Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44461 | Cal Fortuny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fortuny | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES Mundo Gráfico, 21-IV-1926,p.13: Imatge des l'actual carrer Abat Muntadas de 'Cal Fortuny' | XX | Casa unifamiliar aïllada, aixecada respecte el terreny, de perímetre rectangular. Està constituïda per planta baixa i golfa. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb un sobresortit ràfec que recolza en mènsules, el ràfec volta el perímetre de la casa composant un frontó en la façana principal i posterior. Les façanes són estucades de color ocre clar i estan composades amb obertures de proporció quadrada, emmarcades, tancades amb persiana de fusta de llibret mòbil i pintades de color marró. La façana principal és disposa segons tres eixos; a la planta golfa del central hi ha una finestra de proporció rectangular i a la planta baixa hi ha un porxo limitat amb una línia d'arcs de mig punt que emfasitzen el portal d'entrada, tancat amb una porta de fusta emplafonada d'una fulla batent. El porxo es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, arribant-hi a través d'un curt tram d'escala. La tanca del carrer és amb sòcol massís de paredat estucat de color blanc, coronat a dues vessants amb peces ceràmiques vidrades de color groc, amb pilars intercalats de planta quadrada acabats amb capitell. Les reixes i la porta tenen barrots verticals de ferro forjat en reganyol i el sòcol és amb planxa massissa de ferro. La porta és de dues fulles batents alineada amb l'eix de l'entrada a la casa. | 08044-94 | Carrer Garbi, 35 | Aquesta edificació és popularment coneguda com a Cal Fortuny. La torre ja estava construïda el 1926. La majoria de cròniques coincideixen en assenyalar que la casa torre es situava al final del carrer de Garbí. Pau Fortuny vivia a Barcelona i pretenia utilitzar aquesta casa com a espai de lleure d'estiueig. Els diversos propietaris i residents a la casa pertanyen a l'oligarquia local de la industria tèxtil . A la dècada dels quaranta Manel Mercader era un important comercial tèxtil de Barcelona. Era propietari de 'Mercader y Casadevall', camiseria situada a la Porta de l'Àngel. El 2000 aquesta empresa fou adquirida, juntament amb 'Burberry Spain', per l'empresa britànica Burberry. Encara en aquella època Joan Mercader Fortuny, fill de M. Carme Fortuny formava part del consell de 'Burberry Spain'. En l'actualitat el propietari es un constructor capelladí que la va adquirir recentment, realitzant considerables reformes destinades a una modernització dels seus espais que té arrendats. | 41.5295900,1.6853300 | 390323 | 4598384 | 1920 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44461-foto-08044-94-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Pau Fortuny Grau | Definida com a arquitectura residencial urbana aïllada. Edifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura noucentista de postguerra, integrat en els edificis de ciutat jardí del seu entorn | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44432 | Tanca posterior del Fossar Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-posterior-del-fossar-vell | BUSQUETS MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET I PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVII - XIX | Mur de paredat comú de pedra de turo de 40 m. de longuitud i 3,50 m. d'alçada, amb trams esquerdets. Formant part del parament s'observen algunes pedres treballades reaprofitades com a material de rebliment del mur. Tanca l'antic fossar situat a llevant de l'església. Avui dia l'espai que delimita està destinat a aparcament de vehicles. | 08044-65 | Carrer del Call, s/n; C. Fossar | Aquest espai està directament relacionat amb l'evolució del temple. La primera església de Santa Maria fou un petit edifici romànic situat on s'aixeca l'actual, tenia al seu costat un petit cementiri. A finals del segle XVI, es van iniciar unes obres d'engrandiment que obligaren al canvi d'emplaçament del cementiri. El 1612, el rector Baltasar Valtà va beneir el nou cementiri, situat darrera de l'església. La visita episcopal de 1772 va establir que no es podia enterrar ningú més dins l'església i que els que fossin enterrats a la capella de Sant Esteve es traslladessin al cementiri. Aquesta prohibició, però, va trigar ben poc en ser oblidada, ja que es té constància que el 1799 encara hi havia peticions d'enterraments a l'interior. El fossar limitava el nucli urbà abans d'arribar als inicis de la zona d'horta del Capelló. El 1737, es comentava que l'hort situat darrera del cementiri era conegut com 'l'hort d'en Alemany'. Aquest fossar immediat fou utilitzat fins que es va traslladar a la zona del futur Abric Romaní, que segons sembla va entrar en actiu el 1836. La imatge gràfica realitzada el 1851 per Rómulo Zaragoza i en el seu contrast amb fotografia aèria actual, mostra clarament com el temple va créixer per la seva part posterior per assolir la seva planta actual, per això devia ocupar total o parcialment l'antic cementiri. El mur objecte de comentari ja sembla clarament traçat en aquells moments. Això apunta a una doble hipòtesi: es va construir durant les obres d'ampliació del segle XVII o bé en les d'inicis del segle XIX, finalitzades el 1859. | 41.5317400,1.6867300 | 390443 | 4598621 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44432-foto-08044-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44432-foto-08044-65-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Parròquia de Santa Maria | Podria catalogar-se com a elements singulars i és un àrea d'expectativa arqueològica. Actualment serveix com a tanca de l'església i com a espai d'aparcament. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||
| 44467 | Casa Rius Aloy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rius-aloy | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfa. Presenta coberta plana limitada per una balustrada calada amb dibuixos geomètric vegetals. La façana composada en dos eixos, amb obertures de proporció vertical. Els balcons estan emmarcats amb guardapols en el terç superior, tancats amb persiana de fusta de llibret mòbil i protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb elements de fosa. El portal d'entrada presenta un arc rebaixat i la finestra de la planta baixa està protegida amb reixa de barrots verticals en reganyol. El parament de façana és estucat de color gris i recolza en un sòcol estucat. | 08044-100 | Passeig de la Immaculada Concepció, 13 | Segons un plànol datat el 1878, la zona ocupada per aquesta casa ja es trobava construïda. La família Rius està vinculada a aquest procés de creixement urbà. Els Rius eren propietaris de zones d'horta en aquells espais. Després de la construcció d'un nou edifici al solar annex, a inicis de la dècada de 1990, antigament propietat de Josep Vives 'el Caio', | 41.5294700,1.6836900 | 390186 | 4598372 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44467-foto-08044-100-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Josep Rius Aloy (de la reforma, Francesc Rius Poch) | Casa representativa de l'arquitectura modernista de finals del segle XIX, integrada en el seu entorn. Arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 105 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||
| 44442 | Conjunt de cases del carrer Divina Pastora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-divina-pastora | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades al carrer amb pati al darrera. Estan constituïdes per planta baixa i pis, es tenen coberta de teula corba a dues vessants acabades amb ràfecs de diverses tipologies, i canal i baixant fins el primer forjat. Les façanes tenen obertures de proporció vertical, amb una o dues obertures a la planta baixa, arrebossades i pintades de XIX diversos colors. | 08044-75 | Carrer Divina Pastora, 13, 15, 17, 19, 21, 23, 27, 29 i 33 | El carrer de la Divina Pastora es va obrir en un lloc conegut tradicionalment amb el nom de 'Els Estricadors', donat que el gremi de paraires tenia en aquest lloc aquestes instal·lacions essencials en el procés d'acabat de les peces de llana. Segons el capbreu de 1735, Josep Salvador, paraire de professió, tenia un hort 'als estricadors' conegut com antigament 'de Sant Pau'. Aquesta propietat és confirmada el 1805 de Joaquim Salvador, també paraire. La seva rellevància econòmica va determinar la seva implicació a la política local. A la dècada de1840, ja diferents membres de la família s'havien passat a l'activitat Cotonera i una part complementaria dels seus ingressos eren els lloguer de les diverses propietats. Cap al darrer quart del segle XIX es detecten vendes d'algunes d'aquestes cases per part dels seus descendents. | 41.5304800,1.6884000 | 390580 | 4598479 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44442-foto-08044-75-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Joaquim o Josep Salvador | Conjunt de cases del carrer Divina PastoraConjunt representatiu de l'arquitectura popular que conserva en gran part la seva composició original de casa artesana, el qual s'integra en el conjunt d'edificacions del seu entorn immediat. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||
| 44463 | Casa Joaquim Romañà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joaquim-romana | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa amb una mitgera, a ponent, i jardí al costat de llevant, de planta baixa i pis. Coberta amb amb teula corba a tres vessants, acabades amb ràfec recolzat en mènsules, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. La façana està composada amb obertures de proporció vertical d'arc de mig punt, emmarcades amb totxo, i tancades amb persiana de llibret fix. El revestiment de façana és arrebossat i pintat de color blanc. | 08044-96 | Carrer Garbí, 39 | El carrer de Garbí (o Graví) va començar a completar el seu procés d'urbanització després de la Guerra Civil de 1936-1939, i, molt especialment, durant la dècada de 1950. Anteriorment es trobava urbanitzat únicament fins al carreró que dóna al pati de la Lliga. Fins llavors, aquests espais estaven ocupats per terres dedicades a horta. L'estímul principal va provenir de l'obertura del carrer, completada amb motiu de la construcció de la piscina. La inestabilitat política i la Guerra Civil van impossibilitar l'inici del procés d'urbanització. Una de les primeres edificacions d'aquest cicle de construcció fou la de Joaquim Romañà Juncosa. Aquesta casa fou ocupada per les filles de Joaquim Romañá, Anna i Maria Romañá i Tort fins a la seva mort, a inicis de la dècada de 1970. L'edifici fou comprat fa uns anys per Berneda SA, l'empresa propietària de la marca de sabatilles esportives Munich, tot habilitant els baixos com a 'show-room' de la seva empresa. | 41.5294900,1.6849200 | 390288 | 4598373 | 1939 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44463-foto-08044-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44463-foto-08044-96-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Joaquim Romañà Juncosa | Edifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura noucentista, integrat en els edificis de ciutat jardí del seu entorn. Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44462 | Casa Torrens Almirall i jardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-torrens-almirall-i-jardi | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. | XX | Casa aïllada alineada al carrer, de perímetre rectangular, de planta baixa, dues plantes pis i golfa. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfec recolzat en una cornisa que ressegueix els pendents de coberta. Per sota la cornisa hi ha una imposta, i a sota d'ella els forats de ventilació de la golfa, la qual volta el perímetre de la casa dibuixant un capcer en les façanes laterals. Les façanes són estucades de color ocre clar, amb pilastres esgrafiades carreuades a les cantonades. La façana principal respon a tres eixos, amb obertures de proporció quadrada en les plantes pis, emmarcades amb un ampli portal a la planta baixa amb llinda plana. Els paraments de façana es recolzen en un sòcol de pedra carreuada fins a l'alçada de la imposta de la planta baixa. La tanca al carrer té quatre pilastres de secció circular, les dues centrals emmarquen una porta de ferro d'una fulla batent, amb sòcol massís de pedra amb carreus hexagonals i la part alta amb malla metàl·lica de torsió emmarcada. | 08044-95 | Carrer Garbí 37 | Construït poc després de l'acabament de la Guerra Civil per Joan Torrens Almirall, empresari que es dedicava a les obres públiques. Prèviament, Joan Torrens Almirall va comprar a l'Ajuntament de Capellades un terreny situat en una zona coneguda com a 'Camp de la Font', justament situat al carrer de Garbí, el maig de 1936. Aquesta partida també era coneguda com a 'Camp del Prats', ja que era propietat de la família Prats. Forma part del procés d'urbanització d'aquesta zona del carrer en la immediata postguerra i la primera meitat de la dècada de 1950. | 41.5295600,1.6851900 | 390311 | 4598380 | 1942 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44462-foto-08044-95-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Joan Torrens Almirall | També conegut com a: 'Cal Paiés'. Arquitectura residencial entre mitgeres.Edifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura noucentista de postguerra, integrat en els edificis de ciutat jardí del seu entorn. | 106 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44469 | Fàbrica i casa Romañá Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-i-casa-romana-vilaseca | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 2008. HIMEL 1958-2008. Barcelona, editat per la pròpia empresa. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU HIMEL. Capellades. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. | XIX | Conjunt d'edifici industrial i habitatge entre mitgeres en cantonada ocupava gairebé tota l'illa. El primer cos, el corresponent a habitatge i magatzem, amb façana a l'avinguda Maties Guasch, està constituït per planta baixa, pis i golfa. Presenta coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa, canal i baixant fins al primer forjat. La façana principal està composada simètricament segons tres eixos amb obertures de proporció vertical; amb balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals i dibuixos als extrems. L'obertura de la planta sota coberta està composada amb un gran finestral d'arc rebaixat. La façana lateral, la del passeig Immaculada Concepció, està composada amb quatre eixos; les finestres de la planta pis estan tancades amb persiana enrotllable i les de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro. En l'eix de ponent hi ha una portalada d'entrada d'arc el·líptic. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i pintats de color blanc i recolzen en un sòcol esquerdejat de color gris. L'edifici industrial es troba a continuació en el mateix passeig Immaculada Concepció i tanca l'illa pel sud. Està format dos cossos coberts amb teula corba, el primer amb dos aiguavessos i el segon amb un de sol, formant un aiguafons entre els dos; amb planta baixa i dues plantes superiors, al costat de llevant, i planta baixa i una planta superior al costat de migdia. Les façanes estan composades en eixos verticals amb finestres vidriades. Els paraments de les façanes, també són revestits d'arrebossat i pintats de color blanc. | 08044-102 | Passeig de la Immaculada Concepció, 52 - 54Av. Maties Guasch, 38 | Joan Romañá Vilaseca presenta la documentació per donar d'alta aquesta edificació l'any 1897 situat al 'Ramal'. Aquest nom havia estat concedit a aquest vial al maig d'aquell mateix any i afectaria a aquelles edificacions realitzades a la carretera d'Igualada a Martorell. Segons el Registre Fiscal de 1906 el número 1 del Ramal era propietat d'Ignasi Romañá Sol. Constava com a fàbrica de paper. L'any 1910 s'obtingueren els permisos per fer la reforma de la façana de casa seva al Passeig de la Concepció. L'edifici de la part superior fou durant molt de temps un pintador de paper controlat per la família Miquel i Costas. A la dècada de 1930, el 'Garatge Romañá' apareix anunciat als programes de la Festa Major com espai de lloguers de cotxes i camions, reparació i pupil·latge de cotxes i venda de gasolina. Cap el 1953, l'antic espai del pintador de paper fou ocupat per 'Hispano Radio', una empresa especialitzada primer en aparells de ràdio i en material elèctric, més tard. La nova ubicació estava a unes desenes de metres de la que s'havia ocupat fins aleshores a la 'Fàbrica Nova', prop de la bassa. L'empresa va anar incrementant la seva producció i l'1 d'octubre es va reformular en una nova raó social 'Hispano Mecano Eléctrica SL' (HIMEL). En aquest marc, les antigues instal·lacions de 'Cal Romañá' van ser sotmeses a diferents treballs d'adequació el 1961 i 1962. L'últim full de cotització a la Seguretat Social amb seu a l'avinguda Maties Guasch s/n, va ser la de juliol de 1964. La nova fàbrica es situarà al carrer del Call. Durant un temps, a cavall de la dècada de 1970 i 1980, hi va haverhi també un taller de fusteria. A mitjans de la dècada de 1980, aquestes instal·lacions foren ocupades pel taller d'art gràfiques Iberpack Anoia SL. En aquest moments són propietat de Jordi Prat Gumà, propietari al mateix temps d''Iberpack Anoia SL'. Aquesta empresa de base familiar serveix el mercat de l'envàs imprès de cartronet. Segons el Padró de 1970, hi vivien a la casa més propera a la carretera (Maties Guasch, 38- Concepció 52), Joan Romañá Sardá amb el seu fill Joan Romañá Viladellprat i la família d'aquest darrer. Joan Romañá encara hi tenia un taller mecànic a finals de la dècada de 1960. En el present encara hi viu Joan Romañá Villadelprat | 41.5272900,1.6835900 | 390174 | 4598130 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44469-foto-08044-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44469-foto-08044-102-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Joan Romañá Vilaseca | També coneguda com: Cal Romañá. Edifici representatiu d'arquitectura industrial amb elements de l'arquitectura popular, integrat en l'arquitectura industrial del seu entorn. Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Actualment presenta una doble funció: residencial i productiu. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||
| 44476 | Casa Cusiné | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cusine | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). PROGRAMES DE LA FESTIVITAT DE SANT CRISTÒFOL SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres constituïda per planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb cornisa recolzada en permòdols, canal i baixant fins la meitat de la planta baixa. Les obertures són de proporció vertical. La façana està composada simètricament segons dos eixos, les dues obertures de la planta baixa queden emfasitzades pel balcó corregut al llarg de la façana, el qual està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb senzills dibuixos geomètrics. El portal d'entrada, amb arc rebaixat, està format amb carreus de pedra. A la clau central de l'arc hi ha la inscripció '1862. J C y V'. El parament de façana està estucat de color gris i recolza en un sòcol de pedra. | 08044-109 | Carrer Major, 3 | L'edifici actual fou construït el 1862, com apunta l'any que apareix a la seva arcada (junt a les inicials 'JC y T'). El seu promotor fou el primer Cusiné establert a Capellades el 1806 procedent de Montmaneu, Joan Cusiné, sastre d'ofici. Anys després, segons el padró de 1846, constava com a cafeter i devia tenir cert estatus social ja que comptava amb criada. Tradicionalment, els propietaris d'aquesta casa l'arrendaven a famílies diverses amb ocupacions tant variades com: perfils polítics, negocis familiars, recaders. L'any 1930 es va fundar l'empresa d'autobusos Montferri i questa família va adquirir en propietat aquest edifici, on a la planta baixa hi té una agència de viatges i les oficines de la seva empresa d'autobusos. | 41.5308100,1.6861900 | 390397 | 4598518 | 1862 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44476-foto-08044-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44476-foto-08044-109-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Joan Cusiné | També conegut com: Casa Montferri. Forma part del conjunt d'arquitectura popular de cases entre mitgeres que configura el carrer integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn.Actualment compleix una doble funció: com a residencia i com a negoci, Over Travel, agència de viatges. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44468 | Casa Llupià Puigjaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llupia-puigjaner | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Edifici entre mitgeres en cantonada, de planta baixa, pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa, canal i baixant fins al primer forjat. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical. A la façana de l'avinguda Maties Guasch el balcó està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems; les finestres estan protegides amb reixes de barrots verticals. La façana del passeig Immaculada Concepció està composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical; les finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat, pintats de color blanc i recolzen en un sòcol alt esquerdejat de color gris; les cantonades de l'avinguda són amb carreus de pedra . | 08044-101 | Av. Maties Guasch, s/n. Pg. de la Immaculada Concepció, 53 | Aquesta edificació és posterior al plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851, donat que la urbanització d'aquesta zona del municipi s'inicia als voltants de 1870. Francesc Llupià va obtenir permís el 1897 per edificar al carrer de la Concepció, a la carretera de Capellades a Martorell, a la zona del Ramal. La propietat va continuar en mans de la família Llupià fins que a principis de la dècada dels 80 fou adquirida per l'Ajuntament de Capellades. En aquesta casa hi va tenir la seva seu l'agrupació local de la Creu Roja. En el present és la seu del 'Centre d'Emergències Municipals de Capellades'. Aquest espai va començar a desenvolupar aquesta funció a finals de 2001, tot i que no fou inaugurat fins el setembre de 2002. | 41.5274100,1.6837000 | 390183 | 4598144 | 1897 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44468-foto-08044-101-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Francesc Llupià Puigjaner | Conegut com Cal Llupià i per la seva funcionalitat: Antiga Creu Roja i Centre d'Emergències Municipals de CapelladesEdifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura d'habitatge popular, integrat en l'entorn d'edificis industrials. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44470 | Fàbrica Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-nova | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Antic edifici industrial entre mitgeres reconvertit per a ús residencial, situat fora del límit del casc antic. Està constituït de planta baixa i un pis. Presenta una coberta de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb ràfec, canal i baixant empotrat per sota el forjat de la planta pis. La façana és composada segons nou eixos amb obertures de proporció vertical amb arc rebaixat a la planta baixa, protegides amb reixes de ferro de barrots verticals, i, de proporció quadrada a la planta/pis, amb llinda plana i tancades amb persiana de corda. El parament de façana és revestit d'estucat de color blanc, el qual recolza en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-103 | Carrer Joan Castells, núm. 18-22. | La Fàbrica Nova es va posar en funcionament la darrera dècada del segle XIX, al carrer que es va obrir a la mateixa vegada. La fàbrica va ser fundada per Antoni Canals i Puigjaner. L'empresa estava especialitzada en teixits de barreja (cotó i llana). La seva primera aparició a les matrícules industrials de Capellades fou el 1894. També tenia una fàbrica a Santa Coloma de Queralt, lloc d'origen de Josep Ferrer Asbert. Segons el Registre Fiscal de 1906, era una 'fábrica de tejidos con patio', propietat d'Antoni Canals Puigjaner. Cal destacar que és la única casa d'aquell carrer que apareix en l'esmentat registre. Els anys anteriors a la 1a. Guerra Mundial foren de crisi per a Canals. La seva continuïtat durant la dècada de 1920 fou curta, després d'una fallida mecanització. En aquells moments Antoni Canals ja havia mort. A la dècada de 1920 funcionava a nom d'Ignasi Maria Canals. Va finalitzar la seva vida productiva entre 1925 i 1930. Tancada la fàbrica, la planta superior es va reconvertir en pisos i la inferior es va dedicar a indústria. En un d'aquells espais de la planta baixa va néixer 'Hispano Radio', empresa que amb els anys arribaria a esdevenir 'Hispano Mecano Eléctrica SA', empresa especialitzada en la producció de material elèctric. Segons el Padró de 1970, hi havia vuit pisos amb un total de 30 habitants. A la dècada de 1990, es va adequar la planta baixa com a restaurant. | 41.5282900,1.6847500 | 390272 | 4598240 | 1890 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44470-foto-08044-103-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Antoni Canals Puigjaner | També conegut com: Ca la Marina. Edifici representatiu de l'arquitectura industrial de la població, posteriorment reconvertit en habitatges, exemple de la recuperació i rehabilitació de l'arquitectura industrial. A l'apartat de funcions, juntament amb la industrial, s'hauria d'afegir la residencial. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44471 | Casa Canals Puigjaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-canals-puigjaner | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa entre mitgeres en cantonada amb jardí a darrera, de planta baixa i pis. Presenta una cobertura plana limitada amb barana de ferro de tres tubs horitzontals. Les façanes amb obertures de proporció vertical estucades de color ocre clar. La principal, al carrer Joan Castells, està composada segons tres eixos, les obertures són tancades amb persiana de fusta de llibret mòbil de color blanc; els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb tres tubs horitzontals, el central presenta una llosana amb sòcol massís emfasitzant el portal d'entrada. Les finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro forjat. El portal d'entrada està tancat amb porta vidriera de ferro forjat, de disseny decó, accedint a un vestíbul amb les parets revestides de sòcol de peces ceràmiques de 15x15 cm de color verd pàl·lid amb una fina imposta decorada a manera de bitllets alternant blanc i negre. La porta d'entrada a la casa és de disseny decó, de fusta pintada. El paviment és de mosaic hidràulic de color blau cel composat a manera de catifa. La resta de façanes estan composades simètricament, la del carrer Pau Casals amb un balcó central i la del pati amb finestres d'arc rebaixat. La tanca és de paredat massís, coronat a dues vessants amb rajola vidrada com la dels ampits de les finestres, i està revestida d'estucat de color ocre clar. | 08044-104 | Carrer Joan Castells, 24 - C. Pau Casals - C. Rec del Corronaire | Segons el padró de 1910, al carrer Castell (actual Joan Castells) únicament hi vivia una família: la de Pere Vivó Cots, teixidor de professió mantenint la seva ocupació fins l'any 1924. Tancada la fàbrica, es va dedicar la planta inferior a industria i la planta superior a habitatges. El nou propietari de la casa fou Joan Esquirol Balada. Joan Esquirol s'havia establert a finals de la dècada de 1910 i es dedicava al negoci de la ramaderia i carnisseria. A nivell polític i social, va formar part del primer Ajuntament franquista format el 26 de gener de 1936. Justament, l'octubre de 1936 va arrendar mitja ploma destinada a la casa carrer Castell número 1. El nom que se li dóna a la casa, 'Ca la Marina', es deriva de la dona d'Esquirol que hi ha viure molt de temps. Es deia Marina Vidal Rius. | 41.5283100,1.6845200 | 390253 | 4598243 | 1903 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44471-foto-08044-104-1.jpg | Inexistent | Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Antoni Canals Puigjaner | També coneguda com a , Casa Esquirol 'Ca la Marina'. Figura com anterior a 1903 (Spal, 2010: 143) i reformes a la dècada de 1940. Edifici representatiu de l'arquitectura racionalista, amb les reixes i portada de ferro de planta baixa de llenguatge eclèctic. | 120 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44435 | Cal Trullols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trullols | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Casa entre mitgeres en cantonada de planta baixa i dues plantes pis. Presenta coberta plana, limitada per barana massissa. Les façanes tenen obertures de proporció vertical. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals i les obertures estan tancades amb persianes de corda. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de color ocre. | 08044-68 | Carrer Canaleta, 3-5. Pl. Sant Jaume, 4 | Propietat identificada amb la família Bru que es dedicava a l'activitat llanera com a mínim des de la primera meitat del segle XVII. En el Capbreu de 1649 s'esmenta Aloy Bru, paraire de professió, i amb una casa en propietat ('amb sortida al costat'). La informació sobre aquesta casa situa la seva construcció l'any 1735. La família també va estar implicada en tasques municipals. L'edifici s'havia vist sotmès a una important remodelació a finals de la dècada de 1820 o a inicis de la de 1830. Finalment, aquesta casa, i la resta de propietats de la família Bru, van anar a parar a mans d'una família d'Igualada. Durant el segle XX, els baixos van ser ocupats per negocis diversos (tendes, tintoreria), a banda de períodes que va ser desocupat. | 41.5313400,1.6854600 | 390337 | 4598578 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44435-foto-08044-68-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor Josep i Aleix Bru | S'enquadrable com a Casa entre mitgeres representativa de l'arquitectura popular del casc antic | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||
| 44434 | Ca l'Angelillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-langelillo | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'Gent de teatre: una historia de les arts escèniques a Capellades', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. FONS LOCALS DIGITALITZATS. SERVEI DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA. El Igualadino. | XIX | Casa entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa i tres plantes pis. Presenta coberta a dos vessants amb teula corba acabada amb cornisa. La façana està composada segons cinc eixos. Les obertures són de proporció vertical, tancades amb persiana enrotllable. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb reganyol a la cantonada i dibuix geomètric central. Tres de les àmplies obertures de planta baixa són d'arc de mig punt, emmarcat amb carreu de pedra. El parament de façana està arrebossat i pintat de color ocre fosc a la planta baixa i clar en els pisos, el qual recolza en un sòcol de pedra aplacada. En un dels arcs de la planta baixa hi consta l'any 1870 i les inicials 'JP'. | 08044-67 | Carrer Canaleta, 2; Sant Jaume, 5 | Aquest espai ja estava edificat el 1851, com ho demostra la matriu cadastral realitzada per l'agrimensor Rómulo Zaragoza. De fet, segons les dades cadastrals, l'any de construcció fou el 1840. En aquest edifici a mitjans del segle XIX hi havia un cafè i un teatre. Segons el padró de 1868, amb adreça de plaça Sant Jaume 22, hi consta l'activitat d'un cafeter i d'un músic. En una de les arcades de l'edifici hi consta l'any 1870 i les sigles de 'JP', que fan referència al promotor de l'edifici, Josep Poch i Morera, hisendat natural de La Llacuna que va reformar l'edifici l'any 1879. El local de la plaça Sant Jaume, com altres de les mateixes característiques de la vila, apareixen vinculats a determinades societats recreatives com el 'Círculo Popular', que hi tenia la seva seu social a mitjans de la dècada de 1890. El 1904, aquest espai de serveis d'hosteleria i al llarg del segle XX ha estat arrendat i ocupat per funcions diverses. Els pisos superiors han estat arrendats des de fa dècades. Àngel Pérez va realitzar, a inicis de la dècada de 1990, una reforma pràcticament integral de l'edifici. | 41.5313100,1.6854200 | 390333 | 4598574 | 1870 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44434-foto-08044-67-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor Josep Poch i Morera | Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. En origen va ser habitatge, teatre, fonda, caserna de la guàrdia civil i comerç. Actualment és habitatge i comerç. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44431 | Casa Joan Cusiné Alà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-cusine-ala | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna)(segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa i tres plantes pis. Presenta coberta a dos vessants de teula corba, acabada amb cornisa ceràmica de permòdols, canal i baixant fins al forjat de la planta baixa. La façana està composada simètricament, segons un eix amb obertures de proporció vertical tancades amb persiana de corda. El balcó emfasitza la portalada d'entrada de carreus de pedra de llinda plana, tancada amb porta de fusta massissa encadellada i clavetejada, de dues fulles batents i amb picaporta de ferro fos. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals, amb dibuixos geomètrics als extrems. El parament de façana és arrebossat i pintat de color blanc i recolza en un sòcol arrebossat. | 08044-64 | Carrer del Call, 13 | Les cases número 11 i 13 del carrer del Call estan vinculades a la família Cusiné. Encara a mitjans del segle XIX aquest carrer estava urbanitzat de forma molt parcial, com demostra el plànol realitzat el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza. Segons les dades cadastrals, la data de construcció fou la de 1861 (mentre que la del edifici veí fou de 1872). El patrimoni familiar era format per diferents cases al carrer Major i al carrer del Call. D'acord amb els padrons de 1920 i 1924, al carrer del Call núm.13 hi vivien Joan Romañá Juncosa, la seva dona Matilde Moncada i els seus fills Joan i Josep. Segons el padró de 1970, no estava habitada de forma permanent. | 41.5307300,1.6868100 | 390448 | 4598508 | 1861 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44431-foto-08044-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44431-foto-08044-64-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor Joan Cusiné Alà | També coneguda com: Cal Mataporcs. S'enquadraria dins l'apartat d'arquitectura residencial urbana entre mitgeres que està integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44566 | Casa Francesc Batalla Pallarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-batalla-pallares | LACUESTA CONTRERAS, Raquel. 2001. 'L'arquitectura urbana i residencial de Cèsar Martinell'. Cèsar Martinell i la seva obra. Jornades Martinellianes 2, 27 i 28 juliol del 1999. Fundació Universitat Catalana d'Estiu. Diputació de Tarragona. Associació Cultural Cèsar Martinell. LACUESTA, Raquel; LLORENS, Josep I. DE. 1998. César Martinell. Barcelona. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) ARXIU HISTÒRIC DEL COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA. Demarcació de Barcelona. Fons de Cèsar Martinell i Brunet. | XX | Casa aïllada amb la planta baixa alineada al carrer de Sant Joan. El cos principal, de planta quadrangular, s'aixeca sobre un basament de pedra que incorpora una escala i una terrassa elevada. La casa pròpiament dita queda reculada respecte del carrer i consta de planta baixa i pis. La coberta de es de teula corba a quatre vessants, amb dues hídries al carener, acabades amb cornisa, canal i baixant. Les façanes tenen obertures de proporció gairebé quadrada, estan emmarcades amb pedra artificial. Els paraments de les façanes són d'obra vista ceràmica de color vermell. L'entrada de la planta baixa forma un arc de mig punt, fet amb dovelles de pedra. | 08044-199 | Carrer Sant Joan, 51; Carrer Catalunya | La part superior del carrer de Sant Joan, on se situa l'habitatge unifamiliar de la família Batalla, i els carrers propers es van obrir a finals de la dècada de 1950 i inicis de la següent del que forma part aquest immoble. El seu promotor fou Francesc Batalla i Pallarès, un dels constructors amb més activitat durant el creixement demogràfic i urbà de Capellades de la dècada de 1960. Obra seva foren els blocs de pisos de la plaça d'Espanya, que durant molt de temps foren coneguts popularment com els 'blocs del Batalla'. A més, va realitzar diferents obres a compte de l'Ajuntament capelladí (asfaltat de carrers, arranjament de voreres, la pista poliesportiva en la seva primera fase, etc.). Francesc Batalla va encarregar la confecció del projecte del seu habitatge a César Martinell, tot i que finalment en va fer una adaptació prou personal de les seves idees. | 41.5309700,1.6815500 | 390010 | 4598542 | 1960 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44566-foto-08044-199-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Projecte: Cèsar Martinell, arquitecte. | També coneguda com: 'Cal Recader'. Edifici representatiu de l'arquitectura de la darrera etapa de l'arquitecte Cèsar Martinell, adaptat pel promotor i constructor. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44540 | Casa Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-oller | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Casa entre mitgeres, amb façana de planta trencada, de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Té la coberta de teula corba a dues vessants, acabada amb cornisa amb permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. La façana està constituïda per obertures de proporció vertical, amb balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Les obertures són d'arc de mig punt, al segon eix respecte la mitgera de migdia, les quals corresponien a una galeria oberta en cantonada abans que la darrera reforma construís la crugia entre l'arc i la mitgera, tancant el pati obert al carrer. El parament de façana està arrebossat i pintat de color salmó. | 08044-173 | Carrer Sant Francesc, 4 | La cronologia de les edificacions veïnes permetria datar el número 4 del carrer de Sant Francesc a la segona meitat del segle XVIII. La casa del carrer Sant Francesc, abans part del carrer del Call, es trobava vinculada a mitjans del segle XIX a la família Ollé, tal com s'esmenta en l'amillarament de 1851. Estan documentats diversos canvis de propietat. Aquesta casa destacava, abans de la reforma realitzada en temps recents, per una galeria realitzada en la seva part posterior. Aquest projecte fou impulsat el 1877 pel seu llavors propietari Josep Prat Alabat. L'autor del projecte fou P. Riera Galtés. | 41.5306300,1.6871900 | 390480 | 4598497 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44540-foto-08044-173-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Projecte fou P. Riera Galtés. | Construida a la segona meitat s. XVIII, amb reformes l'any 1877 i a inici del segle XXI. Reforma 1877: P. Riera Galtés(galeria). Considerada també com Àrea d'expectativa arqueològica | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||
| 44466 | Casa Rius Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rius-poch | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfa. Presenta la coberta de teula corba a dues vessants, acabada amb un acroteri i cornisa recolzada en cartel·les amb escultures. La façana està composada per obertures de proporció vertical al primer pis i quadrada a les plantes baixa i golfes. Els balcons estan emmarcats amb guardapols en el terç superior, tancats amb persiana de fusta llibret mòbil, i protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics. Les finestres de la planta baixa han estat modificades. El parament de la façana és estucat de color blau clar, capçada amb una cornisa recolzada en permòdols amb escultures que emmarquen les obertures de la golfa. L'estuc es recolza en un sòcol de plaques de pedra irregulars. | 08044-99 | Passeig de la Immaculada Concepció, 11 | Un dels espais que es va urbanitzar a les dècades centrals del segle XIX fou el Passeig de la Immaculada Concepció (que incloïa també l'actual de Miquel i Costas) i que també era conegut com a Passeig de l'Olivar (per la partida de terra situada prop del Molí de la Vila). La primera part en urbanitzar-se fou justament la que conserva el seu nom original, i més propera al Molí de la Vila. De fet, fins entrat el segle XX no es va materialitzar la connexió del passeig amb la carretera d'Igualada. Els Rius eren propietaris de zones d'horta en aquells espais. Segons el Registre Fiscal de 1906 l'actual número 11 del Passeig de la Immaculada Concepció era propietat de Pere Rius Poch. El 1916 la van adquirir Joan Artigas Cardús i Ernest Asbert Soler. Cardús i Asbert eren cunyats –vegin-se fitxes 162 i 163-. Joan Artigas era el germà gran de la família d'una família de paperers, tot emigrant a Santiago de Cuba on feu una considerable fortuna. Un cop instal·lat de nou a Capellades, amb la seva filla Maria de la Caritat, va ocupar un lloc destacat en la societat capelladina, arribant a ocupar l'alcaldia el 1909, sempre proper a les posicions del partit conservador. Durant la dictadura de Primo de Rivera, fou el president de la 'Unión Patriótica' local. La casa objecte de comentari era la seva residència habitual a Capellades (junt a la casa d'estiueig 'Ca l'Artigas'). El 1925 era el major contribuent de Capellades per contribució rústega domiciliat al terme. | 41.5295200,1.6837000 | 390187 | 4598378 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44466-foto-08044-99-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Pere Rius Poch (de la reforma d'inicis de segle XX). | També coneguda com : Casa Font Costa. Catalogada com representativa de l'arquitectura residencial urbana entre mitgeres. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||
| 44559 | Conjunt urbà de la Plaça de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-urba-de-la-placa-de-sant-jaume | CAMPOY, J I SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIV | La plaça és de planta sensiblement rectangular i de reduïdes dimensions, limitada amb edificis d'habitatges i comerç entre mitgeres. Els edificis de la plaça són entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis, cobertes amb teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, o bé amb coberta plana. Les façanes estan composades segons un, dos, o cinc eixos amb obertures de proporció vertical, amb els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Destaca l'edifici del núm. 8, dit Ca l'Ubach o Cal Fernando. | 08044-192 | Plaça Sant Jaume, 7 , 9, 10 | Aquest espai formava part del primitiu nucli medieval de Capellades. La seva articulació com a plaça sembla ser, però, més tardana donat que el seu primer esment és en el Capbreu de 1735. Aquest espai es situava entremig de la Plaça de Missa i el Portal de Soldevila. A la segona meitat del segle XIX, la Plaça de Sant Jaume va esdevenir un dels nuclis demogràfics més importants de Capellades. L'esmentada plaça Sant Jaume fou objecte d'una de les principals transformacions urbanístiques de Capellades de la segona meitat del segle XIX. La seva entrada per l'actual carrer es feia per les anomenades Voltes d'en Fosalba, ara desaparegudes. La voluntat des del 1872 era millorar l'arribada a la plaça pel llavors conegut carreró de les Places. El treball fou encarregat al mestre d'obres d'Igualada, Pere Marí. Aquest va establir unes noves alineacions per fer més ampla l'entrada a la plaça generant problemes entre veïns per l'afectació a algunes propietats. El 3 de maig de 1913 es va prendre la determinació de fer-ho però a la plaça Sant Miquel. Es va fer en un acte el 22 de juny d'aquell any. Durant la República va rebre el nom de Francesc Macià. | 41.5314400,1.6854000 | 390332 | 4598589 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44559-foto-08044-192-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Pere Marí, mestre d'obres | Es coneix també com: Plaça Xica, Plaça de les Arengades, Plaça Francesc Macià. Presenta un origen medieval amb reformes als segles XVIII, XIX, XX i XXI. El conjunt de la plaça forma part del primitiu nucli medieval,conserva la parcel·lació i la tipologia edificatòria històrica. Els immobles presenten una doble funció: com a vivenda i com a comerç. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||
| 44491 | Casa Joan Escala Gironès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-escala-girones | GUTIÉRREZ I POCH, MIQUEL, 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Edifici de planta rectangular, format per dos cossos; la construcció del costat nord, el magatzem, és de planta baixa i es cobreix amb coberta de fibrociment a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, acabades en una cornisa. La façana principal està estructurada segons tres eixos. L'eix central està format pel portal rectangular incorporat en un altre de fals més gran, a sobre d'aquest un finestral de mig punt que emmarca una arqueria de cinc arcs rodons tancats amb vidriera reticular. Aquest eix queda rematat amb un frontó motllurat. Les obertures laterals de la planta baixa són d'arc rebaixat i estan tapiades. Les altres façanes tenen obertures de composició vertical i són tancades amb vidrieres. El segon cos, amb façana a migdia, que constitueix la vivenda pròpiament dita, és de planta baixa i pis, Presenta cobertura de fibrociment a dues vessants, acabades en ràfec recolzat en mènsules. Les façanes estan composades segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical. El portal d'entrada, d'arc de mig punt, és tancat amb porta d'una fulla batent i tarja protegida amb reixa de ferro en ventall. Els balcons del primer pis estan protegits amb baranes de brèndoles de ferro colat. | 08044-124 | Maties Guasch, 52 | El 25 abril de 1930, Joan Escala i Gironés va sol·licitar permís a l'Ajuntament per la construcció d'una casa al Km 1, Hm 9 de la carretera de Capellades a Martorell. El ple de 23 d'octubre de 1932 aprovava la proposta de Joan Escala d'aportar ell mateix el tub per al subministrament d'aigua de la seva nova casa. Per fer la connexió calia l'autorització d'Obres Públiques' ja que havia de travessar la carretera. Qüestions polítiques van dificultar la tramitació del servei d'aigües per la propietat, fins 1936. La casa també tenia annexionat un gran magatzem que servia per guardar el material i maquinària de construcció. Anys després de la seva construcció, la nau annexa a la casa es convertí en un taller tèxtil. Actualment a la casa encara hi viu la família Escala. En el present continua la relació de la família Escala amb la construcció a través de l'empresa 'Obres i Excavacions Escala SL'. | 41.5273000,1.6873400 | 390487 | 4598127 | 1930-6 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44491-foto-08044-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44491-foto-08044-124-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | P. Madriñà, arquitecte i Joan Escala i Gironés, constructor | També comegut com: 'Ca l'Escala' (casa i magatzem). Actualment compleix la doble funció; habitatge i productiva, Enquadrable dins l'apartat d'arquitectura industrial i també com a àrea d'expectativa arqueològica | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44402 | Font del Carquinyoli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carquinyoli | CABRÉ, Tate. Catalunya a Cuba. Un amor que fa història, Edicions 62, Barcelona Humor Capelladí, publicació local (1928-1929) SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. Térmens i Graells, Miquel | XIX | Font d'estil clàssic composada simètricament. Està formada per una pilastra que recolza en una base que incorpora la pica de planta corba, i una plataforma de pedra de planta semicircular de dos graons. Del frontal de la pilastra sobresurt l'element escultòric d'un cap mitològic, de la boca surt el broc de l'aigua. La pilastra està coronada per una gerra-hídria de la que sobresurten fruites. La font s'adossa a un plafó motllurat de pedra artificial. | 08044-35 | Carrer de Garbí, orientada cap al carrer Major | Element singular construit l'any 1928 per Màrius Rotllan i Folcarà (1880-1946). Escultor amb molta obra a l'Havana dins la tradició del modernisme o 'art-noveau' materialitzat en immobles, dissenyador de façanes i de monuments funeraris. Amb freqüència apareix com a arquitecte, tot i que era només constructor que s'havia format com a escultor a l'escola de la Llotja. Fet que li va suscitar algun problema amb el Col·legi d'Arquitectes de l'Havana. De fet a la Cuba de la dècada de 1920 l'ús del mot 'catalanismo' aplicat a l'arquitectura tenia un to plenament pejoratiu. Va ser l'introductor a Cuba de l'arquitectura de motlle. Amb aquest objectiva fundar el 1905 la 'Fundición de Cemento Mario Rotllant' pels prefabricats de ciment i la fabricació de pedra artificial, i va patentar emmotllats decoratius de guix. A l'abril de 1924, durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou nomenat membre del consistori capelladí, com a representant corporatiu de la Lliga Comercial, Industrial i Agrícola. En aquella època encara anava i venia de Cuba. La font ideada per Màrius Rotllant té el seu origen en el projecte d'eixamplament del carrer de Garbí. Aquest projecte es va originar el 1924. Fou resultat de la cessió del núm. 50 del carrer Major (llavors Prat de la Riba). El resultat fou un segment de carrer més ample que finalitzava en el mur de la primera casa del carrer de Garbí. La idea de la font sembla vinculada al fet de donar una imatge més agradable a aquest indret del centre de Capellades. El projecte data de 1928. Les obres les va realitzar el paleta capelladí. | 41.5299000,1.6864500 | 390417 | 4598417 | 1928 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44402-foto-08044-35-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Màrius Rotllan i Folcarà | També conegut com: Font de la Carota; Font del carrer de Garbí. Element singular construit l'any 1928 per Màrius Rotllan i Folcarà (1880-1946). | 106 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44503 | Casa Rotllant de Franch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rotllant-de-franch | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa amb una mitgera i jardí lateral al costat de ponent, de planta baixa, pis i sota coberta. Presenta cobertura de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant per la cantonada. La façana al carrer està composada segons tres eixos amb obertures de proporció vertical. Les de la planta baixa amb arc de mig punt, emmarcades amb estuc de carreus. Cal assenyalar el treball del portam de fusta de les obertures de les façanes. El sòcol de la façana al carrer incorpora una obertura de ventilació d'una dependència soterrada. La façana lateral està composada segons tres eixos, les finestres de la planta sota coberta dibuixen una successió de set arcs de mig punt adaptada als tres eixos. A la planta baixa, a l'eix del mig hi ha una galeria de planta pentagonal tancada i adossada a la façana, maclada a un cos de planta baixa cobert amb coberta plana, la qual està protegida amb reixa de ferro. La galeria te una coberta de teula corba a cinc vessants. En el costat nord sobresurt un cos de planta baixa cobert amb coberta plana, destinat a garatge i magatzem. El parament de les façanes està revestit amb estuc de color blanc fins al forjat de la planta baixa. La planta baixa està revestida amb estuc de gra gros fins el sòcol, de color gris, que enllaça amb els carreus estucats de la portalada d'entrada d'arc de mig punt. Aquesta portalada està tancada amb una porta de fusta d'una fulla batent, emplafonada i clavetejada amb claus, amb picaporta, espiell i bústia. La tanca del jardí és massissa, de totxo vist treballada amb el totxo a diferents plans, amb pilastres intercalades. Les de la portalada d'entrada al jardí estan coronades amb pinacle tronco piramidal. | 08044-136 | Carrre Olò, 18 | El lloc on s'ubica la casa objecte de comentari pertanyia des d'antic a la 'Casa Bas'. Segons el Registre Fiscal de 1906, era propietat de Francesc Xavier de Franch i Castell. En aquell espai hi havia dos números del carrer: una casa (núm. 18) i un solar. Aquesta casa està situada de forma immediata a la 'Hort de la Vila'. Justament, la casa existent en l'actualitat fou resultat de l'enderroc de les edificacions existents amb anterioritat. Les dades cadastrals assignen com any de construcció d'aquest edifici el de 1931. Amb posterioritat, la casa ha tingut diversos propietaris. | 41.5314100,1.6847100 | 390274 | 4598586 | 1931 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44503-foto-08044-136-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Màrius Rollant i Folcarà, arquitecte i constructor | Tambéconeguda com: 'Cal Franch' (Casa Xaus Piñol). Casa aïllada alineada al carrer amb una mitgera, representativa de l'arquitectura de llenguatge noucentista integrada en el conjunt d'edificacions del seu entorn. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44490 | Conjunt d'Edificis de la Fàbrica Guasch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dedificis-de-la-fabrica-guasch | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 2004. 'El perill de l'oblit: la indústria tèxtil a Capellades (1800-1913)', Miscellanea Aqualatensia, 11, CECI, Igualada, p. 141-167. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. «El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic», Història de Capellades (títol provisional). Capellades. Ajuntament de Capellades. ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES AJUNTAMENT DE CAPELLADES: Capellades. Història en Imatges nº 3. 2000. | XIX | Conjunt d'edificis construïts al llarg del darrer quart del segle XIX i durant la primera meitat del segle XX. En la parcel·la del costat de migdia de l'avinguda de Maties Guasch i alineats a la via es concentren tres edificis, construïts en períodes successius. El més antic és d'obra vista, té planta trapezoïdal amb façanes a l'avinguda Maties Guasch i el carrer Pau Casals, on hi ha l'entrada a través d'una tanca i porta. Consta de quatre naus de planta rectangular adossades per l'eix longitudinal, es cobreixen amb coberta de teula àrab a dues vessants. La façana a l'avinguda Maties Guasch composada segons vuit eixos amb amplies obertures de proporció vertical d'arc rebaixat amb totxo a plec de llibre. Al costat de llevant hi ha adossat a l'anterior un segon edifici de planta quadrada que consta de planta baixa i pis, es cobreix amb coberta de xapa metàl·lica acabada amb ràfec, canal i baixants fins a la vorera. En la parcel·la del costat nord de l'avinguda Maties Guasch, 57, hi ha un edifici aïllat de llenguatge noucentista, el més emblemàtic del conjunt. El configuren dos edificis, un de planta rectangular amb l'eix longitudinal perpendicular al carrer de Sant Ramon. Consta de planta baixa i dues plantes pis, es cobreix amb coberta a quatre vessants acabades amb ràfec. A la façana principal, separat per una torre amb rellotge hi ha el segon cos, de planta rectangular. A la façana al carrer de Sant Ramon hi ha un cos de planta baixa amb coberta plana; s'hi accedeix pel pati. Al pati de la fàbrica s'hi arriba a través de la portalada monumental de la tanca, lleugerament desplaçada de l'eix de l'entrada principal al conjunt. L'àmplia portalada amb llinda plana, està protegida per una visera escalonada. L'obertura està tancada amb una dibuixada i treballada porta de ferro . | 08044-123 | Maties Guasch, 46-57 | L'arribada dels Guasch a Capellades va suposar un punt d'inflexió en l'estructura productiva i empresarial del tèxtil de la vila. El 6 de gener de 1857, es va constituir a Reus «Pujol y Guasch Hermanos» que tenia com objectiu establir dues fàbriques de teixits de cotó: una a Reus i una altra a Capellades. Els socis fundadors foren els germans Isaac i Francesc Guasch Pujol, junt a Joan Pujol Suqué. La fàbrica es va crear el 1859. Els Guasch inicialment dirigien els negocis des de Reus. El 1861 es van traslladar els telers a «Cal Serra» (al carrer del Pilar) i a «Cal Mora». El 1860 funcionaven 15 telers a nom de Francesc Guasch Pujol. El 18 de novembre de 1867, es va constituir «Guasch Hermanos» amb l'objecte de fabricar teixits de cotó o de fil a la fàbrica que tenien arrendada a Capellades o a una altra que tenien fora de la vila. Els seus socis eren Isaac i Francesc Guasch Pujol. Mentre que el primer es feia càrrec de la fàbrica a Capellades, el segon dirigia les oficines barcelonines. La societat fou modificada l'1 de maig de 1871. Isaac, Maties, Josep i Joan Guasch Orts, fills d'Isaac Guasch Pujol, es feren càrrec de l'empresa. A finals de la dècada de 1860 ja era la fàbrica amb més telers de la vila. El 1879 es van iniciar les obres d'una nova fàbrica, la primera en propietat, radicada al Carrer de St. Ramon, que va estar productiva a partir de 1881. Aquest espai inicial es va ampliar com a resultat de l'aplicació de la màquina de vapor i la mecanització dels processos durant els anys 1898 i 1899 i posteriorment amb noves mecanitzacions 1910-1911. L'edifici dels tints, que fou construït a inicis de la dècada de 1920 presentava una xemeneia de 41 metres d'alçada a més de dues naus, ampliades pocs anys després amb dues addicionals. Aquest espai comptava amb les quatre naus actuals des d'inicis de la dècada de 1930. La Guerra Civil de 1936-1939 va suposar un canvi substancial, però no total, en l'aspecte físic de la fàbrica Guasch. La secció de tints va quedar totalment intacta a diferència d'altres espais completament destruïts. Les bones relacions de la família Guasch van possibilitar la ràpida reconstrucció de les instal·lacions destruïdes en el difícil context de l'Espanya de l'autarquia. A la dècada de 1950 es van connectar les naus de filatura i tints, tot configurant pràcticament l'aspecte actual de la fàbrica. Els únics canvis destacables des de llavors es van produir a inicis de la dècada de 1980, donat que es va afegir un pis a un segment de la nau construïda a la dècada de 1950 i es va inaugurar una nau d'estampació, que estava separada de la resta de les instal·lacions, amb la qual es tancava el cicle de producció de l'empresa. | 41.5271500,1.6854800 | 390331 | 4598113 | 1859 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44490-foto-08044-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44490-foto-08044-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44490-foto-08044-123-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Manuel Font, (arquitecte), Andreu Oliva Lacoma (enginyer), Domènec Sugrañes (arquitecte) i altres | Primer edifici carrer Sant Ramon 1879-1881 (enderrocat), Edifici dels Tints (d'obra vista) 1921-1922. Edifici de Tissatge(ampliació l'edifici de Sant Ramon), 1929 (enderrocat el gener de 1939); fàbrica nova racionalista (torre del rellotge): 1940-1941. Àrea d'Expectativa Arqueològica. | 120|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44474 | Casa Jordi Tutusaus Pérez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jordi-tutusaus-perez | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Casa entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb imbricació de maó. La façana del carrer Magí Carme està composada amb un eix desplaçat a la mitgera, amb obertures de proporció vertical tancades amb persiana enrotllable de color blanc. Els balcons són a pla de façana i protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. El portal d'entrada està tancat amb porta de fusta. El parament de façana és revestit amb esquerdejat. La façana posterior, la del carrer Dr. Fleming, està constituïda per un cos un cos de planta baixa i entresolat, a línia de carrer, i més reculada la façana dels pisos superiors. El primer, amb parament de paredat comú vist, s'obre al carrer amb un portal de llinda plana tancat amb porta metàl·lica enrotllable, a sobre del qual hi ha una obertura horitzontal tancada amb pavés de vidre. La façana del cos reculat és amb paredat vist i està composada amb dos eixos, amb obertures de proporció vertical. | 08044-107 | Carrer Magí Carme, 7; Carrer Dr. Fleming, 12 | La família de Cal Magí Carme fou fundada, segons Esteve Busquets, per Magí Rigol, natural de Carme, que fou el constructor d'aquesta casa a finals del segle XVIII. Segons un llistat de propietats de Josep Riba i Martí, datat el 1835, era propietari de la casa a banda d'altres propietats i camps de conreu. Destaca la figura de Raimunda Riba Morera, que va desenvolupar durant molts anys la tasca de llevadora a Capellades que va residir en aquesta propietat fins a mitjans de segle XX. | 41.5315500,1.6855400 | 390344 | 4598601 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44474-foto-08044-107-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Magí Riba | També conegut com: Cal Magí Carme; Ca la Magina Carme. Considerada arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge popular.Àrea Expectativa Arqueològica. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||
| 44573 | Villa Buenos Aires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-buenos-aires | CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars' a Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques, Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Gràfica: Fotografia retrospectiva de Roser Teixidó Revista Capelló 1 de setembre de 1911. | XX | Edifici aïllat de planta rectangular, consta de planta semi soterrada respecte la cota del carrer, planta baixa i pis. Presenta coberta de teula corba a dues vessants. Les façanes estan composades segons tres eixos amb obertures de proporció vertical emmarcades. Les façanes principal i posterior estan coronades amb un frontó escalonat incorporant el buit de ventilació de la coberta. Els balcons són protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals de perfil corb. A la portalada d'entrada s'hi arriba a través d'una terrassa i una escala alineades amb l'eix de la portalada de la tanca del solar, les quals estan limitades amb balustrades de pedra artificial. La tanca està feta amb sòcol de paredat revestit de peces de pedra, coronat a dues vessants. En les pilastres, coronades amb hídries esfèriques, s'hi recolzen reixes de ferro fos. La portalada és de dues fulles batents de ferro forjat | 08044-206 | Carrer Sant Ramon, 4, cantonada Carrer Castell | Va ser construïda per Albert Castellví Torroella entre els anys 1910 i 1911. Castellví, com alguns dels seus germans, va emigrar a l'Argentina a la dècada de 1880. El diari local Capelló afirmava l'1 de setembre de 1911: 'La construcció de la referida torre, posa de relleu, una vegada més, les qualitats del mestre d'obres d'aquesta vila, en Josep Vives'. A la dècada de 1920, va ser restaurada per l'empresari capelladí Joan Escala, el qual a més d'arrebossar de nou les parets hi va afegir els acabats que encara es conserven avui dia. L'any 1940 la família Castellví va vendre la casa al farmacèutic igualadí Ramon Torelló i Sendra, i van retornar a l'Argentina, on van morir. Posteriorment, els hereus de Ramon Torelló la van vendre als actuals propietaris. | 41.5282100,1.6864800 | 390416 | 4598229 | 1910-1 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44573-foto-08044-206-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Josep Vives, mestre d'obres i de la restauració anys 20: Joan Escala, constructor | Immoble restaurat a la dècada de 1920; reformes a la dècada de 1990.Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge noucentista, essent una fita urbana en l'eixample del costat de ponent del nucli antic. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44460 | Torre Josep Guasch i Orts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-josep-guasch-i-orts | CAMPOY, J; SOLER, M: Urbanisme i edificis singulars. Història de Capellades (títol provisional, en premsa. Coordinada per M. Gutiérrez) SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | La torre de planta sensiblement en doble T, té 11 metres d'ample i 16 metres de fondària. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. Està envoltada d'un ampli jardí, que quan es va construir arribava fins al carrer Abat Muntades. La casa té una coberta composta d'un cos central més alt amb coberta de teula plana a dues vessants. Els capcers són acabats amb perfil trencat i curvilini, i els dos cossos més baixos, perpendiculars a l'anterior, es cobreixen amb coberta a dues vessants de teula plana vitrificada amb dibuix de greques, amb ràfec recolzat en tornapuntes de ferro forjat en reganyol i dibuixos d'elements vegetals d'inspiració modernista. S'accedeix a la torre per una escalinata amb barana de balustres coberta per una balconada superior suportada per quatre columnes jòniques. El portal és tancat amb una porta de fusta emplafonada de dues fulles batents amb tarja fixa tancada amb vidre transparent i protegida amb reixa de ferro. Les façanes són composades simètricament, segons tres eixos amb obertures de proporció vertical, emmarcades amb esgrafiats i ampit de peces vidrades de color verd, i tancades amb persiana de fusta de llibret mòbil de color verd. Els paraments de les façanes són estucats i les cantonades presenten especejament de carreus. La tanca del jardí, amb façana al carrer, es de sòcol de paredat estucat, coronat amb rajoles ceràmiques vidrades de color verd; les pilastres són capçades amb capitell i hídria esfèrica. La reixa és de ferro forjat amb sòcol massís de planxa i barrots verticals en reganyol acabats en tirabuixó; la porta té dues fulles batents de ferro amb barrots en reganyol i dibuixos geomètrics acabats a cop de fuet. | 08044-93 | Carrer Garbí, 31 | Torre senyorial que fou edificada per Josep Guasch i Orts, fill d'Isaac Guasch, important industrial tèxtil de Capellades. Aquest va comprar diferents terrenys contigus entre el carrer Garbí i l'actual Abat Muntades per construir-hi un edifici de nova planta que va superar diversos problemes administratius. Durant uns anys la casa fou llogada al Doctor Josep Bartolomé. L'any 1999, Josep Vallès i Jové va vendre la torre a l'actual propietari, Juan Rosado Serrano, que va dur a terme una restauració de la casa (1999-2000), respectant al màxim els elements originals, com les motllures interiors que decoren totes les parets i sostres i tots els elements ornamentals exteriors de l'edifici. | 41.5296500,1.6855800 | 390344 | 4598390 | 1917 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44460-foto-08044-93-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Josep Vives Salvadó, mestre d'obres/ Josep Guart i Orts (promotor) | També conegut com: Cal Baldufes, Cal Belza, Cal Sr. Pau. Catalogada com a arquitectura residencial urbana aïllada. Tipologia ciutat jardí | 106 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44509 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-0 | BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. CAMPOY, Joana i SOLER, Marisa. En premsa. Urbanisme i edificis singulars. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez) GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. «El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic», Història de Capellades (títol provisional). Capellades. Ajuntament de Capellades ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. Documentació diversa. ARXIU DE LA DELEGACIÓ DEL GOVERN DE BARCELONA Web Capellades.net març 2006 | XX | La Casa de la Vila és un edifici entre mitgeres constituït per soterrani, planta baixa, planta pis i golfa. Presenta coberta plana, la qual limita al carrer amb una barana de balustres. La façana clàssica, composada simètricament segons tres eixos amb buits de proporció vertical d'arc de mig punt. A la planta baixa, les obertures formen un porxo de tres arcs rodons. En la clau de l'arc central hi ha un medalló amb l'escut de Capellades emmarcat amb una orla i dos modillons, just a sota de la balconada. Els altres dos arcs del porxo estan adornats amb un modilló. Una contundent cornisa amb motllures i dentellons separa la planta baixa de la primera. Al primer pis, les tres obertures estan delimitades amb columnes de capitell compost, decorades amb fulles d'acant en la part baixa del fust, a tocar de la base, les quals recolzen en un basament. Una balconada de balustres correguda s'estén al llarg de la façana, la qual recolza en la cornisa ja citada que incorpora les cartel·les amb escultures del balcó central. Aquest sobresurt de la línia de façana i emfasitza l'entrada. En els extrems de la balustrada hi ha dos fanals amb suport de ferro forjat. Corona l'edifici una cornisa-entaulament, amb mènsules decorades amb motius vegetals, que incorpora les lletres 'CASA DE LA VILA'. Des del carrer s'accedeix al vestíbul a través d'un curt tram d'escala de tres graons. A continuació, es troba l'entrada de l'edifici tancada amb una porta de fusta emplafonada, amb dibuixos geomètrics gravats en els plafons. Un cop traspassat el portal s'arriba a un altre vestíbul del qual surt l'escala noble de marbre, amb barana de brèndoles de ferro forjat i passamà de fusta, amb la que s'accedeix a la planta pis. Aquest nucli central de doble alçada, on es disposa l'escala, està il·luminat per una claraboia plana de vidre gravat, i hi aboquen totes les dependències administratives i la sala de sessions de la planta primera a través d'una galeria perimètrica d'arcs de mig punt i de vidrieres d'arc rodó amb vidres de color ocre i blanc. A les golfes hi ha una part de l'Arxiu Municipal, i al soterrani, on hi havia hagut abans la presó, ara hi ha un magatzem i l'altra part dels fons documental del municipi. | 08044-142 | Carrer Onze de Setembre, 4 | La Casa de la Vila probablement des del seu origen estava situada a la plaça Major núm.1, avui plaça Jacint Verdaguer. L'any 1898, l'estat de l'edifici era força precari l'any 1898. Finalment, es va decidir enderrocar-lo i llogar provisionalment la casa de la plaça Sant Jaume núm.26, fins que es trobés una nova ubicació per a la construcció d'una nova Casa Consistorial. A més de Casa Consistorial, l'edifici al llarg del temps ha tingut diverses utilitats: Escola fins a la dècada de 1930 (a la Sala de Sessions), emissora de ràdio a la dècada de 1980 i oficina de correus. Els espais originals poc a poc es van anar quedant petits per a les noves necessitats d'un ajuntament modern. L'any 1965, es va portar a terme un projecte de reforma interna de l'edifici, com la reparació i ornamentació del Saló de Sessions i del despatx de l'alcaldia. L'any 2004, es va iniciar un projecte d'ampliació de les dependències municipals, pel carrer Ramon Godó, on es va ubicar l'entrada principal de l'Ajuntament. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 1900-5 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44509-foto-08044-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44509-foto-08044-142-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Josep Major i Ribes | Edifici representatiu de arquitectura d'autor de llenguatge eclèctic, integrat en el casc antic. Construcció de 1900-5 amb reformes els anys 1965 i 2004. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44579 | Casa Durban | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-durban | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XX | Casa unifamiliar aïllada de planta baixa rectangular. El solar està per sota del nivell del carrer, facilitant la creació d'una planta semi soterrada. Té la coberta plana limitada per una barana calada de peces ceràmiques semicirculars. En les façanes principal, llevant i posterior hi ha cossos adossats. A la façana principal, hi ha el porxo d'entrada amb la coberta incorporada al cos principal i el cos del costat de llevant incorpora una galeria tancada amb coberta plana. A la façana posterior s'hi adossa una torre de planta rectangular, que acull el cos d'escala d'accés al semisoterrani i al terrat. Presenta la coberta de teula corba a quatre vessants, acabades amb ràfec recolzat en cartel·les i amb dues hídries al carener. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical amb llindes planes i d'arc rebaixat. Les parets estan revestides d'arrebossat pintat de color ocre. De la plataforma d'accés a la casa surten dos trams d'escala que baixen al nivell del jardí. La tanca al carrer està composada de trams de sòcol de paredat arrebossat i pintat, i reixa de muntants verticals de xapa metàl·lica, intercalats amb pilastres de secció quadrada coronades amb un capitell de perfil corb revestit de peces ceràmiques. La portalada d'entrada està centrada amb l'eix del portal de la casa, és de duesfulles batents igual a la reixa, acabades amb un perfil corb. | 08044-212 | Carrer Santa Anna, 12 | Els seu promotor fou Vicenç Guarro Durban, propietari d'una empresa tèxtil dedicada a la manufactura de corbates (amb raó social 'V. Guarro Durban'). Aquest edifici fou concebut per Josep M. Durban Flo, aparellador i arquitecte capelladí (va estar col·legiat fins el 1964). Durban, era fill de Capellades i fou professor a l'Escola Universitària Arquitectura Tècnica de la Universitat Politècnica de Catalunya. L'execució de les obres la va fer la família Colom, nissaga de paletes capelladins. Vicenç Guarro va morir el 1949 amb 64 anys. A partir de llavors, aquesta casa va esdevenir residència d'estiu de la seva filla Antònia, del seu gendre Lluís Mora Salvadó i de la seva vídua Edelmira Hierro. D'aquella època data l'apel·latiu de 'xalet de la senyora Edelmira o Dalmira'. Antònia Guarro la va vendre el 1985 a Joan Ruiz i María Carmen Martínez que hi van realitzar una reforma important. Entre d'altres coses van realitzar una obertura al mur exterior per a facilitar el pas al cotxe al pàrquing que van construir al jardí. | 41.5286200,1.6887100 | 390603 | 4598272 | 1940-50 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44579-foto-08044-212-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Josep M. Durban Flo, arquitecte i Colom, constructor | També coneguda com: Casa Vicenç Guarro Durban; 'Ca la senyora Edelmira'; 'El xalet'. Casa representativa del llenguatge de l'arquitectura noucentista, integrada en el seu entorn. A la fitxa de SPAL (2010: vol 3.2: 123) figura que la casa estava a la venda en el moment de realització d'aquest treball de referència. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44505 | Casa Joan Farrereas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-farrereas | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XX | Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb cornisa, canal i baixant fins al forjat de planta baixa. La façana està composada amb obertures de proporció vertical tancades. El balcó del primer pis està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals. A la planta sota coberta destaquen dues àmplies finestres que ocupen tota la façana i estan protegides amb una barana de balustres de pedra artificial. A la planta baixa, el portal, amb llinda plana, està tancat amb porta vidriera de fusta de dues fulles batents. La finestra està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals en reganyol. El parament de façana està revestit d'arrebossat i recolza en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-138 | Carrer Olò, 30 | Segons la imatge gràfica derivada del plànol realitzat el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza, bona part del segment del carrer d'Oló, en els números parells, situat entre les propietats de la Casa Bas i el Passeig es trobava sense construir en aquella data. El registre fiscal de 1906 ho confirma donat que consta que des de la casa de Francesc Xavier de Franc a Cal Basteret (ja al carrer Sant Joan, però llavors encara carrer d'Oló) únicament hi havia tres cases i tres solars. Aquesta casa es va construir a inicis del segle XX i era propietat de Joan Farreras Fábregas, un forner resident a la part baixa del mateix carrer. Posteriorment ha anat canviant de propietaris. | 41.5312500,1.6839300 | 390209 | 4598570 | 1915 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44505-foto-08044-138-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Josep Ferrer Llopart (promotor) | Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge de finals del segle XIX i inici de segle XX. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44525 | Casa Busqué Romañà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-busque-romana | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta, amb pati a darrera. Té coberta de teula corba a dues vessants acabades amb imbricació de cornisa, canal i baixant fins arribar al primer forjat. La façana està composada simètricament segons dos eixos amb obertures de proporció vertical emmarcades, tancades amb persiana de fusta de llibret. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals i dibuixos geomètrics centrats en la brèndola. Les portalades de planta baixa són de carreus de pedra amb arc rebaixat, i queden obertes deixant un cancell. El parament de façana de les plantes pis és estucat de color blanc, i recolza en un alt sòcol estucat a franges horitzontals. | 08044-158 | Carrer Pilar, 31 | Segons les dades cadastrals, l'any de construcció d'aquest edifici fou el de 1841. Aquesta casa sembla vinculada des dels seus orígens a la família Busqué. Segons l'amillarament de 1851, constava una casa al 'Barrio de las Plazas', la número 11, a nom de vídua d'Antoni Busqué. El seu primer referent plenament documentat és el de Josep Busqué Romañá, fabricant de filatura de cotó (amb interessos en una fàbrica a Subirats) . Posteriorment , la propietat ha tingut diverses famílies com a propietàries i llogateres. | 41.5304500,1.6848500 | 390284 | 4598480 | 1841 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44525-foto-08044-158-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Josep Busqué Romañá | Casa representativa de l'arquitectura residencial culta del segle XIX, integrada en el conjunt del carrer. Es van efectuar eformes els anys 1879, 1921 i durant la dècada de 1990 | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44464 | Edifici de La Caixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-caixa | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel: 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel: 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa entre mitgeres, de perímetre rectangular, de planta baixa, dues plantes pis amb un cos central de tres plantes. Coberta plana limitada per una balustrada en la façana, la qual recolza en una cornisa. La façana estucada de color gris clar i composada en tres eixos, amb obertures de proporció horitzontal emmarcades, partides per columnetes. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics. En la part central de les baranes dels balcons laterals de la planta primera, hi ha la grafia de l'antic logotip de la Caixa, 'CPVA'. El cos central està coronat amb un frontó amb escultures emmarcant el logotip 'CPVA'. Els portals de la planta baixa estan tancats amb portes vidrieres de ferro forjat. Al centre de la tarja, molt treballada amb dibuixos geomètrics, hi ha un altre cop el logotip amb la grafia 'CPVA'. El parament de façana recolza en un sòcol estucat a franges horitzontals fins a l'alçada de la imposta de la planta baixa | 08044-97 | Carrer Garbí, 41 | La presència de la Caixa de Pensions per la Vellesa i d'Estalvis a Capellades data de 17 de novembre de 1945 El nou edifici de 'la Caixa' es va inaugurar l'agost de 1954. El nou edifici ocupava el solar de l'antiga sucursal al que havia sumat el terreny veí. La inauguració de la biblioteca o 'casa de cultura', que ocupava l'altra part dels baixos de l'edifici, no va estar operativa fins el 4 de desembre de 1954. El constructor fou el capelladí Josep Vives. En aquell moment s'havia urbanitzat el carrer fins al Rec del Corronaire. A mitjans de la dècada de 1990, va traspassar la titularitat de la biblioteca a l'Ajuntament de Capellades. | 41.5294700,1.6848300 | 390281 | 4598371 | 1952/4 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44464-foto-08044-97-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Joan Padrós Forneguera, arquitecte i Josep Vives, constructor | Catalogada com d'arquitectura noucentista de postguerra i arquitectura residencial urbana entre mitgeres. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44427 | Ca l'Ernest | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lernest | CAMPOY, J; SOLER, M. 'Urbanisme i edificis singulars·. Història de Capellades (títol provisional, en premsa. Coordinada per M. Gutiérrez). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Premsa local: Capelló, 1 de juliol de 1912 | XX | La torre d'una sola planta rectangular i coberta a dues vessants. Les façanes anterior i posterior estan composades simètricament amb dos eixos, amb obertures de proporció vertical tancades amb reixes de barrots verticals, acabades amb una barana massissa de perfil trencat i ondulat. La façana longitudinal està composada amb tres eixos amb obertures de proporció vertical emmarcades. Els balcons estan protegits amb baranes de brèndoles verticals. La façana s'acaba amb un ràfec recolzat en mènsules. A la façana lateral, hi ha una amplíssima terrassa delimitada per una barana balustrada. La casa està envoltada d'un jardí i d'una zona boscosa que arriba fins a la carretera, on hi ha una porta d'accés. | 08044-60 | Carretera d'Igualada a Vilafranca | La va fer construir l'any 1912 Ernest Asbert i Soler, nascut a Jamaica i comerciant de joguines, el qual tenia una botiga al carrer de Portaferrissa de Barcelona anomenada 'El Nilo'. El cognom Asbert és dels que es repeteixen entre la colònia d'estiuejants que arribaven a Capellades a inicis del segle XX. La finca la va heretar la família Ràfols Casamada, que encara són els actuals propietaris. Les tropes franquistes van establir durant la Guerra Civil, de forma breu, un centre de comandament a Ca l'Ernest. | 41.5260400,1.6806200 | 389924 | 4597995 | 1912 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44427-foto-08044-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44427-foto-08044-60-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Joan Escala i Gironés i el disseny Josep Casamada | Edifici representatiu de llenguatge noucentista | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44595 | Font de la Vellesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vellesa | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS. Programes de la Festa Major. | XX | Font pública i dovella incorporades a la façana est de la casa entre mitgeres del carrer Onze de setembre de 1714, núm. 8, que dóna a la plça de l'Església (Plaça Jacint Verdaguer). La font està constituïda per un aplacat de perímetre rectangular de pedres iregulars que incorpora dos brocs de llautó de sortida d'aigua que cau en un piqueta de planta corba que s'hi arriba mitjançant dos graons de pedra amb una entrada pel mig, els laterals protegits per una barana baixa de ferro. En el centre de l'aplacat de pedra hi ha emmarcat un plafó. En el centre del plafó hi ha un alt relleu ceràmic representant dues persones d'edat assegudes en un banc, emmarca el plafó un mosaic ceràmic representant un paisatge arbrat. La dovella, a la part superior de l'aplacat, conté gravada la data 1617 | 08044-228 | Carrer Onze de Setembre, 8 | Entre la gran quantitat d'actuacions urbanístiques que es van realitzar a Capellades durant la segona meitat de la dècada de 1960, cal destacar l'asfalt de determinats carrers. El 1968 es va materialitzar aquesta obra a la plaça Verdaguer. Resultat d'aquesta actuació fou la inauguració d'aquesta font. L'aprovació de la certificació de les obres es va realitzar el 2 d'agost de 1968. El projecte havia estat signat per Joan Bassegoda Nonell, el llavors arquitecte municipal. Aquest font fou inaugurada com homenatge a la vellesa. La font es va construir adossada en una casa de la plaça, en l'actualitat propietat de Francesc Bargalló, i datada el 1617. | 41.5312900,1.6859500 | 390377 | 4598572 | 1968 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44595-foto-08044-228-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Joan Bassegoda Nonell, arquitecte | Element de mobiliari urbà, amb dovella incorporada sobre la font com d'element escultòric d'interès documental. La dovella incorporada es BCIL, 1986. | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44428 | Ca l'Artigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lartigas | CAMPOY, J.; SOLER, M.: 'Urbanisme i edificis singulars', Història de Capellades (títol provisional, en premsa. Coordinada per M. Gutiérrez) GUTIÉRREZ i POCH, Miquel: 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional, en premsa). Premsa local: Capelló nº 28, 15 de març 1912. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES: Padró 1910 | XX | Habitatge deshabitat | L'edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis. Presenta la coberta plana amb barana massissa. Al costat nord hi ha una torre de planta quadrada, les cantonades de la qual estan estucades amb especejament carreuat; amb coberta amb teula plana amb els careners vidriats de color verd i és decorada, a la part superior, per una sanefa de rajola valenciana molt ben conservada. La casa està envoltada per un gran jardí, ametllers i una extensa zona de bosc autòcton. | 08044-61 | Carretera d' Igualada a Vilafranca | Joan Artigas i Cardús, el promotor de la casa. La família vivien entre Santiago de Cuba dedicada a diversos negocis fins que va tornar l'any 1909, per ocupar un lloc rellevant a la societat local. La casa va ser construïda entre el 1910-12 com a casa d'estiueig, per anar a passar el dia i fer trobades familiars. L'any 1974, Manel Bartrolí i Rosa Bertran van adquirir la finca a aquest estiuejant per utilitzar-la com a segona residència. Actualment la casa està deshabitada i presenta un estat d'abandonament. | 41.5269200,1.6807700 | 389938 | 4598093 | 1910-12 | 08044 | Capellades | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44428-foto-08044-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44428-foto-08044-61-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Joan Artigas i Cardús, el promotor de la casa | També coneguda com: Mas Teixidor. Es un exemple d'arquitectura residencial urbana aïllada | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||
| 44403 | Dovella del portal de la casa Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-del-portal-de-la-casa-serra | GUTIÉRREZ POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. MUSET I PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). TÉRMENS I GRAELLS,, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). | XVIII | Dovella clau de l'arc de portal original d'entrada a la casa. Es l'única evidència de la construcció original. La peça està col·locada a sota de l'ampit de la finestra del primer pis de sobre el portal. La clau conté un escut emmarcat de perfil geomètric amb una serra i la data 1788 amb una creu a sobre. | 08044-36 | Carrer Amador Romaní, 27 | La dovella com a única resta de la casa original fa esment a la família constructora de l'immoble, els Serra, possiblement Jaume Serra Franch al carrer Montserrat tal com s'esmenta al Capbreu de 1805. La casa apareix entre els béns deixats per Santiago Serra Amat al seu fill, Santiago Serra Crusells, en un testament datat el 1834. Per diverses circumstàncies econòmiques i legals la casa va passar a mans de Miquel Torra Prats l'any 1906. El desembre de 1930, aquesta casa fou adquirida per Joan Trull Puiggròs, conegut popularment com 'del Mas Rossinyol' per una masoveria que havia ocupat (nom atorgat des de llavors a aquella casa). | 41.5326400,1.6843200 | 390244 | 4598724 | 1788 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44403-foto-08044-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44403-foto-08044-36-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Jaume Serra Franch | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||
| 44423 | Conjunt de cases del carrer Amador Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-amador-romani-0 | <p>GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona, 1999. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER</p> | XVIII | <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres. La número 40 - 42, amb façana lateral al nord sense revestiment en la que queda a la vista l'encofrat del mur. La casa, de dos cossos, consta de planta baixa, entresol, dues plantes pis i golfes. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants acabades, amb cornisa simple recolzada en permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa (núm. 40) i amb imbricació de maó i teula (núm. 42). Les façanes composades amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda, i enrotllable, amb llinda plana i un sol eix desplaçat a la mitgera. El parament de façana de les cases és arrebossat (el del núm. 40 en mal estat de conservació), amb les obertures emmarcades de color blanc i el revestiment que recolza en un sòcol esquerdejat. El portal d'entrada del núm. 40 és una porta vidriera de fusta emplafonada i reixa de ferro; al núm. 42 hi ha dos portals, un de dues fulles batents de fusta emplafonada i l'altre amb una única fulla batent de fusta emplafonada i reixa; a l'alçada del forjat de la planta baixa, hi ha un escut de pedra amb la inscripció 'JAUME CARDÚS' amb l'anagrama marià emmarcat amb una garlanda, coronada amb una creu, i la data '1797'. La número 44 és en cantonada al costat nord i està constituïda per planta baixa, dues plantes pis i golfes. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants acabada amb cornisa simple recolzada en permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. La façana és composada amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda, i enrotllable, composada amb dos eixos, amb arc rebaixat les obertures de la planta baixa i les plantes pis. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals simples o bé amb dibuixos geomètrics corbs als extrems. El parament de façana és arrebossat i el revestiment recolza en un sòcol aplacat de pedra irregular. El portal d'entrada és tancat amb porta de fusta de dues fulles batents emplafonades, amb tarja incorporada protegida amb reixa de ferro forjat de motius geomètrics corbs i picaporta. Està emmarcat amb brancals de pedra i arc rebaixat, en a les dovelles centrals hi ha la inscripció 'AÑO. J.M.S. 1867.' La finestra de la planta baixa està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals amb perfil convex a la part inferior. La façana lateral al passatge està composada amb obertures d'arc de mig punt tancades amb persiana de corda, les de la planta baixa estan protegides amb les mateixes reixes que la façana principal.</p> | 08044-56 | Carrer Amador Romaní, 40-44 | <p>Segons la dovella present al número 40 (junt al 42), aquest edifici es va fer construir el 1797 per Jaume Cardús. Aquesta propietat apareix documentada en el capbreu de 1805. Jaume Cardús i Miquel era paperer, el qual a inicis del segle XIX es reconvertir a l'activitat cotonera. Fins a 1868 que es va compartimentar la casa inicial, la família Cardús mantenia la propietat, amb algunes parts llogades. El número 44 fou sotmès a una intensa reforma el 1867. Així consta a la portalada juntament amb les sigles 'J. M. S'. Segons el padró de 1868, hi vivia el paperer Miquel Ribas i Parés i la seva família. El número 32 (42-44 en l'actualitat), el 1906, era propietat de Josep Marra Almirall. En aquella època, igual que el propi molí, va començar a ser arrendat per l'empresa paperera Vilaseca. Josep Marra va morir el 1911. Així, el 1920, hi residia un dels 'balaires' de Vilaseca: Francesc Romañá i Juncosa i la seva família. Aquesta propietat, junt a Cal Titllo, fou adquirida per 'J. Vilaseca'. En l'actualitat està en desús.</p> | 41.5327200,1.6843700 | 390248 | 4598732 | 1797 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-17 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Jaume Cardús | Arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 98|94 | 45 | 1.1 | 1772 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||
| 44495 | Casa Aloy Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-aloy-romani | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis. Presenta coberta plana limitada amb barana massissa recolzada en cornisa amb mènsules. La façana és composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical d'arc rebaixat. Les de les plantes pis són emmarcades en color blanc. Els balcons protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a dalt i a baix. Les obertures de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro de barrots verticals. El parament de façana és estucat de color salmó, amb impostes a nivell de forjat de color blanc, i recolza en sòcol d'aplacat de pedra amb especejament carreuat. En l'eix central, per sobre la imposta de planta baixa, hi ha un plafó de pedra amb la data '1885'. | 08044-128 | Passeig Miquel i Mas, 10 | El 1889, Jaume Aloy tenia en propietat els edificis que llavors corresponien als números 53 i 55 del Passeig Immaculada Concepció. En aquell any va comprar el subministrament d'aigua procedent del jaciment de Frigols. La propietat va continuar a la família fins a 1920 que estava ocupat per quatre famílies de llogaters. | 41.5304300,1.6837100 | 390189 | 4598479 | 1885 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44495-foto-08044-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44495-foto-08044-128-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Jaume Aloy Romaní, promotor | Edifici representatiu de l'arquitectura d'autor de finals del segle XIX, integrat en el seu entorn. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44519 | Teatre de la Societat La Lliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-de-la-societat-la-lliga | BUSQUETS MOLAS, Esteve. (1972), Història de Capellades, Capellades CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) EXPÓSITO ROVIRA, Sandra; PÉREZ GARCÍA, Judit; VALLÈS I SABATER, Mireia. 2001. 100 anys lligats a la Lliga, Ajuntament de Capellades. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Edifici de planta rectangular, orientat nordoest-sudest, situat al fons del solar del cafè 'La Lliga'. Presenta coberta a dues vessants amb xapa metàl·lica, acabades amb un sobresortit ràfec recolzat en mènsules. A la façana principal i a la lateral hi té adossat un cos de planta en L, de planta baixa i cobert a una pendent. A continuació d'aquest, a la façana lateral, hi ha un altre cos més alt, de planta baixa i pis amb coberta plana. Al costat de migdia de la façana lateral, hi ha adossat un cos de planta baixa, destinat a magatzem, amb ampli accés directe des del pati, el qual es cobreix amb coberta de teula plana a una vessant. A la finca també s'hi accedeix pel carrer de Garbí. La façana principal està composada simètricament amb tres eixos, el central emfatitzat per pilastres que sobresurten de la coberta, a manera d'acroteri. Al primer nivell, hi ha tres finestres rectangulars apaïsades i al segon, al centre, n'hi ha una de rectangular vertical, totes elles tancades amb vidrieres de llistons. A sota de la finestra alta hi ha un plafó ceràmic amb un logotip que representa dues màscares i la grafia 'La Lliga', flanquejat per dues lluminàries de ferro forjat en forma de cartel·la. El cos de planta baixa adossat acull l'ampli vestíbul d'entrada a la sala, a ambdós costats hi ha l'escala de dos trams rectes que donen a una balcona per accedir al primer pis. Està protegida per una barana de ferro forjat de brèndoles verticals en reganyol. La sala està pavimentada plana per adaptar-se a ús polivalent. L'amfiteatre és de planta el·líptica en voladís sobre la sala i està protegit amb barana de perfil corb igual a la de l'escala. Ambdós laterals estan subdividits en llotges, separades per plafons de fusta de perfil corb, amb portes d'entrada individuals amb fusta de dues fulles batents. | 08044-152 | Carrer Pilar, 13- 15 | L'any 1902 es comprà a Joan Romañà i Vilaseca un terreny anomenat 'pati del Creixell' i la part del darrere d'aquest pati, anomenada 'Hort d'en Serra', per edificar-hi un saló-teatre. Incialment va ser adquirit un teatre desmuntable que 'era de fusta i desmuntable i precisament per la Festa Major es treia i es posaven cadires fins a mig Jardí.[...] Per la Festa Major, normalment, es feia opereta o opera i el local s'adornava com un envelat, a terra era empostissat'. Part d'aquest teatre desmuntable fou adquirit al Teatre 'El Gavilán' que havia tancat poc abans. Més tard, l'any 1921, s'acordà la construcció d'un nou local per a espectacles. La seva capacitat es fixava en unes set-centes persones 'cómodamente sentadas'. La inauguració fins el 29 d'octubre de 1922. L'any 1924 es van fer diverses reformes com decorar el saló-teatre i el vestíbul, posar un passamà de fusta a la barana, instal·lar la calefacció central i nova il·luminació. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 l'edifici fou ocupat pel sindicat CNT-FAI. Durant aquell anys va rebre el nom de 'Teatre Pervindre- CNT'. Segons un document de l'impost sobre espectacles públics, datat el 28 de novembre de 1937, el teatre tenia 400 butaques, 50 llotges i permetia l'entrada de 50 petits. Uns anys després de la guerra, van continuar les reformes: es van construir noves llotges, es va reformar el pati de butaques i l'escenari. El 1945 es va cimentar el jardí de la Societat per tal de poder organitzar festes a l'aire lliure. L'any 1956 es van fer noves reformes i es va posar la porta de ferro que dóna al carrer Garbí i es van fer les escales d'entrada pel carrer del Pilar. Fins a mitjans de la dècada es van realitzar sessions de cinema amb regularitat cada cap de setmana. L'any 1990, davant l'estat en què es trobava la sala i la necessitat de fer-hi reformes, es va presentar un projecte per realitzar-les en tres fases. En els anys successius s'hi van anar fent noves obres fins arribar a l'estat actual en què es troba aquest edifici. Finalment, l'any 1999 es va signar un conveni amb l'Ajuntament pel qual la Societat cedia la sala-teatre i el jardí al municipi per 25 anys, a canvi que aquest es fes càrrec de les despeses i continués amb les reformes necessàries L'any 2001, l'Ajuntament va portar a terme la remodelació del pati de la Lliga. El teatre de la Lliga es va tancar el juliol de 2005. Una de les primeres actuacions dutes a terme va ser garantir la seguretat a la coberta de la sala i al pis de l'amfiteatre i les llotges. La inauguració de la nova infraestructura cultural es va tenir lloc el 17 de maig de 2008. | 41.5302800,1.6857600 | 390360 | 4598460 | 1921-22 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44519-foto-08044-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44519-foto-08044-152-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Isidre Forns i Rovira, mestre d'obra | 1921-1922. Reformes dècades 1960, 1980 i inicis segle XXI. Edifici representatiu de l'arquitectura teatral de llenguatgenoucentista | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44518 | Societat La Lliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-la-lliga | BUSQUETS MOLAS, Esteve. (1972), Història de Capellades, Capellades CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) EXPÓSITO ROVIRA, Sandra; PÉREZ GARCÍA, Judit; VALLÈS I SABATER, Mireia. 2001. 100 anys lligats a la Lliga, Ajuntament de Capellades. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Edifici entre mitgeres de planta baixa amb pati al costat de llevant, el qual connecta amb l'edifici del teatre situat al fons del solar. Es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants acabada amb un acroteri de balustrada i cornisa recolzada en carteles. La façana està composada simètricament segons tres eixos d'obertures de proporció vertical, protegides amb balustrada esculturada amb dibuixos geomètrics. El parament de la façana, objecte d'una intervenció l'any 2008, està estucat de color salmó i recolza en un sòcol de color gris. A continuació, en el mur exterior del corredor que dóna al pati destaca una pintura figurativa amb tres braços de segadors enlairats amb la mà agafant una fals, a sota dels quals hi ha la grafia 'Cultura i Llibertat'. L'accés al cafè es fa pel pati, per sota una llinda de xapa metàl·lica amb el bogit de la grafia 'La Lliga'. Al costat de llevant hi ha un ampli porxo que protegeix l'entrada i acull dependències del bar, i està cobert amb plaques de fibrociment. Al final del porxo hi ha un gran mural amb vinyetes representat llocs de la població. L'interior del cafè és una gran sala de planta rectangular amb àmplies obertures al carrer i al pati interior. Les parets estan revestides amb un sòcol ceràmic alt amb rajoles de dibuixos geomètrics coronada amb un treballat perfil de fusta. El paviment és de mosaic hidràulic de dibuix geomètric formant una gran malla, al costat est de la sala hi ha la barra de bar. El sostre és de plaques de guix llises i pintat de color marró. Destaquen els florons dels quals pengen les lluminàries. El sostre enllaça amb les parets perimètriques a través d'una cornisa de perfil sinuós. | 08044-151 | Carrer Pilar, 13-15 | L'any 1901, dotze capelladins van fundar 'La Lliga Comercial, Industrial i Agrícola' de Capellades amb la finalitat de defensar els interessos dels seus socis i contribuir al desenvolupament i prosperitat de tots ells. Per moblar el local van adquirir objectes procedents del 'Centre Català' (creat el 1888) i el 'Ateneo Capelladense de San Luis Gonzaga' (creat el 1887). Ambdues entitats havien desaparegut poc abans. Entre els estris adquirits destacaven diferents elements necessaris per a jugar al billar. La primera junta de l'entitat estava formada per Josep Guasch, Isidre Soteras, Josep Esplugas, Antoni Pomés, Emili Vives, Llorenç Miquel i Emili Santacana tots ells de la classe industrial, conservadora i benestant de la vila. Un dels objectius d'aquesta associació va ser adquirir en propietat un edifici expressament construït amb teatre i jardins, per poder portar-hi a terme les seves activitats. L'any 1902, La Lliga es trasllada al carrer del Pilar en un terreny de Cal Serra, on a més del cafè i la seu social hi edifiquen una sala - teatre. Segons el Registre Fiscal de 1906, l'edifici, llavors amb elnúmero 11, consta a nom de Josep Guasch i Llorenç Miquel, fundadors de La Lliga. El primer, era membre de l'empresa tèxtil 'Guasch Hermanos' i el segon, de la paperera 'Miquel y Costas & Miquel'. La condició de ser membre la Lliga exigia ser home, major de 16 anys i d'irreprotxable conducta. Un dels punts de la nova societat en els seus primers moments era l'existència d'un subsidi en cas de malaltia. En aquesta primera etapa el nombre de socis va oscil·lar entre els 280 de 1901 als 265 de 1935, tot tenint el punt més àlgid el 1919 amb 334. Durant el període del franquisme, l'entitat sota el nom de 'Círculo de Capellades' va assolir més de 400 socis. El 9 de novembre de 1980 es produí l'esfondrament de la casa núm. 13 del carrer del Pilar (l'antiga fonda del 'Cal Tino') que va fer seguir la núm. 11, propietat de la Societat. Aquest ensorrament es va endur l'habitatge del cafeter, que ja no es va tornar a edificar. L'any següent s'acabaren les obres de demolició i el dia 7 de novembre de 1982 s'inauguraren les noves obres realitzades al cafè. Malgrat això, el nombre de socis es va mantenir fins a una reflorida a finals del segle XX. Així, es van assolir els 552 el 2001. Una fita fonamental en la història de l'entitat fou el conveni signat amb l'ajuntament el 1999, fonamentalment per millorar la sala-teatre. En els últims anys la cafeteria ha estat novament renovada. El 15 de febrer del 2008 es va portar a terme la inauguració d'aquesta última remodelació. | 41.5307300,1.6855000 | 390339 | 4598510 | 1901-2 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44518-foto-08044-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44518-foto-08044-151-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Isidre Forns i Rovira | Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge eclèctic de finals de segle XIX i principis del segle XX, integrat en l'arquitectura de cases entre mitgeres.1901-1902. Reformes s. XXI. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44425 | Mur de turo de l'Hort de la Vila i Font del Carrer de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-turo-de-lhort-de-la-vila-i-font-del-carrer-de-la-merce | Fulletó editat pels veïns del carrer Fondo amb la col·laboració de l'Ajuntament de Capellades, 27 d'abril de 2000. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma | XVII-XVIII | Mur de contenció, lleugerament atalussat, de les terrasses d'horta que ocupaven aquesta zona de la població, conegut com a l'Hort de la Vila. Està format per pedres tosques irregulars, sense treballar, col·locades sense ordre i lligades amb morter de calç i sorra. En alguns trams hi ha una capa d'arrebossat modern, col·locada probablement en el decurs d'obres de consolidació recents. Aproximadament cada dos metres, hi ha una obertura rectangular, feta amb peces de rajola, per donar sortida a les aigües de les terrasses. El conjunt de la font està situat sobre una peanya de pedra aixecada respecte el paviment del carrer. La font està dins d'una fornícula de planta semicircular, amb una obertura d'arc de mig punt emmarcada per dos brancals de totxo vist que recolzen sobre pedres de turo procedents d'unes obres fetes a l'església parroquial de Santa Maria de Capellades i que van ser cedides als veïns. La resta de la pedra de turo utilitzada en la construcció de la font, prové de la pedrera del Camaró, propietat del constructor capelladí Joan Escala, que també la va donar generosament. El fons de la fornícula està revestit de peces ceràmiques rectangulars de color ocre. Al centre d'aquesta, hi ha un plafó central de bronze, que reprodueix un baix relleu de fang fet per J.M. Esquerra, l'any 1985, el qual inclou una llegenda llatina: 'AQUA FONS VITAE'. Sota d'aquest plafó es situa l'aixeta amb forma de caragol, evocant els caragols que baixaven de l'Hort de la Vila, els quals sempre han pogut observar els veïns del barri. L'aigua és recollida per una pica de pedra recolzada en un peu tronco-cònic. Al cantó dret de la font, hi ha una reixa decorativa de ferro forjat que reprodueix una ornamentació vegetal i que va ser un regal de l'artista serraller local, Joan Rius. També inserida en una pedra, hi ha una placa de bronze que reprodueix un poema sobre l'aigua de Francesc Guinart, fill del mestre d'obres Francesc Guinart, de l'any 1998, que diu: 'Aigua que el teu curs a la font atures, no deixis mai de brollar quan se't vulguin endur en llavis mullats carrer avall'. | 08044-58 | Intersecció entre el carrer d'Amador Romaní (carrer Fondo) i el carrer de la Mercè. | El mur de turo que recorre el primer tram del carrer Amador Romaní i el carrer de la Mercè, delimitava una de les zones d'horta més importants de Capellades: l'Hort de la Vila. Aquesta gran horta era propietat de la Casa Bas. Es desconeix la data de la construcció del mur, però possiblement data dels segles XVII o XVIII. Aquesta zona d'horta fou objecte d'un PERI l'any 1988 per obrir-hi un carrer, continuació del Doctor Fleming, i urbanitzar l'espai fins llavors d'horta. Amb aquest motiu es va enderrocar el tram del mur de turo immediat a la Casa Bas. La iniciativa d'urbanització fou impulsada per l'empresa 'Hort de la Vila SA', formada per la família Sugranyes, propietaris del terreny fins llavors. El nou carrer confluïa a un nou carrer prolongació del Passeig Miquel i Mas, pràcticament a tocar de la plaça d'Espanya. En aquests nous carrers, en general, s'hi van construir habitatges unifamiliars. En els edificis del costat del carrer d'Oló es va construir un parc infantil entre els habitatges i l'esmentat carrer. Aquest mur de turo, a la cantonada entre l'actual Carrer de la Mercè i el Carrer Amador Romaní (o carrer Fondo), sempre havia tingut una font. Segons idea de veïns de la zona es va veure la necessitat de remodelar aquest espai. Josep M. Esquerra, joier de Barcelona, casat amb Eulàlia Torrescassana, propietària de la casa de 'Cal Batista' del carrer Fondo, sempre havia tingut la idea de poder remodelar la antiga font algun dia, la qual estava davant de casa seva, i havia fet alguns dibuixos i apunts. Els veïns del carrer, amb el vist i plau de l'Ajuntament de Capellades, que es va comprometre a pagar els materials necessaris, van començar a recuperar algunes pedres antigues, que van anar incorporant al seu projecte. La iniciativa va quedar aturada durant molt de temps, per objecció municipal. El primer escrit enviat a l'ajuntament datava del desembre de 1994 i la font no va ser inaugurada fins a inicis de 1998. Finalment, es va poder resoldre el conflicte i amb l'ajuda d'en Francesc Guinart, mestre d'obres i veí del carrer, es va iniciar el procés d'aixecament de la font. Les tasques de remodelació es portaven a terme els dissabtes per la tarda, i hi van participar diversos veïns i col·laboradors de fora del barri. | 41.5322400,1.6844900 | 390257 | 4598679 | 1998 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44425-foto-08044-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44425-foto-08044-58-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Francisco Guinart (mestre d'obres de la font) amb col·laboració dels veïns | Es un Àrea Expectativa Arqueològica | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44410 | Molí de Cal Castells (Fàbrica J. Vilaseca S.A.) i vestigis dels molinsde Cal Mata i Can Separa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-castells-fabrica-j-vilaseca-sa-i-vestigis-dels-molins-de-cal-mata-i-can-separa | BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. Full a full. 'La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220) GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capelladescoordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. Fons Família Franch. | XVIII | Es troba al nord del casc antic. Ocupa un solar de forma rectangular, alineat al carrer, el qual al seu costat de llevant hi té adossats dos cossos de planta rectangular. Consta de planta baixa i tres plantes pis. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer, acabades amb una simple cornisa, canal i baixant fins a sota la cornisa. La façana al carrer està composada simètricament amb quatre nivells amb obertures de proporció horitzontal; la façana lateral de migdia està estructurada en dos eixos amb obertures de proporció horitzontal, i la del costat nord, segons sis eixos amb obertures de proporció vertical, en un dels quals hi ha un portal d'entrada tancat amb una porta de tres fulles de posts de fusta. Els murs són de paredat revestit d'arrebossat pintat de color ocre, els quals recolzen en un sòcol de carreus de pedra aplacada. A la part de baix del costat de migdia de la façana principal s'ha després l'arrebossat i ha deixat a la vista el paredat. Destaca la meitat d'una portalada d'arc rebaixat amb carreus de pedra, posteriorment tapiada i malmesa per l'obertura de la finestra, i, també, cal senyar un arc rebaixat de sis filades de totxo tapiat. | 08044-43 | C. Amador Romaní s/n | Sembla fora de dubte és que la familia Balaguer tenia des d'antic un molí fariner a la Costa del Molins tal com s'esmenta en el capbreu de 1435. Aquest molí, com la resta del patrimoni Balaguer, va anar a parar a mans de la familia Bas. El molí estava gravat amb l'obligació de moldre el gra de la família Mora. Francesc de Bas i de Monner en els inicis de la 'febre' paperera el va reconvertir a usos paperers. El pas de molí fariner a paperer es va iniciar el 1733 i el 1737 encara no estava finalitzada. L'obligació de moldre el gra de la família Mora, al no poder-se materialitzar, es va transformar en un censal, finalment extingit el 1776. La família Bas va prestar especial atenció a aquest molí, donats els importants ingressos que es podia assegurar, bé sigui fruit del seu arrendament o bé de la gestió directa. El benefici del molí paperer explica les succesives reformes i millores. En el període inicial fou arrendat per diferents membre de la família Romaní. En l'època daurada de la fabricació de paper a Capellades, durant les dècades de 1760 i 1770, Francesc de Bas va participar en els principals contractes signats pels paperers de Capellades amb la Reial Hisenda. Finalment es va fer amb el control d'aquest molí, i de la resta de patrimoni, Francesc Castell de Posas, fruit d'un llunyà parentiu amb els Balaguer. Aquest és l'origen del nom del molí: Cal Castells (per deformació de Castell). El 1815 s'estava plantejant una nova conversió del molí als seus antics usos fariners donada la baixa rendabilitat de l'activitat paperera en aquells moments. La recuperació del mercat interior i de les exportacions americanes van permetre el seu manteniment per a usos paperers. La fàbrica fou sotmesa a una intensa reforma a la dècada de 1870. Els canvis responien a les noves necessitats derivades de la incorporació de les màquines picardo. Josep Vilaseca fou l'iniciador de l'empresa que actualmente és propietària de 'Cal Castells'. Els molins gestionats per Vilaseca estaven especialitzats en paper de qualitat. Així, l'any 1908 produïa 'fardos del sello' o de 'papel de oficio', tot conservant a la seva cartera importants companyies, ajuntaments i diputacions. La familia Vilaseca era originària de Piera. Josep Vilaseca Puigjaner havia tingut. | 41.5335900,1.6838700 | 390208 | 4598830 | 1733 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44410-foto-08044-43-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Francesc de Bas i Monner (de la reforma de 1733). | Arquitectura industrial i Àrea d'expectativa arqueològica | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44533 | Casa Bartomeu Sabater Claudi Jorba) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bartomeu-sabater-claudi-jorba | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES | XIX | Casa aïllada alineada al carrer, de planta baixa, pis i sota coberta. Té la coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana; la vessant està acabada amb ràfec recolzat en mènsules col·locades en els plens entre les finestres. La façana està composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical emmarcades. Les de la planta baixa estan protegides amb dibuixades reixes de ferro forjat, els balcons estan protegits amb baranes de ferro forjat amb dibuixos geomètrics, les lloses recolzen en mènsules esculturades i les finestres de la planta sota coberta estan protegides amb barana de ferro forjat. La portalada d'entrada, situada en l'eix central, està emmarcada amb pedra i llinda d'arc rebaixat. En la clau, una orla simple emmarca la grafia 'B S' i la data -1895-. El portal està tancat amb una porta de fusta emplafonada de dues fulles batents, oberta a un vestíbul on s'obre la porta d'entrada a l'habitatge, d'una fulla batent de fusta emplafonada. La composició vertical de les obertures queda contrarestada amb impostes-cornisa a nivell de forjat, en la planta pis sota la imposta-cornisa hi ha una imposta amb motius geomètrics. En les mitgeres hi ha pilastres des del sòcol al ràfec. | 08044-166 | Carrer Portal, 21 | Bartomeu Sabater i Prats fou un destacat paperer de Capellades, tot i que no era un membre de l'oligarquia paperera. L' any, el 1894, havia sol·licitat llicència d'obres per construir una casa al carrer del Portal i l'obra va ser finalitzada el següent any. Posteriorment va ser ocupada per diverses famílies. | 41.5278800,1.6873700 | 390490 | 4598191 | 1895 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44533-foto-08044-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44533-foto-08044-166-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Feliu Bagué, mestre d'obres. | Edifici d'habitatges representatiu del llenguatge eclèctic d'autor de finals del segle XIX, el qual es pot considerar una singular fita urbana del carrer del Portal. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44436 | Ca l'Esplugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesplugues | GUTIÉRREZ i POCH, M.: Himel 1958-2008, publicat per la pròpia empresa. 2008 GUTIÉRREZ i POCH, Miquel: 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel: 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa, planta pis i sota coberta. Presenta coberta a dos vessant de teula corba, acabada amb cornisa recolzada en permòdols, canal i baixant vist fins el primer forjat. La façana està composada segons tres eixos, les obertures són de proporció vertical i les obertures estan tancades amb persiana de corda. Els balcons estan protegits amb barana de ferro de brèndoles en reganyol de perfil corb. Els dos portals de la planta baixa tenen llinda plana i són tancats amb porta de plafons de fusta de dues fulles batents. La finestra està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals en reganyol. El parament de façana està estucat amb especejament carreuat recolzat en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-69 | Carrer Canaleta, 4 | La família Esplugas desenvolupava des d'antic activitats comercials, primer, i de banca, després. Els Esplugas havien treballat a la indústria paperera i a finals del segle XIX van obrir un establiment comercial al carrer la Canaleta. També va fer carrera política ocupant diversos càrrec locals. La família Esplugas sembla haver-s'hi instal·lat en aquest immoble just uns anys abans de l'any 1906 (registre fiscal) i posteriorment efectuen l'any 1917 efectuen una reforma reflex d'haver assolit un nivell polític i econòmic prou important. Aquesta edifici, comptava amb un ampli jardí a la seva part posterior. La creació del carrer pare Bernardí, a la dècada de 1960, el va tallar en dos. Recentment, a la part allunyada de la casa s'hi ha construït un bloc de pisos. Des de l'any 1980, la casa resta tancada. | 41.5312000,1.6854700 | 390337 | 4598562 | 1917 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44436-foto-08044-69-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Família Esplugas: promotora de la reforma | També coneguda com: Ca l'Esplugas. Senquadra dins la categoria d'arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Des dels anys 80 del segle XX la propietat es troba tancada. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44445 | Escultura i Font del carrer Dr. Fleming | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-i-font-del-carrer-dr-fleming | Programa de mà de la Inauguració de l'escultura i font.17 d'agost de 1983. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma | XX | Font incorporada al monument al Dr. Fleming, format per murs de paredat de totxo vist, recolzats en una plataforma a dos nivells, aixecada respecte la vorera. En els murs es recolzen dues rodes de molí separades per un pilar. Del centre de la roda petita, recolzada en una base de paredat de totxo vist vermell, surt el broc que vessa l'aigua a una pica de totxo; l'altra roda està recolzada a la plataforma. En el pilar es recolza el bust, en marbre blanc, del Dr. Fleming i adossat al pilar hi ha un plafó de rajoles blanques amb la inscripció 'DR. ALEXANDER FLEMING. Lochfield (Escocia) 1881' Londres 1955. El seu treball científic fou beneficiós per la humanitat i encara ho és. Capellades, Agost 1983'. | 08044-78 | Carrer Dr. Fleming | La construcció d'aquesta escultura i font fou idea de representants de l'Ajuntament de Capellades (Cels Llorens i Guillem Guarro). El finançament fou possible pel superàvit existent en la recaptació de les obres de pavimentació dels carrers propers, Call i el propi carrer Dr. Fleming. Les aportacions van procedir de les empreses 'Miquel i Costas & Miquel, Himel, Codina, i del veïns. Fou inaugurada el 17 d'agost de 1983. En aquest acte hi foren presents les autoritats locals, els creadors de l'obra i el cònsol britànic a Barcelona Derek Fernyhough. L'obra fou dissenyada per Enric Moratalla Torrens i Joan Romaguera Bach. L'escultura fou obra del darrer, llicenciat en Belles Arts, el qual va realitzar el bust del Doctor Fleming amb pedra calcària. . Cal recordar que aquest carrer, tot just obert a inicis de la dècada de 1970, havia rebut el nom de l'introductor de la penicil·lina. | 41.5319800,1.6859100 | 390375 | 4598648 | 1983 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44445-foto-08044-78-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Enric Moratalla i Torrens, dissenyador; Joan Romaguera, escultor | Elements singulars | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44496 | CEIP Marquès de la Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceip-marques-de-la-pobla | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. FONT, Anna. En premsa. 'L'ensenyament a Capellades', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. ARXIU DEL COL·LEGI OFICIAL D'ARQUITECTES DE CATALUNYA. Fons Sugranyes. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. Fons gràfic, actes. COL·LECCIÓ PRIVADA D'ANTONI PONS I TORT. Fotografies. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. FONS DOCUMENTAL DEL SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. Expedient del projecte de 1923. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. FONS LOCALS DIGITALITZATS. Premsa local d'Igualada. HEMEROTECA DIGITAL de La Vanguardia | XX | Edifici escolar aïllat format per dos cossos iguals, alineats d'est a oest i amb façana principal al sud, en el seu origen un dedicat als nens i l'altre a les nenes, de planta sensiblement rectangular i units per un cos de planta baixa amb coberta plana. A la façana del costat nord sobresurt un petit cos de planta poligonal de la caixa d'escala. Ambdós cossos són de planta baixa i pis, aixecats sobre el terreny, i cobertura de teula corba a quatre vessants amb dues hídries al carener. L'estructura de la coberta és d'arcs rebaixats de formigó armat encofrat amb envanets de maó vist recolzats en pilars. En els arcs recolzen les bigues de fusta de la coberta que sustenten la solera de rajoles sobre llates de fusta. Les façanes estan composades segons dos o tres eixos amb obertures de proporció vertical. Els revestiments dels paraments són amb estuc amb decoracions i tonalitats diverses. A les façanes de llevant i de ponent dels cossos d'aules hi ha un portal d'entrada emfasitzat i protegit per un porxo amb cobertura de teula corba a tres vessants, coronades amb una hídria, sustentat per dues columnes amb capitell dòric que rep el tram d'escala. El portal està tancat amb porta de fusta emplafonada de dos batents. A la llinda hi ha esgrafiada la inscripció 'NIÑAS' i en el cos del costat de ponent la inscripció 'NIÑOS'. Els portals interiors són d'arcs el·líptics i plans, i el portam és de fusta amb portes vidriera emplafonades i pintades. La façana de migdia del cos d'unió està protegida per un porxo amb tres columnes de capitell jònic que suporten l'entaulament que conté la inscripció 'GRUP ESCOLAR MARQUÈS de la POBLA' i l'escut de Capellades emmarcat amb una orla. Al terrat va afegir un pas tancat amb portam lleuger i vidre que uneix les plantes pis. Al costat oest de l'escola vella, s'aixeca un altre edifici de planta rectangular, una ampliació de l'escola feta a la dècada de 1970. Constituït per dos cossos units per l'eix d'escala, de planta baixa i dos pisos. La façana, amb eixos de proporció horitzontal, és d'obra vista alternada amb rajola ceràmica de color verd. A l'interior d'aquest edifici es conserven algunes peces del mobiliari original de l'escola, com cadires i un moble llibreria de tres portes, acabat amb l'entaulament amb la grafia 'MURILLO', 'CERVANTES i NEWTON', coronat amb un conjunt escultòric al·lusiu als personatges de l'entaulament del centre del frontó partit. | 08044-129 | Passeig Miquel i Mas, 19 | La construcció d'aquesta escola va cobrir una mancança habitual a l'educació del municipi de Capellades. El 28 d'abril de 1932 l'Ajuntament va decidir demanar la creació, en termes legals, d'una escola graduada a partir de les ja existents. La sol·licitud implicava l'aprovació de tres seccions per a nens i tres per a nenes, una addicional, en cadascun dels casos, a les ja existents. En aquesta petició l'Ajuntament es comprometia al pagament dels materials i de l'habitatge dels mestres designats. La Inspecció Provincial de Primer Ensenyament ja havia aprovat, a l'octubre de 1932, la creació d'una nova secció de nois i una altra de nova de noies, però abans d'un mes havien d'estar disponibles els espais i els materials necessaris. Al febrer de 1933, la marquesa va comunicar a l'Ajuntament que havia donat ordres d'acabar amb urgència les obres de l'escola. L'acte de la inauguració del 14 de maig es va iniciar a les quatre de la tarda a l'Ajuntament. A l'abril de 1934, encara es va donar compte de l'aprovació del projecte arquitectònic per certes obres complementàries de la nova escola. El canvi no va ser simplement d'ubicació. Va coincidir amb tot un seguit de canvis educatius i pedagògics com a resultat de la proclamació de la República i la recuperació de la Generalitat. Les noves instal·lacions van cridar ràpidament l'atenció dels cercles pedagògics. Així, la 'Asociación de Maestros Nacionales de Barcelona (sección de Igualada)' va visitar a inicis de juny de 1935 el 'Grupo Escolar'. L'esclat de la guerra va impedir que aquest model madurés. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 l'escola també va participar de la creixent ideologització i de la presència de missatges revolucionaris. El conflicte va atorgar una nova i breu utilitat al 'Marquès'. Durant uns dies es van muntar llits a diferents punts de l'escola a l'espera de ferits procedents del front. L'ús hospitalari del centre no es va arribar a materialitzar: la retirada de l'exèrcit republicà ho va impedir. A partir d'inicis de 1939 es diria 'Grupo Escolar Marquès de la Pobla'. La religió va tornar a ocupar un lloc central. A les dècades dels 60 i 70 l'augment demogràfic va fer que l'escola concentrés nenes de poblacions veïnes. A l'abril de 1972, el Ministeri d'Educació i Ciència va notificar que s'havien concedit a Capellades, dins del Pla d'Urgència, vuit aules. Immediatament s'inicià l'expedient per a la recerca dels espais a ocupar (un dels punts analitzats fou la zona del Capelló). L'escola a construir era idèntica a moltes altres també en procés d'edificació a diferents punts de Catalunya. L'any 1983 es va voler recuperar els orígens de l'escola amb la celebració del seu 50è aniversari i noves estructures docents 2001 i 2002. En els últims temps, en els dos edificis de l'escola es van eliminar totalment les barreres arquitectòniques. | 41.5308300,1.6833200 | 390157 | 4598524 | 1933 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44496-foto-08044-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44496-foto-08044-129-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Domènec Sugrañes i Gras, arquitecte | Singular edifici representatiu de l'arquitectura escolar noucentista. | 106|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44613 | Orgue de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-santa-maria | XXI | <p>Orgue supervisat durant la seva construcció pel músic Josep Freixes i Vivó per que disposi de les condicions tècniques per música tradicional d'orgue i per la tenora per poder tocar sardanes.</p> | 08044-246 | Plaça Jacint Verdaguer, 1 | <p>Nou orgue sufragat fonamentalment per la Sra. Montserrat Freixes Vivó amb el recolzament de l'Ajuntament de Capellades.</p> | 41.5314800,1.6866500 | 390436 | 4598592 | 2016 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Dissenyador de l'orgue: Josep Freixes Vivó | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||||||
| 44557 | Font de la Història | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-historia | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES: Programes de la Festa Major | XX | Font neogaudiniana de set brocs encastats en un mur triangular coronat amb una imposta de carreus de pedra i revestit de trencadís que representa formes sinuoses i poligonals. Els set brocs són de metall i aboquen l'aigua en una pica de pedra de perímetre allargat, de planta rectangular amb les cantonades arrodonides, emmarcada amb una base en forma de canaló per recollir l'aigua que sobreïx de la pica base en forma de canal. Al costat de ponent del mur, hi ha un pilar de pedra, també triangular, al damunt del qual recolza una creu de pedra. Al costat de llevant s'hi adossa una roda metàl·lica dentada. Sobreposat al trencadís hi ha una placa de metall amb la inscripció 'FONT DE LA HISTÒRIA erigida per la vila amb els guanys del llibre, en recordança del grup de […] que el va dur a [ …] '. | 08044-190 | Carrer Sant Francesc s/n, Avinguda Maties Guasch | El beneficis obtinguts de la publicació d'una història de Capellades gràcies al suport municipal, al de diverses empreses i a les nombroses famílies que s'hi van subscriure es va dedicar a la construcció de la Font de la Història, dissenyada per Joan Bassegoda Nonell, llavors arquitecte municipal. La ubicació estava relacionada amb la creixent importància d'aquella zona, amb l'obertura de la ronda del Capelló. L'objectiu era construir un monument que simbolitzés la història de Capellades i la rellevància de l'aigua. Es va inaugurar el 15 d'agost de 1975. Fou un dels actes centrals de la festa major d'aquell any. Durant els anys 2005 i 2006 es va efectuar una restauració. | 41.5263200,1.6882000 | 390557 | 4598017 | 1975 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44557-foto-08044-190-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Disseny: Joan Bassegoda Nonell, arquitecte. | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||
| 44440 | Cal Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponet | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). PROGRAMES DE LA FESTA MAJOR. Dècades de 1940 i 1950. Col·lecció Particular Antoni Pons i Tort SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Casa amb façana a tres carrers, de planta baixa i dues plantes pis. Presenta una coberta de teula corba a tres vessants, acabades amb un ràfec de llosa de formigó, canal i baixants vistos fins el primer forjat. En la darrera intervenció, de la dècada de 1980, es va modificar la coberta i la cantonada dels carrers de Sant Francesc i de la Divina Pastora, amb un buidat que comprèn les plantes baixa i primera. L'entrada principal està situada al passatge de la Divina Pastora. Les obertures són de proporció vertical; les de la planta primera són balconeres protegides amb baranes de ferro de brèndoles verticals; les de la planta baixa de la façana al passatge són d'arc rebaixat. Les façanes estan arrebossades i pintades de color salmó clar recolzades en un sòcol. | 08044-73 | Carrer Divina Pastora, 9; Carrer Sant Francesc, 33; Passatge DivinaPastora | La segona meitat del segle XVIII es el moment orientatiu de la construcció d'aquest immoble. Segons el padró de 1868, l'edifici ressenyat era ocupat per Joan Mora Gabarró, traginer de professió, i la seva família. Posteriorment va se ocupada per diverses persones: un músic local de gran prestigi, pagesos, industrials relacionats amb el paper procedents de Sant Pere de Riudebitlles. Aquest negoci va anar reduint-se progressivament durant la dècada de 1960, en el context de la crisi de la indústria paperera amb base tecnològica tradicional. L'estat d'abandonament va determinar que l'any 1980 es decidís enderrocar-lo i construir un nou edifici. El projecte es va encarregar al llavors arquitecte municipal Jordi Pagès i Bertrán. El finançament va anar a càrrec de l'Ajuntament de Capellades i de la Diputació de Barcelona La distribució dels espais del nou Casal de Cultura eren els següents: A la planta baixa hi havia el grup d'animació Gresca Fresca, l'Espai Falcó i l'Associació de Pensionistes i Jubilats. La primera planta estava ocupada pel Grup Teatral i la coral Noves Veus. La segona planta estava totalment lliure. A la tercera, s'hi va instal·lar Ràdio Capellades. Des de llavors hi ha hagut algun canvi d'ubicació i l'entrada d'alguna entitat nova. La nova dotació cultural de Capellades es va inaugurar el 10 de gener de 1988. | 41.5303700,1.6878800 | 390537 | 4598467 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44440-foto-08044-73-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juan Garcia Targa | De la reforma de 1984-1988: Jordi Pagès i Bertrán, arquitecte. | També coneguda com: Casa de Cultura. Pertany a l'apartat d'arquitectura pública, semipública. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||
| 44517 | Tanca de l'antiga casa d'Antoni Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-lantiga-casa-dantoni-miquel | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. | XIX-XX | Part de la tanca modernista de l'antiga casa d'Antoni Miquel i Costas. És un mur massís paredat arrebossat, compost de quatre trams amb tres pilars intermedis. El coronament té una imposta ondulada. | 08044-150 | Carrer Pilar, 12 | El propietari de la casa fou Antoni Miquel i Costas, el Marquès de la Pobla de Claramunt, un dels més importants paperers catalans i d'Espanya entre finals dels segle XIX i inicis del segle XX. 'El Guenyo', com era conegut popularment, va néixer en una família amb gran tradició paperera. L'empresa familiar era 'Miquel y Costas Hnos' materialitzat en la constitució, el 14 de setembre de 1902, de Miquel y Costas & Miquel S. en C. (MCM). A partir d'aleshores, la propietat de l'empresa era compartida per Antoni i el fills de Llorenç. La producció va tenir amplis contactes amb l'Havana, Valparaíso (Xile), Buenos Aires i Mèxic DF. La conquesta del mercat espanyol es va fer ja entrat el segle XX amb la marca Smoking. El matrimoni Miquel i Mas va endegar diferents accions de mecenatge com la restauració a la dècada de 1920 de la capella de Santa Bàrbara de la Font de la Reina. Aquestes actuacions varen contribuir a què Antoni obtingués el títol de Marquès de la Pobla de Claramunt, segons Reial l'any 1925. Poc després de la mort d'Antoni Miquel, 1927, es va activar la idea de la construcció d'unes escoles a Capellades que portessin com a nom el seu títol nobiliari. La seva vídua fou la principal impulsora del projecte 'Centre Escolar Marquès de la Pobla. La casa es va començar a construir a inicis de la dècada de 1880, era situada al bell mig d'un parc que ocupava la part nord del carrer del Pilar (o del Serra), des del solar que seria ocupat per la «Villa Canals» (futura caserna de la guàrdia civil) fins gairebé el carrer de La Canaleta. La casa estava situada al carrer del Pilar núm. 4 segons el Registre fiscal de 1906. Cap a l'any 1925 s'hi va fer una important reforma dirigida per Domènec Sugranyes (1878-1938), continuador de les obres de la Sagrada Família. El resultat del projecte va ser un edifici on a la planta baixa hi havia un porxo amb columnes i al primer pis de la façana principal es podia admirar una balconada amb una barana treballada i les finestres emmarcades per grans medallons i garlandes vegetals. A l'interior destacava l'escalinata de marbre, els magnífics vitralls emplomats, la fusteria noble i una magnífica biblioteca. Tota la vorera nord del carrer del Pilar era recorreguda per una tanca d'estil modernista que delimitava la propietat d'Antoni Miquel, llevat de la part central que tenia una entrada majestuosa. D'aquesta tanca 'gaudiniana' avui dia només se'n conserva un tros situada entre el número 12 del carrer del Pilar i l'inici del carrer Pare Bernardí. L'edifici no responia a un sol estil, sinó que s'hi barrejaven elements modernistes, renaixentistes, colonials, etc, evocadora de les vinculacions dels seus propietaris amb el mercat antillà. Durant la guerra civil de 1936-1939 la casa fou ocupada per les Joventuts Llibertàries. Acabada la guerra, la família Miquel ja no hi va tornar a viure. Així, el 1941 es va obrir l'anomenat 'Hotel Pensión Capelló'. Als anys 60 fou adquirida per un restaurador barceloní en representació d'una societat (Capelló SA) que l'enderrocà l'any 1964 i en feu donació. | 41.5307300,1.6853700 | 390328 | 4598510 | 1880-910 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44517-foto-08044-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44517-foto-08044-150-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | De la reforma de 1925, Domènec Sugranyes, arquitecte. | També conegut com: Tanca de Cal Genyo, Tanca de l'Hotel Capelló. Tram de tanca representatiu de la finca d'Antoni Miquel i Costas, marquès de la Pobla de Claramunt, que ocupava els actuals terrenys de la plaça Catalunya. | 105|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||
| 44611 | Baldaquí de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baldaqui-de-santa-maria | XX | <p>Baldaquí situat darrera de l'altar. Està format per quadre columnes de secció quadrangular i capitell d'estil corinti amb decoració de creus que es disposen sobre unes pilastres. Sobre l'espai arquitrabat rectangular format per aquestes quatre columnes es disposa un fris d'estil clàssic grec amb la presència de l'escut papal a la part frontal sostingut per dos àngels. L'estructura es culmina amb una estructura poligonal assimilable a una cúpula però buida, rematada a cada cantonada amb figures zoomorfes. Al centre del baldaquí s'ubica sobre un pedestal la figura de Santa Maria, alçada per uns àngels, amb els braços oberts. Formant part de aquesta estructura es troba el sagrari.</p> | 08044-244 | Plaça Jacint Verdaguer, 1 | <p>Element arqutectònic encarregat i inaugurat l'any 1953. L'escultor va ser Ros.</p> | 41.5314800,1.6866500 | 390436 | 4598592 | 1953 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44611-foto-08044-244-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Juan Garcia Targa | ArquitecteJordi Cantó | 119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||||
| 44531 | Font de Santa Dorotea | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-dorotea | BASSEGODA, Joan. 2005. 'El santuari de Montserrat a Clariana', I Trobada d'Estudiosos del Foix, Diputació de Barcelona, pp. 177- 183. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIDAL, Mercè. 2008. 'L'art a les Llars Anna Gironella de Mundet, un salt vers la modernitat en ple període franquista' a Gemma Tribó (coord.), El Campus Mundet. Un món per descobrir, Universitat de Barcelona, pp. 132-160. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Font en una àmplia fornícula d'arc de mig punt, emmarcada amb lloses de pedra aplacada i incorporada en la façana del carrer Sant Ramon. Al fons de la fornícula hi ha aplacat un plafó ceràmic amb la imatge de la santa amb els seus atributs i la grafia 'Santa Dorotea'. De sota el plafó surt l'aixeta i la pica de pedra que abasta l'amplada de la fornícula. | 08044-164 | Carrer Portal 2. Plaça Àngel Guimerà | Va ser construïda entre finals de la dècada de 1960 i inicis de la del 1970 sota l'impuls del llavors alcalde Vicenç Ros i de l'arquitecte municipal Joan Bassegoda i el pintor Joaquim Datsira Prunés (1925-1972) fundador, el 1950, del grup d'art Postectura, del qual en formava part, entre d'altres, Josep M. Subirachs. | 41.5285400,1.6870300 | 390463 | 4598265 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44531-foto-08044-164-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitecte: Joan Basegoda i Joaqum Delaire Prunés, pintor | Final de la dècada dels 60 | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,64 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc