Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
44261 Pou de neu de Can Cuch https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-de-can-cuch LÓPEZ I CORTIJO, J. (1992): 'Els pous de neu i de glaç al Montseny', Monografies del Montseny, núm. 7, Viladrau, pàgs. 61-98. XIX-XX L'erosió de l'indret dificulta la seva interpretació. Congesta artificial destinada a tenir una reserva de neu. Situada a més de 1.000 metres d'alçada sobre elnivell del mar, al cim del Turó del Pi Novell, indret pensat per aprofitar l'acumulació de la neu en època hivernal.. Té una planta circular, d'uns 7 metres de diàmetre, amb una fondària màxima propera als 2 metres. No s'observa cap vorada ni marge, com sol ser habitual en aquestes congestes. Sí que coincideix amb aquestes congestes artificials, també anomenades poues, el fet que la dimensió del diàmetre sigui superior a la de la fondària, així com la seva secció longitudinal, de forma semicircular. 08042-146 Al turó de Can Cuch No s'ha de confondre aquesta estructura amb les més complexes com els pous de glaç, o pous de neus construïts. Tipològicament correspon a una congesta artificial destinada a proveir-se d'una reserva de neu, per emparar-la comercialment per a la conservació d'aliments i/o com a element de salut. 41.7452500,2.3527500 446183 4621695 08042 Cànoves i Samalús Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44243 Mas Déu https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-deu XVI Parets enrunades en estat precari de conservació. Runes d'una casa de planta rectangular, d'uns 20 x 17 metres. Encara són perceptibles les divisions internes. Els murs són fets de pedra, tot i que sovuntegen les reparacions amb mitjanes i maons. Hi ha part de la coberta de teules àrabs caiguda. La casa és un punt de terme entre el municipi de Cànoves i Samalús i elde Tagamanent. 08042-128 Àmbit del Montseny Est 41.7397900,2.3449400 445529 4621093 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44229 Font de Palestrins https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-palestrins PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Font de muntanya, al massís del Montseny, ubicada en una zona molt frondosa i regada per diferents torrents. La font de Palestrins es troba al sud del Coll de Palestrins (1008 m), entre dues torrenteres que recullen les aigües de la carena de Palestrins, per sobre de la zona de la Baga d'en Cuch, on es troben altres fonts. 08042-114 Veïnat de Sant Salvador de Terrades L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.7372400,2.3589900 446695 4620801 08042 Cànoves i Samalús Difícil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44188 Castanyer Gros d'en Cuch https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-gros-den-cuch BOADA, M. i BOADA, A. (2011): Arbres remarcables de Catalunya, 100 ombres colossals. Ed. Brau, Figueres. BRONCANO, M.J., BOADA, M., RAMÍREZ. S. i BOSCH, D. (2006): Arbres i arbredes singulars del Montseny. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. DROGUET, LL. (1990): 'El castanyer, arbre no autòcton de Catalunya. El castanyer de can Cuc', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 21-23. VICENS, A. (2005): 100 Arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Els propietaris estan pensant en fer pagar l'accés a l'arbre per no malmetre l'entorn i el mateix castanyer (novembre 2013) El Castanyer Gros d'en Cuch és l'arbre més gruixut de Catalunya, amb un perímetre del tronc proper als 12 metres. Malgrat aquest gruix no hem d'esperar trobar una capçada que tingui una correspondència a aquesta mida. Les branques més antigues són mortes, i la projecció del tronc està escapçada, i han estat substituïdes per rebrots joves que li confereixen un aspecte esclarissat. La capçada té un diàmetre de 18 metres, mida igual que la de l'alçada de l'arbre. L'arbre, de l'espècie Castanea sativa, és un dels elements més visitats del municipi de Cànoves i Samalús. 08042-73 A la Baga d'en Cuch S'han fet diferents estimacions sobre la seva edat, que giren entorn dels 600 anys, tot i que hi ha exemplar de castanyer amb perímetres similars, que daten de fa 1.100 anys. Als anys 30 del segle XX se li va calar foc a partir d'un forat que hi havia a l'escorça. Va estar cremant 3 dies i 3 nits. A resultat d'aquest incendi la soca quedà buida, i un carboner s'hi instal·là als ans seixanta, amb espai suficient per tenir-hi llit, taula i llar. Sembla que el tronc i algunes branques van ser tallades per un antic propietari per tal de revitalitzar el castanyer. Hi ha un poema de Francesc Bardera, dedicat a aquest arbre, titulat 'El Castanyer Gros'. 41.7361800,2.3500400 445950 4620689 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44188-foto-08042-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44188-foto-08042-73-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Les xifres oficials que esmenta la fitxa del Castanyer (AM 41.042.01), corresponents a l'any 1987, són:Alçada: 15 metres; volt de canó (a 1,3 metres del terra): 13 metres; capçada mitjana: 17,5 metres. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44228 Font dels Horts (Font Freda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-horts-font-freda PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Font de muntanya, al massís del Montseny, ubicada en una zona molt frondosa i regada per diferents torrents. La font dels Horts, també coneguda com a Font Freda, rep les aigües dela riera del Sot de la Baga d'en Cuch, i és propera a la font de les Bardisses, i a la font de les Acàcies. 08042-113 Veïnat de Sant Salvador de Terrades L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.7359700,2.3517600 446093 4620665 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44228-foto-08042-113-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44231 Font de les Bardisses https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-bardisses PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Font de muntanya, al massís del Montseny, ubicada en una zona molt frondosa i regada per diferents torrents. La font de les Bardisses, rep les aigües d'un petit torrent que desguassa les seves aigües a la riera del Sot de la Baga d'en Cuch, i és propera a la font dels Horts, i a la font de les Acàcies. 08042-116 Veïnat de Sant Salvador de Terrades L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.7353600,2.3466900 445671 4620600 08042 Cànoves i Samalús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44231-foto-08042-116-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44227 Font de les Acàcies https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-acacies PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Font de muntanya, al massís del Montseny, ubicada en una zona molt frondosa i regada per diferents torrents. La font de les Acàcies rep les aigües dela riera del Sot de la Baga d'en Cuch, i és propera a la font de les Bardisses, i a la font dels Horts. 08042-112 Veïnat de Sant Salvador de Terrades L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.7350900,2.3508600 446017 4620568 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44227-foto-08042-112-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44210 Camí ramader de Vallforners https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-vallforners CAMPILLO. X. i ROMAGOSA, F. (2005): 'L'inventari de camins del Parc Natural del Montseny', VI Trobada d'Estudiosos del Montseny, Diputació de Barcelona, Barcelona, pàgs. 27-32. DUCH, J., CAMPILLO, X. i ROMAGOSA, F. (2004): Inventari de Camins del Parc Natural del Montseny. Universitat Autonòma de Barcelona, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. MIRALLES, F., QUERALT, A. i SALA, P. (2002): 'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 49-92. Pertanyent al grup de camins ramaders de a Calma, el camí ramader de Vallforners tan sols toca tangencialment el terme de Cànoves i Samalús en el seu tram més baix. La longitud total del camí que creua el Parc Natural del Montseny s'estima en 12. 686 metres. El camí neix al Pla de la Calma, al Montseny, a l'alçada de la Sitja del Llop, baixant el massís pel mas de Vallforners, fins a a la cua de l'embassament. És en aquest punt on ens trobem ja en terme de Cànoves i Samalús. El camí i els seus brancals clouen en el mas del Vilar, que és punt de terme amb el municipi veí de Tagamanent. 08042-95 A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertant el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. 41.7268800,2.3373300 444885 4619665 08042 Cànoves i Samalús Difícil Bo Legal Patrimoni immoble Obra civil Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44217 Font de la Moixera https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-moixera PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. La font de la Moixera es troba en un revolt de la pista que va de Can Quintana a Can Cuch de la Muntanya. La font deu la seva aigua al torrent homònim, Sot de la font de la Moixera, que recull les aigües del Collet de Sant Martí, al massís del Montseny. En l'actualitat es presenta com un broc metàl·lic i cilíndric per on brolla l'aigua, emplaçat en un banc de pedra que forma un angle de 90º, aterrassant part del talús argilós. L'aigua cau en una petita basa quadrada de pedra. 08042-102 Veïnat de Sant Salvador de Terrades L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.7266600,2.3515200 446065 4619631 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44217-foto-08042-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44217-foto-08042-102-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44219 Font de la Gavarrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-gavarrera PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Font que es troba ubicada al punt on conflueixen dues petites torrenteres que abasteixen d'aigua el Torrent de la Gavarrera. En aquest punt de capçalera és on brolla l'aigua recollida de la Serra de Palestrins, al massís del Montseny. 08042-104 Can Pou L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.7266900,2.3568800 446511 4619631 08042 Cànoves i Samalús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44219-foto-08042-104-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44221 Font de Can Cuch https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-cuch PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. En el marc de la masia de Can Cuch de la Muntanya, al massís del Montseny, trobem aquesta font que proveeix d'aigua la bassa de la masia. Tot just per sobre del mas, en un antic safareig i bassa per a reg, és on en una de les cantonades d'aquesta estructura. 08042-106 Can Cuch de la Muntanya L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.7254700,2.3484100 445805 4619501 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Actualment el complexe de Can Cuch és un hotel i restaurant.Fotografia: Parc Natural del Montseny. Diputació de Barcelona. 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44168 Can Cuch de la Muntanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuch-de-la-muntanya BARBANY, C., CANTARELL, C., DANTÍ, J., GARCIA, R.M., RIBAS, P. i TERRADES, M.E. (1996): De la balma a la masia. L'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Treballs del Museu de Granollers, núm. 2, Granollers. COMES, P. i CASTELLS, J. (1990): 'Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69 XVIII Restaurat integralment Conjunt d'edificacions d'un mas de muntanya, en la que a part de la masia principal hi trobem altres construccions agrícoles. L'edifici principal és una masia de grans dimensions, en la que en el cos central té una alçada de planta baixa, pis i golfes. El vessant del sostre és desigual pels dos vessants, i té tres crugies perpendiculars a la façana. D'aquesta façana en destaca una porta dovellada de la que en són ressenyables les dovelles per la seva mida i foma allargada. La porta, d'arc de mig punt, presenta a la dovella clau la data gravada '1711'. Les finestres són rectangulars emmarcades en pedra, i en una de les mateixes hi tornem a trobar la data inscrita, en aquesta ocasió fent referència a l'any 1726. A la façana principal hi trobem un rellotge de sol, restaurat. Sobre una placa de morter diferenciada dels blocs de la façana hi ha un rellotge rectangular i vertical. El gnòmon de vareta surt just de sobre el rellotge. Les marques horàries, en números àrabs, van de les 8 a les 3. Hi ha un sol pintat, sobre el nom del mas i la data. 08042-53 Veïnat de Sant Salvador de Terrades El lloc de Cuch ja apareix documentat en els fogatges de Cànoves, tant de 1497 com en el de 1553. Formalment l'edifici actual es correspon amb un edifici del segle XVIII, tal i com indiquen les dates de la porta i finestra, tot i que els documents ens remeten a temps més antics. El mateix s'esdevé amb la identificació amb l'altre Can Cuch, el del nucli del poble de Cànoves. Tanmateix sembla més plausible pensar que la cita documental faci referència al mas de muntanya. D'altra banda també sembla esmentar-se el lloc en la documentació parroquial del segle XIV. 41.7249100,2.3486000 445821 4619439 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44168-foto-08042-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44168-foto-08042-53-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens En l'actualitat el conjunt està restaurat integralment i allotja un hotel i restaurant 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44204 El Vilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-3 IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. XVI-XX Mas de muntanya ubicat sobre l'actual embassament de Vallforners. La masia actual és la suma de diferents edificacions, totes de planta i pis. La coberta és a dues aigües. A la façana principal hi ha una porta de maó, i de la ,ateixa obra trobem les finestres de la planta baixa i el pis. De tot el conjunt en destaca una finestra d'arc conopial, ubicada a la façana sud. Totes les parets del conjunt són de paredat. 08042-89 Àmbit del Montseny Oest La primera menció que tenim del lloc deriva del fogatge de Cànoves, on apareix esmentat el lloc l'any 1553. 41.7221300,2.3327600 444501 4619140 08042 Cànoves i Samalús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44204-foto-08042-89-1.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 184.Fotografia: Parc Natural del Montseny. Diputació de Barcelona. 98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44170 Sant Salvador de Terrades https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-terrades COMAS, P.(1990): 'Sant Salvador de Can Quintana', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs.24-28. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1990): Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23, Ed. Pòrtic, Barcelona. XX Aquesta ermita que domina Cànoves des de l'alçada de la muntanya, és una edificació d'una sola nau amb creuer, configurant una planta en forma de creu grega. La coberta és complexa i presenta una forma composada per un sostre de doble vessant al segment de la nau i al creuer. A la part posterior del temple es pot observar un absis pentagonal, congigurant aquesta forma de cinc costats el consegüent sostre a cinc vessants. La façana està emmarcada per dues pilastres coronades amb arcs cecs, i presenta a la part superior una mena d'acroteri de forma parabòlica, rematat amb una creu. I seguint amb la forma allargada de la façana trobem tres finestres d'arc apuntat al bell mig de la façana.També és ressenyable un campanar de cadireta amb tres obertures d'arc de mig punt, desplaçat a un lateral. 08042-55 Veïnat de Sant Salvador de Terrades Tot i que el temple és inequívocament de nova construcció, en el mateix indret hi havia hagut una altra ermita, que tenim testimoniada documentalment (any 1226), així com amb les restes que d'aquesta ermita es poden observar davant de l'actual. L'any 1930 s'enderrocà l'antiga capella, i sota les ordres de l'arquitecte Josep Pericas s'erigí aquest nou temple, d'un indubtable gust neogòtic que cal emmarcar en un corrent historicista. L'any 1930, amb la construcció del nou temple, aparegueren en aquest indret un conjunt de tombes de tegulae. Les obres, que començaren l'any 1930, s'estengueren fins l'any 1934 quan s'inaugurà definitivament el temple. Encara s'hi celebra anualment el seu aplec, el dia 6 d'agost. 41.7220400,2.3515700 446065 4619119 1930 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44170-foto-08042-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44170-foto-08042-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44170-foto-08042-55-3.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Josep Pericas i Morros L'Arxiu Gavín compta amb una fotografia de l'interior del temple de l'any 1921, pocs anys abans que s'enderroqués per construir el nou edifici. 116|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44185 Sant Salvador de Terrades https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-terrades-0 ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. I-VdC Desaparegut Durant la construcció de la nova ermita, l'any 1930, es localitzà un conjunt de tombes en el subsòl on havia d'anar la nova església. Tan sols coneixem que les tombes estaven arranjades amb tegulae. No es disposa de cap documentació fotogràfica de la troballa. 08042-70 A l'església de Sant Salvador de Terrades Jaciment documentat per Antoni Gallardo en la seva obra de l'any 1938, en la que només ressenya la troballa, sense donar més dades, com el nombre de sepultures, ni si havia altres traces de cultura material que permetessin apuntar una cronologia més precisa. L'indret, un turó de més de 700 metres sobre el nivell del mar, no és l'emplaçament més habitual on trobar una necròpolis romana. Si en comptes de tombes de tegulae haguessin estat de lloses, es podria realcionar amb les properes runes de l'església medieval de Terrades, de la que en podria ser part del seu cementiri. 41.7220400,2.3515700 446065 4619119 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44185-foto-08042-70-2.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens En aquest indret també es troben les runes de l'església medieval de Terrades. 83 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44169 Can Quintana https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quintana GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. XVI Masia orientada a migdia sobre una plana a la muntanya, en el veïnat de Terrades. El cos principal, al que se li han adossat d'altres edificacions annexes, consta de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Cal destacar que la part de llevant es troba més aixecada que la de ponent, tenint la primera un ràfec de dues filades de teula, i de només una la de ponent. De la façana cal esmentar la porta dovellada d'arc de mig punt, on a la dovella clau hi trobem la data inscrita de 1766. Les finestres són rectangulars amb lleixa i i emmarcades amb blocs de pedra sorrenca, que contrasten amb l'obra de la masia, de pedres de diferents tamanys. Presnta restes de dos rellotges de sol, un a la façana principal i l'altre a la de llevant. De les edificacions annexes en detaca una per tenir la cantonada arrodonida i el sostre a un vessant. Es conserva una era de rajols, a ponent de la masia, just a l'accés de l'ermita de Sant Salvador de Terrades. 08042-54 Veïnat de Sant Salvador de Terrades El lloc de Quintana apareix en els dos fogatges de Cànoves dels anys 1497 i 1553, sota l'àlies Quintana que tenia Jaume Bassa (en el de 1553). Com en el cas de Can Cuch de la muntanya, l'aparença de l'edifici sembla ser posterior a la data de la documentació, pel que no podem descartar que amb anterioritat a la masia actual hi hagués el mas al que es refereixen els fogatges. 41.7220300,2.3530100 446185 4619117 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44169-foto-08042-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44169-foto-08042-54-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Cal destacar la presència d'una fotografia de l'any 1933 a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, on es veu un grup de gent als afores de la masia (AFCEC_EMC_X_0287), pertanyent al fons de fotos de l'Estudi de la Masia Catalana 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44171 Antiga Capella de Sant Salvador de Terrades https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-sant-salvador-de-terrades COMAS, P.(1990): 'Sant Salvador de Can Quintana', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs.24-28. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1990): Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23, Ed. Pòrtic, Barcelona. XIII-XX Alterat per la construcció del temple contemporani. Runes de poca entitat arquitectònica que testimonien la presència de l'antiga capella de Sant Salvador de Terrades, coneguda des del segle XIII. Aquesta església fou enrunada just abans de la construcció de la nova capella, l'any 1930. En l'actualitat es perceben restes muràries que configuren una planta rectangular just davant dela façana principal de la capella actual. S'observa com bona part de les pedres dels murs estan lligades amb morter de calç. 08042-56 Veïnat de Sant Salvador de Terrades La descripció que ens ofereix Gallardo és l'únic testimoni de l'aparença d'aquest temple medieval que tenim. Sabem que era de planta rectangular, amb coberta de fusta i campanar d'espadanya, i que l'accés principal es feia pel lateral. La fotografia de l'interior del 1921 de l'Arxiu Gavín ens permet saber que el carener seguia l'eix longitudianl del temple, amb un sostre a dues aigües. La capella comptava amb un retaule i altar barrocs. La primera cita documental correspon a l'any 1226 ( Arxiu Cat. Terr. P.E. Arm. 2, núm. 52), on s'esmenta aquest temple en una deixa testamentària. L'any 1365-76 apareix com a l'església de Quintana, referint-se al proper mas de Quintana. L'any 1421 ja apareix citat amb el nom de Sant Salvador de Terrades. 41.7219100,2.3515400 446063 4619104 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44171-foto-08042-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44171-foto-08042-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44171-foto-08042-56-3.jpg Inexistent Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 98|85 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44211 Camí ramader de Cànoves https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-canoves CAMPILLO. X. i ROMAGOSA, F. (2005): 'L'inventari de camins del Parc Natural del Montseny', VI Trobada d'Estudiosos del Montseny, Diputació de Barcelona, Barcelona, pàgs. 27-32. DUCH, J., CAMPILLO, X. i ROMAGOSA, F. (2004): Inventari de Camins del Parc Natural del Montseny. Universitat Autonòma de Barcelona, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. MIRALLES, F., QUERALT, A. i SALA, P. (2002): 'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 49-92. El camí ramader de Cànoves neix al vessant sud del massís del Montseny, en el marc dels camins ramaders de la Calma. Des del coll del Pou d'en Bessa, encara en terme del poble del Montseny, s'endinsa al terme de Cànoves a l'alçada de la serra de Palestrins, passant per la masia de Can Cuch de la Muntanya i baixant pel camí de Vallforners, que va paral·lel a la riera de Vallforners. A l'alçada de Ca l'Esmolet es creua la riera, passant per Can Domènec i assolint finalment el nucli de Cànoves. Un cop passat el nucli de Cànoves, a l'alçada de la Font del Frare, el camí es bifurca i surt del terme per arribar a Llinars del Vallès o bé a la Roca del Vallès. Es calcula que la llargada d'aquest camí té uns 8 kilòmetres i escaig en el tram que discorre pel Parc Natural dl Montseny. 08042-96 A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertant el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. 41.7215700,2.3456400 445572 4619070 08042 Cànoves i Samalús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44211-foto-08042-96-1.jpg Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 94|98 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44216 Font de Can Morera https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-morera PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Font propera al Mas de la Morera, a ponent de la masia. La font es troba per sobre de la capçalera del torrent de la Font de Can Morera, i recull les aigües del vessant sud del Massís del Montseny. Es tracta d'una font baixa i de raig constant, que en èpoques estivals pot estar seca. Aquesta casuística es deu a que la font rep l'aigua del torrent, i és filtrada a un dipòsit previ al broc. 08042-101 Can Morera L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.7200900,2.3507700 445997 4618903 08042 Cànoves i Samalús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44216-foto-08042-101-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44196 Can Morera https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morera XVII-XX Masia de muntanya caracteritzada per la seva ubicació en alçada, mirant cap la plana sobre el nucli de Cànoves. L'edificació principal és de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb una coberta a dues aigües amb el carener perpendiclar a la façana. La porta és rectangular amb llinda de fusta. L'element més destacable de la façana és la finestra del primer pis, centrada, amb lleixa i brancals, que està emmarcada per blocs de pedra. A la seva dreta hi trobem un rellotge de sol. El tractament actual de la façana és amb la pedra vista, d'on hi destaca en primer terme els blocs de pissarra. A redòs del cos original de l masia s'hi han anat afegint dependències annexes, tots orientats a migdia, com la masia original. 08042-81 Al veïnat de Sant Salvador deTerrades No apareix a la documentació dels fogatges de Cànoves. 41.7199100,2.3519800 446098 4618882 08042 Cànoves i Samalús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44196-foto-08042-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44196-foto-08042-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44196-foto-08042-81-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 98|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44189 Pantà de Vallforners https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-vallforners COMAS, P. (1990): 'L'embassament de Vallforners', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 50-53. Pantà que es troba aprofitant la vall tancada i estreta de Vallforners, al fons de la qual hi discorre la riera de Vallforners. El pantà consisteix en el rebaix i l'adequació del terreny, i la construcció de la presa que reté les aigües. El cantó extern de la presa es troba integrat en el paisatge, ja que sobre la forma de puig que té s'hi han plantat arbres i matolls per tal de rebaixar-ne l'impacte visual. L'embassament té una superfície inundable de 112.400 m2, mentre que la capacitat total assoleix els 2.156.600 metres cúbics. La longitud del pantà, des de la presa a la cua de l'embassament és de 1.100 metres. Pel que respecta a la presa, aquesta té una longitud de 160 metres, amb una alçada de 61,5 metres, i 10 metres d'amplada en el coronament. 08042-74 Camí de Vallforners El projecte per la construcció de l'embassament va ser confeccionat pel departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció dels enginyers Cándido Avendaño Salas i Miguel Ángel Carrillo Suárez. Els treballs començaren l'any 1985 i entrà en funcionament l'any 1989. El pressupost inicial de l'obra va ser de 236.285.441 pessetes. 41.7198100,2.3420700 445273 4618877 1985-89 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44189-foto-08042-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44189-foto-08042-74-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Avendaño, Cándido i Carrillo, Miguel A. (enginyers) Aquest tipus d'embassament es coneix amb el nom de laghetto collinari, construccions d'origen italià que s'encaixen enmig dels vessants de dues muntanyes entre les quals hi passa un riu o riera. 98 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44236 Font del Vilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-0 PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Aquesta font recull les aigües del conegut turó de Roca Centella (1.000,5 m sobre el nivell del mar), que baixen de la muntanya fins configurar el torrent del Sot de la Font del Vilar. A mig curs del torrent és on trobem la font. L'aigua d'aquest torrent desguassa en l'actualitat a la capçalera de l'embassament de Vallforners. 08042-121 El Vilar L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.7196800,2.3307800 444334 4618870 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44258 Mina de Can Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-valls MATA i PERELLÓ, J.M. (1990): Els minerals de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, Arxius de la Secció de Ciències, XCIII, Barcelona. XX Mina per a l'extracció de minerals, excavada al turó de Roca Centella, proper al Pla de la Batalla. Es tracta d'una galeria principal, de volta arrodonida i d'una seixantena de metres endins la roca de la muntanya, amb l'obertura arran de camí. De la galeria principal, gairebé al final, en surten altres dues galeries, gairebé simètriques. Una està obliterada amb restes de runa de les feines extractives, i l'altra presenta un pou circular i cilíndric, de 8 metres de fondària, segurament realitzat per seguir la veta del mineral. 08042-143 Al turó de Roca Centella En aquesta mina s'hi han documentat mineralitzacions en els conglomerats que rebleixen les esquerdes. Els minerals presents són: galena, pirita, goethita, hematites, cerussita, calcita, anglesita i quars. Les mineralitzacions són poc importants, pel que segurament la mina s'abandonà sense arribar a tenir un complexe sistema de galeries. Els veïns del poble encara diuen que el mineral que es treia era la base dels vernissos per cobrir peces ceràmiques. 41.7175100,2.3200700 443441 4618636 08042 Cànoves i Samalús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44258-foto-08042-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44258-foto-08042-143-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens En la paret de la mina s'observen les marques de les eines per fer les galeries, de forma cilíndrica, segurament d'enformadors i cisells. 98 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44218 Font de la Crosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-crosa PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. La Font de la Crosa recull l'aigua de lacapçalera del Sot de la font de la Crosa, que al seu torn desguassa al Torrent de la Gavarrera. Es troba amagada per la vegetació. Estructuralment només s'endevina la seva presència pel broc de ferro cilíndric per on brolla l'aigua. 08042-103 Can Puig L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.7173000,2.3517700 446078 4618592 08042 Cànoves i Samalús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44218-foto-08042-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44218-foto-08042-103-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44215 Parc Natural del Montseny https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny-1 CAMPENY, R. (DIR) (2007): Pla d'ús públic del Parc del Montseny. Minuartia, Estudis Ambientals. Diputació de Barcelona i Diputació de Girona. DD.AA. (2012): Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera. Memòria 2011. Diputació de Barcelona. Part del terme municipal de Cànoves i Samalús es troba inclòs dins del Parc Natural del Montseny, concretament el 62,43% de la superfície total del municipi, això és 1822,45 hectàrees respecte de les 2919,10 deltotal de superfície de Cànoves i Samalús. La titualrita del Parc és principalment privada, amb un 86,6%, i la resta és de titularitat pública, entre la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. El Parc Natural del Montseny es troba ubicat a la serralada prelitoral, essent-ne el massís de més alçada. La seva extensió, de 31.063,94 hectàrees, està distribuïda entre els 18 municipis que en formen part, i que abracen les comarques del Vallès Oriental, Osona i la Selva, englobant per tant dues circumscripcions provincials: Barcelona i Girona. A nivell orogràfic el Montseny s'inicia a cotes d'uns 200 metres sobre el nivell del mar, en el seu vessant oriental, i assoleix els 1705 metres d'alçada amb el Turó de l'Home i Les Agudes. El punt més enlairat del Parc en el terme de Cànves i Samalús són el Turó de les Païsses (1056 m.), Turó de la Moixera (1039 m.), Turó de Palestrins (1026 m.), Roca Centella (1001 m.), i el vessant sud del Turó de Can Cuc, al voltant dels 1100 metres d'alçada. El riu Tordera segmenta el massís en tres subunitats: el pla de la Calma i Puig Drau a ponent, Matagalls al nord, i les Agudes i el Turó de l'Home a llevant. El paisatge d'aquesta muntanya confereix un mosaic d'ambients diversos, conferint una gran riquesa paisatgística, biològica i històrica al Parc Natural. 08042-100 Serralada Prelitoral, comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental Any d'aprovació del Pla Especial: 1977, pel sector de la província de Barcelona, i 1978 per la província de Girona. Nou Pla Especial: aprovat l'11 de desembre de 2008 i publicat al DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. Any de la declaració de la Reserva de la Biosfera: 1978. La UNESCO va incloure el Parc Natural del Montseny dins la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera, en el marc del programa 'L'Home i la Biosfera' (MAB) 41.7170500,2.3259600 443931 4618581 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44215-foto-08042-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44215-foto-08042-100-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens El Parc és gestionat per l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i per l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona. El municipi compta amb un Punt d'Informació del Parc, situat a l'Avinguda Josep Crous. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44263 Gorg Lloreda https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-lloreda Del conjunt de gorgs del curs baix de la riera de Vallforners, aquest és el que es troba ubicat en la part més alta del curs de la riera, no gaire distant del Gorg Fiter. Aquest gorg el trobem tot just abans de la confluència de dos rieres, la de Vallforners amb la del torrent del Sot de la Moixera i el Torrent de la Gavarrera, en l'indret anomenat els Dos Torrentons. 08042-148 Riera de Vallforners 41.7164400,2.3458600 445586 4618500 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44263-foto-08042-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44263-foto-08042-148-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2020-10-07 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44240 Can Pairana https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pairana XVI Parets enrunades en estat precari de conservació. Runes d'una edificació, poc perceptibles degut al seu estat d'arrasament, i que es troben emmascarades per la malesa. Aquesta antiga casa estava propera a la de Can Jubany, també enrunada, i queda en l'actualitat just per sobre de Can Puig i Can Mets. 08042-125 Can Mets 41.7161100,2.3508200 445998 4618461 08042 Cànoves i Samalús Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44239 Can Jubany https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jubany XVI Parets enrunades en estat precari de conservació. Runes d'una edificació construïda al vessant de ponent de la Carena de la Pedrera, just per sobre de Can Puig. Tan sols s'intueix una paret.colgada de bardisses, amb l'aparell de construcció de paredat, i morter de calç que unien les pedres. 08042-124 Can Puig 41.7160400,2.3520000 446096 4618452 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44239-foto-08042-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44239-foto-08042-124-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Propera a les runes de Can Pairana. 94 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44209 Camí ramader de Samalús https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-samalus CAMPILLO. X. i ROMAGOSA, F. (2005): 'L'inventari de camins del Parc Natural del Montseny', VI Trobada d'Estudiosos del Montseny, Diputació de Barcelona, Barcelona, pàgs. 27-32. DUCH, J., CAMPILLO, X. i ROMAGOSA, F. (2004): Inventari de Camins del Parc Natural del Montseny. Universitat Autonòma de Barcelona, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. MIRALLES, F., QUERALT, A. i SALA, P. (2002): 'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 49-92. Emmarcat en els camins ramaders de la Calma, el camí ramader de Samalús és una pista que uneix des del poble de Vilalleons (Osona) fins al riu Congost a l'alçada del camp de futbol de Llerona. El tram que creua el Parc Natural del Montseny s'estima que té una longitud de 9.096 metres. En el seu tram corresponenent a Cànoves i Samalús, el camí discorre des del turó de la Roca Centella, passant per Vallfigueres, baixant pel sot de Vallfigueres fins a Can Torrents. Des d'aquest punt s'arriba a la Secretaria de Samalús, creuant la carretera BP-5107, i baixant pel ramal asfaltat, passant per Cal Rei, fins endinsar-seal terme de Corró d'Amunt. 08042-94 A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertant el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. 41.7137900,2.3174900 443223 4618224 08042 Cànoves i Samalús Difícil Bo Legal Patrimoni immoble Obra civil Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44241 Can Coll https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-1 XVI Parets enrunades en estat precari de conservació. Les runes de Can Coll es troben ubicades al vessant de ponent del Puig Cogull (780 metres sobre el nivell del mar), a prop d'un petit torrent que desguassa al Sot de Palomar. Les runes es troben tot just per sota de Can Gessa. S'observa les restes d'una casa de planta rectangular, colgades per la vegetació. L'aparell és de pedra. 08042-126 Can Gessa 41.7132800,2.3532900 446201 4618145 08042 Cànoves i Samalús Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44232 Font del Capellà https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-capella PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Al cantó de ponent de l'embassament de Vallforners, recollint les aigües de la serra d'Ombradors, neix el torrent de la Font del Capellà. A mitja alçada del torrent es troba la Font del Capellà, riera que acaba desguassant a la riera de Vallforners, just abans d'on s'inicia la cua de l'embassament. 08042-117 Pantà de Vallforners L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.7121200,2.3405900 445144 4618024 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc guàrdia i Llorens 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44252 Forn de calç del Sot del Forn https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-sot-del-forn XIX-XX Malgrat l'estat no és òptim esreconeix l'antiga funció del forn. Restes d'un tradicional forn de calç, excavats en un marge de la muntanya, emprant la roca mare com a parets del forn. L'estructura del forn és de planta circular, amb el cos cilíndric, de 4 metres de diàmetre. La part del sostre, inexistent, estaria feta amb un marge de pedra, de la que encara en queden algunes filades, i que per aproximació tancaria l'estructura durant la cuita. També s'observa en el marge del camí, la porta d'accés al forn per on es carregaria i/o buidaria part de les pedres. 08042-137 Barranc del Sot del Forn L'existència del forn, desconegut per la majoria de la gent del poble, ha donat nom al lloc, anomenat Sot del Forn. 41.7121200,2.3418800 445251 4618023 08042 Cànoves i Samalús Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44252-foto-08042-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44252-foto-08042-137-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens En les parets interiors del forn es pot apreciar la roca vitrificada en alguns punts, degut a les altes temperatures assolides a l'interior del forn.Proper al forn hi ha restes d'una cabana de pedra associada a les cuites de les pedres del forn. També hi ha un aflorament de roca a una quinzena de metres del forn d'on s'extraurien els blocs per anar al forn. 98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44238 El Riu https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-riu XVI Parets enrunades en estat precari de conservació. Runes d'una edificació construïda sota la Plana d'en Pedro, per sobre de Can Volard. De la casa, de la que només se'n conserva un angle, podem intuir-ne la seva planta rectangular, amb les parets de paredat. 08042-123 Can Volart 41.7114900,2.3658200 447242 4617938 08042 Cànoves i Samalús Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44238-foto-08042-123-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 94 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44206 Vallfigueres https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallfigueres XVIII Edifici de planta rectangular amb murs de pedra vista rejuntada, recentment restaurat pels seus propietaris. Destaquen del conjunt de paredat les pedres cantoneres que ens fan adonar que l'edifici actual és el recreixement simètric de l'edifici primitiu, que correspondria a l'edifici de ponent. Per tant la visió del sostre actual d'un edifici a dues aigües, en origen era un edifici amb un sostre a un sol aiguavés. L'accés a les dues edificacions annexades es fa per sengles portes per la façana de migdia, que correspon a la façana curta. Ambdues són d'arc de mig punt, tot i que molt restaurades. Un dels únics elements singulars el trobem a la façana de ponent, on s'observa una finestra amb llinda, brancals i ampit de pedra. 08042-91 Camí de Vallfigueres 41.7108500,2.3225000 443638 4617895 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44206-foto-08042-91-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Al voltant de la casa encara es veuen restes de murs d'edificacions annexes, i algun que podria ser anterior degut a la presència d'alguna espitllera.Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 185. 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44220 Font de Vallfigueres https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-vallfigueres PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. La Font de Vallfigueres es troba en un barranc sota de la casa que dóna nom a la partida. En un corriol que surt del camí de Vallfigueres, trobem un broc de ferro que brolla i abasteix d'aigua al Torrent de la Font de Vallfiguera. 08042-105 Vallfigueres L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.7091300,2.3232900 443702 4617703 08042 Cànoves i Samalús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44220-foto-08042-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44220-foto-08042-105-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44242 Can Morera del Serrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morera-del-serrat XVI Parets enrunades en estat precari de conservació. Restes enrunades d'una edificació construïda al vessant sud del Puig Cogull (780 metres sobre el nivell del mar). Les restes de les parets no superen el metre d'alçada conservada i estan en molt mal estat. Presenta una planta rectangular d'uns 10 x 5 metres. Les pedres no apareixen ben lligades i sembla un obra feta amb pedra seca. Sembla un espai únic sense divisions internes. 08042-127 41.7092500,2.3578400 446576 4617695 08042 Cànoves i Samalús Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44242-foto-08042-127-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 94 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44262 Gorg Fiter https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-fiter Del conjunt de gorgs del curs baix de la riera de Vallforners, aquest és el que es troba en la zona mitjana després del pantà de Vallforners, a l'alçada del Roc Fiter, del que pren el nom. Després d'una zona plana, coneguda com el Pla de les Illes, degut a que el curs de la riera deixa petits 'illots' enmig de les aigües, és on es troba aquest gorg. Malgrat la bellesa del paratge era més apreciat el Gorg Sacongre per fer-hi un bany. 08042-147 Riera de Vallforners 41.7085100,2.3470100 445675 4617619 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44262-foto-08042-147-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2020-10-07 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44190 Roc Fiter https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-fiter Com el seu nom indica, aquesta pedra de grans dimensions, es troba en un un punt de terme on coincideixen diferents propietats, a manera de fita natural. Es tracta d'un aflorament de pedra calcària amb una forma característica de paret llisa, que es troba arran del camí de Vallforners, per on tota la gent que s'endinsa a la vall hi ha de passar. L'escanyament que presenta la vall en aquest punt va fer pensar en la idoneïtat d'aquest emplaçament per fer-hi la presa del pantà de Vallforners, tot i que finalment es desplaça l'obra més amunt. 08042-75 Camí de Vallforners, passat el Pont de Muntanya La seva grandària i característica forma que 'amenaça' de caure, l'ha configurat com un indret de referència del municipi. De fet ja tenim documentades fotografies del lloc de l'any 1896, a l'arxiu de l'ajuntament. S'explica l'anècdota que part del roc es va desprendre sobre el camí quan calia dur un difunt del veïnat de la muntanya cap a l'antic cementiri de Sant Muç, a Cànoves, i que van caldre molts esforços per treure les pedres i fer-les baixar cap a la riera (pedres que actualment encara es veuen). 41.7081200,2.3475000 445715 4617576 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44190-foto-08042-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44190-foto-08042-75-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens En l'actualitat presenta diverses subjeccions metàl·liques per practicar-hi escalada.Hi ha una fotografia del Roc de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element).També existeix una fotografia del lloc del'any 1904 a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, on apareix un home sobre una mula passant pel camí a l'alçada del Roc Fiter (AFCEC_BORDAS_D_3970). 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44247 Can Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castellar XVI Parets enrunades en estat precari de conservació. Runes d'una edificació de les que tan sols es conserven part de les seves parets. Les runes es troben al vessant meridional del Puig Cogull. Les parets són de pedra seca, amb blocs de tamany mitjà. Entre la vegetació tan sols és perceptible un dels angles de l'antiga casa. El topònim de Castellar ha quedat fossilitzat en el nom de la carena que discorre per sota Can Volard, tot i que no és especialment propera a la casa. 08042-132 Puig Cogull 41.7071200,2.3585700 446635 4617458 08042 Cànoves i Samalús Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc guàrdia i Llorens 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44213 Jaciment paleontològic de Cànoves https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-canoves <p>VELA, J.A. (1987): 'Els trilobits de Catalunya', Mineralogistes de Catalunya, 3 (8), Barcelona, pàgs. 220-235. VELA, J.A. i CORBACHO, J. (2007): 'Els estadis larvaris del trilobit Drevemannia (Carbonífer inferior) localitzats a Cànoves', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 187-195.</p> <p>El jaciment es tracta d'un aflorament d'origen marí, format per pissarres purpúries del Dinastià-Visceà (Carbonífer). Representa un ambient de dipòsit d'aigües someres, amb abundant contingut fòssil (trilobits, bivalves i crinoideus), entre els que cal esmentar: Phillipsia gemmulifer, Drevermania pruvosti, D. Revillei, Drevermania (Palpebralia) sp., Posidonia beecheri, Trylophloproteus sp, i Aviculopecten sp. El jaciment pertany a les sèries del Palezoic, concretament al Carbonífer inferior.</p> 08042-98 Torrent de la Font de la Vallfiguera <p>El jaciment de Cànoves fou descobert per primer cop per Almera al començament del segle XX (1913) i ja fou assignat al Carbonífer inferior. Pruvost (1912) també va assignar el jaciment de Cànoves al Viseà.</p> 41.7063300,2.3345400 444635 4617385 08042 Cànoves i Samalús Difícil Bo Legal Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Sense ús 2019-12-31 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens A Catalunya el carbonífer inferior aflora en localitats com el Papiol, Vallcarca i Scala Dei. Hi ha materials conservats a la col·lecció de J. Vela, a la col·lecció Joan Corbacho i al Museu Geològic del Seminari de Barcelona (MGSB). 1792 5.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44237 Can Calces https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calces-0 Parets enrunades en estat precari de conservació. Runes que es troben al cantó de ponent del camí que mena cap a la casa de Vallfigueres, abans del trencall de la font de Vallfigueres. Es tracta de les restes d'una edificació enrunada, colgada per la vegetació, de la que només en podem donar l'orientació d'una planta rectangular, amb dues alçades, planta baixa i pis. 08042-122 Camí de Vallfigueres 41.7061000,2.3268800 443998 4617365 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44237-foto-08042-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44237-foto-08042-122-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 94 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44244 Can Rupit https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rupit XVI Parets enrunades en estat precari de conservació. Runes de l'antiga casa de Can Rupit, de les que encara es poden veure les seves parets i part del sostre de teula àrab que no ha caigut. Les parets presebten un arrebossat blanc al seu exterior. La casa es troba envoltada i coberta de vegetació. Està construïda en el vessant oriental del Turó de Santa Margarida (795 metres sobre el nivell del mar). 08042-129 Baga de Rupit, al límit oriental del terme 41.7041500,2.3021500 441939 4617164 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44244-foto-08042-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44244-foto-08042-129-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 94 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44139 Can Congost https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-congost GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. XV-XX Conjunt d'edificacions agrupades a l'entorn d'un barri. A aquest barri s'hi accedeix per dos portals oposats, actualment amb arcades de mig punt. Malgrat que el cos inicial de la masia ha quedat ofegat per edificacions annexes encara se n'identifica la seva forma original i la seva orientació a migdia. Té una alçada de planta baixa i pis, i una coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. D'aquesta façana principal en destaca la porta dovellada d'arc de mig punt. Just a sobre trobem una finestra d'arc conopial, emmarcada per carreus, amb calats gòtics. En les impostes s'hi observen dues figures i rosetes. A la dreta de la finestra trobem un rellotge de sol, restaurat l'any 1952. 08042-24 Carretera de Vallforners s/n, 08445 Cànoves i Samalús El lloc de Congost ja apareix en els fogatges tant de 1497 com del 1553. La finestra amb arc conopial no seria de la fase inicial sinó d'una reforma del segle XVI. Actualment la masia de Can Congost és un restaurant (Can Canela), i havia estat a mitjan dels anys 90 una discoteca. 41.7032600,2.3500600 445924 4617034 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44139-foto-08042-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44139-foto-08042-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44139-foto-08042-24-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1932, on es veu una de les portes d'accés al barri de la masia (AFCEC_EMC_X_0289).També hi ha una altra fotografia del fons Pons Bernareggi de l'Arxiu Nacional de Catalunya on es veu la porta contrària a l'anterior (Fons ANC1-579/Miquel Pons Bernareggi). 98|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44191 Can Volart https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-volart GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69 XVII-XVIII Masia de planta rectangular, amb coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Aquesta configuració permet que sota el sostre hi hagi espai per a les golfes, sota de les quals trobem el pis i la planta baixa. La façana principal, orientada a migdia, té una porta d'arc de mig punt amb dovelles a l'eix de simetria. Al primer pis hi trobem tres finestres emmarcades amb pedra i ampit, i a les golfes una sola finestra. Aprofitant el pendent de la muntanya, s'ha aterrassat el vessant i davant la façana és on trobem una terrassa i l'era, i a un nivell inferior dependències associades a les tasques agrícoles. Com que estan en pendent, bona part de la fonamentació d'aquestes edificacions annexes estan fetes a la roca de la muntanya. Encara més avall trobem marges amb horts. 08042-76 Urbanització de Can Volart El lloc de Volart ja apareix en el fogatge de Cànoves de 1497, tot i que amb la grafia emprant la T (Volart) en comptes de la D final emprada en altres ocasions. En el fogatge de 1553 torna a aparèixer, però ara associat a un àlias, referit a la persona que habitava el mas, un tal Antoni Mora. 41.7028900,2.3633700 447031 4616985 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44191-foto-08042-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44191-foto-08042-76-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Es troba a la muntanya, dominant la plana vallesana. Just sota la masia trobem l'alzina grossa de Can Volart. 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44187 Alzina de Can Volard https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-volard VICENS, A. (2005): 100 Arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Barcelona. Alzina d'aspecte monumental, que malgrat estar envoltada per un tupit bosc d'alzines, destaca de la resta del conjunt per la seva peculiar morfologia i mida. El fet d'estar amagada per altres espècimens de la mateixa família (fagàcies) i espècie (Quercus ilex), en pot dificultar la seva localització en primera instància, sobretot en una vista aèria, però arran de camí no hi ha dubte de la singularitat de l'arbre. Del tronc, d'una circumferència que supera els 4 metres, en surten una bona colla de branques de grans dimensions i morfologies diverses, que configuren un aspecte de la capçada no gaire tupit i que l'allunya de les característiques copes arrodonides que acostumen a tenir les alzines. 08042-72 Masia de Can Volard 41.7019300,2.3633200 447026 4616879 08042 Cànoves i Samalús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44187-foto-08042-72-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44255 Gorg Sacongre https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-sacongre Del conjunt de gorgs del curs baix de la riera de Vallforners, aquest és el que té més anomenada per trobar-se proper al nucli de Cànoves, i per les seves característiques que el fant ideal per practicar-hi el bany. Es tracta d'un gorg arrodonit, no gaire profund, on el curs constant de l'aigua ha erosionat la roca del curs creant una plaça eixamplada idònia pel bany. L'erosió de l'aigua també ha crat un petit salt d'aigua. L'alçada permetia saltar des del sortint d'una roca, a manera d'un trampolí natural. 08042-140 Riera de Vallforners 41.7017600,2.3513500 446030 4616867 08042 Cànoves i Samalús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44255-foto-08042-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44255-foto-08042-140-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens En l'actualitat l'accés és complicat. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44224 Font de Can Volart https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-volart PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Cal una neteja de l'indret. Font ubicada sota la masia de Can Volart, a la que s'accedeix per un corriol que travessa els horts de la masia. Es tracta d'una caixa d'obra amb un broc per on brolla l'aigua. L'aigua cau en una peita bassa rectangular feta de ciment, mitjanes i maó. L'aigua sobrant va a parar a un petit torrent que desguassa al Sot de Can Massó. 08042-109 Can Volart L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.7017600,2.3632100 447017 4616860 08042 Cànoves i Samalús Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44224-foto-08042-109-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens En el moment de la visita no hi circulava aigua (setembre 2013).La font està a una quinzena de metres del'Alzina Grossa de Can Volart. 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44246 Prades https://patrimonicultural.diba.cat/element/prades XVI Parets enrunades en estat precari de conservació. Runes de l'antiga casa de Prades. Encara es conserva en peu bona part de l'estructura, tot i que part del sostre de teula àrab ha col·lapsat. Es tracta d'una masia de planta rectangular, amb sostre a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, de planta baixa i pis. La porta, centrada al'eix de simetria, és d'arc rebaixat i volta de sardinell. Les finestres, senzilles, es troben emmarcades en pedra. Cap al cantó dellevant trobem les restes del que havien estat les corts i corrals. Davant de la casa encara es conserva l'era. 08042-131 Muntanya de Prades 41.7009500,2.3089100 442498 4616805 08042 Cànoves i Samalús Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44246-foto-08042-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44246-foto-08042-131-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc guàrdia i Llorens 94 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44254 Gorg Blau https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-blau Del conjunt de gorgs del curs baix de la riera de Vallforners, aquest és el que es troba en la part més baixa del seu curs. Es tracta d'un gorg arrodonit, no gaire profund, on el curs constant de l'aigua ha erosionat la roca del curs creant una plaça eixamplada idònia per la pesca. Per banyar-se la gent preferia el proper Gorg Sacongre. 08042-139 Riera de Vallforners 41.7004800,2.3526200 446135 4616724 08042 Cànoves i Samalús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44254-foto-08042-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44254-foto-08042-139-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Abans de la construcció del pantà de Vallforners, era lloc de pesca de la gent del poble. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
44256 Fumerola de Prades I https://patrimonicultural.diba.cat/element/fumerola-de-prades-i Indret que passa desaparcebut degut a la vegetació. Avenc pel qual surt aire calent. L'efecte de l'aire fred ambiental de l'hivern amb el contrast tèrmic de l'aire calent provinent de l'interior del subsòl fa que en alguns dies freds s'observi vapor d'aigua, d'aquí que es conegui aquesta emanació de vapor com a fumerola. Es tracta d'una cavitat natural i irregular al subsòl calcari. El fet de l'aire calent coherent amb les aigües de temperatures elevades que es troben a Samalús. 08042-141 Can Prades 41.7000000,2.3083400 442450 4616700 08042 Cànoves i Samalús Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44256-foto-08042-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44256-foto-08042-141-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens En la base cartogràfica Alpina (edició ) encara es coneix l'indret com a 'Avenc'.Es presenta en l'actualitat cobert de branques per tal que ningú pugui caure pel forat. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2026-03-05 13:07
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 65,79 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc