Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44172 | A prop de Can Berengueret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-de-can-berengueret | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. MAURÍ, J. (1949): Història de La Garriga. Ed. Romagraf, Vol. 1, Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I aC - II | Les restes arquitectòniques conservades estan força alterades, en risc de desaparèixer. | També conegut amb el suggerent nom del Pla de les Parets, aquest topònim referencia les restes de murs que es troben entre els camps propers al mas de Can Berengueret. Passat el mas, a banda i banda del camí, es localitzen en els camps de conreu de cereals i els ametllers, restes que podrien correspondre a una vil·la romana, atenent tant al material ceràmic com a les restes construïdes que encara s'insinuen. | 08042-57 | A l'indret conegut com a Pla de les Parets, al sud-oest de Can Berengueret | Conegut d'antic, el jaciment ja es cita en l'obra de Gallardo (1938) en la que dóna notícies que a l'indret es recollí ceràmica campaniana, segons informació de J. Batista. J. Maurí (1949) en el seu llibre sobre la història del poble de La Garriga (1949) també recull el jaciment, degut a que les restes es troben properes a aquest municipi veí. En el recull de jaciments inventariats per Estrada i Villaronga (1967), també se'n fa esment, qualificant-lo com a possible vil·la romana del segle I aC. Entre els anys 1948 i 1973 els membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers van recollir materials que comprenen des de fragments ceràmics ibèrics a una bona mostra de materials romans, ja fossin sigil·lades de diferents procedències, material constructiu o restes de paviments. Recentment s'hi han desenvolupat tasques de prospecció en el marc d'un projecte més ampli sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009), documentant-se restes d'opus signinum. | 41.6772200,2.3038400 | 442055 | 4614173 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44172-foto-08042-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44172-foto-08042-57-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A data d'avui encara es reconeixen restes de murs al tall del camí antic de Samalús, així com altres murs, i nombròs material ceràmic, especialment tegulae i dolia. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||
| 44173 | Al nord del Camp de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-del-camp-de-lilla | FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. | II aC-V | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | Jaciment del que es té un coneixement recent a través de prospeccions. En uns camps de conreu que queden emmarcats per la carretera BP-5107 al sud, i el camp de futbol com a límit oest, es localitzaren materials d'època romana, especialment constructius, així com algun fragment d'àmfora local. No s'ha documentat cap resta de construccions. Cal dir que aquest camp on s'han localitzat aquestes restes ceràmiques podria entrar en l'àrea d'influència del jaciment romà de can Martí del que dista poc mé de 200 metres. D'altra banda també és cronològicament compatible, i proper, a les restes del Camp de l'Illa, jaciment que es troba tot just a l'altra banda de la carretera BP-5107, al sud de la mateixa. | 08042-58 | Àmbit del Montseny Oest | Jaciment localitzat en els treballs de prospecció en el marc del projecte de recerca sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009). | 41.6905400,2.3244100 | 443779 | 4615639 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cal tenir present que la concentració de jaciments romans en aquesta àrea pot amagar un únic gran jaciment, tot i que l'estat de recerca actual no permet assegurar-ho. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44186 | Alzina de Ca l'Esmandia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lesmandia | VICENS, A. (2005): 100 Arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Barcelona. | Presenta un aspecte saludable. | Alzina de grans dimensions que es troba ubicada al Parc de les Quatre Estacions, que domina des de l'alçada bona part de l'urbanització de Ca l'Esmandia, essent visible des de molts indrets. Aquesta alzina, de la família de les fagàcies, i de l'espècie Quercus ilex, consta d'un tronc, que supera els 5 metres de circumferència. Sobre el tronc s'obre una gran capçada, amb una característica forma arrodonida. | 08042-71 | Parc de les Quatre Estacions (Ca l'Esmandia) | 41.6781400,2.3491500 | 445827 | 4614246 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44186-foto-08042-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44186-foto-08042-71-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A l'entrada al recinte del parc, hi ha un bloc de pedra amb un poema escrit al·lusiu a aquesta alzina.El POUM de 2010 preveu una zona perimetral de protecció de l'especimen, de 5 metres respecte la projecció de la capçada. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||
| 44187 | Alzina de Can Volard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-volard | VICENS, A. (2005): 100 Arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Barcelona. | Alzina d'aspecte monumental, que malgrat estar envoltada per un tupit bosc d'alzines, destaca de la resta del conjunt per la seva peculiar morfologia i mida. El fet d'estar amagada per altres espècimens de la mateixa família (fagàcies) i espècie (Quercus ilex), en pot dificultar la seva localització en primera instància, sobretot en una vista aèria, però arran de camí no hi ha dubte de la singularitat de l'arbre. Del tronc, d'una circumferència que supera els 4 metres, en surten una bona colla de branques de grans dimensions i morfologies diverses, que configuren un aspecte de la capçada no gaire tupit i que l'allunya de les característiques copes arrodonides que acostumen a tenir les alzines. | 08042-72 | Masia de Can Volard | 41.7019300,2.3633200 | 447026 | 4616879 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44187-foto-08042-72-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44171 | Antiga Capella de Sant Salvador de Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-sant-salvador-de-terrades | COMAS, P.(1990): 'Sant Salvador de Can Quintana', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs.24-28. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1990): Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23, Ed. Pòrtic, Barcelona. | XIII-XX | Alterat per la construcció del temple contemporani. | Runes de poca entitat arquitectònica que testimonien la presència de l'antiga capella de Sant Salvador de Terrades, coneguda des del segle XIII. Aquesta església fou enrunada just abans de la construcció de la nova capella, l'any 1930. En l'actualitat es perceben restes muràries que configuren una planta rectangular just davant dela façana principal de la capella actual. S'observa com bona part de les pedres dels murs estan lligades amb morter de calç. | 08042-56 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | La descripció que ens ofereix Gallardo és l'únic testimoni de l'aparença d'aquest temple medieval que tenim. Sabem que era de planta rectangular, amb coberta de fusta i campanar d'espadanya, i que l'accés principal es feia pel lateral. La fotografia de l'interior del 1921 de l'Arxiu Gavín ens permet saber que el carener seguia l'eix longitudianl del temple, amb un sostre a dues aigües. La capella comptava amb un retaule i altar barrocs. La primera cita documental correspon a l'any 1226 ( Arxiu Cat. Terr. P.E. Arm. 2, núm. 52), on s'esmenta aquest temple en una deixa testamentària. L'any 1365-76 apareix com a l'església de Quintana, referint-se al proper mas de Quintana. L'any 1421 ja apareix citat amb el nom de Sant Salvador de Terrades. | 41.7219100,2.3515400 | 446063 | 4619104 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44171-foto-08042-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44171-foto-08042-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44171-foto-08042-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44132 | Antigues Escoles de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-samalus | XX | Edifici de planta inicialment rectangular, d'on només sobresortia l'entrada, per tal de remarcar l'accés. Aquest accés es troba sobreelevat des de la cota d'accés de la carretera, salvant-se aquest desnivell mitjançant una escala d'obra. Aquest desnivell s'ha aprofitat per tal d'encabir-hi un garatge. La casa s'alça sobre un sòcol empedrat. La porta i les finestres estan remarcades per diversos arcs en relleu. La casa presenta una senefa realitzada amb rajoles de quadres de dos tons de blau, ubicada a la zona de l'imposta dels arcs, així com als ampits de les finestres. | 08042-17 | Carretera BP-5107, p.k. 37 | La parcel·la on s'alça l'edifici fou cedida per Xavier Flaquer per tal de construir-hi l'escola pel poble de Samalús, tal i com resa una placa commemorativa de marbre que estroba a la façana principal, penjada l'any 1965. Després d'una restauració recent que ha enderrocat alguns cossos afegits a la façana posterior les antigues escoles han esdevingut el Centre Cívic Xavier Flaquer. En aquesta restauració de l'any 2010 es va treure un panell enrajolat de Sant Francesc Xavier, avui a la façana de can Flaquer. Malgrat tot, l'obra de les Escoles de Samalús segueix essent absent de les biografies i estudis de l'arquitecte Raspall. | 41.6890600,2.3218800 | 443567 | 4615476 | 1919 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44132-foto-08042-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44132-foto-08042-17-3.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Manuel Raspall i Mayol | Cal ressenyar que a l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha un parell de fotografies del dia de la inauguració, on es veuen les autoritats i una multitud de gent congregada a les portes de les Escoles, al setembre de l'any 1919 (Fons ANC1-42 / BRANGULÍ). En la fotografia s'observa com a la façana hi ha pintada la inscricpció 'ESCUELAS NACIONALES', avui desapareguda. | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||
| 44126 | Ball d'en Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-den-serrallonga | ALBERICH, P. (1990): 'El ball d'en Serrallonga a Cànoves els anys 1924 i 1925', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 29-31. AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona. | Ball de carnestoltes que es representava en diferents poblacions de Catalunya fent referència a la història del cèlebre bandoler. Se'n coneixen diferents versions pel territori, esdevenint molt diferents les unes de les altres. La de Cànoves seria de les més fidels a la història de Serrallonga, i de llarga durada, en les que intervenia un gran nombre de personatges, com testimonia Pilar Alberich pel que fa a l'any 1924 i 1925, on es reuniren 28 actors del poble acompanyats per la música de tamborí i flabiol de Biel Bot. Segons Amades també se'n representà l'any 1928. En síntesis, l'argument girava entorn Serrallonga, la seva dona i un fill d'aquesta, que decidien convertir-se a la vida de bandolers, per robar als rics i donar-ho als pobres. Amb la intenció d'enquadrar més gent al seu grup, tot un seguit de personatges se'ls presenten per ser admesos. Interpel·lats per en Serrallonga expliquen qui són, mentres dansen davant seu. | 08042-11 | Cal cercar l'origen de les diferents versions de les danses de Serrallonga representades en el marc del carnestoltes, a finals del segle XVIII i primera meitat del XIX. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El ball era de poc moviment, amb diàlegs senzills. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44128 | Bocarrot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocarrot | AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona. | 'Bocarrot' és el mot amb el que es coneix el darrer blat a Samalús, així com la darrera mota de blat se l'anomena també en aquest indret 'boc'. El fet de personificar el blat amb les cabres no és excepcional a Catalunya, tot i que si ho són aquestes expressions concretes a Samalús. També aquí, al segador que enllestia l'últim la feina, els altres li cridaven 'T'has quedat boc!', i li feien 'Be! Be!'. El fet de personificar en el boc l'esperit del blat és prou curiós, ja que com passa sovint, més aviat els bocs i cabres són l'encarnació del dimoni en el folklore popular. Segurament cal remetre aquesta identificació amb la força de l'animal, amb el seu vigor, que es vol associar al del blat, element essencial per assegurar la subsistència. | 08042-13 | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||||
| 44137 | Ca l'Antich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantich | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | Conjunt format actualment per diferents edificis residencials i comercials, agrupats al voltant d'una era, que formaven part de les edificacions de la masia, ja siguin de la part residencial o construccions agrícoles. La façana principal en l'actualitat no permet veure les característiques originals de la masia, tot i que en manté el seu volum, format per planta i dos pisos, amb un sostre a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La masia estava vertebrada vers un pati tancat, pel qual s'accedia a l'era. Posteriorment s'hi afegí un cos al cantó nord, amb una llarga façana, de planta i dues alçades de pis. En destaquen les finestres emmarcades per carreus de pedra, i un reelevant ràfec. Aquesta façana és la que articula i vertebra el petit nucli urbà a redòs de l'església de Sant Muç. L'ala de ponent es construí amb posterioritat a aquesta darrera. | 08042-22 | Avinguda Josep Crous s/n, 08045 Cànoves i Samalús | El cognom Antich ja apareix citat als fogatges, tant de 1497 com de 1553. Pel que respecta al de l'any 1497 tenim el dubte si fa referència al Molí de l'Antich o a aquesta masia. L'any 1553 ja n'apareixen dos. | 41.6933100,2.3544100 | 446278 | 4615927 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44137-foto-08042-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44137-foto-08042-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44137-foto-08042-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||
| 44174 | Camp de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-lilla | FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. | II aC-V | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | Jaciment del que es té un coneixement recent a través de prospeccions. En uns camps de conreu que queden emmarcats per la carretera BP-5107 al nord, en l'indret conegut com a Camp de l'Illa. Malgrat no s'han localitzat restes constructives, s'han documentat fragments ceràmics d'època romana. Cal dir que aquest camp on s'ha localitzat aquest jaciment pot tractar-se del mateix jaciment que l'anomenat 'Al nord del Camp de l'Illa', ja que ambdues àrees només es troben separades per la carretera BP-5107 i algunes desens de metres. | 08042-59 | Entre l'àmbit del Montseny Oest i l'àmbit de la Riera | Jaciment localitzat en els treballs de prospecció en el marc del projecte de recerca sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009). | 41.6893000,2.3256600 | 443882 | 4615500 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44174-foto-08042-59-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cal tenir present que la concentració de jaciments romans en aquesta àrea pot amagar un únic gran jaciment, tot i que l'estat de recerca actual no permet assegurar-ho, del que les restes més evidents estarien representades per part de la vil·la romana de Can Martí, del que totes les altres restes podrien formar-ne part, ja no com a conjunt residencial sinó com a les dependències auxiliars i complementàries d'una vil·la. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||
| 44211 | Camí ramader de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-canoves | CAMPILLO. X. i ROMAGOSA, F. (2005): 'L'inventari de camins del Parc Natural del Montseny', VI Trobada d'Estudiosos del Montseny, Diputació de Barcelona, Barcelona, pàgs. 27-32. DUCH, J., CAMPILLO, X. i ROMAGOSA, F. (2004): Inventari de Camins del Parc Natural del Montseny. Universitat Autonòma de Barcelona, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. MIRALLES, F., QUERALT, A. i SALA, P. (2002): 'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 49-92. | El camí ramader de Cànoves neix al vessant sud del massís del Montseny, en el marc dels camins ramaders de la Calma. Des del coll del Pou d'en Bessa, encara en terme del poble del Montseny, s'endinsa al terme de Cànoves a l'alçada de la serra de Palestrins, passant per la masia de Can Cuch de la Muntanya i baixant pel camí de Vallforners, que va paral·lel a la riera de Vallforners. A l'alçada de Ca l'Esmolet es creua la riera, passant per Can Domènec i assolint finalment el nucli de Cànoves. Un cop passat el nucli de Cànoves, a l'alçada de la Font del Frare, el camí es bifurca i surt del terme per arribar a Llinars del Vallès o bé a la Roca del Vallès. Es calcula que la llargada d'aquest camí té uns 8 kilòmetres i escaig en el tram que discorre pel Parc Natural dl Montseny. | 08042-96 | A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertant el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7215700,2.3456400 | 445572 | 4619070 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44211-foto-08042-96-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||
| 44209 | Camí ramader de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-samalus | CAMPILLO. X. i ROMAGOSA, F. (2005): 'L'inventari de camins del Parc Natural del Montseny', VI Trobada d'Estudiosos del Montseny, Diputació de Barcelona, Barcelona, pàgs. 27-32. DUCH, J., CAMPILLO, X. i ROMAGOSA, F. (2004): Inventari de Camins del Parc Natural del Montseny. Universitat Autonòma de Barcelona, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. MIRALLES, F., QUERALT, A. i SALA, P. (2002): 'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 49-92. | Emmarcat en els camins ramaders de la Calma, el camí ramader de Samalús és una pista que uneix des del poble de Vilalleons (Osona) fins al riu Congost a l'alçada del camp de futbol de Llerona. El tram que creua el Parc Natural del Montseny s'estima que té una longitud de 9.096 metres. En el seu tram corresponenent a Cànoves i Samalús, el camí discorre des del turó de la Roca Centella, passant per Vallfigueres, baixant pel sot de Vallfigueres fins a Can Torrents. Des d'aquest punt s'arriba a la Secretaria de Samalús, creuant la carretera BP-5107, i baixant pel ramal asfaltat, passant per Cal Rei, fins endinsar-seal terme de Corró d'Amunt. | 08042-94 | A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertant el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7137900,2.3174900 | 443223 | 4618224 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||||||
| 44210 | Camí ramader de Vallforners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-vallforners | CAMPILLO. X. i ROMAGOSA, F. (2005): 'L'inventari de camins del Parc Natural del Montseny', VI Trobada d'Estudiosos del Montseny, Diputació de Barcelona, Barcelona, pàgs. 27-32. DUCH, J., CAMPILLO, X. i ROMAGOSA, F. (2004): Inventari de Camins del Parc Natural del Montseny. Universitat Autonòma de Barcelona, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. MIRALLES, F., QUERALT, A. i SALA, P. (2002): 'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 49-92. | Pertanyent al grup de camins ramaders de a Calma, el camí ramader de Vallforners tan sols toca tangencialment el terme de Cànoves i Samalús en el seu tram més baix. La longitud total del camí que creua el Parc Natural del Montseny s'estima en 12. 686 metres. El camí neix al Pla de la Calma, al Montseny, a l'alçada de la Sitja del Llop, baixant el massís pel mas de Vallforners, fins a a la cua de l'embassament. És en aquest punt on ens trobem ja en terme de Cànoves i Samalús. El camí i els seus brancals clouen en el mas del Vilar, que és punt de terme amb el municipi veí de Tagamanent. | 08042-95 | A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertant el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7268800,2.3373300 | 444885 | 4619665 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||||||
| 44167 | Can Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-berenguer-0 | XVI | Conjunt d'edificacions que trobem al nucli de Samalús, algunes adossades entre elles i d'altres aïllades, tot plegat articulat ara al voltant d'un gran jardí. Totes aquestes edificacions emmascaren el caràcter primigeni de la masia. L'edificació més antiga es tracta d'una masia tot just al davant de l'església de Sant Andreu. És un edifici de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. La porta de la façana septentrional és rectangular amb llinda de pedra plana. El pendent del terreny ha afavorit l'encaix de les edificacions annexes, la primera de les quals de manera perpendicular a llevant. | 08042-52 | Al nucli de Samalús, sota l'església de Sant Andreu | En el fogatge de Samalús pertanyent al 1553 ja apareix esmentat el lloc de Berenguer. D'altra banda també és interessar esmentar una altra cita documental de l'any 1775 en la que s'esemnta l'existència d'un plet entre el rector de l'església de Sant Andreu de Samalús, d'una part, i els canonges de la catedral de Barcelona i el marquès de Barberà de l'altra, on s'esmenta que una de les parts es va endur per la força part dela collita de blat del mas Berenguer (document de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, ACV100-24) | 41.6886000,2.3131600 | 442841 | 4615431 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44167-foto-08042-52-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44175 | Can Berengueret II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-berengueret-ii | II aC-V | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | Al límit nord de l'indret conegut com a Pla de les Parets, topònim que ja suggereix la possible existència de restes arquitectòniques d'origen antic., és on es localitza aquest jaciment. L'indret es troba a la riba dreta de la riera del Malhivern, en unes feixes de conreu. S'hi han recollit diferents materials d'època romana, com fragments de material constructiu, així com ceràmica comuna i sigil·lades. Malgrat no s'han evidenciat restes arquitectòniques, com al veí jaciment de Can Berengueret, la seva proximitat a aquest jaciment, a manca de conèixer veritablement llur extensió, pot indicar-nos una origen comú. | 08042-60 | Pla de les Parets, al camí antic de Samalús | El jaciment esconeix des dels anys 80 del segle XX. Es deu la seva descoberta a Emili Ramon, de l'àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6791800,2.3019000 | 441895 | 4614392 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44175-foto-08042-60-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | És interessant comprovar com a l'aparell constructiu de la barraca enrunada al límit sud d'aquest jaciment, es poden observar restes de material romà emprats com a reble. Són fàcilment reconeixibles algunes pestanyes de tegulae, entre d'altre material. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44193 | Can Bot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bot | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | Conjunt format per una masia i una capella. Ambdues estan unides per un pont, que condueix de la masia al cor de la capella. Ambdues construccions no són contemporànies. La masia és una construcció de planta rectangular, amb tres alçades (planta baixa, pis i golfes), i presenta un sostre a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La façana, que està orientada a migdia, és simètrica, i presenta al seu centre una porta d'arc de mig punt adovellada, on hi trobem gravada la data de 1701, en un cercle aguantat per un cap d'àngel. Sobre la porta trobem un balcó emmarcat amb pedres, i sobre d'aquest darrer, ja a l'alçada de les golfes, trobem una finestra gòtica que no s'addiu amb la data de la porta. Tal vegada la finestra s'hagi reaprofitat del mas antic, doncs el lloc apareix ja documentat a finals del segle XV. Al cantó dret de la façana queden traces d'un antic rellotge de sol, rectangular i vertical,del qual sols es conserva el marc rectangular i el gnòmon de vareta. | 08042-78 | Samalús | En els fogatges de Samalús tenim documentat el cognom Bot, tant en el de l'any 1497 com en de l'any 1553. A més coneixem que a l'any 1585, un tal March Bot, era obrer de la propera Capella de Santa Eugènia. | 41.6929600,2.3343800 | 444611 | 4615901 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44193-foto-08042-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44193-foto-08042-78-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||
| 44237 | Can Calces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calces-0 | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes que es troben al cantó de ponent del camí que mena cap a la casa de Vallfigueres, abans del trencall de la font de Vallfigueres. Es tracta de les restes d'una edificació enrunada, colgada per la vegetació, de la que només en podem donar l'orientació d'una planta rectangular, amb dues alçades, planta baixa i pis. | 08042-122 | Camí de Vallfigueres | 41.7061000,2.3268800 | 443998 | 4617365 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44237-foto-08042-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44237-foto-08042-122-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||
| 44136 | Can Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casademunt | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XV-XX | La masia original, de la que encara se'n conserva el cos, era un edifici rectangular, orientat a migdia, amb coberta a dues aigües. Consta de tres alçades, planta, pis i golfes. A la façana, restaurada, manté la porta dovellada, finestres a les tres alçades, de la que cal ressenyar la de les golfes, on a la llinda presenta una inscripció de l'any 1607. També conserva un rellotge de sol, restaurat, on es manté amb nombres romans la data de 1607 i la de 1954. El rellotge, rectangular, es troba emmarcat per una faixa en relleu i presenta una orientació sud-est. Les marques horàries assenyalen les hores i les mitges hores, i van des de les 7 del matí fins les 5 de la tarda en numeració romana. El gnòmon és una vareta metàl·lica rematada amb una cercle al pol. La façana contraposada, al cantó nord, presenta finestres de reduïdes dimensions, atenent al cantó on es troben. Amb posterioritat s'hi afegí un cos perpendicular pel costat de llevant, donant al conjunt una aparença d'una planta en 'L'. Pel cantó de ponent també s'hi construí un cos, prolongació del cos principal. Es conserva un pou circular amb politja davant la façana principal. A l'interior es manté l'estructura de la cuina, amb el forn, malgrat haver-se configurat en un despatx. També es conserva la pastera. | 08042-21 | Masia Can Casademunt, s/n, 08445 Cànoves i Samalús | Ja apareix en els fogatges de Cànoves de 1497 (en la forma Cassademunt) i de 1553 (Casademunt). Actualment és la seu de la Casa de la Vila. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44136-foto-08042-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44136-foto-08042-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44136-foto-08042-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El juny de 1997 s'estrenà la sardana 'La Pau de Cànoves', composada per Antònia Casademunt, dedicada a la memòria del seu avi, Joaquim Casademunt (1864-1930), que era nascut a Can Casademunt. La sardana fou musicada pel mestre Gil Membrado. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44176 | Can Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caseta | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | II aC-III | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | En els camps de conreu que envolten la masia de Can Caseta, s'hi han vingut trobant restes ceràmiques que s'han atribuït tant a l'època ibèrica com romana, tal i com recull la bibliografia. En l'actualitat no es perceben fragments ceràmica en els camps del sud del mas, i als de darrera estan tancats i no s'hi pot accedir. | 08042-61 | Samalús | Estrada (1967) el qualifica com a restes imprecises de poblament romà imperial, atenent a la manca de coneixement que esté de l'indret, i no menciona la troballa de material ibèric, com si ho fa la fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic. | 41.6888600,2.3100200 | 442580 | 4615462 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44176-foto-08042-61-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44197 | Can Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caseta-0 | XVIII-XX | Malgrat en l'actualitat és un conjunt format per dues edificacions, la masia original destaca del conjunt per la seva característica planta basilical. Aquest edifici és de planta rectangular, té la façana simètrica, amb una alçada formada per la planta baixa i el pis, i amb el característic cos central on s'hi troben les golfes. La porta principal és d'arc de mig punt, emmarcada per grans dovelles, tot i que li resta protagonisme el balcó que té tot just a sobre. Són interessants de ressenyar els ulls de bou que serveixen de ventilació a les golfes a l'alçada del primer pis. A l'extrem sud-est hi ha una galeria amb arcades. | 08042-82 | Al p.k. 36 de la carretera BP-5107 | No apareix en la documentació antiga, com les dels fogatges. No obstant s'ha identificat, a nivell superficial, un jaciment arqueològic en els camps que envolten la masia, que cal datar en època romana imperial. | 41.6885100,2.3101900 | 442594 | 4615423 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44197-foto-08042-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44197-foto-08042-82-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44247 | Can Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castellar | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes d'una edificació de les que tan sols es conserven part de les seves parets. Les runes es troben al vessant meridional del Puig Cogull. Les parets són de pedra seca, amb blocs de tamany mitjà. Entre la vegetació tan sols és perceptible un dels angles de l'antiga casa. El topònim de Castellar ha quedat fossilitzat en el nom de la carena que discorre per sota Can Volard, tot i que no és especialment propera a la casa. | 08042-132 | Puig Cogull | 41.7071200,2.3585700 | 446635 | 4617458 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44200 | Can Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cavaller | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | Aquest mas de muntanya és difícil d'observar des de la plana, ja que queda amagat pels vessants de la vall on es basteix, a la vall on conflueixen dues torrenteres i neix el torrent de l'Aiguer. Es tracta d'un conjunt d'edificacions que amb el temps han donat lloc a un conjunt de volumetria complexa. Aquest fet s'observa en els vessants del sostre, que tenen un i dos aiguavessos. La façana principal està orientada a migdia, lleugerament desplaçada a l'est. La porta principal és feta amb un arc de plec de llibre. Totes les parets són de paredat. | 08042-85 | Samalús | El cognom Cavaller ja apareix mencionat en el fogatge de Samalús de l'any 1553. No hem de confondre aquesta masia amb la de Can Cavaller Vell de Cànoves, també mencionada en els fogatges relatius a Cànoves. | 41.6945100,2.3197400 | 443394 | 4616082 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44200-foto-08042-85-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 59. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44203 | Can Cavaller Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cavaller-vell | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | En l'actualitat Can Cavaller Vell és una edificació que presenta una planta en forma d''L'. El cos més antic de l'edificació és el que correspon a l'habitatge principal. Presenta una alçada de planta i pis, amb un sostre a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. L'accés és mitjançant una porta d'arc de mig punt amb dovelles. Les edificacions annexes corresponen a antics coberts, de planta baixa, i coberta a dues aigües. | 08042-88 | A la carretera BP-5107, al revolt de la Ferreria, p.k. 40,9 | El cognom Cavaller apareix associat a un mas ja en el fogatge de Cànoves de l'any 1497. En el fogatge corresponent a 1553, comptem amb dos Cavallers: el Cavaller de la Plassa i el Cavaller de la Riera. Can Cavaller vell dista uns 330 metres de la riera de Cànoves. | 41.6882800,2.3517000 | 446048 | 4615370 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44203-foto-08042-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44203-foto-08042-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44203-foto-08042-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 141. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44241 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-1 | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Les runes de Can Coll es troben ubicades al vessant de ponent del Puig Cogull (780 metres sobre el nivell del mar), a prop d'un petit torrent que desguassa al Sot de Palomar. Les runes es troben tot just per sota de Can Gessa. S'observa les restes d'una casa de planta rectangular, colgades per la vegetació. L'aparell és de pedra. | 08042-126 | Can Gessa | 41.7132800,2.3532900 | 446201 | 4618145 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44139 | Can Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-congost | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XV-XX | Conjunt d'edificacions agrupades a l'entorn d'un barri. A aquest barri s'hi accedeix per dos portals oposats, actualment amb arcades de mig punt. Malgrat que el cos inicial de la masia ha quedat ofegat per edificacions annexes encara se n'identifica la seva forma original i la seva orientació a migdia. Té una alçada de planta baixa i pis, i una coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. D'aquesta façana principal en destaca la porta dovellada d'arc de mig punt. Just a sobre trobem una finestra d'arc conopial, emmarcada per carreus, amb calats gòtics. En les impostes s'hi observen dues figures i rosetes. A la dreta de la finestra trobem un rellotge de sol, restaurat l'any 1952. | 08042-24 | Carretera de Vallforners s/n, 08445 Cànoves i Samalús | El lloc de Congost ja apareix en els fogatges tant de 1497 com del 1553. La finestra amb arc conopial no seria de la fase inicial sinó d'una reforma del segle XVI. Actualment la masia de Can Congost és un restaurant (Can Canela), i havia estat a mitjan dels anys 90 una discoteca. | 41.7032600,2.3500600 | 445924 | 4617034 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44139-foto-08042-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44139-foto-08042-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44139-foto-08042-24-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1932, on es veu una de les portes d'accés al barri de la masia (AFCEC_EMC_X_0289).També hi ha una altra fotografia del fons Pons Bernareggi de l'Arxiu Nacional de Catalunya on es veu la porta contrària a l'anterior (Fons ANC1-579/Miquel Pons Bernareggi). | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44141 | Can Cuch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuch | XVIII-XX | Masia que en origen tenia una planta basilical a la que se li han ant afegint diversos cossos que n'emmascaren la seva tipologia primigènia. Del cos inicial encara s'observa la planta baixa, el primer pis i les golfes, que tenen un sostre a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Acualment la porta principal presenta un arc rebaixat emmarcat amb pedres. De la mateixa manera totes les finestres estan emmarcades amb pedra, elements que destaquen sobre la façana que es presenta amb un acabat de ciment, que n'oculta l'obra. Dels cossos afegits en destaca el del cantó de llevant, que s'adossa perpendicularment a la façana, pel seu extrem. L'edifici, orientat a migdia, es troba per davant del terreny aterrassat, que s'ha aprofitat per la construcció d'horts. És dels pocs habitatges que podem dir que formen part del nucli urbà de Cànoves, al voltant de l'església de Sant Muç. | 08042-26 | Plaça de Sant Muç | 41.6932200,2.3550000 | 446327 | 4615917 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44141-foto-08042-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44141-foto-08042-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44141-foto-08042-26-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||
| 44168 | Can Cuch de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuch-de-la-muntanya | BARBANY, C., CANTARELL, C., DANTÍ, J., GARCIA, R.M., RIBAS, P. i TERRADES, M.E. (1996): De la balma a la masia. L'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Treballs del Museu de Granollers, núm. 2, Granollers. COMES, P. i CASTELLS, J. (1990): 'Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69 | XVIII | Restaurat integralment | Conjunt d'edificacions d'un mas de muntanya, en la que a part de la masia principal hi trobem altres construccions agrícoles. L'edifici principal és una masia de grans dimensions, en la que en el cos central té una alçada de planta baixa, pis i golfes. El vessant del sostre és desigual pels dos vessants, i té tres crugies perpendiculars a la façana. D'aquesta façana en destaca una porta dovellada de la que en són ressenyables les dovelles per la seva mida i foma allargada. La porta, d'arc de mig punt, presenta a la dovella clau la data gravada '1711'. Les finestres són rectangulars emmarcades en pedra, i en una de les mateixes hi tornem a trobar la data inscrita, en aquesta ocasió fent referència a l'any 1726. A la façana principal hi trobem un rellotge de sol, restaurat. Sobre una placa de morter diferenciada dels blocs de la façana hi ha un rellotge rectangular i vertical. El gnòmon de vareta surt just de sobre el rellotge. Les marques horàries, en números àrabs, van de les 8 a les 3. Hi ha un sol pintat, sobre el nom del mas i la data. | 08042-53 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | El lloc de Cuch ja apareix documentat en els fogatges de Cànoves, tant de 1497 com en el de 1553. Formalment l'edifici actual es correspon amb un edifici del segle XVIII, tal i com indiquen les dates de la porta i finestra, tot i que els documents ens remeten a temps més antics. El mateix s'esdevé amb la identificació amb l'altre Can Cuch, el del nucli del poble de Cànoves. Tanmateix sembla més plausible pensar que la cita documental faci referència al mas de muntanya. D'altra banda també sembla esmentar-se el lloc en la documentació parroquial del segle XIV. | 41.7249100,2.3486000 | 445821 | 4619439 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44168-foto-08042-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44168-foto-08042-53-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat el conjunt està restaurat integralment i allotja un hotel i restaurant | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||
| 44135 | Can Flaquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-flaquer | XVI-XX | Masia molt emmascarada per les reformes posteriors que en dificulten la seva atribució. Actualment presenta un cos principal de planta basilical, de tres crugies, en les que s'observa la planta, el pis, i les golfes al cos central. D'aquest nucli primigeni observem a la façana la porta amb llinda plana, finestres envoltades de carreus al primer pis i tres finestres de mig punt a les golfes. En una de les finestres del primer pis hi ha la data de 1830 amb el nom del propietari, Francisco Flaquer. En aquest cos principal s'hi afegiren edificacions annexes. La casa conserva una fresquera al seu interior. Del gran jardí en destaca una terrassa i l'entrada, obra de l'arquitecte Manuel Raspall. A la zona aterrassada hi trobem una balaustrada formada per dobles columnes coronades d'elements neoclàssics, i unides entre sí per bigues metàl·liques corvades. La zona de l'entrada a la finca està decorada amb una portalada amb elements vegetals i el nom de la casa inscrit, vigilat per una caseta. | 08042-20 | Àmbit Montseny Oest | Malgrat no s'esmenta en els fogatges, el cognom Flaquer el tenim documentat des de l'any 1357, i des de l'any 1527 es pot establir la continuïtat del cognom fins avui dia. En la restauració de les Escoles de Samalús de l'any 2010 es va treure un panell enrajolat de Sant Francesc Xavier, avui a la façana de can Flaquer. | 41.6925700,2.3241900 | 443762 | 4615864 | 1912 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44135-foto-08042-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44135-foto-08042-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44135-foto-08042-20-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Raspall i Mallol, Manuel | El projecte de l'arquitecte Raspall era més complexe i comprenia la construcció d'un habitatge, que no s'arribà a construir. | 99|105|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||
| 44239 | Can Jubany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jubany | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes d'una edificació construïda al vessant de ponent de la Carena de la Pedrera, just per sobre de Can Puig. Tan sols s'intueix una paret.colgada de bardisses, amb l'aparell de construcció de paredat, i morter de calç que unien les pedres. | 08042-124 | Can Puig | 41.7160400,2.3520000 | 446096 | 4618452 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44239-foto-08042-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44239-foto-08042-124-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Propera a les runes de Can Pairana. | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||
| 44156 | Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. | XVI | Edifici aïllat que en origen presentava una planta rectangular, modificada posteriorment amb l'annexió d'un cos. El cosprincipal consta de planta baixa i pis, format per tres crugies paral·leles. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. A la façana, en un punt central, trobem un portal dovellat d'arc de mig punt. En la dovella central hi trobem el monograma de Jesús (IHS). Al seu damunt una finestra rectangular emmarcada de pedra. A la llinda d'aquesta finestra, protegida per un guardapols, hi trobem una inscripció 'IAUME IULIA 1578', emmarcat per una faixa d'ornamentació vegetal. El cos principal presenta un edifici annexe adossat perpendicularment pel cantó est, que depassa la línia de façana de l'edifici original. Aquest cos presenta una alçada de planta baixa i dos pisos, amb una coberta a un sol vessant. Una de les finestres presenta una inscripció de l'any 1592. | 08042-41 | A Samalús, carretera BP-5107, p.k. 36,8, davat Can Mascaró | Al fogatge de Samalús de l'any 1553 trobem ja a Andreu Julià. Aquesta menció és del tot compatible amb la inscripció de la finestra de la façana principal (1578) i la del cos posterior (1592), que situen versemblantment la construcció del mas en el segle XVI. També en el segle XVI, l'any 1585 trobem a Benet Julià com a administrador de la capella de Santa Eugènia (MARTÍ 1981). | 41.6893900,2.3175500 | 443207 | 4615515 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44156-foto-08042-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44156-foto-08042-41-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1933, on es veu la façana de la masia (AFCEC_EMC_X_7103). Podem observar les nul·les modificacions de l'edifici en aquest darrer segle, més enllà de l'engrandiment d'una finestra. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44177 | Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-0 | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I-III | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | En un suau pendent que baixa del Turó de les Ferreries, pel seu vessant sud, s'han recollit fragments ceràmics. La zona es troba al voltant de les feixes conreades de Can Julià. | 08042-62 | Àmbit del camí del Cementiri | Estrada (1967) recull aquest jaciment en l'apartat d'indrets que pertanyen a època imperial, sense donar-ne més informació. La fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic recull que l'any 2006 no es localitzà cap resta ceràmica. | 41.6839500,2.3475500 | 445699 | 4614892 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44177-foto-08042-62-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44178 | Can Llibants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llibants | ARXÉ I GÁLVEZ, J. (1990): 'L'arqueologia a l'àrea del Montseny. Evolució del poblament a l'antiguitat', Monografies del Montseny, núm. 5, Viladrau, pàgs. 145-169. ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I-III | Restes construïdes inconnexes i en mal estat de conservació. Difícil de valorar pel potencial que té. | Tant a l'interior de la finca de Can Llibants, com als camps de conreu que l'envolten, s'ha recuperat material ceràmic d'època romana. Cal ressenyar unes restes arquitectòniques lligades amb morter de calç, d'aparença força antiga, que s'endinsen cap a l'interior de la tanca de la finca de Can Llibants. Si sumem a aquests murs les restes ceràmiques trobades en els camps que envolten la casa, es confirmaria la presència en aquest indret un jaciment d'època romana. D'entre el material recuperat destaquen nombrosos fragments de tegulae i imbrices. | 08042-63 | Samalús | Estrada (1967) recull aquest jaciment en l'apartat d'indrets que pertanyen a època imperial, sense donar-ne més informació. Els treballs de prospecció en el marc del projecte de recerca sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009) han evidenciat l'existència d'altres murs d'origen romà en els camps de conreu que envolten la casa de Can Llibants. | 41.6876300,2.3204500 | 443447 | 4615318 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44178-foto-08042-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44178-foto-08042-63-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | No hem d'oblidar, que malgrat les restes estructurals de l'indret, aquest jaciment és molt proper al Camp de l'Illa, on també s'ha recuperat material romà, i tal vegada estem parlant d'ún únic gran jaciment. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||
| 44179 | Can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marques | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I-III | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | En els camps darrera de la desapareguda casa de Can Marquès, que donen nom al jaciment, s'hi han localitzat abundants restes ceràmiques d'època romana. A part del característic material constructiu, destaquen pel seu nombre les troballes de ceràmica sigil·lada, especialment de TSH (Terra Sigillata Hispanica). No s'han trobat restes constructives i el jaciment tan sols es coneix a nivell superficial. | 08042-64 | Al sud de Can Monells, al límit del terme amb Les Franqueses. | Citat primera vegada per Estrada (1967), ja qualificava l'indret com a un establiment romà d'època imperial. El coneixement del jaciment no s'ha aprofundit pel que fa a les seves característiques, tot i que recents treballs de prospecció de la zona (FLÓREZ 2009) han permès certificar-ne la seva atribució cronològica, matisant-ne la seva adscripció a alt-imperial. Aquestes tasques també han permès definir millor l'àrea de dispersió de les troballes, que cal emmarcar a prop de les runes de Can Marquès i la zona del replà de la carena. | 41.6741600,2.3123800 | 442763 | 4613828 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||
| 44122 | Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti | ALMAGRO, M., SERRA RÀFOLS, J.i COLOMINAS, J. (1945): Carta arqueológica de España. Vol. II, Barcelona-Madrid. AQUILUÉ, X. i PARDO, J. (1990): 'La vil·la romana de Can Martí (Samalús, Vallès Oriental)', Cypsela, núm. VIII, Girona, pàgs. 87-100. BARRAL, X. (1978): Les mosaïques romaines et medievales de la Regio Laietania (Barcelona et ses environs). Barcelona. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers. | II-I aC | Les restes no són observables degut a que les tasques de l'any 1981 les van tapar per tal de preservar-les. | La vil·la romana de Can Martí, pel que fa a les restes excavades, es localitza al costat d'un cobert de Can Pujades, en l'antic lloc on hi havia hagut la masia de Can Martí, avui desapareguda. No obstant, cal dir que l'extensió real de la vil·la depassaria aquest límit, extenent-se pels actuals camps de Can Flaquer, Can Pau Roig, Cal Ferrer Vell, Can Perera i Can Cuní, on Josep Estrada hi recollí material ceràmic romà. En l'actualitat tan sols s'observen un parell de murs a l'interior d'un clos ple de bardisses. Les restes excavades corresponen a 4 estances de la pars urbana d'una vil·la romana, seguint una disposició clarament itàlica. Concretament s'han identificat aquestes estances com a l'atrium, el tablinum i 2 cubiculae d'una domus romana. Aquests espais estaven decorats tan pel que fa a les parets com al terra. De les parets es pogueren documentar pintures parietals sobre estuc del primer estil pompeià. Els paviments de les estances estaven fets amb opus signinum tessel·lats, o mosaics de color blanc amb emblema central. Destaca per les seves característiquesl'habitació 3, amb una decoració a base d'esvàstques enllaçades amb tessel·les de quarsita blanca. Cronològicament caldria datar la construcció de la vil·la entre mitjan segle II aC i la primera meitat del segle I aC. A manca d'una estratigrafia clara s'ha proposat un abandonament entorn de mitjan segle I aC. | 08042-7 | Àmbit Montseny Oest | Els paviments i murs romans van aparèixer en la construcció d'un pou l'any 1957, a més de 2 metres sota el nivell actual del sòl, en el marc d'unes obres que també comportaren l'enderroc de la masia de Can Martí. L'única intervencióarqueològica al jaciment es dugué a terme l'any 1981, a mans del Grup de col·laboradors de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6926100,2.3251600 | 443843 | 4615868 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44122-foto-08042-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44122-foto-08042-7-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44157 | Can Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mascaro-0 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. | XVI-XX | Conjunt d'edificis a redós de la masia original. El cos més antic correspon a un edifici de planta rectangular orientat a migdia, de planta baixa i pis, amb una coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal presenta una porta d'arc rebaixat i finestres de dimensions reduïdes, emmarcades amb blocs treballats de pedra, alguns emmotllurats i en un dels casos amb un arc conopial. Mentre que aquesta façana sud presenta un acabat amb pedra vista, la façana septentrional es troba completament arrebossada, i en part sobrealçada. Al cantó de llevant la masia presenta un cos afegit perpendicularment, sense sortir de la línia de la façana, tot i que sí que presenta una major alçada. Cal destacar en l'extrem de llevant la forma de torre que presenta amb un coronament de merlets. El conjunt es troba actualment articulat vers un pati tancat, a manera d'antic barri. | 08042-42 | A Samalús, carretera BP-5107, p.k. 36,8, davat Can Julià | En el fogatge pertanyent a Samalús de l'any 1553 ja apareix el lloc esmentat amb la forma Masqueró. Igualment trobem a Jaume Mascaró l'any 1585 en la documentació, apareixent com a obrers de la Capella de Santa Eugènia. | 41.6891800,2.3171800 | 443176 | 4615492 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44157-foto-08042-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44157-foto-08042-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44157-foto-08042-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||
| 44194 | Can Massaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massaguer | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | En l'actualitat Can Massaguer és un conjunt d'edificacions i dependències organitzades al voltant de la masia original. L'edifici original presenta una planta rectangular, amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos. A la façana principal trobem centrada la portan d'arc de mig punt adovellada. A la primera planta trobem un balcó coregut que abraça les tres grans finestres que hi tenen accés. A la tercera planta trobem tres finestres emmarcades amb pedra. Destaca d'aquesta façana la presència d'un rellotge de sol. Tot el conjunt està bastit sobre el pendent de la riera, pel que ha fet necessari construir uns potents contraforts que sustenten les estructures, a la part posterior de la casa. Davant la façana trobem un pati obert, que és el que vertebra l'espai al voltant del qual se li han anat afegint les dependències annexes, pròpies del treball agrícola, com la del cantó de ponent, construïda a finals del segle XIX. A l'exterior del recinte, a l'oest, trobem l'era, de cairons, parcialment tapada per un cobert. Adossat al recinte pel cantó de migdia, sobre els pendents de la riera, hi ha una dependència annexa amb un trull en bon estat de conservació. | 08042-79 | Camí de Vallforners | El lloc de Massaguer apareix citat en els fogatge de Cànoves, concretament al de l'any 1553. El nom Massaguer (amb diferents grafies) és conegut també a Samalús, tot i que en aquesta ocasió apareix ja al fogatge de 1497 i també al de 1553. Malgrat les reformes de la casa, encara conserva bona part de la planta baixa amb la seva distribució original: entrada, cuina amb llar i forn, habitació amb pastera. | 41.6971000,2.3549500 | 446326 | 4616347 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44194-foto-08042-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44194-foto-08042-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44194-foto-08042-79-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | No hem de confondre aquesta masia amb l'homònima que es troba a Samalús. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44192 | Can Masseguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masseguer | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVII-XX | En l'actualitat es presenta sota l'aparença d'un conjunt d'edificacions, del que en destaca el mas originari.Aquest és un edifici de planta rectangular, amb un sostre a dues aigües, i el carener perpendicular a la façana. La façana té una aparença simètrica, de planta baixa i pis. En la perpendicular del carener, trobem ben centrada la porta, d'arc de mig punt, ben dovellada. A la seva esquerra hi ha un accés posterior, d'arc rebaixat. A la planta pis hi trobem les obertures de les finestres, algunes d'elles amb balcó. Entre dos d'aquest balcons es pot observar un rellotge de sol. L'edificació ha crescut a llevant, amb un cos estructurat a partir de cinc eixos, amb balcons a la primera planta i finestres a la planta corresponent a les golfes. Aquest edifici adossat a la masia original té una planta rectangular i un sostre a un vessant, que desguassa a la façana d'aquest edifici. | 08042-77 | Samalús | En els fogatges de Samalús, tant en el de 1497 com en el de 1553 ja s'esmenta el foc de Messeguer, tot i que les grafies varien de Masaguer a Massaguer i Messeguer. | 41.6937400,2.3358000 | 444729 | 4615987 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44192-foto-08042-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44192-foto-08042-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44192-foto-08042-77-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | No hem de confondre aquesta masia amb l'homònima que es troba a Cànoves. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44196 | Can Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morera | XVII-XX | Masia de muntanya caracteritzada per la seva ubicació en alçada, mirant cap la plana sobre el nucli de Cànoves. L'edificació principal és de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb una coberta a dues aigües amb el carener perpendiclar a la façana. La porta és rectangular amb llinda de fusta. L'element més destacable de la façana és la finestra del primer pis, centrada, amb lleixa i brancals, que està emmarcada per blocs de pedra. A la seva dreta hi trobem un rellotge de sol. El tractament actual de la façana és amb la pedra vista, d'on hi destaca en primer terme els blocs de pissarra. A redòs del cos original de l masia s'hi han anat afegint dependències annexes, tots orientats a migdia, com la masia original. | 08042-81 | Al veïnat de Sant Salvador deTerrades | No apareix a la documentació dels fogatges de Cànoves. | 41.7199100,2.3519800 | 446098 | 4618882 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44196-foto-08042-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44196-foto-08042-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44196-foto-08042-81-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||||
| 44242 | Can Morera del Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morera-del-serrat | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Restes enrunades d'una edificació construïda al vessant sud del Puig Cogull (780 metres sobre el nivell del mar). Les restes de les parets no superen el metre d'alçada conservada i estan en molt mal estat. Presenta una planta rectangular d'uns 10 x 5 metres. Les pedres no apareixen ben lligades i sembla un obra feta amb pedra seca. Sembla un espai únic sense divisions internes. | 08042-127 | 41.7092500,2.3578400 | 446576 | 4617695 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44242-foto-08042-127-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||
| 44240 | Can Pairana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pairana | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes d'una edificació, poc perceptibles degut al seu estat d'arrasament, i que es troben emmascarades per la malesa. Aquesta antiga casa estava propera a la de Can Jubany, també enrunada, i queda en l'actualitat just per sobre de Can Puig i Can Mets. | 08042-125 | Can Mets | 41.7161100,2.3508200 | 445998 | 4618461 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||||||
| 44142 | Can Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-0 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XV-XX | Masia que estroba organitzada al voltant d'un barri, en el que hi trobem integrada tant la façana principal com edificacions complementàries de l'activitat agrícola. L'edifici principal és de planta rectangular, i la seva façana presenta un cos a tres alçades, amb planta baixa, pis i golfes, amb el sostre a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. La porta principal és d'arc rebaixat, emmarcat per pedres, i queda sota una balconada que dóna al primer pis, sustentada per una porxada amb arcs, també rebaixats. De la façana, d'aparença simètrica i orientada a migdia, en destaquen les tres finestres del primer pis i la de les golfes, totes elles emmarcades per pedres. D'altra banda, la part posterior de la casa és gairebé cega, fet habitual en les façanes orientades al nord. La porta d'accés al barri és d'arc rebaixat fet amb un sardinell. Destaca un cos perpendicular a ponent que presenta una àmplia galeria sustentada per arcs de mig punt. | 08042-27 | Nucli de Cànoves | En els fogatges de 1497 i de 1553 ja apareix aquest lloc, amb la forma Pareres i Parera respectivament. D'altra banda hi ha un document a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, de l'any 1780, on ja es parla del Mas Parera, referint-se a Miquel Parera i Massaguer hereu de l'esmentat mas (ACVO100-24-T2-20, 24 i 25) | 41.6920800,2.3518200 | 446061 | 4615792 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44142-foto-08042-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44142-foto-08042-27-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||||
| 44158 | Can Parera Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-nou | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | Edifici que actualment presenta una planta en forma de 'L' tot i que segurament en origen seria una edificació de planta quadrada, en la que posteriorment se li afegiria el cos de llevant. El cos principal, arrebossat del que es veu el paredat de les cantonades, consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de dos aiguavessos, amb el carener perpendicular a la façana. De la façana, disposada simètricament, en destaca la porta dovellada d'arc de mig punt. En el primer pis trobem tres finestres, les dels extrems d'arc conopial i la central rectangular emmarcada per blocs. Les finestres d'arc conopial són uns exemplars prou interessants, mostrant arcs i calats caracteístics d'aquestes finestres gòtiques. En especial és rellevant una de les finestres amb representacions de cares humanes al centre de l'arqueria en grups de 2, i a la imposta on reposen els arcs hi trobem la representació de tres figures humanes. Les golfes queden representades per tres finestres de ventilació d'arc de mig punt, essent la més alta la central. D'aquest cos principal, també destaca la paret est, en la que a l'alçada del primer pis trobem una altra finestra d'arc conopial amb arcs calats i al centre de l'arqueria sengles cares humanes, en aquesta ocasió de factura més acurada. El cos afegit a llevant presenta la mateixa distribució de planta baixa, planta i golfes, tot i que aquestes darreres no es perceben per la façana principal, ja que ell sostre de dos aiguavessos té el carener paral·lel a la façana principal. D'aparença senzilla les tres portes (principal i de les cotxeres/magatzem) són d'arcs rebaixats, i les finestres són rectangulars sense emmarcament. | 08042-43 | Sota el turó del Puig del Castell | Malgrat l'epítet de 'Nou' referint-se a Can Parera, suggeriria un origen relativament recent les finestres conopials ens poden remetre a na construcció dels segles XVI-XVII. D'altra banda el cognom Parera ja apareix en els fogatges de Samalús de l'any 1553, tot i que no tenim la certesa que ens remeti a aquesta masia o a la propera de Can Parera Vell. No hem de confondre aquest mas amb el del mateix nom, Can Parera, situat a Cànoves. | 41.6918400,2.3252400 | 443849 | 4615782 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44158-foto-08042-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44158-foto-08042-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44158-foto-08042-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar catalogada, si que apareix recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, núm. 62. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44159 | Can Parera Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-vell | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVII-XVIII | Conjunt format clarament per dos edificis, de planta rectangular. L'edifici original tindria una planta aproximadament quadrada, amb un sostre a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa, pis i golfes. La façana, completament simètrica, presenta un acabat arrebossat que emmascara el caràcter dels elements continguts. Tan sols destaca una porta d'arc rebaixat emmotllurada, sobra la qual hi ha un balcó de ferro forjat al primer pis. Les finestres són senzilles, rectangulars, sense emmarcar. Les golfes s'evidencien per l'obertura de dues petites ventilacions d'arc de mig punt completament iguals. L'edifici afegit presenta una forma allargada de planta rectangular, adossat pel cantó de llevant al cos principal. Aquesta nau, de la mateixa alçada que l'edifici anterior, presenta un sostre a dos aiguavessos, però en aquesta ocasió amb el carener paral·lel a la línia de façana. A l'alçada de laplanta pis té un seguit de finestres d'arc de mig punt que confereixen un aspecte de galeria. | 08042-44 | Sota el turó del Puig del Castell | L'aparença d'aquesta masia sembla ser posterior a la de 'Can Parera Nou', pel que l'epítet de 'Vell' no s'adiu amb l'estat actual de la masia. Elements com la porta d'arc rebaixat i les finestres rectangulars en certifiquen aquest tret modern. D'altra banda el cognom Parera ja apareix en els fogatges de Samalús de l'any 1553, tot i que no tenim la certesa que ens remeti a aquesta masia o a la propera de Can Parera Nou. No hem de confondre aquest mas amb el del mateix nom, Can Parera, situat a Cànoves. | 41.6918700,2.3263800 | 443944 | 4615785 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44159-foto-08042-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44159-foto-08042-44-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar catalogada, si que apareix recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, núm. 63. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44180 | Can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-2 | FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC | I aC - V | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | Jaciment que es coneix recentment només a nivell superficial. El jaciment s'ha pogut documentar gràcies a la troballa de material ceràmic en els camps de conreu situats a prop de Can Prat,. Aquests materials cal adscriure'ls a l'època romana: s'han localitzat restes de material constructiu (tegulae i imbrices), àmfora itàlica i ceràmica comuna. També han aparegut fragments de ceràmica ibèrica. | 08042-65 | Veïnat de Baix | El jaciment es localitzà en el marc del projecte de recerca sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009). Aquestes tasques de prospecció van permetre identificar la zona de màxima concentració del material ceràmic en una franja estreta a l'últim camp d'aquest paratge, just abans d'arribar a la zona més boscosa. | 41.6825600,2.3222700 | 443594 | 4614754 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44180-foto-08042-65-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44199 | Can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-3 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | Masia articulada al voltant d'un barri. Al llarg del temps s'han anat afegint cossos annexats a l'edificació original, tot i que encara es pot veure l'estructura del primer edifici. Es tracta d'un cos de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb el carener paral·lel a la façana. Els sostres, fruit de les diferents modificacions i ampliacions és a tres aiguavessants, a diferents alçades. La porta és d'arc de mig punt, emmarcada per dovelles. L'edifici original data de 1577, i l'annexe més alt de l'any 1745. | 08042-84 | A llevant del Serrat del Puig | En el fogatge de Samalús corresponent a l'any 1553, ja apareix documentat el cognom Prat, data compatible amb la que apareix ala façana de 1577. | 41.6833300,2.3209700 | 443486 | 4614840 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44199-foto-08042-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44199-foto-08042-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 25. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44143 | Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujades | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | L'aspecte actual del conjunt és d'un edifici amb un planta en 'L' emmarcant una àmplia era de cairons. Aquesta planta és fruit de la juxtaposició de dos edificis de manera perpendicular. El principal és una masia de planta baixa i pis, amb el sostre a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana no presenta, en la distribució dels elements, d'un aspecte simètric, trobant-se la porta lleugerament a la seva esquerra. Aquesta porta presenta un arc de mig punt, tot i que desconeixem si dovellada per trobar-se aquesta façana llarga arrebossada. L'altre edifici, també és de planta i pis i teulat a dues aigües, tot i que en aquesta ocasió el carener és perpendicular a la façana. Tant les portes com les finestres són d'arcs rebaixats i totes presenten una volta de sardinell. | 08042-28 | Àmbit Montseny Oest | En el fogatge de 1553 de Samalús ja apareix el lloc de Pujades amb la forma Pugades. | 41.6929600,2.3248000 | 443813 | 4615907 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44143-foto-08042-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44143-foto-08042-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44143-foto-08042-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorensarc Guàrdia | Malgrat no estar catalogada, si que apareix recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, núm. 60. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44181 | Can Pujadetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujadetes | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | II aC - V | Les pedres amuntegades testimonien l'estat d'arrasament de l'indret. | El jaciment de Can Pujadetes el marquen tant les troballes de material ceràmic en superfície, com per les nombroses pedres amuntegades. Malgrat no veure's estructures arquitectòniques conservades, els abundants munts de pedra al voltant dels camps conreats suggereixen munts de pedra fets pels pagesos amb el rocs que els feien nosa al llaurar. Però aquesta no és l'única evidència: l'existència del jaciment es sustenta en la troballa de material ceràmic, tant a la part més alta del turó, com a la zona més propera a la casa de Can Pep Miquel. | 08042-66 | Samalús | Josep Estrada (1967) ja va esmentar per primer cop aquest jaciment, adscrivint-lo a l'època romana, concretament imperial. Els treballs de prospecció efectuats recentment (FLÓREZ 2009) n'han contrastat la seva existència a nivell superficial, i n'han precisat l'àrea de les troballes, concretament a la part més alta del turó del Serrat del Puig, així com al vessant nord-est i al vessant sud. | 41.6835500,2.3158800 | 443063 | 4614868 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44181-foto-08042-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44181-foto-08042-66-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | La propietària de la casa de Can Pujadetes ens ha posat de manifest que ells també han recollit alguns fragments de pasta sandvitx, segurament ibèrics. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||
| 44169 | Can Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quintana | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI | Masia orientada a migdia sobre una plana a la muntanya, en el veïnat de Terrades. El cos principal, al que se li han adossat d'altres edificacions annexes, consta de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Cal destacar que la part de llevant es troba més aixecada que la de ponent, tenint la primera un ràfec de dues filades de teula, i de només una la de ponent. De la façana cal esmentar la porta dovellada d'arc de mig punt, on a la dovella clau hi trobem la data inscrita de 1766. Les finestres són rectangulars amb lleixa i i emmarcades amb blocs de pedra sorrenca, que contrasten amb l'obra de la masia, de pedres de diferents tamanys. Presnta restes de dos rellotges de sol, un a la façana principal i l'altre a la de llevant. De les edificacions annexes en detaca una per tenir la cantonada arrodonida i el sostre a un vessant. Es conserva una era de rajols, a ponent de la masia, just a l'accés de l'ermita de Sant Salvador de Terrades. | 08042-54 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | El lloc de Quintana apareix en els dos fogatges de Cànoves dels anys 1497 i 1553, sota l'àlies Quintana que tenia Jaume Bassa (en el de 1553). Com en el cas de Can Cuch de la muntanya, l'aparença de l'edifici sembla ser posterior a la data de la documentació, pel que no podem descartar que amb anterioritat a la masia actual hi hagués el mas al que es refereixen els fogatges. | 41.7220300,2.3530100 | 446185 | 4619117 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44169-foto-08042-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44169-foto-08042-54-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cal destacar la presència d'una fotografia de l'any 1933 a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, on es veu un grup de gent als afores de la masia (AFCEC_EMC_X_0287), pertanyent al fons de fotos de l'Estudi de la Masia Catalana | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | ||||||||
| 44166 | Can Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribes-1 | COMES, P. i CASTELLS, J. (1990): 'Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69 | XVI-XX | Façana en mal estat de conservació. La vegetació n'amaga les seves principals característiques. | Edifici que en l'actualitat presenta una planta complexa fruit de les modificacions que s'han anat esdevenint en la masia original. En un origen la masia tindria una alçada de planta i pis, i estava orientat a migdia, tot i que la seva ubicació propera a la riera de Cànoves no permetia créixer per llevant i els cossos annexes, així com coberts, ho van fer cap a ponent. El cos original de l'edifici tenia un sostre a dues aigües, amb el caraner paral·lel a la façana. En destaca la porta d'arc de mig punt adovellada, sobre de la qual hi ha una finestra emmarcada en pedra. També és ressenyable, en el cos ubicat a llevant, una finstra amb un arc el·líptic amb lòbuls calats. | 08042-51 | A Cànoves, carretera BP-5107, p.k. 41,6, sota l'actual pont de la riera | Ja els anys 1497 i 1553 s'esmenta el lloc de Ribes en els fogatges de Cànoves, tot i que en ambdós casos en la forma singular, RIBA. No podem saber si fa esment a la Masia de Can Ribes ubicada a prop del molí o al mateix molí, tot i que potser cal entendre els dos llocs com a part d'una unitat. Les finestres, característes d'aquest moment gòtic, certifiquen la datació del mas, i cal recordar que són presents tant al Molí de Can Ribes com a aquesta masia. | 41.6861000,2.3560000 | 446404 | 4615126 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44166-foto-08042-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44166-foto-08042-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44166-foto-08042-51-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat és impossible fer una fotografia completa de la façana principal degut a la vegetació, que la tapa completament, i a l'emplaçament de la masia, en una terrassa sobre el desnivell de la riera. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 | |||||||
| 44244 | Can Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rupit | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes de l'antiga casa de Can Rupit, de les que encara es poden veure les seves parets i part del sostre de teula àrab que no ha caigut. Les parets presebten un arrebossat blanc al seu exterior. La casa es troba envoltada i coberta de vegetació. Està construïda en el vessant oriental del Turó de Santa Margarida (795 metres sobre el nivell del mar). | 08042-129 | Baga de Rupit, al límit oriental del terme | 41.7041500,2.3021500 | 441939 | 4617164 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44244-foto-08042-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44244-foto-08042-129-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-04-26 09:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 233,11 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml