Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
44573 Villa Buenos Aires https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-buenos-aires CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars' a Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques, Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Gràfica: Fotografia retrospectiva de Roser Teixidó Revista Capelló 1 de setembre de 1911. XX Edifici aïllat de planta rectangular, consta de planta semi soterrada respecte la cota del carrer, planta baixa i pis. Presenta coberta de teula corba a dues vessants. Les façanes estan composades segons tres eixos amb obertures de proporció vertical emmarcades. Les façanes principal i posterior estan coronades amb un frontó escalonat incorporant el buit de ventilació de la coberta. Els balcons són protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals de perfil corb. A la portalada d'entrada s'hi arriba a través d'una terrassa i una escala alineades amb l'eix de la portalada de la tanca del solar, les quals estan limitades amb balustrades de pedra artificial. La tanca està feta amb sòcol de paredat revestit de peces de pedra, coronat a dues vessants. En les pilastres, coronades amb hídries esfèriques, s'hi recolzen reixes de ferro fos. La portalada és de dues fulles batents de ferro forjat 08044-206 Carrer Sant Ramon, 4, cantonada Carrer Castell Va ser construïda per Albert Castellví Torroella entre els anys 1910 i 1911. Castellví, com alguns dels seus germans, va emigrar a l'Argentina a la dècada de 1880. El diari local Capelló afirmava l'1 de setembre de 1911: 'La construcció de la referida torre, posa de relleu, una vegada més, les qualitats del mestre d'obres d'aquesta vila, en Josep Vives'. A la dècada de 1920, va ser restaurada per l'empresari capelladí Joan Escala, el qual a més d'arrebossar de nou les parets hi va afegir els acabats que encara es conserven avui dia. L'any 1940 la família Castellví va vendre la casa al farmacèutic igualadí Ramon Torelló i Sendra, i van retornar a l'Argentina, on van morir. Posteriorment, els hereus de Ramon Torelló la van vendre als actuals propietaris. 41.5282100,1.6864800 390416 4598229 1910-1 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44573-foto-08044-206-1.jpg Legal Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Josep Vives, mestre d'obres i de la restauració anys 20: Joan Escala, constructor Immoble restaurat a la dècada de 1920; reformes a la dècada de 1990.Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge noucentista, essent una fita urbana en l'eixample del costat de ponent del nucli antic. 106 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:08
44474 Casa Jordi Tutusaus Pérez https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jordi-tutusaus-perez GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER XVIII Casa entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb imbricació de maó. La façana del carrer Magí Carme està composada amb un eix desplaçat a la mitgera, amb obertures de proporció vertical tancades amb persiana enrotllable de color blanc. Els balcons són a pla de façana i protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. El portal d'entrada està tancat amb porta de fusta. El parament de façana és revestit amb esquerdejat. La façana posterior, la del carrer Dr. Fleming, està constituïda per un cos un cos de planta baixa i entresolat, a línia de carrer, i més reculada la façana dels pisos superiors. El primer, amb parament de paredat comú vist, s'obre al carrer amb un portal de llinda plana tancat amb porta metàl·lica enrotllable, a sobre del qual hi ha una obertura horitzontal tancada amb pavés de vidre. La façana del cos reculat és amb paredat vist i està composada amb dos eixos, amb obertures de proporció vertical. 08044-107 Carrer Magí Carme, 7; Carrer Dr. Fleming, 12 La família de Cal Magí Carme fou fundada, segons Esteve Busquets, per Magí Rigol, natural de Carme, que fou el constructor d'aquesta casa a finals del segle XVIII. Segons un llistat de propietats de Josep Riba i Martí, datat el 1835, era propietari de la casa a banda d'altres propietats i camps de conreu. Destaca la figura de Raimunda Riba Morera, que va desenvolupar durant molts anys la tasca de llevadora a Capellades que va residir en aquesta propietat fins a mitjans de segle XX. 41.5315500,1.6855400 390344 4598601 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44474-foto-08044-107-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Magí Riba També conegut com: Cal Magí Carme; Ca la Magina Carme. Considerada arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge popular.Àrea Expectativa Arqueològica. 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:07
44490 Conjunt d'Edificis de la Fàbrica Guasch https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dedificis-de-la-fabrica-guasch GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 2004. 'El perill de l'oblit: la indústria tèxtil a Capellades (1800-1913)', Miscellanea Aqualatensia, 11, CECI, Igualada, p. 141-167. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. «El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic», Història de Capellades (títol provisional). Capellades. Ajuntament de Capellades. ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES AJUNTAMENT DE CAPELLADES: Capellades. Història en Imatges nº 3. 2000. XIX Conjunt d'edificis construïts al llarg del darrer quart del segle XIX i durant la primera meitat del segle XX. En la parcel·la del costat de migdia de l'avinguda de Maties Guasch i alineats a la via es concentren tres edificis, construïts en períodes successius. El més antic és d'obra vista, té planta trapezoïdal amb façanes a l'avinguda Maties Guasch i el carrer Pau Casals, on hi ha l'entrada a través d'una tanca i porta. Consta de quatre naus de planta rectangular adossades per l'eix longitudinal, es cobreixen amb coberta de teula àrab a dues vessants. La façana a l'avinguda Maties Guasch composada segons vuit eixos amb amplies obertures de proporció vertical d'arc rebaixat amb totxo a plec de llibre. Al costat de llevant hi ha adossat a l'anterior un segon edifici de planta quadrada que consta de planta baixa i pis, es cobreix amb coberta de xapa metàl·lica acabada amb ràfec, canal i baixants fins a la vorera. En la parcel·la del costat nord de l'avinguda Maties Guasch, 57, hi ha un edifici aïllat de llenguatge noucentista, el més emblemàtic del conjunt. El configuren dos edificis, un de planta rectangular amb l'eix longitudinal perpendicular al carrer de Sant Ramon. Consta de planta baixa i dues plantes pis, es cobreix amb coberta a quatre vessants acabades amb ràfec. A la façana principal, separat per una torre amb rellotge hi ha el segon cos, de planta rectangular. A la façana al carrer de Sant Ramon hi ha un cos de planta baixa amb coberta plana; s'hi accedeix pel pati. Al pati de la fàbrica s'hi arriba a través de la portalada monumental de la tanca, lleugerament desplaçada de l'eix de l'entrada principal al conjunt. L'àmplia portalada amb llinda plana, està protegida per una visera escalonada. L'obertura està tancada amb una dibuixada i treballada porta de ferro . 08044-123 Maties Guasch, 46-57 L'arribada dels Guasch a Capellades va suposar un punt d'inflexió en l'estructura productiva i empresarial del tèxtil de la vila. El 6 de gener de 1857, es va constituir a Reus «Pujol y Guasch Hermanos» que tenia com objectiu establir dues fàbriques de teixits de cotó: una a Reus i una altra a Capellades. Els socis fundadors foren els germans Isaac i Francesc Guasch Pujol, junt a Joan Pujol Suqué. La fàbrica es va crear el 1859. Els Guasch inicialment dirigien els negocis des de Reus. El 1861 es van traslladar els telers a «Cal Serra» (al carrer del Pilar) i a «Cal Mora». El 1860 funcionaven 15 telers a nom de Francesc Guasch Pujol. El 18 de novembre de 1867, es va constituir «Guasch Hermanos» amb l'objecte de fabricar teixits de cotó o de fil a la fàbrica que tenien arrendada a Capellades o a una altra que tenien fora de la vila. Els seus socis eren Isaac i Francesc Guasch Pujol. Mentre que el primer es feia càrrec de la fàbrica a Capellades, el segon dirigia les oficines barcelonines. La societat fou modificada l'1 de maig de 1871. Isaac, Maties, Josep i Joan Guasch Orts, fills d'Isaac Guasch Pujol, es feren càrrec de l'empresa. A finals de la dècada de 1860 ja era la fàbrica amb més telers de la vila. El 1879 es van iniciar les obres d'una nova fàbrica, la primera en propietat, radicada al Carrer de St. Ramon, que va estar productiva a partir de 1881. Aquest espai inicial es va ampliar com a resultat de l'aplicació de la màquina de vapor i la mecanització dels processos durant els anys 1898 i 1899 i posteriorment amb noves mecanitzacions 1910-1911. L'edifici dels tints, que fou construït a inicis de la dècada de 1920 presentava una xemeneia de 41 metres d'alçada a més de dues naus, ampliades pocs anys després amb dues addicionals. Aquest espai comptava amb les quatre naus actuals des d'inicis de la dècada de 1930. La Guerra Civil de 1936-1939 va suposar un canvi substancial, però no total, en l'aspecte físic de la fàbrica Guasch. La secció de tints va quedar totalment intacta a diferència d'altres espais completament destruïts. Les bones relacions de la família Guasch van possibilitar la ràpida reconstrucció de les instal·lacions destruïdes en el difícil context de l'Espanya de l'autarquia. A la dècada de 1950 es van connectar les naus de filatura i tints, tot configurant pràcticament l'aspecte actual de la fàbrica. Els únics canvis destacables des de llavors es van produir a inicis de la dècada de 1980, donat que es va afegir un pis a un segment de la nau construïda a la dècada de 1950 i es va inaugurar una nau d'estampació, que estava separada de la resta de les instal·lacions, amb la qual es tancava el cicle de producció de l'empresa. 41.5271500,1.6854800 390331 4598113 1859 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44490-foto-08044-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44490-foto-08044-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44490-foto-08044-123-3.jpg Legal Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Manuel Font, (arquitecte), Andreu Oliva Lacoma (enginyer), Domènec Sugrañes (arquitecte) i altres Primer edifici carrer Sant Ramon 1879-1881 (enderrocat), Edifici dels Tints (d'obra vista) 1921-1922. Edifici de Tissatge(ampliació l'edifici de Sant Ramon), 1929 (enderrocat el gener de 1939); fàbrica nova racionalista (torre del rellotge): 1940-1941. Àrea d'Expectativa Arqueològica. 120|98 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:07
44503 Casa Rotllant de Franch https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rotllant-de-franch GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES XX Casa amb una mitgera i jardí lateral al costat de ponent, de planta baixa, pis i sota coberta. Presenta cobertura de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant per la cantonada. La façana al carrer està composada segons tres eixos amb obertures de proporció vertical. Les de la planta baixa amb arc de mig punt, emmarcades amb estuc de carreus. Cal assenyalar el treball del portam de fusta de les obertures de les façanes. El sòcol de la façana al carrer incorpora una obertura de ventilació d'una dependència soterrada. La façana lateral està composada segons tres eixos, les finestres de la planta sota coberta dibuixen una successió de set arcs de mig punt adaptada als tres eixos. A la planta baixa, a l'eix del mig hi ha una galeria de planta pentagonal tancada i adossada a la façana, maclada a un cos de planta baixa cobert amb coberta plana, la qual està protegida amb reixa de ferro. La galeria te una coberta de teula corba a cinc vessants. En el costat nord sobresurt un cos de planta baixa cobert amb coberta plana, destinat a garatge i magatzem. El parament de les façanes està revestit amb estuc de color blanc fins al forjat de la planta baixa. La planta baixa està revestida amb estuc de gra gros fins el sòcol, de color gris, que enllaça amb els carreus estucats de la portalada d'entrada d'arc de mig punt. Aquesta portalada està tancada amb una porta de fusta d'una fulla batent, emplafonada i clavetejada amb claus, amb picaporta, espiell i bústia. La tanca del jardí és massissa, de totxo vist treballada amb el totxo a diferents plans, amb pilastres intercalades. Les de la portalada d'entrada al jardí estan coronades amb pinacle tronco piramidal. 08044-136 Carrre Olò, 18 El lloc on s'ubica la casa objecte de comentari pertanyia des d'antic a la 'Casa Bas'. Segons el Registre Fiscal de 1906, era propietat de Francesc Xavier de Franch i Castell. En aquell espai hi havia dos números del carrer: una casa (núm. 18) i un solar. Aquesta casa està situada de forma immediata a la 'Hort de la Vila'. Justament, la casa existent en l'actualitat fou resultat de l'enderroc de les edificacions existents amb anterioritat. Les dades cadastrals assignen com any de construcció d'aquest edifici el de 1931. Amb posterioritat, la casa ha tingut diversos propietaris. 41.5314100,1.6847100 390274 4598586 1931 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44503-foto-08044-136-1.jpg Inexistent Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-26 00:00:00 Juan Garcia Targa Màrius Rollant i Folcarà, arquitecte i constructor Tambéconeguda com: 'Cal Franch' (Casa Xaus Piñol). Casa aïllada alineada al carrer amb una mitgera, representativa de l'arquitectura de llenguatge noucentista integrada en el conjunt d'edificacions del seu entorn. 106 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:07
44402 Font del Carquinyoli https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carquinyoli CABRÉ, Tate. Catalunya a Cuba. Un amor que fa història, Edicions 62, Barcelona Humor Capelladí, publicació local (1928-1929) SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. Térmens i Graells, Miquel XIX Font d'estil clàssic composada simètricament. Està formada per una pilastra que recolza en una base que incorpora la pica de planta corba, i una plataforma de pedra de planta semicircular de dos graons. Del frontal de la pilastra sobresurt l'element escultòric d'un cap mitològic, de la boca surt el broc de l'aigua. La pilastra està coronada per una gerra-hídria de la que sobresurten fruites. La font s'adossa a un plafó motllurat de pedra artificial. 08044-35 Carrer de Garbí, orientada cap al carrer Major Element singular construit l'any 1928 per Màrius Rotllan i Folcarà (1880-1946). Escultor amb molta obra a l'Havana dins la tradició del modernisme o 'art-noveau' materialitzat en immobles, dissenyador de façanes i de monuments funeraris. Amb freqüència apareix com a arquitecte, tot i que era només constructor que s'havia format com a escultor a l'escola de la Llotja. Fet que li va suscitar algun problema amb el Col·legi d'Arquitectes de l'Havana. De fet a la Cuba de la dècada de 1920 l'ús del mot 'catalanismo' aplicat a l'arquitectura tenia un to plenament pejoratiu. Va ser l'introductor a Cuba de l'arquitectura de motlle. Amb aquest objectiva fundar el 1905 la 'Fundición de Cemento Mario Rotllant' pels prefabricats de ciment i la fabricació de pedra artificial, i va patentar emmotllats decoratius de guix. A l'abril de 1924, durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou nomenat membre del consistori capelladí, com a representant corporatiu de la Lliga Comercial, Industrial i Agrícola. En aquella època encara anava i venia de Cuba. La font ideada per Màrius Rotllant té el seu origen en el projecte d'eixamplament del carrer de Garbí. Aquest projecte es va originar el 1924. Fou resultat de la cessió del núm. 50 del carrer Major (llavors Prat de la Riba). El resultat fou un segment de carrer més ample que finalitzava en el mur de la primera casa del carrer de Garbí. La idea de la font sembla vinculada al fet de donar una imatge més agradable a aquest indret del centre de Capellades. El projecte data de 1928. Les obres les va realitzar el paleta capelladí. 41.5299000,1.6864500 390417 4598417 1928 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44402-foto-08044-35-1.jpg Legal Noucentisme Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Màrius Rotllan i Folcarà També conegut com: Font de la Carota; Font del carrer de Garbí. Element singular construit l'any 1928 per Màrius Rotllan i Folcarà (1880-1946). 106 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:07
44491 Casa Joan Escala Gironès https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-escala-girones GUTIÉRREZ I POCH, MIQUEL, 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES XX Edifici de planta rectangular, format per dos cossos; la construcció del costat nord, el magatzem, és de planta baixa i es cobreix amb coberta de fibrociment a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, acabades en una cornisa. La façana principal està estructurada segons tres eixos. L'eix central està format pel portal rectangular incorporat en un altre de fals més gran, a sobre d'aquest un finestral de mig punt que emmarca una arqueria de cinc arcs rodons tancats amb vidriera reticular. Aquest eix queda rematat amb un frontó motllurat. Les obertures laterals de la planta baixa són d'arc rebaixat i estan tapiades. Les altres façanes tenen obertures de composició vertical i són tancades amb vidrieres. El segon cos, amb façana a migdia, que constitueix la vivenda pròpiament dita, és de planta baixa i pis, Presenta cobertura de fibrociment a dues vessants, acabades en ràfec recolzat en mènsules. Les façanes estan composades segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical. El portal d'entrada, d'arc de mig punt, és tancat amb porta d'una fulla batent i tarja protegida amb reixa de ferro en ventall. Els balcons del primer pis estan protegits amb baranes de brèndoles de ferro colat. 08044-124 Maties Guasch, 52 El 25 abril de 1930, Joan Escala i Gironés va sol·licitar permís a l'Ajuntament per la construcció d'una casa al Km 1, Hm 9 de la carretera de Capellades a Martorell. El ple de 23 d'octubre de 1932 aprovava la proposta de Joan Escala d'aportar ell mateix el tub per al subministrament d'aigua de la seva nova casa. Per fer la connexió calia l'autorització d'Obres Públiques' ja que havia de travessar la carretera. Qüestions polítiques van dificultar la tramitació del servei d'aigües per la propietat, fins 1936. La casa també tenia annexionat un gran magatzem que servia per guardar el material i maquinària de construcció. Anys després de la seva construcció, la nau annexa a la casa es convertí en un taller tèxtil. Actualment a la casa encara hi viu la família Escala. En el present continua la relació de la família Escala amb la construcció a través de l'empresa 'Obres i Excavacions Escala SL'. 41.5273000,1.6873400 390487 4598127 1930-6 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44491-foto-08044-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44491-foto-08044-124-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa P. Madriñà, arquitecte i Joan Escala i Gironés, constructor També comegut com: 'Ca l'Escala' (casa i magatzem). Actualment compleix la doble funció; habitatge i productiva, Enquadrable dins l'apartat d'arquitectura industrial i també com a àrea d'expectativa arqueològica 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:07
44559 Conjunt urbà de la Plaça de Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-urba-de-la-placa-de-sant-jaume CAMPOY, J I SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES XIV La plaça és de planta sensiblement rectangular i de reduïdes dimensions, limitada amb edificis d'habitatges i comerç entre mitgeres. Els edificis de la plaça són entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis, cobertes amb teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, o bé amb coberta plana. Les façanes estan composades segons un, dos, o cinc eixos amb obertures de proporció vertical, amb els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Destaca l'edifici del núm. 8, dit Ca l'Ubach o Cal Fernando. 08044-192 Plaça Sant Jaume, 7 , 9, 10 Aquest espai formava part del primitiu nucli medieval de Capellades. La seva articulació com a plaça sembla ser, però, més tardana donat que el seu primer esment és en el Capbreu de 1735. Aquest espai es situava entremig de la Plaça de Missa i el Portal de Soldevila. A la segona meitat del segle XIX, la Plaça de Sant Jaume va esdevenir un dels nuclis demogràfics més importants de Capellades. L'esmentada plaça Sant Jaume fou objecte d'una de les principals transformacions urbanístiques de Capellades de la segona meitat del segle XIX. La seva entrada per l'actual carrer es feia per les anomenades Voltes d'en Fosalba, ara desaparegudes. La voluntat des del 1872 era millorar l'arribada a la plaça pel llavors conegut carreró de les Places. El treball fou encarregat al mestre d'obres d'Igualada, Pere Marí. Aquest va establir unes noves alineacions per fer més ampla l'entrada a la plaça generant problemes entre veïns per l'afectació a algunes propietats. El 3 de maig de 1913 es va prendre la determinació de fer-ho però a la plaça Sant Miquel. Es va fer en un acte el 22 de juny d'aquell any. Durant la República va rebre el nom de Francesc Macià. 41.5314400,1.6854000 390332 4598589 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44559-foto-08044-192-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Pere Marí, mestre d'obres Es coneix també com: Plaça Xica, Plaça de les Arengades, Plaça Francesc Macià. Presenta un origen medieval amb reformes als segles XVIII, XIX, XX i XXI. El conjunt de la plaça forma part del primitiu nucli medieval,conserva la parcel·lació i la tipologia edificatòria històrica. Els immobles presenten una doble funció: com a vivenda i com a comerç. 119 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:08
44466 Casa Rius Poch https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rius-poch GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. XIX Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfa. Presenta la coberta de teula corba a dues vessants, acabada amb un acroteri i cornisa recolzada en cartel·les amb escultures. La façana està composada per obertures de proporció vertical al primer pis i quadrada a les plantes baixa i golfes. Els balcons estan emmarcats amb guardapols en el terç superior, tancats amb persiana de fusta llibret mòbil, i protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics. Les finestres de la planta baixa han estat modificades. El parament de la façana és estucat de color blau clar, capçada amb una cornisa recolzada en permòdols amb escultures que emmarquen les obertures de la golfa. L'estuc es recolza en un sòcol de plaques de pedra irregulars. 08044-99 Passeig de la Immaculada Concepció, 11 Un dels espais que es va urbanitzar a les dècades centrals del segle XIX fou el Passeig de la Immaculada Concepció (que incloïa també l'actual de Miquel i Costas) i que també era conegut com a Passeig de l'Olivar (per la partida de terra situada prop del Molí de la Vila). La primera part en urbanitzar-se fou justament la que conserva el seu nom original, i més propera al Molí de la Vila. De fet, fins entrat el segle XX no es va materialitzar la connexió del passeig amb la carretera d'Igualada. Els Rius eren propietaris de zones d'horta en aquells espais. Segons el Registre Fiscal de 1906 l'actual número 11 del Passeig de la Immaculada Concepció era propietat de Pere Rius Poch. El 1916 la van adquirir Joan Artigas Cardús i Ernest Asbert Soler. Cardús i Asbert eren cunyats –vegin-se fitxes 162 i 163-. Joan Artigas era el germà gran de la família d'una família de paperers, tot emigrant a Santiago de Cuba on feu una considerable fortuna. Un cop instal·lat de nou a Capellades, amb la seva filla Maria de la Caritat, va ocupar un lloc destacat en la societat capelladina, arribant a ocupar l'alcaldia el 1909, sempre proper a les posicions del partit conservador. Durant la dictadura de Primo de Rivera, fou el president de la 'Unión Patriótica' local. La casa objecte de comentari era la seva residència habitual a Capellades (junt a la casa d'estiueig 'Ca l'Artigas'). El 1925 era el major contribuent de Capellades per contribució rústega domiciliat al terme. 41.5295200,1.6837000 390187 4598378 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44466-foto-08044-99-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Pere Rius Poch (de la reforma d'inicis de segle XX). També coneguda com : Casa Font Costa. Catalogada com representativa de l'arquitectura residencial urbana entre mitgeres. 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:07
44540 Casa Oller https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-oller GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES XVIII Casa entre mitgeres, amb façana de planta trencada, de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Té la coberta de teula corba a dues vessants, acabada amb cornisa amb permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. La façana està constituïda per obertures de proporció vertical, amb balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Les obertures són d'arc de mig punt, al segon eix respecte la mitgera de migdia, les quals corresponien a una galeria oberta en cantonada abans que la darrera reforma construís la crugia entre l'arc i la mitgera, tancant el pati obert al carrer. El parament de façana està arrebossat i pintat de color salmó. 08044-173 Carrer Sant Francesc, 4 La cronologia de les edificacions veïnes permetria datar el número 4 del carrer de Sant Francesc a la segona meitat del segle XVIII. La casa del carrer Sant Francesc, abans part del carrer del Call, es trobava vinculada a mitjans del segle XIX a la família Ollé, tal com s'esmenta en l'amillarament de 1851. Estan documentats diversos canvis de propietat. Aquesta casa destacava, abans de la reforma realitzada en temps recents, per una galeria realitzada en la seva part posterior. Aquest projecte fou impulsat el 1877 pel seu llavors propietari Josep Prat Alabat. L'autor del projecte fou P. Riera Galtés. 41.5306300,1.6871900 390480 4598497 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44540-foto-08044-173-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Projecte fou P. Riera Galtés. Construida a la segona meitat s. XVIII, amb reformes l'any 1877 i a inici del segle XXI. Reforma 1877: P. Riera Galtés(galeria). Considerada també com Àrea d'expectativa arqueològica 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:08
44566 Casa Francesc Batalla Pallarès https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-batalla-pallares LACUESTA CONTRERAS, Raquel. 2001. 'L'arquitectura urbana i residencial de Cèsar Martinell'. Cèsar Martinell i la seva obra. Jornades Martinellianes 2, 27 i 28 juliol del 1999. Fundació Universitat Catalana d'Estiu. Diputació de Tarragona. Associació Cultural Cèsar Martinell. LACUESTA, Raquel; LLORENS, Josep I. DE. 1998. César Martinell. Barcelona. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) ARXIU HISTÒRIC DEL COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA. Demarcació de Barcelona. Fons de Cèsar Martinell i Brunet. XX Casa aïllada amb la planta baixa alineada al carrer de Sant Joan. El cos principal, de planta quadrangular, s'aixeca sobre un basament de pedra que incorpora una escala i una terrassa elevada. La casa pròpiament dita queda reculada respecte del carrer i consta de planta baixa i pis. La coberta de es de teula corba a quatre vessants, amb dues hídries al carener, acabades amb cornisa, canal i baixant. Les façanes tenen obertures de proporció gairebé quadrada, estan emmarcades amb pedra artificial. Els paraments de les façanes són d'obra vista ceràmica de color vermell. L'entrada de la planta baixa forma un arc de mig punt, fet amb dovelles de pedra. 08044-199 Carrer Sant Joan, 51; Carrer Catalunya La part superior del carrer de Sant Joan, on se situa l'habitatge unifamiliar de la família Batalla, i els carrers propers es van obrir a finals de la dècada de 1950 i inicis de la següent del que forma part aquest immoble. El seu promotor fou Francesc Batalla i Pallarès, un dels constructors amb més activitat durant el creixement demogràfic i urbà de Capellades de la dècada de 1960. Obra seva foren els blocs de pisos de la plaça d'Espanya, que durant molt de temps foren coneguts popularment com els 'blocs del Batalla'. A més, va realitzar diferents obres a compte de l'Ajuntament capelladí (asfaltat de carrers, arranjament de voreres, la pista poliesportiva en la seva primera fase, etc.). Francesc Batalla va encarregar la confecció del projecte del seu habitatge a César Martinell, tot i que finalment en va fer una adaptació prou personal de les seves idees. 41.5309700,1.6815500 390010 4598542 1960 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44566-foto-08044-199-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Projecte: Cèsar Martinell, arquitecte. També coneguda com: 'Cal Recader'. Edifici representatiu de l'arquitectura de la darrera etapa de l'arquitecte Cèsar Martinell, adaptat pel promotor i constructor. 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:08
44431 Casa Joan Cusiné Alà https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-cusine-ala MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna)(segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES XIX Casa entre mitgeres de planta baixa i tres plantes pis. Presenta coberta a dos vessants de teula corba, acabada amb cornisa ceràmica de permòdols, canal i baixant fins al forjat de la planta baixa. La façana està composada simètricament, segons un eix amb obertures de proporció vertical tancades amb persiana de corda. El balcó emfasitza la portalada d'entrada de carreus de pedra de llinda plana, tancada amb porta de fusta massissa encadellada i clavetejada, de dues fulles batents i amb picaporta de ferro fos. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals, amb dibuixos geomètrics als extrems. El parament de façana és arrebossat i pintat de color blanc i recolza en un sòcol arrebossat. 08044-64 Carrer del Call, 13 Les cases número 11 i 13 del carrer del Call estan vinculades a la família Cusiné. Encara a mitjans del segle XIX aquest carrer estava urbanitzat de forma molt parcial, com demostra el plànol realitzat el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza. Segons les dades cadastrals, la data de construcció fou la de 1861 (mentre que la del edifici veí fou de 1872). El patrimoni familiar era format per diferents cases al carrer Major i al carrer del Call. D'acord amb els padrons de 1920 i 1924, al carrer del Call núm.13 hi vivien Joan Romañá Juncosa, la seva dona Matilde Moncada i els seus fills Joan i Josep. Segons el padró de 1970, no estava habitada de forma permanent. 41.5307300,1.6868100 390448 4598508 1861 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44431-foto-08044-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44431-foto-08044-64-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Promotor Joan Cusiné Alà També coneguda com: Cal Mataporcs. S'enquadraria dins l'apartat d'arquitectura residencial urbana entre mitgeres que està integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn. 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:07
44434 Ca l'Angelillo https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-langelillo MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'Gent de teatre: una historia de les arts escèniques a Capellades', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. FONS LOCALS DIGITALITZATS. SERVEI DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA. El Igualadino. XIX Casa entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa i tres plantes pis. Presenta coberta a dos vessants amb teula corba acabada amb cornisa. La façana està composada segons cinc eixos. Les obertures són de proporció vertical, tancades amb persiana enrotllable. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb reganyol a la cantonada i dibuix geomètric central. Tres de les àmplies obertures de planta baixa són d'arc de mig punt, emmarcat amb carreu de pedra. El parament de façana està arrebossat i pintat de color ocre fosc a la planta baixa i clar en els pisos, el qual recolza en un sòcol de pedra aplacada. En un dels arcs de la planta baixa hi consta l'any 1870 i les inicials 'JP'. 08044-67 Carrer Canaleta, 2; Sant Jaume, 5 Aquest espai ja estava edificat el 1851, com ho demostra la matriu cadastral realitzada per l'agrimensor Rómulo Zaragoza. De fet, segons les dades cadastrals, l'any de construcció fou el 1840. En aquest edifici a mitjans del segle XIX hi havia un cafè i un teatre. Segons el padró de 1868, amb adreça de plaça Sant Jaume 22, hi consta l'activitat d'un cafeter i d'un músic. En una de les arcades de l'edifici hi consta l'any 1870 i les sigles de 'JP', que fan referència al promotor de l'edifici, Josep Poch i Morera, hisendat natural de La Llacuna que va reformar l'edifici l'any 1879. El local de la plaça Sant Jaume, com altres de les mateixes característiques de la vila, apareixen vinculats a determinades societats recreatives com el 'Círculo Popular', que hi tenia la seva seu social a mitjans de la dècada de 1890. El 1904, aquest espai de serveis d'hosteleria i al llarg del segle XX ha estat arrendat i ocupat per funcions diverses. Els pisos superiors han estat arrendats des de fa dècades. Àngel Pérez va realitzar, a inicis de la dècada de 1990, una reforma pràcticament integral de l'edifici. 41.5313100,1.6854200 390333 4598574 1870 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44434-foto-08044-67-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Promotor Josep Poch i Morera Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. En origen va ser habitatge, teatre, fonda, caserna de la guàrdia civil i comerç. Actualment és habitatge i comerç. 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:07
44435 Cal Trullols https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trullols GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA XVIII Casa entre mitgeres en cantonada de planta baixa i dues plantes pis. Presenta coberta plana, limitada per barana massissa. Les façanes tenen obertures de proporció vertical. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals i les obertures estan tancades amb persianes de corda. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de color ocre. 08044-68 Carrer Canaleta, 3-5. Pl. Sant Jaume, 4 Propietat identificada amb la família Bru que es dedicava a l'activitat llanera com a mínim des de la primera meitat del segle XVII. En el Capbreu de 1649 s'esmenta Aloy Bru, paraire de professió, i amb una casa en propietat ('amb sortida al costat'). La informació sobre aquesta casa situa la seva construcció l'any 1735. La família també va estar implicada en tasques municipals. L'edifici s'havia vist sotmès a una important remodelació a finals de la dècada de 1820 o a inicis de la de 1830. Finalment, aquesta casa, i la resta de propietats de la família Bru, van anar a parar a mans d'una família d'Igualada. Durant el segle XX, els baixos van ser ocupats per negocis diversos (tendes, tintoreria), a banda de períodes que va ser desocupat. 41.5313400,1.6854600 390337 4598578 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44435-foto-08044-68-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Promotor Josep i Aleix Bru S'enquadrable com a Casa entre mitgeres representativa de l'arquitectura popular del casc antic 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:07
44470 Fàbrica Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-nova GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES XIX Antic edifici industrial entre mitgeres reconvertit per a ús residencial, situat fora del límit del casc antic. Està constituït de planta baixa i un pis. Presenta una coberta de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb ràfec, canal i baixant empotrat per sota el forjat de la planta pis. La façana és composada segons nou eixos amb obertures de proporció vertical amb arc rebaixat a la planta baixa, protegides amb reixes de ferro de barrots verticals, i, de proporció quadrada a la planta/pis, amb llinda plana i tancades amb persiana de corda. El parament de façana és revestit d'estucat de color blanc, el qual recolza en un sòcol de pedra aplacada. 08044-103 Carrer Joan Castells, núm. 18-22. La Fàbrica Nova es va posar en funcionament la darrera dècada del segle XIX, al carrer que es va obrir a la mateixa vegada. La fàbrica va ser fundada per Antoni Canals i Puigjaner. L'empresa estava especialitzada en teixits de barreja (cotó i llana). La seva primera aparició a les matrícules industrials de Capellades fou el 1894. També tenia una fàbrica a Santa Coloma de Queralt, lloc d'origen de Josep Ferrer Asbert. Segons el Registre Fiscal de 1906, era una 'fábrica de tejidos con patio', propietat d'Antoni Canals Puigjaner. Cal destacar que és la única casa d'aquell carrer que apareix en l'esmentat registre. Els anys anteriors a la 1a. Guerra Mundial foren de crisi per a Canals. La seva continuïtat durant la dècada de 1920 fou curta, després d'una fallida mecanització. En aquells moments Antoni Canals ja havia mort. A la dècada de 1920 funcionava a nom d'Ignasi Maria Canals. Va finalitzar la seva vida productiva entre 1925 i 1930. Tancada la fàbrica, la planta superior es va reconvertir en pisos i la inferior es va dedicar a indústria. En un d'aquells espais de la planta baixa va néixer 'Hispano Radio', empresa que amb els anys arribaria a esdevenir 'Hispano Mecano Eléctrica SA', empresa especialitzada en la producció de material elèctric. Segons el Padró de 1970, hi havia vuit pisos amb un total de 30 habitants. A la dècada de 1990, es va adequar la planta baixa com a restaurant. 41.5282900,1.6847500 390272 4598240 1890 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44470-foto-08044-103-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Promotor: Antoni Canals Puigjaner També conegut com: Ca la Marina. Edifici representatiu de l'arquitectura industrial de la població, posteriorment reconvertit en habitatges, exemple de la recuperació i rehabilitació de l'arquitectura industrial. A l'apartat de funcions, juntament amb la industrial, s'hauria d'afegir la residencial. 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:07
44471 Casa Canals Puigjaner https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-canals-puigjaner GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES XX Casa entre mitgeres en cantonada amb jardí a darrera, de planta baixa i pis. Presenta una cobertura plana limitada amb barana de ferro de tres tubs horitzontals. Les façanes amb obertures de proporció vertical estucades de color ocre clar. La principal, al carrer Joan Castells, està composada segons tres eixos, les obertures són tancades amb persiana de fusta de llibret mòbil de color blanc; els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb tres tubs horitzontals, el central presenta una llosana amb sòcol massís emfasitzant el portal d'entrada. Les finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro forjat. El portal d'entrada està tancat amb porta vidriera de ferro forjat, de disseny decó, accedint a un vestíbul amb les parets revestides de sòcol de peces ceràmiques de 15x15 cm de color verd pàl·lid amb una fina imposta decorada a manera de bitllets alternant blanc i negre. La porta d'entrada a la casa és de disseny decó, de fusta pintada. El paviment és de mosaic hidràulic de color blau cel composat a manera de catifa. La resta de façanes estan composades simètricament, la del carrer Pau Casals amb un balcó central i la del pati amb finestres d'arc rebaixat. La tanca és de paredat massís, coronat a dues vessants amb rajola vidrada com la dels ampits de les finestres, i està revestida d'estucat de color ocre clar. 08044-104 Carrer Joan Castells, 24 - C. Pau Casals - C. Rec del Corronaire Segons el padró de 1910, al carrer Castell (actual Joan Castells) únicament hi vivia una família: la de Pere Vivó Cots, teixidor de professió mantenint la seva ocupació fins l'any 1924. Tancada la fàbrica, es va dedicar la planta inferior a industria i la planta superior a habitatges. El nou propietari de la casa fou Joan Esquirol Balada. Joan Esquirol s'havia establert a finals de la dècada de 1910 i es dedicava al negoci de la ramaderia i carnisseria. A nivell polític i social, va formar part del primer Ajuntament franquista format el 26 de gener de 1936. Justament, l'octubre de 1936 va arrendar mitja ploma destinada a la casa carrer Castell número 1. El nom que se li dóna a la casa, 'Ca la Marina', es deriva de la dona d'Esquirol que hi ha viure molt de temps. Es deia Marina Vidal Rius. 41.5283100,1.6845200 390253 4598243 1903 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44471-foto-08044-104-1.jpg Inexistent Racionalisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Promotor: Antoni Canals Puigjaner També coneguda com a , Casa Esquirol 'Ca la Marina'. Figura com anterior a 1903 (Spal, 2010: 143) i reformes a la dècada de 1940. Edifici representatiu de l'arquitectura racionalista, amb les reixes i portada de ferro de planta baixa de llenguatge eclèctic. 120 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:07
44468 Casa Llupià Puigjaner https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llupia-puigjaner GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES XIX Edifici entre mitgeres en cantonada, de planta baixa, pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa, canal i baixant fins al primer forjat. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical. A la façana de l'avinguda Maties Guasch el balcó està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems; les finestres estan protegides amb reixes de barrots verticals. La façana del passeig Immaculada Concepció està composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical; les finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat, pintats de color blanc i recolzen en un sòcol alt esquerdejat de color gris; les cantonades de l'avinguda són amb carreus de pedra . 08044-101 Av. Maties Guasch, s/n. Pg. de la Immaculada Concepció, 53 Aquesta edificació és posterior al plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851, donat que la urbanització d'aquesta zona del municipi s'inicia als voltants de 1870. Francesc Llupià va obtenir permís el 1897 per edificar al carrer de la Concepció, a la carretera de Capellades a Martorell, a la zona del Ramal. La propietat va continuar en mans de la família Llupià fins que a principis de la dècada dels 80 fou adquirida per l'Ajuntament de Capellades. En aquesta casa hi va tenir la seva seu l'agrupació local de la Creu Roja. En el present és la seu del 'Centre d'Emergències Municipals de Capellades'. Aquest espai va començar a desenvolupar aquesta funció a finals de 2001, tot i que no fou inaugurat fins el setembre de 2002. 41.5274100,1.6837000 390183 4598144 1897 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44468-foto-08044-101-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Promotor: Francesc Llupià Puigjaner Conegut com Cal Llupià i per la seva funcionalitat: Antiga Creu Roja i Centre d'Emergències Municipals de CapelladesEdifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura d'habitatge popular, integrat en l'entorn d'edificis industrials. 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:07
44476 Casa Cusiné https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cusine GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). PROGRAMES DE LA FESTIVITAT DE SANT CRISTÒFOL SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES XIX Casa entre mitgeres constituïda per planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb cornisa recolzada en permòdols, canal i baixant fins la meitat de la planta baixa. Les obertures són de proporció vertical. La façana està composada simètricament segons dos eixos, les dues obertures de la planta baixa queden emfasitzades pel balcó corregut al llarg de la façana, el qual està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb senzills dibuixos geomètrics. El portal d'entrada, amb arc rebaixat, està format amb carreus de pedra. A la clau central de l'arc hi ha la inscripció '1862. J C y V'. El parament de façana està estucat de color gris i recolza en un sòcol de pedra. 08044-109 Carrer Major, 3 L'edifici actual fou construït el 1862, com apunta l'any que apareix a la seva arcada (junt a les inicials 'JC y T'). El seu promotor fou el primer Cusiné establert a Capellades el 1806 procedent de Montmaneu, Joan Cusiné, sastre d'ofici. Anys després, segons el padró de 1846, constava com a cafeter i devia tenir cert estatus social ja que comptava amb criada. Tradicionalment, els propietaris d'aquesta casa l'arrendaven a famílies diverses amb ocupacions tant variades com: perfils polítics, negocis familiars, recaders. L'any 1930 es va fundar l'empresa d'autobusos Montferri i questa família va adquirir en propietat aquest edifici, on a la planta baixa hi té una agència de viatges i les oficines de la seva empresa d'autobusos. 41.5308100,1.6861900 390397 4598518 1862 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44476-foto-08044-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44476-foto-08044-109-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Promotor: Joan Cusiné També conegut com: Casa Montferri. Forma part del conjunt d'arquitectura popular de cases entre mitgeres que configura el carrer integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn.Actualment compleix una doble funció: com a residencia i com a negoci, Over Travel, agència de viatges. 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:07
44469 Fàbrica i casa Romañá Vilaseca https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-i-casa-romana-vilaseca GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 2008. HIMEL 1958-2008. Barcelona, editat per la pròpia empresa. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU HIMEL. Capellades. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. XIX Conjunt d'edifici industrial i habitatge entre mitgeres en cantonada ocupava gairebé tota l'illa. El primer cos, el corresponent a habitatge i magatzem, amb façana a l'avinguda Maties Guasch, està constituït per planta baixa, pis i golfa. Presenta coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa, canal i baixant fins al primer forjat. La façana principal està composada simètricament segons tres eixos amb obertures de proporció vertical; amb balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals i dibuixos als extrems. L'obertura de la planta sota coberta està composada amb un gran finestral d'arc rebaixat. La façana lateral, la del passeig Immaculada Concepció, està composada amb quatre eixos; les finestres de la planta pis estan tancades amb persiana enrotllable i les de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro. En l'eix de ponent hi ha una portalada d'entrada d'arc el·líptic. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i pintats de color blanc i recolzen en un sòcol esquerdejat de color gris. L'edifici industrial es troba a continuació en el mateix passeig Immaculada Concepció i tanca l'illa pel sud. Està format dos cossos coberts amb teula corba, el primer amb dos aiguavessos i el segon amb un de sol, formant un aiguafons entre els dos; amb planta baixa i dues plantes superiors, al costat de llevant, i planta baixa i una planta superior al costat de migdia. Les façanes estan composades en eixos verticals amb finestres vidriades. Els paraments de les façanes, també són revestits d'arrebossat i pintats de color blanc. 08044-102 Passeig de la Immaculada Concepció, 52 - 54Av. Maties Guasch, 38 Joan Romañá Vilaseca presenta la documentació per donar d'alta aquesta edificació l'any 1897 situat al 'Ramal'. Aquest nom havia estat concedit a aquest vial al maig d'aquell mateix any i afectaria a aquelles edificacions realitzades a la carretera d'Igualada a Martorell. Segons el Registre Fiscal de 1906 el número 1 del Ramal era propietat d'Ignasi Romañá Sol. Constava com a fàbrica de paper. L'any 1910 s'obtingueren els permisos per fer la reforma de la façana de casa seva al Passeig de la Concepció. L'edifici de la part superior fou durant molt de temps un pintador de paper controlat per la família Miquel i Costas. A la dècada de 1930, el 'Garatge Romañá' apareix anunciat als programes de la Festa Major com espai de lloguers de cotxes i camions, reparació i pupil·latge de cotxes i venda de gasolina. Cap el 1953, l'antic espai del pintador de paper fou ocupat per 'Hispano Radio', una empresa especialitzada primer en aparells de ràdio i en material elèctric, més tard. La nova ubicació estava a unes desenes de metres de la que s'havia ocupat fins aleshores a la 'Fàbrica Nova', prop de la bassa. L'empresa va anar incrementant la seva producció i l'1 d'octubre es va reformular en una nova raó social 'Hispano Mecano Eléctrica SL' (HIMEL). En aquest marc, les antigues instal·lacions de 'Cal Romañá' van ser sotmeses a diferents treballs d'adequació el 1961 i 1962. L'últim full de cotització a la Seguretat Social amb seu a l'avinguda Maties Guasch s/n, va ser la de juliol de 1964. La nova fàbrica es situarà al carrer del Call. Durant un temps, a cavall de la dècada de 1970 i 1980, hi va haverhi també un taller de fusteria. A mitjans de la dècada de 1980, aquestes instal·lacions foren ocupades pel taller d'art gràfiques Iberpack Anoia SL. En aquest moments són propietat de Jordi Prat Gumà, propietari al mateix temps d''Iberpack Anoia SL'. Aquesta empresa de base familiar serveix el mercat de l'envàs imprès de cartronet. Segons el Padró de 1970, hi vivien a la casa més propera a la carretera (Maties Guasch, 38- Concepció 52), Joan Romañá Sardá amb el seu fill Joan Romañá Viladellprat i la família d'aquest darrer. Joan Romañá encara hi tenia un taller mecànic a finals de la dècada de 1960. En el present encara hi viu Joan Romañá Villadelprat 41.5272900,1.6835900 390174 4598130 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44469-foto-08044-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44469-foto-08044-102-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Promotor: Joan Romañá Vilaseca També coneguda com: Cal Romañá. Edifici representatiu d'arquitectura industrial amb elements de l'arquitectura popular, integrat en l'arquitectura industrial del seu entorn. Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Actualment presenta una doble funció: residencial i productiu. 119|98 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:07
44462 Casa Torrens Almirall i jardí https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-torrens-almirall-i-jardi GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. XX Casa aïllada alineada al carrer, de perímetre rectangular, de planta baixa, dues plantes pis i golfa. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfec recolzat en una cornisa que ressegueix els pendents de coberta. Per sota la cornisa hi ha una imposta, i a sota d'ella els forats de ventilació de la golfa, la qual volta el perímetre de la casa dibuixant un capcer en les façanes laterals. Les façanes són estucades de color ocre clar, amb pilastres esgrafiades carreuades a les cantonades. La façana principal respon a tres eixos, amb obertures de proporció quadrada en les plantes pis, emmarcades amb un ampli portal a la planta baixa amb llinda plana. Els paraments de façana es recolzen en un sòcol de pedra carreuada fins a l'alçada de la imposta de la planta baixa. La tanca al carrer té quatre pilastres de secció circular, les dues centrals emmarquen una porta de ferro d'una fulla batent, amb sòcol massís de pedra amb carreus hexagonals i la part alta amb malla metàl·lica de torsió emmarcada. 08044-95 Carrer Garbí 37 Construït poc després de l'acabament de la Guerra Civil per Joan Torrens Almirall, empresari que es dedicava a les obres públiques. Prèviament, Joan Torrens Almirall va comprar a l'Ajuntament de Capellades un terreny situat en una zona coneguda com a 'Camp de la Font', justament situat al carrer de Garbí, el maig de 1936. Aquesta partida també era coneguda com a 'Camp del Prats', ja que era propietat de la família Prats. Forma part del procés d'urbanització d'aquesta zona del carrer en la immediata postguerra i la primera meitat de la dècada de 1950. 41.5295600,1.6851900 390311 4598380 1942 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44462-foto-08044-95-1.jpg Inexistent Noucentisme Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Promotor: Joan Torrens Almirall També conegut com a: 'Cal Paiés'. Arquitectura residencial entre mitgeres.Edifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura noucentista de postguerra, integrat en els edificis de ciutat jardí del seu entorn. 106 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:07
44463 Casa Joaquim Romañà https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joaquim-romana SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES XX Casa amb una mitgera, a ponent, i jardí al costat de llevant, de planta baixa i pis. Coberta amb amb teula corba a tres vessants, acabades amb ràfec recolzat en mènsules, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. La façana està composada amb obertures de proporció vertical d'arc de mig punt, emmarcades amb totxo, i tancades amb persiana de llibret fix. El revestiment de façana és arrebossat i pintat de color blanc. 08044-96 Carrer Garbí, 39 El carrer de Garbí (o Graví) va començar a completar el seu procés d'urbanització després de la Guerra Civil de 1936-1939, i, molt especialment, durant la dècada de 1950. Anteriorment es trobava urbanitzat únicament fins al carreró que dóna al pati de la Lliga. Fins llavors, aquests espais estaven ocupats per terres dedicades a horta. L'estímul principal va provenir de l'obertura del carrer, completada amb motiu de la construcció de la piscina. La inestabilitat política i la Guerra Civil van impossibilitar l'inici del procés d'urbanització. Una de les primeres edificacions d'aquest cicle de construcció fou la de Joaquim Romañà Juncosa. Aquesta casa fou ocupada per les filles de Joaquim Romañá, Anna i Maria Romañá i Tort fins a la seva mort, a inicis de la dècada de 1970. L'edifici fou comprat fa uns anys per Berneda SA, l'empresa propietària de la marca de sabatilles esportives Munich, tot habilitant els baixos com a 'show-room' de la seva empresa. 41.5294900,1.6849200 390288 4598373 1939 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44463-foto-08044-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44463-foto-08044-96-2.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Promotor: Joaquim Romañà Juncosa Edifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura noucentista, integrat en els edificis de ciutat jardí del seu entorn. Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. 106|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:07
44442 Conjunt de cases del carrer Divina Pastora https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-divina-pastora GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA XIX Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades al carrer amb pati al darrera. Estan constituïdes per planta baixa i pis, es tenen coberta de teula corba a dues vessants acabades amb ràfecs de diverses tipologies, i canal i baixant fins el primer forjat. Les façanes tenen obertures de proporció vertical, amb una o dues obertures a la planta baixa, arrebossades i pintades de XIX diversos colors. 08044-75 Carrer Divina Pastora, 13, 15, 17, 19, 21, 23, 27, 29 i 33 El carrer de la Divina Pastora es va obrir en un lloc conegut tradicionalment amb el nom de 'Els Estricadors', donat que el gremi de paraires tenia en aquest lloc aquestes instal·lacions essencials en el procés d'acabat de les peces de llana. Segons el capbreu de 1735, Josep Salvador, paraire de professió, tenia un hort 'als estricadors' conegut com antigament 'de Sant Pau'. Aquesta propietat és confirmada el 1805 de Joaquim Salvador, també paraire. La seva rellevància econòmica va determinar la seva implicació a la política local. A la dècada de1840, ja diferents membres de la família s'havien passat a l'activitat Cotonera i una part complementaria dels seus ingressos eren els lloguer de les diverses propietats. Cap al darrer quart del segle XIX es detecten vendes d'algunes d'aquestes cases per part dels seus descendents. 41.5304800,1.6884000 390580 4598479 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44442-foto-08044-75-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Promotor: Joaquim o Josep Salvador Conjunt de cases del carrer Divina PastoraConjunt representatiu de l'arquitectura popular que conserva en gran part la seva composició original de casa artesana, el qual s'integra en el conjunt d'edificacions del seu entorn immediat. 119 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:07
44467 Casa Rius Aloy https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rius-aloy GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES XIX Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfa. Presenta coberta plana limitada per una balustrada calada amb dibuixos geomètric vegetals. La façana composada en dos eixos, amb obertures de proporció vertical. Els balcons estan emmarcats amb guardapols en el terç superior, tancats amb persiana de fusta de llibret mòbil i protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb elements de fosa. El portal d'entrada presenta un arc rebaixat i la finestra de la planta baixa està protegida amb reixa de barrots verticals en reganyol. El parament de façana és estucat de color gris i recolza en un sòcol estucat. 08044-100 Passeig de la Immaculada Concepció, 13 Segons un plànol datat el 1878, la zona ocupada per aquesta casa ja es trobava construïda. La família Rius està vinculada a aquest procés de creixement urbà. Els Rius eren propietaris de zones d'horta en aquells espais. Després de la construcció d'un nou edifici al solar annex, a inicis de la dècada de 1990, antigament propietat de Josep Vives 'el Caio', 41.5294700,1.6836900 390186 4598372 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44467-foto-08044-100-1.jpg Inexistent Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Promotor: Josep Rius Aloy (de la reforma, Francesc Rius Poch) Casa representativa de l'arquitectura modernista de finals del segle XIX, integrada en el seu entorn. Arquitectura residencial urbana entre mitgeres 105 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:07
44432 Tanca posterior del Fossar Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-posterior-del-fossar-vell BUSQUETS MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET I PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA XVII - XIX Mur de paredat comú de pedra de turo de 40 m. de longuitud i 3,50 m. d'alçada, amb trams esquerdets. Formant part del parament s'observen algunes pedres treballades reaprofitades com a material de rebliment del mur. Tanca l'antic fossar situat a llevant de l'església. Avui dia l'espai que delimita està destinat a aparcament de vehicles. 08044-65 Carrer del Call, s/n; C. Fossar Aquest espai està directament relacionat amb l'evolució del temple. La primera església de Santa Maria fou un petit edifici romànic situat on s'aixeca l'actual, tenia al seu costat un petit cementiri. A finals del segle XVI, es van iniciar unes obres d'engrandiment que obligaren al canvi d'emplaçament del cementiri. El 1612, el rector Baltasar Valtà va beneir el nou cementiri, situat darrera de l'església. La visita episcopal de 1772 va establir que no es podia enterrar ningú més dins l'església i que els que fossin enterrats a la capella de Sant Esteve es traslladessin al cementiri. Aquesta prohibició, però, va trigar ben poc en ser oblidada, ja que es té constància que el 1799 encara hi havia peticions d'enterraments a l'interior. El fossar limitava el nucli urbà abans d'arribar als inicis de la zona d'horta del Capelló. El 1737, es comentava que l'hort situat darrera del cementiri era conegut com 'l'hort d'en Alemany'. Aquest fossar immediat fou utilitzat fins que es va traslladar a la zona del futur Abric Romaní, que segons sembla va entrar en actiu el 1836. La imatge gràfica realitzada el 1851 per Rómulo Zaragoza i en el seu contrast amb fotografia aèria actual, mostra clarament com el temple va créixer per la seva part posterior per assolir la seva planta actual, per això devia ocupar total o parcialment l'antic cementiri. El mur objecte de comentari ja sembla clarament traçat en aquells moments. Això apunta a una doble hipòtesi: es va construir durant les obres d'ampliació del segle XVII o bé en les d'inicis del segle XIX, finalitzades el 1859. 41.5317400,1.6867300 390443 4598621 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44432-foto-08044-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44432-foto-08044-65-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Promotor: Parròquia de Santa Maria Podria catalogar-se com a elements singulars i és un àrea d'expectativa arqueològica. Actualment serveix com a tanca de l'església i com a espai d'aparcament. 119|98 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:07
44461 Cal Fortuny https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fortuny GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES Mundo Gráfico, 21-IV-1926,p.13: Imatge des l'actual carrer Abat Muntadas de 'Cal Fortuny' XX Casa unifamiliar aïllada, aixecada respecte el terreny, de perímetre rectangular. Està constituïda per planta baixa i golfa. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb un sobresortit ràfec que recolza en mènsules, el ràfec volta el perímetre de la casa composant un frontó en la façana principal i posterior. Les façanes són estucades de color ocre clar i estan composades amb obertures de proporció quadrada, emmarcades, tancades amb persiana de fusta de llibret mòbil i pintades de color marró. La façana principal és disposa segons tres eixos; a la planta golfa del central hi ha una finestra de proporció rectangular i a la planta baixa hi ha un porxo limitat amb una línia d'arcs de mig punt que emfasitzen el portal d'entrada, tancat amb una porta de fusta emplafonada d'una fulla batent. El porxo es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, arribant-hi a través d'un curt tram d'escala. La tanca del carrer és amb sòcol massís de paredat estucat de color blanc, coronat a dues vessants amb peces ceràmiques vidrades de color groc, amb pilars intercalats de planta quadrada acabats amb capitell. Les reixes i la porta tenen barrots verticals de ferro forjat en reganyol i el sòcol és amb planxa massissa de ferro. La porta és de dues fulles batents alineada amb l'eix de l'entrada a la casa. 08044-94 Carrer Garbi, 35 Aquesta edificació és popularment coneguda com a Cal Fortuny. La torre ja estava construïda el 1926. La majoria de cròniques coincideixen en assenyalar que la casa torre es situava al final del carrer de Garbí. Pau Fortuny vivia a Barcelona i pretenia utilitzar aquesta casa com a espai de lleure d'estiueig. Els diversos propietaris i residents a la casa pertanyen a l'oligarquia local de la industria tèxtil . A la dècada dels quaranta Manel Mercader era un important comercial tèxtil de Barcelona. Era propietari de 'Mercader y Casadevall', camiseria situada a la Porta de l'Àngel. El 2000 aquesta empresa fou adquirida, juntament amb 'Burberry Spain', per l'empresa britànica Burberry. Encara en aquella època Joan Mercader Fortuny, fill de M. Carme Fortuny formava part del consell de 'Burberry Spain'. En l'actualitat el propietari es un constructor capelladí que la va adquirir recentment, realitzant considerables reformes destinades a una modernització dels seus espais que té arrendats. 41.5295900,1.6853300 390323 4598384 1920 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44461-foto-08044-94-1.jpg Inexistent Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-26 00:00:00 Juan Garcia Targa Promotor: Pau Fortuny Grau Definida com a arquitectura residencial urbana aïllada. Edifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura noucentista de postguerra, integrat en els edificis de ciutat jardí del seu entorn 106 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-13 06:07
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 156,46 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/