Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44420 | Casa Francesc Tiana TortCasa Torrescasana; Casa Esquerra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-tiana-tort-casa-torrescasana-casa-esquerra | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades, GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Casa entre mitgeres de planta baixa i tres plantes pis, coberta amb teula corba i ràfec. Constituïda per dos eixos amb obertures rectangulars molt reformades darrerament, verticals a les dues primeres plantes i apaïsades a la darrera planta. Les dues primeres plantes tenen finestres balconeres. Cal destacar, a la planta baixa, el portal d'entrada amb carreus de pedra d'arc rebaixat, i la clau, on hi ha un escut amb els emblemes del gremi dels paraires, les inicials del promotor 'Fc i TA' i la data de construcció de la casa '1798', i també la finestra d'arc rebaixat amb carreus de pedra. Actualment, el parament de façana és arrebossat i pintat de color ocre, el qual recolza en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-53 | Carrer Amador Romaní, 22 | La família Tiana es dedicava a l'activitat llanera, com a mínim des mitjans del segle XVII. A finals del segle XVIII, eren membres de l'oligarquia llanera de Capellades i, per tant, elements destacats del gremi de paraires tal com queda palès a l'escut de la casa.A finals del segle XVIII, alguns membres de la família es van reconvertir a l'activitat paperera. Entre els elements que denoten aquesta reconversió, cal esmentar la construcció del molí paperer situat a la 'quadra de Sant Miquel' al terme de Cabrera d'Anoia. Foren Jeroni Tort i Josep Tiana, dos paraires capelladins, els que van sol·licitar l'establiment el 5 de maig de 1790, que van tenir el vistiplau el 17 del juny següent. Ben aviat fou objecte d'arrendament. Això demostra la progressiva transformació dels Tiana en rendistes durant tota la segona meitat del segle XIX, els membres de la família Tiana formaren part habitualment del consistori de Capellades. Josep Tiana fou, fins i tot, batlle entre 1740 i 1745. A més, durant tota la segona meitat del segle XVIII van acumular un important patrimoni en terres a Capellades i als pobles propers. Francesc Tiana i Tort, abaixador (per tant, relacionat amb l'activitat llanera), va adquirir el 26 de setembre de 1791 una peça de terra a la zona del Camp del Clot (després carrer Montserrat i actual Amador Romaní) a Anton Ferrer i Ros i Anton Ferrer i Vantallols, pare i fill, fabricants de paper de Capellades. Aquesta peça era veïna de l'adquirida per Batista Torrescasana i Brufau. És justament en aquesta peça de terra on es va edificar l'edifici que originalment contenia els elements arquitectònics ressenyats. Al padrons de 1846 i 1868 no consta que hi residís cap membre de la família Tiana. De fet, en aquella època, els Tiana ja vivien a Barcelona i tenien arrendades les diverses possessions a Capellades, fet que explica el canvi de llogaters. | 41.5323400,1.6847100 | 390276 | 4598690 | 1798 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44420-foto-08044-53-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: , Casa Torrescasana; Casa Esquerra. Construida l'any 1798; amb successives eformes als segles XIX, XX i XXI. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44422 | Casa Josep Roig OrpíCasa Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-roig-orpi-casa-rius | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques' Història de Capellades (títol provisional) SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. | XIX-XX | Casa entre mitgeres de planta baixa i tres plantes pis. Es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants acabades amb ràfec recolzat en cartel·les amb decoració escultòrica. La façana està composada amb un únic eix amb obertures de proporció vertical tancades amb persiana enrotllable. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb brèndoles de perfil corb. La llosa recolza sobre cartel·les amb escultures, i enllaça amb la imposta a nivell del forjat. A la planta baixa s'obren dos portals; un transformat per adaptar-lo a nous usos tancat amb porta metàl·lica basculant; l'altre, l'entrada a l'escala de veïns, està tancat amb porta vidriera de fusta protegida amb reixa de ferro. El parament de façana és arrebossat i pintat color salmó. | 08044-55 | Carrer Amador Romaní, 25 | Segons un inventari de béns datat el desembre de 1820, Justí Roig havia acumulat un important patrimoni al carrer Montserrat, fruit de la seva actuació com a prestador. En el llistat de propietats, a més d'aquesta casa on residia, constaven tres cases (i la meitat d'una altra) al mateix carrer. | 41.5325900,1.6843500 | 390246 | 4598718 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44422-foto-08044-55-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Casa Rius. Immoble representatiu de finals del segle XIX o inicis del segle XX | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44423 | Conjunt de cases del carrer Amador Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-amador-romani-0 | <p>GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona, 1999. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER</p> | XVIII | <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres. La número 40 - 42, amb façana lateral al nord sense revestiment en la que queda a la vista l'encofrat del mur. La casa, de dos cossos, consta de planta baixa, entresol, dues plantes pis i golfes. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants acabades, amb cornisa simple recolzada en permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa (núm. 40) i amb imbricació de maó i teula (núm. 42). Les façanes composades amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda, i enrotllable, amb llinda plana i un sol eix desplaçat a la mitgera. El parament de façana de les cases és arrebossat (el del núm. 40 en mal estat de conservació), amb les obertures emmarcades de color blanc i el revestiment que recolza en un sòcol esquerdejat. El portal d'entrada del núm. 40 és una porta vidriera de fusta emplafonada i reixa de ferro; al núm. 42 hi ha dos portals, un de dues fulles batents de fusta emplafonada i l'altre amb una única fulla batent de fusta emplafonada i reixa; a l'alçada del forjat de la planta baixa, hi ha un escut de pedra amb la inscripció 'JAUME CARDÚS' amb l'anagrama marià emmarcat amb una garlanda, coronada amb una creu, i la data '1797'. La número 44 és en cantonada al costat nord i està constituïda per planta baixa, dues plantes pis i golfes. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants acabada amb cornisa simple recolzada en permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. La façana és composada amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda, i enrotllable, composada amb dos eixos, amb arc rebaixat les obertures de la planta baixa i les plantes pis. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals simples o bé amb dibuixos geomètrics corbs als extrems. El parament de façana és arrebossat i el revestiment recolza en un sòcol aplacat de pedra irregular. El portal d'entrada és tancat amb porta de fusta de dues fulles batents emplafonades, amb tarja incorporada protegida amb reixa de ferro forjat de motius geomètrics corbs i picaporta. Està emmarcat amb brancals de pedra i arc rebaixat, en a les dovelles centrals hi ha la inscripció 'AÑO. J.M.S. 1867.' La finestra de la planta baixa està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals amb perfil convex a la part inferior. La façana lateral al passatge està composada amb obertures d'arc de mig punt tancades amb persiana de corda, les de la planta baixa estan protegides amb les mateixes reixes que la façana principal.</p> | 08044-56 | Carrer Amador Romaní, 40-44 | <p>Segons la dovella present al número 40 (junt al 42), aquest edifici es va fer construir el 1797 per Jaume Cardús. Aquesta propietat apareix documentada en el capbreu de 1805. Jaume Cardús i Miquel era paperer, el qual a inicis del segle XIX es reconvertir a l'activitat cotonera. Fins a 1868 que es va compartimentar la casa inicial, la família Cardús mantenia la propietat, amb algunes parts llogades. El número 44 fou sotmès a una intensa reforma el 1867. Així consta a la portalada juntament amb les sigles 'J. M. S'. Segons el padró de 1868, hi vivia el paperer Miquel Ribas i Parés i la seva família. El número 32 (42-44 en l'actualitat), el 1906, era propietat de Josep Marra Almirall. En aquella època, igual que el propi molí, va començar a ser arrendat per l'empresa paperera Vilaseca. Josep Marra va morir el 1911. Així, el 1920, hi residia un dels 'balaires' de Vilaseca: Francesc Romañá i Juncosa i la seva família. Aquesta propietat, junt a Cal Titllo, fou adquirida per 'J. Vilaseca'. En l'actualitat està en desús.</p> | 41.5327200,1.6843700 | 390248 | 4598732 | 1797 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-17 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Jaume Cardús | Arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 98|94 | 45 | 1.1 | 1772 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||
| 44424 | Casa M. Antònia Caballé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-m-antonia-caballe | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa, tres plantes pis i golfes.Presenta cobertura de teula corba a dues vessants, acabada amb cornisa de cartel·les, canal i baixant fins el forjat de planta baixa. La façana presenta un únic eix desplaçat a la mitgera de migdia. Les obertures són de proporció vertical, tancades amb persiana de corda. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Les obertures de la planta sota coberta són d'arc de mig punt. Aquest arc es repeteix a la portalada de la planta baixa, la qual és tancada amb porta emplafonada de fusta amb dues fulles batents. El parament de façana és arrebossat i pintat de color salmó. | 08044-57 | Carrer Amador Romaní, 45 | Casa de la segona meitat del segle XIX. Segons el padró de 1910, el llavors número 39 estava ocupat per dues famílies diferents. En primer lloc Joan Gili Garrich, paperer de professió, la seva esposa Montserrat Roig Bruquetas i els seus tres fills. En segon lloc hi vivien Jaume Crusellas Junyent, serraller de professió i els seus tres fills. Segons el registre fiscal de 1906, era propietat de Maria Antònia Caballé. Durant les darreres dècades ha estat propietat de diferents persones: Manuel Ventura, primer, i Francisco Aguilera Ordóñez, més tard. | 41.5332200,1.6838800 | 390208 | 4598788 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44424-foto-08044-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44424-foto-08044-57-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44427 | Ca l'Ernest | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lernest | CAMPOY, J; SOLER, M. 'Urbanisme i edificis singulars·. Història de Capellades (títol provisional, en premsa. Coordinada per M. Gutiérrez). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Premsa local: Capelló, 1 de juliol de 1912 | XX | La torre d'una sola planta rectangular i coberta a dues vessants. Les façanes anterior i posterior estan composades simètricament amb dos eixos, amb obertures de proporció vertical tancades amb reixes de barrots verticals, acabades amb una barana massissa de perfil trencat i ondulat. La façana longitudinal està composada amb tres eixos amb obertures de proporció vertical emmarcades. Els balcons estan protegits amb baranes de brèndoles verticals. La façana s'acaba amb un ràfec recolzat en mènsules. A la façana lateral, hi ha una amplíssima terrassa delimitada per una barana balustrada. La casa està envoltada d'un jardí i d'una zona boscosa que arriba fins a la carretera, on hi ha una porta d'accés. | 08044-60 | Carretera d'Igualada a Vilafranca | La va fer construir l'any 1912 Ernest Asbert i Soler, nascut a Jamaica i comerciant de joguines, el qual tenia una botiga al carrer de Portaferrissa de Barcelona anomenada 'El Nilo'. El cognom Asbert és dels que es repeteixen entre la colònia d'estiuejants que arribaven a Capellades a inicis del segle XX. La finca la va heretar la família Ràfols Casamada, que encara són els actuals propietaris. Les tropes franquistes van establir durant la Guerra Civil, de forma breu, un centre de comandament a Ca l'Ernest. | 41.5260400,1.6806200 | 389924 | 4597995 | 1912 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44427-foto-08044-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44427-foto-08044-60-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Joan Escala i Gironés i el disseny Josep Casamada | Edifici representatiu de llenguatge noucentista | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44428 | Ca l'Artigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lartigas | CAMPOY, J.; SOLER, M.: 'Urbanisme i edificis singulars', Història de Capellades (títol provisional, en premsa. Coordinada per M. Gutiérrez) GUTIÉRREZ i POCH, Miquel: 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional, en premsa). Premsa local: Capelló nº 28, 15 de març 1912. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES: Padró 1910 | XX | Habitatge deshabitat | L'edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis. Presenta la coberta plana amb barana massissa. Al costat nord hi ha una torre de planta quadrada, les cantonades de la qual estan estucades amb especejament carreuat; amb coberta amb teula plana amb els careners vidriats de color verd i és decorada, a la part superior, per una sanefa de rajola valenciana molt ben conservada. La casa està envoltada per un gran jardí, ametllers i una extensa zona de bosc autòcton. | 08044-61 | Carretera d' Igualada a Vilafranca | Joan Artigas i Cardús, el promotor de la casa. La família vivien entre Santiago de Cuba dedicada a diversos negocis fins que va tornar l'any 1909, per ocupar un lloc rellevant a la societat local. La casa va ser construïda entre el 1910-12 com a casa d'estiueig, per anar a passar el dia i fer trobades familiars. L'any 1974, Manel Bartrolí i Rosa Bertran van adquirir la finca a aquest estiuejant per utilitzar-la com a segona residència. Actualment la casa està deshabitada i presenta un estat d'abandonament. | 41.5269200,1.6807700 | 389938 | 4598093 | 1910-12 | 08044 | Capellades | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44428-foto-08044-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44428-foto-08044-61-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Joan Artigas i Cardús, el promotor de la casa | També coneguda com: Mas Teixidor. Es un exemple d'arquitectura residencial urbana aïllada | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||
| 44430 | Casa Modest Llusià : Cal Modest Llusià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-modest-llusia-cal-modest-llusia | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis; la coberta es plana limitada amb barana de ferro de brèndoles vertical, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. La façana està composada segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical. L' eix amb balcons emfasitza la portalada d'entrada de carreus de pedra amb arc rebaixat, tancada amb porta de fusta emplafonada de dues fulles batents, amb picaporta i tirador de ferro colat. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics, tant la part de dalt com la de baix. El parament de façana és arrebossat i pintat de color blanc. | 08044-63 | Carrer del Call, 11 | El primer membre d'aquesta família a Capellades fou Joan Cusiné, que hi va arribar el 1806 procedent de Montmaneu. Segons el padró de 1846, treballava de cafeter. Des de mitjans del segle XVIII havien anat acumulant un important patrimoni i ocupant càrrecs en el consistori. L'origen de la fortuna familiar estava relacionat a les propietats immobiliàries fonamentalment al carrer Major i del Call. Aquest edifici apareix com arrendat segons el padrons de 1868, 1894 i 1910. Cal destacar a Modest Llusià (1910-1964), historiador aficionat, però de notable valor per la seva gran tasca de recopilació documental. A més, va publicar diferents treballs com El primer llibre de Capellades, realitzat conjuntament amb Josep Costa i Solé. També, Llusià fou membre corresponent a Capellades del 'Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada'. | 41.5317400,1.6865000 | 390424 | 4598621 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44430-foto-08044-63-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Forma part del conjunt d'arquitectura popular que configura el carrer, integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44431 | Casa Joan Cusiné Alà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-cusine-ala | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna)(segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa i tres plantes pis. Presenta coberta a dos vessants de teula corba, acabada amb cornisa ceràmica de permòdols, canal i baixant fins al forjat de la planta baixa. La façana està composada simètricament, segons un eix amb obertures de proporció vertical tancades amb persiana de corda. El balcó emfasitza la portalada d'entrada de carreus de pedra de llinda plana, tancada amb porta de fusta massissa encadellada i clavetejada, de dues fulles batents i amb picaporta de ferro fos. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals, amb dibuixos geomètrics als extrems. El parament de façana és arrebossat i pintat de color blanc i recolza en un sòcol arrebossat. | 08044-64 | Carrer del Call, 13 | Les cases número 11 i 13 del carrer del Call estan vinculades a la família Cusiné. Encara a mitjans del segle XIX aquest carrer estava urbanitzat de forma molt parcial, com demostra el plànol realitzat el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza. Segons les dades cadastrals, la data de construcció fou la de 1861 (mentre que la del edifici veí fou de 1872). El patrimoni familiar era format per diferents cases al carrer Major i al carrer del Call. D'acord amb els padrons de 1920 i 1924, al carrer del Call núm.13 hi vivien Joan Romañá Juncosa, la seva dona Matilde Moncada i els seus fills Joan i Josep. Segons el padró de 1970, no estava habitada de forma permanent. | 41.5307300,1.6868100 | 390448 | 4598508 | 1861 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44431-foto-08044-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44431-foto-08044-64-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor Joan Cusiné Alà | També coneguda com: Cal Mataporcs. S'enquadraria dins l'apartat d'arquitectura residencial urbana entre mitgeres que està integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44434 | Ca l'Angelillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-langelillo | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'Gent de teatre: una historia de les arts escèniques a Capellades', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. FONS LOCALS DIGITALITZATS. SERVEI DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA. El Igualadino. | XIX | Casa entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa i tres plantes pis. Presenta coberta a dos vessants amb teula corba acabada amb cornisa. La façana està composada segons cinc eixos. Les obertures són de proporció vertical, tancades amb persiana enrotllable. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb reganyol a la cantonada i dibuix geomètric central. Tres de les àmplies obertures de planta baixa són d'arc de mig punt, emmarcat amb carreu de pedra. El parament de façana està arrebossat i pintat de color ocre fosc a la planta baixa i clar en els pisos, el qual recolza en un sòcol de pedra aplacada. En un dels arcs de la planta baixa hi consta l'any 1870 i les inicials 'JP'. | 08044-67 | Carrer Canaleta, 2; Sant Jaume, 5 | Aquest espai ja estava edificat el 1851, com ho demostra la matriu cadastral realitzada per l'agrimensor Rómulo Zaragoza. De fet, segons les dades cadastrals, l'any de construcció fou el 1840. En aquest edifici a mitjans del segle XIX hi havia un cafè i un teatre. Segons el padró de 1868, amb adreça de plaça Sant Jaume 22, hi consta l'activitat d'un cafeter i d'un músic. En una de les arcades de l'edifici hi consta l'any 1870 i les sigles de 'JP', que fan referència al promotor de l'edifici, Josep Poch i Morera, hisendat natural de La Llacuna que va reformar l'edifici l'any 1879. El local de la plaça Sant Jaume, com altres de les mateixes característiques de la vila, apareixen vinculats a determinades societats recreatives com el 'Círculo Popular', que hi tenia la seva seu social a mitjans de la dècada de 1890. El 1904, aquest espai de serveis d'hosteleria i al llarg del segle XX ha estat arrendat i ocupat per funcions diverses. Els pisos superiors han estat arrendats des de fa dècades. Àngel Pérez va realitzar, a inicis de la dècada de 1990, una reforma pràcticament integral de l'edifici. | 41.5313100,1.6854200 | 390333 | 4598574 | 1870 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44434-foto-08044-67-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor Josep Poch i Morera | Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. En origen va ser habitatge, teatre, fonda, caserna de la guàrdia civil i comerç. Actualment és habitatge i comerç. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44435 | Cal Trullols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trullols | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Casa entre mitgeres en cantonada de planta baixa i dues plantes pis. Presenta coberta plana, limitada per barana massissa. Les façanes tenen obertures de proporció vertical. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals i les obertures estan tancades amb persianes de corda. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de color ocre. | 08044-68 | Carrer Canaleta, 3-5. Pl. Sant Jaume, 4 | Propietat identificada amb la família Bru que es dedicava a l'activitat llanera com a mínim des de la primera meitat del segle XVII. En el Capbreu de 1649 s'esmenta Aloy Bru, paraire de professió, i amb una casa en propietat ('amb sortida al costat'). La informació sobre aquesta casa situa la seva construcció l'any 1735. La família també va estar implicada en tasques municipals. L'edifici s'havia vist sotmès a una important remodelació a finals de la dècada de 1820 o a inicis de la de 1830. Finalment, aquesta casa, i la resta de propietats de la família Bru, van anar a parar a mans d'una família d'Igualada. Durant el segle XX, els baixos van ser ocupats per negocis diversos (tendes, tintoreria), a banda de períodes que va ser desocupat. | 41.5313400,1.6854600 | 390337 | 4598578 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44435-foto-08044-68-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor Josep i Aleix Bru | S'enquadrable com a Casa entre mitgeres representativa de l'arquitectura popular del casc antic | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44436 | Ca l'Esplugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesplugues | GUTIÉRREZ i POCH, M.: Himel 1958-2008, publicat per la pròpia empresa. 2008 GUTIÉRREZ i POCH, Miquel: 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel: 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa, planta pis i sota coberta. Presenta coberta a dos vessant de teula corba, acabada amb cornisa recolzada en permòdols, canal i baixant vist fins el primer forjat. La façana està composada segons tres eixos, les obertures són de proporció vertical i les obertures estan tancades amb persiana de corda. Els balcons estan protegits amb barana de ferro de brèndoles en reganyol de perfil corb. Els dos portals de la planta baixa tenen llinda plana i són tancats amb porta de plafons de fusta de dues fulles batents. La finestra està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals en reganyol. El parament de façana està estucat amb especejament carreuat recolzat en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-69 | Carrer Canaleta, 4 | La família Esplugas desenvolupava des d'antic activitats comercials, primer, i de banca, després. Els Esplugas havien treballat a la indústria paperera i a finals del segle XIX van obrir un establiment comercial al carrer la Canaleta. També va fer carrera política ocupant diversos càrrec locals. La família Esplugas sembla haver-s'hi instal·lat en aquest immoble just uns anys abans de l'any 1906 (registre fiscal) i posteriorment efectuen l'any 1917 efectuen una reforma reflex d'haver assolit un nivell polític i econòmic prou important. Aquesta edifici, comptava amb un ampli jardí a la seva part posterior. La creació del carrer pare Bernardí, a la dècada de 1960, el va tallar en dos. Recentment, a la part allunyada de la casa s'hi ha construït un bloc de pisos. Des de l'any 1980, la casa resta tancada. | 41.5312000,1.6854700 | 390337 | 4598562 | 1917 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44436-foto-08044-69-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Família Esplugas: promotora de la reforma | També coneguda com: Ca l'Esplugas. Senquadra dins la categoria d'arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Des dels anys 80 del segle XX la propietat es troba tancada. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44437 | Ca la Valentina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-valentina | GUTIÉRREZ i POCH, M.: Himel 1958-2008, publicat per la pròpia empresa. 2008 GUTIÉRREZ i POCH, Miquel: 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel: 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Casa entre mitgeres amb pati posterior, constituïda per planta baixa, planta pis i golfes. Presenta coberta a doble vessant, de teula corba, acabada amb imbricació, canal i baixant vist fins al primer forjat. La façana està composada segons tres eixos. Les obertures són de proporció vertical i tancades amb persiana de corda. El balcó és a pla de façana i protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals en reganyol. Els dos portals de la planta baixa tenen llinda plana, el del costat de migdia està tancat amb porta vidriera i porticons exteriors. El parament de façana està arrebossat i pintat de color ocre. | 08044-70 | Carrer Canaleta, 6 | Casa relacionada a la família Claramunt. A la segona meitat del segle XVIII era propietat de Francesc Claramunt Tort, paraire de professió i alcalde de Capellades a inicis del segle XIX, així com altres membres de la família. Segons un document un d'aquests espais va ser utilitzar com a tint A finals del segle XIX, la família Matosas sumaven a les seves propietats al carrer de la Canaleta una àmplia zona d'horta a l posterior d'aquestes i que donava al propi carrer del Pilar. Des de finals del segle XIX i durant el vint les propietat l'anomenat 'Hort del Matosas'. Segons el padró de 1894, cap membre d'aquesta branca de la família Matosas vivia a Capellades. | 41.5311600,1.6853400 | 390326 | 4598558 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44437-foto-08044-70-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | S'emmarca dins la categoria d'arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44439 | Pou de glaç de la Costa de la Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-costa-de-la-tria | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI- XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). PONS TORT, Antoni. 2009. 'Els pous de gel de Capellades' a A. Argelich (i altres), Vivències. Capellades. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVII | Pou de glaç situat a 5 m. del camí que va des de la Miranda Xica a la Font de la Reina, de difícil accés i recobert de bardisses. De planta el·líptica amb eixos de 4.00 i 3.00 m. i 4.00 m, d'alçada fins a l'arrencada de la volta, amb porta d'entrada de 0'65 m. Molt malmès, es conserva l'arrencada de la volta. | 08044-72 | Costa del Pou de Glaçla Font de la Reina | Documentat per primera vegada amb les recerques realitzades per Assumpta Muset amb motiu de la redacció de la Història de Capellades que està en procés d'edició. Es localitza al camí que des de la Miranda Xica portava a la Font de la Reina (la històricament anomenada 'Costa de la Tria'). La seva existència està constatada com a mínim des de finals del segle XVII. L'administració del gel entrava dintre de les dels monopolis municipals i s'adjudicava a l'arrendatari de la taverna i l'aiguardent. L'arrendatari tenia l'obligació de disposar de 'vi vermell y claret tot lo any y vi blanc del dia de Tots Sants fins al dia de Carnestoltes, i provisió de glas per los habitants en dita vila y terme y per los pasatjers [...], des del primer dia de maig fins al primer de novembre'. Finalment el proveïment del glaç es va quedar amb la taverna, i el de l'aiguardent es va adjudicar per separat. Apareix clarament la seva ubicació a l'antiga Costa de la Tria (en aquells moments 'Costa del Pou de Glaç'). Les referències al funcionament d'aquests pous desapareixen en la documentació del segle XIX. Únicament al Capbreu de 1805 encara s'esmenta la seva existència a la'Costa de la Tria' en unes feixes de regadiu. | 41.5331400,1.6888600 | 390623 | 4598773 | 08044 | Capellades | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44439-foto-08044-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44439-foto-08044-72-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | L'únic element representatiu de la tipologia de pous de glaç localitzat al municipi | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44440 | Cal Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponet | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). PROGRAMES DE LA FESTA MAJOR. Dècades de 1940 i 1950. Col·lecció Particular Antoni Pons i Tort SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Casa amb façana a tres carrers, de planta baixa i dues plantes pis. Presenta una coberta de teula corba a tres vessants, acabades amb un ràfec de llosa de formigó, canal i baixants vistos fins el primer forjat. En la darrera intervenció, de la dècada de 1980, es va modificar la coberta i la cantonada dels carrers de Sant Francesc i de la Divina Pastora, amb un buidat que comprèn les plantes baixa i primera. L'entrada principal està situada al passatge de la Divina Pastora. Les obertures són de proporció vertical; les de la planta primera són balconeres protegides amb baranes de ferro de brèndoles verticals; les de la planta baixa de la façana al passatge són d'arc rebaixat. Les façanes estan arrebossades i pintades de color salmó clar recolzades en un sòcol. | 08044-73 | Carrer Divina Pastora, 9; Carrer Sant Francesc, 33; Passatge DivinaPastora | La segona meitat del segle XVIII es el moment orientatiu de la construcció d'aquest immoble. Segons el padró de 1868, l'edifici ressenyat era ocupat per Joan Mora Gabarró, traginer de professió, i la seva família. Posteriorment va se ocupada per diverses persones: un músic local de gran prestigi, pagesos, industrials relacionats amb el paper procedents de Sant Pere de Riudebitlles. Aquest negoci va anar reduint-se progressivament durant la dècada de 1960, en el context de la crisi de la indústria paperera amb base tecnològica tradicional. L'estat d'abandonament va determinar que l'any 1980 es decidís enderrocar-lo i construir un nou edifici. El projecte es va encarregar al llavors arquitecte municipal Jordi Pagès i Bertrán. El finançament va anar a càrrec de l'Ajuntament de Capellades i de la Diputació de Barcelona La distribució dels espais del nou Casal de Cultura eren els següents: A la planta baixa hi havia el grup d'animació Gresca Fresca, l'Espai Falcó i l'Associació de Pensionistes i Jubilats. La primera planta estava ocupada pel Grup Teatral i la coral Noves Veus. La segona planta estava totalment lliure. A la tercera, s'hi va instal·lar Ràdio Capellades. Des de llavors hi ha hagut algun canvi d'ubicació i l'entrada d'alguna entitat nova. La nova dotació cultural de Capellades es va inaugurar el 10 de gener de 1988. | 41.5303700,1.6878800 | 390537 | 4598467 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44440-foto-08044-73-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juan Garcia Targa | De la reforma de 1984-1988: Jordi Pagès i Bertrán, arquitecte. | També coneguda com: Casa de Cultura. Pertany a l'apartat d'arquitectura pública, semipública. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44441 | Casa Santiago Ferrer Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-santiago-ferrer-soler | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) | XX | Casa entre mitgeres amb tres façanes i jardí a llevant i a migdia. Consta de dos cossos, alineats al passatge de la Divina Pastora. El del costat nord és de planta baixa, dues plantes pis i golfes.Té la coberta a doble vessant, teula corba i amb aiguafons central. La façana principal està coronada amb un ràfec de teules i composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical. Les dues plantes pis tenen balconeres protegides amb baranes de ferro de brèndoles verticals. A migdia, alineat al passatge, hi ha un cos adossat de planta baixa, pis i terrat. Es cobreix amb coberta plana limitada per una balustrada perimetral. La planta pis queda tancada per dobles finestres, a manera d'arqueria de llinda plana. Alienat al carrer de la Divina Pastora, hi ha un cos de planta baixa junt a la mitgera de llevant destinat a garatge. Al costat de ponent del garatge, hi ha la porta d'entrada al jardí, de dues fulles batents de ferro forjat amb barrots en reganyol, recolzada en pilars coronats amb capitells piramidals de maó vist. | 08044-74 | Carrer Divina Pastora, 11- Passatge Divina Pastora, 9 | Al registre fiscal de 1906 s'esmenten un seguit de cases (del número 1 al 5 del carrer Divina Pastora) que eren propietat de Santiago Ferrer Soler, descendent d'una important família de papers. El número 7, es correspon amb un solar on es devia construir aquesta casa, comprades per un pagès de professió l'any 1918. Aquestes propietats eren administrades per Josep Castells Juncosa, que finalment les va comprar el 1918. Aquesta persona va tenir diversos càrrecs municipals. La família Castells es va desplaçar a viure a Esplugues, però la propietat tenia funció de segon residencia. Darrerament ha estat arrendada. | 41.5304300,1.6879200 | 390540 | 4598474 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44441-foto-08044-74-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Representatiu de l'arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44444 | Can Missola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-missola | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. FREIXAS, Gemma (coord.). 2006. Freixas Vivó Una vida dedicada a la pintura, Yumba Edicions. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER ( col·lecció de premsa local). Amadeu Freixas i Vivó al seu estudi (Fotografia Josep Pons/Arxiu Municipal) | XIV | És una de les construccions més antigues de Capellades formada per dos cossos, el primer de planta soterrani, baixa, planta pis i golfes, i el segon amb planta soterrani i un espai a doble alçada a façana, amb la coberta plana. La part d'aquestes edificacions que donen al carreró Magí Carme són de planta baixa. En origen es tractava d'una casa de cós, de planta baixa i pis, amb el nivell de coberta en la línia de la gàrgola de canó que encara es conserva, i amb un pati annex de dos pisos amb galeries amb arcs de pedra. I, també, que l'entrada original a la casa es feia pel carreró Magí Carme, a l'interior de la vila, i per tant la que avui és façana principal, originàriament era el límit posterior de la casa que formava part dels murs exteriors de la vila, cosa que explica el fet que tingui una façana gairebé cega. Actualment, el primer cos, número 10, te una coberta a dos vessants amb teula corba i amb cornisa motllurada i imbricació de teula. A la façana, de mamposteria amb pedra de turo, predomina el massís sobre el buit, amb una única petita finestra rectangular centrada a cada planta, amb brancals de pedra. Arran de carrer, hi ha una obertura rectangular, que dóna al celler soterrani, que està cobert amb voltes de pedra. El número 8, més reformat i adossat al primer, té un portal rectangular a la planta baixa com a entrada al restaurant que hi ha a l'interior de l'edifici. Una àmplia vidriera rectangular amb llistons, ocupa tota la façana l'edifici. Al cim d'aquesta part hi ha una cornisa, amb una teuladeta i, a sobre, una barana massissa que protegeix el terrat. Aquesta part conserva l'antic pati rectangular existent i els arcs de pedra de les galeries que hi donaven, el qual va ser cobert i adaptat per a menjador del restaurant. Les parts de l'edifici que donen al carreró Magí Carme es cobreixen amb coberta de teula corba a una vessant, acabada amb una imbricació de teula i maó. La façana de la número 3, té dues finestres, una de quadrada i l'altra horitzontal, tancada amb peces de pavès de vidre, i ambdues amb llinda de fusta. En la façana de la número 5 destaca una àmplia portalada de carreus de pedra amb llinda plana, la meitat de la qual és tancada amb una porta de fusta d'una batent i la resta es troba tapiada. El parament de la façana és esquerdejat i pintat de blanc. | 08044-77 | Carrer Dr. Fleming, 8-10; Carrer Magí Carme, 3-5 | Aquesta casa tenia entrada per al carrer que al segle XVIII es coneixia com a 'carrer què no passa' o corraló de 'Cal Magí Carme'. Esteve Busquets i Molas afirma sense cap suport documental que l'edifici data del segle XI. Si que està documentat que formava per de les propietat de la família Tiana família de coneguda tradició llanera, reconvertits a l'activitat paperera i havien anat adoptant una posició progressivament rendista. Aquest edificació ha estat durant pràcticament quatre dècades vinculada a Amadeu Freixas i Vivó (1922-2004), destacat pintor nascut a Capellades. Justament, aquesta casa ha estat coneguda per Cal Misola degut a aquest fou el nom de l'antic taller de boteria de la família Freixas a la casa de la cantonada del carrer de Sant Francesc i el carrer de Santa Anna. L'any 1966, Amadeu Freixas va confirmar els seus vincles amb Capellades amb la compra del llavors petit casalot (gairebé en runes) i una gran nau amb dos nivells de voltes de pedra. Aquest seria l'espai destinat a esdevenir l'Estudi-Taller d'Amadeu Freixas a Capellades. Durant anys va esdevenir tradició l'exposició realitzada amb motiu de la Festa Major. L'edifici ressenyat fou sotmès a una nova reforma el 1980 realitzada per l'arquitecte Josep M. Durban i Flo. L'any 2006 el seu fill Amadeu Freixas va obrir el restaurant Amadeus. Justament, el primer acte desenvolupat al nou espai fou la presentació de la biografia d'Amadeus Freixas i Vivó: Freixas Vivó Una vida dedicada a la pintura. | 41.5318200,1.6856100 | 390350 | 4598631 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44444-foto-08044-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44444-foto-08044-77-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Estudi Amadeu Freixas, Restaurant Amadeus, Estudi Amadeu Freixas. Senquadraria dins l'arquitectura residencial urbana entre mitgeres, Àrea d'expectativa arqueòlogica. Respecte a la funció actual de l'immoble es doble: per una banda residencial i de l'altra productiva, com a restaurant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44450 | Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-barbara | CAMPOY, J; SOLER, M. 'Urbanisme i edificis singulars', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional), en premsa. BUSQUETS MOLAS, Esteve: Història de Capellades, Capellades1972. Revista: Capelló, any 1, nº 22, 15 desembre 1912. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIII | Capella d'una nau amb coberta a doble vessant de teula corba acabada amb imbricació de teula. A la façana hi ha un campanaret d'espadanya de dos ulls, sobre del qual s'hi ha afegit una creu de pedra picada. El parament és de carreus de pedra. El portal és rectangular, amb carreus de pedra i llinda plana, i es tanca amb una porta de fusta de dues fulles batents clavetejades, amb tirador de ferro forjat i dues obertures de ventilació i il·luminació. El pati del costat nord està tancat amb dos elements de ferro forjat, un de fix adossat al mur de la capella i una porta treballada de dues fulles de ferro forjat, ambdós elements amb dibuixos geomètrics. A l'interior, la nau és coberta amb volta de canó de carpanell que recolzada en una cornisa de pedra, els murs són arrebossats i pintats de color blau cel i recolzen en un sòcol de mur de paredat comú vist, acabat amb una fina imposta de totxo. Al peu de la nau hi ha un cor sostingut per un forjat de bigues de fusta i revoltó. Als laterals s'obren dues fornícules, una és original i l'altra es va obrir en unes darreres reformes dutes a terme per l'associació 'Amics de la Capella de Santa Bàrbara'. La sagristia és coberta amb volta rebaixada de canó, amb carreus rectangulars de pedra, la qual recolza en una fina imposta que remata el mur de paredat vist. | 08044-83 | Font de la Reina; Camí Ral | Segurament es tracta d'una construcció d'origen medieval administrada per dos jurats de Capellades amb la presència del rector de la Pobla. Aquest nomenament es feia per elecció. Al segle XVII, els veïns van demanar un cementiri propi, ja que els diferents fossars es trobaven lluny. L'any 1683, Bernat de Cabriana va fer donació d'uns terrenys annexos a la capella. Acceptada aquesta donació pel rector de la Pobla, mossèn Blanch, es feu el primer enterrament l'any 1685. Ja en el segle XVIII, el dia 1 de juny de 1728, els veïns de la Font de la Reina van demanar al bisbe ue la capella de Santa Bàrbara fos unida a la parròquia de Capellades. L'any 1798, es van fer obres a la capella dirigides per mossèn Astorch, construint-hi la sagristia, l'escala del cor i el campanar. El 1812 es va instal·lar la campana. L'any 1850 una gran roca caigué sobre la Capella i ocasionà grans desperfectes. A començaments del segle XX, encara la celebració de Santa Bàrbara tenia prou vigor, com es ressenya a la revista Capelló del 15 de desembre de 1912 per la diada de Santa Bàrbara se celebrà el tradicional Aplec a la Font de la Reina. El 1919, la capella fou tancada al culte per la seva decadència, i fou reoberta l'any 1927, després d'una restauració ofrenada pels marquesos de la Pobla de Claramunt, tal com consta a la placa que hi ha a l'interior: 'A despesa de la Sra Marquesa Vda Marquès de Claramunt. Any 1927'. La capella, abans de 1936, conservava un bonic retaule d'altar d'estil renaixentista dels segles XVI-XVII. L'any 1936, la capella fou profanada i van desaparèixer la imatge de la Santa, el retaule, el tabernacle, els seients i, també, la campana. Es va retornar al culte l'any 1939. El retaule i l'altar actuals són un donatiu procedent de la capella privada del Molí paperer Romaní «Cal Violant» de l'any 1940. El 1995 van ser restaurats i modificats pels «Amics de la Capella de Santa Bàrbara». A la capella es conserven un petit Sant Crist i una bacina amb una talla petita de Santa Bàrbara, a més d'una imatge de la Dolorosa comprada per l'esmentada associació. El 26 de setembre de 2004, es van inaugurar un parell de campanes noves finançades per diferents capelladins i amb l'ajut de José Mª. Iglesias, un devot de Santa Bàrbara. | 41.5325700,1.6897600 | 390697 | 4598709 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44450-foto-08044-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44450-foto-08044-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44450-foto-08044-83-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-25 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Capella: Origen s. XIII; s. XV; s. XVIII; restaurada el 1927; 1940; 1995; 2004 i Fossar: 1685 S'enquadra dins del capitol d'arquitectura religiosa i es un àrea d'expectativa arqueològica. L'església s'obre cada any el diumenge més proper al dia de Santa Bàrbara, que és el 4 de desembre, per fer-hi la celebració religiosa en honor a la patrona i la popular venda de torrons. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44451 | Cal Simeón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simeon | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Actualment es troba deshabitada | Casa aïllada situada a peu del camí Ral, a la banda de ponent. Te planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Presenta coberta a doble vessant amb teula corba acabades amb imbricació de maó i teula, i el carener paral·lel al Camí Ral. Les façanes són composades amb obertures de proporció vertical. Les finestres balconeres de la planta segona estan protegides amb baranes de ferro de brèndoles verticals que sobresurten lleument del pla de façana. Els paraments tenen el paredat comú vist i les cantonades carreus de pedra a tota alçada. A la planta baixa, amb façana al camí Ral, la portalada del mig és de carreus de pedra amb arc rebaixat, el del costat de migdia amb llinda plana de fusta i el del costat nord, d'arc rebaixat de tres filades de totxo recolzat en una llinda plana de fusta. Tots tres portals són tancats amb portes de fusta de posts de dues fulles batents. A la façana de migdia s'obren dues portes amb llinda de fusta, una tapiat amb envà i l'altra tancada amb porta de posts de fusta, de dues fulles batents. La façana nord no té obertures. | 08044-84 | Camí Ral, entre conjunt Font de la Reina i el Molí Vell. Costat oest del camí | Aquesta casa apareix vinculada des d'antic a la família Tort, que ja vivia a la Font de la Reina a finals del segle XVIII. El primer Tort del qual es té notícia és Simeó Tort, paperer de professió, asseveració confirmada. Pel padró de 1846. La casa ja figura a la Matriu Cadastral realitzada per l'agrimensor Rómulo Zaragoza, aquesta casa ja estava construïda el 1851. Joan Tort va rebre el 1874 en herència del seu pare, entre d'altres béns, Cal Simeón. El propi Joan va incrementar el patrimoni familiar tot adquirint diferents terres de conreu: una zona de regadiu a La Barquera, el 1884, i una feixa de terra erma, ocupada abans l'hereu per oliveres, a la zona coneguda com 'sota el Capelló', el 1886. del matrimoni Tort i Pagès fou Simeó. Simeó i la seva família encara vivien a aquesta casa aïllada del nucli de la Font de la Reina el 1894. El 1910 aquesta família ja vivia a Cal Pinal (en aquells moments Font de la Reina, 5), al costat de Cal Carol. A partir de llavors, Cal Simeón es va convertir en un simple magatzem. Així, en el padró de 1910 no consta que hi resideixi ningú. Possiblement, el canvi de domicili estava vinculat a què Simeó Tort actuava a inicis del segle XX com administrador de les propietats de Cristóbal Via de Llança (domiciliat a Barcelona), propietari de bona part de la Font de la Reina. Segons el Registre Fiscal de 1906, Cristobal Vial posseïa les cases de la Font de la Reina (3, 5, 7, 9 11, 13), entre elles Cal Pinal. La família Tort va deixar de viure a la Font de la Reina a finals de la dècada de 1910, com ho demostra el cens de 1920. En aquell any ja vivien a la casa que posseïa la família a la plaça Sant Miquel des de, com a mínim, finals de la dècada de 1870. La família Batlle va adquirir Cal Simeón a la dècada de 1940. En el si del projecte del parc arqueològic del Capelló fou adquirida per l'Ajuntament de Capellades 2005. Actualment està habitada. | 41.5317700,1.6903000 | 390741 | 4598619 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44451-foto-08044-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44451-foto-08044-84-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Catalogada com arquitectura residencial rural i Àrea Expectativa Arqueològica | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44452 | Cal Lleganya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lleganya | AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA. 2005. Planificació de l'espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i l'Anoia. D.9 Estudi de Patrimoni Cultural i Històric, Generalitat de Catalunya. AVINYÓ, Joan. 1909. Monografia histórica de Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. Est. Tipográfico Nicolau Poncell. BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). PALAU RAFECAS, Salvador. 1994. '800 molins fariners de Catalunya. Des del Sènia i l'Algars al Cardener-Llobregat'. Compendi i 2a. Part. Els molins fariners hidràulics de Catalunya (690 molins inventariats). Santa Coloma de Queralt. Museu-Arxiu Comarcal de Montblanc. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVI | Situat en mig de la zona d'horts entre el Camí Ral i el riu Anoia al nord-est de Can Carol. Edifici rectangular de dues plantes. Té coberta de teula corba a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, a migdia. Les vessants estan acabades amb imbricació de maó i teula. La planta baixa és amb volta de canó. L'accés és fa a través d'una portalada d'arc de mig punt, avui dia paredada. El molí conserva el carcavà que supera el metre de diàmetre, el qual contenia la roda hidràulica o el rodet, i el què havia sigut la bassa. Els paraments de façana són esquerdejats. | 08044-85 | Al nord-est de Can Carol, entre el camí Ral i el riu AnoiaFont de la Reina s/n | Cal Lleganya, segons Salvador Palau Rafecas, orientativament podria tenir el seu origen als segles XV o XVI. L'Agència Catalana de l'Aigua en un estudi sobre el patrimoni de la conca del Llobregat-Anoia situat en zones susceptibles d'inundació, data el molí en els segle XVI o XVII. Dur aquest període hi ha diferents molins documentats, però no ubicats en un punt concret del terme capelladí, per tant seria possible que la datació al segle XV fos correcta. Ja es tenen referències de l'existència d'un molí fariner a la Font de la Reina des del segle XVII. Segons el capbreu de 1649, el seu propietari era Martí Borrull. 1735, figura el lloc esmentat com a hostal arrendat a diversos propietaris. Aquesta propietat va continuar en mans de la família Mora i els seus descendents fins entrar el segle XX, quan ser adquirit pels marquesos de la Pobla de Claramunt. El 1943 fou adquirit per la família Alòs. En l'actualitat és propietat d'Antònia Escala Massagué. L'abans esmentat estudi de l'Agència Catalana de l'Aigua qualifica el molí de 'Cal Lleganya' com altament vulnerable, principalment per la seva important exposició al risc d'inundació. | 41.5339300,1.6905300 | 390764 | 4598859 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44452-foto-08044-85-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Molí del Lleganya; Molí d'en Borrull. Enquadrable dins la cotegoria d'arquitectura industrial. Era un Molí fariner i actualment en desús. Area d'expectativa arqueològica | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44457 | Casa Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tiana | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Casa entre mitgeres amb la mitgera-façana al costat de llevant. Presenta planta baixa i tres plantes pis. Té la coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfec recolzat en mènsules de fusta, tortugada i baixant vist fins el primer forjat. La façana està composada amb un sòl eix, amb obertures de proporció sensiblement horitzontal tancades amb persiana de llibret fixa. El paredat és revestit d'arrebossat pintat de color ocre, recolzat a nivell de forjat en un revestiment de pedra aplacada. L'obertura de la planta baixa ha estat modificada per adaptar-se a nous usos. A la façana lateral, degut al despreniment del revestiment ha quedat a la vist el tipus de paredat de tàpia. | 08044-90 | Carrer Garbí, 5 | Aquesta casa era propietat de la família Tiana de llarga tradició en el sector tèxtil, principalment del sector llaner. Al segle XVIII la família formava part de l'oligarquia dels paraires. Des de mitjans del segle XIX vivien a Barcelona. En aquells moments, els Tiana eren dels propietaris més importants de la vila, tot comptant el 1851 amb 14 finques agràries i 8 cases. Encara el 1860 fabricaven paper sota la raó comercial de 'José Tiana e Hijo'. A més, tenien altres propietats a Vallbona d'Anoia i a La Pobla de Claramunt. A partir de llavors, l'actitud d'aquesta família fou progressivament la de rendistes, apareixen ja en la documentació notarial amb aquest nom, com a 'rentista'. Justament, el manteniment d'aquesta posició va motivar el seu progressiu afebliment. La casa era propietat de Josep Tiana Ferrer, mort el 1850. Segons l'inventari de béns, datat el 1871, a partir de llavors fou propietat de Jaume Tiana Serra. Era descrita en elssegüents termes: 'Una casa en la Calle de Garbí de esta Villa señalada de número uno compuesta de bajos, plan terreno, dos pisos y desván con un patio detrás y cubierto a un lado y un huerto inmediato'. | 41.5298500,1.6863900 | 390412 | 4598411 | 1850 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44457-foto-08044-90-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es pot enquadrar dins l'arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Estructura que ha tingut sempre una doble funció: residencial i comercial. Lleugerament anterior a 1850 (SPAL, 2010: 79) | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44461 | Cal Fortuny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fortuny | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES Mundo Gráfico, 21-IV-1926,p.13: Imatge des l'actual carrer Abat Muntadas de 'Cal Fortuny' | XX | Casa unifamiliar aïllada, aixecada respecte el terreny, de perímetre rectangular. Està constituïda per planta baixa i golfa. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb un sobresortit ràfec que recolza en mènsules, el ràfec volta el perímetre de la casa composant un frontó en la façana principal i posterior. Les façanes són estucades de color ocre clar i estan composades amb obertures de proporció quadrada, emmarcades, tancades amb persiana de fusta de llibret mòbil i pintades de color marró. La façana principal és disposa segons tres eixos; a la planta golfa del central hi ha una finestra de proporció rectangular i a la planta baixa hi ha un porxo limitat amb una línia d'arcs de mig punt que emfasitzen el portal d'entrada, tancat amb una porta de fusta emplafonada d'una fulla batent. El porxo es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, arribant-hi a través d'un curt tram d'escala. La tanca del carrer és amb sòcol massís de paredat estucat de color blanc, coronat a dues vessants amb peces ceràmiques vidrades de color groc, amb pilars intercalats de planta quadrada acabats amb capitell. Les reixes i la porta tenen barrots verticals de ferro forjat en reganyol i el sòcol és amb planxa massissa de ferro. La porta és de dues fulles batents alineada amb l'eix de l'entrada a la casa. | 08044-94 | Carrer Garbi, 35 | Aquesta edificació és popularment coneguda com a Cal Fortuny. La torre ja estava construïda el 1926. La majoria de cròniques coincideixen en assenyalar que la casa torre es situava al final del carrer de Garbí. Pau Fortuny vivia a Barcelona i pretenia utilitzar aquesta casa com a espai de lleure d'estiueig. Els diversos propietaris i residents a la casa pertanyen a l'oligarquia local de la industria tèxtil . A la dècada dels quaranta Manel Mercader era un important comercial tèxtil de Barcelona. Era propietari de 'Mercader y Casadevall', camiseria situada a la Porta de l'Àngel. El 2000 aquesta empresa fou adquirida, juntament amb 'Burberry Spain', per l'empresa britànica Burberry. Encara en aquella època Joan Mercader Fortuny, fill de M. Carme Fortuny formava part del consell de 'Burberry Spain'. En l'actualitat el propietari es un constructor capelladí que la va adquirir recentment, realitzant considerables reformes destinades a una modernització dels seus espais que té arrendats. | 41.5295900,1.6853300 | 390323 | 4598384 | 1920 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44461-foto-08044-94-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Pau Fortuny Grau | Definida com a arquitectura residencial urbana aïllada. Edifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura noucentista de postguerra, integrat en els edificis de ciutat jardí del seu entorn | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44463 | Casa Joaquim Romañà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joaquim-romana | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa amb una mitgera, a ponent, i jardí al costat de llevant, de planta baixa i pis. Coberta amb amb teula corba a tres vessants, acabades amb ràfec recolzat en mènsules, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. La façana està composada amb obertures de proporció vertical d'arc de mig punt, emmarcades amb totxo, i tancades amb persiana de llibret fix. El revestiment de façana és arrebossat i pintat de color blanc. | 08044-96 | Carrer Garbí, 39 | El carrer de Garbí (o Graví) va començar a completar el seu procés d'urbanització després de la Guerra Civil de 1936-1939, i, molt especialment, durant la dècada de 1950. Anteriorment es trobava urbanitzat únicament fins al carreró que dóna al pati de la Lliga. Fins llavors, aquests espais estaven ocupats per terres dedicades a horta. L'estímul principal va provenir de l'obertura del carrer, completada amb motiu de la construcció de la piscina. La inestabilitat política i la Guerra Civil van impossibilitar l'inici del procés d'urbanització. Una de les primeres edificacions d'aquest cicle de construcció fou la de Joaquim Romañà Juncosa. Aquesta casa fou ocupada per les filles de Joaquim Romañá, Anna i Maria Romañá i Tort fins a la seva mort, a inicis de la dècada de 1970. L'edifici fou comprat fa uns anys per Berneda SA, l'empresa propietària de la marca de sabatilles esportives Munich, tot habilitant els baixos com a 'show-room' de la seva empresa. | 41.5294900,1.6849200 | 390288 | 4598373 | 1939 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44463-foto-08044-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44463-foto-08044-96-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Joaquim Romañà Juncosa | Edifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura noucentista, integrat en els edificis de ciutat jardí del seu entorn. Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44464 | Edifici de La Caixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-caixa | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel: 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel: 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa entre mitgeres, de perímetre rectangular, de planta baixa, dues plantes pis amb un cos central de tres plantes. Coberta plana limitada per una balustrada en la façana, la qual recolza en una cornisa. La façana estucada de color gris clar i composada en tres eixos, amb obertures de proporció horitzontal emmarcades, partides per columnetes. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics. En la part central de les baranes dels balcons laterals de la planta primera, hi ha la grafia de l'antic logotip de la Caixa, 'CPVA'. El cos central està coronat amb un frontó amb escultures emmarcant el logotip 'CPVA'. Els portals de la planta baixa estan tancats amb portes vidrieres de ferro forjat. Al centre de la tarja, molt treballada amb dibuixos geomètrics, hi ha un altre cop el logotip amb la grafia 'CPVA'. El parament de façana recolza en un sòcol estucat a franges horitzontals fins a l'alçada de la imposta de la planta baixa | 08044-97 | Carrer Garbí, 41 | La presència de la Caixa de Pensions per la Vellesa i d'Estalvis a Capellades data de 17 de novembre de 1945 El nou edifici de 'la Caixa' es va inaugurar l'agost de 1954. El nou edifici ocupava el solar de l'antiga sucursal al que havia sumat el terreny veí. La inauguració de la biblioteca o 'casa de cultura', que ocupava l'altra part dels baixos de l'edifici, no va estar operativa fins el 4 de desembre de 1954. El constructor fou el capelladí Josep Vives. En aquell moment s'havia urbanitzat el carrer fins al Rec del Corronaire. A mitjans de la dècada de 1990, va traspassar la titularitat de la biblioteca a l'Ajuntament de Capellades. | 41.5294700,1.6848300 | 390281 | 4598371 | 1952/4 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44464-foto-08044-97-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Joan Padrós Forneguera, arquitecte i Josep Vives, constructor | Catalogada com d'arquitectura noucentista de postguerra i arquitectura residencial urbana entre mitgeres. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44465 | Casa Consorts Guasch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-consorts-guasch | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Cuadernos de arquitectura y urbanismo, 1974, 103, Anuario I, 1974. La Miranda, Capellades. | XX | Casa entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i golfes. Cobert amb teula àrab a dues vessants acabades amb cornisa de permòdols, canal i baixant fins a sota la cornisa. La façana està composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical. Els balcons estan emmarcats, tancats amb persiana de fusta de llibret mòbil i protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a dalt i a baix. El portal d'entrada està constituït per un arc rebaixat, tancat amb porta de fusta emplafonada de dues fulles batents amb tarja i una portella. Les finestres estan tancades amb persiana enrotllable i protegides amb reixa de barrots verticals amb elements de fosa. El parament de façana és estucat de color gris, el qual recolza en un sòcol d'aplacat de pedra. | 08044-98 | Passeig de la Immaculada Concepció, 3 | L'any 1906 la propietat ocupava una superfície total de 390 m². El 13 de març de 1924, la casa fou adquirida per Víctor Guasch Orts, membre de la família propietària de la important empresa tèxtil de Capellades 'Guasch Hermanos' i membre de l'Ajuntament durant la Dictadura de Primo de Rivera. La família va viure fins l'any 1955. L'adequació de l'edifici com a hospital-residència es va iniciar el 1966. L'edifici comptava amb soterrani, planta baixa i dues plantes pis. edifici-hospital i la seva capella van ser inaugurats el 3 de gener de 1967, assistit per l'ordre de les HH. dels Pobres de Maiquitia. La nova instal·lació venia a substituir el que havia existit a Cal Serra, al carrer del Pilar, i era assistit per les religioses de la Nativitat del Nostre Senyor. La funció sanitària es va interrompre el 1969, per centrar-se en l'assistència a gent de la tercera edat. L'any 1985, la Fundació va adaptar els seus Estatuts a la normativa de la Generalitat, i l'administració del centre va passar a mans de l'Ajuntament. El 26 de maig de 1992, es va traspassar la gestió de la Fundació Consorts Guasch a l'Ordre de les Germanetes dels pobres del Pare Claver, tot i que uns anys després la van abandonar. Fruit de les noves necessitats, es va efectuar una important reforma, i es va inaugurar la secció de la residència el dies 10 i 11 de gener de 2009. | 41.5298300,1.6836900 | 390186 | 4598412 | 1966 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44465-foto-08044-98-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Actualment es una Residència Tercera Edat. Es cataloga com a arquitectura pública, semipública i arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Es va adequar d'habitatge a hospital. Casa representativa de l'arquitectura de finals de segle XIX - inici del segle XX, integrada en l'entorn immediat. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44466 | Casa Rius Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rius-poch | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfa. Presenta la coberta de teula corba a dues vessants, acabada amb un acroteri i cornisa recolzada en cartel·les amb escultures. La façana està composada per obertures de proporció vertical al primer pis i quadrada a les plantes baixa i golfes. Els balcons estan emmarcats amb guardapols en el terç superior, tancats amb persiana de fusta llibret mòbil, i protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics. Les finestres de la planta baixa han estat modificades. El parament de la façana és estucat de color blau clar, capçada amb una cornisa recolzada en permòdols amb escultures que emmarquen les obertures de la golfa. L'estuc es recolza en un sòcol de plaques de pedra irregulars. | 08044-99 | Passeig de la Immaculada Concepció, 11 | Un dels espais que es va urbanitzar a les dècades centrals del segle XIX fou el Passeig de la Immaculada Concepció (que incloïa també l'actual de Miquel i Costas) i que també era conegut com a Passeig de l'Olivar (per la partida de terra situada prop del Molí de la Vila). La primera part en urbanitzar-se fou justament la que conserva el seu nom original, i més propera al Molí de la Vila. De fet, fins entrat el segle XX no es va materialitzar la connexió del passeig amb la carretera d'Igualada. Els Rius eren propietaris de zones d'horta en aquells espais. Segons el Registre Fiscal de 1906 l'actual número 11 del Passeig de la Immaculada Concepció era propietat de Pere Rius Poch. El 1916 la van adquirir Joan Artigas Cardús i Ernest Asbert Soler. Cardús i Asbert eren cunyats –vegin-se fitxes 162 i 163-. Joan Artigas era el germà gran de la família d'una família de paperers, tot emigrant a Santiago de Cuba on feu una considerable fortuna. Un cop instal·lat de nou a Capellades, amb la seva filla Maria de la Caritat, va ocupar un lloc destacat en la societat capelladina, arribant a ocupar l'alcaldia el 1909, sempre proper a les posicions del partit conservador. Durant la dictadura de Primo de Rivera, fou el president de la 'Unión Patriótica' local. La casa objecte de comentari era la seva residència habitual a Capellades (junt a la casa d'estiueig 'Ca l'Artigas'). El 1925 era el major contribuent de Capellades per contribució rústega domiciliat al terme. | 41.5295200,1.6837000 | 390187 | 4598378 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44466-foto-08044-99-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Pere Rius Poch (de la reforma d'inicis de segle XX). | També coneguda com : Casa Font Costa. Catalogada com representativa de l'arquitectura residencial urbana entre mitgeres. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44467 | Casa Rius Aloy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rius-aloy | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfa. Presenta coberta plana limitada per una balustrada calada amb dibuixos geomètric vegetals. La façana composada en dos eixos, amb obertures de proporció vertical. Els balcons estan emmarcats amb guardapols en el terç superior, tancats amb persiana de fusta de llibret mòbil i protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb elements de fosa. El portal d'entrada presenta un arc rebaixat i la finestra de la planta baixa està protegida amb reixa de barrots verticals en reganyol. El parament de façana és estucat de color gris i recolza en un sòcol estucat. | 08044-100 | Passeig de la Immaculada Concepció, 13 | Segons un plànol datat el 1878, la zona ocupada per aquesta casa ja es trobava construïda. La família Rius està vinculada a aquest procés de creixement urbà. Els Rius eren propietaris de zones d'horta en aquells espais. Després de la construcció d'un nou edifici al solar annex, a inicis de la dècada de 1990, antigament propietat de Josep Vives 'el Caio', | 41.5294700,1.6836900 | 390186 | 4598372 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44467-foto-08044-100-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Josep Rius Aloy (de la reforma, Francesc Rius Poch) | Casa representativa de l'arquitectura modernista de finals del segle XIX, integrada en el seu entorn. Arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 105 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44468 | Casa Llupià Puigjaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llupia-puigjaner | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Edifici entre mitgeres en cantonada, de planta baixa, pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa, canal i baixant fins al primer forjat. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical. A la façana de l'avinguda Maties Guasch el balcó està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems; les finestres estan protegides amb reixes de barrots verticals. La façana del passeig Immaculada Concepció està composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical; les finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat, pintats de color blanc i recolzen en un sòcol alt esquerdejat de color gris; les cantonades de l'avinguda són amb carreus de pedra . | 08044-101 | Av. Maties Guasch, s/n. Pg. de la Immaculada Concepció, 53 | Aquesta edificació és posterior al plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851, donat que la urbanització d'aquesta zona del municipi s'inicia als voltants de 1870. Francesc Llupià va obtenir permís el 1897 per edificar al carrer de la Concepció, a la carretera de Capellades a Martorell, a la zona del Ramal. La propietat va continuar en mans de la família Llupià fins que a principis de la dècada dels 80 fou adquirida per l'Ajuntament de Capellades. En aquesta casa hi va tenir la seva seu l'agrupació local de la Creu Roja. En el present és la seu del 'Centre d'Emergències Municipals de Capellades'. Aquest espai va començar a desenvolupar aquesta funció a finals de 2001, tot i que no fou inaugurat fins el setembre de 2002. | 41.5274100,1.6837000 | 390183 | 4598144 | 1897 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44468-foto-08044-101-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Francesc Llupià Puigjaner | Conegut com Cal Llupià i per la seva funcionalitat: Antiga Creu Roja i Centre d'Emergències Municipals de CapelladesEdifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura d'habitatge popular, integrat en l'entorn d'edificis industrials. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44470 | Fàbrica Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-nova | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Antic edifici industrial entre mitgeres reconvertit per a ús residencial, situat fora del límit del casc antic. Està constituït de planta baixa i un pis. Presenta una coberta de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb ràfec, canal i baixant empotrat per sota el forjat de la planta pis. La façana és composada segons nou eixos amb obertures de proporció vertical amb arc rebaixat a la planta baixa, protegides amb reixes de ferro de barrots verticals, i, de proporció quadrada a la planta/pis, amb llinda plana i tancades amb persiana de corda. El parament de façana és revestit d'estucat de color blanc, el qual recolza en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-103 | Carrer Joan Castells, núm. 18-22. | La Fàbrica Nova es va posar en funcionament la darrera dècada del segle XIX, al carrer que es va obrir a la mateixa vegada. La fàbrica va ser fundada per Antoni Canals i Puigjaner. L'empresa estava especialitzada en teixits de barreja (cotó i llana). La seva primera aparició a les matrícules industrials de Capellades fou el 1894. També tenia una fàbrica a Santa Coloma de Queralt, lloc d'origen de Josep Ferrer Asbert. Segons el Registre Fiscal de 1906, era una 'fábrica de tejidos con patio', propietat d'Antoni Canals Puigjaner. Cal destacar que és la única casa d'aquell carrer que apareix en l'esmentat registre. Els anys anteriors a la 1a. Guerra Mundial foren de crisi per a Canals. La seva continuïtat durant la dècada de 1920 fou curta, després d'una fallida mecanització. En aquells moments Antoni Canals ja havia mort. A la dècada de 1920 funcionava a nom d'Ignasi Maria Canals. Va finalitzar la seva vida productiva entre 1925 i 1930. Tancada la fàbrica, la planta superior es va reconvertir en pisos i la inferior es va dedicar a indústria. En un d'aquells espais de la planta baixa va néixer 'Hispano Radio', empresa que amb els anys arribaria a esdevenir 'Hispano Mecano Eléctrica SA', empresa especialitzada en la producció de material elèctric. Segons el Padró de 1970, hi havia vuit pisos amb un total de 30 habitants. A la dècada de 1990, es va adequar la planta baixa com a restaurant. | 41.5282900,1.6847500 | 390272 | 4598240 | 1890 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44470-foto-08044-103-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Antoni Canals Puigjaner | També conegut com: Ca la Marina. Edifici representatiu de l'arquitectura industrial de la població, posteriorment reconvertit en habitatges, exemple de la recuperació i rehabilitació de l'arquitectura industrial. A l'apartat de funcions, juntament amb la industrial, s'hauria d'afegir la residencial. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44471 | Casa Canals Puigjaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-canals-puigjaner | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa entre mitgeres en cantonada amb jardí a darrera, de planta baixa i pis. Presenta una cobertura plana limitada amb barana de ferro de tres tubs horitzontals. Les façanes amb obertures de proporció vertical estucades de color ocre clar. La principal, al carrer Joan Castells, està composada segons tres eixos, les obertures són tancades amb persiana de fusta de llibret mòbil de color blanc; els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb tres tubs horitzontals, el central presenta una llosana amb sòcol massís emfasitzant el portal d'entrada. Les finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro forjat. El portal d'entrada està tancat amb porta vidriera de ferro forjat, de disseny decó, accedint a un vestíbul amb les parets revestides de sòcol de peces ceràmiques de 15x15 cm de color verd pàl·lid amb una fina imposta decorada a manera de bitllets alternant blanc i negre. La porta d'entrada a la casa és de disseny decó, de fusta pintada. El paviment és de mosaic hidràulic de color blau cel composat a manera de catifa. La resta de façanes estan composades simètricament, la del carrer Pau Casals amb un balcó central i la del pati amb finestres d'arc rebaixat. La tanca és de paredat massís, coronat a dues vessants amb rajola vidrada com la dels ampits de les finestres, i està revestida d'estucat de color ocre clar. | 08044-104 | Carrer Joan Castells, 24 - C. Pau Casals - C. Rec del Corronaire | Segons el padró de 1910, al carrer Castell (actual Joan Castells) únicament hi vivia una família: la de Pere Vivó Cots, teixidor de professió mantenint la seva ocupació fins l'any 1924. Tancada la fàbrica, es va dedicar la planta inferior a industria i la planta superior a habitatges. El nou propietari de la casa fou Joan Esquirol Balada. Joan Esquirol s'havia establert a finals de la dècada de 1910 i es dedicava al negoci de la ramaderia i carnisseria. A nivell polític i social, va formar part del primer Ajuntament franquista format el 26 de gener de 1936. Justament, l'octubre de 1936 va arrendar mitja ploma destinada a la casa carrer Castell número 1. El nom que se li dóna a la casa, 'Ca la Marina', es deriva de la dona d'Esquirol que hi ha viure molt de temps. Es deia Marina Vidal Rius. | 41.5283100,1.6845200 | 390253 | 4598243 | 1903 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44471-foto-08044-104-1.jpg | Inexistent | Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Antoni Canals Puigjaner | També coneguda com a , Casa Esquirol 'Ca la Marina'. Figura com anterior a 1903 (Spal, 2010: 143) i reformes a la dècada de 1940. Edifici representatiu de l'arquitectura racionalista, amb les reixes i portada de ferro de planta baixa de llenguatge eclèctic. | 120 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44472 | Casa Josep Llorach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-llorach | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Casa entre mitgeres, de planta baixa alineada a la façana i plantes reculades, la planta baixa es cobreix amb coberta plana i terrassa. L'edifici ha estat modificat i ha perdut l'interès arquitectònic. | 08044-105 | Carrer Magí Carme, 1 | Aquesta casa possiblement prové de les propietats dels Bru, important famílies de paraires durant el segle XVIII. Segons el Registre Fiscal de 1906, era propietat d'Isabel Morros, llavors resident a Igualada. A inicis de la dècada de 1980 fou adquirida per Josep Llorach i Àngela Galindo Camps, que la van sotmetre a una reforma total. | 41.5315800,1.6856000 | 390349 | 4598604 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44472-foto-08044-105-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com: Casa família Morros. Enquadrable com a arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Origen s. XVIII; inici segle XIX; reformada 1980. Amb motiu de reformes ha desaparegut el possible interès arquitectònic i Àrea Expectativa Arqueològica. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44473 | Casa Toda Adell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-toda-adell | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional) MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins sota al primer forjat. La façana té amb obertures de proporció vertical. Els balcons són protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals, les de la planta primer pis amb dibuixos geomètrics als extrems. El portal d'entrada és de carreus de pedra amb arc de mig punt, tancat amb porta vidriera de fusta, amb una fulla central emplafonada i targes fixes verticals de vidre. El parament de façana és arrebossat i pintat de color blanc, el qual recolza en un sòcol esquerdejat. | 08044-106 | Carrer Magí Carme, 4 | Aquesta casa sembla vinculada des d'antic a la família Puigjaner família que documentada al segle XV i que al XVII ja ocupava una posició de preeminència en l'estructura política, social i econòmica, donat que diversos membre formen part de la corporació municipal, especialment durant el segle XVIII, sempre com a conservadors. Al segle XVII la família estava vinculada al sector llaner, com es deriva del Capbreu de 1649. Durant les dècades centrals del segle XVIII paral·lelament a les activitats llaneres, s'afegiren tasques agrícoles i l'orientació rendista. El 1941 fou adquirida per Emili Rius Artigas. Posterioment, fou adquirida el 1952 per César Gómez Ramos i Araceli Díaz. Des de la segona meitat de la dècada de 1980 va canviar de propietaris. | 41.5317100,1.6857200 | 390359 | 4598618 | 1788 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44473-foto-08044-106-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Casa Josep Puijaner, Casa Emili Rius, Casa César Gómez 'Cal Cesar'. Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge popular en l'àmbit del nucli antic. Arquitectura residencial urbana entre mitgeres i Àrea d'expectativa arquelògica. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44474 | Casa Jordi Tutusaus Pérez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jordi-tutusaus-perez | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Casa entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb imbricació de maó. La façana del carrer Magí Carme està composada amb un eix desplaçat a la mitgera, amb obertures de proporció vertical tancades amb persiana enrotllable de color blanc. Els balcons són a pla de façana i protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. El portal d'entrada està tancat amb porta de fusta. El parament de façana és revestit amb esquerdejat. La façana posterior, la del carrer Dr. Fleming, està constituïda per un cos un cos de planta baixa i entresolat, a línia de carrer, i més reculada la façana dels pisos superiors. El primer, amb parament de paredat comú vist, s'obre al carrer amb un portal de llinda plana tancat amb porta metàl·lica enrotllable, a sobre del qual hi ha una obertura horitzontal tancada amb pavés de vidre. La façana del cos reculat és amb paredat vist i està composada amb dos eixos, amb obertures de proporció vertical. | 08044-107 | Carrer Magí Carme, 7; Carrer Dr. Fleming, 12 | La família de Cal Magí Carme fou fundada, segons Esteve Busquets, per Magí Rigol, natural de Carme, que fou el constructor d'aquesta casa a finals del segle XVIII. Segons un llistat de propietats de Josep Riba i Martí, datat el 1835, era propietari de la casa a banda d'altres propietats i camps de conreu. Destaca la figura de Raimunda Riba Morera, que va desenvolupar durant molts anys la tasca de llevadora a Capellades que va residir en aquesta propietat fins a mitjans de segle XX. | 41.5315500,1.6855400 | 390344 | 4598601 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44474-foto-08044-107-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Magí Riba | També conegut com: Cal Magí Carme; Ca la Magina Carme. Considerada arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge popular.Àrea Expectativa Arqueològica. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44475 | Cal Sabata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabata | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIV | Casa en cantonada de planta baixa i dues plantes pis. Presenta coberta plana, limitada amb una barana de ferro de brèndoles verticals recolzades amb trams de barana de paredat massís de perfil corb, coronats amb una imposta i una hídria ceràmica. Les façanes són composades amb obertures de proporció vertical, la principal segons un eix, la lateral segons dos eixos junt a la mitgera de ponent. Els paraments de façana de les dues plantes pis són estucats de color salmó, amb una imposta a nivell de forjat de color marró que emfasitza l'horitzontalitat i enllaça amb el revestit de la pilastra de la cantonada. El parament de la planta està aplacat amb peces de granet porrinyo. | 08044-108 | Carrer Major, 2-4; Carrer del Pilar | L'edifici número 2 del carrer Major està situat de ple en la zona medieval de Capellades. Des de mitjans del segle XIX era ocupat en els seus baixos per comerços i en els pisos superiors per habitatge. Els arrendataris del local foren diversos durant la segona meitat del segle XIX i durant la primera part del segle XX. Des de finals de la dècada de 1950, està ocupada per la família Sabata on van obrir una carnisseria. El 1962, fou sotmès a una profunda reforma com es deriva de les dades cadastrals. A finals de la dècada de 1980 van comprar els baixos del número 4 per ampliar el negoci. Actualment és una carnisseria. | 41.5309100,1.6860900 | 390388 | 4598529 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44475-foto-08044-108-1.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Té origen medieval i importants reformes al segle XIX i l'any1962. Pertany a l'apartat d'arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Actualment es un espai residencial i comercial que configura el carrer integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn. | 94|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44476 | Casa Cusiné | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cusine | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). PROGRAMES DE LA FESTIVITAT DE SANT CRISTÒFOL SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres constituïda per planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb cornisa recolzada en permòdols, canal i baixant fins la meitat de la planta baixa. Les obertures són de proporció vertical. La façana està composada simètricament segons dos eixos, les dues obertures de la planta baixa queden emfasitzades pel balcó corregut al llarg de la façana, el qual està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb senzills dibuixos geomètrics. El portal d'entrada, amb arc rebaixat, està format amb carreus de pedra. A la clau central de l'arc hi ha la inscripció '1862. J C y V'. El parament de façana està estucat de color gris i recolza en un sòcol de pedra. | 08044-109 | Carrer Major, 3 | L'edifici actual fou construït el 1862, com apunta l'any que apareix a la seva arcada (junt a les inicials 'JC y T'). El seu promotor fou el primer Cusiné establert a Capellades el 1806 procedent de Montmaneu, Joan Cusiné, sastre d'ofici. Anys després, segons el padró de 1846, constava com a cafeter i devia tenir cert estatus social ja que comptava amb criada. Tradicionalment, els propietaris d'aquesta casa l'arrendaven a famílies diverses amb ocupacions tant variades com: perfils polítics, negocis familiars, recaders. L'any 1930 es va fundar l'empresa d'autobusos Montferri i questa família va adquirir en propietat aquest edifici, on a la planta baixa hi té una agència de viatges i les oficines de la seva empresa d'autobusos. | 41.5308100,1.6861900 | 390397 | 4598518 | 1862 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44476-foto-08044-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44476-foto-08044-109-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Joan Cusiné | També conegut com: Casa Montferri. Forma part del conjunt d'arquitectura popular de cases entre mitgeres que configura el carrer integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn.Actualment compleix una doble funció: com a residencia i com a negoci, Over Travel, agència de viatges. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44477 | Casa Domingo Abada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-domingo-abada | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa motllurada amb fretes, canal i baixant fins la meitat de la planta pis. La façana està composada simètricament segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda. Les tres obertures de la planta baixa queden emfasitzades pel balcó corregut al llarg de la façana, protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems. El parament de façana està estucat de color gris. | 08044-110 | Carrer Major, 6 | Possiblement es una estructura d'origen medieval. Aquest edifici, com bona part dels del carrer Major, era ocupat en els seus baixos per comerços i en els pisos superiors per habitatge. L'any 1868 hi vivia Joaquim Domingo i Abadal, un farmacèutic natural de Molins de Rei i la seva família. L'edifici fou sotmès a una important reforma l'any 1920 Des del darrer quart de segle XIX va pasar a ser propietat de la família Santacana que tenia el domicili familiar l'any 1894 era a la plaça Àngel Guimerà, 10 (antiga plaça del Portal). La casa situada al número 6 del carrer Major fou adquirida per Ferran Mallofré, nou arrendatari de la fonda Montserrat, establert a Capellades el 1946. En l'actualitat n'és la seva propietària Montserrat Morist Borràs, dona de Ferran Mallofré. | 41.5308700,1.6861100 | 390390 | 4598525 | 1868 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44477-foto-08044-110-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Forma part del conjunt d'arquitectura popular de cases entre mitgeres que configura el carrer, integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn. A l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades figura com (Vol. 2.2 : 159) figura com anterior a 1868 i reformada el 1920. Durant molt de temps va servir com a residència i com a espai comercial, encara que en aquest moment aquesta segona funció ja no la compleix. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44478 | Ca l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lilla | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). LLUSIA, Modest; COSTA Solé, Josep. 1958. Primer llibre de Capellades. Capellades. Editat per Modest Llusià. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES COL·LECCIÓ PARTICULAR D'ANTONI PONS I TORT. | Casa entre mitgeres en cantonada, constituïda per planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa recolzada en permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. Les obertures són de proporció vertical. En la planta sota coberta destaca una galeria de quatre arcs de mig punt. A la cantonada hi ha una fornícula protegida amb una teuladeta que conté la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpta. Els balcons estan protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals. El parament de façana està arrebossat pintat de color blanc. | 08044-111 | Carrer Major, 9 - Carrer del Call | Possiblement per la seva ubicació Carrer Major/Carrer del Call ja seria construït des del segle XVI. Segons el padró de 1868 hi vivia Antònia Romañá i Riusi els seus fills com a forners. A principis de segle XX apareix la família Rovira com a gestors del forn i posteriorment va ser la família Armenteras-Illa. Els Rovira i els Illa eren els llogaters d'aquest edifici. El 1933 i el 1942 els propietaris van obtenir permís per realitzar reformes a les obertures de la casa objecte de comentari. El forn el van conduir Antoni Illa i el seu fill Ramon Illa i Muset fins a finals de la dècada de1960 quan el van tancar. Des de llavors, els baixos de l'edifici s'han llogat per a diferents activitats comercials, mentre que els pisos superiors s'han dedicat a habitatge (conjuntament amb l'edifici del carrer del Call n. 1, també propietat de la família Illa i per es té entrada als pisos superiors d'aquesta casa). | 41.5306500,1.6863100 | 390406 | 4598500 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44478-foto-08044-111-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Forma part del conjunt d'arquitectura popular de cases entre mitgeres que configura el carrer, integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||||
| 44479 | Cal Titulata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-titulata | TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). LUSIÀ, Modest; COSTA SOLÉ, Josep. 1958. Primer llibre de Capellades, editat per Modest Llusià SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma Programa Festa Major, 1948. | XX | Casa unifamiliar aïllada, macla de dos perímetres rectangulars, de planta baixa, pis i golfa. Es cobreix amb coberta plana, limitada amb barana massissa, coronada amb gelosia de peces ceràmiques vermelles, coberta de teula corba a dues vessants desiguals, acabades amb cornisa de peces ceràmiques vermelles amb permòdols. Les façanes són arrebossades de color blanc i estan composades amb obertures de proporció vertical i quadrada, tancades amb persiana enrotllable. El portal d'entrada està protegit amb porxo cobert amb teula àrab a una pendent acabada amb cornisa, limitat amb obertures d'arc de mig punt. El cos d'edifici destinat a garatge és alineat a la façana i es cobreix amb coberta de teula corba a una vessant. La tanca del carrer és amb sòcol massís de paredat arrebossat, coronat amb un cairó ceràmic vermell i amb pilars intercalats de planta quadrada acabats amb una lluminària esfèrica de vidre opal. La porta és de fusta amb delgues verticals acabada amb perfil corb, de dues fulles batents, alineada amb l'eix de l'entrada a la casa. | 08044-112 | Carrer Garbí, 43 | El carrer Garbí i la seva ampliació per necessitats i projecte urbà s'inicià amb el pagament d'indemnitzacions dels propietaris de terres des de principis de segle XX. A partir de 1934 es fa una segona ampliació adquirint el terrenys a Pere Olivella i Antònia Llucià. Modest Llussià. Aquesta propietat fou la primera casa construïda en aquest indret amb finalitat d'estiueig, poc després fou seguida per les de les famílies Ramírez i Veà. Conrat Sastre i Escala 'Construcciones Sastre SA' l'any 1922, essent l'origen de l'actual SATHER, part de 'Grupo Sastre'. A finals de la dècada de 1980, fou adquirida per Antoni Argelich i Caballeria, que en va realitzar algunes petites reformes, entre elles la construcció d'un pàrquing. | 41.5293800,1.6846800 | 390268 | 4598361 | 1947 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44479-foto-08044-112-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Edifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura noucentista de postguerra, integrat en els edificis de ciutat jardí del seu entorn. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44485 | Casa Masague | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-masague | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau. 1983. 'L'arquitectura modernista a Igualada (Fitxes tècniques, evolució, anàlisi tipològica i decorativa. Igualada 1900-1909)', Miscellanea Aqualatensia, 3. Igualada, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 247-287. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. | XVII | Casa alineada al carrer, de planta baixa i tres plantes pis. Presenta coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La vessant acaba amb ràfec que recolza en cornisa amb una motllura de dentellons, i canal i baixant fins al forjat de la planta baixa. La façana està composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical emmarcades, tancades amb persianes de fusta de llibret mòbil. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals amb elements de fosa i dibuixos geomètrics als extrems. Al primer pis, una balcona uneix les tres obertures. A la planta baixa hi ha tres obertures, emmarcades amb carreus de pedra i llinda plana. El parament de façana està estucat de color ocre, el qual recolza en un sòcol de pedra. | 08044-118 | Carrer Major, 52 | Com la majoria d'edificacions del carrer Major, aquesta casa combinava la doble utilitat d'establiment comercial (a la planta baixa) i habitatge (als pisos superiors). En aquest cas, la singularitat ve del fet que els habitatges tenien entrada independent i són pisos. Segons les dades del Cadastre, l'edifici existent es va construir sobre el solar ocupat per un altre edifici construït el 1692. La primera etapa va venir determinada pel negoci del baixos,conduït per la família Massagué. Des de la dècada de 1870, tenien un establiment comercial que es dedicava a 'sedas y cintas' al propi carrer Major. Dacord amb el padró de 1910, apareix ocupat exclusivament per la família Massagué ampliament vinculada a la política local. No és estrany donat que aquests pisos habitualment es llogaven per famílies d'estiuejants. Altres persones vinculades amb la propietat han regentat negocis de d'impremta i ferreteria. El senyor Enric Sanz i el seu negoci ferreter fins a mitjans de la dècada de 1990. A partir de llavors, el negoci de la planta baixa va quedar desocupat, fins que el 1999 es va obrir una botiga d'electrodomèstic, 'Electrodomèstics Martí', Expert (Cal Carboner). Els pisos foren comprats per diferents titulars, després d'un procés de divisió horitzontal de la propietat. | 41.5298200,1.6867800 | 390444 | 4598407 | 1692 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44485-foto-08044-118-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan GarciaTarga | També identificat com: Can Bertran, 'Cal Carboner'. Forma part del conjunt d'arquitectura d'autor que configura el carrer, integrada en les edificacions de l'entorn. Pel que fa a la funcionalitat es tant residencial com comercial. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44486 | Casa Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-oliva | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Presenta defectes de conservació a la pigmetació de la façana. | Casa de planta baixa i dues plantes pis. Presenta coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La vessant és acabada amb imbricació de maó, canal i baixant fins a mitja planta baixa. La façana és composada simètricament segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical, tancades amb persianes de corda. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals. El portal d'entrada és amb carreus de pedra i arc rebaixat, i en la clau hi ha gravada la data '1801'. Està tancat amb porta de fusta de dues fulles batents, amb picaporta i revestida de xapa metàl·lica. El parament de façana és arrebossat i pintat de color ocre, i està en mal estat de conservació. | 08044-119 | Carrer Major, 55 | L'estudi dels successius padrons i registres fiscals permet seguir els propietaris; 1868 i 1894, Josep Romañá Muntadas; 1906 consta que era propietat de Josep Colom Palet, pagès. El 1910, hi vivia Josep Colom Palet amb la seva esposa, Francesca Sala Jover, juntament amb la seva filla, Francesca, el seu gendre Josep Oliva Capdevila i els fills d'aquests. Segons el padrons de 1920 i 1924, hi vivia la mateixa família. La propietat va anar a parar a mans de Francesca Colom Sala. Francesca Colom es va casar amb Josep Oliva Capdevila. Les següents generacions foren les de Josep Oliva i les de la seva filla Montserrat Oliva. | 41.5296100,1.6869000 | 390454 | 4598384 | 1801 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44486-foto-08044-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44486-foto-08044-119-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan GarciaTarga | També conegut com: 'Cal Calces d'Arena'. Arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44487 | Casa Marra Olivé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-marra-olive | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVII | Casa de planta baixa, pis i sota coberta de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana i la vessant acabada amb imbricació de maó i teula, i canal i baixant fins a sota la imbricació. La façana està composada simètricament segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical tancades amb persianes de llibret de fusta. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals. Recentment, la part inferior de la llosana del balcó ha estat revestida de rajoles ceràmiques blanques amb motius vegetals. El parament de façana de les plantes pis està esgrafiat, amb fons de color granat i decoracions florals, un cistell amb flors al centre dels dos balcons del primer pis, i garlandes al segon pis. A la garlanda principal hi ha englobada la data '1647'. A la planta baixa, s'obre el portal amb arc semicircular i la finestra rectangular del local comercial i la porta de l'escala d'accés al primer pis. Aquesta part de la façana està estucada de color ocre i recolza en un sòcol de peces ceràmiques. | 08044-120 | Carrer Major,57 | Aquesta casa ha tingut al llarg del temps diversos propietaris segons padrons i registres fiscals: Jacinto Freixas Lladó, fuster Jaume Marra Olivé. L'any 1940 va adquirir la casa Josefa Ferrer Llucià. Ha estat i és Un dels centres de la vida social de Capellades, a la segona meitat del segle XX, fou el Bar Aloy, instal·lat a la planta baixa de l'edifici. El va obrir Cinta Ferrer, vídua de Joan Aloy. Aquesta família havia regentat durant un seguit d'anys la cafeteria de 'La Lliga', a la dècada de 1940. El bar Alou fou inaugurat a inicis de 1946. Un dels principals elements d'atracció era el jardí situat a la part posterior. Durant molt de temps va ser referent de modernitat a Capellades, fins i tot s'anunciava amb aquesta marca en el programes de la Festa Major com 'el moderno Bar Aloy'. El 1996, es va celebrar amb una gran festa el seu 50è aniversari. Des de fa dècades el gestiona Joan Aloy Ferrer. Cal destacar els esgrafiats de l'Òscar Campoy Avilés, artista de Capellades. | 41.5295500,1.6869200 | 390455 | 4598377 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44487-foto-08044-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44487-foto-08044-120-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Casa Josefe Ferrer i Llucià, Bar Aloy .Forma part del conjunt d'arquitectura neo popular entre mitgeres que configura el carrer, integrada en les edificacions de l'entorn. Origen segle XVII; reformes dècada 1940 i inicis s. XXI. Actualment compleix funció d'habitatge i bar. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44488 | Casa Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tort | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera del'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). QUINTANA I TORRES, Antoni. Un ofici que s'extingueix a Capellades.Article inèdit. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVII | Casa de planta baixa i dues plantes pis. Presenta coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, vessant acabada amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins al forjat de planta baixa. La façana està composada simètricament segons dos eixos, amb obertures de proporció sensiblement horitzontal i els balcons protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals. El portal d'entrada és de carreus de pedra i arc de mig punt, i en la clau hi ha gravada una petita creu i les inscripcions 'IHS' i '1620'. El parament de la façana està estucat de color gris, recolzat en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-121 | Carrer Major, 61 | Casa edificada l'any 1620, que en aquell moment es trobava en zona d'horts. Apareix des d'antic vinculada a una de les branques de la família Tort. Al Capbreu de 1805 apareixen diferents Tort, la majoria dedicats a l'activitat llanera. Posteriorment la casa va passar a la família Juncosa, dedicats a un taller de formaire de Francesc Juncosa, qui, a més, era músic i formava part d'alguna de les formacions musicals de Capellades de la primera meitat del segle XX (com l'orquestra Valls). Les germanes Juncosa i Tort, que n'eren propietàries des de 1961, encara hi vivien a inicis de la dècada de 1970. Després de la mort d'aquestes, la casa fou heretada per Antoni Quintana i Torres el qual la va vendre a Artur Romeu i Escala per ampliar el seu habitatge i comerç. Artur Romeu ja posseïa la casa número 59 (llavors 57) des de 1930, a través de compra a Júlia Llacuna i Massagué. | 41.5294300,1.6869400 | 390457 | 4598364 | 1620 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44488-foto-08044-121-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan GarciaTarga | També coneguda com a: 'Cal Fornaire'. Exemple associat a l'arquitectura residencial urbana entre mitgeres. | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44489 | Casa Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sola | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Casa entre mitgeres, resultat de la unió de tres cases de cos, de planta baixa i tres plantes pis. Té una coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, i vessant acabada amb ràfec recolzat en mènsules. La façana està composada simètricament segons tres eixos amb obertures de proporció vertical. Els balcons són protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems. El parament de façana està arrebossat, la planta baixa pintada de color ocre, el qual recolza en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-122 | Carrer Major, 80 | L'actual número 80, segons el Registre Fiscal de 1906, és la reconversió de tres cases prèviament existents (les llavors 86, 88 i 90) que tenen el seu moment de construcció al llarg del segle XVIII. Com a bona part de les propietats del carrer Major, des de bon principi va complir una doble funció: com a vivenda de diversos propietaris i com a negoci de les diferents famílies, realitat registrada als padrons i registres fiscals. | 41.5291700,1.6869100 | 390454 | 4598335 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44489-foto-08044-122-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Forma part del conjunt d'arquitectura popular de cases entre mitgeres que configura el carrer, integrada en les edificacions de l'entorn. L'origen de l'edifici és al segle XVIII i mitjans del segle XIX al llarg de segle XX s'efectuaren diverses reformes. Actualment compleix una doble funció: habitatge i comercial. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44491 | Casa Joan Escala Gironès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-escala-girones | GUTIÉRREZ I POCH, MIQUEL, 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Edifici de planta rectangular, format per dos cossos; la construcció del costat nord, el magatzem, és de planta baixa i es cobreix amb coberta de fibrociment a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, acabades en una cornisa. La façana principal està estructurada segons tres eixos. L'eix central està format pel portal rectangular incorporat en un altre de fals més gran, a sobre d'aquest un finestral de mig punt que emmarca una arqueria de cinc arcs rodons tancats amb vidriera reticular. Aquest eix queda rematat amb un frontó motllurat. Les obertures laterals de la planta baixa són d'arc rebaixat i estan tapiades. Les altres façanes tenen obertures de composició vertical i són tancades amb vidrieres. El segon cos, amb façana a migdia, que constitueix la vivenda pròpiament dita, és de planta baixa i pis, Presenta cobertura de fibrociment a dues vessants, acabades en ràfec recolzat en mènsules. Les façanes estan composades segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical. El portal d'entrada, d'arc de mig punt, és tancat amb porta d'una fulla batent i tarja protegida amb reixa de ferro en ventall. Els balcons del primer pis estan protegits amb baranes de brèndoles de ferro colat. | 08044-124 | Maties Guasch, 52 | El 25 abril de 1930, Joan Escala i Gironés va sol·licitar permís a l'Ajuntament per la construcció d'una casa al Km 1, Hm 9 de la carretera de Capellades a Martorell. El ple de 23 d'octubre de 1932 aprovava la proposta de Joan Escala d'aportar ell mateix el tub per al subministrament d'aigua de la seva nova casa. Per fer la connexió calia l'autorització d'Obres Públiques' ja que havia de travessar la carretera. Qüestions polítiques van dificultar la tramitació del servei d'aigües per la propietat, fins 1936. La casa també tenia annexionat un gran magatzem que servia per guardar el material i maquinària de construcció. Anys després de la seva construcció, la nau annexa a la casa es convertí en un taller tèxtil. Actualment a la casa encara hi viu la família Escala. En el present continua la relació de la família Escala amb la construcció a través de l'empresa 'Obres i Excavacions Escala SL'. | 41.5273000,1.6873400 | 390487 | 4598127 | 1930-6 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44491-foto-08044-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44491-foto-08044-124-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | P. Madriñà, arquitecte i Joan Escala i Gironés, constructor | També comegut com: 'Ca l'Escala' (casa i magatzem). Actualment compleix la doble funció; habitatge i productiva, Enquadrable dins l'apartat d'arquitectura industrial i també com a àrea d'expectativa arqueològica | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44492 | Casa Josep Bisba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-bisba | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES COL·LECCIÓ PARTICULAR D'ANTONI PONS: Programes de la Festa Major. | XIX-XX | Casa entre mitgeres en cantonada, de planta baixa, pis i sota coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb cornisa recolzada en carteles, accentuant visualment les obertures de la planta sota coberta, canal i baixant fins a sota la cornisa. Les façanes són composades amb obertures de proporció vertical. La principal estructura en dos eixos, amb els balcons tancats amb persiana enrotllable, protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb elements de fosa. La façana lateral és composada segons quatre eixos. La posterior al pati està composada amb un únic eix, de grans obertures de proporció sensiblement quadrada. El parament de les façanes és estucat de color salmó clar i recolza en sòcol d'aplacat de pedra. La del lateral incorpora obertures de ventilació de dependències soterrades. | 08044-125 | Passeig Miquel i Mas, 2 | Segons la planimetria realitzada amb motiu del projecte de la carretera de Capellades a Martorell i les formes de connectar-hi el centre de la vila, l'any 1878 a la cantonada del carrer del Pilar amb el Passeig, en el punt ocupat ara per aquesta casa, hi havia un solar sense construir. Igualment estaven sense construir els solars propers del carrer del Pilar. Aquest edifici segons el Registre Fiscal de 1906 era propietat de Josep Bisbal Ferrer, important hortolà de Capellades amb domicili al carrer del Call. El nom d'aquest edifici prové de l'activitat desenvolupada pels seus propietaris, la família Marí, des d'inicis del segle XX. Els Marí es dedicaven a la confecció de matalassos de llana. | 41.5302100,1.6837100 | 390189 | 4598455 | 1880-190 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44492-foto-08044-125-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Casa entre mitgeres en cantonada representativa del llenguatge de l'arquitectura popular de finals del segle XIX, integrades en el conjunt d'edificacions de l'entorn. L'any 1917 es duguè a terme una important reforma. Actualment té una doble funció: com a residencia i com a negoci. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||
| 44495 | Casa Aloy Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-aloy-romani | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis. Presenta coberta plana limitada amb barana massissa recolzada en cornisa amb mènsules. La façana és composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical d'arc rebaixat. Les de les plantes pis són emmarcades en color blanc. Els balcons protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a dalt i a baix. Les obertures de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro de barrots verticals. El parament de façana és estucat de color salmó, amb impostes a nivell de forjat de color blanc, i recolza en sòcol d'aplacat de pedra amb especejament carreuat. En l'eix central, per sobre la imposta de planta baixa, hi ha un plafó de pedra amb la data '1885'. | 08044-128 | Passeig Miquel i Mas, 10 | El 1889, Jaume Aloy tenia en propietat els edificis que llavors corresponien als números 53 i 55 del Passeig Immaculada Concepció. En aquell any va comprar el subministrament d'aigua procedent del jaciment de Frigols. La propietat va continuar a la família fins a 1920 que estava ocupat per quatre famílies de llogaters. | 41.5304300,1.6837100 | 390189 | 4598479 | 1885 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44495-foto-08044-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44495-foto-08044-128-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Jaume Aloy Romaní, promotor | Edifici representatiu de l'arquitectura d'autor de finals del segle XIX, integrat en el seu entorn. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44503 | Casa Rotllant de Franch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rotllant-de-franch | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa amb una mitgera i jardí lateral al costat de ponent, de planta baixa, pis i sota coberta. Presenta cobertura de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant per la cantonada. La façana al carrer està composada segons tres eixos amb obertures de proporció vertical. Les de la planta baixa amb arc de mig punt, emmarcades amb estuc de carreus. Cal assenyalar el treball del portam de fusta de les obertures de les façanes. El sòcol de la façana al carrer incorpora una obertura de ventilació d'una dependència soterrada. La façana lateral està composada segons tres eixos, les finestres de la planta sota coberta dibuixen una successió de set arcs de mig punt adaptada als tres eixos. A la planta baixa, a l'eix del mig hi ha una galeria de planta pentagonal tancada i adossada a la façana, maclada a un cos de planta baixa cobert amb coberta plana, la qual està protegida amb reixa de ferro. La galeria te una coberta de teula corba a cinc vessants. En el costat nord sobresurt un cos de planta baixa cobert amb coberta plana, destinat a garatge i magatzem. El parament de les façanes està revestit amb estuc de color blanc fins al forjat de la planta baixa. La planta baixa està revestida amb estuc de gra gros fins el sòcol, de color gris, que enllaça amb els carreus estucats de la portalada d'entrada d'arc de mig punt. Aquesta portalada està tancada amb una porta de fusta d'una fulla batent, emplafonada i clavetejada amb claus, amb picaporta, espiell i bústia. La tanca del jardí és massissa, de totxo vist treballada amb el totxo a diferents plans, amb pilastres intercalades. Les de la portalada d'entrada al jardí estan coronades amb pinacle tronco piramidal. | 08044-136 | Carrre Olò, 18 | El lloc on s'ubica la casa objecte de comentari pertanyia des d'antic a la 'Casa Bas'. Segons el Registre Fiscal de 1906, era propietat de Francesc Xavier de Franch i Castell. En aquell espai hi havia dos números del carrer: una casa (núm. 18) i un solar. Aquesta casa està situada de forma immediata a la 'Hort de la Vila'. Justament, la casa existent en l'actualitat fou resultat de l'enderroc de les edificacions existents amb anterioritat. Les dades cadastrals assignen com any de construcció d'aquest edifici el de 1931. Amb posterioritat, la casa ha tingut diversos propietaris. | 41.5314100,1.6847100 | 390274 | 4598586 | 1931 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44503-foto-08044-136-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Màrius Rollant i Folcarà, arquitecte i constructor | Tambéconeguda com: 'Cal Franch' (Casa Xaus Piñol). Casa aïllada alineada al carrer amb una mitgera, representativa de l'arquitectura de llenguatge noucentista integrada en el conjunt d'edificacions del seu entorn. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44504 | Casa Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sola-0 | AVINYÓ, Joan. 1909. Monografia histórica de Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. Est. Tipográfico Nicolau Poncell. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Conjunt de dues cases entre mitgeres amb pati a darrera, de planta baixa, pis i sota coberta. La coberta es de teula corba a dues vessants, acabades amb cornisa de permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. La façana està composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical tancats amb persiana de corda. Els balcons estan protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb elements geomètrics a la part de dalt i de baix. La finestra de la planta baixa està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals. La portalada d'entrada és d'arc rebaixat i tancada amb porta de fusta de dues fulles batents. Al costat de llevant hi ha un cos de planta baixa cobert amb terrat, protegit amb balustrada. Hi ha una àmplia portalada d'arc rebaixat tancat amb porta de fusta emplafonada de dues fulles batents. Els paraments de façana són revestits d'arrebossat recolzat en un sòcol. | 08044-137 | Carrer Olò, 29, 31 | Aquest edifici del carrer Oló ja estava construït el 1851, com sembla derivar-se del plànol de Rómulo Zaragoza aquell any. Atesa la cronologia de les edificacions properes, possiblement pugui datar de finals del segle XVIII i inicis del segle XIX. Des del darrer quart del segle XIX aquesta casa està vinculada al cognom Ferrer que fa esment a una família tradicionalment de traginers. Posteriorment, la casa ha tingut diversos propietaris. La seva actual propietària és Montserrat Ferrer Montal, que encara hi viu. Els seus fills continuen amb la tradicional dedicació professional de la seva família materna amb una empresa de transports, 'Transports Massagué'. | 41.5312000,1.6839300 | 390209 | 4598564 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44504-foto-08044-137-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: 'Cal Solà'. Cases entre mitgeres representatives del llenguatge de l'arquitectura popular, integrades en el conjunt d'edificacions de l'entorn.Van ser construides a finales del segle XVIII-inicis del segle XIX amb reformes al segle XX. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44505 | Casa Joan Farrereas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-farrereas | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XX | Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb cornisa, canal i baixant fins al forjat de planta baixa. La façana està composada amb obertures de proporció vertical tancades. El balcó del primer pis està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals. A la planta sota coberta destaquen dues àmplies finestres que ocupen tota la façana i estan protegides amb una barana de balustres de pedra artificial. A la planta baixa, el portal, amb llinda plana, està tancat amb porta vidriera de fusta de dues fulles batents. La finestra està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals en reganyol. El parament de façana està revestit d'arrebossat i recolza en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-138 | Carrer Olò, 30 | Segons la imatge gràfica derivada del plànol realitzat el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza, bona part del segment del carrer d'Oló, en els números parells, situat entre les propietats de la Casa Bas i el Passeig es trobava sense construir en aquella data. El registre fiscal de 1906 ho confirma donat que consta que des de la casa de Francesc Xavier de Franc a Cal Basteret (ja al carrer Sant Joan, però llavors encara carrer d'Oló) únicament hi havia tres cases i tres solars. Aquesta casa es va construir a inicis del segle XX i era propietat de Joan Farreras Fábregas, un forner resident a la part baixa del mateix carrer. Posteriorment ha anat canviant de propietaris. | 41.5312500,1.6839300 | 390209 | 4598570 | 1915 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44505-foto-08044-138-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Josep Ferrer Llopart (promotor) | Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge de finals del segle XIX i inici de segle XX. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||
| 44506 | Casa Sangüesa Milán | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sanguesa-milan | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Casa entre mitgeres de dos cossos, un de planta baixa, pis i terrat i l'altre de planta baixa, pis i sota coberta. Una part de l'edifici presenta coberta plana i terrat amb barana massissa, i l'altra amb teula corba a dues vessants, recolzades en cornisa, canal i baixant vist fins al forjat de planta baixa. La façana està composada amb obertures de proporció vertical, i el balcó que realça el portal d'entrada està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems. El parament de façana és revestit d'arrebossat i pintat de color marró, i recolza en sòcol. | 08044-139 | Carrer d'Oló, 34 | Al plànol de 1851 efectuat per l'agrimensor Rómulo Zaragoza ja apareix reflectida aquesta propietat. Segons els Registre Fiscal de 1906 aquesta casa, que posava fi al carrer d'Oló (abans de creuar el Passeig), era propietat de Joan Aloy Prat. Posteriorment està ocupada per diverses famílies. | 41.5312600,1.6837500 | 390194 | 4598571 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44506-foto-08044-139-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Casa representativa de l'arquitectura popular, integrada en conjunt d'edificacions del seu entorn. El moment de construcció de l'edifici es sitúa a mitjans del segle XIX amb la realització de reformes al llarg del segle XX. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | ||||||||
| 44507 | Casa Antoni Estalella i Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-estalella-i-ferrer | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER: Premsa Local: Crónica Municipal de 1901. | XIX | Casa entre mitgeres en cantonada, de planta baixa i dos pisos. Presenta coberta plana limitada amb una barana massissa, recolzada en una cornisa perimetral, i baixant vist fins sota el forjat de la planta baixa. Les obertures de la façana són de proporció vertical, amb l'ampit de les finestres amb aplacat de ceràmica vidrada de color verd, i tancades amb persiana de corda, les de la planta primera, i enrotllable, les de la segona. Ambdues façanes estan composades segons tres eixos. El balcons són protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals, els de la plaça amb dibuixos geomètrics als extrems. El parament de les façanes és arrebossat i pintat de color salmó i recolza en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-140 | Carrer Onze de Setembre de 1714, 1; Plaça Sant Jaume | Propietat de Josep Esbert i Jover l'any 1820. El 1841 fou venuda a Antoni Estalella i Ferrer, confiter. A inicis de 1872, Antoni Estalella va enderrocar la cantonada de la casa seva a la plaça Sant Jaume. Això formava part del pla traçat pel mestre d'obres Pere Marí i Prat per millorar l'accés entre les dues places, projecte tècnic que va tenir el vist-i-plau de l'arquitecte Miquel Garriga i Roca. Posteriorment va anar canviant de mans. En l'actualitat, els diferents espais de l'edifici estan ocupats per llogaters. Els locals comercials dels baixos han acollit diferents activitats: peixateria, floristeria, etc. | 41.5314300,1.6856900 | 390356 | 4598587 | 1878 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44507-foto-08044-140-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També es coneguda com: 'Ca l'Estalella'. Casa representativa de l'arquitectura popular rehabilitada, integrada en l'entorn de la plaça. A la documentació figura que la primera reforma s'efectuà l'any 1878, la següent al 1900 i la restauració de la façana ala dècada del 2000. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/