Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44206 | Vallfigueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallfigueres | XVIII | Edifici de planta rectangular amb murs de pedra vista rejuntada, recentment restaurat pels seus propietaris. Destaquen del conjunt de paredat les pedres cantoneres que ens fan adonar que l'edifici actual és el recreixement simètric de l'edifici primitiu, que correspondria a l'edifici de ponent. Per tant la visió del sostre actual d'un edifici a dues aigües, en origen era un edifici amb un sostre a un sol aiguavés. L'accés a les dues edificacions annexades es fa per sengles portes per la façana de migdia, que correspon a la façana curta. Ambdues són d'arc de mig punt, tot i que molt restaurades. Un dels únics elements singulars el trobem a la façana de ponent, on s'observa una finestra amb llinda, brancals i ampit de pedra. | 08042-91 | Camí de Vallfigueres | 41.7108500,2.3225000 | 443638 | 4617895 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44206-foto-08042-91-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Al voltant de la casa encara es veuen restes de murs d'edificacions annexes, i algun que podria ser anterior degut a la presència d'alguna espitllera.Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 185. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44140 | Torre Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-parera | XX | Malgrat de tractar-se d'una edificació habitual en entorns urbans, la Torre Parera es presenta de manera aïllada. L'edifici de planta rectangular presenta una alçada de planta baixa, dues plantes pis i golfes. La coberta és de dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, tot i que la teulada queda amagada per un acroteri amb ornamentacions vegetals de pedra. La façana està distribuïda en base a tres eixos paral·lels, en els que hi trobem la porta d'accés a la planta baixa, els balcons de ferro forjat de la planta primera i segona, i a la part superior les finestres de dimensions reduïdes de les golfes. L'edifici principalpresenta un cos adossat de planta baixa, amb terrat, envoltat de jardí. | 08042-25 | Carretera de Cànoves, p.k. 41, a l'entrada del nucli de Cànoves | 41.6906100,2.3524300 | 446111 | 4615628 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44140-foto-08042-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44140-foto-08042-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||
| 44165 | Torre Massaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-massaguer | XX | Edifici de planta baixa i pis, amb una planta en forma de 'T', on sobresurt la part central de la façana. Aquesta té un tractament del parament amb pedra vista, que contrasta amb l'arrebossat de la resta de la torre. La façana té una composició simètrica on destaca el balcó central del primer pis, amb accés des de dues portes. També és ressenyable el ràfec del sostre fet de tres línies de teules, la darrera de les quals capicuada. Destaca el treball de forja, poc comú al municipi, especialment a la tanca exterior de l'edifici, el balcó i l'enreixat de les finestres. Tota la torre es troba envoltada per un jardí. | 08042-50 | Carretera BP-5107, p.k. 41,4 | 41.6882900,2.3541000 | 446248 | 4615370 | 1924 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44165-foto-08042-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44165-foto-08042-50-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Pocs anys enrera es van tallar dues palmeres davant la façana de l'edifici que conferien caràcter a la torre. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44145 | Santuari de la Mare de Déu de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-la-salut | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1990): Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23, Ed. Pòrtic, Barcelona. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. | XVIII-XX | Capella de dimensions modestes de planta rectangular, nau única de volta de canó amb dos arcs diafragmàtics. El sostre és a dues aigües i el carener recorre la llargada de la nau. La part posterior està acabada amb un absis semcircular, cobert per una volta de quart d'esfera. Tot l'exterior està fet amb una obra de maçoneria i maó del que detaquen les pilastres. El temple està il·luminat amb finestres decorades amb vitralls, tant a la nau com ala façana. Sota la rosassa de la façana hi trobem la porta d'arc de mig punt, amb arquivolta de maons, sustentada per columnes amb capitells d'ornamentacions vegetals. El terra de la nau és de paviment hidràulic, característic de principis de segle XX. | 08042-30 | Nucli de Samalús | Les visites pastorals a la capella ens han permès saber que el temple es construí cap a l'any 1720, per una visita de l'any 1737 (ADB, Visites Pastorals, vol. 76, fol. 676). No fou però fins l'any 1800 que el temple es consagrà per tal de celebrar-hi missa. L'aparença actual de la capella correspon a una restauració de principis de segle XX per una família del poble (Puig), testimoniada pel seu escut que es troba en els vitralls del temple. | 41.6889700,2.3139600 | 442908 | 4615471 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44145-foto-08042-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44145-foto-08042-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44145-foto-08042-30-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 116|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44170 | Sant Salvador de Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-terrades | COMAS, P.(1990): 'Sant Salvador de Can Quintana', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs.24-28. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1990): Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23, Ed. Pòrtic, Barcelona. | XX | Aquesta ermita que domina Cànoves des de l'alçada de la muntanya, és una edificació d'una sola nau amb creuer, configurant una planta en forma de creu grega. La coberta és complexa i presenta una forma composada per un sostre de doble vessant al segment de la nau i al creuer. A la part posterior del temple es pot observar un absis pentagonal, congigurant aquesta forma de cinc costats el consegüent sostre a cinc vessants. La façana està emmarcada per dues pilastres coronades amb arcs cecs, i presenta a la part superior una mena d'acroteri de forma parabòlica, rematat amb una creu. I seguint amb la forma allargada de la façana trobem tres finestres d'arc apuntat al bell mig de la façana.També és ressenyable un campanar de cadireta amb tres obertures d'arc de mig punt, desplaçat a un lateral. | 08042-55 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | Tot i que el temple és inequívocament de nova construcció, en el mateix indret hi havia hagut una altra ermita, que tenim testimoniada documentalment (any 1226), així com amb les restes que d'aquesta ermita es poden observar davant de l'actual. L'any 1930 s'enderrocà l'antiga capella, i sota les ordres de l'arquitecte Josep Pericas s'erigí aquest nou temple, d'un indubtable gust neogòtic que cal emmarcar en un corrent historicista. L'any 1930, amb la construcció del nou temple, aparegueren en aquest indret un conjunt de tombes de tegulae. Les obres, que començaren l'any 1930, s'estengueren fins l'any 1934 quan s'inaugurà definitivament el temple. Encara s'hi celebra anualment el seu aplec, el dia 6 d'agost. | 41.7220400,2.3515700 | 446065 | 4619119 | 1930 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44170-foto-08042-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44170-foto-08042-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44170-foto-08042-55-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Josep Pericas i Morros | L'Arxiu Gavín compta amb una fotografia de l'interior del temple de l'any 1921, pocs anys abans que s'enderroqués per construir el nou edifici. | 116|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||
| 44185 | Sant Salvador de Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-terrades-0 | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. | I-VdC | Desaparegut | Durant la construcció de la nova ermita, l'any 1930, es localitzà un conjunt de tombes en el subsòl on havia d'anar la nova església. Tan sols coneixem que les tombes estaven arranjades amb tegulae. No es disposa de cap documentació fotogràfica de la troballa. | 08042-70 | A l'església de Sant Salvador de Terrades | Jaciment documentat per Antoni Gallardo en la seva obra de l'any 1938, en la que només ressenya la troballa, sense donar més dades, com el nombre de sepultures, ni si havia altres traces de cultura material que permetessin apuntar una cronologia més precisa. L'indret, un turó de més de 700 metres sobre el nivell del mar, no és l'emplaçament més habitual on trobar una necròpolis romana. Si en comptes de tombes de tegulae haguessin estat de lloses, es podria realcionar amb les properes runes de l'església medieval de Terrades, de la que en podria ser part del seu cementiri. | 41.7220400,2.3515700 | 446065 | 4619119 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44185-foto-08042-70-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En aquest indret també es troben les runes de l'església medieval de Terrades. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44133 | Sant Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-muc | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. PLADEVALL, A. (dir) (1991): Catalunya Romànica, vol XVIII, Enciclopèdia Catalana. Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | XII-XX | Església parroquial amb múltiples modificacions, tot i que encara s'observen elements arquitectònics romànics del primer temple. La planta és rectangular, de dos trams, amb una coberta de volta de canó reforçada amb un arc toral. Aquesta volta no suporta el sostre, trobant-se l'actual teulat sobrealçat de l'original, amb pilastres de maons i sostre amb bigues de formigó, tot i que l'alçat de les parets ha de ser força anterior, observant-se nombroses espitlleres i petites finestres. La nau bipartita, presenta un primer cos més estret que el principal, essent aquest primer una obra gòtica, a diferència del principal que correspondria al primer temple romànic. L'absis, semicircular, està cobert per un tram de voltes de llunetes. L'absis presenta encara dues finestres de doble esqueixada. Per l'exterior l'absis es troba emmascarat per contraforts i part de la sagristia posterior. Destaca també la portalada d'una arcada amb arquivolta, element característic del segle XIII. Als peus del presbiteri es troben dues sitges, buidades d'antic, cobertes amb vidre i iluminades. La resta de construccions són netament posteriors a l'obra romànica. Es tracta de les capelles de tramuntana, la sagristia i el campanar. Aquest campanar és una torre de planta quadrada formada per dos cossos dividits per una cornisa i coronats per merlets. A la façana exterior en destaca una finestra amb arc conopial, i una de senzilla amb la data inscrita, de l'any 1643. El temple conserva dos rellotges de sol en mal estat de conservació. A la façana sud-est trobem un rellotge molt malmès del que no es conserven les marques horàries. Tan sols conserva una decoració al pol representada per un cèrcol. A la façana sud-oest també trobem un altre rellotge de sol, igualment en mal estat de conservació. Només conserva traces del marc, sense marques horàries conservades, amb gnòmon de vareta. Cal destacar la presència d'una segona vareta perpendicular a la paret i descentrada respecte del rellotge. | 08042-18 | Plaça de Sant Muç s/n, 08045 Cànoves i Samalús | La primera notícia documental que tenim de l'església de Sant Muç correspon a un testament d'Ermengol Samarell, de l'any 1077 (ACB, Liber antiquitatum III, núm. 173). El temple torna a aparèixer a la documentació a l'any 1098 i 1123. Les primeres visites pastorals que comencen l'any 1301, s'esdevindran fins el segle XIX i proveeixen de molta informacióper tal de conèixer l'estat i evolució de les obres del temple (MARTÍ BONET 1981). Malgrat ja no existeix, al cantó nord de l'església hi havia l'antic cementiri, avui només testimoniat per una tanca de pedra. | 41.6933400,2.3547400 | 446305 | 4615930 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44133-foto-08042-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44133-foto-08042-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44133-foto-08042-18-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha diverses fotografies de l'església de Sant Muç de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element), en especial interessant la de l'altar major, avui desaparegut. | 93|98|92 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44134 | Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu | MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. PLADEVALL, A. (dir) (1991): Catalunya Romànica, vol XVIII, Enciclopèdia Catalana. Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | XI-XIX | L'església de Sant Andreu,malgrat les modificacions posteriors, encara ens mostra el seu caràcter romànic. En origen es tractava d'un edifici d'una sola nau orientat a llevant, de volta de canó, encapçalat amb un absis semicircular. Aquest absis, de volta semicircular, presenta arcuacions llombardes en grups de dos, que reposen sobre lesenes. Aquestes faixes centren tres finestres d'arc de mig punt i doble esqueixada. L'absis, es presenta en l'actualitat clarament sobrealçat, on s'hi observen cinc espitlleres. El campanar, de planta quadrada, té un pis, i a cada una de les seves cares, presenta una decoració a base de tres arcuacions llombardes que reposen sobre lesenes i emmarquen finestres d'arc de mig punt. Igual que l'absis, en un moment posterior, el campanar fou sobreelevat. Actualment està coronat per una estructura metàl·lica. La nau presenta modificacions a la seva façana en la que s'obrí o modificà la porta al segle XVI, tal i com resa la inscripció del dintell (1580). Sobre la porta destaca una fornacina amb arc conopial, sobre la qual hi ha una carassa d'un àngel, i encara per sobre una finestra d'ull de bou. També posteriors a l'edifici primigeni trobem les capelles laterals d'arcs gòtics, la sagristia , del segle XIX, i d'altres dependències. | 08042-19 | nucli de Samalús | La primera menció explícita a la parròquia de Sant Andreu de Samalús és de l'any 1059 (ACA, pg. RBI, 243).En aquest document, els comtes Ramon i Almodis confirmen a Mir Geribert la seva possessió, com una de les parròquiesdel feu comtal del castell de Montbui. L'any següent, 1060, el bisbe de Barelona infeudà aquest parròquia, entre d'altres, a Guisla de Besora i els seus fills.A finals del segle XIV ja la trobem formant part de la mensa capitular de Barcelona, la qual en tenia el dret de patronat, tot i que passà a dependre del bisbe al segle següent (1423). Les nombroses visites pastorsls (ADB) ens permeten resseguir l'aspecte del temple així com les obres que s'hi esdevingueren. | 41.6888200,2.3132200 | 442846 | 4615455 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44134-foto-08042-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44134-foto-08042-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44134-foto-08042-19-3.jpg | Legal | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El conjunt de l'església inclou una creu de terracota construïda a l'exterior del temple, davant la porta d'entrada, així com la sagrera annexa, envoltada per una tanca de pedra | 94|92 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44190 | Roc Fiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-fiter | Com el seu nom indica, aquesta pedra de grans dimensions, es troba en un un punt de terme on coincideixen diferents propietats, a manera de fita natural. Es tracta d'un aflorament de pedra calcària amb una forma característica de paret llisa, que es troba arran del camí de Vallforners, per on tota la gent que s'endinsa a la vall hi ha de passar. L'escanyament que presenta la vall en aquest punt va fer pensar en la idoneïtat d'aquest emplaçament per fer-hi la presa del pantà de Vallforners, tot i que finalment es desplaça l'obra més amunt. | 08042-75 | Camí de Vallforners, passat el Pont de Muntanya | La seva grandària i característica forma que 'amenaça' de caure, l'ha configurat com un indret de referència del municipi. De fet ja tenim documentades fotografies del lloc de l'any 1896, a l'arxiu de l'ajuntament. S'explica l'anècdota que part del roc es va desprendre sobre el camí quan calia dur un difunt del veïnat de la muntanya cap a l'antic cementiri de Sant Muç, a Cànoves, i que van caldre molts esforços per treure les pedres i fer-les baixar cap a la riera (pedres que actualment encara es veuen). | 41.7081200,2.3475000 | 445715 | 4617576 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44190-foto-08042-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44190-foto-08042-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat presenta diverses subjeccions metàl·liques per practicar-hi escalada.Hi ha una fotografia del Roc de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element).També existeix una fotografia del lloc del'any 1904 a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, on apareix un home sobre una mula passant pel camí a l'alçada del Roc Fiter (AFCEC_BORDAS_D_3970). | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||||
| 44149 | Rectoria de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-canoves | COMES, P. i CASTELLS, J. (1990): 'Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. | XVI-XIX | Al ser un edifici sense ús, l'estat exterior de l'edifici no és òptim.. | Edifici que en l'actualitat se'ns mostra amb una estructura complexa degut als afegitons que s'han incorporat a l'edifici primigeni. La masia se'ns presenta amb una planta rectangular, però amb una coberta a quatre aiguavessos. El cos principal és de planta baixa i dos pisos, i conforma un cos central d'alçada superior als altres. Malgrat les transformacions la façana principal no està gaire alterada. Es conserva la porta d'arc de mig punt dovellada, i sobre la finestra del primer pis es pot llegir una inscripció i data sobre la llinda. Concretament es tracta del monograma de Jesús (IHS) emmarcat per la data 1704. En la paret de migdia d'un dels cossos afegits es conserva un rellotge de sol en mal estat de conservació. | 08042-34 | Nucli de Cànoves | Masia isolada que dista de l'església uns 150 metres, que amb el temps va esdevenir lloc de residència dels rectors de Sant Muç, d'aquí l'origen del seu nom. | 41.6921900,2.3557700 | 446390 | 4615802 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44149-foto-08042-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44149-foto-08042-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44149-foto-08042-34-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Dels exteriors de la Rectoria en destaquen un parell d'elements, com són un altar per celebrar eucaristies i una doble columna per tenir-hi una imatge d'un sant. També és visible un safareig. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44121 | Puig del Castell de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-del-castell-de-samalus | ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers. ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, pàg. 135-194. GUÀRDIA, M. (2013): 'El jaciment ibèric del Puig del Castell de Samalús'. Vallesos. Gent, terra i patrimoni, pàg. 114-116. SANMARTÍ, J. (1986): La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Universitat de Barcelona. Tesi Doctoral inèdita. | V aC - X | Poblat ibèric que s'estén pel cim del turó del Puig del Castell. Malgrat l'indret és conegut des de 1955, no ha estat fins l'any 2011 que han començat a efectuar-s'hi excavacions arqueològiques. Pel que sabem consta d'un complexe sistema defensiu, format per una muralla que encerclaria el poblat, que assoleix gruixos de 2 metres. Tot i que tan sols s'hi han desenvolupat 3 campanyes d'excavacions programades ja s'entreveu més del 50% del perímetre de la muralla. D'altra banda la fortificació també presenta un gran nombre de torres defensives que magnifiquen el caràcter defensiu de l'assentament, esdevenint un conjunt amb pocs paral·lels a casa nostra en el marc de l'arqueologia ibèrica. Les dimensions estimades de l'àrea que tanca la muralla està entorn les 3 hectàrees. Poc sabem de l'urbanisme del poblat, ja que les campanyes d'excavació s'han concentrat a conèixer la fortificació i l'abast cronològic de l'assentament. La primera ocupació ibèrica de l'indret seria anterior al segle IV aC, anterior a la construcció de la muralla de la que demoment no en coneixem les seves característiques estructurals. Al segle IV aC es bastiria el complexe sistema defensiu i es definiria tot el perímetre emmurallat, que duraria fins a finals del segle III aC. La darrera fase ibèrica caldria portar-la a la fase republicana, on en algun indret, es bastiria una nova muralla per sobre de la de l'ibèric ple. La darrera fase d'ocupació ja no seria ibèrica, sinó altmedieval. Aquesta darrera fase queda testimoniada per la construcció en un dels punts més alts del jaciment d'una torre, actualment molt malmesa, en la s'observa en el seu aparell constructiu restes d'opus spicatum. Pel que respecta al jaciment ibèric, hi ha diferents elements que fan pensar que aquest jaciment es tractaria de la ciutat de Lauro, testimoniada específicament per les encunyacions monetals que tradicionalment s'havien ubicat a la propera Llerona. | 08042-6 | Turó del Puig del Castell | El jaciment es cita per primera vegada en l'estudi de Josep Estrada de 1955. Malgrat que fa més de 50 anys d'aquesta data, el coneixement de l'indret no ha augmentat qualitativament i tots els treballs de síntesis només fan que citar l'indret i citar el treball d'Estrada. Només en la tesi doctoral de Joan Sanmartí s'hi feren unes precisions cronològiques en l'estudi dels materials recollits pel mateix Estrada. | 41.6978700,2.3249100 | 443827 | 4616452 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44121-foto-08042-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44121-foto-08042-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44121-foto-08042-6-3.jpg | Legal | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 85|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44246 | Prades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prades | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes de l'antiga casa de Prades. Encara es conserva en peu bona part de l'estructura, tot i que part del sostre de teula àrab ha col·lapsat. Es tracta d'una masia de planta rectangular, amb sostre a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, de planta baixa i pis. La porta, centrada al'eix de simetria, és d'arc rebaixat i volta de sardinell. Les finestres, senzilles, es troben emmarcades en pedra. Cap al cantó dellevant trobem les restes del que havien estat les corts i corrals. Davant de la casa encara es conserva l'era. | 08042-131 | Muntanya de Prades | 41.7009500,2.3089100 | 442498 | 4616805 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44246-foto-08042-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44246-foto-08042-131-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc guàrdia i Llorens | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44261 | Pou de neu de Can Cuch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-de-can-cuch | LÓPEZ I CORTIJO, J. (1992): 'Els pous de neu i de glaç al Montseny', Monografies del Montseny, núm. 7, Viladrau, pàgs. 61-98. | XIX-XX | L'erosió de l'indret dificulta la seva interpretació. | Congesta artificial destinada a tenir una reserva de neu. Situada a més de 1.000 metres d'alçada sobre elnivell del mar, al cim del Turó del Pi Novell, indret pensat per aprofitar l'acumulació de la neu en època hivernal.. Té una planta circular, d'uns 7 metres de diàmetre, amb una fondària màxima propera als 2 metres. No s'observa cap vorada ni marge, com sol ser habitual en aquestes congestes. Sí que coincideix amb aquestes congestes artificials, també anomenades poues, el fet que la dimensió del diàmetre sigui superior a la de la fondària, així com la seva secció longitudinal, de forma semicircular. | 08042-146 | Al turó de Can Cuch | No s'ha de confondre aquesta estructura amb les més complexes com els pous de glaç, o pous de neus construïts. Tipològicament correspon a una congesta artificial destinada a proveir-se d'una reserva de neu, per emparar-la comercialment per a la conservació d'aliments i/o com a element de salut. | 41.7452500,2.3527500 | 446183 | 4621695 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||
| 44162 | Pont sobre la riera de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sobre-la-riera-de-canoves | XX | Exemple rellevant d'obra pública de les que efectuava la Mancomunitat de Catalunya, ben projectada i executada. En un tram d'una seixantena de metres el pont travessa la riera de Cànoves mitjançant quatre grans arcades suportades per pilastres de pedra. L'obra de les voltes és de maó vist i la plementeria de pedra carejada. Les cantoneres de les pilastres sobre la que reposen els arcs també són de maó vist. Aquesta combinació de maó i pedra es repeteix al tauler que suportala via de la carretera i als estreps del pont. | 08042-47 | Carretera BP-5107, p.k. 41,7 | 41.6856800,2.3559900 | 446403 | 4615079 | 1920 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44162-foto-08042-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44162-foto-08042-47-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Aquest element patrimmonial ens ha arribat gairebé igual que en el seu origen, exceptuant les actuals tanques metàl·liques. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44253 | Placeta balladora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placeta-balladora | XX | Lloc ple de vegetació que oculta l'aparença de plaça. | En aquest racó de l'antic camí de Vallforners, en un revolt sobre la riera, és on es realitzaven danses en el marc de l'Aplec de Sant Salvador de Terrades. Tot tornant de l'aplec, baixant de l'ermita ja cap a Cànoves, s'aprofitava la configuració eixamplada de l'indret, per realitzar-hi un conjunt deballs. | 08042-138 | Antic camí de Vallforners | 41.6980500,2.3538000 | 446231 | 4616454 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44253-foto-08042-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Avui en dia el traçat del camí de Vallforners en aquest punt està modificat. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44184 | Pla del Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-castellar | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. | I-IVdC | No s'aprecien restes onstructives, que fan pensar en la desaparició de bona part del jaciment. | En aquest replà d'un serrat del Montseny es localitzà superficialment troballes ceràmiques superficials que indicaven la probable presència d'un jaciment arqueològic. Les restes ceràmiques eren de filiació romana. En l'actualitat en aquesta àrea hi ha emplaçat un viver d'arbres que pot haver alterat la conservació del jaciment, i dificulta la troballa de l'àrea concreta de dispersió del material. | 08042-69 | Sobre el nucli de Cànoves | Aquest jaciment ja l'esmenta Josep Estrada, que en fa esment al seu treball sobre la Lauro monetal de l'any 1967, junt amb Leandre Villaronga. En aquest article va atribuir les restes al període romà imperial, sense entrar en cap qualificació del tipus d'assentament. | 41.6957400,2.3594400 | 446698 | 4616194 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||
| 44215 | Parc Natural del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny-1 | CAMPENY, R. (DIR) (2007): Pla d'ús públic del Parc del Montseny. Minuartia, Estudis Ambientals. Diputació de Barcelona i Diputació de Girona. DD.AA. (2012): Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera. Memòria 2011. Diputació de Barcelona. | Part del terme municipal de Cànoves i Samalús es troba inclòs dins del Parc Natural del Montseny, concretament el 62,43% de la superfície total del municipi, això és 1822,45 hectàrees respecte de les 2919,10 deltotal de superfície de Cànoves i Samalús. La titualrita del Parc és principalment privada, amb un 86,6%, i la resta és de titularitat pública, entre la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. El Parc Natural del Montseny es troba ubicat a la serralada prelitoral, essent-ne el massís de més alçada. La seva extensió, de 31.063,94 hectàrees, està distribuïda entre els 18 municipis que en formen part, i que abracen les comarques del Vallès Oriental, Osona i la Selva, englobant per tant dues circumscripcions provincials: Barcelona i Girona. A nivell orogràfic el Montseny s'inicia a cotes d'uns 200 metres sobre el nivell del mar, en el seu vessant oriental, i assoleix els 1705 metres d'alçada amb el Turó de l'Home i Les Agudes. El punt més enlairat del Parc en el terme de Cànves i Samalús són el Turó de les Païsses (1056 m.), Turó de la Moixera (1039 m.), Turó de Palestrins (1026 m.), Roca Centella (1001 m.), i el vessant sud del Turó de Can Cuc, al voltant dels 1100 metres d'alçada. El riu Tordera segmenta el massís en tres subunitats: el pla de la Calma i Puig Drau a ponent, Matagalls al nord, i les Agudes i el Turó de l'Home a llevant. El paisatge d'aquesta muntanya confereix un mosaic d'ambients diversos, conferint una gran riquesa paisatgística, biològica i històrica al Parc Natural. | 08042-100 | Serralada Prelitoral, comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental | Any d'aprovació del Pla Especial: 1977, pel sector de la província de Barcelona, i 1978 per la província de Girona. Nou Pla Especial: aprovat l'11 de desembre de 2008 i publicat al DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. Any de la declaració de la Reserva de la Biosfera: 1978. La UNESCO va incloure el Parc Natural del Montseny dins la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera, en el marc del programa 'L'Home i la Biosfera' (MAB) | 41.7170500,2.3259600 | 443931 | 4618581 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44215-foto-08042-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44215-foto-08042-100-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El Parc és gestionat per l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i per l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona. El municipi compta amb un Punt d'Informació del Parc, situat a l'Avinguda Josep Crous. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||
| 44189 | Pantà de Vallforners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-vallforners | COMAS, P. (1990): 'L'embassament de Vallforners', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 50-53. | Pantà que es troba aprofitant la vall tancada i estreta de Vallforners, al fons de la qual hi discorre la riera de Vallforners. El pantà consisteix en el rebaix i l'adequació del terreny, i la construcció de la presa que reté les aigües. El cantó extern de la presa es troba integrat en el paisatge, ja que sobre la forma de puig que té s'hi han plantat arbres i matolls per tal de rebaixar-ne l'impacte visual. L'embassament té una superfície inundable de 112.400 m2, mentre que la capacitat total assoleix els 2.156.600 metres cúbics. La longitud del pantà, des de la presa a la cua de l'embassament és de 1.100 metres. Pel que respecta a la presa, aquesta té una longitud de 160 metres, amb una alçada de 61,5 metres, i 10 metres d'amplada en el coronament. | 08042-74 | Camí de Vallforners | El projecte per la construcció de l'embassament va ser confeccionat pel departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció dels enginyers Cándido Avendaño Salas i Miguel Ángel Carrillo Suárez. Els treballs començaren l'any 1985 i entrà en funcionament l'any 1989. El pressupost inicial de l'obra va ser de 236.285.441 pessetes. | 41.7198100,2.3420700 | 445273 | 4618877 | 1985-89 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44189-foto-08042-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44189-foto-08042-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Avendaño, Cándido i Carrillo, Miguel A. (enginyers) | Aquest tipus d'embassament es coneix amb el nom de laghetto collinari, construccions d'origen italià que s'encaixen enmig dels vessants de dues muntanyes entre les quals hi passa un riu o riera. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44146 | Pallissa a Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-a-samalus | XIX-XX | El sostre presenta algun abombament. | Interessant exemple d'arquitectura popular al bell mig del nucli de Samalús. L'edifici és de planta rectangular, tot i que presenta en un dels seus angles un aspecte axamfranat per ubicar-hi la porta. Aquesta porta, feta de maó, presenta un arc rebaixat. Les parets són de pedra i la coberta és a dues vessants, trobant-se aixecada en el xamfrà on es troba l'accés. El sostre és de teula plana. La seva posició aterrassada afavorí l'ampliació pel cantó de sota, quan als anys 60 del segle XX s'hi afegí un cos annexat, prou integrat al conjunt. | 08042-31 | Nucli de Samalús | 41.6884500,2.3128100 | 442812 | 4615414 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44146-foto-08042-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44146-foto-08042-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44146-foto-08042-31-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44130 | Monòlit de Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-can-marti | XX | Monòlit erigit en el camí que puja a Can Pujades. Es tracta d'una placa rectangular de pedra, de poc gruix, destinada a contenir-hi un text de caire naturalista. Es tracten d'uns versos de l'obra 'Canigó' de Jacint Verdaguer, concretament del cant tercer, titulat 'L'encís'. Els quatre versos resen: 'Los aucells a les cítares responen, / naturalesa i art dant-se la mà / entre columnes i arbres que confonen / lo remor del convit amb lo boscà / J. Verdaguer a Canigó'. | 08042-15 | Can Martí | La feu col·locar el Sr. Morel, propietari de Can Pujades. | 41.6926100,2.3250300 | 443832 | 4615868 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44130-foto-08042-15-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44205 | Moneda ibèrica del Fons del Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moneda-iberica-del-fons-del-museu-de-granollers | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, pàg. 135-194. GUÀRDIA, M. (2013): 'El jaciment ibèric del Puig del Castell de Samalús'. Vallesos. Gent, terra i patrimoni, pàg. 114-116. LLORENS, M.M. i RIPOLLÈS, P.P. (1998): Les encunyacions ibèriques de Lauro. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Ajuntament de Granollers. | II-I aC | Moneda ibèrica en bronze de la seca de Lauro que pertany a la col·lecció arqueològica del Museu de Granollers, provinent de l'antic 'Tresor de Cànoves'. Sota la nomenclatura del 'Tresor de Cànoves' es coneix un tresor numismàtic de monedes de bronze ibèriques trobat casualment en el terme de Cànoves. El lot estava format per 41 monedes ibèriques, la majoria de les quals de la seca de Lauro. El lot complet passà a mans privades i al mercat de col·leccionistes. El treball de Leandre Villaronga va poder identificar i realitzar calcs de la majoria de les monedes trobades. Concretament es localitzaren 5 monedes d'Ausesken, 5 de la seca d'Eusti, 3 d'Iltirkesken, 1 de Laiesken, 1 d'Ilturo, 5 que no es van poder consultar, i 21 de la seca de Lauro. Concretament es tracta d'una unitat de bronze, on a l'anvers hi apareix un cap masculí a la dreta amb mantell i darrere ceptre; al revers genet amb palma i a l'exerg la inscripció en caràcters ibèrics LAURO. El seu diàmetre màxim és de 26 mm. | 08042-90 | C/ Anselm Clavé, 40. 08401 Granollers | Aquesta troballa s'efectuà als anys 60 del segle XX, quan uns treballadors que feien tasques de neteja d'un bosc proper al Molí de Can Ribes, a l'aixecar un munt de pedres, van trobar agrupades un lot de monedes de bronze. El fet que estiguessin agrupades tal vegada respongués a que es trobessin en una bossa. L'ocultació d'aquest tresor s'ha datat entorn de l'any 100 aC, i s'ha relacionat amb una ocultació deguda a la invasió per part dels cimbris (104 aC) a causa d'aquest període d'inestabilitat. Alguns estudis apunten la hipòtesis que la seca de Lauro estigués en el terme municipal de Cànoves i Samalús, concretament al poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús. Aquesta moneda fou donació d'Emili Ramon Valls. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Aquesta moneda pertany al fons del Museu de Granollers, amb el número d'inventari MDG-7295, i fou una donació d'Emili Ramon i Valls. En el fons del Museu hi ha d'altres monedes de la seca de Lauro d'altres procedències. Les fotografies pertanyen al Museu de Granollers. | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||
| 44138 | Molí de les Pipes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-pipes | MONTLLOR, C. (1990): 'La fabricació de pipes a Cànoves: una indústria desapareguda', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XV | Immoble molt modificat. | Edifici ubicat al costat de la riera de Vallforners per tal d'aprofitar l'energia hidràulica per fer funcionar el molí. En l'actualitat l'aparença exterior de l'edifici no presenta cap indici que en testimonïi el seu antic ús ni l'antiguitat de l'element. L'edifici actual, que deu aprofitar l'estructura de l'antic molí, és una estructura rectangular amb un sostre a dues aigües, de planta baixa i pis, amb un cos afegit al cantó nord. L'element més singular és el carcabà que encara es conserva al semisoterrani. S'observa una paret de pedra feta de còdols de riu, amb un arc rebaixat emmarcat, per on entrava l'aigua de la riera. Sobre del carcabà, on hi ha l'edifici, hi havia la sala de moles. | 08042-23 | Riera de Vallforners | El molí es troba tot just davant del Castell de Cànoves, i cronològicament deurien haver conviscut, almenys en algun moment. Malgrat aquest fet, el molí no apareix en la poca documentació que coneixem del Castell. El lloc a vegades es confon amb el proper Molí de Ca l'Antich, just a sobre del de les Pipes. El nom relatiu a les Pipes ve donat per la fàbrica que s'esdevenia en aquest indret per fabricar pipes de fumar amb fusta de les arrels del bruc. La ubicació propera al riu permetia emprar l'energia hidràulica per moure les serres i obtenir així les carcasses de les pipes. El nom Antich sí que apareix als fogatges, tant de 1497 com de 1553. Pel que respecta al de l'any 1497 tenim el dubte si fa referència al Molí de l'Antich o a la masia de Ca l'Antich. L'any 1553 ja apareixen dues cites d'Antich. El petit pont que travessa la riera en aquest punt, és obra o refacció de l'any 1946, tal i com ens mostra una inscripció en el ciment. Just per sota encara s'observa la resclosa del molí. | 41.6991300,2.3532600 | 446187 | 4616574 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44138-foto-08042-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44138-foto-08042-23-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1904, on es veu un conjunt de persones creuant la riera de Vallforners a l'alçada del Molí de les Pipes (AFCEC_BORDAS_3968).Hi ha una fotografia del Molí de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element).A lArxiu antic de l'Ajuntament es disposa de 3 fotografies de l'interior del Molí, mostrant l'activitat de la fabricació de les pipes amb fusta d'arrel de bruc. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44195 | Molí de Can Massaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-massaguer | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | En l'actualitat res fa pensar que el conjunt d'edificacions corresponguin a un antic molí, més enllà de la seva ubicació a la riba de la riera de Cànoves. Es tracta de tres edificacions annexades, construïdes entre el curs d'aigua i el gran talús de la riera. Del conjunt cal destacar l'edifici més proper a la riera, que és el que feia les funcions de molí. Les reformes posteriors n'amaguen les seves caracteristiques principals, tot i que encara s'intueix el desguàs de l'aigua un cop sortia del molí. Encara s'observa davant la façana del conjunt una taula realitzada a partir d'una de les grans moles de pedra. | 08042-80 | Camí de Vallforners | La cita del lloc de Massaguer al fogatge de Cànoves de 1553 pot ser al·lusiva tant al mas com al molí, que tot i estar separats uns metres, no hem de dubtar que formen part d'una unitat, propietat de la mateixa família. | 41.6965000,2.3552000 | 446346 | 4616281 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44195-foto-08042-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44195-foto-08042-80-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A l'entrada de Can Massaguer hi ha una pedra de molí partida en dues meitats emprada com a llindar. Amb tota probabilitat deu venir del Molí.Hi ha una fotografia del Molí de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element). | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44160 | Molí d'en Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-ribes | BARBANY, C., CANTARELL, C., DANTÍ, J., GARCIA, R.M., RIBAS, P. i TERRADES, M.E. (1996): De la balma a la masia. L'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Treballs del Museu de Granollers, núm. 2, Granollers. COMES, P. i CASTELLS, J. (1990): 'Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69 | XVI-XX | L'aparença exterior de l'edifici està un xic degradada. Construccions i annexes contemporanis n'alteren la seva aparença. | De l'antic molí i les instal·lacions hidràuliques poca cosa en queda. Segurament la sala de moles estava ubicada en les runes que queden adossades a ponent de la casa. Només una resclosa a la riera evidencia actualment l'ús que se'n feia de l'aigua. L'edifici consta de planta rectangular i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, i està distribuïda en tres alçades: planta baixa, pis i golfes. La façana no presenta la porta en l'eix de simetria, sinó que es troba desplaçada a la seva esquerra. Es tracta d'un portal rectangular. Tot i que si hi ha algun element que presideixi la façana sens dubte es tracta de la finestra d'arc conopial, amb arqueria calada. Al centre dels arcs trobem dues cares esculpides. A les impostes sengles figures humanes i rosetes. I tot just a sobre de la finestra trobem una pedra esculpida amb dues criatures nues que sostene un escut amb inscripció (il·legible). Seguint el caient del vessant del sostre, a llevant, s'hi adossà d'anticun cos que sobresurt perpendicularment de la façana. A l'altre costat de la riera, davant la masia, trobem unes runes que podrien ser part de les instal·lacions del molí. | 08042-45 | A Cànoves, carretera BP-5107, p.k. 41,6 | S'esmenta el lloc de Ribes en els fogatges de Cànoves, tant en el de 1497 com en el de 1553, tot i que en ambdós casosen la forma singular, RIBA. No podem saber si fa esment a la Masia de Can Ribes ubicada a prop del molí o al mateix molí, tot i que potser cal entendre els dos llocs com a part d'una unitat. Les finestres, característes d'aquest moment gòtic, certifiquen la datació del mas, i cal recordar que són presents tant al Molí de Can Ribes com a la masia de Can Ribes. Proper al molí, en un lloc indeterminat, va aparèixer els ans 60 del segle XX, l'anomenat Tresorde Cànoves, format per 41 monedes ibèriques, la majoria de les quals de la seca de Lauro. | 41.6859700,2.3564600 | 446442 | 4615111 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1904, on es veu la façana de la masia (AFCEC_BORDAS_D_3966). Es percep volumètricament els mateixos cossos que en l'actualitat, tot i que les moles repenjades a la façana en testimonien la seva activitat.També hi ha una altra fotografia de la façana, de 1913, del fons Pons Bernareggi de l'Arxiu Nacional de Catalunya (Fons ANC1-579-N-602). | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44258 | Mina de Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-valls | MATA i PERELLÓ, J.M. (1990): Els minerals de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, Arxius de la Secció de Ciències, XCIII, Barcelona. | XX | Mina per a l'extracció de minerals, excavada al turó de Roca Centella, proper al Pla de la Batalla. Es tracta d'una galeria principal, de volta arrodonida i d'una seixantena de metres endins la roca de la muntanya, amb l'obertura arran de camí. De la galeria principal, gairebé al final, en surten altres dues galeries, gairebé simètriques. Una està obliterada amb restes de runa de les feines extractives, i l'altra presenta un pou circular i cilíndric, de 8 metres de fondària, segurament realitzat per seguir la veta del mineral. | 08042-143 | Al turó de Roca Centella | En aquesta mina s'hi han documentat mineralitzacions en els conglomerats que rebleixen les esquerdes. Els minerals presents són: galena, pirita, goethita, hematites, cerussita, calcita, anglesita i quars. Les mineralitzacions són poc importants, pel que segurament la mina s'abandonà sense arribar a tenir un complexe sistema de galeries. Els veïns del poble encara diuen que el mineral que es treia era la base dels vernissos per cobrir peces ceràmiques. | 41.7175100,2.3200700 | 443441 | 4618636 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44258-foto-08042-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44258-foto-08042-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En la paret de la mina s'observen les marques de les eines per fer les galeries, de forma cilíndrica, segurament d'enformadors i cisells. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44243 | Mas Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-deu | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes d'una casa de planta rectangular, d'uns 20 x 17 metres. Encara són perceptibles les divisions internes. Els murs són fets de pedra, tot i que sovuntegen les reparacions amb mitjanes i maons. Hi ha part de la coberta de teules àrabs caiguda. La casa és un punt de terme entre el municipi de Cànoves i Samalús i elde Tagamanent. | 08042-128 | Àmbit del Montseny Est | 41.7397900,2.3449400 | 445529 | 4621093 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||||
| 44124 | Llegenda del cabrit negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-cabrit-negre | MESTRES, A. (2004): Llegendes del Montseny. Selecció a cura de Carme Rubió i M. Carme Bernal. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | Llegenda que narra l'experiència d'en Jaumàs, veí de Cànoves, que tot caminant amb la seva dona un vespre quan ja fosquejava, es trobà un cabrit negre. Quan en Jaumàs proposà a la seva dona que l'anirien a vendre al mercat de Llinars per treure'n alguna cosa, ella contestà que no ho podien fer doncs no era de la seva propietat. En Jaumàs argumentà que allò que es perd pertany a qui ho troba. Malgrat la insistència de la seva muller, en Jaumàs es carregà el cabrit al coll. Quan ja arribaven a Llinars van sentir una veu fonda que sortia del torrent proper i que els deia 'Ai, dimoni xic, a on vas?', al que el cabrit va respondre 'A cavall d'en Jaumàs!... Fins a Llinars!...' En Jaumàs, tot esverat havent sentit parlar el cabrit i comprenent que el què duia a collibè era el dimoni, el deixà anar i l'animal fugí camp enllà. | 08042-9 | Aquesta llegenda la recollí Apel·les Mestres en el seu llibre 'Llegendes i tradicions del Montseny' amb el que guanyà el premi del 'Llegendari popular català' de l'Institut Patxot l'any 1927. A través de l'obra d'Apel·les Mestres (1854-1936) es mostra l'interès que l'autor tenia per la recuperació de l'imaginari col·lectiu del país. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | La figura de la cabra negre en el folklore sovint són encarnacions del diable o de bruixes. També les veus que surten de les aigües s'identifiquen amb boques que comuniquen la terra amb l'infern. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||||
| 44123 | Llegenda de les portes de l'església de Sant Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-portes-de-lesglesia-de-sant-muc | CAMPOY, G., DURÀN, A. i JURADO, R. (2006): Llegendes de castells del Vallès Oriental. Barcelona. | Llegenda que explica que en l'aplec de la festa de Sant Muç, al passar un traginer per davant de l'església, va exclamar: 'Sant Muç: no m'esmuçaràs ni a mi ni al bestiar!'. (Cal ressenyar que esmuçar, mot homòfon al sant de l'església, Muç, vol significar la impressió desagradable i aspra a les dents). Havent dit això, tant el traginer com les bèsties que conduïa tenien les barres esmuçades. Penedit d'haver fet aquella burla, va prometre pagar les portes de ferro de l'església, quedant així guarit. | 08042-8 | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Llegenda que utlitza el tema del càstig com a motiu central. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||||||
| 44125 | Llegenda de La Pallejana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pallejana | MESTRES, A. (2004): Llegendes del Montseny. Selecció a cura de Carme Rubió i M. Carme Bernal. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | La llegenda de la Pallejana, són de fet nombrosos episodis i incidents que va tenir aquesta bruixa per diversos indrets del Montseny. Un d'aquests fets es conta que va tenir lloc Cànoves quan la bruixa va espantar l'avi de Can Ribes, masia de Cànoves. La Pallejana tocà l'espatlla de l'home tot dient-li 'Hola, Cebrià!'. I l'avi, degut a l'ensurt, va dir per a ell mateix 'Jesús, Maria i Josep'. La bruixa va recriminar a l'avi Cebrià que no digués aquestes coses, i l'avi estranyat que l'hagués sentit perquè ho havia dit de pensament, va endevinar que tractava amb la Pallejana, ja que només una bruixa podia escoltar el que no s'havia dit en veu alta. | 08042-10 | La Pallejana va ser una bruixa prou coneguda a les terres del Montseny, a la que se li atribuïen maleficis i enganys. Alguns dels espisodis que es relaten en les llegendes van tenir com a escenari indrets de Cànoves, i molts els recull Apel·les Mestres de boca de 'l'avi Joan de can Julià de Cànoves'. Aquesta llegenda la recollí Apel·les Mestres en el seu llibre 'Llegendes i tradicions del Montseny' amb el que guanyà el premi del 'Llegendari popular català' de l'Institut Patxot l'any 1927. A través de l'obra d'Apel·les Mestres (1854-1936) es mostra l'interès que l'autor tenia per la recuperació de l'imaginari col·lectiu del país. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||||||
| 44147 | La Sala de Ca l'Antich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-de-ca-lantich | XX | Edifici de planta rectangular i coberta de teules a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Cal aclarir que la façana original no es correspon a l'actual, ja que s'accedeix als comerços de l'edifici pel cantó llarg. La façana original té un marcat caràcter simètric en el que destaquen tres obertures, sobre les quals hi trobem sengles ulls de bou. La façana clou a la part superior amb un acroteri graonat, que és un dels elements arquitectònics que donen caràcter al petit nucli urbà de Cànoves. | 08042-32 | Entre el Carrer de l'Ajuntament i la Plaça de Sant Muç | Aquest indret, tal i com testimonia el seu nom, era emprat com a sala de ball i festes per la gent del poble, al llarg de la primera meitat del segle XX. Després se n'arranjaren alguns espais, algun dels quals va esdevenir magatzem. | 41.6934600,2.3540900 | 446251 | 4615944 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44147-foto-08042-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44147-foto-08042-32-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat hi ha diversos locals comercials. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44183 | La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-0 | COMAS, P. (1990): 'Descobriment d'una sepultura de l'alta edat mitjana en el Turó de la Ferreria de Cànoves',XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 68-71. | II aC - X | Desaparegut | Sota la nomenclatura del jaciment de la Ferreria tenim dues realitats arqueològiques. En primer terme es documentà superficialment, gràcies a la recollida de material ceràmic, un possible jaciment de cronologia iberoromana. Van documentar-se fragments de ceràmica ibèrica així com fragments d'àmfora itàlica, sense que s'observés cap resta construïda. D'altra banda, en el vessant sud, i proper a l'actual cementiri, s'excavà una tomba rectangular recoberta de lloses de pissarra. La troballa, fortuïta, no comportà cap excavació en extensió per tal de delimitar una possible necròpolis. A diferència de la concentració de material ceràmic iberoromà, en el cas de la tomba no aparegué cap element moble que permetés afinar en la datació de l'estructura. Les característiques de la sepultura l'assimilen a d'altres de cronologia àmplia que oscil·la entre l'antiguitat tardana i l'alta edat mitjana. | 08042-68 | Àmbit del camí del Cementiri | El jaciment iberoromà el localitzà Emili Ramon l'any 1967. La tomba altmedieval es localitzà i excavà el setembre de 1972. La tomba va aparèixer quan es llaurava el camp del turó, quan l'arada va arrencar algunes lloses de la sepultura. L'estructura es trobava tot just a 20 centímetres sota la cota del sòl de conreu. | 41.6866500,2.3477500 | 445718 | 4615192 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44183-foto-08042-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44183-foto-08042-68-2.jpg | Legal | Romà|Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A l'article de Pere Comas de l'any 1990 hi ha publicades les fotografies de la tomba en el moment de la seva localització i excavació. | 83|85|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44213 | Jaciment paleontològic de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-canoves | <p>VELA, J.A. (1987): 'Els trilobits de Catalunya', Mineralogistes de Catalunya, 3 (8), Barcelona, pàgs. 220-235. VELA, J.A. i CORBACHO, J. (2007): 'Els estadis larvaris del trilobit Drevemannia (Carbonífer inferior) localitzats a Cànoves', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 187-195.</p> | <p>El jaciment es tracta d'un aflorament d'origen marí, format per pissarres purpúries del Dinastià-Visceà (Carbonífer). Representa un ambient de dipòsit d'aigües someres, amb abundant contingut fòssil (trilobits, bivalves i crinoideus), entre els que cal esmentar: Phillipsia gemmulifer, Drevermania pruvosti, D. Revillei, Drevermania (Palpebralia) sp., Posidonia beecheri, Trylophloproteus sp, i Aviculopecten sp. El jaciment pertany a les sèries del Palezoic, concretament al Carbonífer inferior.</p> | 08042-98 | Torrent de la Font de la Vallfiguera | <p>El jaciment de Cànoves fou descobert per primer cop per Almera al començament del segle XX (1913) i ja fou assignat al Carbonífer inferior. Pruvost (1912) també va assignar el jaciment de Cànoves al Viseà.</p> | 41.7063300,2.3345400 | 444635 | 4617385 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A Catalunya el carbonífer inferior aflora en localitats com el Papiol, Vallcarca i Scala Dei. Hi ha materials conservats a la col·lecció de J. Vela, a la col·lecció Joan Corbacho i al Museu Geològic del Seminari de Barcelona (MGSB). | 1792 | 5.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||||
| 44129 | Imatge de la Lluna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-lluna | AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona. | A Samalús, es creu que si mires a la lluna plena la imatge que hi veus és la figura d'un home carregat amb un arç a coll. Aquesta imatge remet a la història d'un home que una nit fosca d'octubre posà en un camí a tocar d'un precipici, un arç per tal d'amagar el penyassegat que hi havia al darrera. D'aquesta manera volia que un veí seu al qual volia mal, tot sabent que havia de passar per allà, s'emboliqués i entrabanqués amb l'arç i caigués estimball avall. | 08042-14 | La creença de veure-hi a la superfície de la lluna imatges d'un home damnat són habituals a molts pobles de cultura romànica i mediterrània. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||||||
| 44161 | Habitatges entre mitgeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-entre-mitgeres | XX | Edifici d'habitatges de planta rectangular, amb una alçada de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, comuna per tots els habitatges. El carener és paral·lel a la façana. El sostre que toca a façana està acabat amb un acroteri representant una barana rematada amb apèndixs de peces ceràmiques. L'edifici es compon de dos habitatges an planta baixa i dos més en planta pis, l'accés als quals és mitjançant una escala. La façana principal té una composició gairebé simètrica on tan sols trobem desplaçada la porta de l'escala. La planta baixa té un petit sòcol de pedra, amb una porta i una finestra per cada un dels habitatges, més la porta de l'escala a la planta superior. En aquest pis observem a la façana dos balcons i dues finestres. Al centre de la façana d'aquest pis trobem una imatge religiosa en ceràmica. A la part posterior les plantes baixes tenen una eixida. | 08042-46 | A Cànoves, carretera BP-5107, p.k. 41,3, a la Rosaleda | Es tracta d'un dels pocs edificis de Cànoves i Samalús que tenen vocació urbana, tant pel que respecta a la seva tipologia d'habitatge, composició de la façana, com per la seva aliniació amb la carretera. Foren construïts al llarg de la segona dècada dels anys 20 del segle XX. Malgrat tot, el present edifici no es presenta en el nucli de Cànoves sinó als afores. | 41.6887100,2.3535600 | 446203 | 4615417 | 1920 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44161-foto-08042-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44161-foto-08042-46-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||
| 44255 | Gorg Sacongre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-sacongre | Del conjunt de gorgs del curs baix de la riera de Vallforners, aquest és el que té més anomenada per trobar-se proper al nucli de Cànoves, i per les seves característiques que el fant ideal per practicar-hi el bany. Es tracta d'un gorg arrodonit, no gaire profund, on el curs constant de l'aigua ha erosionat la roca del curs creant una plaça eixamplada idònia pel bany. L'erosió de l'aigua també ha crat un petit salt d'aigua. L'alçada permetia saltar des del sortint d'una roca, a manera d'un trampolí natural. | 08042-140 | Riera de Vallforners | 41.7017600,2.3513500 | 446030 | 4616867 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44255-foto-08042-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44255-foto-08042-140-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat l'accés és complicat. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||||
| 44263 | Gorg Lloreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-lloreda | Del conjunt de gorgs del curs baix de la riera de Vallforners, aquest és el que es troba ubicat en la part més alta del curs de la riera, no gaire distant del Gorg Fiter. Aquest gorg el trobem tot just abans de la confluència de dos rieres, la de Vallforners amb la del torrent del Sot de la Moixera i el Torrent de la Gavarrera, en l'indret anomenat els Dos Torrentons. | 08042-148 | Riera de Vallforners | 41.7164400,2.3458600 | 445586 | 4618500 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44263-foto-08042-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44263-foto-08042-148-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||||||
| 44262 | Gorg Fiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-fiter | Del conjunt de gorgs del curs baix de la riera de Vallforners, aquest és el que es troba en la zona mitjana després del pantà de Vallforners, a l'alçada del Roc Fiter, del que pren el nom. Després d'una zona plana, coneguda com el Pla de les Illes, degut a que el curs de la riera deixa petits 'illots' enmig de les aigües, és on es troba aquest gorg. Malgrat la bellesa del paratge era més apreciat el Gorg Sacongre per fer-hi un bany. | 08042-147 | Riera de Vallforners | 41.7085100,2.3470100 | 445675 | 4617619 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44262-foto-08042-147-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||||||
| 44254 | Gorg Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-blau | Del conjunt de gorgs del curs baix de la riera de Vallforners, aquest és el que es troba en la part més baixa del seu curs. Es tracta d'un gorg arrodonit, no gaire profund, on el curs constant de l'aigua ha erosionat la roca del curs creant una plaça eixamplada idònia per la pesca. Per banyar-se la gent preferia el proper Gorg Sacongre. | 08042-139 | Riera de Vallforners | 41.7004800,2.3526200 | 446135 | 4616724 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44254-foto-08042-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44254-foto-08042-139-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Abans de la construcció del pantà de Vallforners, era lloc de pesca de la gent del poble. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||||
| 44248 | Gegants de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-samalus | LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. | XX | Des de fa anys el seu estat de conservació no permet que surtin pels cercaviles de la població. | Els gegants de Samalús, la Ramona i el Sebastià, han volgut representar en la seva fisonomia, personatges sortits de les terres de Samalús. És per això que han volgut significar una pagesa i el seu company, que es construí amb posterioritat a la Ramona. La Ramona és una geganta porta una brusa blanca ornada per uns farbalans negres al voltant de l'escot, i llueix un original collaret. La faldilla és rosa, amb randes a la part baixa. Duu un vistós davantal lligat a la cintura, i al cap, un mocador. A la mà porta un pom de flors. En Sebastià, que es considera el gegant més alt del Vallès Oriental, representa un pastor, amb samarra blanca, faixa, i barretina vermella. De pell bruna, amb bigoti, llueix una pipa de tabac als llavis. La Ramona té un pes de 30 kg., amb una alçada de 4,20 metres. En Sebastià té un pes inferior, de 30 kg, tot i que téuna alçada de 5 metres. Ambdós gegants tenen el bust i les mans de pasta de paper, mentre que l'estructura és de fusta i canyes. | 08042-133 | Els gegants de Samalús són obra d'Enric M. Gelpí, el segon ermità de Samalús. Degut a l'èxit de la 'Cucafera', una cuca verda que surt als cercaviles, es decidí de fer un gegant. En primera instància es construí la Ramona, l'any 1982. L'artista Gelpí li donà forma amb pasta de paper damunt una estructura de canyes i fusta. La gent del pble col·laborà en la confecció del vestit. Pocs mesos després es decidí construir un gegant per acompanya la Ramona, en Sebastià. Durant uns quants anys han sortit per la Festa Major, el quart diumenge d'agost, i pel patró de Samalús, Sant Andreu, el 30 de novembre. | 41.6940200,2.3528900 | 446152 | 4616007 | 1982-83 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | 119|98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44127 | Garba de la mestressa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garba-de-la-mestressa | AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona. | La garba de la mestressa era una tradició que s'emmarcava en les tasques de la sega, el mes de juny. A les acaballes de segar es feia una garba de dimensions molt més grans de l'habitual. Aquesta garba gegant es posava al mig del camp i els segadors feien un ball rodó al seu voltant tot taral·larejant una cançó. A Samalús es feia una variant, com indica Amades, on es posava a dins la garba, un segador o fins i tot l'amo. La mestressa obsequiava als segadors amb un refresc. | 08042-12 | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||||||
| 44257 | Fumerola de Prades II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fumerola-de-prades-ii | Indret que passa desaparcebut degut a la vegetació. | Avenc de fondària desconeguda, amb una obertura bastant petita, que no supera els 30 centímetres de diàmetre. Sembla que formi part d'una xarxa de galeries subterànies, i que podria estar relacionat amb l'avenc proper de Prades I, ja que mentres aquell expeleix vapor d'aigua, per aquesta cavitat es veu un corrent d'aire que s'hi endinsa. | 08042-142 | Àmbit del Montseny Oest | 41.6992400,2.3118000 | 442737 | 4616613 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44257-foto-08042-142-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En la base cartogràfica Alpina (edició ) encara es coneix l'indret com a 'Avenc'.Es presenta en l'actualitat cobert de pedres per tal que ningú pugui ensopegar-se a causa del forat. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||||
| 44256 | Fumerola de Prades I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fumerola-de-prades-i | Indret que passa desaparcebut degut a la vegetació. | Avenc pel qual surt aire calent. L'efecte de l'aire fred ambiental de l'hivern amb el contrast tèrmic de l'aire calent provinent de l'interior del subsòl fa que en alguns dies freds s'observi vapor d'aigua, d'aquí que es conegui aquesta emanació de vapor com a fumerola. Es tracta d'una cavitat natural i irregular al subsòl calcari. El fet de l'aire calent coherent amb les aigües de temperatures elevades que es troben a Samalús. | 08042-141 | Can Prades | 41.7000000,2.3083400 | 442450 | 4616700 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44256-foto-08042-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44256-foto-08042-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En la base cartogràfica Alpina (edició ) encara es coneix l'indret com a 'Avenc'.Es presenta en l'actualitat cobert de branques per tal que ningú pugui caure pel forat. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||||
| 44117 | Forn de la Servera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-servera | RAURELL, J. (1994): 'Breu història sobre els forns de pega', Monografies del Montseny, Viladrau, núm. 9, pàgs. 181-187. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | II aC - II | Restes a la intempèrie que corren el risc de degradar-se. | Restes d'un forn ceràmic, atribuït a època ibero-romana. Es conserva bona part de la graella així com més de la meitat de la cambra de combustió, mancant-ne tant el corredor d'accés a la cambra com la volta de la part destinada a encabir-hi lespeces. L'estructura està excavada al vessant d'un turó per tal d'aprofitar el pendent per encabir-hi la cambra de combustió. La graella conservada presenta una forma rectangular de 207 x 130 cm. El seu gruix és de 62 cm i presenta un aspecte dur degut a la rubefacció. La graella està La graella està formada per un conjunt de 14 fumeroles, 2 de les quals parcialment conservades, de mides i orientacions diverses, en bona part degut a com el pilar de sustentació compromet l'aprofitament de l'espai. La cambra de foc, també de forma rectangular (240 x 195 cm.), presenta un pilar central de forma rodona, d'un diàmetre aproximat de 50 cm. El forn segueix una orientació NW-SE, amb la boca de la cambra orientada al sud-est. | 08042-2 | La Vinya d'en Planes | Aquest element patrimonial té dos noms: Forn de la Servera i Forn de Pega. Al no tractar-se d'un forn de pega sinó ceràmic optem per adoptar la primera nomenclatura per desfer confusions sobre el seu ús. | 41.6970900,2.3449800 | 445496 | 4616353 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44117-foto-08042-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44117-foto-08042-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44117-foto-08042-2-3.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Ubicació propera a un torrent, com és habitual en aquest tipus d'estructures.Catalogada erròniament com a rajoleria a la fitxa de L'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic (núm. 41637). | 83|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44252 | Forn de calç del Sot del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-sot-del-forn | XIX-XX | Malgrat l'estat no és òptim esreconeix l'antiga funció del forn. | Restes d'un tradicional forn de calç, excavats en un marge de la muntanya, emprant la roca mare com a parets del forn. L'estructura del forn és de planta circular, amb el cos cilíndric, de 4 metres de diàmetre. La part del sostre, inexistent, estaria feta amb un marge de pedra, de la que encara en queden algunes filades, i que per aproximació tancaria l'estructura durant la cuita. També s'observa en el marge del camí, la porta d'accés al forn per on es carregaria i/o buidaria part de les pedres. | 08042-137 | Barranc del Sot del Forn | L'existència del forn, desconegut per la majoria de la gent del poble, ha donat nom al lloc, anomenat Sot del Forn. | 41.7121200,2.3418800 | 445251 | 4618023 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44252-foto-08042-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44252-foto-08042-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En les parets interiors del forn es pot apreciar la roca vitrificada en alguns punts, degut a les altes temperatures assolides a l'interior del forn.Proper al forn hi ha restes d'una cabana de pedra associada a les cuites de les pedres del forn. També hi ha un aflorament de roca a una quinzena de metres del forn d'on s'extraurien els blocs per anar al forn. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44116 | Forn de Can Pericas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-pericas | ALMAGRO, M., SERRA RÀFOLS, J.i COLOMINAS, J. (1945): Carta arqueológica de España. Vol. II, Barcelona-Madrid. ARXÉ I GÁLVEZ, J. (1990): 'L'arqueologia a l'àrea del Montseny. Evolució del poblament a l'antiguitat', Monografies del Montseny, núm. 5, Viladrau, pàgs. 145-169. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | II aC - II | L'exposició a la intempèrie en pot malmetre la seva conservació. | Restes d'un forn ceràmic, atribuït a època ibero-romana. Es conserva gairebé sencera la graella, així com la cambra de combustió. Presenta una forma gairebé quadrada, de 200 x 180 centímetres. La graella està formada per un conjunt de 34 fumeroles rectangulars, mancant-ne tan sols una respecte del plantejament original. Estan alineades en 5 fileres, de 7 fumeroles cadascuna. Singularment la cambra no presenta cap suport de sustentació de la graella, segurament degut a les petites dimensions del forn. El forn segueix una orientació NW-SE, amb la boca de la cambra orientada al sud-est. | 08042-1 | Torrent del Sot del Vell | Primera referència d'Antoni Gallardo, el fill del qual localitzà el forn (ca. 1938). | 41.6917000,2.3286500 | 444133 | 4615765 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44116-foto-08042-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44116-foto-08042-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44116-foto-08042-1-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Ubicació propera a un torrent, com és habitual en aquest tipus d'estructures. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||
| 44151 | Font pública de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-de-samalus | XX | El conjunt està format per per un dipòsit d'aigua i la font. La font es troba ubicada sobre eldipòsit d'aigua i adossada perpendicularment al mur d'aterrassament de la carretera. De la font en destaca la pica de pedra sobre la que vessa l'aigua, i el frontal de la font que està decorat amb unes majòliques. L'escena representada en les rajoles és la Mare de Déu de Samalús, que sobre un núvol, sosté l'infant en braços. Tot el conjunt es troba emblanquinat. | 08042-36 | Nucli de Samalús | La rajoleria de majòlica està signada per Joan Vicens, segurament pertanyent a l'empresa de ceràmica Joan Vicens de Barcelona. | 41.6890400,2.3138300 | 442897 | 4615479 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44151-foto-08042-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44151-foto-08042-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44151-foto-08042-36-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44120 | Font dels Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-monjos | VILA BONAMUSA, LL; TENAS, M. I OLIVERAS, I. (1993): El patrimoni arqueològic de La Garriga. Editorial Rourich, Sant Cugat del Vallès. | III-II aC | No s'observen restes constructives. Tan sols algunes pedres, testimoni de possibles restes constructives destruïdes. | En el promontori que queda emmarcat a l'est pel torrent dels Monjos, és on es localitza aquest jaciment, en una zona boscosa d'acusat desnivell. L'única evidència de les restes arqueològiques es resumeix en la troballa de pocs fragments ceràmics de filiació ibèrica, així com una mola activa de molí rotatori, localitzada per nosaltres en la visita al jaciment. Pel que fa a les restes construïdes no se n'observa cap, amb excepció de diversos murs de pedra seca a la part baixa del turó, que per les seves característiques semblen correspondre més aviat a marges. En d'altres prospeccions superficials s'hi ha recollit fragments de ceràmica ibèrica, campaniana i una sivella de bronze (VILA et alii 1993), proposant-se una cronologia dels segles III-II aC. | 08042-5 | A l'oest del torrent dels Monjos | Documentat per primer cop per Emili Ramon, Josep Estrada i Pere Font, els anys 70. Prospecció realitzada el 1990 pels membres del'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers, per a l'Inventari del Patrimoni Històric i Arqueològic municipal de La Garriga. | 41.6893100,2.3023400 | 441941 | 4615517 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44120-foto-08042-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44120-foto-08042-5-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||
| 44228 | Font dels Horts (Font Freda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-horts-font-freda | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Font de muntanya, al massís del Montseny, ubicada en una zona molt frondosa i regada per diferents torrents. La font dels Horts, també coneguda com a Font Freda, rep les aigües dela riera del Sot de la Baga d'en Cuch, i és propera a la font de les Bardisses, i a la font de les Acàcies. | 08042-113 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7359700,2.3517600 | 446093 | 4620665 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44228-foto-08042-113-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | ||||||||||
| 44236 | Font del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-0 | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Aquesta font recull les aigües del conegut turó de Roca Centella (1.000,5 m sobre el nivell del mar), que baixen de la muntanya fins configurar el torrent del Sot de la Font del Vilar. A mig curs del torrent és on trobem la font. L'aigua d'aquest torrent desguassa en l'actualitat a la capçalera de l'embassament de Vallforners. | 08042-121 | El Vilar | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7196800,2.3307800 | 444334 | 4618870 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 | |||||||||||||
| 44235 | Font del Pipaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pipaire | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Seguint la pista que baixa cap a Cal Pipaire, trobem un corriol que ens mena cap a aquesta font, que desguassa les seves aigües cap a la propera riera de Vallforners. Aquesta font és molt propera a la del Molí de l'Antic. | 08042-120 | Cal Pipaire | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.6986600,2.3532300 | 446184 | 4616522 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44235-foto-08042-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44235-foto-08042-120-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-03-05 13:07 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 65,79 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc