Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44325 | Festa del Sagrat Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-sagrat-cor | XX | Es deixà de realitzar a mitjans del segle XX. | <p>Es feia una processó amb els nens i nenes que feien la primera comunió aquell any. Al poble s'hi feien diferents altars provisionals: dos al Raval i un al carrer Nou (de vegades algun altre), que muntaven els veïns d'aquestes zones. La processó s'aturava davant de cada altar, al damunt el rector posava la custòdia i cantaven cançons litúrgiques. Aquesta festa s'havia fet coincidir en ocasions amb el dia de Sant Joan. Durant un temps Eliseu Oliver feu un donatiu de 2 pessetes (el jornal d'un home) per pagar les festes. Després d'una missa, a sota la rectoria es feien ballades i danses a la plaça de la rectoria amb tres o quatre gralles i un tabal i per recollir diners es subhastaven coques rodones. Se'n deia 'Subhastar danses'.</p> | 08043-56 | Nucli antic de Canyelles. | <p>Es deixà de realitzar a mitjans del segle XX.</p> | 41.2857100,1.7223800 | 393014 | 4571261 | 08043 | Canyelles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El contingut d'aquesta fitxa ha estat possible gràcies als testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill. | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||||||
| 44326 | Festa de l'Ascensió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-lascensio | XX | Ja no es fa | <p>Era el dia que feien la Primera Comunió els nens i les nenes. Es feia una processó amb els nens i nenes que feien la Comunió i a l'església es feia un recital de poesia a càrrec de les nenes, al costat de la imatge de la Mare de Déu que es col·locava al costat de l'altar. Les nenes més petites deien un mateix vers que els ensenyaven a casa seva i a l'escola dedicades a la Mare de Déu. El començament era aquest: 'Com que sóc petiteta us vinc a oferir aquesta roseta del meu jardí...'. Les nenes més grans podien recitar versos d'autors com Verdaguer.</p> | 08043-57 | Nucli antic de Canyelles. | 41.2857100,1.7223800 | 393014 | 4571261 | 08043 | Canyelles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El contingut d'aquesta fitxa ha estat possible gràcies als testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill. | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | ||||||||||||
| 44327 | Festa de Sant Nicolau/Festa Major Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-nicolaufesta-major-petita | XVIII | Ja no es fa | <p>Els actes més destacats que conformen aquesta festa són l'ofici solemne de festa major com acte religiós; com actes populars, un dels més tradicionals era el campionat de 'Truc' que ja no es fa, la botifarrada popular, els balls de festa major, el teatre, les excursions i una cercavila representen els actes més interessants.</p> | 08043-58 | Nucli antic de Canyelles. | <p>Festa de Sant Nicolau Tolentino celebrada al 10 de setembre. Tradicionalment s'iniciava la festa amb una missa cantada o ofici solemne. Cada altar de l'església tenia una persona encarregada del seu manteniment i embelliment anomenat administrador. Es feien balls de gralles i es subhastaven coques. És una festa que coincideix amb la verema i la gent no feia un seguiment massiu. Per això ha estat una festa que ha tingut alts i baixos en la seva celebració. Es deixà de celebrar durant la Guerra Civil.</p> | 41.2858900,1.7104500 | 392016 | 4571296 | 08043 | Canyelles | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El contingut d'aquesta fitxa ha estat possible gràcies als testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||
| 44328 | Ball de la Patusca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-patusca | <p>AMADES, J. (1983). 'Costumari català'. Salvat. Barcelona.</p> <p>AA. VV (1996). 'Festa Major Canyelles 1996'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).</p> | XIX | Sembla que ja no es fa | <p>Ball o joc que realitzaven els segadors a Canyelles en el moment d'acabar la sega. El cap de colla lligava a quatre dels companys, els més divertits o forçuts i els que havien fet menys feina. Se'ls col·locava d'esquena i se'ls lligaven les cames per la part més alta amb faixes, es posaven de quatre grapes tocant-se el cul, com una espècie d'aranya de quatre caps i setze potes. El cap de colla o capità pujava damunt del grup i cada cop que en tocava un havien de canviar el sentit de la marxa. La resta dels espectadors feien una rotllana ballant. Quan al camp no hi havia dones es feia el ball sense pantalons. Durant el ball es cantava una cançó.</p> | 08043-59 | Terme municipal de Canyelles. | 41.2857100,1.7223800 | 393014 | 4571261 | 08043 | Canyelles | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44328-foto-08043-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44328-foto-08043-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||
| 44329 | Benedicció del terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/benediccio-del-terme | XX | Sembla que ja no es fa | <p>El dia de la Santa Creu es feia la benedicció del terme des de la creu del Padró o creu de l'Atri. Des de la peanya on hi ha instal·lada la creu de l'Atri, el capellà beneïa el terme municipal en la direcció dels punts cardinals. Cada cop que es posava de cara a un dels punts cardinals feia una oració que era contestada pels assistents i es feia un repic de campanes. Aquesta cerimònia es feia també per deslliurar la població de la Pedregada.</p> | 08043-60 | Nucli antic de Canyelles. | 41.2866500,1.7225000 | 393026 | 4571366 | 08043 | Canyelles | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El contingut d'aquesta fitxa ha estat possible gràcies als testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill. | 63 | 4.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | ||||||||||||
| 44330 | Construcció i funcionament dels forns de calç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccio-i-funcionament-dels-forns-de-calc | <p>PUJOL, J. Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19.</p> <p>SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.</p> | XIX-XX | Ja no es fan | <p>El procés per muntar un forn de calç i extreure l'òxid de calç per diferents usos era el següent: En primer lloc es procedia a encastar una carcassa de pedra que tenia forma ovalada (amb el diàmetre major perpendicular al sòl) en un rebaix del terreny. La carcassa formava una paret de pedra a partir de la que començar la resta de l'estructura. A una distància elevada respecte a la base del sòl es deixa una obertura, la boca. L'espai entre la boca i el sòl (la cassola) servia per acumular les cendres produïdes a la combustió, sobretot la del primer moment de cremar, ja que la pedra calcària al començament era freda i si la combustió era ràpida la llenya no es consumia totalment, provocant moltes cendres. Per això era convenient començar el foc lentament i en tots els espais del forn, amb la finalitat d'anar elevant la temperatura del conjunt de l'estructura. Aquest pas durava tres dies dels set que durava tot el procés. La pedra calcària que s'arrancava de la muntanya (no servia la pedra exterior que s'esberlava), es disposava a l'interior del forn apilada, les de major diàmetre enmig i conforme s'arribava a les vores es posaven les de menor mida. Les pedres es disposaven horitzontalment, una filera de pedres vertical dividia les pedres grosses de les petites, eren els montants, que a la vegada reforçaven l'estructura. La pila de pedres acabava en forma de punxa i es tancava amb una llosa, la clau -d'una manera semblant a les barraques de vinya o de pastor-. Entremig de les pedres anaven posant feixos de llenya on les pedres que s'anaven posant des de la part superior quedaven subjectades, formaven la bastida. L'arquet era l'estructura de la part superior de la boca per aguantar el pes de la banda on es practicava aquesta obertura. A la part superior a part de la clau, tot es cobria amb grans lloses de pedra per tal que el foc no sortís per dalt i es mantingués a l'interior del forn. Després de tres dies de cremar lentament s'incrementava el foc fins al sisè dia, més o menys, quan ja no sortia fum negre perquè la pedra ja estava 'feta'. En aquest moment la part superior es tapava amb fang per concentrar el foc interior que anava recremant la pedra. Calia deixar-ho refredar durant tres dies més, moment en el que ja es podia desmuntar i recollir les pedres cremades convertides ja en òxid de calç. El procés era conduït habitualment per dues persones (forners) i requeria tenir a punt una quantitat de llenya importants en feixos o fogots. L'estructura del forn era similar a la que es feia servir per aixecar una barraca de pedra seca, però sense encaixar les pedres entre si.</p> | 08043-61 | Terme municipal de Canyelles. | 41.2857100,1.7223800 | 393014 | 4571261 | 08043 | Canyelles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquesta tècnica artesanal es va deixar de practicar quan apareixen els materials moderns que substitueixen la calç (ciment, pintures...). La descripció del procés ha estat facilitada pels testimonis orals directes dels senyors Marcel Bertran i Tonet Hill. | 60 | 4.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||||||
| 44331 | Construcció de les barraques de vinya/pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccio-de-les-barraques-de-vinyapastor | <p>PUJOL, J. Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19.</p> <p>SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.</p> | XIX-XX | Ja no en queden gaires persones que sàpiguen fer aquesta tècnica | <p>Tècnica tradicional consistent en construir barraques de pedra seca (sense utilitzar cap mena de material per lligar-les). La planta acostumava a ser circular en aquestes contrades, tot i que també podia ser quadrada. El diàmetre més comú és d'entre 3 i 4 metres. Les parets tenen un gruix de 90- 120 cm i una alçada entorn als 2 metres. Sempre hi ha una porta amb un dintell (gran llosa plana). Les barraques es construïen manualment (de manera semblant als forns de calç), calçant pedres i aixecant una coberta de falsa volta. En cada cercle concèntric es van reduint progressivament les pedres respecte a les anteriors fins arribar a tancar la cúpula amb una gran llosa. Les pedres són de petita i mitjana dimensió i irregulars.</p> | 08043-62 | Terme municipal de Canyelles. | 41.2857100,1.7223800 | 393014 | 4571261 | 08043 | Canyelles | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 60 | 4.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | ||||||||||||
| 44332 | El Forn de la Gavatxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forn-de-la-gavatxa | <p>AA.VV (1996). 'Festa Major Canyelles 1996'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).</p> | XIX | <p>Fet històric esdevingut durant la Guerra del Francès. El fet ha arribat per tradició oral fins a l'actualitat i relata la següent història: L'any 1809 hi havia tropes napoleòniques fent estada a Canyelles. Un dels seus capitans va portar la seva dona a punt de tenir un fill i es van instal·lar en una de les masies històriques del poble, Cal Dori (avui dia convertida en restaurant). Una ordre obligà a les tropes napoleòniques a deixar el poble i anar vers Tarragona, quedant sola a Canyelles la muller del capità. Pocs dies després, aquesta era tirada dins un forn de calç on moria cremada. Passat uns mesos el capità va tornar amb un grup de soldats. Al no trobar la seva dona, anuncià que faria agafar als homes del poble si la seva dona no apareixia abans de tres dies. Al dia següent la major part dels homes de Canyelles s'amagaven per les muntanyes. Quan el capità s'assabentà de la tràgica mort de la seva muller, va ordenar agafar els canyellencs amagats a la muntanya i en va fer afusellar uns quants. Des de llavors el forn de calç que hi havia al costat de Cal Dori va rebre el nom del forn de la Gavatxa.</p> | 08043-63 | Cal Dori. | 41.2857100,1.7223800 | 393014 | 4571261 | 1809 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-19 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest fet històric ha estat recollit en una conversa mantinguda el 24/05/04 amb els senyors Marcel Bertran i Tonet Hill. No obstant això, el Sr. Joan José Hill ja havia buidat aquesta informació oral i la va publicar en el programa de la Festa Major de Canyelles mencionat a la bibliografia. | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||||||
| 44333 | La desaparició de dos soldats francesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-desaparicio-de-dos-soldats-francesos | <p>AA.VV(1996). 'Festa Major Canyelles 1996'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).</p> | XIX | <p>Fet històric esdevingut durant la Guerra del Francès. El fet ha arribat per tradició oral fins a l'actualitat i relata la següent història: En plena Guerra del Francès, uns veïns de cal Xum que celebraven la seva Festa Major - en aquells temps es celebrava per Sant Nicolau - van convidar a un parell de soldats francesos a veure vi amb ells. S'explica que els en deixaren beure tant que van acabar ebris. Arribats aquest moment van aprofitar per donar amb la rella un cop al cap a cada soldat, deixant-los morts segons uns i estabornits segons altres. Com que era de nit van aprofitar la foscor per ficar-los dins d'un sac i els van enterrar davant mateix d'una casa, on hi havia un camp llaurat i a punt de sembra-hi el blat, feina que el dia següent van fer a primera hora per tornar a deixar el camp com si no hagués passat res. Es diu que la resta de soldats i de militars superiors no van saber mai el que succeí i que van ser declarats desertors. Quan el blat va créixer els francesos ja eren fora, però la gent de Canyelles veien ben bé on eren enterrats els dos soldats, perquè el blat d'on ells estaven colgats, va créixer més ufanós i alt que l'altre.</p> | 08043-64 | Cal Xum. | 41.2857100,1.7223800 | 393014 | 4571261 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-19 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest fet històric ha estat recollit en una conversa mantinguda el 24/05/04 amb els senyors Marcel Bertran i Tonet Hill. No obstant això, el Sr. Joan José Hill ja havia buidat aquesta informació oral i la va publicar en el programa de la Festa Major de Canyelles mencionat a la bibliografia. | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | ||||||||||||
| 44334 | Accident mortal al campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/accident-mortal-al-campanar | <p>AA.VV (1996). 'Festa Major Canyelles 1996'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).</p> | XIX | <p>Fet històric esdevingut el 22 d'agost de 1857. El fet ha arribat per tradició oral fins a l'actualitat i relata la següent història: En temps de mossèn Magí Galofré hi havia a Canyelles un costum molt arrelat que consistia en tocar les campanes per tal d'allunyar les tempestats. Quan a prop de la verema el cel s'enfosquia amenaçador, els homes corrien a dalt del campanar per executar aquesta acció. El 22 d'agost de 1857, cinc joves canyellens morien electrocutats a dalt el campanar per una centella quan estaven realitzant aquesta tasca. Des d'aquell dia les campanes no van tornar a tocar, en senyal de dol, durant molt de temps.</p> | 08043-65 | Església de Canyelles. | 41.2857100,1.7223800 | 393014 | 4571261 | 1857 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-19 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest fet històric ha estat recollit en una conversa mantinguda el 24/05/04 amb els senyors Marcel Bertran i Tonet Hill. No obstant això, el Sr. Joan José Hill ja havia buidat aquesta informació oral i la va publicar en el programa de la Festa Major de Canyelles mencionat a la bibliografia. | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||||||
| 44335 | Ritual contra les tempestats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ritual-contra-les-tempestats | <p>AA.VV (1993). 'Festa Major Canyelles 1993'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).</p> <p>AA.VV (1996). 'Festa Major Canyelles 1996'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).</p> | <p>Ritual profà que es feia com a mínim des del segle XVIII a Canyelles, per tal d'allunyar les tempestats d'estiu del poble i evitar que caiguessin pedregades sobre les vinyes de l'entorn. Manifestacions relacionades amb aquest fet són habituals a Canyelles. La més coneguda es relaciona amb un personatge i a una casa del carrer Major: Cal Capellà. Es diu que un dels caps més antics de la família Muntaner (encara a Canyelles), Pau Muntaner es va destacar en la seva habilitat de predicció meteorològica. Quan s'apropava una gran tempesta, aquest canyellenc pujava a la creu del terme situada a l'atri de l'església (veure fitxa 33) i formulava un ritual que, curiosament, allunyava les temudes pedregades. Casualitat o enginy, aquest fet es va anar succeint de tal manera que quan el cel s'enfosquia, tothom l'anava a cercar per alliberar les collites d'aquests mals. I així, de mica en mica, entre rituals i oracions, es va anar creant la figura del 'capellà', que va deixar el motiu o renom a una de les cases més antigues del poble.</p> | 08043-66 | Creu de l'Atri | 41.2866500,1.7225000 | 393026 | 4571366 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest fet històric ha estat recollit en una conversa mantinguda el 24/05/04 amb els senyors Marcel Bertran i Tonet Hill. No obstant això, el Sr. Joan José Hill ja havia buidat aquesta informació oral i la va publicar en el programa de la Festa Major de Canyelles mencionat a la bibliografia. | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||||
| 44336 | Incendi en un retaule de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/incendi-en-un-retaule-de-lesglesia | <p>AA.VV (1996). 'Festa Major Canyelles 1996'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).</p> | XIX | <p>Aquest element de la tradició oral explica que el dia de Tots Sants de l'any 1896, el senyor rector d'aquell temps, mossèn Jaume Comella mentre estaven predicant que les ànimes del purgatori es cremaven i que aquest era un dels seus principals sofriments, tot el poble que omplia l'església estava rient. El mossèn pensant-se que potser no entenien les seves paraules anava repetint: Sí, sí, les ànimes del purgatori es cremen... Tots els assistents sense moure's del lloc no paraven de riure. El senyor rector parà de predicar i girant-se vers la dreta per agafar uns llibres que tenia a la barana de la trona per baixar, se'n adonà sorprès del que estava passant. Els feligresos reien i reien per què mentre ell predicava que les ànimes del purgatori es cremen, s'estava cremant un retaule on hi havia gravades les ànimes del purgatori patint els torments del foc, d'on eren lliurades gràcies al Sacrifici de la Missa que celebrava un sacerdot que també hi estava gravat i pintat. S'explica que els feligresos de Canyelles d'aquell temps eren tan devots que no van aixecar-se per apagar el foc ocasionat per un ciri que va caure, fins que el mossèn va deixar de predicar. Llavors varen extingir-lo.</p> | 08043-67 | Església de Canyelles. | 41.2866500,1.7225000 | 393026 | 4571366 | 1896 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-19 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest fet històric ha estat recollit en una conversa mantinguda el 24/05/04 amb els senyors Marcel Bertran i Tonet Hill. No obstant això, el Sr. Joan José Hill ja havia buidat aquesta informació oral i la va publicar en el programa de la Festa Major de Canyelles mencionat a la bibliografia. | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||||||
| 44337 | Pessebre vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-0 | <p>Representació nadalenca amb la participació, en la darrera edició, d'un total de 224 figurants amb més de 50 voluntaris. Es realitza durant un cap de setmana sencer previ al Nadal i es representa la història del naixement del infant Jesús.</p> | 08043-68 | Nucli antic | <p>A Canyelles en els anys 60 s'havien fet representacions del pessebre en espais propers al castell de Canyelles i en el casc antic del poble; desprès aquesta tradició es va anar perdent, fins arribar a fer la obra dels 'pastorets' dins de la Sala Multicultural. L'any 2006, es va començar a treballar per recuperar la tradició popular i cultural de realitzar un pessebre vivent tal i com es feien en temps passats i obrir més el ventall de ciutadans que volien participar en la execució dels pastorets, però que degut a la infraestructura de la Sala Multicultural no ho permetia. Aquests anys previs, amb l'execució dels pastorets, van promoure la motivació i l'entusiasme entre els participants, duent-los a iniciar el disseny d'un pessebre vivent representatiu del poble de Canyelles. En aquell moment dins de la comarca del Garraf, d'aquesta tradició només se'n parlava de Canyelles, i es va decidir recuperar-la, ja que oferia una singularitat especial entre les poblacions veïnes de la comarca. L'any 2007 es va fer realitat la primera edició del pessebre vivent. Es van arribar a 100 figurants repartits en diferents quadres del pessebre i en escenografies diferents ubicades i escampades pel nucli antic del poble.</p> | 41.2857100,1.7223800 | 393014 | 4571261 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Ha passat a formar part de l'Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya, una fita molt important que li dona un grau de qualitat molt elevat. | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||||||||
| 44338 | Bosc del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-collet | <p>Extensió de bosc situada a l'est del nucli de Canyelles. Es tracta d'una àrea de bosc dominada per les arbredes laxes de pi blanc (Pinus halepensis) i als llocs on la pobresa del sòl no permet el desenvolupament de bosc es troba la comunitat de màquia litoral de garric-margalló. És destacable pel fet que es fàcilment accessible des del nucli del poble i perquè és l'única pineda important en aquest sector del municipi, caracteritzat per ser pla, que no ha estat urbanitzat.</p> | 08043-69 | El topònim de Bosc del Collet ja defineix un lloc per si mateix. | 41.2846000,1.7163300 | 392506 | 4571146 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44338-foto-08043-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44338-foto-08043-69-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | ||||||||||||||
| 44339 | Carrerada de Carro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-carro | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). 'Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina'. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | Molt desvirtuada degut al fort procés d'urbanització que ha patit el seu traçat. | <p>Camí per on el bestiar té dret de passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. Aquesta carrerada començava originàriament a la masia de Carro i arribava a l'actual carretera C-15 a l'alçada de Canyelles. Aquesta carrerada pujava des del mar, des de l'indret de Solicrup (just pel marge de les Roquetes) fins a la masia de Carro. Aquest tram avui dia gairebé no es coneix. Des de Carro, la carrerada davalla suaument i recte fins a Santa Magdalena, on se li adjunta per l'esquerra, l'altre branc de carrerada que puja pel camí del torrent de Santa Magdalena. Pel camí moliner va a trobar el camí ral i segueix fins a la Torre del Veguer (és molt probable que la carrerada, antigament, no tombés cap a la Torre del Veguer i seguís recte cap al corral de l'Apotecar). En arribar-hi, deixa el camí ral i pren el camí que surt a mà esquerra cap a mas de les Catalunyes i travessa, pel pont, l'autopista Pau Casals. La carrerada s'enfila pel caire dret del tall de la pedrera fins a trobar un camí antic amb parets de pedra mig enrunades i ocupades per la bosquina que segueix, pel cap de la carena, fins arribar al pla de Can Jorba. Més endavant, la urbanització Califòrnia (ja al terme municipal de Canyelles) barra el pas a la carrerada. Caldrà baixar per l'avinguda Eivissa i pel carrer Califòrnia per anar a creuar el pont de la carretera de Vilafranca i sortir a la carretera antiga. Algun pastor comenta que la carrerada seguia cap a Canyelles per la carretera i, passat el poble, per la riera de Vilafranca fins a Sant Miquel d'Olèrdola</p> | 08043-70 | Urbanització Califòrnia. | 41.2696400,1.7224900 | 392997 | 4569477 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-24 00:00:00 | Jordi Farré | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||||||||
| 44340 | Festa Major de Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-canyelles | <p>La Festa Major de Canyelles es celebra el tercer cap de setmana de juliol en honor de la Patrona Santa Maria Magdalena. El dissabte s'anuncia la Festa Major amb un 'fort tritlleig de campanes' i es disparen 3 morters. Tot seguit es celebra l'ofici solemne de Festa Major on es canten els Goigs de la Santa. La Coral Pla del Bosc (creada el 2011) hi fa unes cantades els dies d'ofici. També es fa una missa pels difunts el dilluns següent. Els actes tradicionals de la festa s'inicien amb el castell de focs i el correfoc protagonitzat per les tres colles de foc, els diables els Canyafocs, els Petits Canyafocs i els Dracs de Canyelles. Segueixen les dues cercaviles: La Pujada i La Baixada on hi participen totes les colles i balls populars del municipi, amb alguna colla de foc invitada. Les entitats culturals del municipi que hi participen són: • Els Dracs amb tot el seu bestiari (la dragona Llacunalba, la Fera (el primer drac de Canyelles, recuperat i restaurat l'any 2012) , el de la Font del Bosc, el drac del Torrent de Cal Deux i un Bou) • Els diables Els Petits Canyafocs. • L'Agrupació de Balls Populars amb els balls: la Patusca, les bastoneres, els bastoners infantils, el de cintes, els Panderos i el dels Picarols. La participació dels balls populars per festa major es va iniciar l'any 2008 amb el naixement d'aquesta nova entitat cultural. • Els gegants que varen ser batejats l'any 1996 i representen els primers Barons de Canyelles: Joaquim i Elisabeth. D'aquesta manera es va reconèixer la seva tasca per fer una Baronía esplendorosa I el gegantó en Genet, de Can Xum. • Els Grans Nans de Canyelles, capgrossos que es varen compara l'any 1993 i que el 2011 es va recuperar la colla. • La colla dels bastoners de Canyelles, que es caracteritza per ser mixte. També un ball que neix l'any 2008 . Una altra vessant recuperada l'any 2012 ha estat la creació d'un grup de grallers del poble que fan les matinades el dia de la patrona Santa Magdalena. Els actes esportius com el futbol, les curses populars, la passejada amb BTT, o el campionat de petanca, obren el cap de setmana anterior als actes de la Festa Major. Un dels altres actes que formen part del protocol de festa major són les festes de nit pel públic jove el de l'Empalmada i l'Alternativa d'en Joan, les dues realitzades per entitats del poble.</p> | 08043-71 | Nucli antic de Canyelles. | 41.2857100,1.7223800 | 393014 | 4571261 | 08043 | Canyelles | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||||||
| 44341 | Barraca de la carretera de Sant Pere de Ribes (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-carretera-de-sant-pere-de-ribes-ii | XIX-XX | Les parets de pedra entorn de la porta es troben en fase d'enrunament. | <p>Barraca de pedra seca, de planta ovalada d'un diàmetre màxim aproximat de 3 m. La paret té un gruix de 90 cm i una alçada de 2 m. La porta principal s'obre en direcció sud. La barraca es va construir segons la tipologia de construcció tradicional basada en la coberta de falsa cúpula, amb la col·locació dels blocs de pedra (sense cap mena de material d'unió), en fileres. En cada cercle concèntric es van reduint progressivament les pedres respecte a les anteriors fins arribar a tancar la cúpula amb una gran llosa. Les pedres són de petita i mitjana dimensió i irregulars. La volta es conserva en bon estat, però les parets entorn de la porta es troben en fase d'enrunament.</p> | 08043-72 | Carretera B-211. | 41.2881700,1.7391900 | 394426 | 4571514 | 08043 | Canyelles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44341-foto-08043-72-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-08 00:00:00 | Jordi Farré | 119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | ||||||||||
| 44342 | Forn de calç del camí de Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cami-de-canyelles | XIX-XX | La boca està derruïda. | <p>Forn de calç fet de pedra. A diferència del que és habitual, l'estructura d'aquest forn no aprofita cap marge natural i no està encastat sinó aixecat enmig d'un àrea plana. La planta és circular i té un diàmetre màxim de 5 m. Les parets del forn són de pedra i terra amb més d'1,5 metres de gruixut. El punt interior més ben conservat en alçada arriba als 4 metres. La boca està derruïda i a banda i banda hi ha dues estructures d'obra que sobresurten de les parets circulars.</p> | 08043-73 | Camí de Canyelles (urbanització Vora Sitges). | <p>PUJOL, J.Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.</p> | 41.2826500,1.7313200 | 393758 | 4570911 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44342-foto-08043-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44342-73.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Farré | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||||
| 44343 | Barraca del camí de Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-canyelles | XIX-XX | La volta està semiderruïda i la vegetació ha envaït el seu interior. | <p>Barraca de pedra seca, de planta circular d'un diàmetre màxim aproximat de 2,5 m. S'ha aprofitat un marge de pedra com una de les parets de la construcció, a la part posterior. La porta principal s'obre en direcció sud. La barraca es va construir segons la tipologia de construcció tradicional basada en la coberta de falsa cúpula, amb la col·locació dels blocs de pedra (sense cap mena de material d'unió), en fileres. En cada cercle concèntric es van reduint progressivament les pedres respecte a les anteriors fins arribar a tancar la cúpula amb una gran llosa. Les pedres són de petita i mitjana dimensió i irregulars. La volta està semiderruïda i la vegetació ha envaït el seu interior.</p> | 08043-74 | Camí de Canyelles (urbanització Vora Sitges). | <p>PUJOL, J.Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.</p> | 41.2827300,1.7299300 | 393642 | 4570921 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44343-foto-08043-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44343-foto-08043-74-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-08 00:00:00 | Jordi Farré | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||||
| 44344 | Barraca del camí de Canyelles - Califòrnia (I) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-canyelles-california-i | <p>PUJOL, J.Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.</p> | XIX-XX | <p>Barraca de pedra seca, de planta circular d'un diàmetre màxim aproximat de 3 m. La porta principal s'obre en direcció sud. La barraca es va construir segons la tipologia de construcció tradicional basada en la coberta de falsa cúpula, amb la col·locació dels blocs de pedra (sense cap mena de material d'unió), en fileres. En cada cercle concèntric es van reduint progressivament les pedres respecte a les anteriors fins arribar a tancar la cúpula amb una gran llosa. Les pedres són de petita i mitjana dimensió i irregulars. La construcció es troba en molt bon estat.</p> | 08043-75 | Camí rural de Canyelles a urbanització Califòrnia. PR- C 143. Primera bifurcació. | 41.2806600,1.7269000 | 393385 | 4570695 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44344-20200907151159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44344-20200907151252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44344-20200907151225.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-08 00:00:00 | Jordi Farré | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | ||||||||||
| 44345 | Barraca del camí de Canyelles - Califòrnia (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-canyelles-california-ii | <p>PUJOL, J.Ma. (2002): 'Patrimoni rural en Perill'. La Fura. 17/23 Maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. SASTRE COLL, Jaime (1989): Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca. Trabajos del Museo de Menorca nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.</p> | XIX-XX | Falta la llosa que tanca la falsa volta. | <p>Barraca de pedra seca, de planta circular d'un diàmetre màxim aproximat de 3,5 m i una alçada màxima de 3 m. La porta principal s'obre en direcció sud. La barraca es va construir segons la tipologia de construcció tradicional basada en la coberta de falsa cúpula, amb la col·locació dels blocs de pedra (sense cap mena de material d'unió), en fileres. En cada cercle concèntric es van reduint progressivament les pedres respecte a les anteriors fins arribar a tancar la cúpula amb una gran llosa. Les pedres són de petita i mitjana dimensió i irregulars i han estat lligades exteriorment amb morter modern, desvirtuant així el seu perfil original. Falta la llosa que tanca la falsa volta.</p> | 08043-76 | Camí rural de Canyelles a urbanització Califòrnia. PR- C 143. Límit del camí transitable en vehicle. | 41.2797700,1.7282000 | 393492 | 4570595 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44345-foto-08043-76-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-08 00:00:00 | Jordi Farré | 119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||||
| 44346 | Fondo de l'Obaga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondo-de-lobaga | <p>El fondo de l'Obaga divideix dues vessants dins de l'espai natural protegit d'Olèrdola. La vegetació, les cabanes de pedra i els forns de calç defineixen un espai destacable per la quantitat d'elements patrimonials que es troben: barraques de pedra i forns de calç (fitxats en aquest inventari). Per aquesta raó, creiem que és aconsellable destacar el conjunt d'aquest àrea com una unitat per la seva riquesa i per ser una unitat geogràfica molt ben delimitada.</p> | 08043-77 | Fondo de l'Obaga. Parc d'Olèrdola. | 41.2990600,1.7130700 | 392257 | 4572755 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44346-770.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-01-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 1764 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | ||||||||||||
| 44347 | Goigs a llaor de la Gloriosa i Santa Magdalena Penitent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-la-gloriosa-i-santa-magdalena-penitent | <p>AA.VV (1994). 'Festa Major Canyelles 1994'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes). VILELLA I BLODA, A. (1990): 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia.</p> | XX | <p>Goigs dedicats a Santa Maria Magdalena, patrona del poble venerada a l'església Parroquial de Canyelles. La lletra és del P. Hilari d'Arenys de Mar i la música de Mn. Josep Rosell. Existeixen versions escrites diferents iconogràficament, ja que la lletra i la música és la mateixa dels autors citats. Una de les edicions és coneguda com l'edició dels Amics dels Goigs de l'any 1936, en la qual apareixen tres línies de la partitura musical escrita.</p> | 08043-78 | 41.2857100,1.7223800 | 393014 | 4571261 | 1936 | 08043 | Canyelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Josep Anton Pérez | P. Hilari d'Arenys de Mar i Mn. Josep Rosell. | No hem estudiat publicacions originals sinó còpies o mencions de la composició mencionades en altres obres i / o a través de la via oral. Hem considerat els goigs com a patrimoni immaterial. | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||||||
| 44348 | Goigs en alabansa del Sant Nicolau de Tolenti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabansa-del-sant-nicolau-de-tolenti | <p>AA.VV (1997). 'Festa Major Canyelles 1997'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes). VILELLA I BLODA, A. (1990): 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia.</p> | XVIII | <p>Goigs dedicats a Sant Nicolau de Tolenti, co-patró de Canyelles, el text més antic és anònim i va ser revisat per R. Vives. La música és de Mn. Josep Maideu i Auguet. Existeixen com a mínim 2 versions diferents. Hi ha una que inclou tres línies de la partitura musical escrita. El títol exacte és: 'goigs en lloança de Sant Nicolau de Tolenti. Excels Patro del poble de Canyelles. Arquebisbat de Barcelona'. L'altre es titula: 'goigs del gloriós Sant Nicolau del Tolentí, del Orde del gran Pare Sant Agustí'. Aquest últim està signat a Barcelona per 'Pau Nadal, estampador, en lo carrer de la Canuda'. La imatge del sant que apareix en els goigs són la mateixa, però les lletres tot i ser similars presenten diferències sensibles, hi ha canvis importants de paraules i frases senceres.</p> | 08043-79 | 41.2857100,1.7223800 | 393014 | 4571261 | 08043 | Canyelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44348-foto-08043-79-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Josep Anton Pérez | No hem estudiat publicacions originals sinó còpies o mencions de la composició mencionades en altres obres i / o a través de la via oral. Hem considerat els goigs com a patrimoni immaterial. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | ||||||||
| 44350 | Cal Sidós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sidos | XIX | <p>Casa - corral aïllat de planta quadrangular allargada de 15 x 6 m fer de pedra irregular lligada amb terra i calç. Té planta baixa (segurament era el corral) sense finestres, i una primera planta de la qual es conserven els forats de les bigues. Hi ha una obertura al sector est a l'alçada del primer pis. La part nord no conserva la paret. Al costat oest hi ha un element arquitectònic annex, es tracta d'un dipòsit similar a una sitja d'obra de planta rodona amb un costat pla, hi ha un encaix interior per la tapadora.</p> | 08043-81 | El Pont de ferro. | 41.2889100,1.7310400 | 393745 | 4571606 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Jordi Farré | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | ||||||||||||||
| 44351 | Cal Sidret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sidret | XX | La Masia es troba en fase d'enrunament | <p>Edifici abandonat de grans proporcions que es compon de 4 cossos esglaonats i una cisterna. L'únic destacable i visible a l'actualitat són les obertures, finestres i portals, que conserven l'ampit i els arcs rebaixats de maó.</p> | 08043-82 | c. Garraf s/n. Urb. Vora Sitges | 41.2824200,1.7357300 | 394127 | 4570880 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44351-foto-08043-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Jordi Farré | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | ||||||||||
| 44352 | Cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-domingo | XX | L'entorn està molt cuidat i la casa totalment restaurada. | <p>Masia històrica molt reformada els últims anys. Consta d'un cos principal allargat direcció est oest. Al costat de ponent presenta adossat un porxo amb terrassa a la part superior que sobresurt del cos principal. Al mateix costat oest i separats uns metres de la casa hi ha un garatge construït. A l'extrem est a banda i banda del cos central hi ha un annex, el del costat sud cobert amb teula com el cos principal i el nord amb terrassa. Al costat sud, a una cota més baixa, i separades per un terraplè hi ha unes quadres per a cavalls. La finca té un molí de vent per al bombeig d'aigua i està voltada per camps de conreu i una tanca metàl·lica.</p> | 08043-83 | El topònim de Cal Domingo ja defineix un lloc per si mateix | 41.2938900,1.7103300 | 392019 | 4572185 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44352-foto-08043-83-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Jordi Farré | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | ||||||||||
| 44353 | Cobles de la Sacratíssima passió i mort de N. Sr. Jesu-Christ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobles-de-la-sacratissima-passio-i-mort-de-n-sr-jesu-christ | XVIII | <p>Composició cantada que consta d'un agrupament de versos que rimen, el contingut narra la passió de Crist. El títol original és: 'Cobles de la Sacratissima Passió, y Mort de N. Sr. Jesu-christ, que es canten en sa Capella de la parroquial Iglesia de S. Magdalena de Canyelles, Bisbat de Barcelona'. La impressió publicada va ser feta a Barcelona per 'Francisco Suriá, Estamper, en lo carrer de la Palla.</p> | 08043-84 | 41.2857100,1.7223800 | 393014 | 4571261 | 08043 | Canyelles | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Josep Anton Pérez | No hem estudiat publicacions originals sinó còpies o mencions de la composició mencionades en altres obres i / o a través de la via oral. Hem considerat els goigs com a patrimoni immaterial. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | ||||||||||
| 44354 | Coblas de la Santíssima Imatge del Ecce Homo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coblas-de-la-santissima-imatge-del-ecce-homo | XVIII | <p>Composició cantada que consta d'un agrupament de versos que rimen, el contingut narra la passió de Crist. El títol original és: 'Coblas de la Santíssima Imatge del Ecce Homo de la Iglesia de Santa Maria Madalena' La impressió publicada va ser feta a Barcelona per 'Jaume Suriá, al carrer de la Palla.</p> | 08043-85 | 41.2857100,1.7223800 | 393014 | 4571261 | 08043 | Canyelles | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Josep Anton Pérez | No hem estudiat publicacions originals sinó còpies o mencions de la composició mencionades en altres obres i / o a través de la via oral. Hem considerat els goigs com a patrimoni immaterial. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | ||||||||||
| 44355 | Goigs en alabansa de Santa Maria de Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabansa-de-santa-maria-de-magdalena | XX | <p>Goigs dedicats a Santa Maria Magdalena, patrona del poble venerada a l'església Parroquial de Canyelles. El títol original és: 'Goigs en lloança de Santa Maria de Magdala. Excelsa patrona i titular de la parròquia de Canyelles de l'arquebisbat de Barcelona'. La impressió publicada explica que el text és anònim i que va ser revisat per Ricard Vives i Sabaté. La música és de Mn. Josep Maideu i August.</p> | 08043-86 | 41.2857100,1.7223800 | 393014 | 4571261 | 08043 | Canyelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-19 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Ricard Vives i Sabaté. Música de Mn. Josep Maideu i August. | No hem estudiat publicacions originals sinó còpies o mencions de la composició mencionades en altres obres i / o a través de la via oral. Hem considerat els goigs com a patrimoni immaterial. | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||||||||
| 44356 | Fira de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-santa-llucia | XXI | <p>La Fira de Sta. Llúcia, es celebra el primer cap de setmana de desembre, per donar la benvinguda a les festes nadalenques. La seva primera edició fou l'any 2003 i actualment, s'ha convertir en un referent festiu i popular molt destacat a nivell comarcal. En les edicions celebrades, s'han donat cita un nombre de parades molt important, l'any 2012, més de 350 on es venien productes relacionats amb el Nadal, articles diversos relacionats amb l'artesania i productes alimentaris d'elaboració també artesanal. Com activitats complementàries, es reparteixen més de 6.000 racions d'escudelles fetes per grups de voluntaris i voluntàries, es fan cantades de nadales, es reparteix xocolata calenta, es poden visitar exposicions relacionades amb el Nadal, fer el cagar el tió al corral del Nadal i entregar la carta al patge Vibó, per tota la zona del nucli antic. A l'àrea del Pol Nord, també es pot parlar amb el Pare Noel i participar en tallers, activitats i moltes sorpreses pels més petits. També les entitats culturals i festives del municipi hi participen fent difusió dels seus productes i activitats. Moltes cases del centre urbà de Canyelles cedeixen els seus portals perquè aquell dia es puguin realitzar exposicions de temàtica diferent com pintura, objectes antics, pessebres, etc.</p> | 08043-87 | Nucli antic de Canyelles | <p>En les primeres edicions de la Fira, es feia el tradicional concurs de pintura ràpida, l'any 2007 es va deixar de fer.</p> | 41.2857100,1.7223800 | 393014 | 4571261 | 08043 | Canyelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-16 00:00:00 | Josep Anton Pérez | S' ha convertit en la tercera fira de Nadal més important de Catalunya. La primera és la Fira de Santa Llúcia de Barcelona i en segon lloc, la Fira d'Espinelves. | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | ||||||||||||
| 44358 | El Pinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinar-0 | XX | <p>Masia de tipus basilical amb tres crugies amb annexes. La coberta és a dues aigües. La façana està orientada al sud amb la mamposteria vista sense revestiment i restaurada. La composició d'aquesta façana principal és simètrica, amb la porta principal amb arc de mig punt fet de maó manual a la qual s'hi accedeix per unes escales exteriors. A cada costat de la porta principal hi ha una gran finestra quadrangular amb perfils de maó manual i tancament amb reixes de forja treballada. Al primer pis es repeteix la simetria amb un balcó central de pedra i barana de forja amb els ampits i dintells de maó manual i a cada costat una finestra petita amb el mateix acabat. A la part inferior dreta del balcó hi ha un petit rellotge de sol. A la part superior que correspon a les golfes (a la part central) hi ha tres petites finestres amb arc de mig punt sota la carenera de la coberta. La masia presenta diversos annexes més moderns i celler. Entre ells destaca un observatori astronòmic amb cúpula mòbil. El recinte està envoltat d'un baluard que a la part davantera està tancat per una barana de peces ceràmiques amb arbres (pins i moreres). A la part posterior la paret de tanca és de mamposteria de diversos metres d'alçada. En aquest sector hi ha pistes esportives.</p> | 08043-89 | El topònim del Pinar ja defineix un lloc per si mateix | 41.2824200,1.7357300 | 394127 | 4570880 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44358-89.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44358-foto-08043-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Farré | 98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||||||
| 44359 | Gegants de Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-canyelles | <p>AA.VV(1996). 'Festa Major Canyelles 1996'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).</p> | XX | <p>Imatges de dues persones (home i dona) fabricats en fibra de vidre i poliester de 3,5 m d'alçada i uns 35 kg. de pes aproximadament . Representen els primers barons de Canyelles: Joaquim de Terré i Pons i la seva dona Elisabeth de Ciurana.</p> | 08043-90 | Nucli antic de Canyelles. | <p>Joaquim de Terré i Pons i la seva dona Elisabeth de Ciurana apareixen citats com a barons de Canyelles l'any 1627. És la primera constància documental que a un senyor de Canyelles se li reconegui el títol de baró. Es van casar l'any 1596 i van gestionar la partició parroquial de Sant Miquel d'Olèrdola, creant així la parròquia de Canyelles l'any 1627, cosa que contribuir a crear la identitat del municipi. Per aquesta raó són considerats al municipi com a responsables d'una fita històrica. Joaquim i Elisabeth, els Gegants de Canyelles, van ser batejats el 20 de juliol de 1996 en reconeixement a la tasca dels personatges històrics i en record a l'esplendor de la Baronía. L'acte del bateig i apadrinament es va fer segons el protocol. Les aigües baptismals van ser imposades pel mossèn Bertrán, rector de la parròquia.</p> | 41.2857100,1.7223800 | 393014 | 4571261 | 1996 | 08043 | Canyelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44359-foto-08043-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44359-foto-08043-90-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Farré | Ramon Aumedes (escultor) | 98 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||
| 44360 | Col·lecció de quadres del concurs de pintura ràpida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-quadres-del-concurs-de-pintura-rapida | XX | <p>Es tracta d'una col·lecció d'uns 71 quadres seleccionats a partir dels 20 anys que va durar el concurs de pintura ràpida on hi van participar 291 pintors. La temàtica dels mateixos està vinculada al poble.</p> | 08043-92 | Nucli antic de Canyelles | <p>L'origen dels concursos de pintura ràpida que actualment, ja no s'organitzen ni per la Festa major ni per la Fira de Santa Llúcia, són el resultat d'una llarga evolució, l'inici de la qual podem situar aproximadament uns 40 anys endarrere. Canyelles era un poblet que despertava l'interès dels pintors per la seva posició i paisatge. El primer pintor conegut que es va adreçar a Canyelles va ésser el cèlebre Joaquim Mir, el qual va portar darrera seu tot un seguit de pintors que van donar a conèixer Canyelles, com un dels racons més agraïts per fer pintura. Salvador Massana, Pau Roig i Estradé són dos dels noms que han assolit un escó important en el món de la pintura. Un dels deixebles d'en Mir s'afincà a Canyelles, en Ramon Sanvisens, que portava alumnes seus a pintar al poble i fins i tot s'organitzaven tertúlies a la casa coneguda com Cal Benach. Tot plegat conformà un petit món de la pintura, sense deixar de banda l'aspecte bohemi que representava aquella situació, ja que la majoria de contertulians provenien d'ambients lliberals i avantguardistes. Els primers concursos de pintura els va organitzar Ramon Sanvisens al voltant dels anys 1968-69. Així ho explicava la Teresa Llàcer en el resum dels primers nou concursos, que es va publicar en el programa de la Festa Major de 1976, amb motiu del 10è concurs. Arribats els anys 70 es seguien organitzant concursos de pintura i de dibuix fins que l'any 1981 es decideix fer el concurs de pintura ràpida, que ha estat el responsable que es formés una col·lecció exposada en diferents espais de l'edifici de l'Ajuntament del municipi. La col·lecció s'inicià per la Festa Major de 1981 amb 34 participants d'autors de diverses poblacions catalanes. Entre el 1981 i 1984 tingué continuïtat, però del 1985 fins el 1988, es van aturar les convocatòries dels concursos; va ser l'any 1988 que es tornà a convocar el concurs fins al 1992 i des d'aquest any fins al 2003, es va seguir convocant anualment però contextualitzats, dins dels programes de festa major. A partir de l'any 2004, es traslladà al mes de desembre, per la Fira de Santa Llúcia, on les edicions dels concursos de pintura ràpida van durar fins l'any 2007, la 20ena edició i última.</p> | 41.2857100,1.7223800 | 393014 | 4571261 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44360-92.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44360-foto-08043-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44360-921.jpg | Física | Realisme|Impressionisme|Surrealisme|Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2021-02-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 103|104|109|111|98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | ||||||||||
| 44361 | Tocats pel foc. Llegenda sobre l'origen dels Canyafocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tocats-pel-foc-llegenda-sobre-lorigen-dels-canyafocs | <p>Programa de festa major de l'any 2007</p> | XIX | <p>A l'any 1861, cap a dos quarts de dues de la tarda, estant el cel ben serè i assolellat. En cert moment explotà, fent un soroll com si fos una canonada, després un espetegar com a trets de fuselleria. S'obri el cel fent una il·luminària com si es fes de dia i caigué quelcom a terra com si fos un llamp. Els veïns del poble quedaren garrativats, morts de por, parlaven entre ells, uns deien que era la fi del món, altres que era la guerra, com no sabien que fer van decidir d'anar a veure al baró i al mossèn. Debatrien entre ells i van arribar a la conclusió que es tenia que anar a veure el què passava. Com que ningú s'atrevia, varen escollir a cinc pagesos que junt amb el mossèn i el baró van fer camí cap al lloc on s'havia sentit l'esclat. Què era aquell esclat i aquella bola de foc? El baró i el mossèn escoltats per als pagesos es dirigien cap aquell resplendor, els veïns anaven darrera d'ells mig amagats i en arribar aquell resplendor era un foc que semblava com si sortís del mateix infern. Els que ho varen veure, expliquen que de sobte d'aquell foc sortí una flama amb la cara del diable, un diable de set banyes. Els pagesos i els veïns no donaven crèdit al que veien els seus ulls, les forques que duien es convertiren amb canyes fumejant de foc. Atrets per aquell dimoni els pagesos van entrar en un estat de bogeria i de sobte començaren a ballar i donar voltes al voltant del foc. Des de lluny els veïns del poble veien tot l'espectacle bocabadats, i diuen que mentre ballaven els sortí a tots dues banyes i una cua, i tots ells van ser convertits en els set pecats capitals. El baró Bouffard es convertí en la Supèrbia. El Mossèn es convertí en la Ira En Gicafret es convertí en la Luxúria. El Marquet es convertí en la Gula. En Portet en l'Avarícia. En Simo en l'Enveja I en Bohemi Falo en la Peresa. La llegenda també explica que des de llavors se'ls coneix com els Canyafocs, i que tots els anys el dia 14 de maig fan festa grossa i se'ls pot trobar pels voltants del poble, cremant i ballant perquè el dimoni els embogeix.</p> | 08043-93 | 41.2857100,1.7223800 | 393014 | 4571261 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-02-25 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | ||||||||||||||
| 44362 | La Fera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fera | XX | Restaurada recentment | <p>Figura d'uns 2 metres de llarg fet de fibra de vidre i amb forjat interior de.... I recobert de.... Pintat de color verd i amb la figura d'un drac amb unes petites ales i cua llarga i recargolada.</p> | 08043-94 | C/ Major, 32 | <p>L'any 1983, la parròquia de Canyelles juntament amb Gabriel Tardà i la Teresa Bertran van propiciar el naixement del primer drac de Canyelles, anomenat la Fera. Va ser aquell any on el mossèn Tort rector llavors de la parròquia va informar de la primera visita oficial del Cardenal Arquebisbe de Barcelona Narcís Jubany. Es va triar la festa de Sant Nicolau i d'aquesta manera es van iniciar activitat lúdiques per guarnir tant important visita. El joves de la colla que es reunien sota la rectoria en uns baixos anomenats el Kau, van visitar a la Pirotècnia Igual per veure com disparar coets i fer una mica de festa. Van tornar amb idees molt clares: volien construir un drac i la resta es vestirien de diables per acompanyar-lo. Els autors materials foren en Ramon Planas i l'Emilio Tristan qui va pintar els vestits de sac i el drac. En Gabriel va fer el forjat interior i tot el treball de construcció. Més endavant se li van incorporar unes rodes així com una bateria amb sons de brams per donar-li més realisme. Cal recordar però que en la construcció de la fera hi van col·laborar els veïns, pares, familiars dels nois del Kau, la família Rovira, la de Cal Deus, de Cal Tano, en Pere Bertran, les famílies Martinez i Fernàndez. I com no la Pirotècnia Igual per la donació del material, entre d'altres, sense les quals l'agrupació no hagués subsistit els vuit anys que va durar. A finals del 2011 i a principis d'aquest 2012, la colla dels Dracs de Canyelles han restaurat la Fera conservant la forma, recuperant el dibuix i els colors originals. Les persones que ho han fet possible són: el cap de restauració: Cisco Rivadeneyra, el cap de la restauració de pintura: Belen Ruiz i col·laboradors durant la restauració: Paulino Luis, Joaquin Plasencia, Nicole Martinez, Noelia Gonzalez, M. Monforte, Yolanda Royo i Pepi Insa. La Fera ha pogut tornar a sortir i lluir-se pels carrers de Canyelles aquesta passada Festa Major de Santa Magdalena, on s'ha pogut retrobar amb La Teresa Bertran una de les seves primeres constructores on es va produir un dels moments més emotius i entranyables de la Festa Major.</p> | 41.2850300,1.7217000 | 392956 | 4571187 | 1983 | 08043 | Canyelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44362-foto-08043-94-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-16 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | ||||||||
| 44363 | Caminada a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caminada-a-montserrat | XX | <p>Pels Canyellencs i Canyellenques, és un esdeveniment molt esperat, hi sh'hi poden aplegar més de 200 participants. També les entitats culturals, esportives i festives del poble hi tenen un protagonisme especial, promocionant la visibilitat i representació del poble de Canyelles en el Monestir de Montserrat. La caminada a Montserrat, es programa l'últim cap de setmana d'abril on els participants surten de Canyelles per la nit del divendres i arriben el dissabte per la tarda a Collbató on fan nit i diumenge pel matí, es fa la última pujada final al Monestir de Montserrat. A dalt es ballen els balls populars i es fan ofrenes a la Moreneta, portant cada any un banderí.</p> | 08043-95 | Nucli antic de Canyelles | <p>El 2012, Canyelles ha pogut celebrar el 30è aniversari d'anar a peu des de Canyelles fins a Montserrat, un esdeveniment cultural i tradicional, d'arrel popular, singular que potencia el sentiment de pertinença dels ciutadans del municipi. El seu origen el té amb la família Hill que sense esperar ni pretendre-ho van ser els promotors d'aquesta caminada que al llarg dels anys s'ha convertit en popular, arribant a ser un acte que té molt de ressò dins de la comarca del Garraf.</p> | 41.2857100,1.7223800 | 393014 | 4571261 | 1972 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-16 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | ||||||||||||
| 44364 | El Gegantó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-geganto | XX | <p>Gegant també conegut com a en Genet de Can Xum. Fa dos metres i pesa 15 kg i fou construït per Ramon Aumedes, del taller Sarandaca. El seu aspecte és d'un noi jove somrient. Per festa major en Genet porta a la mà un coet molt conegut anomenta 'Blanc francès' ja que fa referència a un dels elements més emblemàtics del poble de Canyelles: la Pirotècnia.</p> | 08043-96 | Nucli antic de Canyelles | <p>El programa de festa major de l'any 1997 explica: Temps era temps que en el sector avui desaparegut de Xan Sum hi havia un nen que era molt entremeliat que li deien Genet. Les seves malifetes no és que fossin molt anomenades però sí recordades per la gent gran del poble. Aquest nen no va poder arribar a ser gran doncs malauradament va morir, com d'altres Joans casualment a Canyelles. (...) En record dels Joans joves que ens han deixat, dels Genets que han consolidat mots de cases, dels Joans que encara donen més d'un mal de cap...però sobretot d'un en especial que ens recorda l'orígen més antic de Canyelles, Cal Xum En Genet fou batejat el 20 de juliol de l'any 1997.</p> | 41.2857100,1.7223800 | 393014 | 4571261 | 1997 | 08043 | Canyelles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-16 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Ramon Aumedes | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||||||
| 44365 | Els dracs de Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-dracs-de-canyelles | <p>Els dracs de Canyelles tenen el seu origen amb el Canyafonts que van sorgir el 2004. Els Canyafonts amb la intenció de crear tantes bèsties d'aigua com número de fonts històriques hi hagués a Canyelles. A partir d'aquí es van anar creant bestiari amb tres dragons i un bou. Els noms dels dragons la Font del Bosc, el torrent de Cal Deux i la Dragona Llacunalba, aquesta última, amb el nom de la font més antiga de Canyelles. La dragona fou construïda ja per foc i aigua, inaugurada per la nit de Sant Joan de 2008; any que també es va fer el canvi de nom de l'entitat de Canyafonts a Dracs de Canyelles.</p> | 08043-97 | C/ Major, 32 | <p>Per la festa major de l'any 2000 un grup de joves del poble van decidir crear un grup de diables; en Ciscu de la Torre el primer president de la collava reunir diverses vegades uns trenta companys que tenien ganes de fer alguna cosa i finalment, van crear la colla dels Canyafocs. L'antic grup del Gabriel Tardà, ja comptava amb membres molt més joves d'aquesta nova colla. El primer any van aparèixer amb els vestits sense pintar ja que no els va donar temps, desprès de l'estrena però l'Emili Tristan va pintar els primers vestits, tot i que els darrers els van acabar pintant ells mateixos. L'any 2001, amb la crescuda de l'entitat, l'Ajuntament va concedir un espai per la colla a l'antic Ajuntament que encara ocupen avui dia. L'any 2007 neix la colla infantil. La celebració anual dels Canyafocs és el 14 de maig que respon a la llegenda sobre els diables i la caiguda d'un meteorit l'any 1861. L'any 2010 es va fer la celebració del 10è aniversari de la colla fent una exposició de fotos i d'elements pirotècnics al teatre de Canyelles.</p> | 41.2850300,1.7217000 | 392956 | 4571187 | 08043 | Canyelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44365-foto-08043-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44365-foto-08043-97-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-16 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||||||
| 44366 | Balls populars de Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balls-populars-de-canyelles | <p>Balls tradicionals de Canyelles: El Ball de Bastons és un ball molt antic i per referències històriques sabem que en el segle XVIII, era un ball molt normal en les celebracions i per tant, es pot pressuposar que en aquell temps era ja un ball tradicional. L'element principal del ball són els bastons. El vestuari consta de camisa i pantalons blancs, faldilleta vermella amb ribets de color verd i negre, mocador de pit a joc amb la faldilla, mocador al cap vermell, faixa negre, picarols als turmells (camalls) i espardenyes de betes negres. Actualment tenim els ball de bastons infantils i les bastoneres, aquest últim ball adult format per dones. Els bastoners infantils varen sorgir el 2008 i el de dones per la festa major 2009. El ball dels Picarols. Té el seu origen a la Catalunya Central i formava part de pràctiques màgiques per expulsar els mals esperits i allunyar les malvestats de les cases. Aquest ball és molt alegre i segueix una coreografia molt bonica i senzilla adaptada per nens i nenes de 3 i 5 anys. El picarol és l'element clau d'aquesta dansa que li dona el seu nom. El vestuari es pantalon i camisa blanca, mocador blau amb ribet blanc i als turmells picarols. El ball dels picarols a Canyelles va sorgir el 2008. El ball de Panderos És molt popular al Penedès i es creu que té el seu origen a València. És un ball molt vistós on es segueix una coreografia on la dansa i el so de les panderetes han d'anar compassats. Aquest ball el ballen nenes entre 6 i 9 anys. L'any 2008 el vestuari era faldilla i jersei blanc amb camalls verds i faixa verda. L'any 2009 es va canviar per l'actual: un pantalon i camisa blanca amb una faldilleta de color rosa i picarols al turmells (camalls) un de color rosa i l'altre de color lila. La faixa és de color lila. Els Bastoners de Canyelles El grup dels Bastoners de Canyelles van gestar-se durant el 2007, promogut per Guillem Garcia, amb la col·laboració de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament, i la feina d'un bon grapat de gent de Canyelles. Es van estrenar per la Festa Major de Canyelles l'any 2008, amb 20 Balladors. Es caracteritzen per ser un grup de balladors mixte on la finalitat inicial, no només era potenciar la cultura popular en el poble de Canyelles sinó que també es volia recuperar i/o crear un ball de bastons exclusiu per Canyelles. De moment s'ha fet un acostament als 'Ball de Bastons del Garraf' ( poblacions com Ribes, Vilanova), on el ball es caracteritza per el predomini de la força, la sonoritat i la vistositat sobre la velocitat de picada. Entre les coreografies actuals tenim, el Passar i Rebatre Canyellenc, la Boja, la Boja de Ribes, les Creus, el Dalt i Baix i el Plegafems Com a ball propi: la Passada de Nou. El vestuari consta de camisa i pantalons blancs, faldellí taronja amb ribets de color negre, mocador de pit a joc amb la faldilla, faixa negre, camals Taronges picarols als turmells, i espardenya de betes negres</p> | 08043-98 | Nucli antic de Canyelles | <p>L'Agrupació de Balls Populars de Canyelles va néixer el juliol del 2008 fruit de l'interès d'un grup de persones interessades amb la recuperació i difusió dels balls populars, així com també tot el que té a veure amb la cultura popular i tradicional catalana. Actualment l'Agrupació té al voltant de 70 socis. En la Festa Major de Santa Magdalena, al juliol del 2008, van sortir els primers balls, aquests van ser els Picarols, Ball de Panderetes i Ball de Bastons Infantils i l'any següent es van estrenar 2 balls més, el Ball de Bastons adults dones i el Ball de la Patusca. I l'any 2011 es va estrenar el ball de cintes</p> | 41.2857100,1.7223800 | 393014 | 4571261 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44366-foto-08043-98-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-09-16 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98|119 | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||||||
| 44367 | Can Faló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-falo | XVI | <p>Edificació situada al costat de l'església. Té una planta irregular i està formada per dos cossos. Teulada de teula àrab amb pendent suau a dues aigües que donen al carrer. La façana està arrebossada i presenta les cantonades amb pedra. Té diferents finestres quadrades de petites dimensions i una porta d'arc de pedra, amb la inscripció 'XVI', amb entrada d'escales per accedir al primer bloc i una porta de dintell de fusta per accedir al segon bloc. A l'interior té arcades on destaca un arc de pedra ogival rebaixat i amb la inscripció 'XVI'. El terra interior és de rajola tradicional. Al pati superior presenta uns coberts amb tancaments de pedra configurant tres noves arcades.</p> | 08043-99 | Carrer del Castell, 1 | 41.2867300,1.7227500 | 393047 | 4571374 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44367-foto-08043-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44367-foto-08043-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44367-foto-08043-99-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44367-99.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||||||
| 87759 | Cal Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maset | XIX-XXI | <p>El Maset és una masia del segle XIX que ha estat notablement reformada els darrers anys. És un edifici de planta rectangular, al qual s'hi adossen cossos als laterals. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Els cossos laterals que s'hi adossen fan el desaiguat cap al volum principal. El frontis del volum principal es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, totes elles de factura moderna. El portal és d'arc de mig punt emmarcat amb pedra i els finestrals incorporen una motllura a mode de guardapols. A nivell de les golfes hi ha un pòrtic tapiat amb una majòlica de Santa Rita. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. A l'interior de la casa s'hi conserva un cup. </p> | 08043-100 | Ctra. C-15 | 41.2764900,1.7208100 | 392868 | 4570240 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87759-20200902143022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87759-20200902143144.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87759-20200902143057.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||||
| 87765 | Can Pubill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pubill | XX | <p>Can Pubill és una masia del segle XIX a la qual s'hi va adossar un volum al segle XX. El volum més antic va ser enderrocat, quedant només el segon. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat, de factura moderna. A sobre la porta d'accés hi ha una majòlica de Sant Jordi. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08043-101 | Pirotècnia Igual | 41.2926600,1.7317100 | 393807 | 4572022 | 08043 | Canyelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87765-20200902123040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87765-20200902122906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87765-20200902122926.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||||
| 87767 | Pou de Can Pubill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-pubill | XX | Pateix deficiències estructurals | <p>Pou situat prop d'unes naus de la Pirotècnia Igual. Es tracta d'una estructura de planta circular, feta de pedra lligada amb morter. A la part frontal hi ha una boca ceràmica. A l'interior, la volta és feta de maó pla, on encara hi ha fixada la corriola, i la resta és feta de pedra lligada amb morter.</p> | 08043-102 | Pirotècnia Igual | 41.2914200,1.7303100 | 393688 | 4571886 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87767-20200902124207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87767-20200902124001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87767-20200902123826.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | ||||||||
| 87770 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-19 | XIV-XVIII | <p>La rectoria és un edifici d'origen medieval que ha estat ampliat successivament al llarg dels segles. És un edifici de planta rectangular, molt allargassat, amb accessos per la part encarada a l'església i a la plaça. Consta de semisoterrani, planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El volum del costat de ponent és superior en alçada, de planta baixa, pis i golfes. Presenta diverses obertures distribuïdes de forma aleatòria, algunes amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada i d'altres d'arc pla arrebossat. Al costat del portal d'accés hi ha una cisterna circular adossada.</p> | 08043-103 | Nucli antic de Canyelles | 41.2865300,1.7227400 | 393046 | 4571352 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87770-20200902151256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87770-20200902151549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87770-20200902151417.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||||
| 87780 | Cementiri de Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-canyelles | XIX-XX | <p>El cementiri de Canyelles està situat a l'extrem nord del nucli de població. Es tracta d'un recinte rectangular amb murs de pedra, que s'obre a llevant amb una portalada de pedra on hi ha una calavera en relleu, coronada amb una creu metàl·lica. A l'interior els nínxols es distribueixen als costats i al fons. Tant a dins com a fora del recinte hi ha diversos xiprers centenaris.</p> | 08043-104 | Camí del Cementiri | 41.2884700,1.7218800 | 392977 | 4571569 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87780-20200902113545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87780-20200902113604.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | Inexistent | 2023-01-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||||
| 87786 | La Cogullada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cogullada-0 | XV-XX | Presenta cert estat de deteriorament. | <p>La Cogullada és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVII. Al segle XIX s'hi va adossar un nou volum. El primer volum consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, amb el portal i el finestral de la planta baixa d'arc escarser de pedra carejada i els finestrals del pis amb llinda de fusta. Al centre i al costat de la façana hi ha un gran contrafort. A l'interior s'hi conserven dos arcs de pedra de l'estructura primitiva. El segon volum s'adossa a la façana de llevant del primer. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Part del frontis està tapat per un cos d'un nivell d'alçat incorporat al segle XX, amb una terrassa transitable superior a la qual s'accedeix pel pis del segon volum. El portal és d'arc escarser de pedra i els finestrals són d'arc pla arrebossat. Al centre del frontis hi ha un rellotge de sol. El tractament exterior dels murs dels dos volums es manté arrebossat amb morter de calç, tot i que força deteriorat.</p> | 08043-105 | Camí de la Cogullada | 41.3012900,1.7214600 | 392963 | 4572992 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87786-20200917152315.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87786-20200917155504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87786-20200917151630.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | ||||||||
| 87788 | Carrer del Correló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-correlo | XV-XX | <p>El Correló és un carrer del nucli antic de Canyelles. És un carrer curt, que manté el traçat original entre poques cases que formaven del nucli primitiu de la població, com Cal Sàbat. Al primer tram, passa per les façanes laterals de les cases esmentades, fetes de pedra, i segueix per dues cases, una de principi del segle XX i l'altra de finals. </p> | 08043-107 | Nucli antic de Canyelles | 41.2862900,1.7219800 | 392982 | 4571326 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87788-20200907134632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87788-20200907134137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87788-20200907133007.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||||
| 87789 | Carrer del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-pou-0 | XIX-XXI | <p>El carrer del Pou és un carrer que es va construir al segle XIX als afores del nucli de Canyelles. Les cases que formen el carrer estan situades en un costat, i a l'altre hi ha un mur de pedra que tanca un hort. Les cases són de dos nivells d'alçat i de dues a tres crugies, amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Algunes conserven els portals originals, d'arc escarser de pedra o arrebossat. El tractament exterior dels murs es manté arrebossat.</p> | 08043-108 | A l'est del nucli urbà de Canyelles | 41.2867000,1.7247000 | 393210 | 4571369 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87789-20200907144600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87789-20200907144636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87789-20200907144844.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 | |||||||||
| 87790 | Casa del C. Major, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-major-14 | XVIII-XX | <p>Casa del segle XVIII que podria estar construïda sobre un edifici d'origen anterior. És un edifici cantoner format en dos volums. El volum principal és de planta rectangular i s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc de mig punt ceràmic i brancals de pedra carejada. Al costat hi ha un portal d'arc pla arrebossat i sobre el seu eix una finestra de les mateixes característiques, ambdues de factura moderna. Està coronat per un capcer rectangular. El segon volum s'adossa al seu costat i presenta un portal i un finestral d'arc pla arrebossat com a úniques obertures. Aquest volum també està acabat amb un capcer rectangular. L'acabat exterior és arrebossat amb ciment a la façana principal, el morter de calç original al lateral i els carreus de les cantonades vistos.</p> | 08043-109 | C. Major, 14 | 41.2853600,1.7221000 | 392990 | 4571223 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87790-20200907134201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87790-20200907134228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87790-20200907134047.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 04:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 305,17 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc