Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
44455 Pel·lícula Capellades en Imatges https://patrimonicultural.diba.cat/element/pellicula-capellades-en-imatges XX Filmació d'imatges diverses de la vida capelladina fins el anys 50. La versió original es troba a la Filmoteca de Catalunya i l'Ajuntament de Capellades disposa d'una copia, igual que molts veïns de Capellades. 08044-88 Carrer Amador Romaní, 2-4 41.5316900,1.6852700 390321 4598617 08044 Capellades Fàcil Bo Legal Popular Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 119 55 3.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44597 Col·lecció d'ascles lítiques https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dascles-litiques <p>Ascles de pedra de funcionalitats diverses relacionades amb l'adaptació a l'entorn medioambiental del paleolític mig.</p> 08044-230 Museu Victor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) <p>Durant l'estanca del Sr. Amador Romaní a Vilanova per prescripció mèdica es van dipositar petites mostres de materials arqueològics de l'Abric Romaní.</p> 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44597-foto-08044-230-2.jpg Legal Paleolític Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic BCIN National Monument Record Educació 2020-10-07 00:00:00 Juan Garcia Targa 77 53 2.3 1773 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44599 Fons documental del Museu-Molí Paperer https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-museu-moli-paperer XX El Fons documental es localitza a la segona planta de l'edifici i té la funció de Biblioteca especialitzada sobre temes paperers, a banda de documentació d'arxiu amb fons diversos (Oriol Valls, Pau Vila i Francesc Bofarull i Sans). També dins del fons documental es troba la col·lecció arqueològica d'Amadeu Romani. Disposa de laboratori especialitzat en la restauració de paper. 08044-232 Pg. De la Immaculada Concepció, 23; Av. Maties Guasch; Carrer Pau 41.5286300,1.6840700 390216 4598279 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44599-foto-08044-232-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Actualment el Museu és seccció del Museu de la Ciència i Tècnica de Catalunya 98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44601 Mercat Figueter https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-figueter XVIII Fira anual que es celebra el segon diumenge de Quaresma. Avui dia és un esdeveniment social important que atrau molts visitants de la comarca i es fa palesa la riquesa de les entitats polítiques i culturals, de comerç i serveis de Capellades. Altres activitats culturals es fan coincidir amb aquest dates com les inauguracions municipals. Una considerable quantitat de venedors ambulants es distribueixen per carrers i places amb productes artesans, afeccionats a les plaques de cava, tallers de manualitats i jocs infantils, un concurs de pintura ràpida i diverses actuacions d'espectacles d'arrel tradicional. 08044-234 Capellades Possiblement es celebra des de finals del segle XVIII i antigament formava part d'un circuit de fires comarcals d'hivern en les quals els veïns podien desplaçar-se, passar la jornada festiva, mantenir els vincles d'amistat, familiars o comercials i alhora aprovisionar-se dels productes necessaris a cada moment de l'any. Finalment aquesta diversitat de fires van especialitzar-se: la fira de Reis d'Igualada, per a vendre planter, la de Sant Sebastià a Òdena, per a vendre porcells; per la de la Candelera a la Pobla, porcells i calderes. A Capellades es venia pesca salada, sobretot el congre de la Quaresma, la menja tradicional per a complir el precepte quaresmal d'abstinència de carn. A finals del segle XIX va esdevenir una fira amb molta concurrència, sobretot d'igualadins, i d'aquí li ve el nom de 'mercat figueter', perquè als igualadins, a la comarca, els deien el malnom de 'figueters'. Al segle XIX la fira s'allargava durant tres dies, divendres, dissabte i diumenge i el ferrocarril disposava un tren extraordinari per anar i tornar d'Igualada. Com a complement de la vessant comercial, es feia teatre, espectacles i balls diversos. Cap als anys setanta del segle XX, la fira decau en assistència i pràcticament només se celebra al matí del diumenge. Fins que el 1996 que l'Ajuntament i l'Associació de Comerç i Serveis de Capellades intenten revitalitzar com a part de promoció turística de la vila. L'any 1998 es torna a anomenar com 'Mercat Figueter' i es promou els venedors ambulants de productes artesans i representacions al carrer de vells oficis. Per tant, actualment ha tornat als seus orígens de promoure l'activitat comercial, econòmica i social que va tenir en origen. 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Es una festivitat coordinada des de l'Ajuntament de Capellades 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44602 Festes del carrer de Corpus https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-del-carrer-de-corpus XIX Les Festes de Carrer de l'Octava de Corpus es distribueixen en diversos barris: Dissabte després de Corpus el barri de les Bledes; dilluns, el del Ruc; dimarts el del Gegant; dimecres, el del Ninot i dijous el barri de les Places. Actualment cada barri fa la festa de manera molt semblant: al matí els infants van a beneir el tortell a l'Església ('portar la panera'), fent un seguici precedit per l'orquestra que toca una marxa que ja s'ha fet popular d'aquestes festes i que recorre els carrers del barri. Per la tarda es va a 'treure ball' al carrer i seguidament es repeteix el ball a la pista de la Piscina Municipal per a tots els veïns del barri i les seves parelles. En aquest acte hi destaca el Ball Pla de Capellades que és dansat solemnement pels participants atès que constitueix un emblema important de la identitat de la vila. 08044-235 Capellades Documentades de finals del segle XVIII, tot i que poden ser més antigues des del moment que la població de Capellades té el pes demogràfic per fer celebració per barris vuit dies desprès de Corpus. Antigament, cada barri competia en lluïment a la resta. A la vigília de cada festa, al carrer s'hi feia revetlla amb ball, menjades i jocs. L'endemà hi havia ofici religiós al matí i es formava un seguici popular cap a l'església amb els veïns. Els administradors de la festa del barri canviaven cada any i tenien el privilegi de treure ball en la dansa sortint de l'ofici. Possiblement era un ball de garlandes en el qual se subhastaven coques. Diverses tradicions que es van consolidar a la gresca festiva de cada un dels barris van acabar definint-los amb el nom que es coneixen ara: les enramades dels carrers amb bledes, la processó cap a ofici amb un ruc, amb la figura d'un un gegant, o la crema carnestoltesca d'un ninot. Però l'adveniment del liberalisme al segle XIX va comportar la transformació de les festes: els elements més arrauxats van ser convertits en folklore, la vegetació als carrers es va canviar per serrells de paper, el ball antic es va abandonar per un ball de tarda amb nous balls de moda, i el ritual de l'encant de les coques va ser transformat i dirigit als infants, que s'incorporaren al seguici amb els tortells i ara com a nous protagonistes. Al tombant de segle, 'americanos' capelladins regalen gegants i capgrossos als seus respectius barris i, amb voluntat i noves iniciatives d'alguns administradors i dels veïns, les Festes de Carrer continuen durant el segle XX com les festes més populars i lluïdes de la vila. En aquest moment d'esplendor, Domènec Roig i Domènech, administrador del barri del Ruc el 1948 va introduir un Ball Pla, que havia construït amb les tonades antigues de la festa i ben aviat es va convertir en el centre ritual d'aquestes festes. Amb el creixement urbanístic de la vila, les Festes de Carrer van acabar el segle XX amb una gran desigualtat en la mida dels barris i certa crisi, en gran part deguda als horaris inflexibles de la vida industrial. Això va comportar la desaparició de les revetlles, els jocs, i també de la figura dels administradors. Per a conservar les festes es va convenir fer una única caixa per a tots els barris i una organització conjunta. 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44603 Santa Barbara https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-barbara-0 XIX El dia 4 de desembre al raval de La Font de la Reina en motiu de la festa de Santa Bàrbara, la santa titular de la capella. Es pot considerar que la diada de Santa Bàrbara obre les festes nadalenques a Capellades. 08044-236 Font de la Reina Tot i que el barri és al terme de la vila des de l'any 1234, la capella fou sufragània de la parròquia de la Pobla de Claramunt fins el 1728, i fins aquesta data, el dia de la santa, se sortia en processó des de la Pobla fins a la capella, on s'hi feia missa cantada. La festa de Santa Bàrbara antigament havia estat un aplec important on s'hi reunien, a més dels veïns del barri, els que conreaven els horts de la plana de la Barquera i també molts treballadors dels molins paperers del volt que aquest dia tenien rebaix de treball per poder assistir a l'ofici. També hi solia anar molta gent la vila i entre ells, els capelladins més destacats. En sortint d'ofici es venien torrons, coques ensucrades i mistela i a l'hostal del barri hi havia llargues taules amb venda de begudes. Molts assistents s'entretenien amb jocs, molt tradicionals a les antigues festes de barri. Degut a l'envelliment de la capella, el 1919 es va tancar. El paratge fou comprat més endavant per Anton Miquel i Costas, fabricant de paper de Capellades i marquès de la Pobla de Claramunt, que va fer restaurar la capella i la va obrir novament el 4 de desembre de 1925 amb la celebració de la missa i l'aplec tradicional. La festa es va veure novament interrompuda a causa del clima antireligiós a partir de juliol de 1936 i de l'estat de guerra. Aviat se saquejà la capella i es cremaren les imatges, el retaule, el tabernacle i els seients. El 1939, amb la petita imatge del Crist que es recuperà de les cendres i els ornaments que l'administrador va poder amagar, es retornà al culte. La festa es reduïa aleshores a l'ofici i, mentre la diada no s'esqueia en diumenge, hi acudia molt poca gent. Del 1969 al 1987 la capella romangué tancada altra vegada fins que el 1988, a iniciativa de la parròquia de Capellades, es va constituir un grup de capelladins amb el nom d'Amics de la Capella de Santa Bàrbara, que inicià la reparació de l'edifici. Amb aquest esforç desinteressat, s'hi va poder celebrar l'aplec cada any a mida que es restaurava la capella i el seu entorn. (Font: Jordi Castellví i Girbau) 41.5325700,1.6897600 390697 4598709 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44603-foto-08044-236-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2019-11-26 00:00:00 Juan Garcia Targa 98 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44605 Escurada de la Bassa https://patrimonicultural.diba.cat/element/escurada-de-la-bassa <p>El dia 4 d'agost és la celebració de Sant Domènec associat a la cultura popular se'l fa afavoridor d'aigua, i el gremi de paperers de Capellades l'havia tingut de patró. Podria ser que si els molins paperers feien festa aquest dia, llavors s'aprofités la jornada per llogar gent i netejar la bassa atès que no es necessitava l'aigua del rec perquè les fàbriques estaven tancades.</p> 08044-238 Passeig de la Immaculada Concepció; Av. Maties Guasch <p>Fa trenta o quaranta anys que es va deixar d'escurar la bassa, i no sé si darrerament es feia el dia de la festivitat de Sant Domènech. S'han fet operacions recents a la bassa, però les plantes que s'hi feien abans ja no hi creixen ara, l'aigua no surt de la mateixa manera, i molta hi és abocada d'un pou que hi ha més avall. Segons alguns inventigadors locals, l'operació anual de treure el llot de la bassa no ha estat mai un esdeveniment festiu ni popular, ni molt menys, tret de l'atracció que devia representar anar a treure el cap per veure la bassa buida.</p> 41.5283100,1.6842628 390231 4598243 08044 Capellades Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2020-07-07 00:00:00 Juan Garcia Targa 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44607 Santa Dorotea https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-dorotea XIX El dia 6 de febrer se celebra a Capellades la festa de Santa Dorotea, patrona de la parròquia, juntament amb Sant Sebastià, festa major d'hivern. Es fa ofici religiós a l'església i alguns actes organitzats per les entitats culturals de la vila. 08044-240 Capellades Aquesta festa té l'origen el 1669 quan un clergue de Barcelona, Ramon Vila, va donar a la parròquia de Capellades la relíquia d'un braç de la santa, procedent del cementiri de Sant Calixte de Roma. Aquest braç, d'un pam i mig de llargada, fou col·locat en un reliquiari d'argent fet per un daurador de Barcelona fill de Capellades, Pau Llorens. El 1672 va arribar la relíquia a Capellades, que la va rebre amb una solemne processó pels carrers de la vila i molts actes festius. Tots els anys es posava la relíquia a pública veneració i, després de l'ofici es portava en processó fins a l'extrem del Carrer Major antigament anomenat de Soldevila, on hi havia oberta al gruix d'una paret, una capelleta de carrer dedicada a santa Dorotea. A resultes de la devoció dels capelladins i considerant els beneficis i les gràcies rebudes per la santa, el 1699 es congregaren al temple els caps de casa presidits pel senyor jurisdiccional i votaren a Déu tenir a santa Dorotea per patrona de la vila, terme i parròquia. D'aleshores ençà, la festa era celebrada amb molt de lluïment. Amb els actes revolucionaris, el 22 de juliol de 1936, la relíquia i el reliquiari van ser destruïts i no és fins passada la guerra que es tornà a celebrar amb solemnitat. La tradicional processó fins a la capelleta del carrer Major es continuà fent fins el 1970. A final de segle XX, l'àmbit no religiós de la festa ja pràcticament ha desaparegut. (Font: Jordi Castellví i Girbau) 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Sant Dorotea és l'advocada de Capellades i durant la festivitat el batlle renova i dona vigència al vincle amb la santa. Hi han diversos Goigs antic i moderns al respecte. 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44608 Capella del Santíssim https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-santissim XX Capella de forma rectangular localitzada a la banda dreta de l'altar de l'església de Santa Maria. Configura un espai independent, una mena de capella d'emergència per activitats puntuals. Presenta vitralls policroms a la paret esquerra dotant a l'espai d'una considerable lluminositat. L'estil dels complements decoratius de la capella és molt auster. Un altar de pedra massissa amb la representació de les mans de deu, el colom de la pau, una fulla i dues serps com la temptació, tot presidit pel sol. A l'esquerra de l'altar es localitza el sagrari, de forma circular amb creus en relleu. A la dreta s'ubiquen un crist a la creu i la imatge de la mare de deu, tot sobre un fons de rajoles de tonalitat melada. 08044-241 Plaça Jacint Verdaguer, 1 A mitjans dels anys 80 del segle XX la parròquia amb la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat decidiren efectuar aquest annex de l'església de Santa Maria amb l'objectiu de disposar d'un àrea més reduïda que permetés efectuar cerimònies en un espai més reduït, fruit també del successiu descens de feligresos. Es un espai clarament auster tant en el conjunt arquitectònic, com en el mobiliari i bancs pels participants en el oficis. 41.5314800,1.6866500 390436 4598592 1983 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44608-foto-08044-241-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44610 Retaule de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-maria XVIII <p>El retaule barroc es localitza en un petit absis a la esquerra de l'altar. L'absis es decorat amb pintura blava i groga amb la presència d'àngels. La part inferior de la paret de la capelleta es decorada reproduint un motiu arquitectònic. L'estructura del retaule presenta tres parts: La part inferior amb alternança de parts de fusta i parts amb aplicacions metàl·liques, La part mitjana amb una estructura arquitectònica amb columnes amb els fustes decorats amb motius vegetals fins a mitja alçada i els capitells corintis. També destaca l'arc de mig punt al intradós del qual dins d'una petxina es localitza la figura de Sant Sebastià custodiat ambdues bandes per àngels amb fletxes. La part superior una escultura més petita que l'anterior també dins l'arcada es acompanya per dos àngels dins d'un context força carregat. El conjunt està rematat per una custòdia i tota la peça presenta tonalitats vermelles, blaves amb xapat d'or.</p> 08044-243 Plaça Jacint Verdaguer,1 <p>El retaule no és de factura local, sino que la familia Guasch, benefactora de l'església de Capellades va assumir el cost de la compra i el trasllat del retaule procedent de fora de Catalunya.</p> 41.5314800,1.6866500 390436 4598592 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44610-foto-08044-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44610-foto-08044-243-2.jpg Legal Barroc|Contemporani|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-16 00:00:00 Juan Garcia Targa 96|98|94 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44611 Baldaquí de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/baldaqui-de-santa-maria XX <p>Baldaquí situat darrera de l'altar. Està format per quadre columnes de secció quadrangular i capitell d'estil corinti amb decoració de creus que es disposen sobre unes pilastres. Sobre l'espai arquitrabat rectangular format per aquestes quatre columnes es disposa un fris d'estil clàssic grec amb la presència de l'escut papal a la part frontal sostingut per dos àngels. L'estructura es culmina amb una estructura poligonal assimilable a una cúpula però buida, rematada a cada cantonada amb figures zoomorfes. Al centre del baldaquí s'ubica sobre un pedestal la figura de Santa Maria, alçada per uns àngels, amb els braços oberts. Formant part de aquesta estructura es troba el sagrari.</p> 08044-244 Plaça Jacint Verdaguer, 1 <p>Element arqutectònic encarregat i inaugurat l'any 1953. L'escultor va ser Ros.</p> 41.5314800,1.6866500 390436 4598592 1953 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44611-foto-08044-244-1.jpg Legal Popular Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-07 00:00:00 Juan Garcia Targa ArquitecteJordi Cantó 119 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44613 Orgue de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-santa-maria XXI <p>Orgue supervisat durant la seva construcció pel músic Josep Freixes i Vivó per que disposi de les condicions tècniques per música tradicional d'orgue i per la tenora per poder tocar sardanes.</p> 08044-246 Plaça Jacint Verdaguer, 1 <p>Nou orgue sufragat fonamentalment per la Sra. Montserrat Freixes Vivó amb el recolzament de l'Ajuntament de Capellades.</p> 41.5314800,1.6866500 390436 4598592 2016 08044 Capellades Fàcil Bo Legal Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-15 00:00:00 Juan Garcia Targa Dissenyador de l'orgue: Josep Freixes Vivó 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44614 Pila Baptismal de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-de-santa-maria XX <p>Pila Baptismal disposada al vestíbul de l'església, entrant a ma esquerra darrera d'una zona delimitada per una reixa i amb fons amb pintures que representen el baptisme de Crist. La peça és senzilla, de forma cilíndrica, sobre un peu i un coll, i actualment el diàmetre de la pila es coberta per una tapadora de fusta. Vinculada al beat Josep Tous i Soler</p> 08044-247 Plaça Jacint Verdaguer, 1 41.5314800,1.6866500 390436 4598592 1961 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44614-foto-08044-247-1.jpg Legal Popular Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-15 00:00:00 Juan Garcia Targa 119 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44616 Col·lecció de Capellades al Museu d'Arqueologia de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-capellades-al-museu-darqueologia-de-catalunya <p>Col·lecció de material arqueològic procedent de Capellades, concretament material lític extret durant les campanyes d'excavació antigues a l'Abric Romaní i a l'Abric Agut. Els materials de l'Abric Romaní procedeixen fonamentalment de les excavacions de l'IEC dutes a terme per Lluís Marià Vidal. També hi ha algún material que procedeix dels treballs de Freeman de l'any 1976. Les restes de l'estació Agut també són fruit dels treballs de Marià Vidal i algunes de les exploracions de Freeman de l'any 1976.</p> 08044-249 Passeig de Santa Madrona, 39 - 41. 08038 Barcelona 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44616-foto-08044-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44616-foto-08044-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44616-foto-08044-249-3.jpg Legal Paleolític|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic BCIN National Monument Record Educació 2019-12-17 00:00:00 Juan Garcia Targa 77|76 53 2.3 1773 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44617 Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Capellades https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-capellades XX <p>Podem diferenciar tres espais dedicats a l'organització de la documentació encara present a Capellades: 1. Rectoria: Documentació des de 1915 fins a l'actualitat, pertanyent a Batejos, Matrimonis, Excequies, Comfirmacions, Visites Pastorals dels bisbes, etc. A banda s'han d'afegir: Plànols, Estampes, Partides de Neixement, documentació del Centre Catòlic, etc) 2. Col·leccó extensa de Pere Bosch que inclou des de enciclopèdies modernes, passant per documentació sobre filosofia i reflexió religiosa, etc. 3. Museu Batlle, mossèn Batlle, amb una amplia bibliografia de caràcter religiòs en castellà, català, alemany, etc., que es localitza sobre la capella del Santíssim a l'església de santa Maria.</p> 08044-250 Carrer Ramón Godó, 4 41.5315500,1.6861000 390390 4598600 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44617-foto-08044-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44617-foto-08044-250-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-22 00:00:00 Juan Garcia Targa Actualment el responsable religiòs de la zona s'encarrega de les següents poblacions: Capellades, Torre de Claramunt, Vilanova d'Espoia, Carme, Orpí i Miralles. Aquest fet fa del tot impossible que disposi de temps addicional per organitzar de la forma més acurada possible la documentació existent, tot i el seu clar interés. 98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44618 Fons documental de l'Arxiu Històric de Capellades https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-capellades XX La documentació històrica capelladina actualment es troba dispersa en dos espais: 1. Carrer Garbí, 41 (Edifici de 'la Caixa') on hi ha el projecte d'arxiu històric i progressivament s'està portant la documentació i condicionant el lloc. 2. Conjunt important de documentació que es fa ver servir per l'estudi Historia de Capellades que es troba dipositada provisionalment a casa Bas. Cal destacar però, que bona part de l'antic arxiu es va cremar durant la Guerra Civil i que la documentació de que es disposa actualment pertany als segles XIX-XX. No obstant es pot trobar la següent documentació: Correspondiencia i permisos d'obres, actes i constribucions industrials, informes de la policia urbana, padrons, plens municipals, entre altres. 08044-251 Carrer Garbí, 41 41.5294700,1.6848300 390281 4598371 1952 08044 Capellades Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44620 Col·lecció Arqueològica de Capellades al Museu Comarcal de l'Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-capellades-al-museu-comarcal-de-lanoia XX Dins les instal·lacions del Museu de la Pell d'Igualada es localiitzen un total de 14 fragments pertanyents a jaciments capelladins, repartits de la següent forma: 10 formen part de la denominació Capelló, 3 de l'Abric Romaní i 1 del Turó de la Torre Nova. 08044-253 c/ Dr. Joan Mercader, s/n. 08700 Igualada 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Fàcil Bo Legal Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44626 Placa commemorativa dels Capgrossos https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-dels-capgrossos XX Placa formada per sis rajoles on dos capgrossos hisòrics agafen un cartell on figura es següent text: 'AQUESTA ES LA CASA DE CAN SERRA QUE A LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX ACOLLIR ELS ANTICS CAPGROSSOS, ENGUANY CENTENARIS DE LA NOSTRA VILA. CAPELLADES, SETEMBRE DE 2007' 08044-259 Carrer que connecta la Plaça Verdaguer amb la plaça Catalunya 41.5306400,1.6852800 390320 4598500 2007 08044 Capellades Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44627 Café Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-catalunya XIX Desaparegut. Ja no existeix l'establiment En el lloc ocupat per la font, pel safareig i l'antic molí es va construir un nou edifici que va ocupar tota la finca, destinat a finalitats hostaleres, anomenat Cafè Catalunya i vinculat a la família Renau, antics cafeters de La Parra. Cap a la dècada de 1930 s'hi va instal·lar el Centre Republicà Català. L'edifici fou comprat per l'Ajuntament. El primer projecte fou destinar-lo a serveis administratius, però finalment serà la nova seu de la biblioteca municipal, tot conservant en els baixos l'espai dedicat a l'antic safareig. L'antic 'Cafè Catalunya' es va començar a enderrocar l'octubre de 2006. Durant aquestes obres, interrompudes durant molts mesos, es van trobar a la part a tocar del carrer del Pilar unes tombes medievals. 08044-260 Plaça Jacint Verdaguer 41.5309900,1.6860200 390383 4598538 08044 Capellades Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44628 Escultura commemorativa de la Penya Barcelonista https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-commemorativa-de-la-penya-barcelonista XXI Escultura conmemorativa dels 25 any d'existència de la Penya Barcelonista de Capellades. Peça en forma de trípo de feta amb tubs metàl·lics, situada sobre un suport de formigó amb una pilota a la part central i amb una placa on figura els anys de la penya, l'escut amb els simbols escollits del municipi i un jugador de futbol en moviment. 08044-261 Carrer Miquel i Mas, 41.5325200,1.6834300 390169 4598711 2007 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44628-foto-08044-261-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Pel que fa a la referència cadastral s'ha posat la de la zona de la vorera segons plànol sitmun. Tot i que l'escultura com a bé moble deu figurar un altre referència 98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44629 Creu de Miramar https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-miramar XX Aquesta creu va ser construïda per l'empresa capelladina 'Hispano Mecano Eléctrica SA' i té 8 metres d'alçada. 08044-262 Serra i Mirador de Miramar La zona va tenir una nova funcionalitat des de la instal·lació el 1966 de la creu commemorativa del Concili Vaticà II. Aquest acte commemoratiu fou organitzat pel 'Cos de Portants del Sant Crist'. Així consta al peu de la creu, en una placa de metall, com la creu mateixa: Remembrança / Concili Vaticà II / Cos portants St. Crist / Capellades 8 demaig de1966. L'acte fou culminat per la benedicció per part de Mossèn Feliu Pidelaserra, que més tard va oficiar una missa pels cent cinquanta assistents. Des de fa una colla d'anys, ha esdevingut tradició ascendir al cim de la muntanya cada 11 de setembre, per commemorar la diada nacional de Catalunya. El cim de Miramar, també està ocupat des de finals de la dècada de 1980 per un repetidor de televisió. Darrerament, la seva ubicació ha estat motiu de litigi, pel que fa a la situació exacta de la línia de partió entre els termes de Capellades i Vallbona d'Anoia. 41.5327100,1.6927900 390950 4598721 1966 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44629-foto-08044-262-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Miramar forma part de la serralada que pertany als contraforts Prelitorals, a banda de marcar el límit del terme de Capellades per llevant i actua com a límit entre amb Vallbona d'Anoia. 119 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44631 Placa de la Puríssima Concepció https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-purissima-concepcio XX Representació de la Concepció de Maria i els àngels sobre un suport format per 12 rajoles, un primer marc groguenc i un segon de tonalitat blavossa que delimita l'obra. 08044-264 Carrer Immaculada Concepció 41.5298300,1.6836900 390186 4598412 08044 Capellades Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44633 Festa de Sant Cristòfol https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol XIX El patró dels conductors ha tingut en els vehicles als grans protagonistes de la celebració de la Festa de Sant Cristòfol a Capellades. Després de la benedicció al matí dels vehicles davant l'església de Santa Maria, amb l'acompanyament de la Banda de l'Escola de Música de Capellades, hi haa la Plaça Catalunya una exposició amb els vehicles clàssics de la 4a. Mostra de vehicles clàssics i amb motor. A la tarda, es va fer la benedicció de vehicle pesats i lleugers, a la cruïlla del Passeig i el carrer Sant Joan. Finalment, a la nit, l'activitat es centra a la Piscina Blava amb el Gran Ball amb Orquestra 08044-266 Capellades 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44633-foto-08044-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44633-foto-08044-266-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 98 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44639 Salacot i porró de l'Abric Romaní https://patrimonicultural.diba.cat/element/salacot-i-porro-de-labric-romani XX Aquesta fitxa fa esment a dos elements que formen part del paisatge interior de l'Abric Romaní i adquireixen un valor simbòlic dins l'àmbit arqueològic i de desenvolupament del projecte. Per una banda un 'porró' utilitzat habitualment per l'equip d'excavació i que després de ser cobert per terra i pedra d'una estalactita va poder ser recuperat. D'altra el conegut salacot de l'Eudald Carbonell, director del Projecte, que simbolitza al personatge. Aquest objecte va ser penjat l'any 1997 campanya que va coincidir amb la concessió del Premi Príncipe de Asturias d'Investigació Científica i Tècnica a l'equip d'Atapuerca del que també és codirector el Dr. Carbonell. 08044-272 Abric Romaní 41.5328400,1.6881100 390560 4598741 1997 08044 Capellades Restringit Bo Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa La referència cadastral d'aquests elements seria pública, igual que l'Abric Romaní 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44641 Col·lecció de Pintura Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-municipal XX Aquesta col·lecció esta formada per uns 100 quadres generats per la celebració del Concurs de Pintura ràpida que es dur a terme a Capellades des de fa 30 anys. Inicialment l'activitat estava organitzada pels Amics de les Arts amb el suport de l'Ajuntament i l'ajuda de patrocini privat local. Des de l'any 2007 es l'Ajuntament que coordina i assumeix la despesa generada pel concurs. 08044-274 Carrer Amador Romaní, 2-4 41.5316900,1.6852700 390321 4598617 08044 Capellades Fàcil Bo Legal Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Es localitza a Can Bas 55 3.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44643 Fons fotogràfic de l'Arxiu Quintana https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-quintana XIX-XX Considerable col·lecció fotogràfica formada per 3000-4000 clixès 08044-276 Carrer Amador Romaní, 2-4 41.5316900,1.6852700 390321 4598617 08044 Capellades Fàcil Bo Legal Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan García Targa L'Arxiu Quinta es troba des de fa uns anys a la Casa Bas, centre cultural municipal on es recull l'evolució de la població, festes, desenvolupament industrial i dates rellevants en imatges 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44646 Col·lecció fotogràfica del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-fotografica-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-de-la-diputacio-de-barcelona XX L'Arxiu Fotogràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona disposa d'un seguit de fotografies de diversos indrets de Capellades que son de rellevància. Del conjunt de fotografies destaquem: Horts i fàbriques, vistes generals, Molí paparer i Museu, Font de la Reina., Façana de la parròquia de Santa Maria 08044-279 Comte d'Urgell, 187. 08024 Barcelona 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 55 3.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44647 Fons de filmacions de l'Arxiu Lluís Bussi https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-filmacions-de-larxiu-lluis-bussi XX Conjunt de pel·lícules afectuades a Capellades entre 1963 i 1970. Son filmacions fetes en super 8, que posteriorment es va adaptar a les versions Beta, VHS i CD/DVD. Concretament es tracte de les següents temàtiques: Vil·la industrial, Festa Major, Molí Paperer, La Fuga, l'Estatua, El Lladre i Musical 1970. 08044-280 Carrer Amador Romaní, 2-4 41.5316900,1.6852700 390321 4598617 1963-7 08044 Capellades Fàcil Bo Legal Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Es troben dipositades a Can Bas 55 3.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44395 Serra i Mirador de Miramar https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-i-mirador-de-miramar <p>BARTROLI I SANTA, Raül (i altres). 1995. Frec de Ciència. L'Atles d'Amador Romaní i Guerra, Ajuntament de Capellades. GUTIERREZ POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONSA, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. TERMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER</p> <p>Miramar forma part de la serralada que pertany als contraforts Prelitorals, a banda de marcar el límit del terme de Capellades per llevant i actua com a límit entre amb Vallbona d'Anoia. Al punt més elevat els dies de molta claror es pot veure la mar i la vall, amb els horts de la Font de la Reina i la cinglera del Capelló, sobre la qual s'estén el nucli urbà de Capellades. L'arbrat que domina és el pi. Cal esmentar la creu commemorativa del Concili Vaticà II i un repetidor de televisió.</p> 08044-28 Elevació situada a llevant del riu Anoia, forma part dels contraforts prelitorals <p>Zona ocupada per vinyes des de l'edat mitjana. El toponímic de Miramar ja apareix esmentat en el Capbreu de 1649 on també s'esmenta la vinya. Apareix novament al Capbreu de 1735. A mitjans del segle XIX, segons dades de la Contribució Territorial, hi havia dues partides: la Cova del Pinsà (la part més propera al terme de La Pobla) i Lo Fitor (la pròxima a Vallbona d'Anoia). El darrer toponímic ja apareixia a la documentació medieval. En ambdós casos la terra dedicada a vinya era la majoritària respecte de les terres ermes. Aquesta zona estava pràcticament abancalada en la seva totalitat a la segona meitat del segle XIX i ocupada en la seva integritat per vinya. L'accés a aquestes vinyes era molt difícil i l'acostumaven a realitzar traginers vinguts d'Aragó. Progressivament, aquestes terres de conreu s'han vist abandonades, treballant-ne únicament algunes de la seva part. Des de la dècada de 1960, diferents punts de la serralada, alguns ja en terme de Vallbona, s'han vist sotmesos a explotació de pedra i altres materials de construcció. D'altra banda les antigues terres de conreu s'han vist ocupades per bosc de pins. Aquest creixement del bosc l'ha fet susceptible als incendis en èpoques estivals. Miramar va acollir el 1907 la segona edició de les foguerades patriòtiques pel dia de Sant Joan que els grups catalanistes de Capellades, articulats per La Veu de Capellades, havien encetat el 1906 i que ha esdevingut una celebració central de la identitat catalana. La zona va tenir una nova funcionalitat des de la instal·lació el 1966 de la creu commemorativa del Concili Vaticà II. Aquesta creu va ser construïda per l'empresa capelladina 'Hispano Mecano Eléctrica SA' i té 8 metres d'alçada. Aquest acte commemoratiu fou organitzat pel 'Cos de Portants del Sant Crist'. Així consta al peu de la creu, en una placa de metall, com la creu mateixa: Remembrança / Concili Vaticà II / Cos portants St. Crist / Capellades 8 demaig de1966. L'acte fou culminat per la benedicció per part de Mossèn Feliu Pidelaserra, que més tard va oficiar una missa pels cent cinquanta assistents. Des de fa una colla d'anys, ha esdevingut tradició ascendir al cim de la muntanya cada 11 de setembre, per commemorar la diada nacional de Catalunya. El cim de Miramar, també està ocupat des de finals de la dècada de 1980 per un repetidor de televisió. Darrerament, la seva ubicació ha estat motiu de litigi, pel que fa a la situació exacta de la línia de partió entre els termes de Capellades i Vallbona d'Anoia.</p> 41.5327100,1.6927900 390950 4598721 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44395-foto-08044-28-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Juan Garcia Targa Tot i que aquest mirador ja es troba dins del terme municipal de Vallbona d'Anoia constitueix un magnífic punt d'observació de la vila de Capellades.Es un punt d'Interès Paisatgístic. Des del 14 de desembre de 1992 es un PEIN de les Valls de l'Anoia.( Decret 328/1992). 2153 5.1 1785 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44423 Conjunt de cases del carrer Amador Romaní https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-amador-romani-0 <p>GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona, 1999. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER</p> XVIII <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres. La número 40 - 42, amb façana lateral al nord sense revestiment en la que queda a la vista l'encofrat del mur. La casa, de dos cossos, consta de planta baixa, entresol, dues plantes pis i golfes. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants acabades, amb cornisa simple recolzada en permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa (núm. 40) i amb imbricació de maó i teula (núm. 42). Les façanes composades amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda, i enrotllable, amb llinda plana i un sol eix desplaçat a la mitgera. El parament de façana de les cases és arrebossat (el del núm. 40 en mal estat de conservació), amb les obertures emmarcades de color blanc i el revestiment que recolza en un sòcol esquerdejat. El portal d'entrada del núm. 40 és una porta vidriera de fusta emplafonada i reixa de ferro; al núm. 42 hi ha dos portals, un de dues fulles batents de fusta emplafonada i l'altre amb una única fulla batent de fusta emplafonada i reixa; a l'alçada del forjat de la planta baixa, hi ha un escut de pedra amb la inscripció 'JAUME CARDÚS' amb l'anagrama marià emmarcat amb una garlanda, coronada amb una creu, i la data '1797'. La número 44 és en cantonada al costat nord i està constituïda per planta baixa, dues plantes pis i golfes. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants acabada amb cornisa simple recolzada en permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. La façana és composada amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda, i enrotllable, composada amb dos eixos, amb arc rebaixat les obertures de la planta baixa i les plantes pis. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals simples o bé amb dibuixos geomètrics corbs als extrems. El parament de façana és arrebossat i el revestiment recolza en un sòcol aplacat de pedra irregular. El portal d'entrada és tancat amb porta de fusta de dues fulles batents emplafonades, amb tarja incorporada protegida amb reixa de ferro forjat de motius geomètrics corbs i picaporta. Està emmarcat amb brancals de pedra i arc rebaixat, en a les dovelles centrals hi ha la inscripció 'AÑO. J.M.S. 1867.' La finestra de la planta baixa està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals amb perfil convex a la part inferior. La façana lateral al passatge està composada amb obertures d'arc de mig punt tancades amb persiana de corda, les de la planta baixa estan protegides amb les mateixes reixes que la façana principal.</p> 08044-56 Carrer Amador Romaní, 40-44 <p>Segons la dovella present al número 40 (junt al 42), aquest edifici es va fer construir el 1797 per Jaume Cardús. Aquesta propietat apareix documentada en el capbreu de 1805. Jaume Cardús i Miquel era paperer, el qual a inicis del segle XIX es reconvertir a l'activitat cotonera. Fins a 1868 que es va compartimentar la casa inicial, la família Cardús mantenia la propietat, amb algunes parts llogades. El número 44 fou sotmès a una intensa reforma el 1867. Així consta a la portalada juntament amb les sigles 'J. M. S'. Segons el padró de 1868, hi vivia el paperer Miquel Ribas i Parés i la seva família. El número 32 (42-44 en l'actualitat), el 1906, era propietat de Josep Marra Almirall. En aquella època, igual que el propi molí, va començar a ser arrendat per l'empresa paperera Vilaseca. Josep Marra va morir el 1911. Així, el 1920, hi residia un dels 'balaires' de Vilaseca: Francesc Romañá i Juncosa i la seva família. Aquesta propietat, junt a Cal Titllo, fou adquirida per 'J. Vilaseca'. En l'actualitat està en desús.</p> 41.5327200,1.6843700 390248 4598732 1797 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN National Monument Record Domèstic 2019-12-17 00:00:00 Juan Garcia Targa Jaume Cardús Arquitectura residencial urbana entre mitgeres 98|94 45 1.1 1772 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44459 Conjunt de cases antigues de Samsó https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-antigues-de-samso <p>GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES</p> XIX <p>Conjunt de tres cases entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i golfes, amb pati a darrera. Presenten cobertes de teula corba a dues vessants acabades amb imbricació de maó i teules, acabades amb canal i baixant fins arribar al primer forjat. Les façanes són composades segons un eix desplaçat a la mitgera; amb obertures de proporció vertical. Els balcons són protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals, amb dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. Els paraments de les façanes són estucats de color salmó clar, recolzats en sòcol estucat de color verdós.</p> 08044-92 Carrer Garbí, 19, 21, 23 <p>A la matriu cadastral realitzada Rómulo Zaragoza el 1851 figura aquest espai com ja construït. De fet, pràcticament, eren les darreres cases del carrer de Garbí (únicament n'hi havia dues més). Segons el Registre Fiscal de 1906, els números 9, 11 i 13 (actuals 19, 21 i 23) del carrer de Garbí eren propietat de Josep Samsó, que residia a Barcelona amb un administrador local.</p> 41.5296803,1.6853443 390324 4598394 1850 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44459-foto-08044-92-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-06-16 00:00:00 Juan Garcia Targa Catalogables com a conjunts urbans d'interès i representatives de l'arquitectura popular del casc antic, integrades en el seu entorn. Lleugerament anterior a 1851 (SPAL, 2010: 85) 119 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44406 Molí de Cal Farreras https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-farreras <p>GUTIÉRREZ i POCH, Miquel: Full a full. 'La indústria paperera de l'Anoia 1700-1998): continuïtat i modernitat'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona, 1999. INVENTARI DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE CATALUNYA (Fitxa del Molí de Cal Farreras). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma.</p> XVIII <p>El molí de Cal Farreras es localitza a l'extrem nord del terme de Capellades. Es un bon exemple de la triple dimensió dels molins: agrària, residencial i productiva. El molí ocupa un solar tancat, amb entrada independent a l'habitatge a través del pati superior. Des del portal adovellat, amb la marca paperera a l'escut i la data '1755', situat a la façana alineada al carrer, s'entra a l'espai productiu, que ocupa tota la planta baixa. En aquest nivell destaquen cinc voltes de pedra i dues de maó de pla. A la planta intermèdia se situa l'habitatge i alguns espais d'activitats papereres complementàries. Les plantes superiors – miradors o estenedors- ocupen els tres últims nivells, amb tota la superfície lliure sustentada per nou pilars; destaca la sota coberta, amb l'encavallada de fusta original que sosté la teulada a dues vessants, amb el carener perpendicular a la cara sud, on hi ha l'entrada superior. És un molí paperer de planta gairebé quadrada, que segueix la tipologia paperera habitual a la zona, fet amb pedra al basament general de l'edifici mentre que la majoria de les voltes i els caires dels quatre murs externs, aquests formats part per paredat i part per grans blocs de tàpia, amb protecció de morter. De la façana al pati, en destaca la composició del frontó emmarcat per la cornisa de les vessants de la coberta de teula i la cornisa recolzada en 'cartel·les' situades en els plens de la façana. També cal assenyalar la composició segons tretze eixos dels pisos superiors amb obertures de proporció vertical. A la planta baixa les obertures estan emmarcades amb carreus de pedra i les finestres estan protegides amb reixes de ferro de barrots verticals. De la façana que dona al carrer destaca el parament de planta baixa i entresolat amb paredat de carreus de pedra fins a nivell de forjat, amb quatre finestres amb reixes de ferro pels balcons de la planta primera, tancats amb persianes de corda i protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics al mig. El portal d'arc de mig punt és tancat amb una porta de fusta de dues fulles batents clavetejades, amb portella i ventilació a la part de dalt. El parament de les dues plantes superiors és composat amb dotze finestres amb obertures de proporció vertical. La façana és coronada amb un ràfec recolzat en cartel·les, canal i tres baixants fins a l'alçada de l'escut del portal. A la façana est, es repeteix la composició de les dues plantes superiors amb quinze eixos; la façana està oberta a un pati de reduïdes dimensions, limitat amb un mur de paredat vist el tram de façana al carrer i arrebossat el lateral. S'accedeix al pati amb un portal de pedra carreuada amb arc de mig punt. Els paraments de les façanes estan revestits i pintats de color blanc, a les cantonades destaquen els carreus de pedra tallada. L'entrada a l'ampli pati del costat ponent, es fa a través d'un portal de pedra carreuada amb arc rebaixat, tancat amb porta de fusta de dues fulles batents clavetejades amb portella. El mur de contenció i tanca del pati és de paredat comú arrebossat.</p> 08044-39 Carrer Amador Romaní, 83, Camí de la Costa <p>Molí paperer construït per encàrrec de Francesc Farreras i Guarro, a mitjans del segle XVIII. A l'escut del portal principal hi consta la data de 1755, amb la imatge d'uns rosaris (de fet 'El Rosario' fou la marca amb la qual es va acreditar la producció paperera de la família Farreras), com a marca paperera, acompanyats a la part superior amb la representació d'unes tisores d'esquilar i un card, símbols dels paraires. El pas dels Farreras a l'activitat paperera sembla consumat a la dècada de 1750. Segons una memòria elaborada el 1775, comptava amb una capacitat de 3.500 raimes. Cap el 1794 l'edifici es va ampliar. Segons descriu el Capbreu de Capellades de 1805, comptava amb un terreny annex. En una estadística de la Junta de Comerç de Barcelona datada el 1817, apareix com un molí amb una única tina. El molí va deixar de ser propietat de la família Farreras degut a la compra realitzada per Jaume Ferrer i Roca, paperer capelladí, el 24 de juliol de 1860. En la compra incloïa l'utillatge per a fabricar paper i terres annexes. El nou propietari estava establert a Barcelona, mentre que els seus molins funcionaven segons el sistema de delegació a 'balaires'. L'any 1918, Pau Munné i Sala el va adquirir. Possiblement en aquells moments es va instal·lar la màquina 'picardo'. Sota la direcció dels seus successors continuà produint cartolines de color i papers especials. El 1934 se li calculava una capacitat de producció de 30 Tms. Va funcionar fins l'any 1974. Restaurat i en perfecte estat de conservació, és actualment conegut com la fàbrica de 'Cal Munné' i és segona residència de Jaume Munné i la seva família. La magnífica restauració realitzada durant la dècada de 1990 i els darrers anys li va suposar, el 2008, un dels premis Cultura de Capellades. Un dels elements a destacar és la màquina 'picardo' que es conserva a l'edifici en perfecte estat de conservació i amb possibilitats de funcionar.</p> 41.5371600,1.6858400 390378 4599223 1755 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44406-foto-08044-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44406-foto-08044-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44406-foto-08044-39-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIN National Monument Record Industrial 2019-12-17 00:00:00 Juan Garcia Targa També conegut com: , Molí de Cal Munné. L'edifici es construeix l'any 1755 amb una ampliació el 1794 i reformes als segles XIX i XX. Enquadrat com a Arquitectura industrial i Àrea d'expectativa arqueològica . Actualment compleix funció residencial i industrial. 119|98 46 1.2 1777 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44623 Premsa de fusta https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-fusta <p>Informació pendent d'elaboració per part dels tècnics del Museu Molí Paperer de Capellades</p> XIX <p>Estructura formada per una estructura rectangular de fusta i un eix central de ferro que pot pujar i baixar per premsar els paquets de fulles de paper un cop finalitzat el procès.</p> 08044-256 Carrer Immaculada Concepció, Avinguda Maties Guasch, Carreu Pau 41.5264218,1.6868216 390442 4598030 08044 Capellades Fàcil Bo Legal Patrimoni moble Objecte Pública Ornamental 2020-07-07 00:00:00 Juan Garcia Targa Es localitza a la placeta d'accés al Museu Molí Paperer 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44401 EIN Valls de l'Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/ein-valls-de-lanoia <p>PEIN. Decret 328/1992, de 14 de desembre. Generalitat de Catalunya. Prototipus de Catàleg de Paisatge. Bases conceptuals,metodològiques i procedimentals per elaborar els catàlegs de paisatge de Catalunya. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma</p> <p>La part del PEIN de les Valls de l'Anoia que es troba dintre del terme municipal de Capellades, és el bosc, majoritàriament format per pins pinyers però també amb alzines, i sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles que ocupa pràcticament tota l'àrea. El substrat geològic és, en la major part, pissarrós, excepte en la zona més meridional de la subunitat, on el granit es descompon en sauló.</p> 08044-34 Capellades <p>És molt convenient l'actuació conjunta dels municipis de Vallbona d'Anoia, Capellades i Cabrera d'Anoia per facilitar la connexió dels espais del PEIN de les Valls de l'Anoia. D'altra banda, la neteja i manteniment de l'espai per a reduir el risc d'incendis i de caiguda de roques, així com el condicionament i inventariat de la xarxa de camins que travessen la zona, serien actuacions molt recomanables per a la protecció de l'espai i per a fomentar-ne l'ús públic ambientalment responsable.</p> 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Juan Garcia Targa Dins del municipi hi trobem l'espai inclòs en el PEIN (Pla Especial d'Interès Natural) de les Valls de l'Anoia. Aquest PEIN també es troba inclòs en l'espai homònim de la Xarxa Natura 2000 (codi ES5110018), proposat com a LIC (Lloc d'Importància Comunitària) i designat com a ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus). Element d'interès mediambiental 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44619 Fons documental de l'Arxiu del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-del-bisbat-de-sant-feliu-de-llobregat <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Arxiu_dioces</p> XXI <p>Des de l'any 2004 s'inicia la tasca de concentració de bona part de la documentació de les diverses parròquies pertanyents al Bisba de Sant Feliu de Llobregat, entre elles la de Capellades. Tot i que la butlla papal insta en aquesta direcció fins el moment molt pocs documents del municipi han anat a Sant Feliu.</p> 08044-252 Carrer d 'Armenteres, 35 <p>Joan Pau II va decretar mitjançant una butlla de 15 de juny de 2004 la creació del Bisbat de Terrassa i del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, dues noves diòcesis catalanes a partir de la seva segregació de l'arquebisbat de Barcelona. Aquest fet ha comportat endegar de bell nou el bastiment dels respectius arxius diocesans</p> 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 2004 08044 Capellades Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-24 00:00:00 Juan Garcia Targa En el moment d'elaboració d'aquest treball som a l'espera de rebre informació que precisi la documentació capelladina present en aquest arxiu. 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44452 Cal Lleganya https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lleganya AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA. 2005. Planificació de l'espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i l'Anoia. D.9 Estudi de Patrimoni Cultural i Històric, Generalitat de Catalunya. AVINYÓ, Joan. 1909. Monografia histórica de Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. Est. Tipográfico Nicolau Poncell. BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). PALAU RAFECAS, Salvador. 1994. '800 molins fariners de Catalunya. Des del Sènia i l'Algars al Cardener-Llobregat'. Compendi i 2a. Part. Els molins fariners hidràulics de Catalunya (690 molins inventariats). Santa Coloma de Queralt. Museu-Arxiu Comarcal de Montblanc. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA XVI Situat en mig de la zona d'horts entre el Camí Ral i el riu Anoia al nord-est de Can Carol. Edifici rectangular de dues plantes. Té coberta de teula corba a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, a migdia. Les vessants estan acabades amb imbricació de maó i teula. La planta baixa és amb volta de canó. L'accés és fa a través d'una portalada d'arc de mig punt, avui dia paredada. El molí conserva el carcavà que supera el metre de diàmetre, el qual contenia la roda hidràulica o el rodet, i el què havia sigut la bassa. Els paraments de façana són esquerdejats. 08044-85 Al nord-est de Can Carol, entre el camí Ral i el riu AnoiaFont de la Reina s/n Cal Lleganya, segons Salvador Palau Rafecas, orientativament podria tenir el seu origen als segles XV o XVI. L'Agència Catalana de l'Aigua en un estudi sobre el patrimoni de la conca del Llobregat-Anoia situat en zones susceptibles d'inundació, data el molí en els segle XVI o XVII. Dur aquest període hi ha diferents molins documentats, però no ubicats en un punt concret del terme capelladí, per tant seria possible que la datació al segle XV fos correcta. Ja es tenen referències de l'existència d'un molí fariner a la Font de la Reina des del segle XVII. Segons el capbreu de 1649, el seu propietari era Martí Borrull. 1735, figura el lloc esmentat com a hostal arrendat a diversos propietaris. Aquesta propietat va continuar en mans de la família Mora i els seus descendents fins entrar el segle XX, quan ser adquirit pels marquesos de la Pobla de Claramunt. El 1943 fou adquirit per la família Alòs. En l'actualitat és propietat d'Antònia Escala Massagué. L'abans esmentat estudi de l'Agència Catalana de l'Aigua qualifica el molí de 'Cal Lleganya' com altament vulnerable, principalment per la seva important exposició al risc d'inundació. 41.5339300,1.6905300 390764 4598859 08044 Capellades Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44452-foto-08044-85-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa També coneguda com: Molí del Lleganya; Molí d'en Borrull. Enquadrable dins la cotegoria d'arquitectura industrial. Era un Molí fariner i actualment en desús. Area d'expectativa arqueològica 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44574 Torre Guasch https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-guasch ALMAGRO BASCH, Martín. 1947. 'Noticias prehistóricas del valle del Noya: Nota I y II', a Pirineos (núm. 6, any III, juliol-desembre), CSIC. Estación de Estudios Pirenaicos. CAMPOY, Joana; SOLER, Marisa. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Jaciment arqueològic ALMAGRO BASCH, Martín. 1947. 'Noticias prehistóricas del valle del Noya: Nota I y II', a Pirineos (núm. 6, any III, juliol-desembre), CSIC, Estación de Estudios Pirenaicos. BARTROLÍ ISANTA, Raül (i altres). 1995. Frec de Ciència. L'Atles d'Amador Romaní i Guerra, Ajutament de Capellades. BARTROLÍ ISANTA, Raül (en premsa), 'Capellades abans de Capellades', Història de Capellades ( títol provisional). DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA, Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia), mimeo. MUÑOZ, A.M. 1965. 'La cultura neolítica catalana de los sepulcres de fosa', Publicacions eventuals, 9, Universitat de Barcelona. XX Casa unifamiliar aïllada, amb tipologia de petit palau, en un ampli jardí limitat pel carrer de Sant Ramon, l'avinguda Maties Guasch i el carrer Pau Casals. És de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. Té la coberta plana, limitada amb una balustrada perimètrica, amb hídries a les cantonades i pilars intermedis, la qual recolza en una cornisa sobre cartel·les. Els elements més destacables de les façanes són els porxos a doble alçada que se situen en els eixos centrals de cada una d'elles. Estan formats per doble ordre de columnes i semi-columnes de fust rodó, les de la façana principal tenen capitell jònic (agrupades en quatre parelles en la planta baixa) i les de les laterals, capitell toscà. A la façana principal, a nivell del primer pis, el porxo es corona amb una balconada amb balustrada correguda que ocupa tota l'amplada de la façana, alternant els balustres amb pilars massissos coronats per gerros decoratius de pedra artificial; en canvi, al pis superior, el porxo es limita al cos central, i també és coronat amb balustrada. Cal remarcar les vidrieres emplomades de colors vius que vesteixen totes les obertures d'aquesta planta, algunes de les quals estan protegides per reixes de ferro forjat. Els porxos o tribunes de les façanes laterals, idèntiques, tenen vuit columnes cadascun. La tribuna de l'esquerra, que està tancada amb una vidriera, enllaça a través de dues escalinates semicirculars amb el jardí. L'edifici acaba en una cornisa sobre parelles de mènsules i un terrat protegit per una altra balustrada, sobre els pilars de la qual tornen a aparèixer pinacles i gerres ornamentals amb fruites. Les façanes estan composades simètricament; la principal, segons eixos amb àmplies obertures de proporció vertical, tancades amb persianes de fusta de llibret mòbil, amb llinda les de la planta baixa i el primer pis, i amb arc de mig punt les del segon pis. Els paraments de façana són estucats. El barri o portal d'entrada que precedeix el jardí, és reculat de l'alineació al carrer i està composat simètricament, amb una àmplia obertura central per a vehicles i dues més petites a cada costat, per a vianants. La central es tanca amb una porta de ferro forjat, de dues fulles batents; sobre aquesta, hi ha una barra de ferro damunt la qual recolzen uns motius decoratius geomètrics i vegetals, també de ferro forjat. La porta recolza en pilars dobles, coronats amb motius geomètrics seguint la tradició escultòrica acabats amb hídria, que incorporen les dues obertures laterals, d'arc de mig punt i carreus de pedra,tancades amb porta d'una fulla batent de ferro forjat de motius geomètrics. Aquest barri enllaça amb el mur de tanca que encercla el jardí, el qual s'alinea al carrer. La torre és voltada d'una pineda amb exemplars altíssims i un jardí d'estil francès, amb un petit laberint de boix i un sortidor al centre que domina tot el conjunt. A l'extrem del jardí, hi ha una petita caseta amb marquesina i una bassa ornamental. Diverses fonts estan repartides per tota la zona enjardinada. 08044-207 Carrer Sant Ramon, 26; Av. Maties Guasch; Carrer Pau Casals Els Guasch havien adquirit diversos immobles al carrer Sant Ramon i zones veïnes, des de finals de la dècada de 1860 i la de 1870. En aquells espais van construir la seva fàbrica el 1879 i també la seva residència. L'habitatge de la família, però, es va construir ja ben entrat el segle XX, en una zona immediata a la fàbrica familiar. La sumptuositat, durada i molèsties de les obres va molestar a d'altres il·lustres representant de la societat capelladina, com Pau Vich. De fet, el 1926 es tenen documentades determinades actuacions en l'actual zona del jardí de la torre Guasch. Fou justament aquell any quan es va localitzar un enterrament neolític. La situació era descrita en els següents termes per Martín Almagro Basch: 'En el año 1926, al realizarse la explanación de los terrenos necesaria para allanar el jardín de la casa de don José Guasch, al lado de la hermosa fuente que nace en este pueblo, se halló, a unos dos metros de profundidad, un circulo de piedras que cubrían en forma de túmulo irregular, una losa de mayor tamaño'. Cal esmentar que en aquella època, Josep Guasch era el major contribuent per 'industrial i comerç' de Capellades. Com ja s'ha dit va assolir l'alcaldia durant la dictadura de Primo de Rivera, realitzant importants projectes per Capellades, com la compra del 'Molí de la Vila' o la construcció del nou escorxador. Actualment hi resideixen Josep Guasch Julià i la seva família. Dades del jaciment arqueològic Segons el propi Almagro esmentant les restes arqueològiques concreta que es van conservar durant molts anys a la casa del propi Guasch. Ell encara els va poder consultar en els seus treballs de la segona meitat de la dècada de 1940. En el moment de fer-se la Carta Arqueològica de l'Anoia, l'any 1984, no quedava cap rastre del jaciment. En la revisió realitzada el 1991, es va constatar aquesta situació segons el testimoni oral d'uns estudiosos locals. El jaciment consistia en un sepulcre de fossa excavat en una formació de pissarres descompostes i, a més profunditat, de margues argiloses. Tenia forma de pou circular, amb una profunditat d' 1'5 m, i estava cobert per un cercle de pedres i una llosa gran (1'25 m de llarg x 1 m d'ample x 0'35 m de gruix). Hi va aparèixer un esquelet humà arrupit, posat de costat dret i amb les cames flectides, i en molt mal estat de conservació, segons el seu descobridor. També es van recollir uns quants fragments de ceràmica, un d'ells amb una nansa de perforació horitzontal, segurament d'un gran vas ovoide. Així doncs, es tractava d'un típic sepulcre de fossa català i, per tant, pertanyent al Neolític Mig- Recent de Catalunya, amb una cronologia entre el 3.500 i el 2.500 aC. Correspondria a una comunitat que viuria en el Pla de Capellades, de terreny fèrtil i ric en aigua. És simptomàtic que la tomba es localitzés just en el punt en què naixia l'aigua que regava tota la plana capelladina. 41.5275900,1.6853400 390320 4598162 1910-20 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44574-foto-08044-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44574-foto-08044-207-2.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa També coneguda com: Cal Baldufes, Cal Belza, Cal Senyor Pau. Va ser cosntruida a la dècades de 1910 i 1920. Es una torre senyorial, amb tanca i jardí de disseny francès,representativa de l'arquitectura eclèctica de l'inici del segle XX. Pel que fa al jaciment arqueològic, no en queda rastre i les peces trobades s'han perdut. El Jaciment arqueològic: 3.500 i el 2.500 aC. 102|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44377 Balma dels Pinyols https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-pinyols ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. BARTROLI, R; CARBONELL, E i VAQUERO, M. 2007. 'Darrers treballs de recerca i adequació a l'Abric Romaní i a la Cinglera del Capelló. El parc prehistòric de Capellades (Anoia)'. Tribuna d'Arqueologia 2006. Barcelona. ROMANÍ, Amadeu. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VAQUERO, M (et al.) 2001. Abric Agut (Capellades, Anoia). Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga. La primera exploració és de 1905 i correspon a Amador Romaní que recollí sílex i esmenta dos nivells, el segon dels quals presenta restes de lítica amb malacologia. Durant les visites efectuades l'any 1984 per l'elaboració de la Carta Arqueològica no es documentaren restes materials. 08044-10 Cingle del Capelló Al 1905 la cova va ser explorada per Amador Romaní i els comentaris de la visita es troben a l'Atlas que es conserva al Museu Molí Paparer de Capellades. Durant els anys 2000 i 2001 es portaren a terme campanyes programades d'un mes de duració sota la direccció de l'arqueòleg Manuel Vaquero Rodriguez. 41.5320000,1.6912500 390821 4598644 08044 Capellades Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa També coneguda com a Cova dels Pinyols. Dins l'IPAC el jaciment es considera Cova Natural d'habitació sense estructures, més per la semblança a d'altres espais semblants que per unes evidències clares. D'altra banda, la cronologia s'estèn entre 90000 i 9000. 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44374 Estació Agut https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-agut ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. CAMPILLO, D (et al.)1990. 'Materiales paleolíticos y un fragmento cranial humano de Agut-Romaní en la colección Vidal del Museo de Arqueología de Barcelona'. Complutum. CANAL, J; CARBONELL, E. 1989. 'Abric Agut (Capellades, Anoia). Catalunya Paleolitic'. Girona CARBONELL, Eudald; VAQUERO, Manuel. 2000. 'Los yacimientos paleolíticos del Abric Romaníy el Abric Agut (Capellades, Barcelona)': Replica Campillo et al. Complutum. Madrid. ENRICH i HOJA, J. 1976. Campaña de excavacions arqueológicas en el Abric Agut de Capellades. Igualada. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. VAQUERO, M (et al.) 2001. 'Abric Agut (Capellades, Anoia)'. Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga. VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona. Situat a 300 metres de l'Abric Romaní formant part dels dipòsits quaternari, localitzat a peu de roca, al marge dret del riu Anoia. L.M Vidal efectuà al 1912 una trinxera que assolí els 4 metres de fondària, identificada posteriorment per Freeman. Posteriorment, Ripoll i Lumley va realitza un altra on van identificar cinc estrats on alternaven capes de terra negrosa i toves arenoses. Dins l'estrat 4 es documentà un enllosat amb plaques de travertí i quatre dents humanes (un premolar i tres molars) corresponents a un Neandertal. Les restes òssies son acompanyades d'indústria lítica mosteriana, Paleolític Mig. Durant la realització de la Carta Arqueològica (1984) l'obertura d'un camí va destruí la pràctica totalitat del jaciment. 08044-7 Cingle del Capelló Jaciment descobert l'any 1909 per J. Agut. A l'any 1912 L.M. Vidal descobreix quatre dents humanes. Els anys 1985, 1999, 2000 i 2001 es van dur a terme campanyes d'excavació de poc més d'un mes de durada en cada cas dins d'un projecte que integrava també la Cova de la Consagració. (Font: Egypci. Departament de Cultura de la Generalitat). 41.5311600,1.6913100 390824 4598550 08044 Capellades Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Jaciment Identificat com abric i espai d'habitació amb estructures. Datada la seva ocupació entre el 90000 i el 50000, segons l'IPAC, 2009. 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44369 Camí del Pont del Bisbe https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-pont-del-bisbe ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Pendès, Any III, núm.7. ROMANÍ, Amadeu. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). III aC VdC A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic figura com a destruit Es localitza al camí que porta del Pont del Bisbe a les fàbriques de Paper, prop d'una antiga teuleria, associat als marges laterals de les feixes de Can Bruguer. Es documentà la presencia de teules romanes associades a una paret feta de toves. Amadeu Romaní esmenta un enterrament fet amb teules fet que li va fer catalogar l'indret com a estació romana. Visita de la Carta Arqueològica (1984) només s'apreciaren materials romans, però no les restes de l'esmentada tomba. Durant la revisió de la Carta Arqueològica (1991) no es referencia cap resta material. 08044-2 Cingle del Capelló Possible jaciment referenciat per Amadeu Romaní en una publicació de 1917 que va desaparèixer fruit dels treballs agrícoles en aquest indret.A l'IPAC 2009 es catalogat com a Lloc d'enterrament, inhumació aïllat, amb una cronologia ampla dins de l'horitzó romà, entre 218 aC i 476 dC. Durant l'any 2003 es van efectuar quatre excavacions preventives fruit de la construcció d'un col·lector d'aigues residuals: febrer-març; juny-juliol ; setembre i finals d'octubre i novembre. En tots els casos van ser dirigides per l'arqueòleg Manuel Vaquero Rodríguez (Font: Egypci. Departament de Cultura de la Generalitat) 41.5272800,1.6920000 390875 4598119 08044 Capellades Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44369-foto-08044-2-1.jpg Inexistent Grec|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa També conoegut com: Costa de Cal Manel. Possible jaciment referenciat per Amadeu Romaní en una publicació de 1917 que va desaparèixer fruit dels treballs agrícoles en aquest indret. A l'IPAC 2009 es catalogat com a lloc d'enterrament, inhumació aïllat, amb una cronologia ampla dins de l'horitzó romà, entre 218 aC i 476 dC. A l'IPAC figura com a jaciment destruit 82|83 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44370 Cova dels Degotalls https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-degotalls ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona L'accés es força cobert per vegetació arrapada a la cinglera. Explorada l'any 1905 per Amadeu Romaní qui recollí restes lítiques, ceràmiques diverses i de te ula romana Durant la realització de la Carta Arqueològica (1984) s'efectuà l'estudi dels materials ceràmics que segons les formes i decoracions s'emmarquen dins del Bronze Final II. La visita a la Cova no permeté recuperar materials arqueològics en superficie. 08044-3 Cingle del Capelló Explorada l'any 1905 per Amadeu Romaní qui recollí restes lítiques, ceràmiques diverses i teula romana 41.5303000,1.6914100 390831 4598455 08044 Capellades Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44370-foto-08044-3-1.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Interpretada a l'IPAC com a Cova Natural d'enterrament Inhumació Col·lectiu, datat al Bronze Mig-Final entre 1500 i 650 aC 78|79 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44375 Cova del Paranò https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-parano ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona Es localitza per sobre de l'esplanada on es localitza l'Abric de la Consagració. S'accedeix grimpant per la cinglera de travertí. Segons la visita efectuada l'any 1911 per Amador Romaní es van recollir ossos humans i ceràmica, sense més especificacions i s'esmenta l'existència de tres nivells. Durant la visita dels membres de la Carta Arqueològica (1984) no es documentaren restes. Per la localització de difícil accés i les característiques del lloc podria ser destinat a lloc col·lectiu d'enterrament, neolític segons el seu descobridor i també segons l'IPAC de 2009. 08044-8 Cingle del Capelló Al 1911 la cova va ser explorada per Amador Romaní i els comentaris de la visita es troben a l'Atlas que es conserva al Museu Molí Paparer de Capellades. 41.5313500,1.6912800 390822 4598571 08044 Capellades Difícil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa L'IPAC de 2009 cataloga aquest jaciment com Cova Natural d'enterrament inhumació col·lectiu, tot i que durant la visita de la Carta Arqueològica no es documentaren materials associats en aquesta funció que se li otorga per trets contextuals i semblances amb altres jaciments de l'entorn. La cronologia de l'esmentat Inventari de la Generalitat el sitúa de forma genèrica al Neolític Final, entre el 2500 i 2200. 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44373 Cova d'en Sellarès https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-sellares ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. VIDAL, L.M. 1911-1912.'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona. Explorada per Amador Romaní el 1905. Posteriorment, 1976, excavada per Eduard Ripoll i L.G. Freeman. L'accés es localitza a la paret de l'Abric Agut prop de la trinxera excavada l'any 1985 per Rafael Mora i Eudald Carbonell. Amador Romaní esmenta l'existència d'una coveta amb un sediment estratificat de 15 centímetres amb restes de carbó, lítica, malacologia i bocins de ceràmica sense precisar. L'indret va ser catalogat com a cova sepulcral neolítica. Durant la realització de la Carta Arqueològica (1984), es confirmà que podria ser un annex de l'Abric Agut, no constatant-se cap evidencia material. Per les característiques del lloc i pel sondeig efectuat amb els materials, tindria moltes semblances amb l'Abric Romaní i l'Estació de Agut. 08044-6 Cingle del Capelló Explorada per Amador Romaní el 1905. Posteriorment, 1976, excavada per Eduard Ripoll i L.G. Freeman. L'accés es localitza a la paret de l'Abric Agut prop de la trinxera excavada l'any 1985 per Rafael Mora i Eudald Carbonell.. 41.5310700,1.6913100 390824 4598540 08044 Capellades Fàcil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa També coneguda com: Cova d'en Sallarès. Dins l'IPAC es catalogà com a Cova Natural sense estructures amb un marc cronològic variable entre 33000 i 9000, Paleolitic Superior. 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44387 Turó de la Torre Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-torre-nova ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amador. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). ROMANÍ, Amadeu. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). VAELLO, J; MEJIA, J i VICENTE, J. 1968/7. 'Noves recerques arqueològiques a Capellades (Barcelona)'. Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista de Puig Castellar (2ª època). Santa Coloma de Gramenet. Amador Romaní va documentar dues alineacions de pedres de 50 i 90 metres de llargada. A l'extrem d'aquesta darrera s'associava els fonaments d'una torre circular. Vaello va recollir fragments de ceràmica rodada i sílex. Segons estudi de materials del mateix autor i els seus col·laboradors destacaven diverses formes de ceràmiques del Bronze Final III, així com de materials constructius i fragments d'àmfores romanes i medieval. Elements lítics també formaven part dels repertoris materials. (segueix a observacions) 08044-20 Carretera Igualada-Vilafranca La part plana d'aquest turó, on hi ha el jaciment, havia estat conreada i està parcialment al terme de Capellades i la resta al de La Torre de Claramunt. Amador Romaní esmenta bancals abandonats i afirma que no massa temps enrere l'indret s'havia convertit en un abocador municipal de deixalles. El mateix autor a la revista Penedès va catalogar les restes existents a la plana com una estació d'època indeterminada, detectant dues alineacions de pedres. Amador Romaní no va recollir cap tipus de ceràmica ni element arqueològic i esmentava literalment: l'any 1906, que: '(…) s'hi assenten els fonaments de dos murs o parets formant angle bastant obert, amb llur vèrtex mirant al nord-est. Una de les fileres de pedres s'estén vers el sud, un xic inclinada a l'est, en una llargada de 50 m. L'altra branca es prolonga en sentit nord-oest i mesura uns 90 m., acabant en llur extrem amb els fonaments circulars d'una torre'. A la dècada de 1960, Vaello i els seus col·laboradors van recollir ceràmica rodada (poca) i sílex en uns bancals abandonats, però després d'explorar la cova de la Torrenova que es localitza a la cinglera, van arribar a la conclusió que els materials provenien de la plana. Els materials trobats van ser diversos fragments de ceràmica de superfície brunyida, decorades amb cordons impresos amb digitacions, vores exvasades i llavis bisellats, un fons pla i una nansa vertical tipus pont. També, segons els mateixos autors, es va trobar restes de materials d'època romana i de ceràmica gris medieval a més de quatre gratadors de sílex i un burí i tres nuclis del mateix material, un fragment de destral polida de diorita i un tros de pedra de molí de mà de pedra sorrenca. A la vista d'aquests materials, es podria apuntar que el lloc estaria habitat en una etapa del Bronze Final III català, és a dir, entre els anys 900-650 aC, aproximadament. Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, l'any 1984, es van recollir dos fragments de ceràmica que permeten confirmar la cronologia esmentada. La Cova de la Torrenova és una formació calcària d'època quaternària que té el seu origen en el despreniment d'un bloc de pedra calisa que formava la cavitat junt amb una de les esquerdes esmentades. Durant la visita a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, l'any 1984, no s'aprecià cap tipus d'estructura ni ceràmica. El lloc aparegué molt degradat com a l'actualitat utilitzada com a vivenda marginal. Sembla doncs que tot i els canvis de l'ús de l'espai continua essent una zona amb certes expectatives arqueològiques. 41.5332900,1.6800800 389891 4598801 08044 Capellades Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44387-foto-08044-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44387-foto-08044-20-3.jpg Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa (Descripció): Durant la visita de 1984 (Carta Arqueològica) es van recollir fragments ceràmics però no les restes de murs atesa la transformació del lloc en espai per abocar-hi escombraries. Només a l'extrem nord s'apreciaven restes constructives. Remodelacions posteriors de la zona van eliminar els abocaments i el creixement de la vegetació impedí la recuperació visual de les restes tot i que encara es possible la presència d'algunes restes d'estructures.Història: 79 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44384 Teuleria de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-dalt ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amador. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). ROMANÍ, Amador. 1921. 'Peletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia', Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès (setembre), Any III (núm.7) Posteriors treballs 1984 i 1991 no permeteren documentar restes com les esmentades a l'article d'Amador Romani. Segons l'estudi dels materials recollits per Romaní efectuat durant l'elaboració de la Carta Arqueològica (1984) eren vores de gerres ibèriques de gran format. No obstant durant la realització de l'esmentat treball de mitjans dels vuitanta no es van documentar evidencies al respecte, de la mateixa forma que durant els treballs d'actualització de 1991. El suposat jaciment va quedar integrat dins del casc urbà de la població. 08044-17 Entre l'Avinguda Guasch i La Bassa L'histoira dels treballs es redueix a la troballa de materials minsos recollits i alguns dibuixats per Amador Romaní, presentents a la documentació original de 1928. 41.5276200,1.6848800 390282 4598165 08044 Capellades Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa També conegut com a: , Rajoleria de Dalt. Segons s'esmenta a l'IPAC i per la poca bibliografia es tracta d'una assignació arqueològica a unes restes minses de ceràmica ibèrica dins d'un topònim deTeuleria o Rajoleria, evidentment que dona continuitat al tipus d'evidencia antiga. Segons la mateixa font pel que fa al tipus, correspon varis, desconegut. 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44379 Cova d'Antoni Zulueta https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dantoni-zulueta ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amador. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona. Es troba penjada en el cingle. Segons el diari d'Amador Romaní recollí restes òssies humanes i d'animals diversos, sílex, ceràmica i un ós treballat. Segons visita durant la Carta Arqueològica (1984) es un lloc de difícil accés que no conserva pràcticament sediment i tant per l'orientació com pels trets generals de l'indret podria haver estat espai d'enterrament col·lectiu. L'estudi dels materials ceràmics a partir dels dibuixos permeten enquadrar l'indret al Bronze Final II-III. 08044-12 Cingle del Capelló Descoberta per Amador Romaní al 1900 i explorada al 1905. Posteriorment va ser explorada també per Lluís M. Vidal entre 1911 i 1912. 41.5312700,1.6913300 390826 4598563 08044 Capellades Difícil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Segon l'IPAC el lloc es Cova natural d'enterrament inhumació col·lectiu. La cronologia esmentada s'estendria entre 1150 i 650 aC 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44381 Balma i cova de Simeó https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-i-cova-de-simeo ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona Jaciment de difícil accés que presenta forma quadrada de 80 centímetres de costat, trobant-se a 150 metres a l'est de l'Abric Romaní. Amador Romaní esmenta alguns fragments de ceràmica. Durant la visita de l'any 1984 (Carta Arqueològica) només es senyalà part d'un mur modern excavat al travertí que serviria per tancar la cova. L'any 1991, durant la revisió de la Carta, es posa de manifest l'espoli, sense materials. 08044-14 Cingle del Capelló Jaciment explorat per Amador Romaní a inicis de segle XX, afectuant planta i secció i recollint informació a l'Atlas que es troba dipositat al Museu Molí Paperer. 41.5335400,1.6907400 390781 4598815 08044 Capellades Difícil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa També coneguda com: Balma i cova d'en Simon. A l'IPAC 2009 apareix identificat com a Cova natural d'habitació sense estructures,pero per les seves dimensions fa dificil esbrinar la funció. 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44386 Cova de la Torre Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-torre-nova ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. VAELLO, J; MEJIA, J i VICENTE, J. 1968/7. 'Noves recerques arqueològiques a Capellades (Barcelona)'. Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista de Puig Castellar (2ª època). Santa Coloma de Gramenet. VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona Cavitat situada a la cinglera del Turó de la Torre Nova, prop de Capellades. La cavitat presentava terres transportades per les pluges.Dins d'aquests sediments es documentaren restes de materials corresponents al Bronze Final III. Durant les visites de 1984 (Carta Arqueològica) i 1991 (actualització) no es documentaren ni evidencies estructurals, ni materials. 08044-19 Cinglera del Turó de la Torre Nova 41.5332400,1.6800700 389890 4598796 08044 Capellades Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44386-foto-08044-19-2.jpg Inexistent Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa També conegut com a: Cova de Torrenova. L'IPAC (2009) recull l'historia de la troballa i l'adscripció cronològica tot i les minses evidències materials 79 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44372 Cova de la Miranda https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-miranda ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona Durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia (1984) la visita a l'indret no va permetre apreciar cap evidencia material. S'accedeix grimpant per la cinglera per les irregularitats del travertí i es localitza en un lloc difícil uns 15 metres damunt del camí. Explorada 1905 per Amador Romaní esmentant restes diverses: òssies humanes, sílex i ceràmica sense especificar. Així mateix va efectuar dos cales, una al sector del pou i l'altra a la coveta. A la cala del pou va distingir cinc capes assolint una fondària de 2.50 metres. La més superficial amb restes de teula romana, i les successives amb presència de restes lítiques diverses. Durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia (1984) la visita a l'indret no va permetre apreciar cap evidencia material. Per les característiques topogràfiques i per semblances a altres jaciments, es va considera com a cova sepulcral col·lectiva, de l'Edat del Bronze, segons les perioditzacions de l'IPAC, 2009. (1800-650 ?). Amador Romaní la situa com a Cova Neolítica. 08044-5 Cingle del Capelló Explorada 1905 per Amador Romaní esmentant restes diverses: òssies humanes, sílex i ceràmica diversa sense concretar. Així mateix va efectuar dos cales, una al sector del pou i l'altra a la coveta. A la cala del pou va distingir cinc capes assolint una fondària de 2.50 metres. La més superficial amb restes de teula romana, i les successives amb presència de restes lítiques diverses. 41.5307800,1.6913300 390825 4598508 08044 Capellades Difícil Bo Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44371 Cova del Jaume Forcada https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-jaume-forcada ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona Explorada al 1905 per Amador Romaní. Presenta dos entrades per accedir s'ha de grimpar cinglera amunt pel travertí. S'esmenta la recollida de ceràmica sense especificar . Durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia (1984) es va comprovar la diferencia de sediment existent en ambdós accessos, però amb tot cas sense documentar-se restes de materials en superfície. 08044-4 Cingle del Capelló Explorada al 1905 per Amador Romaní. 41.5306600,1.6913400 390826 4598495 08044 Capellades Difícil Regular Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa També coneguda com Balma d'en Forcada. Per les seves característiques, però amb absència de materials, sembla que podria ser una cova d'ús funerari. 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 178,80 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml