Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44116 | Forn de Can Pericas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-pericas | ALMAGRO, M., SERRA RÀFOLS, J.i COLOMINAS, J. (1945): Carta arqueológica de España. Vol. II, Barcelona-Madrid. ARXÉ I GÁLVEZ, J. (1990): 'L'arqueologia a l'àrea del Montseny. Evolució del poblament a l'antiguitat', Monografies del Montseny, núm. 5, Viladrau, pàgs. 145-169. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | II aC - II | L'exposició a la intempèrie en pot malmetre la seva conservació. | Restes d'un forn ceràmic, atribuït a època ibero-romana. Es conserva gairebé sencera la graella, així com la cambra de combustió. Presenta una forma gairebé quadrada, de 200 x 180 centímetres. La graella està formada per un conjunt de 34 fumeroles rectangulars, mancant-ne tan sols una respecte del plantejament original. Estan alineades en 5 fileres, de 7 fumeroles cadascuna. Singularment la cambra no presenta cap suport de sustentació de la graella, segurament degut a les petites dimensions del forn. El forn segueix una orientació NW-SE, amb la boca de la cambra orientada al sud-est. | 08042-1 | Torrent del Sot del Vell | Primera referència d'Antoni Gallardo, el fill del qual localitzà el forn (ca. 1938). | 41.6917000,2.3286500 | 444133 | 4615765 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44116-foto-08042-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44116-foto-08042-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44116-foto-08042-1-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Ubicació propera a un torrent, com és habitual en aquest tipus d'estructures. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||
| 44125 | Llegenda de La Pallejana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pallejana | MESTRES, A. (2004): Llegendes del Montseny. Selecció a cura de Carme Rubió i M. Carme Bernal. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | La llegenda de la Pallejana, són de fet nombrosos episodis i incidents que va tenir aquesta bruixa per diversos indrets del Montseny. Un d'aquests fets es conta que va tenir lloc Cànoves quan la bruixa va espantar l'avi de Can Ribes, masia de Cànoves. La Pallejana tocà l'espatlla de l'home tot dient-li 'Hola, Cebrià!'. I l'avi, degut a l'ensurt, va dir per a ell mateix 'Jesús, Maria i Josep'. La bruixa va recriminar a l'avi Cebrià que no digués aquestes coses, i l'avi estranyat que l'hagués sentit perquè ho havia dit de pensament, va endevinar que tractava amb la Pallejana, ja que només una bruixa podia escoltar el que no s'havia dit en veu alta. | 08042-10 | La Pallejana va ser una bruixa prou coneguda a les terres del Montseny, a la que se li atribuïen maleficis i enganys. Alguns dels espisodis que es relaten en les llegendes van tenir com a escenari indrets de Cànoves, i molts els recull Apel·les Mestres de boca de 'l'avi Joan de can Julià de Cànoves'. Aquesta llegenda la recollí Apel·les Mestres en el seu llibre 'Llegendes i tradicions del Montseny' amb el que guanyà el premi del 'Llegendari popular català' de l'Institut Patxot l'any 1927. A través de l'obra d'Apel·les Mestres (1854-1936) es mostra l'interès que l'autor tenia per la recuperació de l'imaginari col·lectiu del país. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||||||
| 44215 | Parc Natural del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny-1 | CAMPENY, R. (DIR) (2007): Pla d'ús públic del Parc del Montseny. Minuartia, Estudis Ambientals. Diputació de Barcelona i Diputació de Girona. DD.AA. (2012): Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera. Memòria 2011. Diputació de Barcelona. | Part del terme municipal de Cànoves i Samalús es troba inclòs dins del Parc Natural del Montseny, concretament el 62,43% de la superfície total del municipi, això és 1822,45 hectàrees respecte de les 2919,10 deltotal de superfície de Cànoves i Samalús. La titualrita del Parc és principalment privada, amb un 86,6%, i la resta és de titularitat pública, entre la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. El Parc Natural del Montseny es troba ubicat a la serralada prelitoral, essent-ne el massís de més alçada. La seva extensió, de 31.063,94 hectàrees, està distribuïda entre els 18 municipis que en formen part, i que abracen les comarques del Vallès Oriental, Osona i la Selva, englobant per tant dues circumscripcions provincials: Barcelona i Girona. A nivell orogràfic el Montseny s'inicia a cotes d'uns 200 metres sobre el nivell del mar, en el seu vessant oriental, i assoleix els 1705 metres d'alçada amb el Turó de l'Home i Les Agudes. El punt més enlairat del Parc en el terme de Cànves i Samalús són el Turó de les Païsses (1056 m.), Turó de la Moixera (1039 m.), Turó de Palestrins (1026 m.), Roca Centella (1001 m.), i el vessant sud del Turó de Can Cuc, al voltant dels 1100 metres d'alçada. El riu Tordera segmenta el massís en tres subunitats: el pla de la Calma i Puig Drau a ponent, Matagalls al nord, i les Agudes i el Turó de l'Home a llevant. El paisatge d'aquesta muntanya confereix un mosaic d'ambients diversos, conferint una gran riquesa paisatgística, biològica i històrica al Parc Natural. | 08042-100 | Serralada Prelitoral, comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental | Any d'aprovació del Pla Especial: 1977, pel sector de la província de Barcelona, i 1978 per la província de Girona. Nou Pla Especial: aprovat l'11 de desembre de 2008 i publicat al DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. Any de la declaració de la Reserva de la Biosfera: 1978. La UNESCO va incloure el Parc Natural del Montseny dins la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera, en el marc del programa 'L'Home i la Biosfera' (MAB) | 41.7170500,2.3259600 | 443931 | 4618581 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44215-foto-08042-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44215-foto-08042-100-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El Parc és gestionat per l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i per l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona. El municipi compta amb un Punt d'Informació del Parc, situat a l'Avinguda Josep Crous. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||
| 44216 | Font de Can Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-morera | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Font propera al Mas de la Morera, a ponent de la masia. La font es troba per sobre de la capçalera del torrent de la Font de Can Morera, i recull les aigües del vessant sud del Massís del Montseny. Es tracta d'una font baixa i de raig constant, que en èpoques estivals pot estar seca. Aquesta casuística es deu a que la font rep l'aigua del torrent, i és filtrada a un dipòsit previ al broc. | 08042-101 | Can Morera | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7200900,2.3507700 | 445997 | 4618903 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44216-foto-08042-101-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44217 | Font de la Moixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-moixera | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | La font de la Moixera es troba en un revolt de la pista que va de Can Quintana a Can Cuch de la Muntanya. La font deu la seva aigua al torrent homònim, Sot de la font de la Moixera, que recull les aigües del Collet de Sant Martí, al massís del Montseny. En l'actualitat es presenta com un broc metàl·lic i cilíndric per on brolla l'aigua, emplaçat en un banc de pedra que forma un angle de 90º, aterrassant part del talús argilós. L'aigua cau en una petita basa quadrada de pedra. | 08042-102 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7266600,2.3515200 | 446065 | 4619631 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44217-foto-08042-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44217-foto-08042-102-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44218 | Font de la Crosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-crosa | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | La Font de la Crosa recull l'aigua de lacapçalera del Sot de la font de la Crosa, que al seu torn desguassa al Torrent de la Gavarrera. Es troba amagada per la vegetació. Estructuralment només s'endevina la seva presència pel broc de ferro cilíndric per on brolla l'aigua. | 08042-103 | Can Puig | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7173000,2.3517700 | 446078 | 4618592 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44218-foto-08042-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44218-foto-08042-103-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44219 | Font de la Gavarrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-gavarrera | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Font que es troba ubicada al punt on conflueixen dues petites torrenteres que abasteixen d'aigua el Torrent de la Gavarrera. En aquest punt de capçalera és on brolla l'aigua recollida de la Serra de Palestrins, al massís del Montseny. | 08042-104 | Can Pou | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7266900,2.3568800 | 446511 | 4619631 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44219-foto-08042-104-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44220 | Font de Vallfigueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-vallfigueres | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | La Font de Vallfigueres es troba en un barranc sota de la casa que dóna nom a la partida. En un corriol que surt del camí de Vallfigueres, trobem un broc de ferro que brolla i abasteix d'aigua al Torrent de la Font de Vallfiguera. | 08042-105 | Vallfigueres | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7091300,2.3232900 | 443702 | 4617703 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44220-foto-08042-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44220-foto-08042-105-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44221 | Font de Can Cuch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-cuch | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | En el marc de la masia de Can Cuch de la Muntanya, al massís del Montseny, trobem aquesta font que proveeix d'aigua la bassa de la masia. Tot just per sobre del mas, en un antic safareig i bassa per a reg, és on en una de les cantonades d'aquesta estructura. | 08042-106 | Can Cuch de la Muntanya | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7254700,2.3484100 | 445805 | 4619501 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Actualment el complexe de Can Cuch és un hotel i restaurant.Fotografia: Parc Natural del Montseny. Diputació de Barcelona. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||||
| 44222 | Font del Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-frare | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Restaurada l'any 2001. | La Font del Frare es troba al peu de la carretera que surt del nucli de Cànoves i puja cap la urrbanització del Mirador del Montseny, anomenat camí del Castellar. La font es troba en el talús sobre del qual hi ha la casa de la Rectoria. En l'actualitat és una font pública de ferro colat, tot i que un brollador en desús recorda l'emplaçament de l'antiga font. També trobem a l'indret una imatge de la Verge de Lourdes i una placa amb un poema al·lusiu a la Verge. Al vegada el seu nom provingui de trobar-se als peus de l'antig casa de la Rectoria. | 08042-107 | Al nucli de Cànoves | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.6926000,2.3556600 | 446381 | 4615847 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44222-foto-08042-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44222-foto-08042-107-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia de la Font del Frare de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element). És rellevant observar la radical transformació que ha sofert l'indret. | 119 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44223 | Font del Monjo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-monjo | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Indret degradat, amb runa als voltants. | La Font del Monjo es troba molt propera a la carretera de Cànoves a la Garriga, a la zona limítrof entre els dos termes. Des de la carretera BP-5107 surt un camí que s'enfila cap al paratge del Bosc de la Font del Monjo. Tot just agafat aquest camí, al seu cantó esquerra, és on es troba aquesta font. | 08042-108 | Carretera BP-5107, p.k. 35,3 | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.6884600,2.3026800 | 441969 | 4615422 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44223-foto-08042-108-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||
| 44224 | Font de Can Volart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-volart | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Cal una neteja de l'indret. | Font ubicada sota la masia de Can Volart, a la que s'accedeix per un corriol que travessa els horts de la masia. Es tracta d'una caixa d'obra amb un broc per on brolla l'aigua. L'aigua cau en una peita bassa rectangular feta de ciment, mitjanes i maó. L'aigua sobrant va a parar a un petit torrent que desguassa al Sot de Can Massó. | 08042-109 | Can Volart | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7017600,2.3632100 | 447017 | 4616860 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44224-foto-08042-109-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En el moment de la visita no hi circulava aigua (setembre 2013).La font està a una quinzena de metres del'Alzina Grossa de Can Volart. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44126 | Ball d'en Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-den-serrallonga | ALBERICH, P. (1990): 'El ball d'en Serrallonga a Cànoves els anys 1924 i 1925', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 29-31. AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona. | Ball de carnestoltes que es representava en diferents poblacions de Catalunya fent referència a la història del cèlebre bandoler. Se'n coneixen diferents versions pel territori, esdevenint molt diferents les unes de les altres. La de Cànoves seria de les més fidels a la història de Serrallonga, i de llarga durada, en les que intervenia un gran nombre de personatges, com testimonia Pilar Alberich pel que fa a l'any 1924 i 1925, on es reuniren 28 actors del poble acompanyats per la música de tamborí i flabiol de Biel Bot. Segons Amades també se'n representà l'any 1928. En síntesis, l'argument girava entorn Serrallonga, la seva dona i un fill d'aquesta, que decidien convertir-se a la vida de bandolers, per robar als rics i donar-ho als pobres. Amb la intenció d'enquadrar més gent al seu grup, tot un seguit de personatges se'ls presenten per ser admesos. Interpel·lats per en Serrallonga expliquen qui són, mentres dansen davant seu. | 08042-11 | Cal cercar l'origen de les diferents versions de les danses de Serrallonga representades en el marc del carnestoltes, a finals del segle XVIII i primera meitat del XIX. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El ball era de poc moviment, amb diàlegs senzills. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44225 | Font del Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Font ubicada a prop del límit oriental del terme, a la zona anomenada les Artigues del Corral, per sobre de la Plana d'en Pedro. La font es troba a la capçalera d'un petit torrent que abasteix al seu torn la riera del Sot del Riu. | 08042-110 | Plana d'en Pedro | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.6866500,2.3642600 | 447092 | 4615182 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44226 | Font de l'Aimà (Font de l'Escopeta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laima-font-de-lescopeta | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Font ubicada al límit sud del terme municipal, entre Ca l'Aimà i Can Felicando. La font es troba a la riba de la Riera Carbonell, ja en la zona de la plana vallesana, allunyada de les habituals fonts associades al Montseny. També se la coneix com a Font de l'Escopeta. | 08042-111 | Ca l'Aimà | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.6864900,2.3352100 | 444674 | 4615182 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc guàrdia i Llorens | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44227 | Font de les Acàcies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-acacies | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Font de muntanya, al massís del Montseny, ubicada en una zona molt frondosa i regada per diferents torrents. La font de les Acàcies rep les aigües dela riera del Sot de la Baga d'en Cuch, i és propera a la font de les Bardisses, i a la font dels Horts. | 08042-112 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7350900,2.3508600 | 446017 | 4620568 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44227-foto-08042-112-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44228 | Font dels Horts (Font Freda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-horts-font-freda | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Font de muntanya, al massís del Montseny, ubicada en una zona molt frondosa i regada per diferents torrents. La font dels Horts, també coneguda com a Font Freda, rep les aigües dela riera del Sot de la Baga d'en Cuch, i és propera a la font de les Bardisses, i a la font de les Acàcies. | 08042-113 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7359700,2.3517600 | 446093 | 4620665 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44228-foto-08042-113-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44229 | Font de Palestrins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-palestrins | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Font de muntanya, al massís del Montseny, ubicada en una zona molt frondosa i regada per diferents torrents. La font de Palestrins es troba al sud del Coll de Palestrins (1008 m), entre dues torrenteres que recullen les aigües de la carena de Palestrins, per sobre de la zona de la Baga d'en Cuch, on es troben altres fonts. | 08042-114 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7372400,2.3589900 | 446695 | 4620801 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44230 | Font de Can Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-torrent | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | La Font de Can Torrent és propera a la masia que li dóna nom. Concretament es troba ubicada al peu del turó del Puig del Castell, en el seu vessant oriental, i s'abasteix de les aigües del torrent del Sot de la Font de Can Torrent. | 08042-115 | Can Torrent | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.6964300,2.3286400 | 444136 | 4616290 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44231 | Font de les Bardisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-bardisses | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Font de muntanya, al massís del Montseny, ubicada en una zona molt frondosa i regada per diferents torrents. La font de les Bardisses, rep les aigües d'un petit torrent que desguassa les seves aigües a la riera del Sot de la Baga d'en Cuch, i és propera a la font dels Horts, i a la font de les Acàcies. | 08042-116 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7353600,2.3466900 | 445671 | 4620600 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44231-foto-08042-116-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44232 | Font del Capellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-capella | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Al cantó de ponent de l'embassament de Vallforners, recollint les aigües de la serra d'Ombradors, neix el torrent de la Font del Capellà. A mitja alçada del torrent es troba la Font del Capellà, riera que acaba desguassant a la riera de Vallforners, just abans d'on s'inicia la cua de l'embassament. | 08042-117 | Pantà de Vallforners | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7121200,2.3405900 | 445144 | 4618024 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc guàrdia i Llorens | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44233 | Font del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lleo-0 | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Bibliografia” afegir: GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. | Amagada per la vegetació. | Pujant pel camí davant de Can Massaguer, al nord de la carretera BP-5107, ja dins del Parc Natural del Montseny, en el segon revolt d'aquest camí que s'enfila cap a la muntanya de Can Massaguer, trobem la font del Lleó. | 08042-118 | Muntanya de Can Masseguer | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. La procedència de la finestra és desconeguda, tot i que sabem que a la zona ja s'havia traslladat una finestra de Vallfiguera a Can Busquets, propera a aquesta font (GALLARDO 1938). | 41.6959300,2.3357700 | 444729 | 4616230 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44233-foto-08042-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44233-foto-08042-118-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc guàrdia i Llorens | La font presenta un coronament fet a base d'una finestra gòtica amb decoració calada que reposa sobre dues mènsules amb decoració vegetal. El broc està decorat amb un cap d'animal de difícil atribució, tal vegada un gran felí, imatge que donaria nom a la font. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44234 | Font del Molí de l'Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-lantic | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Pedres i maons que envolten les fonts mal fixades. | En el talús de terra que queda per sota del talús del Molí de l'Antic trobem aquesta font, que en l'actualitat presenta dos brocs separats per uns metres. Una de les sortides d'aigua està empedrada i presenta un arc rebaixat d'obra, a l'interior del qual s'hi trobava la font, actualment sense brollar. Més avall trobem el segon broc, també empedrat, amb un rajola que adverteix de no beure l'aigua d'aquesta font. | 08042-119 | Molí de l'Antic | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.6990100,2.3531600 | 446178 | 4616561 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44234-foto-08042-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44234-foto-08042-119-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||
| 44127 | Garba de la mestressa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garba-de-la-mestressa | AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona. | La garba de la mestressa era una tradició que s'emmarcava en les tasques de la sega, el mes de juny. A les acaballes de segar es feia una garba de dimensions molt més grans de l'habitual. Aquesta garba gegant es posava al mig del camp i els segadors feien un ball rodó al seu voltant tot taral·larejant una cançó. A Samalús es feia una variant, com indica Amades, on es posava a dins la garba, un segador o fins i tot l'amo. La mestressa obsequiava als segadors amb un refresc. | 08042-12 | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||||
| 44235 | Font del Pipaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pipaire | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Seguint la pista que baixa cap a Cal Pipaire, trobem un corriol que ens mena cap a aquesta font, que desguassa les seves aigües cap a la propera riera de Vallforners. Aquesta font és molt propera a la del Molí de l'Antic. | 08042-120 | Cal Pipaire | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.6986600,2.3532300 | 446184 | 4616522 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44235-foto-08042-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44235-foto-08042-120-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44236 | Font del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-0 | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Aquesta font recull les aigües del conegut turó de Roca Centella (1.000,5 m sobre el nivell del mar), que baixen de la muntanya fins configurar el torrent del Sot de la Font del Vilar. A mig curs del torrent és on trobem la font. L'aigua d'aquest torrent desguassa en l'actualitat a la capçalera de l'embassament de Vallforners. | 08042-121 | El Vilar | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7196800,2.3307800 | 444334 | 4618870 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44237 | Can Calces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calces-0 | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes que es troben al cantó de ponent del camí que mena cap a la casa de Vallfigueres, abans del trencall de la font de Vallfigueres. Es tracta de les restes d'una edificació enrunada, colgada per la vegetació, de la que només en podem donar l'orientació d'una planta rectangular, amb dues alçades, planta baixa i pis. | 08042-122 | Camí de Vallfigueres | 41.7061000,2.3268800 | 443998 | 4617365 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44237-foto-08042-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44237-foto-08042-122-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||
| 44238 | El Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-riu | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes d'una edificació construïda sota la Plana d'en Pedro, per sobre de Can Volard. De la casa, de la que només se'n conserva un angle, podem intuir-ne la seva planta rectangular, amb les parets de paredat. | 08042-123 | Can Volart | 41.7114900,2.3658200 | 447242 | 4617938 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44238-foto-08042-123-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44239 | Can Jubany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jubany | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes d'una edificació construïda al vessant de ponent de la Carena de la Pedrera, just per sobre de Can Puig. Tan sols s'intueix una paret.colgada de bardisses, amb l'aparell de construcció de paredat, i morter de calç que unien les pedres. | 08042-124 | Can Puig | 41.7160400,2.3520000 | 446096 | 4618452 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44239-foto-08042-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44239-foto-08042-124-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Propera a les runes de Can Pairana. | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||
| 44240 | Can Pairana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pairana | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes d'una edificació, poc perceptibles degut al seu estat d'arrasament, i que es troben emmascarades per la malesa. Aquesta antiga casa estava propera a la de Can Jubany, també enrunada, i queda en l'actualitat just per sobre de Can Puig i Can Mets. | 08042-125 | Can Mets | 41.7161100,2.3508200 | 445998 | 4618461 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44241 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-1 | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Les runes de Can Coll es troben ubicades al vessant de ponent del Puig Cogull (780 metres sobre el nivell del mar), a prop d'un petit torrent que desguassa al Sot de Palomar. Les runes es troben tot just per sota de Can Gessa. S'observa les restes d'una casa de planta rectangular, colgades per la vegetació. L'aparell és de pedra. | 08042-126 | Can Gessa | 41.7132800,2.3532900 | 446201 | 4618145 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44242 | Can Morera del Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morera-del-serrat | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Restes enrunades d'una edificació construïda al vessant sud del Puig Cogull (780 metres sobre el nivell del mar). Les restes de les parets no superen el metre d'alçada conservada i estan en molt mal estat. Presenta una planta rectangular d'uns 10 x 5 metres. Les pedres no apareixen ben lligades i sembla un obra feta amb pedra seca. Sembla un espai únic sense divisions internes. | 08042-127 | 41.7092500,2.3578400 | 446576 | 4617695 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44242-foto-08042-127-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||
| 44243 | Mas Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-deu | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes d'una casa de planta rectangular, d'uns 20 x 17 metres. Encara són perceptibles les divisions internes. Els murs són fets de pedra, tot i que sovuntegen les reparacions amb mitjanes i maons. Hi ha part de la coberta de teules àrabs caiguda. La casa és un punt de terme entre el municipi de Cànoves i Samalús i elde Tagamanent. | 08042-128 | Àmbit del Montseny Est | 41.7397900,2.3449400 | 445529 | 4621093 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44244 | Can Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rupit | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes de l'antiga casa de Can Rupit, de les que encara es poden veure les seves parets i part del sostre de teula àrab que no ha caigut. Les parets presebten un arrebossat blanc al seu exterior. La casa es troba envoltada i coberta de vegetació. Està construïda en el vessant oriental del Turó de Santa Margarida (795 metres sobre el nivell del mar). | 08042-129 | Baga de Rupit, al límit oriental del terme | 41.7041500,2.3021500 | 441939 | 4617164 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44244-foto-08042-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44244-foto-08042-129-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44128 | Bocarrot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocarrot | AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona. | 'Bocarrot' és el mot amb el que es coneix el darrer blat a Samalús, així com la darrera mota de blat se l'anomena també en aquest indret 'boc'. El fet de personificar el blat amb les cabres no és excepcional a Catalunya, tot i que si ho són aquestes expressions concretes a Samalús. També aquí, al segador que enllestia l'últim la feina, els altres li cridaven 'T'has quedat boc!', i li feien 'Be! Be!'. El fet de personificar en el boc l'esperit del blat és prou curiós, ja que com passa sovint, més aviat els bocs i cabres són l'encarnació del dimoni en el folklore popular. Segurament cal remetre aquesta identificació amb la força de l'animal, amb el seu vigor, que es vol associar al del blat, element essencial per assegurar la subsistència. | 08042-13 | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||||
| 44245 | El Canyar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-canyar | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes d'una edificació situades per sobre el Castell d'en Bori, a la muntanya de Prades. Les pedres de l'obra són de pedra seca, de qualitat prou bona. És una edificació de planta rectangular, colgada per la vegetació. Cal ressenyar una volta d'arc apuntat, que podria ser indicatiu de l'antiguitat de l'indret, fet que concorda amb la datació d'un document del segle XIV que parla d'un indret anomenat 'Canyes'. | 08042-130 | Castell d'en Bori | En la documentació medieval de la Biblioteca de Catalunya hi ha un document de l'any 1386, que fa refrència a un lloc anomenat 'Canyes', sense que tinguem prou elements per identificar-lo correctament amb aquest indret. En el document ( BC, Perg. 351, Reg. 18402) es parla d'una venda d'una peça de terra al lloc anomenat Canyes. | 41.6950500,2.3143200 | 442943 | 4616146 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44245-foto-08042-130-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc guàrdia i Llorens | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||
| 44246 | Prades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prades | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes de l'antiga casa de Prades. Encara es conserva en peu bona part de l'estructura, tot i que part del sostre de teula àrab ha col·lapsat. Es tracta d'una masia de planta rectangular, amb sostre a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, de planta baixa i pis. La porta, centrada al'eix de simetria, és d'arc rebaixat i volta de sardinell. Les finestres, senzilles, es troben emmarcades en pedra. Cap al cantó dellevant trobem les restes del que havien estat les corts i corrals. Davant de la casa encara es conserva l'era. | 08042-131 | Muntanya de Prades | 41.7009500,2.3089100 | 442498 | 4616805 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44246-foto-08042-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44246-foto-08042-131-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc guàrdia i Llorens | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44247 | Can Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castellar | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes d'una edificació de les que tan sols es conserven part de les seves parets. Les runes es troben al vessant meridional del Puig Cogull. Les parets són de pedra seca, amb blocs de tamany mitjà. Entre la vegetació tan sols és perceptible un dels angles de l'antiga casa. El topònim de Castellar ha quedat fossilitzat en el nom de la carena que discorre per sota Can Volard, tot i que no és especialment propera a la casa. | 08042-132 | Puig Cogull | 41.7071200,2.3585700 | 446635 | 4617458 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44248 | Gegants de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-samalus | LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. | XX | Des de fa anys el seu estat de conservació no permet que surtin pels cercaviles de la població. | Els gegants de Samalús, la Ramona i el Sebastià, han volgut representar en la seva fisonomia, personatges sortits de les terres de Samalús. És per això que han volgut significar una pagesa i el seu company, que es construí amb posterioritat a la Ramona. La Ramona és una geganta porta una brusa blanca ornada per uns farbalans negres al voltant de l'escot, i llueix un original collaret. La faldilla és rosa, amb randes a la part baixa. Duu un vistós davantal lligat a la cintura, i al cap, un mocador. A la mà porta un pom de flors. En Sebastià, que es considera el gegant més alt del Vallès Oriental, representa un pastor, amb samarra blanca, faixa, i barretina vermella. De pell bruna, amb bigoti, llueix una pipa de tabac als llavis. La Ramona té un pes de 30 kg., amb una alçada de 4,20 metres. En Sebastià té un pes inferior, de 30 kg, tot i que téuna alçada de 5 metres. Ambdós gegants tenen el bust i les mans de pasta de paper, mentre que l'estructura és de fusta i canyes. | 08042-133 | Els gegants de Samalús són obra d'Enric M. Gelpí, el segon ermità de Samalús. Degut a l'èxit de la 'Cucafera', una cuca verda que surt als cercaviles, es decidí de fer un gegant. En primera instància es construí la Ramona, l'any 1982. L'artista Gelpí li donà forma amb pasta de paper damunt una estructura de canyes i fusta. La gent del pble col·laborà en la confecció del vestit. Pocs mesos després es decidí construir un gegant per acompanya la Ramona, en Sebastià. Durant uns quants anys han sortit per la Festa Major, el quart diumenge d'agost, i pel patró de Samalús, Sant Andreu, el 30 de novembre. | 41.6940200,2.3528900 | 446152 | 4616007 | 1982-83 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | 119|98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||
| 44249 | Cucafera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cucafera | LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. | XX | Restaurada per l'escultora Elena Font | La Cucafera és una estructura emprada per la gent del poble en els cercaviles de Festa Major, posant-se sota dels seus lloms. Es tracta d'una gran cuca feta de pasta de paper, de color verd, amb un cap de grans ulls i ampli somriure. La recuperació dels Capgrossos de Samalús i la Cucafera ha estat una iniciativa de les associacions del poble de Samalús. | 08042-134 | La Cucafera fou construïda l'any 1974 per l'artista Enric M. Gelpí. Per a la seva realització comptà amb l'ajuda dels escolars del poble, així com d'altra gent de la població que s'involucrà en el projecte. L'èxit de la Cucafera fou la gènesi per la posterior construcció dels Gegants de Samalús, i els Capgrossos de Samalús, tots obra del mateix artista. | 41.6890600,2.3219000 | 443569 | 4615476 | 1974 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44249-foto-08042-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44249-foto-08042-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44249-foto-08042-134-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | 119|98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||
| 44250 | Capgrossos de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-samalus | LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. | XX | Restaurats per l'escultora Elena Font | Conjunt de capgrossos de pasta de paper obra de l'artista de Samalús, Enric M. Gelpí. Representen un conjunt de 10 bens, un marrà, una vaca, un porc, un conill, un gall i un pollastre. Es realitzaren com a regals de casament dels Gegants de Samalús. Els bens i el marrà foren obsequi de boda pel gegant Sebastià (ramat del pastor que en Sebastià representa), i la vaca, el porc, el conill, el gall i el pollastre s'obsequiaren a la geganta Ramona, que representa a una pagesa. Els bens van ser formats a partir d'un motlle que va fer el Sr. Gelpí perquè la mainada del poble pogués col·laborar en la seva confecció. La recuperació dels Capgrossos de Samalús i la Cucafera ha estat una iniciativa de les associacions del poble de Samalús. | 08042-135 | Els Capgrossos de Samalús són fruit de l'èxit de la construcció dels Gegants de Samalús. Un cop creats, primer la Ramona, i després en Sebastià, i presentats junts en societat, es decidí d'acompanyar-los d'altres animals que enfortien el vincle amb el territori. Recordem que la Ramona és l'encarnació i ideal d'una pagesa de la població, i en Sebastià un pastor. La lògica era que els capgrossos fossin bèsties inspirades en el món rural. | 41.6890600,2.3219000 | 443569 | 4615476 | 1983 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | Surten en cercavila per la Festa Major de Samalús. | 119|98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||
| 44251 | Capgrossos de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-canoves | XX | Parella de Capgrossos que representen a un mussol i a un porc senglar. Estan realitzats amb cartró i pasta de paper maché. Degut a l'èxit dels Capgrossos de Samalús va sorgir la idea de tenir uns Capgrossos propis pels cercaviles de Cànoves, continuant amb el motiu animalístic dels de Samalús. Són animals proper ala gent del poble, com el mussol, molt lligat al món simbòlic dels ermitans de Samalús, així com al senglar, animal ben representat a la contrada. | 08042-136 | Obra de l'artista i escultora de Samalús, Elena Font, per encàrrec de l'Ajuntament de Cànoves i Samalús. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 2013 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44251-foto-08042-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44251-foto-08042-136-3.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Elena Font | 119 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||
| 44252 | Forn de calç del Sot del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-sot-del-forn | XIX-XX | Malgrat l'estat no és òptim esreconeix l'antiga funció del forn. | Restes d'un tradicional forn de calç, excavats en un marge de la muntanya, emprant la roca mare com a parets del forn. L'estructura del forn és de planta circular, amb el cos cilíndric, de 4 metres de diàmetre. La part del sostre, inexistent, estaria feta amb un marge de pedra, de la que encara en queden algunes filades, i que per aproximació tancaria l'estructura durant la cuita. També s'observa en el marge del camí, la porta d'accés al forn per on es carregaria i/o buidaria part de les pedres. | 08042-137 | Barranc del Sot del Forn | L'existència del forn, desconegut per la majoria de la gent del poble, ha donat nom al lloc, anomenat Sot del Forn. | 41.7121200,2.3418800 | 445251 | 4618023 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44252-foto-08042-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44252-foto-08042-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En les parets interiors del forn es pot apreciar la roca vitrificada en alguns punts, degut a les altes temperatures assolides a l'interior del forn.Proper al forn hi ha restes d'una cabana de pedra associada a les cuites de les pedres del forn. També hi ha un aflorament de roca a una quinzena de metres del forn d'on s'extraurien els blocs per anar al forn. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44253 | Placeta balladora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placeta-balladora | XX | Lloc ple de vegetació que oculta l'aparença de plaça. | En aquest racó de l'antic camí de Vallforners, en un revolt sobre la riera, és on es realitzaven danses en el marc de l'Aplec de Sant Salvador de Terrades. Tot tornant de l'aplec, baixant de l'ermita ja cap a Cànoves, s'aprofitava la configuració eixamplada de l'indret, per realitzar-hi un conjunt deballs. | 08042-138 | Antic camí de Vallforners | 41.6980500,2.3538000 | 446231 | 4616454 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44253-foto-08042-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Avui en dia el traçat del camí de Vallforners en aquest punt està modificat. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||
| 44254 | Gorg Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-blau | Del conjunt de gorgs del curs baix de la riera de Vallforners, aquest és el que es troba en la part més baixa del seu curs. Es tracta d'un gorg arrodonit, no gaire profund, on el curs constant de l'aigua ha erosionat la roca del curs creant una plaça eixamplada idònia per la pesca. Per banyar-se la gent preferia el proper Gorg Sacongre. | 08042-139 | Riera de Vallforners | 41.7004800,2.3526200 | 446135 | 4616724 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44254-foto-08042-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44254-foto-08042-139-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Abans de la construcció del pantà de Vallforners, era lloc de pesca de la gent del poble. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44129 | Imatge de la Lluna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-lluna | AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona. | A Samalús, es creu que si mires a la lluna plena la imatge que hi veus és la figura d'un home carregat amb un arç a coll. Aquesta imatge remet a la història d'un home que una nit fosca d'octubre posà en un camí a tocar d'un precipici, un arç per tal d'amagar el penyassegat que hi havia al darrera. D'aquesta manera volia que un veí seu al qual volia mal, tot sabent que havia de passar per allà, s'emboliqués i entrabanqués amb l'arç i caigués estimball avall. | 08042-14 | La creença de veure-hi a la superfície de la lluna imatges d'un home damnat són habituals a molts pobles de cultura romànica i mediterrània. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||||||
| 44255 | Gorg Sacongre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-sacongre | Del conjunt de gorgs del curs baix de la riera de Vallforners, aquest és el que té més anomenada per trobar-se proper al nucli de Cànoves, i per les seves característiques que el fant ideal per practicar-hi el bany. Es tracta d'un gorg arrodonit, no gaire profund, on el curs constant de l'aigua ha erosionat la roca del curs creant una plaça eixamplada idònia pel bany. L'erosió de l'aigua també ha crat un petit salt d'aigua. L'alçada permetia saltar des del sortint d'una roca, a manera d'un trampolí natural. | 08042-140 | Riera de Vallforners | 41.7017600,2.3513500 | 446030 | 4616867 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44255-foto-08042-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44255-foto-08042-140-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat l'accés és complicat. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44256 | Fumerola de Prades I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fumerola-de-prades-i | Indret que passa desaparcebut degut a la vegetació. | Avenc pel qual surt aire calent. L'efecte de l'aire fred ambiental de l'hivern amb el contrast tèrmic de l'aire calent provinent de l'interior del subsòl fa que en alguns dies freds s'observi vapor d'aigua, d'aquí que es conegui aquesta emanació de vapor com a fumerola. Es tracta d'una cavitat natural i irregular al subsòl calcari. El fet de l'aire calent coherent amb les aigües de temperatures elevades que es troben a Samalús. | 08042-141 | Can Prades | 41.7000000,2.3083400 | 442450 | 4616700 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44256-foto-08042-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44256-foto-08042-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En la base cartogràfica Alpina (edició ) encara es coneix l'indret com a 'Avenc'.Es presenta en l'actualitat cobert de branques per tal que ningú pugui caure pel forat. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||||
| 44257 | Fumerola de Prades II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fumerola-de-prades-ii | Indret que passa desaparcebut degut a la vegetació. | Avenc de fondària desconeguda, amb una obertura bastant petita, que no supera els 30 centímetres de diàmetre. Sembla que formi part d'una xarxa de galeries subterànies, i que podria estar relacionat amb l'avenc proper de Prades I, ja que mentres aquell expeleix vapor d'aigua, per aquesta cavitat es veu un corrent d'aire que s'hi endinsa. | 08042-142 | Àmbit del Montseny Oest | 41.6992400,2.3118000 | 442737 | 4616613 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44257-foto-08042-142-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En la base cartogràfica Alpina (edició ) encara es coneix l'indret com a 'Avenc'.Es presenta en l'actualitat cobert de pedres per tal que ningú pugui ensopegar-se a causa del forat. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||||
| 44258 | Mina de Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-valls | MATA i PERELLÓ, J.M. (1990): Els minerals de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, Arxius de la Secció de Ciències, XCIII, Barcelona. | XX | Mina per a l'extracció de minerals, excavada al turó de Roca Centella, proper al Pla de la Batalla. Es tracta d'una galeria principal, de volta arrodonida i d'una seixantena de metres endins la roca de la muntanya, amb l'obertura arran de camí. De la galeria principal, gairebé al final, en surten altres dues galeries, gairebé simètriques. Una està obliterada amb restes de runa de les feines extractives, i l'altra presenta un pou circular i cilíndric, de 8 metres de fondària, segurament realitzat per seguir la veta del mineral. | 08042-143 | Al turó de Roca Centella | En aquesta mina s'hi han documentat mineralitzacions en els conglomerats que rebleixen les esquerdes. Els minerals presents són: galena, pirita, goethita, hematites, cerussita, calcita, anglesita i quars. Les mineralitzacions són poc importants, pel que segurament la mina s'abandonà sense arribar a tenir un complexe sistema de galeries. Els veïns del poble encara diuen que el mineral que es treia era la base dels vernissos per cobrir peces ceràmiques. | 41.7175100,2.3200700 | 443441 | 4618636 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44258-foto-08042-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44258-foto-08042-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En la paret de la mina s'observen les marques de les eines per fer les galeries, de forma cilíndrica, segurament d'enformadors i cisells. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 233,35 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml