Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44118 | Creu commemorativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-commemorativa | VILLAROYA FONT, J. (1988): Violència i repressió a la reraguarda catalana: 1936-1939. Universitat de Barcelona, Dept. Història Contemporània.Tesi Doctoral inèdita. | XX | Creu commemorativa per un afusellat en el marc de la repressió a la reraguarda. Es tracta d'una creu de ferro els extrems de la qual presenten una ornamentació vegetal. La creu es troba sobre una columna de ciment octogonal de 2 metres d'alçada, amb l'extrem cilíndric. La columna, al seu torn, reposa sobre una base quadrada de 0,7x0,7x0,5m. En una de les cares d'aquesta base, concretament a la que mira a la carretera, es troba una inscripció al·lusiva al personatge en memòria del qual s'erigí el monument. La inscripció, en 5 línies, resa: Manuel PEREZ DE OLAGUER FELIU / MURIO AQUÍ POR DIOS Y POR SU PATRIA / CAMINANTE: UNA PLEGARIA / POR SU DESCANSO ETERNO / 27-VII-1936 El mort, identificat confusament com a Feliu Pérez de Olaguer, era nascut a Manila, natural de Barcelona, mort a l'edat de 48 anys. La data de registre de la mort no es produí fins l'1 d'agost de 1940. | 08042-3 | Carretera BV-5107, km. 39.2 | 41.6974300,2.3399600 | 445079 | 4616394 | ca. 1940 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44118-foto-08042-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44118-foto-08042-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||
| 44123 | Llegenda de les portes de l'església de Sant Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-portes-de-lesglesia-de-sant-muc | CAMPOY, G., DURÀN, A. i JURADO, R. (2006): Llegendes de castells del Vallès Oriental. Barcelona. | Llegenda que explica que en l'aplec de la festa de Sant Muç, al passar un traginer per davant de l'església, va exclamar: 'Sant Muç: no m'esmuçaràs ni a mi ni al bestiar!'. (Cal ressenyar que esmuçar, mot homòfon al sant de l'església, Muç, vol significar la impressió desagradable i aspra a les dents). Havent dit això, tant el traginer com les bèsties que conduïa tenien les barres esmuçades. Penedit d'haver fet aquella burla, va prometre pagar les portes de ferro de l'església, quedant així guarit. | 08042-8 | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Llegenda que utlitza el tema del càstig com a motiu central. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||||||
| 44127 | Garba de la mestressa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garba-de-la-mestressa | AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona. | La garba de la mestressa era una tradició que s'emmarcava en les tasques de la sega, el mes de juny. A les acaballes de segar es feia una garba de dimensions molt més grans de l'habitual. Aquesta garba gegant es posava al mig del camp i els segadors feien un ball rodó al seu voltant tot taral·larejant una cançó. A Samalús es feia una variant, com indica Amades, on es posava a dins la garba, un segador o fins i tot l'amo. La mestressa obsequiava als segadors amb un refresc. | 08042-12 | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||||
| 44128 | Bocarrot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocarrot | AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona. | 'Bocarrot' és el mot amb el que es coneix el darrer blat a Samalús, així com la darrera mota de blat se l'anomena també en aquest indret 'boc'. El fet de personificar el blat amb les cabres no és excepcional a Catalunya, tot i que si ho són aquestes expressions concretes a Samalús. També aquí, al segador que enllestia l'últim la feina, els altres li cridaven 'T'has quedat boc!', i li feien 'Be! Be!'. El fet de personificar en el boc l'esperit del blat és prou curiós, ja que com passa sovint, més aviat els bocs i cabres són l'encarnació del dimoni en el folklore popular. Segurament cal remetre aquesta identificació amb la força de l'animal, amb el seu vigor, que es vol associar al del blat, element essencial per assegurar la subsistència. | 08042-13 | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||||
| 44140 | Torre Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-parera | XX | Malgrat de tractar-se d'una edificació habitual en entorns urbans, la Torre Parera es presenta de manera aïllada. L'edifici de planta rectangular presenta una alçada de planta baixa, dues plantes pis i golfes. La coberta és de dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, tot i que la teulada queda amagada per un acroteri amb ornamentacions vegetals de pedra. La façana està distribuïda en base a tres eixos paral·lels, en els que hi trobem la porta d'accés a la planta baixa, els balcons de ferro forjat de la planta primera i segona, i a la part superior les finestres de dimensions reduïdes de les golfes. L'edifici principalpresenta un cos adossat de planta baixa, amb terrat, envoltat de jardí. | 08042-25 | Carretera de Cànoves, p.k. 41, a l'entrada del nucli de Cànoves | 41.6906100,2.3524300 | 446111 | 4615628 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44140-foto-08042-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44140-foto-08042-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||
| 44141 | Can Cuch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuch | XVIII-XX | Masia que en origen tenia una planta basilical a la que se li han ant afegint diversos cossos que n'emmascaren la seva tipologia primigènia. Del cos inicial encara s'observa la planta baixa, el primer pis i les golfes, que tenen un sostre a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Acualment la porta principal presenta un arc rebaixat emmarcat amb pedres. De la mateixa manera totes les finestres estan emmarcades amb pedra, elements que destaquen sobre la façana que es presenta amb un acabat de ciment, que n'oculta l'obra. Dels cossos afegits en destaca el del cantó de llevant, que s'adossa perpendicularment a la façana, pel seu extrem. L'edifici, orientat a migdia, es troba per davant del terreny aterrassat, que s'ha aprofitat per la construcció d'horts. És dels pocs habitatges que podem dir que formen part del nucli urbà de Cànoves, al voltant de l'església de Sant Muç. | 08042-26 | Plaça de Sant Muç | 41.6932200,2.3550000 | 446327 | 4615917 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44141-foto-08042-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44141-foto-08042-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44141-foto-08042-26-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||
| 44144 | Can Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santa-eugenia | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1990): Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23, Ed. Pòrtic, Barcelona. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. | XIV-XX | Conjunt format per la masia i la capella que es presenten adossades perpendicularment formant un pati al seu voltant. La masia és de planta rectangular, formada per planta baixa i pis. El sostre és a dues aigües i presenta el carener perpendicular a la façana. En l'actualitat tota la façana es troba arrebossada i no permet veure l'emmarcament de la porta i finestres. Sobre la porta, rectangular, destaca per sobre dels altres elements un balcó amb la barana de ferro forjat. La capella es troba adossada a la masia pel seu cantó oest, en un angle de 90º. Presenta una única nau, amb dos arcs diafragmàtics d'estil gòtic. El campanar és de cadireta. A la façana l'unic element ressenyable és la porta dovellada d'arc de mig punt. | 08042-29 | Carretera BP-5107, p.k. 37 | 41.6896500,2.3214200 | 443529 | 4615542 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44144-foto-08042-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44144-foto-08042-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44144-foto-08042-29-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44146 | Pallissa a Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-a-samalus | XIX-XX | El sostre presenta algun abombament. | Interessant exemple d'arquitectura popular al bell mig del nucli de Samalús. L'edifici és de planta rectangular, tot i que presenta en un dels seus angles un aspecte axamfranat per ubicar-hi la porta. Aquesta porta, feta de maó, presenta un arc rebaixat. Les parets són de pedra i la coberta és a dues vessants, trobant-se aixecada en el xamfrà on es troba l'accés. El sostre és de teula plana. La seva posició aterrassada afavorí l'ampliació pel cantó de sota, quan als anys 60 del segle XX s'hi afegí un cos annexat, prou integrat al conjunt. | 08042-31 | Nucli de Samalús | 41.6884500,2.3128100 | 442812 | 4615414 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44146-foto-08042-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44146-foto-08042-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44146-foto-08042-31-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44150 | Font de Sant Muç i Safareig públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-muc-i-safareig-public | XVIII | La bassa conté aigua estancada amb verdet. Els voltants es troben degradats. | Conjunt format per una font amb dos brocals i un safareig. La font està ubicada en un marge d'aterrassament, sota l'actual cota del carrer Josep Crous. En l'angle que fa aquest marge es troben els dos brocals de ferro de la font, en sengles parets perpendiculars. L'aigua de les fonts cau sobre piques de pedra, i discorre en dos sentits contraposats: la primera baixa per anar a desguassar a la riera i la segona es vehicula cap a l'interior del safareig. Amdues fonts presenten una fornícula rectangular on segurament hi anaven majòliques, de les que no se'n conserva cap rastre. Els brocals són cilindres de ferro. Sobre els brocals hi ha dues pedres amb la data inscrita: en el primer cas llegim 'maig de 1766' i en el segon 'agost de 1746'. Al costat dret de les fonts trobem un banc corregut amb la data esgrafiada sobre el ciment, del dia 4 de maig de 1953. El safareig és una bassa de tendència trapezoïdal que recull l'aigua de la font. Tot i que en mal estat encara s'observa el bisell cap a l'interior d'un dels seus costats per tal de facilitar la feina de fer la bugada. | 08042-35 | Carrer Vallforners s/n, 08445 Cànoves i Samalús | 41.6947600,2.3551200 | 446338 | 4616088 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44150-foto-08042-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44150-foto-08042-35-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44152 | Font de Can Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-parera | Font formada pel brocal d'aigua que deguassa en una bassa. El broc és un tub de ferro que condueix l'aigua mitjançant una teula girada. L'aigua va a parar a l'interior d'una bassa feta d'obra. Un dels cantons de la bassa s'ha fet amb un bisellat vers l'interior, tal vegada per aprofitar aquest dipòsit com a safareig. | 08042-37 | Can Parera | 41.6915800,2.3522300 | 446095 | 4615736 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44152-foto-08042-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44152-foto-08042-37-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||||
| 44154 | Fons d'imatges Miquel Pons Bernareggi (ANC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-miquel-pons-bernareggi-anc | XX | Part del fons de l'Arxiu Nacional de Catalunya, concretament al que fa referència al fons fotogràfic personal de Miquel Pons Bernareggi. En aquest fons hi ha un total de 14 fotografies antigues del terme de Cànoves i Samalús. El lot és cronològicament molt interessant i homogeni ja que la majoria de fotos cal adscriure-les als anys 1912-1913. Trobem fotos de paisatges del terme, tot i que són rellevants les dels masos del Molí de Can Ribes i de Can Congost. | 08042-39 | C/ Jaume I, 33-51, 08195 Sant Cugat del Vallès | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 1907-13 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Miquel Pons Bernareggi | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||||
| 44162 | Pont sobre la riera de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sobre-la-riera-de-canoves | XX | Exemple rellevant d'obra pública de les que efectuava la Mancomunitat de Catalunya, ben projectada i executada. En un tram d'una seixantena de metres el pont travessa la riera de Cànoves mitjançant quatre grans arcades suportades per pilastres de pedra. L'obra de les voltes és de maó vist i la plementeria de pedra carejada. Les cantoneres de les pilastres sobre la que reposen els arcs també són de maó vist. Aquesta combinació de maó i pedra es repeteix al tauler que suportala via de la carretera i als estreps del pont. | 08042-47 | Carretera BP-5107, p.k. 41,7 | 41.6856800,2.3559900 | 446403 | 4615079 | 1920 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44162-foto-08042-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44162-foto-08042-47-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Aquest element patrimmonial ens ha arribat gairebé igual que en el seu origen, exceptuant les actuals tanques metàl·liques. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||
| 44165 | Torre Massaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-massaguer | XX | Edifici de planta baixa i pis, amb una planta en forma de 'T', on sobresurt la part central de la façana. Aquesta té un tractament del parament amb pedra vista, que contrasta amb l'arrebossat de la resta de la torre. La façana té una composició simètrica on destaca el balcó central del primer pis, amb accés des de dues portes. També és ressenyable el ràfec del sostre fet de tres línies de teules, la darrera de les quals capicuada. Destaca el treball de forja, poc comú al municipi, especialment a la tanca exterior de l'edifici, el balcó i l'enreixat de les finestres. Tota la torre es troba envoltada per un jardí. | 08042-50 | Carretera BP-5107, p.k. 41,4 | 41.6882900,2.3541000 | 446248 | 4615370 | 1924 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44165-foto-08042-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44165-foto-08042-50-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Pocs anys enrera es van tallar dues palmeres davant la façana de l'edifici que conferien caràcter a la torre. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||
| 44186 | Alzina de Ca l'Esmandia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lesmandia | VICENS, A. (2005): 100 Arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Barcelona. | Presenta un aspecte saludable. | Alzina de grans dimensions que es troba ubicada al Parc de les Quatre Estacions, que domina des de l'alçada bona part de l'urbanització de Ca l'Esmandia, essent visible des de molts indrets. Aquesta alzina, de la família de les fagàcies, i de l'espècie Quercus ilex, consta d'un tronc, que supera els 5 metres de circumferència. Sobre el tronc s'obre una gran capçada, amb una característica forma arrodonida. | 08042-71 | Parc de les Quatre Estacions (Ca l'Esmandia) | 41.6781400,2.3491500 | 445827 | 4614246 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44186-foto-08042-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44186-foto-08042-71-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A l'entrada al recinte del parc, hi ha un bloc de pedra amb un poema escrit al·lusiu a aquesta alzina.El POUM de 2010 preveu una zona perimetral de protecció de l'especimen, de 5 metres respecte la projecció de la capçada. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||
| 44187 | Alzina de Can Volard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-volard | VICENS, A. (2005): 100 Arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Barcelona. | Alzina d'aspecte monumental, que malgrat estar envoltada per un tupit bosc d'alzines, destaca de la resta del conjunt per la seva peculiar morfologia i mida. El fet d'estar amagada per altres espècimens de la mateixa família (fagàcies) i espècie (Quercus ilex), en pot dificultar la seva localització en primera instància, sobretot en una vista aèria, però arran de camí no hi ha dubte de la singularitat de l'arbre. Del tronc, d'una circumferència que supera els 4 metres, en surten una bona colla de branques de grans dimensions i morfologies diverses, que configuren un aspecte de la capçada no gaire tupit i que l'allunya de les característiques copes arrodonides que acostumen a tenir les alzines. | 08042-72 | Masia de Can Volard | 41.7019300,2.3633200 | 447026 | 4616879 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44187-foto-08042-72-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44206 | Vallfigueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallfigueres | XVIII | Edifici de planta rectangular amb murs de pedra vista rejuntada, recentment restaurat pels seus propietaris. Destaquen del conjunt de paredat les pedres cantoneres que ens fan adonar que l'edifici actual és el recreixement simètric de l'edifici primitiu, que correspondria a l'edifici de ponent. Per tant la visió del sostre actual d'un edifici a dues aigües, en origen era un edifici amb un sostre a un sol aiguavés. L'accés a les dues edificacions annexades es fa per sengles portes per la façana de migdia, que correspon a la façana curta. Ambdues són d'arc de mig punt, tot i que molt restaurades. Un dels únics elements singulars el trobem a la façana de ponent, on s'observa una finestra amb llinda, brancals i ampit de pedra. | 08042-91 | Camí de Vallfigueres | 41.7108500,2.3225000 | 443638 | 4617895 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44206-foto-08042-91-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Al voltant de la casa encara es veuen restes de murs d'edificacions annexes, i algun que podria ser anterior degut a la presència d'alguna espitllera.Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 185. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44237 | Can Calces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calces-0 | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes que es troben al cantó de ponent del camí que mena cap a la casa de Vallfigueres, abans del trencall de la font de Vallfigueres. Es tracta de les restes d'una edificació enrunada, colgada per la vegetació, de la que només en podem donar l'orientació d'una planta rectangular, amb dues alçades, planta baixa i pis. | 08042-122 | Camí de Vallfigueres | 41.7061000,2.3268800 | 443998 | 4617365 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44237-foto-08042-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44237-foto-08042-122-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||
| 44238 | El Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-riu | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes d'una edificació construïda sota la Plana d'en Pedro, per sobre de Can Volard. De la casa, de la que només se'n conserva un angle, podem intuir-ne la seva planta rectangular, amb les parets de paredat. | 08042-123 | Can Volart | 41.7114900,2.3658200 | 447242 | 4617938 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44238-foto-08042-123-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44239 | Can Jubany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jubany | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes d'una edificació construïda al vessant de ponent de la Carena de la Pedrera, just per sobre de Can Puig. Tan sols s'intueix una paret.colgada de bardisses, amb l'aparell de construcció de paredat, i morter de calç que unien les pedres. | 08042-124 | Can Puig | 41.7160400,2.3520000 | 446096 | 4618452 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44239-foto-08042-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44239-foto-08042-124-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Propera a les runes de Can Pairana. | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||
| 44240 | Can Pairana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pairana | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes d'una edificació, poc perceptibles degut al seu estat d'arrasament, i que es troben emmascarades per la malesa. Aquesta antiga casa estava propera a la de Can Jubany, també enrunada, i queda en l'actualitat just per sobre de Can Puig i Can Mets. | 08042-125 | Can Mets | 41.7161100,2.3508200 | 445998 | 4618461 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44241 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-1 | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Les runes de Can Coll es troben ubicades al vessant de ponent del Puig Cogull (780 metres sobre el nivell del mar), a prop d'un petit torrent que desguassa al Sot de Palomar. Les runes es troben tot just per sota de Can Gessa. S'observa les restes d'una casa de planta rectangular, colgades per la vegetació. L'aparell és de pedra. | 08042-126 | Can Gessa | 41.7132800,2.3532900 | 446201 | 4618145 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44242 | Can Morera del Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morera-del-serrat | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Restes enrunades d'una edificació construïda al vessant sud del Puig Cogull (780 metres sobre el nivell del mar). Les restes de les parets no superen el metre d'alçada conservada i estan en molt mal estat. Presenta una planta rectangular d'uns 10 x 5 metres. Les pedres no apareixen ben lligades i sembla un obra feta amb pedra seca. Sembla un espai únic sense divisions internes. | 08042-127 | 41.7092500,2.3578400 | 446576 | 4617695 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44242-foto-08042-127-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||
| 44243 | Mas Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-deu | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes d'una casa de planta rectangular, d'uns 20 x 17 metres. Encara són perceptibles les divisions internes. Els murs són fets de pedra, tot i que sovuntegen les reparacions amb mitjanes i maons. Hi ha part de la coberta de teules àrabs caiguda. La casa és un punt de terme entre el municipi de Cànoves i Samalús i elde Tagamanent. | 08042-128 | Àmbit del Montseny Est | 41.7397900,2.3449400 | 445529 | 4621093 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44244 | Can Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rupit | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes de l'antiga casa de Can Rupit, de les que encara es poden veure les seves parets i part del sostre de teula àrab que no ha caigut. Les parets presebten un arrebossat blanc al seu exterior. La casa es troba envoltada i coberta de vegetació. Està construïda en el vessant oriental del Turó de Santa Margarida (795 metres sobre el nivell del mar). | 08042-129 | Baga de Rupit, al límit oriental del terme | 41.7041500,2.3021500 | 441939 | 4617164 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44244-foto-08042-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44244-foto-08042-129-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44246 | Prades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prades | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes de l'antiga casa de Prades. Encara es conserva en peu bona part de l'estructura, tot i que part del sostre de teula àrab ha col·lapsat. Es tracta d'una masia de planta rectangular, amb sostre a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, de planta baixa i pis. La porta, centrada al'eix de simetria, és d'arc rebaixat i volta de sardinell. Les finestres, senzilles, es troben emmarcades en pedra. Cap al cantó dellevant trobem les restes del que havien estat les corts i corrals. Davant de la casa encara es conserva l'era. | 08042-131 | Muntanya de Prades | 41.7009500,2.3089100 | 442498 | 4616805 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44246-foto-08042-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44246-foto-08042-131-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc guàrdia i Llorens | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44247 | Can Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castellar | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes d'una edificació de les que tan sols es conserven part de les seves parets. Les runes es troben al vessant meridional del Puig Cogull. Les parets són de pedra seca, amb blocs de tamany mitjà. Entre la vegetació tan sols és perceptible un dels angles de l'antiga casa. El topònim de Castellar ha quedat fossilitzat en el nom de la carena que discorre per sota Can Volard, tot i que no és especialment propera a la casa. | 08042-132 | Puig Cogull | 41.7071200,2.3585700 | 446635 | 4617458 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44253 | Placeta balladora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placeta-balladora | XX | Lloc ple de vegetació que oculta l'aparença de plaça. | En aquest racó de l'antic camí de Vallforners, en un revolt sobre la riera, és on es realitzaven danses en el marc de l'Aplec de Sant Salvador de Terrades. Tot tornant de l'aplec, baixant de l'ermita ja cap a Cànoves, s'aprofitava la configuració eixamplada de l'indret, per realitzar-hi un conjunt deballs. | 08042-138 | Antic camí de Vallforners | 41.6980500,2.3538000 | 446231 | 4616454 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44253-foto-08042-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Avui en dia el traçat del camí de Vallforners en aquest punt està modificat. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||
| 44254 | Gorg Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-blau | Del conjunt de gorgs del curs baix de la riera de Vallforners, aquest és el que es troba en la part més baixa del seu curs. Es tracta d'un gorg arrodonit, no gaire profund, on el curs constant de l'aigua ha erosionat la roca del curs creant una plaça eixamplada idònia per la pesca. Per banyar-se la gent preferia el proper Gorg Sacongre. | 08042-139 | Riera de Vallforners | 41.7004800,2.3526200 | 446135 | 4616724 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44254-foto-08042-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44254-foto-08042-139-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Abans de la construcció del pantà de Vallforners, era lloc de pesca de la gent del poble. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44255 | Gorg Sacongre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-sacongre | Del conjunt de gorgs del curs baix de la riera de Vallforners, aquest és el que té més anomenada per trobar-se proper al nucli de Cànoves, i per les seves característiques que el fant ideal per practicar-hi el bany. Es tracta d'un gorg arrodonit, no gaire profund, on el curs constant de l'aigua ha erosionat la roca del curs creant una plaça eixamplada idònia pel bany. L'erosió de l'aigua també ha crat un petit salt d'aigua. L'alçada permetia saltar des del sortint d'una roca, a manera d'un trampolí natural. | 08042-140 | Riera de Vallforners | 41.7017600,2.3513500 | 446030 | 4616867 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44255-foto-08042-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44255-foto-08042-140-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat l'accés és complicat. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44256 | Fumerola de Prades I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fumerola-de-prades-i | Indret que passa desaparcebut degut a la vegetació. | Avenc pel qual surt aire calent. L'efecte de l'aire fred ambiental de l'hivern amb el contrast tèrmic de l'aire calent provinent de l'interior del subsòl fa que en alguns dies freds s'observi vapor d'aigua, d'aquí que es conegui aquesta emanació de vapor com a fumerola. Es tracta d'una cavitat natural i irregular al subsòl calcari. El fet de l'aire calent coherent amb les aigües de temperatures elevades que es troben a Samalús. | 08042-141 | Can Prades | 41.7000000,2.3083400 | 442450 | 4616700 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44256-foto-08042-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44256-foto-08042-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En la base cartogràfica Alpina (edició ) encara es coneix l'indret com a 'Avenc'.Es presenta en l'actualitat cobert de branques per tal que ningú pugui caure pel forat. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||||
| 44257 | Fumerola de Prades II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fumerola-de-prades-ii | Indret que passa desaparcebut degut a la vegetació. | Avenc de fondària desconeguda, amb una obertura bastant petita, que no supera els 30 centímetres de diàmetre. Sembla que formi part d'una xarxa de galeries subterànies, i que podria estar relacionat amb l'avenc proper de Prades I, ja que mentres aquell expeleix vapor d'aigua, per aquesta cavitat es veu un corrent d'aire que s'hi endinsa. | 08042-142 | Àmbit del Montseny Oest | 41.6992400,2.3118000 | 442737 | 4616613 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44257-foto-08042-142-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En la base cartogràfica Alpina (edició ) encara es coneix l'indret com a 'Avenc'.Es presenta en l'actualitat cobert de pedres per tal que ningú pugui ensopegar-se a causa del forat. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||||
| 44262 | Gorg Fiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-fiter | Del conjunt de gorgs del curs baix de la riera de Vallforners, aquest és el que es troba en la zona mitjana després del pantà de Vallforners, a l'alçada del Roc Fiter, del que pren el nom. Després d'una zona plana, coneguda com el Pla de les Illes, degut a que el curs de la riera deixa petits 'illots' enmig de les aigües, és on es troba aquest gorg. Malgrat la bellesa del paratge era més apreciat el Gorg Sacongre per fer-hi un bany. | 08042-147 | Riera de Vallforners | 41.7085100,2.3470100 | 445675 | 4617619 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44262-foto-08042-147-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||||||
| 44263 | Gorg Lloreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-lloreda | Del conjunt de gorgs del curs baix de la riera de Vallforners, aquest és el que es troba ubicat en la part més alta del curs de la riera, no gaire distant del Gorg Fiter. Aquest gorg el trobem tot just abans de la confluència de dos rieres, la de Vallforners amb la del torrent del Sot de la Moixera i el Torrent de la Gavarrera, en l'indret anomenat els Dos Torrentons. | 08042-148 | Riera de Vallforners | 41.7164400,2.3458600 | 445586 | 4618500 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44263-foto-08042-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44263-foto-08042-148-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||||||
| 44265 | Fons documental de l'arxiu municipal de Cànoves i Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-canoves-i-samalus | XX | Conjunt de documentació administrativa de l'ajuntament de Cànoves i Samalús, que cal diferenciar de l'arxiu que té un component històric, individualitzat en una fitxa a part. Aquest arxiu està format per documentació a partir dels anys 60 del segle XX. Incorpora expedients d'obra, expdients de Secretaria i Alcaldi, Projectes d'Obra, contractacions, Manaments d'ingrés, etc… | 08042-150 | Can Casademunt | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44265-foto-08042-150-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Es troba ubicat en prestatgeria metàl·lica a l'antic celler de la masia de Can Casademunt. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44269 | Capella de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-carme-0 | <p>MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XX | <p>Conjunt format per una masia i una capella. Ambdues estan unides per un pont, que condueix de la masia al cor de la capella. Ambdues construccions no són contemporànies. La capella és una construcció contemporània, del segle XX. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, de volta de canó de maó i sostre a dos vessants. La façana està ressaltada amb una entrada de gust neoclàssic. La porta, rectangular, està emmarcada per dues pilastres amb capitells corintis,que aguanten un frontó, sota del qual hi ha un ull de bou. El cos de la nau no acaba amb absis, sinó amb una paret recta on hi trobem un ull de bou i dues finestres. El temple presenta un campanar d'espadanya.</p> | 08042-154 | A la zona de Samalús, sota la carretera BP-5107, prenent l'accés al p.k. 38,7 | 41.6928800,2.3341000 | 444587 | 4615892 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44269-foto-08042-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44269-foto-08042-154-3.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 99 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44260 | Fons documental de la parròquia de Sant Muç de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-muc-de-canoves | XIV-XX | Neteja superficial dels documents en el transcurs de la seva catalogació. | <p>Conjunt de documentació que ha generat al llarg dels segles la parròquia de Sant Muç de Cànoves, que és qui en custodia el fons. Gairebé inèdit fins fa molt poc de temps, recentment se n'ha fet la catalogació. Actualment l'arxiu ha tornat a Cànoves, després d'estar allotjat a Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu. Es troba dipositat en caixes i carpetes dins d'un armari de lamineria plàstica a la parròquia de Sant Muç. El seu fons consta, tipològicament, dels següents documents: 1, Sagramentals; 2, Govern i acció pastoral; 3, Administració de béns i rendes; 4, Notarial; 5, Col·lecció de pergamins i documents; 6, Col·lecció de Fotografies; 7, Diversos.</p> | 08042-145 | Església de Sant Muç | <p>Al llarg de l'hivern de l'any 2011-2012 s'ha dut a terme la catalogació del seu fons, fins aleshores inexisent. Tot el fons documental es trobava a la parròquia de Cardedeu, i el precari estat de conservació portà al rector de la parròquia, Mn. Francesc Jordana a encarregar-ne la catalogació a Ricard Ginjaume. Caltenir present que l'any 2003 el rector de Sant Muç, Mn. Fidel Catalan ja havia recuperat l'arxiu que havia guardat Mn. Poch a Sant Antoni de Vilamajor. El document més antic del fons correspon a un pergamí datat l'any 1243. De pergamins del segle XIII n'hi ha 6 , del segle XIV n'hi ha 5, del segle XV n'hi ha 8, del segle XVI n'hi ha 20 i del segle XVII se'n compten 8.</p> | 41.6934000,2.3546500 | 446298 | 4615937 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44260-foto-08042-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44260-foto-08042-145-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Catalogat per Ricard Ginjaume | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44153 | Fons d'imatges del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-centre-excursionista-de-catalunya | <p>Fons de l'arxiu del Centre Excursionista d Catalunya que compta amb fotografies d'elements patrimonials i paisatgístics del país. El fons compta amb més de 750.000 originals. Hi trobem fotografies des de l'any 1860 fins els nostres dies. Malgrat hi ha un algun petit error d'atribució pel que respecta a les imatges de Cànoves i Samalús, el fons de l'arxiu compta amb una trentena de fotografies, algunes d'elles fàcilement identificables. Dominen els temes paisatgístics d'ubicació imprecisa malgrat haver-se fet en el terme. En segon lloc l'arxiu compta amb alguns interessants originals de masies, fotografies la majoria de principis de segle XX. Sobre el conjunt cal esmentar les nombroses fotos de les esglésies de Sant Muç de Cànoves i de Sant Andreu de Samalús. D'altra banda hi trobem masies com les de Can Congost, el Molí d'en Ribes, Masia d'en Ribes, Can Julià, Can Quintana i Can Domènec.</p> | 08042-38 | Carrer Paradís, 10-12, 08002 Barcelona. | <p>El fons es divideix en la col·lecció d'arxius personals, per nom d'autor, i un segon grup que correspon al fons de l'estudi de la Masia Catalana. Totes les fotografies del terme de Cànoves i Samalús es realitzaren entre inicis del segle XX i mitjan segle.</p> | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Guàrdia i LlorensMarc Guàrdia i Llorens | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||||||
| 44213 | Jaciment paleontològic de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-canoves | <p>VELA, J.A. (1987): 'Els trilobits de Catalunya', Mineralogistes de Catalunya, 3 (8), Barcelona, pàgs. 220-235. VELA, J.A. i CORBACHO, J. (2007): 'Els estadis larvaris del trilobit Drevemannia (Carbonífer inferior) localitzats a Cànoves', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 187-195.</p> | <p>El jaciment es tracta d'un aflorament d'origen marí, format per pissarres purpúries del Dinastià-Visceà (Carbonífer). Representa un ambient de dipòsit d'aigües someres, amb abundant contingut fòssil (trilobits, bivalves i crinoideus), entre els que cal esmentar: Phillipsia gemmulifer, Drevermania pruvosti, D. Revillei, Drevermania (Palpebralia) sp., Posidonia beecheri, Trylophloproteus sp, i Aviculopecten sp. El jaciment pertany a les sèries del Palezoic, concretament al Carbonífer inferior.</p> | 08042-98 | Torrent de la Font de la Vallfiguera | <p>El jaciment de Cànoves fou descobert per primer cop per Almera al començament del segle XX (1913) i ja fou assignat al Carbonífer inferior. Pruvost (1912) també va assignar el jaciment de Cànoves al Viseà.</p> | 41.7063300,2.3345400 | 444635 | 4617385 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A Catalunya el carbonífer inferior aflora en localitats com el Papiol, Vallcarca i Scala Dei. Hi ha materials conservats a la col·lecció de J. Vela, a la col·lecció Joan Corbacho i al Museu Geològic del Seminari de Barcelona (MGSB). | 1792 | 5.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||||
| 44268 | Col·lecció de Goigs de l'Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-goigs-de-larxiu-parroquial | XX | <p>Conjunt format per una sèrie de Goigs, que estan catalogats en una secció de l'arxiu parroquial de l'església de Sant Muç. Estan relacionats amb les diferents administracions i confraries, els quals són una bona mostra de la religiositat i devoció popular. En un origen a l'arxiu històric només hi havia un plec de goigs del mateix format del llibre sobre la vida i martiri de Sant Muç del 1758. Aquests goigs que apareixen en l'inventari de 1932 encara hi eren el 2005, dels quals per sort encara es conserva un escanejat que va fer en Miquel Comas l'any esmentat i no s'ha aconseguit localitzar els originals. La col·lecció la formen 5 goigs de Sant Muç, 4 del Santíssim Salvador (un dels quals és obra de Mn. Garriga, l'Ermità de Samalús, datat el 1934, fet en commemoració de la construcció de la capella de Sant Salvador de Terrades), 2 goigs de Sant Sebastià, (dels quals un és una versió del 1895 dels goigs en Honor de Sant Sebastià venerat a Santa Cecília de Molló, a partir del qual es va elaborar una versió per la parròquia de Cànoves), 3 goigs de la Verge del Roser (hi ha confraria del Roser a la parròquia de Sant Muç des de l'any 1595 com indica el document de la seva constitució desat a l'arxiu parroquial) i 2 goigs en llaor dels sants màrtirs Venerand, Plàcida, Marçal i Celestina, venerats a la Parròquia de Cànoves, un dels quals és comprovant de la censura i està datat del 1934.</p> | 08042-153 | Església de Sant Muç | <p>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. És habitual que presentin dues part ben diferenciades, on a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. Cal cercar la tradició dels goigs en la representació dels misteris medievals. És conegut que la primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.</p> | 41.6934000,2.3546500 | 446298 | 4615937 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44268-foto-08042-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44268-foto-08042-153-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'arxiu Parroquial de Sant Muç de Cànoves (B.06). Part d'aquests goigs van ser incorporats a l'arxiu per Ramon Fort, provinents de documentació dispersa de la parròquia de sant Muç. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||
| 44270 | Capella de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-eugenia | <p>GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1990): Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23, Ed. Pòrtic, Barcelona. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIV-XX | Restaurat l'any 1956 | <p>Conjunt format per la masia i la capella que es presenten adossades perpendicularment formant un pati al seu voltant. La capella es troba adossada a la masia pel seu cantó oest, en un angle de 90º. Presenta una única nau, amb dos arcs diafragmàtics d'estil gòtic. El campanar és de cadireta. A la façana l'unic element ressenyable és la porta dovellada d'arc de mig punt.</p> | 08042-155 | Al costat de la carretera BP-5107, p.k. 37, davant de les Escoles de Samalús | <p>La primera cita documental que testimonia l'existència d'aquest temple es remunta a l'any 1308, quan s'hi fundà un benefici presbiteral, sota la invocació ja de Santa Eugènia. Aquest benefici el dugué a terme el rector de Sant Andreu de Samalús (ADB, Reg. Dotaliarum, vol. 7, fol. 163). El temple fou reedificat el segle XVI, i en bona part és aquesta reforma la que li dóna l'aparença actual. Fou restaurat de nou l'any 1956, quan es va refer la volta subjectada per l'arc apuntat. A principi de segle XX, abans de la construcció de les properes Escoles de Samalús, el temple s'utilitzà com a escola.</p> | 41.6897100,2.3211800 | 443509 | 4615549 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44270-foto-08042-155-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||
| 44155 | Castell d'en Bori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-den-bori | <p>GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69.</p> | XVI-XX | <p>El Castell d'en Bori, o Castell de Samalús, és en l'actualitat un edifici de planta rectangular assimilable a un castell. Consta de 3 plantes, i les seves façanes estan rematades amb merlets, matacans i gàrgoles. De la façana principal cal destacar el cos central que no deixa de ser un cos torrificat acabat amb un sostre a quatre vessants, apuntat, amb sostre de pissarra. Aquest portal es troba flanquejat per dues torres circulars adossades al mur, acabades en punta amb coberta de pissarra. on hi trobem una porta d'arc apuntat. Aquest conjunt emmarca la porta d'arc apuntat, sobre la qual hi ha tres finestres neogòtiques i una finestra trilobulada. Cal destacar que d'un dels angles de la planta del castell en destaca una torre circular de grans dimensions, que com la façana, té un coronament de merlets. Tot l'imponent conjunt es troba rematat amb un cos quadrat al centre del castell, de planta quadrada, ple de finestres apuntades i coronat igualment amb merlets. A part de l'edifici el recinte es complementa amb un jardí a la banda de llevant, format per parterres i zones verdes, a imatge dels jardines dels palaus.</p> | 08042-40 | A Samalús, carretera BP-5107, p.k. 36,5 | <p>Malgrat que la nomenclatura de l'element esmenti el terme de castell, i que estigui declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional pel decret 22/4/1949, no ens trobem davant d'un veritable castell, sinó de la reforma d'una antiga masia amb aparença fantasiosa de castell. L'únic testimoni de l'antic mas Bori, que no coneixem documentalment, són dues finestres esculturades característiques del segle XVI, de forma rectangular, que trobem encastades a la façana sud. Aquestes finestres presenten formes geomètriques a la base. La més gran presenta un arc amb ziga-zaga i l'interior calat amb motius vegetals i acabats amb rostres humans. El capitell de l'arc també representa rostres figurats. La segona finestra presenta un arc de mig punt i a l'interior hi tornem a trobar dos rostres. Al capitell rosetes i rostres.</p> | 41.6911700,2.3139900 | 442912 | 4615715 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44155-foto-08042-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44155-foto-08042-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44155-foto-08042-40-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia del Castell de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element). | 116|98 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||
| 44131 | Castell de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-canoves | <p>ALTURO, J. (1981): L'arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200: aproximació històrico-lingüística. 3 vols. Fundació Noguera, Barcelona. PLADEVALL, A. (dir) (1991): Catalunya Romànica, vol XVIII, Enciclopèdia Catalana. Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69.</p> | XI-XV | Una restauració antiga fixà la darrera filada amb una lliscada de morterde calç. | <p>Del Castell de Cànoves, també conegut popularment com el Castell dels Moros, tan sols en queden algunes restes estructurals. Bastit sobre una penya que s'alça per sobre la riera de Vallforners, queden les parets de dos edificacions. En primer terme destaca una nau rectangular, d'uns 20 x 8 metres, de la que es conserva una paret d'uns 7 metres d'alçada, en la qual s'observen les obertures de 3 finestres acabades amb un arc rebaixat. Annexat a aquesta nau veiem una edificació gairebé quadrada, d'uns 16 metres de costat. També sembla observar-se part de la fortificació, exemplificada per les restes d'una possible bestorre. L'aparell constructiu està format bàsicament per còdols de riu, units amb morter de calç, i s'insinuen algunes filades d'opus spicatum.</p> | 08042-16 | Riera de Vallforners | <p>Malgrat que sempre s'ha atribuït la primera cita documental del Castell de Cànoves a l'any 1113, no s'ha parat esment en un document de l'Arxiu Antic de Santa Anna, de l'any 1092, on el castell ja és llegat en herència (ASA, doc. 130). En aquest document, el senyor del castell, Hug Sendred, deixa en el testament la propietat del castell al seu nét, Ramon Guillem. Precisament en el document de 1113, serà aquest mateix Ramon Guillem el que ja apareix com a propietari del lloc. Fins al s. XIII no tornem a trobar l'indret citat, quan la propietat ja havia passat a mans de la família Bell-lloc. Ja al segle XV el domini del castell havia passat a mans dels Centelles.</p> | 41.6991800,2.3539000 | 446240 | 4616579 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44131-foto-08042-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44131-foto-08042-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44131-foto-08042-16-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Les ruïnes es troben parcialment emmascarades per una construcció annexa contemporània, que s'adossa a la paret més ben conservada del castell. En l'actualitat hi ha incoat un expedient per tal de tirar a terra aquesta construcció afegida que malmet el conjunt. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||
| 44209 | Camí ramader de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-samalus | CAMPILLO. X. i ROMAGOSA, F. (2005): 'L'inventari de camins del Parc Natural del Montseny', VI Trobada d'Estudiosos del Montseny, Diputació de Barcelona, Barcelona, pàgs. 27-32. DUCH, J., CAMPILLO, X. i ROMAGOSA, F. (2004): Inventari de Camins del Parc Natural del Montseny. Universitat Autonòma de Barcelona, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. MIRALLES, F., QUERALT, A. i SALA, P. (2002): 'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 49-92. | Emmarcat en els camins ramaders de la Calma, el camí ramader de Samalús és una pista que uneix des del poble de Vilalleons (Osona) fins al riu Congost a l'alçada del camp de futbol de Llerona. El tram que creua el Parc Natural del Montseny s'estima que té una longitud de 9.096 metres. En el seu tram corresponenent a Cànoves i Samalús, el camí discorre des del turó de la Roca Centella, passant per Vallfigueres, baixant pel sot de Vallfigueres fins a Can Torrents. Des d'aquest punt s'arriba a la Secretaria de Samalús, creuant la carretera BP-5107, i baixant pel ramal asfaltat, passant per Cal Rei, fins endinsar-seal terme de Corró d'Amunt. | 08042-94 | A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertant el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7137900,2.3174900 | 443223 | 4618224 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||||||
| 44210 | Camí ramader de Vallforners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-vallforners | CAMPILLO. X. i ROMAGOSA, F. (2005): 'L'inventari de camins del Parc Natural del Montseny', VI Trobada d'Estudiosos del Montseny, Diputació de Barcelona, Barcelona, pàgs. 27-32. DUCH, J., CAMPILLO, X. i ROMAGOSA, F. (2004): Inventari de Camins del Parc Natural del Montseny. Universitat Autonòma de Barcelona, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. MIRALLES, F., QUERALT, A. i SALA, P. (2002): 'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 49-92. | Pertanyent al grup de camins ramaders de a Calma, el camí ramader de Vallforners tan sols toca tangencialment el terme de Cànoves i Samalús en el seu tram més baix. La longitud total del camí que creua el Parc Natural del Montseny s'estima en 12. 686 metres. El camí neix al Pla de la Calma, al Montseny, a l'alçada de la Sitja del Llop, baixant el massís pel mas de Vallforners, fins a a la cua de l'embassament. És en aquest punt on ens trobem ja en terme de Cànoves i Samalús. El camí i els seus brancals clouen en el mas del Vilar, que és punt de terme amb el municipi veí de Tagamanent. | 08042-95 | A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertant el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7268800,2.3373300 | 444885 | 4619665 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||||||
| 44211 | Camí ramader de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-canoves | CAMPILLO. X. i ROMAGOSA, F. (2005): 'L'inventari de camins del Parc Natural del Montseny', VI Trobada d'Estudiosos del Montseny, Diputació de Barcelona, Barcelona, pàgs. 27-32. DUCH, J., CAMPILLO, X. i ROMAGOSA, F. (2004): Inventari de Camins del Parc Natural del Montseny. Universitat Autonòma de Barcelona, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. MIRALLES, F., QUERALT, A. i SALA, P. (2002): 'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 49-92. | El camí ramader de Cànoves neix al vessant sud del massís del Montseny, en el marc dels camins ramaders de la Calma. Des del coll del Pou d'en Bessa, encara en terme del poble del Montseny, s'endinsa al terme de Cànoves a l'alçada de la serra de Palestrins, passant per la masia de Can Cuch de la Muntanya i baixant pel camí de Vallforners, que va paral·lel a la riera de Vallforners. A l'alçada de Ca l'Esmolet es creua la riera, passant per Can Domènec i assolint finalment el nucli de Cànoves. Un cop passat el nucli de Cànoves, a l'alçada de la Font del Frare, el camí es bifurca i surt del terme per arribar a Llinars del Vallès o bé a la Roca del Vallès. Es calcula que la llargada d'aquest camí té uns 8 kilòmetres i escaig en el tram que discorre pel Parc Natural dl Montseny. | 08042-96 | A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertant el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7215700,2.3456400 | 445572 | 4619070 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44211-foto-08042-96-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||
| 44156 | Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. | XVI | Edifici aïllat que en origen presentava una planta rectangular, modificada posteriorment amb l'annexió d'un cos. El cosprincipal consta de planta baixa i pis, format per tres crugies paral·leles. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. A la façana, en un punt central, trobem un portal dovellat d'arc de mig punt. En la dovella central hi trobem el monograma de Jesús (IHS). Al seu damunt una finestra rectangular emmarcada de pedra. A la llinda d'aquesta finestra, protegida per un guardapols, hi trobem una inscripció 'IAUME IULIA 1578', emmarcat per una faixa d'ornamentació vegetal. El cos principal presenta un edifici annexe adossat perpendicularment pel cantó est, que depassa la línia de façana de l'edifici original. Aquest cos presenta una alçada de planta baixa i dos pisos, amb una coberta a un sol vessant. Una de les finestres presenta una inscripció de l'any 1592. | 08042-41 | A Samalús, carretera BP-5107, p.k. 36,8, davat Can Mascaró | Al fogatge de Samalús de l'any 1553 trobem ja a Andreu Julià. Aquesta menció és del tot compatible amb la inscripció de la finestra de la façana principal (1578) i la del cos posterior (1592), que situen versemblantment la construcció del mas en el segle XVI. També en el segle XVI, l'any 1585 trobem a Benet Julià com a administrador de la capella de Santa Eugènia (MARTÍ 1981). | 41.6893900,2.3175500 | 443207 | 4615515 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44156-foto-08042-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44156-foto-08042-41-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1933, on es veu la façana de la masia (AFCEC_EMC_X_7103). Podem observar les nul·les modificacions de l'edifici en aquest darrer segle, més enllà de l'engrandiment d'una finestra. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44215 | Parc Natural del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny-1 | CAMPENY, R. (DIR) (2007): Pla d'ús públic del Parc del Montseny. Minuartia, Estudis Ambientals. Diputació de Barcelona i Diputació de Girona. DD.AA. (2012): Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera. Memòria 2011. Diputació de Barcelona. | Part del terme municipal de Cànoves i Samalús es troba inclòs dins del Parc Natural del Montseny, concretament el 62,43% de la superfície total del municipi, això és 1822,45 hectàrees respecte de les 2919,10 deltotal de superfície de Cànoves i Samalús. La titualrita del Parc és principalment privada, amb un 86,6%, i la resta és de titularitat pública, entre la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. El Parc Natural del Montseny es troba ubicat a la serralada prelitoral, essent-ne el massís de més alçada. La seva extensió, de 31.063,94 hectàrees, està distribuïda entre els 18 municipis que en formen part, i que abracen les comarques del Vallès Oriental, Osona i la Selva, englobant per tant dues circumscripcions provincials: Barcelona i Girona. A nivell orogràfic el Montseny s'inicia a cotes d'uns 200 metres sobre el nivell del mar, en el seu vessant oriental, i assoleix els 1705 metres d'alçada amb el Turó de l'Home i Les Agudes. El punt més enlairat del Parc en el terme de Cànves i Samalús són el Turó de les Païsses (1056 m.), Turó de la Moixera (1039 m.), Turó de Palestrins (1026 m.), Roca Centella (1001 m.), i el vessant sud del Turó de Can Cuc, al voltant dels 1100 metres d'alçada. El riu Tordera segmenta el massís en tres subunitats: el pla de la Calma i Puig Drau a ponent, Matagalls al nord, i les Agudes i el Turó de l'Home a llevant. El paisatge d'aquesta muntanya confereix un mosaic d'ambients diversos, conferint una gran riquesa paisatgística, biològica i històrica al Parc Natural. | 08042-100 | Serralada Prelitoral, comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental | Any d'aprovació del Pla Especial: 1977, pel sector de la província de Barcelona, i 1978 per la província de Girona. Nou Pla Especial: aprovat l'11 de desembre de 2008 i publicat al DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. Any de la declaració de la Reserva de la Biosfera: 1978. La UNESCO va incloure el Parc Natural del Montseny dins la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera, en el marc del programa 'L'Home i la Biosfera' (MAB) | 41.7170500,2.3259600 | 443931 | 4618581 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44215-foto-08042-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44215-foto-08042-100-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El Parc és gestionat per l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i per l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona. El municipi compta amb un Punt d'Informació del Parc, situat a l'Avinguda Josep Crous. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||
| 44117 | Forn de la Servera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-servera | RAURELL, J. (1994): 'Breu història sobre els forns de pega', Monografies del Montseny, Viladrau, núm. 9, pàgs. 181-187. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | II aC - II | Restes a la intempèrie que corren el risc de degradar-se. | Restes d'un forn ceràmic, atribuït a època ibero-romana. Es conserva bona part de la graella així com més de la meitat de la cambra de combustió, mancant-ne tant el corredor d'accés a la cambra com la volta de la part destinada a encabir-hi lespeces. L'estructura està excavada al vessant d'un turó per tal d'aprofitar el pendent per encabir-hi la cambra de combustió. La graella conservada presenta una forma rectangular de 207 x 130 cm. El seu gruix és de 62 cm i presenta un aspecte dur degut a la rubefacció. La graella està La graella està formada per un conjunt de 14 fumeroles, 2 de les quals parcialment conservades, de mides i orientacions diverses, en bona part degut a com el pilar de sustentació compromet l'aprofitament de l'espai. La cambra de foc, també de forma rectangular (240 x 195 cm.), presenta un pilar central de forma rodona, d'un diàmetre aproximat de 50 cm. El forn segueix una orientació NW-SE, amb la boca de la cambra orientada al sud-est. | 08042-2 | La Vinya d'en Planes | Aquest element patrimonial té dos noms: Forn de la Servera i Forn de Pega. Al no tractar-se d'un forn de pega sinó ceràmic optem per adoptar la primera nomenclatura per desfer confusions sobre el seu ús. | 41.6970900,2.3449800 | 445496 | 4616353 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44117-foto-08042-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44117-foto-08042-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44117-foto-08042-2-3.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Ubicació propera a un torrent, com és habitual en aquest tipus d'estructures.Catalogada erròniament com a rajoleria a la fitxa de L'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic (núm. 41637). | 83|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||
| 44147 | La Sala de Ca l'Antich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-de-ca-lantich | XX | Edifici de planta rectangular i coberta de teules a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Cal aclarir que la façana original no es correspon a l'actual, ja que s'accedeix als comerços de l'edifici pel cantó llarg. La façana original té un marcat caràcter simètric en el que destaquen tres obertures, sobre les quals hi trobem sengles ulls de bou. La façana clou a la part superior amb un acroteri graonat, que és un dels elements arquitectònics que donen caràcter al petit nucli urbà de Cànoves. | 08042-32 | Entre el Carrer de l'Ajuntament i la Plaça de Sant Muç | Aquest indret, tal i com testimonia el seu nom, era emprat com a sala de ball i festes per la gent del poble, al llarg de la primera meitat del segle XX. Després se n'arranjaren alguns espais, algun dels quals va esdevenir magatzem. | 41.6934600,2.3540900 | 446251 | 4615944 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44147-foto-08042-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44147-foto-08042-32-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat hi ha diversos locals comercials. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||
| 44184 | Pla del Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-castellar | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. | I-IVdC | No s'aprecien restes onstructives, que fan pensar en la desaparició de bona part del jaciment. | En aquest replà d'un serrat del Montseny es localitzà superficialment troballes ceràmiques superficials que indicaven la probable presència d'un jaciment arqueològic. Les restes ceràmiques eren de filiació romana. En l'actualitat en aquesta àrea hi ha emplaçat un viver d'arbres que pot haver alterat la conservació del jaciment, i dificulta la troballa de l'àrea concreta de dispersió del material. | 08042-69 | Sobre el nucli de Cànoves | Aquest jaciment ja l'esmenta Josep Estrada, que en fa esment al seu treball sobre la Lauro monetal de l'any 1967, junt amb Leandre Villaronga. En aquest article va atribuir les restes al període romà imperial, sense entrar en cap qualificació del tipus d'assentament. | 41.6957400,2.3594400 | 446698 | 4616194 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 233,11 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc