Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44116 | Forn de Can Pericas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-pericas | ALMAGRO, M., SERRA RÀFOLS, J.i COLOMINAS, J. (1945): Carta arqueológica de España. Vol. II, Barcelona-Madrid. ARXÉ I GÁLVEZ, J. (1990): 'L'arqueologia a l'àrea del Montseny. Evolució del poblament a l'antiguitat', Monografies del Montseny, núm. 5, Viladrau, pàgs. 145-169. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | II aC - II | L'exposició a la intempèrie en pot malmetre la seva conservació. | Restes d'un forn ceràmic, atribuït a època ibero-romana. Es conserva gairebé sencera la graella, així com la cambra de combustió. Presenta una forma gairebé quadrada, de 200 x 180 centímetres. La graella està formada per un conjunt de 34 fumeroles rectangulars, mancant-ne tan sols una respecte del plantejament original. Estan alineades en 5 fileres, de 7 fumeroles cadascuna. Singularment la cambra no presenta cap suport de sustentació de la graella, segurament degut a les petites dimensions del forn. El forn segueix una orientació NW-SE, amb la boca de la cambra orientada al sud-est. | 08042-1 | Torrent del Sot del Vell | Primera referència d'Antoni Gallardo, el fill del qual localitzà el forn (ca. 1938). | 41.6917000,2.3286500 | 444133 | 4615765 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44116-foto-08042-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44116-foto-08042-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44116-foto-08042-1-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Ubicació propera a un torrent, com és habitual en aquest tipus d'estructures. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44117 | Forn de la Servera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-servera | RAURELL, J. (1994): 'Breu història sobre els forns de pega', Monografies del Montseny, Viladrau, núm. 9, pàgs. 181-187. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | II aC - II | Restes a la intempèrie que corren el risc de degradar-se. | Restes d'un forn ceràmic, atribuït a època ibero-romana. Es conserva bona part de la graella així com més de la meitat de la cambra de combustió, mancant-ne tant el corredor d'accés a la cambra com la volta de la part destinada a encabir-hi lespeces. L'estructura està excavada al vessant d'un turó per tal d'aprofitar el pendent per encabir-hi la cambra de combustió. La graella conservada presenta una forma rectangular de 207 x 130 cm. El seu gruix és de 62 cm i presenta un aspecte dur degut a la rubefacció. La graella està La graella està formada per un conjunt de 14 fumeroles, 2 de les quals parcialment conservades, de mides i orientacions diverses, en bona part degut a com el pilar de sustentació compromet l'aprofitament de l'espai. La cambra de foc, també de forma rectangular (240 x 195 cm.), presenta un pilar central de forma rodona, d'un diàmetre aproximat de 50 cm. El forn segueix una orientació NW-SE, amb la boca de la cambra orientada al sud-est. | 08042-2 | La Vinya d'en Planes | Aquest element patrimonial té dos noms: Forn de la Servera i Forn de Pega. Al no tractar-se d'un forn de pega sinó ceràmic optem per adoptar la primera nomenclatura per desfer confusions sobre el seu ús. | 41.6970900,2.3449800 | 445496 | 4616353 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44117-foto-08042-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44117-foto-08042-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44117-foto-08042-2-3.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Ubicació propera a un torrent, com és habitual en aquest tipus d'estructures.Catalogada erròniament com a rajoleria a la fitxa de L'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic (núm. 41637). | 83|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44138 | Molí de les Pipes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-pipes | MONTLLOR, C. (1990): 'La fabricació de pipes a Cànoves: una indústria desapareguda', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XV | Immoble molt modificat. | Edifici ubicat al costat de la riera de Vallforners per tal d'aprofitar l'energia hidràulica per fer funcionar el molí. En l'actualitat l'aparença exterior de l'edifici no presenta cap indici que en testimonïi el seu antic ús ni l'antiguitat de l'element. L'edifici actual, que deu aprofitar l'estructura de l'antic molí, és una estructura rectangular amb un sostre a dues aigües, de planta baixa i pis, amb un cos afegit al cantó nord. L'element més singular és el carcabà que encara es conserva al semisoterrani. S'observa una paret de pedra feta de còdols de riu, amb un arc rebaixat emmarcat, per on entrava l'aigua de la riera. Sobre del carcabà, on hi ha l'edifici, hi havia la sala de moles. | 08042-23 | Riera de Vallforners | El molí es troba tot just davant del Castell de Cànoves, i cronològicament deurien haver conviscut, almenys en algun moment. Malgrat aquest fet, el molí no apareix en la poca documentació que coneixem del Castell. El lloc a vegades es confon amb el proper Molí de Ca l'Antich, just a sobre del de les Pipes. El nom relatiu a les Pipes ve donat per la fàbrica que s'esdevenia en aquest indret per fabricar pipes de fumar amb fusta de les arrels del bruc. La ubicació propera al riu permetia emprar l'energia hidràulica per moure les serres i obtenir així les carcasses de les pipes. El nom Antich sí que apareix als fogatges, tant de 1497 com de 1553. Pel que respecta al de l'any 1497 tenim el dubte si fa referència al Molí de l'Antich o a la masia de Ca l'Antich. L'any 1553 ja apareixen dues cites d'Antich. El petit pont que travessa la riera en aquest punt, és obra o refacció de l'any 1946, tal i com ens mostra una inscripció en el ciment. Just per sota encara s'observa la resclosa del molí. | 41.6991300,2.3532600 | 446187 | 4616574 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44138-foto-08042-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44138-foto-08042-23-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1904, on es veu un conjunt de persones creuant la riera de Vallforners a l'alçada del Molí de les Pipes (AFCEC_BORDAS_3968).Hi ha una fotografia del Molí de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element).A lArxiu antic de l'Ajuntament es disposa de 3 fotografies de l'interior del Molí, mostrant l'activitat de la fabricació de les pipes amb fusta d'arrel de bruc. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44146 | Pallissa a Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-a-samalus | XIX-XX | El sostre presenta algun abombament. | Interessant exemple d'arquitectura popular al bell mig del nucli de Samalús. L'edifici és de planta rectangular, tot i que presenta en un dels seus angles un aspecte axamfranat per ubicar-hi la porta. Aquesta porta, feta de maó, presenta un arc rebaixat. Les parets són de pedra i la coberta és a dues vessants, trobant-se aixecada en el xamfrà on es troba l'accés. El sostre és de teula plana. La seva posició aterrassada afavorí l'ampliació pel cantó de sota, quan als anys 60 del segle XX s'hi afegí un cos annexat, prou integrat al conjunt. | 08042-31 | Nucli de Samalús | 41.6884500,2.3128100 | 442812 | 4615414 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44146-foto-08042-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44146-foto-08042-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44146-foto-08042-31-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44149 | Rectoria de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-canoves | COMES, P. i CASTELLS, J. (1990): 'Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. | XVI-XIX | Al ser un edifici sense ús, l'estat exterior de l'edifici no és òptim.. | Edifici que en l'actualitat se'ns mostra amb una estructura complexa degut als afegitons que s'han incorporat a l'edifici primigeni. La masia se'ns presenta amb una planta rectangular, però amb una coberta a quatre aiguavessos. El cos principal és de planta baixa i dos pisos, i conforma un cos central d'alçada superior als altres. Malgrat les transformacions la façana principal no està gaire alterada. Es conserva la porta d'arc de mig punt dovellada, i sobre la finestra del primer pis es pot llegir una inscripció i data sobre la llinda. Concretament es tracta del monograma de Jesús (IHS) emmarcat per la data 1704. En la paret de migdia d'un dels cossos afegits es conserva un rellotge de sol en mal estat de conservació. | 08042-34 | Nucli de Cànoves | Masia isolada que dista de l'església uns 150 metres, que amb el temps va esdevenir lloc de residència dels rectors de Sant Muç, d'aquí l'origen del seu nom. | 41.6921900,2.3557700 | 446390 | 4615802 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44149-foto-08042-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44149-foto-08042-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44149-foto-08042-34-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Dels exteriors de la Rectoria en destaquen un parell d'elements, com són un altar per celebrar eucaristies i una doble columna per tenir-hi una imatge d'un sant. També és visible un safareig. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44160 | Molí d'en Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-ribes | BARBANY, C., CANTARELL, C., DANTÍ, J., GARCIA, R.M., RIBAS, P. i TERRADES, M.E. (1996): De la balma a la masia. L'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Treballs del Museu de Granollers, núm. 2, Granollers. COMES, P. i CASTELLS, J. (1990): 'Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69 | XVI-XX | L'aparença exterior de l'edifici està un xic degradada. Construccions i annexes contemporanis n'alteren la seva aparença. | De l'antic molí i les instal·lacions hidràuliques poca cosa en queda. Segurament la sala de moles estava ubicada en les runes que queden adossades a ponent de la casa. Només una resclosa a la riera evidencia actualment l'ús que se'n feia de l'aigua. L'edifici consta de planta rectangular i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, i està distribuïda en tres alçades: planta baixa, pis i golfes. La façana no presenta la porta en l'eix de simetria, sinó que es troba desplaçada a la seva esquerra. Es tracta d'un portal rectangular. Tot i que si hi ha algun element que presideixi la façana sens dubte es tracta de la finestra d'arc conopial, amb arqueria calada. Al centre dels arcs trobem dues cares esculpides. A les impostes sengles figures humanes i rosetes. I tot just a sobre de la finestra trobem una pedra esculpida amb dues criatures nues que sostene un escut amb inscripció (il·legible). Seguint el caient del vessant del sostre, a llevant, s'hi adossà d'anticun cos que sobresurt perpendicularment de la façana. A l'altre costat de la riera, davant la masia, trobem unes runes que podrien ser part de les instal·lacions del molí. | 08042-45 | A Cànoves, carretera BP-5107, p.k. 41,6 | S'esmenta el lloc de Ribes en els fogatges de Cànoves, tant en el de 1497 com en el de 1553, tot i que en ambdós casosen la forma singular, RIBA. No podem saber si fa esment a la Masia de Can Ribes ubicada a prop del molí o al mateix molí, tot i que potser cal entendre els dos llocs com a part d'una unitat. Les finestres, característes d'aquest moment gòtic, certifiquen la datació del mas, i cal recordar que són presents tant al Molí de Can Ribes com a la masia de Can Ribes. Proper al molí, en un lloc indeterminat, va aparèixer els ans 60 del segle XX, l'anomenat Tresorde Cànoves, format per 41 monedes ibèriques, la majoria de les quals de la seca de Lauro. | 41.6859700,2.3564600 | 446442 | 4615111 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1904, on es veu la façana de la masia (AFCEC_BORDAS_D_3966). Es percep volumètricament els mateixos cossos que en l'actualitat, tot i que les moles repenjades a la façana en testimonien la seva activitat.També hi ha una altra fotografia de la façana, de 1913, del fons Pons Bernareggi de l'Arxiu Nacional de Catalunya (Fons ANC1-579-N-602). | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44166 | Can Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribes-1 | COMES, P. i CASTELLS, J. (1990): 'Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69 | XVI-XX | Façana en mal estat de conservació. La vegetació n'amaga les seves principals característiques. | Edifici que en l'actualitat presenta una planta complexa fruit de les modificacions que s'han anat esdevenint en la masia original. En un origen la masia tindria una alçada de planta i pis, i estava orientat a migdia, tot i que la seva ubicació propera a la riera de Cànoves no permetia créixer per llevant i els cossos annexes, així com coberts, ho van fer cap a ponent. El cos original de l'edifici tenia un sostre a dues aigües, amb el caraner paral·lel a la façana. En destaca la porta d'arc de mig punt adovellada, sobre de la qual hi ha una finestra emmarcada en pedra. També és ressenyable, en el cos ubicat a llevant, una finstra amb un arc el·líptic amb lòbuls calats. | 08042-51 | A Cànoves, carretera BP-5107, p.k. 41,6, sota l'actual pont de la riera | Ja els anys 1497 i 1553 s'esmenta el lloc de Ribes en els fogatges de Cànoves, tot i que en ambdós casos en la forma singular, RIBA. No podem saber si fa esment a la Masia de Can Ribes ubicada a prop del molí o al mateix molí, tot i que potser cal entendre els dos llocs com a part d'una unitat. Les finestres, característes d'aquest moment gòtic, certifiquen la datació del mas, i cal recordar que són presents tant al Molí de Can Ribes com a aquesta masia. | 41.6861000,2.3560000 | 446404 | 4615126 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44166-foto-08042-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44166-foto-08042-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44166-foto-08042-51-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat és impossible fer una fotografia completa de la façana principal degut a la vegetació, que la tapa completament, i a l'emplaçament de la masia, en una terrassa sobre el desnivell de la riera. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44173 | Al nord del Camp de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-del-camp-de-lilla | FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. | II aC-V | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | Jaciment del que es té un coneixement recent a través de prospeccions. En uns camps de conreu que queden emmarcats per la carretera BP-5107 al sud, i el camp de futbol com a límit oest, es localitzaren materials d'època romana, especialment constructius, així com algun fragment d'àmfora local. No s'ha documentat cap resta de construccions. Cal dir que aquest camp on s'han localitzat aquestes restes ceràmiques podria entrar en l'àrea d'influència del jaciment romà de can Martí del que dista poc mé de 200 metres. D'altra banda també és cronològicament compatible, i proper, a les restes del Camp de l'Illa, jaciment que es troba tot just a l'altra banda de la carretera BP-5107, al sud de la mateixa. | 08042-58 | Àmbit del Montseny Oest | Jaciment localitzat en els treballs de prospecció en el marc del projecte de recerca sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009). | 41.6905400,2.3244100 | 443779 | 4615639 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cal tenir present que la concentració de jaciments romans en aquesta àrea pot amagar un únic gran jaciment, tot i que l'estat de recerca actual no permet assegurar-ho. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44174 | Camp de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-lilla | FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. | II aC-V | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | Jaciment del que es té un coneixement recent a través de prospeccions. En uns camps de conreu que queden emmarcats per la carretera BP-5107 al nord, en l'indret conegut com a Camp de l'Illa. Malgrat no s'han localitzat restes constructives, s'han documentat fragments ceràmics d'època romana. Cal dir que aquest camp on s'ha localitzat aquest jaciment pot tractar-se del mateix jaciment que l'anomenat 'Al nord del Camp de l'Illa', ja que ambdues àrees només es troben separades per la carretera BP-5107 i algunes desens de metres. | 08042-59 | Entre l'àmbit del Montseny Oest i l'àmbit de la Riera | Jaciment localitzat en els treballs de prospecció en el marc del projecte de recerca sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009). | 41.6893000,2.3256600 | 443882 | 4615500 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44174-foto-08042-59-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cal tenir present que la concentració de jaciments romans en aquesta àrea pot amagar un únic gran jaciment, tot i que l'estat de recerca actual no permet assegurar-ho, del que les restes més evidents estarien representades per part de la vil·la romana de Can Martí, del que totes les altres restes podrien formar-ne part, ja no com a conjunt residencial sinó com a les dependències auxiliars i complementàries d'una vil·la. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44175 | Can Berengueret II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-berengueret-ii | II aC-V | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | Al límit nord de l'indret conegut com a Pla de les Parets, topònim que ja suggereix la possible existència de restes arquitectòniques d'origen antic., és on es localitza aquest jaciment. L'indret es troba a la riba dreta de la riera del Malhivern, en unes feixes de conreu. S'hi han recollit diferents materials d'època romana, com fragments de material constructiu, així com ceràmica comuna i sigil·lades. Malgrat no s'han evidenciat restes arquitectòniques, com al veí jaciment de Can Berengueret, la seva proximitat a aquest jaciment, a manca de conèixer veritablement llur extensió, pot indicar-nos una origen comú. | 08042-60 | Pla de les Parets, al camí antic de Samalús | El jaciment esconeix des dels anys 80 del segle XX. Es deu la seva descoberta a Emili Ramon, de l'àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6791800,2.3019000 | 441895 | 4614392 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44175-foto-08042-60-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | És interessant comprovar com a l'aparell constructiu de la barraca enrunada al límit sud d'aquest jaciment, es poden observar restes de material romà emprats com a reble. Són fàcilment reconeixibles algunes pestanyes de tegulae, entre d'altre material. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44176 | Can Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caseta | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | II aC-III | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | En els camps de conreu que envolten la masia de Can Caseta, s'hi han vingut trobant restes ceràmiques que s'han atribuït tant a l'època ibèrica com romana, tal i com recull la bibliografia. En l'actualitat no es perceben fragments ceràmica en els camps del sud del mas, i als de darrera estan tancats i no s'hi pot accedir. | 08042-61 | Samalús | Estrada (1967) el qualifica com a restes imprecises de poblament romà imperial, atenent a la manca de coneixement que esté de l'indret, i no menciona la troballa de material ibèric, com si ho fa la fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic. | 41.6888600,2.3100200 | 442580 | 4615462 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44176-foto-08042-61-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44177 | Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-0 | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I-III | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | En un suau pendent que baixa del Turó de les Ferreries, pel seu vessant sud, s'han recollit fragments ceràmics. La zona es troba al voltant de les feixes conreades de Can Julià. | 08042-62 | Àmbit del camí del Cementiri | Estrada (1967) recull aquest jaciment en l'apartat d'indrets que pertanyen a època imperial, sense donar-ne més informació. La fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic recull que l'any 2006 no es localitzà cap resta ceràmica. | 41.6839500,2.3475500 | 445699 | 4614892 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44177-foto-08042-62-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44179 | Can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marques | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I-III | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | En els camps darrera de la desapareguda casa de Can Marquès, que donen nom al jaciment, s'hi han localitzat abundants restes ceràmiques d'època romana. A part del característic material constructiu, destaquen pel seu nombre les troballes de ceràmica sigil·lada, especialment de TSH (Terra Sigillata Hispanica). No s'han trobat restes constructives i el jaciment tan sols es coneix a nivell superficial. | 08042-64 | Al sud de Can Monells, al límit del terme amb Les Franqueses. | Citat primera vegada per Estrada (1967), ja qualificava l'indret com a un establiment romà d'època imperial. El coneixement del jaciment no s'ha aprofundit pel que fa a les seves característiques, tot i que recents treballs de prospecció de la zona (FLÓREZ 2009) han permès certificar-ne la seva atribució cronològica, matisant-ne la seva adscripció a alt-imperial. Aquestes tasques també han permès definir millor l'àrea de dispersió de les troballes, que cal emmarcar a prop de les runes de Can Marquès i la zona del replà de la carena. | 41.6741600,2.3123800 | 442763 | 4613828 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||
| 44180 | Can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-2 | FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC | I aC - V | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | Jaciment que es coneix recentment només a nivell superficial. El jaciment s'ha pogut documentar gràcies a la troballa de material ceràmic en els camps de conreu situats a prop de Can Prat,. Aquests materials cal adscriure'ls a l'època romana: s'han localitzat restes de material constructiu (tegulae i imbrices), àmfora itàlica i ceràmica comuna. També han aparegut fragments de ceràmica ibèrica. | 08042-65 | Veïnat de Baix | El jaciment es localitzà en el marc del projecte de recerca sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009). Aquestes tasques de prospecció van permetre identificar la zona de màxima concentració del material ceràmic en una franja estreta a l'últim camp d'aquest paratge, just abans d'arribar a la zona més boscosa. | 41.6825600,2.3222700 | 443594 | 4614754 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44180-foto-08042-65-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44188 | Castanyer Gros d'en Cuch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-gros-den-cuch | BOADA, M. i BOADA, A. (2011): Arbres remarcables de Catalunya, 100 ombres colossals. Ed. Brau, Figueres. BRONCANO, M.J., BOADA, M., RAMÍREZ. S. i BOSCH, D. (2006): Arbres i arbredes singulars del Montseny. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. DROGUET, LL. (1990): 'El castanyer, arbre no autòcton de Catalunya. El castanyer de can Cuc', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 21-23. VICENS, A. (2005): 100 Arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Els propietaris estan pensant en fer pagar l'accés a l'arbre per no malmetre l'entorn i el mateix castanyer (novembre 2013) | El Castanyer Gros d'en Cuch és l'arbre més gruixut de Catalunya, amb un perímetre del tronc proper als 12 metres. Malgrat aquest gruix no hem d'esperar trobar una capçada que tingui una correspondència a aquesta mida. Les branques més antigues són mortes, i la projecció del tronc està escapçada, i han estat substituïdes per rebrots joves que li confereixen un aspecte esclarissat. La capçada té un diàmetre de 18 metres, mida igual que la de l'alçada de l'arbre. L'arbre, de l'espècie Castanea sativa, és un dels elements més visitats del municipi de Cànoves i Samalús. | 08042-73 | A la Baga d'en Cuch | S'han fet diferents estimacions sobre la seva edat, que giren entorn dels 600 anys, tot i que hi ha exemplar de castanyer amb perímetres similars, que daten de fa 1.100 anys. Als anys 30 del segle XX se li va calar foc a partir d'un forat que hi havia a l'escorça. Va estar cremant 3 dies i 3 nits. A resultat d'aquest incendi la soca quedà buida, i un carboner s'hi instal·là als ans seixanta, amb espai suficient per tenir-hi llit, taula i llar. Sembla que el tronc i algunes branques van ser tallades per un antic propietari per tal de revitalitzar el castanyer. Hi ha un poema de Francesc Bardera, dedicat a aquest arbre, titulat 'El Castanyer Gros'. | 41.7361800,2.3500400 | 445950 | 4620689 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44188-foto-08042-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44188-foto-08042-73-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Les xifres oficials que esmenta la fitxa del Castanyer (AM 41.042.01), corresponents a l'any 1987, són:Alçada: 15 metres; volt de canó (a 1,3 metres del terra): 13 metres; capçada mitjana: 17,5 metres. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44202 | Fons documental de l'antic Ajuntament de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lantic-ajuntament-de-canoves | XIX-XX | Les condicions de l'indret on està dipositat l'arxiu no permeten garantir la plena conservació dels documents. | Conjunt de documentació administrativa del'Ajuntament de Cànoves i Samalús. El fons documental correspon bàsicament als comptes municipals, actes del ple de l'ajuntament, juntes municipals, padrons, certificats de defunció, edictes de matrimoni i butlletins provincials. La informació i sèrie documental és fragmentària. Tot i que hi ha alguna carpeta de l'any 1865, el gruix de la documentació comprèn bàsicament els inicis del segle XX, fins la guerra civil. | 08042-87 | Can Casademunt i la Secretaria (carretera BP-5107, p.k. 38,1) | L'arxiu de Can Casademunt es troba repartit en dos armaris. La documentació manuscrita es troba en un armari tancat, mentre que la documentació impresa es troba en unes lleixes sense tancar. Tot el material no es troba indexat ni es té constància ni inventari dels documents custodiats. A l'arxiu també hi algun document relatiu a l'ajuntament del període de la guerra civil provinent d'alguna casa del poble. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44202-foto-08042-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat es troba separat en dos edificis: la informació general relativa a l'ajuntament es troba a Can Casademunt, i la que fa referència més directa a Samalús es troba a la Secretaria, edifici municipal ubicat al punt quilomètric 38,1 de la carretera BP-5107. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44223 | Font del Monjo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-monjo | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Indret degradat, amb runa als voltants. | La Font del Monjo es troba molt propera a la carretera de Cànoves a la Garriga, a la zona limítrof entre els dos termes. Des de la carretera BP-5107 surt un camí que s'enfila cap al paratge del Bosc de la Font del Monjo. Tot just agafat aquest camí, al seu cantó esquerra, és on es troba aquesta font. | 08042-108 | Carretera BP-5107, p.k. 35,3 | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.6884600,2.3026800 | 441969 | 4615422 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44223-foto-08042-108-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44224 | Font de Can Volart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-volart | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Cal una neteja de l'indret. | Font ubicada sota la masia de Can Volart, a la que s'accedeix per un corriol que travessa els horts de la masia. Es tracta d'una caixa d'obra amb un broc per on brolla l'aigua. L'aigua cau en una peita bassa rectangular feta de ciment, mitjanes i maó. L'aigua sobrant va a parar a un petit torrent que desguassa al Sot de Can Massó. | 08042-109 | Can Volart | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7017600,2.3632100 | 447017 | 4616860 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44224-foto-08042-109-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En el moment de la visita no hi circulava aigua (setembre 2013).La font està a una quinzena de metres del'Alzina Grossa de Can Volart. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44233 | Font del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lleo-0 | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Bibliografia” afegir: GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. | Amagada per la vegetació. | Pujant pel camí davant de Can Massaguer, al nord de la carretera BP-5107, ja dins del Parc Natural del Montseny, en el segon revolt d'aquest camí que s'enfila cap a la muntanya de Can Massaguer, trobem la font del Lleó. | 08042-118 | Muntanya de Can Masseguer | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. La procedència de la finestra és desconeguda, tot i que sabem que a la zona ja s'havia traslladat una finestra de Vallfiguera a Can Busquets, propera a aquesta font (GALLARDO 1938). | 41.6959300,2.3357700 | 444729 | 4616230 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44233-foto-08042-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44233-foto-08042-118-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc guàrdia i Llorens | La font presenta un coronament fet a base d'una finestra gòtica amb decoració calada que reposa sobre dues mènsules amb decoració vegetal. El broc està decorat amb un cap d'animal de difícil atribució, tal vegada un gran felí, imatge que donaria nom a la font. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44244 | Can Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rupit | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes de l'antiga casa de Can Rupit, de les que encara es poden veure les seves parets i part del sostre de teula àrab que no ha caigut. Les parets presebten un arrebossat blanc al seu exterior. La casa es troba envoltada i coberta de vegetació. Està construïda en el vessant oriental del Turó de Santa Margarida (795 metres sobre el nivell del mar). | 08042-129 | Baga de Rupit, al límit oriental del terme | 41.7041500,2.3021500 | 441939 | 4617164 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44244-foto-08042-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44244-foto-08042-129-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44248 | Gegants de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-samalus | LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. | XX | Des de fa anys el seu estat de conservació no permet que surtin pels cercaviles de la població. | Els gegants de Samalús, la Ramona i el Sebastià, han volgut representar en la seva fisonomia, personatges sortits de les terres de Samalús. És per això que han volgut significar una pagesa i el seu company, que es construí amb posterioritat a la Ramona. La Ramona és una geganta porta una brusa blanca ornada per uns farbalans negres al voltant de l'escot, i llueix un original collaret. La faldilla és rosa, amb randes a la part baixa. Duu un vistós davantal lligat a la cintura, i al cap, un mocador. A la mà porta un pom de flors. En Sebastià, que es considera el gegant més alt del Vallès Oriental, representa un pastor, amb samarra blanca, faixa, i barretina vermella. De pell bruna, amb bigoti, llueix una pipa de tabac als llavis. La Ramona té un pes de 30 kg., amb una alçada de 4,20 metres. En Sebastià té un pes inferior, de 30 kg, tot i que téuna alçada de 5 metres. Ambdós gegants tenen el bust i les mans de pasta de paper, mentre que l'estructura és de fusta i canyes. | 08042-133 | Els gegants de Samalús són obra d'Enric M. Gelpí, el segon ermità de Samalús. Degut a l'èxit de la 'Cucafera', una cuca verda que surt als cercaviles, es decidí de fer un gegant. En primera instància es construí la Ramona, l'any 1982. L'artista Gelpí li donà forma amb pasta de paper damunt una estructura de canyes i fusta. La gent del pble col·laborà en la confecció del vestit. Pocs mesos després es decidí construir un gegant per acompanya la Ramona, en Sebastià. Durant uns quants anys han sortit per la Festa Major, el quart diumenge d'agost, i pel patró de Samalús, Sant Andreu, el 30 de novembre. | 41.6940200,2.3528900 | 446152 | 4616007 | 1982-83 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | 119|98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44252 | Forn de calç del Sot del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-sot-del-forn | XIX-XX | Malgrat l'estat no és òptim esreconeix l'antiga funció del forn. | Restes d'un tradicional forn de calç, excavats en un marge de la muntanya, emprant la roca mare com a parets del forn. L'estructura del forn és de planta circular, amb el cos cilíndric, de 4 metres de diàmetre. La part del sostre, inexistent, estaria feta amb un marge de pedra, de la que encara en queden algunes filades, i que per aproximació tancaria l'estructura durant la cuita. També s'observa en el marge del camí, la porta d'accés al forn per on es carregaria i/o buidaria part de les pedres. | 08042-137 | Barranc del Sot del Forn | L'existència del forn, desconegut per la majoria de la gent del poble, ha donat nom al lloc, anomenat Sot del Forn. | 41.7121200,2.3418800 | 445251 | 4618023 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44252-foto-08042-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44252-foto-08042-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En les parets interiors del forn es pot apreciar la roca vitrificada en alguns punts, degut a les altes temperatures assolides a l'interior del forn.Proper al forn hi ha restes d'una cabana de pedra associada a les cuites de les pedres del forn. També hi ha un aflorament de roca a una quinzena de metres del forn d'on s'extraurien els blocs per anar al forn. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44253 | Placeta balladora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placeta-balladora | XX | Lloc ple de vegetació que oculta l'aparença de plaça. | En aquest racó de l'antic camí de Vallforners, en un revolt sobre la riera, és on es realitzaven danses en el marc de l'Aplec de Sant Salvador de Terrades. Tot tornant de l'aplec, baixant de l'ermita ja cap a Cànoves, s'aprofitava la configuració eixamplada de l'indret, per realitzar-hi un conjunt deballs. | 08042-138 | Antic camí de Vallforners | 41.6980500,2.3538000 | 446231 | 4616454 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44253-foto-08042-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Avui en dia el traçat del camí de Vallforners en aquest punt està modificat. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44256 | Fumerola de Prades I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fumerola-de-prades-i | Indret que passa desaparcebut degut a la vegetació. | Avenc pel qual surt aire calent. L'efecte de l'aire fred ambiental de l'hivern amb el contrast tèrmic de l'aire calent provinent de l'interior del subsòl fa que en alguns dies freds s'observi vapor d'aigua, d'aquí que es conegui aquesta emanació de vapor com a fumerola. Es tracta d'una cavitat natural i irregular al subsòl calcari. El fet de l'aire calent coherent amb les aigües de temperatures elevades que es troben a Samalús. | 08042-141 | Can Prades | 41.7000000,2.3083400 | 442450 | 4616700 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44256-foto-08042-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44256-foto-08042-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En la base cartogràfica Alpina (edició ) encara es coneix l'indret com a 'Avenc'.Es presenta en l'actualitat cobert de branques per tal que ningú pugui caure pel forat. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||||
| 44257 | Fumerola de Prades II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fumerola-de-prades-ii | Indret que passa desaparcebut degut a la vegetació. | Avenc de fondària desconeguda, amb una obertura bastant petita, que no supera els 30 centímetres de diàmetre. Sembla que formi part d'una xarxa de galeries subterànies, i que podria estar relacionat amb l'avenc proper de Prades I, ja que mentres aquell expeleix vapor d'aigua, per aquesta cavitat es veu un corrent d'aire que s'hi endinsa. | 08042-142 | Àmbit del Montseny Oest | 41.6992400,2.3118000 | 442737 | 4616613 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44257-foto-08042-142-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En la base cartogràfica Alpina (edició ) encara es coneix l'indret com a 'Avenc'.Es presenta en l'actualitat cobert de pedres per tal que ningú pugui ensopegar-se a causa del forat. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||||
| 44260 | Fons documental de la parròquia de Sant Muç de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-muc-de-canoves | XIV-XX | Neteja superficial dels documents en el transcurs de la seva catalogació. | <p>Conjunt de documentació que ha generat al llarg dels segles la parròquia de Sant Muç de Cànoves, que és qui en custodia el fons. Gairebé inèdit fins fa molt poc de temps, recentment se n'ha fet la catalogació. Actualment l'arxiu ha tornat a Cànoves, després d'estar allotjat a Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu. Es troba dipositat en caixes i carpetes dins d'un armari de lamineria plàstica a la parròquia de Sant Muç. El seu fons consta, tipològicament, dels següents documents: 1, Sagramentals; 2, Govern i acció pastoral; 3, Administració de béns i rendes; 4, Notarial; 5, Col·lecció de pergamins i documents; 6, Col·lecció de Fotografies; 7, Diversos.</p> | 08042-145 | Església de Sant Muç | <p>Al llarg de l'hivern de l'any 2011-2012 s'ha dut a terme la catalogació del seu fons, fins aleshores inexisent. Tot el fons documental es trobava a la parròquia de Cardedeu, i el precari estat de conservació portà al rector de la parròquia, Mn. Francesc Jordana a encarregar-ne la catalogació a Ricard Ginjaume. Caltenir present que l'any 2003 el rector de Sant Muç, Mn. Fidel Catalan ja havia recuperat l'arxiu que havia guardat Mn. Poch a Sant Antoni de Vilamajor. El document més antic del fons correspon a un pergamí datat l'any 1243. De pergamins del segle XIII n'hi ha 6 , del segle XIV n'hi ha 5, del segle XV n'hi ha 8, del segle XVI n'hi ha 20 i del segle XVII se'n compten 8.</p> | 41.6934000,2.3546500 | 446298 | 4615937 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44260-foto-08042-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44260-foto-08042-145-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Catalogat per Ricard Ginjaume | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44261 | Pou de neu de Can Cuch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-de-can-cuch | LÓPEZ I CORTIJO, J. (1992): 'Els pous de neu i de glaç al Montseny', Monografies del Montseny, núm. 7, Viladrau, pàgs. 61-98. | XIX-XX | L'erosió de l'indret dificulta la seva interpretació. | Congesta artificial destinada a tenir una reserva de neu. Situada a més de 1.000 metres d'alçada sobre elnivell del mar, al cim del Turó del Pi Novell, indret pensat per aprofitar l'acumulació de la neu en època hivernal.. Té una planta circular, d'uns 7 metres de diàmetre, amb una fondària màxima propera als 2 metres. No s'observa cap vorada ni marge, com sol ser habitual en aquestes congestes. Sí que coincideix amb aquestes congestes artificials, també anomenades poues, el fet que la dimensió del diàmetre sigui superior a la de la fondària, així com la seva secció longitudinal, de forma semicircular. | 08042-146 | Al turó de Can Cuch | No s'ha de confondre aquesta estructura amb les més complexes com els pous de glaç, o pous de neus construïts. Tipològicament correspon a una congesta artificial destinada a proveir-se d'una reserva de neu, per emparar-la comercialment per a la conservació d'aliments i/o com a element de salut. | 41.7452500,2.3527500 | 446183 | 4621695 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||
| 44267 | Fabricació de Pipes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabricacio-de-pipes | MONTLLOR, C. (1990): 'La fabricació de pipes a Cànoves: una indústria desapareguda', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. | XX | La fabricació de pipes al municipi de Cànoves és una de les poques activitats industrials esdevingudes al municipi, caracteritzat essencialment per tenir una economia del sector primari. La fàbricació de pipes es deu a l'existència abundant en aquesta àrea del Montseny de brucs, les soques dels quals són les escaients per fer-ne aquests elements per fumar tabac. La ubicació de la fàbrica també era ben pensada, ja que aprofità una part del Molí de l'Antic, anomenat ara Cal Pipaire, per aprofitar l'energia hidràulica per serrar la fusta de bruc i obtenir el bloc deitjat per fer-ne pipes. Les tasques de fabricació començaven amb la recollida de les soques, que calia desenterrar, l'assecatge, neteja i hidratació per evitar-ne les esquerdes. | 08042-152 | Cal Pipaire | Segons Salvador Garriga (Montllor 1990) aquest negoci l'inicià un francès, conegut amb el nom de Justen, casat amb una noia de Can Masseguer, segurament a inicis del segle XX. Un cop obtingudes les carcasses de pipa, aquestes es portaven a Massanet de Cabrenys (Girona), i més tard a València, on s'acabaven de fabricar i posteriorment es comercialitzaven. Per atendre la gran demanda s'importaren en alguns moments determinats soques de Marroc. | 41.6990100,2.3529900 | 446164 | 4616561 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44267-foto-08042-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44267-foto-08042-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1904, on es veu un conjunt de persones creuant la riera de Vallforners a l'alçada del Molí de les Pipes (AFCEC_BORDAS_3968). Fotografies: Ajuntament de Cànoves i Samalús.Hi ha una fotografia del Molí de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element).A lArxiu antic de l'Ajuntament es disposa de 3 fotografies de l'interior del Molí, mostrant l'activitat de la fabricació de les pipes amb fusta d'arrel de bruc. | 98 | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44120 | Font dels Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-monjos | VILA BONAMUSA, LL; TENAS, M. I OLIVERAS, I. (1993): El patrimoni arqueològic de La Garriga. Editorial Rourich, Sant Cugat del Vallès. | III-II aC | No s'observen restes constructives. Tan sols algunes pedres, testimoni de possibles restes constructives destruïdes. | En el promontori que queda emmarcat a l'est pel torrent dels Monjos, és on es localitza aquest jaciment, en una zona boscosa d'acusat desnivell. L'única evidència de les restes arqueològiques es resumeix en la troballa de pocs fragments ceràmics de filiació ibèrica, així com una mola activa de molí rotatori, localitzada per nosaltres en la visita al jaciment. Pel que fa a les restes construïdes no se n'observa cap, amb excepció de diversos murs de pedra seca a la part baixa del turó, que per les seves característiques semblen correspondre més aviat a marges. En d'altres prospeccions superficials s'hi ha recollit fragments de ceràmica ibèrica, campaniana i una sivella de bronze (VILA et alii 1993), proposant-se una cronologia dels segles III-II aC. | 08042-5 | A l'oest del torrent dels Monjos | Documentat per primer cop per Emili Ramon, Josep Estrada i Pere Font, els anys 70. Prospecció realitzada el 1990 pels membres del'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers, per a l'Inventari del Patrimoni Històric i Arqueològic municipal de La Garriga. | 41.6893100,2.3023400 | 441941 | 4615517 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44120-foto-08042-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44120-foto-08042-5-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44122 | Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti | ALMAGRO, M., SERRA RÀFOLS, J.i COLOMINAS, J. (1945): Carta arqueológica de España. Vol. II, Barcelona-Madrid. AQUILUÉ, X. i PARDO, J. (1990): 'La vil·la romana de Can Martí (Samalús, Vallès Oriental)', Cypsela, núm. VIII, Girona, pàgs. 87-100. BARRAL, X. (1978): Les mosaïques romaines et medievales de la Regio Laietania (Barcelona et ses environs). Barcelona. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers. | II-I aC | Les restes no són observables degut a que les tasques de l'any 1981 les van tapar per tal de preservar-les. | La vil·la romana de Can Martí, pel que fa a les restes excavades, es localitza al costat d'un cobert de Can Pujades, en l'antic lloc on hi havia hagut la masia de Can Martí, avui desapareguda. No obstant, cal dir que l'extensió real de la vil·la depassaria aquest límit, extenent-se pels actuals camps de Can Flaquer, Can Pau Roig, Cal Ferrer Vell, Can Perera i Can Cuní, on Josep Estrada hi recollí material ceràmic romà. En l'actualitat tan sols s'observen un parell de murs a l'interior d'un clos ple de bardisses. Les restes excavades corresponen a 4 estances de la pars urbana d'una vil·la romana, seguint una disposició clarament itàlica. Concretament s'han identificat aquestes estances com a l'atrium, el tablinum i 2 cubiculae d'una domus romana. Aquests espais estaven decorats tan pel que fa a les parets com al terra. De les parets es pogueren documentar pintures parietals sobre estuc del primer estil pompeià. Els paviments de les estances estaven fets amb opus signinum tessel·lats, o mosaics de color blanc amb emblema central. Destaca per les seves característiquesl'habitació 3, amb una decoració a base d'esvàstques enllaçades amb tessel·les de quarsita blanca. Cronològicament caldria datar la construcció de la vil·la entre mitjan segle II aC i la primera meitat del segle I aC. A manca d'una estratigrafia clara s'ha proposat un abandonament entorn de mitjan segle I aC. | 08042-7 | Àmbit Montseny Oest | Els paviments i murs romans van aparèixer en la construcció d'un pou l'any 1957, a més de 2 metres sota el nivell actual del sòl, en el marc d'unes obres que també comportaren l'enderroc de la masia de Can Martí. L'única intervencióarqueològica al jaciment es dugué a terme l'any 1981, a mans del Grup de col·laboradors de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6926100,2.3251600 | 443843 | 4615868 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44122-foto-08042-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44122-foto-08042-7-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44131 | Castell de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-canoves | <p>ALTURO, J. (1981): L'arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200: aproximació històrico-lingüística. 3 vols. Fundació Noguera, Barcelona. PLADEVALL, A. (dir) (1991): Catalunya Romànica, vol XVIII, Enciclopèdia Catalana. Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69.</p> | XI-XV | Una restauració antiga fixà la darrera filada amb una lliscada de morterde calç. | <p>Del Castell de Cànoves, també conegut popularment com el Castell dels Moros, tan sols en queden algunes restes estructurals. Bastit sobre una penya que s'alça per sobre la riera de Vallforners, queden les parets de dos edificacions. En primer terme destaca una nau rectangular, d'uns 20 x 8 metres, de la que es conserva una paret d'uns 7 metres d'alçada, en la qual s'observen les obertures de 3 finestres acabades amb un arc rebaixat. Annexat a aquesta nau veiem una edificació gairebé quadrada, d'uns 16 metres de costat. També sembla observar-se part de la fortificació, exemplificada per les restes d'una possible bestorre. L'aparell constructiu està format bàsicament per còdols de riu, units amb morter de calç, i s'insinuen algunes filades d'opus spicatum.</p> | 08042-16 | Riera de Vallforners | <p>Malgrat que sempre s'ha atribuït la primera cita documental del Castell de Cànoves a l'any 1113, no s'ha parat esment en un document de l'Arxiu Antic de Santa Anna, de l'any 1092, on el castell ja és llegat en herència (ASA, doc. 130). En aquest document, el senyor del castell, Hug Sendred, deixa en el testament la propietat del castell al seu nét, Ramon Guillem. Precisament en el document de 1113, serà aquest mateix Ramon Guillem el que ja apareix com a propietari del lloc. Fins al s. XIII no tornem a trobar l'indret citat, quan la propietat ja havia passat a mans de la família Bell-lloc. Ja al segle XV el domini del castell havia passat a mans dels Centelles.</p> | 41.6991800,2.3539000 | 446240 | 4616579 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44131-foto-08042-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44131-foto-08042-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44131-foto-08042-16-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Les ruïnes es troben parcialment emmascarades per una construcció annexa contemporània, que s'adossa a la paret més ben conservada del castell. En l'actualitat hi ha incoat un expedient per tal de tirar a terra aquesta construcció afegida que malmet el conjunt. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||
| 44150 | Font de Sant Muç i Safareig públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-muc-i-safareig-public | XVIII | La bassa conté aigua estancada amb verdet. Els voltants es troben degradats. | Conjunt format per una font amb dos brocals i un safareig. La font està ubicada en un marge d'aterrassament, sota l'actual cota del carrer Josep Crous. En l'angle que fa aquest marge es troben els dos brocals de ferro de la font, en sengles parets perpendiculars. L'aigua de les fonts cau sobre piques de pedra, i discorre en dos sentits contraposats: la primera baixa per anar a desguassar a la riera i la segona es vehicula cap a l'interior del safareig. Amdues fonts presenten una fornícula rectangular on segurament hi anaven majòliques, de les que no se'n conserva cap rastre. Els brocals són cilindres de ferro. Sobre els brocals hi ha dues pedres amb la data inscrita: en el primer cas llegim 'maig de 1766' i en el segon 'agost de 1746'. Al costat dret de les fonts trobem un banc corregut amb la data esgrafiada sobre el ciment, del dia 4 de maig de 1953. El safareig és una bassa de tendència trapezoïdal que recull l'aigua de la font. Tot i que en mal estat encara s'observa el bisell cap a l'interior d'un dels seus costats per tal de facilitar la feina de fer la bugada. | 08042-35 | Carrer Vallforners s/n, 08445 Cànoves i Samalús | 41.6947600,2.3551200 | 446338 | 4616088 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44150-foto-08042-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44150-foto-08042-35-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44171 | Antiga Capella de Sant Salvador de Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-sant-salvador-de-terrades | COMAS, P.(1990): 'Sant Salvador de Can Quintana', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs.24-28. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1990): Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23, Ed. Pòrtic, Barcelona. | XIII-XX | Alterat per la construcció del temple contemporani. | Runes de poca entitat arquitectònica que testimonien la presència de l'antiga capella de Sant Salvador de Terrades, coneguda des del segle XIII. Aquesta església fou enrunada just abans de la construcció de la nova capella, l'any 1930. En l'actualitat es perceben restes muràries que configuren una planta rectangular just davant dela façana principal de la capella actual. S'observa com bona part de les pedres dels murs estan lligades amb morter de calç. | 08042-56 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | La descripció que ens ofereix Gallardo és l'únic testimoni de l'aparença d'aquest temple medieval que tenim. Sabem que era de planta rectangular, amb coberta de fusta i campanar d'espadanya, i que l'accés principal es feia pel lateral. La fotografia de l'interior del 1921 de l'Arxiu Gavín ens permet saber que el carener seguia l'eix longitudianl del temple, amb un sostre a dues aigües. La capella comptava amb un retaule i altar barrocs. La primera cita documental correspon a l'any 1226 ( Arxiu Cat. Terr. P.E. Arm. 2, núm. 52), on s'esmenta aquest temple en una deixa testamentària. L'any 1365-76 apareix com a l'església de Quintana, referint-se al proper mas de Quintana. L'any 1421 ja apareix citat amb el nom de Sant Salvador de Terrades. | 41.7219100,2.3515400 | 446063 | 4619104 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44171-foto-08042-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44171-foto-08042-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44171-foto-08042-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44172 | A prop de Can Berengueret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-de-can-berengueret | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. MAURÍ, J. (1949): Història de La Garriga. Ed. Romagraf, Vol. 1, Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I aC - II | Les restes arquitectòniques conservades estan força alterades, en risc de desaparèixer. | També conegut amb el suggerent nom del Pla de les Parets, aquest topònim referencia les restes de murs que es troben entre els camps propers al mas de Can Berengueret. Passat el mas, a banda i banda del camí, es localitzen en els camps de conreu de cereals i els ametllers, restes que podrien correspondre a una vil·la romana, atenent tant al material ceràmic com a les restes construïdes que encara s'insinuen. | 08042-57 | A l'indret conegut com a Pla de les Parets, al sud-oest de Can Berengueret | Conegut d'antic, el jaciment ja es cita en l'obra de Gallardo (1938) en la que dóna notícies que a l'indret es recollí ceràmica campaniana, segons informació de J. Batista. J. Maurí (1949) en el seu llibre sobre la història del poble de La Garriga (1949) també recull el jaciment, degut a que les restes es troben properes a aquest municipi veí. En el recull de jaciments inventariats per Estrada i Villaronga (1967), també se'n fa esment, qualificant-lo com a possible vil·la romana del segle I aC. Entre els anys 1948 i 1973 els membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers van recollir materials que comprenen des de fragments ceràmics ibèrics a una bona mostra de materials romans, ja fossin sigil·lades de diferents procedències, material constructiu o restes de paviments. Recentment s'hi han desenvolupat tasques de prospecció en el marc d'un projecte més ampli sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009), documentant-se restes d'opus signinum. | 41.6772200,2.3038400 | 442055 | 4614173 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44172-foto-08042-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44172-foto-08042-57-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A data d'avui encara es reconeixen restes de murs al tall del camí antic de Samalús, així com altres murs, i nombròs material ceràmic, especialment tegulae i dolia. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44178 | Can Llibants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llibants | ARXÉ I GÁLVEZ, J. (1990): 'L'arqueologia a l'àrea del Montseny. Evolució del poblament a l'antiguitat', Monografies del Montseny, núm. 5, Viladrau, pàgs. 145-169. ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I-III | Restes construïdes inconnexes i en mal estat de conservació. Difícil de valorar pel potencial que té. | Tant a l'interior de la finca de Can Llibants, com als camps de conreu que l'envolten, s'ha recuperat material ceràmic d'època romana. Cal ressenyar unes restes arquitectòniques lligades amb morter de calç, d'aparença força antiga, que s'endinsen cap a l'interior de la tanca de la finca de Can Llibants. Si sumem a aquests murs les restes ceràmiques trobades en els camps que envolten la casa, es confirmaria la presència en aquest indret un jaciment d'època romana. D'entre el material recuperat destaquen nombrosos fragments de tegulae i imbrices. | 08042-63 | Samalús | Estrada (1967) recull aquest jaciment en l'apartat d'indrets que pertanyen a època imperial, sense donar-ne més informació. Els treballs de prospecció en el marc del projecte de recerca sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009) han evidenciat l'existència d'altres murs d'origen romà en els camps de conreu que envolten la casa de Can Llibants. | 41.6876300,2.3204500 | 443447 | 4615318 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44178-foto-08042-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44178-foto-08042-63-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | No hem d'oblidar, que malgrat les restes estructurals de l'indret, aquest jaciment és molt proper al Camp de l'Illa, on també s'ha recuperat material romà, i tal vegada estem parlant d'ún únic gran jaciment. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44181 | Can Pujadetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujadetes | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | II aC - V | Les pedres amuntegades testimonien l'estat d'arrasament de l'indret. | El jaciment de Can Pujadetes el marquen tant les troballes de material ceràmic en superfície, com per les nombroses pedres amuntegades. Malgrat no veure's estructures arquitectòniques conservades, els abundants munts de pedra al voltant dels camps conreats suggereixen munts de pedra fets pels pagesos amb el rocs que els feien nosa al llaurar. Però aquesta no és l'única evidència: l'existència del jaciment es sustenta en la troballa de material ceràmic, tant a la part més alta del turó, com a la zona més propera a la casa de Can Pep Miquel. | 08042-66 | Samalús | Josep Estrada (1967) ja va esmentar per primer cop aquest jaciment, adscrivint-lo a l'època romana, concretament imperial. Els treballs de prospecció efectuats recentment (FLÓREZ 2009) n'han contrastat la seva existència a nivell superficial, i n'han precisat l'àrea de les troballes, concretament a la part més alta del turó del Serrat del Puig, així com al vessant nord-est i al vessant sud. | 41.6835500,2.3158800 | 443063 | 4614868 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44181-foto-08042-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44181-foto-08042-66-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | La propietària de la casa de Can Pujadetes ens ha posat de manifest que ells també han recollit alguns fragments de pasta sandvitx, segurament ibèrics. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44182 | Capella de Santa Eugènia / Can Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-eugenia-can-mestre | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I - X | Desaparegut | És conegut que des d'antic a la zona compresa entre Can Parera, Can Flaquer i Can Llibants han aparegut restes arqueològiques, principalment romanes. Concretament aquest jaciment fa referència a les tombes que van aparèixer on avui hi ha les Escoles de Samalús i tambá a la zona de la capella de Santa Eugènia. Les restes de les Escoles de Samalús sembla que es tractaven d'inhumacions en tegulae, relacionables amb el ric patrimoni romà d'aquesta àrea. Pel contrari a la zona de Santa Eugènia sembla que les tombes que s'identificaren eren de lloses, pel que la seva adscripció cronològica podria moure's de l'antiguitat tardana a l'alt-medieval. | 08042-67 | Samalús | Les restes de tombes de tegulae de les Escoles de Samalús (també conegut per Cal Mestre) van ser qualificades d'època imperial per l'arqueòleg vallesà Josep Estrada, que en fa esment al seu treball sobre la Lauro monetal de l'any 1967, junt amb Leandre Villaronga. | 41.6894400,2.3212300 | 443513 | 4615519 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44182-foto-08042-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44182-foto-08042-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44182-foto-08042-67-3.jpg | Legal | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Ens trobem en una àrea en la que s'han catalogat diferents jaciments a part del que ara ens ocupa: Can Martí, Camp de l'Illa, Al nord del Camp de l'Illa, Can Llibants. Tots tenen en comú que bona part de les restes són d'origen romà, pel que no podem descartar un origen comú per tots ells. | 85|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44183 | La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-0 | COMAS, P. (1990): 'Descobriment d'una sepultura de l'alta edat mitjana en el Turó de la Ferreria de Cànoves',XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 68-71. | II aC - X | Desaparegut | Sota la nomenclatura del jaciment de la Ferreria tenim dues realitats arqueològiques. En primer terme es documentà superficialment, gràcies a la recollida de material ceràmic, un possible jaciment de cronologia iberoromana. Van documentar-se fragments de ceràmica ibèrica així com fragments d'àmfora itàlica, sense que s'observés cap resta construïda. D'altra banda, en el vessant sud, i proper a l'actual cementiri, s'excavà una tomba rectangular recoberta de lloses de pissarra. La troballa, fortuïta, no comportà cap excavació en extensió per tal de delimitar una possible necròpolis. A diferència de la concentració de material ceràmic iberoromà, en el cas de la tomba no aparegué cap element moble que permetés afinar en la datació de l'estructura. Les característiques de la sepultura l'assimilen a d'altres de cronologia àmplia que oscil·la entre l'antiguitat tardana i l'alta edat mitjana. | 08042-68 | Àmbit del camí del Cementiri | El jaciment iberoromà el localitzà Emili Ramon l'any 1967. La tomba altmedieval es localitzà i excavà el setembre de 1972. La tomba va aparèixer quan es llaurava el camp del turó, quan l'arada va arrencar algunes lloses de la sepultura. L'estructura es trobava tot just a 20 centímetres sota la cota del sòl de conreu. | 41.6866500,2.3477500 | 445718 | 4615192 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44183-foto-08042-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44183-foto-08042-68-2.jpg | Legal | Romà|Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A l'article de Pere Comas de l'any 1990 hi ha publicades les fotografies de la tomba en el moment de la seva localització i excavació. | 83|85|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44184 | Pla del Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-castellar | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. | I-IVdC | No s'aprecien restes onstructives, que fan pensar en la desaparició de bona part del jaciment. | En aquest replà d'un serrat del Montseny es localitzà superficialment troballes ceràmiques superficials que indicaven la probable presència d'un jaciment arqueològic. Les restes ceràmiques eren de filiació romana. En l'actualitat en aquesta àrea hi ha emplaçat un viver d'arbres que pot haver alterat la conservació del jaciment, i dificulta la troballa de l'àrea concreta de dispersió del material. | 08042-69 | Sobre el nucli de Cànoves | Aquest jaciment ja l'esmenta Josep Estrada, que en fa esment al seu treball sobre la Lauro monetal de l'any 1967, junt amb Leandre Villaronga. En aquest article va atribuir les restes al període romà imperial, sense entrar en cap qualificació del tipus d'assentament. | 41.6957400,2.3594400 | 446698 | 4616194 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||
| 44185 | Sant Salvador de Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-terrades-0 | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. | I-VdC | Desaparegut | Durant la construcció de la nova ermita, l'any 1930, es localitzà un conjunt de tombes en el subsòl on havia d'anar la nova església. Tan sols coneixem que les tombes estaven arranjades amb tegulae. No es disposa de cap documentació fotogràfica de la troballa. | 08042-70 | A l'església de Sant Salvador de Terrades | Jaciment documentat per Antoni Gallardo en la seva obra de l'any 1938, en la que només ressenya la troballa, sense donar més dades, com el nombre de sepultures, ni si havia altres traces de cultura material que permetessin apuntar una cronologia més precisa. L'indret, un turó de més de 700 metres sobre el nivell del mar, no és l'emplaçament més habitual on trobar una necròpolis romana. Si en comptes de tombes de tegulae haguessin estat de lloses, es podria realcionar amb les properes runes de l'església medieval de Terrades, de la que en podria ser part del seu cementiri. | 41.7220400,2.3515700 | 446065 | 4619119 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44185-foto-08042-70-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En aquest indret també es troben les runes de l'església medieval de Terrades. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44234 | Font del Molí de l'Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-lantic | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Pedres i maons que envolten les fonts mal fixades. | En el talús de terra que queda per sota del talús del Molí de l'Antic trobem aquesta font, que en l'actualitat presenta dos brocs separats per uns metres. Una de les sortides d'aigua està empedrada i presenta un arc rebaixat d'obra, a l'interior del qual s'hi trobava la font, actualment sense brollar. Més avall trobem el segon broc, també empedrat, amb un rajola que adverteix de no beure l'aigua d'aquesta font. | 08042-119 | Molí de l'Antic | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.6990100,2.3531600 | 446178 | 4616561 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44234-foto-08042-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44234-foto-08042-119-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44237 | Can Calces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calces-0 | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes que es troben al cantó de ponent del camí que mena cap a la casa de Vallfigueres, abans del trencall de la font de Vallfigueres. Es tracta de les restes d'una edificació enrunada, colgada per la vegetació, de la que només en podem donar l'orientació d'una planta rectangular, amb dues alçades, planta baixa i pis. | 08042-122 | Camí de Vallfigueres | 41.7061000,2.3268800 | 443998 | 4617365 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44237-foto-08042-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44237-foto-08042-122-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||
| 44238 | El Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-riu | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes d'una edificació construïda sota la Plana d'en Pedro, per sobre de Can Volard. De la casa, de la que només se'n conserva un angle, podem intuir-ne la seva planta rectangular, amb les parets de paredat. | 08042-123 | Can Volart | 41.7114900,2.3658200 | 447242 | 4617938 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44238-foto-08042-123-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44239 | Can Jubany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jubany | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes d'una edificació construïda al vessant de ponent de la Carena de la Pedrera, just per sobre de Can Puig. Tan sols s'intueix una paret.colgada de bardisses, amb l'aparell de construcció de paredat, i morter de calç que unien les pedres. | 08042-124 | Can Puig | 41.7160400,2.3520000 | 446096 | 4618452 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44239-foto-08042-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44239-foto-08042-124-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Propera a les runes de Can Pairana. | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44240 | Can Pairana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pairana | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes d'una edificació, poc perceptibles degut al seu estat d'arrasament, i que es troben emmascarades per la malesa. Aquesta antiga casa estava propera a la de Can Jubany, també enrunada, i queda en l'actualitat just per sobre de Can Puig i Can Mets. | 08042-125 | Can Mets | 41.7161100,2.3508200 | 445998 | 4618461 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||||
| 44241 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-1 | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Les runes de Can Coll es troben ubicades al vessant de ponent del Puig Cogull (780 metres sobre el nivell del mar), a prop d'un petit torrent que desguassa al Sot de Palomar. Les runes es troben tot just per sota de Can Gessa. S'observa les restes d'una casa de planta rectangular, colgades per la vegetació. L'aparell és de pedra. | 08042-126 | Can Gessa | 41.7132800,2.3532900 | 446201 | 4618145 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||||
| 44242 | Can Morera del Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morera-del-serrat | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Restes enrunades d'una edificació construïda al vessant sud del Puig Cogull (780 metres sobre el nivell del mar). Les restes de les parets no superen el metre d'alçada conservada i estan en molt mal estat. Presenta una planta rectangular d'uns 10 x 5 metres. Les pedres no apareixen ben lligades i sembla un obra feta amb pedra seca. Sembla un espai únic sense divisions internes. | 08042-127 | 41.7092500,2.3578400 | 446576 | 4617695 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44242-foto-08042-127-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||
| 44243 | Mas Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-deu | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes d'una casa de planta rectangular, d'uns 20 x 17 metres. Encara són perceptibles les divisions internes. Els murs són fets de pedra, tot i que sovuntegen les reparacions amb mitjanes i maons. Hi ha part de la coberta de teules àrabs caiguda. La casa és un punt de terme entre el municipi de Cànoves i Samalús i elde Tagamanent. | 08042-128 | Àmbit del Montseny Est | 41.7397900,2.3449400 | 445529 | 4621093 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||||
| 44245 | El Canyar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-canyar | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes d'una edificació situades per sobre el Castell d'en Bori, a la muntanya de Prades. Les pedres de l'obra són de pedra seca, de qualitat prou bona. És una edificació de planta rectangular, colgada per la vegetació. Cal ressenyar una volta d'arc apuntat, que podria ser indicatiu de l'antiguitat de l'indret, fet que concorda amb la datació d'un document del segle XIV que parla d'un indret anomenat 'Canyes'. | 08042-130 | Castell d'en Bori | En la documentació medieval de la Biblioteca de Catalunya hi ha un document de l'any 1386, que fa refrència a un lloc anomenat 'Canyes', sense que tinguem prou elements per identificar-lo correctament amb aquest indret. En el document ( BC, Perg. 351, Reg. 18402) es parla d'una venda d'una peça de terra al lloc anomenat Canyes. | 41.6950500,2.3143200 | 442943 | 4616146 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44245-foto-08042-130-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc guàrdia i Llorens | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44246 | Prades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prades | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes de l'antiga casa de Prades. Encara es conserva en peu bona part de l'estructura, tot i que part del sostre de teula àrab ha col·lapsat. Es tracta d'una masia de planta rectangular, amb sostre a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, de planta baixa i pis. La porta, centrada al'eix de simetria, és d'arc rebaixat i volta de sardinell. Les finestres, senzilles, es troben emmarcades en pedra. Cap al cantó dellevant trobem les restes del que havien estat les corts i corrals. Davant de la casa encara es conserva l'era. | 08042-131 | Muntanya de Prades | 41.7009500,2.3089100 | 442498 | 4616805 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44246-foto-08042-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44246-foto-08042-131-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc guàrdia i Llorens | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 65,79 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/