Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44179 | Can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marques | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I-III | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | En els camps darrera de la desapareguda casa de Can Marquès, que donen nom al jaciment, s'hi han localitzat abundants restes ceràmiques d'època romana. A part del característic material constructiu, destaquen pel seu nombre les troballes de ceràmica sigil·lada, especialment de TSH (Terra Sigillata Hispanica). No s'han trobat restes constructives i el jaciment tan sols es coneix a nivell superficial. | 08042-64 | Al sud de Can Monells, al límit del terme amb Les Franqueses. | Citat primera vegada per Estrada (1967), ja qualificava l'indret com a un establiment romà d'època imperial. El coneixement del jaciment no s'ha aprofundit pel que fa a les seves característiques, tot i que recents treballs de prospecció de la zona (FLÓREZ 2009) han permès certificar-ne la seva atribució cronològica, matisant-ne la seva adscripció a alt-imperial. Aquestes tasques també han permès definir millor l'àrea de dispersió de les troballes, que cal emmarcar a prop de les runes de Can Marquès i la zona del replà de la carena. | 41.6741600,2.3123800 | 442763 | 4613828 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||
| 44172 | A prop de Can Berengueret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-de-can-berengueret | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. MAURÍ, J. (1949): Història de La Garriga. Ed. Romagraf, Vol. 1, Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I aC - II | Les restes arquitectòniques conservades estan força alterades, en risc de desaparèixer. | També conegut amb el suggerent nom del Pla de les Parets, aquest topònim referencia les restes de murs que es troben entre els camps propers al mas de Can Berengueret. Passat el mas, a banda i banda del camí, es localitzen en els camps de conreu de cereals i els ametllers, restes que podrien correspondre a una vil·la romana, atenent tant al material ceràmic com a les restes construïdes que encara s'insinuen. | 08042-57 | A l'indret conegut com a Pla de les Parets, al sud-oest de Can Berengueret | Conegut d'antic, el jaciment ja es cita en l'obra de Gallardo (1938) en la que dóna notícies que a l'indret es recollí ceràmica campaniana, segons informació de J. Batista. J. Maurí (1949) en el seu llibre sobre la història del poble de La Garriga (1949) també recull el jaciment, degut a que les restes es troben properes a aquest municipi veí. En el recull de jaciments inventariats per Estrada i Villaronga (1967), també se'n fa esment, qualificant-lo com a possible vil·la romana del segle I aC. Entre els anys 1948 i 1973 els membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers van recollir materials que comprenen des de fragments ceràmics ibèrics a una bona mostra de materials romans, ja fossin sigil·lades de diferents procedències, material constructiu o restes de paviments. Recentment s'hi han desenvolupat tasques de prospecció en el marc d'un projecte més ampli sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009), documentant-se restes d'opus signinum. | 41.6772200,2.3038400 | 442055 | 4614173 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44172-foto-08042-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44172-foto-08042-57-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A data d'avui encara es reconeixen restes de murs al tall del camí antic de Samalús, així com altres murs, i nombròs material ceràmic, especialment tegulae i dolia. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||
| 44186 | Alzina de Ca l'Esmandia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lesmandia | VICENS, A. (2005): 100 Arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Barcelona. | Presenta un aspecte saludable. | Alzina de grans dimensions que es troba ubicada al Parc de les Quatre Estacions, que domina des de l'alçada bona part de l'urbanització de Ca l'Esmandia, essent visible des de molts indrets. Aquesta alzina, de la família de les fagàcies, i de l'espècie Quercus ilex, consta d'un tronc, que supera els 5 metres de circumferència. Sobre el tronc s'obre una gran capçada, amb una característica forma arrodonida. | 08042-71 | Parc de les Quatre Estacions (Ca l'Esmandia) | 41.6781400,2.3491500 | 445827 | 4614246 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44186-foto-08042-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44186-foto-08042-71-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A l'entrada al recinte del parc, hi ha un bloc de pedra amb un poema escrit al·lusiu a aquesta alzina.El POUM de 2010 preveu una zona perimetral de protecció de l'especimen, de 5 metres respecte la projecció de la capçada. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||
| 44175 | Can Berengueret II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-berengueret-ii | II aC-V | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | Al límit nord de l'indret conegut com a Pla de les Parets, topònim que ja suggereix la possible existència de restes arquitectòniques d'origen antic., és on es localitza aquest jaciment. L'indret es troba a la riba dreta de la riera del Malhivern, en unes feixes de conreu. S'hi han recollit diferents materials d'època romana, com fragments de material constructiu, així com ceràmica comuna i sigil·lades. Malgrat no s'han evidenciat restes arquitectòniques, com al veí jaciment de Can Berengueret, la seva proximitat a aquest jaciment, a manca de conèixer veritablement llur extensió, pot indicar-nos una origen comú. | 08042-60 | Pla de les Parets, al camí antic de Samalús | El jaciment esconeix des dels anys 80 del segle XX. Es deu la seva descoberta a Emili Ramon, de l'àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6791800,2.3019000 | 441895 | 4614392 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44175-foto-08042-60-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | És interessant comprovar com a l'aparell constructiu de la barraca enrunada al límit sud d'aquest jaciment, es poden observar restes de material romà emprats com a reble. Són fàcilment reconeixibles algunes pestanyes de tegulae, entre d'altre material. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44198 | Caseta d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-den-serra | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | Masia d'aspecte senzill, arrebossada en blanc. L'edifici és de planta baixa i pis, amb una coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. En la façana principal, d'estructura simètrica, hi destaquen tant les portes com les finestres, totes elles d'arc rebaixat i volta de plec de llibre de rajols. El cos principal presenta annexats un parell d'estables. | 08042-83 | A Samalús | Malgrat que l'aspecte és d'una edificació del segle XVIII, hem de fer notar que en el fogatge pertanyent a Samalús de l'any 1553 ja apareix documentat el cognom Serra, tal vegada un mas anterior a l'actual. | 41.6815500,2.3122300 | 442757 | 4614649 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44198-foto-08042-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44198-foto-08042-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 22. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44201 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-3 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | Masia que encara es presenta aïllada, amb l'aspecte original que devia tenir en el moment de la seva construcció. Ubicada en la plana, presenta una planta rectangular, amb una estructura de planta baixa i pis. El sostre és a dos aiguavessos, amb el carener per pendicular a la façana. Té un aspecte perfectament simètric, amb la porta centrada respecte l'eix. La porta és de plec de llibre, i les finestres estan emmarcades per blocs de pedra. | 08042-86 | Pla de Can Serra | El foc de Serra s'esmenta en els fogatges de Cànoves, tant en el de 1497 com en el de 1553. No hem de confondre aquest lloc amb un altre indret anomenat Serra, citat en el fogatge de Samalús de 1553. Malgrat tot, no hi ha cap element estructural ni arquitectònic que ens faci pensar que l'edifici que es contempla en l'actualitat sigui anterior al segle XVIII. | 41.6821100,2.3513400 | 446013 | 4614685 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44201-foto-08042-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44201-foto-08042-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44201-foto-08042-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 99. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44180 | Can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-2 | FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC | I aC - V | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | Jaciment que es coneix recentment només a nivell superficial. El jaciment s'ha pogut documentar gràcies a la troballa de material ceràmic en els camps de conreu situats a prop de Can Prat,. Aquests materials cal adscriure'ls a l'època romana: s'han localitzat restes de material constructiu (tegulae i imbrices), àmfora itàlica i ceràmica comuna. També han aparegut fragments de ceràmica ibèrica. | 08042-65 | Veïnat de Baix | El jaciment es localitzà en el marc del projecte de recerca sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009). Aquestes tasques de prospecció van permetre identificar la zona de màxima concentració del material ceràmic en una franja estreta a l'últim camp d'aquest paratge, just abans d'arribar a la zona més boscosa. | 41.6825600,2.3222700 | 443594 | 4614754 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44180-foto-08042-65-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44199 | Can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-3 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | Masia articulada al voltant d'un barri. Al llarg del temps s'han anat afegint cossos annexats a l'edificació original, tot i que encara es pot veure l'estructura del primer edifici. Es tracta d'un cos de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb el carener paral·lel a la façana. Els sostres, fruit de les diferents modificacions i ampliacions és a tres aiguavessants, a diferents alçades. La porta és d'arc de mig punt, emmarcada per dovelles. L'edifici original data de 1577, i l'annexe més alt de l'any 1745. | 08042-84 | A llevant del Serrat del Puig | En el fogatge de Samalús corresponent a l'any 1553, ja apareix documentat el cognom Prat, data compatible amb la que apareix ala façana de 1577. | 41.6833300,2.3209700 | 443486 | 4614840 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44199-foto-08042-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44199-foto-08042-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 25. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44181 | Can Pujadetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujadetes | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | II aC - V | Les pedres amuntegades testimonien l'estat d'arrasament de l'indret. | El jaciment de Can Pujadetes el marquen tant les troballes de material ceràmic en superfície, com per les nombroses pedres amuntegades. Malgrat no veure's estructures arquitectòniques conservades, els abundants munts de pedra al voltant dels camps conreats suggereixen munts de pedra fets pels pagesos amb el rocs que els feien nosa al llaurar. Però aquesta no és l'única evidència: l'existència del jaciment es sustenta en la troballa de material ceràmic, tant a la part més alta del turó, com a la zona més propera a la casa de Can Pep Miquel. | 08042-66 | Samalús | Josep Estrada (1967) ja va esmentar per primer cop aquest jaciment, adscrivint-lo a l'època romana, concretament imperial. Els treballs de prospecció efectuats recentment (FLÓREZ 2009) n'han contrastat la seva existència a nivell superficial, i n'han precisat l'àrea de les troballes, concretament a la part més alta del turó del Serrat del Puig, així com al vessant nord-est i al vessant sud. | 41.6835500,2.3158800 | 443063 | 4614868 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44181-foto-08042-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44181-foto-08042-66-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | La propietària de la casa de Can Pujadetes ens ha posat de manifest que ells també han recollit alguns fragments de pasta sandvitx, segurament ibèrics. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||
| 44177 | Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-0 | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I-III | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | En un suau pendent que baixa del Turó de les Ferreries, pel seu vessant sud, s'han recollit fragments ceràmics. La zona es troba al voltant de les feixes conreades de Can Julià. | 08042-62 | Àmbit del camí del Cementiri | Estrada (1967) recull aquest jaciment en l'apartat d'indrets que pertanyen a època imperial, sense donar-ne més informació. La fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic recull que l'any 2006 no es localitzà cap resta ceràmica. | 41.6839500,2.3475500 | 445699 | 4614892 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44177-foto-08042-62-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44162 | Pont sobre la riera de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sobre-la-riera-de-canoves | XX | Exemple rellevant d'obra pública de les que efectuava la Mancomunitat de Catalunya, ben projectada i executada. En un tram d'una seixantena de metres el pont travessa la riera de Cànoves mitjançant quatre grans arcades suportades per pilastres de pedra. L'obra de les voltes és de maó vist i la plementeria de pedra carejada. Les cantoneres de les pilastres sobre la que reposen els arcs també són de maó vist. Aquesta combinació de maó i pedra es repeteix al tauler que suportala via de la carretera i als estreps del pont. | 08042-47 | Carretera BP-5107, p.k. 41,7 | 41.6856800,2.3559900 | 446403 | 4615079 | 1920 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44162-foto-08042-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44162-foto-08042-47-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Aquest element patrimmonial ens ha arribat gairebé igual que en el seu origen, exceptuant les actuals tanques metàl·liques. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||
| 44160 | Molí d'en Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-ribes | BARBANY, C., CANTARELL, C., DANTÍ, J., GARCIA, R.M., RIBAS, P. i TERRADES, M.E. (1996): De la balma a la masia. L'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Treballs del Museu de Granollers, núm. 2, Granollers. COMES, P. i CASTELLS, J. (1990): 'Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69 | XVI-XX | L'aparença exterior de l'edifici està un xic degradada. Construccions i annexes contemporanis n'alteren la seva aparença. | De l'antic molí i les instal·lacions hidràuliques poca cosa en queda. Segurament la sala de moles estava ubicada en les runes que queden adossades a ponent de la casa. Només una resclosa a la riera evidencia actualment l'ús que se'n feia de l'aigua. L'edifici consta de planta rectangular i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, i està distribuïda en tres alçades: planta baixa, pis i golfes. La façana no presenta la porta en l'eix de simetria, sinó que es troba desplaçada a la seva esquerra. Es tracta d'un portal rectangular. Tot i que si hi ha algun element que presideixi la façana sens dubte es tracta de la finestra d'arc conopial, amb arqueria calada. Al centre dels arcs trobem dues cares esculpides. A les impostes sengles figures humanes i rosetes. I tot just a sobre de la finestra trobem una pedra esculpida amb dues criatures nues que sostene un escut amb inscripció (il·legible). Seguint el caient del vessant del sostre, a llevant, s'hi adossà d'anticun cos que sobresurt perpendicularment de la façana. A l'altre costat de la riera, davant la masia, trobem unes runes que podrien ser part de les instal·lacions del molí. | 08042-45 | A Cànoves, carretera BP-5107, p.k. 41,6 | S'esmenta el lloc de Ribes en els fogatges de Cànoves, tant en el de 1497 com en el de 1553, tot i que en ambdós casosen la forma singular, RIBA. No podem saber si fa esment a la Masia de Can Ribes ubicada a prop del molí o al mateix molí, tot i que potser cal entendre els dos llocs com a part d'una unitat. Les finestres, característes d'aquest moment gòtic, certifiquen la datació del mas, i cal recordar que són presents tant al Molí de Can Ribes com a la masia de Can Ribes. Proper al molí, en un lloc indeterminat, va aparèixer els ans 60 del segle XX, l'anomenat Tresorde Cànoves, format per 41 monedes ibèriques, la majoria de les quals de la seca de Lauro. | 41.6859700,2.3564600 | 446442 | 4615111 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1904, on es veu la façana de la masia (AFCEC_BORDAS_D_3966). Es percep volumètricament els mateixos cossos que en l'actualitat, tot i que les moles repenjades a la façana en testimonien la seva activitat.També hi ha una altra fotografia de la façana, de 1913, del fons Pons Bernareggi de l'Arxiu Nacional de Catalunya (Fons ANC1-579-N-602). | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||
| 44166 | Can Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribes-1 | COMES, P. i CASTELLS, J. (1990): 'Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69 | XVI-XX | Façana en mal estat de conservació. La vegetació n'amaga les seves principals característiques. | Edifici que en l'actualitat presenta una planta complexa fruit de les modificacions que s'han anat esdevenint en la masia original. En un origen la masia tindria una alçada de planta i pis, i estava orientat a migdia, tot i que la seva ubicació propera a la riera de Cànoves no permetia créixer per llevant i els cossos annexes, així com coberts, ho van fer cap a ponent. El cos original de l'edifici tenia un sostre a dues aigües, amb el caraner paral·lel a la façana. En destaca la porta d'arc de mig punt adovellada, sobre de la qual hi ha una finestra emmarcada en pedra. També és ressenyable, en el cos ubicat a llevant, una finstra amb un arc el·líptic amb lòbuls calats. | 08042-51 | A Cànoves, carretera BP-5107, p.k. 41,6, sota l'actual pont de la riera | Ja els anys 1497 i 1553 s'esmenta el lloc de Ribes en els fogatges de Cànoves, tot i que en ambdós casos en la forma singular, RIBA. No podem saber si fa esment a la Masia de Can Ribes ubicada a prop del molí o al mateix molí, tot i que potser cal entendre els dos llocs com a part d'una unitat. Les finestres, característes d'aquest moment gòtic, certifiquen la datació del mas, i cal recordar que són presents tant al Molí de Can Ribes com a aquesta masia. | 41.6861000,2.3560000 | 446404 | 4615126 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44166-foto-08042-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44166-foto-08042-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44166-foto-08042-51-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat és impossible fer una fotografia completa de la façana principal degut a la vegetació, que la tapa completament, i a l'emplaçament de la masia, en una terrassa sobre el desnivell de la riera. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||
| 44226 | Font de l'Aimà (Font de l'Escopeta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laima-font-de-lescopeta | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Font ubicada al límit sud del terme municipal, entre Ca l'Aimà i Can Felicando. La font es troba a la riba de la Riera Carbonell, ja en la zona de la plana vallesana, allunyada de les habituals fonts associades al Montseny. També se la coneix com a Font de l'Escopeta. | 08042-111 | Ca l'Aimà | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.6864900,2.3352100 | 444674 | 4615182 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc guàrdia i Llorens | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44183 | La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-0 | COMAS, P. (1990): 'Descobriment d'una sepultura de l'alta edat mitjana en el Turó de la Ferreria de Cànoves',XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 68-71. | II aC - X | Desaparegut | Sota la nomenclatura del jaciment de la Ferreria tenim dues realitats arqueològiques. En primer terme es documentà superficialment, gràcies a la recollida de material ceràmic, un possible jaciment de cronologia iberoromana. Van documentar-se fragments de ceràmica ibèrica així com fragments d'àmfora itàlica, sense que s'observés cap resta construïda. D'altra banda, en el vessant sud, i proper a l'actual cementiri, s'excavà una tomba rectangular recoberta de lloses de pissarra. La troballa, fortuïta, no comportà cap excavació en extensió per tal de delimitar una possible necròpolis. A diferència de la concentració de material ceràmic iberoromà, en el cas de la tomba no aparegué cap element moble que permetés afinar en la datació de l'estructura. Les característiques de la sepultura l'assimilen a d'altres de cronologia àmplia que oscil·la entre l'antiguitat tardana i l'alta edat mitjana. | 08042-68 | Àmbit del camí del Cementiri | El jaciment iberoromà el localitzà Emili Ramon l'any 1967. La tomba altmedieval es localitzà i excavà el setembre de 1972. La tomba va aparèixer quan es llaurava el camp del turó, quan l'arada va arrencar algunes lloses de la sepultura. L'estructura es trobava tot just a 20 centímetres sota la cota del sòl de conreu. | 41.6866500,2.3477500 | 445718 | 4615192 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44183-foto-08042-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44183-foto-08042-68-2.jpg | Legal | Romà|Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A l'article de Pere Comas de l'any 1990 hi ha publicades les fotografies de la tomba en el moment de la seva localització i excavació. | 83|85|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||
| 44225 | Font del Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Font ubicada a prop del límit oriental del terme, a la zona anomenada les Artigues del Corral, per sobre de la Plana d'en Pedro. La font es troba a la capçalera d'un petit torrent que abasteix al seu torn la riera del Sot del Riu. | 08042-110 | Plana d'en Pedro | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.6866500,2.3642600 | 447092 | 4615182 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44178 | Can Llibants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llibants | ARXÉ I GÁLVEZ, J. (1990): 'L'arqueologia a l'àrea del Montseny. Evolució del poblament a l'antiguitat', Monografies del Montseny, núm. 5, Viladrau, pàgs. 145-169. ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I-III | Restes construïdes inconnexes i en mal estat de conservació. Difícil de valorar pel potencial que té. | Tant a l'interior de la finca de Can Llibants, com als camps de conreu que l'envolten, s'ha recuperat material ceràmic d'època romana. Cal ressenyar unes restes arquitectòniques lligades amb morter de calç, d'aparença força antiga, que s'endinsen cap a l'interior de la tanca de la finca de Can Llibants. Si sumem a aquests murs les restes ceràmiques trobades en els camps que envolten la casa, es confirmaria la presència en aquest indret un jaciment d'època romana. D'entre el material recuperat destaquen nombrosos fragments de tegulae i imbrices. | 08042-63 | Samalús | Estrada (1967) recull aquest jaciment en l'apartat d'indrets que pertanyen a època imperial, sense donar-ne més informació. Els treballs de prospecció en el marc del projecte de recerca sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009) han evidenciat l'existència d'altres murs d'origen romà en els camps de conreu que envolten la casa de Can Llibants. | 41.6876300,2.3204500 | 443447 | 4615318 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44178-foto-08042-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44178-foto-08042-63-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | No hem d'oblidar, que malgrat les restes estructurals de l'indret, aquest jaciment és molt proper al Camp de l'Illa, on també s'ha recuperat material romà, i tal vegada estem parlant d'ún únic gran jaciment. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||
| 44203 | Can Cavaller Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cavaller-vell | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | En l'actualitat Can Cavaller Vell és una edificació que presenta una planta en forma d''L'. El cos més antic de l'edificació és el que correspon a l'habitatge principal. Presenta una alçada de planta i pis, amb un sostre a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. L'accés és mitjançant una porta d'arc de mig punt amb dovelles. Les edificacions annexes corresponen a antics coberts, de planta baixa, i coberta a dues aigües. | 08042-88 | A la carretera BP-5107, al revolt de la Ferreria, p.k. 40,9 | El cognom Cavaller apareix associat a un mas ja en el fogatge de Cànoves de l'any 1497. En el fogatge corresponent a 1553, comptem amb dos Cavallers: el Cavaller de la Plassa i el Cavaller de la Riera. Can Cavaller vell dista uns 330 metres de la riera de Cànoves. | 41.6882800,2.3517000 | 446048 | 4615370 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44203-foto-08042-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44203-foto-08042-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44203-foto-08042-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 141. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44165 | Torre Massaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-massaguer | XX | Edifici de planta baixa i pis, amb una planta en forma de 'T', on sobresurt la part central de la façana. Aquesta té un tractament del parament amb pedra vista, que contrasta amb l'arrebossat de la resta de la torre. La façana té una composició simètrica on destaca el balcó central del primer pis, amb accés des de dues portes. També és ressenyable el ràfec del sostre fet de tres línies de teules, la darrera de les quals capicuada. Destaca el treball de forja, poc comú al municipi, especialment a la tanca exterior de l'edifici, el balcó i l'enreixat de les finestres. Tota la torre es troba envoltada per un jardí. | 08042-50 | Carretera BP-5107, p.k. 41,4 | 41.6882900,2.3541000 | 446248 | 4615370 | 1924 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44165-foto-08042-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44165-foto-08042-50-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Pocs anys enrera es van tallar dues palmeres davant la façana de l'edifici que conferien caràcter a la torre. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||
| 44146 | Pallissa a Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-a-samalus | XIX-XX | El sostre presenta algun abombament. | Interessant exemple d'arquitectura popular al bell mig del nucli de Samalús. L'edifici és de planta rectangular, tot i que presenta en un dels seus angles un aspecte axamfranat per ubicar-hi la porta. Aquesta porta, feta de maó, presenta un arc rebaixat. Les parets són de pedra i la coberta és a dues vessants, trobant-se aixecada en el xamfrà on es troba l'accés. El sostre és de teula plana. La seva posició aterrassada afavorí l'ampliació pel cantó de sota, quan als anys 60 del segle XX s'hi afegí un cos annexat, prou integrat al conjunt. | 08042-31 | Nucli de Samalús | 41.6884500,2.3128100 | 442812 | 4615414 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44146-foto-08042-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44146-foto-08042-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44146-foto-08042-31-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44223 | Font del Monjo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-monjo | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Indret degradat, amb runa als voltants. | La Font del Monjo es troba molt propera a la carretera de Cànoves a la Garriga, a la zona limítrof entre els dos termes. Des de la carretera BP-5107 surt un camí que s'enfila cap al paratge del Bosc de la Font del Monjo. Tot just agafat aquest camí, al seu cantó esquerra, és on es troba aquesta font. | 08042-108 | Carretera BP-5107, p.k. 35,3 | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.6884600,2.3026800 | 441969 | 4615422 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44223-foto-08042-108-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||
| 44197 | Can Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caseta-0 | XVIII-XX | Malgrat en l'actualitat és un conjunt format per dues edificacions, la masia original destaca del conjunt per la seva característica planta basilical. Aquest edifici és de planta rectangular, té la façana simètrica, amb una alçada formada per la planta baixa i el pis, i amb el característic cos central on s'hi troben les golfes. La porta principal és d'arc de mig punt, emmarcada per grans dovelles, tot i que li resta protagonisme el balcó que té tot just a sobre. Són interessants de ressenyar els ulls de bou que serveixen de ventilació a les golfes a l'alçada del primer pis. A l'extrem sud-est hi ha una galeria amb arcades. | 08042-82 | Al p.k. 36 de la carretera BP-5107 | No apareix en la documentació antiga, com les dels fogatges. No obstant s'ha identificat, a nivell superficial, un jaciment arqueològic en els camps que envolten la masia, que cal datar en època romana imperial. | 41.6885100,2.3101900 | 442594 | 4615423 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44197-foto-08042-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44197-foto-08042-82-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44167 | Can Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-berenguer-0 | XVI | Conjunt d'edificacions que trobem al nucli de Samalús, algunes adossades entre elles i d'altres aïllades, tot plegat articulat ara al voltant d'un gran jardí. Totes aquestes edificacions emmascaren el caràcter primigeni de la masia. L'edificació més antiga es tracta d'una masia tot just al davant de l'església de Sant Andreu. És un edifici de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. La porta de la façana septentrional és rectangular amb llinda de pedra plana. El pendent del terreny ha afavorit l'encaix de les edificacions annexes, la primera de les quals de manera perpendicular a llevant. | 08042-52 | Al nucli de Samalús, sota l'església de Sant Andreu | En el fogatge de Samalús pertanyent al 1553 ja apareix esmentat el lloc de Berenguer. D'altra banda també és interessar esmentar una altra cita documental de l'any 1775 en la que s'esemnta l'existència d'un plet entre el rector de l'església de Sant Andreu de Samalús, d'una part, i els canonges de la catedral de Barcelona i el marquès de Barberà de l'altra, on s'esmenta que una de les parts es va endur per la força part dela collita de blat del mas Berenguer (document de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, ACV100-24) | 41.6886000,2.3131600 | 442841 | 4615431 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44167-foto-08042-52-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44161 | Habitatges entre mitgeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-entre-mitgeres | XX | Edifici d'habitatges de planta rectangular, amb una alçada de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, comuna per tots els habitatges. El carener és paral·lel a la façana. El sostre que toca a façana està acabat amb un acroteri representant una barana rematada amb apèndixs de peces ceràmiques. L'edifici es compon de dos habitatges an planta baixa i dos més en planta pis, l'accés als quals és mitjançant una escala. La façana principal té una composició gairebé simètrica on tan sols trobem desplaçada la porta de l'escala. La planta baixa té un petit sòcol de pedra, amb una porta i una finestra per cada un dels habitatges, més la porta de l'escala a la planta superior. En aquest pis observem a la façana dos balcons i dues finestres. Al centre de la façana d'aquest pis trobem una imatge religiosa en ceràmica. A la part posterior les plantes baixes tenen una eixida. | 08042-46 | A Cànoves, carretera BP-5107, p.k. 41,3, a la Rosaleda | Es tracta d'un dels pocs edificis de Cànoves i Samalús que tenen vocació urbana, tant pel que respecta a la seva tipologia d'habitatge, composició de la façana, com per la seva aliniació amb la carretera. Foren construïts al llarg de la segona dècada dels anys 20 del segle XX. Malgrat tot, el present edifici no es presenta en el nucli de Cànoves sinó als afores. | 41.6887100,2.3535600 | 446203 | 4615417 | 1920 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44161-foto-08042-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44161-foto-08042-46-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||
| 44134 | Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu | MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. PLADEVALL, A. (dir) (1991): Catalunya Romànica, vol XVIII, Enciclopèdia Catalana. Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | XI-XIX | L'església de Sant Andreu,malgrat les modificacions posteriors, encara ens mostra el seu caràcter romànic. En origen es tractava d'un edifici d'una sola nau orientat a llevant, de volta de canó, encapçalat amb un absis semicircular. Aquest absis, de volta semicircular, presenta arcuacions llombardes en grups de dos, que reposen sobre lesenes. Aquestes faixes centren tres finestres d'arc de mig punt i doble esqueixada. L'absis, es presenta en l'actualitat clarament sobrealçat, on s'hi observen cinc espitlleres. El campanar, de planta quadrada, té un pis, i a cada una de les seves cares, presenta una decoració a base de tres arcuacions llombardes que reposen sobre lesenes i emmarquen finestres d'arc de mig punt. Igual que l'absis, en un moment posterior, el campanar fou sobreelevat. Actualment està coronat per una estructura metàl·lica. La nau presenta modificacions a la seva façana en la que s'obrí o modificà la porta al segle XVI, tal i com resa la inscripció del dintell (1580). Sobre la porta destaca una fornacina amb arc conopial, sobre la qual hi ha una carassa d'un àngel, i encara per sobre una finestra d'ull de bou. També posteriors a l'edifici primigeni trobem les capelles laterals d'arcs gòtics, la sagristia , del segle XIX, i d'altres dependències. | 08042-19 | nucli de Samalús | La primera menció explícita a la parròquia de Sant Andreu de Samalús és de l'any 1059 (ACA, pg. RBI, 243).En aquest document, els comtes Ramon i Almodis confirmen a Mir Geribert la seva possessió, com una de les parròquiesdel feu comtal del castell de Montbui. L'any següent, 1060, el bisbe de Barelona infeudà aquest parròquia, entre d'altres, a Guisla de Besora i els seus fills.A finals del segle XIV ja la trobem formant part de la mensa capitular de Barcelona, la qual en tenia el dret de patronat, tot i que passà a dependre del bisbe al segle següent (1423). Les nombroses visites pastorsls (ADB) ens permeten resseguir l'aspecte del temple així com les obres que s'hi esdevingueren. | 41.6888200,2.3132200 | 442846 | 4615455 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44134-foto-08042-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44134-foto-08042-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44134-foto-08042-19-3.jpg | Legal | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El conjunt de l'església inclou una creu de terracota construïda a l'exterior del temple, davant la porta d'entrada, així com la sagrera annexa, envoltada per una tanca de pedra | 94|92 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44176 | Can Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caseta | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | II aC-III | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | En els camps de conreu que envolten la masia de Can Caseta, s'hi han vingut trobant restes ceràmiques que s'han atribuït tant a l'època ibèrica com romana, tal i com recull la bibliografia. En l'actualitat no es perceben fragments ceràmica en els camps del sud del mas, i als de darrera estan tancats i no s'hi pot accedir. | 08042-61 | Samalús | Estrada (1967) el qualifica com a restes imprecises de poblament romà imperial, atenent a la manca de coneixement que esté de l'indret, i no menciona la troballa de material ibèric, com si ho fa la fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic. | 41.6888600,2.3100200 | 442580 | 4615462 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44176-foto-08042-61-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44259 | Escultura en record de l'Ermità de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-en-record-de-lermita-de-samalus | XX | Estructura de fibra de vidre, de color negre, plena d'imatges al·legòriques referents a la vida de Mossèn Ramon Garriga, anomenat l'Ermità de Samalús. En la cara principal del plafó s'hi pot veure la cara de Mossèn Garriga acompanyada dels elements naturals més significatius que l'identificaren. Al costat de l'escultura hi ha un monòlit amb un poema inscrit de Mn. Ramon Garriga dedicat a Samalús. | 08042-144 | Samalús | Aquesta escultura estava pensada per anar al costat de l'església de Sant Andreu, tot i que la manca d'acord va portar a instal·lar-la al camp de futbol de Samalús, on passava força desapercebuda. L'any 2013, s'ha restaurat, i s'ha aprofitat l'avinentesa per posar-la a l'indret on es tenia pensat de col·locar-la en origen. Es reinaugurà en la festa del patró Sant Andreu, el 30 de novembre de 2013. | 41.6888700,2.3133300 | 442855 | 4615461 | 1993 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44259-foto-08042-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44259-foto-08042-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | Restaurada recentment (2013) per l'artista i escultora Elena Font. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||
| 44145 | Santuari de la Mare de Déu de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-la-salut | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1990): Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23, Ed. Pòrtic, Barcelona. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. | XVIII-XX | Capella de dimensions modestes de planta rectangular, nau única de volta de canó amb dos arcs diafragmàtics. El sostre és a dues aigües i el carener recorre la llargada de la nau. La part posterior està acabada amb un absis semcircular, cobert per una volta de quart d'esfera. Tot l'exterior està fet amb una obra de maçoneria i maó del que detaquen les pilastres. El temple està il·luminat amb finestres decorades amb vitralls, tant a la nau com ala façana. Sota la rosassa de la façana hi trobem la porta d'arc de mig punt, amb arquivolta de maons, sustentada per columnes amb capitells d'ornamentacions vegetals. El terra de la nau és de paviment hidràulic, característic de principis de segle XX. | 08042-30 | Nucli de Samalús | Les visites pastorals a la capella ens han permès saber que el temple es construí cap a l'any 1720, per una visita de l'any 1737 (ADB, Visites Pastorals, vol. 76, fol. 676). No fou però fins l'any 1800 que el temple es consagrà per tal de celebrar-hi missa. L'aparença actual de la capella correspon a una restauració de principis de segle XX per una família del poble (Puig), testimoniada pel seu escut que es troba en els vitralls del temple. | 41.6889700,2.3139600 | 442908 | 4615471 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44145-foto-08042-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44145-foto-08042-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44145-foto-08042-30-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 116|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||
| 44151 | Font pública de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-de-samalus | XX | El conjunt està format per per un dipòsit d'aigua i la font. La font es troba ubicada sobre eldipòsit d'aigua i adossada perpendicularment al mur d'aterrassament de la carretera. De la font en destaca la pica de pedra sobre la que vessa l'aigua, i el frontal de la font que està decorat amb unes majòliques. L'escena representada en les rajoles és la Mare de Déu de Samalús, que sobre un núvol, sosté l'infant en braços. Tot el conjunt es troba emblanquinat. | 08042-36 | Nucli de Samalús | La rajoleria de majòlica està signada per Joan Vicens, segurament pertanyent a l'empresa de ceràmica Joan Vicens de Barcelona. | 41.6890400,2.3138300 | 442897 | 4615479 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44151-foto-08042-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44151-foto-08042-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44151-foto-08042-36-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44132 | Antigues Escoles de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-samalus | XX | Edifici de planta inicialment rectangular, d'on només sobresortia l'entrada, per tal de remarcar l'accés. Aquest accés es troba sobreelevat des de la cota d'accés de la carretera, salvant-se aquest desnivell mitjançant una escala d'obra. Aquest desnivell s'ha aprofitat per tal d'encabir-hi un garatge. La casa s'alça sobre un sòcol empedrat. La porta i les finestres estan remarcades per diversos arcs en relleu. La casa presenta una senefa realitzada amb rajoles de quadres de dos tons de blau, ubicada a la zona de l'imposta dels arcs, així com als ampits de les finestres. | 08042-17 | Carretera BP-5107, p.k. 37 | La parcel·la on s'alça l'edifici fou cedida per Xavier Flaquer per tal de construir-hi l'escola pel poble de Samalús, tal i com resa una placa commemorativa de marbre que estroba a la façana principal, penjada l'any 1965. Després d'una restauració recent que ha enderrocat alguns cossos afegits a la façana posterior les antigues escoles han esdevingut el Centre Cívic Xavier Flaquer. En aquesta restauració de l'any 2010 es va treure un panell enrajolat de Sant Francesc Xavier, avui a la façana de can Flaquer. Malgrat tot, l'obra de les Escoles de Samalús segueix essent absent de les biografies i estudis de l'arquitecte Raspall. | 41.6890600,2.3218800 | 443567 | 4615476 | 1919 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44132-foto-08042-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44132-foto-08042-17-3.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Manuel Raspall i Mayol | Cal ressenyar que a l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha un parell de fotografies del dia de la inauguració, on es veuen les autoritats i una multitud de gent congregada a les portes de les Escoles, al setembre de l'any 1919 (Fons ANC1-42 / BRANGULÍ). En la fotografia s'observa com a la façana hi ha pintada la inscricpció 'ESCUELAS NACIONALES', avui desapareguda. | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||
| 44249 | Cucafera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cucafera | LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. | XX | Restaurada per l'escultora Elena Font | La Cucafera és una estructura emprada per la gent del poble en els cercaviles de Festa Major, posant-se sota dels seus lloms. Es tracta d'una gran cuca feta de pasta de paper, de color verd, amb un cap de grans ulls i ampli somriure. La recuperació dels Capgrossos de Samalús i la Cucafera ha estat una iniciativa de les associacions del poble de Samalús. | 08042-134 | La Cucafera fou construïda l'any 1974 per l'artista Enric M. Gelpí. Per a la seva realització comptà amb l'ajuda dels escolars del poble, així com d'altra gent de la població que s'involucrà en el projecte. L'èxit de la Cucafera fou la gènesi per la posterior construcció dels Gegants de Samalús, i els Capgrossos de Samalús, tots obra del mateix artista. | 41.6890600,2.3219000 | 443569 | 4615476 | 1974 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44249-foto-08042-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44249-foto-08042-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44249-foto-08042-134-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | 119|98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||
| 44250 | Capgrossos de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-samalus | LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. | XX | Restaurats per l'escultora Elena Font | Conjunt de capgrossos de pasta de paper obra de l'artista de Samalús, Enric M. Gelpí. Representen un conjunt de 10 bens, un marrà, una vaca, un porc, un conill, un gall i un pollastre. Es realitzaren com a regals de casament dels Gegants de Samalús. Els bens i el marrà foren obsequi de boda pel gegant Sebastià (ramat del pastor que en Sebastià representa), i la vaca, el porc, el conill, el gall i el pollastre s'obsequiaren a la geganta Ramona, que representa a una pagesa. Els bens van ser formats a partir d'un motlle que va fer el Sr. Gelpí perquè la mainada del poble pogués col·laborar en la seva confecció. La recuperació dels Capgrossos de Samalús i la Cucafera ha estat una iniciativa de les associacions del poble de Samalús. | 08042-135 | Els Capgrossos de Samalús són fruit de l'èxit de la construcció dels Gegants de Samalús. Un cop creats, primer la Ramona, i després en Sebastià, i presentats junts en societat, es decidí d'acompanyar-los d'altres animals que enfortien el vincle amb el territori. Recordem que la Ramona és l'encarnació i ideal d'una pagesa de la població, i en Sebastià un pastor. La lògica era que els capgrossos fossin bèsties inspirades en el món rural. | 41.6890600,2.3219000 | 443569 | 4615476 | 1983 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | Surten en cercavila per la Festa Major de Samalús. | 119|98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||
| 44157 | Can Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mascaro-0 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. | XVI-XX | Conjunt d'edificis a redós de la masia original. El cos més antic correspon a un edifici de planta rectangular orientat a migdia, de planta baixa i pis, amb una coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal presenta una porta d'arc rebaixat i finestres de dimensions reduïdes, emmarcades amb blocs treballats de pedra, alguns emmotllurats i en un dels casos amb un arc conopial. Mentre que aquesta façana sud presenta un acabat amb pedra vista, la façana septentrional es troba completament arrebossada, i en part sobrealçada. Al cantó de llevant la masia presenta un cos afegit perpendicularment, sense sortir de la línia de la façana, tot i que sí que presenta una major alçada. Cal destacar en l'extrem de llevant la forma de torre que presenta amb un coronament de merlets. El conjunt es troba actualment articulat vers un pati tancat, a manera d'antic barri. | 08042-42 | A Samalús, carretera BP-5107, p.k. 36,8, davat Can Julià | En el fogatge pertanyent a Samalús de l'any 1553 ja apareix el lloc esmentat amb la forma Masqueró. Igualment trobem a Jaume Mascaró l'any 1585 en la documentació, apareixent com a obrers de la Capella de Santa Eugènia. | 41.6891800,2.3171800 | 443176 | 4615492 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44157-foto-08042-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44157-foto-08042-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44157-foto-08042-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||
| 44174 | Camp de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-lilla | FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. | II aC-V | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | Jaciment del que es té un coneixement recent a través de prospeccions. En uns camps de conreu que queden emmarcats per la carretera BP-5107 al nord, en l'indret conegut com a Camp de l'Illa. Malgrat no s'han localitzat restes constructives, s'han documentat fragments ceràmics d'època romana. Cal dir que aquest camp on s'ha localitzat aquest jaciment pot tractar-se del mateix jaciment que l'anomenat 'Al nord del Camp de l'Illa', ja que ambdues àrees només es troben separades per la carretera BP-5107 i algunes desens de metres. | 08042-59 | Entre l'àmbit del Montseny Oest i l'àmbit de la Riera | Jaciment localitzat en els treballs de prospecció en el marc del projecte de recerca sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009). | 41.6893000,2.3256600 | 443882 | 4615500 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44174-foto-08042-59-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cal tenir present que la concentració de jaciments romans en aquesta àrea pot amagar un únic gran jaciment, tot i que l'estat de recerca actual no permet assegurar-ho, del que les restes més evidents estarien representades per part de la vil·la romana de Can Martí, del que totes les altres restes podrien formar-ne part, ja no com a conjunt residencial sinó com a les dependències auxiliars i complementàries d'una vil·la. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||
| 44120 | Font dels Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-monjos | VILA BONAMUSA, LL; TENAS, M. I OLIVERAS, I. (1993): El patrimoni arqueològic de La Garriga. Editorial Rourich, Sant Cugat del Vallès. | III-II aC | No s'observen restes constructives. Tan sols algunes pedres, testimoni de possibles restes constructives destruïdes. | En el promontori que queda emmarcat a l'est pel torrent dels Monjos, és on es localitza aquest jaciment, en una zona boscosa d'acusat desnivell. L'única evidència de les restes arqueològiques es resumeix en la troballa de pocs fragments ceràmics de filiació ibèrica, així com una mola activa de molí rotatori, localitzada per nosaltres en la visita al jaciment. Pel que fa a les restes construïdes no se n'observa cap, amb excepció de diversos murs de pedra seca a la part baixa del turó, que per les seves característiques semblen correspondre més aviat a marges. En d'altres prospeccions superficials s'hi ha recollit fragments de ceràmica ibèrica, campaniana i una sivella de bronze (VILA et alii 1993), proposant-se una cronologia dels segles III-II aC. | 08042-5 | A l'oest del torrent dels Monjos | Documentat per primer cop per Emili Ramon, Josep Estrada i Pere Font, els anys 70. Prospecció realitzada el 1990 pels membres del'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers, per a l'Inventari del Patrimoni Històric i Arqueològic municipal de La Garriga. | 41.6893100,2.3023400 | 441941 | 4615517 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44120-foto-08042-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44120-foto-08042-5-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44156 | Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. | XVI | Edifici aïllat que en origen presentava una planta rectangular, modificada posteriorment amb l'annexió d'un cos. El cosprincipal consta de planta baixa i pis, format per tres crugies paral·leles. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. A la façana, en un punt central, trobem un portal dovellat d'arc de mig punt. En la dovella central hi trobem el monograma de Jesús (IHS). Al seu damunt una finestra rectangular emmarcada de pedra. A la llinda d'aquesta finestra, protegida per un guardapols, hi trobem una inscripció 'IAUME IULIA 1578', emmarcat per una faixa d'ornamentació vegetal. El cos principal presenta un edifici annexe adossat perpendicularment pel cantó est, que depassa la línia de façana de l'edifici original. Aquest cos presenta una alçada de planta baixa i dos pisos, amb una coberta a un sol vessant. Una de les finestres presenta una inscripció de l'any 1592. | 08042-41 | A Samalús, carretera BP-5107, p.k. 36,8, davat Can Mascaró | Al fogatge de Samalús de l'any 1553 trobem ja a Andreu Julià. Aquesta menció és del tot compatible amb la inscripció de la finestra de la façana principal (1578) i la del cos posterior (1592), que situen versemblantment la construcció del mas en el segle XVI. També en el segle XVI, l'any 1585 trobem a Benet Julià com a administrador de la capella de Santa Eugènia (MARTÍ 1981). | 41.6893900,2.3175500 | 443207 | 4615515 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44156-foto-08042-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44156-foto-08042-41-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1933, on es veu la façana de la masia (AFCEC_EMC_X_7103). Podem observar les nul·les modificacions de l'edifici en aquest darrer segle, més enllà de l'engrandiment d'una finestra. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44182 | Capella de Santa Eugènia / Can Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-eugenia-can-mestre | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I - X | Desaparegut | És conegut que des d'antic a la zona compresa entre Can Parera, Can Flaquer i Can Llibants han aparegut restes arqueològiques, principalment romanes. Concretament aquest jaciment fa referència a les tombes que van aparèixer on avui hi ha les Escoles de Samalús i tambá a la zona de la capella de Santa Eugènia. Les restes de les Escoles de Samalús sembla que es tractaven d'inhumacions en tegulae, relacionables amb el ric patrimoni romà d'aquesta àrea. Pel contrari a la zona de Santa Eugènia sembla que les tombes que s'identificaren eren de lloses, pel que la seva adscripció cronològica podria moure's de l'antiguitat tardana a l'alt-medieval. | 08042-67 | Samalús | Les restes de tombes de tegulae de les Escoles de Samalús (també conegut per Cal Mestre) van ser qualificades d'època imperial per l'arqueòleg vallesà Josep Estrada, que en fa esment al seu treball sobre la Lauro monetal de l'any 1967, junt amb Leandre Villaronga. | 41.6894400,2.3212300 | 443513 | 4615519 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44182-foto-08042-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44182-foto-08042-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44182-foto-08042-67-3.jpg | Legal | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Ens trobem en una àrea en la que s'han catalogat diferents jaciments a part del que ara ens ocupa: Can Martí, Camp de l'Illa, Al nord del Camp de l'Illa, Can Llibants. Tots tenen en comú que bona part de les restes són d'origen romà, pel que no podem descartar un origen comú per tots ells. | 85|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||
| 44144 | Can Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santa-eugenia | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1990): Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23, Ed. Pòrtic, Barcelona. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. | XIV-XX | Conjunt format per la masia i la capella que es presenten adossades perpendicularment formant un pati al seu voltant. La masia és de planta rectangular, formada per planta baixa i pis. El sostre és a dues aigües i presenta el carener perpendicular a la façana. En l'actualitat tota la façana es troba arrebossada i no permet veure l'emmarcament de la porta i finestres. Sobre la porta, rectangular, destaca per sobre dels altres elements un balcó amb la barana de ferro forjat. La capella es troba adossada a la masia pel seu cantó oest, en un angle de 90º. Presenta una única nau, amb dos arcs diafragmàtics d'estil gòtic. El campanar és de cadireta. A la façana l'unic element ressenyable és la porta dovellada d'arc de mig punt. | 08042-29 | Carretera BP-5107, p.k. 37 | 41.6896500,2.3214200 | 443529 | 4615542 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44144-foto-08042-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44144-foto-08042-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44144-foto-08042-29-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44270 | Capella de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-eugenia | <p>GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1990): Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23, Ed. Pòrtic, Barcelona. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIV-XX | Restaurat l'any 1956 | <p>Conjunt format per la masia i la capella que es presenten adossades perpendicularment formant un pati al seu voltant. La capella es troba adossada a la masia pel seu cantó oest, en un angle de 90º. Presenta una única nau, amb dos arcs diafragmàtics d'estil gòtic. El campanar és de cadireta. A la façana l'unic element ressenyable és la porta dovellada d'arc de mig punt.</p> | 08042-155 | Al costat de la carretera BP-5107, p.k. 37, davant de les Escoles de Samalús | <p>La primera cita documental que testimonia l'existència d'aquest temple es remunta a l'any 1308, quan s'hi fundà un benefici presbiteral, sota la invocació ja de Santa Eugènia. Aquest benefici el dugué a terme el rector de Sant Andreu de Samalús (ADB, Reg. Dotaliarum, vol. 7, fol. 163). El temple fou reedificat el segle XVI, i en bona part és aquesta reforma la que li dóna l'aparença actual. Fou restaurat de nou l'any 1956, quan es va refer la volta subjectada per l'arc apuntat. A principi de segle XX, abans de la construcció de les properes Escoles de Samalús, el temple s'utilitzà com a escola.</p> | 41.6897100,2.3211800 | 443509 | 4615549 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44270-foto-08042-155-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||
| 44163 | Can Samont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-samont | XVIII-XX | Masia de dimensions considerables, que presenta una planta rectangular i es troba orientada a migdia. L'edifici és de planta baixa, pis i golfes. L'aparença de la façana és de vessants desiguals conferint un aspecte dissimètric. El sostre és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La façana, d'una simplicitat bellíssima, presenta la porta principal d'arc de mig punt feta amb obra de maó. Totes les finestres són rectangulars, de factura senzilla. L'emblanquinat de la façana oculta l'obra d'aquests elements. Només trenca aquesta simplicitat un rellotge de sol pintat a la façana. Les marques horàries, en nombres romans, van de les 7 a les 15 h. tot i que només hi ha les xifres de les hores parells. El gnòmon de vareta, està ressenyat per un gran cèrcol pintat. A la masia se li adossà un cos posterior al cantó septentrional, que no altera la composició de la façana. | 08042-48 | Carretera BP-5107, p.k. 36,6 | Malgrat no tenim documentació relativa a aquesta masia, el fet de tenir la porta emmarcada per obra de maó, i de cap element ressenyable a les finestres, la fa diferent de la resta de masies del segle XV al XVII del terme, i podria ractar-se d'una construcció pertanyent al segle XVIII. | 41.6903200,2.3168300 | 443148 | 4615619 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44163-foto-08042-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44163-foto-08042-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44163-foto-08042-48-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | És rellevant el mur d'aterrassament, de pedra vista, que subjecta el talús sobre el qual hi ha els terrenys propers a la masia. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||
| 44173 | Al nord del Camp de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-del-camp-de-lilla | FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. | II aC-V | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | Jaciment del que es té un coneixement recent a través de prospeccions. En uns camps de conreu que queden emmarcats per la carretera BP-5107 al sud, i el camp de futbol com a límit oest, es localitzaren materials d'època romana, especialment constructius, així com algun fragment d'àmfora local. No s'ha documentat cap resta de construccions. Cal dir que aquest camp on s'han localitzat aquestes restes ceràmiques podria entrar en l'àrea d'influència del jaciment romà de can Martí del que dista poc mé de 200 metres. D'altra banda també és cronològicament compatible, i proper, a les restes del Camp de l'Illa, jaciment que es troba tot just a l'altra banda de la carretera BP-5107, al sud de la mateixa. | 08042-58 | Àmbit del Montseny Oest | Jaciment localitzat en els treballs de prospecció en el marc del projecte de recerca sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009). | 41.6905400,2.3244100 | 443779 | 4615639 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cal tenir present que la concentració de jaciments romans en aquesta àrea pot amagar un únic gran jaciment, tot i que l'estat de recerca actual no permet assegurar-ho. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44140 | Torre Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-parera | XX | Malgrat de tractar-se d'una edificació habitual en entorns urbans, la Torre Parera es presenta de manera aïllada. L'edifici de planta rectangular presenta una alçada de planta baixa, dues plantes pis i golfes. La coberta és de dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, tot i que la teulada queda amagada per un acroteri amb ornamentacions vegetals de pedra. La façana està distribuïda en base a tres eixos paral·lels, en els que hi trobem la porta d'accés a la planta baixa, els balcons de ferro forjat de la planta primera i segona, i a la part superior les finestres de dimensions reduïdes de les golfes. L'edifici principalpresenta un cos adossat de planta baixa, amb terrat, envoltat de jardí. | 08042-25 | Carretera de Cànoves, p.k. 41, a l'entrada del nucli de Cànoves | 41.6906100,2.3524300 | 446111 | 4615628 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44140-foto-08042-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44140-foto-08042-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||
| 44155 | Castell d'en Bori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-den-bori | <p>GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69.</p> | XVI-XX | <p>El Castell d'en Bori, o Castell de Samalús, és en l'actualitat un edifici de planta rectangular assimilable a un castell. Consta de 3 plantes, i les seves façanes estan rematades amb merlets, matacans i gàrgoles. De la façana principal cal destacar el cos central que no deixa de ser un cos torrificat acabat amb un sostre a quatre vessants, apuntat, amb sostre de pissarra. Aquest portal es troba flanquejat per dues torres circulars adossades al mur, acabades en punta amb coberta de pissarra. on hi trobem una porta d'arc apuntat. Aquest conjunt emmarca la porta d'arc apuntat, sobre la qual hi ha tres finestres neogòtiques i una finestra trilobulada. Cal destacar que d'un dels angles de la planta del castell en destaca una torre circular de grans dimensions, que com la façana, té un coronament de merlets. Tot l'imponent conjunt es troba rematat amb un cos quadrat al centre del castell, de planta quadrada, ple de finestres apuntades i coronat igualment amb merlets. A part de l'edifici el recinte es complementa amb un jardí a la banda de llevant, format per parterres i zones verdes, a imatge dels jardines dels palaus.</p> | 08042-40 | A Samalús, carretera BP-5107, p.k. 36,5 | <p>Malgrat que la nomenclatura de l'element esmenti el terme de castell, i que estigui declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional pel decret 22/4/1949, no ens trobem davant d'un veritable castell, sinó de la reforma d'una antiga masia amb aparença fantasiosa de castell. L'únic testimoni de l'antic mas Bori, que no coneixem documentalment, són dues finestres esculturades característiques del segle XVI, de forma rectangular, que trobem encastades a la façana sud. Aquestes finestres presenten formes geomètriques a la base. La més gran presenta un arc amb ziga-zaga i l'interior calat amb motius vegetals i acabats amb rostres humans. El capitell de l'arc també representa rostres figurats. La segona finestra presenta un arc de mig punt i a l'interior hi tornem a trobar dos rostres. Al capitell rosetes i rostres.</p> | 41.6911700,2.3139900 | 442912 | 4615715 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44155-foto-08042-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44155-foto-08042-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44155-foto-08042-40-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia del Castell de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element). | 116|98 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||
| 44152 | Font de Can Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-parera | Font formada pel brocal d'aigua que deguassa en una bassa. El broc és un tub de ferro que condueix l'aigua mitjançant una teula girada. L'aigua va a parar a l'interior d'una bassa feta d'obra. Un dels cantons de la bassa s'ha fet amb un bisellat vers l'interior, tal vegada per aprofitar aquest dipòsit com a safareig. | 08042-37 | Can Parera | 41.6915800,2.3522300 | 446095 | 4615736 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44152-foto-08042-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44152-foto-08042-37-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||||
| 44116 | Forn de Can Pericas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-pericas | ALMAGRO, M., SERRA RÀFOLS, J.i COLOMINAS, J. (1945): Carta arqueológica de España. Vol. II, Barcelona-Madrid. ARXÉ I GÁLVEZ, J. (1990): 'L'arqueologia a l'àrea del Montseny. Evolució del poblament a l'antiguitat', Monografies del Montseny, núm. 5, Viladrau, pàgs. 145-169. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | II aC - II | L'exposició a la intempèrie en pot malmetre la seva conservació. | Restes d'un forn ceràmic, atribuït a època ibero-romana. Es conserva gairebé sencera la graella, així com la cambra de combustió. Presenta una forma gairebé quadrada, de 200 x 180 centímetres. La graella està formada per un conjunt de 34 fumeroles rectangulars, mancant-ne tan sols una respecte del plantejament original. Estan alineades en 5 fileres, de 7 fumeroles cadascuna. Singularment la cambra no presenta cap suport de sustentació de la graella, segurament degut a les petites dimensions del forn. El forn segueix una orientació NW-SE, amb la boca de la cambra orientada al sud-est. | 08042-1 | Torrent del Sot del Vell | Primera referència d'Antoni Gallardo, el fill del qual localitzà el forn (ca. 1938). | 41.6917000,2.3286500 | 444133 | 4615765 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44116-foto-08042-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44116-foto-08042-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44116-foto-08042-1-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Ubicació propera a un torrent, com és habitual en aquest tipus d'estructures. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||
| 44158 | Can Parera Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-nou | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | Edifici que actualment presenta una planta en forma de 'L' tot i que segurament en origen seria una edificació de planta quadrada, en la que posteriorment se li afegiria el cos de llevant. El cos principal, arrebossat del que es veu el paredat de les cantonades, consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de dos aiguavessos, amb el carener perpendicular a la façana. De la façana, disposada simètricament, en destaca la porta dovellada d'arc de mig punt. En el primer pis trobem tres finestres, les dels extrems d'arc conopial i la central rectangular emmarcada per blocs. Les finestres d'arc conopial són uns exemplars prou interessants, mostrant arcs i calats caracteístics d'aquestes finestres gòtiques. En especial és rellevant una de les finestres amb representacions de cares humanes al centre de l'arqueria en grups de 2, i a la imposta on reposen els arcs hi trobem la representació de tres figures humanes. Les golfes queden representades per tres finestres de ventilació d'arc de mig punt, essent la més alta la central. D'aquest cos principal, també destaca la paret est, en la que a l'alçada del primer pis trobem una altra finestra d'arc conopial amb arcs calats i al centre de l'arqueria sengles cares humanes, en aquesta ocasió de factura més acurada. El cos afegit a llevant presenta la mateixa distribució de planta baixa, planta i golfes, tot i que aquestes darreres no es perceben per la façana principal, ja que ell sostre de dos aiguavessos té el carener paral·lel a la façana principal. D'aparença senzilla les tres portes (principal i de les cotxeres/magatzem) són d'arcs rebaixats, i les finestres són rectangulars sense emmarcament. | 08042-43 | Sota el turó del Puig del Castell | Malgrat l'epítet de 'Nou' referint-se a Can Parera, suggeriria un origen relativament recent les finestres conopials ens poden remetre a na construcció dels segles XVI-XVII. D'altra banda el cognom Parera ja apareix en els fogatges de Samalús de l'any 1553, tot i que no tenim la certesa que ens remeti a aquesta masia o a la propera de Can Parera Vell. No hem de confondre aquest mas amb el del mateix nom, Can Parera, situat a Cànoves. | 41.6918400,2.3252400 | 443849 | 4615782 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44158-foto-08042-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44158-foto-08042-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44158-foto-08042-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar catalogada, si que apareix recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, núm. 62. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44159 | Can Parera Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-vell | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVII-XVIII | Conjunt format clarament per dos edificis, de planta rectangular. L'edifici original tindria una planta aproximadament quadrada, amb un sostre a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa, pis i golfes. La façana, completament simètrica, presenta un acabat arrebossat que emmascara el caràcter dels elements continguts. Tan sols destaca una porta d'arc rebaixat emmotllurada, sobra la qual hi ha un balcó de ferro forjat al primer pis. Les finestres són senzilles, rectangulars, sense emmarcar. Les golfes s'evidencien per l'obertura de dues petites ventilacions d'arc de mig punt completament iguals. L'edifici afegit presenta una forma allargada de planta rectangular, adossat pel cantó de llevant al cos principal. Aquesta nau, de la mateixa alçada que l'edifici anterior, presenta un sostre a dos aiguavessos, però en aquesta ocasió amb el carener paral·lel a la línia de façana. A l'alçada de laplanta pis té un seguit de finestres d'arc de mig punt que confereixen un aspecte de galeria. | 08042-44 | Sota el turó del Puig del Castell | L'aparença d'aquesta masia sembla ser posterior a la de 'Can Parera Nou', pel que l'epítet de 'Vell' no s'adiu amb l'estat actual de la masia. Elements com la porta d'arc rebaixat i les finestres rectangulars en certifiquen aquest tret modern. D'altra banda el cognom Parera ja apareix en els fogatges de Samalús de l'any 1553, tot i que no tenim la certesa que ens remeti a aquesta masia o a la propera de Can Parera Nou. No hem de confondre aquest mas amb el del mateix nom, Can Parera, situat a Cànoves. | 41.6918700,2.3263800 | 443944 | 4615785 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44159-foto-08042-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44159-foto-08042-44-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar catalogada, si que apareix recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, núm. 63. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44119 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-0 | XX | Creu erigida en blocs de pedra sorrenca de grans dimensions. Es tracata del característic element commemoratiu en record de la Santa Missió, ubicada a l'entrada del nucli de Cànoves. La creu es presenta erigida sobre un doble podi quadrat. La part basal fa 1x1 m., seguit d'un segon podi de 55x55 cm. La creu té unes dimensions de 140x70 cm. L'alçada totaldel conjunt assoleix els 2 metres d'alçada. La peça presenta una inscripció al creuer de la creu, on s'hi pot llegir 'Santa Missió', i la data '1953' inscrita al podi. | 08042-4 | Av. Josep Crous, s/n. 08445 Cànoves i Samalús | Les santes missions són prèdiques continuades, lliçons doctrinals i exercicis pietosos fets durant alguns dies en una parròquia concreta, per uns sacerdots anomenats missioners. | 41.6919000,2.3532700 | 446182 | 4615771 | 1953 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44119-foto-08042-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44119-foto-08042-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El fet que la creu es trobi en aquest emplaçament es deu a que era l'única via d'entrada al poble. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44142 | Can Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-0 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XV-XX | Masia que estroba organitzada al voltant d'un barri, en el que hi trobem integrada tant la façana principal com edificacions complementàries de l'activitat agrícola. L'edifici principal és de planta rectangular, i la seva façana presenta un cos a tres alçades, amb planta baixa, pis i golfes, amb el sostre a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. La porta principal és d'arc rebaixat, emmarcat per pedres, i queda sota una balconada que dóna al primer pis, sustentada per una porxada amb arcs, també rebaixats. De la façana, d'aparença simètrica i orientada a migdia, en destaquen les tres finestres del primer pis i la de les golfes, totes elles emmarcades per pedres. D'altra banda, la part posterior de la casa és gairebé cega, fet habitual en les façanes orientades al nord. La porta d'accés al barri és d'arc rebaixat fet amb un sardinell. Destaca un cos perpendicular a ponent que presenta una àmplia galeria sustentada per arcs de mig punt. | 08042-27 | Nucli de Cànoves | En els fogatges de 1497 i de 1553 ja apareix aquest lloc, amb la forma Pareres i Parera respectivament. D'altra banda hi ha un document a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, de l'any 1780, on ja es parla del Mas Parera, referint-se a Miquel Parera i Massaguer hereu de l'esmentat mas (ACVO100-24-T2-20, 24 i 25) | 41.6920800,2.3518200 | 446061 | 4615792 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44142-foto-08042-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44142-foto-08042-27-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||
| 44212 | Festa de la Carbonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-carbonera | ZAMORA, J.E. (2010): El carboneig. Quaderns de la Revista de Girona, núm 142, Girona. CUCH, T. (1990): 'La carbonera', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 38-39. | XX | Festa de caràcter biennal, molt arrelada a la població, que pretén recuperar una activitat tradicional molt lligada a l'aprofitament dels boscos d'alzina del terme. La festa, que té una durada aproximada d'un mes, engloba totes les activitats relacionades amb l'obtenció del carbó, des de la construcció de la barraca dels carboners per vetllar la bona combustió de la carbonera, a la tria de la llenya d'alzina per cremar, l'empilament de la llenya (uns 30.000 kg en l'edició de 2013), colgar la pila de terra (posar-hi el fagell i embalumar), l'encesa de la carbonera, i finalment, la treta del carbó i venda del mateix. | 08042-97 | Es realitza a l'esplanada de l'entrada del poble | La festa s'inicià l'any 1988, a càrrec de l'Associació de Veïns del Sui (creda l'any 1976), i l'any 2002 passà a anomenar-se 'El Sui de Festes i Tradicions'. Entre les seves finalitats principals hi destaca la de recuperar i vetllar per les tradicions i béns culturals del poble. L'activitat del carboneig ha estat molt important als boscos del Montseny. En diferents indrets del terme, al mig del bosc, encara s'observen antigues places carboneres, caracteritzades per clapers desemboscats de tendència circular, fàcilment identificables per la terra negrosa de la superfície del sòl, producte de la combustió de la pila de llenya. | 41.6921100,2.3565200 | 446452 | 4615792 | 08042 | Cànoves i Samalús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44212-foto-08042-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44212-foto-08042-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cal destacar la riquesa lèxica que acompanya aquesta activitat, amb un vocubalari especialitzat actualment en desús: empilar, embalumar, fagell, sàrries, etc..Fotografies: Ajuntament de Cànoves i Samalús. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 233,11 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/