Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44368 | Balma Costa de Cal Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-costa-de-cal-manel | BARTROLI, R; CARBONELL, E i VAQUERO, M. 2007. 'Darrers treballs de recerca i adequació a l'Abric Romaní i a la Cinglera del Capelló. El parc prehistòric de Capellades (Anoia)'. Tribuna d'Arqueologia 2006. Barcelona. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. VAQUERO, M., (agost 2003), Memòria de l'excavació arqueològica a la Balma de la Costa de Can Manel, Mem.núm. 4954. VAQUERO, M. (2005). Memòria d'excavació arqueològica, a la Balma de la Costa de Can Manel (Capellades, Anoia). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. Mem.Núm. 6012 VAQUERO, M., (agost 2003), Memòria de l'excavació arqueològica a la Balma de la Costa de Can Manel, Mem.núm. 4954 | Balma que conserva les filades inferiors d'un mur que en època de Amador Romaní va servir com a tanca. A la paret de la cinglera alternen estrats de llims amb altres de travertí amb presència de restes materials (sílex, restes de fauna). La datació Paleolític Superior s'ha establert per la semblança dels materials amb el documentats a l'Abric Agut i l'Abric Romaní. L'any 2003 es dugué a terme una campanya d'excavacions dins del Projecte 'Abric Romaní-Cingles del Capelló'. S'han recuperat restes de fauna corresponents al Paleolític Superior final, completats amb analítiques paleo-ambientals que defineixen unes condicions climàtiques fredes i seques, tot i que dins l'estratigrafia més recent s'observen canvis ver una millora de les condicions climàtiques. Les datacions de C14 permeten establir un marge entre 15.190 +- 60 i 12.290 +- 60 BP. | 08044-1 | Cingle del Capelló | Jaciment descobert l'estiu de 1986 per Raül Bartrolí. En època de Amador Romaní l'accés possiblememt sería tancat per un petit mur, fet que explica que l'indret no fos considerat fins el seu descobriment a inicis del segle XX. Dins del Projecte d'Investigació Abric Romaní i Cingles del Capelló s'han dut a terme campanyes d'excavació entre els anys 2003 i 2006 que van ser dirigides per l'arqueòleg Manuel Vaquero Rodriguez (Font: Egypci. Departament de Cultura de la Generalitat) | 41.5279900,1.6903800 | 390741 | 4598200 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44368-foto-08044-1-1.jpg | Legal | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Forma part del conjunt del Cingle del Capelló. | 77 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||
| 44369 | Camí del Pont del Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-pont-del-bisbe | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Pendès, Any III, núm.7. ROMANÍ, Amadeu. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). | III aC VdC | A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic figura com a destruit | Es localitza al camí que porta del Pont del Bisbe a les fàbriques de Paper, prop d'una antiga teuleria, associat als marges laterals de les feixes de Can Bruguer. Es documentà la presencia de teules romanes associades a una paret feta de toves. Amadeu Romaní esmenta un enterrament fet amb teules fet que li va fer catalogar l'indret com a estació romana. Visita de la Carta Arqueològica (1984) només s'apreciaren materials romans, però no les restes de l'esmentada tomba. Durant la revisió de la Carta Arqueològica (1991) no es referencia cap resta material. | 08044-2 | Cingle del Capelló | Possible jaciment referenciat per Amadeu Romaní en una publicació de 1917 que va desaparèixer fruit dels treballs agrícoles en aquest indret.A l'IPAC 2009 es catalogat com a Lloc d'enterrament, inhumació aïllat, amb una cronologia ampla dins de l'horitzó romà, entre 218 aC i 476 dC. Durant l'any 2003 es van efectuar quatre excavacions preventives fruit de la construcció d'un col·lector d'aigues residuals: febrer-març; juny-juliol ; setembre i finals d'octubre i novembre. En tots els casos van ser dirigides per l'arqueòleg Manuel Vaquero Rodríguez (Font: Egypci. Departament de Cultura de la Generalitat) | 41.5272800,1.6920000 | 390875 | 4598119 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44369-foto-08044-2-1.jpg | Inexistent | Grec|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conoegut com: Costa de Cal Manel. Possible jaciment referenciat per Amadeu Romaní en una publicació de 1917 que va desaparèixer fruit dels treballs agrícoles en aquest indret. A l'IPAC 2009 es catalogat com a lloc d'enterrament, inhumació aïllat, amb una cronologia ampla dins de l'horitzó romà, entre 218 aC i 476 dC. A l'IPAC figura com a jaciment destruit | 82|83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 44370 | Cova dels Degotalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-degotalls | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona | L'accés es força cobert per vegetació arrapada a la cinglera. Explorada l'any 1905 per Amadeu Romaní qui recollí restes lítiques, ceràmiques diverses i de te ula romana Durant la realització de la Carta Arqueològica (1984) s'efectuà l'estudi dels materials ceràmics que segons les formes i decoracions s'emmarquen dins del Bronze Final II. La visita a la Cova no permeté recuperar materials arqueològics en superficie. | 08044-3 | Cingle del Capelló | Explorada l'any 1905 per Amadeu Romaní qui recollí restes lítiques, ceràmiques diverses i teula romana | 41.5303000,1.6914100 | 390831 | 4598455 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44370-foto-08044-3-1.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Interpretada a l'IPAC com a Cova Natural d'enterrament Inhumació Col·lectiu, datat al Bronze Mig-Final entre 1500 i 650 aC | 78|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||
| 44371 | Cova del Jaume Forcada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-jaume-forcada | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona | Explorada al 1905 per Amador Romaní. Presenta dos entrades per accedir s'ha de grimpar cinglera amunt pel travertí. S'esmenta la recollida de ceràmica sense especificar . Durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia (1984) es va comprovar la diferencia de sediment existent en ambdós accessos, però amb tot cas sense documentar-se restes de materials en superfície. | 08044-4 | Cingle del Capelló | Explorada al 1905 per Amador Romaní. | 41.5306600,1.6913400 | 390826 | 4598495 | 08044 | Capellades | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com Balma d'en Forcada. Per les seves característiques, però amb absència de materials, sembla que podria ser una cova d'ús funerari. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44372 | Cova de la Miranda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-miranda | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona | Durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia (1984) la visita a l'indret no va permetre apreciar cap evidencia material. | S'accedeix grimpant per la cinglera per les irregularitats del travertí i es localitza en un lloc difícil uns 15 metres damunt del camí. Explorada 1905 per Amador Romaní esmentant restes diverses: òssies humanes, sílex i ceràmica sense especificar. Així mateix va efectuar dos cales, una al sector del pou i l'altra a la coveta. A la cala del pou va distingir cinc capes assolint una fondària de 2.50 metres. La més superficial amb restes de teula romana, i les successives amb presència de restes lítiques diverses. Durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia (1984) la visita a l'indret no va permetre apreciar cap evidencia material. Per les característiques topogràfiques i per semblances a altres jaciments, es va considera com a cova sepulcral col·lectiva, de l'Edat del Bronze, segons les perioditzacions de l'IPAC, 2009. (1800-650 ?). Amador Romaní la situa com a Cova Neolítica. | 08044-5 | Cingle del Capelló | Explorada 1905 per Amador Romaní esmentant restes diverses: òssies humanes, sílex i ceràmica diversa sense concretar. Així mateix va efectuar dos cales, una al sector del pou i l'altra a la coveta. A la cala del pou va distingir cinc capes assolint una fondària de 2.50 metres. La més superficial amb restes de teula romana, i les successives amb presència de restes lítiques diverses. | 41.5307800,1.6913300 | 390825 | 4598508 | 08044 | Capellades | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44373 | Cova d'en Sellarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-sellares | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. VIDAL, L.M. 1911-1912.'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona. | Explorada per Amador Romaní el 1905. Posteriorment, 1976, excavada per Eduard Ripoll i L.G. Freeman. L'accés es localitza a la paret de l'Abric Agut prop de la trinxera excavada l'any 1985 per Rafael Mora i Eudald Carbonell. Amador Romaní esmenta l'existència d'una coveta amb un sediment estratificat de 15 centímetres amb restes de carbó, lítica, malacologia i bocins de ceràmica sense precisar. L'indret va ser catalogat com a cova sepulcral neolítica. Durant la realització de la Carta Arqueològica (1984), es confirmà que podria ser un annex de l'Abric Agut, no constatant-se cap evidencia material. Per les característiques del lloc i pel sondeig efectuat amb els materials, tindria moltes semblances amb l'Abric Romaní i l'Estació de Agut. | 08044-6 | Cingle del Capelló | Explorada per Amador Romaní el 1905. Posteriorment, 1976, excavada per Eduard Ripoll i L.G. Freeman. L'accés es localitza a la paret de l'Abric Agut prop de la trinxera excavada l'any 1985 per Rafael Mora i Eudald Carbonell.. | 41.5310700,1.6913100 | 390824 | 4598540 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Cova d'en Sallarès. Dins l'IPAC es catalogà com a Cova Natural sense estructures amb un marc cronològic variable entre 33000 i 9000, Paleolitic Superior. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44374 | Estació Agut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-agut | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. CAMPILLO, D (et al.)1990. 'Materiales paleolíticos y un fragmento cranial humano de Agut-Romaní en la colección Vidal del Museo de Arqueología de Barcelona'. Complutum. CANAL, J; CARBONELL, E. 1989. 'Abric Agut (Capellades, Anoia). Catalunya Paleolitic'. Girona CARBONELL, Eudald; VAQUERO, Manuel. 2000. 'Los yacimientos paleolíticos del Abric Romaníy el Abric Agut (Capellades, Barcelona)': Replica Campillo et al. Complutum. Madrid. ENRICH i HOJA, J. 1976. Campaña de excavacions arqueológicas en el Abric Agut de Capellades. Igualada. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. VAQUERO, M (et al.) 2001. 'Abric Agut (Capellades, Anoia)'. Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga. VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona. | Situat a 300 metres de l'Abric Romaní formant part dels dipòsits quaternari, localitzat a peu de roca, al marge dret del riu Anoia. L.M Vidal efectuà al 1912 una trinxera que assolí els 4 metres de fondària, identificada posteriorment per Freeman. Posteriorment, Ripoll i Lumley va realitza un altra on van identificar cinc estrats on alternaven capes de terra negrosa i toves arenoses. Dins l'estrat 4 es documentà un enllosat amb plaques de travertí i quatre dents humanes (un premolar i tres molars) corresponents a un Neandertal. Les restes òssies son acompanyades d'indústria lítica mosteriana, Paleolític Mig. Durant la realització de la Carta Arqueològica (1984) l'obertura d'un camí va destruí la pràctica totalitat del jaciment. | 08044-7 | Cingle del Capelló | Jaciment descobert l'any 1909 per J. Agut. A l'any 1912 L.M. Vidal descobreix quatre dents humanes. Els anys 1985, 1999, 2000 i 2001 es van dur a terme campanyes d'excavació de poc més d'un mes de durada en cada cas dins d'un projecte que integrava també la Cova de la Consagració. (Font: Egypci. Departament de Cultura de la Generalitat). | 41.5311600,1.6913100 | 390824 | 4598550 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Jaciment Identificat com abric i espai d'habitació amb estructures. Datada la seva ocupació entre el 90000 i el 50000, segons l'IPAC, 2009. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44375 | Cova del Paranò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-parano | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona | Es localitza per sobre de l'esplanada on es localitza l'Abric de la Consagració. S'accedeix grimpant per la cinglera de travertí. Segons la visita efectuada l'any 1911 per Amador Romaní es van recollir ossos humans i ceràmica, sense més especificacions i s'esmenta l'existència de tres nivells. Durant la visita dels membres de la Carta Arqueològica (1984) no es documentaren restes. Per la localització de difícil accés i les característiques del lloc podria ser destinat a lloc col·lectiu d'enterrament, neolític segons el seu descobridor i també segons l'IPAC de 2009. | 08044-8 | Cingle del Capelló | Al 1911 la cova va ser explorada per Amador Romaní i els comentaris de la visita es troben a l'Atlas que es conserva al Museu Molí Paparer de Capellades. | 41.5313500,1.6912800 | 390822 | 4598571 | 08044 | Capellades | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | L'IPAC de 2009 cataloga aquest jaciment com Cova Natural d'enterrament inhumació col·lectiu, tot i que durant la visita de la Carta Arqueològica no es documentaren materials associats en aquesta funció que se li otorga per trets contextuals i semblances amb altres jaciments de l'entorn. La cronologia de l'esmentat Inventari de la Generalitat el sitúa de forma genèrica al Neolític Final, entre el 2500 i 2200. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44376 | Balma del Pau Anton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-pau-anton | INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANI, Amador. 1929. Atlas de Amador Romaní. Museu Molí Paperer de Capellades. | Es localitza en un punt de la cinglera on el travertí ha estat retallat formant una mena de capelles una de les quals dona accés en aquesta balma. Va ser explorada per Amador Romaní recollint unes mostres de sílex, sense concretar més. Posteriorment, l'any 1984, durant la realització de la Carta Arqueològica es va posar de manifest l'existència d'estructures modernes (altars, escales, armariets, etc.) que distorsionen la visió general. | 08044-9 | Cingle del Capelló | Al 1905 la cova va ser explorada per Amador Romaní i els comentaris de la visita es troben a l'Atlas que es conserva al Museu Molí Paparer de Capellades. | 41.5316200,1.6912300 | 390818 | 4598602 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44376-foto-08044-9-2.jpg | Legal | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | L'IPAC el cataloga com a Cova Natural d'habitació sense estructures dins un marc cronològic definit com a Leptolitic (Indiferenciat), en un marc entre 33000 i 5500, tot i que pràcticament no hi ha evidencia més enllà de la constextual. | 77 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||
| 44377 | Balma dels Pinyols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-pinyols | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. BARTROLI, R; CARBONELL, E i VAQUERO, M. 2007. 'Darrers treballs de recerca i adequació a l'Abric Romaní i a la Cinglera del Capelló. El parc prehistòric de Capellades (Anoia)'. Tribuna d'Arqueologia 2006. Barcelona. ROMANÍ, Amadeu. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VAQUERO, M (et al.) 2001. Abric Agut (Capellades, Anoia). Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga. | La primera exploració és de 1905 i correspon a Amador Romaní que recollí sílex i esmenta dos nivells, el segon dels quals presenta restes de lítica amb malacologia. Durant les visites efectuades l'any 1984 per l'elaboració de la Carta Arqueològica no es documentaren restes materials. | 08044-10 | Cingle del Capelló | Al 1905 la cova va ser explorada per Amador Romaní i els comentaris de la visita es troben a l'Atlas que es conserva al Museu Molí Paparer de Capellades. Durant els anys 2000 i 2001 es portaren a terme campanyes programades d'un mes de duració sota la direccció de l'arqueòleg Manuel Vaquero Rodriguez. | 41.5320000,1.6912500 | 390821 | 4598644 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com a Cova dels Pinyols. Dins l'IPAC el jaciment es considera Cova Natural d'habitació sense estructures, més per la semblança a d'altres espais semblants que per unes evidències clares. D'altra banda, la cronologia s'estèn entre 90000 i 9000. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44378 | Cova Pallarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-pallares | INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amador. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. | La cova presenta una profunditat de 2.5 metres i una alçada d'1.5 metres. Va ser explorada l'any 1913 per Amador Romaní amb esment a ossos i ceràmica sense més concreció. La visita efectuada durant la realització de la Carta Arqueològica (1984) no va afegir cap informació pel que fa ni a materials, ni a estructures | 08044-11 | Cingle del Capelló | Va ser explorada l'any 1913 per Amador Romaní amb esment a ossos i ceràmica sense més concreció. | 41.5325600,1.6912500 | 390822 | 4598706 | 08044 | Capellades | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com a Cova del Maties Pallarès. A l'IPAC s'identifica com a Cova natural d'enterrament inhumació col·lectiu. Més que evidencies materials que portin a aquesta interpretació funcional de l'espai, es tracta d'una hipòtesi de treball que es relaciona a espais adjacents que presenten els mateixos trets. La cronologia es de Neolític Final, dins d'un marc entre 2500 i 2200. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44379 | Cova d'Antoni Zulueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dantoni-zulueta | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amador. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona. | Es troba penjada en el cingle. Segons el diari d'Amador Romaní recollí restes òssies humanes i d'animals diversos, sílex, ceràmica i un ós treballat. Segons visita durant la Carta Arqueològica (1984) es un lloc de difícil accés que no conserva pràcticament sediment i tant per l'orientació com pels trets generals de l'indret podria haver estat espai d'enterrament col·lectiu. L'estudi dels materials ceràmics a partir dels dibuixos permeten enquadrar l'indret al Bronze Final II-III. | 08044-12 | Cingle del Capelló | Descoberta per Amador Romaní al 1900 i explorada al 1905. Posteriorment va ser explorada també per Lluís M. Vidal entre 1911 i 1912. | 41.5312700,1.6913300 | 390826 | 4598563 | 08044 | Capellades | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Segon l'IPAC el lloc es Cova natural d'enterrament inhumació col·lectiu. La cronologia esmentada s'estendria entre 1150 i 650 aC | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44380 | Cova de Lluís M. Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lluis-m-vidal | INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. | Es localitza en la proximitat de les cases de la Font de la Riera, al peu del Camí Ral. Va ser descoberta l'any 1913 per Amador Romaní esmentat la presència de sílex catalogant-la com pertanyent al Paleolític Superior. Durant la visita dels membres de la Carta Arqueològica (1984) no es documentaren ni restes d'estructures ni de materials, destacant la considerable presencia de vegetació. L'any 1991 durant la revisió de la Carta eren palesos els retalls soferts pel travertí fruit de l'ampliació de la feixa. | 08044-13 | Cingle del Capelló | Explorada per Amador Romaní a principis de segle XX, amb documentació gràfica que forma part del Atlas, conservat al Museu Molí Paperer de Capellades. | 41.5333400,1.6914100 | 390836 | 4598792 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com a: Cova d'en Vidal. A l'IPAC es descriu com a Cova natural d'habitació, sense estructures i sense una c ronologia ni que sigui orientativa. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44381 | Balma i cova de Simeó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-i-cova-de-simeo | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona | Jaciment de difícil accés que presenta forma quadrada de 80 centímetres de costat, trobant-se a 150 metres a l'est de l'Abric Romaní. Amador Romaní esmenta alguns fragments de ceràmica. Durant la visita de l'any 1984 (Carta Arqueològica) només es senyalà part d'un mur modern excavat al travertí que serviria per tancar la cova. L'any 1991, durant la revisió de la Carta, es posa de manifest l'espoli, sense materials. | 08044-14 | Cingle del Capelló | Jaciment explorat per Amador Romaní a inicis de segle XX, afectuant planta i secció i recollint informació a l'Atlas que es troba dipositat al Museu Molí Paperer. | 41.5335400,1.6907400 | 390781 | 4598815 | 08044 | Capellades | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Balma i cova d'en Simon. A l'IPAC 2009 apareix identificat com a Cova natural d'habitació sense estructures,pero per les seves dimensions fa dificil esbrinar la funció. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44382 | Abric Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-romani | Només hem fet referència a algunes de les decenes d'articles publicats sobre l'assentament de l'Abric Romani. BARTROLI, R; CARBONELL, E i VAQUERO, M. 2007. 'Darrers treballs de recerca i adequació a l'Abric Romaní i la Cinglera del Capelló. El parc prehistòric de Capellades (Anoia)'. Tribuna d'Arqueologia. 2007 CARBONELL, R i VAQUERO, M. 2000/2001'Los yacimientos paleolíticos del Abric Romaní y el Abric Agut (Capellades, Barcelona). Rèplica a Campillo et all.', Complutum, 11. Madrid. CENTRE DE RECERQUES PALEO-ECO-SOCIALS DE GIRONA. 'Aproximación histórica al Paleolítico de Cataluña: Amador Romaní i Guerra i els seus treballs de camp a l'arqueologia (1873-1930)'. Estrat. Igualada. 1989. LAPLACE, G. 1962. 'Le Paleolitique Supérieur de l'Abri Romaní'. L'Anthropologie MORA, R et all. 1988. 'Chronostratigraphy of Abric Romaní'. L'Homme de Néandertal. Liège. Vol I. RIPOLL, E. 'Excavaciones en el Abrigo Romaní (Capellades, Barcelona)'. Ampurias, XXVI-XXVII. 1959. VALLVERDU, Josep; ALLUE, Esthel et all. 2014.' Abric Romaní (Capellades)'. En Sala Ramos (Editor). Los cazadores recolectores del Pleistoceno y del Holoceno en Iberia y el Estrecho de Gibraltar. Estado actual del conocimiento del registro arqueológico. Universidad de Burgos y Fundación Atapuerca. | Segons la catalogació de l'IPAC l'estat de conservació és excel·lent | Es localitza a l'extrem nord del passeig del Capelló accedint-se al jaciment per una porta. Està penjat en ple congost de l'Anoia. Es una cova de 20 metres de llargada per 5 metres de fondària i 3 metres d'alçada a la boca d'accés. La potència estratigràfica és de 12 metres, essent els nivells més moderns d'inicis del Paleolític Superior. La campanya de 1983 posar al descobert tres estructures de combustió, una estaca de fusta, un collaret de cipraca del Paleolític Mitjà amb industria lítica mosteriana de denticulats. La fauna esta formada per carnívors (os, llop, hiena, porc senglar, etc.), herbívors ( cavall, cérvol, llebre), aus (àliga, gralla, ànec, etc.). També es documenta l'ocupació del Paleolític Superior, amb una diversitat de teories en torn a la pertinença de les peces lítiques, entre el Proto-Aurinyacià,l'Aurinyacià, Gravetià, Magdalenià, Perigordià. Durant la realització de la Carta Arqueològica (1984) el jaciment presentava un bon estat de conservació i l'any 1989 es documentà un recipient de fusta carbonitzat de 45.000 anys. Posteriorment, l'any 1992 es recuperaren restes de grans felins (pantera i lleó) | 08044-15 | Cingle del Capelló | Descobert l'any 1909 per Amador Romaní. Al segle XIX es feia servir com a cementiri i posteriorment serví de pedrera Treballs efectuats: Amador Romaní des de 1909 fins 1930 Excavacions: 1909-1911. Treballs sota el patrocini de l'Institut d'Estudis Catalans: Amador Romaní, Lluís Marià Vidal, Norbert Font i M. Cazurro. 1956-1962: Eduard Ripoll, Laplace (1959) i H. Lumley (1961) 1975: Eduard Ripoll i M. Llongueras 1983 fins l'actualitat: direcció d'Eudald Carbonell | 41.5328400,1.6881100 | 390560 | 4598741 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44382-foto-08044-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44382-foto-08044-15-3.jpg | Legal | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com a: Balma del Fossar Vell. L'Abric Romaní es el principal jaciment del Parc Prehistòric de Capellades que juntament amb el altres es localitza en la formació geològica travertinica de la Ciglera del Capelló. La rellevancia científica va fer que una teulada protegeixi les restes. | 77 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44383 | Fàbrica Guasch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-guasch | ALMAGRO, M. 1947. Noticias prehistóricas del Valle del Noya. Nota I, 'El sepulcro neolítico de la Fàbrica Guasch de Capellades'. Pirineos, 6 (any 2) . Zaragoza. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. 1982.L'Arqueologia a Catalunya Avui. Barcelona. GIRÓ, Pere. 1962. 'Notas de Arqueología de cataluña y Baleares'. Ampúrias XXIV. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. MUÑOZ AMILIBIA, A.M. 1965. La cultura neolítica de los sepulcros de fosa. RIPOLL, Eduard i LLONGUERAS, M. 1963. 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa'. Ampurias XXV. Barcelona | A l'IPAC figura com estat de conservació desconegut | L'any 1926 fruit de les remodelacions a la propietat de Josep Guasch es va documentar un sepulcre de fosa. Ni l'any 1984 durant la realització de la Carta Arqueològica, ni durant la revisió de l'any 1991 no restava cap evidencia. L'estructura era una fossa simple circular amb una profunditat d'1.15 metres amb petites pedres delimitant-la i una llosa de cobertura. Restes d'un cos arrupit amb les cames flexionades amb un molt mal estat de conservació acompanyat d'alguns bocins de ceràmica. | 08044-16 | Av de Maties Guasch | Enterrament descobert i destruit l'any 1926 fruit de treballs de remodelacions de terres | 41.5276200,1.6853200 | 390319 | 4598165 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44383-foto-08044-16-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Segons el tipus de tomba i les restes ceràmiques, pertany al periode Neolític Mig-Recent amb una cronologia entre 3500 i 2500 aC. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44384 | Teuleria de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-dalt | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amador. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). ROMANÍ, Amador. 1921. 'Peletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia', Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès (setembre), Any III (núm.7) | Posteriors treballs 1984 i 1991 no permeteren documentar restes com les esmentades a l'article d'Amador Romani. | Segons l'estudi dels materials recollits per Romaní efectuat durant l'elaboració de la Carta Arqueològica (1984) eren vores de gerres ibèriques de gran format. No obstant durant la realització de l'esmentat treball de mitjans dels vuitanta no es van documentar evidencies al respecte, de la mateixa forma que durant els treballs d'actualització de 1991. El suposat jaciment va quedar integrat dins del casc urbà de la població. | 08044-17 | Entre l'Avinguda Guasch i La Bassa | L'histoira dels treballs es redueix a la troballa de materials minsos recollits i alguns dibuixats per Amador Romaní, presentents a la documentació original de 1928. | 41.5276200,1.6848800 | 390282 | 4598165 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com a: , Rajoleria de Dalt. Segons s'esmenta a l'IPAC i per la poca bibliografia es tracta d'una assignació arqueològica a unes restes minses de ceràmica ibèrica dins d'un topònim deTeuleria o Rajoleria, evidentment que dona continuitat al tipus d'evidencia antiga. Segons la mateixa font pel que fa al tipus, correspon varis, desconegut. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||
| 44385 | L'Escorxador Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescorxador-nou | INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. MALUQUER DE MOTES, J; HUNTINGFORD, E; MARTIN, R; RAURET, A.M; PALLARES, R; VILA, M del Vilar. 1982. Catàleg provisional dels poblats ibèrics a Catalunya. Barcelona | Ubicat on l'any 1927 es va situar el Nou Escorxador, recollint-se ceràmiques ibèriques segons va notificar Amador Romani. Durant la realització de la Carta (1984) i durant la revisió de la mateixa, les visites efectuades no van aportar evidencies ni materials ni estructurals. | 08044-18 | Cruïlla entre el Passeig del Capelló i el carrer de Santa Anna | Segonsl'IPAC pel que fa al tipus, correspon a lloc d'habitació sense estructures. 'Jaciment' amb un suport material molt minso. | 41.5307000,1.6910400 | 390801 | 4598500 | 1927 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44385-foto-08044-18-2.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Segons l'IPAC pel que fa al tipus, correspon a lloc d'habitació sense estructures. 'Jaciment' amb un suport material molt minso. | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44386 | Cova de la Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-torre-nova | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. VAELLO, J; MEJIA, J i VICENTE, J. 1968/7. 'Noves recerques arqueològiques a Capellades (Barcelona)'. Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista de Puig Castellar (2ª època). Santa Coloma de Gramenet. VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona | Cavitat situada a la cinglera del Turó de la Torre Nova, prop de Capellades. La cavitat presentava terres transportades per les pluges.Dins d'aquests sediments es documentaren restes de materials corresponents al Bronze Final III. Durant les visites de 1984 (Carta Arqueològica) i 1991 (actualització) no es documentaren ni evidencies estructurals, ni materials. | 08044-19 | Cinglera del Turó de la Torre Nova | 41.5332400,1.6800700 | 389890 | 4598796 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44386-foto-08044-19-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com a: Cova de Torrenova. L'IPAC (2009) recull l'historia de la troballa i l'adscripció cronològica tot i les minses evidències materials | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 44387 | Turó de la Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-torre-nova | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amador. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). ROMANÍ, Amadeu. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). VAELLO, J; MEJIA, J i VICENTE, J. 1968/7. 'Noves recerques arqueològiques a Capellades (Barcelona)'. Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista de Puig Castellar (2ª època). Santa Coloma de Gramenet. | Amador Romaní va documentar dues alineacions de pedres de 50 i 90 metres de llargada. A l'extrem d'aquesta darrera s'associava els fonaments d'una torre circular. Vaello va recollir fragments de ceràmica rodada i sílex. Segons estudi de materials del mateix autor i els seus col·laboradors destacaven diverses formes de ceràmiques del Bronze Final III, així com de materials constructius i fragments d'àmfores romanes i medieval. Elements lítics també formaven part dels repertoris materials. (segueix a observacions) | 08044-20 | Carretera Igualada-Vilafranca | La part plana d'aquest turó, on hi ha el jaciment, havia estat conreada i està parcialment al terme de Capellades i la resta al de La Torre de Claramunt. Amador Romaní esmenta bancals abandonats i afirma que no massa temps enrere l'indret s'havia convertit en un abocador municipal de deixalles. El mateix autor a la revista Penedès va catalogar les restes existents a la plana com una estació d'època indeterminada, detectant dues alineacions de pedres. Amador Romaní no va recollir cap tipus de ceràmica ni element arqueològic i esmentava literalment: l'any 1906, que: '(…) s'hi assenten els fonaments de dos murs o parets formant angle bastant obert, amb llur vèrtex mirant al nord-est. Una de les fileres de pedres s'estén vers el sud, un xic inclinada a l'est, en una llargada de 50 m. L'altra branca es prolonga en sentit nord-oest i mesura uns 90 m., acabant en llur extrem amb els fonaments circulars d'una torre'. A la dècada de 1960, Vaello i els seus col·laboradors van recollir ceràmica rodada (poca) i sílex en uns bancals abandonats, però després d'explorar la cova de la Torrenova que es localitza a la cinglera, van arribar a la conclusió que els materials provenien de la plana. Els materials trobats van ser diversos fragments de ceràmica de superfície brunyida, decorades amb cordons impresos amb digitacions, vores exvasades i llavis bisellats, un fons pla i una nansa vertical tipus pont. També, segons els mateixos autors, es va trobar restes de materials d'època romana i de ceràmica gris medieval a més de quatre gratadors de sílex i un burí i tres nuclis del mateix material, un fragment de destral polida de diorita i un tros de pedra de molí de mà de pedra sorrenca. A la vista d'aquests materials, es podria apuntar que el lloc estaria habitat en una etapa del Bronze Final III català, és a dir, entre els anys 900-650 aC, aproximadament. Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, l'any 1984, es van recollir dos fragments de ceràmica que permeten confirmar la cronologia esmentada. La Cova de la Torrenova és una formació calcària d'època quaternària que té el seu origen en el despreniment d'un bloc de pedra calisa que formava la cavitat junt amb una de les esquerdes esmentades. Durant la visita a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, l'any 1984, no s'aprecià cap tipus d'estructura ni ceràmica. El lloc aparegué molt degradat com a l'actualitat utilitzada com a vivenda marginal. Sembla doncs que tot i els canvis de l'ús de l'espai continua essent una zona amb certes expectatives arqueològiques. | 41.5332900,1.6800800 | 389891 | 4598801 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44387-foto-08044-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44387-foto-08044-20-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | (Descripció): Durant la visita de 1984 (Carta Arqueològica) es van recollir fragments ceràmics però no les restes de murs atesa la transformació del lloc en espai per abocar-hi escombraries. Només a l'extrem nord s'apreciaven restes constructives. Remodelacions posteriors de la zona van eliminar els abocaments i el creixement de la vegetació impedí la recuperació visual de les restes tot i que encara es possible la presència d'algunes restes d'estructures.Història: | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||
| 44388 | Vinya de Ca l'Isaac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-ca-lisaac | DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia). ALMAGRO, M. 1947. 'Notícias prehistóricas del Valles del Noya, Nota II, el fondo de silo céltico de la Viña de -Cal Isach- de Capellades'. Pirineos. Año III, ALMAGRO, M. 'Notícias prehistóricas del Valles del Noya, Nota II, el fondo de silo céltico de la Viña de 'Cal Isach' de Capellades'. Pirineos. Año III, n. GIRÓ, P. 'Notas de arqueología de Catalunya y Baleares'. Ampurias. XXIV. MAYA GONZÁLEZ, J. L.; PONS BRUN, E. 'El Bronze Final'. A: L'Arqueologia a Catalunya, avui. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1982. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TARRADELL, M. 1983. Les arrels de Catalunya. 2. Barcelona: Vicenç-Vives | A l'IPAC 2009 figura com a jaciment destruit | Jaciment arqueològic desaparegut datat al bronze final. Es tractava de restes d'un lloc d'habitacle a l'aire lliure, modalitat de la cabana enfonsada o 'sitja' del Bronze Final (900-650 aC). | 08044-21 | Carretera C-244 d'Igualada a Vilanova i la Geltrú, trencall cap a Vilanova d'Espoia | L'any 1926 en la partida anomenada Vinya de Ca l'lsaac (propietat de Josep Guasch Traveria), quan es feien els fonaments i explanació d'una caseta, van aparèixer les restes del jaciment. L'excavació la realitzar el propi Josep Guasch. El jaciment es troba situat uns 100 m. a l'est de la carretera C-244 d' lgualada a Vilanova i la Geltrú, poc després de passar el Km. 10, a l'alçada del trencall cap a Vilanova d'Espoia i d'una instal·lació de la xarxa del gas. A uns 50 m. aproximadament d'aquesta instal·lació, en direcció nord, s'inicia un camí de terra que porta a la 'Barraca d'en Guasch'. Aquest espai és conegut popularment pels capelladins com a 'Casa dels Enanitos'. Segons Almagro, que recollí les notícies del mateix Josep Guasch, el lloc estava situat en una elevació del terreny que en aquella època dominava el poble de Capellades. L'arqueòleg, amic personal de Guasch, i llavors catedràtic a la Universitat de Barcelona, donava especial atenció a l'existència d'aigua i apuntava la existència de 'un pozo para obtener agua casi a flor de tierra' per explicar aquest assentament humà. Josep Guasch va localitzar i excavar un lloc d'habitacle a l'aire lliure, modalitat de la cabana enfonsada o 'sitja' del Bronze Final (900-650 aC). Molt agosarada era la datació realitzada per Ramon Estany Serra a la revista igualadina Energia quan afirmava 'Dels segles V i IV abans de Jesucrist, existeixen les dades tretes de la vinya de ‘Ca l'Isaac''. Aquestes dades procedien directament del propi Amador Romaní, el qual va donar suport a Guasch en la documentació de les seves troballes. Els materials resultats de l'excavació es guardaven al domicili particular de Josep Guasch, com apunta el testimoni de Martín Almagro en el seu article publicat, el 1947, a Pirineos. Segons el propi Almagro, es va identificar un fons de cabana amb una estratigrafia total del terreny: - Una capa de 1'40 metres de potència a base de terra vegetal de conreu. - Una capa de 1'50 metres de terra més argilosa on ja s'hi varen recollir uns quants fragments de ceràmica. - Un nivell de pissarra en el qual hi havia excavat un forat més o menys circular d'uns 2 metres de diàmetre i amb una profunditat d'uns 175 metres, ple de terra de color fosc amb fragments de ceràmica dels camps d'urnes, decorats a base de cordons amb impressions digitals i d'altres acanalats, de les que es va poder reconstruir el material següent: una forma de tassa amb nansa de perfil en 'S' i de fabricació acurada; un plat decorat amb tres acanalats a base d'amples ranures o canals horitzontals i mètopes triangulars. També van sortir fragments de grans vasos de superfícies rugoses, decorats a base de cordons amb impressions digitals, i fragments de vasos de parets més primes i de perfils semblants a urnes. Durant la visita realitzada el 1984 amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no quedava cap vestigi del jaciment. Situació confirmada el 1991. | 41.5240000,1.6822300 | 390055 | 4597767 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Casa dels 'Enanitos'. A l'IPAC de 2009 figura com a lloc destruit i a l'apartat de tipus, com a lloc d'habitació amb estructures peribles fons de cabana. Es un Àrea Expectativa Arqueològica | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||
| 44389 | Can Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-codina | Sense referències bibliogràfiques a l'IPAC 2009 | Sepultura amb teules localitzada a la part alta d'un talús sota un transformador. | 08044-22 | Ronda del Capelló, a l'alçada de Can Codina en el núcli de Capellades | Jaciment descobert per Raül Bartrolí l'any 1996 | 41.5356300,1.6870600 | 390477 | 4599052 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | A l'IPAC 2009 es defineix com a lloc d'enterrament inhumació aïllat | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44390 | Solar d'en Fages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solar-den-fages | DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA i PALEONTOLOGIA, Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia). GEOPROJECTES. 2007. Estudi geotècnic per a la construcció d'un edifici en testera destinat a la Biblioteca Municipal en el solar situat entre la Plaça Verdaguer núm. 5, carrer del Pilar núm.2 i el carrer de la Canaleta s/núm., en el nucli urbà de Capellades. Igualada. REYES, J.C. 2005. Projecte executiu de la Biblioteca Municipal de Capellades. RIBA, J. 1986. Capellades RIU, Eduard. 1984. 'Necrópolis i sepultures medievals de Catalunya'. Acta Medievalia. Barcelona. SALES, J. 1999. Mon funerari de la Catalunya Central. Del Romà al Romànic . Historia, Art i Cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles IV i X. Barcelona. SALES, J. 1994.'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia'. Acta Medievalia. Barcelona. Pàg. 14-15. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) Memòries d'excavació: Altres / Memòries i informes / CASTILLO GÓMEZ, R.J.: Memòria de la intervenció arqueològica. Solar d'en Fages. Plaça Verdaguer, 5. Capellades (Anoia), març 2009. Nº 8782. Altres / Memòries i informes / SALAZAR ORTIZ, N., (2007), Memòria de intervenció arqueològica preventiva (seguiment i excavació). Solar d'en Fages. Plaça Verdaguer, 5. Capellades (Anoia). Maig-juny de 2007. Núm.mem. 6271 | V- XV | Durant els mesos de maig i juny de 2007 es va dur a terme una intervenció arqueològica preventiva en el solar d'en Fages, al número 5 de la plaça Verdaguer motivada per una troballa realitzada en el context de la construcció dels fonaments de la nova biblioteca municipal. Els treballs arqueològics van ser finançats per l'Ajuntament de Capellades. La superfície intervinguda era de 160 metres quadrats. Malgrat que la zona en què s'estava actuant no tenia registres arqueològics previs podia ser perfectament susceptible de tenir-los. Aquesta zona era un espai ja plenament urbanitzat a l'Edat Mitjana. La documentació medieval disponible documenta que a la plaça de l'Església a inicis del segle XV hi havia els 'hospicis' de Bernat Musarró, Ferrer Súria i Esteve Oller. De fet, la Canaleta limitava per ponent el nucli urbà de Capellades. En aquestes actuacions de maig i juny de 2007, es van detectar restes de tres enterraments humansdeterminant que s'aturessin els treballs d'edificació per documentar les restes. La intervenció arqueològica realitzada va consistir en la documentació arqueològica de les restes de tres tombes. L'estratigrafia arqueològica registrada mostra un primer estrat sota la vorera, de matriu sorrenca i de color grisós, en el qual no es va detectar cap rastre de material arqueològic. Aquest nivell semblava haver estat aportat en el moment de construcció de l'edifici que ocupava el solar abans d'ésser enderrocat. L'aportació d'aquest estrat va comportar l'escapçament de les tombes detectades just a sota, perdent la coberta dues d'elles i bona part del rebliment. La tercera havia estat respectada, potser per restar coberta per una gran llosa de travertí. La primera tomba havia perdut la part inferior durant el rebaix, conservant l'individu inhumat de cintura en amunt. L'esquelet de la tomba dos havia perdut la part inferior de les cames. La tomba tres és l'única que es va excavar i documentar totalment. Les fosses de les tres sepultures estaven fetes en l'estrat geològic i les tres mostraven idèntic rebliment, de matriu sorrenca, de compacitat fluixa i de color marró clar. Destaca la tomba tres, que presentava una fossa antropomorfa de fons pla, amb la part del cap diferenciada en forma quadrangular. Les restes de l'esquelet estaven en decúbit supí. Les tres tombes eren orientades d'est a oest i en cap d'elles es detectà cap material arqueològic associat. En la segona fase de l'excavació es rebaixà el subsòl de l'altra meitat del solar. En aquesta intervenció es detectaren les restes d'un mur i una quarta tomba, conservada sencera. Aquesta és una inhumació amb fossa rectangular de fons pla, 2 metres de llargada per 47 cm d'amplada retallada a l'estrat geològic, amb una coberta a base de grans lloses rectangulars de travertí de diverses mides. A l'interior, perfectament segellat i sense rebliment de cap tipus, es conservava l'esquelet complet d'un individu orientat d'est a oest i en decúbit supí, amb els braços creuats sobre el tòrax i les cames estirades amb els peus creuats. Tampoc presentava material associat. Donat que no s'ha registrat aixovar en cap tomba, la tipologia de la tomba en sí mateixa ha estat l'element clau a tenir en compte per a assignar la necròpolis a un moment cronològic, entre els segles V i XIV, a cavall entre l'antiguitat tardana i l'edat mitjana. | 08044-23 | Plaça Verdaguer, 5 | Durant 2007 i 2009 s'efectuaren breus campanyes d'excavació de poc més d'un mes de duració dirigides per Natalia Salazar i Rony José Castillo, respectivament. | 41.5309800,1.6860000 | 390381 | 4598537 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44390-foto-08044-23-1.jpg | Legal | Visigot | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Jaciment arqueològic actualment Desaparegut. Cronologia: 491/1492 Domini visigòtic /medieval.Les restes arqueològiques retirades del seu emplaçament original (les lloses de les sepultures), han estat guardades per ser recol·locades en la planta baixa de l'edifici de la Biblioteca. | 87 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44391 | Abric de la Consagració | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-consagracio | DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA i PALEONTOLOGIA, Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia) | S'han localitzat nou nivells arqueològics. Es van recollir dos peces i alguns ossos. La resta de material prové de recollida del pendent on s'aboca el sediment. Malgrat no haver-hi gaire material lític, els arqueòlegs que excavaren el jaciment l'any 1985 aventuren la hipòtesi cronològica del Paleolític Superior o musterià evolucionat. Durant l'estiu de 1991 es va produir el despreniment d'uns grans blocs de travertí de la part superior de l'abric que han caigut sobre l'esplanada del camí. El novembre de 1991 es van repetir nous despreniments. | 08044-24 | Cingle del Capelló | 41.5314800,1.6913100 | 390825 | 4598586 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44391-foto-08044-24-2.jpg | Legal | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | La cronologia que figura a l'IPAC i a l'Egypci s'estèn entre 33000 i el 9000. Enquadrat dins del Paleolític Superior. Es descriu com a Cova natural sense estructures. Entre els dies 15 d'agost i 3 de setembre de 1985 es dugué a terme una excavació d'urgència promoguda pel Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia dirigida per Eudald Carbonell. | 77 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 44596 | Jaciment arqueològic del Polígon de la Barquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-poligon-de-la-barquera | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. | III aC-V | Al tall efectuat durant l'obertura dels vials s'observen restes de materials arqueològics. | Restes detectades en un marge a peu de carrer, corresponents a una possible estructura d'un assentament romà | 08044-229 | Carrer de la Barquera1º41'15.64'E Altitud: 270 m. | Les restes es van localitzar en un terreny industrial propietat de J. Romaní. Foren descobert per Raül Bartrolí i Eudald Carbonell l'agost de 2006, en el context dels treballs d'obertura dels carrers del polígon industrial de la Barquera. Com a resultat de les obres van aparèixer, en un tall del carrer de la Barquera, algun fragment de tegula i algun petit fragment ossi indeterminat. En una visita efectuada el 20 d'abril de 2010, es va detectar l'existència d'alguna possible estructura i es van localitzar també fragments de ceràmica ibèrica comuna. | 41.5363200,1.6873700 | 390504 | 4599128 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44596-foto-08044-229-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | La cronologia que figura a l'IPAC es : -218/476. Romà. Àrea d'xpectativa arqueològica | 83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 44598 | Vinya Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-nova | No apareix documenta en cap document arqueològic | Talús del carrer on s'han recollir alguns bocins de ceràmica | 08044-231 | Carrer de la Vinya Nova | 41.5320100,1.6809000 | 389957 | 4598658 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Cronologia indeterminada. Només es documenten alguns bocins en superficie i no s'ha efectuat cap estudi al respecte. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 44601 | Mercat Figueter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-figueter | XVIII | Fira anual que es celebra el segon diumenge de Quaresma. Avui dia és un esdeveniment social important que atrau molts visitants de la comarca i es fa palesa la riquesa de les entitats polítiques i culturals, de comerç i serveis de Capellades. Altres activitats culturals es fan coincidir amb aquest dates com les inauguracions municipals. Una considerable quantitat de venedors ambulants es distribueixen per carrers i places amb productes artesans, afeccionats a les plaques de cava, tallers de manualitats i jocs infantils, un concurs de pintura ràpida i diverses actuacions d'espectacles d'arrel tradicional. | 08044-234 | Capellades | Possiblement es celebra des de finals del segle XVIII i antigament formava part d'un circuit de fires comarcals d'hivern en les quals els veïns podien desplaçar-se, passar la jornada festiva, mantenir els vincles d'amistat, familiars o comercials i alhora aprovisionar-se dels productes necessaris a cada moment de l'any. Finalment aquesta diversitat de fires van especialitzar-se: la fira de Reis d'Igualada, per a vendre planter, la de Sant Sebastià a Òdena, per a vendre porcells; per la de la Candelera a la Pobla, porcells i calderes. A Capellades es venia pesca salada, sobretot el congre de la Quaresma, la menja tradicional per a complir el precepte quaresmal d'abstinència de carn. A finals del segle XIX va esdevenir una fira amb molta concurrència, sobretot d'igualadins, i d'aquí li ve el nom de 'mercat figueter', perquè als igualadins, a la comarca, els deien el malnom de 'figueters'. Al segle XIX la fira s'allargava durant tres dies, divendres, dissabte i diumenge i el ferrocarril disposava un tren extraordinari per anar i tornar d'Igualada. Com a complement de la vessant comercial, es feia teatre, espectacles i balls diversos. Cap als anys setanta del segle XX, la fira decau en assistència i pràcticament només se celebra al matí del diumenge. Fins que el 1996 que l'Ajuntament i l'Associació de Comerç i Serveis de Capellades intenten revitalitzar com a part de promoció turística de la vila. L'any 1998 es torna a anomenar com 'Mercat Figueter' i es promou els venedors ambulants de productes artesans i representacions al carrer de vells oficis. Per tant, actualment ha tornat als seus orígens de promoure l'activitat comercial, econòmica i social que va tenir en origen. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es una festivitat coordinada des de l'Ajuntament de Capellades | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44602 | Festes del carrer de Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-del-carrer-de-corpus | XIX | Les Festes de Carrer de l'Octava de Corpus es distribueixen en diversos barris: Dissabte després de Corpus el barri de les Bledes; dilluns, el del Ruc; dimarts el del Gegant; dimecres, el del Ninot i dijous el barri de les Places. Actualment cada barri fa la festa de manera molt semblant: al matí els infants van a beneir el tortell a l'Església ('portar la panera'), fent un seguici precedit per l'orquestra que toca una marxa que ja s'ha fet popular d'aquestes festes i que recorre els carrers del barri. Per la tarda es va a 'treure ball' al carrer i seguidament es repeteix el ball a la pista de la Piscina Municipal per a tots els veïns del barri i les seves parelles. En aquest acte hi destaca el Ball Pla de Capellades que és dansat solemnement pels participants atès que constitueix un emblema important de la identitat de la vila. | 08044-235 | Capellades | Documentades de finals del segle XVIII, tot i que poden ser més antigues des del moment que la població de Capellades té el pes demogràfic per fer celebració per barris vuit dies desprès de Corpus. Antigament, cada barri competia en lluïment a la resta. A la vigília de cada festa, al carrer s'hi feia revetlla amb ball, menjades i jocs. L'endemà hi havia ofici religiós al matí i es formava un seguici popular cap a l'església amb els veïns. Els administradors de la festa del barri canviaven cada any i tenien el privilegi de treure ball en la dansa sortint de l'ofici. Possiblement era un ball de garlandes en el qual se subhastaven coques. Diverses tradicions que es van consolidar a la gresca festiva de cada un dels barris van acabar definint-los amb el nom que es coneixen ara: les enramades dels carrers amb bledes, la processó cap a ofici amb un ruc, amb la figura d'un un gegant, o la crema carnestoltesca d'un ninot. Però l'adveniment del liberalisme al segle XIX va comportar la transformació de les festes: els elements més arrauxats van ser convertits en folklore, la vegetació als carrers es va canviar per serrells de paper, el ball antic es va abandonar per un ball de tarda amb nous balls de moda, i el ritual de l'encant de les coques va ser transformat i dirigit als infants, que s'incorporaren al seguici amb els tortells i ara com a nous protagonistes. Al tombant de segle, 'americanos' capelladins regalen gegants i capgrossos als seus respectius barris i, amb voluntat i noves iniciatives d'alguns administradors i dels veïns, les Festes de Carrer continuen durant el segle XX com les festes més populars i lluïdes de la vila. En aquest moment d'esplendor, Domènec Roig i Domènech, administrador del barri del Ruc el 1948 va introduir un Ball Pla, que havia construït amb les tonades antigues de la festa i ben aviat es va convertir en el centre ritual d'aquestes festes. Amb el creixement urbanístic de la vila, les Festes de Carrer van acabar el segle XX amb una gran desigualtat en la mida dels barris i certa crisi, en gran part deguda als horaris inflexibles de la vida industrial. Això va comportar la desaparició de les revetlles, els jocs, i també de la figura dels administradors. Per a conservar les festes es va convenir fer una única caixa per a tots els barris i una organització conjunta. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 44603 | Santa Barbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-barbara-0 | XIX | El dia 4 de desembre al raval de La Font de la Reina en motiu de la festa de Santa Bàrbara, la santa titular de la capella. Es pot considerar que la diada de Santa Bàrbara obre les festes nadalenques a Capellades. | 08044-236 | Font de la Reina | Tot i que el barri és al terme de la vila des de l'any 1234, la capella fou sufragània de la parròquia de la Pobla de Claramunt fins el 1728, i fins aquesta data, el dia de la santa, se sortia en processó des de la Pobla fins a la capella, on s'hi feia missa cantada. La festa de Santa Bàrbara antigament havia estat un aplec important on s'hi reunien, a més dels veïns del barri, els que conreaven els horts de la plana de la Barquera i també molts treballadors dels molins paperers del volt que aquest dia tenien rebaix de treball per poder assistir a l'ofici. També hi solia anar molta gent la vila i entre ells, els capelladins més destacats. En sortint d'ofici es venien torrons, coques ensucrades i mistela i a l'hostal del barri hi havia llargues taules amb venda de begudes. Molts assistents s'entretenien amb jocs, molt tradicionals a les antigues festes de barri. Degut a l'envelliment de la capella, el 1919 es va tancar. El paratge fou comprat més endavant per Anton Miquel i Costas, fabricant de paper de Capellades i marquès de la Pobla de Claramunt, que va fer restaurar la capella i la va obrir novament el 4 de desembre de 1925 amb la celebració de la missa i l'aplec tradicional. La festa es va veure novament interrompuda a causa del clima antireligiós a partir de juliol de 1936 i de l'estat de guerra. Aviat se saquejà la capella i es cremaren les imatges, el retaule, el tabernacle i els seients. El 1939, amb la petita imatge del Crist que es recuperà de les cendres i els ornaments que l'administrador va poder amagar, es retornà al culte. La festa es reduïa aleshores a l'ofici i, mentre la diada no s'esqueia en diumenge, hi acudia molt poca gent. Del 1969 al 1987 la capella romangué tancada altra vegada fins que el 1988, a iniciativa de la parròquia de Capellades, es va constituir un grup de capelladins amb el nom d'Amics de la Capella de Santa Bàrbara, que inicià la reparació de l'edifici. Amb aquest esforç desinteressat, s'hi va poder celebrar l'aplec cada any a mida que es restaurava la capella i el seu entorn. (Font: Jordi Castellví i Girbau) | 41.5325700,1.6897600 | 390697 | 4598709 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44603-foto-08044-236-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 44607 | Santa Dorotea | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-dorotea | XIX | El dia 6 de febrer se celebra a Capellades la festa de Santa Dorotea, patrona de la parròquia, juntament amb Sant Sebastià, festa major d'hivern. Es fa ofici religiós a l'església i alguns actes organitzats per les entitats culturals de la vila. | 08044-240 | Capellades | Aquesta festa té l'origen el 1669 quan un clergue de Barcelona, Ramon Vila, va donar a la parròquia de Capellades la relíquia d'un braç de la santa, procedent del cementiri de Sant Calixte de Roma. Aquest braç, d'un pam i mig de llargada, fou col·locat en un reliquiari d'argent fet per un daurador de Barcelona fill de Capellades, Pau Llorens. El 1672 va arribar la relíquia a Capellades, que la va rebre amb una solemne processó pels carrers de la vila i molts actes festius. Tots els anys es posava la relíquia a pública veneració i, després de l'ofici es portava en processó fins a l'extrem del Carrer Major antigament anomenat de Soldevila, on hi havia oberta al gruix d'una paret, una capelleta de carrer dedicada a santa Dorotea. A resultes de la devoció dels capelladins i considerant els beneficis i les gràcies rebudes per la santa, el 1699 es congregaren al temple els caps de casa presidits pel senyor jurisdiccional i votaren a Déu tenir a santa Dorotea per patrona de la vila, terme i parròquia. D'aleshores ençà, la festa era celebrada amb molt de lluïment. Amb els actes revolucionaris, el 22 de juliol de 1936, la relíquia i el reliquiari van ser destruïts i no és fins passada la guerra que es tornà a celebrar amb solemnitat. La tradicional processó fins a la capelleta del carrer Major es continuà fent fins el 1970. A final de segle XX, l'àmbit no religiós de la festa ja pràcticament ha desaparegut. (Font: Jordi Castellví i Girbau) | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Sant Dorotea és l'advocada de Capellades i durant la festivitat el batlle renova i dona vigència al vincle amb la santa. Hi han diversos Goigs antic i moderns al respecte. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44633 | Festa de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol | XIX | El patró dels conductors ha tingut en els vehicles als grans protagonistes de la celebració de la Festa de Sant Cristòfol a Capellades. Després de la benedicció al matí dels vehicles davant l'església de Santa Maria, amb l'acompanyament de la Banda de l'Escola de Música de Capellades, hi haa la Plaça Catalunya una exposició amb els vehicles clàssics de la 4a. Mostra de vehicles clàssics i amb motor. A la tarda, es va fer la benedicció de vehicle pesats i lleugers, a la cruïlla del Passeig i el carrer Sant Joan. Finalment, a la nit, l'activitat es centra a la Piscina Blava amb el Gran Ball amb Orquestra | 08044-266 | Capellades | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44633-foto-08044-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44633-foto-08044-266-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||
| 44640 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-6 | http://www.capellades.cat/actualitat/noticies-historic/ | Tal i com és habitual de cada any, els actes forts comencen el 14 d'agost, amb el Correfoc, tot i que a partir del 12 es podrà gaudir de la Festa Major Popular, amb un ampli ventall de propostes. Tal i com explica la regidora, Susana Moreno, “d'aquesta Festa Major destaca que hem preparat molts actes per als més petits i també que pràcticament totes les propostes són gratuïtes. Tot i no ser el model de festa participativa que ens agradaria anar treballant de cara als propers anys, creiem que serà una bona festa per a què tothom pugui gaudir-la”. El divendres 14 d'agost, a banda del Correfoc, es continuarà gaudint de la botifarrada i de l'Animal Party a la Font Cuitora. El dissabte 15 s'inicia amb l'habitual Ofici de Festa Major, amb el Ball dels Gegants i l'actuació dels Falcons. El pregó, anirà a càrrec de les professores Anna Font i Glòria Sabater. Seguidament, cercavila fins la Font Cuitora on hi haurà un concert vermut amb Ignasi Terraza, Jean Pierre Derouard i Juli Aymí. A la tarda, després del partit de futbol i d'inaugurar l'exposició antològica Joan Campoy Romero a Casa Bas, es farà sardanes amb la Cobla Ciutat de Manresa. A la nit, Territori Stick amb el Capellades Hoquei Club i Ball de Festa Major amb l'Orquestra Belle Epoque. El diumenge 16 d'agost serà molt llarg, ja que hi ha activitats organitzades fins les 6 de la matinada següent. El dia, però, començarà amb una Patinada Popular, missa per difunts, festa infantil de l'escuma i concert vermut. Després de dinar, espectacle infantil i concert de ball d'arrel tradicional. La nit de l'empalmada combinarà l'actuació de diverses orquestres per 4 places de la vila. A la plaça Verdaguer hi haurà la Salseta del Poble Sec, a la de Sant Miquel TheNeighboursDJ's, a la d'Àngel Guimerà la rumba Er Taqueta i a la Catalunya el grup de versions DFESTA.cat El darrer dia de Festa Major es llevarà amb un taller per fer paper en família, una cercavila arrossera i un “Arròs paperer a la Font Cuitora”. A la tarda primer espectacle infantil, després havaneres i cremat. Al vespre es farà un espectacle coral amb els Músic Vox, finalistes a la darrera edició del programa Oh! Happy Day. I per acabar la festa, batucada amb els BATinKAT fins la plaça Verdaguer on hi haurà la traca de final de Festa Major. Coincidint amb la Festa Major des de l'Ajuntament s'ha llançat la campanya “Estimo com vull i qui vull, si dic sí, triem on; si dic no, bona nit!”, per promoure que les celebracions festives estiguin lliures d'actituds sexistes i discriminatòries. | 08044-273 | Capellades | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44640-foto-08044-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44640-foto-08044-273-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | S'estén que la Festa Major no té un propietari, sino que és del conjunt de la població que participa i ho fa possible | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 44392 | Hortes de la Barquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-de-la-barquera | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades. Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. | XIX | Extensa superfície d'horts, limitats a ponent pel sector industrial del Pla de la Barquera, al nord per una zona industrial, a llevant pel riu Anoia i el polígon residencial Font de la Reina, i a migdia amb la cinglera del Capelló. El Pla de la Barquera és travessat de nord a sud pel camí Ral. | 08044-25 | Al nord-est del casc urbà, a llevant de la zona industrial, a ambdóscostats del camí Ral | Històricament s'esmenta ja a la documentació notarial del segle XVIII. Tradicionalment ha estat una zona agrària, preferentment de regadiu, donada la proximitat del Rec Major. Així, a la documentació de l'edat moderna apareix esmentada com a terra dedicada a cereals de regadiu. Encara a mitjans del segle XIX la zona d'horta era una de les principals àrees de regadiu de Capellades, junt amb la del Capelló. A la segona meitat del segle XX, es van començar a urbanitzar alguns espais, els més propers al Molí de Ca l'Anton i a la Vila. Es va obrir el carrer Benaiges, però durant dècades va quedar limitat a aquest espai amb alguns habitatges i alguna instal·lació industrial (la fàbrica de galvanitzats PREMASA). A mitjans de la dècada de 1990, amb l'obertura de la C-15 i la connexió de Capellades amb el pont situat a prop de la Torre Baixa i La Rata, aquest espai va acabar de desenvolupar tot el potencial que tenia per usos diferents als agraris. Això sumat a la manca de terreny urbanitzable a Capellades, preferentment d'ús industrial, van causar la seva reconversió per a usos industrials a partir de finals de la dècada de 1990. En l'actualitat, el polígon industrial de la Barquera està ocupat, entre altres, per 'Transports Bernade', una fàbrica de Miquel y Costas & Miquel i, també, la deixalleria municipal. | 41.5350000,1.6889200 | 390631 | 4598980 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Dins de la categoria de Règim Urbanistic està definit com a Rústic protegit de valor agrícola. També pel que fà als usos actuals es defineix com: agrari, residencial i industrial. Es cataloga com a Espai d'Interès Paissatgistic atesa la suma combinada dels seus elements integrants: la font, el rec, la sèquia, la resclosa, el molí i el safareig, tot formant una unitat funcional integral que té sentit en el seu conjunt. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||
| 44394 | Cinglera del Capelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinglera-del-capello | BARTROLI ISALTA, Raül (i altres). 1995. Frec de Ciència. L'Atles d'Amador Romaní i Guerra, Ajuntament de Capellades. BARTROLI ISALTA, Raül. En premsa. 'Capellades abans de Capellades', Història de Capellades ( títol provisional). DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA, INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC I PALEONTOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. Ajuntament de Capellades, Capellades. Història en imatges, 5, 2003. | Cingles a llevant de la plataforma on està assentat el nucli urbà, entre els jardins de Mossèn Pere Ribot i el Camí Ral. Des del jardins es domina una vista panoràmica sobre la cinglera, i la vall amb el camí ral i el riu Anoia. | 08044-27 | Ronda del Capelló : entre els jardins de Mossèn Pere Ribot i el Camí Ral | La plataforma s'ha datat amb una antiguitat superior als 350.000 anys. L'activitat tectònica del quaternari va produir un enfonsament o trencament de la zona oest de Capellades. La plataforma es va enfonsar i va provocar l'aparició d'una cubeta, i la reactivació de les surgències va configurar la formació de llacs i basses que reompliren d'aigua la cubeta de Capellades. El resultat d'aquests degotalls era la formació d'un nou travertí als marges del cingle, que es fossilitzava en unes formes conegudes com a capellons. Des de finals del segle XIX es tenen documentades reunions i excursions a les coves i balmes de la cinglera. En aquest sentit, també foren habituals durant les dècades de 1920 i 1930 les obres d'adequació de les mirandes (la Xica i la del Capelló). Alguns espais propers, com la coneguda 'paret de les mentides' foren arreglades per complir aquesta nova funció de lleure. | 41.5300300,1.6901900 | 390729 | 4598426 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44394-foto-08044-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44394-foto-08044-27-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44395 | Serra i Mirador de Miramar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-i-mirador-de-miramar | <p>BARTROLI I SANTA, Raül (i altres). 1995. Frec de Ciència. L'Atles d'Amador Romaní i Guerra, Ajuntament de Capellades. GUTIERREZ POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONSA, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. TERMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER</p> | <p>Miramar forma part de la serralada que pertany als contraforts Prelitorals, a banda de marcar el límit del terme de Capellades per llevant i actua com a límit entre amb Vallbona d'Anoia. Al punt més elevat els dies de molta claror es pot veure la mar i la vall, amb els horts de la Font de la Reina i la cinglera del Capelló, sobre la qual s'estén el nucli urbà de Capellades. L'arbrat que domina és el pi. Cal esmentar la creu commemorativa del Concili Vaticà II i un repetidor de televisió.</p> | 08044-28 | Elevació situada a llevant del riu Anoia, forma part dels contraforts prelitorals | <p>Zona ocupada per vinyes des de l'edat mitjana. El toponímic de Miramar ja apareix esmentat en el Capbreu de 1649 on també s'esmenta la vinya. Apareix novament al Capbreu de 1735. A mitjans del segle XIX, segons dades de la Contribució Territorial, hi havia dues partides: la Cova del Pinsà (la part més propera al terme de La Pobla) i Lo Fitor (la pròxima a Vallbona d'Anoia). El darrer toponímic ja apareixia a la documentació medieval. En ambdós casos la terra dedicada a vinya era la majoritària respecte de les terres ermes. Aquesta zona estava pràcticament abancalada en la seva totalitat a la segona meitat del segle XIX i ocupada en la seva integritat per vinya. L'accés a aquestes vinyes era molt difícil i l'acostumaven a realitzar traginers vinguts d'Aragó. Progressivament, aquestes terres de conreu s'han vist abandonades, treballant-ne únicament algunes de la seva part. Des de la dècada de 1960, diferents punts de la serralada, alguns ja en terme de Vallbona, s'han vist sotmesos a explotació de pedra i altres materials de construcció. D'altra banda les antigues terres de conreu s'han vist ocupades per bosc de pins. Aquest creixement del bosc l'ha fet susceptible als incendis en èpoques estivals. Miramar va acollir el 1907 la segona edició de les foguerades patriòtiques pel dia de Sant Joan que els grups catalanistes de Capellades, articulats per La Veu de Capellades, havien encetat el 1906 i que ha esdevingut una celebració central de la identitat catalana. La zona va tenir una nova funcionalitat des de la instal·lació el 1966 de la creu commemorativa del Concili Vaticà II. Aquesta creu va ser construïda per l'empresa capelladina 'Hispano Mecano Eléctrica SA' i té 8 metres d'alçada. Aquest acte commemoratiu fou organitzat pel 'Cos de Portants del Sant Crist'. Així consta al peu de la creu, en una placa de metall, com la creu mateixa: Remembrança / Concili Vaticà II / Cos portants St. Crist / Capellades 8 demaig de1966. L'acte fou culminat per la benedicció per part de Mossèn Feliu Pidelaserra, que més tard va oficiar una missa pels cent cinquanta assistents. Des de fa una colla d'anys, ha esdevingut tradició ascendir al cim de la muntanya cada 11 de setembre, per commemorar la diada nacional de Catalunya. El cim de Miramar, també està ocupat des de finals de la dècada de 1980 per un repetidor de televisió. Darrerament, la seva ubicació ha estat motiu de litigi, pel que fa a la situació exacta de la línia de partió entre els termes de Capellades i Vallbona d'Anoia.</p> | 41.5327100,1.6927900 | 390950 | 4598721 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44395-foto-08044-28-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Tot i que aquest mirador ja es troba dins del terme municipal de Vallbona d'Anoia constitueix un magnífic punt d'observació de la vila de Capellades.Es un punt d'Interès Paisatgístic. Des del 14 de desembre de 1992 es un PEIN de les Valls de l'Anoia.( Decret 328/1992). | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 44396 | Parc de la Font Cuitora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-font-cuitora | GUTIERREZ POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. TERMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa, El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic, Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Manteniment municipal | Parc dins del que es poden diferenciar dos zones: 1. una de plana a l'entrada del parc, ordenada amb dues files de plàtans (Platanus hispanica) a manera de passeig. Està limitada pel costat de llevant amb el torrent, que baixa de la muntanya, canalitzat amb murs de paredat comú i salts per reduir la velocitat de l'aigua. A l'altra costat del torrent, hi ha un espai destinat a plataforma escenari. 2. un espai de descans amb bancs de paredat entorn de la font de la Cuitora, actualment seca; a prop i junt al torrent, hi ha una font d'aigua potable de la xarxa pública. La segona zona és la que s'enfila per la muntanya fins arribar al cementiri, a través d'escales amb graonat de pedra. | 08044-29 | Carrer Font Cuitora; Camí del Cementiri; C. Salvador Espriu | Es documenta des d'inicis a inicis del segle XVIII i té l'origen en la qualitat de l'aigua per coure el llegum. A mitjans del segle XIX, se la situava a l'extrem del Passeig de l'Olivar. A la dècada de 1880, l'Ajuntament de Capellades ja hi va realitzar diferents obres de manteniment. En aquells moments se li deia Passeig de la Font Cuitora. Les muntanyes que l'envoltaven tenien encara llavors conreus de vinyes i oliveres. En el projecte de ferrocarril d'Igualada a Sant Sadurní, de la dècada de 1880, es preveia que la línia de tren passés just per davant del 'Passegi de la Font Cuitora'. La seva rellevància com a centre de la vida social capelladina es va iniciar amb el segle XX, també com a lloc d'estiueig. Des d'aquell moment serà un espai important per a les trobades i els espais de tertúlia. L'Ajuntament treia en aquella època a subhasta un lloc per a la venda de begudes. L'arrendatari tenia l'obligació de mantenir net aquell indret. El parc combinava la qualitat de l'aigua amb àmplies zones d'ombres, producte dels grans plàtans que l'omplen. A inicis de la dècada de 1920, l'aspecte d'aquell indret va canviar de forma considerable pel fet que es va esplanar amb les terres procedents de les obres de les noves naus de la fàbrica de Guasch. Durant dècada de 1930, es va reactivar el paper de trobada de la font en construir un quiosc de begudes. El ple del 3 d'agost de 1939 va acordar procedir a la neteja i manteniment del quiosc de la Font Cuitora, llavors totalment abandonat, tot i que finalment es va enderrocar. El 23 de febrer de 1978, el ple municipal comentava que en la prospecció realitzada a la Font Cuitora s'havien trobat 40.000 litres d'aigua per hora a una profunditat de 95 metres i el 29 de juny del mateix any es va concedir a l'empresa Potrony la construcció del pou. El servei es va inaugurar l'agost de 1979, habilitant espais per diverses activitats culturals i lúdiques A la dècada de 1990 es van realitzar reformes a la part posterior del poliesportiu, el qual es va adequar com a àrea d'aparcament. Un canvi essencial en el paper social del parc de la Font Cuitora fou la clausura de la tradicional font i la seva connexió. | 41.5265700,1.6837600 | 390187 | 4598050 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44396-foto-08044-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44396-foto-08044-29-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan García Targa | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44400 | Aqüífer Carme-Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-carme-capellades | Pla territorial de les Comarques Centrals. Aprovació definitiva: setembre de 2008. Secretaria per a la Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya. Planificació de l'espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i Anoia. Agència Catalana de l'Aigua. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Juny de 2003. PROTOTIPUS DE CATÀLEG DE PAISATGE. BASES CONCEPTUALS, METODOLÒGIQUES I PROCEDIMENTALS PER ELABORAR ELS CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. | Sobre explotat | L'aqüífer multicapa de la Serralada Prelitoral Catalana a Capellades, és un aqüífer carbonatat de flux difús. A part del drenatge directe als rius en les zones que per estructura geològica funcionen en règim lliure, l'aqüífer té un drenatge profund en règim confinat, amb sortides molt concretes que aprofiten singularitats geològiques (deus de Capellades). La recàrrega és causada únicament per la pluja eficaç, i la transmissivitat dels medis permeables és relativament petita, raó per la qual la regulació natural que imprimeix l'embassament subterrani és important, fins a conferir al sistema una gran resistència a la sequera, des del punt de vista d'aigües superficials. L'aqüífer multicapa funciona en règim natural poc influenciat i té uns recursos mitjans que s'apropen als 20hm3/any. | 08044-33 | L'aqüífer Carme-Capellades ocupa una superfície d'uns 150 quilòmetres quadrats i transcorre per sota de diversos termes municipals anoiencs i també a la part nord del Penedès. Es calcula que un 60% dels anoiencs consumeixen aigua d'aquest aqüífer, sobretot els habitants de la Conca d'Òdena. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 44401 | EIN Valls de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ein-valls-de-lanoia | <p>PEIN. Decret 328/1992, de 14 de desembre. Generalitat de Catalunya. Prototipus de Catàleg de Paisatge. Bases conceptuals,metodològiques i procedimentals per elaborar els catàlegs de paisatge de Catalunya. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma</p> | <p>La part del PEIN de les Valls de l'Anoia que es troba dintre del terme municipal de Capellades, és el bosc, majoritàriament format per pins pinyers però també amb alzines, i sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles que ocupa pràcticament tota l'àrea. El substrat geològic és, en la major part, pissarrós, excepte en la zona més meridional de la subunitat, on el granit es descompon en sauló.</p> | 08044-34 | Capellades | <p>És molt convenient l'actuació conjunta dels municipis de Vallbona d'Anoia, Capellades i Cabrera d'Anoia per facilitar la connexió dels espais del PEIN de les Valls de l'Anoia. D'altra banda, la neteja i manteniment de l'espai per a reduir el risc d'incendis i de caiguda de roques, així com el condicionament i inventariat de la xarxa de camins que travessen la zona, serien actuacions molt recomanables per a la protecció de l'espai i per a fomentar-ne l'ús públic ambientalment responsable.</p> | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Dins del municipi hi trobem l'espai inclòs en el PEIN (Pla Especial d'Interès Natural) de les Valls de l'Anoia. Aquest PEIN també es troba inclòs en l'espai homònim de la Xarxa Natura 2000 (codi ES5110018), proposat com a LIC (Lloc d'Importància Comunitària) i designat com a ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus). Element d'interès mediambiental | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44497 | Cim del Molar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cim-del-molar | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). PROTOTIPUS DE CATÀLEG DE PAISATGE. BASES CONCEPTUALS, METODOLÒGIQUES I PROCEDIMENTALS PER ELABORAR ELS CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | Al mirador s'hi arriba pujant pel camí del Cementiri. Aquest camí està envoltat de pins, molts dels quals són fruit d'una plantada popular que es realitzà l'any 1993. El cim del Molar està situat a ponent del nucli urbà, a una alçada de 376 metres en la zona del cementiri (en el punt més alt assoliria els 386 metres). Això facilita una molt bona visió de la pràctica totalitat del nucli urbà capelladí. Des del Cim del Molar s'obté una panoràmica profunda, de desenes de quilòmetres, dels cingles i els relleus per sobre de la plana. Destaca, en primer pla, l'edifici del museu 'Molí de la Vila', més enllà, a l'esquerra, el turó de la Torrenova i, al fons, la serra de Miramar. A la part baixa de la vessant de llevant hi ha el parc de la Font Cuitora. | 08044-130 | Cim del Molar | Aquest cim, com la resta d'elevacions que rodegen el nucli urbà de Capellades, històricament han estat ocupades des d'antic pel conreu de la vinya. Així apareix la documentació medieval i els capbreus de 1649, 1735 i 1805 tot i que parts tenien conreus de cereals i oliveres. Es documenten propietats de diverses famílies com la Benet, Ferrer, Soteras i Tiana, a part d'una zona municipal. El cim del Mulà va adquirir creixent centralitat a la vida capelladina des de la inauguració del nou cementiri, el 1858. Des de mitjans dels anys 20 del segle XX, no hi ha hagut molts canvis. | 41.5228100,1.6840700 | 390206 | 4597632 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Punt d'interès paisatgístic. Actualment compleix la funció de mirador de titularitat municipal i altres empreses. Presenta un bon estat de conservació del camí, però el cartell informatiu presenta grafits diversos. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44512 | Feixes de la Costa de Cal Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixes-de-la-costa-de-cal-manel | BARTROLÍ ISANTA, RAÜL. En premsa. 'Capellades abans de Capellades', Història de Capellades (títol provisional). DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA. 2009. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia). Mimeo. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). PROTOTIPUS DE CATÀLEG DE PAISATGE. BASES CONCEPTUALS, METODOLÒGIQUES I PROCEDIMENTALS PER ELABORAR ELS CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | Les feixes de la Costa de Cal Manel són conreus de bancals o terrasses aprofitant el vessant de la cinglera, amb murs de paredat en sec. | 08044-145 | Pas de l'Aigua/ Ronda del Capelló | El bancals de la Costa del Cal Manel eren un dels principals nuclis de l'horta de Capellades. D'inferior qualitat dels de la plana, al Capelló, o de la Barquera, són en aquest moments un dels pocs vestigis que queden de la tradicional horta junt a l'existent prop de la Font de la Reina. Aquesta costa, a part de la seva funció agrària, era en sentit estricte una via de comunicació entre la vila i els molins dels Pas de l'Aigua. A finals del 2008 es va tallar el trajecte original del camí en el tram que travessava la fàbrica d' Ahlstrom (antiga 'Papelera del Besós') i es va desviar en direcció a la zona de 'Tints d'Igualada'. Hi havia una altra via alternativa que conduïa directament a 'Cal Violant' que sortia directament de davant de la Font del Llargandaix. La importància d'ambdues ve reconeguda per la instal·lació d'un llum públic en cadascuna d'elles, segons acord del ple municipal de 30 de novembre de 1917. Aquesta qüestió ja era pendent des de mesos abans i, malgrat l'esmentat acord, encara va trigar un temps en materialitzar-se. El 1931 es va aprovar la instal·lació d'un altre fanal a la part inferior. A inicis de la dècada de 1980, Amadeu Freixas i Vivó es va construir una casa tocant ja pràcticament al passeig del Capelló. Aquesta edificació es l'única en tota la Costa. En aquests bancals es troba el jaciment arqueològic 'Jaciment del camí del Pont del Bisbe-Costa de Cal Manel'. | 41.5246100,1.6899200 | 390697 | 4597825 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44512-foto-08044-145-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Les terrasses de conreu es relacionen amb una major retenció del sòl (més profunditat útil del sòl). És una forma de conreu tradicional que ha perviscut durant generacions, son per tant una zona d'interès paissatgistic. | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||
| 44536 | Llera del riu Anoia i bosc de ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llera-del-riu-anoia-i-bosc-de-ribera | La gestió i recuperació de la vegetació de ribera. Guia tècnica per a actuacions en riberes. Agència Catalana de l'Aigua. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Desembre de 2008. Planificació de l'espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i Anoia. Agència Catalana de l'Aigua Departament de medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Juny de 2003. Projecte de recuperació de la llera del riu Anoia al seu pas per Capellades. Mediatec, consultors i assessors del medi ambient. Versió febrer 2008. Esborranys. Agència Catalana de l'Aigua: htpp://aca web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma | El riu Anoia al seu pas per Capellades queda encaixonat per la carretera C-15, amb un mur de formigó que el tanca pel marge esquerre. Un altre mur de les mateixes característiques si bé de dimensions més reduïdes ha estat construït al marge dret per una indústria paperera a l'alçada del límit amb de La Pobla de Claramunt. En aquest tram, l'Anoia es troba fortament antropitzat. A la banda nord la zona industrial arriba a pocs metres de la llera del riu; en aquesta zona s'hi troba algun vestigi de bosc de ribera molt degradat (de fet, el conjunt del bosc de ribera només resta a petites zones i les espècies que s'hi troben són alberedes, pollancredes i omedes). A continuació trobem la vegetació de ribera alternada amb cultius de vinya, fruiters i horta. La zona de cultius ocupa aproximadament dues terceres parts de la longitud del riu Anoia en aquest tram. Entre els horts i les zones abandonades hi ha petits abocaments de residus i d'aigües residuals que degraden encara més la zona. | 08044-169 | Riu Anoia | 41.5320600,1.6915800 | 390848 | 4598650 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Interès paisatgístic. En aquest tram del riu, el bosc de ribera està totalment degradat, amb un índex QBR (Qualitat Bosc de Ribera) entre 55 i n75, és a dir mediocre.Actualment els horts de conreu de regadiu i de fruiters ocupen juntament amb els dos polígons industrials bona part de la ribera del tram de l'Anoia al seu pas per Capellades. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 44405 | L'Hospici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhospici | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. MUSET I PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). RIBA COLL, Pau. 2005. Pasado y presente. Memorias de Pau Riba i Coll, editat pel propi autor. ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Es localitza al camí que de nord a sud travessa el terme municipal, a l'est del nucli urbà, per sota la cinglera del Capelló, prop de la riba dreta del riu Anoia. En el seu recorregut passa junt a l'Hospici, travessa el petit nucli urbà de la Font de la Reina; en el tram anomenat Pas de l'aigua passa junt el Molí Vell i la fàbrica de Cal Violant, prop del límit de terme. En tot el traçat conserva el paviment de terra. Es una casa associada al camí que presenta planta baixa, pis i golfa. Presenta coberta dos vessants, de teula corba acabades amb imbricació de maó i teula. La façana que dóna al camí està composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical. El balcó està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals. A la planta baixa hi ha dos portals de carreus de pedra amb arc rebaixat, tancats amb portes de fusta de dues fulles batents, una emplafonada i l'altra clavetejada. Les façanes són arrebossades i les cantonades amb carreus de pedra. Les parts laterals presenten petites obertures de proporció vertical. | 08044-38 | Camí Ral. Font de la Reina, 1adreça fiscal: Font de la Reina, 1 | L'hospici es va construir en terres de l'antic patrimoni de la família Valtà, important família drapera, propietària de les terres des de la primera meitat del segle XV. Posteriorment foren propietat dels Balaguer durant els segles XVI i XVII. L'edifici fou construït a la primera meitat del segle XVIII per Francesc de Bas i de Monner, coneixent el cost de l'obra i la primera menció, com a 'hospici', com a casa. El gener de 1819, foren cedides en establiment es va cedir la propietat a propietari d'un molí draper, prop d'aquesta casa. Durant el segle XX la casa va tenir diversos propietaris. Des dels anys quaranta va ser casa de pagès amb corrals per bestiar i terres de conreu als voltants. | 41.5346000,1.6895700 | 390685 | 4598934 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44405-foto-08044-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44405-foto-08044-38-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Rellevant com a model d'arquitectura residencial rural. Es considera Àrea d'expectativa arqueològica i és terreny rústic protegit de valor agrícola . | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44407 | Molí de Cal Titllo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-titllo | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El Segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (Títol Provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999.'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provision al) INVENTARI DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE CATALUNYA (Fitxa del Molí de Cal Titllo). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. | XVIII | Edifici de planta rectangular, amb el carener paral·lel a la façana principal, i un estret cos perpendicular adossat, que té els espais interiors integrats a l'edifici principal. El material de construcció és la pedra que, com a paredat, forma els murs i, tallada en blocs regulars, es mostra en les grans dovelles del portal principal. Està estructurat en els tres nivells propis d'un molí paperer, cada un d'ells ocupa una planta de l'edifici. 1. Planta baixa dedicada antigament a les principals operacions de la manufactura paperera i actualment ocupat en bona part per un dipòsit de reserva d'aigua. No s'hi mantenen instal·lacions ni estris paperers. 2. Planta pis: originàriament habitatge, manté part de l'estructura original, però amb algunes modificacions de cara a disposar d'espais més amplis. 3. Planta superior que presenta l'estructura clàssica del mirador o estenedor d'un molí paperer. La sota coberta, formada per l'encavallada, jàsseres i bigues de fusta, és l'original. La façana principal està orientada al sud-oest. Davant de l'edifici alineat al carrer d'Amador Romaní, hi ha un jardí amb una antiga pila paperera i altres elements. | 08044-40 | Carrer Amador Romaní s/n.; C. Call, 82 | En funcionament des de mitjans del segle XVIII, en el seu espai hi constava anteriorment una manufactura de molí 'retorcedor' de llana. Els seus propietaris eren els Marra, naturals de Capellades propietaris d'una farga d'aram a la Torre de Claramunt. Aquest molí era un dels cinc que apareixien en el Capbreu de 1735-1739, localitzat en aquell cas al Pla de Vila. En la documentació apareix com a 'molí paperer amb casa i hort'. La família Marra no el va gestionar directament i ben aviat el va posar en arrendament. L'any 1771, s'efectuen reformes i es disposa l'escut que presideix el portal principal. En un altre document de 1786, apareix com de tina única. Ambdós indicadors apunten a un molí paperer de modestes dimensions. En el Capbreu de 1805 consta com a propietari Antoni Marra i Romaní, tot recordant l'antiga condició de molí retorcedor de llana. El 1849 va ser sotmès a diferents reformes. Posteriorment, el Molí del Pla va passar a ocupar un lloc en el conjunt de molins de l'empresa Vilaseca, que el va comprar el 29 d'agost de 1940. Durant força temps es va mantenir en desús, començant un procés de deteriorament evident. A començament de la dècada de 1990, es va iniciar la seva rehabilitació. En l'actualitat es mostra plenament restaurat, amb l'estructura totalment consolidada, un manteniment acurat d'espais interiors i l'enjardinament de l'entorn immediat -abans hort del molí-, on es manté una antiga pila paperera de pedra i alguns elements procedents d'altres molins de l'empresa J. Vilaseca SA. Els espais interiors s'utilitzen per a reunions i actes de l'empresa propietària. | 41.5331000,1.6845100 | 390260 | 4598774 | 1710 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44407-foto-08044-40-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Documentat des de 1710 amb diverses reformes els anys 1771 i 1849 i obres de rehabilitació a la dècada de 1990. Forma part del patrimoni arquitectònic industrial i s'identifica com Àrea d'expectativa arqueològica. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 44408 | Molí Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-xic | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220) MUNNÉ SELLARÈS, Lourdes: Inventario del Patrimoni Industrial de Catalunya (fitxa del Molí Xic). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA . ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES | XVIII | Edifici és de planta rectangular, amb un cos trapezoïdal adossat, unificat amb l'anterior. Com altres molins paperers de dimensions modestes, es cobreix amb coberta de doble vessant amb teula corba, la cornisa recolzada en permòdols situats en els plens de la façana, i amb el carener paral·lel a la façana principal. Els materials de construcció són: pedra tallada que forma la base, els caires i les voltes de la planta inferior, i paredat de tàpia arrebossada en els murs, pintats de color blanc; destaquen les cantonades amb carreus de pedra. A la façana, a migdia, hi ha adossat un cos de planta baixa, cobert amb teula àrab a una vessant amb una àmplia portalada tancada amb porta metàl·lica corredissa. La distribució interna presenta els tres nivells originals: el de producció, el d'habitatge i el d'assecatge, però amb canvis en la seva funció, de cara a les necessitats productives actuals. Els antics miradors o estenedors ocupen la totalitat de les tres plantes superiors i, degut a que actualment no s'utilitzen, mantenen la seva antiga fisonomia (amplis espais sense divisions internes i sota coberta característica). Les plantes altes de la façana est, al carrer, està composada amb tres i nou eixos amb obertures de proporció vertical, tancades amb porticons de fusta. La façana del costat de migdia està composada amb quatre eixos. Al costat nord-est s'hi adossa una gran nau, de construcció més moderna, de planta baixa i planta pis d'obra vista, amb disset finestres rectangulars a cada planta tancades amb vidre gelosia. A continuació d'aquesta hi ha un altra nau, també de planta baixa i planta pis, amb la planta baixa cegada i amb obertures de gelosia a la planta superior. | 08044-41 | Carrer Amador Romaní, 79-81 | A Capellades a finals del segle XVI i inicis del segle XVII hi havia quatre molins drapers: un d'ells era el de les Albes. A inicis del segle XVIII era, però, un dels dos únics molins drapers de la vila. Aquesta instal·lació era propietat de la família Pasqual (apel·lada com dels Andrayos). Possiblement atenent a la localització de les seves propietats estaven emparentats amb els Pasqual del MasVidal. Els Pasqual dels Andrayos estaven dedicats justament a la draperia i a la pagesia. Segons el capbreu de 1745, el propietari del molí draper era Francesc Pasqual Prats. Finalment, com bona part dels altres, es va reconvertir a usos paperers a mitjans del segle XVIII. Posteriorment, fou controlat per la família Romaní de Cal Ramonet, que ja havien estat arrendataris del molí a finals del segle XVIII. A partir de 1817 la família Romaní va posar en arrendament el molí a partir de llavors. Al 1886 ja era propietat d'Antoni M. Romaní i Romaní. A inicis del segle XX era gestionat per l'empresa Vilaseca, tot funcionant amb màquina rodona. A part, mantenia simultàniament el seu ús fariner fins a la dècada de 1940. Cap a finals d'aquesta dècada va ser adquirit pel paperer Jaume Munné i Martorell i comença la seva transformació, amb la incorporació d'una nau industrial, per a la instal·lació de nova maquinària paperera. L'espai de l'antic molí es manté actiu en la fase de preparació i distribució de la primera matèria de l'empresa Papelera Munné S.A. | 41.5354200,1.6835600 | 390185 | 4599033 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44408-foto-08044-41-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-06-25 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com a : Paperera Munné. Construit al segle XVII i successives reformes i ampliacions segles XIX i XX . Àrea d'expectativa arqueològica | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44410 | Molí de Cal Castells (Fàbrica J. Vilaseca S.A.) i vestigis dels molinsde Cal Mata i Can Separa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-castells-fabrica-j-vilaseca-sa-i-vestigis-dels-molins-de-cal-mata-i-can-separa | BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. Full a full. 'La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220) GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capelladescoordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. Fons Família Franch. | XVIII | Es troba al nord del casc antic. Ocupa un solar de forma rectangular, alineat al carrer, el qual al seu costat de llevant hi té adossats dos cossos de planta rectangular. Consta de planta baixa i tres plantes pis. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer, acabades amb una simple cornisa, canal i baixant fins a sota la cornisa. La façana al carrer està composada simètricament amb quatre nivells amb obertures de proporció horitzontal; la façana lateral de migdia està estructurada en dos eixos amb obertures de proporció horitzontal, i la del costat nord, segons sis eixos amb obertures de proporció vertical, en un dels quals hi ha un portal d'entrada tancat amb una porta de tres fulles de posts de fusta. Els murs són de paredat revestit d'arrebossat pintat de color ocre, els quals recolzen en un sòcol de carreus de pedra aplacada. A la part de baix del costat de migdia de la façana principal s'ha després l'arrebossat i ha deixat a la vista el paredat. Destaca la meitat d'una portalada d'arc rebaixat amb carreus de pedra, posteriorment tapiada i malmesa per l'obertura de la finestra, i, també, cal senyar un arc rebaixat de sis filades de totxo tapiat. | 08044-43 | C. Amador Romaní s/n | Sembla fora de dubte és que la familia Balaguer tenia des d'antic un molí fariner a la Costa del Molins tal com s'esmenta en el capbreu de 1435. Aquest molí, com la resta del patrimoni Balaguer, va anar a parar a mans de la familia Bas. El molí estava gravat amb l'obligació de moldre el gra de la família Mora. Francesc de Bas i de Monner en els inicis de la 'febre' paperera el va reconvertir a usos paperers. El pas de molí fariner a paperer es va iniciar el 1733 i el 1737 encara no estava finalitzada. L'obligació de moldre el gra de la família Mora, al no poder-se materialitzar, es va transformar en un censal, finalment extingit el 1776. La família Bas va prestar especial atenció a aquest molí, donats els importants ingressos que es podia assegurar, bé sigui fruit del seu arrendament o bé de la gestió directa. El benefici del molí paperer explica les succesives reformes i millores. En el període inicial fou arrendat per diferents membre de la família Romaní. En l'època daurada de la fabricació de paper a Capellades, durant les dècades de 1760 i 1770, Francesc de Bas va participar en els principals contractes signats pels paperers de Capellades amb la Reial Hisenda. Finalment es va fer amb el control d'aquest molí, i de la resta de patrimoni, Francesc Castell de Posas, fruit d'un llunyà parentiu amb els Balaguer. Aquest és l'origen del nom del molí: Cal Castells (per deformació de Castell). El 1815 s'estava plantejant una nova conversió del molí als seus antics usos fariners donada la baixa rendabilitat de l'activitat paperera en aquells moments. La recuperació del mercat interior i de les exportacions americanes van permetre el seu manteniment per a usos paperers. La fàbrica fou sotmesa a una intensa reforma a la dècada de 1870. Els canvis responien a les noves necessitats derivades de la incorporació de les màquines picardo. Josep Vilaseca fou l'iniciador de l'empresa que actualmente és propietària de 'Cal Castells'. Els molins gestionats per Vilaseca estaven especialitzats en paper de qualitat. Així, l'any 1908 produïa 'fardos del sello' o de 'papel de oficio', tot conservant a la seva cartera importants companyies, ajuntaments i diputacions. La familia Vilaseca era originària de Piera. Josep Vilaseca Puigjaner havia tingut. | 41.5335900,1.6838700 | 390208 | 4598830 | 1733 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44410-foto-08044-43-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Francesc de Bas i Monner (de la reforma de 1733). | Arquitectura industrial i Àrea d'expectativa arqueològica | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||
| 44412 | Molí de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-vila-0 | BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. 'Història de Capellades.Capellades'. Col·lecció particular Antoni Pons: programes de la Festa Major. DE BELÍO, German. 1961. 'El Molino-Museo Papelero de Capellades'. San Jorge. Núm.43. Barcelona. Diputació de Barcelona, p. 41- 45 FONT, Anna. En premsa. 'L'ensenyament a Capellades'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. LACUESTA, Raquel. 2000. Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona. Monografies 5. Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional), coordinada per M. Gutiérrez. SALAS Puig-DURAN, Carles. En premsa. 'Jaume Ferrer i Roca (Capellades, 1816-Barcelona, 1874)'. Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En Premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. ARXIU HISTÒRIC DEL SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. Diputació de Barcelona ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES BIBLIOTECA MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVII | Edifici de planta rectangular amb l'entrada principal orientada a ponent. Consta de planta semi soterrada, planta baixa i tres plantes pis. Presenta una coberta a dos vessants amb teula corba i amb una cornisa recolzada en permòdols que ressegueix el perímetre de les quatre façanes, i en les façanes tranversals emmarca i emfasitza el capcer a manera de frontó. Les obertures són de proporció vertical. Les de la planta primera amb balcons protegits amb baranes de ferro forjat amb brèndoles verticals i dibuixos geomètrics en la part de baix. Les altres dues plantes pis, amb ventanes tancades amb portam de fusta i vidre, algunes de les quals conserven els dos porticons restaurats. Les façanes están composades simètricament, els paraments estan arrebossats i pintats de color blanc, i les cantonades amb els carreus de pedra. L'accés es realitza a través de dos grans portals de pedra, el principal amb façana al Passeig és carreuat amb arc de mig punt adovellat i el posterior també és carreuat amb arc rebaixat; ambdós estan situats en l'eix central de les façanes transversals i s'hi arriba a través d'una passarel·la. Alineada al carrer Pau Casals, hi ha una tanca massissa arrebossada i pintada de color blanc, la qual incorpora la portalada d'entrada al pati, amb brancals de pedra carreuada i arc rebaixat de totxo a sardinell, coronat amb una cornisa recolzada en permòdols. La planta baixa es cobreix amb voltes de canó rebaixades amb peces quadrades, recolzades en murs de paredat arrebossats i pintats de color blanc. En les façanes la volta incorpora llunetes per rebre les finestres de ventilació i il·luminació. L'ampli espai de les plantes pis es divideix en tres subespais, mitjançant dues filades de pilars de fosa on recolzen jàsseres de fusta de secció rectangular, que reben les bigues de fusta en roll, sense escairar, forjades amb revoltó de rajola revestida i pintat de color blanc, cobrint la totalitat de la planta. L'embigat de la coberta descansa en simples encavallades de fusta, recolzades en els pilars de fosa. La solera de rajola ceràmica pintada de color blanc, descansa en bigues i llates de fusta. | 08044-45 | Pg. De la Immaculada Concepció, 23; Av. Maties Guasch; Carrer PauCasals. | Construït l'any 1634 per la Universitat de Capellades segons figura als capbreus practicats el 1735 i el 1805 pel monestir de Sant Cugat del Vallès. A partir de llavors, el molí de la Vila fou una font d'ingressos de forma regular i conjuntural. Durant les primeres dècades del segle XIX, el Molí de la Vila fou conduït per membres de la família Vilella. Amb la desamortització de Pascual Madoz de 1855, va ser declarat en venda i seguidament sotmès a pública subhasta. El 4 d'abril de 1859, els nous propietaris van subscriure un conveni amb els fabricants de paper de Capellades i de la Torre de Claramunt, comprometent-se a cedir part del terreny que havien comprat amb el molí, per tal d'efectuar l'ampliació artificial de la bassa, que pretenia augmentar el cabal del Rec Major. En aquest emplaçament edificaria l'any 1867 una casa-fàbrica de base rectangular la qual, d'acord amb l'estructura típica dels molins paperers. Constava de soterrani, planta principal i tres pisos (sotateulada o mirador), amb un cos annex destinat a magatzem de draps i d'altres utilitats de la indústria. Sembla que la seva activitat paperera es va interrompre a inicis del segle XX. Desprès va perdre la seva funcionalitat industrial i va ser comprat pel municipi i destinat a escoles municipals. El projecte possiblement es va veure marginat com a resultat de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera. A partir de llavors, el Molí de la Vila va tenir diversos usos: va ser vestidor d'un camp de futbol veí i va albergar el 'sindicato vertical' franquista. No fou fins uns anys després que adquiriria l'actual ús museístic. El juliol de 1948, els hereus d'Amador Romaní van establir un conveni amb l'Ajuntament pel qual traslladaven al primer pis del Molí de la Vila la seva col·lecció de troballes arqueològiques i d'història natural. Després de diferents obres de rehabilitació, en les quals va tenir un paper important el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el Museu es va inaugurar el 6 de juliol de 1961. Finalment, el museu fou inaugurat el 6 de juliol de 1961,i al 1963. L'any 1968 es va aprovar la creació del 'Colegio Libre Adoptado de Enseñanza Media', entre 1975-1976 va servir com a Parador Turístic. A partir de 1986, en passar a formar part del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i es va iniciar una profunda reforma del museu amb un muntatge museogràfic més modern i pedagògic. El 1993 es van inaugurar les noves instal·lacions del Mirador i es va dotar el museu d'un ascensor. Posteriorment es van afegir; ascensor, laboratori, biblioteca a l'any 2006 una Sala d'Actes. | 41.5286300,1.6840700 | 390216 | 4598279 | 1634 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44412-foto-08044-45-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Molí-Museu Paperer. S'enquadraria dins les categories d'Arquitectura Industrial, Arquitectura pública, semi pública i Àrea d'expectativa arqueològica. | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 44415 | Casa Pla Puiggròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pla-puiggros | Fulletó editat pels veïns del carrer Fondo amb la col·laboració de l'Ajuntament de Capellades, 27 d'abril de 2000. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Casa entre mitgeres en cantonada amb tres plans de façana, de planta baixa, des plantes pis i àtic. Es cobreix amb coberta plana limitada amb barana de balustres de terra cuita vermella, la part de l'edifici més en cantonada, i de teula àrab a dues vessants acabades amb ràfec, la resta de la construcció, i canal i baixant fins sota ràfec. Les façanes presenten obertures de proporció vertical, les de la façana cantonera amb arc de mig punt recolzat en capitells dòrics. A la planta baixa té un portal de pedra de llinda plana amb la data gravada '1843'. La façana del carrer de la Mercè presenta les obertures amb llindes planes de fusta recolzades també en senzills capitells dòrics. El balcó del primer pis té una barana de balustres amb escultures de terra cuita vermella. En l'obertura de la darrera planta, amb barana de ferro, presenta un singular pont de balcó de ferro forjat amb el perfil d'un gall que suporta una corriola. Junt a la mitgera de la façana del carrer Amador Romaní hi ha una capella de carrer dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Està formada per una fornícula d'arc de mig punt tancada amb vidre, coronada per dos àngels amb trompes i un escut marià al centre; a sota d'ella, hi ha dos caps d'àngels units per una ornamentació vegetal. Tots aquests elements són fets amb terra cuita vermella. Aquest espai està protegida per una teuladeta de fusta a dues vessants i en el seu costat de migdia sobresurt un element de ferro forjat que suporta un fanal. L'interior està decorat amb motius arquitectònics que reprodueixen l'absis i la volta d'una capella, i conté la imatge donada pel Monestir de Montserrat. Aquesta capella és una reproducció de l'antiga fornícula setcentista que hi havia hagut al mateix lloc. L'actual propietari de la casa va tenir molt interès en reproduir el més fidelment possible l'antiga capelleta, i ho va fer gràcies a fotografies dels anys 1925 i 1930. El balcó proper a la capella descansa en una llosa amb estructura de ferro forjat amb tornapuntes, amb rajoles de motius geomètrics florals a sota la llosana. Just a sota del balcó, hi ha una obertura rodona de carreus de pedra protegida amb una reixa de ferro en creu. A la planta baixa hi ha un portal de carreus de pedra amb arc de mig punt. | 08044-48 | Carrer Amador Romaní, 11; Carrer de la Mercè | Aquest edifici, com la majoria del carrer, es va construir al s. XVIII, i va ser reformat l'any 1843, segons consta en la data esculpida a la part llinda de la porta. Segons el registre fiscal de 1906 la casa del carrer Montserrat núm. 5, era propietat d'Antoni Baldomer i Ramona Pla Puiggròs, residents a Barcelona. El 1910 la va comprar Josep Roig i Orpí, el qual ja tenia diferents propietats a la zona heretades de la seva família. El 1927 la va rebre en propietat Maria Roig i Romaní. El 1962, la va adquirir Joan Aguilar Martínez i Maria Martí Santamaría. Aquest matrimoni encara hi vivia el 1970 amb la seva filla Marina. Fa alguns anys fou adquirida per Antoni Argelich Iglesias i la seva esposa Concepció Caballeria Andreu. Un aspecte especialment destacat d'aquesta casa és l'existència d'una capelleta de la verge de Montserrat. Antigament, el carrer Amador Romaní, anomenat popularment carrer Fondo, s'anomenava carrer de Montserrat i tenia una capelleta amb decoració setcentista dedicada a dita Verge. Degut a la persecució que van patir els símbols religiosos durant la Guerra Civil de 1936- 1939, la decoració de la capella fou esborrada i es va tapiar la fornícula que acollia la imatge, que va ser destruïda. Més endavant, dos veïns del poble, Joan Font (àlies 'el Torro') i Joan Vila (copropietari de la capelleta) la van destapiar i hi van col·locar una imatge que era una reproducció de la Moreneta feta amb arena emmotllada. La fornícula estava protegida amb una finestra amb vidre. Per raons estètiques en va reduir l'obertura, especialment pel que fa a l'alçària, respecte de l'original. El nou propietari, Antoni Argelich va dur a terme una remodelació de la Capelleta de la Mare de Déu de Montserrat, inspirant-se en la decoració original del segle XVIII. | 41.5322500,1.6846400 | 390270 | 4598680 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44415-foto-08044-48-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||
| 44417 | Cal Batista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batista | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Conjunt de dues cases entre mitgeres en cantonada. La núm. 16 té dos cossos, un de planta baixa, alineada al carrer, i dos pisos reculats; l'altre de planta baixa i dos pisos. La núm. 18 és de planta baixa i dues plantes pis. Ambdues presenten cobertura a doble vessant amb teules corbes acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins al forjat de planta baixa. Les façanes estan tenen obertures de proporció vertical i horitzontal, tancades amb persiana de llibret. Els balcons són protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals. A la planta baixa s'obren dues àmplies portalades amb carreus de pedra; la núm. 16 amb arc rebaixat (descoberta l'any 2009 en la darrera obra de restauració i transformada en portal d'entrada); la núm. 18 amb arc de mig punt (el carreuat es va recuperar en l'obra de restauració de l'any 2009 i es va transformar el portal d'entrada en finestra). El parament de façana és arrebossat i pintat de color ocre, el qual recolza en un sòcol de pedra aplacada grisa. Les cantonades de la núm. 16, amb carreus de pedra de dalt a baix de la façana. | 08044-50 | Carrer Amador Romani, 16-18 | Aquest grup d'edificis està vinculat des de sempre a la família Torrescasana vinculada a l'industria paperera, que possiblement es va establir a Capellades a la segona meitat del segle XVIII, donat que no apareix cap esment seu a la documentació prèvia. A finals del segle XVIII ja eren ferrers i serrallers essent l'activitat principal durant els segle XIX i part del XX. Un dels principals mercats foren els molins paperers, fins acabar especialitzant-se en maquinària paperera. Altre tipus de maquinària que van desenvolupar foren enginys per a l'elevació d'aigües, elements d'estructura metàl·lica per al seu ús en el formigó armat, etc. Baptiste o Can Baptiste es el nom pel que es coneix donat que ocupava càrrecs municipals el 1820 i posteriorment altres membre de la família també formaren part de l'Ajuntament. Paral·lelament la família va anar ampliant el seu patrimoni en terres i l'apertura d'altres negocis. Diversos documents permeten veure l'evolució d'aquesta propietat i dels camps localitzats a la zona adjacent. Les propietats engloben en l'actualitat els edificis número 16-18, 20 i 22 i s'han vist sotmesos a diferents reformes al llarg dels darrers anys. | 41.5321800,1.6848000 | 390283 | 4598672 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44417-foto-08044-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44417-foto-08044-50-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44418 | Cal Batista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batista-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Casa entre mitgeres de planta baixa dues plantes pis i sota coberta a dues vessants amb teula corba i acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins a forjat de planta baixa. La façana amb obertures de proporció vertical tancades amb persiana de llibret mòbil, els balcons protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals, les cantonades i el mig en reganyol, a la planta baixa dues amplies portalades d'arc rebaixat, una amb carreus de pedra tancada amb porta basculant de fusta, l'altra porta amb vidriera de fusta de dues fulles batents amb tarja, protegida amb reixa de ferro forjat amb barrots verticals i dibuixos geomètrics. El parament de façana estucat recolzat en un sòcol de pedra aplacada, en el costat de migdia queda vist un pany de paret de carreus de pedra a tota alçada de la façana. | 08044-51 | Carrer Amador Romaní, 20 | Edifici vinculat des de sempre a la família Torrescasana, que possiblement es va establir a Capellades a la segona meitat del segle XVIII fruit del ràpid desenvolupament de l'activitat paperera fou el motiu de la seva vinguda a Capellades. A finals del segle XVIII ja eren ferrers i serrallers. Aquesta fou la seva activitat principal al llarg del tot el segle XIX i part del XX. Un dels principals mercats foren els molins paperers, fins acabar especialitzant-se en maquinària paperera. Altre tipus de maquinària que van desenvolupar foren enginys per a l'elevació d'aigües, elements d'estructura metàl·lica per al seu ús en el formigó armat, etc. Ja a inicis del segle XX, es coneixia aquesta casa com 'Cal Batista'. El nom provenia de Baptista Torrescasana, el qual ja ocupava càrrecs municipals el 1820, tradició de vincle entre la família i el municipi que va continuar potenciant la seva significació també per mitjà d'un seguit d'aliances matrimonials que permeteren adquirir propietats i terres i propietats al nucli de Capellades. En aquest sentit, com a complement de les activitats industrials, la construcció i adquisició de propietats va ser un aspecte significatiu. No obstant les propietats 16-18 9 20 segons els registres fiscals canviaren de propietari. El 1910, era ocupat per dues famílies.Tots els edificis s'han vist sotmesos a diferents reformes al llarg dels darrers anys. | 41.5322700,1.6847100 | 390276 | 4598682 | 1790 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44418-foto-08044-51-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Possiblement la seva construcció es dataria al llarg de la dècada del 90 del segle XVIII. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 44419 | Casa Justí Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-justi-roig | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI- XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XX | Casa entre mitgeres de planta baixa i tres plantes pis; la tercera planta va ser afegida a la segona meitat del segle XX. La façana de les dues primeres plantes té una composició simètrica, segons tres eixos amb obertures de proporció vertical. Les de la primera planta són emmarcades i tancades amb persiana de fusta de llibret. La tercera presenta tres obertures de proporció horitzontal. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb brèndoles de perfil corb en reganyol, les lloses recolzen en cartel·les amb escultures que enllacen amb la imposta a nivell de forjat. Al primer pis les tres obertures estan unides amb una balcona. Els tres portals són de llinda plana, tancats amb portes de fusta massissa de dues fulles batents amb picaporta. El parament de façana és arrebossat, el corresponent a la segona planta es troba en | 08044-52 | Carrer Amador Romani, 21 | Segons l' inventari de béns datat el desembre de 1820, consten diferents cases propietat de Justí Roig, persona que es vincula a la pagesia. Altre cases al carrer del Call i terres a la Torre de Claramunt s'associen a aquesta persona. Vincles matrimonials amb la família Terrescasana van ampliar la riquesa i propietats i un dels membres de la família va residir temporalment a Cuba tal com esmenta La Vanguardia l'any 1901. Aquesta mateixa persona va tornar i ser alcalde de Capellades i va ostentar altres càrrecs polítics a la vil·la. Josep Roig Orpí, segons el registre fiscal de 1906, tenia diferents propietats per la zona: números 15, 17, 18, 20. Les diverses propietats al mateix carrer li van permetre construir el gran edifici actualment existent. A la primera dècada del s. XXI l'edifici va ser sotmès a un procés de divisió horitzontal. Actualment la planta baixa està en lloguer i la restason en venda. | 41.5322700,1.6847100 | 390276 | 4598682 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44419-foto-08044-52-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com: Casa Roig Orpí; Casa Roig González. El promotor va ser: Just Roig | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.