Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44154 | Fons d'imatges Miquel Pons Bernareggi (ANC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-miquel-pons-bernareggi-anc | XX | Part del fons de l'Arxiu Nacional de Catalunya, concretament al que fa referència al fons fotogràfic personal de Miquel Pons Bernareggi. En aquest fons hi ha un total de 14 fotografies antigues del terme de Cànoves i Samalús. El lot és cronològicament molt interessant i homogeni ja que la majoria de fotos cal adscriure-les als anys 1912-1913. Trobem fotos de paisatges del terme, tot i que són rellevants les dels masos del Molí de Can Ribes i de Can Congost. | 08042-39 | C/ Jaume I, 33-51, 08195 Sant Cugat del Vallès | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 1907-13 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Miquel Pons Bernareggi | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | ||||||||||||
| 44116 | Forn de Can Pericas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-pericas | ALMAGRO, M., SERRA RÀFOLS, J.i COLOMINAS, J. (1945): Carta arqueológica de España. Vol. II, Barcelona-Madrid. ARXÉ I GÁLVEZ, J. (1990): 'L'arqueologia a l'àrea del Montseny. Evolució del poblament a l'antiguitat', Monografies del Montseny, núm. 5, Viladrau, pàgs. 145-169. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | II aC - II | L'exposició a la intempèrie en pot malmetre la seva conservació. | Restes d'un forn ceràmic, atribuït a època ibero-romana. Es conserva gairebé sencera la graella, així com la cambra de combustió. Presenta una forma gairebé quadrada, de 200 x 180 centímetres. La graella està formada per un conjunt de 34 fumeroles rectangulars, mancant-ne tan sols una respecte del plantejament original. Estan alineades en 5 fileres, de 7 fumeroles cadascuna. Singularment la cambra no presenta cap suport de sustentació de la graella, segurament degut a les petites dimensions del forn. El forn segueix una orientació NW-SE, amb la boca de la cambra orientada al sud-est. | 08042-1 | Torrent del Sot del Vell | Primera referència d'Antoni Gallardo, el fill del qual localitzà el forn (ca. 1938). | 41.6917000,2.3286500 | 444133 | 4615765 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44116-foto-08042-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44116-foto-08042-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44116-foto-08042-1-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Ubicació propera a un torrent, com és habitual en aquest tipus d'estructures. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||
| 44117 | Forn de la Servera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-servera | RAURELL, J. (1994): 'Breu història sobre els forns de pega', Monografies del Montseny, Viladrau, núm. 9, pàgs. 181-187. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | II aC - II | Restes a la intempèrie que corren el risc de degradar-se. | Restes d'un forn ceràmic, atribuït a època ibero-romana. Es conserva bona part de la graella així com més de la meitat de la cambra de combustió, mancant-ne tant el corredor d'accés a la cambra com la volta de la part destinada a encabir-hi lespeces. L'estructura està excavada al vessant d'un turó per tal d'aprofitar el pendent per encabir-hi la cambra de combustió. La graella conservada presenta una forma rectangular de 207 x 130 cm. El seu gruix és de 62 cm i presenta un aspecte dur degut a la rubefacció. La graella està La graella està formada per un conjunt de 14 fumeroles, 2 de les quals parcialment conservades, de mides i orientacions diverses, en bona part degut a com el pilar de sustentació compromet l'aprofitament de l'espai. La cambra de foc, també de forma rectangular (240 x 195 cm.), presenta un pilar central de forma rodona, d'un diàmetre aproximat de 50 cm. El forn segueix una orientació NW-SE, amb la boca de la cambra orientada al sud-est. | 08042-2 | La Vinya d'en Planes | Aquest element patrimonial té dos noms: Forn de la Servera i Forn de Pega. Al no tractar-se d'un forn de pega sinó ceràmic optem per adoptar la primera nomenclatura per desfer confusions sobre el seu ús. | 41.6970900,2.3449800 | 445496 | 4616353 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44117-foto-08042-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44117-foto-08042-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44117-foto-08042-2-3.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Ubicació propera a un torrent, com és habitual en aquest tipus d'estructures.Catalogada erròniament com a rajoleria a la fitxa de L'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic (núm. 41637). | 83|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||
| 44120 | Font dels Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-monjos | VILA BONAMUSA, LL; TENAS, M. I OLIVERAS, I. (1993): El patrimoni arqueològic de La Garriga. Editorial Rourich, Sant Cugat del Vallès. | III-II aC | No s'observen restes constructives. Tan sols algunes pedres, testimoni de possibles restes constructives destruïdes. | En el promontori que queda emmarcat a l'est pel torrent dels Monjos, és on es localitza aquest jaciment, en una zona boscosa d'acusat desnivell. L'única evidència de les restes arqueològiques es resumeix en la troballa de pocs fragments ceràmics de filiació ibèrica, així com una mola activa de molí rotatori, localitzada per nosaltres en la visita al jaciment. Pel que fa a les restes construïdes no se n'observa cap, amb excepció de diversos murs de pedra seca a la part baixa del turó, que per les seves característiques semblen correspondre més aviat a marges. En d'altres prospeccions superficials s'hi ha recollit fragments de ceràmica ibèrica, campaniana i una sivella de bronze (VILA et alii 1993), proposant-se una cronologia dels segles III-II aC. | 08042-5 | A l'oest del torrent dels Monjos | Documentat per primer cop per Emili Ramon, Josep Estrada i Pere Font, els anys 70. Prospecció realitzada el 1990 pels membres del'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers, per a l'Inventari del Patrimoni Històric i Arqueològic municipal de La Garriga. | 41.6893100,2.3023400 | 441941 | 4615517 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44120-foto-08042-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44120-foto-08042-5-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | ||||||||
| 44121 | Puig del Castell de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-del-castell-de-samalus | ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers. ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, pàg. 135-194. GUÀRDIA, M. (2013): 'El jaciment ibèric del Puig del Castell de Samalús'. Vallesos. Gent, terra i patrimoni, pàg. 114-116. SANMARTÍ, J. (1986): La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Universitat de Barcelona. Tesi Doctoral inèdita. | V aC - X | Poblat ibèric que s'estén pel cim del turó del Puig del Castell. Malgrat l'indret és conegut des de 1955, no ha estat fins l'any 2011 que han començat a efectuar-s'hi excavacions arqueològiques. Pel que sabem consta d'un complexe sistema defensiu, format per una muralla que encerclaria el poblat, que assoleix gruixos de 2 metres. Tot i que tan sols s'hi han desenvolupat 3 campanyes d'excavacions programades ja s'entreveu més del 50% del perímetre de la muralla. D'altra banda la fortificació també presenta un gran nombre de torres defensives que magnifiquen el caràcter defensiu de l'assentament, esdevenint un conjunt amb pocs paral·lels a casa nostra en el marc de l'arqueologia ibèrica. Les dimensions estimades de l'àrea que tanca la muralla està entorn les 3 hectàrees. Poc sabem de l'urbanisme del poblat, ja que les campanyes d'excavació s'han concentrat a conèixer la fortificació i l'abast cronològic de l'assentament. La primera ocupació ibèrica de l'indret seria anterior al segle IV aC, anterior a la construcció de la muralla de la que demoment no en coneixem les seves característiques estructurals. Al segle IV aC es bastiria el complexe sistema defensiu i es definiria tot el perímetre emmurallat, que duraria fins a finals del segle III aC. La darrera fase ibèrica caldria portar-la a la fase republicana, on en algun indret, es bastiria una nova muralla per sobre de la de l'ibèric ple. La darrera fase d'ocupació ja no seria ibèrica, sinó altmedieval. Aquesta darrera fase queda testimoniada per la construcció en un dels punts més alts del jaciment d'una torre, actualment molt malmesa, en la s'observa en el seu aparell constructiu restes d'opus spicatum. Pel que respecta al jaciment ibèric, hi ha diferents elements que fan pensar que aquest jaciment es tractaria de la ciutat de Lauro, testimoniada específicament per les encunyacions monetals que tradicionalment s'havien ubicat a la propera Llerona. | 08042-6 | Turó del Puig del Castell | El jaciment es cita per primera vegada en l'estudi de Josep Estrada de 1955. Malgrat que fa més de 50 anys d'aquesta data, el coneixement de l'indret no ha augmentat qualitativament i tots els treballs de síntesis només fan que citar l'indret i citar el treball d'Estrada. Només en la tesi doctoral de Joan Sanmartí s'hi feren unes precisions cronològiques en l'estudi dels materials recollits pel mateix Estrada. | 41.6978700,2.3249100 | 443827 | 4616452 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44121-foto-08042-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44121-foto-08042-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44121-foto-08042-6-3.jpg | Legal | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 85|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||||
| 44122 | Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti | ALMAGRO, M., SERRA RÀFOLS, J.i COLOMINAS, J. (1945): Carta arqueológica de España. Vol. II, Barcelona-Madrid. AQUILUÉ, X. i PARDO, J. (1990): 'La vil·la romana de Can Martí (Samalús, Vallès Oriental)', Cypsela, núm. VIII, Girona, pàgs. 87-100. BARRAL, X. (1978): Les mosaïques romaines et medievales de la Regio Laietania (Barcelona et ses environs). Barcelona. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers. | II-I aC | Les restes no són observables degut a que les tasques de l'any 1981 les van tapar per tal de preservar-les. | La vil·la romana de Can Martí, pel que fa a les restes excavades, es localitza al costat d'un cobert de Can Pujades, en l'antic lloc on hi havia hagut la masia de Can Martí, avui desapareguda. No obstant, cal dir que l'extensió real de la vil·la depassaria aquest límit, extenent-se pels actuals camps de Can Flaquer, Can Pau Roig, Cal Ferrer Vell, Can Perera i Can Cuní, on Josep Estrada hi recollí material ceràmic romà. En l'actualitat tan sols s'observen un parell de murs a l'interior d'un clos ple de bardisses. Les restes excavades corresponen a 4 estances de la pars urbana d'una vil·la romana, seguint una disposició clarament itàlica. Concretament s'han identificat aquestes estances com a l'atrium, el tablinum i 2 cubiculae d'una domus romana. Aquests espais estaven decorats tan pel que fa a les parets com al terra. De les parets es pogueren documentar pintures parietals sobre estuc del primer estil pompeià. Els paviments de les estances estaven fets amb opus signinum tessel·lats, o mosaics de color blanc amb emblema central. Destaca per les seves característiquesl'habitació 3, amb una decoració a base d'esvàstques enllaçades amb tessel·les de quarsita blanca. Cronològicament caldria datar la construcció de la vil·la entre mitjan segle II aC i la primera meitat del segle I aC. A manca d'una estratigrafia clara s'ha proposat un abandonament entorn de mitjan segle I aC. | 08042-7 | Àmbit Montseny Oest | Els paviments i murs romans van aparèixer en la construcció d'un pou l'any 1957, a més de 2 metres sota el nivell actual del sòl, en el marc d'unes obres que també comportaren l'enderroc de la masia de Can Martí. L'única intervencióarqueològica al jaciment es dugué a terme l'any 1981, a mans del Grup de col·laboradors de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6926100,2.3251600 | 443843 | 4615868 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44122-foto-08042-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44122-foto-08042-7-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | ||||||||
| 44131 | Castell de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-canoves | <p>ALTURO, J. (1981): L'arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200: aproximació històrico-lingüística. 3 vols. Fundació Noguera, Barcelona. PLADEVALL, A. (dir) (1991): Catalunya Romànica, vol XVIII, Enciclopèdia Catalana. Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69.</p> | XI-XV | Una restauració antiga fixà la darrera filada amb una lliscada de morterde calç. | <p>Del Castell de Cànoves, també conegut popularment com el Castell dels Moros, tan sols en queden algunes restes estructurals. Bastit sobre una penya que s'alça per sobre la riera de Vallforners, queden les parets de dos edificacions. En primer terme destaca una nau rectangular, d'uns 20 x 8 metres, de la que es conserva una paret d'uns 7 metres d'alçada, en la qual s'observen les obertures de 3 finestres acabades amb un arc rebaixat. Annexat a aquesta nau veiem una edificació gairebé quadrada, d'uns 16 metres de costat. També sembla observar-se part de la fortificació, exemplificada per les restes d'una possible bestorre. L'aparell constructiu està format bàsicament per còdols de riu, units amb morter de calç, i s'insinuen algunes filades d'opus spicatum.</p> | 08042-16 | Riera de Vallforners | <p>Malgrat que sempre s'ha atribuït la primera cita documental del Castell de Cànoves a l'any 1113, no s'ha parat esment en un document de l'Arxiu Antic de Santa Anna, de l'any 1092, on el castell ja és llegat en herència (ASA, doc. 130). En aquest document, el senyor del castell, Hug Sendred, deixa en el testament la propietat del castell al seu nét, Ramon Guillem. Precisament en el document de 1113, serà aquest mateix Ramon Guillem el que ja apareix com a propietari del lloc. Fins al s. XIII no tornem a trobar l'indret citat, quan la propietat ja havia passat a mans de la família Bell-lloc. Ja al segle XV el domini del castell havia passat a mans dels Centelles.</p> | 41.6991800,2.3539000 | 446240 | 4616579 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44131-foto-08042-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44131-foto-08042-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44131-foto-08042-16-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Les ruïnes es troben parcialment emmascarades per una construcció annexa contemporània, que s'adossa a la paret més ben conservada del castell. En l'actualitat hi ha incoat un expedient per tal de tirar a terra aquesta construcció afegida que malmet el conjunt. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||
| 44132 | Antigues Escoles de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-samalus | XX | Edifici de planta inicialment rectangular, d'on només sobresortia l'entrada, per tal de remarcar l'accés. Aquest accés es troba sobreelevat des de la cota d'accés de la carretera, salvant-se aquest desnivell mitjançant una escala d'obra. Aquest desnivell s'ha aprofitat per tal d'encabir-hi un garatge. La casa s'alça sobre un sòcol empedrat. La porta i les finestres estan remarcades per diversos arcs en relleu. La casa presenta una senefa realitzada amb rajoles de quadres de dos tons de blau, ubicada a la zona de l'imposta dels arcs, així com als ampits de les finestres. | 08042-17 | Carretera BP-5107, p.k. 37 | La parcel·la on s'alça l'edifici fou cedida per Xavier Flaquer per tal de construir-hi l'escola pel poble de Samalús, tal i com resa una placa commemorativa de marbre que estroba a la façana principal, penjada l'any 1965. Després d'una restauració recent que ha enderrocat alguns cossos afegits a la façana posterior les antigues escoles han esdevingut el Centre Cívic Xavier Flaquer. En aquesta restauració de l'any 2010 es va treure un panell enrajolat de Sant Francesc Xavier, avui a la façana de can Flaquer. Malgrat tot, l'obra de les Escoles de Samalús segueix essent absent de les biografies i estudis de l'arquitecte Raspall. | 41.6890600,2.3218800 | 443567 | 4615476 | 1919 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44132-foto-08042-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44132-foto-08042-17-3.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Manuel Raspall i Mayol | Cal ressenyar que a l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha un parell de fotografies del dia de la inauguració, on es veuen les autoritats i una multitud de gent congregada a les portes de les Escoles, al setembre de l'any 1919 (Fons ANC1-42 / BRANGULÍ). En la fotografia s'observa com a la façana hi ha pintada la inscricpció 'ESCUELAS NACIONALES', avui desapareguda. | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||
| 44133 | Sant Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-muc | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. PLADEVALL, A. (dir) (1991): Catalunya Romànica, vol XVIII, Enciclopèdia Catalana. Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | XII-XX | Església parroquial amb múltiples modificacions, tot i que encara s'observen elements arquitectònics romànics del primer temple. La planta és rectangular, de dos trams, amb una coberta de volta de canó reforçada amb un arc toral. Aquesta volta no suporta el sostre, trobant-se l'actual teulat sobrealçat de l'original, amb pilastres de maons i sostre amb bigues de formigó, tot i que l'alçat de les parets ha de ser força anterior, observant-se nombroses espitlleres i petites finestres. La nau bipartita, presenta un primer cos més estret que el principal, essent aquest primer una obra gòtica, a diferència del principal que correspondria al primer temple romànic. L'absis, semicircular, està cobert per un tram de voltes de llunetes. L'absis presenta encara dues finestres de doble esqueixada. Per l'exterior l'absis es troba emmascarat per contraforts i part de la sagristia posterior. Destaca també la portalada d'una arcada amb arquivolta, element característic del segle XIII. Als peus del presbiteri es troben dues sitges, buidades d'antic, cobertes amb vidre i iluminades. La resta de construccions són netament posteriors a l'obra romànica. Es tracta de les capelles de tramuntana, la sagristia i el campanar. Aquest campanar és una torre de planta quadrada formada per dos cossos dividits per una cornisa i coronats per merlets. A la façana exterior en destaca una finestra amb arc conopial, i una de senzilla amb la data inscrita, de l'any 1643. El temple conserva dos rellotges de sol en mal estat de conservació. A la façana sud-est trobem un rellotge molt malmès del que no es conserven les marques horàries. Tan sols conserva una decoració al pol representada per un cèrcol. A la façana sud-oest també trobem un altre rellotge de sol, igualment en mal estat de conservació. Només conserva traces del marc, sense marques horàries conservades, amb gnòmon de vareta. Cal destacar la presència d'una segona vareta perpendicular a la paret i descentrada respecte del rellotge. | 08042-18 | Plaça de Sant Muç s/n, 08045 Cànoves i Samalús | La primera notícia documental que tenim de l'església de Sant Muç correspon a un testament d'Ermengol Samarell, de l'any 1077 (ACB, Liber antiquitatum III, núm. 173). El temple torna a aparèixer a la documentació a l'any 1098 i 1123. Les primeres visites pastorals que comencen l'any 1301, s'esdevindran fins el segle XIX i proveeixen de molta informacióper tal de conèixer l'estat i evolució de les obres del temple (MARTÍ BONET 1981). Malgrat ja no existeix, al cantó nord de l'església hi havia l'antic cementiri, avui només testimoniat per una tanca de pedra. | 41.6933400,2.3547400 | 446305 | 4615930 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44133-foto-08042-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44133-foto-08042-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44133-foto-08042-18-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha diverses fotografies de l'església de Sant Muç de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element), en especial interessant la de l'altar major, avui desaparegut. | 93|98|92 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | ||||||||
| 44134 | Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu | MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. PLADEVALL, A. (dir) (1991): Catalunya Romànica, vol XVIII, Enciclopèdia Catalana. Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | XI-XIX | L'església de Sant Andreu,malgrat les modificacions posteriors, encara ens mostra el seu caràcter romànic. En origen es tractava d'un edifici d'una sola nau orientat a llevant, de volta de canó, encapçalat amb un absis semicircular. Aquest absis, de volta semicircular, presenta arcuacions llombardes en grups de dos, que reposen sobre lesenes. Aquestes faixes centren tres finestres d'arc de mig punt i doble esqueixada. L'absis, es presenta en l'actualitat clarament sobrealçat, on s'hi observen cinc espitlleres. El campanar, de planta quadrada, té un pis, i a cada una de les seves cares, presenta una decoració a base de tres arcuacions llombardes que reposen sobre lesenes i emmarquen finestres d'arc de mig punt. Igual que l'absis, en un moment posterior, el campanar fou sobreelevat. Actualment està coronat per una estructura metàl·lica. La nau presenta modificacions a la seva façana en la que s'obrí o modificà la porta al segle XVI, tal i com resa la inscripció del dintell (1580). Sobre la porta destaca una fornacina amb arc conopial, sobre la qual hi ha una carassa d'un àngel, i encara per sobre una finestra d'ull de bou. També posteriors a l'edifici primigeni trobem les capelles laterals d'arcs gòtics, la sagristia , del segle XIX, i d'altres dependències. | 08042-19 | nucli de Samalús | La primera menció explícita a la parròquia de Sant Andreu de Samalús és de l'any 1059 (ACA, pg. RBI, 243).En aquest document, els comtes Ramon i Almodis confirmen a Mir Geribert la seva possessió, com una de les parròquiesdel feu comtal del castell de Montbui. L'any següent, 1060, el bisbe de Barelona infeudà aquest parròquia, entre d'altres, a Guisla de Besora i els seus fills.A finals del segle XIV ja la trobem formant part de la mensa capitular de Barcelona, la qual en tenia el dret de patronat, tot i que passà a dependre del bisbe al segle següent (1423). Les nombroses visites pastorsls (ADB) ens permeten resseguir l'aspecte del temple així com les obres que s'hi esdevingueren. | 41.6888200,2.3132200 | 442846 | 4615455 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44134-foto-08042-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44134-foto-08042-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44134-foto-08042-19-3.jpg | Legal | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El conjunt de l'església inclou una creu de terracota construïda a l'exterior del temple, davant la porta d'entrada, així com la sagrera annexa, envoltada per una tanca de pedra | 94|92 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | ||||||||
| 44135 | Can Flaquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-flaquer | XVI-XX | Masia molt emmascarada per les reformes posteriors que en dificulten la seva atribució. Actualment presenta un cos principal de planta basilical, de tres crugies, en les que s'observa la planta, el pis, i les golfes al cos central. D'aquest nucli primigeni observem a la façana la porta amb llinda plana, finestres envoltades de carreus al primer pis i tres finestres de mig punt a les golfes. En una de les finestres del primer pis hi ha la data de 1830 amb el nom del propietari, Francisco Flaquer. En aquest cos principal s'hi afegiren edificacions annexes. La casa conserva una fresquera al seu interior. Del gran jardí en destaca una terrassa i l'entrada, obra de l'arquitecte Manuel Raspall. A la zona aterrassada hi trobem una balaustrada formada per dobles columnes coronades d'elements neoclàssics, i unides entre sí per bigues metàl·liques corvades. La zona de l'entrada a la finca està decorada amb una portalada amb elements vegetals i el nom de la casa inscrit, vigilat per una caseta. | 08042-20 | Àmbit Montseny Oest | Malgrat no s'esmenta en els fogatges, el cognom Flaquer el tenim documentat des de l'any 1357, i des de l'any 1527 es pot establir la continuïtat del cognom fins avui dia. En la restauració de les Escoles de Samalús de l'any 2010 es va treure un panell enrajolat de Sant Francesc Xavier, avui a la façana de can Flaquer. | 41.6925700,2.3241900 | 443762 | 4615864 | 1912 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44135-foto-08042-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44135-foto-08042-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44135-foto-08042-20-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Raspall i Mallol, Manuel | El projecte de l'arquitecte Raspall era més complexe i comprenia la construcció d'un habitatge, que no s'arribà a construir. | 99|105|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||
| 44136 | Can Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casademunt | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XV-XX | La masia original, de la que encara se'n conserva el cos, era un edifici rectangular, orientat a migdia, amb coberta a dues aigües. Consta de tres alçades, planta, pis i golfes. A la façana, restaurada, manté la porta dovellada, finestres a les tres alçades, de la que cal ressenyar la de les golfes, on a la llinda presenta una inscripció de l'any 1607. També conserva un rellotge de sol, restaurat, on es manté amb nombres romans la data de 1607 i la de 1954. El rellotge, rectangular, es troba emmarcat per una faixa en relleu i presenta una orientació sud-est. Les marques horàries assenyalen les hores i les mitges hores, i van des de les 7 del matí fins les 5 de la tarda en numeració romana. El gnòmon és una vareta metàl·lica rematada amb una cercle al pol. La façana contraposada, al cantó nord, presenta finestres de reduïdes dimensions, atenent al cantó on es troben. Amb posterioritat s'hi afegí un cos perpendicular pel costat de llevant, donant al conjunt una aparença d'una planta en 'L'. Pel cantó de ponent també s'hi construí un cos, prolongació del cos principal. Es conserva un pou circular amb politja davant la façana principal. A l'interior es manté l'estructura de la cuina, amb el forn, malgrat haver-se configurat en un despatx. També es conserva la pastera. | 08042-21 | Masia Can Casademunt, s/n, 08445 Cànoves i Samalús | Ja apareix en els fogatges de Cànoves de 1497 (en la forma Cassademunt) i de 1553 (Casademunt). Actualment és la seu de la Casa de la Vila. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44136-foto-08042-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44136-foto-08042-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44136-foto-08042-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El juny de 1997 s'estrenà la sardana 'La Pau de Cànoves', composada per Antònia Casademunt, dedicada a la memòria del seu avi, Joaquim Casademunt (1864-1930), que era nascut a Can Casademunt. La sardana fou musicada pel mestre Gil Membrado. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | ||||||||
| 44137 | Ca l'Antich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantich | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | Conjunt format actualment per diferents edificis residencials i comercials, agrupats al voltant d'una era, que formaven part de les edificacions de la masia, ja siguin de la part residencial o construccions agrícoles. La façana principal en l'actualitat no permet veure les característiques originals de la masia, tot i que en manté el seu volum, format per planta i dos pisos, amb un sostre a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La masia estava vertebrada vers un pati tancat, pel qual s'accedia a l'era. Posteriorment s'hi afegí un cos al cantó nord, amb una llarga façana, de planta i dues alçades de pis. En destaquen les finestres emmarcades per carreus de pedra, i un reelevant ràfec. Aquesta façana és la que articula i vertebra el petit nucli urbà a redòs de l'església de Sant Muç. L'ala de ponent es construí amb posterioritat a aquesta darrera. | 08042-22 | Avinguda Josep Crous s/n, 08045 Cànoves i Samalús | El cognom Antich ja apareix citat als fogatges, tant de 1497 com de 1553. Pel que respecta al de l'any 1497 tenim el dubte si fa referència al Molí de l'Antich o a aquesta masia. L'any 1553 ja n'apareixen dos. | 41.6933100,2.3544100 | 446278 | 4615927 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44137-foto-08042-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44137-foto-08042-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44137-foto-08042-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||||
| 44138 | Molí de les Pipes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-pipes | MONTLLOR, C. (1990): 'La fabricació de pipes a Cànoves: una indústria desapareguda', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XV | Immoble molt modificat. | Edifici ubicat al costat de la riera de Vallforners per tal d'aprofitar l'energia hidràulica per fer funcionar el molí. En l'actualitat l'aparença exterior de l'edifici no presenta cap indici que en testimonïi el seu antic ús ni l'antiguitat de l'element. L'edifici actual, que deu aprofitar l'estructura de l'antic molí, és una estructura rectangular amb un sostre a dues aigües, de planta baixa i pis, amb un cos afegit al cantó nord. L'element més singular és el carcabà que encara es conserva al semisoterrani. S'observa una paret de pedra feta de còdols de riu, amb un arc rebaixat emmarcat, per on entrava l'aigua de la riera. Sobre del carcabà, on hi ha l'edifici, hi havia la sala de moles. | 08042-23 | Riera de Vallforners | El molí es troba tot just davant del Castell de Cànoves, i cronològicament deurien haver conviscut, almenys en algun moment. Malgrat aquest fet, el molí no apareix en la poca documentació que coneixem del Castell. El lloc a vegades es confon amb el proper Molí de Ca l'Antich, just a sobre del de les Pipes. El nom relatiu a les Pipes ve donat per la fàbrica que s'esdevenia en aquest indret per fabricar pipes de fumar amb fusta de les arrels del bruc. La ubicació propera al riu permetia emprar l'energia hidràulica per moure les serres i obtenir així les carcasses de les pipes. El nom Antich sí que apareix als fogatges, tant de 1497 com de 1553. Pel que respecta al de l'any 1497 tenim el dubte si fa referència al Molí de l'Antich o a la masia de Ca l'Antich. L'any 1553 ja apareixen dues cites d'Antich. El petit pont que travessa la riera en aquest punt, és obra o refacció de l'any 1946, tal i com ens mostra una inscripció en el ciment. Just per sota encara s'observa la resclosa del molí. | 41.6991300,2.3532600 | 446187 | 4616574 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44138-foto-08042-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44138-foto-08042-23-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1904, on es veu un conjunt de persones creuant la riera de Vallforners a l'alçada del Molí de les Pipes (AFCEC_BORDAS_3968).Hi ha una fotografia del Molí de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element).A lArxiu antic de l'Ajuntament es disposa de 3 fotografies de l'interior del Molí, mostrant l'activitat de la fabricació de les pipes amb fusta d'arrel de bruc. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||
| 44139 | Can Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-congost | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XV-XX | Conjunt d'edificacions agrupades a l'entorn d'un barri. A aquest barri s'hi accedeix per dos portals oposats, actualment amb arcades de mig punt. Malgrat que el cos inicial de la masia ha quedat ofegat per edificacions annexes encara se n'identifica la seva forma original i la seva orientació a migdia. Té una alçada de planta baixa i pis, i una coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. D'aquesta façana principal en destaca la porta dovellada d'arc de mig punt. Just a sobre trobem una finestra d'arc conopial, emmarcada per carreus, amb calats gòtics. En les impostes s'hi observen dues figures i rosetes. A la dreta de la finestra trobem un rellotge de sol, restaurat l'any 1952. | 08042-24 | Carretera de Vallforners s/n, 08445 Cànoves i Samalús | El lloc de Congost ja apareix en els fogatges tant de 1497 com del 1553. La finestra amb arc conopial no seria de la fase inicial sinó d'una reforma del segle XVI. Actualment la masia de Can Congost és un restaurant (Can Canela), i havia estat a mitjan dels anys 90 una discoteca. | 41.7032600,2.3500600 | 445924 | 4617034 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44139-foto-08042-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44139-foto-08042-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44139-foto-08042-24-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1932, on es veu una de les portes d'accés al barri de la masia (AFCEC_EMC_X_0289).També hi ha una altra fotografia del fons Pons Bernareggi de l'Arxiu Nacional de Catalunya on es veu la porta contrària a l'anterior (Fons ANC1-579/Miquel Pons Bernareggi). | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | ||||||||
| 44140 | Torre Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-parera | XX | Malgrat de tractar-se d'una edificació habitual en entorns urbans, la Torre Parera es presenta de manera aïllada. L'edifici de planta rectangular presenta una alçada de planta baixa, dues plantes pis i golfes. La coberta és de dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, tot i que la teulada queda amagada per un acroteri amb ornamentacions vegetals de pedra. La façana està distribuïda en base a tres eixos paral·lels, en els que hi trobem la porta d'accés a la planta baixa, els balcons de ferro forjat de la planta primera i segona, i a la part superior les finestres de dimensions reduïdes de les golfes. L'edifici principalpresenta un cos adossat de planta baixa, amb terrat, envoltat de jardí. | 08042-25 | Carretera de Cànoves, p.k. 41, a l'entrada del nucli de Cànoves | 41.6906100,2.3524300 | 446111 | 4615628 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44140-foto-08042-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44140-foto-08042-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||||||
| 44141 | Can Cuch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuch | XVIII-XX | Masia que en origen tenia una planta basilical a la que se li han ant afegint diversos cossos que n'emmascaren la seva tipologia primigènia. Del cos inicial encara s'observa la planta baixa, el primer pis i les golfes, que tenen un sostre a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Acualment la porta principal presenta un arc rebaixat emmarcat amb pedres. De la mateixa manera totes les finestres estan emmarcades amb pedra, elements que destaquen sobre la façana que es presenta amb un acabat de ciment, que n'oculta l'obra. Dels cossos afegits en destaca el del cantó de llevant, que s'adossa perpendicularment a la façana, pel seu extrem. L'edifici, orientat a migdia, es troba per davant del terreny aterrassat, que s'ha aprofitat per la construcció d'horts. És dels pocs habitatges que podem dir que formen part del nucli urbà de Cànoves, al voltant de l'església de Sant Muç. | 08042-26 | Plaça de Sant Muç | 41.6932200,2.3550000 | 446327 | 4615917 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44141-foto-08042-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44141-foto-08042-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44141-foto-08042-26-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||||||
| 44142 | Can Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-0 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XV-XX | Masia que estroba organitzada al voltant d'un barri, en el que hi trobem integrada tant la façana principal com edificacions complementàries de l'activitat agrícola. L'edifici principal és de planta rectangular, i la seva façana presenta un cos a tres alçades, amb planta baixa, pis i golfes, amb el sostre a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. La porta principal és d'arc rebaixat, emmarcat per pedres, i queda sota una balconada que dóna al primer pis, sustentada per una porxada amb arcs, també rebaixats. De la façana, d'aparença simètrica i orientada a migdia, en destaquen les tres finestres del primer pis i la de les golfes, totes elles emmarcades per pedres. D'altra banda, la part posterior de la casa és gairebé cega, fet habitual en les façanes orientades al nord. La porta d'accés al barri és d'arc rebaixat fet amb un sardinell. Destaca un cos perpendicular a ponent que presenta una àmplia galeria sustentada per arcs de mig punt. | 08042-27 | Nucli de Cànoves | En els fogatges de 1497 i de 1553 ja apareix aquest lloc, amb la forma Pareres i Parera respectivament. D'altra banda hi ha un document a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, de l'any 1780, on ja es parla del Mas Parera, referint-se a Miquel Parera i Massaguer hereu de l'esmentat mas (ACVO100-24-T2-20, 24 i 25) | 41.6920800,2.3518200 | 446061 | 4615792 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44142-foto-08042-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44142-foto-08042-27-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||||
| 44144 | Can Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santa-eugenia | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1990): Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23, Ed. Pòrtic, Barcelona. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. | XIV-XX | Conjunt format per la masia i la capella que es presenten adossades perpendicularment formant un pati al seu voltant. La masia és de planta rectangular, formada per planta baixa i pis. El sostre és a dues aigües i presenta el carener perpendicular a la façana. En l'actualitat tota la façana es troba arrebossada i no permet veure l'emmarcament de la porta i finestres. Sobre la porta, rectangular, destaca per sobre dels altres elements un balcó amb la barana de ferro forjat. La capella es troba adossada a la masia pel seu cantó oest, en un angle de 90º. Presenta una única nau, amb dos arcs diafragmàtics d'estil gòtic. El campanar és de cadireta. A la façana l'unic element ressenyable és la porta dovellada d'arc de mig punt. | 08042-29 | Carretera BP-5107, p.k. 37 | 41.6896500,2.3214200 | 443529 | 4615542 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44144-foto-08042-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44144-foto-08042-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44144-foto-08042-29-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | ||||||||||
| 44145 | Santuari de la Mare de Déu de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-la-salut | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1990): Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23, Ed. Pòrtic, Barcelona. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. | XVIII-XX | Capella de dimensions modestes de planta rectangular, nau única de volta de canó amb dos arcs diafragmàtics. El sostre és a dues aigües i el carener recorre la llargada de la nau. La part posterior està acabada amb un absis semcircular, cobert per una volta de quart d'esfera. Tot l'exterior està fet amb una obra de maçoneria i maó del que detaquen les pilastres. El temple està il·luminat amb finestres decorades amb vitralls, tant a la nau com ala façana. Sota la rosassa de la façana hi trobem la porta d'arc de mig punt, amb arquivolta de maons, sustentada per columnes amb capitells d'ornamentacions vegetals. El terra de la nau és de paviment hidràulic, característic de principis de segle XX. | 08042-30 | Nucli de Samalús | Les visites pastorals a la capella ens han permès saber que el temple es construí cap a l'any 1720, per una visita de l'any 1737 (ADB, Visites Pastorals, vol. 76, fol. 676). No fou però fins l'any 1800 que el temple es consagrà per tal de celebrar-hi missa. L'aparença actual de la capella correspon a una restauració de principis de segle XX per una família del poble (Puig), testimoniada pel seu escut que es troba en els vitralls del temple. | 41.6889700,2.3139600 | 442908 | 4615471 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44145-foto-08042-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44145-foto-08042-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44145-foto-08042-30-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 116|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||||
| 44146 | Pallissa a Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-a-samalus | XIX-XX | El sostre presenta algun abombament. | Interessant exemple d'arquitectura popular al bell mig del nucli de Samalús. L'edifici és de planta rectangular, tot i que presenta en un dels seus angles un aspecte axamfranat per ubicar-hi la porta. Aquesta porta, feta de maó, presenta un arc rebaixat. Les parets són de pedra i la coberta és a dues vessants, trobant-se aixecada en el xamfrà on es troba l'accés. El sostre és de teula plana. La seva posició aterrassada afavorí l'ampliació pel cantó de sota, quan als anys 60 del segle XX s'hi afegí un cos annexat, prou integrat al conjunt. | 08042-31 | Nucli de Samalús | 41.6884500,2.3128100 | 442812 | 4615414 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44146-foto-08042-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44146-foto-08042-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44146-foto-08042-31-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | ||||||||||
| 44147 | La Sala de Ca l'Antich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-de-ca-lantich | XX | Edifici de planta rectangular i coberta de teules a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Cal aclarir que la façana original no es correspon a l'actual, ja que s'accedeix als comerços de l'edifici pel cantó llarg. La façana original té un marcat caràcter simètric en el que destaquen tres obertures, sobre les quals hi trobem sengles ulls de bou. La façana clou a la part superior amb un acroteri graonat, que és un dels elements arquitectònics que donen caràcter al petit nucli urbà de Cànoves. | 08042-32 | Entre el Carrer de l'Ajuntament i la Plaça de Sant Muç | Aquest indret, tal i com testimonia el seu nom, era emprat com a sala de ball i festes per la gent del poble, al llarg de la primera meitat del segle XX. Després se n'arranjaren alguns espais, algun dels quals va esdevenir magatzem. | 41.6934600,2.3540900 | 446251 | 4615944 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44147-foto-08042-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44147-foto-08042-32-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat hi ha diversos locals comercials. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||||
| 44149 | Rectoria de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-canoves | COMES, P. i CASTELLS, J. (1990): 'Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. | XVI-XIX | Al ser un edifici sense ús, l'estat exterior de l'edifici no és òptim.. | Edifici que en l'actualitat se'ns mostra amb una estructura complexa degut als afegitons que s'han incorporat a l'edifici primigeni. La masia se'ns presenta amb una planta rectangular, però amb una coberta a quatre aiguavessos. El cos principal és de planta baixa i dos pisos, i conforma un cos central d'alçada superior als altres. Malgrat les transformacions la façana principal no està gaire alterada. Es conserva la porta d'arc de mig punt dovellada, i sobre la finestra del primer pis es pot llegir una inscripció i data sobre la llinda. Concretament es tracta del monograma de Jesús (IHS) emmarcat per la data 1704. En la paret de migdia d'un dels cossos afegits es conserva un rellotge de sol en mal estat de conservació. | 08042-34 | Nucli de Cànoves | Masia isolada que dista de l'església uns 150 metres, que amb el temps va esdevenir lloc de residència dels rectors de Sant Muç, d'aquí l'origen del seu nom. | 41.6921900,2.3557700 | 446390 | 4615802 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44149-foto-08042-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44149-foto-08042-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44149-foto-08042-34-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Dels exteriors de la Rectoria en destaquen un parell d'elements, com són un altar per celebrar eucaristies i una doble columna per tenir-hi una imatge d'un sant. També és visible un safareig. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||
| 44150 | Font de Sant Muç i Safareig públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-muc-i-safareig-public | XVIII | La bassa conté aigua estancada amb verdet. Els voltants es troben degradats. | Conjunt format per una font amb dos brocals i un safareig. La font està ubicada en un marge d'aterrassament, sota l'actual cota del carrer Josep Crous. En l'angle que fa aquest marge es troben els dos brocals de ferro de la font, en sengles parets perpendiculars. L'aigua de les fonts cau sobre piques de pedra, i discorre en dos sentits contraposats: la primera baixa per anar a desguassar a la riera i la segona es vehicula cap a l'interior del safareig. Amdues fonts presenten una fornícula rectangular on segurament hi anaven majòliques, de les que no se'n conserva cap rastre. Els brocals són cilindres de ferro. Sobre els brocals hi ha dues pedres amb la data inscrita: en el primer cas llegim 'maig de 1766' i en el segon 'agost de 1746'. Al costat dret de les fonts trobem un banc corregut amb la data esgrafiada sobre el ciment, del dia 4 de maig de 1953. El safareig és una bassa de tendència trapezoïdal que recull l'aigua de la font. Tot i que en mal estat encara s'observa el bisell cap a l'interior d'un dels seus costats per tal de facilitar la feina de fer la bugada. | 08042-35 | Carrer Vallforners s/n, 08445 Cànoves i Samalús | 41.6947600,2.3551200 | 446338 | 4616088 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44150-foto-08042-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44150-foto-08042-35-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | ||||||||||
| 44151 | Font pública de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-de-samalus | XX | El conjunt està format per per un dipòsit d'aigua i la font. La font es troba ubicada sobre eldipòsit d'aigua i adossada perpendicularment al mur d'aterrassament de la carretera. De la font en destaca la pica de pedra sobre la que vessa l'aigua, i el frontal de la font que està decorat amb unes majòliques. L'escena representada en les rajoles és la Mare de Déu de Samalús, que sobre un núvol, sosté l'infant en braços. Tot el conjunt es troba emblanquinat. | 08042-36 | Nucli de Samalús | La rajoleria de majòlica està signada per Joan Vicens, segurament pertanyent a l'empresa de ceràmica Joan Vicens de Barcelona. | 41.6890400,2.3138300 | 442897 | 4615479 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44151-foto-08042-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44151-foto-08042-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44151-foto-08042-36-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | ||||||||||
| 44155 | Castell d'en Bori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-den-bori | <p>GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69.</p> | XVI-XX | <p>El Castell d'en Bori, o Castell de Samalús, és en l'actualitat un edifici de planta rectangular assimilable a un castell. Consta de 3 plantes, i les seves façanes estan rematades amb merlets, matacans i gàrgoles. De la façana principal cal destacar el cos central que no deixa de ser un cos torrificat acabat amb un sostre a quatre vessants, apuntat, amb sostre de pissarra. Aquest portal es troba flanquejat per dues torres circulars adossades al mur, acabades en punta amb coberta de pissarra. on hi trobem una porta d'arc apuntat. Aquest conjunt emmarca la porta d'arc apuntat, sobre la qual hi ha tres finestres neogòtiques i una finestra trilobulada. Cal destacar que d'un dels angles de la planta del castell en destaca una torre circular de grans dimensions, que com la façana, té un coronament de merlets. Tot l'imponent conjunt es troba rematat amb un cos quadrat al centre del castell, de planta quadrada, ple de finestres apuntades i coronat igualment amb merlets. A part de l'edifici el recinte es complementa amb un jardí a la banda de llevant, format per parterres i zones verdes, a imatge dels jardines dels palaus.</p> | 08042-40 | A Samalús, carretera BP-5107, p.k. 36,5 | <p>Malgrat que la nomenclatura de l'element esmenti el terme de castell, i que estigui declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional pel decret 22/4/1949, no ens trobem davant d'un veritable castell, sinó de la reforma d'una antiga masia amb aparença fantasiosa de castell. L'únic testimoni de l'antic mas Bori, que no coneixem documentalment, són dues finestres esculturades característiques del segle XVI, de forma rectangular, que trobem encastades a la façana sud. Aquestes finestres presenten formes geomètriques a la base. La més gran presenta un arc amb ziga-zaga i l'interior calat amb motius vegetals i acabats amb rostres humans. El capitell de l'arc també representa rostres figurats. La segona finestra presenta un arc de mig punt i a l'interior hi tornem a trobar dos rostres. Al capitell rosetes i rostres.</p> | 41.6911700,2.3139900 | 442912 | 4615715 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44155-foto-08042-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44155-foto-08042-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44155-foto-08042-40-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia del Castell de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element). | 116|98 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | ||||
| 44156 | Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. | XVI | Edifici aïllat que en origen presentava una planta rectangular, modificada posteriorment amb l'annexió d'un cos. El cosprincipal consta de planta baixa i pis, format per tres crugies paral·leles. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. A la façana, en un punt central, trobem un portal dovellat d'arc de mig punt. En la dovella central hi trobem el monograma de Jesús (IHS). Al seu damunt una finestra rectangular emmarcada de pedra. A la llinda d'aquesta finestra, protegida per un guardapols, hi trobem una inscripció 'IAUME IULIA 1578', emmarcat per una faixa d'ornamentació vegetal. El cos principal presenta un edifici annexe adossat perpendicularment pel cantó est, que depassa la línia de façana de l'edifici original. Aquest cos presenta una alçada de planta baixa i dos pisos, amb una coberta a un sol vessant. Una de les finestres presenta una inscripció de l'any 1592. | 08042-41 | A Samalús, carretera BP-5107, p.k. 36,8, davat Can Mascaró | Al fogatge de Samalús de l'any 1553 trobem ja a Andreu Julià. Aquesta menció és del tot compatible amb la inscripció de la finestra de la façana principal (1578) i la del cos posterior (1592), que situen versemblantment la construcció del mas en el segle XVI. També en el segle XVI, l'any 1585 trobem a Benet Julià com a administrador de la capella de Santa Eugènia (MARTÍ 1981). | 41.6893900,2.3175500 | 443207 | 4615515 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44156-foto-08042-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44156-foto-08042-41-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1933, on es veu la façana de la masia (AFCEC_EMC_X_7103). Podem observar les nul·les modificacions de l'edifici en aquest darrer segle, més enllà de l'engrandiment d'una finestra. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | ||||||||
| 44157 | Can Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mascaro-0 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. | XVI-XX | Conjunt d'edificis a redós de la masia original. El cos més antic correspon a un edifici de planta rectangular orientat a migdia, de planta baixa i pis, amb una coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal presenta una porta d'arc rebaixat i finestres de dimensions reduïdes, emmarcades amb blocs treballats de pedra, alguns emmotllurats i en un dels casos amb un arc conopial. Mentre que aquesta façana sud presenta un acabat amb pedra vista, la façana septentrional es troba completament arrebossada, i en part sobrealçada. Al cantó de llevant la masia presenta un cos afegit perpendicularment, sense sortir de la línia de la façana, tot i que sí que presenta una major alçada. Cal destacar en l'extrem de llevant la forma de torre que presenta amb un coronament de merlets. El conjunt es troba actualment articulat vers un pati tancat, a manera d'antic barri. | 08042-42 | A Samalús, carretera BP-5107, p.k. 36,8, davat Can Julià | En el fogatge pertanyent a Samalús de l'any 1553 ja apareix el lloc esmentat amb la forma Masqueró. Igualment trobem a Jaume Mascaró l'any 1585 en la documentació, apareixent com a obrers de la Capella de Santa Eugènia. | 41.6891800,2.3171800 | 443176 | 4615492 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44157-foto-08042-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44157-foto-08042-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44157-foto-08042-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||||
| 44160 | Molí d'en Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-ribes | BARBANY, C., CANTARELL, C., DANTÍ, J., GARCIA, R.M., RIBAS, P. i TERRADES, M.E. (1996): De la balma a la masia. L'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Treballs del Museu de Granollers, núm. 2, Granollers. COMES, P. i CASTELLS, J. (1990): 'Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69 | XVI-XX | L'aparença exterior de l'edifici està un xic degradada. Construccions i annexes contemporanis n'alteren la seva aparença. | De l'antic molí i les instal·lacions hidràuliques poca cosa en queda. Segurament la sala de moles estava ubicada en les runes que queden adossades a ponent de la casa. Només una resclosa a la riera evidencia actualment l'ús que se'n feia de l'aigua. L'edifici consta de planta rectangular i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, i està distribuïda en tres alçades: planta baixa, pis i golfes. La façana no presenta la porta en l'eix de simetria, sinó que es troba desplaçada a la seva esquerra. Es tracta d'un portal rectangular. Tot i que si hi ha algun element que presideixi la façana sens dubte es tracta de la finestra d'arc conopial, amb arqueria calada. Al centre dels arcs trobem dues cares esculpides. A les impostes sengles figures humanes i rosetes. I tot just a sobre de la finestra trobem una pedra esculpida amb dues criatures nues que sostene un escut amb inscripció (il·legible). Seguint el caient del vessant del sostre, a llevant, s'hi adossà d'anticun cos que sobresurt perpendicularment de la façana. A l'altre costat de la riera, davant la masia, trobem unes runes que podrien ser part de les instal·lacions del molí. | 08042-45 | A Cànoves, carretera BP-5107, p.k. 41,6 | S'esmenta el lloc de Ribes en els fogatges de Cànoves, tant en el de 1497 com en el de 1553, tot i que en ambdós casosen la forma singular, RIBA. No podem saber si fa esment a la Masia de Can Ribes ubicada a prop del molí o al mateix molí, tot i que potser cal entendre els dos llocs com a part d'una unitat. Les finestres, característes d'aquest moment gòtic, certifiquen la datació del mas, i cal recordar que són presents tant al Molí de Can Ribes com a la masia de Can Ribes. Proper al molí, en un lloc indeterminat, va aparèixer els ans 60 del segle XX, l'anomenat Tresorde Cànoves, format per 41 monedes ibèriques, la majoria de les quals de la seca de Lauro. | 41.6859700,2.3564600 | 446442 | 4615111 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1904, on es veu la façana de la masia (AFCEC_BORDAS_D_3966). Es percep volumètricament els mateixos cossos que en l'actualitat, tot i que les moles repenjades a la façana en testimonien la seva activitat.També hi ha una altra fotografia de la façana, de 1913, del fons Pons Bernareggi de l'Arxiu Nacional de Catalunya (Fons ANC1-579-N-602). | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||
| 44161 | Habitatges entre mitgeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-entre-mitgeres | XX | Edifici d'habitatges de planta rectangular, amb una alçada de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, comuna per tots els habitatges. El carener és paral·lel a la façana. El sostre que toca a façana està acabat amb un acroteri representant una barana rematada amb apèndixs de peces ceràmiques. L'edifici es compon de dos habitatges an planta baixa i dos més en planta pis, l'accés als quals és mitjançant una escala. La façana principal té una composició gairebé simètrica on tan sols trobem desplaçada la porta de l'escala. La planta baixa té un petit sòcol de pedra, amb una porta i una finestra per cada un dels habitatges, més la porta de l'escala a la planta superior. En aquest pis observem a la façana dos balcons i dues finestres. Al centre de la façana d'aquest pis trobem una imatge religiosa en ceràmica. A la part posterior les plantes baixes tenen una eixida. | 08042-46 | A Cànoves, carretera BP-5107, p.k. 41,3, a la Rosaleda | Es tracta d'un dels pocs edificis de Cànoves i Samalús que tenen vocació urbana, tant pel que respecta a la seva tipologia d'habitatge, composició de la façana, com per la seva aliniació amb la carretera. Foren construïts al llarg de la segona dècada dels anys 20 del segle XX. Malgrat tot, el present edifici no es presenta en el nucli de Cànoves sinó als afores. | 41.6887100,2.3535600 | 446203 | 4615417 | 1920 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44161-foto-08042-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44161-foto-08042-46-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||||
| 44162 | Pont sobre la riera de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sobre-la-riera-de-canoves | XX | Exemple rellevant d'obra pública de les que efectuava la Mancomunitat de Catalunya, ben projectada i executada. En un tram d'una seixantena de metres el pont travessa la riera de Cànoves mitjançant quatre grans arcades suportades per pilastres de pedra. L'obra de les voltes és de maó vist i la plementeria de pedra carejada. Les cantoneres de les pilastres sobre la que reposen els arcs també són de maó vist. Aquesta combinació de maó i pedra es repeteix al tauler que suportala via de la carretera i als estreps del pont. | 08042-47 | Carretera BP-5107, p.k. 41,7 | 41.6856800,2.3559900 | 446403 | 4615079 | 1920 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44162-foto-08042-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44162-foto-08042-47-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Aquest element patrimmonial ens ha arribat gairebé igual que en el seu origen, exceptuant les actuals tanques metàl·liques. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||||
| 44163 | Can Samont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-samont | XVIII-XX | Masia de dimensions considerables, que presenta una planta rectangular i es troba orientada a migdia. L'edifici és de planta baixa, pis i golfes. L'aparença de la façana és de vessants desiguals conferint un aspecte dissimètric. El sostre és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La façana, d'una simplicitat bellíssima, presenta la porta principal d'arc de mig punt feta amb obra de maó. Totes les finestres són rectangulars, de factura senzilla. L'emblanquinat de la façana oculta l'obra d'aquests elements. Només trenca aquesta simplicitat un rellotge de sol pintat a la façana. Les marques horàries, en nombres romans, van de les 7 a les 15 h. tot i que només hi ha les xifres de les hores parells. El gnòmon de vareta, està ressenyat per un gran cèrcol pintat. A la masia se li adossà un cos posterior al cantó septentrional, que no altera la composició de la façana. | 08042-48 | Carretera BP-5107, p.k. 36,6 | Malgrat no tenim documentació relativa a aquesta masia, el fet de tenir la porta emmarcada per obra de maó, i de cap element ressenyable a les finestres, la fa diferent de la resta de masies del segle XV al XVII del terme, i podria ractar-se d'una construcció pertanyent al segle XVIII. | 41.6903200,2.3168300 | 443148 | 4615619 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44163-foto-08042-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44163-foto-08042-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44163-foto-08042-48-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | És rellevant el mur d'aterrassament, de pedra vista, que subjecta el talús sobre el qual hi ha els terrenys propers a la masia. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||||
| 44165 | Torre Massaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-massaguer | XX | Edifici de planta baixa i pis, amb una planta en forma de 'T', on sobresurt la part central de la façana. Aquesta té un tractament del parament amb pedra vista, que contrasta amb l'arrebossat de la resta de la torre. La façana té una composició simètrica on destaca el balcó central del primer pis, amb accés des de dues portes. També és ressenyable el ràfec del sostre fet de tres línies de teules, la darrera de les quals capicuada. Destaca el treball de forja, poc comú al municipi, especialment a la tanca exterior de l'edifici, el balcó i l'enreixat de les finestres. Tota la torre es troba envoltada per un jardí. | 08042-50 | Carretera BP-5107, p.k. 41,4 | 41.6882900,2.3541000 | 446248 | 4615370 | 1924 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44165-foto-08042-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44165-foto-08042-50-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Pocs anys enrera es van tallar dues palmeres davant la façana de l'edifici que conferien caràcter a la torre. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||||
| 44166 | Can Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribes-1 | COMES, P. i CASTELLS, J. (1990): 'Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69 | XVI-XX | Façana en mal estat de conservació. La vegetació n'amaga les seves principals característiques. | Edifici que en l'actualitat presenta una planta complexa fruit de les modificacions que s'han anat esdevenint en la masia original. En un origen la masia tindria una alçada de planta i pis, i estava orientat a migdia, tot i que la seva ubicació propera a la riera de Cànoves no permetia créixer per llevant i els cossos annexes, així com coberts, ho van fer cap a ponent. El cos original de l'edifici tenia un sostre a dues aigües, amb el caraner paral·lel a la façana. En destaca la porta d'arc de mig punt adovellada, sobre de la qual hi ha una finestra emmarcada en pedra. També és ressenyable, en el cos ubicat a llevant, una finstra amb un arc el·líptic amb lòbuls calats. | 08042-51 | A Cànoves, carretera BP-5107, p.k. 41,6, sota l'actual pont de la riera | Ja els anys 1497 i 1553 s'esmenta el lloc de Ribes en els fogatges de Cànoves, tot i que en ambdós casos en la forma singular, RIBA. No podem saber si fa esment a la Masia de Can Ribes ubicada a prop del molí o al mateix molí, tot i que potser cal entendre els dos llocs com a part d'una unitat. Les finestres, característes d'aquest moment gòtic, certifiquen la datació del mas, i cal recordar que són presents tant al Molí de Can Ribes com a aquesta masia. | 41.6861000,2.3560000 | 446404 | 4615126 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44166-foto-08042-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44166-foto-08042-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44166-foto-08042-51-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat és impossible fer una fotografia completa de la façana principal degut a la vegetació, que la tapa completament, i a l'emplaçament de la masia, en una terrassa sobre el desnivell de la riera. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||
| 44167 | Can Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-berenguer-0 | XVI | Conjunt d'edificacions que trobem al nucli de Samalús, algunes adossades entre elles i d'altres aïllades, tot plegat articulat ara al voltant d'un gran jardí. Totes aquestes edificacions emmascaren el caràcter primigeni de la masia. L'edificació més antiga es tracta d'una masia tot just al davant de l'església de Sant Andreu. És un edifici de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. La porta de la façana septentrional és rectangular amb llinda de pedra plana. El pendent del terreny ha afavorit l'encaix de les edificacions annexes, la primera de les quals de manera perpendicular a llevant. | 08042-52 | Al nucli de Samalús, sota l'església de Sant Andreu | En el fogatge de Samalús pertanyent al 1553 ja apareix esmentat el lloc de Berenguer. D'altra banda també és interessar esmentar una altra cita documental de l'any 1775 en la que s'esemnta l'existència d'un plet entre el rector de l'església de Sant Andreu de Samalús, d'una part, i els canonges de la catedral de Barcelona i el marquès de Barberà de l'altra, on s'esmenta que una de les parts es va endur per la força part dela collita de blat del mas Berenguer (document de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, ACV100-24) | 41.6886000,2.3131600 | 442841 | 4615431 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44167-foto-08042-52-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | ||||||||||
| 44168 | Can Cuch de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuch-de-la-muntanya | BARBANY, C., CANTARELL, C., DANTÍ, J., GARCIA, R.M., RIBAS, P. i TERRADES, M.E. (1996): De la balma a la masia. L'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Treballs del Museu de Granollers, núm. 2, Granollers. COMES, P. i CASTELLS, J. (1990): 'Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69 | XVIII | Restaurat integralment | Conjunt d'edificacions d'un mas de muntanya, en la que a part de la masia principal hi trobem altres construccions agrícoles. L'edifici principal és una masia de grans dimensions, en la que en el cos central té una alçada de planta baixa, pis i golfes. El vessant del sostre és desigual pels dos vessants, i té tres crugies perpendiculars a la façana. D'aquesta façana en destaca una porta dovellada de la que en són ressenyables les dovelles per la seva mida i foma allargada. La porta, d'arc de mig punt, presenta a la dovella clau la data gravada '1711'. Les finestres són rectangulars emmarcades en pedra, i en una de les mateixes hi tornem a trobar la data inscrita, en aquesta ocasió fent referència a l'any 1726. A la façana principal hi trobem un rellotge de sol, restaurat. Sobre una placa de morter diferenciada dels blocs de la façana hi ha un rellotge rectangular i vertical. El gnòmon de vareta surt just de sobre el rellotge. Les marques horàries, en números àrabs, van de les 8 a les 3. Hi ha un sol pintat, sobre el nom del mas i la data. | 08042-53 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | El lloc de Cuch ja apareix documentat en els fogatges de Cànoves, tant de 1497 com en el de 1553. Formalment l'edifici actual es correspon amb un edifici del segle XVIII, tal i com indiquen les dates de la porta i finestra, tot i que els documents ens remeten a temps més antics. El mateix s'esdevé amb la identificació amb l'altre Can Cuch, el del nucli del poble de Cànoves. Tanmateix sembla més plausible pensar que la cita documental faci referència al mas de muntanya. D'altra banda també sembla esmentar-se el lloc en la documentació parroquial del segle XIV. | 41.7249100,2.3486000 | 445821 | 4619439 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44168-foto-08042-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44168-foto-08042-53-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat el conjunt està restaurat integralment i allotja un hotel i restaurant | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||
| 44169 | Can Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quintana | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI | Masia orientada a migdia sobre una plana a la muntanya, en el veïnat de Terrades. El cos principal, al que se li han adossat d'altres edificacions annexes, consta de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Cal destacar que la part de llevant es troba més aixecada que la de ponent, tenint la primera un ràfec de dues filades de teula, i de només una la de ponent. De la façana cal esmentar la porta dovellada d'arc de mig punt, on a la dovella clau hi trobem la data inscrita de 1766. Les finestres són rectangulars amb lleixa i i emmarcades amb blocs de pedra sorrenca, que contrasten amb l'obra de la masia, de pedres de diferents tamanys. Presnta restes de dos rellotges de sol, un a la façana principal i l'altre a la de llevant. De les edificacions annexes en detaca una per tenir la cantonada arrodonida i el sostre a un vessant. Es conserva una era de rajols, a ponent de la masia, just a l'accés de l'ermita de Sant Salvador de Terrades. | 08042-54 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | El lloc de Quintana apareix en els dos fogatges de Cànoves dels anys 1497 i 1553, sota l'àlies Quintana que tenia Jaume Bassa (en el de 1553). Com en el cas de Can Cuch de la muntanya, l'aparença de l'edifici sembla ser posterior a la data de la documentació, pel que no podem descartar que amb anterioritat a la masia actual hi hagués el mas al que es refereixen els fogatges. | 41.7220300,2.3530100 | 446185 | 4619117 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44169-foto-08042-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44169-foto-08042-54-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cal destacar la presència d'una fotografia de l'any 1933 a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, on es veu un grup de gent als afores de la masia (AFCEC_EMC_X_0287), pertanyent al fons de fotos de l'Estudi de la Masia Catalana | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | ||||||||
| 44170 | Sant Salvador de Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-terrades | COMAS, P.(1990): 'Sant Salvador de Can Quintana', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs.24-28. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1990): Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23, Ed. Pòrtic, Barcelona. | XX | Aquesta ermita que domina Cànoves des de l'alçada de la muntanya, és una edificació d'una sola nau amb creuer, configurant una planta en forma de creu grega. La coberta és complexa i presenta una forma composada per un sostre de doble vessant al segment de la nau i al creuer. A la part posterior del temple es pot observar un absis pentagonal, congigurant aquesta forma de cinc costats el consegüent sostre a cinc vessants. La façana està emmarcada per dues pilastres coronades amb arcs cecs, i presenta a la part superior una mena d'acroteri de forma parabòlica, rematat amb una creu. I seguint amb la forma allargada de la façana trobem tres finestres d'arc apuntat al bell mig de la façana.També és ressenyable un campanar de cadireta amb tres obertures d'arc de mig punt, desplaçat a un lateral. | 08042-55 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | Tot i que el temple és inequívocament de nova construcció, en el mateix indret hi havia hagut una altra ermita, que tenim testimoniada documentalment (any 1226), així com amb les restes que d'aquesta ermita es poden observar davant de l'actual. L'any 1930 s'enderrocà l'antiga capella, i sota les ordres de l'arquitecte Josep Pericas s'erigí aquest nou temple, d'un indubtable gust neogòtic que cal emmarcar en un corrent historicista. L'any 1930, amb la construcció del nou temple, aparegueren en aquest indret un conjunt de tombes de tegulae. Les obres, que començaren l'any 1930, s'estengueren fins l'any 1934 quan s'inaugurà definitivament el temple. Encara s'hi celebra anualment el seu aplec, el dia 6 d'agost. | 41.7220400,2.3515700 | 446065 | 4619119 | 1930 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44170-foto-08042-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44170-foto-08042-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44170-foto-08042-55-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Josep Pericas i Morros | L'Arxiu Gavín compta amb una fotografia de l'interior del temple de l'any 1921, pocs anys abans que s'enderroqués per construir el nou edifici. | 116|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | ||||||
| 44172 | A prop de Can Berengueret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-de-can-berengueret | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. MAURÍ, J. (1949): Història de La Garriga. Ed. Romagraf, Vol. 1, Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I aC - II | Les restes arquitectòniques conservades estan força alterades, en risc de desaparèixer. | També conegut amb el suggerent nom del Pla de les Parets, aquest topònim referencia les restes de murs que es troben entre els camps propers al mas de Can Berengueret. Passat el mas, a banda i banda del camí, es localitzen en els camps de conreu de cereals i els ametllers, restes que podrien correspondre a una vil·la romana, atenent tant al material ceràmic com a les restes construïdes que encara s'insinuen. | 08042-57 | A l'indret conegut com a Pla de les Parets, al sud-oest de Can Berengueret | Conegut d'antic, el jaciment ja es cita en l'obra de Gallardo (1938) en la que dóna notícies que a l'indret es recollí ceràmica campaniana, segons informació de J. Batista. J. Maurí (1949) en el seu llibre sobre la història del poble de La Garriga (1949) també recull el jaciment, degut a que les restes es troben properes a aquest municipi veí. En el recull de jaciments inventariats per Estrada i Villaronga (1967), també se'n fa esment, qualificant-lo com a possible vil·la romana del segle I aC. Entre els anys 1948 i 1973 els membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers van recollir materials que comprenen des de fragments ceràmics ibèrics a una bona mostra de materials romans, ja fossin sigil·lades de diferents procedències, material constructiu o restes de paviments. Recentment s'hi han desenvolupat tasques de prospecció en el marc d'un projecte més ampli sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009), documentant-se restes d'opus signinum. | 41.6772200,2.3038400 | 442055 | 4614173 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44172-foto-08042-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44172-foto-08042-57-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A data d'avui encara es reconeixen restes de murs al tall del camí antic de Samalús, així com altres murs, i nombròs material ceràmic, especialment tegulae i dolia. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||
| 44173 | Al nord del Camp de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-del-camp-de-lilla | FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. | II aC-V | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | Jaciment del que es té un coneixement recent a través de prospeccions. En uns camps de conreu que queden emmarcats per la carretera BP-5107 al sud, i el camp de futbol com a límit oest, es localitzaren materials d'època romana, especialment constructius, així com algun fragment d'àmfora local. No s'ha documentat cap resta de construccions. Cal dir que aquest camp on s'han localitzat aquestes restes ceràmiques podria entrar en l'àrea d'influència del jaciment romà de can Martí del que dista poc mé de 200 metres. D'altra banda també és cronològicament compatible, i proper, a les restes del Camp de l'Illa, jaciment que es troba tot just a l'altra banda de la carretera BP-5107, al sud de la mateixa. | 08042-58 | Àmbit del Montseny Oest | Jaciment localitzat en els treballs de prospecció en el marc del projecte de recerca sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009). | 41.6905400,2.3244100 | 443779 | 4615639 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cal tenir present que la concentració de jaciments romans en aquesta àrea pot amagar un únic gran jaciment, tot i que l'estat de recerca actual no permet assegurar-ho. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | ||||||||||
| 44174 | Camp de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-lilla | FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. | II aC-V | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | Jaciment del que es té un coneixement recent a través de prospeccions. En uns camps de conreu que queden emmarcats per la carretera BP-5107 al nord, en l'indret conegut com a Camp de l'Illa. Malgrat no s'han localitzat restes constructives, s'han documentat fragments ceràmics d'època romana. Cal dir que aquest camp on s'ha localitzat aquest jaciment pot tractar-se del mateix jaciment que l'anomenat 'Al nord del Camp de l'Illa', ja que ambdues àrees només es troben separades per la carretera BP-5107 i algunes desens de metres. | 08042-59 | Entre l'àmbit del Montseny Oest i l'àmbit de la Riera | Jaciment localitzat en els treballs de prospecció en el marc del projecte de recerca sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009). | 41.6893000,2.3256600 | 443882 | 4615500 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44174-foto-08042-59-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cal tenir present que la concentració de jaciments romans en aquesta àrea pot amagar un únic gran jaciment, tot i que l'estat de recerca actual no permet assegurar-ho, del que les restes més evidents estarien representades per part de la vil·la romana de Can Martí, del que totes les altres restes podrien formar-ne part, ja no com a conjunt residencial sinó com a les dependències auxiliars i complementàries d'una vil·la. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||
| 44175 | Can Berengueret II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-berengueret-ii | II aC-V | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | Al límit nord de l'indret conegut com a Pla de les Parets, topònim que ja suggereix la possible existència de restes arquitectòniques d'origen antic., és on es localitza aquest jaciment. L'indret es troba a la riba dreta de la riera del Malhivern, en unes feixes de conreu. S'hi han recollit diferents materials d'època romana, com fragments de material constructiu, així com ceràmica comuna i sigil·lades. Malgrat no s'han evidenciat restes arquitectòniques, com al veí jaciment de Can Berengueret, la seva proximitat a aquest jaciment, a manca de conèixer veritablement llur extensió, pot indicar-nos una origen comú. | 08042-60 | Pla de les Parets, al camí antic de Samalús | El jaciment esconeix des dels anys 80 del segle XX. Es deu la seva descoberta a Emili Ramon, de l'àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6791800,2.3019000 | 441895 | 4614392 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44175-foto-08042-60-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | És interessant comprovar com a l'aparell constructiu de la barraca enrunada al límit sud d'aquest jaciment, es poden observar restes de material romà emprats com a reble. Són fàcilment reconeixibles algunes pestanyes de tegulae, entre d'altre material. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | ||||||||
| 44176 | Can Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caseta | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | II aC-III | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | En els camps de conreu que envolten la masia de Can Caseta, s'hi han vingut trobant restes ceràmiques que s'han atribuït tant a l'època ibèrica com romana, tal i com recull la bibliografia. En l'actualitat no es perceben fragments ceràmica en els camps del sud del mas, i als de darrera estan tancats i no s'hi pot accedir. | 08042-61 | Samalús | Estrada (1967) el qualifica com a restes imprecises de poblament romà imperial, atenent a la manca de coneixement que esté de l'indret, i no menciona la troballa de material ibèric, com si ho fa la fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic. | 41.6888600,2.3100200 | 442580 | 4615462 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44176-foto-08042-61-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | ||||||||
| 44177 | Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-0 | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I-III | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | En un suau pendent que baixa del Turó de les Ferreries, pel seu vessant sud, s'han recollit fragments ceràmics. La zona es troba al voltant de les feixes conreades de Can Julià. | 08042-62 | Àmbit del camí del Cementiri | Estrada (1967) recull aquest jaciment en l'apartat d'indrets que pertanyen a època imperial, sense donar-ne més informació. La fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic recull que l'any 2006 no es localitzà cap resta ceràmica. | 41.6839500,2.3475500 | 445699 | 4614892 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44177-foto-08042-62-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | ||||||||
| 44178 | Can Llibants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llibants | ARXÉ I GÁLVEZ, J. (1990): 'L'arqueologia a l'àrea del Montseny. Evolució del poblament a l'antiguitat', Monografies del Montseny, núm. 5, Viladrau, pàgs. 145-169. ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I-III | Restes construïdes inconnexes i en mal estat de conservació. Difícil de valorar pel potencial que té. | Tant a l'interior de la finca de Can Llibants, com als camps de conreu que l'envolten, s'ha recuperat material ceràmic d'època romana. Cal ressenyar unes restes arquitectòniques lligades amb morter de calç, d'aparença força antiga, que s'endinsen cap a l'interior de la tanca de la finca de Can Llibants. Si sumem a aquests murs les restes ceràmiques trobades en els camps que envolten la casa, es confirmaria la presència en aquest indret un jaciment d'època romana. D'entre el material recuperat destaquen nombrosos fragments de tegulae i imbrices. | 08042-63 | Samalús | Estrada (1967) recull aquest jaciment en l'apartat d'indrets que pertanyen a època imperial, sense donar-ne més informació. Els treballs de prospecció en el marc del projecte de recerca sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009) han evidenciat l'existència d'altres murs d'origen romà en els camps de conreu que envolten la casa de Can Llibants. | 41.6876300,2.3204500 | 443447 | 4615318 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44178-foto-08042-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44178-foto-08042-63-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | No hem d'oblidar, que malgrat les restes estructurals de l'indret, aquest jaciment és molt proper al Camp de l'Illa, on també s'ha recuperat material romà, i tal vegada estem parlant d'ún únic gran jaciment. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||
| 44179 | Can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marques | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I-III | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | En els camps darrera de la desapareguda casa de Can Marquès, que donen nom al jaciment, s'hi han localitzat abundants restes ceràmiques d'època romana. A part del característic material constructiu, destaquen pel seu nombre les troballes de ceràmica sigil·lada, especialment de TSH (Terra Sigillata Hispanica). No s'han trobat restes constructives i el jaciment tan sols es coneix a nivell superficial. | 08042-64 | Al sud de Can Monells, al límit del terme amb Les Franqueses. | Citat primera vegada per Estrada (1967), ja qualificava l'indret com a un establiment romà d'època imperial. El coneixement del jaciment no s'ha aprofundit pel que fa a les seves característiques, tot i que recents treballs de prospecció de la zona (FLÓREZ 2009) han permès certificar-ne la seva atribució cronològica, matisant-ne la seva adscripció a alt-imperial. Aquestes tasques també han permès definir millor l'àrea de dispersió de les troballes, que cal emmarcar a prop de les runes de Can Marquès i la zona del replà de la carena. | 41.6741600,2.3123800 | 442763 | 4613828 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||||||
| 44180 | Can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-2 | FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC | I aC - V | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | Jaciment que es coneix recentment només a nivell superficial. El jaciment s'ha pogut documentar gràcies a la troballa de material ceràmic en els camps de conreu situats a prop de Can Prat,. Aquests materials cal adscriure'ls a l'època romana: s'han localitzat restes de material constructiu (tegulae i imbrices), àmfora itàlica i ceràmica comuna. També han aparegut fragments de ceràmica ibèrica. | 08042-65 | Veïnat de Baix | El jaciment es localitzà en el marc del projecte de recerca sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009). Aquestes tasques de prospecció van permetre identificar la zona de màxima concentració del material ceràmic en una franja estreta a l'últim camp d'aquest paratge, just abans d'arribar a la zona més boscosa. | 41.6825600,2.3222700 | 443594 | 4614754 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44180-foto-08042-65-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | ||||||||
| 44181 | Can Pujadetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujadetes | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | II aC - V | Les pedres amuntegades testimonien l'estat d'arrasament de l'indret. | El jaciment de Can Pujadetes el marquen tant les troballes de material ceràmic en superfície, com per les nombroses pedres amuntegades. Malgrat no veure's estructures arquitectòniques conservades, els abundants munts de pedra al voltant dels camps conreats suggereixen munts de pedra fets pels pagesos amb el rocs que els feien nosa al llaurar. Però aquesta no és l'única evidència: l'existència del jaciment es sustenta en la troballa de material ceràmic, tant a la part més alta del turó, com a la zona més propera a la casa de Can Pep Miquel. | 08042-66 | Samalús | Josep Estrada (1967) ja va esmentar per primer cop aquest jaciment, adscrivint-lo a l'època romana, concretament imperial. Els treballs de prospecció efectuats recentment (FLÓREZ 2009) n'han contrastat la seva existència a nivell superficial, i n'han precisat l'àrea de les troballes, concretament a la part més alta del turó del Serrat del Puig, així com al vessant nord-est i al vessant sud. | 41.6835500,2.3158800 | 443063 | 4614868 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44181-foto-08042-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44181-foto-08042-66-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | La propietària de la casa de Can Pujadetes ens ha posat de manifest que ells també han recollit alguns fragments de pasta sandvitx, segurament ibèrics. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||
| 44182 | Capella de Santa Eugènia / Can Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-eugenia-can-mestre | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I - X | Desaparegut | És conegut que des d'antic a la zona compresa entre Can Parera, Can Flaquer i Can Llibants han aparegut restes arqueològiques, principalment romanes. Concretament aquest jaciment fa referència a les tombes que van aparèixer on avui hi ha les Escoles de Samalús i tambá a la zona de la capella de Santa Eugènia. Les restes de les Escoles de Samalús sembla que es tractaven d'inhumacions en tegulae, relacionables amb el ric patrimoni romà d'aquesta àrea. Pel contrari a la zona de Santa Eugènia sembla que les tombes que s'identificaren eren de lloses, pel que la seva adscripció cronològica podria moure's de l'antiguitat tardana a l'alt-medieval. | 08042-67 | Samalús | Les restes de tombes de tegulae de les Escoles de Samalús (també conegut per Cal Mestre) van ser qualificades d'època imperial per l'arqueòleg vallesà Josep Estrada, que en fa esment al seu treball sobre la Lauro monetal de l'any 1967, junt amb Leandre Villaronga. | 41.6894400,2.3212300 | 443513 | 4615519 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44182-foto-08042-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44182-foto-08042-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44182-foto-08042-67-3.jpg | Legal | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Ens trobem en una àrea en la que s'han catalogat diferents jaciments a part del que ara ens ocupa: Can Martí, Camp de l'Illa, Al nord del Camp de l'Illa, Can Llibants. Tots tenen en comú que bona part de les restes són d'origen romà, pel que no podem descartar un origen comú per tots ells. | 85|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 | |||||||
| 44183 | La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-0 | COMAS, P. (1990): 'Descobriment d'una sepultura de l'alta edat mitjana en el Turó de la Ferreria de Cànoves',XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 68-71. | II aC - X | Desaparegut | Sota la nomenclatura del jaciment de la Ferreria tenim dues realitats arqueològiques. En primer terme es documentà superficialment, gràcies a la recollida de material ceràmic, un possible jaciment de cronologia iberoromana. Van documentar-se fragments de ceràmica ibèrica així com fragments d'àmfora itàlica, sense que s'observés cap resta construïda. D'altra banda, en el vessant sud, i proper a l'actual cementiri, s'excavà una tomba rectangular recoberta de lloses de pissarra. La troballa, fortuïta, no comportà cap excavació en extensió per tal de delimitar una possible necròpolis. A diferència de la concentració de material ceràmic iberoromà, en el cas de la tomba no aparegué cap element moble que permetés afinar en la datació de l'estructura. Les característiques de la sepultura l'assimilen a d'altres de cronologia àmplia que oscil·la entre l'antiguitat tardana i l'alta edat mitjana. | 08042-68 | Àmbit del camí del Cementiri | El jaciment iberoromà el localitzà Emili Ramon l'any 1967. La tomba altmedieval es localitzà i excavà el setembre de 1972. La tomba va aparèixer quan es llaurava el camp del turó, quan l'arada va arrencar algunes lloses de la sepultura. L'estructura es trobava tot just a 20 centímetres sota la cota del sòl de conreu. | 41.6866500,2.3477500 | 445718 | 4615192 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44183-foto-08042-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44183-foto-08042-68-2.jpg | Legal | Romà|Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A l'article de Pere Comas de l'any 1990 hi ha publicades les fotografies de la tomba en el moment de la seva localització i excavació. | 83|85|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 22:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 67,11 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.