Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
44386 Cova de la Torre Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-torre-nova ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. VAELLO, J; MEJIA, J i VICENTE, J. 1968/7. 'Noves recerques arqueològiques a Capellades (Barcelona)'. Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista de Puig Castellar (2ª època). Santa Coloma de Gramenet. VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona Cavitat situada a la cinglera del Turó de la Torre Nova, prop de Capellades. La cavitat presentava terres transportades per les pluges.Dins d'aquests sediments es documentaren restes de materials corresponents al Bronze Final III. Durant les visites de 1984 (Carta Arqueològica) i 1991 (actualització) no es documentaren ni evidencies estructurals, ni materials. 08044-19 Cinglera del Turó de la Torre Nova 41.5332400,1.6800700 389890 4598796 08044 Capellades Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44386-foto-08044-19-2.jpg Inexistent Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa També conegut com a: Cova de Torrenova. L'IPAC (2009) recull l'historia de la troballa i l'adscripció cronològica tot i les minses evidències materials 79 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44391 Abric de la Consagració https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-consagracio DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA i PALEONTOLOGIA, Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia) S'han localitzat nou nivells arqueològics. Es van recollir dos peces i alguns ossos. La resta de material prové de recollida del pendent on s'aboca el sediment. Malgrat no haver-hi gaire material lític, els arqueòlegs que excavaren el jaciment l'any 1985 aventuren la hipòtesi cronològica del Paleolític Superior o musterià evolucionat. Durant l'estiu de 1991 es va produir el despreniment d'uns grans blocs de travertí de la part superior de l'abric que han caigut sobre l'esplanada del camí. El novembre de 1991 es van repetir nous despreniments. 08044-24 Cingle del Capelló 41.5314800,1.6913100 390825 4598586 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44391-foto-08044-24-2.jpg Legal Paleolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa La cronologia que figura a l'IPAC i a l'Egypci s'estèn entre 33000 i el 9000. Enquadrat dins del Paleolític Superior. Es descriu com a Cova natural sense estructures. Entre els dies 15 d'agost i 3 de setembre de 1985 es dugué a terme una excavació d'urgència promoguda pel Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia dirigida per Eudald Carbonell. 77 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44455 Pel·lícula Capellades en Imatges https://patrimonicultural.diba.cat/element/pellicula-capellades-en-imatges XX Filmació d'imatges diverses de la vida capelladina fins el anys 50. La versió original es troba a la Filmoteca de Catalunya i l'Ajuntament de Capellades disposa d'una copia, igual que molts veïns de Capellades. 08044-88 Carrer Amador Romaní, 2-4 41.5316900,1.6852700 390321 4598617 08044 Capellades Fàcil Bo Legal Popular Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 119 55 3.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44536 Llera del riu Anoia i bosc de ribera https://patrimonicultural.diba.cat/element/llera-del-riu-anoia-i-bosc-de-ribera La gestió i recuperació de la vegetació de ribera. Guia tècnica per a actuacions en riberes. Agència Catalana de l'Aigua. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Desembre de 2008. Planificació de l'espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i Anoia. Agència Catalana de l'Aigua Departament de medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Juny de 2003. Projecte de recuperació de la llera del riu Anoia al seu pas per Capellades. Mediatec, consultors i assessors del medi ambient. Versió febrer 2008. Esborranys. Agència Catalana de l'Aigua: htpp://aca web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma El riu Anoia al seu pas per Capellades queda encaixonat per la carretera C-15, amb un mur de formigó que el tanca pel marge esquerre. Un altre mur de les mateixes característiques si bé de dimensions més reduïdes ha estat construït al marge dret per una indústria paperera a l'alçada del límit amb de La Pobla de Claramunt. En aquest tram, l'Anoia es troba fortament antropitzat. A la banda nord la zona industrial arriba a pocs metres de la llera del riu; en aquesta zona s'hi troba algun vestigi de bosc de ribera molt degradat (de fet, el conjunt del bosc de ribera només resta a petites zones i les espècies que s'hi troben són alberedes, pollancredes i omedes). A continuació trobem la vegetació de ribera alternada amb cultius de vinya, fruiters i horta. La zona de cultius ocupa aproximadament dues terceres parts de la longitud del riu Anoia en aquest tram. Entre els horts i les zones abandonades hi ha petits abocaments de residus i d'aigües residuals que degraden encara més la zona. 08044-169 Riu Anoia 41.5320600,1.6915800 390848 4598650 08044 Capellades Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Interès paisatgístic. En aquest tram del riu, el bosc de ribera està totalment degradat, amb un índex QBR (Qualitat Bosc de Ribera) entre 55 i n75, és a dir mediocre.Actualment els horts de conreu de regadiu i de fruiters ocupen juntament amb els dos polígons industrials bona part de la ribera del tram de l'Anoia al seu pas per Capellades. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44598 Vinya Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-nova No apareix documenta en cap document arqueològic Talús del carrer on s'han recollir alguns bocins de ceràmica 08044-231 Carrer de la Vinya Nova 41.5320100,1.6809000 389957 4598658 08044 Capellades Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Cronologia indeterminada. Només es documenten alguns bocins en superficie i no s'ha efectuat cap estudi al respecte. 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44599 Fons documental del Museu-Molí Paperer https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-museu-moli-paperer XX El Fons documental es localitza a la segona planta de l'edifici i té la funció de Biblioteca especialitzada sobre temes paperers, a banda de documentació d'arxiu amb fons diversos (Oriol Valls, Pau Vila i Francesc Bofarull i Sans). També dins del fons documental es troba la col·lecció arqueològica d'Amadeu Romani. Disposa de laboratori especialitzat en la restauració de paper. 08044-232 Pg. De la Immaculada Concepció, 23; Av. Maties Guasch; Carrer Pau 41.5286300,1.6840700 390216 4598279 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44599-foto-08044-232-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Actualment el Museu és seccció del Museu de la Ciència i Tècnica de Catalunya 98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44604 Expressions locals https://patrimonicultural.diba.cat/element/expressions-locals FONT, Toni (Coordinador). 2001. Cròniques d'aquí. Capellades. Vol II. Dins d'aquest apartat integrem amb documents annex especificitats lingüístiques facilitades per especialites capelladins. Concretament ens va facilitar el seu capítol íntegre de 'La parla de Capellades' que forma part del llibre coordinat per Toni Font, Cròniques d'aquí. Capellades. Vol II. 08044-237 Capellades 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44604-foto-08044-237-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 98 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44609 Sagristia de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagristia-de-santa-maria BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. XIX Sagristia de l'Església de Santa Maria. Espai de forma rectangular que es localitza darrera de l'altar, a costal de la capella moderna del Santíssim. El sostre presenta arcs apuntats i les parets son arrebossades presentant frisos decorats a les quatre parets. Destaca per sobre de tot la qualitat del mobiliari de fusta, taula i armaris, juntament amb alguns quadres amb representacions històriques amb personatges capelladins. La pràctica totalitat d'aquest quadres son fets per Amador Freixes i Vivó durant la dècada dels cinquanta del segle XX. La paret que dona al carrer presenta també dos vitralls que aporten una considerable lluminositat a l'espai. Als vitralls apareixen representats Santa Dorotea, protectora de Capellades i Sant Sebastià protector davant de les malalties, les plagues i fonamentalment de l'activitat tèxtil, en aquest cas. Entre els dos vitralls es localitza un sant Crist en una creu arrodonida i sobre un fons de fusta amb teixit. En una de les cantonades de la sagristia es localitza una pila d'aigua beneïda, dins un oecus, delimitada per rajoles de tonalitats marrons i verdes amb motius vegetals i la pila de l'aigua i la part superior del conjunt on s'ubica l'aixeta son de marbre. 08044-242 Plaça Jacint verdaguer, 1 41.5314800,1.6866500 390436 4598592 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44609-foto-08044-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44609-foto-08044-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44609-foto-08044-242-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44614 Pila Baptismal de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-de-santa-maria XX <p>Pila Baptismal disposada al vestíbul de l'església, entrant a ma esquerra darrera d'una zona delimitada per una reixa i amb fons amb pintures que representen el baptisme de Crist. La peça és senzilla, de forma cilíndrica, sobre un peu i un coll, i actualment el diàmetre de la pila es coberta per una tapadora de fusta. Vinculada al beat Josep Tous i Soler</p> 08044-247 Plaça Jacint Verdaguer, 1 41.5314800,1.6866500 390436 4598592 1961 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44614-foto-08044-247-1.jpg Legal Popular Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-15 00:00:00 Juan Garcia Targa 119 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44616 Col·lecció de Capellades al Museu d'Arqueologia de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-capellades-al-museu-darqueologia-de-catalunya <p>Col·lecció de material arqueològic procedent de Capellades, concretament material lític extret durant les campanyes d'excavació antigues a l'Abric Romaní i a l'Abric Agut. Els materials de l'Abric Romaní procedeixen fonamentalment de les excavacions de l'IEC dutes a terme per Lluís Marià Vidal. També hi ha algún material que procedeix dels treballs de Freeman de l'any 1976. Les restes de l'estació Agut també són fruit dels treballs de Marià Vidal i algunes de les exploracions de Freeman de l'any 1976.</p> 08044-249 Passeig de Santa Madrona, 39 - 41. 08038 Barcelona 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44616-foto-08044-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44616-foto-08044-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44616-foto-08044-249-3.jpg Legal Paleolític|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic BCIN National Monument Record Educació 2019-12-17 00:00:00 Juan Garcia Targa 77|76 53 2.3 1773 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44617 Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Capellades https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-capellades XX <p>Podem diferenciar tres espais dedicats a l'organització de la documentació encara present a Capellades: 1. Rectoria: Documentació des de 1915 fins a l'actualitat, pertanyent a Batejos, Matrimonis, Excequies, Comfirmacions, Visites Pastorals dels bisbes, etc. A banda s'han d'afegir: Plànols, Estampes, Partides de Neixement, documentació del Centre Catòlic, etc) 2. Col·leccó extensa de Pere Bosch que inclou des de enciclopèdies modernes, passant per documentació sobre filosofia i reflexió religiosa, etc. 3. Museu Batlle, mossèn Batlle, amb una amplia bibliografia de caràcter religiòs en castellà, català, alemany, etc., que es localitza sobre la capella del Santíssim a l'església de santa Maria.</p> 08044-250 Carrer Ramón Godó, 4 41.5315500,1.6861000 390390 4598600 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44617-foto-08044-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44617-foto-08044-250-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-22 00:00:00 Juan Garcia Targa Actualment el responsable religiòs de la zona s'encarrega de les següents poblacions: Capellades, Torre de Claramunt, Vilanova d'Espoia, Carme, Orpí i Miralles. Aquest fet fa del tot impossible que disposi de temps addicional per organitzar de la forma més acurada possible la documentació existent, tot i el seu clar interés. 98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44618 Fons documental de l'Arxiu Històric de Capellades https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-capellades XX La documentació històrica capelladina actualment es troba dispersa en dos espais: 1. Carrer Garbí, 41 (Edifici de 'la Caixa') on hi ha el projecte d'arxiu històric i progressivament s'està portant la documentació i condicionant el lloc. 2. Conjunt important de documentació que es fa ver servir per l'estudi Historia de Capellades que es troba dipositada provisionalment a casa Bas. Cal destacar però, que bona part de l'antic arxiu es va cremar durant la Guerra Civil i que la documentació de que es disposa actualment pertany als segles XIX-XX. No obstant es pot trobar la següent documentació: Correspondiencia i permisos d'obres, actes i constribucions industrials, informes de la policia urbana, padrons, plens municipals, entre altres. 08044-251 Carrer Garbí, 41 41.5294700,1.6848300 390281 4598371 1952 08044 Capellades Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44620 Col·lecció Arqueològica de Capellades al Museu Comarcal de l'Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-capellades-al-museu-comarcal-de-lanoia XX Dins les instal·lacions del Museu de la Pell d'Igualada es localiitzen un total de 14 fragments pertanyents a jaciments capelladins, repartits de la següent forma: 10 formen part de la denominació Capelló, 3 de l'Abric Romaní i 1 del Turó de la Torre Nova. 08044-253 c/ Dr. Joan Mercader, s/n. 08700 Igualada 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Fàcil Bo Legal Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44621 Col·lecció d'objectes del Museu Molí Paperer de Capellades https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-museu-moli-paperer-de-capellades BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades.Capellades. Col·lecció particular Antoni Pons: programes de la Festa Major. DE BELÍO, German. 1961. 'El Molino-Museo Papelero de Capellades'. San Jorge. Núm.43. Barcelona. Diputació de Barcelona, p. 41- 45 FONT, Anna. En premsa. 'L'ensenyament a Capellades'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. LACUESTA, Raquel. 2000. Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona. Monografies 5. Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional), coordinada per M. Gutiérrez. SALAS Puig-DURAN, Carles. En premsa. 'Jaume Ferrer i Roca (Capellades, 1816-Barcelona, 1874)'. Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En Premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. ARXIU HISTÒRIC DEL SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. Diputació de Barcelona ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES. Capbreus. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. Actes. BIBLIOTECA MUNICIPAL DE CAPELLADES. Premsa local: La Miranda. XVII L'antic Moli Paperer es va transformar en un museu i centre d'investigació on es presenta de forma clara, pràctica i didàctica la història de la industria paperera capelladina per mitjà d'imatges, peces i documentació diversa. El discurs museogràfic podria dividir-se en tres parts: 1. Generalitats sobre el paper al llarg de la història, tant en el context català com en altres entorns 2. Aspectes concrets de la industria paperera a Catalunya en general i Capellades en particular, tant des del punt de vista tècnic o tecnològic, com a humà amb la presència de fotografies que reflecteixen el context històric. 3. Tallers infantils on els nens i no tant nens poden reproduir el procés d'elaboració de paper segons la tradició capelladina Cal destacar la presència de la maquinaria que explica la transformació dels draps en paper de diverses qualitats. Aquests objectes serveixen per conèixer aquest procés de transformació industrials basc per apropar-nos als canvis socials, culturals econòmics de Capellades des del segle XVIII fins a la primera meitat del segle XX. 08044-254 Passeig Immaculada Concepció 23/ Avinguda Maties Guasch/ Carrer Pau 41.5286600,1.6840800 390217 4598282 1634 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44621-foto-08044-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44621-foto-08044-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44621-foto-08044-254-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 119|98 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44623 Premsa de fusta https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-fusta <p>Informació pendent d'elaboració per part dels tècnics del Museu Molí Paperer de Capellades</p> XIX <p>Estructura formada per una estructura rectangular de fusta i un eix central de ferro que pot pujar i baixar per premsar els paquets de fulles de paper un cop finalitzat el procès.</p> 08044-256 Carrer Immaculada Concepció, Avinguda Maties Guasch, Carreu Pau 41.5264218,1.6868216 390442 4598030 08044 Capellades Fàcil Bo Legal Patrimoni moble Objecte Pública Ornamental 2020-07-07 00:00:00 Juan Garcia Targa Es localitza a la placeta d'accés al Museu Molí Paperer 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44626 Placa commemorativa dels Capgrossos https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-dels-capgrossos XX Placa formada per sis rajoles on dos capgrossos hisòrics agafen un cartell on figura es següent text: 'AQUESTA ES LA CASA DE CAN SERRA QUE A LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX ACOLLIR ELS ANTICS CAPGROSSOS, ENGUANY CENTENARIS DE LA NOSTRA VILA. CAPELLADES, SETEMBRE DE 2007' 08044-259 Carrer que connecta la Plaça Verdaguer amb la plaça Catalunya 41.5306400,1.6852800 390320 4598500 2007 08044 Capellades Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44627 Café Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-catalunya XIX Desaparegut. Ja no existeix l'establiment En el lloc ocupat per la font, pel safareig i l'antic molí es va construir un nou edifici que va ocupar tota la finca, destinat a finalitats hostaleres, anomenat Cafè Catalunya i vinculat a la família Renau, antics cafeters de La Parra. Cap a la dècada de 1930 s'hi va instal·lar el Centre Republicà Català. L'edifici fou comprat per l'Ajuntament. El primer projecte fou destinar-lo a serveis administratius, però finalment serà la nova seu de la biblioteca municipal, tot conservant en els baixos l'espai dedicat a l'antic safareig. L'antic 'Cafè Catalunya' es va començar a enderrocar l'octubre de 2006. Durant aquestes obres, interrompudes durant molts mesos, es van trobar a la part a tocar del carrer del Pilar unes tombes medievals. 08044-260 Plaça Jacint Verdaguer 41.5309900,1.6860200 390383 4598538 08044 Capellades Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44628 Escultura commemorativa de la Penya Barcelonista https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-commemorativa-de-la-penya-barcelonista XXI Escultura conmemorativa dels 25 any d'existència de la Penya Barcelonista de Capellades. Peça en forma de trípo de feta amb tubs metàl·lics, situada sobre un suport de formigó amb una pilota a la part central i amb una placa on figura els anys de la penya, l'escut amb els simbols escollits del municipi i un jugador de futbol en moviment. 08044-261 Carrer Miquel i Mas, 41.5325200,1.6834300 390169 4598711 2007 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44628-foto-08044-261-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Pel que fa a la referència cadastral s'ha posat la de la zona de la vorera segons plànol sitmun. Tot i que l'escultura com a bé moble deu figurar un altre referència 98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44631 Placa de la Puríssima Concepció https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-purissima-concepcio XX Representació de la Concepció de Maria i els àngels sobre un suport format per 12 rajoles, un primer marc groguenc i un segon de tonalitat blavossa que delimita l'obra. 08044-264 Carrer Immaculada Concepció 41.5298300,1.6836900 390186 4598412 08044 Capellades Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44633 Festa de Sant Cristòfol https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol XIX El patró dels conductors ha tingut en els vehicles als grans protagonistes de la celebració de la Festa de Sant Cristòfol a Capellades. Després de la benedicció al matí dels vehicles davant l'església de Santa Maria, amb l'acompanyament de la Banda de l'Escola de Música de Capellades, hi haa la Plaça Catalunya una exposició amb els vehicles clàssics de la 4a. Mostra de vehicles clàssics i amb motor. A la tarda, es va fer la benedicció de vehicle pesats i lleugers, a la cruïlla del Passeig i el carrer Sant Joan. Finalment, a la nit, l'activitat es centra a la Piscina Blava amb el Gran Ball amb Orquestra 08044-266 Capellades 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44633-foto-08044-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44633-foto-08044-266-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 98 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44639 Salacot i porró de l'Abric Romaní https://patrimonicultural.diba.cat/element/salacot-i-porro-de-labric-romani XX Aquesta fitxa fa esment a dos elements que formen part del paisatge interior de l'Abric Romaní i adquireixen un valor simbòlic dins l'àmbit arqueològic i de desenvolupament del projecte. Per una banda un 'porró' utilitzat habitualment per l'equip d'excavació i que després de ser cobert per terra i pedra d'una estalactita va poder ser recuperat. D'altra el conegut salacot de l'Eudald Carbonell, director del Projecte, que simbolitza al personatge. Aquest objecte va ser penjat l'any 1997 campanya que va coincidir amb la concessió del Premi Príncipe de Asturias d'Investigació Científica i Tècnica a l'equip d'Atapuerca del que també és codirector el Dr. Carbonell. 08044-272 Abric Romaní 41.5328400,1.6881100 390560 4598741 1997 08044 Capellades Restringit Bo Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa La referència cadastral d'aquests elements seria pública, igual que l'Abric Romaní 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44640 Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-6 http://www.capellades.cat/actualitat/noticies-historic/ Tal i com és habitual de cada any, els actes forts comencen el 14 d'agost, amb el Correfoc, tot i que a partir del 12 es podrà gaudir de la Festa Major Popular, amb un ampli ventall de propostes. Tal i com explica la regidora, Susana Moreno, “d'aquesta Festa Major destaca que hem preparat molts actes per als més petits i també que pràcticament totes les propostes són gratuïtes. Tot i no ser el model de festa participativa que ens agradaria anar treballant de cara als propers anys, creiem que serà una bona festa per a què tothom pugui gaudir-la”. El divendres 14 d'agost, a banda del Correfoc, es continuarà gaudint de la botifarrada i de l'Animal Party a la Font Cuitora. El dissabte 15 s'inicia amb l'habitual Ofici de Festa Major, amb el Ball dels Gegants i l'actuació dels Falcons. El pregó, anirà a càrrec de les professores Anna Font i Glòria Sabater. Seguidament, cercavila fins la Font Cuitora on hi haurà un concert vermut amb Ignasi Terraza, Jean Pierre Derouard i Juli Aymí. A la tarda, després del partit de futbol i d'inaugurar l'exposició antològica Joan Campoy Romero a Casa Bas, es farà sardanes amb la Cobla Ciutat de Manresa. A la nit, Territori Stick amb el Capellades Hoquei Club i Ball de Festa Major amb l'Orquestra Belle Epoque. El diumenge 16 d'agost serà molt llarg, ja que hi ha activitats organitzades fins les 6 de la matinada següent. El dia, però, començarà amb una Patinada Popular, missa per difunts, festa infantil de l'escuma i concert vermut. Després de dinar, espectacle infantil i concert de ball d'arrel tradicional. La nit de l'empalmada combinarà l'actuació de diverses orquestres per 4 places de la vila. A la plaça Verdaguer hi haurà la Salseta del Poble Sec, a la de Sant Miquel TheNeighboursDJ's, a la d'Àngel Guimerà la rumba Er Taqueta i a la Catalunya el grup de versions DFESTA.cat El darrer dia de Festa Major es llevarà amb un taller per fer paper en família, una cercavila arrossera i un “Arròs paperer a la Font Cuitora”. A la tarda primer espectacle infantil, després havaneres i cremat. Al vespre es farà un espectacle coral amb els Músic Vox, finalistes a la darrera edició del programa Oh! Happy Day. I per acabar la festa, batucada amb els BATinKAT fins la plaça Verdaguer on hi haurà la traca de final de Festa Major. Coincidint amb la Festa Major des de l'Ajuntament s'ha llançat la campanya “Estimo com vull i qui vull, si dic sí, triem on; si dic no, bona nit!”, per promoure que les celebracions festives estiguin lliures d'actituds sexistes i discriminatòries. 08044-273 Capellades 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44640-foto-08044-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44640-foto-08044-273-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa S'estén que la Festa Major no té un propietari, sino que és del conjunt de la població que participa i ho fa possible 98 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44641 Col·lecció de Pintura Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-municipal XX Aquesta col·lecció esta formada per uns 100 quadres generats per la celebració del Concurs de Pintura ràpida que es dur a terme a Capellades des de fa 30 anys. Inicialment l'activitat estava organitzada pels Amics de les Arts amb el suport de l'Ajuntament i l'ajuda de patrocini privat local. Des de l'any 2007 es l'Ajuntament que coordina i assumeix la despesa generada pel concurs. 08044-274 Carrer Amador Romaní, 2-4 41.5316900,1.6852700 390321 4598617 08044 Capellades Fàcil Bo Legal Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Es localitza a Can Bas 55 3.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44642 Fons documental de l'Arxiu Cases Casamada https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-cases-casamada PONS, Antoni i SUGRANYES, Margarida (Coordinadors). Fundació Rafols-casamada Maria Girona. Ajuntament de Capellades. 1998 PONS, Antoni i SUGRANYES, Margarida (Coordinadors). Fundació Rafols-casamada Maria Girona. Un gran projecte. Ajuntament de Capellades. 1998 XX L'objectiu de la Fundació Ràfols Casamada es dànar a conèixer l'obra del pintor. Aquesta donació implicà el projecte d'adeqüació de can Bas segons figura a la documentació específica més enlllà de ser una sala d'exposicions o espai on presentar l'obra de l'autor té la intenció de ser 'lloc de convivència i reflexió al voltant de l'art contemponari'. A la documentació present a la bibliografia s'esmenten els estatuts signats entre la fundació i l'ajuntament amb les condicions, el projecte d'obra, les iniciatives per l'espai, així com el llistat de donació de peces,etc. 08044-275 Carrer Amador Romaní, 2-4 41.5316900,1.6852700 390321 4598617 1997 08044 Capellades Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44642-foto-08044-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44642-foto-08044-275-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Gestionada per la Fundació Rafols Casamada Maria-Girona, des de 1997. 98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44643 Fons fotogràfic de l'Arxiu Quintana https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-quintana XIX-XX Considerable col·lecció fotogràfica formada per 3000-4000 clixès 08044-276 Carrer Amador Romaní, 2-4 41.5316900,1.6852700 390321 4598617 08044 Capellades Fàcil Bo Legal Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan García Targa L'Arxiu Quinta es troba des de fa uns anys a la Casa Bas, centre cultural municipal on es recull l'evolució de la població, festes, desenvolupament industrial i dates rellevants en imatges 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44646 Col·lecció fotogràfica del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-fotografica-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-de-la-diputacio-de-barcelona XX L'Arxiu Fotogràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona disposa d'un seguit de fotografies de diversos indrets de Capellades que son de rellevància. Del conjunt de fotografies destaquem: Horts i fàbriques, vistes generals, Molí paparer i Museu, Font de la Reina., Façana de la parròquia de Santa Maria 08044-279 Comte d'Urgell, 187. 08024 Barcelona 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 55 3.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44647 Fons de filmacions de l'Arxiu Lluís Bussi https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-filmacions-de-larxiu-lluis-bussi XX Conjunt de pel·lícules afectuades a Capellades entre 1963 i 1970. Son filmacions fetes en super 8, que posteriorment es va adaptar a les versions Beta, VHS i CD/DVD. Concretament es tracte de les següents temàtiques: Vil·la industrial, Festa Major, Molí Paperer, La Fuga, l'Estatua, El Lladre i Musical 1970. 08044-280 Carrer Amador Romaní, 2-4 41.5316900,1.6852700 390321 4598617 1963-7 08044 Capellades Fàcil Bo Legal Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Es troben dipositades a Can Bas 55 3.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44459 Conjunt de cases antigues de Samsó https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-antigues-de-samso <p>GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES</p> XIX <p>Conjunt de tres cases entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i golfes, amb pati a darrera. Presenten cobertes de teula corba a dues vessants acabades amb imbricació de maó i teules, acabades amb canal i baixant fins arribar al primer forjat. Les façanes són composades segons un eix desplaçat a la mitgera; amb obertures de proporció vertical. Els balcons són protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals, amb dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. Els paraments de les façanes són estucats de color salmó clar, recolzats en sòcol estucat de color verdós.</p> 08044-92 Carrer Garbí, 19, 21, 23 <p>A la matriu cadastral realitzada Rómulo Zaragoza el 1851 figura aquest espai com ja construït. De fet, pràcticament, eren les darreres cases del carrer de Garbí (únicament n'hi havia dues més). Segons el Registre Fiscal de 1906, els números 9, 11 i 13 (actuals 19, 21 i 23) del carrer de Garbí eren propietat de Josep Samsó, que residia a Barcelona amb un administrador local.</p> 41.5296803,1.6853443 390324 4598394 1850 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44459-foto-08044-92-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-06-16 00:00:00 Juan Garcia Targa Catalogables com a conjunts urbans d'interès i representatives de l'arquitectura popular del casc antic, integrades en el seu entorn. Lleugerament anterior a 1851 (SPAL, 2010: 85) 119 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44597 Col·lecció d'ascles lítiques https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dascles-litiques <p>Ascles de pedra de funcionalitats diverses relacionades amb l'adaptació a l'entorn medioambiental del paleolític mig.</p> 08044-230 Museu Victor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) <p>Durant l'estanca del Sr. Amador Romaní a Vilanova per prescripció mèdica es van dipositar petites mostres de materials arqueològics de l'Abric Romaní.</p> 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44597-foto-08044-230-2.jpg Legal Paleolític Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic BCIN National Monument Record Educació 2020-10-07 00:00:00 Juan Garcia Targa 77 53 2.3 1773 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44610 Retaule de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-maria XVIII <p>El retaule barroc es localitza en un petit absis a la esquerra de l'altar. L'absis es decorat amb pintura blava i groga amb la presència d'àngels. La part inferior de la paret de la capelleta es decorada reproduint un motiu arquitectònic. L'estructura del retaule presenta tres parts: La part inferior amb alternança de parts de fusta i parts amb aplicacions metàl·liques, La part mitjana amb una estructura arquitectònica amb columnes amb els fustes decorats amb motius vegetals fins a mitja alçada i els capitells corintis. També destaca l'arc de mig punt al intradós del qual dins d'una petxina es localitza la figura de Sant Sebastià custodiat ambdues bandes per àngels amb fletxes. La part superior una escultura més petita que l'anterior també dins l'arcada es acompanya per dos àngels dins d'un context força carregat. El conjunt està rematat per una custòdia i tota la peça presenta tonalitats vermelles, blaves amb xapat d'or.</p> 08044-243 Plaça Jacint Verdaguer,1 <p>El retaule no és de factura local, sino que la familia Guasch, benefactora de l'església de Capellades va assumir el cost de la compra i el trasllat del retaule procedent de fora de Catalunya.</p> 41.5314800,1.6866500 390436 4598592 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44610-foto-08044-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44610-foto-08044-243-2.jpg Legal Barroc|Contemporani|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-16 00:00:00 Juan Garcia Targa 96|98|94 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44611 Baldaquí de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/baldaqui-de-santa-maria XX <p>Baldaquí situat darrera de l'altar. Està format per quadre columnes de secció quadrangular i capitell d'estil corinti amb decoració de creus que es disposen sobre unes pilastres. Sobre l'espai arquitrabat rectangular format per aquestes quatre columnes es disposa un fris d'estil clàssic grec amb la presència de l'escut papal a la part frontal sostingut per dos àngels. L'estructura es culmina amb una estructura poligonal assimilable a una cúpula però buida, rematada a cada cantonada amb figures zoomorfes. Al centre del baldaquí s'ubica sobre un pedestal la figura de Santa Maria, alçada per uns àngels, amb els braços oberts. Formant part de aquesta estructura es troba el sagrari.</p> 08044-244 Plaça Jacint Verdaguer, 1 <p>Element arqutectònic encarregat i inaugurat l'any 1953. L'escultor va ser Ros.</p> 41.5314800,1.6866500 390436 4598592 1953 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44611-foto-08044-244-1.jpg Legal Popular Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-07 00:00:00 Juan Garcia Targa ArquitecteJordi Cantó 119 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44605 Escurada de la Bassa https://patrimonicultural.diba.cat/element/escurada-de-la-bassa <p>El dia 4 d'agost és la celebració de Sant Domènec associat a la cultura popular se'l fa afavoridor d'aigua, i el gremi de paperers de Capellades l'havia tingut de patró. Podria ser que si els molins paperers feien festa aquest dia, llavors s'aprofités la jornada per llogar gent i netejar la bassa atès que no es necessitava l'aigua del rec perquè les fàbriques estaven tancades.</p> 08044-238 Passeig de la Immaculada Concepció; Av. Maties Guasch <p>Fa trenta o quaranta anys que es va deixar d'escurar la bassa, i no sé si darrerament es feia el dia de la festivitat de Sant Domènech. S'han fet operacions recents a la bassa, però les plantes que s'hi feien abans ja no hi creixen ara, l'aigua no surt de la mateixa manera, i molta hi és abocada d'un pou que hi ha més avall. Segons alguns inventigadors locals, l'operació anual de treure el llot de la bassa no ha estat mai un esdeveniment festiu ni popular, ni molt menys, tret de l'atracció que devia representar anar a treure el cap per veure la bassa buida.</p> 41.5283100,1.6842628 390231 4598243 08044 Capellades Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2020-07-07 00:00:00 Juan Garcia Targa 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44619 Fons documental de l'Arxiu del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-del-bisbat-de-sant-feliu-de-llobregat <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Arxiu_dioces</p> XXI <p>Des de l'any 2004 s'inicia la tasca de concentració de bona part de la documentació de les diverses parròquies pertanyents al Bisba de Sant Feliu de Llobregat, entre elles la de Capellades. Tot i que la butlla papal insta en aquesta direcció fins el moment molt pocs documents del municipi han anat a Sant Feliu.</p> 08044-252 Carrer d 'Armenteres, 35 <p>Joan Pau II va decretar mitjançant una butlla de 15 de juny de 2004 la creació del Bisbat de Terrassa i del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, dues noves diòcesis catalanes a partir de la seva segregació de l'arquebisbat de Barcelona. Aquest fet ha comportat endegar de bell nou el bastiment dels respectius arxius diocesans</p> 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 2004 08044 Capellades Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-24 00:00:00 Juan Garcia Targa En el moment d'elaboració d'aquest treball som a l'espera de rebre informació que precisi la documentació capelladina present en aquest arxiu. 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44406 Molí de Cal Farreras https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-farreras <p>GUTIÉRREZ i POCH, Miquel: Full a full. 'La indústria paperera de l'Anoia 1700-1998): continuïtat i modernitat'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona, 1999. INVENTARI DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE CATALUNYA (Fitxa del Molí de Cal Farreras). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma.</p> XVIII <p>El molí de Cal Farreras es localitza a l'extrem nord del terme de Capellades. Es un bon exemple de la triple dimensió dels molins: agrària, residencial i productiva. El molí ocupa un solar tancat, amb entrada independent a l'habitatge a través del pati superior. Des del portal adovellat, amb la marca paperera a l'escut i la data '1755', situat a la façana alineada al carrer, s'entra a l'espai productiu, que ocupa tota la planta baixa. En aquest nivell destaquen cinc voltes de pedra i dues de maó de pla. A la planta intermèdia se situa l'habitatge i alguns espais d'activitats papereres complementàries. Les plantes superiors – miradors o estenedors- ocupen els tres últims nivells, amb tota la superfície lliure sustentada per nou pilars; destaca la sota coberta, amb l'encavallada de fusta original que sosté la teulada a dues vessants, amb el carener perpendicular a la cara sud, on hi ha l'entrada superior. És un molí paperer de planta gairebé quadrada, que segueix la tipologia paperera habitual a la zona, fet amb pedra al basament general de l'edifici mentre que la majoria de les voltes i els caires dels quatre murs externs, aquests formats part per paredat i part per grans blocs de tàpia, amb protecció de morter. De la façana al pati, en destaca la composició del frontó emmarcat per la cornisa de les vessants de la coberta de teula i la cornisa recolzada en 'cartel·les' situades en els plens de la façana. També cal assenyalar la composició segons tretze eixos dels pisos superiors amb obertures de proporció vertical. A la planta baixa les obertures estan emmarcades amb carreus de pedra i les finestres estan protegides amb reixes de ferro de barrots verticals. De la façana que dona al carrer destaca el parament de planta baixa i entresolat amb paredat de carreus de pedra fins a nivell de forjat, amb quatre finestres amb reixes de ferro pels balcons de la planta primera, tancats amb persianes de corda i protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics al mig. El portal d'arc de mig punt és tancat amb una porta de fusta de dues fulles batents clavetejades, amb portella i ventilació a la part de dalt. El parament de les dues plantes superiors és composat amb dotze finestres amb obertures de proporció vertical. La façana és coronada amb un ràfec recolzat en cartel·les, canal i tres baixants fins a l'alçada de l'escut del portal. A la façana est, es repeteix la composició de les dues plantes superiors amb quinze eixos; la façana està oberta a un pati de reduïdes dimensions, limitat amb un mur de paredat vist el tram de façana al carrer i arrebossat el lateral. S'accedeix al pati amb un portal de pedra carreuada amb arc de mig punt. Els paraments de les façanes estan revestits i pintats de color blanc, a les cantonades destaquen els carreus de pedra tallada. L'entrada a l'ampli pati del costat ponent, es fa a través d'un portal de pedra carreuada amb arc rebaixat, tancat amb porta de fusta de dues fulles batents clavetejades amb portella. El mur de contenció i tanca del pati és de paredat comú arrebossat.</p> 08044-39 Carrer Amador Romaní, 83, Camí de la Costa <p>Molí paperer construït per encàrrec de Francesc Farreras i Guarro, a mitjans del segle XVIII. A l'escut del portal principal hi consta la data de 1755, amb la imatge d'uns rosaris (de fet 'El Rosario' fou la marca amb la qual es va acreditar la producció paperera de la família Farreras), com a marca paperera, acompanyats a la part superior amb la representació d'unes tisores d'esquilar i un card, símbols dels paraires. El pas dels Farreras a l'activitat paperera sembla consumat a la dècada de 1750. Segons una memòria elaborada el 1775, comptava amb una capacitat de 3.500 raimes. Cap el 1794 l'edifici es va ampliar. Segons descriu el Capbreu de Capellades de 1805, comptava amb un terreny annex. En una estadística de la Junta de Comerç de Barcelona datada el 1817, apareix com un molí amb una única tina. El molí va deixar de ser propietat de la família Farreras degut a la compra realitzada per Jaume Ferrer i Roca, paperer capelladí, el 24 de juliol de 1860. En la compra incloïa l'utillatge per a fabricar paper i terres annexes. El nou propietari estava establert a Barcelona, mentre que els seus molins funcionaven segons el sistema de delegació a 'balaires'. L'any 1918, Pau Munné i Sala el va adquirir. Possiblement en aquells moments es va instal·lar la màquina 'picardo'. Sota la direcció dels seus successors continuà produint cartolines de color i papers especials. El 1934 se li calculava una capacitat de producció de 30 Tms. Va funcionar fins l'any 1974. Restaurat i en perfecte estat de conservació, és actualment conegut com la fàbrica de 'Cal Munné' i és segona residència de Jaume Munné i la seva família. La magnífica restauració realitzada durant la dècada de 1990 i els darrers anys li va suposar, el 2008, un dels premis Cultura de Capellades. Un dels elements a destacar és la màquina 'picardo' que es conserva a l'edifici en perfecte estat de conservació i amb possibilitats de funcionar.</p> 41.5371600,1.6858400 390378 4599223 1755 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44406-foto-08044-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44406-foto-08044-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44406-foto-08044-39-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIN National Monument Record Industrial 2019-12-17 00:00:00 Juan Garcia Targa També conegut com: , Molí de Cal Munné. L'edifici es construeix l'any 1755 amb una ampliació el 1794 i reformes als segles XIX i XX. Enquadrat com a Arquitectura industrial i Àrea d'expectativa arqueològica . Actualment compleix funció residencial i industrial. 119|98 46 1.2 1777 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44613 Orgue de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-santa-maria XXI <p>Orgue supervisat durant la seva construcció pel músic Josep Freixes i Vivó per que disposi de les condicions tècniques per música tradicional d'orgue i per la tenora per poder tocar sardanes.</p> 08044-246 Plaça Jacint Verdaguer, 1 <p>Nou orgue sufragat fonamentalment per la Sra. Montserrat Freixes Vivó amb el recolzament de l'Ajuntament de Capellades.</p> 41.5314800,1.6866500 390436 4598592 2016 08044 Capellades Fàcil Bo Legal Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-15 00:00:00 Juan Garcia Targa Dissenyador de l'orgue: Josep Freixes Vivó 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44423 Conjunt de cases del carrer Amador Romaní https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-amador-romani-0 <p>GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona, 1999. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER</p> XVIII <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres. La número 40 - 42, amb façana lateral al nord sense revestiment en la que queda a la vista l'encofrat del mur. La casa, de dos cossos, consta de planta baixa, entresol, dues plantes pis i golfes. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants acabades, amb cornisa simple recolzada en permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa (núm. 40) i amb imbricació de maó i teula (núm. 42). Les façanes composades amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda, i enrotllable, amb llinda plana i un sol eix desplaçat a la mitgera. El parament de façana de les cases és arrebossat (el del núm. 40 en mal estat de conservació), amb les obertures emmarcades de color blanc i el revestiment que recolza en un sòcol esquerdejat. El portal d'entrada del núm. 40 és una porta vidriera de fusta emplafonada i reixa de ferro; al núm. 42 hi ha dos portals, un de dues fulles batents de fusta emplafonada i l'altre amb una única fulla batent de fusta emplafonada i reixa; a l'alçada del forjat de la planta baixa, hi ha un escut de pedra amb la inscripció 'JAUME CARDÚS' amb l'anagrama marià emmarcat amb una garlanda, coronada amb una creu, i la data '1797'. La número 44 és en cantonada al costat nord i està constituïda per planta baixa, dues plantes pis i golfes. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants acabada amb cornisa simple recolzada en permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. La façana és composada amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda, i enrotllable, composada amb dos eixos, amb arc rebaixat les obertures de la planta baixa i les plantes pis. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals simples o bé amb dibuixos geomètrics corbs als extrems. El parament de façana és arrebossat i el revestiment recolza en un sòcol aplacat de pedra irregular. El portal d'entrada és tancat amb porta de fusta de dues fulles batents emplafonades, amb tarja incorporada protegida amb reixa de ferro forjat de motius geomètrics corbs i picaporta. Està emmarcat amb brancals de pedra i arc rebaixat, en a les dovelles centrals hi ha la inscripció 'AÑO. J.M.S. 1867.' La finestra de la planta baixa està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals amb perfil convex a la part inferior. La façana lateral al passatge està composada amb obertures d'arc de mig punt tancades amb persiana de corda, les de la planta baixa estan protegides amb les mateixes reixes que la façana principal.</p> 08044-56 Carrer Amador Romaní, 40-44 <p>Segons la dovella present al número 40 (junt al 42), aquest edifici es va fer construir el 1797 per Jaume Cardús. Aquesta propietat apareix documentada en el capbreu de 1805. Jaume Cardús i Miquel era paperer, el qual a inicis del segle XIX es reconvertir a l'activitat cotonera. Fins a 1868 que es va compartimentar la casa inicial, la família Cardús mantenia la propietat, amb algunes parts llogades. El número 44 fou sotmès a una intensa reforma el 1867. Així consta a la portalada juntament amb les sigles 'J. M. S'. Segons el padró de 1868, hi vivia el paperer Miquel Ribas i Parés i la seva família. El número 32 (42-44 en l'actualitat), el 1906, era propietat de Josep Marra Almirall. En aquella època, igual que el propi molí, va començar a ser arrendat per l'empresa paperera Vilaseca. Josep Marra va morir el 1911. Així, el 1920, hi residia un dels 'balaires' de Vilaseca: Francesc Romañá i Juncosa i la seva família. Aquesta propietat, junt a Cal Titllo, fou adquirida per 'J. Vilaseca'. En l'actualitat està en desús.</p> 41.5327200,1.6843700 390248 4598732 1797 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN National Monument Record Domèstic 2019-12-17 00:00:00 Juan Garcia Targa Jaume Cardús Arquitectura residencial urbana entre mitgeres 98|94 45 1.1 1772 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44395 Serra i Mirador de Miramar https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-i-mirador-de-miramar <p>BARTROLI I SANTA, Raül (i altres). 1995. Frec de Ciència. L'Atles d'Amador Romaní i Guerra, Ajuntament de Capellades. GUTIERREZ POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONSA, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. TERMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER</p> <p>Miramar forma part de la serralada que pertany als contraforts Prelitorals, a banda de marcar el límit del terme de Capellades per llevant i actua com a límit entre amb Vallbona d'Anoia. Al punt més elevat els dies de molta claror es pot veure la mar i la vall, amb els horts de la Font de la Reina i la cinglera del Capelló, sobre la qual s'estén el nucli urbà de Capellades. L'arbrat que domina és el pi. Cal esmentar la creu commemorativa del Concili Vaticà II i un repetidor de televisió.</p> 08044-28 Elevació situada a llevant del riu Anoia, forma part dels contraforts prelitorals <p>Zona ocupada per vinyes des de l'edat mitjana. El toponímic de Miramar ja apareix esmentat en el Capbreu de 1649 on també s'esmenta la vinya. Apareix novament al Capbreu de 1735. A mitjans del segle XIX, segons dades de la Contribució Territorial, hi havia dues partides: la Cova del Pinsà (la part més propera al terme de La Pobla) i Lo Fitor (la pròxima a Vallbona d'Anoia). El darrer toponímic ja apareixia a la documentació medieval. En ambdós casos la terra dedicada a vinya era la majoritària respecte de les terres ermes. Aquesta zona estava pràcticament abancalada en la seva totalitat a la segona meitat del segle XIX i ocupada en la seva integritat per vinya. L'accés a aquestes vinyes era molt difícil i l'acostumaven a realitzar traginers vinguts d'Aragó. Progressivament, aquestes terres de conreu s'han vist abandonades, treballant-ne únicament algunes de la seva part. Des de la dècada de 1960, diferents punts de la serralada, alguns ja en terme de Vallbona, s'han vist sotmesos a explotació de pedra i altres materials de construcció. D'altra banda les antigues terres de conreu s'han vist ocupades per bosc de pins. Aquest creixement del bosc l'ha fet susceptible als incendis en èpoques estivals. Miramar va acollir el 1907 la segona edició de les foguerades patriòtiques pel dia de Sant Joan que els grups catalanistes de Capellades, articulats per La Veu de Capellades, havien encetat el 1906 i que ha esdevingut una celebració central de la identitat catalana. La zona va tenir una nova funcionalitat des de la instal·lació el 1966 de la creu commemorativa del Concili Vaticà II. Aquesta creu va ser construïda per l'empresa capelladina 'Hispano Mecano Eléctrica SA' i té 8 metres d'alçada. Aquest acte commemoratiu fou organitzat pel 'Cos de Portants del Sant Crist'. Així consta al peu de la creu, en una placa de metall, com la creu mateixa: Remembrança / Concili Vaticà II / Cos portants St. Crist / Capellades 8 demaig de1966. L'acte fou culminat per la benedicció per part de Mossèn Feliu Pidelaserra, que més tard va oficiar una missa pels cent cinquanta assistents. Des de fa una colla d'anys, ha esdevingut tradició ascendir al cim de la muntanya cada 11 de setembre, per commemorar la diada nacional de Catalunya. El cim de Miramar, també està ocupat des de finals de la dècada de 1980 per un repetidor de televisió. Darrerament, la seva ubicació ha estat motiu de litigi, pel que fa a la situació exacta de la línia de partió entre els termes de Capellades i Vallbona d'Anoia.</p> 41.5327100,1.6927900 390950 4598721 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44395-foto-08044-28-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Juan Garcia Targa Tot i que aquest mirador ja es troba dins del terme municipal de Vallbona d'Anoia constitueix un magnífic punt d'observació de la vila de Capellades.Es un punt d'Interès Paisatgístic. Des del 14 de desembre de 1992 es un PEIN de les Valls de l'Anoia.( Decret 328/1992). 2153 5.1 1785 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44401 EIN Valls de l'Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/ein-valls-de-lanoia <p>PEIN. Decret 328/1992, de 14 de desembre. Generalitat de Catalunya. Prototipus de Catàleg de Paisatge. Bases conceptuals,metodològiques i procedimentals per elaborar els catàlegs de paisatge de Catalunya. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma</p> <p>La part del PEIN de les Valls de l'Anoia que es troba dintre del terme municipal de Capellades, és el bosc, majoritàriament format per pins pinyers però també amb alzines, i sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles que ocupa pràcticament tota l'àrea. El substrat geològic és, en la major part, pissarrós, excepte en la zona més meridional de la subunitat, on el granit es descompon en sauló.</p> 08044-34 Capellades <p>És molt convenient l'actuació conjunta dels municipis de Vallbona d'Anoia, Capellades i Cabrera d'Anoia per facilitar la connexió dels espais del PEIN de les Valls de l'Anoia. D'altra banda, la neteja i manteniment de l'espai per a reduir el risc d'incendis i de caiguda de roques, així com el condicionament i inventariat de la xarxa de camins que travessen la zona, serien actuacions molt recomanables per a la protecció de l'espai i per a fomentar-ne l'ús públic ambientalment responsable.</p> 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 08044 Capellades Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Juan Garcia Targa Dins del municipi hi trobem l'espai inclòs en el PEIN (Pla Especial d'Interès Natural) de les Valls de l'Anoia. Aquest PEIN també es troba inclòs en l'espai homònim de la Xarxa Natura 2000 (codi ES5110018), proposat com a LIC (Lloc d'Importància Comunitària) i designat com a ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus). Element d'interès mediambiental 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44408 Molí Xic https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-xic GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220) MUNNÉ SELLARÈS, Lourdes: Inventario del Patrimoni Industrial de Catalunya (fitxa del Molí Xic). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA . ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES XVIII Edifici és de planta rectangular, amb un cos trapezoïdal adossat, unificat amb l'anterior. Com altres molins paperers de dimensions modestes, es cobreix amb coberta de doble vessant amb teula corba, la cornisa recolzada en permòdols situats en els plens de la façana, i amb el carener paral·lel a la façana principal. Els materials de construcció són: pedra tallada que forma la base, els caires i les voltes de la planta inferior, i paredat de tàpia arrebossada en els murs, pintats de color blanc; destaquen les cantonades amb carreus de pedra. A la façana, a migdia, hi ha adossat un cos de planta baixa, cobert amb teula àrab a una vessant amb una àmplia portalada tancada amb porta metàl·lica corredissa. La distribució interna presenta els tres nivells originals: el de producció, el d'habitatge i el d'assecatge, però amb canvis en la seva funció, de cara a les necessitats productives actuals. Els antics miradors o estenedors ocupen la totalitat de les tres plantes superiors i, degut a que actualment no s'utilitzen, mantenen la seva antiga fisonomia (amplis espais sense divisions internes i sota coberta característica). Les plantes altes de la façana est, al carrer, està composada amb tres i nou eixos amb obertures de proporció vertical, tancades amb porticons de fusta. La façana del costat de migdia està composada amb quatre eixos. Al costat nord-est s'hi adossa una gran nau, de construcció més moderna, de planta baixa i planta pis d'obra vista, amb disset finestres rectangulars a cada planta tancades amb vidre gelosia. A continuació d'aquesta hi ha un altra nau, també de planta baixa i planta pis, amb la planta baixa cegada i amb obertures de gelosia a la planta superior. 08044-41 Carrer Amador Romaní, 79-81 A Capellades a finals del segle XVI i inicis del segle XVII hi havia quatre molins drapers: un d'ells era el de les Albes. A inicis del segle XVIII era, però, un dels dos únics molins drapers de la vila. Aquesta instal·lació era propietat de la família Pasqual (apel·lada com dels Andrayos). Possiblement atenent a la localització de les seves propietats estaven emparentats amb els Pasqual del MasVidal. Els Pasqual dels Andrayos estaven dedicats justament a la draperia i a la pagesia. Segons el capbreu de 1745, el propietari del molí draper era Francesc Pasqual Prats. Finalment, com bona part dels altres, es va reconvertir a usos paperers a mitjans del segle XVIII. Posteriorment, fou controlat per la família Romaní de Cal Ramonet, que ja havien estat arrendataris del molí a finals del segle XVIII. A partir de 1817 la família Romaní va posar en arrendament el molí a partir de llavors. Al 1886 ja era propietat d'Antoni M. Romaní i Romaní. A inicis del segle XX era gestionat per l'empresa Vilaseca, tot funcionant amb màquina rodona. A part, mantenia simultàniament el seu ús fariner fins a la dècada de 1940. Cap a finals d'aquesta dècada va ser adquirit pel paperer Jaume Munné i Martorell i comença la seva transformació, amb la incorporació d'una nau industrial, per a la instal·lació de nova maquinària paperera. L'espai de l'antic molí es manté actiu en la fase de preparació i distribució de la primera matèria de l'empresa Papelera Munné S.A. 41.5354200,1.6835600 390185 4599033 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44408-foto-08044-41-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2020-06-25 00:00:00 Juan Garcia Targa També conegut com a : Paperera Munné. Construit al segle XVII i successives reformes i ampliacions segles XIX i XX . Àrea d'expectativa arqueològica 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44480 Conjunt de cases del carrer Garbí https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-garbi-1 GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA XX Al llarg del carrer hi trobem dues tipologies constructives . El tram de llevant del carrer que surt al carrer Major, incorporat al nucli antic, de cases entre mitgeres de tres i quatre plantes d'alçada i el tram de ponent en el estaquen una majoria de cases aïllades de tipologia ciutat jardí. El primer tram de cases entre mitgeres de planta baixa, i dues o tres plantes pis i golfes amb pati a darrera. Presenten coberta de teula corba a dues vessants acabades amb imbricació de maó i teules, acabades amb canal i baixant fins arribar al primer forjat. Algunes de les façanes són composades segons un eix desplaçat a la mitgera, amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals, amb dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. Els paraments de les façanes són estucats de color salmó clar, els quals recolzen en sòcol estucat de color verdós. En el segon tram de cases unifamiliars aïllades rodejades de jardí cal senyalar el curt tram a migdia del carrer amb tres cases entre mitgeres de planta baixa i una o dues plantes pis. 08044-113 Carrer Garbí (C. Leopold Ribot) 11, 13, 15 i 30, 31, 32, i 35 A inicis del segle XX, es va iniciar de forma modesta el procés d'ampliació i urbanització del carrer Garbí el seu procés d'urbanització. El principal motiu fou la construcció de la fàbrica d'electricitat de Florenci Pol inaugurada el juliol de 1908. La següent fita fou la construcció de la torre de Josep Guasch Orts (acabada el 1917). Durant la dècada de 1920 s'hi va afegir la torre de Pau Fortuny. Bona part dels espais a urbanitzar havien estat des de temps antic propietat de la família Prats, coneixent-se aquesta part central del carrer com 'Camp del Prats'. El carrer de Garbí va rebre des de 1931 el nom de Leopold Ribot, en homenatge al mestre que havia desenvolupat la seva tasca docent a Capellades en el tombant dels segles XIX i XX. El 1933 i el 1934, es va completar el procés d'obertura del carrer com a resultat de les obres realitzades per a la construcció de la piscina promoguda pel 'Patronat Capelladí de l'Esport de la Natació' La inestabilitat política viscuda durant la dècada de 1930 va dificultar la continuació del procés d'urbanització, però un cop acabada la Guerra Civil de 1936-1939 s'hi van sumar nous edificis: la casa de Joaquim Romañá i Cal Paiés. El procés es va anar completant durant les dècades de 1940 i 1950 amb la construcció d'una nova sèrie de torres (Cal Titulata, Cal Veà i Cal Ramírez) i de l'edifici de la Caixa de Pensions. Amb aquestes obres el carrer va assolir el seu aspecte actual, amb alguna nova edificació al darrer quart del segle XX. Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics (1979) va recuperar el nom de carrer de Garbí (tot mantenint un esment en homenatge a Leopold Ribot). 41.5296800,1.6856200 390347 4598393 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44480-foto-08044-113-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa En la majoria dels casos son babitatge i habitatge i comerç. El tram de cases entre mitgeres és representatiu de l'arquitectura popular del nucli antic, integrades en el seu entorn. Les núm. 11, 13 i 15 estan composades amb un sol eix desplaçat a la mitgera. De les cases aïllades cal senyalar els núm. 30, 31, 32, i 35 119 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44608 Capella del Santíssim https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-santissim XX Capella de forma rectangular localitzada a la banda dreta de l'altar de l'església de Santa Maria. Configura un espai independent, una mena de capella d'emergència per activitats puntuals. Presenta vitralls policroms a la paret esquerra dotant a l'espai d'una considerable lluminositat. L'estil dels complements decoratius de la capella és molt auster. Un altar de pedra massissa amb la representació de les mans de deu, el colom de la pau, una fulla i dues serps com la temptació, tot presidit pel sol. A l'esquerra de l'altar es localitza el sagrari, de forma circular amb creus en relleu. A la dreta s'ubiquen un crist a la creu i la imatge de la mare de deu, tot sobre un fons de rajoles de tonalitat melada. 08044-241 Plaça Jacint Verdaguer, 1 A mitjans dels anys 80 del segle XX la parròquia amb la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat decidiren efectuar aquest annex de l'església de Santa Maria amb l'objectiu de disposar d'un àrea més reduïda que permetés efectuar cerimònies en un espai més reduït, fruit també del successiu descens de feligresos. Es un espai clarament auster tant en el conjunt arquitectònic, com en el mobiliari i bancs pels participants en el oficis. 41.5314800,1.6866500 390436 4598592 1983 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44608-foto-08044-241-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44510 Guardacantons de carrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/guardacantons-de-carrer GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA Guardacantons de pedra de forma cilíndrica de 20 cm. d'alt, per protegir les cantonades dels edificis del frec de les rodes dels vehicles, situats a les cantonades dels carrers del Pare Bernadí i d'Oló i dels carrers de Sant Francesc i Call. 08044-143 Carrer Pare Bernardí, Carrer Oló, Carrer Sant Francesc i Carrer del Call Actualment les mostres que queden a Capellades d'aquests element urbà són relativament poques. En aquest cas s'inventarien els guardancantons del carrer Pare Bernardí amb carrer d'Oló i els del carrer Sant Francesc amb Call. Els primers són relativament recents (de mitjans de la dècada de 1960) i els segons de data no coneguda. El carrer Pare Bernadí es va originar amb l'enderroc de l'antiga casa d'Antoni Miquel i Costas. Aquesta casa després d'estar tancada durant un temps, es va posar a la venda cap a la dècada de 1960. A finals de la dècada de 1960, es va construir en uns dels costat de l'espai urbanitzat. Ja a la dècada de 1970, es va fer el propi en l'altre i, finalment, en el tombant dels segles XX i XXI es va construir el terreny restant, sumat a dues finques annexes, entre elles la de la Vila Canals (antiga seu de la Guàrdia Civil). 41.5314000,1.6847900 390281 4598585 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44510-foto-08044-143-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Element singular de la xarxa viària del nucli antic 119 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44376 Balma del Pau Anton https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-pau-anton INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANI, Amador. 1929. Atlas de Amador Romaní. Museu Molí Paperer de Capellades. Es localitza en un punt de la cinglera on el travertí ha estat retallat formant una mena de capelles una de les quals dona accés en aquesta balma. Va ser explorada per Amador Romaní recollint unes mostres de sílex, sense concretar més. Posteriorment, l'any 1984, durant la realització de la Carta Arqueològica es va posar de manifest l'existència d'estructures modernes (altars, escales, armariets, etc.) que distorsionen la visió general. 08044-9 Cingle del Capelló Al 1905 la cova va ser explorada per Amador Romaní i els comentaris de la visita es troben a l'Atlas que es conserva al Museu Molí Paparer de Capellades. 41.5316200,1.6912300 390818 4598602 08044 Capellades Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44376-foto-08044-9-2.jpg Legal Paleolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa L'IPAC el cataloga com a Cova Natural d'habitació sense estructures dins un marc cronològic definit com a Leptolitic (Indiferenciat), en un marc entre 33000 i 5500, tot i que pràcticament no hi ha evidencia més enllà de la constextual. 77 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44377 Balma dels Pinyols https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-pinyols ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. BARTROLI, R; CARBONELL, E i VAQUERO, M. 2007. 'Darrers treballs de recerca i adequació a l'Abric Romaní i a la Cinglera del Capelló. El parc prehistòric de Capellades (Anoia)'. Tribuna d'Arqueologia 2006. Barcelona. ROMANÍ, Amadeu. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VAQUERO, M (et al.) 2001. Abric Agut (Capellades, Anoia). Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga. La primera exploració és de 1905 i correspon a Amador Romaní que recollí sílex i esmenta dos nivells, el segon dels quals presenta restes de lítica amb malacologia. Durant les visites efectuades l'any 1984 per l'elaboració de la Carta Arqueològica no es documentaren restes materials. 08044-10 Cingle del Capelló Al 1905 la cova va ser explorada per Amador Romaní i els comentaris de la visita es troben a l'Atlas que es conserva al Museu Molí Paparer de Capellades. Durant els anys 2000 i 2001 es portaren a terme campanyes programades d'un mes de duració sota la direccció de l'arqueòleg Manuel Vaquero Rodriguez. 41.5320000,1.6912500 390821 4598644 08044 Capellades Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa També coneguda com a Cova dels Pinyols. Dins l'IPAC el jaciment es considera Cova Natural d'habitació sense estructures, més per la semblança a d'altres espais semblants que per unes evidències clares. D'altra banda, la cronologia s'estèn entre 90000 i 9000. 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44375 Cova del Paranò https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-parano ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona Es localitza per sobre de l'esplanada on es localitza l'Abric de la Consagració. S'accedeix grimpant per la cinglera de travertí. Segons la visita efectuada l'any 1911 per Amador Romaní es van recollir ossos humans i ceràmica, sense més especificacions i s'esmenta l'existència de tres nivells. Durant la visita dels membres de la Carta Arqueològica (1984) no es documentaren restes. Per la localització de difícil accés i les característiques del lloc podria ser destinat a lloc col·lectiu d'enterrament, neolític segons el seu descobridor i també segons l'IPAC de 2009. 08044-8 Cingle del Capelló Al 1911 la cova va ser explorada per Amador Romaní i els comentaris de la visita es troben a l'Atlas que es conserva al Museu Molí Paparer de Capellades. 41.5313500,1.6912800 390822 4598571 08044 Capellades Difícil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa L'IPAC de 2009 cataloga aquest jaciment com Cova Natural d'enterrament inhumació col·lectiu, tot i que durant la visita de la Carta Arqueològica no es documentaren materials associats en aquesta funció que se li otorga per trets contextuals i semblances amb altres jaciments de l'entorn. La cronologia de l'esmentat Inventari de la Generalitat el sitúa de forma genèrica al Neolític Final, entre el 2500 i 2200. 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44506 Casa Sangüesa Milán https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sanguesa-milan GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER XIX Casa entre mitgeres de dos cossos, un de planta baixa, pis i terrat i l'altre de planta baixa, pis i sota coberta. Una part de l'edifici presenta coberta plana i terrat amb barana massissa, i l'altra amb teula corba a dues vessants, recolzades en cornisa, canal i baixant vist fins al forjat de planta baixa. La façana està composada amb obertures de proporció vertical, i el balcó que realça el portal d'entrada està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems. El parament de façana és revestit d'arrebossat i pintat de color marró, i recolza en sòcol. 08044-139 Carrer d'Oló, 34 Al plànol de 1851 efectuat per l'agrimensor Rómulo Zaragoza ja apareix reflectida aquesta propietat. Segons els Registre Fiscal de 1906 aquesta casa, que posava fi al carrer d'Oló (abans de creuar el Passeig), era propietat de Joan Aloy Prat. Posteriorment està ocupada per diverses famílies. 41.5312600,1.6837500 390194 4598571 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44506-foto-08044-139-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Casa representativa de l'arquitectura popular, integrada en conjunt d'edificacions del seu entorn. El moment de construcció de l'edifici es sitúa a mitjans del segle XIX amb la realització de reformes al llarg del segle XX. 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44441 Casa Santiago Ferrer Soler https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-santiago-ferrer-soler GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) XX Casa entre mitgeres amb tres façanes i jardí a llevant i a migdia. Consta de dos cossos, alineats al passatge de la Divina Pastora. El del costat nord és de planta baixa, dues plantes pis i golfes.Té la coberta a doble vessant, teula corba i amb aiguafons central. La façana principal està coronada amb un ràfec de teules i composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical. Les dues plantes pis tenen balconeres protegides amb baranes de ferro de brèndoles verticals. A migdia, alineat al passatge, hi ha un cos adossat de planta baixa, pis i terrat. Es cobreix amb coberta plana limitada per una balustrada perimetral. La planta pis queda tancada per dobles finestres, a manera d'arqueria de llinda plana. Alienat al carrer de la Divina Pastora, hi ha un cos de planta baixa junt a la mitgera de llevant destinat a garatge. Al costat de ponent del garatge, hi ha la porta d'entrada al jardí, de dues fulles batents de ferro forjat amb barrots en reganyol, recolzada en pilars coronats amb capitells piramidals de maó vist. 08044-74 Carrer Divina Pastora, 11- Passatge Divina Pastora, 9 Al registre fiscal de 1906 s'esmenten un seguit de cases (del número 1 al 5 del carrer Divina Pastora) que eren propietat de Santiago Ferrer Soler, descendent d'una important família de papers. El número 7, es correspon amb un solar on es devia construir aquesta casa, comprades per un pagès de professió l'any 1918. Aquestes propietats eren administrades per Josep Castells Juncosa, que finalment les va comprar el 1918. Aquesta persona va tenir diversos càrrecs municipals. La família Castells es va desplaçar a viure a Esplugues, però la propietat tenia funció de segon residencia. Darrerament ha estat arrendada. 41.5304300,1.6879200 390540 4598474 08044 Capellades Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44441-foto-08044-74-1.jpg Inexistent Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Representatiu de l'arquitectura residencial urbana entre mitgeres 106 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44577 Conjunt de cases del carrer Santa Anna https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-santa-anna GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades (coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES XIX Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades a carrer amb pati a migdia, a la part posterior. Són de planta baixa i dues plantes pis, i amb coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfecs de diverses tipologies, canal i baixant fins al primer forjat. Les façanes estan composades segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical, i els seus paraments, arrebossats i pintats de diversos colors, recolzats en sòcol de pedra aplacada de diferents formes i materials. A l'alçada del primer pis de la casa núm. 6 hi ha una fornícula d'arc de mig punt tancada amb vidre, dedicada a santa Anna. 08044-210 Carrer Santa Anna, 4-10 Algunes de les edificacions d'aquest segment del carrer Santa Anna ja consten al capbreu de 1805, possiblement com a resultat d'una sèrie d'establiments realitzats el 1799. Amb tota seguretat ja existien el 1851, tot prenent com a referent el plànol realitzat aquell any per Rómulo Zaragoza. Era un espai ocupat preferentment per pagesos, propietaris o arrendataris, de l'horta propera. La urbanització d'aquest carrer no es va completar fins a la seva connexió amb el passeig del Capelló a finals de la dècada de 1920. Malgrat això, fins a la dècada de 1960 hi van predominar els terrenys d'horta. L'actual casa número 4 del carrer Santa Anna va estar construït durant l'establiment de 1799 realitzat per Salvador Guarro i Josep Vaqués. S'esmenta Al capbreu de 1805 on apareix una casa en aquest carrer, propietat de Joan Clanxet. Aquesta família va estar vinculada, primer, a l'activitat llanera, i més tard al cotó. L'ocupació d'aquesta família s'allarga fins 1920 que apareixen esmentats els germans Mayans Bartrolí. L'actual casa número 6 del carrer Santa Anna va estar construïda com a resultat d'una operació d'establiment idèntica a la comentada amb anterioritat. En aquest cas, el beneficiari fou Jaume Serena i Serra, cotoner. La casa de Santa Anna, 6 (l'actual 10) era habitada el 1894 per Ramon Garriga Castellví, pagès de professió, i la seva família. 41.5286300,1.6884300 390580 4598273 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44577-foto-08044-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44577-foto-08044-210-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Conjunt de cases del carrer Santa Anna: cases entre mitgeres, d'arquitectura popular, modificades i integrades en el seu entorn. 119|98 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44539 Conjunt de cases del carrer Sant Francesc https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc-0 GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI -XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES i TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES XVIII Conjunt de dues cases entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa i tres plantes pis. Tenen la coberta de teula corba a dues vessants acabades amb ràfec, la del número 5 amb rajoles de ceràmica vista. Les façanes estan composades segons dos eixos amb obertures de proporció vertical. La número 3, amb portal de pedra d'arc de mig punt transformat, més tard, en llinda plana, a la clau central del qual hi ha gravada la data '1778'. La número 5 també té portal de pedra d'arc de mig punt i en la clau central hi ha gravada la data '1775'. El parament de façana està arrebossat i pintat de color blanc, i recolza en un sòcol de pedra aplacada. 08044-172 Carrer Sant Francesc, 3 i 5 Ambdues edificacions formen part del notable creixement urbanístic viscut per Capellades a la segona meitat del segle XVIII, així ho avalen els anys que apareixen a les seves portalades (1778, la núm. 3 i 1775, la núm. 5). Fins aquell moment, les cases d'aquest carrer formaven part del carrer del Call. El carrer de Sant Francesc apareix a partir de 1861, arran d'un nou projecte de numeració i de retolació dels carrers de la població. Aquesta resolució es va prendre en el ple de 16 de gener de 1861, tot aplicant la Reial Ordre de 24 de febrer de 1860. L'any 1851 el propietari de l'habitatge núm. 3 era Joan Ros, pagès de professió. Posteriorment l'immoble va tenir diversos propietaris. 41.5307200,1.6872200 390482 4598507 1775-78 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44539-foto-08044-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44539-foto-08044-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44539-foto-08044-172-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Edifici de tipologia entre mitgeres modificat, en planta baixa conserva les portalades de la tipologia edificatòria del segle XVIII. Construides l'any 1778 la casa 3 i 1775 la casa 5. 119|98 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
44583 Conjunt de cases del carrer Torrenova https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-torrenova-0 GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa.'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER XIX Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa, un, dos o tres pisos i sota coberta. Ténen la coberta de teula corba adues vessants, acabades amb ràfec de diferents tipus, canals i baixants fins al primer forjat. Les façanes composades segons un o dos eixos, amb obertures de proporció vertical i els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de diversos colors. Destaca l'ampli portal de la planta baixa de la casa núm. 13, amb carreus de pedra i arc rebaixat, i tancat amb doble porta de fusta de dues fulles batents, la de fora emplafonada i vidriera, la interior de fusta massissa. 08044-216 Carrer Torrenova, 13, 15 21, 23, 25, 27, 35, 37, 39, 41 i 43 Aquest carrer fou durant molts anys part del llavors passeig de la Immaculada Concepció. Segons mostra el plànol realitzat el 1851 per Rómulo Zaragoza, una bona part d'aquest carrer ja estava construïda. En realitat eren les darreres edificacions per aquesta part de la vila i al seu davant hi havia una gran zona d'horta propietat de la 'Casa Bas' (l'hort de la Vila). L'anàlisi dels padrons d'època permet apuntar la molt alta concentració de pagesos i treballadors de la propera bòbila. A inicis del segle XX, entre els diferents propietaris d'aquest carrer destacava Joan Coca Farreras. Aquest carrer va cobrar un nou impuls en el seu procés de configuració durant el darrer terç del segle XX. En primera instància, la construcció dels anomenats 'blocs del Batalla' (a la zona de l'actual plaça d'Espanya), a inicis de la dècada de 1960, li van donar un important paper com a carrer de pas, tot essent la via preferent d'arribada al nou nucli urbà de Capellades. En segon terme, a inicis de la dècada de 1990, es va urbanitzar l'Hort de la Vila'. Símbol de la nova funció d'aquest vial en la vida capelladina fou la construcció del Centre d'Atenció Primària en aquest espai, instal·lació inaugurada oficialment el 2000. En realitat, aquesta infraestructura sanitària ocupa la pràctica totalitat dels nous espais construïts en el carrer Torrenova. 41.5318700,1.6830700 390138 4598640 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44583-foto-08044-216-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Cases entre mitgeres representatives de l'arquitectura popular del segle XIX integrades en ell seu entorn 119 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2025-02-19 06:27
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 178,80 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/