Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44505 | Casa Joan Farrereas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-farrereas | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XX | Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb cornisa, canal i baixant fins al forjat de planta baixa. La façana està composada amb obertures de proporció vertical tancades. El balcó del primer pis està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals. A la planta sota coberta destaquen dues àmplies finestres que ocupen tota la façana i estan protegides amb una barana de balustres de pedra artificial. A la planta baixa, el portal, amb llinda plana, està tancat amb porta vidriera de fusta de dues fulles batents. La finestra està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals en reganyol. El parament de façana està revestit d'arrebossat i recolza en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-138 | Carrer Olò, 30 | Segons la imatge gràfica derivada del plànol realitzat el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza, bona part del segment del carrer d'Oló, en els números parells, situat entre les propietats de la Casa Bas i el Passeig es trobava sense construir en aquella data. El registre fiscal de 1906 ho confirma donat que consta que des de la casa de Francesc Xavier de Franc a Cal Basteret (ja al carrer Sant Joan, però llavors encara carrer d'Oló) únicament hi havia tres cases i tres solars. Aquesta casa es va construir a inicis del segle XX i era propietat de Joan Farreras Fábregas, un forner resident a la part baixa del mateix carrer. Posteriorment ha anat canviant de propietaris. | 41.5312500,1.6839300 | 390209 | 4598570 | 1915 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44505-foto-08044-138-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Josep Ferrer Llopart (promotor) | Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge de finals del segle XIX i inici de segle XX. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44506 | Casa Sangüesa Milán | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sanguesa-milan | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Casa entre mitgeres de dos cossos, un de planta baixa, pis i terrat i l'altre de planta baixa, pis i sota coberta. Una part de l'edifici presenta coberta plana i terrat amb barana massissa, i l'altra amb teula corba a dues vessants, recolzades en cornisa, canal i baixant vist fins al forjat de planta baixa. La façana està composada amb obertures de proporció vertical, i el balcó que realça el portal d'entrada està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems. El parament de façana és revestit d'arrebossat i pintat de color marró, i recolza en sòcol. | 08044-139 | Carrer d'Oló, 34 | Al plànol de 1851 efectuat per l'agrimensor Rómulo Zaragoza ja apareix reflectida aquesta propietat. Segons els Registre Fiscal de 1906 aquesta casa, que posava fi al carrer d'Oló (abans de creuar el Passeig), era propietat de Joan Aloy Prat. Posteriorment està ocupada per diverses famílies. | 41.5312600,1.6837500 | 390194 | 4598571 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44506-foto-08044-139-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Casa representativa de l'arquitectura popular, integrada en conjunt d'edificacions del seu entorn. El moment de construcció de l'edifici es sitúa a mitjans del segle XIX amb la realització de reformes al llarg del segle XX. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44507 | Casa Antoni Estalella i Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-estalella-i-ferrer | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER: Premsa Local: Crónica Municipal de 1901. | XIX | Casa entre mitgeres en cantonada, de planta baixa i dos pisos. Presenta coberta plana limitada amb una barana massissa, recolzada en una cornisa perimetral, i baixant vist fins sota el forjat de la planta baixa. Les obertures de la façana són de proporció vertical, amb l'ampit de les finestres amb aplacat de ceràmica vidrada de color verd, i tancades amb persiana de corda, les de la planta primera, i enrotllable, les de la segona. Ambdues façanes estan composades segons tres eixos. El balcons són protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals, els de la plaça amb dibuixos geomètrics als extrems. El parament de les façanes és arrebossat i pintat de color salmó i recolza en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-140 | Carrer Onze de Setembre de 1714, 1; Plaça Sant Jaume | Propietat de Josep Esbert i Jover l'any 1820. El 1841 fou venuda a Antoni Estalella i Ferrer, confiter. A inicis de 1872, Antoni Estalella va enderrocar la cantonada de la casa seva a la plaça Sant Jaume. Això formava part del pla traçat pel mestre d'obres Pere Marí i Prat per millorar l'accés entre les dues places, projecte tècnic que va tenir el vist-i-plau de l'arquitecte Miquel Garriga i Roca. Posteriorment va anar canviant de mans. En l'actualitat, els diferents espais de l'edifici estan ocupats per llogaters. Els locals comercials dels baixos han acollit diferents activitats: peixateria, floristeria, etc. | 41.5314300,1.6856900 | 390356 | 4598587 | 1878 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44507-foto-08044-140-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També es coneguda com: 'Ca l'Estalella'. Casa representativa de l'arquitectura popular rehabilitada, integrada en l'entorn de la plaça. A la documentació figura que la primera reforma s'efectuà l'any 1878, la següent al 1900 i la restauració de la façana ala dècada del 2000. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44508 | Casa Puigjaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-puigjaner | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna, segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIV | Casa entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins al primer forjat. Està composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical. Els balcons estan protegits amb baranes de perfil corb i brèndoles en reganyol. El portal s'ha ampliat per adaptar-se a nous usos, s'ha aprofitat la porta de fusta de dues fulles batents amb gravats geomètrics i picaporta, complementant-la amb una fulla central de xapa metàl·lica El parament de façana arrebossat i pintat, recolzat en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-141 | Carrer Onze de Setembre, 3 | Aquest edifici apareix vinculat a la família Puigjaner des d'antic, familia que vivia a Capellades al segle XV i al segles XVII, XVIII i XIX, ocupant una posició de preeminència política, social i econòmica de la vila. La família va estar vinculada al sector llaner, agrícola i rendista, successiva i complementàriament. Es desconeix la data exacta de construcció , però sembla existir-hi alguna mena d'edificació des de l'Edat Mitjana. Tampoc es té constància completa de com i quan arriba a ser propietat dels Puigjaner, però tot apunta que aquesta vinculació és força antiga. | 41.5313500,1.6857900 | 390364 | 4598578 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44508-foto-08044-141-1.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com a: Ca la Puigjanera, Cal Puigjaner, Casa Marcel·li Vallès, Torres 'Cal Baldufes'. Casa representativa de l'arquitectura popular rehabilitada, integrada en el seu entorn immediat. L'immoble té un origen medieval i s'efectuen diverses remodelacions als segles XVIII, al 1848 i l'any 1990 es dugè a terme una restauració. | 94|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44509 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-0 | BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. CAMPOY, Joana i SOLER, Marisa. En premsa. Urbanisme i edificis singulars. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez) GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. «El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic», Història de Capellades (títol provisional). Capellades. Ajuntament de Capellades ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. Documentació diversa. ARXIU DE LA DELEGACIÓ DEL GOVERN DE BARCELONA Web Capellades.net març 2006 | XX | La Casa de la Vila és un edifici entre mitgeres constituït per soterrani, planta baixa, planta pis i golfa. Presenta coberta plana, la qual limita al carrer amb una barana de balustres. La façana clàssica, composada simètricament segons tres eixos amb buits de proporció vertical d'arc de mig punt. A la planta baixa, les obertures formen un porxo de tres arcs rodons. En la clau de l'arc central hi ha un medalló amb l'escut de Capellades emmarcat amb una orla i dos modillons, just a sota de la balconada. Els altres dos arcs del porxo estan adornats amb un modilló. Una contundent cornisa amb motllures i dentellons separa la planta baixa de la primera. Al primer pis, les tres obertures estan delimitades amb columnes de capitell compost, decorades amb fulles d'acant en la part baixa del fust, a tocar de la base, les quals recolzen en un basament. Una balconada de balustres correguda s'estén al llarg de la façana, la qual recolza en la cornisa ja citada que incorpora les cartel·les amb escultures del balcó central. Aquest sobresurt de la línia de façana i emfasitza l'entrada. En els extrems de la balustrada hi ha dos fanals amb suport de ferro forjat. Corona l'edifici una cornisa-entaulament, amb mènsules decorades amb motius vegetals, que incorpora les lletres 'CASA DE LA VILA'. Des del carrer s'accedeix al vestíbul a través d'un curt tram d'escala de tres graons. A continuació, es troba l'entrada de l'edifici tancada amb una porta de fusta emplafonada, amb dibuixos geomètrics gravats en els plafons. Un cop traspassat el portal s'arriba a un altre vestíbul del qual surt l'escala noble de marbre, amb barana de brèndoles de ferro forjat i passamà de fusta, amb la que s'accedeix a la planta pis. Aquest nucli central de doble alçada, on es disposa l'escala, està il·luminat per una claraboia plana de vidre gravat, i hi aboquen totes les dependències administratives i la sala de sessions de la planta primera a través d'una galeria perimètrica d'arcs de mig punt i de vidrieres d'arc rodó amb vidres de color ocre i blanc. A les golfes hi ha una part de l'Arxiu Municipal, i al soterrani, on hi havia hagut abans la presó, ara hi ha un magatzem i l'altra part dels fons documental del municipi. | 08044-142 | Carrer Onze de Setembre, 4 | La Casa de la Vila probablement des del seu origen estava situada a la plaça Major núm.1, avui plaça Jacint Verdaguer. L'any 1898, l'estat de l'edifici era força precari l'any 1898. Finalment, es va decidir enderrocar-lo i llogar provisionalment la casa de la plaça Sant Jaume núm.26, fins que es trobés una nova ubicació per a la construcció d'una nova Casa Consistorial. A més de Casa Consistorial, l'edifici al llarg del temps ha tingut diverses utilitats: Escola fins a la dècada de 1930 (a la Sala de Sessions), emissora de ràdio a la dècada de 1980 i oficina de correus. Els espais originals poc a poc es van anar quedant petits per a les noves necessitats d'un ajuntament modern. L'any 1965, es va portar a terme un projecte de reforma interna de l'edifici, com la reparació i ornamentació del Saló de Sessions i del despatx de l'alcaldia. L'any 2004, es va iniciar un projecte d'ampliació de les dependències municipals, pel carrer Ramon Godó, on es va ubicar l'entrada principal de l'Ajuntament. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 1900-5 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44509-foto-08044-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44509-foto-08044-142-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Josep Major i Ribes | Edifici representatiu de arquitectura d'autor de llenguatge eclèctic, integrat en el casc antic. Construcció de 1900-5 amb reformes els anys 1965 i 2004. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44510 | Guardacantons de carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guardacantons-de-carrer | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | Guardacantons de pedra de forma cilíndrica de 20 cm. d'alt, per protegir les cantonades dels edificis del frec de les rodes dels vehicles, situats a les cantonades dels carrers del Pare Bernadí i d'Oló i dels carrers de Sant Francesc i Call. | 08044-143 | Carrer Pare Bernardí, Carrer Oló, Carrer Sant Francesc i Carrer del Call | Actualment les mostres que queden a Capellades d'aquests element urbà són relativament poques. En aquest cas s'inventarien els guardancantons del carrer Pare Bernardí amb carrer d'Oló i els del carrer Sant Francesc amb Call. Els primers són relativament recents (de mitjans de la dècada de 1960) i els segons de data no coneguda. El carrer Pare Bernadí es va originar amb l'enderroc de l'antiga casa d'Antoni Miquel i Costas. Aquesta casa després d'estar tancada durant un temps, es va posar a la venda cap a la dècada de 1960. A finals de la dècada de 1960, es va construir en uns dels costat de l'espai urbanitzat. Ja a la dècada de 1970, es va fer el propi en l'altre i, finalment, en el tombant dels segles XX i XXI es va construir el terreny restant, sumat a dues finques annexes, entre elles la de la Vila Canals (antiga seu de la Guàrdia Civil). | 41.5314000,1.6847900 | 390281 | 4598585 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44510-foto-08044-143-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Element singular de la xarxa viària del nucli antic | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||||
| 44511 | Molí Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona.' Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Molí paperer situat al sud del terme, alineat al camí del Pas de l'Aigua o camí Ral. Segueix la tipologia pròpia dels molins paperers d'aquesta zona. El conjunt el formen dos edificis de planta rectangular. El més antic alineat al camí, és de planta baixa, planta pis i sota coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel al camí, acabades amb imbricació de maó i teula. Els materials de construcció són, també, els habituals: pedra tallada que forma la base, els caires de les cantonades, i paredat. Els antics miradors o estenedors ocupen la totalitat de la planta sota coberta. En aquesta planta, la façana est, al camí, està composada amb quinze finestres amb obertures de proporció vertical, d'arc rebaixat, tancades amb porticons de fusta. La planta primera amb vuit finestres, el parament arrebossat i en molt mal estat de conservació. La façana del costat nord està composada amb sis eixos amb obertures de proporció vertical. Les de la planta primera més altes que les de sota coberta, totes amb arc rebaixat. La façana sud, està composada segons tres eixos, té adossat un cos de reduïdes dimensions que ocupa les tres plantes, sense arribar a l'alçada de la coberta, i el parament està arrebossat. Al nord de l'edifici hi ha un alt mur de contenció construït amb dues tipologies de paredat. El segon cos està retirat i alineat amb la façana posterior del cos antic. És de planta baixa, pis i sota coberta. Es cobreix amb coberta de teulà àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel al camí, acabades amb cornisa de permòdols. La façana està composada segons nou eixos amb obertures de proporció vertical d'arc pla. La majoria de finestres de la planta primera estan tapiades amb envà ceràmic. El parament està arrebossat, en mal estat de conservació. | 08044-144 | Carrer Pas de l'Aigua s/n | El primer molí que s'hi va situar fou el de Jacint Faulí, que l'havia posat en marxa el 1725, però sembla que la seva existència fou efímera. Però, en realitat, el 'Pas de l'Aigua' fou conegut pels molins allà edificats per la família Romaní, que foren els promotors del molí objecte d'anàlisi. El primer, fou el de Tomàs Romaní que datava de la primera meitat de la dècada de 1730. Tenia com a objectiu construir un o més molins paperers, drapers o fariners. Amb aquest objectiu es podia valer de les aigües de l'Anoia, des del Torrent del Carol fins a la part superior de 'dita riera' a la peça de terra de Francesc Coca. Segons la inscripció present en un dels miradors, la data de la seva posada en funcionament fou l'1 de maig de 1731. Aquesta ampliació va comportar un llarg plet interposat pel seu germà Josep, propietari d'un molí paperer proper, a causa de l'abastament comú d'aigua, que arribava als molins pel rec derivat per la resclosa de sota el Capelló. El molí va tenir diversos arrendataris al llarg del segle XIX. A mitjans del segle XX, 'Papelera del Besós' es va fer amb la propietat d'aquest edifici, tot deixant les instal·lacions del 'Molí Vell' per a usos auxiliars. A inicis del segle XXI, aquesta fàbrica fou adquirida per la multinacional finlandesa Ahlstrom. | 41.5248000,1.6920700 | 390877 | 4597843 | 1731-5 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44511-foto-08044-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44511-foto-08044-144-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | La construcció és de 1731-1735 i presenta reformes l'any 1907 i altres al llarg del segle XX. S'enquadraria dins l'àmbit de l'arquitectura industrial i cal destacar la seva rellevància com a àrea d'expectativa arqueològica | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44513 | Fàbrica de Cal Violant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-violant | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'Ramon Romaní i Puigdengolas', Història de Capellades. Segon volum (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU HISTÒRIC DE PROTOCOLS DE BARCELONA. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | La fàbrica de Cal Violant està formada per un conjunt d'edificacions: la principal té planta en forma d'ela amb diversos cossos adossats, fruit de diferents ampliacions al llarg dels anys. La base de la ela, amb façana al camí Ral, es composa de dos cossos, el més antic de paredat comú i el més recent amb totxo ceràmic vist. Ambdós consten de planta baixa respecte del camí, planta pis i dues plantes més destinades a miradors o estenedors amb les ventanes característiques del molí paperer. La coberta es de teula corba a una vessant amb ràfec i tortugada. De les façanes cal destacar les cantonades i contraforts amb carreus de grans proporcions, a la façana de migdia i part de la façana de llevant; també es distingeixen al primer pis d'aquestes mateixes façanes quatre obertures amb arcs de mig punt amb totxo a plec de llibre que estan tapiats. Els dos pisos superiors de la façana de llevant del cos antic, paral·lel al camí Ral, està composada amb tretze eixos amb ventanes tancades amb porticons de dues fulles batents de fusta. Adossat a la casa dels propietaris, en sentit nord, hi ha un altre edifici també de planta rectangular i d'estructura similar, però d'alçada més baixa. Davant de la casa dels propietaris, a ponent, hi ha un important jardí romàntic tancat amb un mur alt de paredat massís A la part alta del jardí, junt a la paret de tanca, hi ha un estany de planta rodona amb una peanya central on recolza una copa amb brollador. En un segon nivell, hi ha un monòlit commemoratiu de pedra, de forma tronco piramidal, el qual recolza en una peanya de planta quadrada. Al seu costat de ponent hi ha la inscripció 'En Joan Romaní en MDCXX importà l'ofici paperer a n'aquesta comarca' i a la cara oposada: 'En Ramón Romaní remembrant tal fet li dedica aquest recort MDCCCXCVII'. Al costat de migdia, hi ha: un baix relleu que representa l'escut de Capellades, en el qual destaca a la part central un Crist crucificat amb la creu recolzada en una peanya, a ambdós costats un xiprer i la imatge de la Mare de Déu i d'una santa que podria ser o bé Santa Llúcia, patrona dels paperers, o bé Santa Dorotea, patrona de Capellades. Cal destacar també: l'estany, de planta semi circular, està protegit amb una barana de balustres ceràmics adossada a un mur de planta corba; una fornícula amb una escultura mitològica, una figura masculina asseguda en una cadira i tocant la lira que podria representar Orfeo | 08044-146 | Pas de l'Aigua s/n | Des de la dècada de 1730 la zona del Pas de l'Aigua, fou un punt de posada en marxa de diferents molins. Des dels seus inicis la família Romaní, com altres famílies propietàries de molins de Capellades i de la comarca, va tenir un notable protagonisme, passant de la filatura de cotó a produir paper. Els diversos enllaços matrimonials de membres de la família van donar accés a d'altres en aquest negoci. Es va constituir la societat «Fills de Romaní i Tarrés» l'any 1981. Encara que destinada a la fabricació de paper i curtits El 1857 ja havien arrendat un dels molins del Pas de l'Aigua. Sota la direcció de Ramon Romaní es van introduir les màquines¡ 'picardo' (que fabricaven un paper d'unes característiques molt similars a l'estrictament manual) i es va muntar una fàbrica de cartrons a la Riba amb màquina continua. Les màquines 'picardo' eren la resposta al gran activisme sindical de les dècades de 1860 i 1870. La màquina es va registrar l'any1877. L'altra fita en la seva activitat paperera fou l'intent de fabricar els cartrons necessaris per la setinació i els aprestos de teixits. Ramon Romaní va arribar a ser membre de la Comissió Executiva de l'Exposició Universal de Barcelona (1888), vocal a la Junta Directiva organitzadora del Museu d'Arts Industrials (1881) i comissionat per oposar-se al tractat amb França de l'any 1882. L'any 1891 va entrar a formar part de la Junta d'Aranzels i va ser president del Foment del Treball Nacional els anys 1893-1895. També va emparentar amb una important nissaga d'industrials i comerciants arran del matrimoni de la seva mare Josefa Puigdengolas amb Josep Agustí Nadal i Sastre. Ramon Romaní fou actiu defensor de la necessitat de la connexió ferroviària de l'Anoia amb les grans línies de la costa. 'Cal Violant' era la residència d'estiu de Ramon i on va realitzar un seguit d'obres a finals del segle XIX, per adequar la casa a les visites que sovint rebia. La peça fonamental fou un magnífic jardí romàntic anglès i segons el Registre Fiscal de 1906, consta con com 'Fábrica de papel con maquinaria, patio y jardín'. El 1934, únicament disposava d'una capacitat de 100 t. La seva producció efectiva el 1935 fou de 50 t i de 80, el 1940. Era, per tant, una instal·lació de molt petita capacitat. 'Romaní T. S.A.' va anar marginant la seva producció tradicional de paper blanc d'escriptura en favor del cartró 'presspan'. En el context de la necessitat de modernització, a inicis de la dècada de 1970, l'empresa capelladina es va acollir al programa INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE CAPELLADES I.AI.16/136 -7- DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE CAPELLADES Bosch, Campoy, Cuspinera, De totes maneres, Cal Violant estava tocat de mort en el procés d'intensa racionalització de la capacitat productiva del sector paperer espanyol. Després de diferents problemes, i encara gestionat per membres de la família Romaní, va acabar tancant a inicis de la dècada de 1990. Fou adquirida per 'Unión Industrial Paperera', bàsicament pels drets d'aigua derivats de la seva propietat. Des de llavors 'Cal Violant' està en el més absolut dels abandons i l'estat deplorable de l'antic jardí simbolitza perfectament la seva situació. Una acció desenvolupada des del Museu Molí Paperer de Capellades va permetre la salvaguarda de bona part del patrimoni documental de 'Cal Violant', on destaca una magnífica secció epistolar que cobreix la pràctica totalitat del segle XIX. | 41.5235300,1.6919500 | 390865 | 4597702 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44513-foto-08044-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44513-foto-08044-146-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Molí de Pas de l'Aigua; Fàbrica Romaní. L'estructura té el seu monent inicial al segle XVIII amb reformes a finals del segle XIX i té un jardí de l'any 1897. S'emmarca dins l'àmbit de l'arquitectura industrial i és àrea d'expectativa arqueològica. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44514 | Conjunt de dues cases del carrer del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-dues-cases-del-carrer-del-pilar | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Conjunt de dues cases entre mitgeres. La núm. 5 de planta baixa i tres plantes pis i sota coberta. La núm. 7 de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Cobertes amb sostre de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb cornisa, canal i baixant vist fins el forjat de planta baixa. Les façanes són composades segons un eix desplaçat a la mitgera amb obertures de proporció vertical emmarcades, tancades amb persiana enrotllable i de corda. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals. La casa núm. 7 amb motius geomètrics a dalt i baix. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat. La núm. 5 està pintada de color salmó i la núm. 7, de color blanc. El portal de la núm. 5 ha estat modificat per adaptar-lo a nous usos. | 08044-147 | Carrer del Pilar 5-7 | Sembla que a mitjan del segle XIX, aquesta zona del carrer del Pilar ja estava edificada tal com figura al plànol realitzat el 1851, per l'agrimensor Rómulo Zaragoza. Al Registre Fiscal de 1906, ambdues cases eren propietat de Joan Poch Torrescasana, fill de Jaume Poch Rius i Teresa Torrescasana Marra. A través de la seva mare, estava emparentat amb la família de serrallers amb casa al carrer Fondo i, també, amb els Roig. De la primera casa ressenyada, la número 5 (i llavors número 3). Les propietats han passat per diverses mans i des de mitjan del segle XX. Actualment, seguint la tradició familiar hi ha un establiment comercial: una barberia masculina. | 41.5308600,1.6858000 | 390364 | 4598524 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44514-foto-08044-147-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Cases entre mitgeres representatives de la tipologia d'un sol eix, de composició de la façana desplaçat a la mitgera, que formen part del conjunt d'arquitectura popular i culta que configura el carrer, integrades en les edificacions de l'entorn. Ambdòs nùmeros del carrer compleixen funció d'habitatge i de comerç. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44515 | Casa Ignasi Soteras Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ignasi-soteras-poch | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres i en cantonada que consta de dos cossos amb façana al carrer del Pilar. El cos principal, en cantonada amb el carrer Canaleta, de planta baixa i dos pisos amb coberta de teula corba a dues vessants acabada amb imbricació canal i baixant fins al primer forjat. La façana del carrer Canaleta està composada segons dos eixos amb finestres rectangulars. La façana del carrer del Pilar presenta un capcer acabat amb perfil sinuós, amb una imposta que enllaça amb els brancals de les cantonades. Les obertures són de proporció vertical emmarcades en la part superior amb guardapols, tancades amb persiana enrotllable, els balcons estan protegits amb barana de ferro forjat amb brèndoles verticals amb dibuixos de motius geomètrics als extrems. El portal d'entrada, pel carrer del Pilar, és d'arc rebaixat. Els paraments de façana són revestits d'estucat de color blanc, amb imposta a nivell del forjat de la planta baixa i sòcol de color rosat. El segon cos de planta baixa, es cobreix amb coberta plana que forma un terrat de la planta pis del cos principal. | 08044-148 | Carrer Pilar, 6 | Aquesta casa, es troba estretament relacionada amb la família Claramunt, primer, i Matosas, després, ambdós cognoms vinculats amb l'activitat llanera i amb bona part de les edificacions de la Canaleta. No obstant, a finals del segle XIX era el lloc d'habitatge de la família Soteras. Aquest edifici en diferents etapes va canviar de propietari fins que es va efectguar un procés de divisió horitzontal i va ser adquirida per diversos propietaris. | 41.5308300,1.6856200 | 390349 | 4598521 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44515-foto-08044-148-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: 'Cal Soterons'. Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge noucentista, integrat en el seu entorn.El moment de construcció es situa a inicis del segle XIX, i presenta diverses reformes 1917 i a inicis del segle XXI es va reformar la façana. Actualment compleix la doble funció com a residencia i com a negoci. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44516 | Casa Isidre Soteres Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-isidre-soteres-figueras | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa.'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa i tres plantes pis. Cal senyalar la diferencia d'alçada entre els forjats de les plantes pis, segona i tercera. La segona té l'alçada més baixa del normal, queda reflectit en la façana mitjançant les impostes a nivell de forjat. Te la coberta de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb cornisa, canal i baixant vist fins el forjat de planta baixa. La façana està composada amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de fusta de llibret mòbil. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro colat de brèndoles verticals amb elements de fosa. El parament de façana està revestit estucat de color salmó recolzat en sòcol de color gris. El portal d'entrada és d'arc rebaixat tancat amb porta de xapa metàl·lica | 08044-149 | Carrer Pilar, 9 | Cap a mitjan del segle XIX es té constància de l'existència d'aquestes propietats i Isidre Soteras havia fundat el seu taller associat amb Ramon Blanch Bosch, de qui es va separar el 1874. Aquesta família va continuar en propietat de l'edifici i estava molt vinculada a la política local. 'Tallers Soteras' va abandonar aquesta ubicació a finals de la dècada de 1970. A partir de llavors, i durant uns anys, els baixos de l'edifici els va utilitzar una empresa dedicada a la ceràmica artesanal (Monfont). Després del trasllat d'aquest taller, la totalitat de l'edifici es va utilitzar pels seus propietaris. | 41.5308200,1.6857200 | 390357 | 4598520 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44516-foto-08044-149-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Casa de tipologia singular, integrada en les edificacions de l'entorn. La construcció té un moment inicial de la segona meitat del segle XIX i reformes l'any 1902. Actualment l'immoble compleix una doble funció: residencial i industrial. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44517 | Tanca de l'antiga casa d'Antoni Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-lantiga-casa-dantoni-miquel | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. | XIX-XX | Part de la tanca modernista de l'antiga casa d'Antoni Miquel i Costas. És un mur massís paredat arrebossat, compost de quatre trams amb tres pilars intermedis. El coronament té una imposta ondulada. | 08044-150 | Carrer Pilar, 12 | El propietari de la casa fou Antoni Miquel i Costas, el Marquès de la Pobla de Claramunt, un dels més importants paperers catalans i d'Espanya entre finals dels segle XIX i inicis del segle XX. 'El Guenyo', com era conegut popularment, va néixer en una família amb gran tradició paperera. L'empresa familiar era 'Miquel y Costas Hnos' materialitzat en la constitució, el 14 de setembre de 1902, de Miquel y Costas & Miquel S. en C. (MCM). A partir d'aleshores, la propietat de l'empresa era compartida per Antoni i el fills de Llorenç. La producció va tenir amplis contactes amb l'Havana, Valparaíso (Xile), Buenos Aires i Mèxic DF. La conquesta del mercat espanyol es va fer ja entrat el segle XX amb la marca Smoking. El matrimoni Miquel i Mas va endegar diferents accions de mecenatge com la restauració a la dècada de 1920 de la capella de Santa Bàrbara de la Font de la Reina. Aquestes actuacions varen contribuir a què Antoni obtingués el títol de Marquès de la Pobla de Claramunt, segons Reial l'any 1925. Poc després de la mort d'Antoni Miquel, 1927, es va activar la idea de la construcció d'unes escoles a Capellades que portessin com a nom el seu títol nobiliari. La seva vídua fou la principal impulsora del projecte 'Centre Escolar Marquès de la Pobla. La casa es va començar a construir a inicis de la dècada de 1880, era situada al bell mig d'un parc que ocupava la part nord del carrer del Pilar (o del Serra), des del solar que seria ocupat per la «Villa Canals» (futura caserna de la guàrdia civil) fins gairebé el carrer de La Canaleta. La casa estava situada al carrer del Pilar núm. 4 segons el Registre fiscal de 1906. Cap a l'any 1925 s'hi va fer una important reforma dirigida per Domènec Sugranyes (1878-1938), continuador de les obres de la Sagrada Família. El resultat del projecte va ser un edifici on a la planta baixa hi havia un porxo amb columnes i al primer pis de la façana principal es podia admirar una balconada amb una barana treballada i les finestres emmarcades per grans medallons i garlandes vegetals. A l'interior destacava l'escalinata de marbre, els magnífics vitralls emplomats, la fusteria noble i una magnífica biblioteca. Tota la vorera nord del carrer del Pilar era recorreguda per una tanca d'estil modernista que delimitava la propietat d'Antoni Miquel, llevat de la part central que tenia una entrada majestuosa. D'aquesta tanca 'gaudiniana' avui dia només se'n conserva un tros situada entre el número 12 del carrer del Pilar i l'inici del carrer Pare Bernardí. L'edifici no responia a un sol estil, sinó que s'hi barrejaven elements modernistes, renaixentistes, colonials, etc, evocadora de les vinculacions dels seus propietaris amb el mercat antillà. Durant la guerra civil de 1936-1939 la casa fou ocupada per les Joventuts Llibertàries. Acabada la guerra, la família Miquel ja no hi va tornar a viure. Així, el 1941 es va obrir l'anomenat 'Hotel Pensión Capelló'. Als anys 60 fou adquirida per un restaurador barceloní en representació d'una societat (Capelló SA) que l'enderrocà l'any 1964 i en feu donació. | 41.5307300,1.6853700 | 390328 | 4598510 | 1880-910 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44517-foto-08044-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44517-foto-08044-150-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | De la reforma de 1925, Domènec Sugranyes, arquitecte. | També conegut com: Tanca de Cal Genyo, Tanca de l'Hotel Capelló. Tram de tanca representatiu de la finca d'Antoni Miquel i Costas, marquès de la Pobla de Claramunt, que ocupava els actuals terrenys de la plaça Catalunya. | 105|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44518 | Societat La Lliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-la-lliga | BUSQUETS MOLAS, Esteve. (1972), Història de Capellades, Capellades CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) EXPÓSITO ROVIRA, Sandra; PÉREZ GARCÍA, Judit; VALLÈS I SABATER, Mireia. 2001. 100 anys lligats a la Lliga, Ajuntament de Capellades. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Edifici entre mitgeres de planta baixa amb pati al costat de llevant, el qual connecta amb l'edifici del teatre situat al fons del solar. Es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants acabada amb un acroteri de balustrada i cornisa recolzada en carteles. La façana està composada simètricament segons tres eixos d'obertures de proporció vertical, protegides amb balustrada esculturada amb dibuixos geomètrics. El parament de la façana, objecte d'una intervenció l'any 2008, està estucat de color salmó i recolza en un sòcol de color gris. A continuació, en el mur exterior del corredor que dóna al pati destaca una pintura figurativa amb tres braços de segadors enlairats amb la mà agafant una fals, a sota dels quals hi ha la grafia 'Cultura i Llibertat'. L'accés al cafè es fa pel pati, per sota una llinda de xapa metàl·lica amb el bogit de la grafia 'La Lliga'. Al costat de llevant hi ha un ampli porxo que protegeix l'entrada i acull dependències del bar, i està cobert amb plaques de fibrociment. Al final del porxo hi ha un gran mural amb vinyetes representat llocs de la població. L'interior del cafè és una gran sala de planta rectangular amb àmplies obertures al carrer i al pati interior. Les parets estan revestides amb un sòcol ceràmic alt amb rajoles de dibuixos geomètrics coronada amb un treballat perfil de fusta. El paviment és de mosaic hidràulic de dibuix geomètric formant una gran malla, al costat est de la sala hi ha la barra de bar. El sostre és de plaques de guix llises i pintat de color marró. Destaquen els florons dels quals pengen les lluminàries. El sostre enllaça amb les parets perimètriques a través d'una cornisa de perfil sinuós. | 08044-151 | Carrer Pilar, 13-15 | L'any 1901, dotze capelladins van fundar 'La Lliga Comercial, Industrial i Agrícola' de Capellades amb la finalitat de defensar els interessos dels seus socis i contribuir al desenvolupament i prosperitat de tots ells. Per moblar el local van adquirir objectes procedents del 'Centre Català' (creat el 1888) i el 'Ateneo Capelladense de San Luis Gonzaga' (creat el 1887). Ambdues entitats havien desaparegut poc abans. Entre els estris adquirits destacaven diferents elements necessaris per a jugar al billar. La primera junta de l'entitat estava formada per Josep Guasch, Isidre Soteras, Josep Esplugas, Antoni Pomés, Emili Vives, Llorenç Miquel i Emili Santacana tots ells de la classe industrial, conservadora i benestant de la vila. Un dels objectius d'aquesta associació va ser adquirir en propietat un edifici expressament construït amb teatre i jardins, per poder portar-hi a terme les seves activitats. L'any 1902, La Lliga es trasllada al carrer del Pilar en un terreny de Cal Serra, on a més del cafè i la seu social hi edifiquen una sala - teatre. Segons el Registre Fiscal de 1906, l'edifici, llavors amb elnúmero 11, consta a nom de Josep Guasch i Llorenç Miquel, fundadors de La Lliga. El primer, era membre de l'empresa tèxtil 'Guasch Hermanos' i el segon, de la paperera 'Miquel y Costas & Miquel'. La condició de ser membre la Lliga exigia ser home, major de 16 anys i d'irreprotxable conducta. Un dels punts de la nova societat en els seus primers moments era l'existència d'un subsidi en cas de malaltia. En aquesta primera etapa el nombre de socis va oscil·lar entre els 280 de 1901 als 265 de 1935, tot tenint el punt més àlgid el 1919 amb 334. Durant el període del franquisme, l'entitat sota el nom de 'Círculo de Capellades' va assolir més de 400 socis. El 9 de novembre de 1980 es produí l'esfondrament de la casa núm. 13 del carrer del Pilar (l'antiga fonda del 'Cal Tino') que va fer seguir la núm. 11, propietat de la Societat. Aquest ensorrament es va endur l'habitatge del cafeter, que ja no es va tornar a edificar. L'any següent s'acabaren les obres de demolició i el dia 7 de novembre de 1982 s'inauguraren les noves obres realitzades al cafè. Malgrat això, el nombre de socis es va mantenir fins a una reflorida a finals del segle XX. Així, es van assolir els 552 el 2001. Una fita fonamental en la història de l'entitat fou el conveni signat amb l'ajuntament el 1999, fonamentalment per millorar la sala-teatre. En els últims anys la cafeteria ha estat novament renovada. El 15 de febrer del 2008 es va portar a terme la inauguració d'aquesta última remodelació. | 41.5307300,1.6855000 | 390339 | 4598510 | 1901-2 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44518-foto-08044-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44518-foto-08044-151-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Isidre Forns i Rovira | Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge eclèctic de finals de segle XIX i principis del segle XX, integrat en l'arquitectura de cases entre mitgeres.1901-1902. Reformes s. XXI. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44519 | Teatre de la Societat La Lliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-de-la-societat-la-lliga | BUSQUETS MOLAS, Esteve. (1972), Història de Capellades, Capellades CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) EXPÓSITO ROVIRA, Sandra; PÉREZ GARCÍA, Judit; VALLÈS I SABATER, Mireia. 2001. 100 anys lligats a la Lliga, Ajuntament de Capellades. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Edifici de planta rectangular, orientat nordoest-sudest, situat al fons del solar del cafè 'La Lliga'. Presenta coberta a dues vessants amb xapa metàl·lica, acabades amb un sobresortit ràfec recolzat en mènsules. A la façana principal i a la lateral hi té adossat un cos de planta en L, de planta baixa i cobert a una pendent. A continuació d'aquest, a la façana lateral, hi ha un altre cos més alt, de planta baixa i pis amb coberta plana. Al costat de migdia de la façana lateral, hi ha adossat un cos de planta baixa, destinat a magatzem, amb ampli accés directe des del pati, el qual es cobreix amb coberta de teula plana a una vessant. A la finca també s'hi accedeix pel carrer de Garbí. La façana principal està composada simètricament amb tres eixos, el central emfatitzat per pilastres que sobresurten de la coberta, a manera d'acroteri. Al primer nivell, hi ha tres finestres rectangulars apaïsades i al segon, al centre, n'hi ha una de rectangular vertical, totes elles tancades amb vidrieres de llistons. A sota de la finestra alta hi ha un plafó ceràmic amb un logotip que representa dues màscares i la grafia 'La Lliga', flanquejat per dues lluminàries de ferro forjat en forma de cartel·la. El cos de planta baixa adossat acull l'ampli vestíbul d'entrada a la sala, a ambdós costats hi ha l'escala de dos trams rectes que donen a una balcona per accedir al primer pis. Està protegida per una barana de ferro forjat de brèndoles verticals en reganyol. La sala està pavimentada plana per adaptar-se a ús polivalent. L'amfiteatre és de planta el·líptica en voladís sobre la sala i està protegit amb barana de perfil corb igual a la de l'escala. Ambdós laterals estan subdividits en llotges, separades per plafons de fusta de perfil corb, amb portes d'entrada individuals amb fusta de dues fulles batents. | 08044-152 | Carrer Pilar, 13- 15 | L'any 1902 es comprà a Joan Romañà i Vilaseca un terreny anomenat 'pati del Creixell' i la part del darrere d'aquest pati, anomenada 'Hort d'en Serra', per edificar-hi un saló-teatre. Incialment va ser adquirit un teatre desmuntable que 'era de fusta i desmuntable i precisament per la Festa Major es treia i es posaven cadires fins a mig Jardí.[...] Per la Festa Major, normalment, es feia opereta o opera i el local s'adornava com un envelat, a terra era empostissat'. Part d'aquest teatre desmuntable fou adquirit al Teatre 'El Gavilán' que havia tancat poc abans. Més tard, l'any 1921, s'acordà la construcció d'un nou local per a espectacles. La seva capacitat es fixava en unes set-centes persones 'cómodamente sentadas'. La inauguració fins el 29 d'octubre de 1922. L'any 1924 es van fer diverses reformes com decorar el saló-teatre i el vestíbul, posar un passamà de fusta a la barana, instal·lar la calefacció central i nova il·luminació. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 l'edifici fou ocupat pel sindicat CNT-FAI. Durant aquell anys va rebre el nom de 'Teatre Pervindre- CNT'. Segons un document de l'impost sobre espectacles públics, datat el 28 de novembre de 1937, el teatre tenia 400 butaques, 50 llotges i permetia l'entrada de 50 petits. Uns anys després de la guerra, van continuar les reformes: es van construir noves llotges, es va reformar el pati de butaques i l'escenari. El 1945 es va cimentar el jardí de la Societat per tal de poder organitzar festes a l'aire lliure. L'any 1956 es van fer noves reformes i es va posar la porta de ferro que dóna al carrer Garbí i es van fer les escales d'entrada pel carrer del Pilar. Fins a mitjans de la dècada es van realitzar sessions de cinema amb regularitat cada cap de setmana. L'any 1990, davant l'estat en què es trobava la sala i la necessitat de fer-hi reformes, es va presentar un projecte per realitzar-les en tres fases. En els anys successius s'hi van anar fent noves obres fins arribar a l'estat actual en què es troba aquest edifici. Finalment, l'any 1999 es va signar un conveni amb l'Ajuntament pel qual la Societat cedia la sala-teatre i el jardí al municipi per 25 anys, a canvi que aquest es fes càrrec de les despeses i continués amb les reformes necessàries L'any 2001, l'Ajuntament va portar a terme la remodelació del pati de la Lliga. El teatre de la Lliga es va tancar el juliol de 2005. Una de les primeres actuacions dutes a terme va ser garantir la seguretat a la coberta de la sala i al pis de l'amfiteatre i les llotges. La inauguració de la nova infraestructura cultural es va tenir lloc el 17 de maig de 2008. | 41.5302800,1.6857600 | 390360 | 4598460 | 1921-22 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44519-foto-08044-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44519-foto-08044-152-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Isidre Forns i Rovira, mestre d'obra | 1921-1922. Reformes dècades 1960, 1980 i inicis segle XXI. Edifici representatiu de l'arquitectura teatral de llenguatgenoucentista | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44520 | Can Joan Serra Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-serra-mateu | BUSQUETS MOLAS, Esteve, Història de Capellades, Capellades, 1972. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel, Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona, 1999. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel, 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | Edifici entre mitgeres en una parcel·la de tres cossos, al costat de ponent formant part del conjunt hi ha la capella dedicada a la Verge del Pilar, construïda l'any 1801. Consta de planta baixa, tres plantes pis i sota coberta. La coberta es de teula corba a dues vessants acabada amb ràfec. La façana està composada segons cinc eixos amb obertures de proporció vertical, les dels balcons emmarcades. Les baranes que limiten els balcons són de ferro amb brèndoles verticals. A la part de baix destaca un franja amb dibuixos geomètrics. Les àmplies obertures de planta baixa són d'arc carpanell, o rebaixat, emmarcades. La façana està revestida d'estucat color ocre i està recolzada en un sòcol de pedra aplacada de formes irregulars. Al centre de la façana, per sota el forjat de planta baixa. Cal destacar l'interessant espai generat a l'entorn de l'escala de veïns, construïda amb volta a la catalana i barana de ferro de brèndoles verticals amb entornpeu i passamà de fusta. També cal senyalar la dependència de l'antic safareig comunitari situat en la planta soterrada. | 08044-153 | Carrer Pilar, 17-23 | Cal Serra fou un edifici construït per Joan Serra i Mateu, fundador d'una important família paperera. L'edifici el va fer construir entre el 1783 i 1784. El fundador d'aquesta nissaga, com a membre de l'oligarquia paperera. Annexa a l'edifici es va construir la capella del Pilar. La bonança econòmica familiar va fer que el patrimoni s'ampliés en dos molins i oficines comercials a Madrid i Barcelona. Santiago Serra es va endeutar fruit de la seva implicació amb el ferrocarril d'Igualada a Sant Sadurní. L'antic patrimoni paperer dels Serra fou posat, a partir de llavors, en arrendament i finalment venut. Les grans magnituds de Cal Serra el van fer susceptible d'acollir diferents activitats. A més dels espais reservats per la família, allà hi van tenir seu diferents entitats capelladines (el 'Centre Moral i Instructiu', per exemple) o activitats industrials (un pintador de paper de fumar). Des de fa dècades els baixos de l'edifici s'han ocupat per a diferents comerços. | 41.5306400,1.6852900 | 390321 | 4598500 | 1783-84 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44520-foto-08044-153-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com: 'Cal Serra'. La construcció de l'edifici es documenta 1783, l'any 1861 s'instal·lar el taler de la fàbrica Guasch i a la primera dàcada del segle XXI es procedí a la restauració de la façana. Edifici representatiu de l'arquitectura senyorial de finals del segle XVIII amb capella privada dedicada a la Verge del Pilar. El conjunt, en molt bon estat de conservació, és una fita arquitectònica en l'espai del carrer i plaça. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44521 | Mare de Déu del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-pilar | BUSQUETS MOLAS, Esteve: Història de Capellades, Capellades1972. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona. CAMPOY, J.; SOLER, M.: 'Urbanisme i edificis singulars', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | La capella és d'estil neoclàssic i està format per una nau rectangular. Presenta una façana que es disposa simètricament segons un eix. La portalada d'entrada està emmarcada amb pilastres i un potent entaulament. El portal és tancat amb porta de fusta de dues fulles batents. Sobre la llinda hi ha una placa de marbre blanc amb la inscripció 'HANC SACRATAM AEDEM DEI PARAE VIRGINI DE COLUMNA [DE]DICATAM SUIS EXTRUIT SUMPTIBUS IN GRATI ANIMI MONUMENTUM JOANNES SERRA ET MATHEU.ANNO DOMINI MDCCCI', i, a sobre d'aquesta, una petita fornícula oberta que acull una imatge de la Mare de Déu del Pilar. Més amunt, s'obre un òcul circular tancat amb un vitrall emplomat, protegit per un vidre transparent. Corona la façana un entaulament recolzat en les pilastres de les mitgeres. El parament de façana és revestit d'estucat amb especejament de pedra. Per sobre l'entaulament hi ha un frontó amb una petita obertura d'arc de mig punt que acull una petita campana. A l'interior, el sostre està cobert amb una volta de creueria. L'altar està presidit per la imatge de la Mare de Déu del Pilar. Les parets laterals tenen pilastres estriades que emmarquen plafons amb imatges de sants en relleu, Sant Jaume i Sant Joan (a l'esquerra) i Sant Antoni de Pàdua i Santa Victòria (a la dreta). A ambdues parets, s'hi obren dues portes que condueixen al cor i a una petita sagristia, respectivament. També hi ha una làpida que va fer col·locar Jaume Serra, quan el 22 de febrer de 1808 van ser traslladades a la capella del Pilar les restes mortals del seu pare Joan Serra i Mateu, mort a Tàrrega l'any 1802. | 08044-154 | Carrer Pilar, 23 | La construcció d'aquesta capella, forma part del costum de les famílies benestants de l'època de tenir un oratori o petita capella privada. El dia 28 de juliol de 1800, fou rebuda al Bisbat de Barcelona una petició de Joan Serra i Mateu, fabricant de paper i hisendat de Capellades, per construir una capella al costat de la casa que la seva família havia edificat al carrer d'en Llussà, l'any 1784. Especialistes italians portats per la família van reproduir una de les capelles laterals de la Catedral de Sant Joan de Laterà, de Roma. L'any 1801 es va col·locar el retaule. El 28 de desembre de 1858, van arribar a Capellades la comunitat de Religioses Terciàries Caputxines de la Mare del Diví Pastor, les quals es van establir de manera provisional a la casa dels Serra, utilitzant també aquesta capella. Temps més tard, el 1912, fou utilitzat per les Germanes Darderes que van arribar a Capellades per tenir cura dels malalts. Aquestes el van utilitzar fins que van abandonar la localitat a dècada de 1960. El darrer possessor de la família Serra que va viure a la casa, va ser Pilar Serra i Gil. La imatge original de la Mare de Déu del Pilar va quedar en mans de la família Margenat Serra (Pilar Serra es va casar amb Josep Margenat Serra), la qual la conserva en el seu domicili particular a Terrassa. Romanyà en comprar el patrimoni del Serra degué encarregar una altre imatge de la Mare de Déu del Pilar. Aquesta, dissortadament, va ser destruïda en el saqueig que va patir la capella el dia 4 d'agost de l'any 1936. El 12 d'octubre de 1939, es va col·locar una nova imatge encarregada a l'escultor José Espelta; consta que l'artista hi va treballar des de l'1 d'agost al 2 d'octubre. En el saqueig de 1936, la resta d'escultures van ser decapitades. Després de la guerra, les escultures van ser restaurades per l'escultor igualadí Ramon Costa. Les escultures ubicades a l'altar no van ser reconstruïdes i encara es poden veure actualment decapitades. En aquesta petita capella es conserva un sagrari original de l'arquitecte Josep Maria Jujol que també va intervenir en les reformes de l'Església de Santa Maria. Aquest projecte data de 1946 i es troba dipositat a l'Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. L'any 2008 la capella va ser restaurada, tant la façana exterior com la pintura del seu interior. A part de celebracions familiars puntuals, aquesta capella s'obre cada any el dia 12 d'octubre per celebrar la festivitat de la Mare de Déu del Pilar. | 41.5305800,1.6851800 | 390312 | 4598494 | 1801 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44521-foto-08044-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44521-foto-08044-154-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edifici representatiu de l'escassa arquitectura religiosa neoclàssica de la població, representativa dels oratoris privats de les famílies benestants. Es van efectuar restauracions el anys 1939 i 2008. | 99|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44523 | Casa Baldiri Bonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-baldiri-bonet | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC DE LA DIPUTACIÓ PROVINCIAL DE BARCELONA ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | Casa entre mitgeres de planta baixa i tres plantes pis, amb pati a darrera. Presenta la coberta plana limitada amb barana massissa, en sobresurt el baixant fins arribar al primer forjat. La façana està composada originàriament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical emmarcades; els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals amb elements complementaris de ferro fos i dibuixos geomètrics als extrems. La tercera planta, modificada, té dues obertures de proporció horitzontal, emmarcades. La portalada de la planta baixa està tancada amb porta de fusta emplafonada de dues fulles batents amb picaporta. Les finestres són protegides amb reixes de ferro de barrots verticals amb elements de ferro fos. El parament de façana de les plantes és estucat de color malva; el de la planta baixa en color gris recolza en sòcol, el qual incorpora una obertura de ventilació d'una dependència soterrada. | 08044-156 | Carrer Pilar, 25 | El carrer del Pilar a inicis del segle XIX estava poc urbanitzat. Va ser a partir de la dècada de 1810 quan es va accelerar la seva urbanització fins a l'actual carrer del Rec del Corronaire. Segons la referencia Cadastral de 1851, els espais ocupats per Cal Tino estaven ja construïts aquell any promoguts per la família Bonet, de tradició laboral diversa: traginer, botiguer i arrendatari de diferents serveis municipals, com el de la pesca salada. Aquesta unitat familiar encara vivia en aquesta zona el 1868. Des d'aquell moment diverses famílies han ocupat la propietat, a destacar la família Julià responsable del servei de transport entre Capellades i l'estació. Aquest servei, encara avui en dia, tot i dur-lo a terme una altra empresa, és conegut com 'El Tino'. D'aquí ve que aquesta casa sigui coneguda amb aquest apel·latiu. | 41.5306000,1.6851000 | 390305 | 4598496 | 1831 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44523-foto-08044-156-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Casa representativa de l'arquitectura residencial culta del segle XIX, integrada en el conjunt del carrer. Sembla que el moment de construcció és anterior a 1831 i es procedeix a la seva reforma al segle XX. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44524 | Casa Soteres Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-soteres-carbonell | AVINYÓ, Joan. 1909. Monografia històrica de Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. Est. Tipográfico Nicolau Poncell. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa i tres plantes pis, amb pati a la part posterior. Té la coberta de teula corba a dues vessants acabades amb imbricació de maó; just a sota del ràfec sobresurt el baixant fins arribar al primer forjat. La façana està composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical, els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals i dibuixos geomètrics als extrems. La portalada de la planta baixa és de carreus de pedra amb arc el·líptic, es tanca amb porta de fusta encadellada i clavetejada de dues fulles batents amb picaporta. La finestra està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals. El parament de façana de les plantes pis és estucat de color marró i el la planta baixa en color ocre, aquest recolza en sòcol de pedra, el qual incorpora el forat de ventilació d'una dependència soterrada. | 08044-157 | Carrer Pilar, 27 | El carrer del Pilar a inicis del segle XIX estava poc urbanitzat. Va ser a partir de la dècada de 1810 quan es va accelerar la seva urbanització fins a l'actual carrer del Rec del Corronaire. Segons la referencia Cadastral de 1851, els espais ocupats per Cal Tino estaven ja construïts aquell any promoguts per la família Bonet. El 1831, Baldiri Bonet Riba va adquirir una casa a Josep Claramunt i Fontanals, fabricant d'aiguardent natural de Capellades que residia a Martorell. Aquesta casa era propietat de Baldiri Bonet Riba. El 1880 consta entre les propietats deixades al seu fill Antoni Bonet Boix, fabricant de teixits. Antoni Bonet va formar part de la corporació municipal de Capellades a la dècada de 1870. Posteriorment, la casa va ser ocupada per altres famílies vinculades als Bonet . | 41.5305100,1.6849900 | 390296 | 4598486 | 1831 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44524-foto-08044-157-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Casa representativa d'arquitectura residencial culta del segle XIX, integrada en el conjunt del carrer. Sembla que el moment de construcció és anterior a 1831 i es procedeix a la seva reforma al segle XX. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44525 | Casa Busqué Romañà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-busque-romana | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta, amb pati a darrera. Té coberta de teula corba a dues vessants acabades amb imbricació de cornisa, canal i baixant fins arribar al primer forjat. La façana està composada simètricament segons dos eixos amb obertures de proporció vertical emmarcades, tancades amb persiana de fusta de llibret. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals i dibuixos geomètrics centrats en la brèndola. Les portalades de planta baixa són de carreus de pedra amb arc rebaixat, i queden obertes deixant un cancell. El parament de façana de les plantes pis és estucat de color blanc, i recolza en un alt sòcol estucat a franges horitzontals. | 08044-158 | Carrer Pilar, 31 | Segons les dades cadastrals, l'any de construcció d'aquest edifici fou el de 1841. Aquesta casa sembla vinculada des dels seus orígens a la família Busqué. Segons l'amillarament de 1851, constava una casa al 'Barrio de las Plazas', la número 11, a nom de vídua d'Antoni Busqué. El seu primer referent plenament documentat és el de Josep Busqué Romañá, fabricant de filatura de cotó (amb interessos en una fàbrica a Subirats) . Posteriorment , la propietat ha tingut diverses famílies com a propietàries i llogateres. | 41.5304500,1.6848500 | 390284 | 4598480 | 1841 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44525-foto-08044-158-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Josep Busqué Romañá | Casa representativa de l'arquitectura residencial culta del segle XIX, integrada en el conjunt del carrer. Es van efectuar eformes els anys 1879, 1921 i durant la dècada de 1990 | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44526 | Casa Soteras Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-soteras-cardus | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER. Capbreus COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa dues plantes pis i sota oberta amb pati a la part posterior. Té la coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb cornisa de permòdols, canal i baixant vist fins arribar al primer forjat. La façana està composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical. La porta de la planta baixa és de carreus de pedra amb arc el·líptic i tancada amb una porta vidriera de fusta, amb una fulla batent central. El parament de façana de les plantes pis és estucat de color blanc, que recolzat en un alt sòcol de pedra aplacada | 08044-159 | Carrer Pilar, 33 | Segons el Registre Fiscal de 1906, l'actual número 33 del carrer del Pilar era propietat de Teresa Cardús. És a dir, que la casa del carrer del Pilar era simplement font de rendes procedents del seu arrendament. Aquesta casa va ser comprada el 1919 per Josefa Cots Suñé qui la va reformar. Continuant amb la tradició arrendatària la casa va tenir diverses famílies residint . | 41.5304200,1.6847900 | 390279 | 4598476 | 1851 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44526-foto-08044-159-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Casa entre mitgeres representativa del llenguatge de l'arquitectura popular de l'inici del segle XIX, integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn. Moment de construcció anterior a 1851 i reformes a la dècada de 1920. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44527 | Casa J.M. Miquel i Gasulla - P. Creus i Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jm-miquel-i-gasulla-p-creus-i-puig | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Casa entre mitgeres de planta baixa dues plantes pis i sota coberta amb pati a la part posterior. Té coberta de teula corba a dues vessants acabades amb ràfec recolzat en mènsules, canal i baixant fins arribar al primer forjat. La façana està composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical, els balcons protegits amb baranes de ferro amb brèndoles de perfil corb en reganyol. La portalada, de planta baixa amb arc el·líptic, és tancada amb porta de fusta emplafonada d'una fulla batent i dos laterals fixes amb vidres. La finestra està protegida amb reixa de barrots verticals de ferro. El parament de façana de les plantes pis és arrebossat i pintat de color malva. En la part baixa hi ha dos forats de ventilació de dependències. | 08044-160 | Carrer Pilar, 35 | Immoble propietat de la família de Josep Claramunt Tort, fabricant de cotó, situada a la partida antigament coneguda com 'lo Fraginal' tal com figura al capbreu de 1805. Segons la imatge gràfica derivada de la Matriu Cadastral de 1851, aquests espais del carrer del Pilar ja estaven totalment construïts. Aquest edifici constava a l'amillarament de 1851 amb adreça de 'Plazas, n. 13'. Segons el Registre Fiscal de 1906 l'actual número 35 del carrer del Pilar era propietat de Josep Masana Vallès i posteriorment la propietat va ser ocupada per altres famílies. A inicis de la dècada de 1990 fou reformada. | 41.5304000,1.6847200 | 390273 | 4598474 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44527-foto-08044-160-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Immoble construit a finals del segle XVIII amb reformes a la dècada de 1990. Casa representativa de l'arquitectura culta del segle XIX, integrada en el conjunt del carrer. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44528 | Cases Munné Cabestany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-munne-cabestany | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. Full a full. La indústria paperera de l'Anoia) (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA. Notarials ARXIU HISTÒRIC DE PROTOCOLS NOTARIALS DE BARCELONA. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. Actes, Contribució Industrial, Policia Urbana, Padrons. | XIX | Dues cases entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta amb pati a darrera. Té coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa, canal i baixant fins arribar al primer forjat. Les façanes tenen obertures de proporció vertical, la número 39 està composada segons dos eixos, tancades amb persiana enrotllable i de corda i els balcons protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals, el de la casa núm. 39 amb elements de dibuixos geomètrics en la part de dalt i de baix. La portalada de planta baixa de la núm. 37 és de carreus de pedra amb arc el·líptic. La núm. 39 amb arc rebaixat. Ambdues són tancades amb porta vidriera i porta massissa de fusta darrera. La finestra de la núm. 37 està protegida amb reixa de barrots verticals amb dibuixos geomètrics. El parament de façana d'ambdues cases és arrebossat i pintat de color blanc. | 08044-161 | Carrer Pilar, 37-39 | La imatge gràfica realitzada el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza no deixa clar si ja estaven construïdes aquestes cases. Si efectivament ja estaven edificades, existien des de feia poc temps, tot essent les darreres existents per la banda sud del carrer. Tot sembla indicar que el seu promotor fou Francesc Romaní Miró. L'actual número 37 era el lloc de residència, segons el padró de 1868, de Bonaventura Oliva, llavors ja vídua de Francesc Romaní Miró. Segons el Registre Fiscal de 1906, els números 37 i 39 del carrer del Pilar eren propietat de Rosa Romaní Oliva El 1940, ambdós edificis foren comprats per Pere Munné Carbonell i Josefa Castany. | 41.5303600,1.6846200 | 390265 | 4598470 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44528-foto-08044-161-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Cases entre mitgeres representatives del llenguatge de l'arquitectura popular de mitjans del segle XIX, integrades en el conjunt d'edificacions de l'entorn. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44529 | Conjunt de cases del Carrer del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-del-pilar | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis amb pati a la part posterior. Ténen coberta de teula corba a dues vessants acabades amb ràfec de diverses tipologies, canal i baixant fins arribar al primer forjat. Les façanes són composades segons un o dos eixos, la núm. 51 amb l'eix desplaçat a la mitgera. Amb obertures de proporció vertical i els balcons protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals. Les portalades de planta baixa tenen llinda plana. El parament de les façanes són estucats o arrebossats i pintats. A la núm. 47, les plantes pis són estucades de color ocre i la baixa de color gris; a la part baixa hi ha dos forats de ventilació de dependències soterrades. | 08044-162 | Carrer Pilar, 49-57 | Un dels canvis urbanístics més importants de Capellades a les dècades centrals del segle XIX fou l'obertura del carrer del Pilar fins al passeig de la Immaculada Concepció. El plànol realitzat 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza, demostra que la part superior del carrer del Pilar, la situada per damunt del rec del Corronaire, no existia. La decisió d'obrir aquest carrer fou presa segons acord municipal de 9 d'abril de 1854. Tot i així, la zona propera al passeig del carrer del Pilar encara estava per urbanitzar a finals de la dècada de 1870, com ho demostra la planimetria realitzada amb motiu del projecte de la carretera de Capellades amb Martorell i les formes de connectar-hi el centre de la vila. De fet, el cadastre assigna com a període de construcció per a moltes d'aquestes cases la dècada final del segle XIX. Segons el Registre Fiscal de 1906, l'actual número 47 del carrer del Pilar (llavors 37) era propietat de Francesc Bros Sabater. Les dues següents cases eren propietat d'Isidre Fons, paleta de professió i amb una empresa de construcció. Va participar en el grup fundacional de la 'Lliga Comercial, Industrial i Agrícola'. El 1924 hi vivia amb tota la seva família. Segons el Registre Fiscal de 1906, l'actual número 51 del carrer del Pilar (llavors 41) també pertanyia a Isidre Fons Solà. El padró de 1920, documentava la residència de Pere Costa Tubella i la seva família. En l'actualitat les antigues propietats s'han transformat en un taller de sabateria als baixos del propi edifici. Segons el Registre Fiscal de 1906, l'actual número 53 del carrer del Pilar (llavors 43) era propietat de Justí Royo Mas. L'actual número 55 era propietat de Francesc Fosalba Prats. Aquesta casa va passar a ser propietat de la 'Fundació Consorts Guasch', residència de la tercera edat on va passar els seus darrers dies Lluïsa Cornejo. Segons el Registre Fiscal de 1906, l'actual número 57 del carrer del Pilar (llavors 47) era propietat de Pere Vilaseca Borrull, membre d'una família que havia gestionat una bòbila. | 41.5301800,1.6839700 | 390210 | 4598451 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44529-foto-08044-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44529-foto-08044-162-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Finals del segle XIX | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44530 | Antic Safareig del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-safareig-del-portal | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa entre mitgeres en cantonada de planta rectangular amb el cantell arrodonit, de planta baixa. Té la coberta plana limitada amb una barana massissa que recolza en una cornisa motllurada. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical, protegides amb reixes de ferro de barrots verticals. El parament de les façanes és arrebossat i pintat de color blanc. A la façana que dóna a la plaça Àngel Guimerà hi ha incorporada la font dedicada a Santa Dorotea. | 08044-163 | Carrer del Portal, 2 / Pl. Àngel Guimerà | La plaça del Portal, actual plaça Àngel Guimerà, era un dels punts on tradicionalment hi havia hagut font pública i aprofitant un dels recs procedents de la bassa s'hi va construir un safareig. Es fa esment a la seva existència a l'acta del ple de 21 de març de 1896, en el qual es va aprovar la reparació d'alguns desperfectes. El 30 d'abril de 1930, l'Ajuntament va decidir urbanitzar la plaça Àngel Guimerà i traslladar el safareig a un solar propietat d'Antoni Romaní. L'octubre de 1931 es va ratificar aquesta decisió i es van tancar les gestions, malgrat algunes dificultats burocràtiques, a finals de 1932. Finalment, l'Ajuntament va poder adquirir el solar, prèvia indemnització del llogater del cobert que l'ocupava. Les obres del nou safareig ja s'havien finalitzat el 1933, segons projecte de l'arquitecte municipal. Malgrat tot, el vell safareig es va continuar utilitzant fins a mitjans de la dècada de 1980 en què fou transformat per albergar-hi l'oficina de correus de Capellades. El local disponible fins llavors al la planta baixa de l'Ajuntament s'havia quedat petit feia temps, però aquest problema no es va resoldre amb el local de l'antic safareig, Així, a finals de 2004 es van traslladar las oficines de correus a un nou local a la plaça de Catalunya. Des de llavors, l'antic safareig roman buit. | 41.5285600,1.6859400 | 390372 | 4598268 | 1932-3 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44530-foto-08044-163-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | A l'interior de l'edifici hi ha restes soterrades de l'antic safareig. Estructura construida els anys 1932-33, reformada l'any 1980 integrant-la a l'oficina de correus. Pertany a l'àmbit de l'arquitectura residencial urbana i edifici representatiu de l'arquitectura pública que al llarg dels anys s'ha adaptat a diversitat d'usos. També és una zona d'expectativa arqueològica.Actualment té la funció de Servei Local d'Ocupació | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44532 | Conjunt de cases del carrer del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-del-portal | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres de planta baixa i un pis o dos pisos. Tenen la coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfec, canal i baixant fins a nivell del forjat de planta baixa. Les obertures són de proporció vertical i, algunes, horitzontals. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de diversos colors, i recolzen en sòcol arrebossat. | 08044-165 | Carrer Portal, 6, 8,10, 12, 16 i 18 | L'actual número 10, el 8 segons el registre fiscal de 1906, fou comprada el 1928 per Antònia Clanxet Almuni i actualment és d'una empresa. El número 12, numerat com 10 el 1906, fou comprat el 1924 per Anna Vergés Estev. El número 16, des de finals del segle XIX era de la família Olivé. El número 18, el 1906 número 16, era propietat de Josep Ferrer Llopart. | 41.5284000,1.6872500 | 390481 | 4598249 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44532-foto-08044-165-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Construcció possible a inicis del segle XIX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44533 | Casa Bartomeu Sabater Claudi Jorba) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bartomeu-sabater-claudi-jorba | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES | XIX | Casa aïllada alineada al carrer, de planta baixa, pis i sota coberta. Té la coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana; la vessant està acabada amb ràfec recolzat en mènsules col·locades en els plens entre les finestres. La façana està composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical emmarcades. Les de la planta baixa estan protegides amb dibuixades reixes de ferro forjat, els balcons estan protegits amb baranes de ferro forjat amb dibuixos geomètrics, les lloses recolzen en mènsules esculturades i les finestres de la planta sota coberta estan protegides amb barana de ferro forjat. La portalada d'entrada, situada en l'eix central, està emmarcada amb pedra i llinda d'arc rebaixat. En la clau, una orla simple emmarca la grafia 'B S' i la data -1895-. El portal està tancat amb una porta de fusta emplafonada de dues fulles batents, oberta a un vestíbul on s'obre la porta d'entrada a l'habitatge, d'una fulla batent de fusta emplafonada. La composició vertical de les obertures queda contrarestada amb impostes-cornisa a nivell de forjat, en la planta pis sota la imposta-cornisa hi ha una imposta amb motius geomètrics. En les mitgeres hi ha pilastres des del sòcol al ràfec. | 08044-166 | Carrer Portal, 21 | Bartomeu Sabater i Prats fou un destacat paperer de Capellades, tot i que no era un membre de l'oligarquia paperera. L' any, el 1894, havia sol·licitat llicència d'obres per construir una casa al carrer del Portal i l'obra va ser finalitzada el següent any. Posteriorment va ser ocupada per diverses famílies. | 41.5278800,1.6873700 | 390490 | 4598191 | 1895 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44533-foto-08044-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44533-foto-08044-166-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Feliu Bagué, mestre d'obres. | Edifici d'habitatges representatiu del llenguatge eclèctic d'autor de finals del segle XIX, el qual es pot considerar una singular fita urbana del carrer del Portal. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44534 | Conjunt de dues cases del carrer del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-dues-cases-del-carrer-del-portal | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i sota coberta. Té la coberta de teula corba a dues vessants, la núm. 23 acabada amb imbricació de teula, canal i baixant fis el forjat de planta baixa i la núm. 25, amb ràfec recolzat en mènsules amb baixant interior. Les façanes estan composades amb un eix desplaçat a la mitgera, les obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda. En la casa núm. 25, hi ha dues finestres apaïsades d'arc rebaixat i el balcó està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals. Les obertures de la núm. 25, una recent restauració les ha emmarcat amb obra vista ceràmica i llinda amb teula, i els paraments de façana revestits. La núm. 23 té arrebossat pintat de color ocre les plantes pis i marró clar la planta baixa. La núm. 25, amb estucat de color gris, recolzat en un sòcol de pedra que enllaça amb els brancals i la llinda plana de pedra del portal d'entrada, tancat amb una porta vidriera de fusta, de dues fulles batents. | 08044-167 | Carrer Portal, 23 i 25 | El plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851, mostra que l'espai ocupat per aquestes cases no es trobava construït. El 1859 únicament constava l'existència de 9 cases en tot el carrer, preferentment a la zona més propera a l'actual plaça Àngel Guimerà. Donat que aquestes cases ja apareixen al padró de 1894, la seva construcció es va produir durant la segona meitat del segle XIX. La seva construcció podria estar vinculada a les obres de reforma realitzades en relació a la carretera a Martorell. Segons el registre fiscal de 1906, les quatre cases situades a continuació de la casa de Bartomeu Sabater eren propietat de 'Bienes Nacionales'. Les dues primeres, les actualment 23 i 25 (llavors 17 i 19), van ser venudes el 1920 a Josep Rovira Montserrat. | 41.5277100,1.6873800 | 390491 | 4598172 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44534-foto-08044-167-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Formen part del conjunt d'arquitectura popular entre mitgeres rehabilitada que configuren el carrer, integrades en les edificacions de l'entorn. La seva construcció correspondria a la segona meitat del segle XIX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44535 | Rec de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-vila | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full A Full. La Indústria Paperera de L'Anoia (1700-1998): Continuïtat I Modernitat. Barcelona. Publicacions de L'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El Segle XiX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (Títol Provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TORRAS I RIBÉ, Josep M. 1991. Camins i Viatgers a la Comarca de l'Anoia (1494-1834). Barcelona. Rafael Dalmau Editor. TORRAS I RIBÉ, Josep M. 1993. 'La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els «qüestionaris» de Francisco de Zamora. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES | XIV | El rec del Corronaire és el tram que queda al descobert del rec Major, que condueix l'aigua, procedent de l'aquífer, des de la bassa del Molí de la Vila fins als molins de la Costa i, finalment fins al riu Anoia, a un quilòmetre i mig més avall. El rec, orientat de sud a nord, té un cabal aproximat de 12 milions de litres per dia. L'aigua que circula pel rec surt de la Bassa i cau al rec a través d'un petit salt d'aigua i recorre descobert tot el carrer Rec del Corronaire, des del carrer Abat Muntadas fins al carrer del Pilar. La coronació del conducte del rec està a nivell del paviment del carrer i el protegeix una tanca d'arbust, deixant a la vista la circulació de l'aigua. Durant els segles XVIII i XIX aquest cabal servia per moure setze molins, coneguts com els molins de la Costa. Al seu pas per la vila també es feia servir com a safareig públic. | 08044-168 | Rec del Corronaire | El rec es un dels elements que ha configurat històricament el paisatge ha estat la presència de l'aigua i de canalitzacions amb usos agraris i industrials. Es pràcticament impossible, traçar-ne el recorregut en època medieval, no obstant les fonts disponibles fan pensar que un rec procedent de la bassa era l'eix articulador de la xarxa hidràulica. Part d'aquest seria l'actualment conegut com a rec del Corronaire (la part més propera de l'anomenat Rec Major a la bassa). Aquest rec nodria d'aigua els molins de la Costa i, segons consta el 1372, la vila també se n'abastia. Aquest torna a ser esmentat el 1411, quan es parlava del 'rec de la font de la vila' o 'rec de la vila'. De fet, el centre de la vila, el situat al voltant de l'església es trobava limitat per algunes canalitzacions, que finalment van quallar en carrer, com el del Call i el d'en Lluçà (canal de la Canaleta). La gestió d'aquesta xarxa de proveïment hidràulic va motivar l'aparició de conflictes recollits per la documentació de des de 1476. A inicis del segle XVII hi havia en vigència unes noves ordenances municipals sobre l'ùs de l'aigua i el seu ús agrícola i de consum humà i el corresponent manteniment. L'esmentada infraestructura hidràulica va patir alguns canvis en el transcurs del segle XVIII per tal d'atendre les creixents necessitats energètiques del creixent sector manufacturer. Es bastiren noves instal·lacions com alguna nova bassa i es va modificar el traçat d'alguns trams. El principal motor de la transformació fou el creixement del nucli urbà. Les disputes eren entre pagesos i paperers i entre cadascuna de les parts. Durant el segle XIX es van produir diferents iniciatives per millorar l'aprovisionament hidràulic de Capellades. La reforma i el manteniment de la xarxa de recs derivada de la bassa en formava part. Un primer element fou la regulació del seu ús. El 16 d'octubre de1816, Javier de Castaños, Capità General de Catalunya, es feia ressò de les queixes dels paperers capelladins i de la Torre de Claramunt que van continuar durant força temps fins la desamortització del Molí de la Vila i la possibilitat de comptar amb tota l'aigua de la Bassa i de les obres complementàries que es van dur a terme. Durant els anys 1915, 1916, 1933 i 1964 es van dur a terme diferents treballs al Rec de Corronaire que implicaven la seva millora. L'any 1970 es fa efectuar una sortida de l'aigua en forma de salt. En relació a l'origen del nom d'aquest tram de rec, queda clar que no apareix esmentat com a 'Rec del Corronaire' fins a la segona meitat del segle XIX. De fet, els primers esments a la documentació municipal daten, fins i tot, de més tard, de la dècada de 1910, en concret. Diferents escrits i la memòria oral apunten en el següent sentit: el mot 'corronaire' remet a un fuster que fabricava els corrons utilitzats a les piles holandeses dels molins paperers. Segons sembla aprofitava el rec per tenir en remull els corrons i permetre un adequat tall amb la fi d'incrustar-hi les làmines metàl·liques necessàries. | 41.5299500,1.6844400 | 390249 | 4598425 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44535-foto-08044-168-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També identificat com: Rec Major, Rec del Corronaire, Sèquia Major o Salt d'aigua. El valor ambiental del Rec del Corronaire resideix en que es tracta d'un element que formava part de l'antiga xarxa de distribució de l'aigua: des de la Bassa com a surgència natural de l'aqüífer Carme-Capellades fins als molins de la Costa. Tindria un origen medieval i successives reformes als segles XVIII i. XIX, així com reparacions i millores: 1916, 1933, 1964. També es considera aquest espai com àrea d'expectativa arqueològica. | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44537 | Bancals del carrer Roca del Batista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bancals-del-carrer-roca-del-batista | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic intensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVII | Conreus de bancals o terrasses aprofitant el vessant de l'elevació al nord-oest del terme municipal, limitats a l'est per l'avinguda de La Torre de Claramunt i el carrer dels Paperers, i pel sud i l'oest pel carrer Roca del Batista i el turó de la Torrenova. | 08044-170 | Carrer Roca del Batista | La datació d'aquests bancals és difícil i es podria remuntar, segons els trams, als segles XVII i XVIII, amb alguna ampliació i reforma a la primera meitat del segle XIX. A la documentació notarial aquesta partida de terra abancalada del cim de la Torrenova s'ha conegut com la 'Roca del Batista'. L'origen d'aquest nom és el seu propietari: Batista Torrescasana. Històricament aquesta zona abancalada s'havia dedicat al conreu de la vinya. Així ho acredita la Matriu Cadastral realitzada el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza. La part inferior d'aquesta zona abancalada fou urbanitzada parcialment a finals del segle XX. El procés s'ha continuat en els darrers anys quan, per exemple, es va aprovar a inicis de 2009 una contribució extraordinària per al procés d'urbanització del carrer Torre del Batista, justament un dels pocs carrers del terme municipal sense asfaltar. | 41.5337800,1.6822900 | 390076 | 4598853 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44537-foto-08044-170-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Espai d'Interès Paisatgístic. Originaris dels segles XVII i XVIII amb reformes i ampliacions durant el segle XIX | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44538 | Conjunt de cases del carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa i dues o tres plantes pis, i golfes, algunes amb arcades. Presenten cobertes de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb tipologies diverses de ràfec. Les façanes estan composades segons un o dos eixos amb obertures de proporció vertical. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Cal assenyalar les obertures d'arc de mig punt de la darrera planta dels núm. 17, 19 i 23. Algunes obertures de planta baixa han estat modificades per facilitar l'accés de vehicles i nous usos. Els paraments de les façanes estan revestits d'arrebossat i estucat amb diversitat de colors. A les cases núm. 3 i 5 destaquen els portals de carreus de pedra amb arc de mig punt. S'ha de destacar la casa núm. 7 de llenguatge noucentista i les núm. 10-14 amb interessants façanes al carrer de St. Francesc i a la Pl. Sant Miquel. | 08044-171 | Carrer Sant Francesc | Aquest conjunt urbà fou construït en la seva major part, i especialment en el segon tram de carrer, al darrer quart del segle XVIII. Aquesta datació ve avalada per les dates de les dovelles de bona part de les seves edificacions. | 41.5305000,1.6873200 | 390490 | 4598482 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt d'edificis representatius de l'arquitectura popular, integrats en l'arquitectura de l'entorn.1 3, 5, 7, 9, 11, 13,15, 17, 19, 21, 23, Conjunt format pels números: 25, 27, 29, 31, 33; 2, 4, 6, 8, 10, 12, 14, 16. Darrer quart s. XVIII - inici s. XIX. Ës el tram entr el C. Divina Pastora i el C. Call) | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||||
| 44539 | Conjunt de cases del carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc-0 | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI -XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES i TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Conjunt de dues cases entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa i tres plantes pis. Tenen la coberta de teula corba a dues vessants acabades amb ràfec, la del número 5 amb rajoles de ceràmica vista. Les façanes estan composades segons dos eixos amb obertures de proporció vertical. La número 3, amb portal de pedra d'arc de mig punt transformat, més tard, en llinda plana, a la clau central del qual hi ha gravada la data '1778'. La número 5 també té portal de pedra d'arc de mig punt i en la clau central hi ha gravada la data '1775'. El parament de façana està arrebossat i pintat de color blanc, i recolza en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-172 | Carrer Sant Francesc, 3 i 5 | Ambdues edificacions formen part del notable creixement urbanístic viscut per Capellades a la segona meitat del segle XVIII, així ho avalen els anys que apareixen a les seves portalades (1778, la núm. 3 i 1775, la núm. 5). Fins aquell moment, les cases d'aquest carrer formaven part del carrer del Call. El carrer de Sant Francesc apareix a partir de 1861, arran d'un nou projecte de numeració i de retolació dels carrers de la població. Aquesta resolució es va prendre en el ple de 16 de gener de 1861, tot aplicant la Reial Ordre de 24 de febrer de 1860. L'any 1851 el propietari de l'habitatge núm. 3 era Joan Ros, pagès de professió. Posteriorment l'immoble va tenir diversos propietaris. | 41.5307200,1.6872200 | 390482 | 4598507 | 1775-78 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44539-foto-08044-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44539-foto-08044-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44539-foto-08044-172-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edifici de tipologia entre mitgeres modificat, en planta baixa conserva les portalades de la tipologia edificatòria del segle XVIII. Construides l'any 1778 la casa 3 i 1775 la casa 5. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44540 | Casa Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-oller | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Casa entre mitgeres, amb façana de planta trencada, de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Té la coberta de teula corba a dues vessants, acabada amb cornisa amb permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. La façana està constituïda per obertures de proporció vertical, amb balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Les obertures són d'arc de mig punt, al segon eix respecte la mitgera de migdia, les quals corresponien a una galeria oberta en cantonada abans que la darrera reforma construís la crugia entre l'arc i la mitgera, tancant el pati obert al carrer. El parament de façana està arrebossat i pintat de color salmó. | 08044-173 | Carrer Sant Francesc, 4 | La cronologia de les edificacions veïnes permetria datar el número 4 del carrer de Sant Francesc a la segona meitat del segle XVIII. La casa del carrer Sant Francesc, abans part del carrer del Call, es trobava vinculada a mitjans del segle XIX a la família Ollé, tal com s'esmenta en l'amillarament de 1851. Estan documentats diversos canvis de propietat. Aquesta casa destacava, abans de la reforma realitzada en temps recents, per una galeria realitzada en la seva part posterior. Aquest projecte fou impulsat el 1877 pel seu llavors propietari Josep Prat Alabat. L'autor del projecte fou P. Riera Galtés. | 41.5306300,1.6871900 | 390480 | 4598497 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44540-foto-08044-173-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Projecte fou P. Riera Galtés. | Construida a la segona meitat s. XVIII, amb reformes l'any 1877 i a inici del segle XXI. Reforma 1877: P. Riera Galtés(galeria). Considerada també com Àrea d'expectativa arqueològica | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44541 | Casa Sugranyes - Tarrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sugranyes-tarrida | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). LLUSIÀ, Modest; COSTA SOLÉ, Josep. 1958. Primer llibre de Capellades. Capellades. Editat per Modest Llusià. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Casa entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. La coberta es de teula corba a dues vessants, acabada amb ràfec recolzat en mènsules. La façana està composada segons un eix desplaçat a paret mitgera. Les obertures són de proporció horitzontal amb brancals arrodonits de peces de pedra artificial estriada i tancades amb persiana enrotllable. El portal de la planta baixa és tancat amb una porta vidriera de ferro forjat de dibuixos geomètrics. El parament de façana està estucat de color blanc, el qual recolza en un sòcol de pedra aplacada que incorpora forats de ventilació protegits amb reixa de ferro. | 08044-174 | Carrer Sant Francesc, 7 | La datació de les cases properes durant la segona meitat del segle XVIII fa que la cronologia d'aquesta pugui ser contemporània. La documentació concreta que a inicis del segle XIX aquesta casa era propietat de Francesc Ferrer i Romaní. La casa va anar canviant de propietaris durant el segles XIX i XX. A l'actualitat s'utilitza com a segona residència. | 41.5306600,1.6872200 | 390482 | 4598500 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44541-foto-08044-174-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Construida la segona meitat s. XVIII i reformada la segona meitat s. XX. Edifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura noucentista, integrat en l'entorn immediat d'arquitectura popular. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44542 | Casa Ramon Sastachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-sastachs | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Casa entre mitgeres amb pati posterior, amb façana de planta trencada, de planta baixa i tres plantes pis. Té la coberta de teula corba a dues vessants, acabada amb cornisa de peces ceràmiques recolzada en permòdols. La façana està composada segons un eix en cada pla de façana. Les obertures són de proporció vertical amb balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Les obertures de la tercera planta, d'ambdós plans de façana, són amb dos arcs de mig punt de maons manuals ceràmics a plec de llibre recolzats en capitells i brancals de maó manual vist. El portal de la planta baixa del costat nord és de carreus de pedra i llinda plana, el del costat sud ha estat transformat com a entrada de garatge. El parament de façana està arrebossat i pintat de color ocre. | 08044-175 | Carrer Sant Francesc, 9 | Aquest edifici està vinculat originalment a la família Sastachs, dedicats a l'activitat llanera. La cronologia de la construcció de la resta de cases i la propietat de Josep Ros apunten a que es faci referència al solar on es va construir aquesta casa. Ramon Sastachs, donat que pràcticament de forma contemporània apareix dedicat primer a la tasca d'espardenyer, primer, i forner, després. El 1777 ja hi ha constància de l'existència d'una casa propietat de Ramon Sastachs i del seu fill Pau, en l'esmentada ubicació. Posteriorment la propietat ha estat habitada per diverses famílies. Destaca Martí Soteras, era prevere de la parròquia de Santa Maria de Capellades l'any 1915. El seu benefici estava adscrit a la capella del Sant Crist. Posteriorment, durant molt de temps, es van habilitar quatre pisos que foren posats a lloguer. | 41.5306100,1.6872300 | 390483 | 4598494 | 1777 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edifici representatiu de l'arquitectura popular del casc antic, construida amb data anterior a 1777 i amb un projecte de rehabilitació primera dècada s. XXI: arquitecta Eva Tarrida Sugranyes. | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||||
| 44543 | Casa Santiago Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-santiago-serra | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Casal entre mitgeres en cantonada, amb tres façanes a vial, de planta rectangular, que suma de tres parcel·les. La façana principal dóna al carrer de Sant Francesc. La posterior, a la plaça de Sant Miquel, consta de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Té coberta de teula corba a dues vessants acabades amb ràfec, canal i baixants fins al primer forjat. Les obertures són de proporció vertical. La façana del carrer de Sant Francesc està composada segons set eixos, el central correspon a l'escala. A la planta baixa hi ha tres portals de pedra carreuada d'arc de mi punt, en la clau del portal central hi ha la data '1777', tancats amb portes de fusta encadellades i clavetejades de dues fulles batents amb picaporta. Les façanes estan arrebossades i pintades de color ocre, les cantonades són de carreus de pedra, de baix a dalt. La façana a la plaça està composada segons cinc eixos, amb obertures de proporció vertical amb balconeres i balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Les balconeres de la planta coberta, d'arc rebaixat, estan protegides amb baranes de fusta de brèndoles verticals . A la planta baixa, hi ha tres amplis portals de llinda plana, dos tancats amb portes de fusta encadellada de dues fulles batents i el tercer amb una porta de ferro. En el centre de la façana, a nivell de la planta pis, hi ha un plafó de ceràmica vidrada representant a Sant Miquel matant el dimoni, emmarcat amb una garlanda perimetral de motius geomètric-vegetals. | 08044-176 | Carrer Sant Francesc, 12-14 (plaça de Sant Miquel) | Immoble construït al darrer quart del segle XVIII, tal com figura a la inscripció de la dovella de la portalada 1777. La primera referència a la propietat d'aquesta casa és el testament de Santiago Serra Amat, datat l'any 1834. Aquesta mateixa persona va tenir que liquidar les seves propietats per fer front a les seves necessitats econòmiques. Segons el Registre Fiscal de 1906, el núm. 10, era de Josep Estalella Barceló pastisser de professió. Novament la propietat es va tenir que dividir i vendre. A partir de llavors, dècada dels quaranta del segle XX, la propietat es va vincular al cognom Capdevila. Durant dècades, diferents parts de l'edifici van ser arrendades. Un dels arrendataris fou Antoñita Piñol, circumstància que ha fet que molts capelladins coneguin aquest edifici per 'Ca l'Antoñita Piñol'. Molts dels compradors foren els antics llogaters dels diferents espais de l'edifici. | 41.5302900,1.6876400 | 390517 | 4598458 | 1777 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44543-foto-08044-176-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: 'Ca l' Antoñita Piñol'. Interessant casal urbà, representatiu de l'arquitectura del segle XVIII, en bon estat de conservació, integrat en el seu entorn. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44544 | Conjunt de cases del carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc-1 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER. Capbreus | XVIII | Conjunt d'edificis entre mitgeres de planta baixa i dues, o tres plantes pis. La coberta es de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb tipologies diverses de ràfec. Les façanes estan disposades segons un o dos eixos, amb obertures de proporció vertical; els balcons són protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Cal senyalar les obertures d'arc de mig punt de la darrera planta dels núms. 17, 19, 23. Algunes obertures de planta baixa han estat modificades per facilitar l'accés de vehicles i nous usos. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i estucat amb diversos de colors. | 08044-177 | Carrer Sant Francesc, 13, 15,17 ,19, 21 ,23 , 25, 27 i 29 | El moment de construcció seria la segona meitat del segle XVIII. Aquestes cases delimitaven el nucli urbà de la propera zona d'horta. Segons el Registre Fiscal de 1906, els llavors números 11 i 13 eren propietat de Josep Sastachs. En ambdós casos, el 1918 aquestes cases foren comprades per Martí Soteras Parera. En el present, el propietari del número 13 és Jorge Chica Sánchez. El 1894, al número 15 del carrer de Sant Francesc hi vivia Francesc Medalla Corcelles, ferrer de professió. El 1906, els números 17 i 19 eren propietat d'Amador, Conrad, Juli iAntoni Romaní Guerra. El número 19, fou comprat el 1916 per Eulàlia Muray Rigol. Segons el Registre Fiscal de 1906, el llavors número 21 era propietat d'Antoni Vich Puiggròs. El 1909, consta la propietat de Josep Llupià Puigjaner. El 1931, la van comprar Salvador Prat Sellarés. Segons el Registre Fiscal de 1906, el llavors número 23 era propietat de 'Bienes Nacionales'. Fa pocs anys, la va adquirir Jordi Ferrer Admetller, el qual va realitzat una respectuosa reforma en que es va recuperar portalada original. El 1906, el llavors número 27 era propietat de Francesc Costa Martí, paleta de professió. Segons el Registre Fiscal de 1906, el llavors número 29 era propietat d'Antoni Castells. | 41.5305000,1.6863600 | 390410 | 4598483 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44544-foto-08044-177-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt d'edificis representatius de l'arquitectura popular, integrats a l'entorn. Conjunt de cases del carrer Sant Francesc, construides durant meitat del segle XVIII o a inici del segle XIX.Aquestes propietats compleixen en molts casos dos funcions: com a residencies i com a comerços. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44545 | Dues dovelles de la Casa Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dues-dovelles-de-la-casa-feliu | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. Actes, Contribució Industrial, Policia Urbana, Padrons. ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER. Capbreus | XVIII | Dues dovelles de pedra dels antics portals de la casa, de forma trapezoïdal, que contenen la mateixa inscripció en ambdues: 'M.D.1777'. Després de la reforma de les cases, van ser col·locades a sobre dels portals rectangulars actuals. | 08044-178 | Carrer Sant Francesc, 36-38 | La casa fou construïda el 1777, data que coincideix amb la de bona part del carrer de Sant Francesc. El promotor de la construcció de la casa corresponia a les sigles M.D. Segons el Registre Fiscal de 1906, el llavors número 32 del carrer de Sant Francesc era propietat de Josep Flo. Aquesta casa, com la resta de patrimoni que tenia Flo a Capellades, el va adquirir a la segona meitat del segle XIX, ja que no apareix cap referència a aquesta família en l'amillarament de 1851. El 1951, fou adquirida per Joan Miquel Escudé i Micaela Bagué Martí. . Feliu Miquel, pagès de professió, i la seva esposa Felisa Pérez, fins a inicis de la dècada de 1990 van comptar amb un petit negoci de comestibles als baixos de l'edifici. | 41.5296400,1.6879300 | 390540 | 4598386 | 1777 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44545-foto-08044-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44545-foto-08044-178-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com 'Cal Feliu' | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44546 | Conjunt de cases del carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc-2 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Conjunt de cases entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa, planta pis i sota coberta. de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb una imbricació de doble maó i teula, canal i baixant fins al forjat de la planta baixa. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical. Les de la núm. 42 són tancades amb persiana enrotllable, el balcó protegit per simple barana de ferro de brèndoles verticals. El parament de façana de les plantes pis és sense revestir i es veu el paredat encofrat. La planta baixa és revestida amb aplacat de pedra irregular. La portalada és modificada per adaptar-la a nous usos i tancada amb porta metàl·lica bàscula de dues fulles batents. La casa núm. 40 és composada segons dos eixos, el parament de façana està revestit d'estucat de color blanc que recolza en un sòcol d'aplacat de pedra que incorpora una obertura de ventilació i il·luminació d'una dependència soterrada, protegida amb reixa de ferro. A nivell de forjat de planta baixa hi ha una imposta-cornisa. El portal d'entrada és de llinda plana, tancat amb porta vidriera de fusta de dues fulles batents i amb reixa de ferro forjat amb motius geomètrics. La finestra està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals. | 08044-179 | Carrer Sant Francesc, 40 , 42, 43, 45, 47, 50 | La cronologia de les cases seria de la segona meitat del segle XVIII o inicis del segle XIX. Segons la imatge gràfica realitzada el 1851 per Rómulo Zaragoza aquesta zona del carrer de Sant Francesc estava totalment edificada. Especial esment mereix l'actual número 43 que a principis del segle XX era propietat de Marià Ratés. El 1924 fou adquirida per Quintí Ràfols Tendas històric militant del republicanisme capelladí i del moviment rabassaire. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 va assolir l'alcaldia. Durant una manifestació, els participants el van anar a buscar a casa seva i van fer que l'encapçalés. Un tret, possiblement disparat d'alguns dels seus enemics del bàndol anarquista, va acabar amb la seva vida a la cruïlla entre els carrers Sant Francesc i Call. Els actuals 45 i 47 eren propietat de Tecla Calvet Margenat l'any 1906. Foren adquirides el 1940 per Àngela Mayans Catot. En l'actualitat, després d'estar sotmeses a un procés de divisió de la propietat horitzontal, són de diferents propietaris. | 41.5297200,1.6879700 | 390543 | 4598395 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44546-foto-08044-179-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edificis representatius de l'arquitectura popular, alguns amb la tipologia de façana composada amb un sol eix desplaçat a la mitgera, integrats en el seu entorn immediat. Moment de construcció entre la segona meitat del segle XVIII i inicis del segle XIX . | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44547 | Casa Isidre Soteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-isidre-soteras | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís,violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Casa entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa, planta pis i sota coberta. Te la coberta de teula corba a dues vessants acabada amb ràfec. Cal assenyalar la portalada de carreus de pedra, amb llinda plana i els dos balcons de la planta pis, protegits amb baranes de brèndoles verticals de ferro colat. | 08044-180 | Carrer Sant Francesc, 44 | L'espai ocupat per l'actual número 44 del carrer Sant Francesc, ja estava construït a mitjans del segle XIX, com demostra el plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851. La construcció d'aquest immoble es podria datar a finals del segle XVIII o inicis del segle XIX. El llavors número 40, segons el registre fiscal de 1906, era propietat d'Isidre Soteras Figueras, propietari d'una manyeria al carrer del Pilar. Aquest edifici tradicionalment s'habitava en dos pisos separats, amb diversos ocupants durant el segle XX tot i que segons el padró de 1970, no constava ningú vivint-hi. | 41.5295100,1.6879600 | 390542 | 4598371 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44547-foto-08044-180-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Elements singulars representatius de diferents llenguatges arquitectònics, de cases de finals dels segle XVIII o inicis del segle XIX, integrats a la casa i a l'entorn i reformada durant la primera dècada segle XXI. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44548 | Casa Bartrolí Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bartroli-valles | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades, coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Casa entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa, plantes pis i sota cobertade teula corba a dues vessants acabada amb imbricació de maó i teula àrab, canal i baixant vist fins el primer forjat. La façana està composada segons dos eixos, amb les obertures de proporció vertical. La balconera és tancada amb persiana de fusta de llibret mòbil i el balcó està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals. El parament de façana està arrebossat, en mal estat de conservació. El portal de la planta baixa, de llinda plana, està tancat amb una porta de fusta emplafonada de dues fulles batents, amb reixa de ferro de senzills dibuixos geomètrics. Les finestres de la planta baixa i de la cambra semisoterrada es protegeixen amb reixes de ferro de brèndoles verticals. | 08044-181 | Carrer Sant Francesc, 46 | L'espai ocupat per l'actual número 44 del carrer Sant Francesc, ja estava construït a mitjans del segle XIX, com demostra el plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851. El moment de construcció de l'immoble seria per context a finals del segle XVIII o inicis del segle XIX. Segons les delimitacions d'altres cases, aquesta seria la número 42 del registre fiscal de 1906, que era propietat de Paula Bartrolí Ferrer. El 1910, constava la residència de la pròpia Paula, natural d'Orpí, amb el seu espòs Pau Martí Ferrer. En el padró de 1920, no consta la residència de ningú. Jaume Bartrolí Mayans va comprar aquesta casa el 1925. L'any 1955 la va rebre en herència Francesca Bartrolí Vallès. Durant molt de temps fou arrendada com a residència d'estiueig. | 41.5294300,1.6879700 | 390543 | 4598363 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44548-foto-08044-181-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Construida a finals del segle XVIII o inicis del segle XIX. Edifici representatiu de l'arquitectura popular de cases entre mitgeres, integrat en el seu entorn immediat. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44549 | Conjunt de cases del carrer Sant Francesc68, 70, 72 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc-68-70-72 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Conjunt d'edificis entre mitgeres de planta baixa dues plantes pis i sota coberta. La coberta es de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana acabades amb ràfec de diferent tipologia. Les façanes estan composades segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical i, algunes, horitzontal. Algunes obertures de la planta baixa han estat modificades per facilitar l'accés de vehicles i nous usos. Cal assenyalar la casa núm. 66, amb una contundent imbricació de maó i teula, i amb una fornícula a nivell de la planta primera, entre les dos eixos d'obertures. Els balcons de la planta primera d'aquesta casa estan protegits per baranes de ferro de brèndoles verticals i dibuixos geomètrics a la part baixa. A la planta baixa hi ha una àmplia portalada d'entrada de carreus de pedra amb arc rebaixat. Els paraments de les façanes de les cases són revestits d'arrebossat i estucats amb diversos colors. | 08044-182 | Carrer Sant Francesc, 58 , 60, 62, 64, 66 i 68 | Aquest conjunt de cases es situava en el llindar a la zona edificada a mitjans del segle XIX, com apunta el plànol realitzat el 1851 per Rómulo Zaragoza. El número 58, era propietat el 1906 de Casimir Mora Estalella.. Durant el segle XX l'immoble va tenir diversos propietaris. El número 60, era propietat el 1906 de Leandre Creixell. El 1924 fou adquirida per Brigida Fernández P. Agustí Pons Ferrer. El número 62, el 1906 era propietat de Rossend Vergés. Durant el segle XX l'immoble va tenir diversos propietaris. El número 64, el 1906 era propietat de Francesc Mora Estalella, Durant el segle XX l'immoble va tenir diversos propietaris. El número 66, era de Paula Soteras Puig. Durant el segle XX l'immoble va tenir diversos propietari. El número 68, segons el padró de 1894, hi vivien Jaume Parellada Soteras i la seva família. Durant el segle XX l'immoble va tenir diversos propietari. | 41.5289500,1.6880800 | 390551 | 4598309 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Construccions efectuades entre la segona meitat del segle XVIII i el segle XIX. Edificis representatius de l'arquitectura popular, alguns amb la tipologia de façana composada amb un sol eix desplaçat a la mitgera, integrats en el seu entorn immediat. | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||||||
| 44550 | Casa Francesc Fornt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-fornt | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres en cantonada, de planta baixa, pis i sota coberta de teula corba a dues vessants desiguals, acabada amb imbricació de maó, canal i baixant vist fins sota el forjat de la planta baixa. Les obertures són de proporció vertical. La façana al carrer de Sant Francesc està composada segons tres eixos. El balcó és protegit amb barana de ferro de dibuixos geomètrics. La portalada d'entrada a l'habitatge conserva la porta de fusta de plafons d'una fulla batent. La portalada d'entrada a la planta baixa és tancada amb porta metàl·lica i ha estat modificada per adaptar-la a noves necessitats. El parament de la façana del carrer de Sant Francesc és arrebossada i la del carrer Lluís Companys, esquerdejada. | 08044-183 | Sant Francesc, 59 - 61 C. Lluís Companys | Segons el plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851, l'espai d'aquest immoble estaria sense construir. De fet, seria un dels pocs solars en el tram central de l'esmentat carrer. Això, dataria la construcció de l'edifici a la segona meitat del segle XIX. La família Fornt d'ofici draper fundant una de les majors empreses de recuperació de Catalunya. També es van introduir en el negoci del paper filtrant, que comercialitzava amb la marca 'La Giralda de Sevilla. Segons el Registre Fiscal de 1906, el llavors números 59, 61 i 63 eren propietat de Maria Valls Coca. L'edifici era un magatzem de drap al costat de la casa on vivien a Capellades i recentment enderrocada. Aquesta instal·lació es venia a sumar a la de 'Cal Ponet'. Entremig del magatzem i l'habitatge hi havia un jardí, que va desaparèixer amb l'obertura del carrer Lluís Companys. Les instal·lacions draperes de Fornt van ser motiu de continus problemes, tot estant sota l'atenció de l'autoritat municipal pels possibles problemes sanitaris que podrien originar. L'antic magatzem de drap del carrer Sant Francesc dels Fornt fou aprofitat per Josep M. Rabasa Hortet, majorista de paper, que hi va instal·lar un dipòsit de paper i cartró. La família Rabasa havia arribat a Capellades a inicis de la dècada de 1930, com a resultat del trasllat d'Amadeu Rabasa i Rocafort com a secretari municipal. Des de mitjans de la dècada de 1980, aquest edifici es va dedicar amb diferents gestors i amb diferents noms al sector de l'hosteleria. El primer nom fou el de Lacteo, més tard, durant la dècada de 1990 va rebre el nom de Penguin Cafè i, fa uns anys, fou rebatejat com Cafè Sol i, en l'actualitat, Nou Cafè Sol. Els pisos superiors en l'actualitat no estan ocupats. | 41.5292700,1.6880500 | 390549 | 4598345 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44550-foto-08044-183-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Cafè Sol, Nou Cafè Sol. Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge popular. Com a funcions de l'immoble en destaquem: com habitatge i com a hostaleria. El moment de construcció seria finals del segle XIX | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44551 | Conjunt de cases del Carrer Sant Francesc73, 75, 77 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc-73-75-77 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa i una o dues plantes pis i sota cobertade teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes estan composades segons dos eixos amb obertures de proporció horitzontal. Algunes obertures de la planta baixa han estat modificades per facilitar l'accés de vehicles i nous usos. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i estucat amb diversitat de colors. | 08044-184 | Carrer Sant Francesc, 63, 65, 67, 69, 71, 73. | El moment de construcció es situa en la segona meitat del segle XVIII, tot i que alguna edificació concreta pogués datar de períodes anteriors. Aquestes cases delimitaven el nucli urbà de la propera zona d'horta i es situaven en el llindar a la zona edificada a mitjans del segle XIX, com apunta el plànol realitzat el 1851 per Rómulo Zaragoza. El número 63, era propietat de Ramon Claramunt segons el Registre Fiscal de 1906. Posteriorment va ser adquirida per pagesos i actualment la propietat està segmentada segons un procés de divisió horitzontal entre diferents propietaris. El número 65, era propietat de la família Vich des de finals del segle XIX i també durant pràcticament tot el segle XX. . El número 67, segons el Registre Fiscal de 1906, era propietat d'Antoni Vich Puiggrós, venuda posteriorment a altres propietaris . El 1960 fou venuda a Pere Rosés Martró. El número 69, era propietat de Josefa Mata, canviant de propietari en diverses ocasions. El número 71, era propietat Josep Romaní Tort, canviant de propietari en diverses ocasions. En l'actualitat és propietat de Josefina Valls Borràs. El número 73, el 1906 era propietat de la vídua de Francesc Codorniu una part de la família es dedicava a la manufactura llanera i ja al segle XX es diversificaren les activitats de la família; comercial i una altra eren pagesos. L'actual número 75, des de mitjans del segle XIX consta la residència de la família Batlle, canviant posteriorment de mans en diverses ocasions. El número 77, era propietat, segons el Registre Fiscal de 1906, de Josep Farré Puiggròs. Posteriorment va pertànyer a la família Flo amb negoci de forn de pa al carrer Major. | 41.5290700,1.6881000 | 390553 | 4598322 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44551-foto-08044-184-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt de cases del carrer Sant Francesc. La construcció es pot situar entre la segona meitat de segle XVIII i inicis del segle XX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44552 | Casa Paula Soteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-paula-soteras | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel, 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, MIQUEL, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII-XIX | Casa entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb una imbricació de maó i teula, canal i baixant fins al forjat de la planta baixa. La façana està composada segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical, i horitzontal en la planta sota coberta. Els balcons de la planta primera estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals i dibuixos geomètrics a la part de baix. El parament de façana està arrebossat. A la planta baixa, hi ha una àmplia portalada d'entrada de carreus de pedra d'arc rebaixat, tancada amb una nova porta de fusta de plafons i vidre. L'altra obertura ha estat modificada per adaptar la planta baixa a nous usos. Cal destacar una fornícula, a nivell de la planta primera, entre els dos eixos d'obertures, oberta i sense imatge. | 08044-185 | Carrer Sant Francesc, 66 | Aquesta zona del carrer Sant Francesc ja es trobava construïda el 1851, segons mostra el plànol realitzat per l'agrimensor Rómulo Zaragoza. De fet, aquesta edificació es situaria en el límit construït de la vila. Això, sumat a la datació d'alguns edificis propers i la tipologia de l'arcada de la porta principal, permetria situar la construcció de la casa en el tombant dels segles XVIII i XIX. Segons el Registre Fiscal de 1906, aquesta casa, llavors número 56, era propietat de Paula Soteras família dedicada a la fabricació de filats i teixits de cotó. Els Soteras, però, ja havien interromput la seva activitat industrial a inicis de la dècada de 1880. Diferents membres de l'aquesta branca de la família Soteras van ocupar càrrecs a la corporació municipal, fins i tot l'Alcaldia. L'edifici va passar per diverses mans durant el segle XX i finalment va anar a parar a mans de la família Llopis. Recentment, fou venuda. | 41.5288500,1.6880900 | 390552 | 4598298 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44552-foto-08044-185-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | La construcció de l'immoble es pot situar entre final segle XVIII o inici del segle XIX amb reformes durant aquest mateix segle. Casa urbà representatiu de l'arquitectura popular de finals del segle XVIII o inicis del segle XIX, amb portal adovellat i fornícula a la planta pis, integrat en l'arquitectura de l'entorn. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44553 | Casa RaurésCasa Pagès, Casa Raurés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-raures-casa-pages-casa-raures | GARÇON, Sofia. 2009 (segon semestre). 'Els Rauréz, notaris de Puigcerdà. Un cas de desheretament al s. XVIII?', Ker. Revista del grup de recerca de Cerdanya, n. 2, pp. 42-48. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). PASCUAL I DOMÈNECH, Pere. 'El singular farmacèutic i usurer Francesc de Paula Rosés' (treball inèdit i en versió preliminar). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX-XX | Casa entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana; la vessant del carrer recolza en una cornisa, canal i té els baixants empotrats des de la planta golfes. La façana està composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical tancades amb persianes de corda. Els balcons, el de la primera planta corregut a l'ample de la façana, estan protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals en reganyol. La composició vertical de les obertures queda emfasitzada per les quatre pilastres amb capitell jònic, des del forjat de la planta baixa fins el de la segona planta. Les obertures de la planta baixa han estat modificades. El parament de façana està arrebossat. | 08044-186 | Carrer Sant Francesc, 79 - 81 | Segons la Matriu Cadastral realitzada el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza, l'espai ocupat per aquest edifici es trobava encara sense edificar. La datació de la seva construcció s'hauria de situar a la segona meitat del segle XIX. El 1906, els llavors número 81, 83 i 85 del carrer Sant Francesc eren propietat de Ramona Raurés i de Casanoves que va efectuar reformes l'any 1915. Els dos immobles foren adquirits l'any 1924 per Albert Alegre Bisbal i posteriorment la casa va tenir altres propietaris. | 41.5287300,1.6881700 | 390558 | 4598285 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edifici representatiu d'arquitectura d'autor de finals del segle XIX, principis del segle XX. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||||
| 44554 | Casa Montserrat Aznar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-montserrat-aznar | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII-XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa i pis, amb la coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, recolzada en ràfec. La façana està composada segons un eix amb obertures de proporció vertical. El parament de la façana està revestit d'arrebossat, a la planta baixa pintat de color blanc. | 08044-187 | Carrer Sant Francesc, 80 | Aquesta casa formava part del conjunt urbà que tancava el carrer de Sant Francesc per la part de ponent fins al procés d'urbanització d'inicis de la dècada de 1960. El plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851 així ho mostra. La data de la seva construcció seria finals del segle XVIII i/o inicis del segle XIX. Aquesta edificació està vinculada des d'antic al patrimoni de la famíliaTubella inicialment com a traginer de professió. Segons el padró de 1894, al carrer Sant Francesc, 98, hi vivia Bartomeu Tubella Ollé i Paula Puiggròs. El 1906, el llavors número 64, era propietat Josep Poch Tubella. Li feia d'administrador Jaume Flo. El 1961 fou adquirida pels seus actuals propietaris. | 41.5282500,1.6882000 | 390560 | 4598231 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44554-foto-08044-187-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura popular, integrada en les edificis del seu entorn. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44555 | Conjunt de cases del carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc-3 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIX | Conjunt d'edificis entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes pis; amb coberta de teula corba a dues vessants. Les façanes estan composades segons un eix amb obertures de proporció vertical. La casa núm. 88, en cantonada amb la travessia del Portal, presenta la part de davant amb coberta plana i la posterior a una vessant amb teula àrab. La núm. 94, es cobreix amb coberta plana. La núm. 96 queda exclosa del conjunt. | 08044-188 | Carrer Sant Francesc, 88 , 90, 92, 94, 98 | Aquest conjunt urbà marcava la fi de la zona urbanitzada a Capellades, a mitjans del segle XIX. De fet, únicament estaven construïdes les cases de la seva part superior (les més properes a la Travessia del Portal), mentre que les darreres foren construïdes a la segona meitat del segle. Serveixi com a indicador que encara el 1906, l'actual número 98, limitava amb un cobert. Per tant, un cop construït la totalitat del sector, encara eren les darreres cases el carrer de Sant Francesc fins al procés d'urbanització de finals de la dècada de 1950 i inicis de la de 1960. Segons el Registre Fiscal de 1906, la casa del carrer Sant Francesc, llavors 72, actual 88, era propietat de Josefa Matas El 1906, la casa del carrer Sant Francesc, llavors 74, era propietat d'Eusebi Mallén. L'immoble ha canviat de mans en diverses ocasions. Segons el Registre Fiscal de 1906 la casa del carrer Sant Francesc llavors 76 (92 en el present) era propietat d'Alfons Bori Vilar. El 1906, la casa del carrer Sant Francesc, llavors 78, 94 era propietat d'Amàlia Madurell Llucià i actualment és propietat de Concepción Irastorza Elgarresta. Segons el Registre Fiscal de 1906, la casa del carrer Sant Francesc, llavors 82, era propietat de Maria Batlle Bernadet i la propietat va canviar de mans fins l'actualitat. | 41.5278900,1.6882700 | 390565 | 4598191 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44555-foto-08044-188-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edificis representatius de l'arquitectura popular, alguns amb la tipologia de façana composada amb un sol eix desplaçat a la mitgera, integrats en el seu entorn immediat.Conjunt urbà de cases del carrer Sant Francesc. El moment de construcció seria entre inicis i segona meitat del del segle XIX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44556 | Conjunt de cases del carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc-4 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA. | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres, de planta baixa dues plantes pis i sota coberta de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb cornisa, canal i baixant fins el forjat de planta baixa. Les façanes són composades segons un eix, desplaçat a la mitgera, amb obertures de proporció vertical. Les de la planta sota coberta són sensiblement horitzontals i tancades amb persianes de enrotllablesi de corda. Els balcons de la planta pis estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics. Algunes obertures de planta baixa han estat modificades per facilitar l'accés de vehicles i per a nous usos. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i estucat amb diversitat de colors. | 08044-189 | Carrer Sant Francesc, 97, 99, 101, 116 | Aquest grup de cases tancava el carrer de Sant Francesc per la part de llevant, fins el procés d'urbanització d'inicis de la dècada de 1960. El plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851, així ho mostra. El 1894, Francesc Vergés Rius residia a l'actual número 97 del carrer de Sant Francesc i la propietat va canviar de mans en diverses ocasions al llarg del segle XX. El 1894, Pere Mora Solé i la seva família vivien a l'actual número 99 del carrer de Sant Francesc. Pere Mora era paperer. Segons el Registre Fiscal de 1906, la casa del carrer Sant Francesc 99, llavors 91, era propietat de Joan Mora Riba també paperer. El 1962, la va comprar Vicenç Oliva Capdevila i Pietat Xaus Saumell, que hi vivien el 1970 junt amb el seu fill, Fèlix Oliva Saumell i la seva família. El número 101 del carrer Sant Francesc era habitat el 1894 per Joaquim Sendra Saladrigas, traginer de professió. El poder paperer i llaner ja havia desaparegut a finals del segle XIX. Segons el Registre Fiscal de 1906, la casa del carrer Sant Francesc 99, llavors 91, era propietat de Joaquim Sendra Saladrigas. El 1910, hi residia amb la seva dona Maria Vergés Cardús. Després, va passar a mans de Rosa Sendra Vergés. El 1953, la va rebre en herència Marcel·lí Batlle Sendra. | 41.5274100,1.6883300 | 390569 | 4598138 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44556-foto-08044-189-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura popular representativa de la singular tipologia de façana composada d'un sol eix desplaçat a la mitgera, construides a mitjan segle XIX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44558 | Casa Bernadet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bernadet | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígensd'una identitat', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIV | Conjunt de dues cases entre mitgeres de planta baixa i dues plantes i pis amb coberta plana limitada amb barana de brèndoles verticals. La núm. 2 de la plaça acaba en una cornisa amb permòdols i la núm. 2-2A del carrer en una imbricació. Les façanes estan composades segons un o dos eixos, amb obertures de proporció vertical, tancades amb persianes enrotllables. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a dalt i a baix. Algunes obertures de la planta baixa han estat modificades per facilitar l'accés de vehicles i per a nous usos. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i estucat amb diversitat de colors. | 08044-191 | Pl. Sant Jaume 2; Carrer Onze de Setembre, 2-2A | La primera de les cases formava part del patrimoni de la família Fosalba des d'antic, tot i que cap la possibilitat d'una ocupació ja a l'edat mitja. El Capbreu de 1649, ofereix una primera aproximació a la importància econòmica i social d'aquesta família: cereals, vinya i a regadiu, un molí fariner. La dedicació familiar va canviar a mitjans del segle XIX, per passar al comerç de queviures. L'antiga casa dels Fosalba fou un dels punts essencials en la reformulació d'aquest espai, producte de l'enderroc de les voltes d'en Fosalba i el projecte d'eixamplament del carrer, dit llavors de les Places. Aquest projecte es va abordar en el tombant dels segles XIX i XX. Durant el segle XX, la propietat ha anat canviant de mans. Encara als baixos de l'edifici de la plaça Sant Jaume hi ha el negoci familiar de venda de confecció tèxtil. Alguns espais han estat llogats des de fa dècades | 41.5314200,1.6858000 | 390365 | 4598586 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44558-foto-08044-191-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Sembla tenir un origen medieval; canvis al segle XVIII i una reforma l'any 1912.Edifici representatiu de l'arquitectura popular rehabilitada, integrat en el seu entorn. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44559 | Conjunt urbà de la Plaça de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-urba-de-la-placa-de-sant-jaume | CAMPOY, J I SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIV | La plaça és de planta sensiblement rectangular i de reduïdes dimensions, limitada amb edificis d'habitatges i comerç entre mitgeres. Els edificis de la plaça són entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis, cobertes amb teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, o bé amb coberta plana. Les façanes estan composades segons un, dos, o cinc eixos amb obertures de proporció vertical, amb els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Destaca l'edifici del núm. 8, dit Ca l'Ubach o Cal Fernando. | 08044-192 | Plaça Sant Jaume, 7 , 9, 10 | Aquest espai formava part del primitiu nucli medieval de Capellades. La seva articulació com a plaça sembla ser, però, més tardana donat que el seu primer esment és en el Capbreu de 1735. Aquest espai es situava entremig de la Plaça de Missa i el Portal de Soldevila. A la segona meitat del segle XIX, la Plaça de Sant Jaume va esdevenir un dels nuclis demogràfics més importants de Capellades. L'esmentada plaça Sant Jaume fou objecte d'una de les principals transformacions urbanístiques de Capellades de la segona meitat del segle XIX. La seva entrada per l'actual carrer es feia per les anomenades Voltes d'en Fosalba, ara desaparegudes. La voluntat des del 1872 era millorar l'arribada a la plaça pel llavors conegut carreró de les Places. El treball fou encarregat al mestre d'obres d'Igualada, Pere Marí. Aquest va establir unes noves alineacions per fer més ampla l'entrada a la plaça generant problemes entre veïns per l'afectació a algunes propietats. El 3 de maig de 1913 es va prendre la determinació de fer-ho però a la plaça Sant Miquel. Es va fer en un acte el 22 de juny d'aquell any. Durant la República va rebre el nom de Francesc Macià. | 41.5314400,1.6854000 | 390332 | 4598589 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44559-foto-08044-192-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Pere Marí, mestre d'obres | Es coneix també com: Plaça Xica, Plaça de les Arengades, Plaça Francesc Macià. Presenta un origen medieval amb reformes als segles XVIII, XIX, XX i XXI. El conjunt de la plaça forma part del primitiu nucli medieval,conserva la parcel·lació i la tipologia edificatòria històrica. Els immobles presenten una doble funció: com a vivenda i com a comerç. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml