Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44135 | Can Flaquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-flaquer | XVI-XX | Masia molt emmascarada per les reformes posteriors que en dificulten la seva atribució. Actualment presenta un cos principal de planta basilical, de tres crugies, en les que s'observa la planta, el pis, i les golfes al cos central. D'aquest nucli primigeni observem a la façana la porta amb llinda plana, finestres envoltades de carreus al primer pis i tres finestres de mig punt a les golfes. En una de les finestres del primer pis hi ha la data de 1830 amb el nom del propietari, Francisco Flaquer. En aquest cos principal s'hi afegiren edificacions annexes. La casa conserva una fresquera al seu interior. Del gran jardí en destaca una terrassa i l'entrada, obra de l'arquitecte Manuel Raspall. A la zona aterrassada hi trobem una balaustrada formada per dobles columnes coronades d'elements neoclàssics, i unides entre sí per bigues metàl·liques corvades. La zona de l'entrada a la finca està decorada amb una portalada amb elements vegetals i el nom de la casa inscrit, vigilat per una caseta. | 08042-20 | Àmbit Montseny Oest | Malgrat no s'esmenta en els fogatges, el cognom Flaquer el tenim documentat des de l'any 1357, i des de l'any 1527 es pot establir la continuïtat del cognom fins avui dia. En la restauració de les Escoles de Samalús de l'any 2010 es va treure un panell enrajolat de Sant Francesc Xavier, avui a la façana de can Flaquer. | 41.6925700,2.3241900 | 443762 | 4615864 | 1912 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44135-foto-08042-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44135-foto-08042-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44135-foto-08042-20-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Raspall i Mallol, Manuel | El projecte de l'arquitecte Raspall era més complexe i comprenia la construcció d'un habitatge, que no s'arribà a construir. | 99|105|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44269 | Capella de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-carme-0 | <p>MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XX | <p>Conjunt format per una masia i una capella. Ambdues estan unides per un pont, que condueix de la masia al cor de la capella. Ambdues construccions no són contemporànies. La capella és una construcció contemporània, del segle XX. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, de volta de canó de maó i sostre a dos vessants. La façana està ressaltada amb una entrada de gust neoclàssic. La porta, rectangular, està emmarcada per dues pilastres amb capitells corintis,que aguanten un frontó, sota del qual hi ha un ull de bou. El cos de la nau no acaba amb absis, sinó amb una paret recta on hi trobem un ull de bou i dues finestres. El temple presenta un campanar d'espadanya.</p> | 08042-154 | A la zona de Samalús, sota la carretera BP-5107, prenent l'accés al p.k. 38,7 | 41.6928800,2.3341000 | 444587 | 4615892 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44269-foto-08042-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44269-foto-08042-154-3.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 99 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44136 | Can Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casademunt | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XV-XX | La masia original, de la que encara se'n conserva el cos, era un edifici rectangular, orientat a migdia, amb coberta a dues aigües. Consta de tres alçades, planta, pis i golfes. A la façana, restaurada, manté la porta dovellada, finestres a les tres alçades, de la que cal ressenyar la de les golfes, on a la llinda presenta una inscripció de l'any 1607. També conserva un rellotge de sol, restaurat, on es manté amb nombres romans la data de 1607 i la de 1954. El rellotge, rectangular, es troba emmarcat per una faixa en relleu i presenta una orientació sud-est. Les marques horàries assenyalen les hores i les mitges hores, i van des de les 7 del matí fins les 5 de la tarda en numeració romana. El gnòmon és una vareta metàl·lica rematada amb una cercle al pol. La façana contraposada, al cantó nord, presenta finestres de reduïdes dimensions, atenent al cantó on es troben. Amb posterioritat s'hi afegí un cos perpendicular pel costat de llevant, donant al conjunt una aparença d'una planta en 'L'. Pel cantó de ponent també s'hi construí un cos, prolongació del cos principal. Es conserva un pou circular amb politja davant la façana principal. A l'interior es manté l'estructura de la cuina, amb el forn, malgrat haver-se configurat en un despatx. També es conserva la pastera. | 08042-21 | Masia Can Casademunt, s/n, 08445 Cànoves i Samalús | Ja apareix en els fogatges de Cànoves de 1497 (en la forma Cassademunt) i de 1553 (Casademunt). Actualment és la seu de la Casa de la Vila. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44136-foto-08042-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44136-foto-08042-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44136-foto-08042-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El juny de 1997 s'estrenà la sardana 'La Pau de Cànoves', composada per Antònia Casademunt, dedicada a la memòria del seu avi, Joaquim Casademunt (1864-1930), que era nascut a Can Casademunt. La sardana fou musicada pel mestre Gil Membrado. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44137 | Ca l'Antich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantich | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | Conjunt format actualment per diferents edificis residencials i comercials, agrupats al voltant d'una era, que formaven part de les edificacions de la masia, ja siguin de la part residencial o construccions agrícoles. La façana principal en l'actualitat no permet veure les característiques originals de la masia, tot i que en manté el seu volum, format per planta i dos pisos, amb un sostre a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La masia estava vertebrada vers un pati tancat, pel qual s'accedia a l'era. Posteriorment s'hi afegí un cos al cantó nord, amb una llarga façana, de planta i dues alçades de pis. En destaquen les finestres emmarcades per carreus de pedra, i un reelevant ràfec. Aquesta façana és la que articula i vertebra el petit nucli urbà a redòs de l'església de Sant Muç. L'ala de ponent es construí amb posterioritat a aquesta darrera. | 08042-22 | Avinguda Josep Crous s/n, 08045 Cànoves i Samalús | El cognom Antich ja apareix citat als fogatges, tant de 1497 com de 1553. Pel que respecta al de l'any 1497 tenim el dubte si fa referència al Molí de l'Antich o a aquesta masia. L'any 1553 ja n'apareixen dos. | 41.6933100,2.3544100 | 446278 | 4615927 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44137-foto-08042-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44137-foto-08042-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44137-foto-08042-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44139 | Can Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-congost | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XV-XX | Conjunt d'edificacions agrupades a l'entorn d'un barri. A aquest barri s'hi accedeix per dos portals oposats, actualment amb arcades de mig punt. Malgrat que el cos inicial de la masia ha quedat ofegat per edificacions annexes encara se n'identifica la seva forma original i la seva orientació a migdia. Té una alçada de planta baixa i pis, i una coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. D'aquesta façana principal en destaca la porta dovellada d'arc de mig punt. Just a sobre trobem una finestra d'arc conopial, emmarcada per carreus, amb calats gòtics. En les impostes s'hi observen dues figures i rosetes. A la dreta de la finestra trobem un rellotge de sol, restaurat l'any 1952. | 08042-24 | Carretera de Vallforners s/n, 08445 Cànoves i Samalús | El lloc de Congost ja apareix en els fogatges tant de 1497 com del 1553. La finestra amb arc conopial no seria de la fase inicial sinó d'una reforma del segle XVI. Actualment la masia de Can Congost és un restaurant (Can Canela), i havia estat a mitjan dels anys 90 una discoteca. | 41.7032600,2.3500600 | 445924 | 4617034 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44139-foto-08042-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44139-foto-08042-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44139-foto-08042-24-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1932, on es veu una de les portes d'accés al barri de la masia (AFCEC_EMC_X_0289).També hi ha una altra fotografia del fons Pons Bernareggi de l'Arxiu Nacional de Catalunya on es veu la porta contrària a l'anterior (Fons ANC1-579/Miquel Pons Bernareggi). | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44141 | Can Cuch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuch | XVIII-XX | Masia que en origen tenia una planta basilical a la que se li han ant afegint diversos cossos que n'emmascaren la seva tipologia primigènia. Del cos inicial encara s'observa la planta baixa, el primer pis i les golfes, que tenen un sostre a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Acualment la porta principal presenta un arc rebaixat emmarcat amb pedres. De la mateixa manera totes les finestres estan emmarcades amb pedra, elements que destaquen sobre la façana que es presenta amb un acabat de ciment, que n'oculta l'obra. Dels cossos afegits en destaca el del cantó de llevant, que s'adossa perpendicularment a la façana, pel seu extrem. L'edifici, orientat a migdia, es troba per davant del terreny aterrassat, que s'ha aprofitat per la construcció d'horts. És dels pocs habitatges que podem dir que formen part del nucli urbà de Cànoves, al voltant de l'església de Sant Muç. | 08042-26 | Plaça de Sant Muç | 41.6932200,2.3550000 | 446327 | 4615917 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44141-foto-08042-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44141-foto-08042-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44141-foto-08042-26-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||
| 44142 | Can Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-0 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XV-XX | Masia que estroba organitzada al voltant d'un barri, en el que hi trobem integrada tant la façana principal com edificacions complementàries de l'activitat agrícola. L'edifici principal és de planta rectangular, i la seva façana presenta un cos a tres alçades, amb planta baixa, pis i golfes, amb el sostre a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. La porta principal és d'arc rebaixat, emmarcat per pedres, i queda sota una balconada que dóna al primer pis, sustentada per una porxada amb arcs, també rebaixats. De la façana, d'aparença simètrica i orientada a migdia, en destaquen les tres finestres del primer pis i la de les golfes, totes elles emmarcades per pedres. D'altra banda, la part posterior de la casa és gairebé cega, fet habitual en les façanes orientades al nord. La porta d'accés al barri és d'arc rebaixat fet amb un sardinell. Destaca un cos perpendicular a ponent que presenta una àmplia galeria sustentada per arcs de mig punt. | 08042-27 | Nucli de Cànoves | En els fogatges de 1497 i de 1553 ja apareix aquest lloc, amb la forma Pareres i Parera respectivament. D'altra banda hi ha un document a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, de l'any 1780, on ja es parla del Mas Parera, referint-se a Miquel Parera i Massaguer hereu de l'esmentat mas (ACVO100-24-T2-20, 24 i 25) | 41.6920800,2.3518200 | 446061 | 4615792 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44142-foto-08042-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44142-foto-08042-27-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44143 | Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujades | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | L'aspecte actual del conjunt és d'un edifici amb un planta en 'L' emmarcant una àmplia era de cairons. Aquesta planta és fruit de la juxtaposició de dos edificis de manera perpendicular. El principal és una masia de planta baixa i pis, amb el sostre a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana no presenta, en la distribució dels elements, d'un aspecte simètric, trobant-se la porta lleugerament a la seva esquerra. Aquesta porta presenta un arc de mig punt, tot i que desconeixem si dovellada per trobar-se aquesta façana llarga arrebossada. L'altre edifici, també és de planta i pis i teulat a dues aigües, tot i que en aquesta ocasió el carener és perpendicular a la façana. Tant les portes com les finestres són d'arcs rebaixats i totes presenten una volta de sardinell. | 08042-28 | Àmbit Montseny Oest | En el fogatge de 1553 de Samalús ja apareix el lloc de Pujades amb la forma Pugades. | 41.6929600,2.3248000 | 443813 | 4615907 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44143-foto-08042-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44143-foto-08042-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44143-foto-08042-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorensarc Guàrdia | Malgrat no estar catalogada, si que apareix recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, núm. 60. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44149 | Rectoria de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-canoves | COMES, P. i CASTELLS, J. (1990): 'Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. | XVI-XIX | Al ser un edifici sense ús, l'estat exterior de l'edifici no és òptim.. | Edifici que en l'actualitat se'ns mostra amb una estructura complexa degut als afegitons que s'han incorporat a l'edifici primigeni. La masia se'ns presenta amb una planta rectangular, però amb una coberta a quatre aiguavessos. El cos principal és de planta baixa i dos pisos, i conforma un cos central d'alçada superior als altres. Malgrat les transformacions la façana principal no està gaire alterada. Es conserva la porta d'arc de mig punt dovellada, i sobre la finestra del primer pis es pot llegir una inscripció i data sobre la llinda. Concretament es tracta del monograma de Jesús (IHS) emmarcat per la data 1704. En la paret de migdia d'un dels cossos afegits es conserva un rellotge de sol en mal estat de conservació. | 08042-34 | Nucli de Cànoves | Masia isolada que dista de l'església uns 150 metres, que amb el temps va esdevenir lloc de residència dels rectors de Sant Muç, d'aquí l'origen del seu nom. | 41.6921900,2.3557700 | 446390 | 4615802 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44149-foto-08042-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44149-foto-08042-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44149-foto-08042-34-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Dels exteriors de la Rectoria en destaquen un parell d'elements, com són un altar per celebrar eucaristies i una doble columna per tenir-hi una imatge d'un sant. També és visible un safareig. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44157 | Can Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mascaro-0 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. | XVI-XX | Conjunt d'edificis a redós de la masia original. El cos més antic correspon a un edifici de planta rectangular orientat a migdia, de planta baixa i pis, amb una coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal presenta una porta d'arc rebaixat i finestres de dimensions reduïdes, emmarcades amb blocs treballats de pedra, alguns emmotllurats i en un dels casos amb un arc conopial. Mentre que aquesta façana sud presenta un acabat amb pedra vista, la façana septentrional es troba completament arrebossada, i en part sobrealçada. Al cantó de llevant la masia presenta un cos afegit perpendicularment, sense sortir de la línia de la façana, tot i que sí que presenta una major alçada. Cal destacar en l'extrem de llevant la forma de torre que presenta amb un coronament de merlets. El conjunt es troba actualment articulat vers un pati tancat, a manera d'antic barri. | 08042-42 | A Samalús, carretera BP-5107, p.k. 36,8, davat Can Julià | En el fogatge pertanyent a Samalús de l'any 1553 ja apareix el lloc esmentat amb la forma Masqueró. Igualment trobem a Jaume Mascaró l'any 1585 en la documentació, apareixent com a obrers de la Capella de Santa Eugènia. | 41.6891800,2.3171800 | 443176 | 4615492 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44157-foto-08042-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44157-foto-08042-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44157-foto-08042-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44158 | Can Parera Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-nou | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | Edifici que actualment presenta una planta en forma de 'L' tot i que segurament en origen seria una edificació de planta quadrada, en la que posteriorment se li afegiria el cos de llevant. El cos principal, arrebossat del que es veu el paredat de les cantonades, consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de dos aiguavessos, amb el carener perpendicular a la façana. De la façana, disposada simètricament, en destaca la porta dovellada d'arc de mig punt. En el primer pis trobem tres finestres, les dels extrems d'arc conopial i la central rectangular emmarcada per blocs. Les finestres d'arc conopial són uns exemplars prou interessants, mostrant arcs i calats caracteístics d'aquestes finestres gòtiques. En especial és rellevant una de les finestres amb representacions de cares humanes al centre de l'arqueria en grups de 2, i a la imposta on reposen els arcs hi trobem la representació de tres figures humanes. Les golfes queden representades per tres finestres de ventilació d'arc de mig punt, essent la més alta la central. D'aquest cos principal, també destaca la paret est, en la que a l'alçada del primer pis trobem una altra finestra d'arc conopial amb arcs calats i al centre de l'arqueria sengles cares humanes, en aquesta ocasió de factura més acurada. El cos afegit a llevant presenta la mateixa distribució de planta baixa, planta i golfes, tot i que aquestes darreres no es perceben per la façana principal, ja que ell sostre de dos aiguavessos té el carener paral·lel a la façana principal. D'aparença senzilla les tres portes (principal i de les cotxeres/magatzem) són d'arcs rebaixats, i les finestres són rectangulars sense emmarcament. | 08042-43 | Sota el turó del Puig del Castell | Malgrat l'epítet de 'Nou' referint-se a Can Parera, suggeriria un origen relativament recent les finestres conopials ens poden remetre a na construcció dels segles XVI-XVII. D'altra banda el cognom Parera ja apareix en els fogatges de Samalús de l'any 1553, tot i que no tenim la certesa que ens remeti a aquesta masia o a la propera de Can Parera Vell. No hem de confondre aquest mas amb el del mateix nom, Can Parera, situat a Cànoves. | 41.6918400,2.3252400 | 443849 | 4615782 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44158-foto-08042-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44158-foto-08042-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44158-foto-08042-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar catalogada, si que apareix recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, núm. 62. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44160 | Molí d'en Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-ribes | BARBANY, C., CANTARELL, C., DANTÍ, J., GARCIA, R.M., RIBAS, P. i TERRADES, M.E. (1996): De la balma a la masia. L'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Treballs del Museu de Granollers, núm. 2, Granollers. COMES, P. i CASTELLS, J. (1990): 'Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69 | XVI-XX | L'aparença exterior de l'edifici està un xic degradada. Construccions i annexes contemporanis n'alteren la seva aparença. | De l'antic molí i les instal·lacions hidràuliques poca cosa en queda. Segurament la sala de moles estava ubicada en les runes que queden adossades a ponent de la casa. Només una resclosa a la riera evidencia actualment l'ús que se'n feia de l'aigua. L'edifici consta de planta rectangular i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, i està distribuïda en tres alçades: planta baixa, pis i golfes. La façana no presenta la porta en l'eix de simetria, sinó que es troba desplaçada a la seva esquerra. Es tracta d'un portal rectangular. Tot i que si hi ha algun element que presideixi la façana sens dubte es tracta de la finestra d'arc conopial, amb arqueria calada. Al centre dels arcs trobem dues cares esculpides. A les impostes sengles figures humanes i rosetes. I tot just a sobre de la finestra trobem una pedra esculpida amb dues criatures nues que sostene un escut amb inscripció (il·legible). Seguint el caient del vessant del sostre, a llevant, s'hi adossà d'anticun cos que sobresurt perpendicularment de la façana. A l'altre costat de la riera, davant la masia, trobem unes runes que podrien ser part de les instal·lacions del molí. | 08042-45 | A Cànoves, carretera BP-5107, p.k. 41,6 | S'esmenta el lloc de Ribes en els fogatges de Cànoves, tant en el de 1497 com en el de 1553, tot i que en ambdós casosen la forma singular, RIBA. No podem saber si fa esment a la Masia de Can Ribes ubicada a prop del molí o al mateix molí, tot i que potser cal entendre els dos llocs com a part d'una unitat. Les finestres, característes d'aquest moment gòtic, certifiquen la datació del mas, i cal recordar que són presents tant al Molí de Can Ribes com a la masia de Can Ribes. Proper al molí, en un lloc indeterminat, va aparèixer els ans 60 del segle XX, l'anomenat Tresorde Cànoves, format per 41 monedes ibèriques, la majoria de les quals de la seca de Lauro. | 41.6859700,2.3564600 | 446442 | 4615111 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1904, on es veu la façana de la masia (AFCEC_BORDAS_D_3966). Es percep volumètricament els mateixos cossos que en l'actualitat, tot i que les moles repenjades a la façana en testimonien la seva activitat.També hi ha una altra fotografia de la façana, de 1913, del fons Pons Bernareggi de l'Arxiu Nacional de Catalunya (Fons ANC1-579-N-602). | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44163 | Can Samont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-samont | XVIII-XX | Masia de dimensions considerables, que presenta una planta rectangular i es troba orientada a migdia. L'edifici és de planta baixa, pis i golfes. L'aparença de la façana és de vessants desiguals conferint un aspecte dissimètric. El sostre és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La façana, d'una simplicitat bellíssima, presenta la porta principal d'arc de mig punt feta amb obra de maó. Totes les finestres són rectangulars, de factura senzilla. L'emblanquinat de la façana oculta l'obra d'aquests elements. Només trenca aquesta simplicitat un rellotge de sol pintat a la façana. Les marques horàries, en nombres romans, van de les 7 a les 15 h. tot i que només hi ha les xifres de les hores parells. El gnòmon de vareta, està ressenyat per un gran cèrcol pintat. A la masia se li adossà un cos posterior al cantó septentrional, que no altera la composició de la façana. | 08042-48 | Carretera BP-5107, p.k. 36,6 | Malgrat no tenim documentació relativa a aquesta masia, el fet de tenir la porta emmarcada per obra de maó, i de cap element ressenyable a les finestres, la fa diferent de la resta de masies del segle XV al XVII del terme, i podria ractar-se d'una construcció pertanyent al segle XVIII. | 41.6903200,2.3168300 | 443148 | 4615619 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44163-foto-08042-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44163-foto-08042-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44163-foto-08042-48-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | És rellevant el mur d'aterrassament, de pedra vista, que subjecta el talús sobre el qual hi ha els terrenys propers a la masia. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44166 | Can Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribes-1 | COMES, P. i CASTELLS, J. (1990): 'Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69 | XVI-XX | Façana en mal estat de conservació. La vegetació n'amaga les seves principals característiques. | Edifici que en l'actualitat presenta una planta complexa fruit de les modificacions que s'han anat esdevenint en la masia original. En un origen la masia tindria una alçada de planta i pis, i estava orientat a migdia, tot i que la seva ubicació propera a la riera de Cànoves no permetia créixer per llevant i els cossos annexes, així com coberts, ho van fer cap a ponent. El cos original de l'edifici tenia un sostre a dues aigües, amb el caraner paral·lel a la façana. En destaca la porta d'arc de mig punt adovellada, sobre de la qual hi ha una finestra emmarcada en pedra. També és ressenyable, en el cos ubicat a llevant, una finstra amb un arc el·líptic amb lòbuls calats. | 08042-51 | A Cànoves, carretera BP-5107, p.k. 41,6, sota l'actual pont de la riera | Ja els anys 1497 i 1553 s'esmenta el lloc de Ribes en els fogatges de Cànoves, tot i que en ambdós casos en la forma singular, RIBA. No podem saber si fa esment a la Masia de Can Ribes ubicada a prop del molí o al mateix molí, tot i que potser cal entendre els dos llocs com a part d'una unitat. Les finestres, característes d'aquest moment gòtic, certifiquen la datació del mas, i cal recordar que són presents tant al Molí de Can Ribes com a aquesta masia. | 41.6861000,2.3560000 | 446404 | 4615126 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44166-foto-08042-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44166-foto-08042-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44166-foto-08042-51-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat és impossible fer una fotografia completa de la façana principal degut a la vegetació, que la tapa completament, i a l'emplaçament de la masia, en una terrassa sobre el desnivell de la riera. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44192 | Can Masseguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masseguer | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVII-XX | En l'actualitat es presenta sota l'aparença d'un conjunt d'edificacions, del que en destaca el mas originari.Aquest és un edifici de planta rectangular, amb un sostre a dues aigües, i el carener perpendicular a la façana. La façana té una aparença simètrica, de planta baixa i pis. En la perpendicular del carener, trobem ben centrada la porta, d'arc de mig punt, ben dovellada. A la seva esquerra hi ha un accés posterior, d'arc rebaixat. A la planta pis hi trobem les obertures de les finestres, algunes d'elles amb balcó. Entre dos d'aquest balcons es pot observar un rellotge de sol. L'edificació ha crescut a llevant, amb un cos estructurat a partir de cinc eixos, amb balcons a la primera planta i finestres a la planta corresponent a les golfes. Aquest edifici adossat a la masia original té una planta rectangular i un sostre a un vessant, que desguassa a la façana d'aquest edifici. | 08042-77 | Samalús | En els fogatges de Samalús, tant en el de 1497 com en el de 1553 ja s'esmenta el foc de Messeguer, tot i que les grafies varien de Masaguer a Massaguer i Messeguer. | 41.6937400,2.3358000 | 444729 | 4615987 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44192-foto-08042-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44192-foto-08042-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44192-foto-08042-77-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | No hem de confondre aquesta masia amb l'homònima que es troba a Cànoves. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44193 | Can Bot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bot | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | Conjunt format per una masia i una capella. Ambdues estan unides per un pont, que condueix de la masia al cor de la capella. Ambdues construccions no són contemporànies. La masia és una construcció de planta rectangular, amb tres alçades (planta baixa, pis i golfes), i presenta un sostre a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La façana, que està orientada a migdia, és simètrica, i presenta al seu centre una porta d'arc de mig punt adovellada, on hi trobem gravada la data de 1701, en un cercle aguantat per un cap d'àngel. Sobre la porta trobem un balcó emmarcat amb pedres, i sobre d'aquest darrer, ja a l'alçada de les golfes, trobem una finestra gòtica que no s'addiu amb la data de la porta. Tal vegada la finestra s'hagi reaprofitat del mas antic, doncs el lloc apareix ja documentat a finals del segle XV. Al cantó dret de la façana queden traces d'un antic rellotge de sol, rectangular i vertical,del qual sols es conserva el marc rectangular i el gnòmon de vareta. | 08042-78 | Samalús | En els fogatges de Samalús tenim documentat el cognom Bot, tant en el de l'any 1497 com en de l'any 1553. A més coneixem que a l'any 1585, un tal March Bot, era obrer de la propera Capella de Santa Eugènia. | 41.6929600,2.3343800 | 444611 | 4615901 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44193-foto-08042-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44193-foto-08042-78-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44194 | Can Massaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massaguer | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | En l'actualitat Can Massaguer és un conjunt d'edificacions i dependències organitzades al voltant de la masia original. L'edifici original presenta una planta rectangular, amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos. A la façana principal trobem centrada la portan d'arc de mig punt adovellada. A la primera planta trobem un balcó coregut que abraça les tres grans finestres que hi tenen accés. A la tercera planta trobem tres finestres emmarcades amb pedra. Destaca d'aquesta façana la presència d'un rellotge de sol. Tot el conjunt està bastit sobre el pendent de la riera, pel que ha fet necessari construir uns potents contraforts que sustenten les estructures, a la part posterior de la casa. Davant la façana trobem un pati obert, que és el que vertebra l'espai al voltant del qual se li han anat afegint les dependències annexes, pròpies del treball agrícola, com la del cantó de ponent, construïda a finals del segle XIX. A l'exterior del recinte, a l'oest, trobem l'era, de cairons, parcialment tapada per un cobert. Adossat al recinte pel cantó de migdia, sobre els pendents de la riera, hi ha una dependència annexa amb un trull en bon estat de conservació. | 08042-79 | Camí de Vallforners | El lloc de Massaguer apareix citat en els fogatge de Cànoves, concretament al de l'any 1553. El nom Massaguer (amb diferents grafies) és conegut també a Samalús, tot i que en aquesta ocasió apareix ja al fogatge de 1497 i també al de 1553. Malgrat les reformes de la casa, encara conserva bona part de la planta baixa amb la seva distribució original: entrada, cuina amb llar i forn, habitació amb pastera. | 41.6971000,2.3549500 | 446326 | 4616347 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44194-foto-08042-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44194-foto-08042-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44194-foto-08042-79-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | No hem de confondre aquesta masia amb l'homònima que es troba a Samalús. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44195 | Molí de Can Massaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-massaguer | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | En l'actualitat res fa pensar que el conjunt d'edificacions corresponguin a un antic molí, més enllà de la seva ubicació a la riba de la riera de Cànoves. Es tracta de tres edificacions annexades, construïdes entre el curs d'aigua i el gran talús de la riera. Del conjunt cal destacar l'edifici més proper a la riera, que és el que feia les funcions de molí. Les reformes posteriors n'amaguen les seves caracteristiques principals, tot i que encara s'intueix el desguàs de l'aigua un cop sortia del molí. Encara s'observa davant la façana del conjunt una taula realitzada a partir d'una de les grans moles de pedra. | 08042-80 | Camí de Vallforners | La cita del lloc de Massaguer al fogatge de Cànoves de 1553 pot ser al·lusiva tant al mas com al molí, que tot i estar separats uns metres, no hem de dubtar que formen part d'una unitat, propietat de la mateixa família. | 41.6965000,2.3552000 | 446346 | 4616281 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44195-foto-08042-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44195-foto-08042-80-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A l'entrada de Can Massaguer hi ha una pedra de molí partida en dues meitats emprada com a llindar. Amb tota probabilitat deu venir del Molí.Hi ha una fotografia del Molí de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element). | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44196 | Can Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morera | XVII-XX | Masia de muntanya caracteritzada per la seva ubicació en alçada, mirant cap la plana sobre el nucli de Cànoves. L'edificació principal és de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb una coberta a dues aigües amb el carener perpendiclar a la façana. La porta és rectangular amb llinda de fusta. L'element més destacable de la façana és la finestra del primer pis, centrada, amb lleixa i brancals, que està emmarcada per blocs de pedra. A la seva dreta hi trobem un rellotge de sol. El tractament actual de la façana és amb la pedra vista, d'on hi destaca en primer terme els blocs de pissarra. A redòs del cos original de l masia s'hi han anat afegint dependències annexes, tots orientats a migdia, com la masia original. | 08042-81 | Al veïnat de Sant Salvador deTerrades | No apareix a la documentació dels fogatges de Cànoves. | 41.7199100,2.3519800 | 446098 | 4618882 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44196-foto-08042-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44196-foto-08042-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44196-foto-08042-81-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44197 | Can Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caseta-0 | XVIII-XX | Malgrat en l'actualitat és un conjunt format per dues edificacions, la masia original destaca del conjunt per la seva característica planta basilical. Aquest edifici és de planta rectangular, té la façana simètrica, amb una alçada formada per la planta baixa i el pis, i amb el característic cos central on s'hi troben les golfes. La porta principal és d'arc de mig punt, emmarcada per grans dovelles, tot i que li resta protagonisme el balcó que té tot just a sobre. Són interessants de ressenyar els ulls de bou que serveixen de ventilació a les golfes a l'alçada del primer pis. A l'extrem sud-est hi ha una galeria amb arcades. | 08042-82 | Al p.k. 36 de la carretera BP-5107 | No apareix en la documentació antiga, com les dels fogatges. No obstant s'ha identificat, a nivell superficial, un jaciment arqueològic en els camps que envolten la masia, que cal datar en època romana imperial. | 41.6885100,2.3101900 | 442594 | 4615423 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44197-foto-08042-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44197-foto-08042-82-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44198 | Caseta d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-den-serra | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | Masia d'aspecte senzill, arrebossada en blanc. L'edifici és de planta baixa i pis, amb una coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. En la façana principal, d'estructura simètrica, hi destaquen tant les portes com les finestres, totes elles d'arc rebaixat i volta de plec de llibre de rajols. El cos principal presenta annexats un parell d'estables. | 08042-83 | A Samalús | Malgrat que l'aspecte és d'una edificació del segle XVIII, hem de fer notar que en el fogatge pertanyent a Samalús de l'any 1553 ja apareix documentat el cognom Serra, tal vegada un mas anterior a l'actual. | 41.6815500,2.3122300 | 442757 | 4614649 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44198-foto-08042-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44198-foto-08042-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 22. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44199 | Can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-3 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | Masia articulada al voltant d'un barri. Al llarg del temps s'han anat afegint cossos annexats a l'edificació original, tot i que encara es pot veure l'estructura del primer edifici. Es tracta d'un cos de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb el carener paral·lel a la façana. Els sostres, fruit de les diferents modificacions i ampliacions és a tres aiguavessants, a diferents alçades. La porta és d'arc de mig punt, emmarcada per dovelles. L'edifici original data de 1577, i l'annexe més alt de l'any 1745. | 08042-84 | A llevant del Serrat del Puig | En el fogatge de Samalús corresponent a l'any 1553, ja apareix documentat el cognom Prat, data compatible amb la que apareix ala façana de 1577. | 41.6833300,2.3209700 | 443486 | 4614840 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44199-foto-08042-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44199-foto-08042-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 25. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44201 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-3 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | Masia que encara es presenta aïllada, amb l'aspecte original que devia tenir en el moment de la seva construcció. Ubicada en la plana, presenta una planta rectangular, amb una estructura de planta baixa i pis. El sostre és a dos aiguavessos, amb el carener per pendicular a la façana. Té un aspecte perfectament simètric, amb la porta centrada respecte l'eix. La porta és de plec de llibre, i les finestres estan emmarcades per blocs de pedra. | 08042-86 | Pla de Can Serra | El foc de Serra s'esmenta en els fogatges de Cànoves, tant en el de 1497 com en el de 1553. No hem de confondre aquest lloc amb un altre indret anomenat Serra, citat en el fogatge de Samalús de 1553. Malgrat tot, no hi ha cap element estructural ni arquitectònic que ens faci pensar que l'edifici que es contempla en l'actualitat sigui anterior al segle XVIII. | 41.6821100,2.3513400 | 446013 | 4614685 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44201-foto-08042-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44201-foto-08042-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44201-foto-08042-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 99. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44203 | Can Cavaller Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cavaller-vell | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | En l'actualitat Can Cavaller Vell és una edificació que presenta una planta en forma d''L'. El cos més antic de l'edificació és el que correspon a l'habitatge principal. Presenta una alçada de planta i pis, amb un sostre a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. L'accés és mitjançant una porta d'arc de mig punt amb dovelles. Les edificacions annexes corresponen a antics coberts, de planta baixa, i coberta a dues aigües. | 08042-88 | A la carretera BP-5107, al revolt de la Ferreria, p.k. 40,9 | El cognom Cavaller apareix associat a un mas ja en el fogatge de Cànoves de l'any 1497. En el fogatge corresponent a 1553, comptem amb dos Cavallers: el Cavaller de la Plassa i el Cavaller de la Riera. Can Cavaller vell dista uns 330 metres de la riera de Cànoves. | 41.6882800,2.3517000 | 446048 | 4615370 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44203-foto-08042-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44203-foto-08042-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44203-foto-08042-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 141. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44171 | Antiga Capella de Sant Salvador de Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-sant-salvador-de-terrades | COMAS, P.(1990): 'Sant Salvador de Can Quintana', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs.24-28. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1990): Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23, Ed. Pòrtic, Barcelona. | XIII-XX | Alterat per la construcció del temple contemporani. | Runes de poca entitat arquitectònica que testimonien la presència de l'antiga capella de Sant Salvador de Terrades, coneguda des del segle XIII. Aquesta església fou enrunada just abans de la construcció de la nova capella, l'any 1930. En l'actualitat es perceben restes muràries que configuren una planta rectangular just davant dela façana principal de la capella actual. S'observa com bona part de les pedres dels murs estan lligades amb morter de calç. | 08042-56 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | La descripció que ens ofereix Gallardo és l'únic testimoni de l'aparença d'aquest temple medieval que tenim. Sabem que era de planta rectangular, amb coberta de fusta i campanar d'espadanya, i que l'accés principal es feia pel lateral. La fotografia de l'interior del 1921 de l'Arxiu Gavín ens permet saber que el carener seguia l'eix longitudianl del temple, amb un sostre a dues aigües. La capella comptava amb un retaule i altar barrocs. La primera cita documental correspon a l'any 1226 ( Arxiu Cat. Terr. P.E. Arm. 2, núm. 52), on s'esmenta aquest temple en una deixa testamentària. L'any 1365-76 apareix com a l'església de Quintana, referint-se al proper mas de Quintana. L'any 1421 ja apareix citat amb el nom de Sant Salvador de Terrades. | 41.7219100,2.3515400 | 446063 | 4619104 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44171-foto-08042-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44171-foto-08042-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44171-foto-08042-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44118 | Creu commemorativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-commemorativa | VILLAROYA FONT, J. (1988): Violència i repressió a la reraguarda catalana: 1936-1939. Universitat de Barcelona, Dept. Història Contemporània.Tesi Doctoral inèdita. | XX | Creu commemorativa per un afusellat en el marc de la repressió a la reraguarda. Es tracta d'una creu de ferro els extrems de la qual presenten una ornamentació vegetal. La creu es troba sobre una columna de ciment octogonal de 2 metres d'alçada, amb l'extrem cilíndric. La columna, al seu torn, reposa sobre una base quadrada de 0,7x0,7x0,5m. En una de les cares d'aquesta base, concretament a la que mira a la carretera, es troba una inscripció al·lusiva al personatge en memòria del qual s'erigí el monument. La inscripció, en 5 línies, resa: Manuel PEREZ DE OLAGUER FELIU / MURIO AQUÍ POR DIOS Y POR SU PATRIA / CAMINANTE: UNA PLEGARIA / POR SU DESCANSO ETERNO / 27-VII-1936 El mort, identificat confusament com a Feliu Pérez de Olaguer, era nascut a Manila, natural de Barcelona, mort a l'edat de 48 anys. La data de registre de la mort no es produí fins l'1 d'agost de 1940. | 08042-3 | Carretera BV-5107, km. 39.2 | 41.6974300,2.3399600 | 445079 | 4616394 | ca. 1940 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44118-foto-08042-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44118-foto-08042-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44119 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-0 | XX | Creu erigida en blocs de pedra sorrenca de grans dimensions. Es tracata del característic element commemoratiu en record de la Santa Missió, ubicada a l'entrada del nucli de Cànoves. La creu es presenta erigida sobre un doble podi quadrat. La part basal fa 1x1 m., seguit d'un segon podi de 55x55 cm. La creu té unes dimensions de 140x70 cm. L'alçada totaldel conjunt assoleix els 2 metres d'alçada. La peça presenta una inscripció al creuer de la creu, on s'hi pot llegir 'Santa Missió', i la data '1953' inscrita al podi. | 08042-4 | Av. Josep Crous, s/n. 08445 Cànoves i Samalús | Les santes missions són prèdiques continuades, lliçons doctrinals i exercicis pietosos fets durant alguns dies en una parròquia concreta, per uns sacerdots anomenats missioners. | 41.6919000,2.3532700 | 446182 | 4615771 | 1953 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44119-foto-08042-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44119-foto-08042-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El fet que la creu es trobi en aquest emplaçament es deu a que era l'única via d'entrada al poble. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44130 | Monòlit de Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-can-marti | XX | Monòlit erigit en el camí que puja a Can Pujades. Es tracta d'una placa rectangular de pedra, de poc gruix, destinada a contenir-hi un text de caire naturalista. Es tracten d'uns versos de l'obra 'Canigó' de Jacint Verdaguer, concretament del cant tercer, titulat 'L'encís'. Els quatre versos resen: 'Los aucells a les cítares responen, / naturalesa i art dant-se la mà / entre columnes i arbres que confonen / lo remor del convit amb lo boscà / J. Verdaguer a Canigó'. | 08042-15 | Can Martí | La feu col·locar el Sr. Morel, propietari de Can Pujades. | 41.6926100,2.3250300 | 443832 | 4615868 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44130-foto-08042-15-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44140 | Torre Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-parera | XX | Malgrat de tractar-se d'una edificació habitual en entorns urbans, la Torre Parera es presenta de manera aïllada. L'edifici de planta rectangular presenta una alçada de planta baixa, dues plantes pis i golfes. La coberta és de dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, tot i que la teulada queda amagada per un acroteri amb ornamentacions vegetals de pedra. La façana està distribuïda en base a tres eixos paral·lels, en els que hi trobem la porta d'accés a la planta baixa, els balcons de ferro forjat de la planta primera i segona, i a la part superior les finestres de dimensions reduïdes de les golfes. L'edifici principalpresenta un cos adossat de planta baixa, amb terrat, envoltat de jardí. | 08042-25 | Carretera de Cànoves, p.k. 41, a l'entrada del nucli de Cànoves | 41.6906100,2.3524300 | 446111 | 4615628 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44140-foto-08042-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44140-foto-08042-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||
| 44147 | La Sala de Ca l'Antich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-de-ca-lantich | XX | Edifici de planta rectangular i coberta de teules a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Cal aclarir que la façana original no es correspon a l'actual, ja que s'accedeix als comerços de l'edifici pel cantó llarg. La façana original té un marcat caràcter simètric en el que destaquen tres obertures, sobre les quals hi trobem sengles ulls de bou. La façana clou a la part superior amb un acroteri graonat, que és un dels elements arquitectònics que donen caràcter al petit nucli urbà de Cànoves. | 08042-32 | Entre el Carrer de l'Ajuntament i la Plaça de Sant Muç | Aquest indret, tal i com testimonia el seu nom, era emprat com a sala de ball i festes per la gent del poble, al llarg de la primera meitat del segle XX. Després se n'arranjaren alguns espais, algun dels quals va esdevenir magatzem. | 41.6934600,2.3540900 | 446251 | 4615944 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44147-foto-08042-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44147-foto-08042-32-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat hi ha diversos locals comercials. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44161 | Habitatges entre mitgeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-entre-mitgeres | XX | Edifici d'habitatges de planta rectangular, amb una alçada de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, comuna per tots els habitatges. El carener és paral·lel a la façana. El sostre que toca a façana està acabat amb un acroteri representant una barana rematada amb apèndixs de peces ceràmiques. L'edifici es compon de dos habitatges an planta baixa i dos més en planta pis, l'accés als quals és mitjançant una escala. La façana principal té una composició gairebé simètrica on tan sols trobem desplaçada la porta de l'escala. La planta baixa té un petit sòcol de pedra, amb una porta i una finestra per cada un dels habitatges, més la porta de l'escala a la planta superior. En aquest pis observem a la façana dos balcons i dues finestres. Al centre de la façana d'aquest pis trobem una imatge religiosa en ceràmica. A la part posterior les plantes baixes tenen una eixida. | 08042-46 | A Cànoves, carretera BP-5107, p.k. 41,3, a la Rosaleda | Es tracta d'un dels pocs edificis de Cànoves i Samalús que tenen vocació urbana, tant pel que respecta a la seva tipologia d'habitatge, composició de la façana, com per la seva aliniació amb la carretera. Foren construïts al llarg de la segona dècada dels anys 20 del segle XX. Malgrat tot, el present edifici no es presenta en el nucli de Cànoves sinó als afores. | 41.6887100,2.3535600 | 446203 | 4615417 | 1920 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44161-foto-08042-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44161-foto-08042-46-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44162 | Pont sobre la riera de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sobre-la-riera-de-canoves | XX | Exemple rellevant d'obra pública de les que efectuava la Mancomunitat de Catalunya, ben projectada i executada. En un tram d'una seixantena de metres el pont travessa la riera de Cànoves mitjançant quatre grans arcades suportades per pilastres de pedra. L'obra de les voltes és de maó vist i la plementeria de pedra carejada. Les cantoneres de les pilastres sobre la que reposen els arcs també són de maó vist. Aquesta combinació de maó i pedra es repeteix al tauler que suportala via de la carretera i als estreps del pont. | 08042-47 | Carretera BP-5107, p.k. 41,7 | 41.6856800,2.3559900 | 446403 | 4615079 | 1920 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44162-foto-08042-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44162-foto-08042-47-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Aquest element patrimmonial ens ha arribat gairebé igual que en el seu origen, exceptuant les actuals tanques metàl·liques. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44165 | Torre Massaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-massaguer | XX | Edifici de planta baixa i pis, amb una planta en forma de 'T', on sobresurt la part central de la façana. Aquesta té un tractament del parament amb pedra vista, que contrasta amb l'arrebossat de la resta de la torre. La façana té una composició simètrica on destaca el balcó central del primer pis, amb accés des de dues portes. També és ressenyable el ràfec del sostre fet de tres línies de teules, la darrera de les quals capicuada. Destaca el treball de forja, poc comú al municipi, especialment a la tanca exterior de l'edifici, el balcó i l'enreixat de les finestres. Tota la torre es troba envoltada per un jardí. | 08042-50 | Carretera BP-5107, p.k. 41,4 | 41.6882900,2.3541000 | 446248 | 4615370 | 1924 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44165-foto-08042-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44165-foto-08042-50-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Pocs anys enrera es van tallar dues palmeres davant la façana de l'edifici que conferien caràcter a la torre. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44189 | Pantà de Vallforners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-vallforners | COMAS, P. (1990): 'L'embassament de Vallforners', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 50-53. | Pantà que es troba aprofitant la vall tancada i estreta de Vallforners, al fons de la qual hi discorre la riera de Vallforners. El pantà consisteix en el rebaix i l'adequació del terreny, i la construcció de la presa que reté les aigües. El cantó extern de la presa es troba integrat en el paisatge, ja que sobre la forma de puig que té s'hi han plantat arbres i matolls per tal de rebaixar-ne l'impacte visual. L'embassament té una superfície inundable de 112.400 m2, mentre que la capacitat total assoleix els 2.156.600 metres cúbics. La longitud del pantà, des de la presa a la cua de l'embassament és de 1.100 metres. Pel que respecta a la presa, aquesta té una longitud de 160 metres, amb una alçada de 61,5 metres, i 10 metres d'amplada en el coronament. | 08042-74 | Camí de Vallforners | El projecte per la construcció de l'embassament va ser confeccionat pel departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció dels enginyers Cándido Avendaño Salas i Miguel Ángel Carrillo Suárez. Els treballs començaren l'any 1985 i entrà en funcionament l'any 1989. El pressupost inicial de l'obra va ser de 236.285.441 pessetes. | 41.7198100,2.3420700 | 445273 | 4618877 | 1985-89 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44189-foto-08042-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44189-foto-08042-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Avendaño, Cándido i Carrillo, Miguel A. (enginyers) | Aquest tipus d'embassament es coneix amb el nom de laghetto collinari, construccions d'origen italià que s'encaixen enmig dels vessants de dues muntanyes entre les quals hi passa un riu o riera. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44200 | Can Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cavaller | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | Aquest mas de muntanya és difícil d'observar des de la plana, ja que queda amagat pels vessants de la vall on es basteix, a la vall on conflueixen dues torrenteres i neix el torrent de l'Aiguer. Es tracta d'un conjunt d'edificacions que amb el temps han donat lloc a un conjunt de volumetria complexa. Aquest fet s'observa en els vessants del sostre, que tenen un i dos aiguavessos. La façana principal està orientada a migdia, lleugerament desplaçada a l'est. La porta principal és feta amb un arc de plec de llibre. Totes les parets són de paredat. | 08042-85 | Samalús | El cognom Cavaller ja apareix mencionat en el fogatge de Samalús de l'any 1553. No hem de confondre aquesta masia amb la de Can Cavaller Vell de Cànoves, també mencionada en els fogatges relatius a Cànoves. | 41.6945100,2.3197400 | 443394 | 4616082 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44200-foto-08042-85-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 59. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44202 | Fons documental de l'antic Ajuntament de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lantic-ajuntament-de-canoves | XIX-XX | Les condicions de l'indret on està dipositat l'arxiu no permeten garantir la plena conservació dels documents. | Conjunt de documentació administrativa del'Ajuntament de Cànoves i Samalús. El fons documental correspon bàsicament als comptes municipals, actes del ple de l'ajuntament, juntes municipals, padrons, certificats de defunció, edictes de matrimoni i butlletins provincials. La informació i sèrie documental és fragmentària. Tot i que hi ha alguna carpeta de l'any 1865, el gruix de la documentació comprèn bàsicament els inicis del segle XX, fins la guerra civil. | 08042-87 | Can Casademunt i la Secretaria (carretera BP-5107, p.k. 38,1) | L'arxiu de Can Casademunt es troba repartit en dos armaris. La documentació manuscrita es troba en un armari tancat, mentre que la documentació impresa es troba en unes lleixes sense tancar. Tot el material no es troba indexat ni es té constància ni inventari dels documents custodiats. A l'arxiu també hi algun document relatiu a l'ajuntament del període de la guerra civil provinent d'alguna casa del poble. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44202-foto-08042-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat es troba separat en dos edificis: la informació general relativa a l'ajuntament es troba a Can Casademunt, i la que fa referència més directa a Samalús es troba a la Secretaria, edifici municipal ubicat al punt quilomètric 38,1 de la carretera BP-5107. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44204 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-3 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | Mas de muntanya ubicat sobre l'actual embassament de Vallforners. La masia actual és la suma de diferents edificacions, totes de planta i pis. La coberta és a dues aigües. A la façana principal hi ha una porta de maó, i de la ,ateixa obra trobem les finestres de la planta baixa i el pis. De tot el conjunt en destaca una finestra d'arc conopial, ubicada a la façana sud. Totes les parets del conjunt són de paredat. | 08042-89 | Àmbit del Montseny Oest | La primera menció que tenim del lloc deriva del fogatge de Cànoves, on apareix esmentat el lloc l'any 1553. | 41.7221300,2.3327600 | 444501 | 4619140 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44204-foto-08042-89-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 184.Fotografia: Parc Natural del Montseny. Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44212 | Festa de la Carbonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-carbonera | ZAMORA, J.E. (2010): El carboneig. Quaderns de la Revista de Girona, núm 142, Girona. CUCH, T. (1990): 'La carbonera', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 38-39. | XX | Festa de caràcter biennal, molt arrelada a la població, que pretén recuperar una activitat tradicional molt lligada a l'aprofitament dels boscos d'alzina del terme. La festa, que té una durada aproximada d'un mes, engloba totes les activitats relacionades amb l'obtenció del carbó, des de la construcció de la barraca dels carboners per vetllar la bona combustió de la carbonera, a la tria de la llenya d'alzina per cremar, l'empilament de la llenya (uns 30.000 kg en l'edició de 2013), colgar la pila de terra (posar-hi el fagell i embalumar), l'encesa de la carbonera, i finalment, la treta del carbó i venda del mateix. | 08042-97 | Es realitza a l'esplanada de l'entrada del poble | La festa s'inicià l'any 1988, a càrrec de l'Associació de Veïns del Sui (creda l'any 1976), i l'any 2002 passà a anomenar-se 'El Sui de Festes i Tradicions'. Entre les seves finalitats principals hi destaca la de recuperar i vetllar per les tradicions i béns culturals del poble. L'activitat del carboneig ha estat molt important als boscos del Montseny. En diferents indrets del terme, al mig del bosc, encara s'observen antigues places carboneres, caracteritzades per clapers desemboscats de tendència circular, fàcilment identificables per la terra negrosa de la superfície del sòl, producte de la combustió de la pila de llenya. | 41.6921100,2.3565200 | 446452 | 4615792 | 08042 | Cànoves i Samalús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44212-foto-08042-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44212-foto-08042-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cal destacar la riquesa lèxica que acompanya aquesta activitat, amb un vocubalari especialitzat actualment en desús: empilar, embalumar, fagell, sàrries, etc..Fotografies: Ajuntament de Cànoves i Samalús. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44252 | Forn de calç del Sot del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-sot-del-forn | XIX-XX | Malgrat l'estat no és òptim esreconeix l'antiga funció del forn. | Restes d'un tradicional forn de calç, excavats en un marge de la muntanya, emprant la roca mare com a parets del forn. L'estructura del forn és de planta circular, amb el cos cilíndric, de 4 metres de diàmetre. La part del sostre, inexistent, estaria feta amb un marge de pedra, de la que encara en queden algunes filades, i que per aproximació tancaria l'estructura durant la cuita. També s'observa en el marge del camí, la porta d'accés al forn per on es carregaria i/o buidaria part de les pedres. | 08042-137 | Barranc del Sot del Forn | L'existència del forn, desconegut per la majoria de la gent del poble, ha donat nom al lloc, anomenat Sot del Forn. | 41.7121200,2.3418800 | 445251 | 4618023 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44252-foto-08042-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44252-foto-08042-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En les parets interiors del forn es pot apreciar la roca vitrificada en alguns punts, degut a les altes temperatures assolides a l'interior del forn.Proper al forn hi ha restes d'una cabana de pedra associada a les cuites de les pedres del forn. També hi ha un aflorament de roca a una quinzena de metres del forn d'on s'extraurien els blocs per anar al forn. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44253 | Placeta balladora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placeta-balladora | XX | Lloc ple de vegetació que oculta l'aparença de plaça. | En aquest racó de l'antic camí de Vallforners, en un revolt sobre la riera, és on es realitzaven danses en el marc de l'Aplec de Sant Salvador de Terrades. Tot tornant de l'aplec, baixant de l'ermita ja cap a Cànoves, s'aprofitava la configuració eixamplada de l'indret, per realitzar-hi un conjunt deballs. | 08042-138 | Antic camí de Vallforners | 41.6980500,2.3538000 | 446231 | 4616454 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44253-foto-08042-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Avui en dia el traçat del camí de Vallforners en aquest punt està modificat. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44258 | Mina de Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-valls | MATA i PERELLÓ, J.M. (1990): Els minerals de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, Arxius de la Secció de Ciències, XCIII, Barcelona. | XX | Mina per a l'extracció de minerals, excavada al turó de Roca Centella, proper al Pla de la Batalla. Es tracta d'una galeria principal, de volta arrodonida i d'una seixantena de metres endins la roca de la muntanya, amb l'obertura arran de camí. De la galeria principal, gairebé al final, en surten altres dues galeries, gairebé simètriques. Una està obliterada amb restes de runa de les feines extractives, i l'altra presenta un pou circular i cilíndric, de 8 metres de fondària, segurament realitzat per seguir la veta del mineral. | 08042-143 | Al turó de Roca Centella | En aquesta mina s'hi han documentat mineralitzacions en els conglomerats que rebleixen les esquerdes. Els minerals presents són: galena, pirita, goethita, hematites, cerussita, calcita, anglesita i quars. Les mineralitzacions són poc importants, pel que segurament la mina s'abandonà sense arribar a tenir un complexe sistema de galeries. Els veïns del poble encara diuen que el mineral que es treia era la base dels vernissos per cobrir peces ceràmiques. | 41.7175100,2.3200700 | 443441 | 4618636 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44258-foto-08042-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44258-foto-08042-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En la paret de la mina s'observen les marques de les eines per fer les galeries, de forma cilíndrica, segurament d'enformadors i cisells. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44259 | Escultura en record de l'Ermità de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-en-record-de-lermita-de-samalus | XX | Estructura de fibra de vidre, de color negre, plena d'imatges al·legòriques referents a la vida de Mossèn Ramon Garriga, anomenat l'Ermità de Samalús. En la cara principal del plafó s'hi pot veure la cara de Mossèn Garriga acompanyada dels elements naturals més significatius que l'identificaren. Al costat de l'escultura hi ha un monòlit amb un poema inscrit de Mn. Ramon Garriga dedicat a Samalús. | 08042-144 | Samalús | Aquesta escultura estava pensada per anar al costat de l'església de Sant Andreu, tot i que la manca d'acord va portar a instal·lar-la al camp de futbol de Samalús, on passava força desapercebuda. L'any 2013, s'ha restaurat, i s'ha aprofitat l'avinentesa per posar-la a l'indret on es tenia pensat de col·locar-la en origen. Es reinaugurà en la festa del patró Sant Andreu, el 30 de novembre de 2013. | 41.6888700,2.3133300 | 442855 | 4615461 | 1993 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44259-foto-08042-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44259-foto-08042-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | Restaurada recentment (2013) per l'artista i escultora Elena Font. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44264 | Col·lecció d'objectes municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-municipal | XIX-XX | En la seu de l'ajuntament es troben dipositats alguns elements que per les seves característiques, malgrat la seva natura diversa, configuren un conjunt prou rellevant. Algunes d'aquestes col·leccions ja s'han individualitzat per la seva coherència, com la col·lecció de morters o pistoles. Les altres formen part d'antics mobles i elements que estaven a la seu de l'Ajuntament, la masia de Can Casadamunt, ara casa de la vila. Entre aquests objectes trobem un arcó de núvia, i un espiell de pedra que es va treure de la paret i ara es troba exposat a la recepció d'aquestes dependències municipals. També formen part dels objectes d'aquesta col·lecció una màquina de ciclostilar, marca Triunfo, emprada en l'antic ajuntament. D'aquests elements administratius també destaca una màquina d'escriure marca Underwood, model Champion. Un altre element curió és un bastó destinat a sembrar llavors, am un acurat sistema de molles, que permetia alliberar la llavor del dispositiu, i que caigués a l'interior del forat fet amb la punta del bastó. | 08042-149 | Can Casademunt | La màquina de ciclostilar encara conserva en el rodet restes de la darrera impressió efectuada, relativa a l'obligatorietat de fer-se el documet nacional d'identitat, circular datada el 30 d'agost de 1975. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44264-foto-08042-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44264-foto-08042-149-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44265 | Fons documental de l'arxiu municipal de Cànoves i Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-canoves-i-samalus | XX | Conjunt de documentació administrativa de l'ajuntament de Cànoves i Samalús, que cal diferenciar de l'arxiu que té un component històric, individualitzat en una fitxa a part. Aquest arxiu està format per documentació a partir dels anys 60 del segle XX. Incorpora expedients d'obra, expdients de Secretaria i Alcaldi, Projectes d'Obra, contractacions, Manaments d'ingrés, etc… | 08042-150 | Can Casademunt | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44265-foto-08042-150-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Es troba ubicat en prestatgeria metàl·lica a l'antic celler de la masia de Can Casademunt. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44267 | Fabricació de Pipes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabricacio-de-pipes | MONTLLOR, C. (1990): 'La fabricació de pipes a Cànoves: una indústria desapareguda', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. | XX | La fabricació de pipes al municipi de Cànoves és una de les poques activitats industrials esdevingudes al municipi, caracteritzat essencialment per tenir una economia del sector primari. La fàbricació de pipes es deu a l'existència abundant en aquesta àrea del Montseny de brucs, les soques dels quals són les escaients per fer-ne aquests elements per fumar tabac. La ubicació de la fàbrica també era ben pensada, ja que aprofità una part del Molí de l'Antic, anomenat ara Cal Pipaire, per aprofitar l'energia hidràulica per serrar la fusta de bruc i obtenir el bloc deitjat per fer-ne pipes. Les tasques de fabricació començaven amb la recollida de les soques, que calia desenterrar, l'assecatge, neteja i hidratació per evitar-ne les esquerdes. | 08042-152 | Cal Pipaire | Segons Salvador Garriga (Montllor 1990) aquest negoci l'inicià un francès, conegut amb el nom de Justen, casat amb una noia de Can Masseguer, segurament a inicis del segle XX. Un cop obtingudes les carcasses de pipa, aquestes es portaven a Massanet de Cabrenys (Girona), i més tard a València, on s'acabaven de fabricar i posteriorment es comercialitzaven. Per atendre la gran demanda s'importaren en alguns moments determinats soques de Marroc. | 41.6990100,2.3529900 | 446164 | 4616561 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44267-foto-08042-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44267-foto-08042-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1904, on es veu un conjunt de persones creuant la riera de Vallforners a l'alçada del Molí de les Pipes (AFCEC_BORDAS_3968). Fotografies: Ajuntament de Cànoves i Samalús.Hi ha una fotografia del Molí de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element).A lArxiu antic de l'Ajuntament es disposa de 3 fotografies de l'interior del Molí, mostrant l'activitat de la fabricació de les pipes amb fusta d'arrel de bruc. | 98 | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44268 | Col·lecció de Goigs de l'Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-goigs-de-larxiu-parroquial | XX | <p>Conjunt format per una sèrie de Goigs, que estan catalogats en una secció de l'arxiu parroquial de l'església de Sant Muç. Estan relacionats amb les diferents administracions i confraries, els quals són una bona mostra de la religiositat i devoció popular. En un origen a l'arxiu històric només hi havia un plec de goigs del mateix format del llibre sobre la vida i martiri de Sant Muç del 1758. Aquests goigs que apareixen en l'inventari de 1932 encara hi eren el 2005, dels quals per sort encara es conserva un escanejat que va fer en Miquel Comas l'any esmentat i no s'ha aconseguit localitzar els originals. La col·lecció la formen 5 goigs de Sant Muç, 4 del Santíssim Salvador (un dels quals és obra de Mn. Garriga, l'Ermità de Samalús, datat el 1934, fet en commemoració de la construcció de la capella de Sant Salvador de Terrades), 2 goigs de Sant Sebastià, (dels quals un és una versió del 1895 dels goigs en Honor de Sant Sebastià venerat a Santa Cecília de Molló, a partir del qual es va elaborar una versió per la parròquia de Cànoves), 3 goigs de la Verge del Roser (hi ha confraria del Roser a la parròquia de Sant Muç des de l'any 1595 com indica el document de la seva constitució desat a l'arxiu parroquial) i 2 goigs en llaor dels sants màrtirs Venerand, Plàcida, Marçal i Celestina, venerats a la Parròquia de Cànoves, un dels quals és comprovant de la censura i està datat del 1934.</p> | 08042-153 | Església de Sant Muç | <p>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. És habitual que presentin dues part ben diferenciades, on a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. Cal cercar la tradició dels goigs en la representació dels misteris medievals. És conegut que la primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.</p> | 41.6934000,2.3546500 | 446298 | 4615937 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44268-foto-08042-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44268-foto-08042-153-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'arxiu Parroquial de Sant Muç de Cànoves (B.06). Part d'aquests goigs van ser incorporats a l'arxiu per Ramon Fort, provinents de documentació dispersa de la parròquia de sant Muç. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44270 | Capella de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-eugenia | <p>GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1990): Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23, Ed. Pòrtic, Barcelona. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIV-XX | Restaurat l'any 1956 | <p>Conjunt format per la masia i la capella que es presenten adossades perpendicularment formant un pati al seu voltant. La capella es troba adossada a la masia pel seu cantó oest, en un angle de 90º. Presenta una única nau, amb dos arcs diafragmàtics d'estil gòtic. El campanar és de cadireta. A la façana l'unic element ressenyable és la porta dovellada d'arc de mig punt.</p> | 08042-155 | Al costat de la carretera BP-5107, p.k. 37, davant de les Escoles de Samalús | <p>La primera cita documental que testimonia l'existència d'aquest temple es remunta a l'any 1308, quan s'hi fundà un benefici presbiteral, sota la invocació ja de Santa Eugènia. Aquest benefici el dugué a terme el rector de Sant Andreu de Samalús (ADB, Reg. Dotaliarum, vol. 7, fol. 163). El temple fou reedificat el segle XVI, i en bona part és aquesta reforma la que li dóna l'aparença actual. Fou restaurat de nou l'any 1956, quan es va refer la volta subjectada per l'arc apuntat. A principi de segle XX, abans de la construcció de les properes Escoles de Samalús, el temple s'utilitzà com a escola.</p> | 41.6897100,2.3211800 | 443509 | 4615549 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44270-foto-08042-155-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||
| 44144 | Can Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santa-eugenia | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1990): Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23, Ed. Pòrtic, Barcelona. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. | XIV-XX | Conjunt format per la masia i la capella que es presenten adossades perpendicularment formant un pati al seu voltant. La masia és de planta rectangular, formada per planta baixa i pis. El sostre és a dues aigües i presenta el carener perpendicular a la façana. En l'actualitat tota la façana es troba arrebossada i no permet veure l'emmarcament de la porta i finestres. Sobre la porta, rectangular, destaca per sobre dels altres elements un balcó amb la barana de ferro forjat. La capella es troba adossada a la masia pel seu cantó oest, en un angle de 90º. Presenta una única nau, amb dos arcs diafragmàtics d'estil gòtic. El campanar és de cadireta. A la façana l'unic element ressenyable és la porta dovellada d'arc de mig punt. | 08042-29 | Carretera BP-5107, p.k. 37 | 41.6896500,2.3214200 | 443529 | 4615542 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44144-foto-08042-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44144-foto-08042-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44144-foto-08042-29-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44260 | Fons documental de la parròquia de Sant Muç de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-muc-de-canoves | XIV-XX | Neteja superficial dels documents en el transcurs de la seva catalogació. | <p>Conjunt de documentació que ha generat al llarg dels segles la parròquia de Sant Muç de Cànoves, que és qui en custodia el fons. Gairebé inèdit fins fa molt poc de temps, recentment se n'ha fet la catalogació. Actualment l'arxiu ha tornat a Cànoves, després d'estar allotjat a Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu. Es troba dipositat en caixes i carpetes dins d'un armari de lamineria plàstica a la parròquia de Sant Muç. El seu fons consta, tipològicament, dels següents documents: 1, Sagramentals; 2, Govern i acció pastoral; 3, Administració de béns i rendes; 4, Notarial; 5, Col·lecció de pergamins i documents; 6, Col·lecció de Fotografies; 7, Diversos.</p> | 08042-145 | Església de Sant Muç | <p>Al llarg de l'hivern de l'any 2011-2012 s'ha dut a terme la catalogació del seu fons, fins aleshores inexisent. Tot el fons documental es trobava a la parròquia de Cardedeu, i el precari estat de conservació portà al rector de la parròquia, Mn. Francesc Jordana a encarregar-ne la catalogació a Ricard Ginjaume. Caltenir present que l'any 2003 el rector de Sant Muç, Mn. Fidel Catalan ja havia recuperat l'arxiu que havia guardat Mn. Poch a Sant Antoni de Vilamajor. El document més antic del fons correspon a un pergamí datat l'any 1243. De pergamins del segle XIII n'hi ha 6 , del segle XIV n'hi ha 5, del segle XV n'hi ha 8, del segle XVI n'hi ha 20 i del segle XVII se'n compten 8.</p> | 41.6934000,2.3546500 | 446298 | 4615937 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44260-foto-08042-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44260-foto-08042-145-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Catalogat per Ricard Ginjaume | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44211 | Camí ramader de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-canoves | CAMPILLO. X. i ROMAGOSA, F. (2005): 'L'inventari de camins del Parc Natural del Montseny', VI Trobada d'Estudiosos del Montseny, Diputació de Barcelona, Barcelona, pàgs. 27-32. DUCH, J., CAMPILLO, X. i ROMAGOSA, F. (2004): Inventari de Camins del Parc Natural del Montseny. Universitat Autonòma de Barcelona, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. MIRALLES, F., QUERALT, A. i SALA, P. (2002): 'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 49-92. | El camí ramader de Cànoves neix al vessant sud del massís del Montseny, en el marc dels camins ramaders de la Calma. Des del coll del Pou d'en Bessa, encara en terme del poble del Montseny, s'endinsa al terme de Cànoves a l'alçada de la serra de Palestrins, passant per la masia de Can Cuch de la Muntanya i baixant pel camí de Vallforners, que va paral·lel a la riera de Vallforners. A l'alçada de Ca l'Esmolet es creua la riera, passant per Can Domènec i assolint finalment el nucli de Cànoves. Un cop passat el nucli de Cànoves, a l'alçada de la Font del Frare, el camí es bifurca i surt del terme per arribar a Llinars del Vallès o bé a la Roca del Vallès. Es calcula que la llargada d'aquest camí té uns 8 kilòmetres i escaig en el tram que discorre pel Parc Natural dl Montseny. | 08042-96 | A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertant el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7215700,2.3456400 | 445572 | 4619070 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44211-foto-08042-96-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 65,79 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/