves'. Sota la nomenclatura del 'Tresor de Cànoves' es coneix un tresor numismàtic de monedes de bronze ibèriques trobat casualment en el terme de Cànoves. El lot estava format per 41 monedes ibèriques, la majoria de les quals de la seca de Lauro. El lot complet passà a mans privades i al mercat de col·leccionistes. El treball de Leandre Villaronga va poder identificar i realitzar calcs de la majoria de les monedes trobades. Concretament es localitzaren 5 monedes d'Ausesken, 5 de la seca d'Eusti, 3 d'Iltirkesken, 1 de Laiesken, 1 d'Ilturo, 5 que no es van poder consultar, i 21 de la seca de Lauro. Concretament es tracta d'una unitat de bronze, on a l'anvers hi apareix un cap masculí a la dreta amb mantell i darrere ceptre; al revers genet amb palma i a l'exerg la inscripció en caràcters ibèrics LAURO. El seu diàmetre màxim és de 26 mm. | 08042-90 | C/ Anselm Clavé, 40. 08401 Granollers | Aquesta troballa s'efectuà als anys 60 del segle XX, quan uns treballadors que feien tasques de neteja d'un bosc proper al Molí de Can Ribes, a l'aixecar un munt de pedres, van trobar agrupades un lot de monedes de bronze. El fet que estiguessin agrupades tal vegada respongués a que es trobessin en una bossa. L'ocultació d'aquest tresor s'ha datat entorn de l'any 100 aC, i s'ha relacionat amb una ocultació deguda a la invasió per part dels cimbris (104 aC) a causa d'aquest període d'inestabilitat. Alguns estudis apunten la hipòtesis que la seca de Lauro estigués en el terme municipal de Cànoves i Samalús, concretament al poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús. Aquesta moneda fou donació d'Emili Ramon Valls. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Aquesta moneda pertany al fons del Museu de Granollers, amb el número d'inventari MDG-7295, i fou una donació d'Emili Ramon i Valls. En el fons del Museu hi ha d'altres monedes de la seca de Lauro d'altres procedències. Les fotografies pertanyen al Museu de Granollers. | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||
| 44207 | Col·lecció de morters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-morters | XVI | Conjunt de morters del segle XVI que es troben exposats al vestíbul de l'ajuntament. La col·lecció està formada per morters de bronze, de procedència catalana i castellana, i que cal datar al llarg del segle XVI. Tots els morters presenten la seva corresponent mà de morter, tamé obrades en bronze. Aquest tipus d'útils estan associats a feines d'apotecari. De la col·lecció, formada per 45 exemplars, en destaquen els tipus anomenats de costelles, i els que estan ornamentats amb escuts heràldics. | 08042-92 | Masia Can Casademunt s/n, 08445 Cànoves i Samalús | La col·lecció és fruit de la donació del senyor Lluís Graus i Queralt en memòria de la seva dona, Margarida March i Boter, tal i com resa en la inscripció en la vitrina on s'exposa el conjunt. El Sr. Graus estava lligat a la població tant per via paterna com paterna, així com per l'origen de la seva muller. El Sr. Graus (Lleida 1931) és un col·leccionista d'antiguitats, veí de Cardedeu, que té una important col·lecció de morters, especialment de bronze, i d'època medieval i moderna. Part de la seva important col·lecció ha estat exposada al Museu de Cardedeu. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i llorens | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||||
| 44208 | Col·lecció de pistoles de Can Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pistoles-de-can-casademunt | BALLONGA, J. i FERNÀNDEZ, M. (2011): La farga Palau de Ripoll. Quaderns de didàctica i difusió, 20. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Barcelona. | XVIII | Una de les tres pistoles està en curs de restauració. | Conjunt de tres pistoles exposades en una vitrina a l'actual vestíbul de l'ajuntament del poble. De les tres pistoles, n'hi ha dues que formen parella, concretament les que presenten una decoració calada de llautó, amb motius vegetals. Aquesta ornamentació està realitzada sobre la fusta de l'empunyadura i el canó. Les parts de ferro de l'arma, exceptuant el canó, són les parts en les que s'aprecia que l'estat de conservació no és l'òptim. La tercera pistola, no és de tanta qualitat com les dues anteriors, tot i que en conjunt són un magnífic exponent de les armes curtes de foc del segle XVIII. | 08042-93 | Masia Can Casademunt s/n, 08445 Cànoves i Samalús | El conjunt d'armes va aparèixer en una paret de la planta baixa de l'ajuntament quan s'estaven realitzant els treballs de restauració per adequar l'antiga masia a la seu de la casa de la vila, l'any 1981. Aquest conjunt d'armes prové de la Farga Palau de Ripoll i cal datar la seva construcció entre els anys 1700 i 1710. La Farga Palau de Ripoll va ser fundada com a farga de ferro al segle XVI, i la seva activitat va perdurar fins l'any 1978. Actualment és visitable i depèn del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. A Ripoll ja es documenta el treball del ferro a finals del segle XII. A mitjan segle XVI és quan s'inicià a Ripoll la fabricació d'armes de foc portàtils, incrementant-se notablement el segle XVII, consolidant així la ciutat de Ripoll com a un centre neuràlgic del país en la fabricació d'armes. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | ca. 1700 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Farga Palau de Ripoll | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44222 | Font del Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-frare | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Restaurada l'any 2001. | La Font del Frare es troba al peu de la carretera que surt del nucli de Cànoves i puja cap la urrbanització del Mirador del Montseny, anomenat camí del Castellar. La font es troba en el talús sobre del qual hi ha la casa de la Rectoria. En l'actualitat és una font pública de ferro colat, tot i que un brollador en desús recorda l'emplaçament de l'antiga font. També trobem a l'indret una imatge de la Verge de Lourdes i una placa amb un poema al·lusiu a la Verge. Al vegada el seu nom provingui de trobar-se als peus de l'antig casa de la Rectoria. | 08042-107 | Al nucli de Cànoves | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.6926000,2.3556600 | 446381 | 4615847 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44222-foto-08042-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44222-foto-08042-107-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia de la Font del Frare de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element). És rellevant observar la radical transformació que ha sofert l'indret. | 119 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44248 | Gegants de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-samalus | LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. | XX | Des de fa anys el seu estat de conservació no permet que surtin pels cercaviles de la població. | Els gegants de Samalús, la Ramona i el Sebastià, han volgut representar en la seva fisonomia, personatges sortits de les terres de Samalús. És per això que han volgut significar una pagesa i el seu company, que es construí amb posterioritat a la Ramona. La Ramona és una geganta porta una brusa blanca ornada per uns farbalans negres al voltant de l'escot, i llueix un original collaret. La faldilla és rosa, amb randes a la part baixa. Duu un vistós davantal lligat a la cintura, i al cap, un mocador. A la mà porta un pom de flors. En Sebastià, que es considera el gegant més alt del Vallès Oriental, representa un pastor, amb samarra blanca, faixa, i barretina vermella. De pell bruna, amb bigoti, llueix una pipa de tabac als llavis. La Ramona té un pes de 30 kg., amb una alçada de 4,20 metres. En Sebastià té un pes inferior, de 30 kg, tot i que téuna alçada de 5 metres. Ambdós gegants tenen el bust i les mans de pasta de paper, mentre que l'estructura és de fusta i canyes. | 08042-133 | Els gegants de Samalús són obra d'Enric M. Gelpí, el segon ermità de Samalús. Degut a l'èxit de la 'Cucafera', una cuca verda que surt als cercaviles, es decidí de fer un gegant. En primera instància es construí la Ramona, l'any 1982. L'artista Gelpí li donà forma amb pasta de paper damunt una estructura de canyes i fusta. La gent del pble col·laborà en la confecció del vestit. Pocs mesos després es decidí construir un gegant per acompanya la Ramona, en Sebastià. Durant uns quants anys han sortit per la Festa Major, el quart diumenge d'agost, i pel patró de Samalús, Sant Andreu, el 30 de novembre. | 41.6940200,2.3528900 | 446152 | 4616007 | 1982-83 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | 119|98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44249 | Cucafera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cucafera | LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. | XX | Restaurada per l'escultora Elena Font | La Cucafera és una estructura emprada per la gent del poble en els cercaviles de Festa Major, posant-se sota dels seus lloms. Es tracta d'una gran cuca feta de pasta de paper, de color verd, amb un cap de grans ulls i ampli somriure. La recuperació dels Capgrossos de Samalús i la Cucafera ha estat una iniciativa de les associacions del poble de Samalús. | 08042-134 | La Cucafera fou construïda l'any 1974 per l'artista Enric M. Gelpí. Per a la seva realització comptà amb l'ajuda dels escolars del poble, així com d'altra gent de la població que s'involucrà en el projecte. L'èxit de la Cucafera fou la gènesi per la posterior construcció dels Gegants de Samalús, i els Capgrossos de Samalús, tots obra del mateix artista. | 41.6890600,2.3219000 | 443569 | 4615476 | 1974 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44249-foto-08042-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44249-foto-08042-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44249-foto-08042-134-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | 119|98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44250 | Capgrossos de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-samalus | LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. | XX | Restaurats per l'escultora Elena Font | Conjunt de capgrossos de pasta de paper obra de l'artista de Samalús, Enric M. Gelpí. Representen un conjunt de 10 bens, un marrà, una vaca, un porc, un conill, un gall i un pollastre. Es realitzaren com a regals de casament dels Gegants de Samalús. Els bens i el marrà foren obsequi de boda pel gegant Sebastià (ramat del pastor que en Sebastià representa), i la vaca, el porc, el conill, el gall i el pollastre s'obsequiaren a la geganta Ramona, que representa a una pagesa. Els bens van ser formats a partir d'un motlle que va fer el Sr. Gelpí perquè la mainada del poble pogués col·laborar en la seva confecció. La recuperació dels Capgrossos de Samalús i la Cucafera ha estat una iniciativa de les associacions del poble de Samalús. | 08042-135 | Els Capgrossos de Samalús són fruit de l'èxit de la construcció dels Gegants de Samalús. Un cop creats, primer la Ramona, i després en Sebastià, i presentats junts en societat, es decidí d'acompanyar-los d'altres animals que enfortien el vincle amb el territori. Recordem que la Ramona és l'encarnació i ideal d'una pagesa de la població, i en Sebastià un pastor. La lògica era que els capgrossos fossin bèsties inspirades en el món rural. | 41.6890600,2.3219000 | 443569 | 4615476 | 1983 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | Surten en cercavila per la Festa Major de Samalús. | 119|98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||
| 44251 | Capgrossos de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-canoves | XX | Parella de Capgrossos que representen a un mussol i a un porc senglar. Estan realitzats amb cartró i pasta de paper maché. Degut a l'èxit dels Capgrossos de Samalús va sorgir la idea de tenir uns Capgrossos propis pels cercaviles de Cànoves, continuant amb el motiu animalístic dels de Samalús. Són animals proper ala gent del poble, com el mussol, molt lligat al món simbòlic dels ermitans de Samalús, així com al senglar, animal ben representat a la contrada. | 08042-136 | Obra de l'artista i escultora de Samalús, Elena Font, per encàrrec de l'Ajuntament de Cànoves i Samalús. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 2013 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44251-foto-08042-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44251-foto-08042-136-3.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Elena Font | 119 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44259 | Escultura en record de l'Ermità de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-en-record-de-lermita-de-samalus | XX | Estructura de fibra de vidre, de color negre, plena d'imatges al·legòriques referents a la vida de Mossèn Ramon Garriga, anomenat l'Ermità de Samalús. En la cara principal del plafó s'hi pot veure la cara de Mossèn Garriga acompanyada dels elements naturals més significatius que l'identificaren. Al costat de l'escultura hi ha un monòlit amb un poema inscrit de Mn. Ramon Garriga dedicat a Samalús. | 08042-144 | Samalús | Aquesta escultura estava pensada per anar al costat de l'església de Sant Andreu, tot i que la manca d'acord va portar a instal·lar-la al camp de futbol de Samalús, on passava força desapercebuda. L'any 2013, s'ha restaurat, i s'ha aprofitat l'avinentesa per posar-la a l'indret on es tenia pensat de col·locar-la en origen. Es reinaugurà en la festa del patró Sant Andreu, el 30 de novembre de 2013. | 41.6888700,2.3133300 | 442855 | 4615461 | 1993 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44259-foto-08042-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44259-foto-08042-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | Restaurada recentment (2013) per l'artista i escultora Elena Font. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44264 | Col·lecció d'objectes municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-municipal | XIX-XX | En la seu de l'ajuntament es troben dipositats alguns elements que per les seves característiques, malgrat la seva natura diversa, configuren un conjunt prou rellevant. Algunes d'aquestes col·leccions ja s'han individualitzat per la seva coherència, com la col·lecció de morters o pistoles. Les altres formen part d'antics mobles i elements que estaven a la seu de l'Ajuntament, la masia de Can Casadamunt, ara casa de la vila. Entre aquests objectes trobem un arcó de núvia, i un espiell de pedra que es va treure de la paret i ara es troba exposat a la recepció d'aquestes dependències municipals. També formen part dels objectes d'aquesta col·lecció una màquina de ciclostilar, marca Triunfo, emprada en l'antic ajuntament. D'aquests elements administratius també destaca una màquina d'escriure marca Underwood, model Champion. Un altre element curió és un bastó destinat a sembrar llavors, am un acurat sistema de molles, que permetia alliberar la llavor del dispositiu, i que caigués a l'interior del forat fet amb la punta del bastó. | 08042-149 | Can Casademunt | La màquina de ciclostilar encara conserva en el rodet restes de la darrera impressió efectuada, relativa a l'obligatorietat de fer-se el documet nacional d'identitat, circular datada el 30 d'agost de 1975. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44264-foto-08042-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44264-foto-08042-149-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44116 | Forn de Can Pericas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-pericas | ALMAGRO, M., SERRA RÀFOLS, J.i COLOMINAS, J. (1945): Carta arqueológica de España. Vol. II, Barcelona-Madrid. ARXÉ I GÁLVEZ, J. (1990): 'L'arqueologia a l'àrea del Montseny. Evolució del poblament a l'antiguitat', Monografies del Montseny, núm. 5, Viladrau, pàgs. 145-169. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | II aC - II | L'exposició a la intempèrie en pot malmetre la seva conservació. | Restes d'un forn ceràmic, atribuït a època ibero-romana. Es conserva gairebé sencera la graella, així com la cambra de combustió. Presenta una forma gairebé quadrada, de 200 x 180 centímetres. La graella està formada per un conjunt de 34 fumeroles rectangulars, mancant-ne tan sols una respecte del plantejament original. Estan alineades en 5 fileres, de 7 fumeroles cadascuna. Singularment la cambra no presenta cap suport de sustentació de la graella, segurament degut a les petites dimensions del forn. El forn segueix una orientació NW-SE, amb la boca de la cambra orientada al sud-est. | 08042-1 | Torrent del Sot del Vell | Primera referència d'Antoni Gallardo, el fill del qual localitzà el forn (ca. 1938). | 41.6917000,2.3286500 | 444133 | 4615765 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44116-foto-08042-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44116-foto-08042-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44116-foto-08042-1-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Ubicació propera a un torrent, com és habitual en aquest tipus d'estructures. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44117 | Forn de la Servera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-servera | RAURELL, J. (1994): 'Breu història sobre els forns de pega', Monografies del Montseny, Viladrau, núm. 9, pàgs. 181-187. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | II aC - II | Restes a la intempèrie que corren el risc de degradar-se. | Restes d'un forn ceràmic, atribuït a època ibero-romana. Es conserva bona part de la graella així com més de la meitat de la cambra de combustió, mancant-ne tant el corredor d'accés a la cambra com la volta de la part destinada a encabir-hi lespeces. L'estructura està excavada al vessant d'un turó per tal d'aprofitar el pendent per encabir-hi la cambra de combustió. La graella conservada presenta una forma rectangular de 207 x 130 cm. El seu gruix és de 62 cm i presenta un aspecte dur degut a la rubefacció. La graella està La graella està formada per un conjunt de 14 fumeroles, 2 de les quals parcialment conservades, de mides i orientacions diverses, en bona part degut a com el pilar de sustentació compromet l'aprofitament de l'espai. La cambra de foc, també de forma rectangular (240 x 195 cm.), presenta un pilar central de forma rodona, d'un diàmetre aproximat de 50 cm. El forn segueix una orientació NW-SE, amb la boca de la cambra orientada al sud-est. | 08042-2 | La Vinya d'en Planes | Aquest element patrimonial té dos noms: Forn de la Servera i Forn de Pega. Al no tractar-se d'un forn de pega sinó ceràmic optem per adoptar la primera nomenclatura per desfer confusions sobre el seu ús. | 41.6970900,2.3449800 | 445496 | 4616353 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44117-foto-08042-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44117-foto-08042-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44117-foto-08042-2-3.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Ubicació propera a un torrent, com és habitual en aquest tipus d'estructures.Catalogada erròniament com a rajoleria a la fitxa de L'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic (núm. 41637). | 83|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44118 | Creu commemorativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-commemorativa | VILLAROYA FONT, J. (1988): Violència i repressió a la reraguarda catalana: 1936-1939. Universitat de Barcelona, Dept. Història Contemporània.Tesi Doctoral inèdita. | XX | Creu commemorativa per un afusellat en el marc de la repressió a la reraguarda. Es tracta d'una creu de ferro els extrems de la qual presenten una ornamentació vegetal. La creu es troba sobre una columna de ciment octogonal de 2 metres d'alçada, amb l'extrem cilíndric. La columna, al seu torn, reposa sobre una base quadrada de 0,7x0,7x0,5m. En una de les cares d'aquesta base, concretament a la que mira a la carretera, es troba una inscripció al·lusiva al personatge en memòria del qual s'erigí el monument. La inscripció, en 5 línies, resa: Manuel PEREZ DE OLAGUER FELIU / MURIO AQUÍ POR DIOS Y POR SU PATRIA / CAMINANTE: UNA PLEGARIA / POR SU DESCANSO ETERNO / 27-VII-1936 El mort, identificat confusament com a Feliu Pérez de Olaguer, era nascut a Manila, natural de Barcelona, mort a l'edat de 48 anys. La data de registre de la mort no es produí fins l'1 d'agost de 1940. | 08042-3 | Carretera BV-5107, km. 39.2 | 41.6974300,2.3399600 | 445079 | 4616394 | ca. 1940 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44118-foto-08042-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44118-foto-08042-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44120 | Font dels Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-monjos | VILA BONAMUSA, LL; TENAS, M. I OLIVERAS, I. (1993): El patrimoni arqueològic de La Garriga. Editorial Rourich, Sant Cugat del Vallès. | III-II aC | No s'observen restes constructives. Tan sols algunes pedres, testimoni de possibles restes constructives destruïdes. | En el promontori que queda emmarcat a l'est pel torrent dels Monjos, és on es localitza aquest jaciment, en una zona boscosa d'acusat desnivell. L'única evidència de les restes arqueològiques es resumeix en la troballa de pocs fragments ceràmics de filiació ibèrica, així com una mola activa de molí rotatori, localitzada per nosaltres en la visita al jaciment. Pel que fa a les restes construïdes no se n'observa cap, amb excepció de diversos murs de pedra seca a la part baixa del turó, que per les seves característiques semblen correspondre més aviat a marges. En d'altres prospeccions superficials s'hi ha recollit fragments de ceràmica ibèrica, campaniana i una sivella de bronze (VILA et alii 1993), proposant-se una cronologia dels segles III-II aC. | 08042-5 | A l'oest del torrent dels Monjos | Documentat per primer cop per Emili Ramon, Josep Estrada i Pere Font, els anys 70. Prospecció realitzada el 1990 pels membres del'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers, per a l'Inventari del Patrimoni Històric i Arqueològic municipal de La Garriga. | 41.6893100,2.3023400 | 441941 | 4615517 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44120-foto-08042-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44120-foto-08042-5-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44121 | Puig del Castell de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-del-castell-de-samalus | ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers. ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, pàg. 135-194. GUÀRDIA, M. (2013): 'El jaciment ibèric del Puig del Castell de Samalús'. Vallesos. Gent, terra i patrimoni, pàg. 114-116. SANMARTÍ, J. (1986): La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Universitat de Barcelona. Tesi Doctoral inèdita. | V aC - X | Poblat ibèric que s'estén pel cim del turó del Puig del Castell. Malgrat l'indret és conegut des de 1955, no ha estat fins l'any 2011 que han començat a efectuar-s'hi excavacions arqueològiques. Pel que sabem consta d'un complexe sistema defensiu, format per una muralla que encerclaria el poblat, que assoleix gruixos de 2 metres. Tot i que tan sols s'hi han desenvolupat 3 campanyes d'excavacions programades ja s'entreveu més del 50% del perímetre de la muralla. D'altra banda la fortificació també presenta un gran nombre de torres defensives que magnifiquen el caràcter defensiu de l'assentament, esdevenint un conjunt amb pocs paral·lels a casa nostra en el marc de l'arqueologia ibèrica. Les dimensions estimades de l'àrea que tanca la muralla està entorn les 3 hectàrees. Poc sabem de l'urbanisme del poblat, ja que les campanyes d'excavació s'han concentrat a conèixer la fortificació i l'abast cronològic de l'assentament. La primera ocupació ibèrica de l'indret seria anterior al segle IV aC, anterior a la construcció de la muralla de la que demoment no en coneixem les seves característiques estructurals. Al segle IV aC es bastiria el complexe sistema defensiu i es definiria tot el perímetre emmurallat, que duraria fins a finals del segle III aC. La darrera fase ibèrica caldria portar-la a la fase republicana, on en algun indret, es bastiria una nova muralla per sobre de la de l'ibèric ple. La darrera fase d'ocupació ja no seria ibèrica, sinó altmedieval. Aquesta darrera fase queda testimoniada per la construcció en un dels punts més alts del jaciment d'una torre, actualment molt malmesa, en la s'observa en el seu aparell constructiu restes d'opus spicatum. Pel que respecta al jaciment ibèric, hi ha diferents elements que fan pensar que aquest jaciment es tractaria de la ciutat de Lauro, testimoniada específicament per les encunyacions monetals que tradicionalment s'havien ubicat a la propera Llerona. | 08042-6 | Turó del Puig del Castell | El jaciment es cita per primera vegada en l'estudi de Josep Estrada de 1955. Malgrat que fa més de 50 anys d'aquesta data, el coneixement de l'indret no ha augmentat qualitativament i tots els treballs de síntesis només fan que citar l'indret i citar el treball d'Estrada. Només en la tesi doctoral de Joan Sanmartí s'hi feren unes precisions cronològiques en l'estudi dels materials recollits pel mateix Estrada. | 41.6978700,2.3249100 | 443827 | 4616452 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44121-foto-08042-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44121-foto-08042-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44121-foto-08042-6-3.jpg | Legal | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 85|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44122 | Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti | ALMAGRO, M., SERRA RÀFOLS, J.i COLOMINAS, J. (1945): Carta arqueológica de España. Vol. II, Barcelona-Madrid. AQUILUÉ, X. i PARDO, J. (1990): 'La vil·la romana de Can Martí (Samalús, Vallès Oriental)', Cypsela, núm. VIII, Girona, pàgs. 87-100. BARRAL, X. (1978): Les mosaïques romaines et medievales de la Regio Laietania (Barcelona et ses environs). Barcelona. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers. | II-I aC | Les restes no són observables degut a que les tasques de l'any 1981 les van tapar per tal de preservar-les. | La vil·la romana de Can Martí, pel que fa a les restes excavades, es localitza al costat d'un cobert de Can Pujades, en l'antic lloc on hi havia hagut la masia de Can Martí, avui desapareguda. No obstant, cal dir que l'extensió real de la vil·la depassaria aquest límit, extenent-se pels actuals camps de Can Flaquer, Can Pau Roig, Cal Ferrer Vell, Can Perera i Can Cuní, on Josep Estrada hi recollí material ceràmic romà. En l'actualitat tan sols s'observen un parell de murs a l'interior d'un clos ple de bardisses. Les restes excavades corresponen a 4 estances de la pars urbana d'una vil·la romana, seguint una disposició clarament itàlica. Concretament s'han identificat aquestes estances com a l'atrium, el tablinum i 2 cubiculae d'una domus romana. Aquests espais estaven decorats tan pel que fa a les parets com al terra. De les parets es pogueren documentar pintures parietals sobre estuc del primer estil pompeià. Els paviments de les estances estaven fets amb opus signinum tessel·lats, o mosaics de color blanc amb emblema central. Destaca per les seves característiquesl'habitació 3, amb una decoració a base d'esvàstques enllaçades amb tessel·les de quarsita blanca. Cronològicament caldria datar la construcció de la vil·la entre mitjan segle II aC i la primera meitat del segle I aC. A manca d'una estratigrafia clara s'ha proposat un abandonament entorn de mitjan segle I aC. | 08042-7 | Àmbit Montseny Oest | Els paviments i murs romans van aparèixer en la construcció d'un pou l'any 1957, a més de 2 metres sota el nivell actual del sòl, en el marc d'unes obres que també comportaren l'enderroc de la masia de Can Martí. L'única intervencióarqueològica al jaciment es dugué a terme l'any 1981, a mans del Grup de col·laboradors de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6926100,2.3251600 | 443843 | 4615868 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44122-foto-08042-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44122-foto-08042-7-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44131 | Castell de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-canoves | <p>ALTURO, J. (1981): L'arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200: aproximació històrico-lingüística. 3 vols. Fundació Noguera, Barcelona. PLADEVALL, A. (dir) (1991): Catalunya Romànica, vol XVIII, Enciclopèdia Catalana. Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69.</p> | XI-XV | Una restauració antiga fixà la darrera filada amb una lliscada de morterde calç. | <p>Del Castell de Cànoves, també conegut popularment com el Castell dels Moros, tan sols en queden algunes restes estructurals. Bastit sobre una penya que s'alça per sobre la riera de Vallforners, queden les parets de dos edificacions. En primer terme destaca una nau rectangular, d'uns 20 x 8 metres, de la que es conserva una paret d'uns 7 metres d'alçada, en la qual s'observen les obertures de 3 finestres acabades amb un arc rebaixat. Annexat a aquesta nau veiem una edificació gairebé quadrada, d'uns 16 metres de costat. També sembla observar-se part de la fortificació, exemplificada per les restes d'una possible bestorre. L'aparell constructiu està format bàsicament per còdols de riu, units amb morter de calç, i s'insinuen algunes filades d'opus spicatum.</p> | 08042-16 | Riera de Vallforners | <p>Malgrat que sempre s'ha atribuït la primera cita documental del Castell de Cànoves a l'any 1113, no s'ha parat esment en un document de l'Arxiu Antic de Santa Anna, de l'any 1092, on el castell ja és llegat en herència (ASA, doc. 130). En aquest document, el senyor del castell, Hug Sendred, deixa en el testament la propietat del castell al seu nét, Ramon Guillem. Precisament en el document de 1113, serà aquest mateix Ramon Guillem el que ja apareix com a propietari del lloc. Fins al s. XIII no tornem a trobar l'indret citat, quan la propietat ja havia passat a mans de la família Bell-lloc. Ja al segle XV el domini del castell havia passat a mans dels Centelles.</p> | 41.6991800,2.3539000 | 446240 | 4616579 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44131-foto-08042-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44131-foto-08042-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44131-foto-08042-16-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Les ruïnes es troben parcialment emmascarades per una construcció annexa contemporània, que s'adossa a la paret més ben conservada del castell. En l'actualitat hi ha incoat un expedient per tal de tirar a terra aquesta construcció afegida que malmet el conjunt. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||
| 44132 | Antigues Escoles de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-samalus | XX | Edifici de planta inicialment rectangular, d'on només sobresortia l'entrada, per tal de remarcar l'accés. Aquest accés es troba sobreelevat des de la cota d'accés de la carretera, salvant-se aquest desnivell mitjançant una escala d'obra. Aquest desnivell s'ha aprofitat per tal d'encabir-hi un garatge. La casa s'alça sobre un sòcol empedrat. La porta i les finestres estan remarcades per diversos arcs en relleu. La casa presenta una senefa realitzada amb rajoles de quadres de dos tons de blau, ubicada a la zona de l'imposta dels arcs, així com als ampits de les finestres. | 08042-17 | Carretera BP-5107, p.k. 37 | La parcel·la on s'alça l'edifici fou cedida per Xavier Flaquer per tal de construir-hi l'escola pel poble de Samalús, tal i com resa una placa commemorativa de marbre que estroba a la façana principal, penjada l'any 1965. Després d'una restauració recent que ha enderrocat alguns cossos afegits a la façana posterior les antigues escoles han esdevingut el Centre Cívic Xavier Flaquer. En aquesta restauració de l'any 2010 es va treure un panell enrajolat de Sant Francesc Xavier, avui a la façana de can Flaquer. Malgrat tot, l'obra de les Escoles de Samalús segueix essent absent de les biografies i estudis de l'arquitecte Raspall. | 41.6890600,2.3218800 | 443567 | 4615476 | 1919 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44132-foto-08042-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44132-foto-08042-17-3.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Manuel Raspall i Mayol | Cal ressenyar que a l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha un parell de fotografies del dia de la inauguració, on es veuen les autoritats i una multitud de gent congregada a les portes de les Escoles, al setembre de l'any 1919 (Fons ANC1-42 / BRANGULÍ). En la fotografia s'observa com a la façana hi ha pintada la inscricpció 'ESCUELAS NACIONALES', avui desapareguda. | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44133 | Sant Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-muc | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. PLADEVALL, A. (dir) (1991): Catalunya Romànica, vol XVIII, Enciclopèdia Catalana. Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | XII-XX | Església parroquial amb múltiples modificacions, tot i que encara s'observen elements arquitectònics romànics del primer temple. La planta és rectangular, de dos trams, amb una coberta de volta de canó reforçada amb un arc toral. Aquesta volta no suporta el sostre, trobant-se l'actual teulat sobrealçat de l'original, amb pilastres de maons i sostre amb bigues de formigó, tot i que l'alçat de les parets ha de ser força anterior, observant-se nombroses espitlleres i petites finestres. La nau bipartita, presenta un primer cos més estret que el principal, essent aquest primer una obra gòtica, a diferència del principal que correspondria al primer temple romànic. L'absis, semicircular, està cobert per un tram de voltes de llunetes. L'absis presenta encara dues finestres de doble esqueixada. Per l'exterior l'absis es troba emmascarat per contraforts i part de la sagristia posterior. Destaca també la portalada d'una arcada amb arquivolta, element característic del segle XIII. Als peus del presbiteri es troben dues sitges, buidades d'antic, cobertes amb vidre i iluminades. La resta de construccions són netament posteriors a l'obra romànica. Es tracta de les capelles de tramuntana, la sagristia i el campanar. Aquest campanar és una torre de planta quadrada formada per dos cossos dividits per una cornisa i coronats per merlets. A la façana exterior en destaca una finestra amb arc conopial, i una de senzilla amb la data inscrita, de l'any 1643. El temple conserva dos rellotges de sol en mal estat de conservació. A la façana sud-est trobem un rellotge molt malmès del que no es conserven les marques horàries. Tan sols conserva una decoració al pol representada per un cèrcol. A la façana sud-oest també trobem un altre rellotge de sol, igualment en mal estat de conservació. Només conserva traces del marc, sense marques horàries conservades, amb gnòmon de vareta. Cal destacar la presència d'una segona vareta perpendicular a la paret i descentrada respecte del rellotge. | 08042-18 | Plaça de Sant Muç s/n, 08045 Cànoves i Samalús | La primera notícia documental que tenim de l'església de Sant Muç correspon a un testament d'Ermengol Samarell, de l'any 1077 (ACB, Liber antiquitatum III, núm. 173). El temple torna a aparèixer a la documentació a l'any 1098 i 1123. Les primeres visites pastorals que comencen l'any 1301, s'esdevindran fins el segle XIX i proveeixen de molta informacióper tal de conèixer l'estat i evolució de les obres del temple (MARTÍ BONET 1981). Malgrat ja no existeix, al cantó nord de l'església hi havia l'antic cementiri, avui només testimoniat per una tanca de pedra. | 41.6933400,2.3547400 | 446305 | 4615930 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44133-foto-08042-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44133-foto-08042-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44133-foto-08042-18-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha diverses fotografies de l'església de Sant Muç de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element), en especial interessant la de l'altar major, avui desaparegut. | 93|98|92 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44134 | Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu | MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. PLADEVALL, A. (dir) (1991): Catalunya Romànica, vol XVIII, Enciclopèdia Catalana. Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | XI-XIX | L'església de Sant Andreu,malgrat les modificacions posteriors, encara ens mostra el seu caràcter romànic. En origen es tractava d'un edifici d'una sola nau orientat a llevant, de volta de canó, encapçalat amb un absis semicircular. Aquest absis, de volta semicircular, presenta arcuacions llombardes en grups de dos, que reposen sobre lesenes. Aquestes faixes centren tres finestres d'arc de mig punt i doble esqueixada. L'absis, es presenta en l'actualitat clarament sobrealçat, on s'hi observen cinc espitlleres. El campanar, de planta quadrada, té un pis, i a cada una de les seves cares, presenta una decoració a base de tres arcuacions llombardes que reposen sobre lesenes i emmarquen finestres d'arc de mig punt. Igual que l'absis, en un moment posterior, el campanar fou sobreelevat. Actualment està coronat per una estructura metàl·lica. La nau presenta modificacions a la seva façana en la que s'obrí o modificà la porta al segle XVI, tal i com resa la inscripció del dintell (1580). Sobre la porta destaca una fornacina amb arc conopial, sobre la qual hi ha una carassa d'un àngel, i encara per sobre una finestra d'ull de bou. També posteriors a l'edifici primigeni trobem les capelles laterals d'arcs gòtics, la sagristia , del segle XIX, i d'altres dependències. | 08042-19 | nucli de Samalús | La primera menció explícita a la parròquia de Sant Andreu de Samalús és de l'any 1059 (ACA, pg. RBI, 243).En aquest document, els comtes Ramon i Almodis confirmen a Mir Geribert la seva possessió, com una de les parròquiesdel feu comtal del castell de Montbui. L'any següent, 1060, el bisbe de Barelona infeudà aquest parròquia, entre d'altres, a Guisla de Besora i els seus fills.A finals del segle XIV ja la trobem formant part de la mensa capitular de Barcelona, la qual en tenia el dret de patronat, tot i que passà a dependre del bisbe al segle següent (1423). Les nombroses visites pastorsls (ADB) ens permeten resseguir l'aspecte del temple així com les obres que s'hi esdevingueren. | 41.6888200,2.3132200 | 442846 | 4615455 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44134-foto-08042-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44134-foto-08042-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44134-foto-08042-19-3.jpg | Legal | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El conjunt de l'església inclou una creu de terracota construïda a l'exterior del temple, davant la porta d'entrada, així com la sagrera annexa, envoltada per una tanca de pedra | 94|92 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44135 | Can Flaquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-flaquer | XVI-XX | Masia molt emmascarada per les reformes posteriors que en dificulten la seva atribució. Actualment presenta un cos principal de planta basilical, de tres crugies, en les que s'observa la planta, el pis, i les golfes al cos central. D'aquest nucli primigeni observem a la façana la porta amb llinda plana, finestres envoltades de carreus al primer pis i tres finestres de mig punt a les golfes. En una de les finestres del primer pis hi ha la data de 1830 amb el nom del propietari, Francisco Flaquer. En aquest cos principal s'hi afegiren edificacions annexes. La casa conserva una fresquera al seu interior. Del gran jardí en destaca una terrassa i l'entrada, obra de l'arquitecte Manuel Raspall. A la zona aterrassada hi trobem una balaustrada formada per dobles columnes coronades d'elements neoclàssics, i unides entre sí per bigues metàl·liques corvades. La zona de l'entrada a la finca està decorada amb una portalada amb elements vegetals i el nom de la casa inscrit, vigilat per una caseta. | 08042-20 | Àmbit Montseny Oest | Malgrat no s'esmenta en els fogatges, el cognom Flaquer el tenim documentat des de l'any 1357, i des de l'any 1527 es pot establir la continuïtat del cognom fins avui dia. En la restauració de les Escoles de Samalús de l'any 2010 es va treure un panell enrajolat de Sant Francesc Xavier, avui a la façana de can Flaquer. | 41.6925700,2.3241900 | 443762 | 4615864 | 1912 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44135-foto-08042-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44135-foto-08042-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44135-foto-08042-20-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Raspall i Mallol, Manuel | El projecte de l'arquitecte Raspall era més complexe i comprenia la construcció d'un habitatge, que no s'arribà a construir. | 99|105|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44136 | Can Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casademunt | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XV-XX | La masia original, de la que encara se'n conserva el cos, era un edifici rectangular, orientat a migdia, amb coberta a dues aigües. Consta de tres alçades, planta, pis i golfes. A la façana, restaurada, manté la porta dovellada, finestres a les tres alçades, de la que cal ressenyar la de les golfes, on a la llinda presenta una inscripció de l'any 1607. També conserva un rellotge de sol, restaurat, on es manté amb nombres romans la data de 1607 i la de 1954. El rellotge, rectangular, es troba emmarcat per una faixa en relleu i presenta una orientació sud-est. Les marques horàries assenyalen les hores i les mitges hores, i van des de les 7 del matí fins les 5 de la tarda en numeració romana. El gnòmon és una vareta metàl·lica rematada amb una cercle al pol. La façana contraposada, al cantó nord, presenta finestres de reduïdes dimensions, atenent al cantó on es troben. Amb posterioritat s'hi afegí un cos perpendicular pel costat de llevant, donant al conjunt una aparença d'una planta en 'L'. Pel cantó de ponent també s'hi construí un cos, prolongació del cos principal. Es conserva un pou circular amb politja davant la façana principal. A l'interior es manté l'estructura de la cuina, amb el forn, malgrat haver-se configurat en un despatx. També es conserva la pastera. | 08042-21 | Masia Can Casademunt, s/n, 08445 Cànoves i Samalús | Ja apareix en els fogatges de Cànoves de 1497 (en la forma Cassademunt) i de 1553 (Casademunt). Actualment és la seu de la Casa de la Vila. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44136-foto-08042-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44136-foto-08042-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44136-foto-08042-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El juny de 1997 s'estrenà la sardana 'La Pau de Cànoves', composada per Antònia Casademunt, dedicada a la memòria del seu avi, Joaquim Casademunt (1864-1930), que era nascut a Can Casademunt. La sardana fou musicada pel mestre Gil Membrado. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44137 | Ca l'Antich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantich | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | Conjunt format actualment per diferents edificis residencials i comercials, agrupats al voltant d'una era, que formaven part de les edificacions de la masia, ja siguin de la part residencial o construccions agrícoles. La façana principal en l'actualitat no permet veure les característiques originals de la masia, tot i que en manté el seu volum, format per planta i dos pisos, amb un sostre a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La masia estava vertebrada vers un pati tancat, pel qual s'accedia a l'era. Posteriorment s'hi afegí un cos al cantó nord, amb una llarga façana, de planta i dues alçades de pis. En destaquen les finestres emmarcades per carreus de pedra, i un reelevant ràfec. Aquesta façana és la que articula i vertebra el petit nucli urbà a redòs de l'església de Sant Muç. L'ala de ponent es construí amb posterioritat a aquesta darrera. | 08042-22 | Avinguda Josep Crous s/n, 08045 Cànoves i Samalús | El cognom Antich ja apareix citat als fogatges, tant de 1497 com de 1553. Pel que respecta al de l'any 1497 tenim el dubte si fa referència al Molí de l'Antich o a aquesta masia. L'any 1553 ja n'apareixen dos. | 41.6933100,2.3544100 | 446278 | 4615927 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44137-foto-08042-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44137-foto-08042-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44137-foto-08042-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44138 | Molí de les Pipes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-pipes | MONTLLOR, C. (1990): 'La fabricació de pipes a Cànoves: una indústria desapareguda', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XV | Immoble molt modificat. | Edifici ubicat al costat de la riera de Vallforners per tal d'aprofitar l'energia hidràulica per fer funcionar el molí. En l'actualitat l'aparença exterior de l'edifici no presenta cap indici que en testimonïi el seu antic ús ni l'antiguitat de l'element. L'edifici actual, que deu aprofitar l'estructura de l'antic molí, és una estructura rectangular amb un sostre a dues aigües, de planta baixa i pis, amb un cos afegit al cantó nord. L'element més singular és el carcabà que encara es conserva al semisoterrani. S'observa una paret de pedra feta de còdols de riu, amb un arc rebaixat emmarcat, per on entrava l'aigua de la riera. Sobre del carcabà, on hi ha l'edifici, hi havia la sala de moles. | 08042-23 | Riera de Vallforners | El molí es troba tot just davant del Castell de Cànoves, i cronològicament deurien haver conviscut, almenys en algun moment. Malgrat aquest fet, el molí no apareix en la poca documentació que coneixem del Castell. El lloc a vegades es confon amb el proper Molí de Ca l'Antich, just a sobre del de les Pipes. El nom relatiu a les Pipes ve donat per la fàbrica que s'esdevenia en aquest indret per fabricar pipes de fumar amb fusta de les arrels del bruc. La ubicació propera al riu permetia emprar l'energia hidràulica per moure les serres i obtenir així les carcasses de les pipes. El nom Antich sí que apareix als fogatges, tant de 1497 com de 1553. Pel que respecta al de l'any 1497 tenim el dubte si fa referència al Molí de l'Antich o a la masia de Ca l'Antich. L'any 1553 ja apareixen dues cites d'Antich. El petit pont que travessa la riera en aquest punt, és obra o refacció de l'any 1946, tal i com ens mostra una inscripció en el ciment. Just per sota encara s'observa la resclosa del molí. | 41.6991300,2.3532600 | 446187 | 4616574 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44138-foto-08042-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44138-foto-08042-23-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1904, on es veu un conjunt de persones creuant la riera de Vallforners a l'alçada del Molí de les Pipes (AFCEC_BORDAS_3968).Hi ha una fotografia del Molí de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element).A lArxiu antic de l'Ajuntament es disposa de 3 fotografies de l'interior del Molí, mostrant l'activitat de la fabricació de les pipes amb fusta d'arrel de bruc. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44139 | Can Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-congost | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XV-XX | Conjunt d'edificacions agrupades a l'entorn d'un barri. A aquest barri s'hi accedeix per dos portals oposats, actualment amb arcades de mig punt. Malgrat que el cos inicial de la masia ha quedat ofegat per edificacions annexes encara se n'identifica la seva forma original i la seva orientació a migdia. Té una alçada de planta baixa i pis, i una coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. D'aquesta façana principal en destaca la porta dovellada d'arc de mig punt. Just a sobre trobem una finestra d'arc conopial, emmarcada per carreus, amb calats gòtics. En les impostes s'hi observen dues figures i rosetes. A la dreta de la finestra trobem un rellotge de sol, restaurat l'any 1952. | 08042-24 | Carretera de Vallforners s/n, 08445 Cànoves i Samalús | El lloc de Congost ja apareix en els fogatges tant de 1497 com del 1553. La finestra amb arc conopial no seria de la fase inicial sinó d'una reforma del segle XVI. Actualment la masia de Can Congost és un restaurant (Can Canela), i havia estat a mitjan dels anys 90 una discoteca. | 41.7032600,2.3500600 | 445924 | 4617034 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44139-foto-08042-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44139-foto-08042-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44139-foto-08042-24-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1932, on es veu una de les portes d'accés al barri de la masia (AFCEC_EMC_X_0289).També hi ha una altra fotografia del fons Pons Bernareggi de l'Arxiu Nacional de Catalunya on es veu la porta contrària a l'anterior (Fons ANC1-579/Miquel Pons Bernareggi). | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44140 | Torre Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-parera | XX | Malgrat de tractar-se d'una edificació habitual en entorns urbans, la Torre Parera es presenta de manera aïllada. L'edifici de planta rectangular presenta una alçada de planta baixa, dues plantes pis i golfes. La coberta és de dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, tot i que la teulada queda amagada per un acroteri amb ornamentacions vegetals de pedra. La façana està distribuïda en base a tres eixos paral·lels, en els que hi trobem la porta d'accés a la planta baixa, els balcons de ferro forjat de la planta primera i segona, i a la part superior les finestres de dimensions reduïdes de les golfes. L'edifici principalpresenta un cos adossat de planta baixa, amb terrat, envoltat de jardí. | 08042-25 | Carretera de Cànoves, p.k. 41, a l'entrada del nucli de Cànoves | 41.6906100,2.3524300 | 446111 | 4615628 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44140-foto-08042-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44140-foto-08042-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||
| 44141 | Can Cuch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuch | XVIII-XX | Masia que en origen tenia una planta basilical a la que se li han ant afegint diversos cossos que n'emmascaren la seva tipologia primigènia. Del cos inicial encara s'observa la planta baixa, el primer pis i les golfes, que tenen un sostre a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Acualment la porta principal presenta un arc rebaixat emmarcat amb pedres. De la mateixa manera totes les finestres estan emmarcades amb pedra, elements que destaquen sobre la façana que es presenta amb un acabat de ciment, que n'oculta l'obra. Dels cossos afegits en destaca el del cantó de llevant, que s'adossa perpendicularment a la façana, pel seu extrem. L'edifici, orientat a migdia, es troba per davant del terreny aterrassat, que s'ha aprofitat per la construcció d'horts. És dels pocs habitatges que podem dir que formen part del nucli urbà de Cànoves, al voltant de l'església de Sant Muç. | 08042-26 | Plaça de Sant Muç | 41.6932200,2.3550000 | 446327 | 4615917 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44141-foto-08042-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44141-foto-08042-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44141-foto-08042-26-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||
| 44142 | Can Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-0 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XV-XX | Masia que estroba organitzada al voltant d'un barri, en el que hi trobem integrada tant la façana principal com edificacions complementàries de l'activitat agrícola. L'edifici principal és de planta rectangular, i la seva façana presenta un cos a tres alçades, amb planta baixa, pis i golfes, amb el sostre a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. La porta principal és d'arc rebaixat, emmarcat per pedres, i queda sota una balconada que dóna al primer pis, sustentada per una porxada amb arcs, també rebaixats. De la façana, d'aparença simètrica i orientada a migdia, en destaquen les tres finestres del primer pis i la de les golfes, totes elles emmarcades per pedres. D'altra banda, la part posterior de la casa és gairebé cega, fet habitual en les façanes orientades al nord. La porta d'accés al barri és d'arc rebaixat fet amb un sardinell. Destaca un cos perpendicular a ponent que presenta una àmplia galeria sustentada per arcs de mig punt. | 08042-27 | Nucli de Cànoves | En els fogatges de 1497 i de 1553 ja apareix aquest lloc, amb la forma Pareres i Parera respectivament. D'altra banda hi ha un document a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, de l'any 1780, on ja es parla del Mas Parera, referint-se a Miquel Parera i Massaguer hereu de l'esmentat mas (ACVO100-24-T2-20, 24 i 25) | 41.6920800,2.3518200 | 446061 | 4615792 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44142-foto-08042-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44142-foto-08042-27-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44143 | Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujades | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | L'aspecte actual del conjunt és d'un edifici amb un planta en 'L' emmarcant una àmplia era de cairons. Aquesta planta és fruit de la juxtaposició de dos edificis de manera perpendicular. El principal és una masia de planta baixa i pis, amb el sostre a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana no presenta, en la distribució dels elements, d'un aspecte simètric, trobant-se la porta lleugerament a la seva esquerra. Aquesta porta presenta un arc de mig punt, tot i que desconeixem si dovellada per trobar-se aquesta façana llarga arrebossada. L'altre edifici, també és de planta i pis i teulat a dues aigües, tot i que en aquesta ocasió el carener és perpendicular a la façana. Tant les portes com les finestres són d'arcs rebaixats i totes presenten una volta de sardinell. | 08042-28 | Àmbit Montseny Oest | En el fogatge de 1553 de Samalús ja apareix el lloc de Pujades amb la forma Pugades. | 41.6929600,2.3248000 | 443813 | 4615907 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44143-foto-08042-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44143-foto-08042-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44143-foto-08042-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorensarc Guàrdia | Malgrat no estar catalogada, si que apareix recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, núm. 60. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44144 | Can Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santa-eugenia | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1990): Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23, Ed. Pòrtic, Barcelona. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. | XIV-XX | Conjunt format per la masia i la capella que es presenten adossades perpendicularment formant un pati al seu voltant. La masia és de planta rectangular, formada per planta baixa i pis. El sostre és a dues aigües i presenta el carener perpendicular a la façana. En l'actualitat tota la façana es troba arrebossada i no permet veure l'emmarcament de la porta i finestres. Sobre la porta, rectangular, destaca per sobre dels altres elements un balcó amb la barana de ferro forjat. La capella es troba adossada a la masia pel seu cantó oest, en un angle de 90º. Presenta una única nau, amb dos arcs diafragmàtics d'estil gòtic. El campanar és de cadireta. A la façana l'unic element ressenyable és la porta dovellada d'arc de mig punt. | 08042-29 | Carretera BP-5107, p.k. 37 | 41.6896500,2.3214200 | 443529 | 4615542 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44144-foto-08042-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44144-foto-08042-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44144-foto-08042-29-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44145 | Santuari de la Mare de Déu de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-la-salut | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1990): Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23, Ed. Pòrtic, Barcelona. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. | XVIII-XX | Capella de dimensions modestes de planta rectangular, nau única de volta de canó amb dos arcs diafragmàtics. El sostre és a dues aigües i el carener recorre la llargada de la nau. La part posterior està acabada amb un absis semcircular, cobert per una volta de quart d'esfera. Tot l'exterior està fet amb una obra de maçoneria i maó del que detaquen les pilastres. El temple està il·luminat amb finestres decorades amb vitralls, tant a la nau com ala façana. Sota la rosassa de la façana hi trobem la porta d'arc de mig punt, amb arquivolta de maons, sustentada per columnes amb capitells d'ornamentacions vegetals. El terra de la nau és de paviment hidràulic, característic de principis de segle XX. | 08042-30 | Nucli de Samalús | Les visites pastorals a la capella ens han permès saber que el temple es construí cap a l'any 1720, per una visita de l'any 1737 (ADB, Visites Pastorals, vol. 76, fol. 676). No fou però fins l'any 1800 que el temple es consagrà per tal de celebrar-hi missa. L'aparença actual de la capella correspon a una restauració de principis de segle XX per una família del poble (Puig), testimoniada pel seu escut que es troba en els vitralls del temple. | 41.6889700,2.3139600 | 442908 | 4615471 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44145-foto-08042-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44145-foto-08042-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44145-foto-08042-30-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 116|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44146 | Pallissa a Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-a-samalus | XIX-XX | El sostre presenta algun abombament. | Interessant exemple d'arquitectura popular al bell mig del nucli de Samalús. L'edifici és de planta rectangular, tot i que presenta en un dels seus angles un aspecte axamfranat per ubicar-hi la porta. Aquesta porta, feta de maó, presenta un arc rebaixat. Les parets són de pedra i la coberta és a dues vessants, trobant-se aixecada en el xamfrà on es troba l'accés. El sostre és de teula plana. La seva posició aterrassada afavorí l'ampliació pel cantó de sota, quan als anys 60 del segle XX s'hi afegí un cos annexat, prou integrat al conjunt. | 08042-31 | Nucli de Samalús | 41.6884500,2.3128100 | 442812 | 4615414 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44146-foto-08042-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44146-foto-08042-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44146-foto-08042-31-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44147 | La Sala de Ca l'Antich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-de-ca-lantich | XX | Edifici de planta rectangular i coberta de teules a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Cal aclarir que la façana original no es correspon a l'actual, ja que s'accedeix als comerços de l'edifici pel cantó llarg. La façana original té un marcat caràcter simètric en el que destaquen tres obertures, sobre les quals hi trobem sengles ulls de bou. La façana clou a la part superior amb un acroteri graonat, que és un dels elements arquitectònics que donen caràcter al petit nucli urbà de Cànoves. | 08042-32 | Entre el Carrer de l'Ajuntament i la Plaça de Sant Muç | Aquest indret, tal i com testimonia el seu nom, era emprat com a sala de ball i festes per la gent del poble, al llarg de la primera meitat del segle XX. Després se n'arranjaren alguns espais, algun dels quals va esdevenir magatzem. | 41.6934600,2.3540900 | 446251 | 4615944 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44147-foto-08042-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44147-foto-08042-32-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat hi ha diversos locals comercials. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44149 | Rectoria de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-canoves | COMES, P. i CASTELLS, J. (1990): 'Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. | XVI-XIX | Al ser un edifici sense ús, l'estat exterior de l'edifici no és òptim.. | Edifici que en l'actualitat se'ns mostra amb una estructura complexa degut als afegitons que s'han incorporat a l'edifici primigeni. La masia se'ns presenta amb una planta rectangular, però amb una coberta a quatre aiguavessos. El cos principal és de planta baixa i dos pisos, i conforma un cos central d'alçada superior als altres. Malgrat les transformacions la façana principal no està gaire alterada. Es conserva la porta d'arc de mig punt dovellada, i sobre la finestra del primer pis es pot llegir una inscripció i data sobre la llinda. Concretament es tracta del monograma de Jesús (IHS) emmarcat per la data 1704. En la paret de migdia d'un dels cossos afegits es conserva un rellotge de sol en mal estat de conservació. | 08042-34 | Nucli de Cànoves | Masia isolada que dista de l'església uns 150 metres, que amb el temps va esdevenir lloc de residència dels rectors de Sant Muç, d'aquí l'origen del seu nom. | 41.6921900,2.3557700 | 446390 | 4615802 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44149-foto-08042-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44149-foto-08042-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44149-foto-08042-34-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Dels exteriors de la Rectoria en destaquen un parell d'elements, com són un altar per celebrar eucaristies i una doble columna per tenir-hi una imatge d'un sant. També és visible un safareig. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44150 | Font de Sant Muç i Safareig públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-muc-i-safareig-public | XVIII | La bassa conté aigua estancada amb verdet. Els voltants es troben degradats. | Conjunt format per una font amb dos brocals i un safareig. La font està ubicada en un marge d'aterrassament, sota l'actual cota del carrer Josep Crous. En l'angle que fa aquest marge es troben els dos brocals de ferro de la font, en sengles parets perpendiculars. L'aigua de les fonts cau sobre piques de pedra, i discorre en dos sentits contraposats: la primera baixa per anar a desguassar a la riera i la segona es vehicula cap a l'interior del safareig. Amdues fonts presenten una fornícula rectangular on segurament hi anaven majòliques, de les que no se'n conserva cap rastre. Els brocals són cilindres de ferro. Sobre els brocals hi ha dues pedres amb la data inscrita: en el primer cas llegim 'maig de 1766' i en el segon 'agost de 1746'. Al costat dret de les fonts trobem un banc corregut amb la data esgrafiada sobre el ciment, del dia 4 de maig de 1953. El safareig és una bassa de tendència trapezoïdal que recull l'aigua de la font. Tot i que en mal estat encara s'observa el bisell cap a l'interior d'un dels seus costats per tal de facilitar la feina de fer la bugada. | 08042-35 | Carrer Vallforners s/n, 08445 Cànoves i Samalús | 41.6947600,2.3551200 | 446338 | 4616088 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44150-foto-08042-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44150-foto-08042-35-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44151 | Font pública de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-de-samalus | XX | El conjunt està format per per un dipòsit d'aigua i la font. La font es troba ubicada sobre eldipòsit d'aigua i adossada perpendicularment al mur d'aterrassament de la carretera. De la font en destaca la pica de pedra sobre la que vessa l'aigua, i el frontal de la font que està decorat amb unes majòliques. L'escena representada en les rajoles és la Mare de Déu de Samalús, que sobre un núvol, sosté l'infant en braços. Tot el conjunt es troba emblanquinat. | 08042-36 | Nucli de Samalús | La rajoleria de majòlica està signada per Joan Vicens, segurament pertanyent a l'empresa de ceràmica Joan Vicens de Barcelona. | 41.6890400,2.3138300 | 442897 | 4615479 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44151-foto-08042-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44151-foto-08042-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44151-foto-08042-36-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 65,79 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/