Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
44368 Balma Costa de Cal Manel https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-costa-de-cal-manel BARTROLI, R; CARBONELL, E i VAQUERO, M. 2007. 'Darrers treballs de recerca i adequació a l'Abric Romaní i a la Cinglera del Capelló. El parc prehistòric de Capellades (Anoia)'. Tribuna d'Arqueologia 2006. Barcelona. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. VAQUERO, M., (agost 2003), Memòria de l'excavació arqueològica a la Balma de la Costa de Can Manel, Mem.núm. 4954. VAQUERO, M. (2005). Memòria d'excavació arqueològica, a la Balma de la Costa de Can Manel (Capellades, Anoia). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. Mem.Núm. 6012 VAQUERO, M., (agost 2003), Memòria de l'excavació arqueològica a la Balma de la Costa de Can Manel, Mem.núm. 4954 Balma que conserva les filades inferiors d'un mur que en època de Amador Romaní va servir com a tanca. A la paret de la cinglera alternen estrats de llims amb altres de travertí amb presència de restes materials (sílex, restes de fauna). La datació Paleolític Superior s'ha establert per la semblança dels materials amb el documentats a l'Abric Agut i l'Abric Romaní. L'any 2003 es dugué a terme una campanya d'excavacions dins del Projecte 'Abric Romaní-Cingles del Capelló'. S'han recuperat restes de fauna corresponents al Paleolític Superior final, completats amb analítiques paleo-ambientals que defineixen unes condicions climàtiques fredes i seques, tot i que dins l'estratigrafia més recent s'observen canvis ver una millora de les condicions climàtiques. Les datacions de C14 permeten establir un marge entre 15.190 +- 60 i 12.290 +- 60 BP. 08044-1 Cingle del Capelló Jaciment descobert l'estiu de 1986 per Raül Bartrolí. En època de Amador Romaní l'accés possiblememt sería tancat per un petit mur, fet que explica que l'indret no fos considerat fins el seu descobriment a inicis del segle XX. Dins del Projecte d'Investigació Abric Romaní i Cingles del Capelló s'han dut a terme campanyes d'excavació entre els anys 2003 i 2006 que van ser dirigides per l'arqueòleg Manuel Vaquero Rodriguez (Font: Egypci. Departament de Cultura de la Generalitat) 41.5279900,1.6903800 390741 4598200 08044 Capellades Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44368-foto-08044-1-1.jpg Legal Paleolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Forma part del conjunt del Cingle del Capelló. 77 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44369 Camí del Pont del Bisbe https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-pont-del-bisbe ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Pendès, Any III, núm.7. ROMANÍ, Amadeu. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). III aC VdC A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic figura com a destruit Es localitza al camí que porta del Pont del Bisbe a les fàbriques de Paper, prop d'una antiga teuleria, associat als marges laterals de les feixes de Can Bruguer. Es documentà la presencia de teules romanes associades a una paret feta de toves. Amadeu Romaní esmenta un enterrament fet amb teules fet que li va fer catalogar l'indret com a estació romana. Visita de la Carta Arqueològica (1984) només s'apreciaren materials romans, però no les restes de l'esmentada tomba. Durant la revisió de la Carta Arqueològica (1991) no es referencia cap resta material. 08044-2 Cingle del Capelló Possible jaciment referenciat per Amadeu Romaní en una publicació de 1917 que va desaparèixer fruit dels treballs agrícoles en aquest indret.A l'IPAC 2009 es catalogat com a Lloc d'enterrament, inhumació aïllat, amb una cronologia ampla dins de l'horitzó romà, entre 218 aC i 476 dC. Durant l'any 2003 es van efectuar quatre excavacions preventives fruit de la construcció d'un col·lector d'aigues residuals: febrer-març; juny-juliol ; setembre i finals d'octubre i novembre. En tots els casos van ser dirigides per l'arqueòleg Manuel Vaquero Rodríguez (Font: Egypci. Departament de Cultura de la Generalitat) 41.5272800,1.6920000 390875 4598119 08044 Capellades Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44369-foto-08044-2-1.jpg Inexistent Grec|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa També conoegut com: Costa de Cal Manel. Possible jaciment referenciat per Amadeu Romaní en una publicació de 1917 que va desaparèixer fruit dels treballs agrícoles en aquest indret. A l'IPAC 2009 es catalogat com a lloc d'enterrament, inhumació aïllat, amb una cronologia ampla dins de l'horitzó romà, entre 218 aC i 476 dC. A l'IPAC figura com a jaciment destruit 82|83 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44370 Cova dels Degotalls https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-degotalls ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona L'accés es força cobert per vegetació arrapada a la cinglera. Explorada l'any 1905 per Amadeu Romaní qui recollí restes lítiques, ceràmiques diverses i de te ula romana Durant la realització de la Carta Arqueològica (1984) s'efectuà l'estudi dels materials ceràmics que segons les formes i decoracions s'emmarquen dins del Bronze Final II. La visita a la Cova no permeté recuperar materials arqueològics en superficie. 08044-3 Cingle del Capelló Explorada l'any 1905 per Amadeu Romaní qui recollí restes lítiques, ceràmiques diverses i teula romana 41.5303000,1.6914100 390831 4598455 08044 Capellades Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44370-foto-08044-3-1.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Interpretada a l'IPAC com a Cova Natural d'enterrament Inhumació Col·lectiu, datat al Bronze Mig-Final entre 1500 i 650 aC 78|79 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44371 Cova del Jaume Forcada https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-jaume-forcada ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona Explorada al 1905 per Amador Romaní. Presenta dos entrades per accedir s'ha de grimpar cinglera amunt pel travertí. S'esmenta la recollida de ceràmica sense especificar . Durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia (1984) es va comprovar la diferencia de sediment existent en ambdós accessos, però amb tot cas sense documentar-se restes de materials en superfície. 08044-4 Cingle del Capelló Explorada al 1905 per Amador Romaní. 41.5306600,1.6913400 390826 4598495 08044 Capellades Difícil Regular Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa També coneguda com Balma d'en Forcada. Per les seves característiques, però amb absència de materials, sembla que podria ser una cova d'ús funerari. 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44372 Cova de la Miranda https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-miranda ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona Durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia (1984) la visita a l'indret no va permetre apreciar cap evidencia material. S'accedeix grimpant per la cinglera per les irregularitats del travertí i es localitza en un lloc difícil uns 15 metres damunt del camí. Explorada 1905 per Amador Romaní esmentant restes diverses: òssies humanes, sílex i ceràmica sense especificar. Així mateix va efectuar dos cales, una al sector del pou i l'altra a la coveta. A la cala del pou va distingir cinc capes assolint una fondària de 2.50 metres. La més superficial amb restes de teula romana, i les successives amb presència de restes lítiques diverses. Durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia (1984) la visita a l'indret no va permetre apreciar cap evidencia material. Per les característiques topogràfiques i per semblances a altres jaciments, es va considera com a cova sepulcral col·lectiva, de l'Edat del Bronze, segons les perioditzacions de l'IPAC, 2009. (1800-650 ?). Amador Romaní la situa com a Cova Neolítica. 08044-5 Cingle del Capelló Explorada 1905 per Amador Romaní esmentant restes diverses: òssies humanes, sílex i ceràmica diversa sense concretar. Així mateix va efectuar dos cales, una al sector del pou i l'altra a la coveta. A la cala del pou va distingir cinc capes assolint una fondària de 2.50 metres. La més superficial amb restes de teula romana, i les successives amb presència de restes lítiques diverses. 41.5307800,1.6913300 390825 4598508 08044 Capellades Difícil Bo Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44373 Cova d'en Sellarès https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-sellares ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. VIDAL, L.M. 1911-1912.'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona. Explorada per Amador Romaní el 1905. Posteriorment, 1976, excavada per Eduard Ripoll i L.G. Freeman. L'accés es localitza a la paret de l'Abric Agut prop de la trinxera excavada l'any 1985 per Rafael Mora i Eudald Carbonell. Amador Romaní esmenta l'existència d'una coveta amb un sediment estratificat de 15 centímetres amb restes de carbó, lítica, malacologia i bocins de ceràmica sense precisar. L'indret va ser catalogat com a cova sepulcral neolítica. Durant la realització de la Carta Arqueològica (1984), es confirmà que podria ser un annex de l'Abric Agut, no constatant-se cap evidencia material. Per les característiques del lloc i pel sondeig efectuat amb els materials, tindria moltes semblances amb l'Abric Romaní i l'Estació de Agut. 08044-6 Cingle del Capelló Explorada per Amador Romaní el 1905. Posteriorment, 1976, excavada per Eduard Ripoll i L.G. Freeman. L'accés es localitza a la paret de l'Abric Agut prop de la trinxera excavada l'any 1985 per Rafael Mora i Eudald Carbonell.. 41.5310700,1.6913100 390824 4598540 08044 Capellades Fàcil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa També coneguda com: Cova d'en Sallarès. Dins l'IPAC es catalogà com a Cova Natural sense estructures amb un marc cronològic variable entre 33000 i 9000, Paleolitic Superior. 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44374 Estació Agut https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-agut ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. CAMPILLO, D (et al.)1990. 'Materiales paleolíticos y un fragmento cranial humano de Agut-Romaní en la colección Vidal del Museo de Arqueología de Barcelona'. Complutum. CANAL, J; CARBONELL, E. 1989. 'Abric Agut (Capellades, Anoia). Catalunya Paleolitic'. Girona CARBONELL, Eudald; VAQUERO, Manuel. 2000. 'Los yacimientos paleolíticos del Abric Romaníy el Abric Agut (Capellades, Barcelona)': Replica Campillo et al. Complutum. Madrid. ENRICH i HOJA, J. 1976. Campaña de excavacions arqueológicas en el Abric Agut de Capellades. Igualada. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. VAQUERO, M (et al.) 2001. 'Abric Agut (Capellades, Anoia)'. Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga. VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona. Situat a 300 metres de l'Abric Romaní formant part dels dipòsits quaternari, localitzat a peu de roca, al marge dret del riu Anoia. L.M Vidal efectuà al 1912 una trinxera que assolí els 4 metres de fondària, identificada posteriorment per Freeman. Posteriorment, Ripoll i Lumley va realitza un altra on van identificar cinc estrats on alternaven capes de terra negrosa i toves arenoses. Dins l'estrat 4 es documentà un enllosat amb plaques de travertí i quatre dents humanes (un premolar i tres molars) corresponents a un Neandertal. Les restes òssies son acompanyades d'indústria lítica mosteriana, Paleolític Mig. Durant la realització de la Carta Arqueològica (1984) l'obertura d'un camí va destruí la pràctica totalitat del jaciment. 08044-7 Cingle del Capelló Jaciment descobert l'any 1909 per J. Agut. A l'any 1912 L.M. Vidal descobreix quatre dents humanes. Els anys 1985, 1999, 2000 i 2001 es van dur a terme campanyes d'excavació de poc més d'un mes de durada en cada cas dins d'un projecte que integrava també la Cova de la Consagració. (Font: Egypci. Departament de Cultura de la Generalitat). 41.5311600,1.6913100 390824 4598550 08044 Capellades Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Jaciment Identificat com abric i espai d'habitació amb estructures. Datada la seva ocupació entre el 90000 i el 50000, segons l'IPAC, 2009. 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44375 Cova del Paranò https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-parano ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona Es localitza per sobre de l'esplanada on es localitza l'Abric de la Consagració. S'accedeix grimpant per la cinglera de travertí. Segons la visita efectuada l'any 1911 per Amador Romaní es van recollir ossos humans i ceràmica, sense més especificacions i s'esmenta l'existència de tres nivells. Durant la visita dels membres de la Carta Arqueològica (1984) no es documentaren restes. Per la localització de difícil accés i les característiques del lloc podria ser destinat a lloc col·lectiu d'enterrament, neolític segons el seu descobridor i també segons l'IPAC de 2009. 08044-8 Cingle del Capelló Al 1911 la cova va ser explorada per Amador Romaní i els comentaris de la visita es troben a l'Atlas que es conserva al Museu Molí Paparer de Capellades. 41.5313500,1.6912800 390822 4598571 08044 Capellades Difícil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa L'IPAC de 2009 cataloga aquest jaciment com Cova Natural d'enterrament inhumació col·lectiu, tot i que durant la visita de la Carta Arqueològica no es documentaren materials associats en aquesta funció que se li otorga per trets contextuals i semblances amb altres jaciments de l'entorn. La cronologia de l'esmentat Inventari de la Generalitat el sitúa de forma genèrica al Neolític Final, entre el 2500 i 2200. 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44376 Balma del Pau Anton https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-pau-anton INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANI, Amador. 1929. Atlas de Amador Romaní. Museu Molí Paperer de Capellades. Es localitza en un punt de la cinglera on el travertí ha estat retallat formant una mena de capelles una de les quals dona accés en aquesta balma. Va ser explorada per Amador Romaní recollint unes mostres de sílex, sense concretar més. Posteriorment, l'any 1984, durant la realització de la Carta Arqueològica es va posar de manifest l'existència d'estructures modernes (altars, escales, armariets, etc.) que distorsionen la visió general. 08044-9 Cingle del Capelló Al 1905 la cova va ser explorada per Amador Romaní i els comentaris de la visita es troben a l'Atlas que es conserva al Museu Molí Paparer de Capellades. 41.5316200,1.6912300 390818 4598602 08044 Capellades Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44376-foto-08044-9-2.jpg Legal Paleolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa L'IPAC el cataloga com a Cova Natural d'habitació sense estructures dins un marc cronològic definit com a Leptolitic (Indiferenciat), en un marc entre 33000 i 5500, tot i que pràcticament no hi ha evidencia més enllà de la constextual. 77 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44377 Balma dels Pinyols https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-pinyols ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. BARTROLI, R; CARBONELL, E i VAQUERO, M. 2007. 'Darrers treballs de recerca i adequació a l'Abric Romaní i a la Cinglera del Capelló. El parc prehistòric de Capellades (Anoia)'. Tribuna d'Arqueologia 2006. Barcelona. ROMANÍ, Amadeu. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VAQUERO, M (et al.) 2001. Abric Agut (Capellades, Anoia). Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga. La primera exploració és de 1905 i correspon a Amador Romaní que recollí sílex i esmenta dos nivells, el segon dels quals presenta restes de lítica amb malacologia. Durant les visites efectuades l'any 1984 per l'elaboració de la Carta Arqueològica no es documentaren restes materials. 08044-10 Cingle del Capelló Al 1905 la cova va ser explorada per Amador Romaní i els comentaris de la visita es troben a l'Atlas que es conserva al Museu Molí Paparer de Capellades. Durant els anys 2000 i 2001 es portaren a terme campanyes programades d'un mes de duració sota la direccció de l'arqueòleg Manuel Vaquero Rodriguez. 41.5320000,1.6912500 390821 4598644 08044 Capellades Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa També coneguda com a Cova dels Pinyols. Dins l'IPAC el jaciment es considera Cova Natural d'habitació sense estructures, més per la semblança a d'altres espais semblants que per unes evidències clares. D'altra banda, la cronologia s'estèn entre 90000 i 9000. 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44378 Cova Pallarès https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-pallares INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amador. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. La cova presenta una profunditat de 2.5 metres i una alçada d'1.5 metres. Va ser explorada l'any 1913 per Amador Romaní amb esment a ossos i ceràmica sense més concreció. La visita efectuada durant la realització de la Carta Arqueològica (1984) no va afegir cap informació pel que fa ni a materials, ni a estructures 08044-11 Cingle del Capelló Va ser explorada l'any 1913 per Amador Romaní amb esment a ossos i ceràmica sense més concreció. 41.5325600,1.6912500 390822 4598706 08044 Capellades Difícil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa També coneguda com a Cova del Maties Pallarès. A l'IPAC s'identifica com a Cova natural d'enterrament inhumació col·lectiu. Més que evidencies materials que portin a aquesta interpretació funcional de l'espai, es tracta d'una hipòtesi de treball que es relaciona a espais adjacents que presenten els mateixos trets. La cronologia es de Neolític Final, dins d'un marc entre 2500 i 2200. 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44379 Cova d'Antoni Zulueta https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dantoni-zulueta ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amador. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona. Es troba penjada en el cingle. Segons el diari d'Amador Romaní recollí restes òssies humanes i d'animals diversos, sílex, ceràmica i un ós treballat. Segons visita durant la Carta Arqueològica (1984) es un lloc de difícil accés que no conserva pràcticament sediment i tant per l'orientació com pels trets generals de l'indret podria haver estat espai d'enterrament col·lectiu. L'estudi dels materials ceràmics a partir dels dibuixos permeten enquadrar l'indret al Bronze Final II-III. 08044-12 Cingle del Capelló Descoberta per Amador Romaní al 1900 i explorada al 1905. Posteriorment va ser explorada també per Lluís M. Vidal entre 1911 i 1912. 41.5312700,1.6913300 390826 4598563 08044 Capellades Difícil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Segon l'IPAC el lloc es Cova natural d'enterrament inhumació col·lectiu. La cronologia esmentada s'estendria entre 1150 i 650 aC 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44380 Cova de Lluís M. Vidal https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lluis-m-vidal INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. Es localitza en la proximitat de les cases de la Font de la Riera, al peu del Camí Ral. Va ser descoberta l'any 1913 per Amador Romaní esmentat la presència de sílex catalogant-la com pertanyent al Paleolític Superior. Durant la visita dels membres de la Carta Arqueològica (1984) no es documentaren ni restes d'estructures ni de materials, destacant la considerable presencia de vegetació. L'any 1991 durant la revisió de la Carta eren palesos els retalls soferts pel travertí fruit de l'ampliació de la feixa. 08044-13 Cingle del Capelló Explorada per Amador Romaní a principis de segle XX, amb documentació gràfica que forma part del Atlas, conservat al Museu Molí Paperer de Capellades. 41.5333400,1.6914100 390836 4598792 08044 Capellades Fàcil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa També coneguda com a: Cova d'en Vidal. A l'IPAC es descriu com a Cova natural d'habitació, sense estructures i sense una c ronologia ni que sigui orientativa. 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44381 Balma i cova de Simeó https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-i-cova-de-simeo ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona Jaciment de difícil accés que presenta forma quadrada de 80 centímetres de costat, trobant-se a 150 metres a l'est de l'Abric Romaní. Amador Romaní esmenta alguns fragments de ceràmica. Durant la visita de l'any 1984 (Carta Arqueològica) només es senyalà part d'un mur modern excavat al travertí que serviria per tancar la cova. L'any 1991, durant la revisió de la Carta, es posa de manifest l'espoli, sense materials. 08044-14 Cingle del Capelló Jaciment explorat per Amador Romaní a inicis de segle XX, afectuant planta i secció i recollint informació a l'Atlas que es troba dipositat al Museu Molí Paperer. 41.5335400,1.6907400 390781 4598815 08044 Capellades Difícil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa També coneguda com: Balma i cova d'en Simon. A l'IPAC 2009 apareix identificat com a Cova natural d'habitació sense estructures,pero per les seves dimensions fa dificil esbrinar la funció. 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44382 Abric Romaní https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-romani Només hem fet referència a algunes de les decenes d'articles publicats sobre l'assentament de l'Abric Romani. BARTROLI, R; CARBONELL, E i VAQUERO, M. 2007. 'Darrers treballs de recerca i adequació a l'Abric Romaní i la Cinglera del Capelló. El parc prehistòric de Capellades (Anoia)'. Tribuna d'Arqueologia. 2007 CARBONELL, R i VAQUERO, M. 2000/2001'Los yacimientos paleolíticos del Abric Romaní y el Abric Agut (Capellades, Barcelona). Rèplica a Campillo et all.', Complutum, 11. Madrid. CENTRE DE RECERQUES PALEO-ECO-SOCIALS DE GIRONA. 'Aproximación histórica al Paleolítico de Cataluña: Amador Romaní i Guerra i els seus treballs de camp a l'arqueologia (1873-1930)'. Estrat. Igualada. 1989. LAPLACE, G. 1962. 'Le Paleolitique Supérieur de l'Abri Romaní'. L'Anthropologie MORA, R et all. 1988. 'Chronostratigraphy of Abric Romaní'. L'Homme de Néandertal. Liège. Vol I. RIPOLL, E. 'Excavaciones en el Abrigo Romaní (Capellades, Barcelona)'. Ampurias, XXVI-XXVII. 1959. VALLVERDU, Josep; ALLUE, Esthel et all. 2014.' Abric Romaní (Capellades)'. En Sala Ramos (Editor). Los cazadores recolectores del Pleistoceno y del Holoceno en Iberia y el Estrecho de Gibraltar. Estado actual del conocimiento del registro arqueológico. Universidad de Burgos y Fundación Atapuerca. Segons la catalogació de l'IPAC l'estat de conservació és excel·lent Es localitza a l'extrem nord del passeig del Capelló accedint-se al jaciment per una porta. Està penjat en ple congost de l'Anoia. Es una cova de 20 metres de llargada per 5 metres de fondària i 3 metres d'alçada a la boca d'accés. La potència estratigràfica és de 12 metres, essent els nivells més moderns d'inicis del Paleolític Superior. La campanya de 1983 posar al descobert tres estructures de combustió, una estaca de fusta, un collaret de cipraca del Paleolític Mitjà amb industria lítica mosteriana de denticulats. La fauna esta formada per carnívors (os, llop, hiena, porc senglar, etc.), herbívors ( cavall, cérvol, llebre), aus (àliga, gralla, ànec, etc.). També es documenta l'ocupació del Paleolític Superior, amb una diversitat de teories en torn a la pertinença de les peces lítiques, entre el Proto-Aurinyacià,l'Aurinyacià, Gravetià, Magdalenià, Perigordià. Durant la realització de la Carta Arqueològica (1984) el jaciment presentava un bon estat de conservació i l'any 1989 es documentà un recipient de fusta carbonitzat de 45.000 anys. Posteriorment, l'any 1992 es recuperaren restes de grans felins (pantera i lleó) 08044-15 Cingle del Capelló Descobert l'any 1909 per Amador Romaní. Al segle XIX es feia servir com a cementiri i posteriorment serví de pedrera Treballs efectuats: Amador Romaní des de 1909 fins 1930 Excavacions: 1909-1911. Treballs sota el patrocini de l'Institut d'Estudis Catalans: Amador Romaní, Lluís Marià Vidal, Norbert Font i M. Cazurro. 1956-1962: Eduard Ripoll, Laplace (1959) i H. Lumley (1961) 1975: Eduard Ripoll i M. Llongueras 1983 fins l'actualitat: direcció d'Eudald Carbonell 41.5328400,1.6881100 390560 4598741 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44382-foto-08044-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44382-foto-08044-15-3.jpg Legal Paleolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa També conegut com a: Balma del Fossar Vell. L'Abric Romaní es el principal jaciment del Parc Prehistòric de Capellades que juntament amb el altres es localitza en la formació geològica travertinica de la Ciglera del Capelló. La rellevancia científica va fer que una teulada protegeixi les restes. 77 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44383 Fàbrica Guasch https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-guasch ALMAGRO, M. 1947. Noticias prehistóricas del Valle del Noya. Nota I, 'El sepulcro neolítico de la Fàbrica Guasch de Capellades'. Pirineos, 6 (any 2) . Zaragoza. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. 1982.L'Arqueologia a Catalunya Avui. Barcelona. GIRÓ, Pere. 1962. 'Notas de Arqueología de cataluña y Baleares'. Ampúrias XXIV. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. MUÑOZ AMILIBIA, A.M. 1965. La cultura neolítica de los sepulcros de fosa. RIPOLL, Eduard i LLONGUERAS, M. 1963. 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa'. Ampurias XXV. Barcelona A l'IPAC figura com estat de conservació desconegut L'any 1926 fruit de les remodelacions a la propietat de Josep Guasch es va documentar un sepulcre de fosa. Ni l'any 1984 durant la realització de la Carta Arqueològica, ni durant la revisió de l'any 1991 no restava cap evidencia. L'estructura era una fossa simple circular amb una profunditat d'1.15 metres amb petites pedres delimitant-la i una llosa de cobertura. Restes d'un cos arrupit amb les cames flexionades amb un molt mal estat de conservació acompanyat d'alguns bocins de ceràmica. 08044-16 Av de Maties Guasch Enterrament descobert i destruit l'any 1926 fruit de treballs de remodelacions de terres 41.5276200,1.6853200 390319 4598165 08044 Capellades Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44383-foto-08044-16-2.jpg Inexistent Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Segons el tipus de tomba i les restes ceràmiques, pertany al periode Neolític Mig-Recent amb una cronologia entre 3500 i 2500 aC. 78 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44384 Teuleria de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-dalt ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amador. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). ROMANÍ, Amador. 1921. 'Peletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia', Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès (setembre), Any III (núm.7) Posteriors treballs 1984 i 1991 no permeteren documentar restes com les esmentades a l'article d'Amador Romani. Segons l'estudi dels materials recollits per Romaní efectuat durant l'elaboració de la Carta Arqueològica (1984) eren vores de gerres ibèriques de gran format. No obstant durant la realització de l'esmentat treball de mitjans dels vuitanta no es van documentar evidencies al respecte, de la mateixa forma que durant els treballs d'actualització de 1991. El suposat jaciment va quedar integrat dins del casc urbà de la població. 08044-17 Entre l'Avinguda Guasch i La Bassa L'histoira dels treballs es redueix a la troballa de materials minsos recollits i alguns dibuixats per Amador Romaní, presentents a la documentació original de 1928. 41.5276200,1.6848800 390282 4598165 08044 Capellades Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa També conegut com a: , Rajoleria de Dalt. Segons s'esmenta a l'IPAC i per la poca bibliografia es tracta d'una assignació arqueològica a unes restes minses de ceràmica ibèrica dins d'un topònim deTeuleria o Rajoleria, evidentment que dona continuitat al tipus d'evidencia antiga. Segons la mateixa font pel que fa al tipus, correspon varis, desconegut. 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44385 L'Escorxador Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescorxador-nou INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. MALUQUER DE MOTES, J; HUNTINGFORD, E; MARTIN, R; RAURET, A.M; PALLARES, R; VILA, M del Vilar. 1982. Catàleg provisional dels poblats ibèrics a Catalunya. Barcelona Ubicat on l'any 1927 es va situar el Nou Escorxador, recollint-se ceràmiques ibèriques segons va notificar Amador Romani. Durant la realització de la Carta (1984) i durant la revisió de la mateixa, les visites efectuades no van aportar evidencies ni materials ni estructurals. 08044-18 Cruïlla entre el Passeig del Capelló i el carrer de Santa Anna Segonsl'IPAC pel que fa al tipus, correspon a lloc d'habitació sense estructures. 'Jaciment' amb un suport material molt minso. 41.5307000,1.6910400 390801 4598500 1927 08044 Capellades Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44385-foto-08044-18-2.jpg Legal Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Segons l'IPAC pel que fa al tipus, correspon a lloc d'habitació sense estructures. 'Jaciment' amb un suport material molt minso. 81 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44386 Cova de la Torre Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-torre-nova ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. VAELLO, J; MEJIA, J i VICENTE, J. 1968/7. 'Noves recerques arqueològiques a Capellades (Barcelona)'. Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista de Puig Castellar (2ª època). Santa Coloma de Gramenet. VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona Cavitat situada a la cinglera del Turó de la Torre Nova, prop de Capellades. La cavitat presentava terres transportades per les pluges.Dins d'aquests sediments es documentaren restes de materials corresponents al Bronze Final III. Durant les visites de 1984 (Carta Arqueològica) i 1991 (actualització) no es documentaren ni evidencies estructurals, ni materials. 08044-19 Cinglera del Turó de la Torre Nova 41.5332400,1.6800700 389890 4598796 08044 Capellades Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44386-foto-08044-19-2.jpg Inexistent Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa També conegut com a: Cova de Torrenova. L'IPAC (2009) recull l'historia de la troballa i l'adscripció cronològica tot i les minses evidències materials 79 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44387 Turó de la Torre Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-torre-nova ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amador. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). ROMANÍ, Amadeu. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). VAELLO, J; MEJIA, J i VICENTE, J. 1968/7. 'Noves recerques arqueològiques a Capellades (Barcelona)'. Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista de Puig Castellar (2ª època). Santa Coloma de Gramenet. Amador Romaní va documentar dues alineacions de pedres de 50 i 90 metres de llargada. A l'extrem d'aquesta darrera s'associava els fonaments d'una torre circular. Vaello va recollir fragments de ceràmica rodada i sílex. Segons estudi de materials del mateix autor i els seus col·laboradors destacaven diverses formes de ceràmiques del Bronze Final III, així com de materials constructius i fragments d'àmfores romanes i medieval. Elements lítics també formaven part dels repertoris materials. (segueix a observacions) 08044-20 Carretera Igualada-Vilafranca La part plana d'aquest turó, on hi ha el jaciment, havia estat conreada i està parcialment al terme de Capellades i la resta al de La Torre de Claramunt. Amador Romaní esmenta bancals abandonats i afirma que no massa temps enrere l'indret s'havia convertit en un abocador municipal de deixalles. El mateix autor a la revista Penedès va catalogar les restes existents a la plana com una estació d'època indeterminada, detectant dues alineacions de pedres. Amador Romaní no va recollir cap tipus de ceràmica ni element arqueològic i esmentava literalment: l'any 1906, que: '(…) s'hi assenten els fonaments de dos murs o parets formant angle bastant obert, amb llur vèrtex mirant al nord-est. Una de les fileres de pedres s'estén vers el sud, un xic inclinada a l'est, en una llargada de 50 m. L'altra branca es prolonga en sentit nord-oest i mesura uns 90 m., acabant en llur extrem amb els fonaments circulars d'una torre'. A la dècada de 1960, Vaello i els seus col·laboradors van recollir ceràmica rodada (poca) i sílex en uns bancals abandonats, però després d'explorar la cova de la Torrenova que es localitza a la cinglera, van arribar a la conclusió que els materials provenien de la plana. Els materials trobats van ser diversos fragments de ceràmica de superfície brunyida, decorades amb cordons impresos amb digitacions, vores exvasades i llavis bisellats, un fons pla i una nansa vertical tipus pont. També, segons els mateixos autors, es va trobar restes de materials d'època romana i de ceràmica gris medieval a més de quatre gratadors de sílex i un burí i tres nuclis del mateix material, un fragment de destral polida de diorita i un tros de pedra de molí de mà de pedra sorrenca. A la vista d'aquests materials, es podria apuntar que el lloc estaria habitat en una etapa del Bronze Final III català, és a dir, entre els anys 900-650 aC, aproximadament. Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, l'any 1984, es van recollir dos fragments de ceràmica que permeten confirmar la cronologia esmentada. La Cova de la Torrenova és una formació calcària d'època quaternària que té el seu origen en el despreniment d'un bloc de pedra calisa que formava la cavitat junt amb una de les esquerdes esmentades. Durant la visita a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, l'any 1984, no s'aprecià cap tipus d'estructura ni ceràmica. El lloc aparegué molt degradat com a l'actualitat utilitzada com a vivenda marginal. Sembla doncs que tot i els canvis de l'ús de l'espai continua essent una zona amb certes expectatives arqueològiques. 41.5332900,1.6800800 389891 4598801 08044 Capellades Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44387-foto-08044-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44387-foto-08044-20-3.jpg Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa (Descripció): Durant la visita de 1984 (Carta Arqueològica) es van recollir fragments ceràmics però no les restes de murs atesa la transformació del lloc en espai per abocar-hi escombraries. Només a l'extrem nord s'apreciaven restes constructives. Remodelacions posteriors de la zona van eliminar els abocaments i el creixement de la vegetació impedí la recuperació visual de les restes tot i que encara es possible la presència d'algunes restes d'estructures.Història: 79 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44388 Vinya de Ca l'Isaac https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-ca-lisaac DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia). ALMAGRO, M. 1947. 'Notícias prehistóricas del Valles del Noya, Nota II, el fondo de silo céltico de la Viña de -Cal Isach- de Capellades'. Pirineos. Año III, ALMAGRO, M. 'Notícias prehistóricas del Valles del Noya, Nota II, el fondo de silo céltico de la Viña de 'Cal Isach' de Capellades'. Pirineos. Año III, n. GIRÓ, P. 'Notas de arqueología de Catalunya y Baleares'. Ampurias. XXIV. MAYA GONZÁLEZ, J. L.; PONS BRUN, E. 'El Bronze Final'. A: L'Arqueologia a Catalunya, avui. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1982. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TARRADELL, M. 1983. Les arrels de Catalunya. 2. Barcelona: Vicenç-Vives A l'IPAC 2009 figura com a jaciment destruit Jaciment arqueològic desaparegut datat al bronze final. Es tractava de restes d'un lloc d'habitacle a l'aire lliure, modalitat de la cabana enfonsada o 'sitja' del Bronze Final (900-650 aC). 08044-21 Carretera C-244 d'Igualada a Vilanova i la Geltrú, trencall cap a Vilanova d'Espoia L'any 1926 en la partida anomenada Vinya de Ca l'lsaac (propietat de Josep Guasch Traveria), quan es feien els fonaments i explanació d'una caseta, van aparèixer les restes del jaciment. L'excavació la realitzar el propi Josep Guasch. El jaciment es troba situat uns 100 m. a l'est de la carretera C-244 d' lgualada a Vilanova i la Geltrú, poc després de passar el Km. 10, a l'alçada del trencall cap a Vilanova d'Espoia i d'una instal·lació de la xarxa del gas. A uns 50 m. aproximadament d'aquesta instal·lació, en direcció nord, s'inicia un camí de terra que porta a la 'Barraca d'en Guasch'. Aquest espai és conegut popularment pels capelladins com a 'Casa dels Enanitos'. Segons Almagro, que recollí les notícies del mateix Josep Guasch, el lloc estava situat en una elevació del terreny que en aquella època dominava el poble de Capellades. L'arqueòleg, amic personal de Guasch, i llavors catedràtic a la Universitat de Barcelona, donava especial atenció a l'existència d'aigua i apuntava la existència de 'un pozo para obtener agua casi a flor de tierra' per explicar aquest assentament humà. Josep Guasch va localitzar i excavar un lloc d'habitacle a l'aire lliure, modalitat de la cabana enfonsada o 'sitja' del Bronze Final (900-650 aC). Molt agosarada era la datació realitzada per Ramon Estany Serra a la revista igualadina Energia quan afirmava 'Dels segles V i IV abans de Jesucrist, existeixen les dades tretes de la vinya de ‘Ca l'Isaac''. Aquestes dades procedien directament del propi Amador Romaní, el qual va donar suport a Guasch en la documentació de les seves troballes. Els materials resultats de l'excavació es guardaven al domicili particular de Josep Guasch, com apunta el testimoni de Martín Almagro en el seu article publicat, el 1947, a Pirineos. Segons el propi Almagro, es va identificar un fons de cabana amb una estratigrafia total del terreny: - Una capa de 1'40 metres de potència a base de terra vegetal de conreu. - Una capa de 1'50 metres de terra més argilosa on ja s'hi varen recollir uns quants fragments de ceràmica. - Un nivell de pissarra en el qual hi havia excavat un forat més o menys circular d'uns 2 metres de diàmetre i amb una profunditat d'uns 175 metres, ple de terra de color fosc amb fragments de ceràmica dels camps d'urnes, decorats a base de cordons amb impressions digitals i d'altres acanalats, de les que es va poder reconstruir el material següent: una forma de tassa amb nansa de perfil en 'S' i de fabricació acurada; un plat decorat amb tres acanalats a base d'amples ranures o canals horitzontals i mètopes triangulars. També van sortir fragments de grans vasos de superfícies rugoses, decorats a base de cordons amb impressions digitals, i fragments de vasos de parets més primes i de perfils semblants a urnes. Durant la visita realitzada el 1984 amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no quedava cap vestigi del jaciment. Situació confirmada el 1991. 41.5240000,1.6822300 390055 4597767 08044 Capellades Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa També coneguda com: Casa dels 'Enanitos'. A l'IPAC de 2009 figura com a lloc destruit i a l'apartat de tipus, com a lloc d'habitació amb estructures peribles fons de cabana. Es un Àrea Expectativa Arqueològica 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44389 Can Codina https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-codina Sense referències bibliogràfiques a l'IPAC 2009 Sepultura amb teules localitzada a la part alta d'un talús sota un transformador. 08044-22 Ronda del Capelló, a l'alçada de Can Codina en el núcli de Capellades Jaciment descobert per Raül Bartrolí l'any 1996 41.5356300,1.6870600 390477 4599052 08044 Capellades Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa A l'IPAC 2009 es defineix com a lloc d'enterrament inhumació aïllat 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44390 Solar d'en Fages https://patrimonicultural.diba.cat/element/solar-den-fages DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA i PALEONTOLOGIA, Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia). GEOPROJECTES. 2007. Estudi geotècnic per a la construcció d'un edifici en testera destinat a la Biblioteca Municipal en el solar situat entre la Plaça Verdaguer núm. 5, carrer del Pilar núm.2 i el carrer de la Canaleta s/núm., en el nucli urbà de Capellades. Igualada. REYES, J.C. 2005. Projecte executiu de la Biblioteca Municipal de Capellades. RIBA, J. 1986. Capellades RIU, Eduard. 1984. 'Necrópolis i sepultures medievals de Catalunya'. Acta Medievalia. Barcelona. SALES, J. 1999. Mon funerari de la Catalunya Central. Del Romà al Romànic . Historia, Art i Cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles IV i X. Barcelona. SALES, J. 1994.'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia'. Acta Medievalia. Barcelona. Pàg. 14-15. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) Memòries d'excavació: Altres / Memòries i informes / CASTILLO GÓMEZ, R.J.: Memòria de la intervenció arqueològica. Solar d'en Fages. Plaça Verdaguer, 5. Capellades (Anoia), març 2009. Nº 8782. Altres / Memòries i informes / SALAZAR ORTIZ, N., (2007), Memòria de intervenció arqueològica preventiva (seguiment i excavació). Solar d'en Fages. Plaça Verdaguer, 5. Capellades (Anoia). Maig-juny de 2007. Núm.mem. 6271 V- XV Durant els mesos de maig i juny de 2007 es va dur a terme una intervenció arqueològica preventiva en el solar d'en Fages, al número 5 de la plaça Verdaguer motivada per una troballa realitzada en el context de la construcció dels fonaments de la nova biblioteca municipal. Els treballs arqueològics van ser finançats per l'Ajuntament de Capellades. La superfície intervinguda era de 160 metres quadrats. Malgrat que la zona en què s'estava actuant no tenia registres arqueològics previs podia ser perfectament susceptible de tenir-los. Aquesta zona era un espai ja plenament urbanitzat a l'Edat Mitjana. La documentació medieval disponible documenta que a la plaça de l'Església a inicis del segle XV hi havia els 'hospicis' de Bernat Musarró, Ferrer Súria i Esteve Oller. De fet, la Canaleta limitava per ponent el nucli urbà de Capellades. En aquestes actuacions de maig i juny de 2007, es van detectar restes de tres enterraments humansdeterminant que s'aturessin els treballs d'edificació per documentar les restes. La intervenció arqueològica realitzada va consistir en la documentació arqueològica de les restes de tres tombes. L'estratigrafia arqueològica registrada mostra un primer estrat sota la vorera, de matriu sorrenca i de color grisós, en el qual no es va detectar cap rastre de material arqueològic. Aquest nivell semblava haver estat aportat en el moment de construcció de l'edifici que ocupava el solar abans d'ésser enderrocat. L'aportació d'aquest estrat va comportar l'escapçament de les tombes detectades just a sota, perdent la coberta dues d'elles i bona part del rebliment. La tercera havia estat respectada, potser per restar coberta per una gran llosa de travertí. La primera tomba havia perdut la part inferior durant el rebaix, conservant l'individu inhumat de cintura en amunt. L'esquelet de la tomba dos havia perdut la part inferior de les cames. La tomba tres és l'única que es va excavar i documentar totalment. Les fosses de les tres sepultures estaven fetes en l'estrat geològic i les tres mostraven idèntic rebliment, de matriu sorrenca, de compacitat fluixa i de color marró clar. Destaca la tomba tres, que presentava una fossa antropomorfa de fons pla, amb la part del cap diferenciada en forma quadrangular. Les restes de l'esquelet estaven en decúbit supí. Les tres tombes eren orientades d'est a oest i en cap d'elles es detectà cap material arqueològic associat. En la segona fase de l'excavació es rebaixà el subsòl de l'altra meitat del solar. En aquesta intervenció es detectaren les restes d'un mur i una quarta tomba, conservada sencera. Aquesta és una inhumació amb fossa rectangular de fons pla, 2 metres de llargada per 47 cm d'amplada retallada a l'estrat geològic, amb una coberta a base de grans lloses rectangulars de travertí de diverses mides. A l'interior, perfectament segellat i sense rebliment de cap tipus, es conservava l'esquelet complet d'un individu orientat d'est a oest i en decúbit supí, amb els braços creuats sobre el tòrax i les cames estirades amb els peus creuats. Tampoc presentava material associat. Donat que no s'ha registrat aixovar en cap tomba, la tipologia de la tomba en sí mateixa ha estat l'element clau a tenir en compte per a assignar la necròpolis a un moment cronològic, entre els segles V i XIV, a cavall entre l'antiguitat tardana i l'edat mitjana. 08044-23 Plaça Verdaguer, 5 Durant 2007 i 2009 s'efectuaren breus campanyes d'excavació de poc més d'un mes de duració dirigides per Natalia Salazar i Rony José Castillo, respectivament. 41.5309800,1.6860000 390381 4598537 08044 Capellades Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44390-foto-08044-23-1.jpg Legal Visigot Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Jaciment arqueològic actualment Desaparegut. Cronologia: 491/1492 Domini visigòtic /medieval.Les restes arqueològiques retirades del seu emplaçament original (les lloses de les sepultures), han estat guardades per ser recol·locades en la planta baixa de l'edifici de la Biblioteca. 87 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44391 Abric de la Consagració https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-consagracio DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA i PALEONTOLOGIA, Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia) S'han localitzat nou nivells arqueològics. Es van recollir dos peces i alguns ossos. La resta de material prové de recollida del pendent on s'aboca el sediment. Malgrat no haver-hi gaire material lític, els arqueòlegs que excavaren el jaciment l'any 1985 aventuren la hipòtesi cronològica del Paleolític Superior o musterià evolucionat. Durant l'estiu de 1991 es va produir el despreniment d'uns grans blocs de travertí de la part superior de l'abric que han caigut sobre l'esplanada del camí. El novembre de 1991 es van repetir nous despreniments. 08044-24 Cingle del Capelló 41.5314800,1.6913100 390825 4598586 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44391-foto-08044-24-2.jpg Legal Paleolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa La cronologia que figura a l'IPAC i a l'Egypci s'estèn entre 33000 i el 9000. Enquadrat dins del Paleolític Superior. Es descriu com a Cova natural sense estructures. Entre els dies 15 d'agost i 3 de setembre de 1985 es dugué a terme una excavació d'urgència promoguda pel Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia dirigida per Eudald Carbonell. 77 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44392 Hortes de la Barquera https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-de-la-barquera SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades. Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. XIX Extensa superfície d'horts, limitats a ponent pel sector industrial del Pla de la Barquera, al nord per una zona industrial, a llevant pel riu Anoia i el polígon residencial Font de la Reina, i a migdia amb la cinglera del Capelló. El Pla de la Barquera és travessat de nord a sud pel camí Ral. 08044-25 Al nord-est del casc urbà, a llevant de la zona industrial, a ambdóscostats del camí Ral Històricament s'esmenta ja a la documentació notarial del segle XVIII. Tradicionalment ha estat una zona agrària, preferentment de regadiu, donada la proximitat del Rec Major. Així, a la documentació de l'edat moderna apareix esmentada com a terra dedicada a cereals de regadiu. Encara a mitjans del segle XIX la zona d'horta era una de les principals àrees de regadiu de Capellades, junt amb la del Capelló. A la segona meitat del segle XX, es van començar a urbanitzar alguns espais, els més propers al Molí de Ca l'Anton i a la Vila. Es va obrir el carrer Benaiges, però durant dècades va quedar limitat a aquest espai amb alguns habitatges i alguna instal·lació industrial (la fàbrica de galvanitzats PREMASA). A mitjans de la dècada de 1990, amb l'obertura de la C-15 i la connexió de Capellades amb el pont situat a prop de la Torre Baixa i La Rata, aquest espai va acabar de desenvolupar tot el potencial que tenia per usos diferents als agraris. Això sumat a la manca de terreny urbanitzable a Capellades, preferentment d'ús industrial, van causar la seva reconversió per a usos industrials a partir de finals de la dècada de 1990. En l'actualitat, el polígon industrial de la Barquera està ocupat, entre altres, per 'Transports Bernade', una fàbrica de Miquel y Costas & Miquel i, també, la deixalleria municipal. 41.5350000,1.6889200 390631 4598980 08044 Capellades Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Dins de la categoria de Règim Urbanistic està definit com a Rústic protegit de valor agrícola. També pel que fà als usos actuals es defineix com: agrari, residencial i industrial. Es cataloga com a Espai d'Interès Paissatgistic atesa la suma combinada dels seus elements integrants: la font, el rec, la sèquia, la resclosa, el molí i el safareig, tot formant una unitat funcional integral que té sentit en el seu conjunt. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44393 Mirador de la Miranda Xica https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-miranda-xica SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades. Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. XX La Miranda Xica és la única que conserva el seu estat original, ja que la resta van ser modificades o deixades sense ús amb la construcció de la Ronda de Capelló a mitjan de la dècada de 1970. El valor d'aquest indret radica en que sempre ha estat un punt de pas prou important; confluïen el camí de la Font de la Reina i el del Capelló. El primer era la via habitualment utilitzada pels habitants de la Font de la Reina per pujar a la vila. A la proximitat d'aquest camí des del segle XVIII hi havia el pous de gel que aprovisionaven Capellades. 08044-26 Ronda del Capelló, C. Dr. Fleming Des d'època immemorial ha existit a la zona del Capelló diferents mirandes. La Miranda Xica era una de les tres existents al Capelló. Les altres dues eren situades, una darrera de l'hort de Cal Petit i la tercera relativament a prop de l'escorxador construït a finals de la dècada de 1920. 41.5333400,1.6876500 390523 4598797 08044 Capellades Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Espai de valor paisatgístic que permet visualitzar: zona de la Barquera amb la preservació de l'horta tradicional existent i tenir especialment en compte la seva proximitat amb el riu Anoia i amb el PEIN de les Valls de l'Anoia. 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44394 Cinglera del Capelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinglera-del-capello BARTROLI ISALTA, Raül (i altres). 1995. Frec de Ciència. L'Atles d'Amador Romaní i Guerra, Ajuntament de Capellades. BARTROLI ISALTA, Raül. En premsa. 'Capellades abans de Capellades', Història de Capellades ( títol provisional). DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA, INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC I PALEONTOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. Ajuntament de Capellades, Capellades. Història en imatges, 5, 2003. Cingles a llevant de la plataforma on està assentat el nucli urbà, entre els jardins de Mossèn Pere Ribot i el Camí Ral. Des del jardins es domina una vista panoràmica sobre la cinglera, i la vall amb el camí ral i el riu Anoia. 08044-27 Ronda del Capelló : entre els jardins de Mossèn Pere Ribot i el Camí Ral La plataforma s'ha datat amb una antiguitat superior als 350.000 anys. L'activitat tectònica del quaternari va produir un enfonsament o trencament de la zona oest de Capellades. La plataforma es va enfonsar i va provocar l'aparició d'una cubeta, i la reactivació de les surgències va configurar la formació de llacs i basses que reompliren d'aigua la cubeta de Capellades. El resultat d'aquests degotalls era la formació d'un nou travertí als marges del cingle, que es fossilitzava en unes formes conegudes com a capellons. Des de finals del segle XIX es tenen documentades reunions i excursions a les coves i balmes de la cinglera. En aquest sentit, també foren habituals durant les dècades de 1920 i 1930 les obres d'adequació de les mirandes (la Xica i la del Capelló). Alguns espais propers, com la coneguda 'paret de les mentides' foren arreglades per complir aquesta nova funció de lleure. 41.5300300,1.6901900 390729 4598426 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44394-foto-08044-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44394-foto-08044-27-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44395 Serra i Mirador de Miramar https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-i-mirador-de-miramar <p>BARTROLI I SANTA, Raül (i altres). 1995. Frec de Ciència. L'Atles d'Amador Romaní i Guerra, Ajuntament de Capellades. GUTIERREZ POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONSA, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. TERMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER</p> <p>Miramar forma part de la serralada que pertany als contraforts Prelitorals, a banda de marcar el límit del terme de Capellades per llevant i actua com a límit entre amb Vallbona d'Anoia. Al punt més elevat els dies de molta claror es pot veure la mar i la vall, amb els horts de la Font de la Reina i la cinglera del Capelló, sobre la qual s'estén el nucli urbà de Capellades. L'arbrat que domina és el pi. Cal esmentar la creu commemorativa del Concili Vaticà II i un repetidor de televisió.</p> 08044-28 Elevació situada a llevant del riu Anoia, forma part dels contraforts prelitorals <p>Zona ocupada per vinyes des de l'edat mitjana. El toponímic de Miramar ja apareix esmentat en el Capbreu de 1649 on també s'esmenta la vinya. Apareix novament al Capbreu de 1735. A mitjans del segle XIX, segons dades de la Contribució Territorial, hi havia dues partides: la Cova del Pinsà (la part més propera al terme de La Pobla) i Lo Fitor (la pròxima a Vallbona d'Anoia). El darrer toponímic ja apareixia a la documentació medieval. En ambdós casos la terra dedicada a vinya era la majoritària respecte de les terres ermes. Aquesta zona estava pràcticament abancalada en la seva totalitat a la segona meitat del segle XIX i ocupada en la seva integritat per vinya. L'accés a aquestes vinyes era molt difícil i l'acostumaven a realitzar traginers vinguts d'Aragó. Progressivament, aquestes terres de conreu s'han vist abandonades, treballant-ne únicament algunes de la seva part. Des de la dècada de 1960, diferents punts de la serralada, alguns ja en terme de Vallbona, s'han vist sotmesos a explotació de pedra i altres materials de construcció. D'altra banda les antigues terres de conreu s'han vist ocupades per bosc de pins. Aquest creixement del bosc l'ha fet susceptible als incendis en èpoques estivals. Miramar va acollir el 1907 la segona edició de les foguerades patriòtiques pel dia de Sant Joan que els grups catalanistes de Capellades, articulats per La Veu de Capellades, havien encetat el 1906 i que ha esdevingut una celebració central de la identitat catalana. La zona va tenir una nova funcionalitat des de la instal·lació el 1966 de la creu commemorativa del Concili Vaticà II. Aquesta creu va ser construïda per l'empresa capelladina 'Hispano Mecano Eléctrica SA' i té 8 metres d'alçada. Aquest acte commemoratiu fou organitzat pel 'Cos de Portants del Sant Crist'. Així consta al peu de la creu, en una placa de metall, com la creu mateixa: Remembrança / Concili Vaticà II / Cos portants St. Crist / Capellades 8 demaig de1966. L'acte fou culminat per la benedicció per part de Mossèn Feliu Pidelaserra, que més tard va oficiar una missa pels cent cinquanta assistents. Des de fa una colla d'anys, ha esdevingut tradició ascendir al cim de la muntanya cada 11 de setembre, per commemorar la diada nacional de Catalunya. El cim de Miramar, també està ocupat des de finals de la dècada de 1980 per un repetidor de televisió. Darrerament, la seva ubicació ha estat motiu de litigi, pel que fa a la situació exacta de la línia de partió entre els termes de Capellades i Vallbona d'Anoia.</p> 41.5327100,1.6927900 390950 4598721 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44395-foto-08044-28-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Juan Garcia Targa Tot i que aquest mirador ja es troba dins del terme municipal de Vallbona d'Anoia constitueix un magnífic punt d'observació de la vila de Capellades.Es un punt d'Interès Paisatgístic. Des del 14 de desembre de 1992 es un PEIN de les Valls de l'Anoia.( Decret 328/1992). 2153 5.1 1785 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44396 Parc de la Font Cuitora https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-font-cuitora GUTIERREZ POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. TERMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa, El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic, Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES XVIII Manteniment municipal Parc dins del que es poden diferenciar dos zones: 1. una de plana a l'entrada del parc, ordenada amb dues files de plàtans (Platanus hispanica) a manera de passeig. Està limitada pel costat de llevant amb el torrent, que baixa de la muntanya, canalitzat amb murs de paredat comú i salts per reduir la velocitat de l'aigua. A l'altra costat del torrent, hi ha un espai destinat a plataforma escenari. 2. un espai de descans amb bancs de paredat entorn de la font de la Cuitora, actualment seca; a prop i junt al torrent, hi ha una font d'aigua potable de la xarxa pública. La segona zona és la que s'enfila per la muntanya fins arribar al cementiri, a través d'escales amb graonat de pedra. 08044-29 Carrer Font Cuitora; Camí del Cementiri; C. Salvador Espriu Es documenta des d'inicis a inicis del segle XVIII i té l'origen en la qualitat de l'aigua per coure el llegum. A mitjans del segle XIX, se la situava a l'extrem del Passeig de l'Olivar. A la dècada de 1880, l'Ajuntament de Capellades ja hi va realitzar diferents obres de manteniment. En aquells moments se li deia Passeig de la Font Cuitora. Les muntanyes que l'envoltaven tenien encara llavors conreus de vinyes i oliveres. En el projecte de ferrocarril d'Igualada a Sant Sadurní, de la dècada de 1880, es preveia que la línia de tren passés just per davant del 'Passegi de la Font Cuitora'. La seva rellevància com a centre de la vida social capelladina es va iniciar amb el segle XX, també com a lloc d'estiueig. Des d'aquell moment serà un espai important per a les trobades i els espais de tertúlia. L'Ajuntament treia en aquella època a subhasta un lloc per a la venda de begudes. L'arrendatari tenia l'obligació de mantenir net aquell indret. El parc combinava la qualitat de l'aigua amb àmplies zones d'ombres, producte dels grans plàtans que l'omplen. A inicis de la dècada de 1920, l'aspecte d'aquell indret va canviar de forma considerable pel fet que es va esplanar amb les terres procedents de les obres de les noves naus de la fàbrica de Guasch. Durant dècada de 1930, es va reactivar el paper de trobada de la font en construir un quiosc de begudes. El ple del 3 d'agost de 1939 va acordar procedir a la neteja i manteniment del quiosc de la Font Cuitora, llavors totalment abandonat, tot i que finalment es va enderrocar. El 23 de febrer de 1978, el ple municipal comentava que en la prospecció realitzada a la Font Cuitora s'havien trobat 40.000 litres d'aigua per hora a una profunditat de 95 metres i el 29 de juny del mateix any es va concedir a l'empresa Potrony la construcció del pou. El servei es va inaugurar l'agost de 1979, habilitant espais per diverses activitats culturals i lúdiques A la dècada de 1990 es van realitzar reformes a la part posterior del poliesportiu, el qual es va adequar com a àrea d'aparcament. Un canvi essencial en el paper social del parc de la Font Cuitora fou la clausura de la tradicional font i la seva connexió. 41.5265700,1.6837600 390187 4598050 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44396-foto-08044-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44396-foto-08044-29-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Juan García Targa 98 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44397 Cementiri Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-4 GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. (en premsa). 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. (en premsa). 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES, XIX Recinte de planta rectangular que va iniciar la seva construcció l'any 1858 com figura en un element de ferro forjat que fa esment a aquesta data. L'eix de la portalada coincideix amb l'eix de la capella. L'espai antic, conegut com el 'cementiri vell', està dividit en dos àmbits de planta rectangular. En el cos central del primer, hi ha la capella, dos panteons laterals i diverses sepultures de personatges capelladins. Els laterals els tanquen sèries de nínxols de quatre filades, amb el forat del nínxol d'arc de mig punt i coberts amb teula corba a una vessant. El cos central construït, el formen tres capelles panteó. La central, més alta, coronada per un campanar d'espadanya sense campana, pertany a la família de 'Joan Artigas Cardús'. La capella del costat de llevant pertany a la 'Família Grados-Rius'. Aquesta presenta la paret del fons estucada de color ocre i es cobreix amb falsa volta d'aresta. El panteó queda tancat amb una porta de ferro forjat de dues fulles batents. El tercer panteó, situat a ponent, pertany a la 'Família Respall i Piñol'. Figura la data '1882'. Al centre d'aquest departament primer, és on es concentren les tombes amb hipogeu de les grans famílies capelladines. La primera a construir-se fou la de Ramon Romaní Puigengolas. L'àmbit del sepulcre, de planta rectangular, queda limitat per una barana de ferro fos decorada amb cascalls ancorada en pilars de pedra treballada amb motius escultòrics, a les quatre cares, coronats per una hídria. Presideix el sepulcre una base tronco-piramidal on recolza una creu embolcallada amb corona floral. Figura la data '1895'. El segon sepulcre pertany a Llorenç Miquel i Costas, segons projecte de l'escultor Josep Planas. És de planta rectangular i és elevat dos graons sobre una plataforma. El perímetre queda protegit per una barana de marbre, formada per quatre balustres i tres passamans de secció circular, a cada banda. La tercera és la de Joan Romaní i Massana. Es tracta d'una tomba menor. El següent sepulcre és el d'Antoni Miquel i Costas, datat el 1914 La més recent és la tomba de la família Durban 'Anno MCMLXXX'. El segon àmbit que cal destacar correspon a la primera ampliació de la dècada de 1910-1920, en direcció sud, conegut com a 'cementiri nou'. És un espai tancat a manera de claustre, limitat per sèries de nínxols de quatre filades, de forat quadrat, protegits amb un petit porxo tancat amb arqueria perimètrica d'arcs de mig punt i pilars quadrats amb un senzill capitell, pintat de color blanc. Es cobreix amb teula corba a una vessant. 08044-30 Camí del Cementiri El cementiri municipal fou una important obra de la segona meitat del segle XIX a Capellades que donava resposta a una necessitat del municipi. Desprès de estudis, reunions diverses el lloc triat fou el cim del Mulà. Al juliol de 1897, el ple municipal va prendre la resolució de cercar nous espais per ampliar el cementiri. Segons el Registre Fiscal de 1906, la seva adreça era 'Despoblado nº 1' i ocupava una superfície de 2.610 m². La construcció de la capella, segons sembla i indiquen certs elements (les inicials J.A. i la data 1911), fou pagada per Joan Artigas i inaugurada el dia de Tots Sants de 1911, tal com recollí la premsa local. La part central de la part 'vella', a finals del segle XIX, va començar a ser ocupada pels sepulcres dels membres de l'oligarquia capelladina. El primer que es va construir, possiblement, fou el de Ramon Romaní i Puigdengolas, obra de Josep Planas. El següent, fou el d'Antoni Miquel i Costas, construïda cap el 1914. Anys més tard, fou enterrat Antoni Miquel i Costas, llavors ja marquès de la Pobla de Claramunt El 14 d'abril de 1918, el cementiri va passar a l'administració directa de l'Ajuntament, tot limitant les atribucions de la Junta del Cementiri (quatre regidors, el rector i el metge titular) establint una ampliació que era necessària, que durant els anys vint va comportar nous nínxols i l'enderrocament d'altres de més vells. L'any 1921, la família Costa i Mas va arranjar el camí d'accés al cementiri i convertir-lo en un parc públic. Durant la dècada dels 60 i 70 del segle XX s'efectuen diverses ampliacions, essent la darrera de l'any 1980. 41.5251000,1.6850000 390288 4597886 1858 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44397-foto-08044-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44397-foto-08044-30-3.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa També conegut com: Cim del Molar o Mulà. És un interessant conjunt funerari del qual s'ha destacar els dos àmbits històrics, el de 1858 i el de la dècada de 1910-1920. El primer, perquè conté els sepulcres de les famílies benestants de la vila, i elsegon, per la seva singular tipologia de porxades amb arqueria que protegeixen els nínxols.1858; ampliacions els anys 1897, 1910-1920, 1965-1967, 1970, 1973, 1978, 1980 i 2008. Capella: 1911. Arranjament i enjardinament del camí: 1921. L'espai és també una Àrea d'expectativa arqueològica. 98 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44398 Font pública https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-0 GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS TORT XX Font de ferro fos de catàleg amb dos brocs i dues piques adossats a un pilar central, del qual s'enlaira el pal que suporta quatre braços que aguanten els pàmpols esfèrics de vidre gravat de les lluminàries. 08044-31 Pg. Miquel i Mas; C. Dr. Fleming; C. Pep Ventura La font és de molt recent instal·lació dons d'una zona que encara l'any 1980 formava part de 'l'Hort d ela Vil·la'. És una font de fosa de ferro gris realitzada per 'Fundición de Hierros Colomer SA' de Barberà del Vallès, empresa especialitzada en equipament urbà. El model d'aquest font és l''Imperial' que fabrica l'esmentada empresa des de 1972. 41.5324100,1.6834400 390170 4598699 1970-80 08044 Capellades Fàcil Regular Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 'Fundición de Hierros Colomer S.A', Barberà del Vallès 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44399 Col·legi Divina Pastora https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-divina-pastora BUSQUETS MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. CAMPOY, J; SOLER, M, 'Urbanisme i edificis singulars', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. ROS LECONTE, Ernesto. 1985. Vida y obra del P. José Tous y Soler, Barcelona. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES XIX Conjunt d'estil neoclàssic format per una capella, el convent i diverses ampliacions per a escola. El cos del convent és de planta rectangular, consta de planta baixa i tres pisos i està compost segons tres eixos amb obertures de proporció vertical d'arc de mig punt. L'edifici està coronat per una cornisa sostinguda amb mènsules. Les finestres de les plantes pis presenten una falsa llinda plana i són emmarcades amb motllures. En les cantonades es pot veure la pedra tosca utilitzada per la seva construcció. La capella presenta la façana amb un únic eix. Destaquen la portalada amb llinda plana i arc de mig punt sobrepassat, tancada amb dues fulles batents revestides amb planxa metàl·lica pintada de color gris i un arc de mig punt, una rosassa semicircular i un frontó triangular, el qual recolza en dues pilastres que hi ha a les mitgeres, que corona la façana. L'església està coberta amb una volta de canó. Per sobre el nivell de la porta d'entrada des del carrer de la Divina Pastora, hi ha un cor amb barana de fusta. A les parets laterals, s'obren fornícules d'arc de mig punt que emmarquen diverses imatges de sants. L'altar està situat en un nivell més alt que la nau, al qual s'accedeix per uns esglaons. En general, la decoració és de línies molt sòbries, tot i que l'aspecte actual no és el mateix que en el moment de la seva construcció, perquè durant la Guerra Civil de 1936-1939 va tenir molts desperfectes i va haver de ser arranjada. 08044-32 Carrer Divina Pastora, 6-8 L'edifici del convent fou construït al lloc que abans havien ocupat els estricadors de la confraria dels paraires. El solar va ser adquirit pel fabricant de paper, Bartomeu Costas i l'edifici s'aixecà amb donatius. La propietat consta a nom de La Orden de Religiosas de la Divina Pastora. Segons el Registre Fiscal de 1906, el número 6 és la Casa convento con patio . El número 8 era la Iglesia del Convento, que totalitzava una superfície ocupada de 70 m2. Aquest institut s'havia establert, al principi a Ripoll, però després d'uns anys molt durs en els quals no es van entendre amb les autoritats de la vila, el Pare Tous va decidir tancar el convent i recomençar en un altre lloc. Hi ha el testimoni del Pare Serrancolí, que atribueix l'establiment a Capellades d'aquest Institut Religiós, als desitjos d'uns nebots del Pare Fundador (Família Costas-Tous) fabricants de paper. Les obres s'iniciaren l'any 1859. El dia 13 de maig de 1862 es va poder inaugurar l'edifici destinat a escola i convent. Pel que fa a la part conventual, s'hi acull un noviciat per a religioses, que funcionarà fins al 1871. El 1905 l'escola tenia entorn de 100 estudiants. El col·legi religiós, durant el segle XIX, rebia subvencions de l'ajuntament. La funció docent es va desenvolupar de forma ininterrompuda des de la seva creació fins 1933, quan fou tancat per un temps per la inspecció. En aquells moments tenia 90 alumnes matriculades. Durant la Guerra Civil de nou va haver de tancar. Les obres de l'església es van iniciar l'any 1880 i el dia 18 d'abril de 1883 es donaren per acabades. Segons el padró de 1970, la comunitat religiosa tenia 10 membres. L'escola fou exclusivament femenina, amb nens fins al set anys, fins al curs 1975-1976, quan es va iniciar l'ensenyament mixt. Per fer front als reptes derivats de la LOGSE, l'escola va incorporar nous espais en forma de patis i instal·lacions esportives, a més d'una sala polivalent en els baixos d'un edifici veí. 41.5304200,1.6883700 390578 4598472 1859 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44399-foto-08044-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44399-foto-08044-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44399-foto-08044-32-3.jpg Legal Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa La construcció principal de 1959 i l'església de 1880 99|98 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44400 Aqüífer Carme-Capellades https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-carme-capellades Pla territorial de les Comarques Centrals. Aprovació definitiva: setembre de 2008. Secretaria per a la Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya. Planificació de l'espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i Anoia. Agència Catalana de l'Aigua. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Juny de 2003. PROTOTIPUS DE CATÀLEG DE PAISATGE. BASES CONCEPTUALS, METODOLÒGIQUES I PROCEDIMENTALS PER ELABORAR ELS CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. Sobre explotat L'aqüífer multicapa de la Serralada Prelitoral Catalana a Capellades, és un aqüífer carbonatat de flux difús. A part del drenatge directe als rius en les zones que per estructura geològica funcionen en règim lliure, l'aqüífer té un drenatge profund en règim confinat, amb sortides molt concretes que aprofiten singularitats geològiques (deus de Capellades). La recàrrega és causada únicament per la pluja eficaç, i la transmissivitat dels medis permeables és relativament petita, raó per la qual la regulació natural que imprimeix l'embassament subterrani és important, fins a conferir al sistema una gran resistència a la sequera, des del punt de vista d'aigües superficials. L'aqüífer multicapa funciona en règim natural poc influenciat i té uns recursos mitjans que s'apropen als 20hm3/any. 08044-33 L'aqüífer Carme-Capellades ocupa una superfície d'uns 150 quilòmetres quadrats i transcorre per sota de diversos termes municipals anoiencs i també a la part nord del Penedès. Es calcula que un 60% dels anoiencs consumeixen aigua d'aquest aqüífer, sobretot els habitants de la Conca d'Òdena. 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44401 EIN Valls de l'Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/ein-valls-de-lanoia <p>PEIN. Decret 328/1992, de 14 de desembre. Generalitat de Catalunya. Prototipus de Catàleg de Paisatge. Bases conceptuals,metodològiques i procedimentals per elaborar els catàlegs de paisatge de Catalunya. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma</p> <p>La part del PEIN de les Valls de l'Anoia que es troba dintre del terme municipal de Capellades, és el bosc, majoritàriament format per pins pinyers però també amb alzines, i sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles que ocupa pràcticament tota l'àrea. El substrat geològic és, en la major part, pissarrós, excepte en la zona més meridional de la subunitat, on el granit es descompon en sauló.</p> 08044-34 Capellades <p>És molt convenient l'actuació conjunta dels municipis de Vallbona d'Anoia, Capellades i Cabrera d'Anoia per facilitar la connexió dels espais del PEIN de les Valls de l'Anoia. D'altra banda, la neteja i manteniment de l'espai per a reduir el risc d'incendis i de caiguda de roques, així com el condicionament i inventariat de la xarxa de camins que travessen la zona, serien actuacions molt recomanables per a la protecció de l'espai i per a fomentar-ne l'ús públic ambientalment responsable.</p> 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Juan Garcia Targa Dins del municipi hi trobem l'espai inclòs en el PEIN (Pla Especial d'Interès Natural) de les Valls de l'Anoia. Aquest PEIN també es troba inclòs en l'espai homònim de la Xarxa Natura 2000 (codi ES5110018), proposat com a LIC (Lloc d'Importància Comunitària) i designat com a ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus). Element d'interès mediambiental 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44402 Font del Carquinyoli https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carquinyoli CABRÉ, Tate. Catalunya a Cuba. Un amor que fa història, Edicions 62, Barcelona Humor Capelladí, publicació local (1928-1929) SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. Térmens i Graells, Miquel XIX Font d'estil clàssic composada simètricament. Està formada per una pilastra que recolza en una base que incorpora la pica de planta corba, i una plataforma de pedra de planta semicircular de dos graons. Del frontal de la pilastra sobresurt l'element escultòric d'un cap mitològic, de la boca surt el broc de l'aigua. La pilastra està coronada per una gerra-hídria de la que sobresurten fruites. La font s'adossa a un plafó motllurat de pedra artificial. 08044-35 Carrer de Garbí, orientada cap al carrer Major Element singular construit l'any 1928 per Màrius Rotllan i Folcarà (1880-1946). Escultor amb molta obra a l'Havana dins la tradició del modernisme o 'art-noveau' materialitzat en immobles, dissenyador de façanes i de monuments funeraris. Amb freqüència apareix com a arquitecte, tot i que era només constructor que s'havia format com a escultor a l'escola de la Llotja. Fet que li va suscitar algun problema amb el Col·legi d'Arquitectes de l'Havana. De fet a la Cuba de la dècada de 1920 l'ús del mot 'catalanismo' aplicat a l'arquitectura tenia un to plenament pejoratiu. Va ser l'introductor a Cuba de l'arquitectura de motlle. Amb aquest objectiva fundar el 1905 la 'Fundición de Cemento Mario Rotllant' pels prefabricats de ciment i la fabricació de pedra artificial, i va patentar emmotllats decoratius de guix. A l'abril de 1924, durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou nomenat membre del consistori capelladí, com a representant corporatiu de la Lliga Comercial, Industrial i Agrícola. En aquella època encara anava i venia de Cuba. La font ideada per Màrius Rotllant té el seu origen en el projecte d'eixamplament del carrer de Garbí. Aquest projecte es va originar el 1924. Fou resultat de la cessió del núm. 50 del carrer Major (llavors Prat de la Riba). El resultat fou un segment de carrer més ample que finalitzava en el mur de la primera casa del carrer de Garbí. La idea de la font sembla vinculada al fet de donar una imatge més agradable a aquest indret del centre de Capellades. El projecte data de 1928. Les obres les va realitzar el paleta capelladí. 41.5299000,1.6864500 390417 4598417 1928 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44402-foto-08044-35-1.jpg Legal Noucentisme Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Màrius Rotllan i Folcarà També conegut com: Font de la Carota; Font del carrer de Garbí. Element singular construit l'any 1928 per Màrius Rotllan i Folcarà (1880-1946). 106 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44403 Dovella del portal de la casa Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-del-portal-de-la-casa-serra GUTIÉRREZ POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. MUSET I PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). TÉRMENS I GRAELLS,, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). XVIII Dovella clau de l'arc de portal original d'entrada a la casa. Es l'única evidència de la construcció original. La peça està col·locada a sota de l'ampit de la finestra del primer pis de sobre el portal. La clau conté un escut emmarcat de perfil geomètric amb una serra i la data 1788 amb una creu a sobre. 08044-36 Carrer Amador Romaní, 27 La dovella com a única resta de la casa original fa esment a la família constructora de l'immoble, els Serra, possiblement Jaume Serra Franch al carrer Montserrat tal com s'esmenta al Capbreu de 1805. La casa apareix entre els béns deixats per Santiago Serra Amat al seu fill, Santiago Serra Crusells, en un testament datat el 1834. Per diverses circumstàncies econòmiques i legals la casa va passar a mans de Miquel Torra Prats l'any 1906. El desembre de 1930, aquesta casa fou adquirida per Joan Trull Puiggròs, conegut popularment com 'del Mas Rossinyol' per una masoveria que havia ocupat (nom atorgat des de llavors a aquella casa). 41.5326400,1.6843200 390244 4598724 1788 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44403-foto-08044-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44403-foto-08044-36-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Jaume Serra Franch 119|98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44404 Element escultòric dels jardins del Tall de Meló https://patrimonicultural.diba.cat/element/element-escultoric-dels-jardins-del-tall-de-melo GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. MUSET I PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). RIBA COLL, Pau. 2005. Pasado y presente. Memorias de Pau Riba i Coll, editat pel propi autor. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES XX Els Jardins del Tall del Meló acullen els portals recuperats de l'enderroc de les cases situades entre la ronda del Capelló i el riu Anoia i la zona d'horts. Enfront del jardí hi ha una zona qualificada de ciutat jardí. Conjunt elaborat durant la dècada dels vuitanta del segle XX generant un espai públic ajardinat amb la presència de restes patrimonials. 08044-37 Jardins de Mossèn Pere Ribot, Ronda del Capelló La casa d'on venen les restes constructives del Jardí de Tall de Melò presenta una llarga història. Des de finals del segle XVIII i inicis del segle XIX Mateu Tort important empresari de cotó. La bonança econòmica dels seus negocis li fan anar adquirint altres propietats del carrer del Portal. L'edifici d'on provenia l'arc radicat als jardins de Mossèn Pere Ribot, havia estat edificat per Mateu Tort el 1804, segons es desprèn de la inscripció a la pròpia arcada. Posteriorment, en el de 1910, hi residí el senyor Isidre Font i Massagué, natural d'Igualada, juntament amb la seva dona Antònia Casanovas i Cardona. Durant la segona meitat del segle XX, la propietat d'aquesta casa apareix vinculada a l'empresari igualadí Joan Poch i Pujadas. L'arc de la casa del carrer del Portal, popularment com 'Cal Marxandones'. Els baixos de l'edifici des de finals de la dècada de 1960 eren ocupats pel 'Bar del Sur'. Aquest edifici fou enderrocat el 1989, moment en que es traslladen les restes de l'arcada a la seva ubicació actual. En el projecte d'aquest parc van coincidir els interessos de l'Ajuntament i de la empresa constructora Escala (a través de 'Capelló 2000 SA'). L'Ajuntament pretenia dotar d'un parc a la nova urbanització del Capelló, zona ocupada per horta fins llavors. 41.5272400,1.6906800 390765 4598116 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44404-foto-08044-37-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Iniciativa promoguda per: la Comissió d'Urbanisme de Barcelona va aprovar el 29 de juny de 1988 el Pla Parcial del Capelló promogut per 'Capelló 2000'. 119 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44405 L'Hospici https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhospici GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. MUSET I PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). RIBA COLL, Pau. 2005. Pasado y presente. Memorias de Pau Riba i Coll, editat pel propi autor. ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA XVIII Es localitza al camí que de nord a sud travessa el terme municipal, a l'est del nucli urbà, per sota la cinglera del Capelló, prop de la riba dreta del riu Anoia. En el seu recorregut passa junt a l'Hospici, travessa el petit nucli urbà de la Font de la Reina; en el tram anomenat Pas de l'aigua passa junt el Molí Vell i la fàbrica de Cal Violant, prop del límit de terme. En tot el traçat conserva el paviment de terra. Es una casa associada al camí que presenta planta baixa, pis i golfa. Presenta coberta dos vessants, de teula corba acabades amb imbricació de maó i teula. La façana que dóna al camí està composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical. El balcó està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals. A la planta baixa hi ha dos portals de carreus de pedra amb arc rebaixat, tancats amb portes de fusta de dues fulles batents, una emplafonada i l'altra clavetejada. Les façanes són arrebossades i les cantonades amb carreus de pedra. Les parts laterals presenten petites obertures de proporció vertical. 08044-38 Camí Ral. Font de la Reina, 1adreça fiscal: Font de la Reina, 1 L'hospici es va construir en terres de l'antic patrimoni de la família Valtà, important família drapera, propietària de les terres des de la primera meitat del segle XV. Posteriorment foren propietat dels Balaguer durant els segles XVI i XVII. L'edifici fou construït a la primera meitat del segle XVIII per Francesc de Bas i de Monner, coneixent el cost de l'obra i la primera menció, com a 'hospici', com a casa. El gener de 1819, foren cedides en establiment es va cedir la propietat a propietari d'un molí draper, prop d'aquesta casa. Durant el segle XX la casa va tenir diversos propietaris. Des dels anys quaranta va ser casa de pagès amb corrals per bestiar i terres de conreu als voltants. 41.5346000,1.6895700 390685 4598934 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44405-foto-08044-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44405-foto-08044-38-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Rellevant com a model d'arquitectura residencial rural. Es considera Àrea d'expectativa arqueològica i és terreny rústic protegit de valor agrícola . 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44406 Molí de Cal Farreras https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-farreras <p>GUTIÉRREZ i POCH, Miquel: Full a full. 'La indústria paperera de l'Anoia 1700-1998): continuïtat i modernitat'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona, 1999. INVENTARI DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE CATALUNYA (Fitxa del Molí de Cal Farreras). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma.</p> XVIII <p>El molí de Cal Farreras es localitza a l'extrem nord del terme de Capellades. Es un bon exemple de la triple dimensió dels molins: agrària, residencial i productiva. El molí ocupa un solar tancat, amb entrada independent a l'habitatge a través del pati superior. Des del portal adovellat, amb la marca paperera a l'escut i la data '1755', situat a la façana alineada al carrer, s'entra a l'espai productiu, que ocupa tota la planta baixa. En aquest nivell destaquen cinc voltes de pedra i dues de maó de pla. A la planta intermèdia se situa l'habitatge i alguns espais d'activitats papereres complementàries. Les plantes superiors – miradors o estenedors- ocupen els tres últims nivells, amb tota la superfície lliure sustentada per nou pilars; destaca la sota coberta, amb l'encavallada de fusta original que sosté la teulada a dues vessants, amb el carener perpendicular a la cara sud, on hi ha l'entrada superior. És un molí paperer de planta gairebé quadrada, que segueix la tipologia paperera habitual a la zona, fet amb pedra al basament general de l'edifici mentre que la majoria de les voltes i els caires dels quatre murs externs, aquests formats part per paredat i part per grans blocs de tàpia, amb protecció de morter. De la façana al pati, en destaca la composició del frontó emmarcat per la cornisa de les vessants de la coberta de teula i la cornisa recolzada en 'cartel·les' situades en els plens de la façana. També cal assenyalar la composició segons tretze eixos dels pisos superiors amb obertures de proporció vertical. A la planta baixa les obertures estan emmarcades amb carreus de pedra i les finestres estan protegides amb reixes de ferro de barrots verticals. De la façana que dona al carrer destaca el parament de planta baixa i entresolat amb paredat de carreus de pedra fins a nivell de forjat, amb quatre finestres amb reixes de ferro pels balcons de la planta primera, tancats amb persianes de corda i protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics al mig. El portal d'arc de mig punt és tancat amb una porta de fusta de dues fulles batents clavetejades, amb portella i ventilació a la part de dalt. El parament de les dues plantes superiors és composat amb dotze finestres amb obertures de proporció vertical. La façana és coronada amb un ràfec recolzat en cartel·les, canal i tres baixants fins a l'alçada de l'escut del portal. A la façana est, es repeteix la composició de les dues plantes superiors amb quinze eixos; la façana està oberta a un pati de reduïdes dimensions, limitat amb un mur de paredat vist el tram de façana al carrer i arrebossat el lateral. S'accedeix al pati amb un portal de pedra carreuada amb arc de mig punt. Els paraments de les façanes estan revestits i pintats de color blanc, a les cantonades destaquen els carreus de pedra tallada. L'entrada a l'ampli pati del costat ponent, es fa a través d'un portal de pedra carreuada amb arc rebaixat, tancat amb porta de fusta de dues fulles batents clavetejades amb portella. El mur de contenció i tanca del pati és de paredat comú arrebossat.</p> 08044-39 Carrer Amador Romaní, 83, Camí de la Costa <p>Molí paperer construït per encàrrec de Francesc Farreras i Guarro, a mitjans del segle XVIII. A l'escut del portal principal hi consta la data de 1755, amb la imatge d'uns rosaris (de fet 'El Rosario' fou la marca amb la qual es va acreditar la producció paperera de la família Farreras), com a marca paperera, acompanyats a la part superior amb la representació d'unes tisores d'esquilar i un card, símbols dels paraires. El pas dels Farreras a l'activitat paperera sembla consumat a la dècada de 1750. Segons una memòria elaborada el 1775, comptava amb una capacitat de 3.500 raimes. Cap el 1794 l'edifici es va ampliar. Segons descriu el Capbreu de Capellades de 1805, comptava amb un terreny annex. En una estadística de la Junta de Comerç de Barcelona datada el 1817, apareix com un molí amb una única tina. El molí va deixar de ser propietat de la família Farreras degut a la compra realitzada per Jaume Ferrer i Roca, paperer capelladí, el 24 de juliol de 1860. En la compra incloïa l'utillatge per a fabricar paper i terres annexes. El nou propietari estava establert a Barcelona, mentre que els seus molins funcionaven segons el sistema de delegació a 'balaires'. L'any 1918, Pau Munné i Sala el va adquirir. Possiblement en aquells moments es va instal·lar la màquina 'picardo'. Sota la direcció dels seus successors continuà produint cartolines de color i papers especials. El 1934 se li calculava una capacitat de producció de 30 Tms. Va funcionar fins l'any 1974. Restaurat i en perfecte estat de conservació, és actualment conegut com la fàbrica de 'Cal Munné' i és segona residència de Jaume Munné i la seva família. La magnífica restauració realitzada durant la dècada de 1990 i els darrers anys li va suposar, el 2008, un dels premis Cultura de Capellades. Un dels elements a destacar és la màquina 'picardo' que es conserva a l'edifici en perfecte estat de conservació i amb possibilitats de funcionar.</p> 41.5371600,1.6858400 390378 4599223 1755 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44406-foto-08044-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44406-foto-08044-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44406-foto-08044-39-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIN National Monument Record Industrial 2019-12-17 00:00:00 Juan Garcia Targa També conegut com: , Molí de Cal Munné. L'edifici es construeix l'any 1755 amb una ampliació el 1794 i reformes als segles XIX i XX. Enquadrat com a Arquitectura industrial i Àrea d'expectativa arqueològica . Actualment compleix funció residencial i industrial. 119|98 46 1.2 1777 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44407 Molí de Cal Titllo https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-titllo GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El Segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (Títol Provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999.'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provision al) INVENTARI DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE CATALUNYA (Fitxa del Molí de Cal Titllo). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. XVIII Edifici de planta rectangular, amb el carener paral·lel a la façana principal, i un estret cos perpendicular adossat, que té els espais interiors integrats a l'edifici principal. El material de construcció és la pedra que, com a paredat, forma els murs i, tallada en blocs regulars, es mostra en les grans dovelles del portal principal. Està estructurat en els tres nivells propis d'un molí paperer, cada un d'ells ocupa una planta de l'edifici. 1. Planta baixa dedicada antigament a les principals operacions de la manufactura paperera i actualment ocupat en bona part per un dipòsit de reserva d'aigua. No s'hi mantenen instal·lacions ni estris paperers. 2. Planta pis: originàriament habitatge, manté part de l'estructura original, però amb algunes modificacions de cara a disposar d'espais més amplis. 3. Planta superior que presenta l'estructura clàssica del mirador o estenedor d'un molí paperer. La sota coberta, formada per l'encavallada, jàsseres i bigues de fusta, és l'original. La façana principal està orientada al sud-oest. Davant de l'edifici alineat al carrer d'Amador Romaní, hi ha un jardí amb una antiga pila paperera i altres elements. 08044-40 Carrer Amador Romaní s/n.; C. Call, 82 En funcionament des de mitjans del segle XVIII, en el seu espai hi constava anteriorment una manufactura de molí 'retorcedor' de llana. Els seus propietaris eren els Marra, naturals de Capellades propietaris d'una farga d'aram a la Torre de Claramunt. Aquest molí era un dels cinc que apareixien en el Capbreu de 1735-1739, localitzat en aquell cas al Pla de Vila. En la documentació apareix com a 'molí paperer amb casa i hort'. La família Marra no el va gestionar directament i ben aviat el va posar en arrendament. L'any 1771, s'efectuen reformes i es disposa l'escut que presideix el portal principal. En un altre document de 1786, apareix com de tina única. Ambdós indicadors apunten a un molí paperer de modestes dimensions. En el Capbreu de 1805 consta com a propietari Antoni Marra i Romaní, tot recordant l'antiga condició de molí retorcedor de llana. El 1849 va ser sotmès a diferents reformes. Posteriorment, el Molí del Pla va passar a ocupar un lloc en el conjunt de molins de l'empresa Vilaseca, que el va comprar el 29 d'agost de 1940. Durant força temps es va mantenir en desús, començant un procés de deteriorament evident. A començament de la dècada de 1990, es va iniciar la seva rehabilitació. En l'actualitat es mostra plenament restaurat, amb l'estructura totalment consolidada, un manteniment acurat d'espais interiors i l'enjardinament de l'entorn immediat -abans hort del molí-, on es manté una antiga pila paperera de pedra i alguns elements procedents d'altres molins de l'empresa J. Vilaseca SA. Els espais interiors s'utilitzen per a reunions i actes de l'empresa propietària. 41.5331000,1.6845100 390260 4598774 1710 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44407-foto-08044-40-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Documentat des de 1710 amb diverses reformes els anys 1771 i 1849 i obres de rehabilitació a la dècada de 1990. Forma part del patrimoni arquitectònic industrial i s'identifica com Àrea d'expectativa arqueològica. 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44408 Molí Xic https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-xic GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220) MUNNÉ SELLARÈS, Lourdes: Inventario del Patrimoni Industrial de Catalunya (fitxa del Molí Xic). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA . ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES XVIII Edifici és de planta rectangular, amb un cos trapezoïdal adossat, unificat amb l'anterior. Com altres molins paperers de dimensions modestes, es cobreix amb coberta de doble vessant amb teula corba, la cornisa recolzada en permòdols situats en els plens de la façana, i amb el carener paral·lel a la façana principal. Els materials de construcció són: pedra tallada que forma la base, els caires i les voltes de la planta inferior, i paredat de tàpia arrebossada en els murs, pintats de color blanc; destaquen les cantonades amb carreus de pedra. A la façana, a migdia, hi ha adossat un cos de planta baixa, cobert amb teula àrab a una vessant amb una àmplia portalada tancada amb porta metàl·lica corredissa. La distribució interna presenta els tres nivells originals: el de producció, el d'habitatge i el d'assecatge, però amb canvis en la seva funció, de cara a les necessitats productives actuals. Els antics miradors o estenedors ocupen la totalitat de les tres plantes superiors i, degut a que actualment no s'utilitzen, mantenen la seva antiga fisonomia (amplis espais sense divisions internes i sota coberta característica). Les plantes altes de la façana est, al carrer, està composada amb tres i nou eixos amb obertures de proporció vertical, tancades amb porticons de fusta. La façana del costat de migdia està composada amb quatre eixos. Al costat nord-est s'hi adossa una gran nau, de construcció més moderna, de planta baixa i planta pis d'obra vista, amb disset finestres rectangulars a cada planta tancades amb vidre gelosia. A continuació d'aquesta hi ha un altra nau, també de planta baixa i planta pis, amb la planta baixa cegada i amb obertures de gelosia a la planta superior. 08044-41 Carrer Amador Romaní, 79-81 A Capellades a finals del segle XVI i inicis del segle XVII hi havia quatre molins drapers: un d'ells era el de les Albes. A inicis del segle XVIII era, però, un dels dos únics molins drapers de la vila. Aquesta instal·lació era propietat de la família Pasqual (apel·lada com dels Andrayos). Possiblement atenent a la localització de les seves propietats estaven emparentats amb els Pasqual del MasVidal. Els Pasqual dels Andrayos estaven dedicats justament a la draperia i a la pagesia. Segons el capbreu de 1745, el propietari del molí draper era Francesc Pasqual Prats. Finalment, com bona part dels altres, es va reconvertir a usos paperers a mitjans del segle XVIII. Posteriorment, fou controlat per la família Romaní de Cal Ramonet, que ja havien estat arrendataris del molí a finals del segle XVIII. A partir de 1817 la família Romaní va posar en arrendament el molí a partir de llavors. Al 1886 ja era propietat d'Antoni M. Romaní i Romaní. A inicis del segle XX era gestionat per l'empresa Vilaseca, tot funcionant amb màquina rodona. A part, mantenia simultàniament el seu ús fariner fins a la dècada de 1940. Cap a finals d'aquesta dècada va ser adquirit pel paperer Jaume Munné i Martorell i comença la seva transformació, amb la incorporació d'una nau industrial, per a la instal·lació de nova maquinària paperera. L'espai de l'antic molí es manté actiu en la fase de preparació i distribució de la primera matèria de l'empresa Papelera Munné S.A. 41.5354200,1.6835600 390185 4599033 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44408-foto-08044-41-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2020-06-25 00:00:00 Juan Garcia Targa També conegut com a : Paperera Munné. Construit al segle XVII i successives reformes i ampliacions segles XIX i XX . Àrea d'expectativa arqueològica 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44409 Molí de Pau Vidal https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-pau-vidal GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. ' Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). Barcelona SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES XVIII Conjunt format per dos edificis. El principal és de planta sensiblement rectangular amb la façana principal de trencada al carrer. Consta de planta baixa, amb l'espai productiu cobert amb voltes, la planta pis d'habitatge i dues plantes pis de miradors o estenedors. Presenta el sostre a doble vessant amb coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana al carrer. Les vessants són acabades amb cornisa de permòdols, canal i baixants vistos fins per sota del primer forjat. La façana està composada amb obertures de proporció vertical; les dues darreres plantes amb les 'ventanes' característiques dels assecadors dels molins paperers, quinze en les façanes principal i posterior, i sis a la façana lateral. L'entrada s'efectúa a través d'una ampli portal emmarcat amb carreus de pedra amb arc rebaixat, en la clau hi ha l'escut en baix relleu amb una àliga recolzada en una bola com a marca, les inicials 'P.V. Y F.' i la data de 1854. La portalada queda tancada amb una porta de fusta encadellada i clavetejada de dues fulles batents amb una portella. El portal queda emfasitzat per un balcó de la planta pis protegit amb barana simple de ferro de brèndoles verticals. El revestiment d'arrebossat es troba molt malmès. En la part posterior, separat del principal, hi ha el segon edifici de planta rectangular perpendicular al primer edifici. Consta de planta baixa i dues plantes pis. Es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants acabades amb cornisa per mòdols. Les finestres de la segona planta són les característiques 'ventanes' tancades amb dos porticons batents de fusta. En un tram de la façana nord té adossat un cos de planta baixa i pis. 08044-42 C. Amador Romaní, 55 La primera construcció és de 1794, segons respostes a una enquesta realitzada l'any 1861. No obstant, l'edifici actual va ser resultat de la profunda reforma realitzada a la segona meitat del segle XIX per Pau Vidal i Farreras. Prèviament entre 1840 i 1842 ja hi havia realitzat diferents treballs de millora. Com en altres casos, l'empresa familiar cotonera es transformà en paperera. Sobre el portal principal, hi ha l'escut d'aquest fabricant –amb les seves inicials i l'àguila com a marca- i la data de 1854. Possiblement aquestes obres van representar una transformació en profunditat d'un establiment paperer anterior, relacionat amb els molins del Mas Vidal i, més antigament, d'un establiment draper. És significatiu que a les matrícules industrials no aparegui cap instal·lació nova a nom de Pau Vidal. L'única que apareix compta amb una sola tina fins el 1857. A partir de 1858 n'apareixen dues, possiblement com a resultat de les obres finalitzades el 1854. El 1897 el conduïa Josep Vidal i Boniquet. Sembla que aquest molí va entrar al segle XX sense excessiva activitat, com ho demostra el fet que en una estadística laboral hi constessin únicament dos treballadors. Possiblement treballés només de forma complementària a l'altre fàbrica que tenien a la Torre de Claramunt. Segons testimonis orals, a mitjans de segle XX, en alguna ocasió s'hi havia fet paper a mà per encàrrec. Segons el Registre Fiscal de 1906, aleshores era propietat de Josep Vidal Boniquet i estava situat al llavors carrer Montserrat, 59, amb 560 m². De totes formes, des de fa dècades, l'ús que ha tingut aquesta instal·lació paperera ha estat el d'habitatge, tot llogant-se diferents espais amb aquesta finalitat. En l'actualitat és propietat de la família Olivé-Gili, els darrers que varen fabricar paper a la segona meitat del segle XX a les instal·lacions veïnes de Cal Pau Vidal de Baix o Cal Roda. 41.5374600,1.6861900 390408 4599256 1794 08044 Capellades Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44409-foto-08044-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44409-foto-08044-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44409-foto-08044-42-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa També conegut com: Molí de Cal Gats. Situat a l'extrem nord del terme municipal, al límit amb el barri de la Torre Baixa de la Torre de Claramunt, a les afores del nucli urbà prop del camí ral; actualment en zona industrial on es desenvolupa en fase de creixement el Sector SUP-II Pla de la Barquera; per la banda de migdia limita amb el Molí de Cal Farreras. 119|98 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44410 Molí de Cal Castells (Fàbrica J. Vilaseca S.A.) i vestigis dels molinsde Cal Mata i Can Separa https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-castells-fabrica-j-vilaseca-sa-i-vestigis-dels-molins-de-cal-mata-i-can-separa BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. Full a full. 'La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220) GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capelladescoordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. Fons Família Franch. XVIII Es troba al nord del casc antic. Ocupa un solar de forma rectangular, alineat al carrer, el qual al seu costat de llevant hi té adossats dos cossos de planta rectangular. Consta de planta baixa i tres plantes pis. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer, acabades amb una simple cornisa, canal i baixant fins a sota la cornisa. La façana al carrer està composada simètricament amb quatre nivells amb obertures de proporció horitzontal; la façana lateral de migdia està estructurada en dos eixos amb obertures de proporció horitzontal, i la del costat nord, segons sis eixos amb obertures de proporció vertical, en un dels quals hi ha un portal d'entrada tancat amb una porta de tres fulles de posts de fusta. Els murs són de paredat revestit d'arrebossat pintat de color ocre, els quals recolzen en un sòcol de carreus de pedra aplacada. A la part de baix del costat de migdia de la façana principal s'ha després l'arrebossat i ha deixat a la vista el paredat. Destaca la meitat d'una portalada d'arc rebaixat amb carreus de pedra, posteriorment tapiada i malmesa per l'obertura de la finestra, i, també, cal senyar un arc rebaixat de sis filades de totxo tapiat. 08044-43 C. Amador Romaní s/n Sembla fora de dubte és que la familia Balaguer tenia des d'antic un molí fariner a la Costa del Molins tal com s'esmenta en el capbreu de 1435. Aquest molí, com la resta del patrimoni Balaguer, va anar a parar a mans de la familia Bas. El molí estava gravat amb l'obligació de moldre el gra de la família Mora. Francesc de Bas i de Monner en els inicis de la 'febre' paperera el va reconvertir a usos paperers. El pas de molí fariner a paperer es va iniciar el 1733 i el 1737 encara no estava finalitzada. L'obligació de moldre el gra de la família Mora, al no poder-se materialitzar, es va transformar en un censal, finalment extingit el 1776. La família Bas va prestar especial atenció a aquest molí, donats els importants ingressos que es podia assegurar, bé sigui fruit del seu arrendament o bé de la gestió directa. El benefici del molí paperer explica les succesives reformes i millores. En el període inicial fou arrendat per diferents membre de la família Romaní. En l'època daurada de la fabricació de paper a Capellades, durant les dècades de 1760 i 1770, Francesc de Bas va participar en els principals contractes signats pels paperers de Capellades amb la Reial Hisenda. Finalment es va fer amb el control d'aquest molí, i de la resta de patrimoni, Francesc Castell de Posas, fruit d'un llunyà parentiu amb els Balaguer. Aquest és l'origen del nom del molí: Cal Castells (per deformació de Castell). El 1815 s'estava plantejant una nova conversió del molí als seus antics usos fariners donada la baixa rendabilitat de l'activitat paperera en aquells moments. La recuperació del mercat interior i de les exportacions americanes van permetre el seu manteniment per a usos paperers. La fàbrica fou sotmesa a una intensa reforma a la dècada de 1870. Els canvis responien a les noves necessitats derivades de la incorporació de les màquines picardo. Josep Vilaseca fou l'iniciador de l'empresa que actualmente és propietària de 'Cal Castells'. Els molins gestionats per Vilaseca estaven especialitzats en paper de qualitat. Així, l'any 1908 produïa 'fardos del sello' o de 'papel de oficio', tot conservant a la seva cartera importants companyies, ajuntaments i diputacions. La familia Vilaseca era originària de Piera. Josep Vilaseca Puigjaner havia tingut. 41.5335900,1.6838700 390208 4598830 1733 08044 Capellades Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44410-foto-08044-43-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Francesc de Bas i Monner (de la reforma de 1733). Arquitectura industrial i Àrea d'expectativa arqueològica 98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44411 Cal Fortugós https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fortugos GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES XVIII Conjunt de quatre naus de planta rectangular, situades en un solar de planta poligonal irregular amb façana a tres carrers. La nau principal s'adapta a les alineacions dels carrers Ramon Godó, Call i Dr. Fleming i consta de planta baixa i tres plantes pis. La segona nau fa de gir entre les dues alineacions de la façana del Dr. Fleming; manté l'alçada de planta baixa i tres plantes pis. La tercera i quarta nau presenten l'eix longitudinal perpendicular a la façana del Dr. Fleming i estan constituïdes per planta baixa i una planta pis. Les quatre naus es cobreixen amb coberta de plaques de fibrociment a dues vessants. Les façanes estan composades segons diversos eixos, amb les obertures de proporció quadrada o sensiblement rectangular i estan revestides d'arrebossat. 08044-44 C. Dr. Fleming, 12 al 20; C. del Call, 37; C. Ramon Godó L'origen de Cal Fortugós fou un antic batà de llana, possiblement amb orígens medievals, propietat de la família Puigdengolas, dedicats a l'activitat llanera, com a mínim, des del segle XVI. Josep Puigdengolas va participar de l'expansió del sector paperer a Capellades a la segona meitat del segle XVIII, tot sent cosignant de moltes contractes establertes amb l'administració pública espanyola. Al llarg dels segles XVIII i XIX pasa a ser molí paperer i diversos membres de la familia van fer carrera a la política local fet que determinà diversos arrendaments de la propietat. El molí de Cal Fortugós no va comptar mai amb excessiva capacitat productiva (segons les matrícules industrials de finals del segle XIX tenia únicament una tina) . L'any 1914, s'hi van realitzar obres de reforma dutes a terme pel constructor Josep Vives i Salvador. A partir de llavors desapareix qualsevol esment a la matrícula industrial, com a mínim fins la dècada de 1930. Ja en aquell moment, Cal Fortugós era gestionat per 'Miquel y Costas & Miquel'. Temps després, l'empresa de la família Miquel es va fer amb la propietat de la fàbrica. Des de llavors continua en mans d'aquesta empresa d'origen capelladí. Des de fa temps ja no s'hi fabrica paper i únicament està dedicada a la manipulació del paper de fumar (la fabricació dels llibrets de paper de fumar). Està previst que l'edifici sigui objecte d'una permuta amb l'Ajuntament de Capellades que es convertiria en propietari. 'Miquel y Costas & Miquel' compta amb noves instal·lacions al Polígon Industrial de la Barquera per substituir Cal Fortugós. 41.5320600,1.6861200 390393 4598657 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44411-foto-08044-44-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa També coneguda com: Fàbrica de Puigdengolas. D'origen medieval. Reformes als segles XVII, XVIII, XIX i XX. Forma part de l'Arquitectura Industrial i és una Àrea d'expectativa arqueològica. 119 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44412 Molí de la Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-vila-0 BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. 'Història de Capellades.Capellades'. Col·lecció particular Antoni Pons: programes de la Festa Major. DE BELÍO, German. 1961. 'El Molino-Museo Papelero de Capellades'. San Jorge. Núm.43. Barcelona. Diputació de Barcelona, p. 41- 45 FONT, Anna. En premsa. 'L'ensenyament a Capellades'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. LACUESTA, Raquel. 2000. Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona. Monografies 5. Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional), coordinada per M. Gutiérrez. SALAS Puig-DURAN, Carles. En premsa. 'Jaume Ferrer i Roca (Capellades, 1816-Barcelona, 1874)'. Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En Premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. ARXIU HISTÒRIC DEL SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. Diputació de Barcelona ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES BIBLIOTECA MUNICIPAL DE CAPELLADES XVII Edifici de planta rectangular amb l'entrada principal orientada a ponent. Consta de planta semi soterrada, planta baixa i tres plantes pis. Presenta una coberta a dos vessants amb teula corba i amb una cornisa recolzada en permòdols que ressegueix el perímetre de les quatre façanes, i en les façanes tranversals emmarca i emfasitza el capcer a manera de frontó. Les obertures són de proporció vertical. Les de la planta primera amb balcons protegits amb baranes de ferro forjat amb brèndoles verticals i dibuixos geomètrics en la part de baix. Les altres dues plantes pis, amb ventanes tancades amb portam de fusta i vidre, algunes de les quals conserven els dos porticons restaurats. Les façanes están composades simètricament, els paraments estan arrebossats i pintats de color blanc, i les cantonades amb els carreus de pedra. L'accés es realitza a través de dos grans portals de pedra, el principal amb façana al Passeig és carreuat amb arc de mig punt adovellat i el posterior també és carreuat amb arc rebaixat; ambdós estan situats en l'eix central de les façanes transversals i s'hi arriba a través d'una passarel·la. Alineada al carrer Pau Casals, hi ha una tanca massissa arrebossada i pintada de color blanc, la qual incorpora la portalada d'entrada al pati, amb brancals de pedra carreuada i arc rebaixat de totxo a sardinell, coronat amb una cornisa recolzada en permòdols. La planta baixa es cobreix amb voltes de canó rebaixades amb peces quadrades, recolzades en murs de paredat arrebossats i pintats de color blanc. En les façanes la volta incorpora llunetes per rebre les finestres de ventilació i il·luminació. L'ampli espai de les plantes pis es divideix en tres subespais, mitjançant dues filades de pilars de fosa on recolzen jàsseres de fusta de secció rectangular, que reben les bigues de fusta en roll, sense escairar, forjades amb revoltó de rajola revestida i pintat de color blanc, cobrint la totalitat de la planta. L'embigat de la coberta descansa en simples encavallades de fusta, recolzades en els pilars de fosa. La solera de rajola ceràmica pintada de color blanc, descansa en bigues i llates de fusta. 08044-45 Pg. De la Immaculada Concepció, 23; Av. Maties Guasch; Carrer PauCasals. Construït l'any 1634 per la Universitat de Capellades segons figura als capbreus practicats el 1735 i el 1805 pel monestir de Sant Cugat del Vallès. A partir de llavors, el molí de la Vila fou una font d'ingressos de forma regular i conjuntural. Durant les primeres dècades del segle XIX, el Molí de la Vila fou conduït per membres de la família Vilella. Amb la desamortització de Pascual Madoz de 1855, va ser declarat en venda i seguidament sotmès a pública subhasta. El 4 d'abril de 1859, els nous propietaris van subscriure un conveni amb els fabricants de paper de Capellades i de la Torre de Claramunt, comprometent-se a cedir part del terreny que havien comprat amb el molí, per tal d'efectuar l'ampliació artificial de la bassa, que pretenia augmentar el cabal del Rec Major. En aquest emplaçament edificaria l'any 1867 una casa-fàbrica de base rectangular la qual, d'acord amb l'estructura típica dels molins paperers. Constava de soterrani, planta principal i tres pisos (sotateulada o mirador), amb un cos annex destinat a magatzem de draps i d'altres utilitats de la indústria. Sembla que la seva activitat paperera es va interrompre a inicis del segle XX. Desprès va perdre la seva funcionalitat industrial i va ser comprat pel municipi i destinat a escoles municipals. El projecte possiblement es va veure marginat com a resultat de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera. A partir de llavors, el Molí de la Vila va tenir diversos usos: va ser vestidor d'un camp de futbol veí i va albergar el 'sindicato vertical' franquista. No fou fins uns anys després que adquiriria l'actual ús museístic. El juliol de 1948, els hereus d'Amador Romaní van establir un conveni amb l'Ajuntament pel qual traslladaven al primer pis del Molí de la Vila la seva col·lecció de troballes arqueològiques i d'història natural. Després de diferents obres de rehabilitació, en les quals va tenir un paper important el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el Museu es va inaugurar el 6 de juliol de 1961. Finalment, el museu fou inaugurat el 6 de juliol de 1961,i al 1963. L'any 1968 es va aprovar la creació del 'Colegio Libre Adoptado de Enseñanza Media', entre 1975-1976 va servir com a Parador Turístic. A partir de 1986, en passar a formar part del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i es va iniciar una profunda reforma del museu amb un muntatge museogràfic més modern i pedagògic. El 1993 es van inaugurar les noves instal·lacions del Mirador i es va dotar el museu d'un ascensor. Posteriorment es van afegir; ascensor, laboratori, biblioteca a l'any 2006 una Sala d'Actes. 41.5286300,1.6840700 390216 4598279 1634 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44412-foto-08044-45-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa També coneguda com: Molí-Museu Paperer. S'enquadraria dins les categories d'Arquitectura Industrial, Arquitectura pública, semi pública i Àrea d'expectativa arqueològica. 94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44413 Bassa del Molí de la Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-la-vila GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. (en premsa). 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). LACUESTA, Raquel. 2000. Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona. Monografies 5. Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TORRAS i RIBÉ, Josep M. 1991. Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494 1834). Barcelona. Rafael Dalmau Editor. TORRAS i RIBÉ, Josep M. 1993. 'La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els «qüestionaris» de Francisco de Zamora. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ARXIU HISTÒRIC DEL SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. Diputació de Barcelona ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES XIV-XV Bassa de molí de planta sensiblement triangular que presenta una l'alçada del triangle medeix entorn de 100 m., la base de planta corba 45 m. orientada de nord a sud. Els murs interiors de la bassa són de mamposteria, forrats en alguns trams amb formigó. El perímetre de la bassa està protegit amb una barana de ferro de brèndoles verticals. A continuació, ressegueix el contorn una vora d'uns dos metres formada amb paviment de lloses irregulars. Està voltada d'una àmplia zona enjardinada per l'esbarjo dels capelladins, amb un parc infantil i un monument dedicat al capelladí Fra Bernadí. La seva formació es deu a l'existència de punts d'aflorament de l'aqüífer Carme-Capellades. 08044-46 Passeig de la Immaculada Concepció; Av. Maties GuaschC. Pau Casals La bassa i la xarxa hidràulica que nodria els molins de la Costa ja deurien existir en època medieval, tot i que no se trobat cap noticia documental i sembla que ocupa l'espai destinat inicialment a terres agrícoles. A l'edat moderna el doll canalitzat per la bassa i la xarxa de recs i regueres era conegut com a 'font de la vila'. Amb motiu de la construcció del molí fariner de la Vila, el 1634, la bassa deuria ser reformada d'acord a les noves necessitats. En aquest període es troba citada en la documentació com a 'Bassa Gran' o 'Bassa de la Vila', amb aquest nom apareix al 'repartiment' d'aigües de 1699. Al seu costat hi havia una altra bassa més petita. Al llarg del segle XVIII no es tenen documentats excessius canvis ni transformacions d'aquest espai central en la xarxa hidràulica capelladina. El canvi més important, i que li va donar la seva conformació actual, el va viure a mitjans del segle XIX. Amb l'esmentat canvi s'intentava potenciar el creixement de la indústria de Capellades. En el ple del 23 febrer de 1854, l'Ajuntament i alguns fabricants de paper van estipular les condicions del seu aprofitament. Aquesta formulació va ser producte de la sol·licitud per part dels fabricants de fer un pou que n'augmentés el cabal. S'admetia la realització de la mina sempre que tota l'aigua continués essent propietat de l'Ajuntament i es procedís a una distribució equitativa. Va ser fonamental, per a la conversió en parc de les terres immediates a la bassa, la compra per part de l'Ajuntament del molí de la Vila i de les terres annexes, l'any 1928. El creixement urbanístic de Capellades va fer evidents les limitacions del sistema de subministrament d'aigua potable existent fins llavors. El gener de 1976, es va constatar que havia disminuït el nivell de la mina que abastava la població, situada a l'interior del Molí de la Vila, i que això obligava a utilitzar directament l'aigua que aflorava al costat de la bassa, coneguda per 'la mineta', cosa que feia difícil la seva cloració i feia augmentar el perill de contaminació bacteriològica. El 1979, es va inaugurar una font per commemorar el nou pou d'aigua potable de la Font Cuitora, tot perdent així la Bassa i el seu espai immediat una de les seves funcions tradicionals. A finals de la dècada de 1970 ja era evident la preocupació sobre el tema de la sobreexplotació de l'aqüífer. 41.5280800,1.6842000 390226 4598217 1634 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44413-foto-08044-46-1.jpg Legal Modern|Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa S'enquadra dins les categories d'Arquitectura Industrial,Parc públic, element d'Interès Paisatgístic i Àrea d'expectativa arqueològica 94|119 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44414 Can Bas https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bas BARTROLÍ I SANTA, Raül. 2008. Casa Bas. Estudi-Informe per a la declaració de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) .Capellades. BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). PONS TORT, Antoni; SUGRANYES, Margarida, 1998.Fundació Ràfols- Casamada/Maria Girona, Capellades. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. SUGRANYES DE FRANCH, Ramon. 1998. Militant per la justícia. Memòries dialogades amb el pare Hilari Raguer. Barcelona. Ed. Proa. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. Fons Família Franch XVII Casa senyorial entre mitgeres de dos cossos de planta poligonal, un a cada costat de carrer, units amb un cos en planta primera, tancat per sobre del carrer quedant com a portal d'accés al casc antic, cobert amb volta de canó rebaixada. El cos principal està constituït per planta baixa, pis i sota coberta complexa de teula corba, amb les vessants acabades amb imbricació de maó i teula, canal, i baixant fins el forjat de planta baixa. Els balcons de la primera planta tenen brancals i llinda plana de pedra i estan protegits amb barana de ferro forjat de brèndoles verticals en reganyol amb dibuix geomètric al centre. A la planta sota coberta les finestres són de proporció sensiblement horitzontal d'arc rebaixat. A la planta baixa, hi ha dos portals d'entrada d'arc de mig punt amb carreus de pedra, tancats amb porta de fusta de dues fulles batents. El parament de la façana és arrebossat. L'accés a la casa es fa es fa a través del portal proper a la volta, un cop a dins, a ambdós costats del distribuïdor, hi ha portals carreuats d'arc rebaixat i llinda plana, tancats amb portes de fusta de fulles batents, que donen accés a diverses dependències. Al fons de la sala hi ha l'escala, amb volta a la catalana, d'accés a la planta pis. El forjat és de bigues de fusta vista i el paviment de toves (fins les obres de l'any 1987, era un paviment de còdols). Les dependències de la planta pis són tancades amb portes de fusta emplafonada de dues fulles batents. La façana al carrer Dr. Fleming, pràcticament recoberta d'enfiladissa, està composada amb obertures de proporció vertical; en destaca l'obertura d'arc rebaixat del portal d'entrada al casc antic. Al costat de ponent té adossat un cos de planta baixa i pis a l'altre costat de carrer, el qual sobresurt de l'alineació de la façana del carrer Dr. Fleming del cos principal. La planta pis es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. La façana de ponent està oberta al terrat-coberta de la planta baixa, el qual està limitat amb barana massissa arrebossada i pavimentat amb cairons ceràmics manuals. Aquesta façana està limitada per quatre arcs de mig punt i en el capcer hi ha encastat l'escut de la família Bas en pedra; els paraments de façana són arrebossats i pintats de color blanc. Al porxo i terrat s'hi arriba des de la sala de la planta pis i mitjançant un tram d'escala des del pati amb barana de ferro forjat de brèndoles verticals, on destaca l'arbrat plantat a manera de passeig; el pati queda tancat vers el carrer amb una porta de ferro de barrots verticals de dues fulles batents d'un metre d'alçada. En un parament de la façana del carrer Dr. Fleming hi ha adossat un plafó de rajoles blanques amb la grafia 'A Oriol Solé i Sugranyes. Veí de Capellades. Lluitador antifeixista. Assassinat pel règim franquista durant la fuga de la presó de Segovia el 6 d'Abril del 1976. QUE EL TEU EXEMPLE I LA LLUITA NO CAIGUIN EN L'OBLIT. 6.4.2005', en la part baixa del plafó hi ha un dibuix del seu rostre. 08044-47 C. Amador Romaní, 2-4 La Casa Bas és de les cases més antigues de Capellades i senyalava una de les entrades de la vila: la de Soldevila. La família que li dóna nom va reunir importants patrimonis, degut a una clara política endogàmica entre les principals famílies locals. La primera família propietària de la casa, de la qual es té constància, és la Balaguer. Les primeres referències dels Balaguer són de 1381 en la persona de Berenguer Balaguer, el qual apareix en el capbreu de 1411 i van acumular un important patrimoni al final del segle XV fruit de diverses aliances matrimonials. El patrimoni Balaguer-Valtà va anar a parar a mans de la familia Bas en casar-se Magdalena Balaguer, filla de Francesc Balaguer, amb Fèlix Bas, originari de Piera. A partir d'aquell moment la poca bibliografia existent ha comès algunes errades en l'anàlisi de la transmissió del patrimoni de la 'Casa Bas'. Un plet establert a inicis del segle XIX per Francesc Castell permet una aproximació més propera a la realitat. El plet es fonamentava en la venda d'un molí paperer, abans fariner, adscrit originalment al patrimoni Balaguer. Aquest molí fou venut el 1798 per Joan Bas i Marañosa a Anton Ferrer i Ventallols, fet que fou dut a tribunals per Francesc Castell el 1804. Joan de Bas va nomenar hereva universal seva a M. Rosa de Moner i de Bardagí, consort de Francesc Xavier Duran i de Descallar. Els Duran eren una nissaga d'adroguers barcelonins enriquits i ennoblits durant la segona meitat del segle XVII. El testament de Joan de Bas i Marañosa va obrir un conflicte, poc conegut. Hi ha publicats diferents llibrets que relaten aquest contenciós que s'allarga durant el primer quart del segle XIX. Posteriorment Francesc Xavier de Franch fou diputat provincial per Igualada i intervingué activament en la vida de Capellades i de tota la comarca. La família Bas va protagonitzar un episodi curiós amb el plet que van mantenir per poder obtenir un oratori familiar a mitjans del Benet XIV una autorització per sentir missa a casa en una capella privada. El breu pontifical porta la data del 10 de març de 1756, i el Bisbe de Barcelona l'enregistrà i el trameté a Capellades el dia 27 de setembre del mateix any. La inauguració de l'oratori es féu el 2 d'octubre. Actualment aquest espai està destinat a activitats culturals i socials de caire públic: diferents dependències d'ús municipal i la sala d'exposicions, que entrà en funcionament després de la urbanització dels terrenys que l'envolten, anomenats 'Hort de la vila', a partir de l'any 1990. A la Casa Bas hi ha el projecte d'ubicar-hi la 'Fundació Ràfols-Casamada - Maria Girona', nodrida amb els fons personals d'ambdós artistes. Cal recordar que la família Ràfols-Casamada té una llarga relació amb Capellades. Un fet a tenir en compte és, que els propietaris sempre han estat membres de famílies benestants que no hi han viscut amb continuïtat, sinó que l'han utilitzada com a segona residència 41.5316900,1.6852700 390321 4598617 08044 Capellades Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44414-foto-08044-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44414-foto-08044-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44414-foto-08044-47-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa S'enquadraria dins les categories d'Arquitectura residencial urbana entre mitgeres i Àrea d'expectativa arqueològica 119|94 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44415 Casa Pla Puiggròs https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pla-puiggros Fulletó editat pels veïns del carrer Fondo amb la col·laboració de l'Ajuntament de Capellades, 27 d'abril de 2000. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER XIX Casa entre mitgeres en cantonada amb tres plans de façana, de planta baixa, des plantes pis i àtic. Es cobreix amb coberta plana limitada amb barana de balustres de terra cuita vermella, la part de l'edifici més en cantonada, i de teula àrab a dues vessants acabades amb ràfec, la resta de la construcció, i canal i baixant fins sota ràfec. Les façanes presenten obertures de proporció vertical, les de la façana cantonera amb arc de mig punt recolzat en capitells dòrics. A la planta baixa té un portal de pedra de llinda plana amb la data gravada '1843'. La façana del carrer de la Mercè presenta les obertures amb llindes planes de fusta recolzades també en senzills capitells dòrics. El balcó del primer pis té una barana de balustres amb escultures de terra cuita vermella. En l'obertura de la darrera planta, amb barana de ferro, presenta un singular pont de balcó de ferro forjat amb el perfil d'un gall que suporta una corriola. Junt a la mitgera de la façana del carrer Amador Romaní hi ha una capella de carrer dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Està formada per una fornícula d'arc de mig punt tancada amb vidre, coronada per dos àngels amb trompes i un escut marià al centre; a sota d'ella, hi ha dos caps d'àngels units per una ornamentació vegetal. Tots aquests elements són fets amb terra cuita vermella. Aquest espai està protegida per una teuladeta de fusta a dues vessants i en el seu costat de migdia sobresurt un element de ferro forjat que suporta un fanal. L'interior està decorat amb motius arquitectònics que reprodueixen l'absis i la volta d'una capella, i conté la imatge donada pel Monestir de Montserrat. Aquesta capella és una reproducció de l'antiga fornícula setcentista que hi havia hagut al mateix lloc. L'actual propietari de la casa va tenir molt interès en reproduir el més fidelment possible l'antiga capelleta, i ho va fer gràcies a fotografies dels anys 1925 i 1930. El balcó proper a la capella descansa en una llosa amb estructura de ferro forjat amb tornapuntes, amb rajoles de motius geomètrics florals a sota la llosana. Just a sota del balcó, hi ha una obertura rodona de carreus de pedra protegida amb una reixa de ferro en creu. A la planta baixa hi ha un portal de carreus de pedra amb arc de mig punt. 08044-48 Carrer Amador Romaní, 11; Carrer de la Mercè Aquest edifici, com la majoria del carrer, es va construir al s. XVIII, i va ser reformat l'any 1843, segons consta en la data esculpida a la part llinda de la porta. Segons el registre fiscal de 1906 la casa del carrer Montserrat núm. 5, era propietat d'Antoni Baldomer i Ramona Pla Puiggròs, residents a Barcelona. El 1910 la va comprar Josep Roig i Orpí, el qual ja tenia diferents propietats a la zona heretades de la seva família. El 1927 la va rebre en propietat Maria Roig i Romaní. El 1962, la va adquirir Joan Aguilar Martínez i Maria Martí Santamaría. Aquest matrimoni encara hi vivia el 1970 amb la seva filla Marina. Fa alguns anys fou adquirida per Antoni Argelich Iglesias i la seva esposa Concepció Caballeria Andreu. Un aspecte especialment destacat d'aquesta casa és l'existència d'una capelleta de la verge de Montserrat. Antigament, el carrer Amador Romaní, anomenat popularment carrer Fondo, s'anomenava carrer de Montserrat i tenia una capelleta amb decoració setcentista dedicada a dita Verge. Degut a la persecució que van patir els símbols religiosos durant la Guerra Civil de 1936- 1939, la decoració de la capella fou esborrada i es va tapiar la fornícula que acollia la imatge, que va ser destruïda. Més endavant, dos veïns del poble, Joan Font (àlies 'el Torro') i Joan Vila (copropietari de la capelleta) la van destapiar i hi van col·locar una imatge que era una reproducció de la Moreneta feta amb arena emmotllada. La fornícula estava protegida amb una finestra amb vidre. Per raons estètiques en va reduir l'obertura, especialment pel que fa a l'alçària, respecte de l'original. El nou propietari, Antoni Argelich va dur a terme una remodelació de la Capelleta de la Mare de Déu de Montserrat, inspirant-se en la decoració original del segle XVIII. 41.5322500,1.6846400 390270 4598680 08044 Capellades Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44415-foto-08044-48-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44416 Conjunt de cases carrer Amador Romaní https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-carrer-amador-romani MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER HEMEROTECA DIGITAL DE LA VANGUARDIA. XIX Conjunt de tres cases entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i golfes. Presenten la coberta a dos vessants amb teula corba i acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. Les façanes es composen de la següent manera: la núm. 13, amb un sol eix amb obertures de proporció horitzontal, tancades amb persiana enrotllable; la núm. 15, amb obertures de proporció vertical, menys la de les golfes que és horitzontal; la núm. 17 està presenta dos cossos de diferent alçada, amb obertures de proporció vertical. Els balcons son protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems, i el portal d'entrada d'arc rebaixat tancat amb porta de fusta emplafonada de dues fulles batents amb picaporta, el qual dóna accés a un ampli vestíbul distribuïdor a doble alçada. Els paraments de façana de les tres cases són arrebossats i pintats de color blanc, recolzats en sòcol de pedra aplacada i revestiment esquerdejat. 08044-49 Carrer Amador Romaní, 13, 15 i 17 Aquestes construccions son de finals del segle XVIII i/o inicis del segle XIX. La casa número 13, estava vinculada a una família de Castellolí: els Serra. El 1823 es documenta una cessió en emfiteusi d'una casa al carrer Fondo per part d'Agustí Serra, de Castellolí, a Magí Soler, pagès originari de Clariana. L'edifici, el 1868, estava habitat per Jaume Torelló Ballà, pagès, la seva esposa Anna Roig i Alió i els seus dos fills. Aquest edifici fou adquirit el 1953 per Joan Vila Espert. L'actual casa número 15, està vinculada des d'antic a la familia Aloy, sempre vinculats als treballs agrícoles. En l'actualitat l'edifici està ocupat per llogaters. El número 17, segons el padró de 1846, estava ocupat per Joan Roig persona amb diverses propietats al mateix carrer. Després d'una estança a Cuba, 1891. Durant el segle XX es tenen documentats diversos propietaris. 41.5324300,1.6845300 390261 4598700 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44416-foto-08044-49-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Conjunt urbà d'interès 119 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44417 Cal Batista https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batista GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA XVIII Conjunt de dues cases entre mitgeres en cantonada. La núm. 16 té dos cossos, un de planta baixa, alineada al carrer, i dos pisos reculats; l'altre de planta baixa i dos pisos. La núm. 18 és de planta baixa i dues plantes pis. Ambdues presenten cobertura a doble vessant amb teules corbes acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins al forjat de planta baixa. Les façanes estan tenen obertures de proporció vertical i horitzontal, tancades amb persiana de llibret. Els balcons són protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals. A la planta baixa s'obren dues àmplies portalades amb carreus de pedra; la núm. 16 amb arc rebaixat (descoberta l'any 2009 en la darrera obra de restauració i transformada en portal d'entrada); la núm. 18 amb arc de mig punt (el carreuat es va recuperar en l'obra de restauració de l'any 2009 i es va transformar el portal d'entrada en finestra). El parament de façana és arrebossat i pintat de color ocre, el qual recolza en un sòcol de pedra aplacada grisa. Les cantonades de la núm. 16, amb carreus de pedra de dalt a baix de la façana. 08044-50 Carrer Amador Romani, 16-18 Aquest grup d'edificis està vinculat des de sempre a la família Torrescasana vinculada a l'industria paperera, que possiblement es va establir a Capellades a la segona meitat del segle XVIII, donat que no apareix cap esment seu a la documentació prèvia. A finals del segle XVIII ja eren ferrers i serrallers essent l'activitat principal durant els segle XIX i part del XX. Un dels principals mercats foren els molins paperers, fins acabar especialitzant-se en maquinària paperera. Altre tipus de maquinària que van desenvolupar foren enginys per a l'elevació d'aigües, elements d'estructura metàl·lica per al seu ús en el formigó armat, etc. Baptiste o Can Baptiste es el nom pel que es coneix donat que ocupava càrrecs municipals el 1820 i posteriorment altres membre de la família també formaren part de l'Ajuntament. Paral·lelament la família va anar ampliant el seu patrimoni en terres i l'apertura d'altres negocis. Diversos documents permeten veure l'evolució d'aquesta propietat i dels camps localitzats a la zona adjacent. Les propietats engloben en l'actualitat els edificis número 16-18, 20 i 22 i s'han vist sotmesos a diferents reformes al llarg dels darrers anys. 41.5321800,1.6848000 390283 4598672 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44417-foto-08044-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44417-foto-08044-50-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Arquitectura residencial urbana entre mitgeres 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml