Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44212 | Festa de la Carbonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-carbonera | ZAMORA, J.E. (2010): El carboneig. Quaderns de la Revista de Girona, núm 142, Girona. CUCH, T. (1990): 'La carbonera', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 38-39. | XX | Festa de caràcter biennal, molt arrelada a la població, que pretén recuperar una activitat tradicional molt lligada a l'aprofitament dels boscos d'alzina del terme. La festa, que té una durada aproximada d'un mes, engloba totes les activitats relacionades amb l'obtenció del carbó, des de la construcció de la barraca dels carboners per vetllar la bona combustió de la carbonera, a la tria de la llenya d'alzina per cremar, l'empilament de la llenya (uns 30.000 kg en l'edició de 2013), colgar la pila de terra (posar-hi el fagell i embalumar), l'encesa de la carbonera, i finalment, la treta del carbó i venda del mateix. | 08042-97 | Es realitza a l'esplanada de l'entrada del poble | La festa s'inicià l'any 1988, a càrrec de l'Associació de Veïns del Sui (creda l'any 1976), i l'any 2002 passà a anomenar-se 'El Sui de Festes i Tradicions'. Entre les seves finalitats principals hi destaca la de recuperar i vetllar per les tradicions i béns culturals del poble. L'activitat del carboneig ha estat molt important als boscos del Montseny. En diferents indrets del terme, al mig del bosc, encara s'observen antigues places carboneres, caracteritzades per clapers desemboscats de tendència circular, fàcilment identificables per la terra negrosa de la superfície del sòl, producte de la combustió de la pila de llenya. | 41.6921100,2.3565200 | 446452 | 4615792 | 08042 | Cànoves i Samalús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44212-foto-08042-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44212-foto-08042-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cal destacar la riquesa lèxica que acompanya aquesta activitat, amb un vocubalari especialitzat actualment en desús: empilar, embalumar, fagell, sàrries, etc..Fotografies: Ajuntament de Cànoves i Samalús. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||
| 44118 | Creu commemorativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-commemorativa | VILLAROYA FONT, J. (1988): Violència i repressió a la reraguarda catalana: 1936-1939. Universitat de Barcelona, Dept. Història Contemporània.Tesi Doctoral inèdita. | XX | Creu commemorativa per un afusellat en el marc de la repressió a la reraguarda. Es tracta d'una creu de ferro els extrems de la qual presenten una ornamentació vegetal. La creu es troba sobre una columna de ciment octogonal de 2 metres d'alçada, amb l'extrem cilíndric. La columna, al seu torn, reposa sobre una base quadrada de 0,7x0,7x0,5m. En una de les cares d'aquesta base, concretament a la que mira a la carretera, es troba una inscripció al·lusiva al personatge en memòria del qual s'erigí el monument. La inscripció, en 5 línies, resa: Manuel PEREZ DE OLAGUER FELIU / MURIO AQUÍ POR DIOS Y POR SU PATRIA / CAMINANTE: UNA PLEGARIA / POR SU DESCANSO ETERNO / 27-VII-1936 El mort, identificat confusament com a Feliu Pérez de Olaguer, era nascut a Manila, natural de Barcelona, mort a l'edat de 48 anys. La data de registre de la mort no es produí fins l'1 d'agost de 1940. | 08042-3 | Carretera BV-5107, km. 39.2 | 41.6974300,2.3399600 | 445079 | 4616394 | ca. 1940 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44118-foto-08042-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44118-foto-08042-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | |||||||||
| 44120 | Font dels Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-monjos | VILA BONAMUSA, LL; TENAS, M. I OLIVERAS, I. (1993): El patrimoni arqueològic de La Garriga. Editorial Rourich, Sant Cugat del Vallès. | III-II aC | No s'observen restes constructives. Tan sols algunes pedres, testimoni de possibles restes constructives destruïdes. | En el promontori que queda emmarcat a l'est pel torrent dels Monjos, és on es localitza aquest jaciment, en una zona boscosa d'acusat desnivell. L'única evidència de les restes arqueològiques es resumeix en la troballa de pocs fragments ceràmics de filiació ibèrica, així com una mola activa de molí rotatori, localitzada per nosaltres en la visita al jaciment. Pel que fa a les restes construïdes no se n'observa cap, amb excepció de diversos murs de pedra seca a la part baixa del turó, que per les seves característiques semblen correspondre més aviat a marges. En d'altres prospeccions superficials s'hi ha recollit fragments de ceràmica ibèrica, campaniana i una sivella de bronze (VILA et alii 1993), proposant-se una cronologia dels segles III-II aC. | 08042-5 | A l'oest del torrent dels Monjos | Documentat per primer cop per Emili Ramon, Josep Estrada i Pere Font, els anys 70. Prospecció realitzada el 1990 pels membres del'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers, per a l'Inventari del Patrimoni Històric i Arqueològic municipal de La Garriga. | 41.6893100,2.3023400 | 441941 | 4615517 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44120-foto-08042-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44120-foto-08042-5-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||
| 44186 | Alzina de Ca l'Esmandia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lesmandia | VICENS, A. (2005): 100 Arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Barcelona. | Presenta un aspecte saludable. | Alzina de grans dimensions que es troba ubicada al Parc de les Quatre Estacions, que domina des de l'alçada bona part de l'urbanització de Ca l'Esmandia, essent visible des de molts indrets. Aquesta alzina, de la família de les fagàcies, i de l'espècie Quercus ilex, consta d'un tronc, que supera els 5 metres de circumferència. Sobre el tronc s'obre una gran capçada, amb una característica forma arrodonida. | 08042-71 | Parc de les Quatre Estacions (Ca l'Esmandia) | 41.6781400,2.3491500 | 445827 | 4614246 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44186-foto-08042-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44186-foto-08042-71-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A l'entrada al recinte del parc, hi ha un bloc de pedra amb un poema escrit al·lusiu a aquesta alzina.El POUM de 2010 preveu una zona perimetral de protecció de l'especimen, de 5 metres respecte la projecció de la capçada. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | |||||||||||
| 44187 | Alzina de Can Volard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-volard | VICENS, A. (2005): 100 Arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Barcelona. | Alzina d'aspecte monumental, que malgrat estar envoltada per un tupit bosc d'alzines, destaca de la resta del conjunt per la seva peculiar morfologia i mida. El fet d'estar amagada per altres espècimens de la mateixa família (fagàcies) i espècie (Quercus ilex), en pot dificultar la seva localització en primera instància, sobretot en una vista aèria, però arran de camí no hi ha dubte de la singularitat de l'arbre. Del tronc, d'una circumferència que supera els 4 metres, en surten una bona colla de branques de grans dimensions i morfologies diverses, que configuren un aspecte de la capçada no gaire tupit i que l'allunya de les característiques copes arrodonides que acostumen a tenir les alzines. | 08042-72 | Masia de Can Volard | 41.7019300,2.3633200 | 447026 | 4616879 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44187-foto-08042-72-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | |||||||||||||
| 44117 | Forn de la Servera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-servera | RAURELL, J. (1994): 'Breu història sobre els forns de pega', Monografies del Montseny, Viladrau, núm. 9, pàgs. 181-187. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | II aC - II | Restes a la intempèrie que corren el risc de degradar-se. | Restes d'un forn ceràmic, atribuït a època ibero-romana. Es conserva bona part de la graella així com més de la meitat de la cambra de combustió, mancant-ne tant el corredor d'accés a la cambra com la volta de la part destinada a encabir-hi lespeces. L'estructura està excavada al vessant d'un turó per tal d'aprofitar el pendent per encabir-hi la cambra de combustió. La graella conservada presenta una forma rectangular de 207 x 130 cm. El seu gruix és de 62 cm i presenta un aspecte dur degut a la rubefacció. La graella està La graella està formada per un conjunt de 14 fumeroles, 2 de les quals parcialment conservades, de mides i orientacions diverses, en bona part degut a com el pilar de sustentació compromet l'aprofitament de l'espai. La cambra de foc, també de forma rectangular (240 x 195 cm.), presenta un pilar central de forma rodona, d'un diàmetre aproximat de 50 cm. El forn segueix una orientació NW-SE, amb la boca de la cambra orientada al sud-est. | 08042-2 | La Vinya d'en Planes | Aquest element patrimonial té dos noms: Forn de la Servera i Forn de Pega. Al no tractar-se d'un forn de pega sinó ceràmic optem per adoptar la primera nomenclatura per desfer confusions sobre el seu ús. | 41.6970900,2.3449800 | 445496 | 4616353 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44117-foto-08042-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44117-foto-08042-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44117-foto-08042-2-3.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Ubicació propera a un torrent, com és habitual en aquest tipus d'estructures.Catalogada erròniament com a rajoleria a la fitxa de L'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic (núm. 41637). | 83|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | |||||||
| 44233 | Font del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lleo-0 | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Bibliografia” afegir: GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. | Amagada per la vegetació. | Pujant pel camí davant de Can Massaguer, al nord de la carretera BP-5107, ja dins del Parc Natural del Montseny, en el segon revolt d'aquest camí que s'enfila cap a la muntanya de Can Massaguer, trobem la font del Lleó. | 08042-118 | Muntanya de Can Masseguer | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. La procedència de la finestra és desconeguda, tot i que sabem que a la zona ja s'havia traslladat una finestra de Vallfiguera a Can Busquets, propera a aquesta font (GALLARDO 1938). | 41.6959300,2.3357700 | 444729 | 4616230 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44233-foto-08042-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44233-foto-08042-118-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc guàrdia i Llorens | La font presenta un coronament fet a base d'una finestra gòtica amb decoració calada que reposa sobre dues mènsules amb decoració vegetal. El broc està decorat amb un cap d'animal de difícil atribució, tal vegada un gran felí, imatge que donaria nom a la font. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||
| 44216 | Font de Can Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-morera | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Font propera al Mas de la Morera, a ponent de la masia. La font es troba per sobre de la capçalera del torrent de la Font de Can Morera, i recull les aigües del vessant sud del Massís del Montseny. Es tracta d'una font baixa i de raig constant, que en èpoques estivals pot estar seca. Aquesta casuística es deu a que la font rep l'aigua del torrent, i és filtrada a un dipòsit previ al broc. | 08042-101 | Can Morera | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7200900,2.3507700 | 445997 | 4618903 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44216-foto-08042-101-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||||
| 44217 | Font de la Moixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-moixera | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | La font de la Moixera es troba en un revolt de la pista que va de Can Quintana a Can Cuch de la Muntanya. La font deu la seva aigua al torrent homònim, Sot de la font de la Moixera, que recull les aigües del Collet de Sant Martí, al massís del Montseny. En l'actualitat es presenta com un broc metàl·lic i cilíndric per on brolla l'aigua, emplaçat en un banc de pedra que forma un angle de 90º, aterrassant part del talús argilós. L'aigua cau en una petita basa quadrada de pedra. | 08042-102 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7266600,2.3515200 | 446065 | 4619631 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44217-foto-08042-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44217-foto-08042-102-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||||
| 44218 | Font de la Crosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-crosa | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | La Font de la Crosa recull l'aigua de lacapçalera del Sot de la font de la Crosa, que al seu torn desguassa al Torrent de la Gavarrera. Es troba amagada per la vegetació. Estructuralment només s'endevina la seva presència pel broc de ferro cilíndric per on brolla l'aigua. | 08042-103 | Can Puig | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7173000,2.3517700 | 446078 | 4618592 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44218-foto-08042-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44218-foto-08042-103-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||||
| 44219 | Font de la Gavarrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-gavarrera | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Font que es troba ubicada al punt on conflueixen dues petites torrenteres que abasteixen d'aigua el Torrent de la Gavarrera. En aquest punt de capçalera és on brolla l'aigua recollida de la Serra de Palestrins, al massís del Montseny. | 08042-104 | Can Pou | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7266900,2.3568800 | 446511 | 4619631 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44219-foto-08042-104-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||||
| 44220 | Font de Vallfigueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-vallfigueres | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | La Font de Vallfigueres es troba en un barranc sota de la casa que dóna nom a la partida. En un corriol que surt del camí de Vallfigueres, trobem un broc de ferro que brolla i abasteix d'aigua al Torrent de la Font de Vallfiguera. | 08042-105 | Vallfigueres | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7091300,2.3232900 | 443702 | 4617703 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44220-foto-08042-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44220-foto-08042-105-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||||
| 44221 | Font de Can Cuch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-cuch | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | En el marc de la masia de Can Cuch de la Muntanya, al massís del Montseny, trobem aquesta font que proveeix d'aigua la bassa de la masia. Tot just per sobre del mas, en un antic safareig i bassa per a reg, és on en una de les cantonades d'aquesta estructura. | 08042-106 | Can Cuch de la Muntanya | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7254700,2.3484100 | 445805 | 4619501 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Actualment el complexe de Can Cuch és un hotel i restaurant.Fotografia: Parc Natural del Montseny. Diputació de Barcelona. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||||||
| 44222 | Font del Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-frare | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Restaurada l'any 2001. | La Font del Frare es troba al peu de la carretera que surt del nucli de Cànoves i puja cap la urrbanització del Mirador del Montseny, anomenat camí del Castellar. La font es troba en el talús sobre del qual hi ha la casa de la Rectoria. En l'actualitat és una font pública de ferro colat, tot i que un brollador en desús recorda l'emplaçament de l'antiga font. També trobem a l'indret una imatge de la Verge de Lourdes i una placa amb un poema al·lusiu a la Verge. Al vegada el seu nom provingui de trobar-se als peus de l'antig casa de la Rectoria. | 08042-107 | Al nucli de Cànoves | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.6926000,2.3556600 | 446381 | 4615847 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44222-foto-08042-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44222-foto-08042-107-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia de la Font del Frare de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element). És rellevant observar la radical transformació que ha sofert l'indret. | 119 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||
| 44223 | Font del Monjo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-monjo | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Indret degradat, amb runa als voltants. | La Font del Monjo es troba molt propera a la carretera de Cànoves a la Garriga, a la zona limítrof entre els dos termes. Des de la carretera BP-5107 surt un camí que s'enfila cap al paratge del Bosc de la Font del Monjo. Tot just agafat aquest camí, al seu cantó esquerra, és on es troba aquesta font. | 08042-108 | Carretera BP-5107, p.k. 35,3 | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.6884600,2.3026800 | 441969 | 4615422 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44223-foto-08042-108-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | |||||||||
| 44224 | Font de Can Volart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-volart | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Cal una neteja de l'indret. | Font ubicada sota la masia de Can Volart, a la que s'accedeix per un corriol que travessa els horts de la masia. Es tracta d'una caixa d'obra amb un broc per on brolla l'aigua. L'aigua cau en una peita bassa rectangular feta de ciment, mitjanes i maó. L'aigua sobrant va a parar a un petit torrent que desguassa al Sot de Can Massó. | 08042-109 | Can Volart | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7017600,2.3632100 | 447017 | 4616860 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44224-foto-08042-109-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En el moment de la visita no hi circulava aigua (setembre 2013).La font està a una quinzena de metres del'Alzina Grossa de Can Volart. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||
| 44225 | Font del Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Font ubicada a prop del límit oriental del terme, a la zona anomenada les Artigues del Corral, per sobre de la Plana d'en Pedro. La font es troba a la capçalera d'un petit torrent que abasteix al seu torn la riera del Sot del Riu. | 08042-110 | Plana d'en Pedro | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.6866500,2.3642600 | 447092 | 4615182 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | |||||||||||||
| 44226 | Font de l'Aimà (Font de l'Escopeta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laima-font-de-lescopeta | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Font ubicada al límit sud del terme municipal, entre Ca l'Aimà i Can Felicando. La font es troba a la riba de la Riera Carbonell, ja en la zona de la plana vallesana, allunyada de les habituals fonts associades al Montseny. També se la coneix com a Font de l'Escopeta. | 08042-111 | Ca l'Aimà | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.6864900,2.3352100 | 444674 | 4615182 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc guàrdia i Llorens | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | |||||||||||||
| 44227 | Font de les Acàcies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-acacies | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Font de muntanya, al massís del Montseny, ubicada en una zona molt frondosa i regada per diferents torrents. La font de les Acàcies rep les aigües dela riera del Sot de la Baga d'en Cuch, i és propera a la font de les Bardisses, i a la font dels Horts. | 08042-112 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7350900,2.3508600 | 446017 | 4620568 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44227-foto-08042-112-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||||
| 44228 | Font dels Horts (Font Freda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-horts-font-freda | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Font de muntanya, al massís del Montseny, ubicada en una zona molt frondosa i regada per diferents torrents. La font dels Horts, també coneguda com a Font Freda, rep les aigües dela riera del Sot de la Baga d'en Cuch, i és propera a la font de les Bardisses, i a la font de les Acàcies. | 08042-113 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7359700,2.3517600 | 446093 | 4620665 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44228-foto-08042-113-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||||
| 44229 | Font de Palestrins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-palestrins | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Font de muntanya, al massís del Montseny, ubicada en una zona molt frondosa i regada per diferents torrents. La font de Palestrins es troba al sud del Coll de Palestrins (1008 m), entre dues torrenteres que recullen les aigües de la carena de Palestrins, per sobre de la zona de la Baga d'en Cuch, on es troben altres fonts. | 08042-114 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7372400,2.3589900 | 446695 | 4620801 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | |||||||||||||
| 44230 | Font de Can Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-torrent | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | La Font de Can Torrent és propera a la masia que li dóna nom. Concretament es troba ubicada al peu del turó del Puig del Castell, en el seu vessant oriental, i s'abasteix de les aigües del torrent del Sot de la Font de Can Torrent. | 08042-115 | Can Torrent | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.6964300,2.3286400 | 444136 | 4616290 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | |||||||||||||
| 44231 | Font de les Bardisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-bardisses | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Font de muntanya, al massís del Montseny, ubicada en una zona molt frondosa i regada per diferents torrents. La font de les Bardisses, rep les aigües d'un petit torrent que desguassa les seves aigües a la riera del Sot de la Baga d'en Cuch, i és propera a la font dels Horts, i a la font de les Acàcies. | 08042-116 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7353600,2.3466900 | 445671 | 4620600 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44231-foto-08042-116-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||||
| 44232 | Font del Capellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-capella | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Al cantó de ponent de l'embassament de Vallforners, recollint les aigües de la serra d'Ombradors, neix el torrent de la Font del Capellà. A mitja alçada del torrent es troba la Font del Capellà, riera que acaba desguassant a la riera de Vallforners, just abans d'on s'inicia la cua de l'embassament. | 08042-117 | Pantà de Vallforners | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7121200,2.3405900 | 445144 | 4618024 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc guàrdia i Llorens | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | |||||||||||||
| 44234 | Font del Molí de l'Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-lantic | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Pedres i maons que envolten les fonts mal fixades. | En el talús de terra que queda per sota del talús del Molí de l'Antic trobem aquesta font, que en l'actualitat presenta dos brocs separats per uns metres. Una de les sortides d'aigua està empedrada i presenta un arc rebaixat d'obra, a l'interior del qual s'hi trobava la font, actualment sense brollar. Més avall trobem el segon broc, també empedrat, amb un rajola que adverteix de no beure l'aigua d'aquesta font. | 08042-119 | Molí de l'Antic | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.6990100,2.3531600 | 446178 | 4616561 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44234-foto-08042-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44234-foto-08042-119-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | |||||||||
| 44235 | Font del Pipaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pipaire | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Seguint la pista que baixa cap a Cal Pipaire, trobem un corriol que ens mena cap a aquesta font, que desguassa les seves aigües cap a la propera riera de Vallforners. Aquesta font és molt propera a la del Molí de l'Antic. | 08042-120 | Cal Pipaire | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.6986600,2.3532300 | 446184 | 4616522 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44235-foto-08042-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44235-foto-08042-120-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||||
| 44236 | Font del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-0 | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Aquesta font recull les aigües del conegut turó de Roca Centella (1.000,5 m sobre el nivell del mar), que baixen de la muntanya fins configurar el torrent del Sot de la Font del Vilar. A mig curs del torrent és on trobem la font. L'aigua d'aquest torrent desguassa en l'actualitat a la capçalera de l'embassament de Vallforners. | 08042-121 | El Vilar | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7196800,2.3307800 | 444334 | 4618870 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | |||||||||||||
| 44138 | Molí de les Pipes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-pipes | MONTLLOR, C. (1990): 'La fabricació de pipes a Cànoves: una indústria desapareguda', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XV | Immoble molt modificat. | Edifici ubicat al costat de la riera de Vallforners per tal d'aprofitar l'energia hidràulica per fer funcionar el molí. En l'actualitat l'aparença exterior de l'edifici no presenta cap indici que en testimonïi el seu antic ús ni l'antiguitat de l'element. L'edifici actual, que deu aprofitar l'estructura de l'antic molí, és una estructura rectangular amb un sostre a dues aigües, de planta baixa i pis, amb un cos afegit al cantó nord. L'element més singular és el carcabà que encara es conserva al semisoterrani. S'observa una paret de pedra feta de còdols de riu, amb un arc rebaixat emmarcat, per on entrava l'aigua de la riera. Sobre del carcabà, on hi ha l'edifici, hi havia la sala de moles. | 08042-23 | Riera de Vallforners | El molí es troba tot just davant del Castell de Cànoves, i cronològicament deurien haver conviscut, almenys en algun moment. Malgrat aquest fet, el molí no apareix en la poca documentació que coneixem del Castell. El lloc a vegades es confon amb el proper Molí de Ca l'Antich, just a sobre del de les Pipes. El nom relatiu a les Pipes ve donat per la fàbrica que s'esdevenia en aquest indret per fabricar pipes de fumar amb fusta de les arrels del bruc. La ubicació propera al riu permetia emprar l'energia hidràulica per moure les serres i obtenir així les carcasses de les pipes. El nom Antich sí que apareix als fogatges, tant de 1497 com de 1553. Pel que respecta al de l'any 1497 tenim el dubte si fa referència al Molí de l'Antich o a la masia de Ca l'Antich. L'any 1553 ja apareixen dues cites d'Antich. El petit pont que travessa la riera en aquest punt, és obra o refacció de l'any 1946, tal i com ens mostra una inscripció en el ciment. Just per sota encara s'observa la resclosa del molí. | 41.6991300,2.3532600 | 446187 | 4616574 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44138-foto-08042-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44138-foto-08042-23-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1904, on es veu un conjunt de persones creuant la riera de Vallforners a l'alçada del Molí de les Pipes (AFCEC_BORDAS_3968).Hi ha una fotografia del Molí de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element).A lArxiu antic de l'Ajuntament es disposa de 3 fotografies de l'interior del Molí, mostrant l'activitat de la fabricació de les pipes amb fusta d'arrel de bruc. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | |||||||
| 44267 | Fabricació de Pipes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabricacio-de-pipes | MONTLLOR, C. (1990): 'La fabricació de pipes a Cànoves: una indústria desapareguda', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. | XX | La fabricació de pipes al municipi de Cànoves és una de les poques activitats industrials esdevingudes al municipi, caracteritzat essencialment per tenir una economia del sector primari. La fàbricació de pipes es deu a l'existència abundant en aquesta àrea del Montseny de brucs, les soques dels quals són les escaients per fer-ne aquests elements per fumar tabac. La ubicació de la fàbrica també era ben pensada, ja que aprofità una part del Molí de l'Antic, anomenat ara Cal Pipaire, per aprofitar l'energia hidràulica per serrar la fusta de bruc i obtenir el bloc deitjat per fer-ne pipes. Les tasques de fabricació començaven amb la recollida de les soques, que calia desenterrar, l'assecatge, neteja i hidratació per evitar-ne les esquerdes. | 08042-152 | Cal Pipaire | Segons Salvador Garriga (Montllor 1990) aquest negoci l'inicià un francès, conegut amb el nom de Justen, casat amb una noia de Can Masseguer, segurament a inicis del segle XX. Un cop obtingudes les carcasses de pipa, aquestes es portaven a Massanet de Cabrenys (Girona), i més tard a València, on s'acabaven de fabricar i posteriorment es comercialitzaven. Per atendre la gran demanda s'importaren en alguns moments determinats soques de Marroc. | 41.6990100,2.3529900 | 446164 | 4616561 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44267-foto-08042-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44267-foto-08042-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1904, on es veu un conjunt de persones creuant la riera de Vallforners a l'alçada del Molí de les Pipes (AFCEC_BORDAS_3968). Fotografies: Ajuntament de Cànoves i Samalús.Hi ha una fotografia del Molí de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element).A lArxiu antic de l'Ajuntament es disposa de 3 fotografies de l'interior del Molí, mostrant l'activitat de la fabricació de les pipes amb fusta d'arrel de bruc. | 98 | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||
| 44124 | Llegenda del cabrit negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-cabrit-negre | MESTRES, A. (2004): Llegendes del Montseny. Selecció a cura de Carme Rubió i M. Carme Bernal. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | Llegenda que narra l'experiència d'en Jaumàs, veí de Cànoves, que tot caminant amb la seva dona un vespre quan ja fosquejava, es trobà un cabrit negre. Quan en Jaumàs proposà a la seva dona que l'anirien a vendre al mercat de Llinars per treure'n alguna cosa, ella contestà que no ho podien fer doncs no era de la seva propietat. En Jaumàs argumentà que allò que es perd pertany a qui ho troba. Malgrat la insistència de la seva muller, en Jaumàs es carregà el cabrit al coll. Quan ja arribaven a Llinars van sentir una veu fonda que sortia del torrent proper i que els deia 'Ai, dimoni xic, a on vas?', al que el cabrit va respondre 'A cavall d'en Jaumàs!... Fins a Llinars!...' En Jaumàs, tot esverat havent sentit parlar el cabrit i comprenent que el què duia a collibè era el dimoni, el deixà anar i l'animal fugí camp enllà. | 08042-9 | Aquesta llegenda la recollí Apel·les Mestres en el seu llibre 'Llegendes i tradicions del Montseny' amb el que guanyà el premi del 'Llegendari popular català' de l'Institut Patxot l'any 1927. A través de l'obra d'Apel·les Mestres (1854-1936) es mostra l'interès que l'autor tenia per la recuperació de l'imaginari col·lectiu del país. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | La figura de la cabra negre en el folklore sovint són encarnacions del diable o de bruixes. També les veus que surten de les aigües s'identifiquen amb boques que comuniquen la terra amb l'infern. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | |||||||||||||
| 44125 | Llegenda de La Pallejana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pallejana | MESTRES, A. (2004): Llegendes del Montseny. Selecció a cura de Carme Rubió i M. Carme Bernal. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | La llegenda de la Pallejana, són de fet nombrosos episodis i incidents que va tenir aquesta bruixa per diversos indrets del Montseny. Un d'aquests fets es conta que va tenir lloc Cànoves quan la bruixa va espantar l'avi de Can Ribes, masia de Cànoves. La Pallejana tocà l'espatlla de l'home tot dient-li 'Hola, Cebrià!'. I l'avi, degut a l'ensurt, va dir per a ell mateix 'Jesús, Maria i Josep'. La bruixa va recriminar a l'avi Cebrià que no digués aquestes coses, i l'avi estranyat que l'hagués sentit perquè ho havia dit de pensament, va endevinar que tractava amb la Pallejana, ja que només una bruixa podia escoltar el que no s'havia dit en veu alta. | 08042-10 | La Pallejana va ser una bruixa prou coneguda a les terres del Montseny, a la que se li atribuïen maleficis i enganys. Alguns dels espisodis que es relaten en les llegendes van tenir com a escenari indrets de Cànoves, i molts els recull Apel·les Mestres de boca de 'l'avi Joan de can Julià de Cànoves'. Aquesta llegenda la recollí Apel·les Mestres en el seu llibre 'Llegendes i tradicions del Montseny' amb el que guanyà el premi del 'Llegendari popular català' de l'Institut Patxot l'any 1927. A través de l'obra d'Apel·les Mestres (1854-1936) es mostra l'interès que l'autor tenia per la recuperació de l'imaginari col·lectiu del país. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||||||||
| 44258 | Mina de Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-valls | MATA i PERELLÓ, J.M. (1990): Els minerals de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, Arxius de la Secció de Ciències, XCIII, Barcelona. | XX | Mina per a l'extracció de minerals, excavada al turó de Roca Centella, proper al Pla de la Batalla. Es tracta d'una galeria principal, de volta arrodonida i d'una seixantena de metres endins la roca de la muntanya, amb l'obertura arran de camí. De la galeria principal, gairebé al final, en surten altres dues galeries, gairebé simètriques. Una està obliterada amb restes de runa de les feines extractives, i l'altra presenta un pou circular i cilíndric, de 8 metres de fondària, segurament realitzat per seguir la veta del mineral. | 08042-143 | Al turó de Roca Centella | En aquesta mina s'hi han documentat mineralitzacions en els conglomerats que rebleixen les esquerdes. Els minerals presents són: galena, pirita, goethita, hematites, cerussita, calcita, anglesita i quars. Les mineralitzacions són poc importants, pel que segurament la mina s'abandonà sense arribar a tenir un complexe sistema de galeries. Els veïns del poble encara diuen que el mineral que es treia era la base dels vernissos per cobrir peces ceràmiques. | 41.7175100,2.3200700 | 443441 | 4618636 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44258-foto-08042-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44258-foto-08042-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En la paret de la mina s'observen les marques de les eines per fer les galeries, de forma cilíndrica, segurament d'enformadors i cisells. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||
| 44134 | Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu | MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. PLADEVALL, A. (dir) (1991): Catalunya Romànica, vol XVIII, Enciclopèdia Catalana. Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | XI-XIX | L'església de Sant Andreu,malgrat les modificacions posteriors, encara ens mostra el seu caràcter romànic. En origen es tractava d'un edifici d'una sola nau orientat a llevant, de volta de canó, encapçalat amb un absis semicircular. Aquest absis, de volta semicircular, presenta arcuacions llombardes en grups de dos, que reposen sobre lesenes. Aquestes faixes centren tres finestres d'arc de mig punt i doble esqueixada. L'absis, es presenta en l'actualitat clarament sobrealçat, on s'hi observen cinc espitlleres. El campanar, de planta quadrada, té un pis, i a cada una de les seves cares, presenta una decoració a base de tres arcuacions llombardes que reposen sobre lesenes i emmarquen finestres d'arc de mig punt. Igual que l'absis, en un moment posterior, el campanar fou sobreelevat. Actualment està coronat per una estructura metàl·lica. La nau presenta modificacions a la seva façana en la que s'obrí o modificà la porta al segle XVI, tal i com resa la inscripció del dintell (1580). Sobre la porta destaca una fornacina amb arc conopial, sobre la qual hi ha una carassa d'un àngel, i encara per sobre una finestra d'ull de bou. També posteriors a l'edifici primigeni trobem les capelles laterals d'arcs gòtics, la sagristia , del segle XIX, i d'altres dependències. | 08042-19 | nucli de Samalús | La primera menció explícita a la parròquia de Sant Andreu de Samalús és de l'any 1059 (ACA, pg. RBI, 243).En aquest document, els comtes Ramon i Almodis confirmen a Mir Geribert la seva possessió, com una de les parròquiesdel feu comtal del castell de Montbui. L'any següent, 1060, el bisbe de Barelona infeudà aquest parròquia, entre d'altres, a Guisla de Besora i els seus fills.A finals del segle XIV ja la trobem formant part de la mensa capitular de Barcelona, la qual en tenia el dret de patronat, tot i que passà a dependre del bisbe al segle següent (1423). Les nombroses visites pastorsls (ADB) ens permeten resseguir l'aspecte del temple així com les obres que s'hi esdevingueren. | 41.6888200,2.3132200 | 442846 | 4615455 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44134-foto-08042-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44134-foto-08042-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44134-foto-08042-19-3.jpg | Legal | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El conjunt de l'església inclou una creu de terracota construïda a l'exterior del temple, davant la porta d'entrada, així com la sagrera annexa, envoltada per una tanca de pedra | 94|92 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||
| 44261 | Pou de neu de Can Cuch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-de-can-cuch | LÓPEZ I CORTIJO, J. (1992): 'Els pous de neu i de glaç al Montseny', Monografies del Montseny, núm. 7, Viladrau, pàgs. 61-98. | XIX-XX | L'erosió de l'indret dificulta la seva interpretació. | Congesta artificial destinada a tenir una reserva de neu. Situada a més de 1.000 metres d'alçada sobre elnivell del mar, al cim del Turó del Pi Novell, indret pensat per aprofitar l'acumulació de la neu en època hivernal.. Té una planta circular, d'uns 7 metres de diàmetre, amb una fondària màxima propera als 2 metres. No s'observa cap vorada ni marge, com sol ser habitual en aquestes congestes. Sí que coincideix amb aquestes congestes artificials, també anomenades poues, el fet que la dimensió del diàmetre sigui superior a la de la fondària, així com la seva secció longitudinal, de forma semicircular. | 08042-146 | Al turó de Can Cuch | No s'ha de confondre aquesta estructura amb les més complexes com els pous de glaç, o pous de neus construïts. Tipològicament correspon a una congesta artificial destinada a proveir-se d'una reserva de neu, per emparar-la comercialment per a la conservació d'aliments i/o com a element de salut. | 41.7452500,2.3527500 | 446183 | 4621695 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | |||||||||||
| 44248 | Gegants de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-samalus | LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. | XX | Des de fa anys el seu estat de conservació no permet que surtin pels cercaviles de la població. | Els gegants de Samalús, la Ramona i el Sebastià, han volgut representar en la seva fisonomia, personatges sortits de les terres de Samalús. És per això que han volgut significar una pagesa i el seu company, que es construí amb posterioritat a la Ramona. La Ramona és una geganta porta una brusa blanca ornada per uns farbalans negres al voltant de l'escot, i llueix un original collaret. La faldilla és rosa, amb randes a la part baixa. Duu un vistós davantal lligat a la cintura, i al cap, un mocador. A la mà porta un pom de flors. En Sebastià, que es considera el gegant més alt del Vallès Oriental, representa un pastor, amb samarra blanca, faixa, i barretina vermella. De pell bruna, amb bigoti, llueix una pipa de tabac als llavis. La Ramona té un pes de 30 kg., amb una alçada de 4,20 metres. En Sebastià té un pes inferior, de 30 kg, tot i que téuna alçada de 5 metres. Ambdós gegants tenen el bust i les mans de pasta de paper, mentre que l'estructura és de fusta i canyes. | 08042-133 | Els gegants de Samalús són obra d'Enric M. Gelpí, el segon ermità de Samalús. Degut a l'èxit de la 'Cucafera', una cuca verda que surt als cercaviles, es decidí de fer un gegant. En primera instància es construí la Ramona, l'any 1982. L'artista Gelpí li donà forma amb pasta de paper damunt una estructura de canyes i fusta. La gent del pble col·laborà en la confecció del vestit. Pocs mesos després es decidí construir un gegant per acompanya la Ramona, en Sebastià. Durant uns quants anys han sortit per la Festa Major, el quart diumenge d'agost, i pel patró de Samalús, Sant Andreu, el 30 de novembre. | 41.6940200,2.3528900 | 446152 | 4616007 | 1982-83 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | 119|98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | |||||||
| 44249 | Cucafera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cucafera | LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. | XX | Restaurada per l'escultora Elena Font | La Cucafera és una estructura emprada per la gent del poble en els cercaviles de Festa Major, posant-se sota dels seus lloms. Es tracta d'una gran cuca feta de pasta de paper, de color verd, amb un cap de grans ulls i ampli somriure. La recuperació dels Capgrossos de Samalús i la Cucafera ha estat una iniciativa de les associacions del poble de Samalús. | 08042-134 | La Cucafera fou construïda l'any 1974 per l'artista Enric M. Gelpí. Per a la seva realització comptà amb l'ajuda dels escolars del poble, així com d'altra gent de la població que s'involucrà en el projecte. L'èxit de la Cucafera fou la gènesi per la posterior construcció dels Gegants de Samalús, i els Capgrossos de Samalús, tots obra del mateix artista. | 41.6890600,2.3219000 | 443569 | 4615476 | 1974 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44249-foto-08042-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44249-foto-08042-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44249-foto-08042-134-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | 119|98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | |||||||
| 44250 | Capgrossos de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-samalus | LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. | XX | Restaurats per l'escultora Elena Font | Conjunt de capgrossos de pasta de paper obra de l'artista de Samalús, Enric M. Gelpí. Representen un conjunt de 10 bens, un marrà, una vaca, un porc, un conill, un gall i un pollastre. Es realitzaren com a regals de casament dels Gegants de Samalús. Els bens i el marrà foren obsequi de boda pel gegant Sebastià (ramat del pastor que en Sebastià representa), i la vaca, el porc, el conill, el gall i el pollastre s'obsequiaren a la geganta Ramona, que representa a una pagesa. Els bens van ser formats a partir d'un motlle que va fer el Sr. Gelpí perquè la mainada del poble pogués col·laborar en la seva confecció. La recuperació dels Capgrossos de Samalús i la Cucafera ha estat una iniciativa de les associacions del poble de Samalús. | 08042-135 | Els Capgrossos de Samalús són fruit de l'èxit de la construcció dels Gegants de Samalús. Un cop creats, primer la Ramona, i després en Sebastià, i presentats junts en societat, es decidí d'acompanyar-los d'altres animals que enfortien el vincle amb el territori. Recordem que la Ramona és l'encarnació i ideal d'una pagesa de la població, i en Sebastià un pastor. La lògica era que els capgrossos fossin bèsties inspirades en el món rural. | 41.6890600,2.3219000 | 443569 | 4615476 | 1983 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | Surten en cercavila per la Festa Major de Samalús. | 119|98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||
| 44157 | Can Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mascaro-0 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. | XVI-XX | Conjunt d'edificis a redós de la masia original. El cos més antic correspon a un edifici de planta rectangular orientat a migdia, de planta baixa i pis, amb una coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal presenta una porta d'arc rebaixat i finestres de dimensions reduïdes, emmarcades amb blocs treballats de pedra, alguns emmotllurats i en un dels casos amb un arc conopial. Mentre que aquesta façana sud presenta un acabat amb pedra vista, la façana septentrional es troba completament arrebossada, i en part sobrealçada. Al cantó de llevant la masia presenta un cos afegit perpendicularment, sense sortir de la línia de la façana, tot i que sí que presenta una major alçada. Cal destacar en l'extrem de llevant la forma de torre que presenta amb un coronament de merlets. El conjunt es troba actualment articulat vers un pati tancat, a manera d'antic barri. | 08042-42 | A Samalús, carretera BP-5107, p.k. 36,8, davat Can Julià | En el fogatge pertanyent a Samalús de l'any 1553 ja apareix el lloc esmentat amb la forma Masqueró. Igualment trobem a Jaume Mascaró l'any 1585 en la documentació, apareixent com a obrers de la Capella de Santa Eugènia. | 41.6891800,2.3171800 | 443176 | 4615492 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44157-foto-08042-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44157-foto-08042-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44157-foto-08042-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | |||||||||
| 44136 | Can Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casademunt | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XV-XX | La masia original, de la que encara se'n conserva el cos, era un edifici rectangular, orientat a migdia, amb coberta a dues aigües. Consta de tres alçades, planta, pis i golfes. A la façana, restaurada, manté la porta dovellada, finestres a les tres alçades, de la que cal ressenyar la de les golfes, on a la llinda presenta una inscripció de l'any 1607. També conserva un rellotge de sol, restaurat, on es manté amb nombres romans la data de 1607 i la de 1954. El rellotge, rectangular, es troba emmarcat per una faixa en relleu i presenta una orientació sud-est. Les marques horàries assenyalen les hores i les mitges hores, i van des de les 7 del matí fins les 5 de la tarda en numeració romana. El gnòmon és una vareta metàl·lica rematada amb una cercle al pol. La façana contraposada, al cantó nord, presenta finestres de reduïdes dimensions, atenent al cantó on es troben. Amb posterioritat s'hi afegí un cos perpendicular pel costat de llevant, donant al conjunt una aparença d'una planta en 'L'. Pel cantó de ponent també s'hi construí un cos, prolongació del cos principal. Es conserva un pou circular amb politja davant la façana principal. A l'interior es manté l'estructura de la cuina, amb el forn, malgrat haver-se configurat en un despatx. També es conserva la pastera. | 08042-21 | Masia Can Casademunt, s/n, 08445 Cànoves i Samalús | Ja apareix en els fogatges de Cànoves de 1497 (en la forma Cassademunt) i de 1553 (Casademunt). Actualment és la seu de la Casa de la Vila. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44136-foto-08042-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44136-foto-08042-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44136-foto-08042-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El juny de 1997 s'estrenà la sardana 'La Pau de Cànoves', composada per Antònia Casademunt, dedicada a la memòria del seu avi, Joaquim Casademunt (1864-1930), que era nascut a Can Casademunt. La sardana fou musicada pel mestre Gil Membrado. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||
| 44137 | Ca l'Antich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantich | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | Conjunt format actualment per diferents edificis residencials i comercials, agrupats al voltant d'una era, que formaven part de les edificacions de la masia, ja siguin de la part residencial o construccions agrícoles. La façana principal en l'actualitat no permet veure les característiques originals de la masia, tot i que en manté el seu volum, format per planta i dos pisos, amb un sostre a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La masia estava vertebrada vers un pati tancat, pel qual s'accedia a l'era. Posteriorment s'hi afegí un cos al cantó nord, amb una llarga façana, de planta i dues alçades de pis. En destaquen les finestres emmarcades per carreus de pedra, i un reelevant ràfec. Aquesta façana és la que articula i vertebra el petit nucli urbà a redòs de l'església de Sant Muç. L'ala de ponent es construí amb posterioritat a aquesta darrera. | 08042-22 | Avinguda Josep Crous s/n, 08045 Cànoves i Samalús | El cognom Antich ja apareix citat als fogatges, tant de 1497 com de 1553. Pel que respecta al de l'any 1497 tenim el dubte si fa referència al Molí de l'Antich o a aquesta masia. L'any 1553 ja n'apareixen dos. | 41.6933100,2.3544100 | 446278 | 4615927 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44137-foto-08042-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44137-foto-08042-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44137-foto-08042-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | |||||||||
| 44142 | Can Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-0 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XV-XX | Masia que estroba organitzada al voltant d'un barri, en el que hi trobem integrada tant la façana principal com edificacions complementàries de l'activitat agrícola. L'edifici principal és de planta rectangular, i la seva façana presenta un cos a tres alçades, amb planta baixa, pis i golfes, amb el sostre a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. La porta principal és d'arc rebaixat, emmarcat per pedres, i queda sota una balconada que dóna al primer pis, sustentada per una porxada amb arcs, també rebaixats. De la façana, d'aparença simètrica i orientada a migdia, en destaquen les tres finestres del primer pis i la de les golfes, totes elles emmarcades per pedres. D'altra banda, la part posterior de la casa és gairebé cega, fet habitual en les façanes orientades al nord. La porta d'accés al barri és d'arc rebaixat fet amb un sardinell. Destaca un cos perpendicular a ponent que presenta una àmplia galeria sustentada per arcs de mig punt. | 08042-27 | Nucli de Cànoves | En els fogatges de 1497 i de 1553 ja apareix aquest lloc, amb la forma Pareres i Parera respectivament. D'altra banda hi ha un document a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, de l'any 1780, on ja es parla del Mas Parera, referint-se a Miquel Parera i Massaguer hereu de l'esmentat mas (ACVO100-24-T2-20, 24 i 25) | 41.6920800,2.3518200 | 446061 | 4615792 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44142-foto-08042-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44142-foto-08042-27-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | |||||||||
| 44192 | Can Masseguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masseguer | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVII-XX | En l'actualitat es presenta sota l'aparença d'un conjunt d'edificacions, del que en destaca el mas originari.Aquest és un edifici de planta rectangular, amb un sostre a dues aigües, i el carener perpendicular a la façana. La façana té una aparença simètrica, de planta baixa i pis. En la perpendicular del carener, trobem ben centrada la porta, d'arc de mig punt, ben dovellada. A la seva esquerra hi ha un accés posterior, d'arc rebaixat. A la planta pis hi trobem les obertures de les finestres, algunes d'elles amb balcó. Entre dos d'aquest balcons es pot observar un rellotge de sol. L'edificació ha crescut a llevant, amb un cos estructurat a partir de cinc eixos, amb balcons a la primera planta i finestres a la planta corresponent a les golfes. Aquest edifici adossat a la masia original té una planta rectangular i un sostre a un vessant, que desguassa a la façana d'aquest edifici. | 08042-77 | Samalús | En els fogatges de Samalús, tant en el de 1497 com en el de 1553 ja s'esmenta el foc de Messeguer, tot i que les grafies varien de Masaguer a Massaguer i Messeguer. | 41.6937400,2.3358000 | 444729 | 4615987 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44192-foto-08042-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44192-foto-08042-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44192-foto-08042-77-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | No hem de confondre aquesta masia amb l'homònima que es troba a Cànoves. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||
| 44193 | Can Bot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bot | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | Conjunt format per una masia i una capella. Ambdues estan unides per un pont, que condueix de la masia al cor de la capella. Ambdues construccions no són contemporànies. La masia és una construcció de planta rectangular, amb tres alçades (planta baixa, pis i golfes), i presenta un sostre a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La façana, que està orientada a migdia, és simètrica, i presenta al seu centre una porta d'arc de mig punt adovellada, on hi trobem gravada la data de 1701, en un cercle aguantat per un cap d'àngel. Sobre la porta trobem un balcó emmarcat amb pedres, i sobre d'aquest darrer, ja a l'alçada de les golfes, trobem una finestra gòtica que no s'addiu amb la data de la porta. Tal vegada la finestra s'hagi reaprofitat del mas antic, doncs el lloc apareix ja documentat a finals del segle XV. Al cantó dret de la façana queden traces d'un antic rellotge de sol, rectangular i vertical,del qual sols es conserva el marc rectangular i el gnòmon de vareta. | 08042-78 | Samalús | En els fogatges de Samalús tenim documentat el cognom Bot, tant en el de l'any 1497 com en de l'any 1553. A més coneixem que a l'any 1585, un tal March Bot, era obrer de la propera Capella de Santa Eugènia. | 41.6929600,2.3343800 | 444611 | 4615901 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44193-foto-08042-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44193-foto-08042-78-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | |||||||||
| 44201 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-3 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | Masia que encara es presenta aïllada, amb l'aspecte original que devia tenir en el moment de la seva construcció. Ubicada en la plana, presenta una planta rectangular, amb una estructura de planta baixa i pis. El sostre és a dos aiguavessos, amb el carener per pendicular a la façana. Té un aspecte perfectament simètric, amb la porta centrada respecte l'eix. La porta és de plec de llibre, i les finestres estan emmarcades per blocs de pedra. | 08042-86 | Pla de Can Serra | El foc de Serra s'esmenta en els fogatges de Cànoves, tant en el de 1497 com en el de 1553. No hem de confondre aquest lloc amb un altre indret anomenat Serra, citat en el fogatge de Samalús de 1553. Malgrat tot, no hi ha cap element estructural ni arquitectònic que ens faci pensar que l'edifici que es contempla en l'actualitat sigui anterior al segle XVIII. | 41.6821100,2.3513400 | 446013 | 4614685 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44201-foto-08042-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44201-foto-08042-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44201-foto-08042-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 99. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||
| 44203 | Can Cavaller Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cavaller-vell | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | En l'actualitat Can Cavaller Vell és una edificació que presenta una planta en forma d''L'. El cos més antic de l'edificació és el que correspon a l'habitatge principal. Presenta una alçada de planta i pis, amb un sostre a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. L'accés és mitjançant una porta d'arc de mig punt amb dovelles. Les edificacions annexes corresponen a antics coberts, de planta baixa, i coberta a dues aigües. | 08042-88 | A la carretera BP-5107, al revolt de la Ferreria, p.k. 40,9 | El cognom Cavaller apareix associat a un mas ja en el fogatge de Cànoves de l'any 1497. En el fogatge corresponent a 1553, comptem amb dos Cavallers: el Cavaller de la Plassa i el Cavaller de la Riera. Can Cavaller vell dista uns 330 metres de la riera de Cànoves. | 41.6882800,2.3517000 | 446048 | 4615370 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44203-foto-08042-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44203-foto-08042-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44203-foto-08042-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 141. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||
| 44143 | Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujades | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | L'aspecte actual del conjunt és d'un edifici amb un planta en 'L' emmarcant una àmplia era de cairons. Aquesta planta és fruit de la juxtaposició de dos edificis de manera perpendicular. El principal és una masia de planta baixa i pis, amb el sostre a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana no presenta, en la distribució dels elements, d'un aspecte simètric, trobant-se la porta lleugerament a la seva esquerra. Aquesta porta presenta un arc de mig punt, tot i que desconeixem si dovellada per trobar-se aquesta façana llarga arrebossada. L'altre edifici, també és de planta i pis i teulat a dues aigües, tot i que en aquesta ocasió el carener és perpendicular a la façana. Tant les portes com les finestres són d'arcs rebaixats i totes presenten una volta de sardinell. | 08042-28 | Àmbit Montseny Oest | En el fogatge de 1553 de Samalús ja apareix el lloc de Pujades amb la forma Pugades. | 41.6929600,2.3248000 | 443813 | 4615907 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44143-foto-08042-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44143-foto-08042-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44143-foto-08042-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorensarc Guàrdia | Malgrat no estar catalogada, si que apareix recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, núm. 60. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||
| 44158 | Can Parera Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-nou | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | Edifici que actualment presenta una planta en forma de 'L' tot i que segurament en origen seria una edificació de planta quadrada, en la que posteriorment se li afegiria el cos de llevant. El cos principal, arrebossat del que es veu el paredat de les cantonades, consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de dos aiguavessos, amb el carener perpendicular a la façana. De la façana, disposada simètricament, en destaca la porta dovellada d'arc de mig punt. En el primer pis trobem tres finestres, les dels extrems d'arc conopial i la central rectangular emmarcada per blocs. Les finestres d'arc conopial són uns exemplars prou interessants, mostrant arcs i calats caracteístics d'aquestes finestres gòtiques. En especial és rellevant una de les finestres amb representacions de cares humanes al centre de l'arqueria en grups de 2, i a la imposta on reposen els arcs hi trobem la representació de tres figures humanes. Les golfes queden representades per tres finestres de ventilació d'arc de mig punt, essent la més alta la central. D'aquest cos principal, també destaca la paret est, en la que a l'alçada del primer pis trobem una altra finestra d'arc conopial amb arcs calats i al centre de l'arqueria sengles cares humanes, en aquesta ocasió de factura més acurada. El cos afegit a llevant presenta la mateixa distribució de planta baixa, planta i golfes, tot i que aquestes darreres no es perceben per la façana principal, ja que ell sostre de dos aiguavessos té el carener paral·lel a la façana principal. D'aparença senzilla les tres portes (principal i de les cotxeres/magatzem) són d'arcs rebaixats, i les finestres són rectangulars sense emmarcament. | 08042-43 | Sota el turó del Puig del Castell | Malgrat l'epítet de 'Nou' referint-se a Can Parera, suggeriria un origen relativament recent les finestres conopials ens poden remetre a na construcció dels segles XVI-XVII. D'altra banda el cognom Parera ja apareix en els fogatges de Samalús de l'any 1553, tot i que no tenim la certesa que ens remeti a aquesta masia o a la propera de Can Parera Vell. No hem de confondre aquest mas amb el del mateix nom, Can Parera, situat a Cànoves. | 41.6918400,2.3252400 | 443849 | 4615782 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44158-foto-08042-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44158-foto-08042-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44158-foto-08042-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar catalogada, si que apareix recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, núm. 62. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||
| 44159 | Can Parera Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-vell | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVII-XVIII | Conjunt format clarament per dos edificis, de planta rectangular. L'edifici original tindria una planta aproximadament quadrada, amb un sostre a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa, pis i golfes. La façana, completament simètrica, presenta un acabat arrebossat que emmascara el caràcter dels elements continguts. Tan sols destaca una porta d'arc rebaixat emmotllurada, sobra la qual hi ha un balcó de ferro forjat al primer pis. Les finestres són senzilles, rectangulars, sense emmarcar. Les golfes s'evidencien per l'obertura de dues petites ventilacions d'arc de mig punt completament iguals. L'edifici afegit presenta una forma allargada de planta rectangular, adossat pel cantó de llevant al cos principal. Aquesta nau, de la mateixa alçada que l'edifici anterior, presenta un sostre a dos aiguavessos, però en aquesta ocasió amb el carener paral·lel a la línia de façana. A l'alçada de laplanta pis té un seguit de finestres d'arc de mig punt que confereixen un aspecte de galeria. | 08042-44 | Sota el turó del Puig del Castell | L'aparença d'aquesta masia sembla ser posterior a la de 'Can Parera Nou', pel que l'epítet de 'Vell' no s'adiu amb l'estat actual de la masia. Elements com la porta d'arc rebaixat i les finestres rectangulars en certifiquen aquest tret modern. D'altra banda el cognom Parera ja apareix en els fogatges de Samalús de l'any 1553, tot i que no tenim la certesa que ens remeti a aquesta masia o a la propera de Can Parera Nou. No hem de confondre aquest mas amb el del mateix nom, Can Parera, situat a Cànoves. | 41.6918700,2.3263800 | 443944 | 4615785 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44159-foto-08042-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44159-foto-08042-44-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar catalogada, si que apareix recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, núm. 63. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||
| 44164 | Can Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrent | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII | Edifici de grans dimensions, de planta baixa i dues plantes pis amb teulada a dos aiguavessos, a dos nivells, que confereixen un aspecte d'edicifici de tipus basilical. De la façana, completament arrebossada, no en destaca més que un balcó del primer pis. Tant portes com finestres són rectangulars i no presenten cap característica ressenyable. L'orientació de l'edifici és principalment a migdia, tot i que girant a llevant (sud-est). | 08042-49 | Al peu del turó del Puig del Castell, a l'est de Can Pujades | L'aparença exterior de la masia és d'un edifici formalment del segle XVIII, tot i que aquest fet es contradiu amb la documentació; per tant l'edifici actual podria haver estat construït sobre d'un mas anterior. La primera menció del mas Torrent la trobem en un document de l'any 1523 en una disputa testamentària sobre justament el mas Torrent a Samalús (Biblioteca de Catalunya, Perg. 486, Reg. 21374). Aquesta primera menció el mot es presenta en plural sota la forma Torrents. Poc anys després ja figura el lloc deTorrent (en singular) en el fogatge de 1553 de Samalús. | 41.6937900,2.3278000 | 444064 | 4615997 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44164-foto-08042-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44164-foto-08042-49-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar catalogada, si que apareix recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, núm. 64. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 | ||||||||
| 44194 | Can Massaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massaguer | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | En l'actualitat Can Massaguer és un conjunt d'edificacions i dependències organitzades al voltant de la masia original. L'edifici original presenta una planta rectangular, amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos. A la façana principal trobem centrada la portan d'arc de mig punt adovellada. A la primera planta trobem un balcó coregut que abraça les tres grans finestres que hi tenen accés. A la tercera planta trobem tres finestres emmarcades amb pedra. Destaca d'aquesta façana la presència d'un rellotge de sol. Tot el conjunt està bastit sobre el pendent de la riera, pel que ha fet necessari construir uns potents contraforts que sustenten les estructures, a la part posterior de la casa. Davant la façana trobem un pati obert, que és el que vertebra l'espai al voltant del qual se li han anat afegint les dependències annexes, pròpies del treball agrícola, com la del cantó de ponent, construïda a finals del segle XIX. A l'exterior del recinte, a l'oest, trobem l'era, de cairons, parcialment tapada per un cobert. Adossat al recinte pel cantó de migdia, sobre els pendents de la riera, hi ha una dependència annexa amb un trull en bon estat de conservació. | 08042-79 | Camí de Vallforners | El lloc de Massaguer apareix citat en els fogatge de Cànoves, concretament al de l'any 1553. El nom Massaguer (amb diferents grafies) és conegut també a Samalús, tot i que en aquesta ocasió apareix ja al fogatge de 1497 i també al de 1553. Malgrat les reformes de la casa, encara conserva bona part de la planta baixa amb la seva distribució original: entrada, cuina amb llar i forn, habitació amb pastera. | 41.6971000,2.3549500 | 446326 | 4616347 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44194-foto-08042-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44194-foto-08042-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44194-foto-08042-79-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | No hem de confondre aquesta masia amb l'homònima que es troba a Samalús. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:22 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 70,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc