Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44167 | Can Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-berenguer-0 | XVI | Conjunt d'edificacions que trobem al nucli de Samalús, algunes adossades entre elles i d'altres aïllades, tot plegat articulat ara al voltant d'un gran jardí. Totes aquestes edificacions emmascaren el caràcter primigeni de la masia. L'edificació més antiga es tracta d'una masia tot just al davant de l'església de Sant Andreu. És un edifici de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. La porta de la façana septentrional és rectangular amb llinda de pedra plana. El pendent del terreny ha afavorit l'encaix de les edificacions annexes, la primera de les quals de manera perpendicular a llevant. | 08042-52 | Al nucli de Samalús, sota l'església de Sant Andreu | En el fogatge de Samalús pertanyent al 1553 ja apareix esmentat el lloc de Berenguer. D'altra banda també és interessar esmentar una altra cita documental de l'any 1775 en la que s'esemnta l'existència d'un plet entre el rector de l'església de Sant Andreu de Samalús, d'una part, i els canonges de la catedral de Barcelona i el marquès de Barberà de l'altra, on s'esmenta que una de les parts es va endur per la força part dela collita de blat del mas Berenguer (document de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, ACV100-24) | 41.6886000,2.3131600 | 442841 | 4615431 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44167-foto-08042-52-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 44168 | Can Cuch de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuch-de-la-muntanya | BARBANY, C., CANTARELL, C., DANTÍ, J., GARCIA, R.M., RIBAS, P. i TERRADES, M.E. (1996): De la balma a la masia. L'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Treballs del Museu de Granollers, núm. 2, Granollers. COMES, P. i CASTELLS, J. (1990): 'Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69 | XVIII | Restaurat integralment | Conjunt d'edificacions d'un mas de muntanya, en la que a part de la masia principal hi trobem altres construccions agrícoles. L'edifici principal és una masia de grans dimensions, en la que en el cos central té una alçada de planta baixa, pis i golfes. El vessant del sostre és desigual pels dos vessants, i té tres crugies perpendiculars a la façana. D'aquesta façana en destaca una porta dovellada de la que en són ressenyables les dovelles per la seva mida i foma allargada. La porta, d'arc de mig punt, presenta a la dovella clau la data gravada '1711'. Les finestres són rectangulars emmarcades en pedra, i en una de les mateixes hi tornem a trobar la data inscrita, en aquesta ocasió fent referència a l'any 1726. A la façana principal hi trobem un rellotge de sol, restaurat. Sobre una placa de morter diferenciada dels blocs de la façana hi ha un rellotge rectangular i vertical. El gnòmon de vareta surt just de sobre el rellotge. Les marques horàries, en números àrabs, van de les 8 a les 3. Hi ha un sol pintat, sobre el nom del mas i la data. | 08042-53 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | El lloc de Cuch ja apareix documentat en els fogatges de Cànoves, tant de 1497 com en el de 1553. Formalment l'edifici actual es correspon amb un edifici del segle XVIII, tal i com indiquen les dates de la porta i finestra, tot i que els documents ens remeten a temps més antics. El mateix s'esdevé amb la identificació amb l'altre Can Cuch, el del nucli del poble de Cànoves. Tanmateix sembla més plausible pensar que la cita documental faci referència al mas de muntanya. D'altra banda també sembla esmentar-se el lloc en la documentació parroquial del segle XIV. | 41.7249100,2.3486000 | 445821 | 4619439 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44168-foto-08042-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44168-foto-08042-53-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat el conjunt està restaurat integralment i allotja un hotel i restaurant | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 44169 | Can Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quintana | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI | Masia orientada a migdia sobre una plana a la muntanya, en el veïnat de Terrades. El cos principal, al que se li han adossat d'altres edificacions annexes, consta de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Cal destacar que la part de llevant es troba més aixecada que la de ponent, tenint la primera un ràfec de dues filades de teula, i de només una la de ponent. De la façana cal esmentar la porta dovellada d'arc de mig punt, on a la dovella clau hi trobem la data inscrita de 1766. Les finestres són rectangulars amb lleixa i i emmarcades amb blocs de pedra sorrenca, que contrasten amb l'obra de la masia, de pedres de diferents tamanys. Presnta restes de dos rellotges de sol, un a la façana principal i l'altre a la de llevant. De les edificacions annexes en detaca una per tenir la cantonada arrodonida i el sostre a un vessant. Es conserva una era de rajols, a ponent de la masia, just a l'accés de l'ermita de Sant Salvador de Terrades. | 08042-54 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | El lloc de Quintana apareix en els dos fogatges de Cànoves dels anys 1497 i 1553, sota l'àlies Quintana que tenia Jaume Bassa (en el de 1553). Com en el cas de Can Cuch de la muntanya, l'aparença de l'edifici sembla ser posterior a la data de la documentació, pel que no podem descartar que amb anterioritat a la masia actual hi hagués el mas al que es refereixen els fogatges. | 41.7220300,2.3530100 | 446185 | 4619117 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44169-foto-08042-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44169-foto-08042-54-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cal destacar la presència d'una fotografia de l'any 1933 a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, on es veu un grup de gent als afores de la masia (AFCEC_EMC_X_0287), pertanyent al fons de fotos de l'Estudi de la Masia Catalana | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 44170 | Sant Salvador de Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-terrades | COMAS, P.(1990): 'Sant Salvador de Can Quintana', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs.24-28. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1990): Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23, Ed. Pòrtic, Barcelona. | XX | Aquesta ermita que domina Cànoves des de l'alçada de la muntanya, és una edificació d'una sola nau amb creuer, configurant una planta en forma de creu grega. La coberta és complexa i presenta una forma composada per un sostre de doble vessant al segment de la nau i al creuer. A la part posterior del temple es pot observar un absis pentagonal, congigurant aquesta forma de cinc costats el consegüent sostre a cinc vessants. La façana està emmarcada per dues pilastres coronades amb arcs cecs, i presenta a la part superior una mena d'acroteri de forma parabòlica, rematat amb una creu. I seguint amb la forma allargada de la façana trobem tres finestres d'arc apuntat al bell mig de la façana.També és ressenyable un campanar de cadireta amb tres obertures d'arc de mig punt, desplaçat a un lateral. | 08042-55 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | Tot i que el temple és inequívocament de nova construcció, en el mateix indret hi havia hagut una altra ermita, que tenim testimoniada documentalment (any 1226), així com amb les restes que d'aquesta ermita es poden observar davant de l'actual. L'any 1930 s'enderrocà l'antiga capella, i sota les ordres de l'arquitecte Josep Pericas s'erigí aquest nou temple, d'un indubtable gust neogòtic que cal emmarcar en un corrent historicista. L'any 1930, amb la construcció del nou temple, aparegueren en aquest indret un conjunt de tombes de tegulae. Les obres, que començaren l'any 1930, s'estengueren fins l'any 1934 quan s'inaugurà definitivament el temple. Encara s'hi celebra anualment el seu aplec, el dia 6 d'agost. | 41.7220400,2.3515700 | 446065 | 4619119 | 1930 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44170-foto-08042-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44170-foto-08042-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44170-foto-08042-55-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Josep Pericas i Morros | L'Arxiu Gavín compta amb una fotografia de l'interior del temple de l'any 1921, pocs anys abans que s'enderroqués per construir el nou edifici. | 116|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||
| 44171 | Antiga Capella de Sant Salvador de Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-sant-salvador-de-terrades | COMAS, P.(1990): 'Sant Salvador de Can Quintana', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs.24-28. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1990): Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23, Ed. Pòrtic, Barcelona. | XIII-XX | Alterat per la construcció del temple contemporani. | Runes de poca entitat arquitectònica que testimonien la presència de l'antiga capella de Sant Salvador de Terrades, coneguda des del segle XIII. Aquesta església fou enrunada just abans de la construcció de la nova capella, l'any 1930. En l'actualitat es perceben restes muràries que configuren una planta rectangular just davant dela façana principal de la capella actual. S'observa com bona part de les pedres dels murs estan lligades amb morter de calç. | 08042-56 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | La descripció que ens ofereix Gallardo és l'únic testimoni de l'aparença d'aquest temple medieval que tenim. Sabem que era de planta rectangular, amb coberta de fusta i campanar d'espadanya, i que l'accés principal es feia pel lateral. La fotografia de l'interior del 1921 de l'Arxiu Gavín ens permet saber que el carener seguia l'eix longitudianl del temple, amb un sostre a dues aigües. La capella comptava amb un retaule i altar barrocs. La primera cita documental correspon a l'any 1226 ( Arxiu Cat. Terr. P.E. Arm. 2, núm. 52), on s'esmenta aquest temple en una deixa testamentària. L'any 1365-76 apareix com a l'església de Quintana, referint-se al proper mas de Quintana. L'any 1421 ja apareix citat amb el nom de Sant Salvador de Terrades. | 41.7219100,2.3515400 | 446063 | 4619104 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44171-foto-08042-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44171-foto-08042-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44171-foto-08042-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 44172 | A prop de Can Berengueret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-de-can-berengueret | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. MAURÍ, J. (1949): Història de La Garriga. Ed. Romagraf, Vol. 1, Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I aC - II | Les restes arquitectòniques conservades estan força alterades, en risc de desaparèixer. | També conegut amb el suggerent nom del Pla de les Parets, aquest topònim referencia les restes de murs que es troben entre els camps propers al mas de Can Berengueret. Passat el mas, a banda i banda del camí, es localitzen en els camps de conreu de cereals i els ametllers, restes que podrien correspondre a una vil·la romana, atenent tant al material ceràmic com a les restes construïdes que encara s'insinuen. | 08042-57 | A l'indret conegut com a Pla de les Parets, al sud-oest de Can Berengueret | Conegut d'antic, el jaciment ja es cita en l'obra de Gallardo (1938) en la que dóna notícies que a l'indret es recollí ceràmica campaniana, segons informació de J. Batista. J. Maurí (1949) en el seu llibre sobre la història del poble de La Garriga (1949) també recull el jaciment, degut a que les restes es troben properes a aquest municipi veí. En el recull de jaciments inventariats per Estrada i Villaronga (1967), també se'n fa esment, qualificant-lo com a possible vil·la romana del segle I aC. Entre els anys 1948 i 1973 els membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers van recollir materials que comprenen des de fragments ceràmics ibèrics a una bona mostra de materials romans, ja fossin sigil·lades de diferents procedències, material constructiu o restes de paviments. Recentment s'hi han desenvolupat tasques de prospecció en el marc d'un projecte més ampli sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009), documentant-se restes d'opus signinum. | 41.6772200,2.3038400 | 442055 | 4614173 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44172-foto-08042-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44172-foto-08042-57-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A data d'avui encara es reconeixen restes de murs al tall del camí antic de Samalús, així com altres murs, i nombròs material ceràmic, especialment tegulae i dolia. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 44173 | Al nord del Camp de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-del-camp-de-lilla | FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. | II aC-V | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | Jaciment del que es té un coneixement recent a través de prospeccions. En uns camps de conreu que queden emmarcats per la carretera BP-5107 al sud, i el camp de futbol com a límit oest, es localitzaren materials d'època romana, especialment constructius, així com algun fragment d'àmfora local. No s'ha documentat cap resta de construccions. Cal dir que aquest camp on s'han localitzat aquestes restes ceràmiques podria entrar en l'àrea d'influència del jaciment romà de can Martí del que dista poc mé de 200 metres. D'altra banda també és cronològicament compatible, i proper, a les restes del Camp de l'Illa, jaciment que es troba tot just a l'altra banda de la carretera BP-5107, al sud de la mateixa. | 08042-58 | Àmbit del Montseny Oest | Jaciment localitzat en els treballs de prospecció en el marc del projecte de recerca sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009). | 41.6905400,2.3244100 | 443779 | 4615639 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cal tenir present que la concentració de jaciments romans en aquesta àrea pot amagar un únic gran jaciment, tot i que l'estat de recerca actual no permet assegurar-ho. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 44174 | Camp de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-lilla | FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. | II aC-V | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | Jaciment del que es té un coneixement recent a través de prospeccions. En uns camps de conreu que queden emmarcats per la carretera BP-5107 al nord, en l'indret conegut com a Camp de l'Illa. Malgrat no s'han localitzat restes constructives, s'han documentat fragments ceràmics d'època romana. Cal dir que aquest camp on s'ha localitzat aquest jaciment pot tractar-se del mateix jaciment que l'anomenat 'Al nord del Camp de l'Illa', ja que ambdues àrees només es troben separades per la carretera BP-5107 i algunes desens de metres. | 08042-59 | Entre l'àmbit del Montseny Oest i l'àmbit de la Riera | Jaciment localitzat en els treballs de prospecció en el marc del projecte de recerca sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009). | 41.6893000,2.3256600 | 443882 | 4615500 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44174-foto-08042-59-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cal tenir present que la concentració de jaciments romans en aquesta àrea pot amagar un únic gran jaciment, tot i que l'estat de recerca actual no permet assegurar-ho, del que les restes més evidents estarien representades per part de la vil·la romana de Can Martí, del que totes les altres restes podrien formar-ne part, ja no com a conjunt residencial sinó com a les dependències auxiliars i complementàries d'una vil·la. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 44175 | Can Berengueret II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-berengueret-ii | II aC-V | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | Al límit nord de l'indret conegut com a Pla de les Parets, topònim que ja suggereix la possible existència de restes arquitectòniques d'origen antic., és on es localitza aquest jaciment. L'indret es troba a la riba dreta de la riera del Malhivern, en unes feixes de conreu. S'hi han recollit diferents materials d'època romana, com fragments de material constructiu, així com ceràmica comuna i sigil·lades. Malgrat no s'han evidenciat restes arquitectòniques, com al veí jaciment de Can Berengueret, la seva proximitat a aquest jaciment, a manca de conèixer veritablement llur extensió, pot indicar-nos una origen comú. | 08042-60 | Pla de les Parets, al camí antic de Samalús | El jaciment esconeix des dels anys 80 del segle XX. Es deu la seva descoberta a Emili Ramon, de l'àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6791800,2.3019000 | 441895 | 4614392 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44175-foto-08042-60-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | És interessant comprovar com a l'aparell constructiu de la barraca enrunada al límit sud d'aquest jaciment, es poden observar restes de material romà emprats com a reble. Són fàcilment reconeixibles algunes pestanyes de tegulae, entre d'altre material. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 44176 | Can Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caseta | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | II aC-III | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | En els camps de conreu que envolten la masia de Can Caseta, s'hi han vingut trobant restes ceràmiques que s'han atribuït tant a l'època ibèrica com romana, tal i com recull la bibliografia. En l'actualitat no es perceben fragments ceràmica en els camps del sud del mas, i als de darrera estan tancats i no s'hi pot accedir. | 08042-61 | Samalús | Estrada (1967) el qualifica com a restes imprecises de poblament romà imperial, atenent a la manca de coneixement que esté de l'indret, i no menciona la troballa de material ibèric, com si ho fa la fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic. | 41.6888600,2.3100200 | 442580 | 4615462 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44176-foto-08042-61-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 44177 | Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-0 | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I-III | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | En un suau pendent que baixa del Turó de les Ferreries, pel seu vessant sud, s'han recollit fragments ceràmics. La zona es troba al voltant de les feixes conreades de Can Julià. | 08042-62 | Àmbit del camí del Cementiri | Estrada (1967) recull aquest jaciment en l'apartat d'indrets que pertanyen a època imperial, sense donar-ne més informació. La fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic recull que l'any 2006 no es localitzà cap resta ceràmica. | 41.6839500,2.3475500 | 445699 | 4614892 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44177-foto-08042-62-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 44178 | Can Llibants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llibants | ARXÉ I GÁLVEZ, J. (1990): 'L'arqueologia a l'àrea del Montseny. Evolució del poblament a l'antiguitat', Monografies del Montseny, núm. 5, Viladrau, pàgs. 145-169. ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I-III | Restes construïdes inconnexes i en mal estat de conservació. Difícil de valorar pel potencial que té. | Tant a l'interior de la finca de Can Llibants, com als camps de conreu que l'envolten, s'ha recuperat material ceràmic d'època romana. Cal ressenyar unes restes arquitectòniques lligades amb morter de calç, d'aparença força antiga, que s'endinsen cap a l'interior de la tanca de la finca de Can Llibants. Si sumem a aquests murs les restes ceràmiques trobades en els camps que envolten la casa, es confirmaria la presència en aquest indret un jaciment d'època romana. D'entre el material recuperat destaquen nombrosos fragments de tegulae i imbrices. | 08042-63 | Samalús | Estrada (1967) recull aquest jaciment en l'apartat d'indrets que pertanyen a època imperial, sense donar-ne més informació. Els treballs de prospecció en el marc del projecte de recerca sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009) han evidenciat l'existència d'altres murs d'origen romà en els camps de conreu que envolten la casa de Can Llibants. | 41.6876300,2.3204500 | 443447 | 4615318 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44178-foto-08042-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44178-foto-08042-63-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | No hem d'oblidar, que malgrat les restes estructurals de l'indret, aquest jaciment és molt proper al Camp de l'Illa, on també s'ha recuperat material romà, i tal vegada estem parlant d'ún únic gran jaciment. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 44179 | Can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marques | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I-III | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | En els camps darrera de la desapareguda casa de Can Marquès, que donen nom al jaciment, s'hi han localitzat abundants restes ceràmiques d'època romana. A part del característic material constructiu, destaquen pel seu nombre les troballes de ceràmica sigil·lada, especialment de TSH (Terra Sigillata Hispanica). No s'han trobat restes constructives i el jaciment tan sols es coneix a nivell superficial. | 08042-64 | Al sud de Can Monells, al límit del terme amb Les Franqueses. | Citat primera vegada per Estrada (1967), ja qualificava l'indret com a un establiment romà d'època imperial. El coneixement del jaciment no s'ha aprofundit pel que fa a les seves característiques, tot i que recents treballs de prospecció de la zona (FLÓREZ 2009) han permès certificar-ne la seva atribució cronològica, matisant-ne la seva adscripció a alt-imperial. Aquestes tasques també han permès definir millor l'àrea de dispersió de les troballes, que cal emmarcar a prop de les runes de Can Marquès i la zona del replà de la carena. | 41.6741600,2.3123800 | 442763 | 4613828 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 44180 | Can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-2 | FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC | I aC - V | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | Jaciment que es coneix recentment només a nivell superficial. El jaciment s'ha pogut documentar gràcies a la troballa de material ceràmic en els camps de conreu situats a prop de Can Prat,. Aquests materials cal adscriure'ls a l'època romana: s'han localitzat restes de material constructiu (tegulae i imbrices), àmfora itàlica i ceràmica comuna. També han aparegut fragments de ceràmica ibèrica. | 08042-65 | Veïnat de Baix | El jaciment es localitzà en el marc del projecte de recerca sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009). Aquestes tasques de prospecció van permetre identificar la zona de màxima concentració del material ceràmic en una franja estreta a l'últim camp d'aquest paratge, just abans d'arribar a la zona més boscosa. | 41.6825600,2.3222700 | 443594 | 4614754 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44180-foto-08042-65-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 44181 | Can Pujadetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujadetes | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | II aC - V | Les pedres amuntegades testimonien l'estat d'arrasament de l'indret. | El jaciment de Can Pujadetes el marquen tant les troballes de material ceràmic en superfície, com per les nombroses pedres amuntegades. Malgrat no veure's estructures arquitectòniques conservades, els abundants munts de pedra al voltant dels camps conreats suggereixen munts de pedra fets pels pagesos amb el rocs que els feien nosa al llaurar. Però aquesta no és l'única evidència: l'existència del jaciment es sustenta en la troballa de material ceràmic, tant a la part més alta del turó, com a la zona més propera a la casa de Can Pep Miquel. | 08042-66 | Samalús | Josep Estrada (1967) ja va esmentar per primer cop aquest jaciment, adscrivint-lo a l'època romana, concretament imperial. Els treballs de prospecció efectuats recentment (FLÓREZ 2009) n'han contrastat la seva existència a nivell superficial, i n'han precisat l'àrea de les troballes, concretament a la part més alta del turó del Serrat del Puig, així com al vessant nord-est i al vessant sud. | 41.6835500,2.3158800 | 443063 | 4614868 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44181-foto-08042-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44181-foto-08042-66-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | La propietària de la casa de Can Pujadetes ens ha posat de manifest que ells també han recollit alguns fragments de pasta sandvitx, segurament ibèrics. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 44182 | Capella de Santa Eugènia / Can Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-eugenia-can-mestre | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I - X | Desaparegut | És conegut que des d'antic a la zona compresa entre Can Parera, Can Flaquer i Can Llibants han aparegut restes arqueològiques, principalment romanes. Concretament aquest jaciment fa referència a les tombes que van aparèixer on avui hi ha les Escoles de Samalús i tambá a la zona de la capella de Santa Eugènia. Les restes de les Escoles de Samalús sembla que es tractaven d'inhumacions en tegulae, relacionables amb el ric patrimoni romà d'aquesta àrea. Pel contrari a la zona de Santa Eugènia sembla que les tombes que s'identificaren eren de lloses, pel que la seva adscripció cronològica podria moure's de l'antiguitat tardana a l'alt-medieval. | 08042-67 | Samalús | Les restes de tombes de tegulae de les Escoles de Samalús (també conegut per Cal Mestre) van ser qualificades d'època imperial per l'arqueòleg vallesà Josep Estrada, que en fa esment al seu treball sobre la Lauro monetal de l'any 1967, junt amb Leandre Villaronga. | 41.6894400,2.3212300 | 443513 | 4615519 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44182-foto-08042-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44182-foto-08042-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44182-foto-08042-67-3.jpg | Legal | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Ens trobem en una àrea en la que s'han catalogat diferents jaciments a part del que ara ens ocupa: Can Martí, Camp de l'Illa, Al nord del Camp de l'Illa, Can Llibants. Tots tenen en comú que bona part de les restes són d'origen romà, pel que no podem descartar un origen comú per tots ells. | 85|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 44183 | La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-0 | COMAS, P. (1990): 'Descobriment d'una sepultura de l'alta edat mitjana en el Turó de la Ferreria de Cànoves',XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 68-71. | II aC - X | Desaparegut | Sota la nomenclatura del jaciment de la Ferreria tenim dues realitats arqueològiques. En primer terme es documentà superficialment, gràcies a la recollida de material ceràmic, un possible jaciment de cronologia iberoromana. Van documentar-se fragments de ceràmica ibèrica així com fragments d'àmfora itàlica, sense que s'observés cap resta construïda. D'altra banda, en el vessant sud, i proper a l'actual cementiri, s'excavà una tomba rectangular recoberta de lloses de pissarra. La troballa, fortuïta, no comportà cap excavació en extensió per tal de delimitar una possible necròpolis. A diferència de la concentració de material ceràmic iberoromà, en el cas de la tomba no aparegué cap element moble que permetés afinar en la datació de l'estructura. Les característiques de la sepultura l'assimilen a d'altres de cronologia àmplia que oscil·la entre l'antiguitat tardana i l'alta edat mitjana. | 08042-68 | Àmbit del camí del Cementiri | El jaciment iberoromà el localitzà Emili Ramon l'any 1967. La tomba altmedieval es localitzà i excavà el setembre de 1972. La tomba va aparèixer quan es llaurava el camp del turó, quan l'arada va arrencar algunes lloses de la sepultura. L'estructura es trobava tot just a 20 centímetres sota la cota del sòl de conreu. | 41.6866500,2.3477500 | 445718 | 4615192 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44183-foto-08042-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44183-foto-08042-68-2.jpg | Legal | Romà|Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A l'article de Pere Comas de l'any 1990 hi ha publicades les fotografies de la tomba en el moment de la seva localització i excavació. | 83|85|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 44184 | Pla del Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-castellar | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. | I-IVdC | No s'aprecien restes onstructives, que fan pensar en la desaparició de bona part del jaciment. | En aquest replà d'un serrat del Montseny es localitzà superficialment troballes ceràmiques superficials que indicaven la probable presència d'un jaciment arqueològic. Les restes ceràmiques eren de filiació romana. En l'actualitat en aquesta àrea hi ha emplaçat un viver d'arbres que pot haver alterat la conservació del jaciment, i dificulta la troballa de l'àrea concreta de dispersió del material. | 08042-69 | Sobre el nucli de Cànoves | Aquest jaciment ja l'esmenta Josep Estrada, que en fa esment al seu treball sobre la Lauro monetal de l'any 1967, junt amb Leandre Villaronga. En aquest article va atribuir les restes al període romà imperial, sense entrar en cap qualificació del tipus d'assentament. | 41.6957400,2.3594400 | 446698 | 4616194 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 44185 | Sant Salvador de Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-terrades-0 | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. | I-VdC | Desaparegut | Durant la construcció de la nova ermita, l'any 1930, es localitzà un conjunt de tombes en el subsòl on havia d'anar la nova església. Tan sols coneixem que les tombes estaven arranjades amb tegulae. No es disposa de cap documentació fotogràfica de la troballa. | 08042-70 | A l'església de Sant Salvador de Terrades | Jaciment documentat per Antoni Gallardo en la seva obra de l'any 1938, en la que només ressenya la troballa, sense donar més dades, com el nombre de sepultures, ni si havia altres traces de cultura material que permetessin apuntar una cronologia més precisa. L'indret, un turó de més de 700 metres sobre el nivell del mar, no és l'emplaçament més habitual on trobar una necròpolis romana. Si en comptes de tombes de tegulae haguessin estat de lloses, es podria realcionar amb les properes runes de l'església medieval de Terrades, de la que en podria ser part del seu cementiri. | 41.7220400,2.3515700 | 446065 | 4619119 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44185-foto-08042-70-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En aquest indret també es troben les runes de l'església medieval de Terrades. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 44186 | Alzina de Ca l'Esmandia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lesmandia | VICENS, A. (2005): 100 Arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Barcelona. | Presenta un aspecte saludable. | Alzina de grans dimensions que es troba ubicada al Parc de les Quatre Estacions, que domina des de l'alçada bona part de l'urbanització de Ca l'Esmandia, essent visible des de molts indrets. Aquesta alzina, de la família de les fagàcies, i de l'espècie Quercus ilex, consta d'un tronc, que supera els 5 metres de circumferència. Sobre el tronc s'obre una gran capçada, amb una característica forma arrodonida. | 08042-71 | Parc de les Quatre Estacions (Ca l'Esmandia) | 41.6781400,2.3491500 | 445827 | 4614246 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44186-foto-08042-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44186-foto-08042-71-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A l'entrada al recinte del parc, hi ha un bloc de pedra amb un poema escrit al·lusiu a aquesta alzina.El POUM de 2010 preveu una zona perimetral de protecció de l'especimen, de 5 metres respecte la projecció de la capçada. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 44187 | Alzina de Can Volard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-volard | VICENS, A. (2005): 100 Arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Barcelona. | Alzina d'aspecte monumental, que malgrat estar envoltada per un tupit bosc d'alzines, destaca de la resta del conjunt per la seva peculiar morfologia i mida. El fet d'estar amagada per altres espècimens de la mateixa família (fagàcies) i espècie (Quercus ilex), en pot dificultar la seva localització en primera instància, sobretot en una vista aèria, però arran de camí no hi ha dubte de la singularitat de l'arbre. Del tronc, d'una circumferència que supera els 4 metres, en surten una bona colla de branques de grans dimensions i morfologies diverses, que configuren un aspecte de la capçada no gaire tupit i que l'allunya de les característiques copes arrodonides que acostumen a tenir les alzines. | 08042-72 | Masia de Can Volard | 41.7019300,2.3633200 | 447026 | 4616879 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44187-foto-08042-72-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||
| 44188 | Castanyer Gros d'en Cuch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-gros-den-cuch | BOADA, M. i BOADA, A. (2011): Arbres remarcables de Catalunya, 100 ombres colossals. Ed. Brau, Figueres. BRONCANO, M.J., BOADA, M., RAMÍREZ. S. i BOSCH, D. (2006): Arbres i arbredes singulars del Montseny. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. DROGUET, LL. (1990): 'El castanyer, arbre no autòcton de Catalunya. El castanyer de can Cuc', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 21-23. VICENS, A. (2005): 100 Arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Els propietaris estan pensant en fer pagar l'accés a l'arbre per no malmetre l'entorn i el mateix castanyer (novembre 2013) | El Castanyer Gros d'en Cuch és l'arbre més gruixut de Catalunya, amb un perímetre del tronc proper als 12 metres. Malgrat aquest gruix no hem d'esperar trobar una capçada que tingui una correspondència a aquesta mida. Les branques més antigues són mortes, i la projecció del tronc està escapçada, i han estat substituïdes per rebrots joves que li confereixen un aspecte esclarissat. La capçada té un diàmetre de 18 metres, mida igual que la de l'alçada de l'arbre. L'arbre, de l'espècie Castanea sativa, és un dels elements més visitats del municipi de Cànoves i Samalús. | 08042-73 | A la Baga d'en Cuch | S'han fet diferents estimacions sobre la seva edat, que giren entorn dels 600 anys, tot i que hi ha exemplar de castanyer amb perímetres similars, que daten de fa 1.100 anys. Als anys 30 del segle XX se li va calar foc a partir d'un forat que hi havia a l'escorça. Va estar cremant 3 dies i 3 nits. A resultat d'aquest incendi la soca quedà buida, i un carboner s'hi instal·là als ans seixanta, amb espai suficient per tenir-hi llit, taula i llar. Sembla que el tronc i algunes branques van ser tallades per un antic propietari per tal de revitalitzar el castanyer. Hi ha un poema de Francesc Bardera, dedicat a aquest arbre, titulat 'El Castanyer Gros'. | 41.7361800,2.3500400 | 445950 | 4620689 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44188-foto-08042-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44188-foto-08042-73-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Les xifres oficials que esmenta la fitxa del Castanyer (AM 41.042.01), corresponents a l'any 1987, són:Alçada: 15 metres; volt de canó (a 1,3 metres del terra): 13 metres; capçada mitjana: 17,5 metres. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 44189 | Pantà de Vallforners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-vallforners | COMAS, P. (1990): 'L'embassament de Vallforners', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 50-53. | Pantà que es troba aprofitant la vall tancada i estreta de Vallforners, al fons de la qual hi discorre la riera de Vallforners. El pantà consisteix en el rebaix i l'adequació del terreny, i la construcció de la presa que reté les aigües. El cantó extern de la presa es troba integrat en el paisatge, ja que sobre la forma de puig que té s'hi han plantat arbres i matolls per tal de rebaixar-ne l'impacte visual. L'embassament té una superfície inundable de 112.400 m2, mentre que la capacitat total assoleix els 2.156.600 metres cúbics. La longitud del pantà, des de la presa a la cua de l'embassament és de 1.100 metres. Pel que respecta a la presa, aquesta té una longitud de 160 metres, amb una alçada de 61,5 metres, i 10 metres d'amplada en el coronament. | 08042-74 | Camí de Vallforners | El projecte per la construcció de l'embassament va ser confeccionat pel departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció dels enginyers Cándido Avendaño Salas i Miguel Ángel Carrillo Suárez. Els treballs començaren l'any 1985 i entrà en funcionament l'any 1989. El pressupost inicial de l'obra va ser de 236.285.441 pessetes. | 41.7198100,2.3420700 | 445273 | 4618877 | 1985-89 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44189-foto-08042-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44189-foto-08042-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Avendaño, Cándido i Carrillo, Miguel A. (enginyers) | Aquest tipus d'embassament es coneix amb el nom de laghetto collinari, construccions d'origen italià que s'encaixen enmig dels vessants de dues muntanyes entre les quals hi passa un riu o riera. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 44190 | Roc Fiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-fiter | Com el seu nom indica, aquesta pedra de grans dimensions, es troba en un un punt de terme on coincideixen diferents propietats, a manera de fita natural. Es tracta d'un aflorament de pedra calcària amb una forma característica de paret llisa, que es troba arran del camí de Vallforners, per on tota la gent que s'endinsa a la vall hi ha de passar. L'escanyament que presenta la vall en aquest punt va fer pensar en la idoneïtat d'aquest emplaçament per fer-hi la presa del pantà de Vallforners, tot i que finalment es desplaça l'obra més amunt. | 08042-75 | Camí de Vallforners, passat el Pont de Muntanya | La seva grandària i característica forma que 'amenaça' de caure, l'ha configurat com un indret de referència del municipi. De fet ja tenim documentades fotografies del lloc de l'any 1896, a l'arxiu de l'ajuntament. S'explica l'anècdota que part del roc es va desprendre sobre el camí quan calia dur un difunt del veïnat de la muntanya cap a l'antic cementiri de Sant Muç, a Cànoves, i que van caldre molts esforços per treure les pedres i fer-les baixar cap a la riera (pedres que actualment encara es veuen). | 41.7081200,2.3475000 | 445715 | 4617576 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44190-foto-08042-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44190-foto-08042-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat presenta diverses subjeccions metàl·liques per practicar-hi escalada.Hi ha una fotografia del Roc de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element).També existeix una fotografia del lloc del'any 1904 a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, on apareix un home sobre una mula passant pel camí a l'alçada del Roc Fiter (AFCEC_BORDAS_D_3970). | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 44191 | Can Volart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-volart | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69 | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, amb coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Aquesta configuració permet que sota el sostre hi hagi espai per a les golfes, sota de les quals trobem el pis i la planta baixa. La façana principal, orientada a migdia, té una porta d'arc de mig punt amb dovelles a l'eix de simetria. Al primer pis hi trobem tres finestres emmarcades amb pedra i ampit, i a les golfes una sola finestra. Aprofitant el pendent de la muntanya, s'ha aterrassat el vessant i davant la façana és on trobem una terrassa i l'era, i a un nivell inferior dependències associades a les tasques agrícoles. Com que estan en pendent, bona part de la fonamentació d'aquestes edificacions annexes estan fetes a la roca de la muntanya. Encara més avall trobem marges amb horts. | 08042-76 | Urbanització de Can Volart | El lloc de Volart ja apareix en el fogatge de Cànoves de 1497, tot i que amb la grafia emprant la T (Volart) en comptes de la D final emprada en altres ocasions. En el fogatge de 1553 torna a aparèixer, però ara associat a un àlias, referit a la persona que habitava el mas, un tal Antoni Mora. | 41.7028900,2.3633700 | 447031 | 4616985 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44191-foto-08042-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44191-foto-08042-76-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Es troba a la muntanya, dominant la plana vallesana. Just sota la masia trobem l'alzina grossa de Can Volart. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 44192 | Can Masseguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masseguer | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVII-XX | En l'actualitat es presenta sota l'aparença d'un conjunt d'edificacions, del que en destaca el mas originari.Aquest és un edifici de planta rectangular, amb un sostre a dues aigües, i el carener perpendicular a la façana. La façana té una aparença simètrica, de planta baixa i pis. En la perpendicular del carener, trobem ben centrada la porta, d'arc de mig punt, ben dovellada. A la seva esquerra hi ha un accés posterior, d'arc rebaixat. A la planta pis hi trobem les obertures de les finestres, algunes d'elles amb balcó. Entre dos d'aquest balcons es pot observar un rellotge de sol. L'edificació ha crescut a llevant, amb un cos estructurat a partir de cinc eixos, amb balcons a la primera planta i finestres a la planta corresponent a les golfes. Aquest edifici adossat a la masia original té una planta rectangular i un sostre a un vessant, que desguassa a la façana d'aquest edifici. | 08042-77 | Samalús | En els fogatges de Samalús, tant en el de 1497 com en el de 1553 ja s'esmenta el foc de Messeguer, tot i que les grafies varien de Masaguer a Massaguer i Messeguer. | 41.6937400,2.3358000 | 444729 | 4615987 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44192-foto-08042-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44192-foto-08042-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44192-foto-08042-77-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | No hem de confondre aquesta masia amb l'homònima que es troba a Cànoves. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 44193 | Can Bot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bot | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | Conjunt format per una masia i una capella. Ambdues estan unides per un pont, que condueix de la masia al cor de la capella. Ambdues construccions no són contemporànies. La masia és una construcció de planta rectangular, amb tres alçades (planta baixa, pis i golfes), i presenta un sostre a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La façana, que està orientada a migdia, és simètrica, i presenta al seu centre una porta d'arc de mig punt adovellada, on hi trobem gravada la data de 1701, en un cercle aguantat per un cap d'àngel. Sobre la porta trobem un balcó emmarcat amb pedres, i sobre d'aquest darrer, ja a l'alçada de les golfes, trobem una finestra gòtica que no s'addiu amb la data de la porta. Tal vegada la finestra s'hagi reaprofitat del mas antic, doncs el lloc apareix ja documentat a finals del segle XV. Al cantó dret de la façana queden traces d'un antic rellotge de sol, rectangular i vertical,del qual sols es conserva el marc rectangular i el gnòmon de vareta. | 08042-78 | Samalús | En els fogatges de Samalús tenim documentat el cognom Bot, tant en el de l'any 1497 com en de l'any 1553. A més coneixem que a l'any 1585, un tal March Bot, era obrer de la propera Capella de Santa Eugènia. | 41.6929600,2.3343800 | 444611 | 4615901 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44193-foto-08042-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44193-foto-08042-78-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 44194 | Can Massaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massaguer | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | En l'actualitat Can Massaguer és un conjunt d'edificacions i dependències organitzades al voltant de la masia original. L'edifici original presenta una planta rectangular, amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos. A la façana principal trobem centrada la portan d'arc de mig punt adovellada. A la primera planta trobem un balcó coregut que abraça les tres grans finestres que hi tenen accés. A la tercera planta trobem tres finestres emmarcades amb pedra. Destaca d'aquesta façana la presència d'un rellotge de sol. Tot el conjunt està bastit sobre el pendent de la riera, pel que ha fet necessari construir uns potents contraforts que sustenten les estructures, a la part posterior de la casa. Davant la façana trobem un pati obert, que és el que vertebra l'espai al voltant del qual se li han anat afegint les dependències annexes, pròpies del treball agrícola, com la del cantó de ponent, construïda a finals del segle XIX. A l'exterior del recinte, a l'oest, trobem l'era, de cairons, parcialment tapada per un cobert. Adossat al recinte pel cantó de migdia, sobre els pendents de la riera, hi ha una dependència annexa amb un trull en bon estat de conservació. | 08042-79 | Camí de Vallforners | El lloc de Massaguer apareix citat en els fogatge de Cànoves, concretament al de l'any 1553. El nom Massaguer (amb diferents grafies) és conegut també a Samalús, tot i que en aquesta ocasió apareix ja al fogatge de 1497 i també al de 1553. Malgrat les reformes de la casa, encara conserva bona part de la planta baixa amb la seva distribució original: entrada, cuina amb llar i forn, habitació amb pastera. | 41.6971000,2.3549500 | 446326 | 4616347 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44194-foto-08042-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44194-foto-08042-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44194-foto-08042-79-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | No hem de confondre aquesta masia amb l'homònima que es troba a Samalús. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 44195 | Molí de Can Massaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-massaguer | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | En l'actualitat res fa pensar que el conjunt d'edificacions corresponguin a un antic molí, més enllà de la seva ubicació a la riba de la riera de Cànoves. Es tracta de tres edificacions annexades, construïdes entre el curs d'aigua i el gran talús de la riera. Del conjunt cal destacar l'edifici més proper a la riera, que és el que feia les funcions de molí. Les reformes posteriors n'amaguen les seves caracteristiques principals, tot i que encara s'intueix el desguàs de l'aigua un cop sortia del molí. Encara s'observa davant la façana del conjunt una taula realitzada a partir d'una de les grans moles de pedra. | 08042-80 | Camí de Vallforners | La cita del lloc de Massaguer al fogatge de Cànoves de 1553 pot ser al·lusiva tant al mas com al molí, que tot i estar separats uns metres, no hem de dubtar que formen part d'una unitat, propietat de la mateixa família. | 41.6965000,2.3552000 | 446346 | 4616281 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44195-foto-08042-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44195-foto-08042-80-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A l'entrada de Can Massaguer hi ha una pedra de molí partida en dues meitats emprada com a llindar. Amb tota probabilitat deu venir del Molí.Hi ha una fotografia del Molí de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element). | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 44196 | Can Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morera | XVII-XX | Masia de muntanya caracteritzada per la seva ubicació en alçada, mirant cap la plana sobre el nucli de Cànoves. L'edificació principal és de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb una coberta a dues aigües amb el carener perpendiclar a la façana. La porta és rectangular amb llinda de fusta. L'element més destacable de la façana és la finestra del primer pis, centrada, amb lleixa i brancals, que està emmarcada per blocs de pedra. A la seva dreta hi trobem un rellotge de sol. El tractament actual de la façana és amb la pedra vista, d'on hi destaca en primer terme els blocs de pissarra. A redòs del cos original de l masia s'hi han anat afegint dependències annexes, tots orientats a migdia, com la masia original. | 08042-81 | Al veïnat de Sant Salvador deTerrades | No apareix a la documentació dels fogatges de Cànoves. | 41.7199100,2.3519800 | 446098 | 4618882 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44196-foto-08042-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44196-foto-08042-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44196-foto-08042-81-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 44197 | Can Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caseta-0 | XVIII-XX | Malgrat en l'actualitat és un conjunt format per dues edificacions, la masia original destaca del conjunt per la seva característica planta basilical. Aquest edifici és de planta rectangular, té la façana simètrica, amb una alçada formada per la planta baixa i el pis, i amb el característic cos central on s'hi troben les golfes. La porta principal és d'arc de mig punt, emmarcada per grans dovelles, tot i que li resta protagonisme el balcó que té tot just a sobre. Són interessants de ressenyar els ulls de bou que serveixen de ventilació a les golfes a l'alçada del primer pis. A l'extrem sud-est hi ha una galeria amb arcades. | 08042-82 | Al p.k. 36 de la carretera BP-5107 | No apareix en la documentació antiga, com les dels fogatges. No obstant s'ha identificat, a nivell superficial, un jaciment arqueològic en els camps que envolten la masia, que cal datar en època romana imperial. | 41.6885100,2.3101900 | 442594 | 4615423 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44197-foto-08042-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44197-foto-08042-82-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 44198 | Caseta d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-den-serra | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | Masia d'aspecte senzill, arrebossada en blanc. L'edifici és de planta baixa i pis, amb una coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. En la façana principal, d'estructura simètrica, hi destaquen tant les portes com les finestres, totes elles d'arc rebaixat i volta de plec de llibre de rajols. El cos principal presenta annexats un parell d'estables. | 08042-83 | A Samalús | Malgrat que l'aspecte és d'una edificació del segle XVIII, hem de fer notar que en el fogatge pertanyent a Samalús de l'any 1553 ja apareix documentat el cognom Serra, tal vegada un mas anterior a l'actual. | 41.6815500,2.3122300 | 442757 | 4614649 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44198-foto-08042-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44198-foto-08042-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 22. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 44199 | Can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-3 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | Masia articulada al voltant d'un barri. Al llarg del temps s'han anat afegint cossos annexats a l'edificació original, tot i que encara es pot veure l'estructura del primer edifici. Es tracta d'un cos de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb el carener paral·lel a la façana. Els sostres, fruit de les diferents modificacions i ampliacions és a tres aiguavessants, a diferents alçades. La porta és d'arc de mig punt, emmarcada per dovelles. L'edifici original data de 1577, i l'annexe més alt de l'any 1745. | 08042-84 | A llevant del Serrat del Puig | En el fogatge de Samalús corresponent a l'any 1553, ja apareix documentat el cognom Prat, data compatible amb la que apareix ala façana de 1577. | 41.6833300,2.3209700 | 443486 | 4614840 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44199-foto-08042-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44199-foto-08042-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 25. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 44200 | Can Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cavaller | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | Aquest mas de muntanya és difícil d'observar des de la plana, ja que queda amagat pels vessants de la vall on es basteix, a la vall on conflueixen dues torrenteres i neix el torrent de l'Aiguer. Es tracta d'un conjunt d'edificacions que amb el temps han donat lloc a un conjunt de volumetria complexa. Aquest fet s'observa en els vessants del sostre, que tenen un i dos aiguavessos. La façana principal està orientada a migdia, lleugerament desplaçada a l'est. La porta principal és feta amb un arc de plec de llibre. Totes les parets són de paredat. | 08042-85 | Samalús | El cognom Cavaller ja apareix mencionat en el fogatge de Samalús de l'any 1553. No hem de confondre aquesta masia amb la de Can Cavaller Vell de Cànoves, també mencionada en els fogatges relatius a Cànoves. | 41.6945100,2.3197400 | 443394 | 4616082 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44200-foto-08042-85-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 59. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 44201 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-3 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | Masia que encara es presenta aïllada, amb l'aspecte original que devia tenir en el moment de la seva construcció. Ubicada en la plana, presenta una planta rectangular, amb una estructura de planta baixa i pis. El sostre és a dos aiguavessos, amb el carener per pendicular a la façana. Té un aspecte perfectament simètric, amb la porta centrada respecte l'eix. La porta és de plec de llibre, i les finestres estan emmarcades per blocs de pedra. | 08042-86 | Pla de Can Serra | El foc de Serra s'esmenta en els fogatges de Cànoves, tant en el de 1497 com en el de 1553. No hem de confondre aquest lloc amb un altre indret anomenat Serra, citat en el fogatge de Samalús de 1553. Malgrat tot, no hi ha cap element estructural ni arquitectònic que ens faci pensar que l'edifici que es contempla en l'actualitat sigui anterior al segle XVIII. | 41.6821100,2.3513400 | 446013 | 4614685 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44201-foto-08042-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44201-foto-08042-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44201-foto-08042-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 99. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 44202 | Fons documental de l'antic Ajuntament de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lantic-ajuntament-de-canoves | XIX-XX | Les condicions de l'indret on està dipositat l'arxiu no permeten garantir la plena conservació dels documents. | Conjunt de documentació administrativa del'Ajuntament de Cànoves i Samalús. El fons documental correspon bàsicament als comptes municipals, actes del ple de l'ajuntament, juntes municipals, padrons, certificats de defunció, edictes de matrimoni i butlletins provincials. La informació i sèrie documental és fragmentària. Tot i que hi ha alguna carpeta de l'any 1865, el gruix de la documentació comprèn bàsicament els inicis del segle XX, fins la guerra civil. | 08042-87 | Can Casademunt i la Secretaria (carretera BP-5107, p.k. 38,1) | L'arxiu de Can Casademunt es troba repartit en dos armaris. La documentació manuscrita es troba en un armari tancat, mentre que la documentació impresa es troba en unes lleixes sense tancar. Tot el material no es troba indexat ni es té constància ni inventari dels documents custodiats. A l'arxiu també hi algun document relatiu a l'ajuntament del període de la guerra civil provinent d'alguna casa del poble. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44202-foto-08042-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat es troba separat en dos edificis: la informació general relativa a l'ajuntament es troba a Can Casademunt, i la que fa referència més directa a Samalús es troba a la Secretaria, edifici municipal ubicat al punt quilomètric 38,1 de la carretera BP-5107. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 44203 | Can Cavaller Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cavaller-vell | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | En l'actualitat Can Cavaller Vell és una edificació que presenta una planta en forma d''L'. El cos més antic de l'edificació és el que correspon a l'habitatge principal. Presenta una alçada de planta i pis, amb un sostre a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. L'accés és mitjançant una porta d'arc de mig punt amb dovelles. Les edificacions annexes corresponen a antics coberts, de planta baixa, i coberta a dues aigües. | 08042-88 | A la carretera BP-5107, al revolt de la Ferreria, p.k. 40,9 | El cognom Cavaller apareix associat a un mas ja en el fogatge de Cànoves de l'any 1497. En el fogatge corresponent a 1553, comptem amb dos Cavallers: el Cavaller de la Plassa i el Cavaller de la Riera. Can Cavaller vell dista uns 330 metres de la riera de Cànoves. | 41.6882800,2.3517000 | 446048 | 4615370 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44203-foto-08042-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44203-foto-08042-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44203-foto-08042-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 141. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 44204 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-3 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | Mas de muntanya ubicat sobre l'actual embassament de Vallforners. La masia actual és la suma de diferents edificacions, totes de planta i pis. La coberta és a dues aigües. A la façana principal hi ha una porta de maó, i de la ,ateixa obra trobem les finestres de la planta baixa i el pis. De tot el conjunt en destaca una finestra d'arc conopial, ubicada a la façana sud. Totes les parets del conjunt són de paredat. | 08042-89 | Àmbit del Montseny Oest | La primera menció que tenim del lloc deriva del fogatge de Cànoves, on apareix esmentat el lloc l'any 1553. | 41.7221300,2.3327600 | 444501 | 4619140 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44204-foto-08042-89-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 184.Fotografia: Parc Natural del Montseny. Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 44205 | Moneda ibèrica del Fons del Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moneda-iberica-del-fons-del-museu-de-granollers | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, pàg. 135-194. GUÀRDIA, M. (2013): 'El jaciment ibèric del Puig del Castell de Samalús'. Vallesos. Gent, terra i patrimoni, pàg. 114-116. LLORENS, M.M. i RIPOLLÈS, P.P. (1998): Les encunyacions ibèriques de Lauro. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Ajuntament de Granollers. | II-I aC | Moneda ibèrica en bronze de la seca de Lauro que pertany a la col·lecció arqueològica del Museu de Granollers, provinent de l'antic 'Tresor de Cànoves'. Sota la nomenclatura del 'Tresor de Cànoves' es coneix un tresor numismàtic de monedes de bronze ibèriques trobat casualment en el terme de Cànoves. El lot estava format per 41 monedes ibèriques, la majoria de les quals de la seca de Lauro. El lot complet passà a mans privades i al mercat de col·leccionistes. El treball de Leandre Villaronga va poder identificar i realitzar calcs de la majoria de les monedes trobades. Concretament es localitzaren 5 monedes d'Ausesken, 5 de la seca d'Eusti, 3 d'Iltirkesken, 1 de Laiesken, 1 d'Ilturo, 5 que no es van poder consultar, i 21 de la seca de Lauro. Concretament es tracta d'una unitat de bronze, on a l'anvers hi apareix un cap masculí a la dreta amb mantell i darrere ceptre; al revers genet amb palma i a l'exerg la inscripció en caràcters ibèrics LAURO. El seu diàmetre màxim és de 26 mm. | 08042-90 | C/ Anselm Clavé, 40. 08401 Granollers | Aquesta troballa s'efectuà als anys 60 del segle XX, quan uns treballadors que feien tasques de neteja d'un bosc proper al Molí de Can Ribes, a l'aixecar un munt de pedres, van trobar agrupades un lot de monedes de bronze. El fet que estiguessin agrupades tal vegada respongués a que es trobessin en una bossa. L'ocultació d'aquest tresor s'ha datat entorn de l'any 100 aC, i s'ha relacionat amb una ocultació deguda a la invasió per part dels cimbris (104 aC) a causa d'aquest període d'inestabilitat. Alguns estudis apunten la hipòtesis que la seca de Lauro estigués en el terme municipal de Cànoves i Samalús, concretament al poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús. Aquesta moneda fou donació d'Emili Ramon Valls. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Aquesta moneda pertany al fons del Museu de Granollers, amb el número d'inventari MDG-7295, i fou una donació d'Emili Ramon i Valls. En el fons del Museu hi ha d'altres monedes de la seca de Lauro d'altres procedències. Les fotografies pertanyen al Museu de Granollers. | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 44206 | Vallfigueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallfigueres | XVIII | Edifici de planta rectangular amb murs de pedra vista rejuntada, recentment restaurat pels seus propietaris. Destaquen del conjunt de paredat les pedres cantoneres que ens fan adonar que l'edifici actual és el recreixement simètric de l'edifici primitiu, que correspondria a l'edifici de ponent. Per tant la visió del sostre actual d'un edifici a dues aigües, en origen era un edifici amb un sostre a un sol aiguavés. L'accés a les dues edificacions annexades es fa per sengles portes per la façana de migdia, que correspon a la façana curta. Ambdues són d'arc de mig punt, tot i que molt restaurades. Un dels únics elements singulars el trobem a la façana de ponent, on s'observa una finestra amb llinda, brancals i ampit de pedra. | 08042-91 | Camí de Vallfigueres | 41.7108500,2.3225000 | 443638 | 4617895 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44206-foto-08042-91-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Al voltant de la casa encara es veuen restes de murs d'edificacions annexes, i algun que podria ser anterior degut a la presència d'alguna espitllera.Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 185. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 44207 | Col·lecció de morters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-morters | XVI | Conjunt de morters del segle XVI que es troben exposats al vestíbul de l'ajuntament. La col·lecció està formada per morters de bronze, de procedència catalana i castellana, i que cal datar al llarg del segle XVI. Tots els morters presenten la seva corresponent mà de morter, tamé obrades en bronze. Aquest tipus d'útils estan associats a feines d'apotecari. De la col·lecció, formada per 45 exemplars, en destaquen els tipus anomenats de costelles, i els que estan ornamentats amb escuts heràldics. | 08042-92 | Masia Can Casademunt s/n, 08445 Cànoves i Samalús | La col·lecció és fruit de la donació del senyor Lluís Graus i Queralt en memòria de la seva dona, Margarida March i Boter, tal i com resa en la inscripció en la vitrina on s'exposa el conjunt. El Sr. Graus estava lligat a la població tant per via paterna com paterna, així com per l'origen de la seva muller. El Sr. Graus (Lleida 1931) és un col·leccionista d'antiguitats, veí de Cardedeu, que té una important col·lecció de morters, especialment de bronze, i d'època medieval i moderna. Part de la seva important col·lecció ha estat exposada al Museu de Cardedeu. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i llorens | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||
| 44208 | Col·lecció de pistoles de Can Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pistoles-de-can-casademunt | BALLONGA, J. i FERNÀNDEZ, M. (2011): La farga Palau de Ripoll. Quaderns de didàctica i difusió, 20. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Barcelona. | XVIII | Una de les tres pistoles està en curs de restauració. | Conjunt de tres pistoles exposades en una vitrina a l'actual vestíbul de l'ajuntament del poble. De les tres pistoles, n'hi ha dues que formen parella, concretament les que presenten una decoració calada de llautó, amb motius vegetals. Aquesta ornamentació està realitzada sobre la fusta de l'empunyadura i el canó. Les parts de ferro de l'arma, exceptuant el canó, són les parts en les que s'aprecia que l'estat de conservació no és l'òptim. La tercera pistola, no és de tanta qualitat com les dues anteriors, tot i que en conjunt són un magnífic exponent de les armes curtes de foc del segle XVIII. | 08042-93 | Masia Can Casademunt s/n, 08445 Cànoves i Samalús | El conjunt d'armes va aparèixer en una paret de la planta baixa de l'ajuntament quan s'estaven realitzant els treballs de restauració per adequar l'antiga masia a la seu de la casa de la vila, l'any 1981. Aquest conjunt d'armes prové de la Farga Palau de Ripoll i cal datar la seva construcció entre els anys 1700 i 1710. La Farga Palau de Ripoll va ser fundada com a farga de ferro al segle XVI, i la seva activitat va perdurar fins l'any 1978. Actualment és visitable i depèn del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. A Ripoll ja es documenta el treball del ferro a finals del segle XII. A mitjan segle XVI és quan s'inicià a Ripoll la fabricació d'armes de foc portàtils, incrementant-se notablement el segle XVII, consolidant així la ciutat de Ripoll com a un centre neuràlgic del país en la fabricació d'armes. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | ca. 1700 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Farga Palau de Ripoll | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 44209 | Camí ramader de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-samalus | CAMPILLO. X. i ROMAGOSA, F. (2005): 'L'inventari de camins del Parc Natural del Montseny', VI Trobada d'Estudiosos del Montseny, Diputació de Barcelona, Barcelona, pàgs. 27-32. DUCH, J., CAMPILLO, X. i ROMAGOSA, F. (2004): Inventari de Camins del Parc Natural del Montseny. Universitat Autonòma de Barcelona, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. MIRALLES, F., QUERALT, A. i SALA, P. (2002): 'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 49-92. | Emmarcat en els camins ramaders de la Calma, el camí ramader de Samalús és una pista que uneix des del poble de Vilalleons (Osona) fins al riu Congost a l'alçada del camp de futbol de Llerona. El tram que creua el Parc Natural del Montseny s'estima que té una longitud de 9.096 metres. En el seu tram corresponenent a Cànoves i Samalús, el camí discorre des del turó de la Roca Centella, passant per Vallfigueres, baixant pel sot de Vallfigueres fins a Can Torrents. Des d'aquest punt s'arriba a la Secretaria de Samalús, creuant la carretera BP-5107, i baixant pel ramal asfaltat, passant per Cal Rei, fins endinsar-seal terme de Corró d'Amunt. | 08042-94 | A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertant el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7137900,2.3174900 | 443223 | 4618224 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||||
| 44210 | Camí ramader de Vallforners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-vallforners | CAMPILLO. X. i ROMAGOSA, F. (2005): 'L'inventari de camins del Parc Natural del Montseny', VI Trobada d'Estudiosos del Montseny, Diputació de Barcelona, Barcelona, pàgs. 27-32. DUCH, J., CAMPILLO, X. i ROMAGOSA, F. (2004): Inventari de Camins del Parc Natural del Montseny. Universitat Autonòma de Barcelona, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. MIRALLES, F., QUERALT, A. i SALA, P. (2002): 'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 49-92. | Pertanyent al grup de camins ramaders de a Calma, el camí ramader de Vallforners tan sols toca tangencialment el terme de Cànoves i Samalús en el seu tram més baix. La longitud total del camí que creua el Parc Natural del Montseny s'estima en 12. 686 metres. El camí neix al Pla de la Calma, al Montseny, a l'alçada de la Sitja del Llop, baixant el massís pel mas de Vallforners, fins a a la cua de l'embassament. És en aquest punt on ens trobem ja en terme de Cànoves i Samalús. El camí i els seus brancals clouen en el mas del Vilar, que és punt de terme amb el municipi veí de Tagamanent. | 08042-95 | A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertant el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7268800,2.3373300 | 444885 | 4619665 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||||
| 44211 | Camí ramader de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-canoves | CAMPILLO. X. i ROMAGOSA, F. (2005): 'L'inventari de camins del Parc Natural del Montseny', VI Trobada d'Estudiosos del Montseny, Diputació de Barcelona, Barcelona, pàgs. 27-32. DUCH, J., CAMPILLO, X. i ROMAGOSA, F. (2004): Inventari de Camins del Parc Natural del Montseny. Universitat Autonòma de Barcelona, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. MIRALLES, F., QUERALT, A. i SALA, P. (2002): 'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 49-92. | El camí ramader de Cànoves neix al vessant sud del massís del Montseny, en el marc dels camins ramaders de la Calma. Des del coll del Pou d'en Bessa, encara en terme del poble del Montseny, s'endinsa al terme de Cànoves a l'alçada de la serra de Palestrins, passant per la masia de Can Cuch de la Muntanya i baixant pel camí de Vallforners, que va paral·lel a la riera de Vallforners. A l'alçada de Ca l'Esmolet es creua la riera, passant per Can Domènec i assolint finalment el nucli de Cànoves. Un cop passat el nucli de Cànoves, a l'alçada de la Font del Frare, el camí es bifurca i surt del terme per arribar a Llinars del Vallès o bé a la Roca del Vallès. Es calcula que la llargada d'aquest camí té uns 8 kilòmetres i escaig en el tram que discorre pel Parc Natural dl Montseny. | 08042-96 | A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertant el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7215700,2.3456400 | 445572 | 4619070 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44211-foto-08042-96-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 44212 | Festa de la Carbonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-carbonera | ZAMORA, J.E. (2010): El carboneig. Quaderns de la Revista de Girona, núm 142, Girona. CUCH, T. (1990): 'La carbonera', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 38-39. | XX | Festa de caràcter biennal, molt arrelada a la població, que pretén recuperar una activitat tradicional molt lligada a l'aprofitament dels boscos d'alzina del terme. La festa, que té una durada aproximada d'un mes, engloba totes les activitats relacionades amb l'obtenció del carbó, des de la construcció de la barraca dels carboners per vetllar la bona combustió de la carbonera, a la tria de la llenya d'alzina per cremar, l'empilament de la llenya (uns 30.000 kg en l'edició de 2013), colgar la pila de terra (posar-hi el fagell i embalumar), l'encesa de la carbonera, i finalment, la treta del carbó i venda del mateix. | 08042-97 | Es realitza a l'esplanada de l'entrada del poble | La festa s'inicià l'any 1988, a càrrec de l'Associació de Veïns del Sui (creda l'any 1976), i l'any 2002 passà a anomenar-se 'El Sui de Festes i Tradicions'. Entre les seves finalitats principals hi destaca la de recuperar i vetllar per les tradicions i béns culturals del poble. L'activitat del carboneig ha estat molt important als boscos del Montseny. En diferents indrets del terme, al mig del bosc, encara s'observen antigues places carboneres, caracteritzades per clapers desemboscats de tendència circular, fàcilment identificables per la terra negrosa de la superfície del sòl, producte de la combustió de la pila de llenya. | 41.6921100,2.3565200 | 446452 | 4615792 | 08042 | Cànoves i Samalús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44212-foto-08042-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44212-foto-08042-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cal destacar la riquesa lèxica que acompanya aquesta activitat, amb un vocubalari especialitzat actualment en desús: empilar, embalumar, fagell, sàrries, etc..Fotografies: Ajuntament de Cànoves i Samalús. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 44213 | Jaciment paleontològic de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-canoves | <p>VELA, J.A. (1987): 'Els trilobits de Catalunya', Mineralogistes de Catalunya, 3 (8), Barcelona, pàgs. 220-235. VELA, J.A. i CORBACHO, J. (2007): 'Els estadis larvaris del trilobit Drevemannia (Carbonífer inferior) localitzats a Cànoves', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 187-195.</p> | <p>El jaciment es tracta d'un aflorament d'origen marí, format per pissarres purpúries del Dinastià-Visceà (Carbonífer). Representa un ambient de dipòsit d'aigües someres, amb abundant contingut fòssil (trilobits, bivalves i crinoideus), entre els que cal esmentar: Phillipsia gemmulifer, Drevermania pruvosti, D. Revillei, Drevermania (Palpebralia) sp., Posidonia beecheri, Trylophloproteus sp, i Aviculopecten sp. El jaciment pertany a les sèries del Palezoic, concretament al Carbonífer inferior.</p> | 08042-98 | Torrent de la Font de la Vallfiguera | <p>El jaciment de Cànoves fou descobert per primer cop per Almera al començament del segle XX (1913) i ja fou assignat al Carbonífer inferior. Pruvost (1912) també va assignar el jaciment de Cànoves al Viseà.</p> | 41.7063300,2.3345400 | 444635 | 4617385 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A Catalunya el carbonífer inferior aflora en localitats com el Papiol, Vallcarca i Scala Dei. Hi ha materials conservats a la col·lecció de J. Vela, a la col·lecció Joan Corbacho i al Museu Geològic del Seminari de Barcelona (MGSB). | 1792 | 5.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 44215 | Parc Natural del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny-1 | CAMPENY, R. (DIR) (2007): Pla d'ús públic del Parc del Montseny. Minuartia, Estudis Ambientals. Diputació de Barcelona i Diputació de Girona. DD.AA. (2012): Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera. Memòria 2011. Diputació de Barcelona. | Part del terme municipal de Cànoves i Samalús es troba inclòs dins del Parc Natural del Montseny, concretament el 62,43% de la superfície total del municipi, això és 1822,45 hectàrees respecte de les 2919,10 deltotal de superfície de Cànoves i Samalús. La titualrita del Parc és principalment privada, amb un 86,6%, i la resta és de titularitat pública, entre la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. El Parc Natural del Montseny es troba ubicat a la serralada prelitoral, essent-ne el massís de més alçada. La seva extensió, de 31.063,94 hectàrees, està distribuïda entre els 18 municipis que en formen part, i que abracen les comarques del Vallès Oriental, Osona i la Selva, englobant per tant dues circumscripcions provincials: Barcelona i Girona. A nivell orogràfic el Montseny s'inicia a cotes d'uns 200 metres sobre el nivell del mar, en el seu vessant oriental, i assoleix els 1705 metres d'alçada amb el Turó de l'Home i Les Agudes. El punt més enlairat del Parc en el terme de Cànves i Samalús són el Turó de les Païsses (1056 m.), Turó de la Moixera (1039 m.), Turó de Palestrins (1026 m.), Roca Centella (1001 m.), i el vessant sud del Turó de Can Cuc, al voltant dels 1100 metres d'alçada. El riu Tordera segmenta el massís en tres subunitats: el pla de la Calma i Puig Drau a ponent, Matagalls al nord, i les Agudes i el Turó de l'Home a llevant. El paisatge d'aquesta muntanya confereix un mosaic d'ambients diversos, conferint una gran riquesa paisatgística, biològica i històrica al Parc Natural. | 08042-100 | Serralada Prelitoral, comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental | Any d'aprovació del Pla Especial: 1977, pel sector de la província de Barcelona, i 1978 per la província de Girona. Nou Pla Especial: aprovat l'11 de desembre de 2008 i publicat al DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. Any de la declaració de la Reserva de la Biosfera: 1978. La UNESCO va incloure el Parc Natural del Montseny dins la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera, en el marc del programa 'L'Home i la Biosfera' (MAB) | 41.7170500,2.3259600 | 443931 | 4618581 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44215-foto-08042-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44215-foto-08042-100-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El Parc és gestionat per l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i per l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona. El municipi compta amb un Punt d'Informació del Parc, situat a l'Avinguda Josep Crous. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 44216 | Font de Can Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-morera | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Font propera al Mas de la Morera, a ponent de la masia. La font es troba per sobre de la capçalera del torrent de la Font de Can Morera, i recull les aigües del vessant sud del Massís del Montseny. Es tracta d'una font baixa i de raig constant, que en èpoques estivals pot estar seca. Aquesta casuística es deu a que la font rep l'aigua del torrent, i és filtrada a un dipòsit previ al broc. | 08042-101 | Can Morera | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7200900,2.3507700 | 445997 | 4618903 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44216-foto-08042-101-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 44217 | Font de la Moixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-moixera | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | La font de la Moixera es troba en un revolt de la pista que va de Can Quintana a Can Cuch de la Muntanya. La font deu la seva aigua al torrent homònim, Sot de la font de la Moixera, que recull les aigües del Collet de Sant Martí, al massís del Montseny. En l'actualitat es presenta com un broc metàl·lic i cilíndric per on brolla l'aigua, emplaçat en un banc de pedra que forma un angle de 90º, aterrassant part del talús argilós. L'aigua cau en una petita basa quadrada de pedra. | 08042-102 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.7266600,2.3515200 | 446065 | 4619631 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44217-foto-08042-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44217-foto-08042-102-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc