Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44118 | Creu commemorativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-commemorativa | VILLAROYA FONT, J. (1988): Violència i repressió a la reraguarda catalana: 1936-1939. Universitat de Barcelona, Dept. Història Contemporània.Tesi Doctoral inèdita. | XX | Creu commemorativa per un afusellat en el marc de la repressió a la reraguarda. Es tracta d'una creu de ferro els extrems de la qual presenten una ornamentació vegetal. La creu es troba sobre una columna de ciment octogonal de 2 metres d'alçada, amb l'extrem cilíndric. La columna, al seu torn, reposa sobre una base quadrada de 0,7x0,7x0,5m. En una de les cares d'aquesta base, concretament a la que mira a la carretera, es troba una inscripció al·lusiva al personatge en memòria del qual s'erigí el monument. La inscripció, en 5 línies, resa: Manuel PEREZ DE OLAGUER FELIU / MURIO AQUÍ POR DIOS Y POR SU PATRIA / CAMINANTE: UNA PLEGARIA / POR SU DESCANSO ETERNO / 27-VII-1936 El mort, identificat confusament com a Feliu Pérez de Olaguer, era nascut a Manila, natural de Barcelona, mort a l'edat de 48 anys. La data de registre de la mort no es produí fins l'1 d'agost de 1940. | 08042-3 | Carretera BV-5107, km. 39.2 | 41.6974300,2.3399600 | 445079 | 4616394 | ca. 1940 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44118-foto-08042-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44118-foto-08042-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44119 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-0 | XX | Creu erigida en blocs de pedra sorrenca de grans dimensions. Es tracata del característic element commemoratiu en record de la Santa Missió, ubicada a l'entrada del nucli de Cànoves. La creu es presenta erigida sobre un doble podi quadrat. La part basal fa 1x1 m., seguit d'un segon podi de 55x55 cm. La creu té unes dimensions de 140x70 cm. L'alçada totaldel conjunt assoleix els 2 metres d'alçada. La peça presenta una inscripció al creuer de la creu, on s'hi pot llegir 'Santa Missió', i la data '1953' inscrita al podi. | 08042-4 | Av. Josep Crous, s/n. 08445 Cànoves i Samalús | Les santes missions són prèdiques continuades, lliçons doctrinals i exercicis pietosos fets durant alguns dies en una parròquia concreta, per uns sacerdots anomenats missioners. | 41.6919000,2.3532700 | 446182 | 4615771 | 1953 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44119-foto-08042-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44119-foto-08042-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El fet que la creu es trobi en aquest emplaçament es deu a que era l'única via d'entrada al poble. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44130 | Monòlit de Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-can-marti | XX | Monòlit erigit en el camí que puja a Can Pujades. Es tracta d'una placa rectangular de pedra, de poc gruix, destinada a contenir-hi un text de caire naturalista. Es tracten d'uns versos de l'obra 'Canigó' de Jacint Verdaguer, concretament del cant tercer, titulat 'L'encís'. Els quatre versos resen: 'Los aucells a les cítares responen, / naturalesa i art dant-se la mà / entre columnes i arbres que confonen / lo remor del convit amb lo boscà / J. Verdaguer a Canigó'. | 08042-15 | Can Martí | La feu col·locar el Sr. Morel, propietari de Can Pujades. | 41.6926100,2.3250300 | 443832 | 4615868 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44130-foto-08042-15-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44132 | Antigues Escoles de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-samalus | XX | Edifici de planta inicialment rectangular, d'on només sobresortia l'entrada, per tal de remarcar l'accés. Aquest accés es troba sobreelevat des de la cota d'accés de la carretera, salvant-se aquest desnivell mitjançant una escala d'obra. Aquest desnivell s'ha aprofitat per tal d'encabir-hi un garatge. La casa s'alça sobre un sòcol empedrat. La porta i les finestres estan remarcades per diversos arcs en relleu. La casa presenta una senefa realitzada amb rajoles de quadres de dos tons de blau, ubicada a la zona de l'imposta dels arcs, així com als ampits de les finestres. | 08042-17 | Carretera BP-5107, p.k. 37 | La parcel·la on s'alça l'edifici fou cedida per Xavier Flaquer per tal de construir-hi l'escola pel poble de Samalús, tal i com resa una placa commemorativa de marbre que estroba a la façana principal, penjada l'any 1965. Després d'una restauració recent que ha enderrocat alguns cossos afegits a la façana posterior les antigues escoles han esdevingut el Centre Cívic Xavier Flaquer. En aquesta restauració de l'any 2010 es va treure un panell enrajolat de Sant Francesc Xavier, avui a la façana de can Flaquer. Malgrat tot, l'obra de les Escoles de Samalús segueix essent absent de les biografies i estudis de l'arquitecte Raspall. | 41.6890600,2.3218800 | 443567 | 4615476 | 1919 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44132-foto-08042-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44132-foto-08042-17-3.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Manuel Raspall i Mayol | Cal ressenyar que a l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha un parell de fotografies del dia de la inauguració, on es veuen les autoritats i una multitud de gent congregada a les portes de les Escoles, al setembre de l'any 1919 (Fons ANC1-42 / BRANGULÍ). En la fotografia s'observa com a la façana hi ha pintada la inscricpció 'ESCUELAS NACIONALES', avui desapareguda. | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44140 | Torre Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-parera | XX | Malgrat de tractar-se d'una edificació habitual en entorns urbans, la Torre Parera es presenta de manera aïllada. L'edifici de planta rectangular presenta una alçada de planta baixa, dues plantes pis i golfes. La coberta és de dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, tot i que la teulada queda amagada per un acroteri amb ornamentacions vegetals de pedra. La façana està distribuïda en base a tres eixos paral·lels, en els que hi trobem la porta d'accés a la planta baixa, els balcons de ferro forjat de la planta primera i segona, i a la part superior les finestres de dimensions reduïdes de les golfes. L'edifici principalpresenta un cos adossat de planta baixa, amb terrat, envoltat de jardí. | 08042-25 | Carretera de Cànoves, p.k. 41, a l'entrada del nucli de Cànoves | 41.6906100,2.3524300 | 446111 | 4615628 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44140-foto-08042-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44140-foto-08042-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||
| 44147 | La Sala de Ca l'Antich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-de-ca-lantich | XX | Edifici de planta rectangular i coberta de teules a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Cal aclarir que la façana original no es correspon a l'actual, ja que s'accedeix als comerços de l'edifici pel cantó llarg. La façana original té un marcat caràcter simètric en el que destaquen tres obertures, sobre les quals hi trobem sengles ulls de bou. La façana clou a la part superior amb un acroteri graonat, que és un dels elements arquitectònics que donen caràcter al petit nucli urbà de Cànoves. | 08042-32 | Entre el Carrer de l'Ajuntament i la Plaça de Sant Muç | Aquest indret, tal i com testimonia el seu nom, era emprat com a sala de ball i festes per la gent del poble, al llarg de la primera meitat del segle XX. Després se n'arranjaren alguns espais, algun dels quals va esdevenir magatzem. | 41.6934600,2.3540900 | 446251 | 4615944 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44147-foto-08042-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44147-foto-08042-32-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat hi ha diversos locals comercials. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44151 | Font pública de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-de-samalus | XX | El conjunt està format per per un dipòsit d'aigua i la font. La font es troba ubicada sobre eldipòsit d'aigua i adossada perpendicularment al mur d'aterrassament de la carretera. De la font en destaca la pica de pedra sobre la que vessa l'aigua, i el frontal de la font que està decorat amb unes majòliques. L'escena representada en les rajoles és la Mare de Déu de Samalús, que sobre un núvol, sosté l'infant en braços. Tot el conjunt es troba emblanquinat. | 08042-36 | Nucli de Samalús | La rajoleria de majòlica està signada per Joan Vicens, segurament pertanyent a l'empresa de ceràmica Joan Vicens de Barcelona. | 41.6890400,2.3138300 | 442897 | 4615479 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44151-foto-08042-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44151-foto-08042-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44151-foto-08042-36-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44154 | Fons d'imatges Miquel Pons Bernareggi (ANC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-miquel-pons-bernareggi-anc | XX | Part del fons de l'Arxiu Nacional de Catalunya, concretament al que fa referència al fons fotogràfic personal de Miquel Pons Bernareggi. En aquest fons hi ha un total de 14 fotografies antigues del terme de Cànoves i Samalús. El lot és cronològicament molt interessant i homogeni ja que la majoria de fotos cal adscriure-les als anys 1912-1913. Trobem fotos de paisatges del terme, tot i que són rellevants les dels masos del Molí de Can Ribes i de Can Congost. | 08042-39 | C/ Jaume I, 33-51, 08195 Sant Cugat del Vallès | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 1907-13 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Miquel Pons Bernareggi | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||||
| 44161 | Habitatges entre mitgeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-entre-mitgeres | XX | Edifici d'habitatges de planta rectangular, amb una alçada de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, comuna per tots els habitatges. El carener és paral·lel a la façana. El sostre que toca a façana està acabat amb un acroteri representant una barana rematada amb apèndixs de peces ceràmiques. L'edifici es compon de dos habitatges an planta baixa i dos més en planta pis, l'accés als quals és mitjançant una escala. La façana principal té una composició gairebé simètrica on tan sols trobem desplaçada la porta de l'escala. La planta baixa té un petit sòcol de pedra, amb una porta i una finestra per cada un dels habitatges, més la porta de l'escala a la planta superior. En aquest pis observem a la façana dos balcons i dues finestres. Al centre de la façana d'aquest pis trobem una imatge religiosa en ceràmica. A la part posterior les plantes baixes tenen una eixida. | 08042-46 | A Cànoves, carretera BP-5107, p.k. 41,3, a la Rosaleda | Es tracta d'un dels pocs edificis de Cànoves i Samalús que tenen vocació urbana, tant pel que respecta a la seva tipologia d'habitatge, composició de la façana, com per la seva aliniació amb la carretera. Foren construïts al llarg de la segona dècada dels anys 20 del segle XX. Malgrat tot, el present edifici no es presenta en el nucli de Cànoves sinó als afores. | 41.6887100,2.3535600 | 446203 | 4615417 | 1920 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44161-foto-08042-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44161-foto-08042-46-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44162 | Pont sobre la riera de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sobre-la-riera-de-canoves | XX | Exemple rellevant d'obra pública de les que efectuava la Mancomunitat de Catalunya, ben projectada i executada. En un tram d'una seixantena de metres el pont travessa la riera de Cànoves mitjançant quatre grans arcades suportades per pilastres de pedra. L'obra de les voltes és de maó vist i la plementeria de pedra carejada. Les cantoneres de les pilastres sobre la que reposen els arcs també són de maó vist. Aquesta combinació de maó i pedra es repeteix al tauler que suportala via de la carretera i als estreps del pont. | 08042-47 | Carretera BP-5107, p.k. 41,7 | 41.6856800,2.3559900 | 446403 | 4615079 | 1920 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44162-foto-08042-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44162-foto-08042-47-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Aquest element patrimmonial ens ha arribat gairebé igual que en el seu origen, exceptuant les actuals tanques metàl·liques. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44165 | Torre Massaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-massaguer | XX | Edifici de planta baixa i pis, amb una planta en forma de 'T', on sobresurt la part central de la façana. Aquesta té un tractament del parament amb pedra vista, que contrasta amb l'arrebossat de la resta de la torre. La façana té una composició simètrica on destaca el balcó central del primer pis, amb accés des de dues portes. També és ressenyable el ràfec del sostre fet de tres línies de teules, la darrera de les quals capicuada. Destaca el treball de forja, poc comú al municipi, especialment a la tanca exterior de l'edifici, el balcó i l'enreixat de les finestres. Tota la torre es troba envoltada per un jardí. | 08042-50 | Carretera BP-5107, p.k. 41,4 | 41.6882900,2.3541000 | 446248 | 4615370 | 1924 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44165-foto-08042-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44165-foto-08042-50-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Pocs anys enrera es van tallar dues palmeres davant la façana de l'edifici que conferien caràcter a la torre. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44170 | Sant Salvador de Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-terrades | COMAS, P.(1990): 'Sant Salvador de Can Quintana', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs.24-28. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1990): Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23, Ed. Pòrtic, Barcelona. | XX | Aquesta ermita que domina Cànoves des de l'alçada de la muntanya, és una edificació d'una sola nau amb creuer, configurant una planta en forma de creu grega. La coberta és complexa i presenta una forma composada per un sostre de doble vessant al segment de la nau i al creuer. A la part posterior del temple es pot observar un absis pentagonal, congigurant aquesta forma de cinc costats el consegüent sostre a cinc vessants. La façana està emmarcada per dues pilastres coronades amb arcs cecs, i presenta a la part superior una mena d'acroteri de forma parabòlica, rematat amb una creu. I seguint amb la forma allargada de la façana trobem tres finestres d'arc apuntat al bell mig de la façana.També és ressenyable un campanar de cadireta amb tres obertures d'arc de mig punt, desplaçat a un lateral. | 08042-55 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | Tot i que el temple és inequívocament de nova construcció, en el mateix indret hi havia hagut una altra ermita, que tenim testimoniada documentalment (any 1226), així com amb les restes que d'aquesta ermita es poden observar davant de l'actual. L'any 1930 s'enderrocà l'antiga capella, i sota les ordres de l'arquitecte Josep Pericas s'erigí aquest nou temple, d'un indubtable gust neogòtic que cal emmarcar en un corrent historicista. L'any 1930, amb la construcció del nou temple, aparegueren en aquest indret un conjunt de tombes de tegulae. Les obres, que començaren l'any 1930, s'estengueren fins l'any 1934 quan s'inaugurà definitivament el temple. Encara s'hi celebra anualment el seu aplec, el dia 6 d'agost. | 41.7220400,2.3515700 | 446065 | 4619119 | 1930 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44170-foto-08042-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44170-foto-08042-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44170-foto-08042-55-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Josep Pericas i Morros | L'Arxiu Gavín compta amb una fotografia de l'interior del temple de l'any 1921, pocs anys abans que s'enderroqués per construir el nou edifici. | 116|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||
| 44212 | Festa de la Carbonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-carbonera | ZAMORA, J.E. (2010): El carboneig. Quaderns de la Revista de Girona, núm 142, Girona. CUCH, T. (1990): 'La carbonera', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 38-39. | XX | Festa de caràcter biennal, molt arrelada a la població, que pretén recuperar una activitat tradicional molt lligada a l'aprofitament dels boscos d'alzina del terme. La festa, que té una durada aproximada d'un mes, engloba totes les activitats relacionades amb l'obtenció del carbó, des de la construcció de la barraca dels carboners per vetllar la bona combustió de la carbonera, a la tria de la llenya d'alzina per cremar, l'empilament de la llenya (uns 30.000 kg en l'edició de 2013), colgar la pila de terra (posar-hi el fagell i embalumar), l'encesa de la carbonera, i finalment, la treta del carbó i venda del mateix. | 08042-97 | Es realitza a l'esplanada de l'entrada del poble | La festa s'inicià l'any 1988, a càrrec de l'Associació de Veïns del Sui (creda l'any 1976), i l'any 2002 passà a anomenar-se 'El Sui de Festes i Tradicions'. Entre les seves finalitats principals hi destaca la de recuperar i vetllar per les tradicions i béns culturals del poble. L'activitat del carboneig ha estat molt important als boscos del Montseny. En diferents indrets del terme, al mig del bosc, encara s'observen antigues places carboneres, caracteritzades per clapers desemboscats de tendència circular, fàcilment identificables per la terra negrosa de la superfície del sòl, producte de la combustió de la pila de llenya. | 41.6921100,2.3565200 | 446452 | 4615792 | 08042 | Cànoves i Samalús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44212-foto-08042-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44212-foto-08042-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cal destacar la riquesa lèxica que acompanya aquesta activitat, amb un vocubalari especialitzat actualment en desús: empilar, embalumar, fagell, sàrries, etc..Fotografies: Ajuntament de Cànoves i Samalús. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44248 | Gegants de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-samalus | LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. | XX | Des de fa anys el seu estat de conservació no permet que surtin pels cercaviles de la població. | Els gegants de Samalús, la Ramona i el Sebastià, han volgut representar en la seva fisonomia, personatges sortits de les terres de Samalús. És per això que han volgut significar una pagesa i el seu company, que es construí amb posterioritat a la Ramona. La Ramona és una geganta porta una brusa blanca ornada per uns farbalans negres al voltant de l'escot, i llueix un original collaret. La faldilla és rosa, amb randes a la part baixa. Duu un vistós davantal lligat a la cintura, i al cap, un mocador. A la mà porta un pom de flors. En Sebastià, que es considera el gegant més alt del Vallès Oriental, representa un pastor, amb samarra blanca, faixa, i barretina vermella. De pell bruna, amb bigoti, llueix una pipa de tabac als llavis. La Ramona té un pes de 30 kg., amb una alçada de 4,20 metres. En Sebastià té un pes inferior, de 30 kg, tot i que téuna alçada de 5 metres. Ambdós gegants tenen el bust i les mans de pasta de paper, mentre que l'estructura és de fusta i canyes. | 08042-133 | Els gegants de Samalús són obra d'Enric M. Gelpí, el segon ermità de Samalús. Degut a l'èxit de la 'Cucafera', una cuca verda que surt als cercaviles, es decidí de fer un gegant. En primera instància es construí la Ramona, l'any 1982. L'artista Gelpí li donà forma amb pasta de paper damunt una estructura de canyes i fusta. La gent del pble col·laborà en la confecció del vestit. Pocs mesos després es decidí construir un gegant per acompanya la Ramona, en Sebastià. Durant uns quants anys han sortit per la Festa Major, el quart diumenge d'agost, i pel patró de Samalús, Sant Andreu, el 30 de novembre. | 41.6940200,2.3528900 | 446152 | 4616007 | 1982-83 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | 119|98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44249 | Cucafera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cucafera | LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. | XX | Restaurada per l'escultora Elena Font | La Cucafera és una estructura emprada per la gent del poble en els cercaviles de Festa Major, posant-se sota dels seus lloms. Es tracta d'una gran cuca feta de pasta de paper, de color verd, amb un cap de grans ulls i ampli somriure. La recuperació dels Capgrossos de Samalús i la Cucafera ha estat una iniciativa de les associacions del poble de Samalús. | 08042-134 | La Cucafera fou construïda l'any 1974 per l'artista Enric M. Gelpí. Per a la seva realització comptà amb l'ajuda dels escolars del poble, així com d'altra gent de la població que s'involucrà en el projecte. L'èxit de la Cucafera fou la gènesi per la posterior construcció dels Gegants de Samalús, i els Capgrossos de Samalús, tots obra del mateix artista. | 41.6890600,2.3219000 | 443569 | 4615476 | 1974 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44249-foto-08042-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44249-foto-08042-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44249-foto-08042-134-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | 119|98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44250 | Capgrossos de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-samalus | LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. | XX | Restaurats per l'escultora Elena Font | Conjunt de capgrossos de pasta de paper obra de l'artista de Samalús, Enric M. Gelpí. Representen un conjunt de 10 bens, un marrà, una vaca, un porc, un conill, un gall i un pollastre. Es realitzaren com a regals de casament dels Gegants de Samalús. Els bens i el marrà foren obsequi de boda pel gegant Sebastià (ramat del pastor que en Sebastià representa), i la vaca, el porc, el conill, el gall i el pollastre s'obsequiaren a la geganta Ramona, que representa a una pagesa. Els bens van ser formats a partir d'un motlle que va fer el Sr. Gelpí perquè la mainada del poble pogués col·laborar en la seva confecció. La recuperació dels Capgrossos de Samalús i la Cucafera ha estat una iniciativa de les associacions del poble de Samalús. | 08042-135 | Els Capgrossos de Samalús són fruit de l'èxit de la construcció dels Gegants de Samalús. Un cop creats, primer la Ramona, i després en Sebastià, i presentats junts en societat, es decidí d'acompanyar-los d'altres animals que enfortien el vincle amb el territori. Recordem que la Ramona és l'encarnació i ideal d'una pagesa de la població, i en Sebastià un pastor. La lògica era que els capgrossos fossin bèsties inspirades en el món rural. | 41.6890600,2.3219000 | 443569 | 4615476 | 1983 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | Surten en cercavila per la Festa Major de Samalús. | 119|98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||
| 44251 | Capgrossos de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-canoves | XX | Parella de Capgrossos que representen a un mussol i a un porc senglar. Estan realitzats amb cartró i pasta de paper maché. Degut a l'èxit dels Capgrossos de Samalús va sorgir la idea de tenir uns Capgrossos propis pels cercaviles de Cànoves, continuant amb el motiu animalístic dels de Samalús. Són animals proper ala gent del poble, com el mussol, molt lligat al món simbòlic dels ermitans de Samalús, així com al senglar, animal ben representat a la contrada. | 08042-136 | Obra de l'artista i escultora de Samalús, Elena Font, per encàrrec de l'Ajuntament de Cànoves i Samalús. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 2013 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44251-foto-08042-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44251-foto-08042-136-3.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Elena Font | 119 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44253 | Placeta balladora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placeta-balladora | XX | Lloc ple de vegetació que oculta l'aparença de plaça. | En aquest racó de l'antic camí de Vallforners, en un revolt sobre la riera, és on es realitzaven danses en el marc de l'Aplec de Sant Salvador de Terrades. Tot tornant de l'aplec, baixant de l'ermita ja cap a Cànoves, s'aprofitava la configuració eixamplada de l'indret, per realitzar-hi un conjunt deballs. | 08042-138 | Antic camí de Vallforners | 41.6980500,2.3538000 | 446231 | 4616454 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44253-foto-08042-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Avui en dia el traçat del camí de Vallforners en aquest punt està modificat. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44258 | Mina de Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-valls | MATA i PERELLÓ, J.M. (1990): Els minerals de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, Arxius de la Secció de Ciències, XCIII, Barcelona. | XX | Mina per a l'extracció de minerals, excavada al turó de Roca Centella, proper al Pla de la Batalla. Es tracta d'una galeria principal, de volta arrodonida i d'una seixantena de metres endins la roca de la muntanya, amb l'obertura arran de camí. De la galeria principal, gairebé al final, en surten altres dues galeries, gairebé simètriques. Una està obliterada amb restes de runa de les feines extractives, i l'altra presenta un pou circular i cilíndric, de 8 metres de fondària, segurament realitzat per seguir la veta del mineral. | 08042-143 | Al turó de Roca Centella | En aquesta mina s'hi han documentat mineralitzacions en els conglomerats que rebleixen les esquerdes. Els minerals presents són: galena, pirita, goethita, hematites, cerussita, calcita, anglesita i quars. Les mineralitzacions són poc importants, pel que segurament la mina s'abandonà sense arribar a tenir un complexe sistema de galeries. Els veïns del poble encara diuen que el mineral que es treia era la base dels vernissos per cobrir peces ceràmiques. | 41.7175100,2.3200700 | 443441 | 4618636 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44258-foto-08042-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44258-foto-08042-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En la paret de la mina s'observen les marques de les eines per fer les galeries, de forma cilíndrica, segurament d'enformadors i cisells. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44259 | Escultura en record de l'Ermità de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-en-record-de-lermita-de-samalus | XX | Estructura de fibra de vidre, de color negre, plena d'imatges al·legòriques referents a la vida de Mossèn Ramon Garriga, anomenat l'Ermità de Samalús. En la cara principal del plafó s'hi pot veure la cara de Mossèn Garriga acompanyada dels elements naturals més significatius que l'identificaren. Al costat de l'escultura hi ha un monòlit amb un poema inscrit de Mn. Ramon Garriga dedicat a Samalús. | 08042-144 | Samalús | Aquesta escultura estava pensada per anar al costat de l'església de Sant Andreu, tot i que la manca d'acord va portar a instal·lar-la al camp de futbol de Samalús, on passava força desapercebuda. L'any 2013, s'ha restaurat, i s'ha aprofitat l'avinentesa per posar-la a l'indret on es tenia pensat de col·locar-la en origen. Es reinaugurà en la festa del patró Sant Andreu, el 30 de novembre de 2013. | 41.6888700,2.3133300 | 442855 | 4615461 | 1993 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44259-foto-08042-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44259-foto-08042-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | Restaurada recentment (2013) per l'artista i escultora Elena Font. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44265 | Fons documental de l'arxiu municipal de Cànoves i Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-canoves-i-samalus | XX | Conjunt de documentació administrativa de l'ajuntament de Cànoves i Samalús, que cal diferenciar de l'arxiu que té un component històric, individualitzat en una fitxa a part. Aquest arxiu està format per documentació a partir dels anys 60 del segle XX. Incorpora expedients d'obra, expdients de Secretaria i Alcaldi, Projectes d'Obra, contractacions, Manaments d'ingrés, etc… | 08042-150 | Can Casademunt | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44265-foto-08042-150-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Es troba ubicat en prestatgeria metàl·lica a l'antic celler de la masia de Can Casademunt. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44267 | Fabricació de Pipes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabricacio-de-pipes | MONTLLOR, C. (1990): 'La fabricació de pipes a Cànoves: una indústria desapareguda', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. | XX | La fabricació de pipes al municipi de Cànoves és una de les poques activitats industrials esdevingudes al municipi, caracteritzat essencialment per tenir una economia del sector primari. La fàbricació de pipes es deu a l'existència abundant en aquesta àrea del Montseny de brucs, les soques dels quals són les escaients per fer-ne aquests elements per fumar tabac. La ubicació de la fàbrica també era ben pensada, ja que aprofità una part del Molí de l'Antic, anomenat ara Cal Pipaire, per aprofitar l'energia hidràulica per serrar la fusta de bruc i obtenir el bloc deitjat per fer-ne pipes. Les tasques de fabricació començaven amb la recollida de les soques, que calia desenterrar, l'assecatge, neteja i hidratació per evitar-ne les esquerdes. | 08042-152 | Cal Pipaire | Segons Salvador Garriga (Montllor 1990) aquest negoci l'inicià un francès, conegut amb el nom de Justen, casat amb una noia de Can Masseguer, segurament a inicis del segle XX. Un cop obtingudes les carcasses de pipa, aquestes es portaven a Massanet de Cabrenys (Girona), i més tard a València, on s'acabaven de fabricar i posteriorment es comercialitzaven. Per atendre la gran demanda s'importaren en alguns moments determinats soques de Marroc. | 41.6990100,2.3529900 | 446164 | 4616561 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44267-foto-08042-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44267-foto-08042-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1904, on es veu un conjunt de persones creuant la riera de Vallforners a l'alçada del Molí de les Pipes (AFCEC_BORDAS_3968). Fotografies: Ajuntament de Cànoves i Samalús.Hi ha una fotografia del Molí de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element).A lArxiu antic de l'Ajuntament es disposa de 3 fotografies de l'interior del Molí, mostrant l'activitat de la fabricació de les pipes amb fusta d'arrel de bruc. | 98 | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44268 | Col·lecció de Goigs de l'Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-goigs-de-larxiu-parroquial | XX | <p>Conjunt format per una sèrie de Goigs, que estan catalogats en una secció de l'arxiu parroquial de l'església de Sant Muç. Estan relacionats amb les diferents administracions i confraries, els quals són una bona mostra de la religiositat i devoció popular. En un origen a l'arxiu històric només hi havia un plec de goigs del mateix format del llibre sobre la vida i martiri de Sant Muç del 1758. Aquests goigs que apareixen en l'inventari de 1932 encara hi eren el 2005, dels quals per sort encara es conserva un escanejat que va fer en Miquel Comas l'any esmentat i no s'ha aconseguit localitzar els originals. La col·lecció la formen 5 goigs de Sant Muç, 4 del Santíssim Salvador (un dels quals és obra de Mn. Garriga, l'Ermità de Samalús, datat el 1934, fet en commemoració de la construcció de la capella de Sant Salvador de Terrades), 2 goigs de Sant Sebastià, (dels quals un és una versió del 1895 dels goigs en Honor de Sant Sebastià venerat a Santa Cecília de Molló, a partir del qual es va elaborar una versió per la parròquia de Cànoves), 3 goigs de la Verge del Roser (hi ha confraria del Roser a la parròquia de Sant Muç des de l'any 1595 com indica el document de la seva constitució desat a l'arxiu parroquial) i 2 goigs en llaor dels sants màrtirs Venerand, Plàcida, Marçal i Celestina, venerats a la Parròquia de Cànoves, un dels quals és comprovant de la censura i està datat del 1934.</p> | 08042-153 | Església de Sant Muç | <p>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. És habitual que presentin dues part ben diferenciades, on a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. Cal cercar la tradició dels goigs en la representació dels misteris medievals. És conegut que la primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.</p> | 41.6934000,2.3546500 | 446298 | 4615937 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44268-foto-08042-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44268-foto-08042-153-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'arxiu Parroquial de Sant Muç de Cànoves (B.06). Part d'aquests goigs van ser incorporats a l'arxiu per Ramon Fort, provinents de documentació dispersa de la parròquia de sant Muç. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44269 | Capella de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-carme-0 | <p>MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XX | <p>Conjunt format per una masia i una capella. Ambdues estan unides per un pont, que condueix de la masia al cor de la capella. Ambdues construccions no són contemporànies. La capella és una construcció contemporània, del segle XX. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, de volta de canó de maó i sostre a dos vessants. La façana està ressaltada amb una entrada de gust neoclàssic. La porta, rectangular, està emmarcada per dues pilastres amb capitells corintis,que aguanten un frontó, sota del qual hi ha un ull de bou. El cos de la nau no acaba amb absis, sinó amb una paret recta on hi trobem un ull de bou i dues finestres. El temple presenta un campanar d'espadanya.</p> | 08042-154 | A la zona de Samalús, sota la carretera BP-5107, prenent l'accés al p.k. 38,7 | 41.6928800,2.3341000 | 444587 | 4615892 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44269-foto-08042-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44269-foto-08042-154-3.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 99 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44141 | Can Cuch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuch | XVIII-XX | Masia que en origen tenia una planta basilical a la que se li han ant afegint diversos cossos que n'emmascaren la seva tipologia primigènia. Del cos inicial encara s'observa la planta baixa, el primer pis i les golfes, que tenen un sostre a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Acualment la porta principal presenta un arc rebaixat emmarcat amb pedres. De la mateixa manera totes les finestres estan emmarcades amb pedra, elements que destaquen sobre la façana que es presenta amb un acabat de ciment, que n'oculta l'obra. Dels cossos afegits en destaca el del cantó de llevant, que s'adossa perpendicularment a la façana, pel seu extrem. L'edifici, orientat a migdia, es troba per davant del terreny aterrassat, que s'ha aprofitat per la construcció d'horts. És dels pocs habitatges que podem dir que formen part del nucli urbà de Cànoves, al voltant de l'església de Sant Muç. | 08042-26 | Plaça de Sant Muç | 41.6932200,2.3550000 | 446327 | 4615917 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44141-foto-08042-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44141-foto-08042-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44141-foto-08042-26-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||
| 44145 | Santuari de la Mare de Déu de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-la-salut | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1990): Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23, Ed. Pòrtic, Barcelona. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. | XVIII-XX | Capella de dimensions modestes de planta rectangular, nau única de volta de canó amb dos arcs diafragmàtics. El sostre és a dues aigües i el carener recorre la llargada de la nau. La part posterior està acabada amb un absis semcircular, cobert per una volta de quart d'esfera. Tot l'exterior està fet amb una obra de maçoneria i maó del que detaquen les pilastres. El temple està il·luminat amb finestres decorades amb vitralls, tant a la nau com ala façana. Sota la rosassa de la façana hi trobem la porta d'arc de mig punt, amb arquivolta de maons, sustentada per columnes amb capitells d'ornamentacions vegetals. El terra de la nau és de paviment hidràulic, característic de principis de segle XX. | 08042-30 | Nucli de Samalús | Les visites pastorals a la capella ens han permès saber que el temple es construí cap a l'any 1720, per una visita de l'any 1737 (ADB, Visites Pastorals, vol. 76, fol. 676). No fou però fins l'any 1800 que el temple es consagrà per tal de celebrar-hi missa. L'aparença actual de la capella correspon a una restauració de principis de segle XX per una família del poble (Puig), testimoniada pel seu escut que es troba en els vitralls del temple. | 41.6889700,2.3139600 | 442908 | 4615471 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44145-foto-08042-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44145-foto-08042-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44145-foto-08042-30-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 116|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44163 | Can Samont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-samont | XVIII-XX | Masia de dimensions considerables, que presenta una planta rectangular i es troba orientada a migdia. L'edifici és de planta baixa, pis i golfes. L'aparença de la façana és de vessants desiguals conferint un aspecte dissimètric. El sostre és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La façana, d'una simplicitat bellíssima, presenta la porta principal d'arc de mig punt feta amb obra de maó. Totes les finestres són rectangulars, de factura senzilla. L'emblanquinat de la façana oculta l'obra d'aquests elements. Només trenca aquesta simplicitat un rellotge de sol pintat a la façana. Les marques horàries, en nombres romans, van de les 7 a les 15 h. tot i que només hi ha les xifres de les hores parells. El gnòmon de vareta, està ressenyat per un gran cèrcol pintat. A la masia se li adossà un cos posterior al cantó septentrional, que no altera la composició de la façana. | 08042-48 | Carretera BP-5107, p.k. 36,6 | Malgrat no tenim documentació relativa a aquesta masia, el fet de tenir la porta emmarcada per obra de maó, i de cap element ressenyable a les finestres, la fa diferent de la resta de masies del segle XV al XVII del terme, i podria ractar-se d'una construcció pertanyent al segle XVIII. | 41.6903200,2.3168300 | 443148 | 4615619 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44163-foto-08042-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44163-foto-08042-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44163-foto-08042-48-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | És rellevant el mur d'aterrassament, de pedra vista, que subjecta el talús sobre el qual hi ha els terrenys propers a la masia. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44193 | Can Bot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bot | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | Conjunt format per una masia i una capella. Ambdues estan unides per un pont, que condueix de la masia al cor de la capella. Ambdues construccions no són contemporànies. La masia és una construcció de planta rectangular, amb tres alçades (planta baixa, pis i golfes), i presenta un sostre a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La façana, que està orientada a migdia, és simètrica, i presenta al seu centre una porta d'arc de mig punt adovellada, on hi trobem gravada la data de 1701, en un cercle aguantat per un cap d'àngel. Sobre la porta trobem un balcó emmarcat amb pedres, i sobre d'aquest darrer, ja a l'alçada de les golfes, trobem una finestra gòtica que no s'addiu amb la data de la porta. Tal vegada la finestra s'hagi reaprofitat del mas antic, doncs el lloc apareix ja documentat a finals del segle XV. Al cantó dret de la façana queden traces d'un antic rellotge de sol, rectangular i vertical,del qual sols es conserva el marc rectangular i el gnòmon de vareta. | 08042-78 | Samalús | En els fogatges de Samalús tenim documentat el cognom Bot, tant en el de l'any 1497 com en de l'any 1553. A més coneixem que a l'any 1585, un tal March Bot, era obrer de la propera Capella de Santa Eugènia. | 41.6929600,2.3343800 | 444611 | 4615901 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44193-foto-08042-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44193-foto-08042-78-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44194 | Can Massaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massaguer | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | En l'actualitat Can Massaguer és un conjunt d'edificacions i dependències organitzades al voltant de la masia original. L'edifici original presenta una planta rectangular, amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos. A la façana principal trobem centrada la portan d'arc de mig punt adovellada. A la primera planta trobem un balcó coregut que abraça les tres grans finestres que hi tenen accés. A la tercera planta trobem tres finestres emmarcades amb pedra. Destaca d'aquesta façana la presència d'un rellotge de sol. Tot el conjunt està bastit sobre el pendent de la riera, pel que ha fet necessari construir uns potents contraforts que sustenten les estructures, a la part posterior de la casa. Davant la façana trobem un pati obert, que és el que vertebra l'espai al voltant del qual se li han anat afegint les dependències annexes, pròpies del treball agrícola, com la del cantó de ponent, construïda a finals del segle XIX. A l'exterior del recinte, a l'oest, trobem l'era, de cairons, parcialment tapada per un cobert. Adossat al recinte pel cantó de migdia, sobre els pendents de la riera, hi ha una dependència annexa amb un trull en bon estat de conservació. | 08042-79 | Camí de Vallforners | El lloc de Massaguer apareix citat en els fogatge de Cànoves, concretament al de l'any 1553. El nom Massaguer (amb diferents grafies) és conegut també a Samalús, tot i que en aquesta ocasió apareix ja al fogatge de 1497 i també al de 1553. Malgrat les reformes de la casa, encara conserva bona part de la planta baixa amb la seva distribució original: entrada, cuina amb llar i forn, habitació amb pastera. | 41.6971000,2.3549500 | 446326 | 4616347 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44194-foto-08042-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44194-foto-08042-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44194-foto-08042-79-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | No hem de confondre aquesta masia amb l'homònima que es troba a Samalús. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44195 | Molí de Can Massaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-massaguer | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | En l'actualitat res fa pensar que el conjunt d'edificacions corresponguin a un antic molí, més enllà de la seva ubicació a la riba de la riera de Cànoves. Es tracta de tres edificacions annexades, construïdes entre el curs d'aigua i el gran talús de la riera. Del conjunt cal destacar l'edifici més proper a la riera, que és el que feia les funcions de molí. Les reformes posteriors n'amaguen les seves caracteristiques principals, tot i que encara s'intueix el desguàs de l'aigua un cop sortia del molí. Encara s'observa davant la façana del conjunt una taula realitzada a partir d'una de les grans moles de pedra. | 08042-80 | Camí de Vallforners | La cita del lloc de Massaguer al fogatge de Cànoves de 1553 pot ser al·lusiva tant al mas com al molí, que tot i estar separats uns metres, no hem de dubtar que formen part d'una unitat, propietat de la mateixa família. | 41.6965000,2.3552000 | 446346 | 4616281 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44195-foto-08042-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44195-foto-08042-80-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A l'entrada de Can Massaguer hi ha una pedra de molí partida en dues meitats emprada com a llindar. Amb tota probabilitat deu venir del Molí.Hi ha una fotografia del Molí de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element). | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44197 | Can Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caseta-0 | XVIII-XX | Malgrat en l'actualitat és un conjunt format per dues edificacions, la masia original destaca del conjunt per la seva característica planta basilical. Aquest edifici és de planta rectangular, té la façana simètrica, amb una alçada formada per la planta baixa i el pis, i amb el característic cos central on s'hi troben les golfes. La porta principal és d'arc de mig punt, emmarcada per grans dovelles, tot i que li resta protagonisme el balcó que té tot just a sobre. Són interessants de ressenyar els ulls de bou que serveixen de ventilació a les golfes a l'alçada del primer pis. A l'extrem sud-est hi ha una galeria amb arcades. | 08042-82 | Al p.k. 36 de la carretera BP-5107 | No apareix en la documentació antiga, com les dels fogatges. No obstant s'ha identificat, a nivell superficial, un jaciment arqueològic en els camps que envolten la masia, que cal datar en època romana imperial. | 41.6885100,2.3101900 | 442594 | 4615423 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44197-foto-08042-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44197-foto-08042-82-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44198 | Caseta d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-den-serra | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | Masia d'aspecte senzill, arrebossada en blanc. L'edifici és de planta baixa i pis, amb una coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. En la façana principal, d'estructura simètrica, hi destaquen tant les portes com les finestres, totes elles d'arc rebaixat i volta de plec de llibre de rajols. El cos principal presenta annexats un parell d'estables. | 08042-83 | A Samalús | Malgrat que l'aspecte és d'una edificació del segle XVIII, hem de fer notar que en el fogatge pertanyent a Samalús de l'any 1553 ja apareix documentat el cognom Serra, tal vegada un mas anterior a l'actual. | 41.6815500,2.3122300 | 442757 | 4614649 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44198-foto-08042-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44198-foto-08042-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 22. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44201 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-3 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | Masia que encara es presenta aïllada, amb l'aspecte original que devia tenir en el moment de la seva construcció. Ubicada en la plana, presenta una planta rectangular, amb una estructura de planta baixa i pis. El sostre és a dos aiguavessos, amb el carener per pendicular a la façana. Té un aspecte perfectament simètric, amb la porta centrada respecte l'eix. La porta és de plec de llibre, i les finestres estan emmarcades per blocs de pedra. | 08042-86 | Pla de Can Serra | El foc de Serra s'esmenta en els fogatges de Cànoves, tant en el de 1497 com en el de 1553. No hem de confondre aquest lloc amb un altre indret anomenat Serra, citat en el fogatge de Samalús de 1553. Malgrat tot, no hi ha cap element estructural ni arquitectònic que ens faci pensar que l'edifici que es contempla en l'actualitat sigui anterior al segle XVIII. | 41.6821100,2.3513400 | 446013 | 4614685 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44201-foto-08042-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44201-foto-08042-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44201-foto-08042-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 99. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44203 | Can Cavaller Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cavaller-vell | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | En l'actualitat Can Cavaller Vell és una edificació que presenta una planta en forma d''L'. El cos més antic de l'edificació és el que correspon a l'habitatge principal. Presenta una alçada de planta i pis, amb un sostre a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. L'accés és mitjançant una porta d'arc de mig punt amb dovelles. Les edificacions annexes corresponen a antics coberts, de planta baixa, i coberta a dues aigües. | 08042-88 | A la carretera BP-5107, al revolt de la Ferreria, p.k. 40,9 | El cognom Cavaller apareix associat a un mas ja en el fogatge de Cànoves de l'any 1497. En el fogatge corresponent a 1553, comptem amb dos Cavallers: el Cavaller de la Plassa i el Cavaller de la Riera. Can Cavaller vell dista uns 330 metres de la riera de Cànoves. | 41.6882800,2.3517000 | 446048 | 4615370 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44203-foto-08042-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44203-foto-08042-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44203-foto-08042-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 141. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44150 | Font de Sant Muç i Safareig públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-muc-i-safareig-public | XVIII | La bassa conté aigua estancada amb verdet. Els voltants es troben degradats. | Conjunt format per una font amb dos brocals i un safareig. La font està ubicada en un marge d'aterrassament, sota l'actual cota del carrer Josep Crous. En l'angle que fa aquest marge es troben els dos brocals de ferro de la font, en sengles parets perpendiculars. L'aigua de les fonts cau sobre piques de pedra, i discorre en dos sentits contraposats: la primera baixa per anar a desguassar a la riera i la segona es vehicula cap a l'interior del safareig. Amdues fonts presenten una fornícula rectangular on segurament hi anaven majòliques, de les que no se'n conserva cap rastre. Els brocals són cilindres de ferro. Sobre els brocals hi ha dues pedres amb la data inscrita: en el primer cas llegim 'maig de 1766' i en el segon 'agost de 1746'. Al costat dret de les fonts trobem un banc corregut amb la data esgrafiada sobre el ciment, del dia 4 de maig de 1953. El safareig és una bassa de tendència trapezoïdal que recull l'aigua de la font. Tot i que en mal estat encara s'observa el bisell cap a l'interior d'un dels seus costats per tal de facilitar la feina de fer la bugada. | 08042-35 | Carrer Vallforners s/n, 08445 Cànoves i Samalús | 41.6947600,2.3551200 | 446338 | 4616088 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44150-foto-08042-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44150-foto-08042-35-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44164 | Can Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrent | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII | Edifici de grans dimensions, de planta baixa i dues plantes pis amb teulada a dos aiguavessos, a dos nivells, que confereixen un aspecte d'edicifici de tipus basilical. De la façana, completament arrebossada, no en destaca més que un balcó del primer pis. Tant portes com finestres són rectangulars i no presenten cap característica ressenyable. L'orientació de l'edifici és principalment a migdia, tot i que girant a llevant (sud-est). | 08042-49 | Al peu del turó del Puig del Castell, a l'est de Can Pujades | L'aparença exterior de la masia és d'un edifici formalment del segle XVIII, tot i que aquest fet es contradiu amb la documentació; per tant l'edifici actual podria haver estat construït sobre d'un mas anterior. La primera menció del mas Torrent la trobem en un document de l'any 1523 en una disputa testamentària sobre justament el mas Torrent a Samalús (Biblioteca de Catalunya, Perg. 486, Reg. 21374). Aquesta primera menció el mot es presenta en plural sota la forma Torrents. Poc anys després ja figura el lloc deTorrent (en singular) en el fogatge de 1553 de Samalús. | 41.6937900,2.3278000 | 444064 | 4615997 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44164-foto-08042-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44164-foto-08042-49-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar catalogada, si que apareix recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, núm. 64. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44168 | Can Cuch de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuch-de-la-muntanya | BARBANY, C., CANTARELL, C., DANTÍ, J., GARCIA, R.M., RIBAS, P. i TERRADES, M.E. (1996): De la balma a la masia. L'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Treballs del Museu de Granollers, núm. 2, Granollers. COMES, P. i CASTELLS, J. (1990): 'Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69 | XVIII | Restaurat integralment | Conjunt d'edificacions d'un mas de muntanya, en la que a part de la masia principal hi trobem altres construccions agrícoles. L'edifici principal és una masia de grans dimensions, en la que en el cos central té una alçada de planta baixa, pis i golfes. El vessant del sostre és desigual pels dos vessants, i té tres crugies perpendiculars a la façana. D'aquesta façana en destaca una porta dovellada de la que en són ressenyables les dovelles per la seva mida i foma allargada. La porta, d'arc de mig punt, presenta a la dovella clau la data gravada '1711'. Les finestres són rectangulars emmarcades en pedra, i en una de les mateixes hi tornem a trobar la data inscrita, en aquesta ocasió fent referència a l'any 1726. A la façana principal hi trobem un rellotge de sol, restaurat. Sobre una placa de morter diferenciada dels blocs de la façana hi ha un rellotge rectangular i vertical. El gnòmon de vareta surt just de sobre el rellotge. Les marques horàries, en números àrabs, van de les 8 a les 3. Hi ha un sol pintat, sobre el nom del mas i la data. | 08042-53 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | El lloc de Cuch ja apareix documentat en els fogatges de Cànoves, tant de 1497 com en el de 1553. Formalment l'edifici actual es correspon amb un edifici del segle XVIII, tal i com indiquen les dates de la porta i finestra, tot i que els documents ens remeten a temps més antics. El mateix s'esdevé amb la identificació amb l'altre Can Cuch, el del nucli del poble de Cànoves. Tanmateix sembla més plausible pensar que la cita documental faci referència al mas de muntanya. D'altra banda també sembla esmentar-se el lloc en la documentació parroquial del segle XIV. | 41.7249100,2.3486000 | 445821 | 4619439 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44168-foto-08042-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44168-foto-08042-53-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat el conjunt està restaurat integralment i allotja un hotel i restaurant | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44206 | Vallfigueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallfigueres | XVIII | Edifici de planta rectangular amb murs de pedra vista rejuntada, recentment restaurat pels seus propietaris. Destaquen del conjunt de paredat les pedres cantoneres que ens fan adonar que l'edifici actual és el recreixement simètric de l'edifici primitiu, que correspondria a l'edifici de ponent. Per tant la visió del sostre actual d'un edifici a dues aigües, en origen era un edifici amb un sostre a un sol aiguavés. L'accés a les dues edificacions annexades es fa per sengles portes per la façana de migdia, que correspon a la façana curta. Ambdues són d'arc de mig punt, tot i que molt restaurades. Un dels únics elements singulars el trobem a la façana de ponent, on s'observa una finestra amb llinda, brancals i ampit de pedra. | 08042-91 | Camí de Vallfigueres | 41.7108500,2.3225000 | 443638 | 4617895 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44206-foto-08042-91-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Al voltant de la casa encara es veuen restes de murs d'edificacions annexes, i algun que podria ser anterior degut a la presència d'alguna espitllera.Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 185. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44208 | Col·lecció de pistoles de Can Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pistoles-de-can-casademunt | BALLONGA, J. i FERNÀNDEZ, M. (2011): La farga Palau de Ripoll. Quaderns de didàctica i difusió, 20. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Barcelona. | XVIII | Una de les tres pistoles està en curs de restauració. | Conjunt de tres pistoles exposades en una vitrina a l'actual vestíbul de l'ajuntament del poble. De les tres pistoles, n'hi ha dues que formen parella, concretament les que presenten una decoració calada de llautó, amb motius vegetals. Aquesta ornamentació està realitzada sobre la fusta de l'empunyadura i el canó. Les parts de ferro de l'arma, exceptuant el canó, són les parts en les que s'aprecia que l'estat de conservació no és l'òptim. La tercera pistola, no és de tanta qualitat com les dues anteriors, tot i que en conjunt són un magnífic exponent de les armes curtes de foc del segle XVIII. | 08042-93 | Masia Can Casademunt s/n, 08445 Cànoves i Samalús | El conjunt d'armes va aparèixer en una paret de la planta baixa de l'ajuntament quan s'estaven realitzant els treballs de restauració per adequar l'antiga masia a la seu de la casa de la vila, l'any 1981. Aquest conjunt d'armes prové de la Farga Palau de Ripoll i cal datar la seva construcció entre els anys 1700 i 1710. La Farga Palau de Ripoll va ser fundada com a farga de ferro al segle XVI, i la seva activitat va perdurar fins l'any 1978. Actualment és visitable i depèn del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. A Ripoll ja es documenta el treball del ferro a finals del segle XII. A mitjan segle XVI és quan s'inicià a Ripoll la fabricació d'armes de foc portàtils, incrementant-se notablement el segle XVII, consolidant així la ciutat de Ripoll com a un centre neuràlgic del país en la fabricació d'armes. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | ca. 1700 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Farga Palau de Ripoll | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44192 | Can Masseguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masseguer | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVII-XX | En l'actualitat es presenta sota l'aparença d'un conjunt d'edificacions, del que en destaca el mas originari.Aquest és un edifici de planta rectangular, amb un sostre a dues aigües, i el carener perpendicular a la façana. La façana té una aparença simètrica, de planta baixa i pis. En la perpendicular del carener, trobem ben centrada la porta, d'arc de mig punt, ben dovellada. A la seva esquerra hi ha un accés posterior, d'arc rebaixat. A la planta pis hi trobem les obertures de les finestres, algunes d'elles amb balcó. Entre dos d'aquest balcons es pot observar un rellotge de sol. L'edificació ha crescut a llevant, amb un cos estructurat a partir de cinc eixos, amb balcons a la primera planta i finestres a la planta corresponent a les golfes. Aquest edifici adossat a la masia original té una planta rectangular i un sostre a un vessant, que desguassa a la façana d'aquest edifici. | 08042-77 | Samalús | En els fogatges de Samalús, tant en el de 1497 com en el de 1553 ja s'esmenta el foc de Messeguer, tot i que les grafies varien de Masaguer a Massaguer i Messeguer. | 41.6937400,2.3358000 | 444729 | 4615987 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44192-foto-08042-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44192-foto-08042-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44192-foto-08042-77-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | No hem de confondre aquesta masia amb l'homònima que es troba a Cànoves. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44196 | Can Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morera | XVII-XX | Masia de muntanya caracteritzada per la seva ubicació en alçada, mirant cap la plana sobre el nucli de Cànoves. L'edificació principal és de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb una coberta a dues aigües amb el carener perpendiclar a la façana. La porta és rectangular amb llinda de fusta. L'element més destacable de la façana és la finestra del primer pis, centrada, amb lleixa i brancals, que està emmarcada per blocs de pedra. A la seva dreta hi trobem un rellotge de sol. El tractament actual de la façana és amb la pedra vista, d'on hi destaca en primer terme els blocs de pissarra. A redòs del cos original de l masia s'hi han anat afegint dependències annexes, tots orientats a migdia, com la masia original. | 08042-81 | Al veïnat de Sant Salvador deTerrades | No apareix a la documentació dels fogatges de Cànoves. | 41.7199100,2.3519800 | 446098 | 4618882 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44196-foto-08042-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44196-foto-08042-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44196-foto-08042-81-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44159 | Can Parera Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-vell | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVII-XVIII | Conjunt format clarament per dos edificis, de planta rectangular. L'edifici original tindria una planta aproximadament quadrada, amb un sostre a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa, pis i golfes. La façana, completament simètrica, presenta un acabat arrebossat que emmascara el caràcter dels elements continguts. Tan sols destaca una porta d'arc rebaixat emmotllurada, sobra la qual hi ha un balcó de ferro forjat al primer pis. Les finestres són senzilles, rectangulars, sense emmarcar. Les golfes s'evidencien per l'obertura de dues petites ventilacions d'arc de mig punt completament iguals. L'edifici afegit presenta una forma allargada de planta rectangular, adossat pel cantó de llevant al cos principal. Aquesta nau, de la mateixa alçada que l'edifici anterior, presenta un sostre a dos aiguavessos, però en aquesta ocasió amb el carener paral·lel a la línia de façana. A l'alçada de laplanta pis té un seguit de finestres d'arc de mig punt que confereixen un aspecte de galeria. | 08042-44 | Sota el turó del Puig del Castell | L'aparença d'aquesta masia sembla ser posterior a la de 'Can Parera Nou', pel que l'epítet de 'Vell' no s'adiu amb l'estat actual de la masia. Elements com la porta d'arc rebaixat i les finestres rectangulars en certifiquen aquest tret modern. D'altra banda el cognom Parera ja apareix en els fogatges de Samalús de l'any 1553, tot i que no tenim la certesa que ens remeti a aquesta masia o a la propera de Can Parera Nou. No hem de confondre aquest mas amb el del mateix nom, Can Parera, situat a Cànoves. | 41.6918700,2.3263800 | 443944 | 4615785 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44159-foto-08042-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44159-foto-08042-44-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar catalogada, si que apareix recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, núm. 63. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44191 | Can Volart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-volart | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69 | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, amb coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Aquesta configuració permet que sota el sostre hi hagi espai per a les golfes, sota de les quals trobem el pis i la planta baixa. La façana principal, orientada a migdia, té una porta d'arc de mig punt amb dovelles a l'eix de simetria. Al primer pis hi trobem tres finestres emmarcades amb pedra i ampit, i a les golfes una sola finestra. Aprofitant el pendent de la muntanya, s'ha aterrassat el vessant i davant la façana és on trobem una terrassa i l'era, i a un nivell inferior dependències associades a les tasques agrícoles. Com que estan en pendent, bona part de la fonamentació d'aquestes edificacions annexes estan fetes a la roca de la muntanya. Encara més avall trobem marges amb horts. | 08042-76 | Urbanització de Can Volart | El lloc de Volart ja apareix en el fogatge de Cànoves de 1497, tot i que amb la grafia emprant la T (Volart) en comptes de la D final emprada en altres ocasions. En el fogatge de 1553 torna a aparèixer, però ara associat a un àlias, referit a la persona que habitava el mas, un tal Antoni Mora. | 41.7028900,2.3633700 | 447031 | 4616985 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44191-foto-08042-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44191-foto-08042-76-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Es troba a la muntanya, dominant la plana vallesana. Just sota la masia trobem l'alzina grossa de Can Volart. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44135 | Can Flaquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-flaquer | XVI-XX | Masia molt emmascarada per les reformes posteriors que en dificulten la seva atribució. Actualment presenta un cos principal de planta basilical, de tres crugies, en les que s'observa la planta, el pis, i les golfes al cos central. D'aquest nucli primigeni observem a la façana la porta amb llinda plana, finestres envoltades de carreus al primer pis i tres finestres de mig punt a les golfes. En una de les finestres del primer pis hi ha la data de 1830 amb el nom del propietari, Francisco Flaquer. En aquest cos principal s'hi afegiren edificacions annexes. La casa conserva una fresquera al seu interior. Del gran jardí en destaca una terrassa i l'entrada, obra de l'arquitecte Manuel Raspall. A la zona aterrassada hi trobem una balaustrada formada per dobles columnes coronades d'elements neoclàssics, i unides entre sí per bigues metàl·liques corvades. La zona de l'entrada a la finca està decorada amb una portalada amb elements vegetals i el nom de la casa inscrit, vigilat per una caseta. | 08042-20 | Àmbit Montseny Oest | Malgrat no s'esmenta en els fogatges, el cognom Flaquer el tenim documentat des de l'any 1357, i des de l'any 1527 es pot establir la continuïtat del cognom fins avui dia. En la restauració de les Escoles de Samalús de l'any 2010 es va treure un panell enrajolat de Sant Francesc Xavier, avui a la façana de can Flaquer. | 41.6925700,2.3241900 | 443762 | 4615864 | 1912 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44135-foto-08042-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44135-foto-08042-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44135-foto-08042-20-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Raspall i Mallol, Manuel | El projecte de l'arquitecte Raspall era més complexe i comprenia la construcció d'un habitatge, que no s'arribà a construir. | 99|105|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44137 | Ca l'Antich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantich | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | Conjunt format actualment per diferents edificis residencials i comercials, agrupats al voltant d'una era, que formaven part de les edificacions de la masia, ja siguin de la part residencial o construccions agrícoles. La façana principal en l'actualitat no permet veure les característiques originals de la masia, tot i que en manté el seu volum, format per planta i dos pisos, amb un sostre a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La masia estava vertebrada vers un pati tancat, pel qual s'accedia a l'era. Posteriorment s'hi afegí un cos al cantó nord, amb una llarga façana, de planta i dues alçades de pis. En destaquen les finestres emmarcades per carreus de pedra, i un reelevant ràfec. Aquesta façana és la que articula i vertebra el petit nucli urbà a redòs de l'església de Sant Muç. L'ala de ponent es construí amb posterioritat a aquesta darrera. | 08042-22 | Avinguda Josep Crous s/n, 08045 Cànoves i Samalús | El cognom Antich ja apareix citat als fogatges, tant de 1497 com de 1553. Pel que respecta al de l'any 1497 tenim el dubte si fa referència al Molí de l'Antich o a aquesta masia. L'any 1553 ja n'apareixen dos. | 41.6933100,2.3544100 | 446278 | 4615927 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44137-foto-08042-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44137-foto-08042-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44137-foto-08042-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44143 | Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujades | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | L'aspecte actual del conjunt és d'un edifici amb un planta en 'L' emmarcant una àmplia era de cairons. Aquesta planta és fruit de la juxtaposició de dos edificis de manera perpendicular. El principal és una masia de planta baixa i pis, amb el sostre a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana no presenta, en la distribució dels elements, d'un aspecte simètric, trobant-se la porta lleugerament a la seva esquerra. Aquesta porta presenta un arc de mig punt, tot i que desconeixem si dovellada per trobar-se aquesta façana llarga arrebossada. L'altre edifici, també és de planta i pis i teulat a dues aigües, tot i que en aquesta ocasió el carener és perpendicular a la façana. Tant les portes com les finestres són d'arcs rebaixats i totes presenten una volta de sardinell. | 08042-28 | Àmbit Montseny Oest | En el fogatge de 1553 de Samalús ja apareix el lloc de Pujades amb la forma Pugades. | 41.6929600,2.3248000 | 443813 | 4615907 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44143-foto-08042-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44143-foto-08042-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44143-foto-08042-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorensarc Guàrdia | Malgrat no estar catalogada, si que apareix recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, núm. 60. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44155 | Castell d'en Bori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-den-bori | <p>GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69.</p> | XVI-XX | <p>El Castell d'en Bori, o Castell de Samalús, és en l'actualitat un edifici de planta rectangular assimilable a un castell. Consta de 3 plantes, i les seves façanes estan rematades amb merlets, matacans i gàrgoles. De la façana principal cal destacar el cos central que no deixa de ser un cos torrificat acabat amb un sostre a quatre vessants, apuntat, amb sostre de pissarra. Aquest portal es troba flanquejat per dues torres circulars adossades al mur, acabades en punta amb coberta de pissarra. on hi trobem una porta d'arc apuntat. Aquest conjunt emmarca la porta d'arc apuntat, sobre la qual hi ha tres finestres neogòtiques i una finestra trilobulada. Cal destacar que d'un dels angles de la planta del castell en destaca una torre circular de grans dimensions, que com la façana, té un coronament de merlets. Tot l'imponent conjunt es troba rematat amb un cos quadrat al centre del castell, de planta quadrada, ple de finestres apuntades i coronat igualment amb merlets. A part de l'edifici el recinte es complementa amb un jardí a la banda de llevant, format per parterres i zones verdes, a imatge dels jardines dels palaus.</p> | 08042-40 | A Samalús, carretera BP-5107, p.k. 36,5 | <p>Malgrat que la nomenclatura de l'element esmenti el terme de castell, i que estigui declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional pel decret 22/4/1949, no ens trobem davant d'un veritable castell, sinó de la reforma d'una antiga masia amb aparença fantasiosa de castell. L'únic testimoni de l'antic mas Bori, que no coneixem documentalment, són dues finestres esculturades característiques del segle XVI, de forma rectangular, que trobem encastades a la façana sud. Aquestes finestres presenten formes geomètriques a la base. La més gran presenta un arc amb ziga-zaga i l'interior calat amb motius vegetals i acabats amb rostres humans. El capitell de l'arc també representa rostres figurats. La segona finestra presenta un arc de mig punt i a l'interior hi tornem a trobar dos rostres. Al capitell rosetes i rostres.</p> | 41.6911700,2.3139900 | 442912 | 4615715 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44155-foto-08042-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44155-foto-08042-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44155-foto-08042-40-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia del Castell de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element). | 116|98 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||
| 44157 | Can Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mascaro-0 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. | XVI-XX | Conjunt d'edificis a redós de la masia original. El cos més antic correspon a un edifici de planta rectangular orientat a migdia, de planta baixa i pis, amb una coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal presenta una porta d'arc rebaixat i finestres de dimensions reduïdes, emmarcades amb blocs treballats de pedra, alguns emmotllurats i en un dels casos amb un arc conopial. Mentre que aquesta façana sud presenta un acabat amb pedra vista, la façana septentrional es troba completament arrebossada, i en part sobrealçada. Al cantó de llevant la masia presenta un cos afegit perpendicularment, sense sortir de la línia de la façana, tot i que sí que presenta una major alçada. Cal destacar en l'extrem de llevant la forma de torre que presenta amb un coronament de merlets. El conjunt es troba actualment articulat vers un pati tancat, a manera d'antic barri. | 08042-42 | A Samalús, carretera BP-5107, p.k. 36,8, davat Can Julià | En el fogatge pertanyent a Samalús de l'any 1553 ja apareix el lloc esmentat amb la forma Masqueró. Igualment trobem a Jaume Mascaró l'any 1585 en la documentació, apareixent com a obrers de la Capella de Santa Eugènia. | 41.6891800,2.3171800 | 443176 | 4615492 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44157-foto-08042-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44157-foto-08042-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44157-foto-08042-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44158 | Can Parera Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-nou | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | Edifici que actualment presenta una planta en forma de 'L' tot i que segurament en origen seria una edificació de planta quadrada, en la que posteriorment se li afegiria el cos de llevant. El cos principal, arrebossat del que es veu el paredat de les cantonades, consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de dos aiguavessos, amb el carener perpendicular a la façana. De la façana, disposada simètricament, en destaca la porta dovellada d'arc de mig punt. En el primer pis trobem tres finestres, les dels extrems d'arc conopial i la central rectangular emmarcada per blocs. Les finestres d'arc conopial són uns exemplars prou interessants, mostrant arcs i calats caracteístics d'aquestes finestres gòtiques. En especial és rellevant una de les finestres amb representacions de cares humanes al centre de l'arqueria en grups de 2, i a la imposta on reposen els arcs hi trobem la representació de tres figures humanes. Les golfes queden representades per tres finestres de ventilació d'arc de mig punt, essent la més alta la central. D'aquest cos principal, també destaca la paret est, en la que a l'alçada del primer pis trobem una altra finestra d'arc conopial amb arcs calats i al centre de l'arqueria sengles cares humanes, en aquesta ocasió de factura més acurada. El cos afegit a llevant presenta la mateixa distribució de planta baixa, planta i golfes, tot i que aquestes darreres no es perceben per la façana principal, ja que ell sostre de dos aiguavessos té el carener paral·lel a la façana principal. D'aparença senzilla les tres portes (principal i de les cotxeres/magatzem) són d'arcs rebaixats, i les finestres són rectangulars sense emmarcament. | 08042-43 | Sota el turó del Puig del Castell | Malgrat l'epítet de 'Nou' referint-se a Can Parera, suggeriria un origen relativament recent les finestres conopials ens poden remetre a na construcció dels segles XVI-XVII. D'altra banda el cognom Parera ja apareix en els fogatges de Samalús de l'any 1553, tot i que no tenim la certesa que ens remeti a aquesta masia o a la propera de Can Parera Vell. No hem de confondre aquest mas amb el del mateix nom, Can Parera, situat a Cànoves. | 41.6918400,2.3252400 | 443849 | 4615782 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44158-foto-08042-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44158-foto-08042-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44158-foto-08042-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar catalogada, si que apareix recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, núm. 62. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44160 | Molí d'en Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-ribes | BARBANY, C., CANTARELL, C., DANTÍ, J., GARCIA, R.M., RIBAS, P. i TERRADES, M.E. (1996): De la balma a la masia. L'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Treballs del Museu de Granollers, núm. 2, Granollers. COMES, P. i CASTELLS, J. (1990): 'Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69 | XVI-XX | L'aparença exterior de l'edifici està un xic degradada. Construccions i annexes contemporanis n'alteren la seva aparença. | De l'antic molí i les instal·lacions hidràuliques poca cosa en queda. Segurament la sala de moles estava ubicada en les runes que queden adossades a ponent de la casa. Només una resclosa a la riera evidencia actualment l'ús que se'n feia de l'aigua. L'edifici consta de planta rectangular i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, i està distribuïda en tres alçades: planta baixa, pis i golfes. La façana no presenta la porta en l'eix de simetria, sinó que es troba desplaçada a la seva esquerra. Es tracta d'un portal rectangular. Tot i que si hi ha algun element que presideixi la façana sens dubte es tracta de la finestra d'arc conopial, amb arqueria calada. Al centre dels arcs trobem dues cares esculpides. A les impostes sengles figures humanes i rosetes. I tot just a sobre de la finestra trobem una pedra esculpida amb dues criatures nues que sostene un escut amb inscripció (il·legible). Seguint el caient del vessant del sostre, a llevant, s'hi adossà d'anticun cos que sobresurt perpendicularment de la façana. A l'altre costat de la riera, davant la masia, trobem unes runes que podrien ser part de les instal·lacions del molí. | 08042-45 | A Cànoves, carretera BP-5107, p.k. 41,6 | S'esmenta el lloc de Ribes en els fogatges de Cànoves, tant en el de 1497 com en el de 1553, tot i que en ambdós casosen la forma singular, RIBA. No podem saber si fa esment a la Masia de Can Ribes ubicada a prop del molí o al mateix molí, tot i que potser cal entendre els dos llocs com a part d'una unitat. Les finestres, característes d'aquest moment gòtic, certifiquen la datació del mas, i cal recordar que són presents tant al Molí de Can Ribes com a la masia de Can Ribes. Proper al molí, en un lloc indeterminat, va aparèixer els ans 60 del segle XX, l'anomenat Tresorde Cànoves, format per 41 monedes ibèriques, la majoria de les quals de la seca de Lauro. | 41.6859700,2.3564600 | 446442 | 4615111 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1904, on es veu la façana de la masia (AFCEC_BORDAS_D_3966). Es percep volumètricament els mateixos cossos que en l'actualitat, tot i que les moles repenjades a la façana en testimonien la seva activitat.També hi ha una altra fotografia de la façana, de 1913, del fons Pons Bernareggi de l'Arxiu Nacional de Catalunya (Fons ANC1-579-N-602). | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 65,79 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc