Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
44271 Carrerada de la Cerdanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-cerdanya <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). 'Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina'. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> XI-XX Una part del trajecte d'aquesta carrerada al seu pas per Canyelles està urbanitzat i asfaltat, amb la qual cosa ha quedat molt desvirtualitzat i ha representat una pèrdua clara d'identitat com camí ramader. <p>Camí per on el bestiar té dret a passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. És una de les carrerades més grans del Penedès i del Garraf, anava des de Vilanova i la Geltrú a les muntanyes del Berguedà i el Ripollès. La carrerada arriba a Canyelles (procedent de Vilanova i la Geltrú) seguint la carena de la serra de Bonaire, arriba al coll de les Palmeres i passa per la plana Romaní fins al Coll de Can Déus. Des d'allà, s'enfila de dret cap al turó de les tres Partions, on ateny la pista carenera que deixa a l'esquerra el puig de l'Àliga. En arribar a la urbanització de Daltmar, la carrerada trenca avall cap a la urbanització, entra al municipi d'Olèrdola enfilant-se de dret cap al turó de les Tres Partions, on ateny la pista carenera que deixa a l'esquerra el puig de l'Àliga. En arribar a la urbanització de Daltmar, la carrerada trenca recte avall cap a la urbanització i la casa de la Cogullada i, des d'allà, per una pista amb fites a les vores, baixa fins a la carretera que va des de Vilanova a Vilafranca per endinsar-se en la comarca de l'Alt Penedès pel municipi d'Olèrdola.</p> 08043-1 Daltmar, la Cogullada <p>La carrerada de la Cerdanya té un gran valor històric, ja que és una de les primeres referenciades a Catalunya. Surt esmentada l'any 1055 en el document de donació d'una propietat en les rodalies del nucli de l'Arboçar (que forma part de l'actual municipi d'Avinyonet del Penedès). Aquest document va ser trobat en el diplomatari de Santa Maria de Poblet i especifica que aquesta finca llinda amb la via Pecorale de les Seguioles, coneguda actualment com la carrerada de la Cerdanya. Aquesta ruta, en el seu pas per les comarques del Gran Penedès històric, ressegueix majoritàriament la carena litoral, des d'on naixien altres ramals de menor importància i que portaven a les excel·lents pastures que originaven els aiguamolls litorals avui dia desapareguts per l'activitat humana i que s'estenien des de Sitges fins a Torredembarra.</p> 41.3022729,1.7190813 392765 4573104 08043 Canyelles Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44271-foto-08043-1-1.jpg Legal Medieval|Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-23 00:00:00 Josep Anton Pérez 85|94|98 49 1.5 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44272 Parc d'Olèrdola https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-dolerdola <p>AAVV. (1997). 'Pla Especial de l'espai Natural d'Olèrdola. (Modificació del pla especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'espai natural d'Olèrdola)'. Diputació de Barcelona.</p> El dia 13 d'agost de 2003 es va declarar un incendi forestal que cremà el Fondo de la Seguera i arribà al Conjunt Monumental, dins del municipi d'Olèrdola. El mateix estiu a l'àrea del Parc pertanyent a Canyelles també es va declarar un focus que afectà el límit sud del Parc. <p>L'Espai Natural d'Olèrdola està situat en la zona de contacte de les estribacions meridionals del massís del Garraf amb la Depressió del Penedès, a cavall dels municipis de Canyelles i Olèrdola. El relleu està totalment definit per l'erosió càrstica. El paisatge del Parc d'Olèrdola es caracteritza per la presència de la pineda de pi blanc, desenvolupada sobre antics conreus de vinya, en alguns sectors molt castigats per incendis de data recent. On el suport edàfic no és suficient, la pineda és substituïda per una màquia de càrritx i margalló. El caràcter singular d'Olèrdola és degut a la presència de nombrosos testimoniatges arquitectònics i arqueològics que palesen l'intens procés d'humanització conegut per aquest territori des de la prehistòria fins a la baixa edat mitjana. El nucli principal d'aquest patrimoni historicoartístic el constitueix el conjunt de restes d'Olèrdola, que dóna el seu nom a aquest espai natural. Els límits del Parc al municipi de Canyelles són: des del municipi d'Olèrdola el límit de l'espai natural ve marcat per la riera de Vilafranca, on continua la llera en direcció sud fins arribar a la carretera de Canyelles a Sitges, on es pren la direcció oest pel camí del Pinar durant 180 metres. En trobar el segon revolt es deixa el camí i es continua en direcció sud fins la cota 125 i després en direcció oest fins la 178, on es canvia el sentit anant altre cop en direcció sud, excloent en la seva totalitat els sòls urbanitzables classificats pel PGOUM de Canyelles, fins el camí que mena de Canyelles a Cal Domingo, seguint-lo fins el punt 218,19. En aquest punt es tomba a la dreta vorejant el Pi de Capellà i continuant en direcció nord-est fins arribar al camí que de la Cogullada a Cal Domingo. Es segueix tot aquest camí circumdant la masia Cal Domingo, edifici i terrenys termeners que resten fora del Pla Especial, i continuant pel límit de la zona boscosa i els conreus fins trobar el camí que surt de Cal Muntaner a l'oest. En aquest punt es gira en direcció oest i després sud-est fins un dels vials de la urbanització Les Palmeres, vorejant-la i excloent-la totalment de l'àmbit, fins trobar la partió amb el terme de Vilanova i la Geltrú. Es prossegueix per aquest límit fins arribar al punt on concorren els límits de Canyelles, Vilanova i la Geltrú i Castellet i La Gornal. A partir d'aquí es ressegueix la partió dels termes de Canyelles i Castellet i la Gornal i, posteriorment el límit entre Canyelles i Olèrdola fins trobar el Puig de l'Àliga. Tot seguint el límit carener, es troba al punt 402 el camí carener que surt a la dreta, la traça del qual se segueix durant 230 m, excloent les parcel·les edificades i tornant després a la partió de termes fins a les primeres parcel·les edificades de la urbanització Dalt-Mar, la qual es ressegueix deixant-la a l'esquerra fins arribar altre vegada al límit del terme entre Canyelles i Olèrdola.</p> 08043-2 Sector Nord de Canyelles <p>L'any 1970 la Diputació de Barcelona inicià el desenvolupament de les determinacions del Pla General d'Ordenació de la Província de Barcelona, aprovat l'any 1963, a través de la redacció, tramitació i execució de plans especials dels àmbits geogràfics definits com espais protegits. Com a complement d'aquesta política de tractament de grans espais geogràfics, s'ha desenvolupat una política paral·lela d'ordenació d'àmbits geogràfics de dimensions més reduïdes que presenten valors significatius molt característics. Aquest ha estat el cas del Parc Comarcal del Castell de Montesquiu, i de l'Espai Natural d'Olèrdola. L'actuació de la Diputació de Barcelona a Olèrdola es remunta a l'any 1926, quan el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments restaura l'església que presideix el conjunt monumental. L'any 1931 l'església i les ruïnes Monument Historicoartístic es declaren separadament d'Interès Nacional. L'any 1953 es palesa la necessitat de procedir a una nova actuació en aquest edifici, que és escomesa per aquell mateix servei. Conscient de l'important interès arqueològic i històric del conjunt d'Olèrdola, la Diputació de Barcelona adquireix la finca on és situat, el mes de juny de 1963. L'any 1971 són inaugurades les obres de la nova carretera d'accés i l'edifici del museu, adossat a la cara interna de la muralla, que va estatjar els materials localitzats a les investigacions dutes a terme en el recinte arqueològic i que a l'actualitat és el Centre d'Interpretació. La primera regulació urbanística d'Olèrdola és l'anotació preventiva en el registre de béns inventariables, promoguda per la Diputació l'any 1980 i aprovada per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona aquest mateix any. Posteriorment, els ajuntaments de Canyelles i Olèrdola, en redactar i tramitar els seus plans municipals respectius, respecten la condició imposada per aquella anotació preventiva. El tractament protector atorgat per aquestes figures d'ordenació restà definitivament consolidat pel Pla Especial promogut per la Diputació de Barcelona, aprovat definitivament el 25 de febrer de 1992 pel Conseller de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya. La sol·licitud formulada pel Ple Municipal de l'Ajuntament de Canyelles, en el sentit de sol·licitar l'ampliació de l'àmbit del Pla Especial en el seu terme municipal, aprovada unànimement pel Consell Coordinador d'Olèrdola en la seva sessió de data 18 de febrer de 1997 assenyala l'inici del procés de modificació d'aquell Pla Especial.</p> 41.2994200,1.7124600 392206 4572796 08043 Canyelles Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44272-202009171453270.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Josep Anton Pérez DADES GENERALS: - Figura jurídica i data: Pla Especial d'Ordenació del Parc Comarcal d'Olèrdola de data, 11 de novembre de 1992. - Ampliació de l'àmbit del Parc (Modificació del Pla) desembre 1997. - Administració promotora i gestora: Diputació de Barcelona: Àrea d'Espais Naturals Servei de Parcs Naturals La majoria de propietat és privada, però l'ús públic. ÀMBIT GEOGRÀFIC I ADMINISTRATIU: - Superfície del Parc Comarcal: 608'23 ha - Municipis: Sant Miquel d'Olèrdola i Canyelles El Parc Comarcal d'Olèrdola està emparat legalment pel Pla especial promogut per la Diputació de Barcelona i aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1992. Forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Una modificació del Pla especial l'any 1997 proposa com a objectiu l'establiment d'un règim de protecció, conservació i millora del medi físic i del paisatge de l'espai natural d'Olèrdola, compatible amb l'aprofitament sostenible dels seus recursos i l'activitat dels seus habitants, així com l'ordenació de l'ús públic per al lleure i el foment del coneixement i el respecte del patrimoni arqueològic i arquitectònic, el medi físic i el paisatge. L'àmbit geogràfic del present Pla Especial constitueix un espai lliure de gran extensió, en el qual s'estableixen les zones i les xarxes que tot seguit s'indiquen, per tal de definir els tractaments específics més ajustats a llurs finalitats concretes de protecció, conservació i millora: Zona d'Interès Paisatgístic, Zona Agrícola, Xarxa Bàsica de Vies i Camins, Xarxa Bàsica d'equipaments. La gestió del parc és del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. 2153 5.1 1785 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44273 Riera de Vilafranca https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vilafranca <p>AA.VV (1998). 'Festa Major Canyelles 1998'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes). VIRELLA I BLODA, A. (1990): 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia.</p> En alguns trams s'observen molts residus urbans. <p>La riera de Vilafranca, anomenada de Canyelles en el tram que travessa aquest municipi, és el seu curs fluvial més important. En els seus marges es troben una sèrie d'elements natural molt interessants, com poden ser les balmes naturals formades per la l'erosió de l'aigua i sobretot, un conjunt de comunitats vegetals que només es donen a la seva llera. Aquest fet converteix la riera en una zona de gran importància ecològica i paisatgística. Algunes d'aquestes comunitats vegetals són els refugis naturals d'algunes espècies de la fauna local. Per aquestes raons, és òbvia la importància de la riera com a zona natural que caldria protegir i conservar.</p> 08043-3 Nord del municipi. Curs N - S 41.2876264,1.7248538 393224 4571472 08043 Canyelles Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44273-20200917103008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44273-20200917103050.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2020-10-07 00:00:00 Josep Anton Pérez 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44274 Forn de calç del Fondo de l'Obaga II https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-lobaga-ii <p>PUJOL, J.Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.</p> XVIII-XX En fase d'enrunament i cobert de vegetació. <p>Forn de fer calç excavat a terra, només es conserva el forat de secció circular fet al subsòl i part de la paret de pedra que es recolza a la vessant N (2 x 2 m), al costat del camí. Les files de pedra són calcàries irregulars, molt alterades pel foc. La zona de combustió està colgada de terra i ocupada per la vegetació natural.</p> 08043-4 Sector E del Fondo de l'Obaga 41.3018000,1.7177600 392654 4573053 08043 Canyelles Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44274-20200917140059.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44274-20200917140126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44274-6.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-02-18 00:00:00 Jordi Farré 98|94 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44275 Barraca del Fondo de l'Obaga II https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-lobaga-ii <p>PUJOL, J.Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.</p> XVIII-XX Presenta un petit despreniment de pedres al costat lateral. <p>Barraca de pedra seca i de planta circular, d'un diàmetre màxim de 2 m. S'ha aprofitat el desnivell de la roca natural com una de les parets de la construcció, a la part posterior. La barraca es va construir segons la tipologia de construcció tradicional basada en la coberta de falsa cúpula, amb la col·locació dels blocs de pedra, en fileres de forma circular / ovalada. En cada cercle concèntric es van reduint progressivament les pedres respecte a les anteriors fins arribar a tancar la cúpula amb una gran llosa. Les pedres són de petita i mitjana dimensió i irregulars. Es conserva la llosa de la porta que fa la funció de llinda.</p> 08043-5 Fondo de l'Obaga 41.3015200,1.7168200 392575 4573024 08043 Canyelles Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44275-20200917140716.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44275-20200917140758.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44275-20200917140739.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-23 00:00:00 Jordi Farré 98|94 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44276 Forn de calç del Fondo de l'Obaga I https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-lobaga-i <p>PUJOL, J.Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.</p> XVIII-XX Envaït per la vegetació, colgat de terra i en fase d'enrunament. <p>Forn de fer calç excavat a terra, de planta circular. Una part important de les parets estan revestides de calç cremada. A la part superior s'observen diferents fileres de roca calcària disposada irregularment. L'alçada de la paret conservada supera àmpliament els dos metres i el diàmetre devia ser d'uns 5 m aprox. La zona de combustió està colgada de terra i ocupada per la vegetació natural.</p> 08043-6 Fondo de l'Obaga 41.2997200,1.7137700 392316 4572827 08043 Canyelles Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44276-20200917142122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44276-20200917141934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44276-20200917142010.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Jordi Farré 98|94 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44277 Barraca del Fondo de l'Obaga (I) https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-lobaga-i <p>PUJOL, J.Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.</p> XVIII-XX La llinda de la porta d'entrada ha caigut i amb ella, una part de la construcció. <p>Construcció aixecada en pedra, de planta ovalada d'un diàmetre màxim de 3,5 m. S'ha aprofitat el desnivell de la roca natural com una de les parets de la construcció, a la part posterior. La barraca es va construir segons la tipologia de construcció tradicional basada en la coberta de falsa cúpula, amb la col·locació dels blocs de pedra (sense cap mena de material d'unió), en fileres de forma circular / ovalada. En cada cercle concèntric es van reduint progressivament les pedres respecte a les anteriors fins arribar a tancar la cúpula amb una gran llosa. Les pedres són de petita i mitjana dimensió i irregulars.</p> 08043-7 Fondo de l'Obaga 41.2993400,1.7124700 392207 4572787 08043 Canyelles Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44277-20200917142920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44277-20200917143025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44277-20200917143047.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-24 00:00:00 Jordi Farré 98|94 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44278 La Roca Foradada https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-foradada <p>AA.VV(1998). 'Festa Major Canyelles 1998'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).</p> <p>Cavitat natural de grans dimensions oberta en la roca calcària característica del massís del Garraf, fruit de l'erosió produïda per l'acció de l'aigua. Situada al congost on passa la riera i la carretera de Vilafranca, forma una cova enmig de la vessant.</p> 08043-8 El topònim de la Roca Foradada ja defineix un lloc per si mateix. <p>Segons alguns estudiosos locals, aquest lloc va ser aprofitat per bandolers i lladres durant els segles XVIII i XIX per assaltar diligències, també va ser aprofitada els cinc anys de les guerres carlines per amagar-se, a fi d'empresonar els antimonàrquics.</p> 41.2974900,1.7261800 393352 4572565 08043 Canyelles Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44278-20200917125903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44278-20200917125556.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Josep Anton Pérez 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44279 Barraca de la Cogullada https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-cogullada <p>PUJOL, J.Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.</p> XIX-XX En procés d'enrunament. <p>Construcció aixecada en pedra, de planta rodona d'un diàmetre màxim de 5 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La porta s'estructura amb una llinda i està orientada als sud-oest.</p> 08043-9 Darrera de la masia de la Cogullada 41.2990700,1.7241600 393185 4572742 08043 Canyelles Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44279-90.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44279-91.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-03-08 00:00:00 Jordi Farré La part est de la barraca es troba en fase d'enrunament, algunes fileres de pedres han caigut, deixant sense encaixar les fileres inferiors, que cauran fàcilment a partir d'ara. Una part de la terra vegetal de la part superior (coberta) també comença a desmoronar-se pel mateix cantó. 98 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44280 Pi del Capellà https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-capella <p>AA.VV(1998). 'Festa Major Canyelles 1998'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).</p> XIX <p>Pi blanc (Pínus halepénsis). Exemplar d'uns 16 metres d'alçada de dues soques principals, els troncs són tortuosos i l'escorça grisa i esblanqueïda. La capçada és esclarissada, les fulles d'un verd clar grisenc (primes i blanes) fan entre 6 i 10 cm de llargada. Les pinyes són estretament còniques, de 8 a 12 cm de llargada per 3,5 a 4,5 cm de llargada, amb el peduncle corbat, que les inclina vers la branca on van inserides.</p> 08043-10 Carrer del Pi del Capellà. Barri de la Cogullada. <p>Històricament el Pi del Capellà estava situat al camí del Pic de l'Àliga, a on deriven els camins de Cal Domingo i el de la Cogullada per l'altre. La zona havia estat conreada per un senyor anomenat Isidre de Cal Capellà.</p> 41.2950629,1.7134753 392284 4572311 08043 Canyelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44280-20200917162701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44280-20200917162638.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2021-05-26 00:00:00 Josep Anton Pérez 98 2151 5.2 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44281 Barraca del Fondo de Cocó https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-coco <p>PUJOL, J.Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.</p> XIX-XX El seu estat general és bo, però el seu entorn està cobert per la vegetació natural rebrotada després d'un incendi forestal, la qual cosa dificulta molt el seu accés i va envaint la pròpia construcció. <p>Construcció aixecada en pedra, de planta rodona d'un diàmetre màxim de 3,5 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La porta s'estructura amb una llinda. El sostre de la volta està cobert de terra i pedruscall.</p> 08043-11 Vessant N del Fondo del Cocó 41.2952600,1.7200800 392837 4572325 08043 Canyelles Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44281-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44281-111.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-03-08 00:00:00 Jordi Farré 98 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44282 Font del Bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bosc <p>AA.VV(1998). 'Festa Major Canyelles 1998'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).</p> XIX-XX <p>Font ubicada en una pineda frondosa on destaquen alguns exemplar d'arbres de grans dimensions i les jonqueres són abundoses. Si es tracta d'una font deu tenir la surgència al subsòl, ja que la seva apariència més que d'una font (que és com es coneix al poble), es d'un pou excavat al subsòl, Es tracta d'un cos cilíndric amb un diàmetre aproximat de 4 m. Les parets internes estan revestides amb pedres de mida petita i mitjana (20 cm de mitja aprox.). Per sobre del nivell de terra, la construcció té continuació amb un cos de més de 2 metres d'alçada que es tanca amb una falsa volta. L'accés es per la part est, una porta de forma quadrada. A la base hi ha una llosa vertical per tancar l'accés. L'aigua té la surgència a uns 3 metres de profunditat (en el moment d'elaborar aquest inventari).</p> 08043-12 Al peu del Puig de l'Àliga <p>Alguns estudiosos locals i veïns de Canyelles consideren que en els seus orígens l'aigua fluïa entre la terra i els pedruscalls, fins que es construí el pou cobert actual que s'ha descrit en aquesta fitxa. L'any 1964, l'Agrupació Excursionista Atalaia de Vilanova i la Geltrú, va establir un campament com a punt de sortida per aixecar una creu al cim del Pic de l'Àliga. Es diu que molts canyellencs hi assistiren amb el seu rector per celebrar una missa i beneir la creu.</p> 41.2840100,1.7049300 391550 4571094 08043 Canyelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44282-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44282-120.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2021-02-18 00:00:00 Josep Anton Pérez La boca del pou és gran i presenta una certa perillositat al no estar tancada. 98 49 1.5 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44283 Font de la Mare de Déu https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu XX No hi brolla aigual. La vegetació brota entre les pedres de la font, el seu entorn és degradat. <p>Font situada sobre el mur de pedra del camí que puja al castell. Es compon d'un pilar central de pedra petita lligada amb ciment i un banc a cada costat, també de pedra. Al pilar on hi ha ubicat el broc hi havia un plafó de rajoles, actualment desaparegut. Segons la versió anterior del Mapa, s'hi podia llegir: 'Déu vos guard... El Senyor és amb tu'. No hi ha aigua, ha estat tallada.</p> 08043-13 C. de la Verge. Nucli de Canyelles. 41.2870100,1.7233500 393098 4571405 08043 Canyelles Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44283-20200917105039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44283-20200917105011.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Sense ús 2021-03-09 00:00:00 Josep Anton Pérez 98 51 2.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44285 Pou del pla del Bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-pla-del-bosc XIX-XX <p>Pou de cos semicircular i cara plana on hi ha una obertura en forma d'arc que a manera de finestra s'utilitza per accedir-hi. Les parets s'aixequen amb pedres de mida petita i mitjana (20 cm de mitja aprox.), en bona part lligades per morter modern. Per sobre del nivell de terra, la construcció té continuació amb un cos de més de 2 metres d'alçada que es tanca amb una falsa volta.</p> 08043-15 Camí del Pla del Bosc 41.2877400,1.7188000 392718 4571491 08043 Canyelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44285-150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44285-151.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2021-02-18 00:00:00 Josep Anton Pérez 98 47 1.3 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44286 Cal Simó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simo <p>AA.VV (1998). 'Festa Major Canyelles 1998'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).</p> XIX La masia ha estat restaurada recentment <p>Masia de tipus basilical de planta baixa, primer pis i golfes i diferents annexes. La porta principal està emmarcada amb pedra. Destaca un rellotge de sol enmig de la façana principal. Davant de la construcció principal hi ha un corraló en desús amb el sostre pràcticament desaparegut.</p> 08043-16 Fondo de les Alzines, entre el nucli de Canyelles i la urbanització Les Palmeres 41.2795100,1.7077300 391777 4570591 08043 Canyelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44286-160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44286-161.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-02-18 00:00:00 Jordi Farré 98 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44287 Barraca de les Palmeres https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-palmeres <p>PUJOL, J.Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.</p> XVIII-XX <p>Barraca de pedra seca i de planta irregular, adossada a un tall practicat a la roca. La porta principal conserva una pedra de grans dimensions que fa la funció de llinda. La barraca es va construir segons la tipologia de construcció tradicional basada en la coberta de falsa cúpula. En cada cercle concèntric es van reduint progressivament les pedres respecte a les anteriors fins arribar a tancar la cúpula amb una gran llosa. Les pedres són de petita i mitjana dimensió i irregulars.</p> 08043-17 Al Nord de la urbanització de Les Palmeres 41.2779400,1.7073200 391740 4570418 08043 Canyelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44287-20200910124211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44287-20200910124257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44287-20200910124330.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-03-09 00:00:00 Jordi Farré 98|119|94 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44288 Font de la Llacunalba https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-llacunalba XX La font està pràcticament perduda, totalment coberta per la vegetació. <p>Font situada en un descampat de la urbanització de les Palmeres. El broc amb aixeta està ubicat en un muret de pedra i maó modern lligats amb ciment. Actualment es troba totalment cobert de vegetació. Al costat hi ha un om de notables dimensions.</p> 08043-18 C. de la Manxa. Urbanització Les Palmeres 41.2766800,1.7082800 391819 4570276 08043 Canyelles Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44288-20200910112021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44288-20200910111846.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Josep Anton Pérez També es coneix com la Font de les Palmeres. 98 47 1.3 2484 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44289 Barraca entre l'avinguda de Canyelles i l'avinguda de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-lavinguda-de-canyelles-i-lavinguda-de-catalunya <p>PUJOL, J.Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.</p> XVIII-XX Enderrocada <p>Barraca de pedra seca de planta circular. Actualment es troba completament enderrocada.</p> 08043-19 Urbanització Les Palmeres 41.2752100,1.7066400 391679 4570115 08043 Canyelles Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44289-foto-08043-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44289-20200926123540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44289-20200926123513.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-03-09 00:00:00 Jordi Farré 98|119|94 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44290 Carrerada del Camí Vell de Vilafranca https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-cami-vell-de-vilafranca <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). 'Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina'. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> Part del traçat està encimentat i part amb terra i pedres <p>La carrerada entra al municipi des de Vilanova pel carrer Asturias, cantonada amb el carrer Palmeres, passa per l'avinguda Catalunya de la urbanització Les Palmeres, gira cap al carrer Moncayo i puja en direcció al Puig de l'Àliga on s'acaba el paviment encimentat, seguint recte el camí es transforma en una pista de terra i pedres molt costerut.</p> 08043-20 Urbanització Les Palmeres 41.2777300,1.7013400 391239 4570402 08043 Canyelles Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2021-03-09 00:00:00 Josep Anton Pérez 49 1.5 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44291 Can Ferrer de Llacunalba https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferrer-de-llacunalba <p>AA.VV (1998). 'Festa Major Canyelles 1998'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes). VIRELLA I BLODA, A. (1990): 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia. (p.15 i 50)</p> XVII-XX <p>Cal Ferrer de Llacunalba és una masia del segle XVII que va ser ampliada notablement entre els segles XVIII i XIX. Durant la segona meitat del segle XX s'hi van fer diverses intervencions per adaptar-la als diversos usos que va tenir, poc respectuoses amb la tipologia de la construcció. Està formada per diversos volums superposats que envolten el volum principal i el tanquen formant un pati interior. El volum principal és de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'obre amb un portal d'arc de mig punt de ceràmica col·locada a plec de llibre que descansa sobre brancals de pedra. Al pis hi ha un finestral d'arc pla arrebossat. A cada costat s'hi adossa un volum, dels quals el de migdia és de notables dimensions i limita amb el carrer. Té la coberta a un vessant que fa el desaiguat a la part posterior. Presenta diverses obertures, distribuïdes aleatòriament, d'arc pla, arc escarser i arc de mig punt. La resta de volums són dependències agrícoles d'un i dos nivells d'alçat, amb la portalada d'accés a la masia situada al costat de migdia. A l'interior, conserva diversos elements d'interès, tals com els cups de l'entrada, la comuna, l'encavallada del pis superior i un túnel subterrani que creua sota el carrer. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. En una de les darreres intervencions s'han afegit còdols com a emmarcament de les obertures, que desvirtuen notablement el conjunt.</p> <p> </p> <p> </p> 08043-21 Avda. de Canyelles. Urbanització Les Palmeres <p>El primer esment documental a la zona de la Llacunalba està referenciat a l'any 976. També s'esmenta el lloc als anys: 1002, 1080 i 1161. Tot i que no fan referència a la masia en concret.</p> 41.2754500,1.7112900 392069 4570136 08043 Canyelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44291-20200902150253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44291-20200907114658.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44291-20200902150140.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Residencial 2021-03-09 00:00:00 Jordi Farré 98|94 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44292 Coll de l'Àliga https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-laliga <p>ALMAGRO, M., et alií. (1945). 'Carta Arqueológica de España: Barcelona / Madrid. CSIC. Servei d'Arqueologia, Direcció General del Patrimoni Cultural. (2004). 'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya' 'Carta Arqueològica'. Generalitat de Catalunya.</p> Estat desconegut <p>Zona pedregosa al sud oest del Puig de l'Àliga, al camí que l'uneix amb el Turó de les Tres Partions. Al 1984 es realitzà la Carta Arqueològica i s'hi detectà sílex en superfície. A la revisió feta al 2002 no s'han localitzat restes, possiblement per l'abundant vegetació arbustiva que ocupa el sector i fa que l'accés a aquesta àrea sigui molt dificultós..</p> 08043-22 Coll de l'Àliga 41.2815700,1.6945400 390676 4570837 08043 Canyelles Fàcil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2020-09-16 00:00:00 Jordi Farré 1754 1.4 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44293 Font del barri de cal Xum https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-barri-de-cal-xum XX <p>Font construïda d'obra formada per dues parets de pedra lligades amb morter de ciment. Es disposen en angle recte. L'aixeta es troba a la part baixa. Està situada a un xamfrà entre dos carrers i el terra del voltant està enrajolat, al costat hi ha una olivera.</p> 08043-23 Barri de Cal Xum 41.2819600,1.7224700 393016 4570845 08043 Canyelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44293-230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44293-231.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2021-02-18 00:00:00 Josep Anton Pérez 98 51 2.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44294 Font de Santa Magdalena https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-magdalena XX <p>Font construïda d'obra formada per tres parets de pedra lligades amb morter de ciment. Es disposen en angle obert en forma de capelleta i la reixa del desguàs es troba sobre una banqueta d'obra de pedra lligada amb ciment. A la paret on hi ha l'aixeta hi ha un plafó de sis rajoles ceràmiques amb la imatge de Santa Magdalena sobre un núvol, imitant l'estil de les rajoles hagiogràfiques del segle XVII. La font es troba en un espai urbà ampli, al costat d'un torrent canalitzat. El terra de l'espai està cobert amb grava, formant una placeta. A l'altre extrem d'aquesta hi ha un garrofer voltat per un mur-banqueta de planta circular. Al mateix espai hi trobem tres moreres alineades.</p> 08043-24 Barri de Cal Xum 41.2836100,1.7213800 392927 4571030 08043 Canyelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44294-240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44294-241.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2021-02-18 00:00:00 Josep Anton Pérez 98 51 2.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44295 Escultura de la plaça Onze de Setembre https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-placa-onze-de-setembre XX El bronze presenta símptomes d'oxidació, la qual taca la pedra de fons. <p>Conjunt format per una placa vertical de pedra artificial blanca amb gravats de Castellers, una sardana i una senyera. Al costat dret hi ha un alt relleu de bronze on hi ha dues figures: un segador amb barretina i falç dempeus amb els braços abaixats i expressió de ràbia continguda, i un altre segador més jove aixecant una falç per darrera del seu company amb expressió de cridar exaltat. Ambdós van descalços i amb el tors nu. El conjunt està ubicat a la part del darrera d'una jardinera amb diverses espècies de plantes: poniol, romaní,...</p> 08043-25 Plaça 11 de setembre. Nucli antic de Canyelles 41.2856500,1.7225300 393027 4571255 1994 08043 Canyelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44295-250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44295-251.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2021-02-18 00:00:00 Josep Anton Pérez Tristan 98 51 2.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44296 Ajuntament Antic https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-antic <p>VIRELLA I BLODA, A. (1990): 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia.</p> XX La façana està bruta per fongs, humitats i contaminació. <p>Edifici d'estil eclèctic de planta baixa. La façana principal presenta una porta central quadrangular i dues finestres - una a cada banda del portal - les tres obertures estan emmarcades per una motllura llisa amb el dintell i la llinda lleugerament més allargats. La façana té un sòcol de pedra encoixinada. A la part superior la façana presenta un ràfec de rajola. Per sobre una balustrada cega amb un element central a manera de frontó semicircular. Just a sobre de la porta hi ha un plafó format per deu rajoles de fons blanc i lletres blaves on s'hi pot llegir: 'CASA CONSISTORIAL' i un element floral. A la part interior del frontó semicircular hi ha quatre rajoles de fons blau amb una data en blanc: 1933. A més trobem la placa de rajoles amb el nom de la plaça i el cartell de l'oficina de correus. La façana lateral també presenta sòcol de pedra i té tres finestres rematades de la mateixa manera que les de la façana principal. Aquestes tres finestres estan col·locades de manera asimètrica.</p> 08043-26 Plaça de l'Ajuntament. Nucli antic de Canyelles <p>Antic Ajuntament de Canyelles des de 1933, convertit en seu de l'oficina de Correus.</p> 41.2860200,1.7223900 393016 4571296 1933 08043 Canyelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44296-26.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44296-260.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44296-261.jpg Inexistent Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Productiu 2021-02-18 00:00:00 Jordi Farré 102|98 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44297 Font del frare Pere de Canyelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-frare-pere-de-canyelles XX presenta molta humitat i el plafó de la rajola està malmesa: trencada i descolorida. <p>Font construïda d'obra formada per un pilar de planta quadrada fet de pedres petites lligades amb morter de ciment, amb una banqueta a cada costat. A la part de la plaça, la banqueta hi té el desguàs. A aquest mateix costat del pilar hi ha l'aixeta i un plafó de sis rajoles ceràmiques de fons blau amb lletres pintades de color blau on hi diu: 'A PERE DE CANYELLES DOMINIC S.XIII [...]TALISTA I MISSIONER ENTRE ELS MOROS A TUNIZ I VALÈNCIA' . A la part superior del pilar hi ha una atzavara.</p> 08043-27 Plaça de l'Ajuntament. Nucli antic de Canyelles 41.2861900,1.7221400 392995 4571315 08043 Canyelles Fàcil Regular Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2021-02-18 00:00:00 Josep Anton Pérez R. Macian / Ceràmiques Pahissa 51 2.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44298 Can Saba/Can Sabat https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sabacan-sabat <p>AA.VV (1986) 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Garraf.' Servei de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV (1992): 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia.' Enciclopèdia Catalana Barcelona.</p> XIV <p>L'edifici està format per un nucli principal de grans dimensions, diversos cossos afegits i un jardí. El cos principal té planta baixa i un pis, amb la coberta a doble vessant de teula. La façana principal té una porta d'accés d'arc de mig punt fet amb dovelles de pedra. La resta de les obertures es troben repartides irregularment per la façana i presenten mides diverses. Cal destacar la finestra de doble arc de tipus gòtic amb columneta central i capitell esculpit amb motius vegetals referent a la vinya: cep, vergues i podall. Segons la Gran Geografia Comarcal de Catalunya citada a les fitxes del Servei de Patrimoni Arquitectònic es podria tractar de la figura heràldica de Berenguer de Savit, gendre de Bertran de Canyelles (Veguer del Penedès i Montblanc al s.XIII).</p> 08043-28 Carrer Major nº12 cantonada amb el carrer Corraló. Nucli antic de Canyelles 41.2861200,1.7219100 392976 4571308 08043 Canyelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44298-280.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-02-18 00:00:00 Jordi Farré 85 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44299 Nucli antic de Canyelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-canyelles <p>BATET I COMPANY, C. (2004): 'El Castell Termenat d'Olèrdola'. Monografies d'Olèrdola 1. Ed. MAC-Olèrdola. Barcelona. VIRELLA I BLODA, A. (1990): 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia.</p> <p>Conjunt d'edificis i carrers que formen l'espai urbà més antic de Canyelles on hi podem trobar el castell, l'església, i algunes cases la construcció original dels quals seria d'època medieval. Aquest espai estaria delimitat pel c/Nou, c/Bassa del Llot, c/Major, Plaça Eliseo Oliver, avda/ Quintanes, c/ del Castell, Plaça Francesc Mir i Pujol i c/Major.</p> 08043-29 Centre de Canyelles <p>La primera notícia històrica referent a Canyelles data del 18 de febrer de l'any 992. Hi ha un document al Cartulari del Monestir de sant Cugat del Vallès on es cita un alou i la vila de Villa Lupos (Viladellops), a la Marca del Penedès, meitat per meitat als monestirs de Sant Cugat del Vallès i Sant Pere de Puel·les, a Barcelona. Aquests alou i vila estaven dins del terme d'Olèrdola i Olivella i llindaven amb el Castrum Olivella a l'est, a migjorn amb el fitó de Canyelles (Canellas, segons el text), a l'oest amb el torrent de la Roca dels Corbs i al nord limitarien amb la Penya del Papiol. (VIRELLA, A. 1990). A un altre document del Cartulari de Sant Cugat del Vallès que data de l'any 1002 es cita a 'Canellas' com a part del Terme d'Olèrdola. (VIRELLA, A. 1986). A l'any 1065 Sesmon Tresemir i Bonadona va vendre al comte de Barcelona Ramon Berenguer I un alou a Kannelles. (VIRELLA, A. 1990). Al Liber Feudorum Maior es pot trobar un document que parla del Castell de Canyelles com a propietat des de la segona meitat del segle XI. (BATET, C. 2003). En un document de l'any 1191 del Diplomatari de Santa Maria de Poblet, el rei Alfons I dóna a Berenguer de Vilafranca, Pere de Vilafranca, Vidià de la Rafeguera i Dalmau de Canyelles la Vila de Vilafranca i dotze mujades de terra al seu voltant, a part de dues terceres parts dels censos dels vilatans, rendes i el monopoli de la cocció del pa. (BATET, C. 2003). D'aquesta manera ja trobem el llinatge Canyelles com un llinatge important a la zona del Penedès, el que demostra l'existència d'un centre de poder a la població. Probablement Dalmau de Canyelles era el sogre de Pere de Vilafranca. Al s. XIII trobem nobles de Canyelles a la cort catalana: Vidal de Canyelles fou bisbe d'Osca i conseller del rei Jaume I. Bertran de Canyelles lluità a les ordres de Jaume I a la conquesta de València i serví la corona fins al regnat de Jaume II. Durant el s. XIV es realitzaren dos fogatges (censos de població) els anys 1358 i 1369. Hi consten 24 focs a Canyelles, no s'esmenta la presència de cap castell i té la categoria de quadra o lloc. Si es compara amb les poblacions veïnes trobem que a Viladellops hi havia 16 focs i al Castell d'Olèrdola tan sols 3, cosa que ens indica la despoblació de la muntanya d'Olèrdola a favor de les poblacions de la plana. En els fogatges queda clara la propietat de la família Marquet sobre Canyelles, tot i ser ciutadans de Barcelona. (Ramon Marquet fou Vice Almirall de Catalunya a la batalla naval de les Illes Formigues al 1287). En una visita pastoral durant l'episcopat de Ramon d'Escales al 14 de maig de 1388 s'esmenta l'existència d'una capella dedicada a Santa Magdalena, era sufragània de la de Sant Miquel d'Olèrdola. Tot i que la població del Castell d'Olèrdola és mínima, l'església de Sant Miquel - al turó d'Olèrdola - segueix essent la parroquial fins al segle XIX. Anys més tard d'aquests fogatges, al 16 de desembre de 1393, el rei Joan I va vendre a Guillem de Sagarriga (cirurgià de la casa reial) tota la jurisdicció sobre la quadra de Canyelles i el domini de Bellveí. Al 17 de desembre de 1478 es parla explícitament del Castell de Canyelles. Segons l'arxiver reial i escrivà del rei Pere Miquel Carbonell, el rei Joan II anà a caçar a la zona del Penedès i hagué de fer estada al Castell de Canyelles per refer-se d'una malaltia que acabaria més tard amb la seva vida. En aquell temps el propietari del castell era Mn. Franci Terrè, cavaller de Tarragona. Catalunya havia entrat en guerra civil entre La Generalitat i els Reialistes. En els fogatges del s. XVI, l'any 1515 hi havia 9 focs i al Castell hi manava Franci Miró, mentre que al 1553 hi havia 15 focs i el senyor del Castell era Mn. Lloys Terrè. (VIRELLA, A. 1990). Al 1587 es cediren els drets de l'església de Sant Miquel d'Olèrdola a Santa Maria de Vilafranca, tant Sant Joan de Viladellops com Santa Magdalena de Canyelles disposaven del necessari per a celebrar-hi missa. (BATET, C. 2003).</p> 41.2860200,1.7223900 393016 4571296 08043 Canyelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44299-20200907134446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44299-20200902151731.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44299-20200902151303.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2021-02-18 00:00:00 Josep Anton Pérez (Continuació història) Al segle XVII Canyelles reafirma la seva entitat pròpia com a poble: al 1623 es concedeix el títol de baró al senyor de Canyelles. Quatre anys més tard, el 2 de gener de 1627 Joaquim de Terrer i Pons aconseguí separar la capella de Santa Magdalena de Canyelles de la de Sant Miquel d'Olèrdola. El primer rector fou Mn. Jacint Reventós. Al segle XVIII (1726), es col·loquen les fites que marcaven els límits entre Canyelles i Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú. Entre 1716 i 1787 es passa de 242 a 271 habitants a Canyelles, un creixement molt baix respecte a les poblacions veïnes, en gairebé 70 anys només hi ha un creixement de 29 persones. Al 1779 l'alemany Jeroni de Bouffard esdevé Baró consort de Canyelles, tot i que residia a Vilanova on també hi fou enterrat, ja que la 'carnera' dels senyors barons de Canyelles es troba en aquesta població. El segle XIX començà de manera traumàtica amb la Guerra del Francès. Si bé la població no fou escenari de cap batalla, la tradició popular encara ens ha fet arribar fets terribles esdevinguts a Canyelles. L'any 1823, durant el Trieni Liberal s'embargaren els béns de Ramon Bouffard (baró de Canyelles) per part de la Junta de Detencions i Segrestaments. Això durà poc ja que al mes de maig del mateix any els Cent mil fills de Sant Lluís entraven a Madrid i abolien les mesures de confiscacions. L'any 1844 Canyelles té 415 habitants i s'inaugurà el brancal de la carretera que va de Canyelles a Sant Pere de Ribes i Sitges amb un pont i una casa : el Pontazgo o Pontatge, on es faria pagar tribut a tots els carruatges. En aquesta època s'instal·laren diversos bandolers a la zona de la carretera de Canyelles, fet que perdurarà fins la segona meitat del segle XIX quan es registraren diversos incidents. Com a reflex del creixement extraordinari de l'exportació de vi i aiguardent a tot Catalunya, es dona increments de la població que al 1844 era de 415 habitants i al 1860 de 612. Tot i aquest ressorgiment econòmic, la inestabilitat política de la època no passà de llarg de Canyelles, a part de la Guerra del Francès i el fenomen del bandolerisme, els enfrontaments entre liberals i absolutistes foren presents. Entre 1871 i 1876 els carlins dominen l'Alt i el Baix Penedès i s'estableixen també a Canyelles. Es produïren diversos episodis violents. Els problemes a les vinyes, el contracte de la rabassa morta i els elevats impostos provocaren una revolta popular a Canyelles. El 5 de novembre de 1886, dues-centes persones sortiren al carrer amb garrots per aturar els cobradors de les contribucions que no pogueren ser protegits per l'escolta de mossos d'Esquadra, vint-i-dues persones foren empresonades a Vilanova per aquests fets. Amb l'arribada de la fil·loxera la crisi econòmica s'agreujà i de mica en mica Canyelles va anar perdent habitants. La primera meitat del segle XX s'iniciava amb crisi. L'any 1900 hi havia 561 habitants, al 1920 només en quedaven 474 i al 1950, després de la Guerra Civil i la dura postguerra, n'hi havien 361. A partir de la segona meitat del segle es generà una recuperació, gràcies a l'obertura d'Espanya a l'estranger. 1960 va significar un moment d'inflexió, a partir d'ara la població no pararà d'augmentar. A aquest any hi havia 391 habitants i l'any 1981 ja n'hi havia 565. Durant els anys 60 del segle XX, Canyelles experimenta un creixement urbanístic desordenat, es construeixen gran quantitat de segones residències en urbanitzacions que s'originen al voltant del que fins llavors eren masies aïllades: Cal Dori (Urb. Califòrnia), Cal Ferrer de la Llacunalba ( Urb. Les Palmeres), Cal Rigol (Urb. La Selva de las Maravillas),... Aquest fet propicià un creixement econòmic i un canvi en l'economia del poble. Passa de ser un poble agrícola viticultor, a ser un poble dedicat al sector de la construcció. (VIRELLA, A. 1990). Per ampliar la informació consulteu la memòria. 94|98|85 46 1.2 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44300 Ca la Quima https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-quima XVIII <p>Casa de grans dimensions de planta quadrangular amb les cantoneres fetes amb blocs de pedra. L'entrada principal està emmarcada en pedra amb un arc rebaixat on un gravat data la casa l'any 1783. La façana és simètrica, centrada per un balcó a sobre del portal. Les finestres d'arc rebaixat es disposen en el primer i en el segon pis a banda i banda, dues en cada pis. Un coronament senzill amb un ràfec de teula tanca la part superir de la façana. La coberta a dues aigües es divideix al punt de carena on hi ha decoració amb taules típica de les masies tradicionals. La façana que dóna al carrer Major presenta diferents obertures, algunes d'elles amb reixa de ferro forjat. A la part posterior de la casa hi ha un pati tancat per un mur de mamposteria.</p> 08043-30 Pl. Francesc Mir i Pujol, cantonada amb el c. Major per una banda i el c. Bosch per l'altre 41.2864700,1.7224400 393021 4571346 1783 08043 Canyelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44300-300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44300-301.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-02-18 00:00:00 Jordi Farré 94 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44301 Església de Santa Magdalena https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-magdalena <p>AA.VV (1986). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Garraf.' Servei de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV (1992). 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia.' Enciclopèdia Catalana Barcelona. VIRELLA I BLODA, A. (1990). 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia.</p> XVII <p>L'església parroquial de Sta. Magdalena es troba adossada al castell de Canyelles. És un edifici de planta rectangular, d'una nau amb capelles laterals i coberta a quatre vessants, de teula.Les capelles estan dedicades, respectivament, a l'Immaculada Concepció i al Sant Crist i la Verge dels Dolors (costat de l'Epístola); i a Sant Nicolau de Tolentí i al Sagrat Cor de Jesús (costat de l'Evangeli). En la capçalera de l'església i en posició aïllada s'alça l'altar major, dividit en tres cossos: el del centre, dedicat a Santa Magdalena, patrona de Canyelles; el de la dreta, dedicat a Santa Llúcia, i el de l'esquerra, a Sant Josep. A la part inferior de la capçalera s'hi disposen les figures de Sant Isidre i Sant Antoni. Les imatges originals van ser destruïdes durant la Guerra Civil (1936-1939); més endavant, i per subscripció popular, van ser comprades de nou i rehabilitades. La nau és coberta amb volta de canó amb llunetes. La façana presenta una porta d'accés rectangular, amb dovelles de pedra i un escut damunt la clau central de la llinda pertanyent al baró de Canyelles, restaurat l'any 1858. Sobre el portal, al qual s'accedeix per una escalinata de pedra, hi ha una obertura circular que il·lumina la nau a manera de rosassa. L'angle delimitat per una de les façanes del castell configura l'espai d'una petita plaça. El campanar, situat a l'esquerra, és de planta quadrangular amb dues obertures d'arc de mig punt. Conserva dues campanes: la gran i la petita, així com la matraca que es feia servir d'avís per les cerimònies litúrgiques de Setmana Santa, és a dir, pels dies que les campanes estaven de dol. Aquests dies també s'acostumava a tapar les imatges amb draps de color púrpura.</p> 08043-31 c. del Castell. Nucli antic de Canyelles. <p>L'església és documentada des del segle XVII, en què fou erigida parròquia (1627) i s'independitzà de la de Sant Miquel d'Olèrdola de la mà del Bisbe Sentís. Segons la documentació de què es disposa, sembla que la seva construcció fou costejada pels barons de Canyelles, Joaquim de Terrer i Isabel de Ciurana. L'any 1858 el baró de Canyelles en aquell període, Ramon de Bouffard, va fer restaurar el conjunt format per l'església i el castell. Una de les constatacions més antigues de l'existència d'una capella a Canyelles dedicada a Sta. Magdalena es troba a l'Arxiu Episcopal de Barcelona, al llibre de Visites Pastorals, núm. 7, fol. 254, corresponent a L'Episcopat de Ramon d'Escales (1336-1389), la referència a la visita efectuada el 14 de maig de 1388 a la capella de Sta. Magdalena de Canyelles, sufragània de Sant Miquel d'Olèrdola, de la qual era rector mossèn cebrià (Ciprianus), havent estat En Soler, vicari de la dita església d'Olèrdola, qui primer hi celebrà missa, per interès de diversos prohoms (S. Bonmatí, Pere Vendrell i Pau Ribes). Cal dir que el rellotge situat al bell mig del campanar fou un regal del vilanoví Eliseu Oliver de Ballester, i funciona des de 1916.</p> 41.2866500,1.7225000 393026 4571366 08043 Canyelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44301-31.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44301-310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44301-311.jpg Legal Barroc|Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2021-02-18 00:00:00 Jordi Farré 96|98|94 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44302 Castell de Canyelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-canyelles <p>AA.VV (1986). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Garraf.' Servei de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV (1992). 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia.' Enciclopèdia Catalana Barcelona. CATALÀ ROCA, P. (1971). 'Els castells catalans'. Rafael Dalmau. Barcelona. CATALÀ ROCA, P. (1981). 'Castells i torres de Catalunya'. Edicions aquari. Barcelona. FONTBONA, F. (1983). 'Del Neoclassicisme a la Restauració. 1808-1888. Història de l'Art Català'. Vol. VI. Barcelona. PiI de CABANYES, O. (1999). 'Castells habitats de Catalunya'. Ed. 62. Barcelona. PLANAS. R. (1961). 'El Penedès i Garraf'. Albertí Ed. Barcelona. RÀFOLS, J.F. (1980). 'Diccionario de artistas de Cataluña'. Edicions Catalanes, S.A. y la Gran Enciclopedia Vasca. TINEO, J.A. I ROSAUD, J. (1984). 'Garraf - Baix Penedès. Les comarques de Catalunya'. Ed. Blume. Barcelona. VIRELLA I BLODA, A. (1990). 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia.</p> XV Les últimes obres de reforma al castell daten de l'any 1995 <p>El castell de Canyelles es troba situat a la part més alta del poble, al costat de l'església de Sta. Magdalena. Les restes conservades, que daten del segle XV, són fonamentalment una torre de planta circular força alta, i un fragment de muralla amb cinc merlets. La torre té un diàmetre intern de poc més de 2 metres i, a peu pla, els murs tenen un gruix d'uns 135 cm. A la part alta, les parets són molt més primes (uns 80 cm). El parament, d'acord amb el que es pot veure a la paret superior, és fet de pedres gairebé sense treballar poc o molt arrenglerades. A la zona alta destaquen unes petites espitlleres. La façana contigua a l'església, amb la qual forma angle, presenta un porxo amb dos arcs escarsers, damunt del qual hi ha un terrat.</p> 08043-32 c. del Castell. Nucli antic de Canyelles. <p>La documentació específica relativa al castell de Canyelles és molt escassa, a causa dels diversos saqueigs experimentats i de l'incendi que es va produir l'any 1936. L'edifici s'esmenta a partir de l'any 1478 com a propietat de mossèn Francí Terré, cavaller de Tarragona, tot i que el nom de Canyelles apareix documentat de l'any 992, i la nissaga dels Canyelles a partir de l'any 1191. Per aquests motius i tenint en compte que Canyelles era un lloc estratègic relacionat amb la gran urbs d'Olèrdola, alguns historiadors han afirmat que és molt probable que el castell existís molt abans. El llinatge Canyelles consta ja del s. XII, amb algun representant notable. Entre d'ells destaquen: Vidal de Canyelles: cosí de Jaume I, va ser compilador dels furs d'Aragó i València i bisbe d'Osca el 1238. Bertran de Canyelles: va servir quatre monarques de la dinastia catalana, Jaume I, Pere II, Alfons II i Jaume II. Tomàs de Canyelles: possiblement fill de l'anterior, va ser l'escrivà de Pere III, que li va encarregar de continuar la seva crònica de la rebel·lió i guerra de Sardenya. Gabriel de Canyelles: notari públic de Barcelona, que ja apareix en una sentència sobre el pagament de les despeses d'un sepulcre de plata de sant Raimon de Penyafort, el 1409. El castell ha passat per molt propietaris. El rei Joan I el va lliurar, l'any 1393, a Guillem de Sagarriga, que era cirurgià de la casa reial. Va passar immediatament a línia dels Marquet. I després als Terrè. L'últim Terrè va morir sense successió el 1706 i el castell va passar a un altre nissaga. El 1714 el castell ofereix resistència: s'han trobat diverses bales de canó al baluard. L'any 1769, un reial decret de Carles III va confirmar l'antiga baronia a favor de Raimunda de Minguella Terrè i Boatella, viuda de Bernat Martí-Prat, baró de la Bleda, cavaller de Santiago i capità d'infanteria. Aquesta dona es va casar en segones núpcies amb Domènec-Jeroni de Bouffard de la Garrigue, un súbdit francès. A mitjan segle XIX, la nissaga Bouffard va vendre el castell amb les seves terres a la família Reguera, que les va explotar com a finca agrícola durant les tres generacions. Des de 1982 l'actual propietari n'ha consolidat les estructures i l'ha rehabilitat com a residència. L'episodi que dóna més gran protagonisme històric al castell de Canyelles és l'estada del rei Joan II durant una cacera el desembre de 1478. Aquells dies va caure malalt i com a conseqüència va morir el gener de 1479.</p> 41.2870600,1.7227400 393047 4571411 08043 Canyelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44302-32.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44302-320.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIN National Monument Record Defensa 2021-02-18 00:00:00 Jordi Farré L'any 1995 es va realitzar una intervenció arqueològica al castell motivada per les obres de reforma que es duien a terme al pati est. Aquestes reformes, iniciades anteriorment en diversos espais constructius preveien el rebaix dels nivells interns d'una estructura murària d'importants dimensions (11 x 18,4 metres) situada en l'àrea central del pati. Un cop rebaixats els nivells fins a 4 metres de profunditat, s'havia de procedir a construir una coberta i adequar l'espai intern per al seu ús. El pati, de planta rectangular, constitueix un ampli espai d'uns 73 metres de llargada per uns 22 metres d'amplada. L'únic element fiable per a la datació de les fases d'activitat és l'estudi de les relacions físiques entre els fets constructius que constitueixen els diferents espais estructurals. Es van poder distingir 4 fases: fase I (segles XVII-XVIII), fase II (segle XIX), fase III (a partir de mitjan segle XIX), fase IV (a partir de mitjan segle XX). Segons la llegenda sota els castell hi hauria unes mines subterrànies en connexió amb el passadís de quilòmetres sota terra que aniria des d'Olèrdola fins a les coves de Sitges, a la mateixa ratlla de costa. 85 46 1.2 1771 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44303 Creu de l'Atri/Creu del Padró https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-latricreu-del-padro <p>AA.VV (1998). 'Festa Major Canyelles 1998'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes). VIRELLA I BLODA, A. (1990). 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia.</p> XX <p>Creu de ferro amb travessers de tub i extrems formats per una planxa de ferro trilobulada, Els creuers porten una petita varilla de ferro lleugerament corbada que els uneix. La creu està col·locada i insertada a una llosa de pedra rectangular, segurament reaprofitada d'algun ampit de finestra, ja que a la part inferior s'observen encaixos per a una reixa. Aquesta llosa està col·locada sobre una pilastra feta amb obra, arrebossada amb ciment i pintada de color blanc. L'amplada de la creu és de 65 cm. L'alçada de la creu 80 cm. L'alçada total del conjunt de creu i pilastra fa 110 cm d'alçada i la llosa fa 115 x 80 cm. S'utilitzà per beneir el terme municipal. Fou arrencada l'original durant la Guerra Civil i l'actual es col·locà després del conflicte.</p> 08043-33 Sagrat de l'Església de Santa Magdalena 41.2866500,1.7225000 393026 4571366 08043 Canyelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44303-33.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2021-02-18 00:00:00 Jordi Farré La datació ve donada per la tècnica de fabricació de la peça. Alguns veïns de Canyelles i la bibliografia relacionen aquesta creu amb una creu del terme que hi havia hagut a l'església. La Creu marca l'espai reservat com a sagrera o sagrat al voltant de l'església. 98 47 1.3 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44304 Font del carrer Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-nou XX presenta alguna taca de pintura i cops. <p>Font formada per un bloc de pedra del tipus conglomerat 'pudinga', que podria haver estat en una cova pel tipus de concrecions calcàries que es troben a la seva superfície. Pedra de Montserrat? El bloc fa 2 m d'alçada i 1,5 m d'amplada. Està col·locada sobre una banqueta de pedra i ciment, amb la part posterior arrodonida. A la part del davant del bloc és plana i hi ha l'aixeta i a sota seu, a la banqueta d'obra el desguàs.</p> 08043-34 Carrer Nou. Nucli antic de Canyelles. 41.2854800,1.7230100 393067 4571235 08043 Canyelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44304-340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44304-341.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2021-02-18 00:00:00 Josep Anton Pérez 98 51 2.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44307 Goigs en alabansa del gloriós patriarca S. Joseph https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabansa-del-glorios-patriarca-s-joseph XVIII <p>Goigs dedicats a sant Josep, la còpia escrita es titula 'Goigs en alabança del gloriós patriarca S. Joseph, espòs de la Verge Maria; que es canten en la Parroquial Iglesia de Santa Maria Magdalena de Canyellas, del Bisbat de Barcelona'. La impressió publicada va ser feta a Barcelona per 'Francisco Suriá y Burgada, Estamper, en lo carrer de la Palla.</p> 08043-37 41.2857100,1.7223800 393014 4571261 08043 Canyelles Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-02-01 00:00:00 Josep Anton Pérez No hem estudiat publicacions originals sinó còpies o mencions de la composició mencionades en altres obres i / o a través de la via oral. Hem considerat els goigs com a patrimoni immaterial. 62 4.4 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44308 Font de les Quintanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-quintanes XX <p>Font construïda d'obra feta amb pedra petita lligada amb morter de ciment, format per una pilastra i una banqueta a cada costat. A la part del davant de la pilastra hi ha l'aixeta i un plafó de 6 rajoles ceràmiques de fons blanc i llegenda de color blau: 'A Beltran de Canyelles s.XIII Conceller del Rei Jaume II d'Aragó i Veguer del Penedès i de Montblanc.'</p> 08043-38 Plaça de les Quintanes, confluència entre el carrer del Campanar i l'avinguda de les Quintanes 41.2873600,1.7209200 392895 4571446 08043 Canyelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44308-380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44308-381.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2021-02-18 00:00:00 Josep Anton Pérez Ceràmiques Pahissa. 98 51 2.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44309 Pou Maurici https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-maurici <p>AA.VV (1998). 'Festa Major Canyelles 1998'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).</p> XIX Tot i que l'estat de l'edificació es pot considerar bo, el seu entorn immediat està envaït per la vegetació natural, el que dificulta l'accés i pot començar a deteriorar les parets de pedra. <p>Font ubicada a la confluència de tres torrents: el torrent del Pou Maurici, el del fondal de les Alzines i el torrent del Pla del Bosc. Si es tracta d'una deu la seva surgència ha d'estar al subsòl. Es tracta d'un cos cilíndric amb un diàmetre aproximat de 3,5 m. Les parets internes estan revestides amb pedres de mida petita i mitjana (20 cm de mitja aprox.). Per sobre del nivell de terra, la construcció té continuació amb un cos de més de 1,9 metres d'alçada que es tanca amb una falsa volta. L'accés es per la part nord est, una porta de forma quadrada. A la base hi ha una llosa horitzontal de 75 x 90 x 10 cm. per tancar l'accés. L'aigua té la sorgència a uns 3 metres de profunditat (en el moment d'elaborar aquest inventari).</p> 08043-39 Plana del Violí 41.2874100,1.7166300 392536 4571457 08043 Canyelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44309-foto-08043-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44309-39.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-02-18 00:00:00 Jordi Farré 98 47 1.3 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44310 Barraca de la carretera de Sant Pere de Ribes (I) https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-carretera-de-sant-pere-de-ribes-i <p>PUJOL, J.Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.</p> XIX-XX Part de la volta està enfonsada. <p>Barraca de pedra seca, de planta circular d'un diàmetre aproximat de 3 m. La paret té un gruix de 90 cm i una alçada de 2 m. La porta principal s'obre en direcció sud. La barraca es va construir segons la tipologia de construcció tradicional basada en la coberta de falsa cúpula, amb la col·locació dels blocs de pedra (sense cap mena de material d'unió), en fileres. En cada cercle concèntric es van reduint progressivament les pedres respecte a les anteriors fins arribar a tancar la cúpula amb una gran llosa. Les pedres són de petita i mitjana dimensió i irregulars. Les pedres que formen la volta han caigut i estan a l'interior de la barraca.</p> 08043-40 Carretera B-211 41.2877500,1.7359600 394155 4571471 08043 Canyelles Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44310-401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44310-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44310-400.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-03-08 00:00:00 Jordi Farré 119|98 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44311 Era d'en Po Ros https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-den-po-ros <p>MIRET, J. (1991). 'El jaciment ibèric de l'Era d'en Po Ros (Canyelles)' 'Olerdulae'. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. Gener desembre. MIRET, M. (1983). 'Cronologia i anàlisi espacial del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca de Garraf.'. Barcelona. Servei d'Arqueologia, Direcció General del Patrimoni Cultural. (2004). 'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya' 'Carta Arqueològica'. Generalitat de Catalunya. VIRELLA I BLODA, A. (1990). 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia.</p> II-I aC. Zona totalment arrasada per la construcció del nus de carreteres. <p>Jaciment situat a l'enllaç entre la C-15 i la C-15 B. Abans de la construcció d'aquest nexe de carreteres hi havia feixes de conreu on es localitzaren materials ceràmics en superfície d'època ibèrica: ceràmica comuna ibèrica, àmfora itàlica i ceràmica campaniana. Durant unes obres de remodelació de la carretera s'efectuà una excavació la qual va deixar al descobert, a més del mateix tipus de material, una sitja excavada al subsòl i seccionada per les màquines excavadores. El diàmetre del fons seria de 1.25 m i la profunditat aproximada de 1.50 m. El rebliment el formaven terra i pedres calcàries amb 24 fragments de ceràmica informe d'època ibèrica i restes de fauna. Actualment encara es poden observar escadussers fragments de ceràmica ibèrica, medieval i blau català.</p> 08043-41 Els Oliverons <p>Jaciment descobert per Xavier Virella durant unes prospeccions. Al 1988 es realitzà una excavació d'urgència.</p> 41.2884900,1.7255700 393286 4571566 08043 Canyelles Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44311-41.jpg Inexistent Ibèric|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Estructural Inexistent 2023-01-24 00:00:00 Jordi Farré Algun d'aquests materials es troben dipositats al Museu de Vilafranca. 81|83 1754 1.4 2484 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44312 Llacunalba https://patrimonicultural.diba.cat/element/llacunalba <p>Servei d'Arqueologia, Direcció General del Patrimoni Cultural. (2004). 'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya' 'Carta Arqueològica'. Generalitat de Catalunya. VIRELLA I BLODA, A. (1990). 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia. VIRELLA, X. (1974). 'Boletín Informativo de Canñellas'. Febrer.</p> VI-I aC. zona urbanitzada. <p>Prop de la Font de la Llacunalba es va localitzar ceràmica comuna ibèrica, ibèrica pintada, campaniana i ceràmica a mà. Actualment la zona està totalment urbanitzada. No s'observen restes d'estructures.</p> 08043-42 Urbanització Les Palmeres <p>Jaciment descobert al 1974 per membres de l'Agrupació Excursionista Talaia de Vilanova i la Geltrú.</p> 41.2763900,1.7073000 391736 4570245 08043 Canyelles Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44312-foto-08043-42-1.jpg Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres Inexistent 2023-01-24 00:00:00 Jordi Farré La Carta Arqueològica del Servei d'Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural qualifica el tipus de jaciment com 'lloc d'habitació sense estructures'. 81 1754 1.4 2484 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44313 Can Dori https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dori <p>MIRET, M. (1983). 'Cronologia i anàlisi espacial del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca de Garraf.'. Barcelona. Servei d'Arqueologia, Direcció General del Patrimoni Cultural. (2004). 'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya' 'Carta Arqueològica'. Generalitat de Catalunya. VIRELLA I BLODA, A. (1990). 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia.</p> VI-I aC. probablement arrasat. <p>El jaciment s'ubica a la part de darrera de la Masia de Can Dori, actualment Restaurant Masia Canyelles. En el lloc on hi havia hagut una pineda, es recolliren alguns fragments de ceràmica ibèrica l'any 1984.</p> 08043-43 Plaça Maria Cristina. Urbanització Nou Canyelles. <p>L'any 2002, el propietari de la masia va informar que durant la realització de les obres fetes al lloc, van aparèixer diferents serveis hidràulics de la masia i canalitzacions de la urbanització, però no restes arqueològiques.</p> 41.2749000,1.7264300 393336 4570056 08043 Canyelles Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44313-foto-08043-43-1.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Antic|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres Inexistent 2023-01-24 00:00:00 Jordi Farré Actualment les franges de terreny que es conserven susceptibles de contenir restes arqueològiques són mínimes, cosa que fa pensar que el jaciment podria trobar-se pràcticament destruït. 79|80|81 1754 1.4 2484 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44314 Col·lecció d'imatges de Canyelles de 1970 https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dimatges-de-canyelles-de-1970 XX <p>Col·lecció de 34 fotografies en suport paper de mida 30 x 40 cm en blanc i negre. Totes les fotografies les realitzà Ramon Perelló al 1970. La temàtica de les imatges són els carrers, les places i els edificis de Canyelles: 1. El carrer Nou des de la plaça de l'Ajuntament. 2. Cal Pere dels Gossos. 3. El Celler del Pep de la Torta i la Trini. 4. El Correló i la Fusteria. 5. Ca l'Ortuño. 6. Les figues de moro davant del Pepito de la Cobellada. 7. L'hort de Cal Bertran. 8. El carrer Major des de Cal Comas. 9. La creu de la plaça de l'església. 10. Cal Ton Clau. 11. Baixant entre Cal Faló i Ca la Quima. 12. Cal Pep de la Torta i la Trini. 13. Cal Cosme. 14. Cal Sabat. 15. L'Església i el Castell des de Can Padrí. 16. Cal Bertran i el campanar. 17. L'hort, el Castell i l'església des de la fàbrica. 18. Cal Faló i la Rectoria; al fons, Ca la quima. 19. La porta del Castell. 20. Església i Castell des de darrera. L'hort del castell (1) 21. El carrer Nou des de la Tarrera. 22. L'arc del carrer del Campanar. 23. L'Església des de l'era del Castell. 24. Església i Castell des de darrera. L'hort del castell (2) 25. El pou i les cabres del Pepet. 26. El carrer Nou. 27. El carrer Nou des de la Vinya del Collet. 28. La plaça de l'ajuntament. 29. Cal Bertran. 30. El carrer Nou des de la Terrera. 31. Baixant cap el Trull. 32. El carrer Major des del Trull. 33. Església i Castell des de baixada de l'hort Castell. 34. El pou del Pepet i carrer Nou des de la vinya del Collet.</p> 08043-44 Ajuntament de Canyelles. 41.2856600,1.7224100 393017 4571256 1970 08043 Canyelles Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Ramon Perelló 55 3.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44315 Arxiu municipal de Canyelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-canyelles <p>L'arxiu municipal de Canyelles es troba ubicat a la planta baixa de l'Ajuntament. Conserva els fons documentals històrics i administratius produïts per aquesta institució municipal al llarg de la seva història. Tota aquesta documentació, que va de finals del segle XVIII fins l'actualitat, fou classificada i inventariada l'any 1996 gràcies a l'acord entre el Consell Comarcal i la Diputació de Barcelona. En el fons de l'arxiu es poden trobar documents de l'administració general (1852 / 1988), hisenda municipal (1779 / 1991), proveïments (1932 / 1989), beneficència i assistència social (1939 / 1944), sanitat (1953 / 1987), serveis agropecuaris (1891 / 1990), obres i urbanisme (1932 /1993), seguretat pública (1864 / 1984), serveis militar (1857 / 1983), població (1818 / 1986), eleccions (1849 / 1993), instrucció pública (1832 / 1948), cultura (1964 / 1995). Cal destacar la sèrie de la publicació 'La Veu de Canyelles' publicada mensual o trimestralment entre els anys 1970 a 1985, que recull les notícies de tot tipus esdevingudes al poble. A l'actualitat l'Ajuntament publica el 'Info Canyelles'.</p> 08043-45 Ajuntament de Canyelles 41.2856600,1.7224100 393017 4571256 08043 Canyelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44315-45.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2021-02-18 00:00:00 Jordi Farré 98 56 3.2 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44316 Arxiu parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-7 XX <p>L'arxiu parroquial de Canyelles no té un gran valor com a fons documental històric, ja que va ser destruït. Els documents que hi ha són moderns. Als anys 70 del segle XX, el rector que hi havia en aquell moment a la parròquia, Mn. Tort, va començar a refer l'arxiu. La majoria de la documentació pròpia de la parròquia data d'aquell moment.</p> 08043-46 c. del Castell (rectoria) 41.2868000,1.7224000 393018 4571382 08043 Canyelles Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Farré 56 3.2 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44317 Jaciment paleontològic de cal Valent https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-cal-valent <p>CALZADA, S. (1974). 'Braquiópodos infracretàceos del Levante español'. Barcelona.</p> L'estat de conservació és regular segons la pròpia carta paleontològica elaborada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. <p>Jaciment marí del Mesozoic Cretaci Inferior Apià. Es tracta d'un jaciment petit amb poc materials. Seguint la seqüència estratigràfica de la part més baixa a la part més alta és la següent: 20 m de micrites de gra fi amb abundants miliòlids. De color gris ben estratificades en estrats de 0,3 m de potència. Per sobre hi ha 100 m de nivells margosos. Associades a aquests estrats hi trobem les següents espècies animals: Callinassa infracretàcea. Burrirhynchia viai, Sabaudia minuta i Patellina subcretacea. Totes marines.</p> 08043-47 Can Valent 41.2846000,1.7425200 394699 4571114 08043 Canyelles Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Productiu 2023-01-24 00:00:00 Jordi Farré 1792 5.3 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44318 Jaciment paleontològic de mas Rossell https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-mas-rossell <p>CALZADA, S. (1974). 'Braquiópodos infracretàceos del Levante español'. Barcelona.</p> L'estat de conservació és regular segons la pròpia carta paleontològica elaborada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. <p>Jaciment marí del Mesozoic Cretaci Inferior Apià. Es tracta d'un jaciment petit amb poc materials. Seguint la seqüència estratigràfica de la part més baixa a la part més alta és la següent: 20 m de micrites de gra fi amb abundants miliòlids. De color gris ben estratificades en estrats de 0,3 m de potència. Per sobre hi ha 100 m de nivells margosos. Associades a aquests estrats hi trobem les següents espècies animals: Neithea (Neitheops) sp. Burrirhynchia viai, Salenia, Tamarella chloris i Sellithyris sella. Totes marines.</p> 08043-48 Mas Rossell 41.2831700,1.7145900 392358 4570989 08043 Canyelles Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Productiu 2023-01-24 00:00:00 Jordi Farré 1792 5.3 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44319 Jaciment paleontològic de can Casanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-casanova <p>CALZADA, S. (1974). 'Braquiópodos infracretàceos del Levante español'. Barcelona.</p> L'estat de conservació és regular segons la pròpia carta paleontològica elaborada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. <p>Jaciment marí del Mesozoic Cretaci Inferior Albirà. Es tracta d'un jaciment relacionat directament amb un banc de Orbitolina texana texana. Associades a aquests estrats hi trobem les següents espècies animals: Lima cottaldina, Polyconites verneuili, Salenia sp., Tamarella tamarindus, Cyrtotyris middlemissi, Stereocidaris pyrenaica i Distefania sp.</p> 08043-49 Can Casanova 41.2682600,1.7320900 393799 4569312 08043 Canyelles Difícil Regular Inexistent Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Productiu 2023-01-24 00:00:00 Jordi Farré 1792 5.3 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44321 Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-3 <p>El contingut d'aquesta fitxa ha estat possible gràcies als testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill.</p> XX <p>Des de l'any 2012, data en la que es van recuperar les cantades, ha estat la Coral Pla del Bosc les encarregades de les actuacions que ara ja només es canten al sortir de l'església i no són itinerants.</p> 08043-52 <p>Durant la primera meitat del segle XX per Pasqua el sr. Mas Pons, un acordionista cec ensenyava caramelles a un grup d'homes. En acabar la Guerra Civil i durant dos anys Mn. Josep Bach Molas reprengué l'activitat de les Caramelles amb un grup d'entre 25 i 50 homes de la població. Passats aquests dos anys se'n feu càrrec Antoni Hill 'Tonet' fins a l'actualitat. S'actuava el dissabte a la nit a Canyelles i diumenge a Vilanova, on tenien molt bona fama. De mica en mica plegaren els homes adults i les caramelles les formen actualment nens.</p> 41.2857100,1.7223800 393014 4571261 08043 Canyelles Obert Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Ara en comptes de 'caramelles' se les anomena 'Cants Pascuals' 2116 4.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44322 Benedicció de les cases 'Salpàs' https://patrimonicultural.diba.cat/element/benediccio-de-les-cases-salpas XX <p>Ritus religiós que es realitzava el dilluns i dimarts de Setmana Santa i que consistia en què el mossèn recorria totes les cases de Canyelles que ho demanaven per tal de ser beneïdes. S'iniciava a una de les cases on el capellà beneïa els plats de sal que portaven els veïns i un gerro d'aigua. Amb la sal i l'aigua barrejada el capellà anava passant per les cases que ho sol·licitaven, s'iniciava el recorregut dilluns al matí per les masies de dalt i a la tarda per cases del poble i dimarts al matí per les masies de baix. A cada casa el capellà enganxava una cullerada de la pasta (sal i aigua beneïdes) en una de les parets de la casa. A cada llar que anaven els escolans recollien donatius que sovint eren ous.</p> 08043-53 Cases de Canyelles <p>No es coneix amb exactitud quan es començà a fer. Es deixà de fer als anys 80, amb la marxa de Mn. Tort. Aquest ritus recorda, segons la tradició cristiana, el pas de l'àngel exterminador, que matà a tots els primogènits egipcis, respectant aquells, les cases dels quals estaven marcats amb la sang de l'anyell que era el símbol de la Pasqua.</p> 41.2857100,1.7223800 393014 4571261 08043 Canyelles Sense accés Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2020-09-16 00:00:00 Josep Anton Pérez El contingut d'aquesta fitxa ha estat possible gràcies als testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill. 2116 4.1 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44323 El trasllat dels difunts https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-trasllat-dels-difunts <p>Fins als anys 60 es traslladaven els difunts de les masies escampades de Canyelles cap a l'església i després al cementiri del poble portats en un cadafalc especial, una espècie de taula. Els portants no podien ser familiars directes del difunt i era obligatòria la participació dels veïns més propers. El trasllat es feia per relleus, es deixava el difunt en el cadafals, mentre es feia el canvi de portants el capellà feia una oració. Al davant de la comitiva hi havia l'escolà o escolans portant la creu, darrera seu el capellà, el seguia el mort amb els seus portants i els familiars i la gent que els acompanyava.</p> 08043-54 Terme municipal de Canyelles 41.2857100,1.7223800 393014 4571261 08043 Canyelles Sense accés Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2020-09-16 00:00:00 Josep Anton Pérez El contingut d'aquesta fitxa ha estat possible gràcies als testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill. 63 4.5 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
44324 El vi de les ànimes https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vi-de-les-animes XX <p>Al mes de novembre, que tradicionalment dedicat a les ànimes, es feia venir al poble un predicador, un bon orador (acostumava a ser un frare o capellà) per a dir el novenari, una oració als vespres durant una setmana i que coincidia amb lluna plena perquè la gent de les masies tinguessin llum per anar a l'església i tornar cap a casa de nit. La festa es feia després de la verema, un cop els cellers de les diferents cases havien fet la premsada del raïm. Els escolans anaven celler per celler recollint en un barreló les donacions de vi de cada casa que anaven acumulant-se en una bótes que hi havia a la rectoria. Amb els diners de la venda d'aquest vi el capellà pagava a l'orador, les despeses derivades del novenari i de vegades es pagava també al campaner. Al diumenge, l'últim dia es feia una confessió comuna. Durant tota aquesta setmana el poble estava molt actiu i participatiu en la festa, les escoles feien activitats dirigides per l'orador o predicador.</p> 08043-55 Nucli antic de Canyelles. 41.2857100,1.7223800 393014 4571261 08043 Canyelles Sense accés Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2020-09-16 00:00:00 Josep Anton Pérez El contingut d'aquesta fitxa ha estat possible gràcies als testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill. 63 4.5 17 Patrimoni cultural 2024-03-03 07:52
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 166,24 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/