API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
44396	Parc de la Font Cuitora	https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-font-cuitora	GUTIERREZ POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. TERMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa, El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic, Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES	XVIII	Manteniment municipal	Parc dins del que es poden diferenciar dos zones: 1. una de plana a l'entrada del parc, ordenada amb dues files de plàtans (Platanus hispanica) a manera de passeig. Està limitada pel costat de llevant amb el torrent, que baixa de la muntanya, canalitzat amb murs de paredat comú i salts per reduir la velocitat de l'aigua. A l'altra costat del torrent, hi ha un espai destinat a plataforma escenari. 2. un espai de descans amb bancs de paredat entorn de la font de la Cuitora, actualment seca; a prop i junt al torrent, hi ha una font d'aigua potable de la xarxa pública. La segona zona és la que s'enfila per la muntanya fins arribar al cementiri, a través d'escales amb graonat de pedra.	08044-29	Carrer Font Cuitora; Camí del Cementiri; C. Salvador Espriu	Es documenta des d'inicis a inicis del segle XVIII i té l'origen en la qualitat de l'aigua per coure el llegum. A mitjans del segle XIX, se la situava a l'extrem del Passeig de l'Olivar. A la dècada de 1880, l'Ajuntament de Capellades ja hi va realitzar diferents obres de manteniment. En aquells moments se li deia Passeig de la Font Cuitora. Les muntanyes que l'envoltaven tenien encara llavors conreus de vinyes i oliveres. En el projecte de ferrocarril d'Igualada a Sant Sadurní, de la dècada de 1880, es preveia que la línia de tren passés just per davant del 'Passegi de la Font Cuitora'. La seva rellevància com a centre de la vida social capelladina es va iniciar amb el segle XX, també com a lloc d'estiueig. Des d'aquell moment serà un espai important per a les trobades i els espais de tertúlia. L'Ajuntament treia en aquella època a subhasta un lloc per a la venda de begudes. L'arrendatari tenia l'obligació de mantenir net aquell indret. El parc combinava la qualitat de l'aigua amb àmplies zones d'ombres, producte dels grans plàtans que l'omplen. A inicis de la dècada de 1920, l'aspecte d'aquell indret va canviar de forma considerable pel fet que es va esplanar amb les terres procedents de les obres de les noves naus de la fàbrica de Guasch. Durant dècada de 1930, es va reactivar el paper de trobada de la font en construir un quiosc de begudes. El ple del 3 d'agost de 1939 va acordar procedir a la neteja i manteniment del quiosc de la Font Cuitora, llavors totalment abandonat, tot i que finalment es va enderrocar. El 23 de febrer de 1978, el ple municipal comentava que en la prospecció realitzada a la Font Cuitora s'havien trobat 40.000 litres d'aigua per hora a una profunditat de 95 metres i el 29 de juny del mateix any es va concedir a l'empresa Potrony la construcció del pou. El servei es va inaugurar l'agost de 1979, habilitant espais per diverses activitats culturals i lúdiques A la dècada de 1990 es van realitzar reformes a la part posterior del poliesportiu, el qual es va adequar com a àrea d'aparcament. Un canvi essencial en el paper social del parc de la Font Cuitora fou la clausura de la tradicional font i la seva connexió.	41.5265700,1.6837600	390187	4598050		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44396-foto-08044-29-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44396-foto-08044-29-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social				2023-08-02 00:00:00	Juan García Targa			98	2153	5.1		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44397	Cementiri Municipal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-4	GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. (en premsa). 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. (en premsa). 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES,	XIX		Recinte de planta rectangular que va iniciar la seva construcció l'any 1858 com figura en un element de ferro forjat que fa esment a aquesta data. L'eix de la portalada coincideix amb l'eix de la capella. L'espai antic, conegut com el 'cementiri vell', està dividit en dos àmbits de planta rectangular. En el cos central del primer, hi ha la capella, dos panteons laterals i diverses sepultures de personatges capelladins. Els laterals els tanquen sèries de nínxols de quatre filades, amb el forat del nínxol d'arc de mig punt i coberts amb teula corba a una vessant. El cos central construït, el formen tres capelles panteó. La central, més alta, coronada per un campanar d'espadanya sense campana, pertany a la família de 'Joan Artigas Cardús'. La capella del costat de llevant pertany a la 'Família Grados-Rius'. Aquesta presenta la paret del fons estucada de color ocre i es cobreix amb falsa volta d'aresta. El panteó queda tancat amb una porta de ferro forjat de dues fulles batents. El tercer panteó, situat a ponent, pertany a la 'Família Respall i Piñol'. Figura la data '1882'. Al centre d'aquest departament primer, és on es concentren les tombes amb hipogeu de les grans famílies capelladines. La primera a construir-se fou la de Ramon Romaní Puigengolas. L'àmbit del sepulcre, de planta rectangular, queda limitat per una barana de ferro fos decorada amb cascalls ancorada en pilars de pedra treballada amb motius escultòrics, a les quatre cares, coronats per una hídria. Presideix el sepulcre una base tronco-piramidal on recolza una creu embolcallada amb corona floral. Figura la data '1895'. El segon sepulcre pertany a Llorenç Miquel i Costas, segons projecte de l'escultor Josep Planas. És de planta rectangular i és elevat dos graons sobre una plataforma. El perímetre queda protegit per una barana de marbre, formada per quatre balustres i tres passamans de secció circular, a cada banda. La tercera és la de Joan Romaní i Massana. Es tracta d'una tomba menor. El següent sepulcre és el d'Antoni Miquel i Costas, datat el 1914 La més recent és la tomba de la família Durban 'Anno MCMLXXX'. El segon àmbit que cal destacar correspon a la primera ampliació de la dècada de 1910-1920, en direcció sud, conegut com a 'cementiri nou'. És un espai tancat a manera de claustre, limitat per sèries de nínxols de quatre filades, de forat quadrat, protegits amb un petit porxo tancat amb arqueria perimètrica d'arcs de mig punt i pilars quadrats amb un senzill capitell, pintat de color blanc. Es cobreix amb teula corba a una vessant.	08044-30	Camí del Cementiri	El cementiri municipal fou una important obra de la segona meitat del segle XIX a Capellades que donava resposta a una necessitat del municipi. Desprès de estudis, reunions diverses el lloc triat fou el cim del Mulà. Al juliol de 1897, el ple municipal va prendre la resolució de cercar nous espais per ampliar el cementiri. Segons el Registre Fiscal de 1906, la seva adreça era 'Despoblado nº 1' i ocupava una superfície de 2.610 m². La construcció de la capella, segons sembla i indiquen certs elements (les inicials J.A. i la data 1911), fou pagada per Joan Artigas i inaugurada el dia de Tots Sants de 1911, tal com recollí la premsa local. La part central de la part 'vella', a finals del segle XIX, va començar a ser ocupada pels sepulcres dels membres de l'oligarquia capelladina. El primer que es va construir, possiblement, fou el de Ramon Romaní i Puigdengolas, obra de Josep Planas. El següent, fou el d'Antoni Miquel i Costas, construïda cap el 1914. Anys més tard, fou enterrat Antoni Miquel i Costas, llavors ja marquès de la Pobla de Claramunt El 14 d'abril de 1918, el cementiri va passar a l'administració directa de l'Ajuntament, tot limitant les atribucions de la Junta del Cementiri (quatre regidors, el rector i el metge titular) establint una ampliació que era necessària, que durant els anys vint va comportar nous nínxols i l'enderrocament d'altres de més vells. L'any 1921, la família Costa i Mas va arranjar el camí d'accés al cementiri i convertir-lo en un parc públic. Durant la dècada dels 60 i 70 del segle XX s'efectuen diverses ampliacions, essent la darrera de l'any 1980.	41.5251000,1.6850000	390288	4597886	1858	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44397-foto-08044-30-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44397-foto-08044-30-3.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Religiós				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		També conegut com: Cim del Molar o Mulà. És un interessant conjunt funerari del qual s'ha destacar els dos àmbits històrics, el de 1858 i el de la dècada de 1910-1920. El primer, perquè conté els sepulcres de les famílies benestants de la vila, i elsegon, per la seva singular tipologia de porxades amb arqueria que protegeixen els nínxols.1858; ampliacions els anys 1897, 1910-1920, 1965-1967, 1970, 1973, 1978, 1980 i 2008. Capella: 1911. Arranjament i enjardinament del camí: 1921. L'espai és també una Àrea d'expectativa arqueològica.	98	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44410	Molí de Cal Castells (Fàbrica J. Vilaseca S.A.) i vestigis dels molinsde Cal Mata i Can Separa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-castells-fabrica-j-vilaseca-sa-i-vestigis-dels-molins-de-cal-mata-i-can-separa	BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. Full a full. 'La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220) GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capelladescoordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. Fons Família Franch.	XVIII		Es troba al nord del casc antic. Ocupa un solar de forma rectangular, alineat al carrer, el qual al seu costat de llevant hi té adossats dos cossos de planta rectangular. Consta de planta baixa i tres plantes pis. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer, acabades amb una simple cornisa, canal i baixant fins a sota la cornisa. La façana al carrer està composada simètricament amb quatre nivells amb obertures de proporció horitzontal; la façana lateral de migdia està estructurada en dos eixos amb obertures de proporció horitzontal, i la del costat nord, segons sis eixos amb obertures de proporció vertical, en un dels quals hi ha un portal d'entrada tancat amb una porta de tres fulles de posts de fusta. Els murs són de paredat revestit d'arrebossat pintat de color ocre, els quals recolzen en un sòcol de carreus de pedra aplacada. A la part de baix del costat de migdia de la façana principal s'ha després l'arrebossat i ha deixat a la vista el paredat. Destaca la meitat d'una portalada d'arc rebaixat amb carreus de pedra, posteriorment tapiada i malmesa per l'obertura de la finestra, i, també, cal senyar un arc rebaixat de sis filades de totxo tapiat.	08044-43	C. Amador Romaní s/n	Sembla fora de dubte és que la familia Balaguer tenia des d'antic un molí fariner a la Costa del Molins tal com s'esmenta en el capbreu de 1435. Aquest molí, com la resta del patrimoni Balaguer, va anar a parar a mans de la familia Bas. El molí estava gravat amb l'obligació de moldre el gra de la família Mora. Francesc de Bas i de Monner en els inicis de la 'febre' paperera el va reconvertir a usos paperers. El pas de molí fariner a paperer es va iniciar el 1733 i el 1737 encara no estava finalitzada. L'obligació de moldre el gra de la família Mora, al no poder-se materialitzar, es va transformar en un censal, finalment extingit el 1776. La família Bas va prestar especial atenció a aquest molí, donats els importants ingressos que es podia assegurar, bé sigui fruit del seu arrendament o bé de la gestió directa. El benefici del molí paperer explica les succesives reformes i millores. En el període inicial fou arrendat per diferents membre de la família Romaní. En l'època daurada de la fabricació de paper a Capellades, durant les dècades de 1760 i 1770, Francesc de Bas va participar en els principals contractes signats pels paperers de Capellades amb la Reial Hisenda. Finalment es va fer amb el control d'aquest molí, i de la resta de patrimoni, Francesc Castell de Posas, fruit d'un llunyà parentiu amb els Balaguer. Aquest és l'origen del nom del molí: Cal Castells (per deformació de Castell). El 1815 s'estava plantejant una nova conversió del molí als seus antics usos fariners donada la baixa rendabilitat de l'activitat paperera en aquells moments. La recuperació del mercat interior i de les exportacions americanes van permetre el seu manteniment per a usos paperers. La fàbrica fou sotmesa a una intensa reforma a la dècada de 1870. Els canvis responien a les noves necessitats derivades de la incorporació de les màquines picardo. Josep Vilaseca fou l'iniciador de l'empresa que actualmente és propietària de 'Cal Castells'. Els molins gestionats per Vilaseca estaven especialitzats en paper de qualitat. Així, l'any 1908 produïa 'fardos del sello' o de 'papel de oficio', tot conservant a la seva cartera importants companyies, ajuntaments i diputacions. La familia Vilaseca era originària de Piera. Josep Vilaseca Puigjaner havia tingut.	41.5335900,1.6838700	390208	4598830	1733	08044	Capellades	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44410-foto-08044-43-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa	Francesc de Bas i Monner (de la reforma de 1733).	Arquitectura industrial i Àrea d'expectativa arqueològica	98	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44415	Casa Pla Puiggròs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pla-puiggros	Fulletó editat pels veïns del carrer Fondo amb la col·laboració de l'Ajuntament de Capellades, 27 d'abril de 2000. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER	XIX		Casa entre mitgeres en cantonada amb tres plans de façana, de planta baixa, des plantes pis i àtic. Es cobreix amb coberta plana limitada amb barana de balustres de terra cuita vermella, la part de l'edifici més en cantonada, i de teula àrab a dues vessants acabades amb ràfec, la resta de la construcció, i canal i baixant fins sota ràfec. Les façanes presenten obertures de proporció vertical, les de la façana cantonera amb arc de mig punt recolzat en capitells dòrics. A la planta baixa té un portal de pedra de llinda plana amb la data gravada '1843'. La façana del carrer de la Mercè presenta les obertures amb llindes planes de fusta recolzades també en senzills capitells dòrics. El balcó del primer pis té una barana de balustres amb escultures de terra cuita vermella. En l'obertura de la darrera planta, amb barana de ferro, presenta un singular pont de balcó de ferro forjat amb el perfil d'un gall que suporta una corriola. Junt a la mitgera de la façana del carrer Amador Romaní hi ha una capella de carrer dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Està formada per una fornícula d'arc de mig punt tancada amb vidre, coronada per dos àngels amb trompes i un escut marià al centre; a sota d'ella, hi ha dos caps d'àngels units per una ornamentació vegetal. Tots aquests elements són fets amb terra cuita vermella. Aquest espai està protegida per una teuladeta de fusta a dues vessants i en el seu costat de migdia sobresurt un element de ferro forjat que suporta un fanal. L'interior està decorat amb motius arquitectònics que reprodueixen l'absis i la volta d'una capella, i conté la imatge donada pel Monestir de Montserrat. Aquesta capella és una reproducció de l'antiga fornícula setcentista que hi havia hagut al mateix lloc. L'actual propietari de la casa va tenir molt interès en reproduir el més fidelment possible l'antiga capelleta, i ho va fer gràcies a fotografies dels anys 1925 i 1930. El balcó proper a la capella descansa en una llosa amb estructura de ferro forjat amb tornapuntes, amb rajoles de motius geomètrics florals a sota la llosana. Just a sota del balcó, hi ha una obertura rodona de carreus de pedra protegida amb una reixa de ferro en creu. A la planta baixa hi ha un portal de carreus de pedra amb arc de mig punt.	08044-48	Carrer Amador Romaní, 11; Carrer de la Mercè	Aquest edifici, com la majoria del carrer, es va construir al s. XVIII, i va ser reformat l'any 1843, segons consta en la data esculpida a la part llinda de la porta. Segons el registre fiscal de 1906 la casa del carrer Montserrat núm. 5, era propietat d'Antoni Baldomer i Ramona Pla Puiggròs, residents a Barcelona. El 1910 la va comprar Josep Roig i Orpí, el qual ja tenia diferents propietats a la zona heretades de la seva família. El 1927 la va rebre en propietat Maria Roig i Romaní. El 1962, la va adquirir Joan Aguilar Martínez i Maria Martí Santamaría. Aquest matrimoni encara hi vivia el 1970 amb la seva filla Marina. Fa alguns anys fou adquirida per Antoni Argelich Iglesias i la seva esposa Concepció Caballeria Andreu. Un aspecte especialment destacat d'aquesta casa és l'existència d'una capelleta de la verge de Montserrat. Antigament, el carrer Amador Romaní, anomenat popularment carrer Fondo, s'anomenava carrer de Montserrat i tenia una capelleta amb decoració setcentista dedicada a dita Verge. Degut a la persecució que van patir els símbols religiosos durant la Guerra Civil de 1936- 1939, la decoració de la capella fou esborrada i es va tapiar la fornícula que acollia la imatge, que va ser destruïda. Més endavant, dos veïns del poble, Joan Font (àlies 'el Torro') i Joan Vila (copropietari de la capelleta) la van destapiar i hi van col·locar una imatge que era una reproducció de la Moreneta feta amb arena emmotllada. La fornícula estava protegida amb una finestra amb vidre. Per raons estètiques en va reduir l'obertura, especialment pel que fa a l'alçària, respecte de l'original. El nou propietari, Antoni Argelich va dur a terme una remodelació de la Capelleta de la Mare de Déu de Montserrat, inspirant-se en la decoració original del segle XVIII.	41.5322500,1.6846400	390270	4598680		08044	Capellades	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44415-foto-08044-48-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa			98	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44449	Conjunt de cases al carrer Font de la Reina, Cases Prats	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-al-carrer-font-de-la-reina-cases-prats	GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES	XVIII	Actualment es troben deshabitades	Petit nucli de tipologia de casc antic amb cases aïllades i entre mitgeres, situat a llevant del casc urbà per sota la cinglera del Capelló, a peu del camí ral i prop de la riba dreta del riu Anoia. A migdia del nucli, hi ha la capella de Santa Bàrbara i l'antiga sagrera, avui transformada en un ordenat jardí públic, el camí és de terra. L'antic núm. 22, és en un ampli solar. Té planta baixa, pis i golfes. Es cobreix amb sostre a dos aigües i coberta de teula corba, acabades amb imbricació de maó. La façana està composada amb obertures de proporció vertical, el balcons protegits amb barana de ferro de simples brèndoles verticals i dos amb dibuixos geomètrics als extrems. Hi ha dos portals d'entrada de pedra, el del costat nord amb arc rebaixat, transformat posteriorment, en un primer pla en llinda plana i, en segon pla, en un arc rebaixat. El segon portal és d'arc de mig punt adovellat. En la clau hi ha un escut en el que desaparegut la inscripció. El portal és tancat amb una porta de fusta de plafons aprofitada, a la part superior hi ha una tarja de ferro en retícula. El parament de façana arrebossat està en molt mal estat de conservació. La darrera casa del conjunt, en sentit sud, és de planta baixa, pis i golfes. Coberta amb a dues vessants amb teules corbes, acabades amb imbricació de maó i teula. La façana està composada per obertures de proporció vertical. Els balcons, a pla de façana, són protegits amb baranes de ferro forjat de perfil corb. El portal de planta baixa en llinda plana. El parament de façana és arrebossat i pintat de color blanc, en molt mal estat de conservació	08044-82	Carrer Font de la Reina s/n (antics 20 i 22)	Propietats vinculades a la família Prats, segons el capbreu de 1735 a nom de Josep Puigdengolas, Pere Camarrasa o Francesc Borrull. Els Prats vivien des d'antic a la Font de la Reina, tot començant a constar la seva activitat molinera a aquest barri a mitjans del segle XVIII En el padró de 1910 els Prats ja havien desaparegut de la Font de la Reina. La primera de les cases, la número 20, fou construïda o reformada, el 1878. Així ho evidencia la dovella de la seva arcada on hi ha escrit l'esmentat any i les sigles 'TP' (possiblement es refereixen a Teresa Prats). Molt possiblement, era la reforma d'una edificació secular preexistent. Les números 22 i 24, segons les dades cadastrals, tenien com a data de construcció el de 1650. Segons el Registre Fiscal de 1906, les dues cases (llavors les número 6 i 8) eren propietat de Camila Fontanet Ibáñez, llavors vídua de l'abans esmentat Francesc Rosés.	41.5328100,1.6896300	390687	4598736		08044	Capellades	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44449-foto-08044-82-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44449-foto-08044-82-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Antic núm. 20: 1878; Antics núm. 22 i 24: 1650; reformada al s. XIX. Conjunt urbà d'interès i Àrea d'expectativa arqueològica	98	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44478	Ca l'Illa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lilla	GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). LLUSIA, Modest; COSTA Solé, Josep. 1958. Primer llibre de Capellades. Capellades. Editat per Modest Llusià. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES COL·LECCIÓ PARTICULAR D'ANTONI PONS I TORT.			Casa entre mitgeres en cantonada, constituïda per planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa recolzada en permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. Les obertures són de proporció vertical. En la planta sota coberta destaca una galeria de quatre arcs de mig punt. A la cantonada hi ha una fornícula protegida amb una teuladeta que conté la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpta. Els balcons estan protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals. El parament de façana està arrebossat pintat de color blanc.	08044-111	Carrer Major, 9 - Carrer del Call	Possiblement per la seva ubicació Carrer Major/Carrer del Call ja seria construït des del segle XVI. Segons el padró de 1868 hi vivia Antònia Romañá i Riusi els seus fills com a forners. A principis de segle XX apareix la família Rovira com a gestors del forn i posteriorment va ser la família Armenteras-Illa. Els Rovira i els Illa eren els llogaters d'aquest edifici. El 1933 i el 1942 els propietaris van obtenir permís per realitzar reformes a les obertures de la casa objecte de comentari. El forn el van conduir Antoni Illa i el seu fill Ramon Illa i Muset fins a finals de la dècada de1960 quan el van tancar. Des de llavors, els baixos de l'edifici s'han llogat per a diferents activitats comercials, mentre que els pisos superiors s'han dedicat a habitatge (conjuntament amb l'edifici del carrer del Call n. 1, també propietat de la família Illa i per es té entrada als pisos superiors d'aquesta casa).	41.5306500,1.6863100	390406	4598500		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44478-foto-08044-111-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Forma part del conjunt d'arquitectura popular de cases entre mitgeres que configura el carrer, integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn.	98	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44483	Conjunt de cases del carrer Major	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-major	MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major.	XIX		Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. Tenen la coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb cornisa, canal i baixant fins a sota la cornisa. La façana de la casa núm. 20 està composada segons dos eixos; la núm. 22, amb tres i les núm. 24 i 26, amb un eix centrat. Les obertures són de proporció vertical, les de les cases núm. 22, 24 i 26 són emmarcades. El balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Les de la casa núm. 22 amb dibuixos geomètrics als extrems. Les obertures de la planta baixa de les cases núm. 20, 22 i 24 han estat modificades per adaptar-les a nous usos. La de la casa núm. 26, està emfasitzada amb un portal de dues pilastres estriades i un arc rebaixat. Els paraments de les façanes són revestits d'estucat i arrebossat. Les núm. 20 i 22 de color ocre i la núm. 24, de color blanc. Les façanes recolzen en l'aplacat de pedra de la planta baixa. En la núm. 26, de color salmó, recolza en un sòcol arrebossat que incorpora dues petites obertures de ventilació.	08044-116	Carrer Major 20, 22, 24 i 26	Les primeres edificacions probablement siguin del segle XVII. La casa número 20 del carrer Major, popularment coneguda com a 'Cal General', és des d'antic seu d'un comerç de comestibles des de 1870, primer, i d'una pastisseria, després. El número 22, era propietat de Llorenç Miquel i Costas, i després dels seus descendents. Posteriorment, fou adquirida per la família Guasch, propietaris de la veïna pastisseria. El número 24, estava vinculat com a mínim des de mitjan del segle XIX a la família Bernadet que tenia com activitat principal la de la fusteria. Des de fa anys a la planta baixa d'aquest edifici hi ha un negoci de gestoria. El número 26, va tenir diversos propietaris i llogaters entre finals del segle XIX i durant el segle XX. A inicis de la dècada de 1990 es va instal·lar una agència immobiliària.	41.5305000,1.6863500	390409	4598483		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44483-foto-08044-116-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Productiu				2023-08-02 00:00:00	Juan GarciaTarga		Formen part del conjunt d'arquitectura popular de cases entre mitgeres que configuren el carrer, integrada en les edificacions de l'entorn. Actualment com en el passat compleixen una doble funció, com a residencia i com a negoci.	98	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44599	Fons documental del Museu-Molí Paperer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-museu-moli-paperer		XX		El Fons documental es localitza a la segona planta de l'edifici i té la funció de Biblioteca especialitzada sobre temes paperers, a banda de documentació d'arxiu amb fons diversos (Oriol Valls, Pau Vila i Francesc Bofarull i Sans). També dins del fons documental es troba la col·lecció arqueològica d'Amadeu Romani. Disposa de laboratori especialitzat en la restauració de paper.	08044-232	Pg. De la Immaculada Concepció, 23; Av. Maties Guasch; Carrer Pau		41.5286300,1.6840700	390216	4598279		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44599-foto-08044-232-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Actualment el Museu és seccció del Museu de la Ciència i Tècnica de Catalunya	98	56	3.2		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44600	Arròs Paperer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arros-paperer	http://www.capellades.cat/actualitat/noticies-historic/ajuntament-consell-comarcal-museu-moli-paperer-i-capellades-comer%C3%A7-junts-en-la-promocio-de-l-arros-paperer-100.html	XXI		Es una recepta culinària promoguda per la Sra. Montserrat Miquel. Es un arròs caldos amb rostit de vedella que intenta recrear el menjar dels paperers que originàriament estaria fet amb xai. Es un reflex d'una visió patriarcal de l'empresa	08044-233	Capellades	Es una iniciativa de promoció econòmica i d'atracció turistica promoguda des del Museu Paperer per generar una dinàmica integral del món paperer com a reclam cultural capelladí.	41.5314600,1.6857400	390360	4598591		08044	Capellades		Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44600-foto-08044-233-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tècnica artesanal	Pública	Productiu				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		La recuperació d'aquesta perla gastronòmica, impulsada des del Museu Molí Paperer, va comptar inicialment amb la col·laboració del Consell Comarcal de l'Anoia, la Diputació de Barcelona i el Gremi de Restauració de l'Anoia i va culminar en una presentació amb l'assistència de Carme Ruscalleda i membres de la Fundació Alícia.Des de l'àrea de Promoció de l'Ajuntament de Capellades s'ha volgut donar continuïtat a aquesta embranzida inicial i després de reunions amb membres de Capellades Comerç, la direcció del Museu Molí Paperer i representants del Consell Comarcal, s'han impulsat accions per aconseguir-ho.Així, per exemple, l'arròs paperer va ser el protagonista de la tradicional arrossada de la Festa Major i diversos aparadors d'establiments de la vila han estat decorats amb elements relacionats amb l'arròs paperer. D'altra banda, a més de poder-lo trobar a la carta d'una vintena de restaurants de la comarca, al Museu Molí Paperer i en diversos comerços de la vila es pot adquirir un pack amb els ingredients necessaris.	98	60	4.2		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44603	Santa Barbara	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-barbara-0		XIX		El dia 4 de desembre al raval de La Font de la Reina en motiu de la festa de Santa Bàrbara, la santa titular de la capella. Es pot considerar que la diada de Santa Bàrbara obre les festes nadalenques a Capellades.	08044-236	Font de la Reina	Tot i que el barri és al terme de la vila des de l'any 1234, la capella fou sufragània de la parròquia de la Pobla de Claramunt fins el 1728, i fins aquesta data, el dia de la santa, se sortia en processó des de la Pobla fins a la capella, on s'hi feia missa cantada. La festa de Santa Bàrbara antigament havia estat un aplec important on s'hi reunien, a més dels veïns del barri, els que conreaven els horts de la plana de la Barquera i també molts treballadors dels molins paperers del volt que aquest dia tenien rebaix de treball per poder assistir a l'ofici. També hi solia anar molta gent la vila i entre ells, els capelladins més destacats. En sortint d'ofici es venien torrons, coques ensucrades i mistela i a l'hostal del barri hi havia llargues taules amb venda de begudes. Molts assistents s'entretenien amb jocs, molt tradicionals a les antigues festes de barri. Degut a l'envelliment de la capella, el 1919 es va tancar. El paratge fou comprat més endavant per Anton Miquel i Costas, fabricant de paper de Capellades i marquès de la Pobla de Claramunt, que va fer restaurar la capella i la va obrir novament el 4 de desembre de 1925 amb la celebració de la missa i l'aplec tradicional. La festa es va veure novament interrompuda a causa del clima antireligiós a partir de juliol de 1936 i de l'estat de guerra. Aviat se saquejà la capella i es cremaren les imatges, el retaule, el tabernacle i els seients. El 1939, amb la petita imatge del Crist que es recuperà de les cendres i els ornaments que l'administrador va poder amagar, es retornà al culte. La festa es reduïa aleshores a l'ofici i, mentre la diada no s'esqueia en diumenge, hi acudia molt poca gent. Del 1969 al 1987 la capella romangué tancada altra vegada fins que el 1988, a iniciativa de la parròquia de Capellades, es va constituir un grup de capelladins amb el nom d'Amics de la Capella de Santa Bàrbara, que inicià la reparació de l'edifici. Amb aquest esforç desinteressat, s'hi va poder celebrar l'aplec cada any a mida que es restaurava la capella i el seu entorn. (Font: Jordi Castellví i Girbau)	41.5325700,1.6897600	390697	4598709		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44603-foto-08044-236-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Religiós				2019-11-26 00:00:00	Juan Garcia Targa			98	2116	4.1		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44604	Expressions locals	https://patrimonicultural.diba.cat/element/expressions-locals	FONT, Toni (Coordinador). 2001. Cròniques d'aquí. Capellades. Vol II.			Dins d'aquest apartat integrem amb documents annex especificitats lingüístiques facilitades per especialites capelladins. Concretament ens va facilitar el seu capítol íntegre de 'La parla de Capellades' que forma part del llibre coordinat per Toni Font, Cròniques d'aquí. Capellades. Vol II.	08044-237	Capellades		41.5314600,1.6857400	390360	4598591		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44604-foto-08044-237-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa			98	63	4.5		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44617	Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Capellades	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-capellades		XX		<p>Podem diferenciar tres espais dedicats a l'organització de la documentació encara present a Capellades: 1. Rectoria: Documentació des de 1915 fins a l'actualitat, pertanyent a Batejos, Matrimonis, Excequies, Comfirmacions, Visites Pastorals dels bisbes, etc. A banda s'han d'afegir: Plànols, Estampes, Partides de Neixement, documentació del Centre Catòlic, etc) 2. Col·leccó extensa de Pere Bosch que inclou des de enciclopèdies modernes, passant per documentació sobre filosofia i reflexió religiosa, etc. 3. Museu Batlle, mossèn Batlle, amb una amplia bibliografia de caràcter religiòs en castellà, català, alemany, etc., que es localitza sobre la capella del Santíssim a l'església de santa Maria.</p>	08044-250	Carrer Ramón Godó, 4		41.5315500,1.6861000	390390	4598600		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44617-foto-08044-250-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44617-foto-08044-250-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Religiós				2020-01-22 00:00:00	Juan Garcia Targa		Actualment el responsable religiòs de la zona s'encarrega de les següents poblacions: Capellades, Torre de Claramunt, Vilanova d'Espoia, Carme, Orpí i Miralles. Aquest fet fa del tot impossible que disposi de temps addicional per organitzar de la forma més acurada possible la documentació existent, tot i el seu clar interés.	98	56	3.2		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44628	Escultura commemorativa de la Penya Barcelonista	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-commemorativa-de-la-penya-barcelonista		XXI		Escultura conmemorativa dels 25 any d'existència de la Penya Barcelonista de Capellades. Peça en forma de trípo de feta amb tubs metàl·lics, situada sobre un suport de formigó amb una pilota a la part central i amb una placa on figura els anys de la penya, l'escut amb els simbols escollits del municipi i un jugador de futbol en moviment.	08044-261	Carrer Miquel i Mas,		41.5325200,1.6834300	390169	4598711	2007	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44628-foto-08044-261-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Simbòlic				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Pel que fa a la referència cadastral s'ha posat la de la zona de la vorera segons plànol sitmun. Tot i que l'escultura com a bé moble deu figurar un altre referència	98	51	2.1		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44633	Festa de Sant Cristòfol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol		XIX		El patró dels conductors ha tingut en els vehicles als grans protagonistes de la celebració de la Festa de Sant Cristòfol a Capellades. Després de la benedicció al matí dels vehicles davant l'església de Santa Maria, amb l'acompanyament de la Banda de l'Escola de Música de Capellades, hi haa la Plaça Catalunya una exposició amb els vehicles clàssics de la 4a. Mostra de vehicles clàssics i amb motor. A la tarda, es va fer la benedicció de vehicle pesats i lleugers, a la cruïlla del Passeig i el carrer Sant Joan. Finalment, a la nit, l'activitat es centra a la Piscina Blava amb el Gran Ball amb Orquestra	08044-266	Capellades		41.5314600,1.6857400	390360	4598591		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44633-foto-08044-266-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44633-foto-08044-266-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa			98	2116	4.1		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44636	Gegants	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-1	Pàgina oficial dels Gegants de Capellades: http://gegants.capellades.net/	XIX		'Sembla que el Sebastià i la Dorotea no varen ser els primers gegants que va tenir Capellades, però tot i així la seva antiguitat és remarcable. Van ser construïts l'any 1899 a Barcelona. Havien tingut dos nans que els feien companyia, però fa temps que van desaparèixer. També tenien dos germans, fets del mateix motllo, que van anar a parar a Rupit. Quan els Gegants capelladins van complir cent anys, els germans van venir a la seva festa del Centenari En els seus inicis, el gegant havia vestit de conseller i la geganta segons la moda de l'època, tal i com es pot apreciar a les imatges anteriors. L'any 1999 per a celebrar el centenari, es van fer diversos actes, i un grup de dones de Capellades els va confeccionar uns nous vestits, molt vistosos i elegants.	08044-269	Ajuntament de Capellades. C/ Ramon Godó, 9. 08786 CAPELLADES	Coincidint amb el Centenari dels Gegants es va decidir fer una recerca de documentació i fotografies sobre la parella. Després, hi hagué una consulta popular a les escoles, per escollir els seus noms, ja que només es coneixien com el Gegant i la Geganta. Els escolars van triar els noms de Sebastià i Dorotea perquè són els patrons de la vila. Un cop decidits els noms, es va fer una celebració pública de bateig, amb una gran festa on van participar 20 colles d'arreu de Catalunya. L'any 2001 Capellades va acollir la Iiª Mostra de Colles Geganteres de l'Anoia, amb uns estands firals amb representació de totes les colles anoienques. En ells exposaven la seva història, documentació i les sortides que realitzen cada any. També hi havia estands de constructors de gegants i capgrossos i professionals relacionats amb el sector. El mes de setembre de l'any 2002 es va realitzar a la vila la Ia. Trobada de Gegants i Capgrossos de les comarques Anoia, Penedès i Garraf, amb participació de la majoria de les colles de les dues Coordinadores Una de les activitats que cada any realitza la Colla de Geganters de Capellades amb més il·lusió és la sortida que es fa en el decurs de les tradicionals Festes del Carrer. La celebració dura 5 dies, dividits en barris. El dimarts és el Barri del Gegant, un dels més grans. El Sebastià i la Dorotea són els convidats d'excepció a l'hora de ballar el típic Ball Pla. També surten sempre en el decurs de la Festa Major de Capellades, en què a més a més conviden una colla de fora a participar de la festa. Tot això, sempre participant amb agrat a les cercaviles que s'organitzen a Capellades i també a les poblacions de les rodalies. De tant en tant, també es va a fora, havent participat per exemple a la Festa Major de la Mercè, al Camp Nou, al Centenari dels Gegants de Sitges, a Rupit i a d'altres indrets'. (http://gegants.capellades.net/historia/ )	41.5314600,1.6857400	390360	4598591	1899	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44636-foto-08044-269-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44636-foto-08044-269-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Lúdic				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Pel que fa a la referència cadastral, entenc que és la Colla de Gegants de Capellades	98	63	4.5		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44640	Festa Major	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-6	http://www.capellades.cat/actualitat/noticies-historic/			Tal i com és habitual de cada any, els actes forts comencen el 14 d'agost, amb el Correfoc, tot i que a partir del 12 es podrà gaudir de la Festa Major Popular, amb un ampli ventall de propostes. Tal i com explica la regidora, Susana Moreno, “d'aquesta Festa Major destaca que hem preparat molts actes per als més petits i també que pràcticament totes les propostes són gratuïtes. Tot i no ser el model de festa participativa que ens agradaria anar treballant de cara als propers anys, creiem que serà una bona festa per a què tothom pugui gaudir-la”. El divendres 14 d'agost, a banda del Correfoc, es continuarà gaudint de la botifarrada i de l'Animal Party a la Font Cuitora. El dissabte 15 s'inicia amb l'habitual Ofici de Festa Major, amb el Ball dels Gegants i l'actuació dels Falcons. El pregó, anirà a càrrec de les professores Anna Font i Glòria Sabater. Seguidament, cercavila fins la Font Cuitora on hi haurà un concert vermut amb Ignasi Terraza, Jean Pierre Derouard i Juli Aymí. A la tarda, després del partit de futbol i d'inaugurar l'exposició antològica Joan Campoy Romero a Casa Bas, es farà sardanes amb la Cobla Ciutat de Manresa. A la nit, Territori Stick amb el Capellades Hoquei Club i Ball de Festa Major amb l'Orquestra Belle Epoque. El diumenge 16 d'agost serà molt llarg, ja que hi ha activitats organitzades fins les 6 de la matinada següent. El dia, però, començarà amb una Patinada Popular, missa per difunts, festa infantil de l'escuma i concert vermut. Després de dinar, espectacle infantil i concert de ball d'arrel tradicional. La nit de l'empalmada combinarà l'actuació de diverses orquestres per 4 places de la vila. A la plaça Verdaguer hi haurà la Salseta del Poble Sec, a la de Sant Miquel TheNeighboursDJ's, a la d'Àngel Guimerà la rumba Er Taqueta i a la Catalunya el grup de versions DFESTA.cat El darrer dia de Festa Major es llevarà amb un taller per fer paper en família, una cercavila arrossera i un “Arròs paperer a la Font Cuitora”. A la tarda primer espectacle infantil, després havaneres i cremat. Al vespre es farà un espectacle coral amb els Músic Vox, finalistes a la darrera edició del programa Oh! Happy Day. I per acabar la festa, batucada amb els BATinKAT fins la plaça Verdaguer on hi haurà la traca de final de Festa Major. Coincidint amb la Festa Major des de l'Ajuntament s'ha llançat la campanya “Estimo com vull i qui vull, si dic sí, triem on; si dic no, bona nit!”, per promoure que les celebracions festives estiguin lliures d'actituds sexistes i discriminatòries.	08044-273	Capellades		41.5314600,1.6857400	390360	4598591		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44640-foto-08044-273-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44640-foto-08044-273-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		S'estén que la Festa Major no té un propietari, sino que és del conjunt de la població que participa i ho fa possible	98	2116	4.1		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44642	Fons documental de l'Arxiu Cases Casamada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-cases-casamada	PONS, Antoni i SUGRANYES, Margarida (Coordinadors). Fundació Rafols-casamada Maria Girona. Ajuntament de Capellades. 1998 PONS, Antoni i SUGRANYES, Margarida (Coordinadors). Fundació Rafols-casamada Maria Girona. Un gran projecte. Ajuntament de Capellades. 1998	XX		L'objectiu de la Fundació Ràfols Casamada es dànar a conèixer l'obra del pintor. Aquesta donació implicà el projecte d'adeqüació de can Bas segons figura a la documentació específica més enlllà de ser una sala d'exposicions o espai on presentar l'obra de l'autor té la intenció de ser 'lloc de convivència i reflexió al voltant de l'art contemponari'. A la documentació present a la bibliografia s'esmenten els estatuts signats entre la fundació i l'ajuntament amb les condicions, el projecte d'obra, les iniciatives per l'espai, així com el llistat de donació de peces,etc.	08044-275	Carrer Amador Romaní, 2-4		41.5316900,1.6852700	390321	4598617	1997	08044	Capellades	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44642-foto-08044-275-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44642-foto-08044-275-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Gestionada per la Fundació Rafols Casamada Maria-Girona, des de 1997.	98	56	3.2		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44591	Santa Maria de Capellades	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-capellades	BARCONS GRAU, Antoni. Juliol, 2006. Projecte executiu de reparació de diferents vessants de les cobertes de l'església parroquial de Santa Maria de Capellades. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. BERNADET SOLÉ, Toni. Juny 2009. Església de Santa Maria de Capellades. Història i Arquitectura. Projecte Final de Carrera Arquitectura Tècnica. Barcelona. EPSEB UPC. BUSQUETS MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades. Capellades. CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). LLUCIÀ, M.; COSTA, J. 1958. Primer llibre de Capellades. Capellades. Edició particular. MARTÍ MONNER, Josep. Novembre, 2003. Dossier per a la restauració de l'Església Parroquial de Santa Maria de Capellades. Segona etapa: restauració de tota la coberta (excepte el cimbori). Capellades. (Informe-valoració) MUSET i PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SABATÉ CURULL, Flocel; BENET CLARÀ, Albert. 1992. 'Capellades. Santa Maria de Capellades'. Catalunya Romànica. El Penedès i l'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Ed. Enciclopèdia Catalana. S.A. p.340-341. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. VIVES i TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA. 'Notes històriques de Mossèn Josep Mas. Capellades Santa Maria', B 230, volum IX. (procedents de l'arxiu parroquial de Capellades abans de la seva destrucció). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE CAPELLADES	XVII		L'església de Santa Maria té planta de creu llatina més dues naus laterals amb capelles i està orientada de llevant a ponent. El presbiteri és capçat per un absis semicircular, mentre que a l'altre extrem, damunt de l'entrada, s'hi disposa el cor. Les naus laterals també s'estiren cap a la capçalera, originant una capella a cada costat de l'absis: la del Santíssim, a llevant, i la de Sant Salvador, a ponent. L'església està coberta per un conjunt d'aiguavessos de teula corba suportats per una estructura de fusta que recolza en els murs perimètrics. En el transsepte s'aixeca una cúpula semiesfèrica coberta amb ceràmica vidriada de color vermell, que recolza damunt d'un tambor amb vuit obertures, i està capçada per un llanternó. El campanar és de pedra tosca es troba adossat a migdia, està format per tres cossos; el primer, el cos base, és de planta quadrada i els altres dos superiors, els cossos de campanes, són de planta octogonal, els quals estan coronats per un conjunt d'hídries de bola. Al capdamunt, hi ha una estructura de ferro que conté el parallamps. La façana principal, capçada per una cornisa recta, està limitada amb cantonades de grans carreus de pedra. A l'eix central hi ha la portalada, a sobre d'ella una fornícula que conté una imatge i, més amunt, una rosassa circular tancada amb vitralls de colors. El parament està esgrafiat amb plafons geomètrics que emmarquen garlandes i palmons, amb coloms al voltant de la rosassa, i amb les figures de sant Sebastià i santa Dorotea, a ambdós costats del rosetó. A la part alta del costat de migdia, sota la cornisa de coronament i el campanar, hi ha el rellotge d'esfera i a sota la inscripció 'ÉS HORA D'ESTIMAR DÉU'. A la façana de ponent del campanar continua l'esgrafiat i hi ha representat sant Cristòfor. L'interior del temple, amb naus cobertes amb voltes de mig punt o de creueria, està decorat segons un projecte de l'arquitecte Josep M. Jujol; les voltes amb estucs que imiten cassetons i els intradós dels arcs i les trompes amb motius florals. La cúpula està decorada amb motius vegetals i l'anell, de color blau cel, conté la inscripció 'ASSUMPTA EST MARIA IN COELUM GAUDENT ANGELI ALLELLUIA'. El presbiteri està enlairat dos graons respecte de la nau, on hi ha la mesa d'altar i, darrera, sota d'un baldaquí, presideix l'espai la imatge de l'Assumpció de l'artista Joaquim Ros, la qual recolza damunt del sagrari i d'un pedestal. Cal destacar la capella de ponent de la capçalera, dedicada a sant Sebastià, la decoració de la qual va ser obra de l'arquitecte Cèsar Martinell. Conté un retaule barroc, amb mesa d'altar, predel·la, registre central i registre superior, policromat i daurat. En el nínxol central, flanquejat per columnes, hi ha la imatge del sant. La decoració dels murs es divideix en dos registres separats per motllures, amb plafons rectangulars i el resseguiment del perímetre del retaule. La volta està embellida amb motius celestials i angelets.	08044-224	Plaça Jacint Verdaguer, 1	L'origen de l'església probablement era una petita capella que es trobava dins de l'antic terme del castell de Claramunt i l'any 978. Primer va ser capella sufragània i posteriorment parròquia. La capella fou donada amb l'alou de Capellades pels senyors de Claramunt al monestir de Sant Cugat del Vallès. La primera notícia documental de la 'cel·la' de Santa Maria de Capellades data de l'any 986, en el precepte del rei Lotari el rei confirma al monestir de Sant Cugat del Vallès l'església de Santa Maria junt amb el castell de Claramunt. No va ser finsal 1028 que es va començar a parlar de l'església de Santa Maria. No es coneixen gaires detalls del temple medieval. La primerenca església de Santa Maria de Capellades sembla que consistia en un petit edifici romànic situat on s'aixeca l'actual i junt al temple hi havia un petit cementiri. En la proximitat tenia un edifici que feia les funcions de rectoria, de la notaria i de l'escrivania. L'altar major estava dedicat a Santa Maria i era ornamentat amb diverses teles. El 1578 el Vicari General va donar la llicència per fer les capelles i el 1587 es va autoritzar al rector per enrunar part de l'església a fi d'engrandir-la. Aquestes obres van comportar el canvi d'emplaçament del primer cementiri i el 1612 es va beneir el nou, situat darrera de l'església. Durant el segle XVIII es van produir diferents millores: la construcció d'un retaule per a l'altar Major, obra d'Antoni Viladomat (1721) i la incorporació de les campanes (1723); la instal·lació d'un altre retaule en honor de la Mare de Déu del Roser, signat per Josep Massalva (1741)3 i d'un tabernacle per a l'altar de Santa Dorotea. El 1819 es reprengueren els treballs de construcció nomenant director Josep Marcó, de Calafell. De nou, els fets d'armes van interrompre el procés d'ampliació. A principis de l'any 1865 es va iniciar un expedient al Bisbat per a la reparació de l'església parroquial. A les quatre de la matinada del dia 4 de desembre de 1896, es va declarar un important incendi que obligà a una reconstrucció general del temple. El foc havia destruït l'altar major, l'orgue, una trona, bancs i l'harmònium. Les flames havien arribat fins al Sant Crist. Nova restauració l'any 1910. L'any 1936 l'església fou saquejada i incendiada, i les imatges van ser cremades a la plaça i l'estructura interiors canviada. També es va cremar la pràctica totalitat de tot l'arxiu parroquial. Entre l'any 1945 1953 s'efectuaren diverses reformes interiors i exteriors a destacar la decoració interior, simulant elements arquitectònics d'estil renaixentista, a càrrec del pintor Joan Campoy, acabats el 1955. Entre l'any 1983 i el 1986, es va encarregar la construcció d'una nova capella lateral dedicada al Santíssim amb notables mostres d'art contemporani. També es destacable el nou sagrari va ser l'ofrena que la comunitat parroquial de Santa Maria de Capellades. El 1997 es va fer la nova restauració del cimbori i, finalment, la restauració de l'atri de l'any 1999 on es van poder veure les pedres originals dels arcs. L'última reforma feta en aquest temple va ser l'arranjament de la teulada de tot l'edifici, que es va portar a terme l'any 2007.	41.5312300,1.6861700	390396	4598565		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44591-foto-08044-224-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44591-foto-08044-224-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44591-foto-08044-224-3.jpg	Legal	Contemporani\|Barroc	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Tindria el seu origen segle X; s. XI; ampliacions i reformes: 1587, 1644, 1687, 1804, 1819 i durant les dècades de 1850, 1860. Ja al segle XX, també hi han diverses reformes 1900, 1910, 1940, 1950, 1960, 1970 i 1980. També es àrea d'expectativa arqueològica.	98\|96	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44423	Conjunt de cases del carrer Amador Romaní	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-amador-romani-0	<p>GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona, 1999. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER</p>	XVIII		<p>Conjunt de dues cases entre mitgeres. La número 40 - 42, amb façana lateral al nord sense revestiment en la que queda a la vista l'encofrat del mur. La casa, de dos cossos, consta de planta baixa, entresol, dues plantes pis i golfes. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants acabades, amb cornisa simple recolzada en permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa (núm. 40) i amb imbricació de maó i teula (núm. 42). Les façanes composades amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda, i enrotllable, amb llinda plana i un sol eix desplaçat a la mitgera. El parament de façana de les cases és arrebossat (el del núm. 40 en mal estat de conservació), amb les obertures emmarcades de color blanc i el revestiment que recolza en un sòcol esquerdejat. El portal d'entrada del núm. 40 és una porta vidriera de fusta emplafonada i reixa de ferro; al núm. 42 hi ha dos portals, un de dues fulles batents de fusta emplafonada i l'altre amb una única fulla batent de fusta emplafonada i reixa; a l'alçada del forjat de la planta baixa, hi ha un escut de pedra amb la inscripció 'JAUME CARDÚS' amb l'anagrama marià emmarcat amb una garlanda, coronada amb una creu, i la data '1797'. La número 44 és en cantonada al costat nord i està constituïda per planta baixa, dues plantes pis i golfes. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants acabada amb cornisa simple recolzada en permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. La façana és composada amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda, i enrotllable, composada amb dos eixos, amb arc rebaixat les obertures de la planta baixa i les plantes pis. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals simples o bé amb dibuixos geomètrics corbs als extrems. El parament de façana és arrebossat i el revestiment recolza en un sòcol aplacat de pedra irregular. El portal d'entrada és tancat amb porta de fusta de dues fulles batents emplafonades, amb tarja incorporada protegida amb reixa de ferro forjat de motius geomètrics corbs i picaporta. Està emmarcat amb brancals de pedra i arc rebaixat, en a les dovelles centrals hi ha la inscripció 'AÑO. J.M.S. 1867.' La finestra de la planta baixa està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals amb perfil convex a la part inferior. La façana lateral al passatge està composada amb obertures d'arc de mig punt tancades amb persiana de corda, les de la planta baixa estan protegides amb les mateixes reixes que la façana principal.</p>	08044-56	Carrer Amador Romaní, 40-44	<p>Segons la dovella present al número 40 (junt al 42), aquest edifici es va fer construir el 1797 per Jaume Cardús. Aquesta propietat apareix documentada en el capbreu de 1805. Jaume Cardús i Miquel era paperer, el qual a inicis del segle XIX es reconvertir a l'activitat cotonera. Fins a 1868 que es va compartimentar la casa inicial, la família Cardús mantenia la propietat, amb algunes parts llogades. El número 44 fou sotmès a una intensa reforma el 1867. Així consta a la portalada juntament amb les sigles 'J. M. S'. Segons el padró de 1868, hi vivia el paperer Miquel Ribas i Parés i la seva família. El número 32 (42-44 en l'actualitat), el 1906, era propietat de Josep Marra Almirall. En aquella època, igual que el propi molí, va començar a ser arrendat per l'empresa paperera Vilaseca. Josep Marra va morir el 1911. Així, el 1920, hi residia un dels 'balaires' de Vilaseca: Francesc Romañá i Juncosa i la seva família. Aquesta propietat, junt a Cal Titllo, fou adquirida per 'J. Vilaseca'. En l'actualitat està en desús.</p>	41.5327200,1.6843700	390248	4598732	1797	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIN	National Monument Record	Domèstic	2019-12-17 00:00:00	Juan Garcia Targa	Jaume Cardús	Arquitectura residencial urbana entre mitgeres	98\|94	45	1.1	1772	6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44425	Mur de turo de l'Hort de la Vila i Font del Carrer de la Mercè	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-turo-de-lhort-de-la-vila-i-font-del-carrer-de-la-merce	Fulletó editat pels veïns del carrer Fondo amb la col·laboració de l'Ajuntament de Capellades, 27 d'abril de 2000. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma	XVII-XVIII		Mur de contenció, lleugerament atalussat, de les terrasses d'horta que ocupaven aquesta zona de la població, conegut com a l'Hort de la Vila. Està format per pedres tosques irregulars, sense treballar, col·locades sense ordre i lligades amb morter de calç i sorra. En alguns trams hi ha una capa d'arrebossat modern, col·locada probablement en el decurs d'obres de consolidació recents. Aproximadament cada dos metres, hi ha una obertura rectangular, feta amb peces de rajola, per donar sortida a les aigües de les terrasses. El conjunt de la font està situat sobre una peanya de pedra aixecada respecte el paviment del carrer. La font està dins d'una fornícula de planta semicircular, amb una obertura d'arc de mig punt emmarcada per dos brancals de totxo vist que recolzen sobre pedres de turo procedents d'unes obres fetes a l'església parroquial de Santa Maria de Capellades i que van ser cedides als veïns. La resta de la pedra de turo utilitzada en la construcció de la font, prové de la pedrera del Camaró, propietat del constructor capelladí Joan Escala, que també la va donar generosament. El fons de la fornícula està revestit de peces ceràmiques rectangulars de color ocre. Al centre d'aquesta, hi ha un plafó central de bronze, que reprodueix un baix relleu de fang fet per J.M. Esquerra, l'any 1985, el qual inclou una llegenda llatina: 'AQUA FONS VITAE'. Sota d'aquest plafó es situa l'aixeta amb forma de caragol, evocant els caragols que baixaven de l'Hort de la Vila, els quals sempre han pogut observar els veïns del barri. L'aigua és recollida per una pica de pedra recolzada en un peu tronco-cònic. Al cantó dret de la font, hi ha una reixa decorativa de ferro forjat que reprodueix una ornamentació vegetal i que va ser un regal de l'artista serraller local, Joan Rius. També inserida en una pedra, hi ha una placa de bronze que reprodueix un poema sobre l'aigua de Francesc Guinart, fill del mestre d'obres Francesc Guinart, de l'any 1998, que diu: 'Aigua que el teu curs a la font atures, no deixis mai de brollar quan se't vulguin endur en llavis mullats carrer avall'.	08044-58	Intersecció entre el carrer d'Amador Romaní (carrer Fondo) i el carrer de la Mercè.	El mur de turo que recorre el primer tram del carrer Amador Romaní i el carrer de la Mercè, delimitava una de les zones d'horta més importants de Capellades: l'Hort de la Vila. Aquesta gran horta era propietat de la Casa Bas. Es desconeix la data de la construcció del mur, però possiblement data dels segles XVII o XVIII. Aquesta zona d'horta fou objecte d'un PERI l'any 1988 per obrir-hi un carrer, continuació del Doctor Fleming, i urbanitzar l'espai fins llavors d'horta. Amb aquest motiu es va enderrocar el tram del mur de turo immediat a la Casa Bas. La iniciativa d'urbanització fou impulsada per l'empresa 'Hort de la Vila SA', formada per la família Sugranyes, propietaris del terreny fins llavors. El nou carrer confluïa a un nou carrer prolongació del Passeig Miquel i Mas, pràcticament a tocar de la plaça d'Espanya. En aquests nous carrers, en general, s'hi van construir habitatges unifamiliars. En els edificis del costat del carrer d'Oló es va construir un parc infantil entre els habitatges i l'esmentat carrer. Aquest mur de turo, a la cantonada entre l'actual Carrer de la Mercè i el Carrer Amador Romaní (o carrer Fondo), sempre havia tingut una font. Segons idea de veïns de la zona es va veure la necessitat de remodelar aquest espai. Josep M. Esquerra, joier de Barcelona, casat amb Eulàlia Torrescassana, propietària de la casa de 'Cal Batista' del carrer Fondo, sempre havia tingut la idea de poder remodelar la antiga font algun dia, la qual estava davant de casa seva, i havia fet alguns dibuixos i apunts. Els veïns del carrer, amb el vist i plau de l'Ajuntament de Capellades, que es va comprometre a pagar els materials necessaris, van començar a recuperar algunes pedres antigues, que van anar incorporant al seu projecte. La iniciativa va quedar aturada durant molt de temps, per objecció municipal. El primer escrit enviat a l'ajuntament datava del desembre de 1994 i la font no va ser inaugurada fins a inicis de 1998. Finalment, es va poder resoldre el conflicte i amb l'ajuda d'en Francesc Guinart, mestre d'obres i veí del carrer, es va iniciar el procés d'aixecament de la font. Les tasques de remodelació es portaven a terme els dissabtes per la tarda, i hi van participar diversos veïns i col·laboradors de fora del barri.	41.5322400,1.6844900	390257	4598679	1998	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44425-foto-08044-58-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44425-foto-08044-58-2.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa	Francisco Guinart (mestre d'obres de la font) amb col·laboració dels veïns	Es un Àrea Expectativa Arqueològica	98\|94	49	1.5		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44484	Conjunt de cases del carrer Major	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-major-0	BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT	XVI-XIX		Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa dues plantes pis i golfes. Presenten coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana i acabades amb diverses tipologies de ràfec. Les façanes dels números 26, 29, 31, 36, 43, 49,50, 74 i 76, són composades amb obertures de proporció vertical, en algunes cases han estat transformades en horitzontal; els balcons són protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals amb dibuixos als extrems. Sobre l'arc de la planta baixa de la casa núm. 27, hi ha una pedra gravada amb la data '1858'. Algunes obertures de planta baixa han estat modificades per facilitar l'accés de vehicles i nous usos. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i estucat amb diversitat de colors i recolzen en diferents tipus de sòcol.	08044-117	Carrer Major 27-82	Aquest sector del carrer Major es venia configurant i urbanitzant des del segle XVII. El nucli medieval es situava fins a la zona propera al carrer del Call. Fora d'aquest àmbit, es van anar construint diferents edificacions al llarg del segles XVI, XVII i, molt especialment XVIII, amb el que pràcticament va quedar completada la urbanització de tot el carrer fins a la zona de l'actual plaça Àngel Guimerà. Progressivament es van anar construint cases en espais ocupats fins llavors per horta. Els capbreus disponibles ofereixen una bona aproximació al ritme d'aquest procés. A mitjans del segle XIX, l'estructura de l'actual carrer Major estava completada, com demostra la imatge del plànol realitzada el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza amb finalitats relacionades amb la contribució territorial. Amb els progressius canvis socials econòmics que es van donar al segle XIX, el carrer Major va anar adquirint una configuració molt similar a l'actual: centre comercial de la vila. Serveixi com a indicador l'augment del número de forns de pa que van passar de 4, el 1845, a nou, el 1895. En la seva major part estaven al carrer Major. Els antics habitatges de pagesos, paraires o paperers vancomençar a ser utilitzats en els seus baixos amb finalitats comercials. Alguns establiments centenaris tenen encara la seva seu en aquest espai. Altres espais han transformat el seu ús comercial. Des de forns de pa a sabateries, tot passant per carnisseries, han contribuït a la configuració d'aquest espai urbà.	41.5293500,1.6869400	390457	4598355		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44484-foto-08044-117-1.jpg	Legal	Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan GarciaTarga		Conjunt de cases del carrer Major 27, 29,31,33, 43,45,49,51,53,59, 63, 69, 71, 32,34, 36, 40, 42, 54, 56, 58,60, 62,72,74,76, 78, 80 i 82. El període de construcció dels diversos immobles s'estèn entre el segle XVI i XIX. Pel que fa a la funcionalitat es tant residencial com comercial. Conjunt urbà d'interès i àrea d'expectativa arqueològica.	98\|119	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44567	Conjunt urbà de la plaça Sant Miquel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-urba-de-la-placa-sant-miquel	GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI- XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES	XVII		Conjunt d'edificis entre mitgeres de planta baixa dues o tres plantes pis, amb coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes estan composades segons un, dos o cinc eixos amb obertures de proporció vertical; els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Les façanes són revestides d'arrebossat i estucat amb diversitat de colors. Destaca la façana posterior de l'edifici que té la façana principal al carrer de Sant Francesc, núm. 23-24, i la casa, avui amb el núm. 26, on va néixer l'Abat Muntadas, recordat en una placa de marbre blanc amb la inscripció 'EN AQUESTA I ALS 30 DE NOVEMBRE DE 1808 VA NAIXER EN MIQUEL MUNTADAS I ROMANÍ P. ÀBAT QUE FOU DE MONTSERRAT. CAPELLADES DEDICA AQUESTA PLACA RECORDATORIA DEL NATALICI DE SON FILL IL·LUSTRE COM A TRIBUT DE ADMIRACIO I PER A ETERNA RECORDANÇA. CAPELLADES 16 D'AGOST DE 1917 '.	08044-200	Plaça Sant Miquel, 5 , 6, 7, 8, 19, 20,25, 26, 27, 29	La plaça Sant Miquel era un espai d'unió entre dos dels principals vials que s'havien articulat a Capellades i que la travessaven pràcticament en paral·lel: el carrer Major i el carrer de Sant Francesc. El seu primer esment conegut és el del Capbreu de 1649. Connectava amb el carrer dels Estricadors (futur carrer Divina Pastora). El 1913 a la plaça se li va donar el nom de General Prim (es va inaugurar la corresponent placa el 22 de juny d'aquell any). Va anar adquirint importància fet evident per la presència d'una font pública de ferro juntament amb la plaça Major. De forma temporal, i durant els darrer mesos de 1831 i els primers de 1832, s'hi va traslladar el tradicional mercat dels diumenges, per retornar finalment la seva ubicació tradicional a la plaça Major. La plaça es va ampliar de forma molt notable amb la cessió realitzada per l'abat de Montserrat, Miquel Muntadas, d'uns horts situats a la part frontal de casa seva. El balanç demogràfic de les persones que vivien en aquest espais va ser força oscil·lant, fet que facilitava que alguns dels espai quedessin lliures i fossin ocupats per entitats com 'Centre Catòlic' o el 'Cercle Tradicionalista'. A la dècada de 1920, era un dels punts de la vila on les diferents entitats existents muntaven el seu envelat amb motiu de la Festa Major. El 1917 es va col·locar una làpida de marbre en la casa núm.12 de la plaça amb una inscripció per recordar la data de naixement Miquel Muntadas i Romaní (1808-1885), Pare Abat de Montserrat i restaurador del Monestir. Des de mitjans del segle XX s'ha reduït el nombre d'habitants fixos de la plaça. Conserva la singularitat de ser un espai preferentment d'habitatge i d'escassa presència del sector comercial, després del tancament d'una petita botiga a finals de la dècada de 1970. Això, tot i estar a uns metres del carrer Major, autèntic nucli comercial de Capellades. En aquest moments, l'activitat comercial es limita a una llibreria oberta a inicis de la dècada de 1980 i un petit bar obert fa uns pocs anys.	41.5301400,1.6872900	390487	4598442		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44567-foto-08044-200-1.jpg	Legal	Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		També coneguda com: Plaça Nova, Plaça General Prim. Els orígens es poden remuntar a un molí medieval. La base del traçat actual data del segle XVII, amb grans reformes durant el XVIII i XIX. Tradicionalment han estat espais d'habitatge juntament amb negocis diversos.	98\|119	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44592	Safareig públic de la plaça de Missa (antic solar d'en Fages)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-de-la-placa-de-missa-antic-solar-den-fages	GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES	XVII		Safareig públic, amb bassa de forma rectangular i vora de rentar inclinada cap a l'interior, que es va incorporar dins l'antic edifici del 'Cafè Catalunya'. Aquest edifici s'enderrocà l'octubre de l'any 2006, conservant i protegint el safareig per tal d'incorporar-lo en el nou edifici de la Biblioteca Municipal i en el moment de redacció d'aquest treball seu de la Regidoria de Cultura .	08044-225	Pl. Jacint Verdaguer, 5	La primera referència a aquest element rellevant es troba al reglament d'ús d'aigües de 1699 ja es parlava del rentador o safareig de la plaça Major. Segons documentació d'aquella època, aquest espai era utilitzat pels paraires de Capellades per rentar la llana, base de la seva manufactura. Al costat del safareig es va construir una instal·lació manufacturera. A inicis del segle XIX constava com dedicada a l'activitat cotonera i paperera. Els seus propietaris eren els Fages. El 1805 el seu propietari era Josep Fages, fabricant de cotó. Aquell mateix any havia comprat una casa localitzada en aquesta plaça (coneguda com 'la torra') a Justí de Mora i de Gironella. Poc temps després les instal·lacions foren posades en arrendament. A l'amillarament de 1851, Josep Fages constava com a propietari d'una fàbrica de paper i filatura. Aquest edifici estava situat al carrer del Pilar número 2. La instal·lació cotonera no era excessivament gran, era una de les dues úniques dedicades a paper d'estrassa de Capellades. Tampoc era excessivament gran, donat que disposava d'una única tina. Els Fages, que havien acumulat cert patrimoni immoble, van arrendar el seu molí. Un dels seus principals arrendataris fou Joan Muray Marqués, que el va fer funcionar durant bona part de les dècades de 1860 i 1870. En aquella època, Josep Fages i Mora va ser dipositari municipal. El molí del Fages deixa d'aparèixer a la contribució industrial a inicis de la dècada de 1880 generant un procés accelerat d'endeutament familiar. En la seva part anterior, just davant del safareig, a la plaça Verdaguer hi havia la Font de Sant Magí que va ser enderrocada entre els anys 1918 i 1920. En el lloc ocupat per la font, pel safareig i l'antic molí es va construir un nou edifici que va ocupar tota la finca, destinat a finalitats hostaleres, anomenat Cafè Catalunya i vinculat a la família Renau, antics cafeters de La Parra. Cap a la dècada de 1930 s'hi va instal·lar el Centre Republicà Català. El safareig va estar en ús fins a finals del segle XX. L'agost de 1892 es va aprovar l'ampliació del safareig amb elements procedents del safareig clausurat situat a la plaça Sant Miquel. El ple de 8 d'agost de 1921 va declarar terreny sobrant l'ocupat per la font i el safareig de la plaça Verdaguer, tot havent-se de suprimir com a resultat dels canvis en el sistema de proveïment d'aigües. El 1922 es va plantejar la substitució d'aquest safareig per un de nou. Amb aquest objectiu es va comprar una casa al carrer Ramon Godó; fins i tot al juliol de 1923 es van iniciar els tràmits administratius per a l'inici de les obres, assignades a Isidre Fons. Al maig de 1925 es comentaven els problemes del safareig, situació que és atribuïda a la venda 'per error' a Isidre Soteras; es comentava que s'havia arribat a un acord per comprar-li. A inicis de la dècada de 1930 es van tapar les finestres amb vidrieres per a evitar el gran fred que sentien les persones que anaven a fer la bugada. El 1948 també es van realitzar diferents reformes per solucionar els problemes higiènics existents. El 1957 es van realitzar pactes amb el veí Antoni Girbau sobre l'entrada a casa seva (veïna del safareig). L'edifici fou comprat per l'Ajuntament. El primer projecte fou destinar-lo a serveis administratius, però finalment serà la nova seu de la biblioteca municipal, tot conservant en els baixos l'espai dedicat a l'antic safareig. L'antic 'Cafè Catalunya' es va començar a enderrocar l'octubre de 2006. Durant aquestes obres, interrompudes durant molts mesos, es van trobar a la part a tocar del carrer del Pilar unes tombes medievals.	41.5309900,1.6860200	390383	4598538	1699	08044	Capellades	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44592-foto-08044-225-1.jpg	Legal	Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		1699. Consta en Reglament d'ús d'Aigües. Àrea d'expectativa arqueològica	98\|119	49	1.5		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44570	Casa Antoni Romaní Gubern	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-romani-gubern	MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES	XIX		Casa entre mitgeres amb pati a darrere, de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Té coberta de teula corba a dues vessants, amb el carener paral:lel a la façana. La teulada acaba amb ràfec recolzat en cartel·les. Façana composada simètricament segons quatre eixos, amb impostes a nivell de forjat; les obertures, de proporció vertical, les lloses dels balcons recolzen en cartel·les amb motius escultòrics, i els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals, amb dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. Dues de les obertures de la planta baixa han estat modificades per adaptar-les a nous usos. El portal d'entrada a la casa es d'arc de mig punt, tancat amb porta vidriera de fusta emplafonada, d'una fulla batent i amb reixa de ferro de dibuixos geomètrics; incorporada a la reixa de la tarja de ferro forjat hi ha la grafia 'ARG' '1894'. El parament de façana és estucat de color ocre i recolzat en un sòcol arrebossat de color gris, igual que el ràfec, les impostes i els emmarcats d'obertures.	08044-203	Plaça Sant Miquel, 23-24	Segons el Registre Fiscal de 1906, el llavors número 18 de la plaça Sant Miquel era propietat d'Antoni Romaní Gubern. Encara avui en dia a la portalada de la casa consta una reixa metàl·lica amb les sigles 'ARG' i l'any 1894. En el moment de realitzar-se el plànol de Rómulo Zaragoza (1851), l'espai actualment ocupat per aquesta casa ja estava ocupat. Antoni Romaní vivia en aquest edifici de la plaça Sant Miquel que a la immediata postguerra civil (1939), era domicili de Joan Romaní Esteve, industrial paperer que va començar la seva trajectòria empresarial amb una petita fàbrica a Orpí. Aquesta branca de la família Romaní tenia la seva fàbrica a la Pobla de Claramunt, d'on eren naturals, i on produïen cartronet. Aquesta secular fàbrica va tancar el 2008. Avui en dia els seus interessos empresarials es concentren en ANDOPACK, una fàbrica de cartró ondulat localitzada a Andorra (Teruel).	41.5301100,1.6875400	390508	4598439	1894	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44570-foto-08044-203-1.jpg	Inexistent	Eclecticisme	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Arquitectura eclèctica, casa entre mitgeres representativa del llenguatge eclèctic vuitcentista, integrada en l'arquitectura de la plaça	102	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44587	Casa Sebastià Fàbregas Soteras	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sebastia-fabregas-soteras	GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES	XX		Casa alineada al carrer, constituïda per planta baixa, planta pis i sota coberta, el cos del costat de llevant, i per planta baixa i tres pisos, al cos del costat de ponent. Presenta coberta plana limitada amb una barana massissa. La façana està composada segons tres eixos, dos formen el cos de llevant i un el de ponent, amb obertures de proporció vertical emmarcades en el terç superior amb decoració de frondes i cornisa trencada, tancades amb persiana de fusta de llibret mòbil de color blanc. Les de la planta baixa tenen barana de ferro forjat i els dos balcons estan protegits amb baranes de ferro forjat amb dibuixos geomètrics i florals. Les lloses dels balcons recolzen en mènsules amb motius escultòrics. El portal d'entrada, situada en l'eix central, està tancat amb una porta vidriera de ferro de dues fulles batents que s'obre al vestíbul, el qual està pavimentat amb mosaic hidràulic de dibuixos geomètrics i les parets laterals decorades amb arrimador de peces esmaltades, amb motius geomètrics i vegetals de garlandes sobre un fons blanc. A la paret del fons del vestíbul hi ha la porta de fusta emplafonada. El parament de la façana està revestit d'estucat i recolza en un sòcol de pedra aplacada que incorpora les finestres de ventilació de la planta semi soterrada.	08044-220	C. Travessia del Portal, 8	El carrer de la Travessia del Portal, a mitjans del segle XIX, era el límit urbanitzat i edificat de la vila pel costat sud, i ja presentava una estructura similar a l'actual. Segons el Padró de 1868, a la casa número 8 de la Travessia del Portal hi vivien Llorenç Pascual Mora. Dels diversos propietaris de l'immoble destaca Salvador Llopis Fàbregas que havia exercit funcions de secretari municipal de l'Ajuntament. A inicis de la dècada de 1930 els interessos empresarials de la família Llopis estaven concentrats en 'Fàbregas Llopis y Cia.' (de Barcelona) i en 'Sabat i Llopis'. Amb posterioritat,''Cal Fàbregas' durant dècades va esdevenir habitatge d'estiu. Darrerament ha estat ocupada de forma permanent. .	41.5281100,1.6877000	390518	4598216	1919	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44587-foto-08044-220-1.jpg	Inexistent	Eclecticisme	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Altres denominacions: 'Can Fabras', Casa Salvador Llopis Fàbregas 'Can Llopis'. Casa representativa de la arquitectura culta de llenguatge eclèctic, integrada en el seu entorn.	102	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44509	Casa de la Vila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-0	BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. CAMPOY, Joana i SOLER, Marisa. En premsa. Urbanisme i edificis singulars. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez) GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. «El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic», Història de Capellades (títol provisional). Capellades. Ajuntament de Capellades ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. Documentació diversa. ARXIU DE LA DELEGACIÓ DEL GOVERN DE BARCELONA Web Capellades.net març 2006	XX		La Casa de la Vila és un edifici entre mitgeres constituït per soterrani, planta baixa, planta pis i golfa. Presenta coberta plana, la qual limita al carrer amb una barana de balustres. La façana clàssica, composada simètricament segons tres eixos amb buits de proporció vertical d'arc de mig punt. A la planta baixa, les obertures formen un porxo de tres arcs rodons. En la clau de l'arc central hi ha un medalló amb l'escut de Capellades emmarcat amb una orla i dos modillons, just a sota de la balconada. Els altres dos arcs del porxo estan adornats amb un modilló. Una contundent cornisa amb motllures i dentellons separa la planta baixa de la primera. Al primer pis, les tres obertures estan delimitades amb columnes de capitell compost, decorades amb fulles d'acant en la part baixa del fust, a tocar de la base, les quals recolzen en un basament. Una balconada de balustres correguda s'estén al llarg de la façana, la qual recolza en la cornisa ja citada que incorpora les cartel·les amb escultures del balcó central. Aquest sobresurt de la línia de façana i emfasitza l'entrada. En els extrems de la balustrada hi ha dos fanals amb suport de ferro forjat. Corona l'edifici una cornisa-entaulament, amb mènsules decorades amb motius vegetals, que incorpora les lletres 'CASA DE LA VILA'. Des del carrer s'accedeix al vestíbul a través d'un curt tram d'escala de tres graons. A continuació, es troba l'entrada de l'edifici tancada amb una porta de fusta emplafonada, amb dibuixos geomètrics gravats en els plafons. Un cop traspassat el portal s'arriba a un altre vestíbul del qual surt l'escala noble de marbre, amb barana de brèndoles de ferro forjat i passamà de fusta, amb la que s'accedeix a la planta pis. Aquest nucli central de doble alçada, on es disposa l'escala, està il·luminat per una claraboia plana de vidre gravat, i hi aboquen totes les dependències administratives i la sala de sessions de la planta primera a través d'una galeria perimètrica d'arcs de mig punt i de vidrieres d'arc rodó amb vidres de color ocre i blanc. A les golfes hi ha una part de l'Arxiu Municipal, i al soterrani, on hi havia hagut abans la presó, ara hi ha un magatzem i l'altra part dels fons documental del municipi.	08044-142	Carrer Onze de Setembre, 4	La Casa de la Vila probablement des del seu origen estava situada a la plaça Major núm.1, avui plaça Jacint Verdaguer. L'any 1898, l'estat de l'edifici era força precari l'any 1898. Finalment, es va decidir enderrocar-lo i llogar provisionalment la casa de la plaça Sant Jaume núm.26, fins que es trobés una nova ubicació per a la construcció d'una nova Casa Consistorial. A més de Casa Consistorial, l'edifici al llarg del temps ha tingut diverses utilitats: Escola fins a la dècada de 1930 (a la Sala de Sessions), emissora de ràdio a la dècada de 1980 i oficina de correus. Els espais originals poc a poc es van anar quedant petits per a les noves necessitats d'un ajuntament modern. L'any 1965, es va portar a terme un projecte de reforma interna de l'edifici, com la reparació i ornamentació del Saló de Sessions i del despatx de l'alcaldia. L'any 2004, es va iniciar un projecte d'ampliació de les dependències municipals, pel carrer Ramon Godó, on es va ubicar l'entrada principal de l'Ajuntament.	41.5314600,1.6857400	390360	4598591	1900-5	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44509-foto-08044-142-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44509-foto-08044-142-2.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa	Josep Major i Ribes	Edifici representatiu de arquitectura d'autor de llenguatge eclèctic, integrat en el casc antic. Construcció de 1900-5 amb reformes els anys 1965 i 2004.	102\|98	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44518	Societat La Lliga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-la-lliga	BUSQUETS MOLAS, Esteve. (1972), Història de Capellades, Capellades CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) EXPÓSITO ROVIRA, Sandra; PÉREZ GARCÍA, Judit; VALLÈS I SABATER, Mireia. 2001. 100 anys lligats a la Lliga, Ajuntament de Capellades. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES	XX		Edifici entre mitgeres de planta baixa amb pati al costat de llevant, el qual connecta amb l'edifici del teatre situat al fons del solar. Es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants acabada amb un acroteri de balustrada i cornisa recolzada en carteles. La façana està composada simètricament segons tres eixos d'obertures de proporció vertical, protegides amb balustrada esculturada amb dibuixos geomètrics. El parament de la façana, objecte d'una intervenció l'any 2008, està estucat de color salmó i recolza en un sòcol de color gris. A continuació, en el mur exterior del corredor que dóna al pati destaca una pintura figurativa amb tres braços de segadors enlairats amb la mà agafant una fals, a sota dels quals hi ha la grafia 'Cultura i Llibertat'. L'accés al cafè es fa pel pati, per sota una llinda de xapa metàl·lica amb el bogit de la grafia 'La Lliga'. Al costat de llevant hi ha un ampli porxo que protegeix l'entrada i acull dependències del bar, i està cobert amb plaques de fibrociment. Al final del porxo hi ha un gran mural amb vinyetes representat llocs de la població. L'interior del cafè és una gran sala de planta rectangular amb àmplies obertures al carrer i al pati interior. Les parets estan revestides amb un sòcol ceràmic alt amb rajoles de dibuixos geomètrics coronada amb un treballat perfil de fusta. El paviment és de mosaic hidràulic de dibuix geomètric formant una gran malla, al costat est de la sala hi ha la barra de bar. El sostre és de plaques de guix llises i pintat de color marró. Destaquen els florons dels quals pengen les lluminàries. El sostre enllaça amb les parets perimètriques a través d'una cornisa de perfil sinuós.	08044-151	Carrer Pilar, 13-15	L'any 1901, dotze capelladins van fundar 'La Lliga Comercial, Industrial i Agrícola' de Capellades amb la finalitat de defensar els interessos dels seus socis i contribuir al desenvolupament i prosperitat de tots ells. Per moblar el local van adquirir objectes procedents del 'Centre Català' (creat el 1888) i el 'Ateneo Capelladense de San Luis Gonzaga' (creat el 1887). Ambdues entitats havien desaparegut poc abans. Entre els estris adquirits destacaven diferents elements necessaris per a jugar al billar. La primera junta de l'entitat estava formada per Josep Guasch, Isidre Soteras, Josep Esplugas, Antoni Pomés, Emili Vives, Llorenç Miquel i Emili Santacana tots ells de la classe industrial, conservadora i benestant de la vila. Un dels objectius d'aquesta associació va ser adquirir en propietat un edifici expressament construït amb teatre i jardins, per poder portar-hi a terme les seves activitats. L'any 1902, La Lliga es trasllada al carrer del Pilar en un terreny de Cal Serra, on a més del cafè i la seu social hi edifiquen una sala - teatre. Segons el Registre Fiscal de 1906, l'edifici, llavors amb elnúmero 11, consta a nom de Josep Guasch i Llorenç Miquel, fundadors de La Lliga. El primer, era membre de l'empresa tèxtil 'Guasch Hermanos' i el segon, de la paperera 'Miquel y Costas & Miquel'. La condició de ser membre la Lliga exigia ser home, major de 16 anys i d'irreprotxable conducta. Un dels punts de la nova societat en els seus primers moments era l'existència d'un subsidi en cas de malaltia. En aquesta primera etapa el nombre de socis va oscil·lar entre els 280 de 1901 als 265 de 1935, tot tenint el punt més àlgid el 1919 amb 334. Durant el període del franquisme, l'entitat sota el nom de 'Círculo de Capellades' va assolir més de 400 socis. El 9 de novembre de 1980 es produí l'esfondrament de la casa núm. 13 del carrer del Pilar (l'antiga fonda del 'Cal Tino') que va fer seguir la núm. 11, propietat de la Societat. Aquest ensorrament es va endur l'habitatge del cafeter, que ja no es va tornar a edificar. L'any següent s'acabaren les obres de demolició i el dia 7 de novembre de 1982 s'inauguraren les noves obres realitzades al cafè. Malgrat això, el nombre de socis es va mantenir fins a una reflorida a finals del segle XX. Així, es van assolir els 552 el 2001. Una fita fonamental en la història de l'entitat fou el conveni signat amb l'ajuntament el 1999, fonamentalment per millorar la sala-teatre. En els últims anys la cafeteria ha estat novament renovada. El 15 de febrer del 2008 es va portar a terme la inauguració d'aquesta última remodelació.	41.5307300,1.6855000	390339	4598510	1901-2	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44518-foto-08044-151-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44518-foto-08044-151-2.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Social				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa	Isidre Forns i Rovira	Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge eclèctic de finals de segle XIX i principis del segle XX, integrat en l'arquitectura de cases entre mitgeres.1901-1902. Reformes s. XXI.	102\|98	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44533	Casa Bartomeu Sabater Claudi Jorba)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bartomeu-sabater-claudi-jorba	GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES	XIX		Casa aïllada alineada al carrer, de planta baixa, pis i sota coberta. Té la coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana; la vessant està acabada amb ràfec recolzat en mènsules col·locades en els plens entre les finestres. La façana està composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical emmarcades. Les de la planta baixa estan protegides amb dibuixades reixes de ferro forjat, els balcons estan protegits amb baranes de ferro forjat amb dibuixos geomètrics, les lloses recolzen en mènsules esculturades i les finestres de la planta sota coberta estan protegides amb barana de ferro forjat. La portalada d'entrada, situada en l'eix central, està emmarcada amb pedra i llinda d'arc rebaixat. En la clau, una orla simple emmarca la grafia 'B S' i la data -1895-. El portal està tancat amb una porta de fusta emplafonada de dues fulles batents, oberta a un vestíbul on s'obre la porta d'entrada a l'habitatge, d'una fulla batent de fusta emplafonada. La composició vertical de les obertures queda contrarestada amb impostes-cornisa a nivell de forjat, en la planta pis sota la imposta-cornisa hi ha una imposta amb motius geomètrics. En les mitgeres hi ha pilastres des del sòcol al ràfec.	08044-166	Carrer Portal, 21	Bartomeu Sabater i Prats fou un destacat paperer de Capellades, tot i que no era un membre de l'oligarquia paperera. L' any, el 1894, havia sol·licitat llicència d'obres per construir una casa al carrer del Portal i l'obra va ser finalitzada el següent any. Posteriorment va ser ocupada per diverses famílies.	41.5278800,1.6873700	390490	4598191	1895	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44533-foto-08044-166-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44533-foto-08044-166-2.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa	Feliu Bagué, mestre d'obres.	Edifici d'habitatges representatiu del llenguatge eclèctic d'autor de finals del segle XIX, el qual es pot considerar una singular fita urbana del carrer del Portal.	102\|98	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44574	Torre Guasch	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-guasch	ALMAGRO BASCH, Martín. 1947. 'Noticias prehistóricas del valle del Noya: Nota I y II', a Pirineos (núm. 6, any III, juliol-desembre), CSIC. Estación de Estudios Pirenaicos. CAMPOY, Joana; SOLER, Marisa. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Jaciment arqueològic ALMAGRO BASCH, Martín. 1947. 'Noticias prehistóricas del valle del Noya: Nota I y II', a Pirineos (núm. 6, any III, juliol-desembre), CSIC, Estación de Estudios Pirenaicos. BARTROLÍ ISANTA, Raül (i altres). 1995. Frec de Ciència. L'Atles d'Amador Romaní i Guerra, Ajutament de Capellades. BARTROLÍ ISANTA, Raül (en premsa), 'Capellades abans de Capellades', Història de Capellades ( títol provisional). DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA, Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia), mimeo. MUÑOZ, A.M. 1965. 'La cultura neolítica catalana de los sepulcres de fosa', Publicacions eventuals, 9, Universitat de Barcelona.	XX		Casa unifamiliar aïllada, amb tipologia de petit palau, en un ampli jardí limitat pel carrer de Sant Ramon, l'avinguda Maties Guasch i el carrer Pau Casals. És de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. Té la coberta plana, limitada amb una balustrada perimètrica, amb hídries a les cantonades i pilars intermedis, la qual recolza en una cornisa sobre cartel·les. Els elements més destacables de les façanes són els porxos a doble alçada que se situen en els eixos centrals de cada una d'elles. Estan formats per doble ordre de columnes i semi-columnes de fust rodó, les de la façana principal tenen capitell jònic (agrupades en quatre parelles en la planta baixa) i les de les laterals, capitell toscà. A la façana principal, a nivell del primer pis, el porxo es corona amb una balconada amb balustrada correguda que ocupa tota l'amplada de la façana, alternant els balustres amb pilars massissos coronats per gerros decoratius de pedra artificial; en canvi, al pis superior, el porxo es limita al cos central, i també és coronat amb balustrada. Cal remarcar les vidrieres emplomades de colors vius que vesteixen totes les obertures d'aquesta planta, algunes de les quals estan protegides per reixes de ferro forjat. Els porxos o tribunes de les façanes laterals, idèntiques, tenen vuit columnes cadascun. La tribuna de l'esquerra, que està tancada amb una vidriera, enllaça a través de dues escalinates semicirculars amb el jardí. L'edifici acaba en una cornisa sobre parelles de mènsules i un terrat protegit per una altra balustrada, sobre els pilars de la qual tornen a aparèixer pinacles i gerres ornamentals amb fruites. Les façanes estan composades simètricament; la principal, segons eixos amb àmplies obertures de proporció vertical, tancades amb persianes de fusta de llibret mòbil, amb llinda les de la planta baixa i el primer pis, i amb arc de mig punt les del segon pis. Els paraments de façana són estucats. El barri o portal d'entrada que precedeix el jardí, és reculat de l'alineació al carrer i està composat simètricament, amb una àmplia obertura central per a vehicles i dues més petites a cada costat, per a vianants. La central es tanca amb una porta de ferro forjat, de dues fulles batents; sobre aquesta, hi ha una barra de ferro damunt la qual recolzen uns motius decoratius geomètrics i vegetals, també de ferro forjat. La porta recolza en pilars dobles, coronats amb motius geomètrics seguint la tradició escultòrica acabats amb hídria, que incorporen les dues obertures laterals, d'arc de mig punt i carreus de pedra,tancades amb porta d'una fulla batent de ferro forjat de motius geomètrics. Aquest barri enllaça amb el mur de tanca que encercla el jardí, el qual s'alinea al carrer. La torre és voltada d'una pineda amb exemplars altíssims i un jardí d'estil francès, amb un petit laberint de boix i un sortidor al centre que domina tot el conjunt. A l'extrem del jardí, hi ha una petita caseta amb marquesina i una bassa ornamental. Diverses fonts estan repartides per tota la zona enjardinada.	08044-207	Carrer Sant Ramon, 26; Av. Maties Guasch; Carrer Pau Casals	Els Guasch havien adquirit diversos immobles al carrer Sant Ramon i zones veïnes, des de finals de la dècada de 1860 i la de 1870. En aquells espais van construir la seva fàbrica el 1879 i també la seva residència. L'habitatge de la família, però, es va construir ja ben entrat el segle XX, en una zona immediata a la fàbrica familiar. La sumptuositat, durada i molèsties de les obres va molestar a d'altres il·lustres representant de la societat capelladina, com Pau Vich. De fet, el 1926 es tenen documentades determinades actuacions en l'actual zona del jardí de la torre Guasch. Fou justament aquell any quan es va localitzar un enterrament neolític. La situació era descrita en els següents termes per Martín Almagro Basch: 'En el año 1926, al realizarse la explanación de los terrenos necesaria para allanar el jardín de la casa de don José Guasch, al lado de la hermosa fuente que nace en este pueblo, se halló, a unos dos metros de profundidad, un circulo de piedras que cubrían en forma de túmulo irregular, una losa de mayor tamaño'. Cal esmentar que en aquella època, Josep Guasch era el major contribuent per 'industrial i comerç' de Capellades. Com ja s'ha dit va assolir l'alcaldia durant la dictadura de Primo de Rivera, realitzant importants projectes per Capellades, com la compra del 'Molí de la Vila' o la construcció del nou escorxador. Actualment hi resideixen Josep Guasch Julià i la seva família. Dades del jaciment arqueològic Segons el propi Almagro esmentant les restes arqueològiques concreta que es van conservar durant molts anys a la casa del propi Guasch. Ell encara els va poder consultar en els seus treballs de la segona meitat de la dècada de 1940. En el moment de fer-se la Carta Arqueològica de l'Anoia, l'any 1984, no quedava cap rastre del jaciment. En la revisió realitzada el 1991, es va constatar aquesta situació segons el testimoni oral d'uns estudiosos locals. El jaciment consistia en un sepulcre de fossa excavat en una formació de pissarres descompostes i, a més profunditat, de margues argiloses. Tenia forma de pou circular, amb una profunditat d' 1'5 m, i estava cobert per un cercle de pedres i una llosa gran (1'25 m de llarg x 1 m d'ample x 0'35 m de gruix). Hi va aparèixer un esquelet humà arrupit, posat de costat dret i amb les cames flectides, i en molt mal estat de conservació, segons el seu descobridor. També es van recollir uns quants fragments de ceràmica, un d'ells amb una nansa de perforació horitzontal, segurament d'un gran vas ovoide. Així doncs, es tractava d'un típic sepulcre de fossa català i, per tant, pertanyent al Neolític Mig- Recent de Catalunya, amb una cronologia entre el 3.500 i el 2.500 aC. Correspondria a una comunitat que viuria en el Pla de Capellades, de terreny fèrtil i ric en aigua. És simptomàtic que la tomba es localitzés just en el punt en què naixia l'aigua que regava tota la plana capelladina.	41.5275900,1.6853400	390320	4598162	1910-20	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44574-foto-08044-207-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44574-foto-08044-207-2.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		També coneguda com: Cal Baldufes, Cal Belza, Cal Senyor Pau. Va ser cosntruida a la dècades de 1910 i 1920. Es una torre senyorial, amb tanca i jardí de disseny francès,representativa de l'arquitectura eclèctica de l'inici del segle XX. Pel que fa al jaciment arqueològic, no en queda rastre i les peces trobades s'han perdut. El Jaciment arqueològic: 3.500 i el 2.500 aC.	102\|98	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44386	Cova de la Torre Nova	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-torre-nova	ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. VAELLO, J; MEJIA, J i VICENTE, J. 1968/7. 'Noves recerques arqueològiques a Capellades (Barcelona)'. Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista de Puig Castellar (2ª època). Santa Coloma de Gramenet. VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona			Cavitat situada a la cinglera del Turó de la Torre Nova, prop de Capellades. La cavitat presentava terres transportades per les pluges.Dins d'aquests sediments es documentaren restes de materials corresponents al Bronze Final III. Durant les visites de 1984 (Carta Arqueològica) i 1991 (actualització) no es documentaren ni evidencies estructurals, ni materials.	08044-19	Cinglera del Turó de la Torre Nova		41.5332400,1.6800700	389890	4598796		08044	Capellades	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44386-foto-08044-19-2.jpg	Inexistent	Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		També conegut com a: Cova de Torrenova. L'IPAC (2009) recull l'historia de la troballa i l'adscripció cronològica tot i les minses evidències materials	79	1754	1.4		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44387	Turó de la Torre Nova	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-torre-nova	ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amador. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). ROMANÍ, Amadeu. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). VAELLO, J; MEJIA, J i VICENTE, J. 1968/7. 'Noves recerques arqueològiques a Capellades (Barcelona)'. Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista de Puig Castellar (2ª època). Santa Coloma de Gramenet.			Amador Romaní va documentar dues alineacions de pedres de 50 i 90 metres de llargada. A l'extrem d'aquesta darrera s'associava els fonaments d'una torre circular. Vaello va recollir fragments de ceràmica rodada i sílex. Segons estudi de materials del mateix autor i els seus col·laboradors destacaven diverses formes de ceràmiques del Bronze Final III, així com de materials constructius i fragments d'àmfores romanes i medieval. Elements lítics també formaven part dels repertoris materials. (segueix a observacions)	08044-20	Carretera Igualada-Vilafranca	La part plana d'aquest turó, on hi ha el jaciment, havia estat conreada i està parcialment al terme de Capellades i la resta al de La Torre de Claramunt. Amador Romaní esmenta bancals abandonats i afirma que no massa temps enrere l'indret s'havia convertit en un abocador municipal de deixalles. El mateix autor a la revista Penedès va catalogar les restes existents a la plana com una estació d'època indeterminada, detectant dues alineacions de pedres. Amador Romaní no va recollir cap tipus de ceràmica ni element arqueològic i esmentava literalment: l'any 1906, que: '(…) s'hi assenten els fonaments de dos murs o parets formant angle bastant obert, amb llur vèrtex mirant al nord-est. Una de les fileres de pedres s'estén vers el sud, un xic inclinada a l'est, en una llargada de 50 m. L'altra branca es prolonga en sentit nord-oest i mesura uns 90 m., acabant en llur extrem amb els fonaments circulars d'una torre'. A la dècada de 1960, Vaello i els seus col·laboradors van recollir ceràmica rodada (poca) i sílex en uns bancals abandonats, però després d'explorar la cova de la Torrenova que es localitza a la cinglera, van arribar a la conclusió que els materials provenien de la plana. Els materials trobats van ser diversos fragments de ceràmica de superfície brunyida, decorades amb cordons impresos amb digitacions, vores exvasades i llavis bisellats, un fons pla i una nansa vertical tipus pont. També, segons els mateixos autors, es va trobar restes de materials d'època romana i de ceràmica gris medieval a més de quatre gratadors de sílex i un burí i tres nuclis del mateix material, un fragment de destral polida de diorita i un tros de pedra de molí de mà de pedra sorrenca. A la vista d'aquests materials, es podria apuntar que el lloc estaria habitat en una etapa del Bronze Final III català, és a dir, entre els anys 900-650 aC, aproximadament. Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, l'any 1984, es van recollir dos fragments de ceràmica que permeten confirmar la cronologia esmentada. La Cova de la Torrenova és una formació calcària d'època quaternària que té el seu origen en el despreniment d'un bloc de pedra calisa que formava la cavitat junt amb una de les esquerdes esmentades. Durant la visita a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, l'any 1984, no s'aprecià cap tipus d'estructura ni ceràmica. El lloc aparegué molt degradat com a l'actualitat utilitzada com a vivenda marginal. Sembla doncs que tot i els canvis de l'ús de l'espai continua essent una zona amb certes expectatives arqueològiques.	41.5332900,1.6800800	389891	4598801		08044	Capellades	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44387-foto-08044-20-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44387-foto-08044-20-3.jpg	Legal	Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		(Descripció): Durant la visita de 1984 (Carta Arqueològica) es van recollir fragments ceràmics però no les restes de murs atesa la transformació del lloc en espai per abocar-hi escombraries. Només a l'extrem nord s'apreciaven restes constructives. Remodelacions posteriors de la zona van eliminar els abocaments i el creixement de la vegetació impedí la recuperació visual de les restes tot i que encara es possible la presència d'algunes restes d'estructures.Història:	79	1754	1.4		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44369	Camí del Pont del Bisbe	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-pont-del-bisbe	ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Pendès, Any III, núm.7. ROMANÍ, Amadeu. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost).	III aC VdC	A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic figura com a destruit	Es localitza al camí que porta del Pont del Bisbe a les fàbriques de Paper, prop d'una antiga teuleria, associat als marges laterals de les feixes de Can Bruguer. Es documentà la presencia de teules romanes associades a una paret feta de toves. Amadeu Romaní esmenta un enterrament fet amb teules fet que li va fer catalogar l'indret com a estació romana. Visita de la Carta Arqueològica (1984) només s'apreciaren materials romans, però no les restes de l'esmentada tomba. Durant la revisió de la Carta Arqueològica (1991) no es referencia cap resta material.	08044-2	Cingle del Capelló	Possible jaciment referenciat per Amadeu Romaní en una publicació de 1917 que va desaparèixer fruit dels treballs agrícoles en aquest indret.A l'IPAC 2009 es catalogat com a Lloc d'enterrament, inhumació aïllat, amb una cronologia ampla dins de l'horitzó romà, entre 218 aC i 476 dC. Durant l'any 2003 es van efectuar quatre excavacions preventives fruit de la construcció d'un col·lector d'aigues residuals: febrer-març; juny-juliol ; setembre i finals d'octubre i novembre. En tots els casos van ser dirigides per l'arqueòleg Manuel Vaquero Rodríguez (Font: Egypci. Departament de Cultura de la Generalitat)	41.5272800,1.6920000	390875	4598119		08044	Capellades	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44369-foto-08044-2-1.jpg	Inexistent	Grec\|Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		També conoegut com: Costa de Cal Manel. Possible jaciment referenciat per Amadeu Romaní en una publicació de 1917 que va desaparèixer fruit dels treballs agrícoles en aquest indret. A l'IPAC 2009 es catalogat com a lloc d'enterrament, inhumació aïllat, amb una cronologia ampla dins de l'horitzó romà, entre 218 aC i 476 dC. A l'IPAC figura com a jaciment destruit	82\|83	1754	1.4		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44385	L'Escorxador Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescorxador-nou	INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. MALUQUER DE MOTES, J; HUNTINGFORD, E; MARTIN, R; RAURET, A.M; PALLARES, R; VILA, M del Vilar. 1982. Catàleg provisional dels poblats ibèrics a Catalunya. Barcelona			Ubicat on l'any 1927 es va situar el Nou Escorxador, recollint-se ceràmiques ibèriques segons va notificar Amador Romani. Durant la realització de la Carta (1984) i durant la revisió de la mateixa, les visites efectuades no van aportar evidencies ni materials ni estructurals.	08044-18	Cruïlla entre el Passeig del Capelló i el carrer de Santa Anna	Segonsl'IPAC pel que fa al tipus, correspon a lloc d'habitació sense estructures. 'Jaciment' amb un suport material molt minso.	41.5307000,1.6910400	390801	4598500	1927	08044	Capellades	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44385-foto-08044-18-2.jpg	Legal	Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Altres				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Segons l'IPAC pel que fa al tipus, correspon a lloc d'habitació sense estructures. 'Jaciment' amb un suport material molt minso.	81	1754	1.4		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44412	Molí de la Vila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-vila-0	BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. 'Història de Capellades.Capellades'. Col·lecció particular Antoni Pons: programes de la Festa Major. DE BELÍO, German. 1961. 'El Molino-Museo Papelero de Capellades'. San Jorge. Núm.43. Barcelona. Diputació de Barcelona, p. 41- 45 FONT, Anna. En premsa. 'L'ensenyament a Capellades'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. LACUESTA, Raquel. 2000. Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona. Monografies 5. Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional), coordinada per M. Gutiérrez. SALAS Puig-DURAN, Carles. En premsa. 'Jaume Ferrer i Roca (Capellades, 1816-Barcelona, 1874)'. Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En Premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. ARXIU HISTÒRIC DEL SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. Diputació de Barcelona ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES BIBLIOTECA MUNICIPAL DE CAPELLADES	XVII		Edifici de planta rectangular amb l'entrada principal orientada a ponent. Consta de planta semi soterrada, planta baixa i tres plantes pis. Presenta una coberta a dos vessants amb teula corba i amb una cornisa recolzada en permòdols que ressegueix el perímetre de les quatre façanes, i en les façanes tranversals emmarca i emfasitza el capcer a manera de frontó. Les obertures són de proporció vertical. Les de la planta primera amb balcons protegits amb baranes de ferro forjat amb brèndoles verticals i dibuixos geomètrics en la part de baix. Les altres dues plantes pis, amb ventanes tancades amb portam de fusta i vidre, algunes de les quals conserven els dos porticons restaurats. Les façanes están composades simètricament, els paraments estan arrebossats i pintats de color blanc, i les cantonades amb els carreus de pedra. L'accés es realitza a través de dos grans portals de pedra, el principal amb façana al Passeig és carreuat amb arc de mig punt adovellat i el posterior també és carreuat amb arc rebaixat; ambdós estan situats en l'eix central de les façanes transversals i s'hi arriba a través d'una passarel·la. Alineada al carrer Pau Casals, hi ha una tanca massissa arrebossada i pintada de color blanc, la qual incorpora la portalada d'entrada al pati, amb brancals de pedra carreuada i arc rebaixat de totxo a sardinell, coronat amb una cornisa recolzada en permòdols. La planta baixa es cobreix amb voltes de canó rebaixades amb peces quadrades, recolzades en murs de paredat arrebossats i pintats de color blanc. En les façanes la volta incorpora llunetes per rebre les finestres de ventilació i il·luminació. L'ampli espai de les plantes pis es divideix en tres subespais, mitjançant dues filades de pilars de fosa on recolzen jàsseres de fusta de secció rectangular, que reben les bigues de fusta en roll, sense escairar, forjades amb revoltó de rajola revestida i pintat de color blanc, cobrint la totalitat de la planta. L'embigat de la coberta descansa en simples encavallades de fusta, recolzades en els pilars de fosa. La solera de rajola ceràmica pintada de color blanc, descansa en bigues i llates de fusta.	08044-45	Pg. De la Immaculada Concepció, 23; Av. Maties Guasch; Carrer PauCasals.	Construït l'any 1634 per la Universitat de Capellades segons figura als capbreus practicats el 1735 i el 1805 pel monestir de Sant Cugat del Vallès. A partir de llavors, el molí de la Vila fou una font d'ingressos de forma regular i conjuntural. Durant les primeres dècades del segle XIX, el Molí de la Vila fou conduït per membres de la família Vilella. Amb la desamortització de Pascual Madoz de 1855, va ser declarat en venda i seguidament sotmès a pública subhasta. El 4 d'abril de 1859, els nous propietaris van subscriure un conveni amb els fabricants de paper de Capellades i de la Torre de Claramunt, comprometent-se a cedir part del terreny que havien comprat amb el molí, per tal d'efectuar l'ampliació artificial de la bassa, que pretenia augmentar el cabal del Rec Major. En aquest emplaçament edificaria l'any 1867 una casa-fàbrica de base rectangular la qual, d'acord amb l'estructura típica dels molins paperers. Constava de soterrani, planta principal i tres pisos (sotateulada o mirador), amb un cos annex destinat a magatzem de draps i d'altres utilitats de la indústria. Sembla que la seva activitat paperera es va interrompre a inicis del segle XX. Desprès va perdre la seva funcionalitat industrial i va ser comprat pel municipi i destinat a escoles municipals. El projecte possiblement es va veure marginat com a resultat de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera. A partir de llavors, el Molí de la Vila va tenir diversos usos: va ser vestidor d'un camp de futbol veí i va albergar el 'sindicato vertical' franquista. No fou fins uns anys després que adquiriria l'actual ús museístic. El juliol de 1948, els hereus d'Amador Romaní van establir un conveni amb l'Ajuntament pel qual traslladaven al primer pis del Molí de la Vila la seva col·lecció de troballes arqueològiques i d'història natural. Després de diferents obres de rehabilitació, en les quals va tenir un paper important el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el Museu es va inaugurar el 6 de juliol de 1961. Finalment, el museu fou inaugurat el 6 de juliol de 1961,i al 1963. L'any 1968 es va aprovar la creació del 'Colegio Libre Adoptado de Enseñanza Media', entre 1975-1976 va servir com a Parador Turístic. A partir de 1986, en passar a formar part del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i es va iniciar una profunda reforma del museu amb un muntatge museogràfic més modern i pedagògic. El 1993 es van inaugurar les noves instal·lacions del Mirador i es va dotar el museu d'un ascensor. Posteriorment es van afegir; ascensor, laboratori, biblioteca a l'any 2006 una Sala d'Actes.	41.5286300,1.6840700	390216	4598279	1634	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44412-foto-08044-45-2.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		També coneguda com: Molí-Museu Paperer. S'enquadraria dins les categories d'Arquitectura Industrial, Arquitectura pública, semi pública i Àrea d'expectativa arqueològica.	94	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44453	Murs de pedra de turo des del nucli de la Font de la Reina Pas de l'Aigua (Camí Ral)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-de-turo-des-del-nucli-de-la-font-de-la-reina-pas-de-laigua-cami-ral	GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Emma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA	XVII		Mur de contenció format per pedres irregulars preses en sec, a diferents alçades, per la al llarg del camí Ral, formant el bancal a peu de camí.	08044-86	Des del nucli de la Font de la Reina fins el Pas de l'Aigua	Els carrers de la zona central de Capellades estaven configurats al segle XVII, en la majoria dels casos, per cases amb espais annexos en algun dels seus laterals i/o en la seva part posterior, dedicats en ambdós casos a conreus de regadiu. Sovint aquestes peces de terra, no excessivament grans, estaven delimitades per murs de turo, com el cas de les grans hortes de la zona del Capelló. L'expansió urbana viscuda, preferentment durant el segle XVIII, va anar afectant aquest espais que foren progressivament construïts. Aquesta mena de murs de pedra també estaven presents en el nucli de la Font de la Reina i en diferents punts situats entre aquest i la zona del Pas de l'Aigua. En aquest cas sumaven, a la funció dels murs de la zona de la vila, la d'abancalar les terres de la zona baixa del Capelló, les més properes al Camí Ral. La seva datació és difícil i es podria remuntar, segons els trams, als segles XVII i XVIII.	41.5320400,1.6901300	390727	4598650		08044	Capellades	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44453-foto-08044-86-2.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Estructural				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Element constructiu singular, representatiu de la tècnica constructiva dels murs contenció dels bancals del segle XVII i XVIII. Element d'Interès Paisatgístic.	94	49	1.5		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44488	Casa Tort	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tort	GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera del'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). QUINTANA I TORRES, Antoni. Un ofici que s'extingueix a Capellades.Article inèdit. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA	XVII		Casa de planta baixa i dues plantes pis. Presenta coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, vessant acabada amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins al forjat de planta baixa. La façana està composada simètricament segons dos eixos, amb obertures de proporció sensiblement horitzontal i els balcons protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals. El portal d'entrada és de carreus de pedra i arc de mig punt, i en la clau hi ha gravada una petita creu i les inscripcions 'IHS' i '1620'. El parament de la façana està estucat de color gris, recolzat en un sòcol de pedra aplacada.	08044-121	Carrer Major, 61	Casa edificada l'any 1620, que en aquell moment es trobava en zona d'horts. Apareix des d'antic vinculada a una de les branques de la família Tort. Al Capbreu de 1805 apareixen diferents Tort, la majoria dedicats a l'activitat llanera. Posteriorment la casa va passar a la família Juncosa, dedicats a un taller de formaire de Francesc Juncosa, qui, a més, era músic i formava part d'alguna de les formacions musicals de Capellades de la primera meitat del segle XX (com l'orquestra Valls). Les germanes Juncosa i Tort, que n'eren propietàries des de 1961, encara hi vivien a inicis de la dècada de 1970. Després de la mort d'aquestes, la casa fou heretada per Antoni Quintana i Torres el qual la va vendre a Artur Romeu i Escala per ampliar el seu habitatge i comerç. Artur Romeu ja posseïa la casa número 59 (llavors 57) des de 1930, a través de compra a Júlia Llacuna i Massagué.	41.5294300,1.6869400	390457	4598364	1620	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44488-foto-08044-121-2.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan GarciaTarga		També coneguda com a: 'Cal Fornaire'. Exemple associat a l'arquitectura residencial urbana entre mitgeres.	94	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44622	Pila holandesa/refí holandès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-holandesarefi-holandes	Informació facilitada per tècnics del Museu Molí Paperer de Capellades	XVII		Pila en forma elíptica, de fondària amb desnivell. Eix horitxzontal de ferro amb dues rodes de dents de fusta. Les mides de la peça són: 210 X 30 X 255 cm. Per la seva funcionalitat poc classificar-se com a eina i equip per a paper.	08044-255	Carrer Immaculada Concepció, Avinguda Maties Guasch, Carrer Pau	Precisions al lloc d'execució: Procedència: Indústries Batlle, Capellades.Ind. Batlle i Caixa d'Estalvis. Donació efectuada l'any 1977.	41.4389500,1.6860300	390228	4588320		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44622-foto-08044-255-2.jpg	Legal	Modern	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Es localitza a la placeta d'accés al Museu Molí Paperer. Es la peça número 465 segons el registre del Museu Paperer de Capellades.	94	52	2.2		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44467	Casa Rius Aloy	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rius-aloy	GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES	XIX		Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfa. Presenta coberta plana limitada per una balustrada calada amb dibuixos geomètric vegetals. La façana composada en dos eixos, amb obertures de proporció vertical. Els balcons estan emmarcats amb guardapols en el terç superior, tancats amb persiana de fusta de llibret mòbil i protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb elements de fosa. El portal d'entrada presenta un arc rebaixat i la finestra de la planta baixa està protegida amb reixa de barrots verticals en reganyol. El parament de façana és estucat de color gris i recolza en un sòcol estucat.	08044-100	Passeig de la Immaculada Concepció, 13	Segons un plànol datat el 1878, la zona ocupada per aquesta casa ja es trobava construïda. La família Rius està vinculada a aquest procés de creixement urbà. Els Rius eren propietaris de zones d'horta en aquells espais. Després de la construcció d'un nou edifici al solar annex, a inicis de la dècada de 1990, antigament propietat de Josep Vives 'el Caio',	41.5294700,1.6836900	390186	4598372		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44467-foto-08044-100-1.jpg	Inexistent	Modernisme	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa	Promotor: Josep Rius Aloy (de la reforma, Francesc Rius Poch)	Casa representativa de l'arquitectura modernista de finals del segle XIX, integrada en el seu entorn. Arquitectura residencial urbana entre mitgeres	105	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44481	Reixa i pilars de tanca de la casa Antoni Mas Trullàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixa-i-pilars-de-tanca-de-la-casa-antoni-mas-trullas	GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES	XX		Portalada de ferro forjat d'entrada a la parcel·la, entre dos pilars de tanca. Està formada per dues fulles batents amb sòcol de planxa acabat amb perfil sinuós i reixa amb barrots en reganyol. Els muntants de la porta, també en reganyol, són entrellaçats amb una platina de perfil sinuós.	08044-114	Carrer Joan Castells, 6-8	Segons el Registre Fiscal de 1906, a l'actual carrer Joan Castells únicament hi havia l'edifici de la fàbrica Nova, i el seu annex, de la família Canals. Al padró de 1920, ja apareix residint-hi Antoni Mas Trullás, natural de la Torre de Claramunt i que vivia a Capellades des del 1912. La situació no havia canviat massa segons les dades del padró de 1924. Aquesta casa fou propietat primer del seu fill Joan Mas Martí i, finalment, del seu nét Antoni M. Mas Castells.	41.5282500,1.6857300	390354	4598234	1910	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44481-foto-08044-114-1.jpg	Inexistent	Modernisme	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Estructural				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Element singular de ferro forjat de disseny modernista, intregat en l'arquitectura del l'entorn.	105	47	1.3		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44517	Tanca de l'antiga casa d'Antoni Miquel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-lantiga-casa-dantoni-miquel	SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma.	XIX-XX		Part de la tanca modernista de l'antiga casa d'Antoni Miquel i Costas. És un mur massís paredat arrebossat, compost de quatre trams amb tres pilars intermedis. El coronament té una imposta ondulada.	08044-150	Carrer Pilar, 12	El propietari de la casa fou Antoni Miquel i Costas, el Marquès de la Pobla de Claramunt, un dels més importants paperers catalans i d'Espanya entre finals dels segle XIX i inicis del segle XX. 'El Guenyo', com era conegut popularment, va néixer en una família amb gran tradició paperera. L'empresa familiar era 'Miquel y Costas Hnos' materialitzat en la constitució, el 14 de setembre de 1902, de Miquel y Costas & Miquel S. en C. (MCM). A partir d'aleshores, la propietat de l'empresa era compartida per Antoni i el fills de Llorenç. La producció va tenir amplis contactes amb l'Havana, Valparaíso (Xile), Buenos Aires i Mèxic DF. La conquesta del mercat espanyol es va fer ja entrat el segle XX amb la marca Smoking. El matrimoni Miquel i Mas va endegar diferents accions de mecenatge com la restauració a la dècada de 1920 de la capella de Santa Bàrbara de la Font de la Reina. Aquestes actuacions varen contribuir a què Antoni obtingués el títol de Marquès de la Pobla de Claramunt, segons Reial l'any 1925. Poc després de la mort d'Antoni Miquel, 1927, es va activar la idea de la construcció d'unes escoles a Capellades que portessin com a nom el seu títol nobiliari. La seva vídua fou la principal impulsora del projecte 'Centre Escolar Marquès de la Pobla. La casa es va començar a construir a inicis de la dècada de 1880, era situada al bell mig d'un parc que ocupava la part nord del carrer del Pilar (o del Serra), des del solar que seria ocupat per la «Villa Canals» (futura caserna de la guàrdia civil) fins gairebé el carrer de La Canaleta. La casa estava situada al carrer del Pilar núm. 4 segons el Registre fiscal de 1906. Cap a l'any 1925 s'hi va fer una important reforma dirigida per Domènec Sugranyes (1878-1938), continuador de les obres de la Sagrada Família. El resultat del projecte va ser un edifici on a la planta baixa hi havia un porxo amb columnes i al primer pis de la façana principal es podia admirar una balconada amb una barana treballada i les finestres emmarcades per grans medallons i garlandes vegetals. A l'interior destacava l'escalinata de marbre, els magnífics vitralls emplomats, la fusteria noble i una magnífica biblioteca. Tota la vorera nord del carrer del Pilar era recorreguda per una tanca d'estil modernista que delimitava la propietat d'Antoni Miquel, llevat de la part central que tenia una entrada majestuosa. D'aquesta tanca 'gaudiniana' avui dia només se'n conserva un tros situada entre el número 12 del carrer del Pilar i l'inici del carrer Pare Bernardí. L'edifici no responia a un sol estil, sinó que s'hi barrejaven elements modernistes, renaixentistes, colonials, etc, evocadora de les vinculacions dels seus propietaris amb el mercat antillà. Durant la guerra civil de 1936-1939 la casa fou ocupada per les Joventuts Llibertàries. Acabada la guerra, la família Miquel ja no hi va tornar a viure. Així, el 1941 es va obrir l'anomenat 'Hotel Pensión Capelló'. Als anys 60 fou adquirida per un restaurador barceloní en representació d'una societat (Capelló SA) que l'enderrocà l'any 1964 i en feu donació.	41.5307300,1.6853700	390328	4598510	1880-910	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44517-foto-08044-150-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44517-foto-08044-150-2.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Estructural				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa	De la reforma de 1925, Domènec Sugranyes, arquitecte.	També conegut com: Tanca de Cal Genyo, Tanca de l'Hotel Capelló. Tram de tanca representatiu de la finca d'Antoni Miquel i Costas, marquès de la Pobla de Claramunt, que ocupava els actuals terrenys de la plaça Catalunya.	105\|98	47	1.3		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44413	Bassa del Molí de la Vila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-la-vila	GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. (en premsa). 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). LACUESTA, Raquel. 2000. Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona. Monografies 5. Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TORRAS i RIBÉ, Josep M. 1991. Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494 1834). Barcelona. Rafael Dalmau Editor. TORRAS i RIBÉ, Josep M. 1993. 'La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els «qüestionaris» de Francisco de Zamora. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ARXIU HISTÒRIC DEL SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. Diputació de Barcelona ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES	XIV-XV		Bassa de molí de planta sensiblement triangular que presenta una l'alçada del triangle medeix entorn de 100 m., la base de planta corba 45 m. orientada de nord a sud. Els murs interiors de la bassa són de mamposteria, forrats en alguns trams amb formigó. El perímetre de la bassa està protegit amb una barana de ferro de brèndoles verticals. A continuació, ressegueix el contorn una vora d'uns dos metres formada amb paviment de lloses irregulars. Està voltada d'una àmplia zona enjardinada per l'esbarjo dels capelladins, amb un parc infantil i un monument dedicat al capelladí Fra Bernadí. La seva formació es deu a l'existència de punts d'aflorament de l'aqüífer Carme-Capellades.	08044-46	Passeig de la Immaculada Concepció; Av. Maties GuaschC. Pau Casals	La bassa i la xarxa hidràulica que nodria els molins de la Costa ja deurien existir en època medieval, tot i que no se trobat cap noticia documental i sembla que ocupa l'espai destinat inicialment a terres agrícoles. A l'edat moderna el doll canalitzat per la bassa i la xarxa de recs i regueres era conegut com a 'font de la vila'. Amb motiu de la construcció del molí fariner de la Vila, el 1634, la bassa deuria ser reformada d'acord a les noves necessitats. En aquest període es troba citada en la documentació com a 'Bassa Gran' o 'Bassa de la Vila', amb aquest nom apareix al 'repartiment' d'aigües de 1699. Al seu costat hi havia una altra bassa més petita. Al llarg del segle XVIII no es tenen documentats excessius canvis ni transformacions d'aquest espai central en la xarxa hidràulica capelladina. El canvi més important, i que li va donar la seva conformació actual, el va viure a mitjans del segle XIX. Amb l'esmentat canvi s'intentava potenciar el creixement de la indústria de Capellades. En el ple del 23 febrer de 1854, l'Ajuntament i alguns fabricants de paper van estipular les condicions del seu aprofitament. Aquesta formulació va ser producte de la sol·licitud per part dels fabricants de fer un pou que n'augmentés el cabal. S'admetia la realització de la mina sempre que tota l'aigua continués essent propietat de l'Ajuntament i es procedís a una distribució equitativa. Va ser fonamental, per a la conversió en parc de les terres immediates a la bassa, la compra per part de l'Ajuntament del molí de la Vila i de les terres annexes, l'any 1928. El creixement urbanístic de Capellades va fer evidents les limitacions del sistema de subministrament d'aigua potable existent fins llavors. El gener de 1976, es va constatar que havia disminuït el nivell de la mina que abastava la població, situada a l'interior del Molí de la Vila, i que això obligava a utilitzar directament l'aigua que aflorava al costat de la bassa, coneguda per 'la mineta', cosa que feia difícil la seva cloració i feia augmentar el perill de contaminació bacteriològica. El 1979, es va inaugurar una font per commemorar el nou pou d'aigua potable de la Font Cuitora, tot perdent així la Bassa i el seu espai immediat una de les seves funcions tradicionals. A finals de la dècada de 1970 ja era evident la preocupació sobre el tema de la sobreexplotació de l'aqüífer.	41.5280800,1.6842000	390226	4598217	1634	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44413-foto-08044-46-1.jpg	Legal	Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		S'enquadra dins les categories d'Arquitectura Industrial,Parc públic, element d'Interès Paisatgístic i Àrea d'expectativa arqueològica	94\|119	49	1.5		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44475	Cal Sabata	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabata	GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES	XIV		Casa en cantonada de planta baixa i dues plantes pis. Presenta coberta plana, limitada amb una barana de ferro de brèndoles verticals recolzades amb trams de barana de paredat massís de perfil corb, coronats amb una imposta i una hídria ceràmica. Les façanes són composades amb obertures de proporció vertical, la principal segons un eix, la lateral segons dos eixos junt a la mitgera de ponent. Els paraments de façana de les dues plantes pis són estucats de color salmó, amb una imposta a nivell de forjat de color marró que emfasitza l'horitzontalitat i enllaça amb el revestit de la pilastra de la cantonada. El parament de la planta està aplacat amb peces de granet porrinyo.	08044-108	Carrer Major, 2-4; Carrer del Pilar	L'edifici número 2 del carrer Major està situat de ple en la zona medieval de Capellades. Des de mitjans del segle XIX era ocupat en els seus baixos per comerços i en els pisos superiors per habitatge. Els arrendataris del local foren diversos durant la segona meitat del segle XIX i durant la primera part del segle XX. Des de finals de la dècada de 1950, està ocupada per la família Sabata on van obrir una carnisseria. El 1962, fou sotmès a una profunda reforma com es deriva de les dades cadastrals. A finals de la dècada de 1980 van comprar els baixos del número 4 per ampliar el negoci. Actualment és una carnisseria.	41.5309100,1.6860900	390388	4598529		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44475-foto-08044-108-1.jpg	Inexistent	Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Té origen medieval i importants reformes al segle XIX i l'any1962. Pertany a l'apartat d'arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Actualment es un espai residencial i comercial que configura el carrer integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn.	94\|119	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44508	Casa Puigjaner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-puigjaner	GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna, segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA	XIV		Casa entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins al primer forjat. Està composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical. Els balcons estan protegits amb baranes de perfil corb i brèndoles en reganyol. El portal s'ha ampliat per adaptar-se a nous usos, s'ha aprofitat la porta de fusta de dues fulles batents amb gravats geomètrics i picaporta, complementant-la amb una fulla central de xapa metàl·lica El parament de façana arrebossat i pintat, recolzat en un sòcol de pedra aplacada.	08044-141	Carrer Onze de Setembre, 3	Aquest edifici apareix vinculat a la família Puigjaner des d'antic, familia que vivia a Capellades al segle XV i al segles XVII, XVIII i XIX, ocupant una posició de preeminència política, social i econòmica de la vila. La família va estar vinculada al sector llaner, agrícola i rendista, successiva i complementàriament. Es desconeix la data exacta de construcció , però sembla existir-hi alguna mena d'edificació des de l'Edat Mitjana. Tampoc es té constància completa de com i quan arriba a ser propietat dels Puigjaner, però tot apunta que aquesta vinculació és força antiga.	41.5313500,1.6857900	390364	4598578		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44508-foto-08044-141-1.jpg	Inexistent	Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		També coneguda com a: Ca la Puigjanera, Cal Puigjaner, Casa Marcel·li Vallès, Torres 'Cal Baldufes'. Casa representativa de l'arquitectura popular rehabilitada, integrada en el seu entorn immediat. L'immoble té un origen medieval i s'efectuen diverses remodelacions als segles XVIII, al 1848 i l'any 1990 es dugè a terme una restauració.	94\|119	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44593	Conjunt de cases a la Plaça Jacint Verdaguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-a-la-placa-jacint-verdaguer	GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER	XIV		Edificis d'habitatges i comerç entre mitgeres de la façana de ponent de la plaça, són de planta baixa i tres plantes pis, els núm. 6 i 8 cobertes amb teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb ràfec recolzats en carteles, canal i baixant fins el forjat de planta baixa, la núm. 7 amb coberta plana, limitada per una balustrada on es recolzen tres pilars que conformen una simple pèrgola. Les façanes de les cases núm. 6 i 7 estan composades segons dos eixos, la núm. 8 amb quatre eixos. Les obertures de les tres cases són de proporció vertical, protegides les núm. 6 i 8 amb persianes de corda i la núm. 7 amb persiana enrotllable i de corda, els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Les façanes estan revestides amb estuc de colors ocre i verd clar. Les obertures de les plantes baixes han estat modificades per adaptar-les a nous usos.	08044-226	Plaça Jacint Verdaguer, 6, 7, 8	Les tres cases ocupen un dels primers espais urbanitzats del nucli urbà de Capellades durant l'edat mitjana tan com s'esmenta en la documentació de l'època referint-se a l'Església a inicis del segle XV hi havia els 'hospicis' de Bernat Musarró, Ferrer Súria i Esteve Oller. De fet, la Canaleta limitava per ponent el nucli urbà de Capellades. Ja en aquella època es va mostrar la creixent centralitat d'aquestes edificacions, i del conjunt de la plaça. La importància comercial d'aquesta zona es va anar incrementant, reforçant la derivada de l'existència del mercat dels diumenges. Segons la imatge gràfica realitzada per Rómulo Zaragoza, el 1851 aquests espais ja estaven construïts. L'actual número 6, és resultat de la fusió de dues edificacions preexistents (el 6 i el 7 segons el Registre Fiscal de 1906). Segons el 1906, era propietat d'Antoni Llopart (La Torre de Claramunt) i tenia 25 m². El 1916 en va fer inventari Joan Llopart Domènech i el 1952 la va adquirir Antoni Girbau Prats. La llavors número 7, el 1894 ja era ocupada per Isidre Gabarró Iglesias. El 1906 era propietat de Pere Gabarró amb la seva família, dedicat al comerç. Altres propietaris de l'immoble també s'han dedicat al comerç. L'actual numero 7, a principis del segle XIX era propietat de la família Saló. Així constava una casa amb aquesta ubicació al Capbreu de 1805, que era propietat de Salvador Saló. Josep Saló, farmacèutic, la va vendre . Aquest espai va ser la farmàcia familiar dels Sabater fins el 2005, en què es varen traslladar a la mateixa plaça a un altre espai. Els llavors número 10 i 11, ara número 10, eren propietat de la família Saladrigas. Al capbreu de 1805 ja apareix una casa a nom d'Antònia Talavera, vídua de Josep Saladrigas (fabricant de draps), reconvertits a la manufactura paperera. Altres propietaris il·lustres va ser els Marra antics fargaires reconvertits a paperers. Entre els seus actius immobiliaris a Capellades cal comptar amb el molí de Cal Titllo. El seu propietari, a inicis dels segle XX, era Josep Marra Almirall. El 1910 torna aparèixer a nom d'Antònia Saladrigas Bernadet. Desprès de diversos propietaris, ambdues cases foren adquirides el 1936 per Joan Esquirol. El darrer dels espais, l'antic 11, era el conegut Cafè de la Parra, ocupat en diferents èpoques per cafeters-arrendataris.	41.5311600,1.6859400	390376	4598557		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44593-foto-08044-226-1.jpg	Legal	Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Conjunt urbà de tres cases d'origen medieval, canvis al segle XIX i reformes segle XX. Formant part del primer espai públic de la població, entorn del qual ha esdevingut el centre econòmic, religiós, social, cultural i lúdic per un conjunt d'edificis representatius de l'arquitectura d'autor, presidits per l'església parroquial. La majoria dels immobles actualment tenen una doble funció, com a habitatge i com a comerç.	94\|119	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44594	Conjunt plaça Jacint Verdaguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-placa-jacint-verdaguer	VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES	XII-XIX		La plaça és de planta sensiblement trapezoïdal, està limitada amb edificis d'habitatges i comerç entre mitgeres, i és presidida per l'església parroquial. Els edificis de la plaça de la façana de ponent són de planta baixa i tres plantes pis, amb coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, o bé amb coberta plana. Les façanes estan composades segons, dos o quatre eixos amb obertures de proporció vertical, amb els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Al costat de migdia de la façana de ponent està en construcció l'edifici de la Biblioteca Municipal que substitueix l'antic edifici del cafè Catalunya. Els edificis de la façana del costat de migdia de la plaça són de construcció recent. Pel costat de llevant la plaça està tancada amb l'església parroquial.	08044-227	Plaça Jacint Verdaguer	Des de l'Edat Mitjana la 'Plaça de Missa' es va convertir en el primer eix urbanístics de la vil·la. Existeixen diferents explicacions sobre el seu origen, vinculat a la sagrera creada al voltant de Santa Maria. Aquest nucli va anar adquirint durant els segles XII i XIII. Segons el Capbreu de 1411, s'hi trobaven les cases o hospicis d'Esteve Oller (possiblement el més gran de Capellades aleshores), de Bernat Musarró i Ferrer Súria. D'època incerta en la ubicació de la Casa de la Vila, tot i que ja hi era a començaments del segle XVII, esdevenint una mena de continuació del temple, tot tancant la plaça. També s'hi van anar localitzant en aquest espai cèntric diferent serveis: el pallol, la carnisseria, l'hostal, el rentador públic, etc. També a partir del segle XVII està documentat el seu ús es diferents activitats de lleure (balls, comèdies, etc.) i polítics (eleccions de jurats, reunions del Consell, etc.). Especial atenció mereix la celebració del mercat setmanal dels diumenges. Simptomàtic de la centralitat comercial de Capellades fou l'existència d'un mercat setmanal on els pagesos de la zona venien la seva producció, que va anar agafant impuls durant el segle XVIII. Especialment important era la venda de verdures produïdes a la vila. Hi havia una creixent lluita entre els hortolans per aconseguir determinats llocs al mercat. El 1863, l'Ajuntament va intervenir davant de les desavinences en la posició que s'havia d'ocupar. A partir de llavors es va establir un ordre fix. Els intents de canvi del mercat setmanal es van repetir en els anys finals del segle XIX i inicials del XX. A la segona meitat del segle XIX va començar a perdre la centralitat com a espai residencial. Tot continuant amb la seva secular funció, a la plaça Major es van anar concentrant una part important dels comerços de Capellades, especialment destacable era la presència d'establiments d'importància com la farmàcia, etc. Encara avui en dia, a la plaça, hi ha la farmàcia i un negoci de ferreteria. També la Plaça des d'antic ha estat centre d'importants celebracions religioses o profanes (carnestoltes, ballades del Dansot, etc.). Per exemple, tradicionalment ha estat i encara és el lloc de la tradicional ballada de sardanes. A la plaça Major hi havia una de les principals fonts de la Vila: la de Sant Magí, situada prop de la cantonada amb el carrer del Pilar. L'estructura urbanística de la plaça no va tenir excessius canvis durant segles. Amb aquest objectiu, el ple de 31 d'agost de 1882 va resoldre formar una comissió per reformar la Plaça Major. El 19 de febrer de 1915, se li va donar el nom de plaça de Mossèn Jacint Verdaguer. L'acte d'inauguració de la placa amb el nou nom es va dur a terme el dia de Pasqua Granada, el 23 de maig, de 1915. Als darrers anys del segle XX es va produir el darrer gran canvi en la configuració de la Plaça. A inicis de la dècada de 1990, es va procedir a enderrocar un antic edifici que feia cantonada amb el carrer Fossar i el 2004-2005 es va fer el mateix amb les dues cases veïnes. D'aquesta manera es va reformular la totalitat d'un sector de la plaça. A finals de 2006, es va iniciar l'enderroc de l'antic cafè Catalunya per procedir a la construcció de la nova biblioteca municipal, tot conservant en els seus baixos l'antic safareig. Amb motiu d'aquestes obres, es van localitzar tombes medievals. Problemes amb la constructora van fer que no es reprengués la construcció fins als darrers mesos de 2008 i inicis de 2009.	41.5311600,1.6860800	390388	4598557		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44594-foto-08044-227-1.jpg	Legal	Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Conjunt plaça Jacint Verdaguer: Plaça de Missa, plaça Major, plaça de l'Església, plaça Reial, plaça Constitucional. Té el seu origen als segles XII i XIII, amb reformes 1898 i dècada de 1990.Expectativa Arqueològica	94\|119	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44399	Col·legi Divina Pastora	https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-divina-pastora	BUSQUETS MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. CAMPOY, J; SOLER, M, 'Urbanisme i edificis singulars', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. ROS LECONTE, Ernesto. 1985. Vida y obra del P. José Tous y Soler, Barcelona. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES	XIX		Conjunt d'estil neoclàssic format per una capella, el convent i diverses ampliacions per a escola. El cos del convent és de planta rectangular, consta de planta baixa i tres pisos i està compost segons tres eixos amb obertures de proporció vertical d'arc de mig punt. L'edifici està coronat per una cornisa sostinguda amb mènsules. Les finestres de les plantes pis presenten una falsa llinda plana i són emmarcades amb motllures. En les cantonades es pot veure la pedra tosca utilitzada per la seva construcció. La capella presenta la façana amb un únic eix. Destaquen la portalada amb llinda plana i arc de mig punt sobrepassat, tancada amb dues fulles batents revestides amb planxa metàl·lica pintada de color gris i un arc de mig punt, una rosassa semicircular i un frontó triangular, el qual recolza en dues pilastres que hi ha a les mitgeres, que corona la façana. L'església està coberta amb una volta de canó. Per sobre el nivell de la porta d'entrada des del carrer de la Divina Pastora, hi ha un cor amb barana de fusta. A les parets laterals, s'obren fornícules d'arc de mig punt que emmarquen diverses imatges de sants. L'altar està situat en un nivell més alt que la nau, al qual s'accedeix per uns esglaons. En general, la decoració és de línies molt sòbries, tot i que l'aspecte actual no és el mateix que en el moment de la seva construcció, perquè durant la Guerra Civil de 1936-1939 va tenir molts desperfectes i va haver de ser arranjada.	08044-32	Carrer Divina Pastora, 6-8	L'edifici del convent fou construït al lloc que abans havien ocupat els estricadors de la confraria dels paraires. El solar va ser adquirit pel fabricant de paper, Bartomeu Costas i l'edifici s'aixecà amb donatius. La propietat consta a nom de La Orden de Religiosas de la Divina Pastora. Segons el Registre Fiscal de 1906, el número 6 és la Casa convento con patio . El número 8 era la Iglesia del Convento, que totalitzava una superfície ocupada de 70 m2. Aquest institut s'havia establert, al principi a Ripoll, però després d'uns anys molt durs en els quals no es van entendre amb les autoritats de la vila, el Pare Tous va decidir tancar el convent i recomençar en un altre lloc. Hi ha el testimoni del Pare Serrancolí, que atribueix l'establiment a Capellades d'aquest Institut Religiós, als desitjos d'uns nebots del Pare Fundador (Família Costas-Tous) fabricants de paper. Les obres s'iniciaren l'any 1859. El dia 13 de maig de 1862 es va poder inaugurar l'edifici destinat a escola i convent. Pel que fa a la part conventual, s'hi acull un noviciat per a religioses, que funcionarà fins al 1871. El 1905 l'escola tenia entorn de 100 estudiants. El col·legi religiós, durant el segle XIX, rebia subvencions de l'ajuntament. La funció docent es va desenvolupar de forma ininterrompuda des de la seva creació fins 1933, quan fou tancat per un temps per la inspecció. En aquells moments tenia 90 alumnes matriculades. Durant la Guerra Civil de nou va haver de tancar. Les obres de l'església es van iniciar l'any 1880 i el dia 18 d'abril de 1883 es donaren per acabades. Segons el padró de 1970, la comunitat religiosa tenia 10 membres. L'escola fou exclusivament femenina, amb nens fins al set anys, fins al curs 1975-1976, quan es va iniciar l'ensenyament mixt. Per fer front als reptes derivats de la LOGSE, l'escola va incorporar nous espais en forma de patis i instal·lacions esportives, a més d'una sala polivalent en els baixos d'un edifici veí.	41.5304200,1.6883700	390578	4598472	1859	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44399-foto-08044-32-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44399-foto-08044-32-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44399-foto-08044-32-3.jpg	Legal	Neoclàssic\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Social				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		La construcció principal de 1959 i l'església de 1880	99\|98	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44521	Mare de Déu del Pilar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-pilar	BUSQUETS MOLAS, Esteve: Història de Capellades, Capellades1972. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona. CAMPOY, J.; SOLER, M.: 'Urbanisme i edificis singulars', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES	XIX		La capella és d'estil neoclàssic i està format per una nau rectangular. Presenta una façana que es disposa simètricament segons un eix. La portalada d'entrada està emmarcada amb pilastres i un potent entaulament. El portal és tancat amb porta de fusta de dues fulles batents. Sobre la llinda hi ha una placa de marbre blanc amb la inscripció 'HANC SACRATAM AEDEM DEI PARAE VIRGINI DE COLUMNA [DE]DICATAM SUIS EXTRUIT SUMPTIBUS IN GRATI ANIMI MONUMENTUM JOANNES SERRA ET MATHEU.ANNO DOMINI MDCCCI', i, a sobre d'aquesta, una petita fornícula oberta que acull una imatge de la Mare de Déu del Pilar. Més amunt, s'obre un òcul circular tancat amb un vitrall emplomat, protegit per un vidre transparent. Corona la façana un entaulament recolzat en les pilastres de les mitgeres. El parament de façana és revestit d'estucat amb especejament de pedra. Per sobre l'entaulament hi ha un frontó amb una petita obertura d'arc de mig punt que acull una petita campana. A l'interior, el sostre està cobert amb una volta de creueria. L'altar està presidit per la imatge de la Mare de Déu del Pilar. Les parets laterals tenen pilastres estriades que emmarquen plafons amb imatges de sants en relleu, Sant Jaume i Sant Joan (a l'esquerra) i Sant Antoni de Pàdua i Santa Victòria (a la dreta). A ambdues parets, s'hi obren dues portes que condueixen al cor i a una petita sagristia, respectivament. També hi ha una làpida que va fer col·locar Jaume Serra, quan el 22 de febrer de 1808 van ser traslladades a la capella del Pilar les restes mortals del seu pare Joan Serra i Mateu, mort a Tàrrega l'any 1802.	08044-154	Carrer Pilar, 23	La construcció d'aquesta capella, forma part del costum de les famílies benestants de l'època de tenir un oratori o petita capella privada. El dia 28 de juliol de 1800, fou rebuda al Bisbat de Barcelona una petició de Joan Serra i Mateu, fabricant de paper i hisendat de Capellades, per construir una capella al costat de la casa que la seva família havia edificat al carrer d'en Llussà, l'any 1784. Especialistes italians portats per la família van reproduir una de les capelles laterals de la Catedral de Sant Joan de Laterà, de Roma. L'any 1801 es va col·locar el retaule. El 28 de desembre de 1858, van arribar a Capellades la comunitat de Religioses Terciàries Caputxines de la Mare del Diví Pastor, les quals es van establir de manera provisional a la casa dels Serra, utilitzant també aquesta capella. Temps més tard, el 1912, fou utilitzat per les Germanes Darderes que van arribar a Capellades per tenir cura dels malalts. Aquestes el van utilitzar fins que van abandonar la localitat a dècada de 1960. El darrer possessor de la família Serra que va viure a la casa, va ser Pilar Serra i Gil. La imatge original de la Mare de Déu del Pilar va quedar en mans de la família Margenat Serra (Pilar Serra es va casar amb Josep Margenat Serra), la qual la conserva en el seu domicili particular a Terrassa. Romanyà en comprar el patrimoni del Serra degué encarregar una altre imatge de la Mare de Déu del Pilar. Aquesta, dissortadament, va ser destruïda en el saqueig que va patir la capella el dia 4 d'agost de l'any 1936. El 12 d'octubre de 1939, es va col·locar una nova imatge encarregada a l'escultor José Espelta; consta que l'artista hi va treballar des de l'1 d'agost al 2 d'octubre. En el saqueig de 1936, la resta d'escultures van ser decapitades. Després de la guerra, les escultures van ser restaurades per l'escultor igualadí Ramon Costa. Les escultures ubicades a l'altar no van ser reconstruïdes i encara es poden veure actualment decapitades. En aquesta petita capella es conserva un sagrari original de l'arquitecte Josep Maria Jujol que també va intervenir en les reformes de l'Església de Santa Maria. Aquest projecte data de 1946 i es troba dipositat a l'Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. L'any 2008 la capella va ser restaurada, tant la façana exterior com la pintura del seu interior. A part de celebracions familiars puntuals, aquesta capella s'obre cada any el dia 12 d'octubre per celebrar la festivitat de la Mare de Déu del Pilar.	41.5305800,1.6851800	390312	4598494	1801	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44521-foto-08044-154-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44521-foto-08044-154-2.jpg	Legal	Neoclàssic\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Edifici representatiu de l'escassa arquitectura religiosa neoclàssica de la població, representativa dels oratoris privats de les famílies benestants. Es van efectuar restauracions el anys 1939 i 2008.	99\|98	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44383	Fàbrica Guasch	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-guasch	ALMAGRO, M. 1947. Noticias prehistóricas del Valle del Noya. Nota I, 'El sepulcro neolítico de la Fàbrica Guasch de Capellades'. Pirineos, 6 (any 2) . Zaragoza. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. 1982.L'Arqueologia a Catalunya Avui. Barcelona. GIRÓ, Pere. 1962. 'Notas de Arqueología de cataluña y Baleares'. Ampúrias XXIV. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. MUÑOZ AMILIBIA, A.M. 1965. La cultura neolítica de los sepulcros de fosa. RIPOLL, Eduard i LLONGUERAS, M. 1963. 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa'. Ampurias XXV. Barcelona		A l'IPAC figura com estat de conservació desconegut	L'any 1926 fruit de les remodelacions a la propietat de Josep Guasch es va documentar un sepulcre de fosa. Ni l'any 1984 durant la realització de la Carta Arqueològica, ni durant la revisió de l'any 1991 no restava cap evidencia. L'estructura era una fossa simple circular amb una profunditat d'1.15 metres amb petites pedres delimitant-la i una llosa de cobertura. Restes d'un cos arrupit amb les cames flexionades amb un molt mal estat de conservació acompanyat d'alguns bocins de ceràmica.	08044-16	Av de Maties Guasch	Enterrament descobert i destruit l'any 1926 fruit de treballs de remodelacions de terres	41.5276200,1.6853200	390319	4598165		08044	Capellades	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44383-foto-08044-16-2.jpg	Inexistent	Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Segons el tipus de tomba i les restes ceràmiques, pertany al periode Neolític Mig-Recent amb una cronologia entre 3500 i 2500 aC.	78	1754	1.4		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44370	Cova dels Degotalls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-degotalls	ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona			L'accés es força cobert per vegetació arrapada a la cinglera. Explorada l'any 1905 per Amadeu Romaní qui recollí restes lítiques, ceràmiques diverses i de te ula romana Durant la realització de la Carta Arqueològica (1984) s'efectuà l'estudi dels materials ceràmics que segons les formes i decoracions s'emmarquen dins del Bronze Final II. La visita a la Cova no permeté recuperar materials arqueològics en superficie.	08044-3	Cingle del Capelló	Explorada l'any 1905 per Amadeu Romaní qui recollí restes lítiques, ceràmiques diverses i teula romana	41.5303000,1.6914100	390831	4598455		08044	Capellades	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44370-foto-08044-3-1.jpg	Legal	Neolític\|Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Interpretada a l'IPAC com a Cova Natural d'enterrament Inhumació Col·lectiu, datat al Bronze Mig-Final entre 1500 i 650 aC	78\|79	1754	1.4		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47
44402	Font del Carquinyoli	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carquinyoli	CABRÉ, Tate. Catalunya a Cuba. Un amor que fa història, Edicions 62, Barcelona Humor Capelladí, publicació local (1928-1929) SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. Térmens i Graells, Miquel	XIX		Font d'estil clàssic composada simètricament. Està formada per una pilastra que recolza en una base que incorpora la pica de planta corba, i una plataforma de pedra de planta semicircular de dos graons. Del frontal de la pilastra sobresurt l'element escultòric d'un cap mitològic, de la boca surt el broc de l'aigua. La pilastra està coronada per una gerra-hídria de la que sobresurten fruites. La font s'adossa a un plafó motllurat de pedra artificial.	08044-35	Carrer de Garbí, orientada cap al carrer Major	Element singular construit l'any 1928 per Màrius Rotllan i Folcarà (1880-1946). Escultor amb molta obra a l'Havana dins la tradició del modernisme o 'art-noveau' materialitzat en immobles, dissenyador de façanes i de monuments funeraris. Amb freqüència apareix com a arquitecte, tot i que era només constructor que s'havia format com a escultor a l'escola de la Llotja. Fet que li va suscitar algun problema amb el Col·legi d'Arquitectes de l'Havana. De fet a la Cuba de la dècada de 1920 l'ús del mot 'catalanismo' aplicat a l'arquitectura tenia un to plenament pejoratiu. Va ser l'introductor a Cuba de l'arquitectura de motlle. Amb aquest objectiva fundar el 1905 la 'Fundición de Cemento Mario Rotllant' pels prefabricats de ciment i la fabricació de pedra artificial, i va patentar emmotllats decoratius de guix. A l'abril de 1924, durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou nomenat membre del consistori capelladí, com a representant corporatiu de la Lliga Comercial, Industrial i Agrícola. En aquella època encara anava i venia de Cuba. La font ideada per Màrius Rotllant té el seu origen en el projecte d'eixamplament del carrer de Garbí. Aquest projecte es va originar el 1924. Fou resultat de la cessió del núm. 50 del carrer Major (llavors Prat de la Riba). El resultat fou un segment de carrer més ample que finalitzava en el mur de la primera casa del carrer de Garbí. La idea de la font sembla vinculada al fet de donar una imatge més agradable a aquest indret del centre de Capellades. El projecte data de 1928. Les obres les va realitzar el paleta capelladí.	41.5299000,1.6864500	390417	4598417	1928	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44402-foto-08044-35-1.jpg	Legal	Noucentisme	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa	Màrius Rotllan i Folcarà	També conegut com: Font de la Carota; Font del carrer de Garbí. Element singular construit l'any 1928 per Màrius Rotllan i Folcarà (1880-1946).	106	51	2.1		6	Patrimoni cultural	2024-06-10 04:47

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 165,53 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús