Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44435 | Cal Trullols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trullols | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Casa entre mitgeres en cantonada de planta baixa i dues plantes pis. Presenta coberta plana, limitada per barana massissa. Les façanes tenen obertures de proporció vertical. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals i les obertures estan tancades amb persianes de corda. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de color ocre. | 08044-68 | Carrer Canaleta, 3-5. Pl. Sant Jaume, 4 | Propietat identificada amb la família Bru que es dedicava a l'activitat llanera com a mínim des de la primera meitat del segle XVII. En el Capbreu de 1649 s'esmenta Aloy Bru, paraire de professió, i amb una casa en propietat ('amb sortida al costat'). La informació sobre aquesta casa situa la seva construcció l'any 1735. La família també va estar implicada en tasques municipals. L'edifici s'havia vist sotmès a una important remodelació a finals de la dècada de 1820 o a inicis de la de 1830. Finalment, aquesta casa, i la resta de propietats de la família Bru, van anar a parar a mans d'una família d'Igualada. Durant el segle XX, els baixos van ser ocupats per negocis diversos (tendes, tintoreria), a banda de períodes que va ser desocupat. | 41.5313400,1.6854600 | 390337 | 4598578 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44435-foto-08044-68-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor Josep i Aleix Bru | S'enquadrable com a Casa entre mitgeres representativa de l'arquitectura popular del casc antic | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44436 | Ca l'Esplugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesplugues | GUTIÉRREZ i POCH, M.: Himel 1958-2008, publicat per la pròpia empresa. 2008 GUTIÉRREZ i POCH, Miquel: 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel: 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa, planta pis i sota coberta. Presenta coberta a dos vessant de teula corba, acabada amb cornisa recolzada en permòdols, canal i baixant vist fins el primer forjat. La façana està composada segons tres eixos, les obertures són de proporció vertical i les obertures estan tancades amb persiana de corda. Els balcons estan protegits amb barana de ferro de brèndoles en reganyol de perfil corb. Els dos portals de la planta baixa tenen llinda plana i són tancats amb porta de plafons de fusta de dues fulles batents. La finestra està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals en reganyol. El parament de façana està estucat amb especejament carreuat recolzat en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-69 | Carrer Canaleta, 4 | La família Esplugas desenvolupava des d'antic activitats comercials, primer, i de banca, després. Els Esplugas havien treballat a la indústria paperera i a finals del segle XIX van obrir un establiment comercial al carrer la Canaleta. També va fer carrera política ocupant diversos càrrec locals. La família Esplugas sembla haver-s'hi instal·lat en aquest immoble just uns anys abans de l'any 1906 (registre fiscal) i posteriorment efectuen l'any 1917 efectuen una reforma reflex d'haver assolit un nivell polític i econòmic prou important. Aquesta edifici, comptava amb un ampli jardí a la seva part posterior. La creació del carrer pare Bernardí, a la dècada de 1960, el va tallar en dos. Recentment, a la part allunyada de la casa s'hi ha construït un bloc de pisos. Des de l'any 1980, la casa resta tancada. | 41.5312000,1.6854700 | 390337 | 4598562 | 1917 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44436-foto-08044-69-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Família Esplugas: promotora de la reforma | També coneguda com: Ca l'Esplugas. Senquadra dins la categoria d'arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Des dels anys 80 del segle XX la propietat es troba tancada. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||
| 44437 | Ca la Valentina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-valentina | GUTIÉRREZ i POCH, M.: Himel 1958-2008, publicat per la pròpia empresa. 2008 GUTIÉRREZ i POCH, Miquel: 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel: 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Casa entre mitgeres amb pati posterior, constituïda per planta baixa, planta pis i golfes. Presenta coberta a doble vessant, de teula corba, acabada amb imbricació, canal i baixant vist fins al primer forjat. La façana està composada segons tres eixos. Les obertures són de proporció vertical i tancades amb persiana de corda. El balcó és a pla de façana i protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals en reganyol. Els dos portals de la planta baixa tenen llinda plana, el del costat de migdia està tancat amb porta vidriera i porticons exteriors. El parament de façana està arrebossat i pintat de color ocre. | 08044-70 | Carrer Canaleta, 6 | Casa relacionada a la família Claramunt. A la segona meitat del segle XVIII era propietat de Francesc Claramunt Tort, paraire de professió i alcalde de Capellades a inicis del segle XIX, així com altres membres de la família. Segons un document un d'aquests espais va ser utilitzar com a tint A finals del segle XIX, la família Matosas sumaven a les seves propietats al carrer de la Canaleta una àmplia zona d'horta a l posterior d'aquestes i que donava al propi carrer del Pilar. Des de finals del segle XIX i durant el vint les propietat l'anomenat 'Hort del Matosas'. Segons el padró de 1894, cap membre d'aquesta branca de la família Matosas vivia a Capellades. | 41.5311600,1.6853400 | 390326 | 4598558 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44437-foto-08044-70-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | S'emmarca dins la categoria d'arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44438 | Conjunt de cases Claramunt - Matosas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-claramunt-matosas | BUSQUETS MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional. Prototipus de Catàleg de Paisatge. Bases conceptuals, metodològiques i procedimentals per elaborar els catàlegs de paisatge de Catalunya. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades al carrer amb pati a darrera. Són de planta baixa i dues plantes pis. La coberta es a doble vessant amb teula corba i acabats amb ràfecs de diverses tipologies, canal i baixant fins el primer forjat. Les façanes tenen obertures rectangulars de proporció vertical i, en alguns casos, sensiblement horitzontals. Estan composades amb un o dos eixos, amb una o dues obertures a la planta baixa, algunes modificades per adaptar-les a nous usos. Els paraments de façana estan arrebossats i pintats de diversos colors, alguns recolzen en sòcol de pedra aplacada. | 08044-71 | Carrer Canaleta, 8, 10, 12, 14 I 18 | El carrer de la Canaleta marcava un dels límits del Capellades medieval, el seu traçat és paral·lel a un dels recs que configuren la xarxa hidràulica que neix a la Bassa, veïna del Molí de la Vila. Una part del carrer està composada bàsicament pels patis posteriors de les cases de la plaça Verdaguer, mentre que l'altra està edificada possiblement des del tombant dels segles XVII i XVIII. Aquestes cases es troben estretament relacionades amb la família Claramunt, primer, i Matosas després, com també la número 6. El patrimoni s'originava en Francesc Claramunt i Tort, paraire de professió i alcalde de Capellades a inicis del segle XIX, inici d'un vincle de la família amb el consistori . També, apunta que a partir de la dècada de 1910 van anar venent les diferents cases que posseïen. Des de mitjans del segle XX els principals canvis en la propietat d'aquestes cases ha estat l'adquisició dels dos darrers edificis pels germans Torres Quintana, a inicis de la dècada de 1970. | 41.5311000,1.6855700 | 390345 | 4598551 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44438-foto-08044-71-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunts urbans d'interès | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44439 | Pou de glaç de la Costa de la Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-costa-de-la-tria | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI- XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). PONS TORT, Antoni. 2009. 'Els pous de gel de Capellades' a A. Argelich (i altres), Vivències. Capellades. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVII | Pou de glaç situat a 5 m. del camí que va des de la Miranda Xica a la Font de la Reina, de difícil accés i recobert de bardisses. De planta el·líptica amb eixos de 4.00 i 3.00 m. i 4.00 m, d'alçada fins a l'arrencada de la volta, amb porta d'entrada de 0'65 m. Molt malmès, es conserva l'arrencada de la volta. | 08044-72 | Costa del Pou de Glaçla Font de la Reina | Documentat per primera vegada amb les recerques realitzades per Assumpta Muset amb motiu de la redacció de la Història de Capellades que està en procés d'edició. Es localitza al camí que des de la Miranda Xica portava a la Font de la Reina (la històricament anomenada 'Costa de la Tria'). La seva existència està constatada com a mínim des de finals del segle XVII. L'administració del gel entrava dintre de les dels monopolis municipals i s'adjudicava a l'arrendatari de la taverna i l'aiguardent. L'arrendatari tenia l'obligació de disposar de 'vi vermell y claret tot lo any y vi blanc del dia de Tots Sants fins al dia de Carnestoltes, i provisió de glas per los habitants en dita vila y terme y per los pasatjers [...], des del primer dia de maig fins al primer de novembre'. Finalment el proveïment del glaç es va quedar amb la taverna, i el de l'aiguardent es va adjudicar per separat. Apareix clarament la seva ubicació a l'antiga Costa de la Tria (en aquells moments 'Costa del Pou de Glaç'). Les referències al funcionament d'aquests pous desapareixen en la documentació del segle XIX. Únicament al Capbreu de 1805 encara s'esmenta la seva existència a la'Costa de la Tria' en unes feixes de regadiu. | 41.5331400,1.6888600 | 390623 | 4598773 | 08044 | Capellades | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44439-foto-08044-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44439-foto-08044-72-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | L'únic element representatiu de la tipologia de pous de glaç localitzat al municipi | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44440 | Cal Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponet | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). PROGRAMES DE LA FESTA MAJOR. Dècades de 1940 i 1950. Col·lecció Particular Antoni Pons i Tort SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Casa amb façana a tres carrers, de planta baixa i dues plantes pis. Presenta una coberta de teula corba a tres vessants, acabades amb un ràfec de llosa de formigó, canal i baixants vistos fins el primer forjat. En la darrera intervenció, de la dècada de 1980, es va modificar la coberta i la cantonada dels carrers de Sant Francesc i de la Divina Pastora, amb un buidat que comprèn les plantes baixa i primera. L'entrada principal està situada al passatge de la Divina Pastora. Les obertures són de proporció vertical; les de la planta primera són balconeres protegides amb baranes de ferro de brèndoles verticals; les de la planta baixa de la façana al passatge són d'arc rebaixat. Les façanes estan arrebossades i pintades de color salmó clar recolzades en un sòcol. | 08044-73 | Carrer Divina Pastora, 9; Carrer Sant Francesc, 33; Passatge DivinaPastora | La segona meitat del segle XVIII es el moment orientatiu de la construcció d'aquest immoble. Segons el padró de 1868, l'edifici ressenyat era ocupat per Joan Mora Gabarró, traginer de professió, i la seva família. Posteriorment va se ocupada per diverses persones: un músic local de gran prestigi, pagesos, industrials relacionats amb el paper procedents de Sant Pere de Riudebitlles. Aquest negoci va anar reduint-se progressivament durant la dècada de 1960, en el context de la crisi de la indústria paperera amb base tecnològica tradicional. L'estat d'abandonament va determinar que l'any 1980 es decidís enderrocar-lo i construir un nou edifici. El projecte es va encarregar al llavors arquitecte municipal Jordi Pagès i Bertrán. El finançament va anar a càrrec de l'Ajuntament de Capellades i de la Diputació de Barcelona La distribució dels espais del nou Casal de Cultura eren els següents: A la planta baixa hi havia el grup d'animació Gresca Fresca, l'Espai Falcó i l'Associació de Pensionistes i Jubilats. La primera planta estava ocupada pel Grup Teatral i la coral Noves Veus. La segona planta estava totalment lliure. A la tercera, s'hi va instal·lar Ràdio Capellades. Des de llavors hi ha hagut algun canvi d'ubicació i l'entrada d'alguna entitat nova. La nova dotació cultural de Capellades es va inaugurar el 10 de gener de 1988. | 41.5303700,1.6878800 | 390537 | 4598467 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44440-foto-08044-73-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juan Garcia Targa | De la reforma de 1984-1988: Jordi Pagès i Bertrán, arquitecte. | També coneguda com: Casa de Cultura. Pertany a l'apartat d'arquitectura pública, semipública. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44441 | Casa Santiago Ferrer Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-santiago-ferrer-soler | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) | XX | Casa entre mitgeres amb tres façanes i jardí a llevant i a migdia. Consta de dos cossos, alineats al passatge de la Divina Pastora. El del costat nord és de planta baixa, dues plantes pis i golfes.Té la coberta a doble vessant, teula corba i amb aiguafons central. La façana principal està coronada amb un ràfec de teules i composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical. Les dues plantes pis tenen balconeres protegides amb baranes de ferro de brèndoles verticals. A migdia, alineat al passatge, hi ha un cos adossat de planta baixa, pis i terrat. Es cobreix amb coberta plana limitada per una balustrada perimetral. La planta pis queda tancada per dobles finestres, a manera d'arqueria de llinda plana. Alienat al carrer de la Divina Pastora, hi ha un cos de planta baixa junt a la mitgera de llevant destinat a garatge. Al costat de ponent del garatge, hi ha la porta d'entrada al jardí, de dues fulles batents de ferro forjat amb barrots en reganyol, recolzada en pilars coronats amb capitells piramidals de maó vist. | 08044-74 | Carrer Divina Pastora, 11- Passatge Divina Pastora, 9 | Al registre fiscal de 1906 s'esmenten un seguit de cases (del número 1 al 5 del carrer Divina Pastora) que eren propietat de Santiago Ferrer Soler, descendent d'una important família de papers. El número 7, es correspon amb un solar on es devia construir aquesta casa, comprades per un pagès de professió l'any 1918. Aquestes propietats eren administrades per Josep Castells Juncosa, que finalment les va comprar el 1918. Aquesta persona va tenir diversos càrrecs municipals. La família Castells es va desplaçar a viure a Esplugues, però la propietat tenia funció de segon residencia. Darrerament ha estat arrendada. | 41.5304300,1.6879200 | 390540 | 4598474 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44441-foto-08044-74-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Representatiu de l'arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44442 | Conjunt de cases del carrer Divina Pastora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-divina-pastora | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades al carrer amb pati al darrera. Estan constituïdes per planta baixa i pis, es tenen coberta de teula corba a dues vessants acabades amb ràfecs de diverses tipologies, i canal i baixant fins el primer forjat. Les façanes tenen obertures de proporció vertical, amb una o dues obertures a la planta baixa, arrebossades i pintades de XIX diversos colors. | 08044-75 | Carrer Divina Pastora, 13, 15, 17, 19, 21, 23, 27, 29 i 33 | El carrer de la Divina Pastora es va obrir en un lloc conegut tradicionalment amb el nom de 'Els Estricadors', donat que el gremi de paraires tenia en aquest lloc aquestes instal·lacions essencials en el procés d'acabat de les peces de llana. Segons el capbreu de 1735, Josep Salvador, paraire de professió, tenia un hort 'als estricadors' conegut com antigament 'de Sant Pau'. Aquesta propietat és confirmada el 1805 de Joaquim Salvador, també paraire. La seva rellevància econòmica va determinar la seva implicació a la política local. A la dècada de1840, ja diferents membres de la família s'havien passat a l'activitat Cotonera i una part complementaria dels seus ingressos eren els lloguer de les diverses propietats. Cap al darrer quart del segle XIX es detecten vendes d'algunes d'aquestes cases per part dels seus descendents. | 41.5304800,1.6884000 | 390580 | 4598479 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44442-foto-08044-75-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Joaquim o Josep Salvador | Conjunt de cases del carrer Divina PastoraConjunt representatiu de l'arquitectura popular que conserva en gran part la seva composició original de casa artesana, el qual s'integra en el conjunt d'edificacions del seu entorn immediat. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44443 | Conjunt de cases del carrer Divina Pastora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-divina-pastora-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades a carrer amb pati al darrera. Són de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Presenten coberta a dos vessant amb teula corba , acabades amb ràfecs de diverses tipologies, canal i baixant fins el primer forjat. Les façanes estan composades segons un eix amb obertures de proporció vertical, i són arrebossades i pintades de diversos colors. Els paraments de façana recolzen en un sòcol de pedra aplacada de diverses formes i materials. | 08044-76 | Carrer Divina Pastora, 14, 16, 18 i 20 | El carrer de la Divina Pastora es va construir en un espai tradicionalment conegut com 'Els Estricadors', ja que el gremi de paraires hi tenia aquestes instal·lacions essencials en el procés d'acabat de les peces de llana. La urbanització d'aquest espai es va produir fonamentalment durant la primera meitat del segle XIX. En aquest procés, foren decisives les cases edificades per la família Salvador, durant el primer terç del segle XIX, a la vorera imparell i la construcció de l'escola de la Divina Pastora, a mitjans del segle XIX. Segons el plànol realitzat per Rómulo Zaragoza, agrimensor, el 1851, aquest espai del carrer Divina Pastora estava totalment construït en aquella data. | 41.5304600,1.6883700 | 390578 | 4598476 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44443-foto-08044-76-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura representativa del llenguatge popular del segle XIX amb algunes transformacions, integrades en el conjunt d'edificacions del seu entorn | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44444 | Can Missola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-missola | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. FREIXAS, Gemma (coord.). 2006. Freixas Vivó Una vida dedicada a la pintura, Yumba Edicions. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER ( col·lecció de premsa local). Amadeu Freixas i Vivó al seu estudi (Fotografia Josep Pons/Arxiu Municipal) | XIV | És una de les construccions més antigues de Capellades formada per dos cossos, el primer de planta soterrani, baixa, planta pis i golfes, i el segon amb planta soterrani i un espai a doble alçada a façana, amb la coberta plana. La part d'aquestes edificacions que donen al carreró Magí Carme són de planta baixa. En origen es tractava d'una casa de cós, de planta baixa i pis, amb el nivell de coberta en la línia de la gàrgola de canó que encara es conserva, i amb un pati annex de dos pisos amb galeries amb arcs de pedra. I, també, que l'entrada original a la casa es feia pel carreró Magí Carme, a l'interior de la vila, i per tant la que avui és façana principal, originàriament era el límit posterior de la casa que formava part dels murs exteriors de la vila, cosa que explica el fet que tingui una façana gairebé cega. Actualment, el primer cos, número 10, te una coberta a dos vessants amb teula corba i amb cornisa motllurada i imbricació de teula. A la façana, de mamposteria amb pedra de turo, predomina el massís sobre el buit, amb una única petita finestra rectangular centrada a cada planta, amb brancals de pedra. Arran de carrer, hi ha una obertura rectangular, que dóna al celler soterrani, que està cobert amb voltes de pedra. El número 8, més reformat i adossat al primer, té un portal rectangular a la planta baixa com a entrada al restaurant que hi ha a l'interior de l'edifici. Una àmplia vidriera rectangular amb llistons, ocupa tota la façana l'edifici. Al cim d'aquesta part hi ha una cornisa, amb una teuladeta i, a sobre, una barana massissa que protegeix el terrat. Aquesta part conserva l'antic pati rectangular existent i els arcs de pedra de les galeries que hi donaven, el qual va ser cobert i adaptat per a menjador del restaurant. Les parts de l'edifici que donen al carreró Magí Carme es cobreixen amb coberta de teula corba a una vessant, acabada amb una imbricació de teula i maó. La façana de la número 3, té dues finestres, una de quadrada i l'altra horitzontal, tancada amb peces de pavès de vidre, i ambdues amb llinda de fusta. En la façana de la número 5 destaca una àmplia portalada de carreus de pedra amb llinda plana, la meitat de la qual és tancada amb una porta de fusta d'una batent i la resta es troba tapiada. El parament de la façana és esquerdejat i pintat de blanc. | 08044-77 | Carrer Dr. Fleming, 8-10; Carrer Magí Carme, 3-5 | Aquesta casa tenia entrada per al carrer que al segle XVIII es coneixia com a 'carrer què no passa' o corraló de 'Cal Magí Carme'. Esteve Busquets i Molas afirma sense cap suport documental que l'edifici data del segle XI. Si que està documentat que formava per de les propietat de la família Tiana família de coneguda tradició llanera, reconvertits a l'activitat paperera i havien anat adoptant una posició progressivament rendista. Aquest edificació ha estat durant pràcticament quatre dècades vinculada a Amadeu Freixas i Vivó (1922-2004), destacat pintor nascut a Capellades. Justament, aquesta casa ha estat coneguda per Cal Misola degut a aquest fou el nom de l'antic taller de boteria de la família Freixas a la casa de la cantonada del carrer de Sant Francesc i el carrer de Santa Anna. L'any 1966, Amadeu Freixas va confirmar els seus vincles amb Capellades amb la compra del llavors petit casalot (gairebé en runes) i una gran nau amb dos nivells de voltes de pedra. Aquest seria l'espai destinat a esdevenir l'Estudi-Taller d'Amadeu Freixas a Capellades. Durant anys va esdevenir tradició l'exposició realitzada amb motiu de la Festa Major. L'edifici ressenyat fou sotmès a una nova reforma el 1980 realitzada per l'arquitecte Josep M. Durban i Flo. L'any 2006 el seu fill Amadeu Freixas va obrir el restaurant Amadeus. Justament, el primer acte desenvolupat al nou espai fou la presentació de la biografia d'Amadeus Freixas i Vivó: Freixas Vivó Una vida dedicada a la pintura. | 41.5318200,1.6856100 | 390350 | 4598631 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44444-foto-08044-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44444-foto-08044-77-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Estudi Amadeu Freixas, Restaurant Amadeus, Estudi Amadeu Freixas. Senquadraria dins l'arquitectura residencial urbana entre mitgeres, Àrea d'expectativa arqueòlogica. Respecte a la funció actual de l'immoble es doble: per una banda residencial i de l'altra productiva, com a restaurant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44445 | Escultura i Font del carrer Dr. Fleming | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-i-font-del-carrer-dr-fleming | Programa de mà de la Inauguració de l'escultura i font.17 d'agost de 1983. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma | XX | Font incorporada al monument al Dr. Fleming, format per murs de paredat de totxo vist, recolzats en una plataforma a dos nivells, aixecada respecte la vorera. En els murs es recolzen dues rodes de molí separades per un pilar. Del centre de la roda petita, recolzada en una base de paredat de totxo vist vermell, surt el broc que vessa l'aigua a una pica de totxo; l'altra roda està recolzada a la plataforma. En el pilar es recolza el bust, en marbre blanc, del Dr. Fleming i adossat al pilar hi ha un plafó de rajoles blanques amb la inscripció 'DR. ALEXANDER FLEMING. Lochfield (Escocia) 1881' Londres 1955. El seu treball científic fou beneficiós per la humanitat i encara ho és. Capellades, Agost 1983'. | 08044-78 | Carrer Dr. Fleming | La construcció d'aquesta escultura i font fou idea de representants de l'Ajuntament de Capellades (Cels Llorens i Guillem Guarro). El finançament fou possible pel superàvit existent en la recaptació de les obres de pavimentació dels carrers propers, Call i el propi carrer Dr. Fleming. Les aportacions van procedir de les empreses 'Miquel i Costas & Miquel, Himel, Codina, i del veïns. Fou inaugurada el 17 d'agost de 1983. En aquest acte hi foren presents les autoritats locals, els creadors de l'obra i el cònsol britànic a Barcelona Derek Fernyhough. L'obra fou dissenyada per Enric Moratalla Torrens i Joan Romaguera Bach. L'escultura fou obra del darrer, llicenciat en Belles Arts, el qual va realitzar el bust del Doctor Fleming amb pedra calcària. . Cal recordar que aquest carrer, tot just obert a inicis de la dècada de 1970, havia rebut el nom de l'introductor de la penicil·lina. | 41.5319800,1.6859100 | 390375 | 4598648 | 1983 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44445-foto-08044-78-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Enric Moratalla i Torrens, dissenyador; Joan Romaguera, escultor | Elements singulars | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||
| 44446 | Conjunt urbà del carrer Dr. Fleming | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-urba-del-carrer-dr-fleming | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) | XIV-XX | Conjunt d'edificis de diverses tipologies constructives aïllades i entre mitgeres d'origen medieval i que constitueixen la façana sud del carrer en el tram comprés entre el carrer del Call i la Casa Bas. Les edificacions més modernes resultants de la urbanització iniciada a finals de la dècada dels anys seixanta i l'inici dels setanta del segle XX. A l'inici de la dècada de 1990, s'obrí el tram del carrer del Dr. Fleming entre el carrer d'Amador Romaní i el passeig de Miquel i Mas, travessant l'antiga horta de la casa Bas, urbanitzada per edificar-hi cases unifamiliars entre mitgeres i zona verda. | 08044-79 | Carrer Dr. Fleming | L'espai ocupat per l'actual carrer Fleming, entre la Casa Bas i el carrer del Call, és el resultat de l'accelerada urbanització a finals de la dècada de 1960 i inicis de la de 1970. Aquestes terres, ocupades per horta, formaven en la seva major part del patrimoni de la Casa Bas. Aquest espai, que tradicionalment havia assenyalat la fi del nucli urbà de la vila, va anar adquirint importància amb l'obertura d'establiments fabrils a l'antiga zona d'horta (com per exemple HIMEL el 1964) o d'espais dedicats a l'ensenyament a partir de mitjans de la dècada de 1970. Aquesta centralitat es va veure confirmada amb l'obertura de la ronda del Capelló, també a mitjans de la dècada de 1970. La urbanització del 'Hort de la Vila' a inicis de la dècada de 1990 va permetre enllaçar l'antic tram del carrer doctor Fleming amb el passeig la zona de la plaça d'Espanya. | 41.5318100,1.6851600 | 390312 | 4598630 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44446-foto-08044-79-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Catalogable com a conjunt urbà d'interès , constituït per diverses tipologies arquitectòniques a banda del seu interès pel que fa a l'arquitectura Industrial i com a àrea d'expectativa arqueològica És d'especial interès arquitectònic i ambiental el tram del carrer que va del carrer del Call fins a al passeig Miquel i Mas, especialment la façana sud del carrer, la qual constituïa el límit del casc antic i de les hortes de la Vila. A nivell arquitectònic aquest vial conté edificis representatius de l'arquitectura dels segles XIV-XV i de I'arquitectura industrial i pública del darrer quart del segle XX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44447 | Can Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carol-1 | AVINYÓ, Joan. 1909. Monografia histórica de Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. Est. Tipográfico Nicolau Poncell. MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES i TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez(títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIV | Petit nucli de tipologia de casc antic amb cases aïllades i entre mitgeres, situat a llevant del casc urbà per sota de la cinglera del Capelló, a peu del camí ral i a prop de la riba dreta del riu Anoia. A migdia del nucli hi ha la capella de Santa Bàrbara i l'antiga sagrera, avui transformada en un ordenat jardí públic. El camí és de terra. La casa presenta un cos central i diversos cossos adossats a migdia i al nord, configurant un perímetre poligonal amb un pati central. El cos principal, de planta baixa, pis i sota coberta de teula corba complexa, i les vessants són acabades amb imbricació de maó i teula. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical emmarcades i tancades. A la planta baixa de la façana del camí ral hi ha dos amplis portals de carreus de pedra. En una de les parets d'aquest rebedor hi ha un plafó de rajoles blanques amb la grafia 'FONT de la REINA/ Segle XIV (Font de la Regina)/ 1416 la Reina Petronella/ de Braga casada amb/ Ramon Berenguer IV, / lli donà el nom/ 1574 Hostal can Carol/ 1942 Cal Alós'. A l'altra portalada de la façana del carrer presenta un arc rebaixat i a l'alçada del primer pis, hi ha un rellotge de sol esgrafiat, amb un sol bufant coronat amb una corona, a sota la inscripció 'CADA DIA SI DÉU VOL, JO DESCRIC EL PAS DEL SOL'. La façana principal és arrebossada i la resta de façanes són estucades de color rosat. A la façana del costat nord hi ha adossat un cos de planta baixa, fins darrera la tanca de paredat al camí ral. Al costat de migdia hi ha dos cossos. Els cossos configuren un pati central, des del qual, a través d'una portalada de carreus amb arc rebaixat, s'accedeix a una capella. En la dovella de l'arc hi ha la data '1675'. A l'absis, l'altar és presidit per una imatge de la Sagrada Família amb el gravat en lletres gòtiques la inscripció: Adoremus:in: aeternum: S[anctu]m:S[anc]t[or]um. En un mur del pati hi ha una placa de marbre blanc amb la inscripció 'ESTA CAPILLA EDIFICADA POR LOS CONSORTES D. JOSÉ RIUS BASEDAS Y D. CRISTINA MUNTANÉ CARNICERO, FUE BENDECIDA EL DIA 20 DE ABRIL DE MCMXLVI. FUENTE DE LA REINA. CAPELLADES'. | 08044-80 | Carrer Font de la Reina, 5. Camí Ral. | És un dels antics hostals que es situaven a peu del Camí Ral, al nucli urbà de la Font de la Reina, possiblement ja existent al segle XIV. El 1579 constava com hostaler Francesc Carol (d'aquí el nom de Cal Carol). La documentació explicita clarament que era l'hostal conegut com de Cabriana. El conjunt estava format per dos habitatges, un de gran i un altre de petit, una ferreria i l'hostal. Josep de Mora era un important propietari de Cabrera d'Anoia ennoblit (vegi's fitxa de la Font de la Reina). Aquest hostal tenia quatre portalades, dues de les quals donaven directament al camí Ral. La família Mora arrendava aquestes instal·lacions. L'edifici de Cal Carol fou adquirit el 1943 per Lluís Alòs i Millán, quidirigia una fàbrica tèxtil a Capellades. L'edifici estava pràcticament en ruïnes. El 1945 es van iniciar obres de reconstrucció. Disposa d'una capella pròpia inaugurada l'any 1946. Des de finals de la dècada de 1940 s'hi va instal·lar una granja avícola (amb el nom de 'Font de la Reina') i a finals de la dècada de 1960 una fàbrica de gel. El seu propietari era Lluís Alòs i Millán. En l'actualitat s' ha reconvertit 'Can Carol' en hotel rural. . | 41.5331500,1.6894300 | 390671 | 4598774 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44447-foto-08044-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44447-foto-08044-80-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com a: Ca l'Alós. Enquadrable dins l'apartat d'arquitectura residencial urbana aïllada. Interès paisatgístic i Àrea d'expectativa arqueològica. També hi ha un jardí, la font de la Reina i un abeurador. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44448 | Conjunt de dues cases de la Font de la Reina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-dues-cases-de-la-font-de-la-reina | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVII | Petit nucli urbà de tipologia de casc antic amb cases aïllades i entre mitgeres, situat a llevant del casc urbà per sota la cinglera del Capelló, a peu del camí Ral i a prop de la riba dreta del riu Anoia. A migdia del nucli hi ha la capella de Santa Bàrbara i l'antiga sagrera, avui transformada en un ordenat jardí públic. Conjunt de dues cases aïllades i alineades al carrer, que formen un angle recte tot creant una placeta al davant de les façanes principals respectives. Les dues cases estan separades entre si per un passatge. La casa núm. 14, orientada a migdia, té planta baixa, pis i golfa convertida en habitatge, la coberta a dos vessants i de teula corba acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins al forjat de planta baixa. Façana composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical, el balcó a pla de façana protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals, a la planta baixa el portal de llinda plana, tancat amb porta de fusta de dues fulles batents. Per una segona porta, també amb llindar que permet l'accés a l'escala que condueix als pisos superiors. La façana lateral, que també dóna al camí, té reduïdes obertures de proporció vertical. Els paraments exteriors són de mamposteria i tàpia, amb un arrebossat en mal estat de conservació. La núm.16 (abans 4), de planta baixa i pis, es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabades amb cornisa motllurada molt senzilla i ràfec de teula. Façana composada amb un ritme desigual d'obertures, essent la més destacada l'arc dovellat de mig punt del portal, fet amb carreus de pedra tosca. Les finestres tenen proporció gairebé quadrada i barana de ferro de brèndoles verticals, a manera de balconera, fruit d'una reforma. A la clau de l'arc del portal hi ha gravada la data '1691' i una creu; és tancat amb porta de fusta clavetejada de dues fulles batents. A cada costat hi ha una finestra amb reixa de barrots verticals. Els paraments de les façanes, arrebossats i pintats de color blanc, estan en mal estat de conservació i amb reparacions de pegots de ciment. | 08044-81 | Font de la Reina, 14 i 16 (abans, 2 i 4); tram de camí Ral | Casa núm. 14 (abans 2): Possiblement de finals del segle XVII - inicis del segle XVIII molt reformada a mitjans del segle XIX. Propietat vinculada des de fa moltes generacions al cognom Bartrolí, almenys des d'inicis de la dècada de 1860. D'origen de pagès i de Pobla de Claramunt, es vincularen a la població mitjançant enllaços matrimonials. Casa núm. 16 (abans 4): Segons la inscripció present a la portalada aquesta casa esva construir el 1691, edifici fonamental per entendre el desenvolupament d'aquesta zona del municipi vinculada al Camí Ral. La vinculació de la família Guarro a aquest edifici possiblement fos cosa de la segona meitat del segle XVIII, donat que abans no es té constància escrita. Des de mitjan segle XIX ha tingut diversos propietaris: pagesos, industrials. | 41.5331700,1.6893700 | 390666 | 4598776 | 1691 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44448-foto-08044-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44448-foto-08044-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44448-foto-08044-81-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura residencial urbana aïllada i àrea d'expectativa arqueològica | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44449 | Conjunt de cases al carrer Font de la Reina, Cases Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-al-carrer-font-de-la-reina-cases-prats | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Actualment es troben deshabitades | Petit nucli de tipologia de casc antic amb cases aïllades i entre mitgeres, situat a llevant del casc urbà per sota la cinglera del Capelló, a peu del camí ral i prop de la riba dreta del riu Anoia. A migdia del nucli, hi ha la capella de Santa Bàrbara i l'antiga sagrera, avui transformada en un ordenat jardí públic, el camí és de terra. L'antic núm. 22, és en un ampli solar. Té planta baixa, pis i golfes. Es cobreix amb sostre a dos aigües i coberta de teula corba, acabades amb imbricació de maó. La façana està composada amb obertures de proporció vertical, el balcons protegits amb barana de ferro de simples brèndoles verticals i dos amb dibuixos geomètrics als extrems. Hi ha dos portals d'entrada de pedra, el del costat nord amb arc rebaixat, transformat posteriorment, en un primer pla en llinda plana i, en segon pla, en un arc rebaixat. El segon portal és d'arc de mig punt adovellat. En la clau hi ha un escut en el que desaparegut la inscripció. El portal és tancat amb una porta de fusta de plafons aprofitada, a la part superior hi ha una tarja de ferro en retícula. El parament de façana arrebossat està en molt mal estat de conservació. La darrera casa del conjunt, en sentit sud, és de planta baixa, pis i golfes. Coberta amb a dues vessants amb teules corbes, acabades amb imbricació de maó i teula. La façana està composada per obertures de proporció vertical. Els balcons, a pla de façana, són protegits amb baranes de ferro forjat de perfil corb. El portal de planta baixa en llinda plana. El parament de façana és arrebossat i pintat de color blanc, en molt mal estat de conservació | 08044-82 | Carrer Font de la Reina s/n (antics 20 i 22) | Propietats vinculades a la família Prats, segons el capbreu de 1735 a nom de Josep Puigdengolas, Pere Camarrasa o Francesc Borrull. Els Prats vivien des d'antic a la Font de la Reina, tot començant a constar la seva activitat molinera a aquest barri a mitjans del segle XVIII En el padró de 1910 els Prats ja havien desaparegut de la Font de la Reina. La primera de les cases, la número 20, fou construïda o reformada, el 1878. Així ho evidencia la dovella de la seva arcada on hi ha escrit l'esmentat any i les sigles 'TP' (possiblement es refereixen a Teresa Prats). Molt possiblement, era la reforma d'una edificació secular preexistent. Les números 22 i 24, segons les dades cadastrals, tenien com a data de construcció el de 1650. Segons el Registre Fiscal de 1906, les dues cases (llavors les número 6 i 8) eren propietat de Camila Fontanet Ibáñez, llavors vídua de l'abans esmentat Francesc Rosés. | 41.5328100,1.6896300 | 390687 | 4598736 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44449-foto-08044-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44449-foto-08044-82-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Antic núm. 20: 1878; Antics núm. 22 i 24: 1650; reformada al s. XIX. Conjunt urbà d'interès i Àrea d'expectativa arqueològica | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44450 | Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-barbara | CAMPOY, J; SOLER, M. 'Urbanisme i edificis singulars', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional), en premsa. BUSQUETS MOLAS, Esteve: Història de Capellades, Capellades1972. Revista: Capelló, any 1, nº 22, 15 desembre 1912. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIII | Capella d'una nau amb coberta a doble vessant de teula corba acabada amb imbricació de teula. A la façana hi ha un campanaret d'espadanya de dos ulls, sobre del qual s'hi ha afegit una creu de pedra picada. El parament és de carreus de pedra. El portal és rectangular, amb carreus de pedra i llinda plana, i es tanca amb una porta de fusta de dues fulles batents clavetejades, amb tirador de ferro forjat i dues obertures de ventilació i il·luminació. El pati del costat nord està tancat amb dos elements de ferro forjat, un de fix adossat al mur de la capella i una porta treballada de dues fulles de ferro forjat, ambdós elements amb dibuixos geomètrics. A l'interior, la nau és coberta amb volta de canó de carpanell que recolzada en una cornisa de pedra, els murs són arrebossats i pintats de color blau cel i recolzen en un sòcol de mur de paredat comú vist, acabat amb una fina imposta de totxo. Al peu de la nau hi ha un cor sostingut per un forjat de bigues de fusta i revoltó. Als laterals s'obren dues fornícules, una és original i l'altra es va obrir en unes darreres reformes dutes a terme per l'associació 'Amics de la Capella de Santa Bàrbara'. La sagristia és coberta amb volta rebaixada de canó, amb carreus rectangulars de pedra, la qual recolza en una fina imposta que remata el mur de paredat vist. | 08044-83 | Font de la Reina; Camí Ral | Segurament es tracta d'una construcció d'origen medieval administrada per dos jurats de Capellades amb la presència del rector de la Pobla. Aquest nomenament es feia per elecció. Al segle XVII, els veïns van demanar un cementiri propi, ja que els diferents fossars es trobaven lluny. L'any 1683, Bernat de Cabriana va fer donació d'uns terrenys annexos a la capella. Acceptada aquesta donació pel rector de la Pobla, mossèn Blanch, es feu el primer enterrament l'any 1685. Ja en el segle XVIII, el dia 1 de juny de 1728, els veïns de la Font de la Reina van demanar al bisbe ue la capella de Santa Bàrbara fos unida a la parròquia de Capellades. L'any 1798, es van fer obres a la capella dirigides per mossèn Astorch, construint-hi la sagristia, l'escala del cor i el campanar. El 1812 es va instal·lar la campana. L'any 1850 una gran roca caigué sobre la Capella i ocasionà grans desperfectes. A començaments del segle XX, encara la celebració de Santa Bàrbara tenia prou vigor, com es ressenya a la revista Capelló del 15 de desembre de 1912 per la diada de Santa Bàrbara se celebrà el tradicional Aplec a la Font de la Reina. El 1919, la capella fou tancada al culte per la seva decadència, i fou reoberta l'any 1927, després d'una restauració ofrenada pels marquesos de la Pobla de Claramunt, tal com consta a la placa que hi ha a l'interior: 'A despesa de la Sra Marquesa Vda Marquès de Claramunt. Any 1927'. La capella, abans de 1936, conservava un bonic retaule d'altar d'estil renaixentista dels segles XVI-XVII. L'any 1936, la capella fou profanada i van desaparèixer la imatge de la Santa, el retaule, el tabernacle, els seients i, també, la campana. Es va retornar al culte l'any 1939. El retaule i l'altar actuals són un donatiu procedent de la capella privada del Molí paperer Romaní «Cal Violant» de l'any 1940. El 1995 van ser restaurats i modificats pels «Amics de la Capella de Santa Bàrbara». A la capella es conserven un petit Sant Crist i una bacina amb una talla petita de Santa Bàrbara, a més d'una imatge de la Dolorosa comprada per l'esmentada associació. El 26 de setembre de 2004, es van inaugurar un parell de campanes noves finançades per diferents capelladins i amb l'ajut de José Mª. Iglesias, un devot de Santa Bàrbara. | 41.5325700,1.6897600 | 390697 | 4598709 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44450-foto-08044-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44450-foto-08044-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44450-foto-08044-83-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-25 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Capella: Origen s. XIII; s. XV; s. XVIII; restaurada el 1927; 1940; 1995; 2004 i Fossar: 1685 S'enquadra dins del capitol d'arquitectura religiosa i es un àrea d'expectativa arqueològica. L'església s'obre cada any el diumenge més proper al dia de Santa Bàrbara, que és el 4 de desembre, per fer-hi la celebració religiosa en honor a la patrona i la popular venda de torrons. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44451 | Cal Simeón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simeon | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Actualment es troba deshabitada | Casa aïllada situada a peu del camí Ral, a la banda de ponent. Te planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Presenta coberta a doble vessant amb teula corba acabades amb imbricació de maó i teula, i el carener paral·lel al Camí Ral. Les façanes són composades amb obertures de proporció vertical. Les finestres balconeres de la planta segona estan protegides amb baranes de ferro de brèndoles verticals que sobresurten lleument del pla de façana. Els paraments tenen el paredat comú vist i les cantonades carreus de pedra a tota alçada. A la planta baixa, amb façana al camí Ral, la portalada del mig és de carreus de pedra amb arc rebaixat, el del costat de migdia amb llinda plana de fusta i el del costat nord, d'arc rebaixat de tres filades de totxo recolzat en una llinda plana de fusta. Tots tres portals són tancats amb portes de fusta de posts de dues fulles batents. A la façana de migdia s'obren dues portes amb llinda de fusta, una tapiat amb envà i l'altra tancada amb porta de posts de fusta, de dues fulles batents. La façana nord no té obertures. | 08044-84 | Camí Ral, entre conjunt Font de la Reina i el Molí Vell. Costat oest del camí | Aquesta casa apareix vinculada des d'antic a la família Tort, que ja vivia a la Font de la Reina a finals del segle XVIII. El primer Tort del qual es té notícia és Simeó Tort, paperer de professió, asseveració confirmada. Pel padró de 1846. La casa ja figura a la Matriu Cadastral realitzada per l'agrimensor Rómulo Zaragoza, aquesta casa ja estava construïda el 1851. Joan Tort va rebre el 1874 en herència del seu pare, entre d'altres béns, Cal Simeón. El propi Joan va incrementar el patrimoni familiar tot adquirint diferents terres de conreu: una zona de regadiu a La Barquera, el 1884, i una feixa de terra erma, ocupada abans l'hereu per oliveres, a la zona coneguda com 'sota el Capelló', el 1886. del matrimoni Tort i Pagès fou Simeó. Simeó i la seva família encara vivien a aquesta casa aïllada del nucli de la Font de la Reina el 1894. El 1910 aquesta família ja vivia a Cal Pinal (en aquells moments Font de la Reina, 5), al costat de Cal Carol. A partir de llavors, Cal Simeón es va convertir en un simple magatzem. Així, en el padró de 1910 no consta que hi resideixi ningú. Possiblement, el canvi de domicili estava vinculat a què Simeó Tort actuava a inicis del segle XX com administrador de les propietats de Cristóbal Via de Llança (domiciliat a Barcelona), propietari de bona part de la Font de la Reina. Segons el Registre Fiscal de 1906, Cristobal Vial posseïa les cases de la Font de la Reina (3, 5, 7, 9 11, 13), entre elles Cal Pinal. La família Tort va deixar de viure a la Font de la Reina a finals de la dècada de 1910, com ho demostra el cens de 1920. En aquell any ja vivien a la casa que posseïa la família a la plaça Sant Miquel des de, com a mínim, finals de la dècada de 1870. La família Batlle va adquirir Cal Simeón a la dècada de 1940. En el si del projecte del parc arqueològic del Capelló fou adquirida per l'Ajuntament de Capellades 2005. Actualment està habitada. | 41.5317700,1.6903000 | 390741 | 4598619 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44451-foto-08044-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44451-foto-08044-84-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Catalogada com arquitectura residencial rural i Àrea Expectativa Arqueològica | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44452 | Cal Lleganya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lleganya | AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA. 2005. Planificació de l'espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i l'Anoia. D.9 Estudi de Patrimoni Cultural i Històric, Generalitat de Catalunya. AVINYÓ, Joan. 1909. Monografia histórica de Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. Est. Tipográfico Nicolau Poncell. BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). PALAU RAFECAS, Salvador. 1994. '800 molins fariners de Catalunya. Des del Sènia i l'Algars al Cardener-Llobregat'. Compendi i 2a. Part. Els molins fariners hidràulics de Catalunya (690 molins inventariats). Santa Coloma de Queralt. Museu-Arxiu Comarcal de Montblanc. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVI | Situat en mig de la zona d'horts entre el Camí Ral i el riu Anoia al nord-est de Can Carol. Edifici rectangular de dues plantes. Té coberta de teula corba a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, a migdia. Les vessants estan acabades amb imbricació de maó i teula. La planta baixa és amb volta de canó. L'accés és fa a través d'una portalada d'arc de mig punt, avui dia paredada. El molí conserva el carcavà que supera el metre de diàmetre, el qual contenia la roda hidràulica o el rodet, i el què havia sigut la bassa. Els paraments de façana són esquerdejats. | 08044-85 | Al nord-est de Can Carol, entre el camí Ral i el riu AnoiaFont de la Reina s/n | Cal Lleganya, segons Salvador Palau Rafecas, orientativament podria tenir el seu origen als segles XV o XVI. L'Agència Catalana de l'Aigua en un estudi sobre el patrimoni de la conca del Llobregat-Anoia situat en zones susceptibles d'inundació, data el molí en els segle XVI o XVII. Dur aquest període hi ha diferents molins documentats, però no ubicats en un punt concret del terme capelladí, per tant seria possible que la datació al segle XV fos correcta. Ja es tenen referències de l'existència d'un molí fariner a la Font de la Reina des del segle XVII. Segons el capbreu de 1649, el seu propietari era Martí Borrull. 1735, figura el lloc esmentat com a hostal arrendat a diversos propietaris. Aquesta propietat va continuar en mans de la família Mora i els seus descendents fins entrar el segle XX, quan ser adquirit pels marquesos de la Pobla de Claramunt. El 1943 fou adquirit per la família Alòs. En l'actualitat és propietat d'Antònia Escala Massagué. L'abans esmentat estudi de l'Agència Catalana de l'Aigua qualifica el molí de 'Cal Lleganya' com altament vulnerable, principalment per la seva important exposició al risc d'inundació. | 41.5339300,1.6905300 | 390764 | 4598859 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44452-foto-08044-85-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Molí del Lleganya; Molí d'en Borrull. Enquadrable dins la cotegoria d'arquitectura industrial. Era un Molí fariner i actualment en desús. Area d'expectativa arqueològica | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44453 | Murs de pedra de turo des del nucli de la Font de la Reina Pas de l'Aigua (Camí Ral) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-de-turo-des-del-nucli-de-la-font-de-la-reina-pas-de-laigua-cami-ral | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Emma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVII | Mur de contenció format per pedres irregulars preses en sec, a diferents alçades, per la al llarg del camí Ral, formant el bancal a peu de camí. | 08044-86 | Des del nucli de la Font de la Reina fins el Pas de l'Aigua | Els carrers de la zona central de Capellades estaven configurats al segle XVII, en la majoria dels casos, per cases amb espais annexos en algun dels seus laterals i/o en la seva part posterior, dedicats en ambdós casos a conreus de regadiu. Sovint aquestes peces de terra, no excessivament grans, estaven delimitades per murs de turo, com el cas de les grans hortes de la zona del Capelló. L'expansió urbana viscuda, preferentment durant el segle XVIII, va anar afectant aquest espais que foren progressivament construïts. Aquesta mena de murs de pedra també estaven presents en el nucli de la Font de la Reina i en diferents punts situats entre aquest i la zona del Pas de l'Aigua. En aquest cas sumaven, a la funció dels murs de la zona de la vila, la d'abancalar les terres de la zona baixa del Capelló, les més properes al Camí Ral. La seva datació és difícil i es podria remuntar, segons els trams, als segles XVII i XVIII. | 41.5320400,1.6901300 | 390727 | 4598650 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44453-foto-08044-86-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Element constructiu singular, representatiu de la tècnica constructiva dels murs contenció dels bancals del segle XVII i XVIII. Element d'Interès Paisatgístic. | 94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44454 | Resclosa del riu Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-riu-anoia | GUTIÉRREZ I POCH, MIQUEL, 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional, en premsa). GUTIÉRREZ I POCH,MIQUEL, Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona, 1999. MUSET PONS, ASSUMPTA, 'Capellades (època moderna) (segles XVIXVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, MIQUEL, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional en premsa). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIV | Sistema tradicional d'aportament de l' aigua dels rius i consisteix en una petita presa de la qual en sortien canals que conduïen l'aigua fins als molins paperers o per regar els conreus. | 08044-87 | Riu Anoia, zona Font de la Reina | Els orígens més remots de la resclosa cal cercar-los a l'Edat Mitjana associada a l'activitat molinera en els límits dels termes de Capellades i Vallbona. Malgrat això la resclosa està plenament documentada a partir del segle XVIII, en el context de la construcció de diferents molins paperers a la partida del Pas de l'Aigua per part de la família Romaní. La resclosa elevava l'aigua del riu Anoia per proveir-ne els molins d'aquella zona, però bàsicament per usos energètics. Va ser construïda amb una combinació de fusta i pedra, era l'element més costós de la instal·lació hidràulica. Requeria un manteniment constant donat que estava sotmesa a la destrucció producte de les riades. Aquesta eventualitat era freqüentment recollida en els contractes d'arrendament dels molins paperers. La rellevància d'aquesta obra d'enginyeria explica diversos enfrontaments entre empresaris moliners per la gestió de l'aigua. Es té documentat l'any 1763 una important crescuda del riu que va requerir reformes adients La seva estructura actual, amb algunes reformes, data de finals del segle XIX o inicis del XX, possiblement en relació a les transformacions viscudes pels molins del Pas de l'Aigua. Aquest punt de Capellades era utilitzat a inicis de la dècada de 1930 per rentar les robes dels malalts infecciosos | 41.5289400,1.6914100 | 390829 | 4598304 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44454-foto-08044-87-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Obres d'enginyeria i zona d' Interès paisatgístic. Àrea de protecció estricta | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44457 | Casa Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tiana | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Casa entre mitgeres amb la mitgera-façana al costat de llevant. Presenta planta baixa i tres plantes pis. Té la coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfec recolzat en mènsules de fusta, tortugada i baixant vist fins el primer forjat. La façana està composada amb un sòl eix, amb obertures de proporció sensiblement horitzontal tancades amb persiana de llibret fixa. El paredat és revestit d'arrebossat pintat de color ocre, recolzat a nivell de forjat en un revestiment de pedra aplacada. L'obertura de la planta baixa ha estat modificada per adaptar-se a nous usos. A la façana lateral, degut al despreniment del revestiment ha quedat a la vist el tipus de paredat de tàpia. | 08044-90 | Carrer Garbí, 5 | Aquesta casa era propietat de la família Tiana de llarga tradició en el sector tèxtil, principalment del sector llaner. Al segle XVIII la família formava part de l'oligarquia dels paraires. Des de mitjans del segle XIX vivien a Barcelona. En aquells moments, els Tiana eren dels propietaris més importants de la vila, tot comptant el 1851 amb 14 finques agràries i 8 cases. Encara el 1860 fabricaven paper sota la raó comercial de 'José Tiana e Hijo'. A més, tenien altres propietats a Vallbona d'Anoia i a La Pobla de Claramunt. A partir de llavors, l'actitud d'aquesta família fou progressivament la de rendistes, apareixen ja en la documentació notarial amb aquest nom, com a 'rentista'. Justament, el manteniment d'aquesta posició va motivar el seu progressiu afebliment. La casa era propietat de Josep Tiana Ferrer, mort el 1850. Segons l'inventari de béns, datat el 1871, a partir de llavors fou propietat de Jaume Tiana Serra. Era descrita en elssegüents termes: 'Una casa en la Calle de Garbí de esta Villa señalada de número uno compuesta de bajos, plan terreno, dos pisos y desván con un patio detrás y cubierto a un lado y un huerto inmediato'. | 41.5298500,1.6863900 | 390412 | 4598411 | 1850 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44457-foto-08044-90-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es pot enquadrar dins l'arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Estructura que ha tingut sempre una doble funció: residencial i comercial. Lleugerament anterior a 1850 (SPAL, 2010: 79) | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44458 | Conjunt de cases del carrer Garbí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-garbi-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa, planta pis i golfes amb pati a darrera. La coberta es a doble vessant amb teula corba, acabades amb ràfec de diverses tipologies, canal i baixant fins arribar al primer forjat. Les façanes estan composades segons un eix desplaçat a la mitgera, amb obertures de proporció vertical, algunes transformades en proporció horitzontal, tancades amb persiana enrotllable i de corda. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals. Les portalades de la planta baixa tenen llinda plana. El parament de les façanes són arrebossats i pintats amb diversitat de colors de gama clara, recolzats en sòcol. La núm. 11 incorpora un forat de ventilació d'una dependència soterrada. | 08044-91 | Carrer Garbi 11, 13, 15 i 17 | Aquesta zona es trobava parcialment construïda el 1851, com confirma la Matriu Cadastral realitzada per Rómulo Zaragoza, tot completant-se la seva construcció a finals del segle XIX. Al registre fiscal de 1906 i als documents de compra-venda es disposa de la informació dels canvis de propietat esdevinguts. | 41.5298000,1.6860700 | 390385 | 4598406 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44458-foto-08044-91-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Catalogable com a conjunt urbà d'interès. Cases entre mitgeres representatives de l'arquitectura popular del nucli antic, integrades en el seu entorn. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44459 | Conjunt de cases antigues de Samsó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-antigues-de-samso | <p>GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES</p> | XIX | <p>Conjunt de tres cases entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i golfes, amb pati a darrera. Presenten cobertes de teula corba a dues vessants acabades amb imbricació de maó i teules, acabades amb canal i baixant fins arribar al primer forjat. Les façanes són composades segons un eix desplaçat a la mitgera; amb obertures de proporció vertical. Els balcons són protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals, amb dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. Els paraments de les façanes són estucats de color salmó clar, recolzats en sòcol estucat de color verdós.</p> | 08044-92 | Carrer Garbí, 19, 21, 23 | <p>A la matriu cadastral realitzada Rómulo Zaragoza el 1851 figura aquest espai com ja construït. De fet, pràcticament, eren les darreres cases del carrer de Garbí (únicament n'hi havia dues més). Segons el Registre Fiscal de 1906, els números 9, 11 i 13 (actuals 19, 21 i 23) del carrer de Garbí eren propietat de Josep Samsó, que residia a Barcelona amb un administrador local.</p> | 41.5296803,1.6853443 | 390324 | 4598394 | 1850 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44459-foto-08044-92-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Catalogables com a conjunts urbans d'interès i representatives de l'arquitectura popular del casc antic, integrades en el seu entorn. Lleugerament anterior a 1851 (SPAL, 2010: 85) | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44460 | Torre Josep Guasch i Orts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-josep-guasch-i-orts | CAMPOY, J; SOLER, M: Urbanisme i edificis singulars. Història de Capellades (títol provisional, en premsa. Coordinada per M. Gutiérrez) SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | La torre de planta sensiblement en doble T, té 11 metres d'ample i 16 metres de fondària. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. Està envoltada d'un ampli jardí, que quan es va construir arribava fins al carrer Abat Muntades. La casa té una coberta composta d'un cos central més alt amb coberta de teula plana a dues vessants. Els capcers són acabats amb perfil trencat i curvilini, i els dos cossos més baixos, perpendiculars a l'anterior, es cobreixen amb coberta a dues vessants de teula plana vitrificada amb dibuix de greques, amb ràfec recolzat en tornapuntes de ferro forjat en reganyol i dibuixos d'elements vegetals d'inspiració modernista. S'accedeix a la torre per una escalinata amb barana de balustres coberta per una balconada superior suportada per quatre columnes jòniques. El portal és tancat amb una porta de fusta emplafonada de dues fulles batents amb tarja fixa tancada amb vidre transparent i protegida amb reixa de ferro. Les façanes són composades simètricament, segons tres eixos amb obertures de proporció vertical, emmarcades amb esgrafiats i ampit de peces vidrades de color verd, i tancades amb persiana de fusta de llibret mòbil de color verd. Els paraments de les façanes són estucats i les cantonades presenten especejament de carreus. La tanca del jardí, amb façana al carrer, es de sòcol de paredat estucat, coronat amb rajoles ceràmiques vidrades de color verd; les pilastres són capçades amb capitell i hídria esfèrica. La reixa és de ferro forjat amb sòcol massís de planxa i barrots verticals en reganyol acabats en tirabuixó; la porta té dues fulles batents de ferro amb barrots en reganyol i dibuixos geomètrics acabats a cop de fuet. | 08044-93 | Carrer Garbí, 31 | Torre senyorial que fou edificada per Josep Guasch i Orts, fill d'Isaac Guasch, important industrial tèxtil de Capellades. Aquest va comprar diferents terrenys contigus entre el carrer Garbí i l'actual Abat Muntades per construir-hi un edifici de nova planta que va superar diversos problemes administratius. Durant uns anys la casa fou llogada al Doctor Josep Bartolomé. L'any 1999, Josep Vallès i Jové va vendre la torre a l'actual propietari, Juan Rosado Serrano, que va dur a terme una restauració de la casa (1999-2000), respectant al màxim els elements originals, com les motllures interiors que decoren totes les parets i sostres i tots els elements ornamentals exteriors de l'edifici. | 41.5296500,1.6855800 | 390344 | 4598390 | 1917 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44460-foto-08044-93-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Josep Vives Salvadó, mestre d'obres/ Josep Guart i Orts (promotor) | També conegut com: Cal Baldufes, Cal Belza, Cal Sr. Pau. Catalogada com a arquitectura residencial urbana aïllada. Tipologia ciutat jardí | 106 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||
| 44461 | Cal Fortuny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fortuny | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES Mundo Gráfico, 21-IV-1926,p.13: Imatge des l'actual carrer Abat Muntadas de 'Cal Fortuny' | XX | Casa unifamiliar aïllada, aixecada respecte el terreny, de perímetre rectangular. Està constituïda per planta baixa i golfa. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb un sobresortit ràfec que recolza en mènsules, el ràfec volta el perímetre de la casa composant un frontó en la façana principal i posterior. Les façanes són estucades de color ocre clar i estan composades amb obertures de proporció quadrada, emmarcades, tancades amb persiana de fusta de llibret mòbil i pintades de color marró. La façana principal és disposa segons tres eixos; a la planta golfa del central hi ha una finestra de proporció rectangular i a la planta baixa hi ha un porxo limitat amb una línia d'arcs de mig punt que emfasitzen el portal d'entrada, tancat amb una porta de fusta emplafonada d'una fulla batent. El porxo es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, arribant-hi a través d'un curt tram d'escala. La tanca del carrer és amb sòcol massís de paredat estucat de color blanc, coronat a dues vessants amb peces ceràmiques vidrades de color groc, amb pilars intercalats de planta quadrada acabats amb capitell. Les reixes i la porta tenen barrots verticals de ferro forjat en reganyol i el sòcol és amb planxa massissa de ferro. La porta és de dues fulles batents alineada amb l'eix de l'entrada a la casa. | 08044-94 | Carrer Garbi, 35 | Aquesta edificació és popularment coneguda com a Cal Fortuny. La torre ja estava construïda el 1926. La majoria de cròniques coincideixen en assenyalar que la casa torre es situava al final del carrer de Garbí. Pau Fortuny vivia a Barcelona i pretenia utilitzar aquesta casa com a espai de lleure d'estiueig. Els diversos propietaris i residents a la casa pertanyen a l'oligarquia local de la industria tèxtil . A la dècada dels quaranta Manel Mercader era un important comercial tèxtil de Barcelona. Era propietari de 'Mercader y Casadevall', camiseria situada a la Porta de l'Àngel. El 2000 aquesta empresa fou adquirida, juntament amb 'Burberry Spain', per l'empresa britànica Burberry. Encara en aquella època Joan Mercader Fortuny, fill de M. Carme Fortuny formava part del consell de 'Burberry Spain'. En l'actualitat el propietari es un constructor capelladí que la va adquirir recentment, realitzant considerables reformes destinades a una modernització dels seus espais que té arrendats. | 41.5295900,1.6853300 | 390323 | 4598384 | 1920 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44461-foto-08044-94-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Pau Fortuny Grau | Definida com a arquitectura residencial urbana aïllada. Edifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura noucentista de postguerra, integrat en els edificis de ciutat jardí del seu entorn | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||
| 44462 | Casa Torrens Almirall i jardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-torrens-almirall-i-jardi | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. | XX | Casa aïllada alineada al carrer, de perímetre rectangular, de planta baixa, dues plantes pis i golfa. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfec recolzat en una cornisa que ressegueix els pendents de coberta. Per sota la cornisa hi ha una imposta, i a sota d'ella els forats de ventilació de la golfa, la qual volta el perímetre de la casa dibuixant un capcer en les façanes laterals. Les façanes són estucades de color ocre clar, amb pilastres esgrafiades carreuades a les cantonades. La façana principal respon a tres eixos, amb obertures de proporció quadrada en les plantes pis, emmarcades amb un ampli portal a la planta baixa amb llinda plana. Els paraments de façana es recolzen en un sòcol de pedra carreuada fins a l'alçada de la imposta de la planta baixa. La tanca al carrer té quatre pilastres de secció circular, les dues centrals emmarquen una porta de ferro d'una fulla batent, amb sòcol massís de pedra amb carreus hexagonals i la part alta amb malla metàl·lica de torsió emmarcada. | 08044-95 | Carrer Garbí 37 | Construït poc després de l'acabament de la Guerra Civil per Joan Torrens Almirall, empresari que es dedicava a les obres públiques. Prèviament, Joan Torrens Almirall va comprar a l'Ajuntament de Capellades un terreny situat en una zona coneguda com a 'Camp de la Font', justament situat al carrer de Garbí, el maig de 1936. Aquesta partida també era coneguda com a 'Camp del Prats', ja que era propietat de la família Prats. Forma part del procés d'urbanització d'aquesta zona del carrer en la immediata postguerra i la primera meitat de la dècada de 1950. | 41.5295600,1.6851900 | 390311 | 4598380 | 1942 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44462-foto-08044-95-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Joan Torrens Almirall | També conegut com a: 'Cal Paiés'. Arquitectura residencial entre mitgeres.Edifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura noucentista de postguerra, integrat en els edificis de ciutat jardí del seu entorn. | 106 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||
| 44463 | Casa Joaquim Romañà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joaquim-romana | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa amb una mitgera, a ponent, i jardí al costat de llevant, de planta baixa i pis. Coberta amb amb teula corba a tres vessants, acabades amb ràfec recolzat en mènsules, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. La façana està composada amb obertures de proporció vertical d'arc de mig punt, emmarcades amb totxo, i tancades amb persiana de llibret fix. El revestiment de façana és arrebossat i pintat de color blanc. | 08044-96 | Carrer Garbí, 39 | El carrer de Garbí (o Graví) va començar a completar el seu procés d'urbanització després de la Guerra Civil de 1936-1939, i, molt especialment, durant la dècada de 1950. Anteriorment es trobava urbanitzat únicament fins al carreró que dóna al pati de la Lliga. Fins llavors, aquests espais estaven ocupats per terres dedicades a horta. L'estímul principal va provenir de l'obertura del carrer, completada amb motiu de la construcció de la piscina. La inestabilitat política i la Guerra Civil van impossibilitar l'inici del procés d'urbanització. Una de les primeres edificacions d'aquest cicle de construcció fou la de Joaquim Romañà Juncosa. Aquesta casa fou ocupada per les filles de Joaquim Romañá, Anna i Maria Romañá i Tort fins a la seva mort, a inicis de la dècada de 1970. L'edifici fou comprat fa uns anys per Berneda SA, l'empresa propietària de la marca de sabatilles esportives Munich, tot habilitant els baixos com a 'show-room' de la seva empresa. | 41.5294900,1.6849200 | 390288 | 4598373 | 1939 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44463-foto-08044-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44463-foto-08044-96-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Joaquim Romañà Juncosa | Edifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura noucentista, integrat en els edificis de ciutat jardí del seu entorn. Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||
| 44464 | Edifici de La Caixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-caixa | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel: 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel: 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa entre mitgeres, de perímetre rectangular, de planta baixa, dues plantes pis amb un cos central de tres plantes. Coberta plana limitada per una balustrada en la façana, la qual recolza en una cornisa. La façana estucada de color gris clar i composada en tres eixos, amb obertures de proporció horitzontal emmarcades, partides per columnetes. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics. En la part central de les baranes dels balcons laterals de la planta primera, hi ha la grafia de l'antic logotip de la Caixa, 'CPVA'. El cos central està coronat amb un frontó amb escultures emmarcant el logotip 'CPVA'. Els portals de la planta baixa estan tancats amb portes vidrieres de ferro forjat. Al centre de la tarja, molt treballada amb dibuixos geomètrics, hi ha un altre cop el logotip amb la grafia 'CPVA'. El parament de façana recolza en un sòcol estucat a franges horitzontals fins a l'alçada de la imposta de la planta baixa | 08044-97 | Carrer Garbí, 41 | La presència de la Caixa de Pensions per la Vellesa i d'Estalvis a Capellades data de 17 de novembre de 1945 El nou edifici de 'la Caixa' es va inaugurar l'agost de 1954. El nou edifici ocupava el solar de l'antiga sucursal al que havia sumat el terreny veí. La inauguració de la biblioteca o 'casa de cultura', que ocupava l'altra part dels baixos de l'edifici, no va estar operativa fins el 4 de desembre de 1954. El constructor fou el capelladí Josep Vives. En aquell moment s'havia urbanitzat el carrer fins al Rec del Corronaire. A mitjans de la dècada de 1990, va traspassar la titularitat de la biblioteca a l'Ajuntament de Capellades. | 41.5294700,1.6848300 | 390281 | 4598371 | 1952/4 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44464-foto-08044-97-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Joan Padrós Forneguera, arquitecte i Josep Vives, constructor | Catalogada com d'arquitectura noucentista de postguerra i arquitectura residencial urbana entre mitgeres. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||
| 44465 | Casa Consorts Guasch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-consorts-guasch | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Cuadernos de arquitectura y urbanismo, 1974, 103, Anuario I, 1974. La Miranda, Capellades. | XX | Casa entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i golfes. Cobert amb teula àrab a dues vessants acabades amb cornisa de permòdols, canal i baixant fins a sota la cornisa. La façana està composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical. Els balcons estan emmarcats, tancats amb persiana de fusta de llibret mòbil i protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a dalt i a baix. El portal d'entrada està constituït per un arc rebaixat, tancat amb porta de fusta emplafonada de dues fulles batents amb tarja i una portella. Les finestres estan tancades amb persiana enrotllable i protegides amb reixa de barrots verticals amb elements de fosa. El parament de façana és estucat de color gris, el qual recolza en un sòcol d'aplacat de pedra. | 08044-98 | Passeig de la Immaculada Concepció, 3 | L'any 1906 la propietat ocupava una superfície total de 390 m². El 13 de març de 1924, la casa fou adquirida per Víctor Guasch Orts, membre de la família propietària de la important empresa tèxtil de Capellades 'Guasch Hermanos' i membre de l'Ajuntament durant la Dictadura de Primo de Rivera. La família va viure fins l'any 1955. L'adequació de l'edifici com a hospital-residència es va iniciar el 1966. L'edifici comptava amb soterrani, planta baixa i dues plantes pis. edifici-hospital i la seva capella van ser inaugurats el 3 de gener de 1967, assistit per l'ordre de les HH. dels Pobres de Maiquitia. La nova instal·lació venia a substituir el que havia existit a Cal Serra, al carrer del Pilar, i era assistit per les religioses de la Nativitat del Nostre Senyor. La funció sanitària es va interrompre el 1969, per centrar-se en l'assistència a gent de la tercera edat. L'any 1985, la Fundació va adaptar els seus Estatuts a la normativa de la Generalitat, i l'administració del centre va passar a mans de l'Ajuntament. El 26 de maig de 1992, es va traspassar la gestió de la Fundació Consorts Guasch a l'Ordre de les Germanetes dels pobres del Pare Claver, tot i que uns anys després la van abandonar. Fruit de les noves necessitats, es va efectuar una important reforma, i es va inaugurar la secció de la residència el dies 10 i 11 de gener de 2009. | 41.5298300,1.6836900 | 390186 | 4598412 | 1966 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44465-foto-08044-98-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Actualment es una Residència Tercera Edat. Es cataloga com a arquitectura pública, semipública i arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Es va adequar d'habitatge a hospital. Casa representativa de l'arquitectura de finals de segle XIX - inici del segle XX, integrada en l'entorn immediat. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44466 | Casa Rius Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rius-poch | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfa. Presenta la coberta de teula corba a dues vessants, acabada amb un acroteri i cornisa recolzada en cartel·les amb escultures. La façana està composada per obertures de proporció vertical al primer pis i quadrada a les plantes baixa i golfes. Els balcons estan emmarcats amb guardapols en el terç superior, tancats amb persiana de fusta llibret mòbil, i protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics. Les finestres de la planta baixa han estat modificades. El parament de la façana és estucat de color blau clar, capçada amb una cornisa recolzada en permòdols amb escultures que emmarquen les obertures de la golfa. L'estuc es recolza en un sòcol de plaques de pedra irregulars. | 08044-99 | Passeig de la Immaculada Concepció, 11 | Un dels espais que es va urbanitzar a les dècades centrals del segle XIX fou el Passeig de la Immaculada Concepció (que incloïa també l'actual de Miquel i Costas) i que també era conegut com a Passeig de l'Olivar (per la partida de terra situada prop del Molí de la Vila). La primera part en urbanitzar-se fou justament la que conserva el seu nom original, i més propera al Molí de la Vila. De fet, fins entrat el segle XX no es va materialitzar la connexió del passeig amb la carretera d'Igualada. Els Rius eren propietaris de zones d'horta en aquells espais. Segons el Registre Fiscal de 1906 l'actual número 11 del Passeig de la Immaculada Concepció era propietat de Pere Rius Poch. El 1916 la van adquirir Joan Artigas Cardús i Ernest Asbert Soler. Cardús i Asbert eren cunyats –vegin-se fitxes 162 i 163-. Joan Artigas era el germà gran de la família d'una família de paperers, tot emigrant a Santiago de Cuba on feu una considerable fortuna. Un cop instal·lat de nou a Capellades, amb la seva filla Maria de la Caritat, va ocupar un lloc destacat en la societat capelladina, arribant a ocupar l'alcaldia el 1909, sempre proper a les posicions del partit conservador. Durant la dictadura de Primo de Rivera, fou el president de la 'Unión Patriótica' local. La casa objecte de comentari era la seva residència habitual a Capellades (junt a la casa d'estiueig 'Ca l'Artigas'). El 1925 era el major contribuent de Capellades per contribució rústega domiciliat al terme. | 41.5295200,1.6837000 | 390187 | 4598378 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44466-foto-08044-99-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Pere Rius Poch (de la reforma d'inicis de segle XX). | També coneguda com : Casa Font Costa. Catalogada com representativa de l'arquitectura residencial urbana entre mitgeres. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44467 | Casa Rius Aloy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rius-aloy | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfa. Presenta coberta plana limitada per una balustrada calada amb dibuixos geomètric vegetals. La façana composada en dos eixos, amb obertures de proporció vertical. Els balcons estan emmarcats amb guardapols en el terç superior, tancats amb persiana de fusta de llibret mòbil i protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb elements de fosa. El portal d'entrada presenta un arc rebaixat i la finestra de la planta baixa està protegida amb reixa de barrots verticals en reganyol. El parament de façana és estucat de color gris i recolza en un sòcol estucat. | 08044-100 | Passeig de la Immaculada Concepció, 13 | Segons un plànol datat el 1878, la zona ocupada per aquesta casa ja es trobava construïda. La família Rius està vinculada a aquest procés de creixement urbà. Els Rius eren propietaris de zones d'horta en aquells espais. Després de la construcció d'un nou edifici al solar annex, a inicis de la dècada de 1990, antigament propietat de Josep Vives 'el Caio', | 41.5294700,1.6836900 | 390186 | 4598372 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44467-foto-08044-100-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Josep Rius Aloy (de la reforma, Francesc Rius Poch) | Casa representativa de l'arquitectura modernista de finals del segle XIX, integrada en el seu entorn. Arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 105 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44468 | Casa Llupià Puigjaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llupia-puigjaner | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Edifici entre mitgeres en cantonada, de planta baixa, pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa, canal i baixant fins al primer forjat. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical. A la façana de l'avinguda Maties Guasch el balcó està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems; les finestres estan protegides amb reixes de barrots verticals. La façana del passeig Immaculada Concepció està composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical; les finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat, pintats de color blanc i recolzen en un sòcol alt esquerdejat de color gris; les cantonades de l'avinguda són amb carreus de pedra . | 08044-101 | Av. Maties Guasch, s/n. Pg. de la Immaculada Concepció, 53 | Aquesta edificació és posterior al plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851, donat que la urbanització d'aquesta zona del municipi s'inicia als voltants de 1870. Francesc Llupià va obtenir permís el 1897 per edificar al carrer de la Concepció, a la carretera de Capellades a Martorell, a la zona del Ramal. La propietat va continuar en mans de la família Llupià fins que a principis de la dècada dels 80 fou adquirida per l'Ajuntament de Capellades. En aquesta casa hi va tenir la seva seu l'agrupació local de la Creu Roja. En el present és la seu del 'Centre d'Emergències Municipals de Capellades'. Aquest espai va començar a desenvolupar aquesta funció a finals de 2001, tot i que no fou inaugurat fins el setembre de 2002. | 41.5274100,1.6837000 | 390183 | 4598144 | 1897 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44468-foto-08044-101-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Francesc Llupià Puigjaner | Conegut com Cal Llupià i per la seva funcionalitat: Antiga Creu Roja i Centre d'Emergències Municipals de CapelladesEdifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura d'habitatge popular, integrat en l'entorn d'edificis industrials. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||
| 44469 | Fàbrica i casa Romañá Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-i-casa-romana-vilaseca | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 2008. HIMEL 1958-2008. Barcelona, editat per la pròpia empresa. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU HIMEL. Capellades. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. | XIX | Conjunt d'edifici industrial i habitatge entre mitgeres en cantonada ocupava gairebé tota l'illa. El primer cos, el corresponent a habitatge i magatzem, amb façana a l'avinguda Maties Guasch, està constituït per planta baixa, pis i golfa. Presenta coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa, canal i baixant fins al primer forjat. La façana principal està composada simètricament segons tres eixos amb obertures de proporció vertical; amb balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals i dibuixos als extrems. L'obertura de la planta sota coberta està composada amb un gran finestral d'arc rebaixat. La façana lateral, la del passeig Immaculada Concepció, està composada amb quatre eixos; les finestres de la planta pis estan tancades amb persiana enrotllable i les de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro. En l'eix de ponent hi ha una portalada d'entrada d'arc el·líptic. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i pintats de color blanc i recolzen en un sòcol esquerdejat de color gris. L'edifici industrial es troba a continuació en el mateix passeig Immaculada Concepció i tanca l'illa pel sud. Està format dos cossos coberts amb teula corba, el primer amb dos aiguavessos i el segon amb un de sol, formant un aiguafons entre els dos; amb planta baixa i dues plantes superiors, al costat de llevant, i planta baixa i una planta superior al costat de migdia. Les façanes estan composades en eixos verticals amb finestres vidriades. Els paraments de les façanes, també són revestits d'arrebossat i pintats de color blanc. | 08044-102 | Passeig de la Immaculada Concepció, 52 - 54Av. Maties Guasch, 38 | Joan Romañá Vilaseca presenta la documentació per donar d'alta aquesta edificació l'any 1897 situat al 'Ramal'. Aquest nom havia estat concedit a aquest vial al maig d'aquell mateix any i afectaria a aquelles edificacions realitzades a la carretera d'Igualada a Martorell. Segons el Registre Fiscal de 1906 el número 1 del Ramal era propietat d'Ignasi Romañá Sol. Constava com a fàbrica de paper. L'any 1910 s'obtingueren els permisos per fer la reforma de la façana de casa seva al Passeig de la Concepció. L'edifici de la part superior fou durant molt de temps un pintador de paper controlat per la família Miquel i Costas. A la dècada de 1930, el 'Garatge Romañá' apareix anunciat als programes de la Festa Major com espai de lloguers de cotxes i camions, reparació i pupil·latge de cotxes i venda de gasolina. Cap el 1953, l'antic espai del pintador de paper fou ocupat per 'Hispano Radio', una empresa especialitzada primer en aparells de ràdio i en material elèctric, més tard. La nova ubicació estava a unes desenes de metres de la que s'havia ocupat fins aleshores a la 'Fàbrica Nova', prop de la bassa. L'empresa va anar incrementant la seva producció i l'1 d'octubre es va reformular en una nova raó social 'Hispano Mecano Eléctrica SL' (HIMEL). En aquest marc, les antigues instal·lacions de 'Cal Romañá' van ser sotmeses a diferents treballs d'adequació el 1961 i 1962. L'últim full de cotització a la Seguretat Social amb seu a l'avinguda Maties Guasch s/n, va ser la de juliol de 1964. La nova fàbrica es situarà al carrer del Call. Durant un temps, a cavall de la dècada de 1970 i 1980, hi va haverhi també un taller de fusteria. A mitjans de la dècada de 1980, aquestes instal·lacions foren ocupades pel taller d'art gràfiques Iberpack Anoia SL. En aquest moments són propietat de Jordi Prat Gumà, propietari al mateix temps d''Iberpack Anoia SL'. Aquesta empresa de base familiar serveix el mercat de l'envàs imprès de cartronet. Segons el Padró de 1970, hi vivien a la casa més propera a la carretera (Maties Guasch, 38- Concepció 52), Joan Romañá Sardá amb el seu fill Joan Romañá Viladellprat i la família d'aquest darrer. Joan Romañá encara hi tenia un taller mecànic a finals de la dècada de 1960. En el present encara hi viu Joan Romañá Villadelprat | 41.5272900,1.6835900 | 390174 | 4598130 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44469-foto-08044-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44469-foto-08044-102-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Joan Romañá Vilaseca | També coneguda com: Cal Romañá. Edifici representatiu d'arquitectura industrial amb elements de l'arquitectura popular, integrat en l'arquitectura industrial del seu entorn. Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Actualment presenta una doble funció: residencial i productiu. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44470 | Fàbrica Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-nova | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Antic edifici industrial entre mitgeres reconvertit per a ús residencial, situat fora del límit del casc antic. Està constituït de planta baixa i un pis. Presenta una coberta de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb ràfec, canal i baixant empotrat per sota el forjat de la planta pis. La façana és composada segons nou eixos amb obertures de proporció vertical amb arc rebaixat a la planta baixa, protegides amb reixes de ferro de barrots verticals, i, de proporció quadrada a la planta/pis, amb llinda plana i tancades amb persiana de corda. El parament de façana és revestit d'estucat de color blanc, el qual recolza en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-103 | Carrer Joan Castells, núm. 18-22. | La Fàbrica Nova es va posar en funcionament la darrera dècada del segle XIX, al carrer que es va obrir a la mateixa vegada. La fàbrica va ser fundada per Antoni Canals i Puigjaner. L'empresa estava especialitzada en teixits de barreja (cotó i llana). La seva primera aparició a les matrícules industrials de Capellades fou el 1894. També tenia una fàbrica a Santa Coloma de Queralt, lloc d'origen de Josep Ferrer Asbert. Segons el Registre Fiscal de 1906, era una 'fábrica de tejidos con patio', propietat d'Antoni Canals Puigjaner. Cal destacar que és la única casa d'aquell carrer que apareix en l'esmentat registre. Els anys anteriors a la 1a. Guerra Mundial foren de crisi per a Canals. La seva continuïtat durant la dècada de 1920 fou curta, després d'una fallida mecanització. En aquells moments Antoni Canals ja havia mort. A la dècada de 1920 funcionava a nom d'Ignasi Maria Canals. Va finalitzar la seva vida productiva entre 1925 i 1930. Tancada la fàbrica, la planta superior es va reconvertir en pisos i la inferior es va dedicar a indústria. En un d'aquells espais de la planta baixa va néixer 'Hispano Radio', empresa que amb els anys arribaria a esdevenir 'Hispano Mecano Eléctrica SA', empresa especialitzada en la producció de material elèctric. Segons el Padró de 1970, hi havia vuit pisos amb un total de 30 habitants. A la dècada de 1990, es va adequar la planta baixa com a restaurant. | 41.5282900,1.6847500 | 390272 | 4598240 | 1890 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44470-foto-08044-103-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Antoni Canals Puigjaner | També conegut com: Ca la Marina. Edifici representatiu de l'arquitectura industrial de la població, posteriorment reconvertit en habitatges, exemple de la recuperació i rehabilitació de l'arquitectura industrial. A l'apartat de funcions, juntament amb la industrial, s'hauria d'afegir la residencial. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||
| 44471 | Casa Canals Puigjaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-canals-puigjaner | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa entre mitgeres en cantonada amb jardí a darrera, de planta baixa i pis. Presenta una cobertura plana limitada amb barana de ferro de tres tubs horitzontals. Les façanes amb obertures de proporció vertical estucades de color ocre clar. La principal, al carrer Joan Castells, està composada segons tres eixos, les obertures són tancades amb persiana de fusta de llibret mòbil de color blanc; els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb tres tubs horitzontals, el central presenta una llosana amb sòcol massís emfasitzant el portal d'entrada. Les finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro forjat. El portal d'entrada està tancat amb porta vidriera de ferro forjat, de disseny decó, accedint a un vestíbul amb les parets revestides de sòcol de peces ceràmiques de 15x15 cm de color verd pàl·lid amb una fina imposta decorada a manera de bitllets alternant blanc i negre. La porta d'entrada a la casa és de disseny decó, de fusta pintada. El paviment és de mosaic hidràulic de color blau cel composat a manera de catifa. La resta de façanes estan composades simètricament, la del carrer Pau Casals amb un balcó central i la del pati amb finestres d'arc rebaixat. La tanca és de paredat massís, coronat a dues vessants amb rajola vidrada com la dels ampits de les finestres, i està revestida d'estucat de color ocre clar. | 08044-104 | Carrer Joan Castells, 24 - C. Pau Casals - C. Rec del Corronaire | Segons el padró de 1910, al carrer Castell (actual Joan Castells) únicament hi vivia una família: la de Pere Vivó Cots, teixidor de professió mantenint la seva ocupació fins l'any 1924. Tancada la fàbrica, es va dedicar la planta inferior a industria i la planta superior a habitatges. El nou propietari de la casa fou Joan Esquirol Balada. Joan Esquirol s'havia establert a finals de la dècada de 1910 i es dedicava al negoci de la ramaderia i carnisseria. A nivell polític i social, va formar part del primer Ajuntament franquista format el 26 de gener de 1936. Justament, l'octubre de 1936 va arrendar mitja ploma destinada a la casa carrer Castell número 1. El nom que se li dóna a la casa, 'Ca la Marina', es deriva de la dona d'Esquirol que hi ha viure molt de temps. Es deia Marina Vidal Rius. | 41.5283100,1.6845200 | 390253 | 4598243 | 1903 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44471-foto-08044-104-1.jpg | Inexistent | Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Antoni Canals Puigjaner | També coneguda com a , Casa Esquirol 'Ca la Marina'. Figura com anterior a 1903 (Spal, 2010: 143) i reformes a la dècada de 1940. Edifici representatiu de l'arquitectura racionalista, amb les reixes i portada de ferro de planta baixa de llenguatge eclèctic. | 120 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||
| 44472 | Casa Josep Llorach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-llorach | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Casa entre mitgeres, de planta baixa alineada a la façana i plantes reculades, la planta baixa es cobreix amb coberta plana i terrassa. L'edifici ha estat modificat i ha perdut l'interès arquitectònic. | 08044-105 | Carrer Magí Carme, 1 | Aquesta casa possiblement prové de les propietats dels Bru, important famílies de paraires durant el segle XVIII. Segons el Registre Fiscal de 1906, era propietat d'Isabel Morros, llavors resident a Igualada. A inicis de la dècada de 1980 fou adquirida per Josep Llorach i Àngela Galindo Camps, que la van sotmetre a una reforma total. | 41.5315800,1.6856000 | 390349 | 4598604 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44472-foto-08044-105-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com: Casa família Morros. Enquadrable com a arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Origen s. XVIII; inici segle XIX; reformada 1980. Amb motiu de reformes ha desaparegut el possible interès arquitectònic i Àrea Expectativa Arqueològica. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44473 | Casa Toda Adell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-toda-adell | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional) MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins sota al primer forjat. La façana té amb obertures de proporció vertical. Els balcons són protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals, les de la planta primer pis amb dibuixos geomètrics als extrems. El portal d'entrada és de carreus de pedra amb arc de mig punt, tancat amb porta vidriera de fusta, amb una fulla central emplafonada i targes fixes verticals de vidre. El parament de façana és arrebossat i pintat de color blanc, el qual recolza en un sòcol esquerdejat. | 08044-106 | Carrer Magí Carme, 4 | Aquesta casa sembla vinculada des d'antic a la família Puigjaner família que documentada al segle XV i que al XVII ja ocupava una posició de preeminència en l'estructura política, social i econòmica, donat que diversos membre formen part de la corporació municipal, especialment durant el segle XVIII, sempre com a conservadors. Al segle XVII la família estava vinculada al sector llaner, com es deriva del Capbreu de 1649. Durant les dècades centrals del segle XVIII paral·lelament a les activitats llaneres, s'afegiren tasques agrícoles i l'orientació rendista. El 1941 fou adquirida per Emili Rius Artigas. Posterioment, fou adquirida el 1952 per César Gómez Ramos i Araceli Díaz. Des de la segona meitat de la dècada de 1980 va canviar de propietaris. | 41.5317100,1.6857200 | 390359 | 4598618 | 1788 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44473-foto-08044-106-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Casa Josep Puijaner, Casa Emili Rius, Casa César Gómez 'Cal Cesar'. Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge popular en l'àmbit del nucli antic. Arquitectura residencial urbana entre mitgeres i Àrea d'expectativa arquelògica. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44474 | Casa Jordi Tutusaus Pérez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jordi-tutusaus-perez | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Casa entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb imbricació de maó. La façana del carrer Magí Carme està composada amb un eix desplaçat a la mitgera, amb obertures de proporció vertical tancades amb persiana enrotllable de color blanc. Els balcons són a pla de façana i protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. El portal d'entrada està tancat amb porta de fusta. El parament de façana és revestit amb esquerdejat. La façana posterior, la del carrer Dr. Fleming, està constituïda per un cos un cos de planta baixa i entresolat, a línia de carrer, i més reculada la façana dels pisos superiors. El primer, amb parament de paredat comú vist, s'obre al carrer amb un portal de llinda plana tancat amb porta metàl·lica enrotllable, a sobre del qual hi ha una obertura horitzontal tancada amb pavés de vidre. La façana del cos reculat és amb paredat vist i està composada amb dos eixos, amb obertures de proporció vertical. | 08044-107 | Carrer Magí Carme, 7; Carrer Dr. Fleming, 12 | La família de Cal Magí Carme fou fundada, segons Esteve Busquets, per Magí Rigol, natural de Carme, que fou el constructor d'aquesta casa a finals del segle XVIII. Segons un llistat de propietats de Josep Riba i Martí, datat el 1835, era propietari de la casa a banda d'altres propietats i camps de conreu. Destaca la figura de Raimunda Riba Morera, que va desenvolupar durant molts anys la tasca de llevadora a Capellades que va residir en aquesta propietat fins a mitjans de segle XX. | 41.5315500,1.6855400 | 390344 | 4598601 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44474-foto-08044-107-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Magí Riba | També conegut com: Cal Magí Carme; Ca la Magina Carme. Considerada arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge popular.Àrea Expectativa Arqueològica. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44475 | Cal Sabata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabata | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIV | Casa en cantonada de planta baixa i dues plantes pis. Presenta coberta plana, limitada amb una barana de ferro de brèndoles verticals recolzades amb trams de barana de paredat massís de perfil corb, coronats amb una imposta i una hídria ceràmica. Les façanes són composades amb obertures de proporció vertical, la principal segons un eix, la lateral segons dos eixos junt a la mitgera de ponent. Els paraments de façana de les dues plantes pis són estucats de color salmó, amb una imposta a nivell de forjat de color marró que emfasitza l'horitzontalitat i enllaça amb el revestit de la pilastra de la cantonada. El parament de la planta està aplacat amb peces de granet porrinyo. | 08044-108 | Carrer Major, 2-4; Carrer del Pilar | L'edifici número 2 del carrer Major està situat de ple en la zona medieval de Capellades. Des de mitjans del segle XIX era ocupat en els seus baixos per comerços i en els pisos superiors per habitatge. Els arrendataris del local foren diversos durant la segona meitat del segle XIX i durant la primera part del segle XX. Des de finals de la dècada de 1950, està ocupada per la família Sabata on van obrir una carnisseria. El 1962, fou sotmès a una profunda reforma com es deriva de les dades cadastrals. A finals de la dècada de 1980 van comprar els baixos del número 4 per ampliar el negoci. Actualment és una carnisseria. | 41.5309100,1.6860900 | 390388 | 4598529 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44475-foto-08044-108-1.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Té origen medieval i importants reformes al segle XIX i l'any1962. Pertany a l'apartat d'arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Actualment es un espai residencial i comercial que configura el carrer integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn. | 94|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44476 | Casa Cusiné | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cusine | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). PROGRAMES DE LA FESTIVITAT DE SANT CRISTÒFOL SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres constituïda per planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb cornisa recolzada en permòdols, canal i baixant fins la meitat de la planta baixa. Les obertures són de proporció vertical. La façana està composada simètricament segons dos eixos, les dues obertures de la planta baixa queden emfasitzades pel balcó corregut al llarg de la façana, el qual està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb senzills dibuixos geomètrics. El portal d'entrada, amb arc rebaixat, està format amb carreus de pedra. A la clau central de l'arc hi ha la inscripció '1862. J C y V'. El parament de façana està estucat de color gris i recolza en un sòcol de pedra. | 08044-109 | Carrer Major, 3 | L'edifici actual fou construït el 1862, com apunta l'any que apareix a la seva arcada (junt a les inicials 'JC y T'). El seu promotor fou el primer Cusiné establert a Capellades el 1806 procedent de Montmaneu, Joan Cusiné, sastre d'ofici. Anys després, segons el padró de 1846, constava com a cafeter i devia tenir cert estatus social ja que comptava amb criada. Tradicionalment, els propietaris d'aquesta casa l'arrendaven a famílies diverses amb ocupacions tant variades com: perfils polítics, negocis familiars, recaders. L'any 1930 es va fundar l'empresa d'autobusos Montferri i questa família va adquirir en propietat aquest edifici, on a la planta baixa hi té una agència de viatges i les oficines de la seva empresa d'autobusos. | 41.5308100,1.6861900 | 390397 | 4598518 | 1862 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44476-foto-08044-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44476-foto-08044-109-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Joan Cusiné | També conegut com: Casa Montferri. Forma part del conjunt d'arquitectura popular de cases entre mitgeres que configura el carrer integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn.Actualment compleix una doble funció: com a residencia i com a negoci, Over Travel, agència de viatges. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||
| 44477 | Casa Domingo Abada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-domingo-abada | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa motllurada amb fretes, canal i baixant fins la meitat de la planta pis. La façana està composada simètricament segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda. Les tres obertures de la planta baixa queden emfasitzades pel balcó corregut al llarg de la façana, protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems. El parament de façana està estucat de color gris. | 08044-110 | Carrer Major, 6 | Possiblement es una estructura d'origen medieval. Aquest edifici, com bona part dels del carrer Major, era ocupat en els seus baixos per comerços i en els pisos superiors per habitatge. L'any 1868 hi vivia Joaquim Domingo i Abadal, un farmacèutic natural de Molins de Rei i la seva família. L'edifici fou sotmès a una important reforma l'any 1920 Des del darrer quart de segle XIX va pasar a ser propietat de la família Santacana que tenia el domicili familiar l'any 1894 era a la plaça Àngel Guimerà, 10 (antiga plaça del Portal). La casa situada al número 6 del carrer Major fou adquirida per Ferran Mallofré, nou arrendatari de la fonda Montserrat, establert a Capellades el 1946. En l'actualitat n'és la seva propietària Montserrat Morist Borràs, dona de Ferran Mallofré. | 41.5308700,1.6861100 | 390390 | 4598525 | 1868 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44477-foto-08044-110-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Forma part del conjunt d'arquitectura popular de cases entre mitgeres que configura el carrer, integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn. A l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades figura com (Vol. 2.2 : 159) figura com anterior a 1868 i reformada el 1920. Durant molt de temps va servir com a residència i com a espai comercial, encara que en aquest moment aquesta segona funció ja no la compleix. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44478 | Ca l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lilla | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). LLUSIA, Modest; COSTA Solé, Josep. 1958. Primer llibre de Capellades. Capellades. Editat per Modest Llusià. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES COL·LECCIÓ PARTICULAR D'ANTONI PONS I TORT. | Casa entre mitgeres en cantonada, constituïda per planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa recolzada en permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. Les obertures són de proporció vertical. En la planta sota coberta destaca una galeria de quatre arcs de mig punt. A la cantonada hi ha una fornícula protegida amb una teuladeta que conté la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpta. Els balcons estan protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals. El parament de façana està arrebossat pintat de color blanc. | 08044-111 | Carrer Major, 9 - Carrer del Call | Possiblement per la seva ubicació Carrer Major/Carrer del Call ja seria construït des del segle XVI. Segons el padró de 1868 hi vivia Antònia Romañá i Riusi els seus fills com a forners. A principis de segle XX apareix la família Rovira com a gestors del forn i posteriorment va ser la família Armenteras-Illa. Els Rovira i els Illa eren els llogaters d'aquest edifici. El 1933 i el 1942 els propietaris van obtenir permís per realitzar reformes a les obertures de la casa objecte de comentari. El forn el van conduir Antoni Illa i el seu fill Ramon Illa i Muset fins a finals de la dècada de1960 quan el van tancar. Des de llavors, els baixos de l'edifici s'han llogat per a diferents activitats comercials, mentre que els pisos superiors s'han dedicat a habitatge (conjuntament amb l'edifici del carrer del Call n. 1, també propietat de la família Illa i per es té entrada als pisos superiors d'aquesta casa). | 41.5306500,1.6863100 | 390406 | 4598500 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44478-foto-08044-111-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Forma part del conjunt d'arquitectura popular de cases entre mitgeres que configura el carrer, integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||||
| 44479 | Cal Titulata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-titulata | TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). LUSIÀ, Modest; COSTA SOLÉ, Josep. 1958. Primer llibre de Capellades, editat per Modest Llusià SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma Programa Festa Major, 1948. | XX | Casa unifamiliar aïllada, macla de dos perímetres rectangulars, de planta baixa, pis i golfa. Es cobreix amb coberta plana, limitada amb barana massissa, coronada amb gelosia de peces ceràmiques vermelles, coberta de teula corba a dues vessants desiguals, acabades amb cornisa de peces ceràmiques vermelles amb permòdols. Les façanes són arrebossades de color blanc i estan composades amb obertures de proporció vertical i quadrada, tancades amb persiana enrotllable. El portal d'entrada està protegit amb porxo cobert amb teula àrab a una pendent acabada amb cornisa, limitat amb obertures d'arc de mig punt. El cos d'edifici destinat a garatge és alineat a la façana i es cobreix amb coberta de teula corba a una vessant. La tanca del carrer és amb sòcol massís de paredat arrebossat, coronat amb un cairó ceràmic vermell i amb pilars intercalats de planta quadrada acabats amb una lluminària esfèrica de vidre opal. La porta és de fusta amb delgues verticals acabada amb perfil corb, de dues fulles batents, alineada amb l'eix de l'entrada a la casa. | 08044-112 | Carrer Garbí, 43 | El carrer Garbí i la seva ampliació per necessitats i projecte urbà s'inicià amb el pagament d'indemnitzacions dels propietaris de terres des de principis de segle XX. A partir de 1934 es fa una segona ampliació adquirint el terrenys a Pere Olivella i Antònia Llucià. Modest Llussià. Aquesta propietat fou la primera casa construïda en aquest indret amb finalitat d'estiueig, poc després fou seguida per les de les famílies Ramírez i Veà. Conrat Sastre i Escala 'Construcciones Sastre SA' l'any 1922, essent l'origen de l'actual SATHER, part de 'Grupo Sastre'. A finals de la dècada de 1980, fou adquirida per Antoni Argelich i Caballeria, que en va realitzar algunes petites reformes, entre elles la construcció d'un pàrquing. | 41.5293800,1.6846800 | 390268 | 4598361 | 1947 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44479-foto-08044-112-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Edifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura noucentista de postguerra, integrat en els edificis de ciutat jardí del seu entorn. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44480 | Conjunt de cases del carrer Garbí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-garbi-1 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XX | Al llarg del carrer hi trobem dues tipologies constructives . El tram de llevant del carrer que surt al carrer Major, incorporat al nucli antic, de cases entre mitgeres de tres i quatre plantes d'alçada i el tram de ponent en el estaquen una majoria de cases aïllades de tipologia ciutat jardí. El primer tram de cases entre mitgeres de planta baixa, i dues o tres plantes pis i golfes amb pati a darrera. Presenten coberta de teula corba a dues vessants acabades amb imbricació de maó i teules, acabades amb canal i baixant fins arribar al primer forjat. Algunes de les façanes són composades segons un eix desplaçat a la mitgera, amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals, amb dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. Els paraments de les façanes són estucats de color salmó clar, els quals recolzen en sòcol estucat de color verdós. En el segon tram de cases unifamiliars aïllades rodejades de jardí cal senyalar el curt tram a migdia del carrer amb tres cases entre mitgeres de planta baixa i una o dues plantes pis. | 08044-113 | Carrer Garbí (C. Leopold Ribot) 11, 13, 15 i 30, 31, 32, i 35 | A inicis del segle XX, es va iniciar de forma modesta el procés d'ampliació i urbanització del carrer Garbí el seu procés d'urbanització. El principal motiu fou la construcció de la fàbrica d'electricitat de Florenci Pol inaugurada el juliol de 1908. La següent fita fou la construcció de la torre de Josep Guasch Orts (acabada el 1917). Durant la dècada de 1920 s'hi va afegir la torre de Pau Fortuny. Bona part dels espais a urbanitzar havien estat des de temps antic propietat de la família Prats, coneixent-se aquesta part central del carrer com 'Camp del Prats'. El carrer de Garbí va rebre des de 1931 el nom de Leopold Ribot, en homenatge al mestre que havia desenvolupat la seva tasca docent a Capellades en el tombant dels segles XIX i XX. El 1933 i el 1934, es va completar el procés d'obertura del carrer com a resultat de les obres realitzades per a la construcció de la piscina promoguda pel 'Patronat Capelladí de l'Esport de la Natació' La inestabilitat política viscuda durant la dècada de 1930 va dificultar la continuació del procés d'urbanització, però un cop acabada la Guerra Civil de 1936-1939 s'hi van sumar nous edificis: la casa de Joaquim Romañá i Cal Paiés. El procés es va anar completant durant les dècades de 1940 i 1950 amb la construcció d'una nova sèrie de torres (Cal Titulata, Cal Veà i Cal Ramírez) i de l'edifici de la Caixa de Pensions. Amb aquestes obres el carrer va assolir el seu aspecte actual, amb alguna nova edificació al darrer quart del segle XX. Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics (1979) va recuperar el nom de carrer de Garbí (tot mantenint un esment en homenatge a Leopold Ribot). | 41.5296800,1.6856200 | 390347 | 4598393 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44480-foto-08044-113-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | En la majoria dels casos son babitatge i habitatge i comerç. El tram de cases entre mitgeres és representatiu de l'arquitectura popular del nucli antic, integrades en el seu entorn. Les núm. 11, 13 i 15 estan composades amb un sol eix desplaçat a la mitgera. De les cases aïllades cal senyalar els núm. 30, 31, 32, i 35 | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44481 | Reixa i pilars de tanca de la casa Antoni Mas Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixa-i-pilars-de-tanca-de-la-casa-antoni-mas-trullas | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Portalada de ferro forjat d'entrada a la parcel·la, entre dos pilars de tanca. Està formada per dues fulles batents amb sòcol de planxa acabat amb perfil sinuós i reixa amb barrots en reganyol. Els muntants de la porta, també en reganyol, són entrellaçats amb una platina de perfil sinuós. | 08044-114 | Carrer Joan Castells, 6-8 | Segons el Registre Fiscal de 1906, a l'actual carrer Joan Castells únicament hi havia l'edifici de la fàbrica Nova, i el seu annex, de la família Canals. Al padró de 1920, ja apareix residint-hi Antoni Mas Trullás, natural de la Torre de Claramunt i que vivia a Capellades des del 1912. La situació no havia canviat massa segons les dades del padró de 1924. Aquesta casa fou propietat primer del seu fill Joan Mas Martí i, finalment, del seu nét Antoni M. Mas Castells. | 41.5282500,1.6857300 | 390354 | 4598234 | 1910 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44481-foto-08044-114-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Element singular de ferro forjat de disseny modernista, intregat en l'arquitectura del l'entorn. | 105 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44482 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-4 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel, Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona, 1999. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel, 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta, 'Capellades (època moderna) (segles XVIXVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TORRAS I RIBÉ, Josep Ma. (1991a). Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494- 1834), Rafael Dalmau Editor, Barcelona. TORRAS I RIBÉ, Josep Ma. . 1993. 'La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els «qüestionaris» de Francisco de Zamora, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | I dC | Camí de terra en tot el seu traçat, que travessa el terme de nord a sud, sota la cinglera del Capelló, paral·lel al riu Anoia, amb una llargada de 1.800 m. d'ampla 5 m. En alguns trams presenta murs de contenció de terres amb turo. En el seu recorregut, de nord a sud, passa junt a l'Hospici, travessa el nucli urbà de la Font de la Reina, el tram nomenat Pas de l'aigua passa junt el Molí Vell i la fàbrica de Cal Violant, prop del límit de terme. | 08044-115 | Paral·lel a la cinglera Capello i el riu Anoia | La situació de Capellades en un congost de les serralades prelitorals va fer que des d'aviat fos zona de pas obligat i diversos historiadors teoritzen sobre la possibilitat d'un origen romà d'aquest cami. Josep M. Torras apunta la que aquest traçat fos una de les vies de comunicació de la Via Augusta cap a l'interior tot comunicant Barcino amb Caesaraugusta, tot seguint en el terme de Capellades el curs de l'Anabis (Anoia). En canvi, queda fora de dubte que Capellades durant l'edat mitjana era un nus de comunicacions. El seu principal actiu era justament el camí que connectava Barcelona amb Aragó. En aquest sentit, la primera referència es remuntava al 1028. El seu recorregut en travessar Capellades s'estenia paral·lelament al riu Anoia, penetrant des de Vallbona, passant per la Font de la Reina i dirigint-se vers la Torre de Claramunt. El camí ral era especialment important per a Igualada des que s'havien constituït com a carrer de Barcelona, fet que la feia gaudir dels mateixos drets i privilegis que la Ciutat Comtal. Aquest privilegi fou motiu de conflictes amb Capellades manifest ja des de 1435 donat que posicionava a Capellades de forma excel·lent respecte els grans fluxos comercials de Catalunya respecte interior: fonamentalment com a eix de relacions amb Aragó i Castella. Sembla també evident que Capellades deu a aquesta localització la seva rellevància de l'entrada d'alguna de les principals matèries primeres de la manufactura catalana, com la llana aragonesa i castellana. També va afavorir la configuració d'un actiu sector serveis, en forma d'hostals i/o oferta de transport. Tot aquest potencial que sembla apuntar-se durant l'edat mitjana va quallar plenament durant l'edat moderna, especialment durant el segle XVIII quan l'economia catalana es va veure progressivament abocada als mercats de l'Espanya interior i la Catalunya interior projectada a l'exportació a través del port de Barcelona. El camí ral oferia a Capellades una gran oportunitat en aquest sentit, tot i les dificultats i el seu mal estat evidenciat per diferents viatgers de l'època (Jovellanos, Towsend, etc.). El Camí Ral atorgava unes clares rendes de situació per accedir al comerç via marítima fruit de la bona connexió amb Barcelona, on al diferents ports mediterranis i atlàntics i participar en el comerç amb les colònies. D'aquesta forma, els fluxos comercials derivats de l'especialització manufacturera, sumats amb els de productes agraris, van fer que durant el segle XVIII el Camí Ral visqués una autèntica edat d'or. El Camí Ral va canviar part del seu recorregut el 1802, amb motiu de la visita de Carles IV a Barcelona, suprimint-se el tros que partint de Martorell prenia la direcció de Masquefa i Piera per arribar a Capellades i la Pobla de Claramunt. El camí alternatiu es dirigia de Martorell a Esparraguera i Castellolí, fins arribar a Igualada. A l'inici de la dècada de 1860 es va iniciar la reforma. Al setembre de 1861 es van reunir alcaldes de diferents localitats per les quals passava l'antic vial i van decidir-ne la reparació. L'any 1867 el governador ordenava la reparació de la part del camí de Martorell a Capellades que passava pel terme, cosa que es féu amb prestació personal de dos jornals per veí. Llavors ja es va començar a preveure la possibilitat de construir una nova carretera que enllacés Capellades amb Martorell. Amb la finalització de les noves vies de comunicació al llarg del segle XIX carretera l'antic Camí Ral va quedar complement oblidat i convertit en un simple camí veïnal, únicament intensament transitat en els seus metres inicials (els anteriors als molins paperers del 'Pas de l'Aigua'). El declivi demogràfic de la Font de la Reina va reduir encara més el seu ús. Únicament amb motiu de la construcció d'alguna nova fàbrica a la dècada de 1960 i la recuperació per usos hostalers de la Font de la Reina ha fet que cobri cert, però moderat, dinamisme en els darrers anys. | 41.5285000,1.6908700 | 390783 | 4598256 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44482-foto-08044-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44482-foto-08044-115-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També identificat com: Camí Pas de l'Aigua. Carrer Font de la Reina. Definda com a Infraestructura viària , Conjunt Urbà d'Intères Paisatgístic i àrea d'expectativa arqueològica. | 83|80 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44483 | Conjunt de cases del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-major | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. Tenen la coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb cornisa, canal i baixant fins a sota la cornisa. La façana de la casa núm. 20 està composada segons dos eixos; la núm. 22, amb tres i les núm. 24 i 26, amb un eix centrat. Les obertures són de proporció vertical, les de les cases núm. 22, 24 i 26 són emmarcades. El balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Les de la casa núm. 22 amb dibuixos geomètrics als extrems. Les obertures de la planta baixa de les cases núm. 20, 22 i 24 han estat modificades per adaptar-les a nous usos. La de la casa núm. 26, està emfasitzada amb un portal de dues pilastres estriades i un arc rebaixat. Els paraments de les façanes són revestits d'estucat i arrebossat. Les núm. 20 i 22 de color ocre i la núm. 24, de color blanc. Les façanes recolzen en l'aplacat de pedra de la planta baixa. En la núm. 26, de color salmó, recolza en un sòcol arrebossat que incorpora dues petites obertures de ventilació. | 08044-116 | Carrer Major 20, 22, 24 i 26 | Les primeres edificacions probablement siguin del segle XVII. La casa número 20 del carrer Major, popularment coneguda com a 'Cal General', és des d'antic seu d'un comerç de comestibles des de 1870, primer, i d'una pastisseria, després. El número 22, era propietat de Llorenç Miquel i Costas, i després dels seus descendents. Posteriorment, fou adquirida per la família Guasch, propietaris de la veïna pastisseria. El número 24, estava vinculat com a mínim des de mitjan del segle XIX a la família Bernadet que tenia com activitat principal la de la fusteria. Des de fa anys a la planta baixa d'aquest edifici hi ha un negoci de gestoria. El número 26, va tenir diversos propietaris i llogaters entre finals del segle XIX i durant el segle XX. A inicis de la dècada de 1990 es va instal·lar una agència immobiliària. | 41.5305000,1.6863500 | 390409 | 4598483 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44483-foto-08044-116-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan GarciaTarga | Formen part del conjunt d'arquitectura popular de cases entre mitgeres que configuren el carrer, integrada en les edificacions de l'entorn. Actualment com en el passat compleixen una doble funció, com a residencia i com a negoci. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44484 | Conjunt de cases del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-major-0 | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT | XVI-XIX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa dues plantes pis i golfes. Presenten coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana i acabades amb diverses tipologies de ràfec. Les façanes dels números 26, 29, 31, 36, 43, 49,50, 74 i 76, són composades amb obertures de proporció vertical, en algunes cases han estat transformades en horitzontal; els balcons són protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals amb dibuixos als extrems. Sobre l'arc de la planta baixa de la casa núm. 27, hi ha una pedra gravada amb la data '1858'. Algunes obertures de planta baixa han estat modificades per facilitar l'accés de vehicles i nous usos. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i estucat amb diversitat de colors i recolzen en diferents tipus de sòcol. | 08044-117 | Carrer Major 27-82 | Aquest sector del carrer Major es venia configurant i urbanitzant des del segle XVII. El nucli medieval es situava fins a la zona propera al carrer del Call. Fora d'aquest àmbit, es van anar construint diferents edificacions al llarg del segles XVI, XVII i, molt especialment XVIII, amb el que pràcticament va quedar completada la urbanització de tot el carrer fins a la zona de l'actual plaça Àngel Guimerà. Progressivament es van anar construint cases en espais ocupats fins llavors per horta. Els capbreus disponibles ofereixen una bona aproximació al ritme d'aquest procés. A mitjans del segle XIX, l'estructura de l'actual carrer Major estava completada, com demostra la imatge del plànol realitzada el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza amb finalitats relacionades amb la contribució territorial. Amb els progressius canvis socials econòmics que es van donar al segle XIX, el carrer Major va anar adquirint una configuració molt similar a l'actual: centre comercial de la vila. Serveixi com a indicador l'augment del número de forns de pa que van passar de 4, el 1845, a nou, el 1895. En la seva major part estaven al carrer Major. Els antics habitatges de pagesos, paraires o paperers vancomençar a ser utilitzats en els seus baixos amb finalitats comercials. Alguns establiments centenaris tenen encara la seva seu en aquest espai. Altres espais han transformat el seu ús comercial. Des de forns de pa a sabateries, tot passant per carnisseries, han contribuït a la configuració d'aquest espai urbà. | 41.5293500,1.6869400 | 390457 | 4598355 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44484-foto-08044-117-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan GarciaTarga | Conjunt de cases del carrer Major 27, 29,31,33, 43,45,49,51,53,59, 63, 69, 71, 32,34, 36, 40, 42, 54, 56, 58,60, 62,72,74,76, 78, 80 i 82. El període de construcció dels diversos immobles s'estèn entre el segle XVI i XIX. Pel que fa a la funcionalitat es tant residencial com comercial. Conjunt urbà d'interès i àrea d'expectativa arqueològica. | 98|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 44485 | Casa Masague | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-masague | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau. 1983. 'L'arquitectura modernista a Igualada (Fitxes tècniques, evolució, anàlisi tipològica i decorativa. Igualada 1900-1909)', Miscellanea Aqualatensia, 3. Igualada, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 247-287. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. | XVII | Casa alineada al carrer, de planta baixa i tres plantes pis. Presenta coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La vessant acaba amb ràfec que recolza en cornisa amb una motllura de dentellons, i canal i baixant fins al forjat de la planta baixa. La façana està composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical emmarcades, tancades amb persianes de fusta de llibret mòbil. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals amb elements de fosa i dibuixos geomètrics als extrems. Al primer pis, una balcona uneix les tres obertures. A la planta baixa hi ha tres obertures, emmarcades amb carreus de pedra i llinda plana. El parament de façana està estucat de color ocre, el qual recolza en un sòcol de pedra. | 08044-118 | Carrer Major, 52 | Com la majoria d'edificacions del carrer Major, aquesta casa combinava la doble utilitat d'establiment comercial (a la planta baixa) i habitatge (als pisos superiors). En aquest cas, la singularitat ve del fet que els habitatges tenien entrada independent i són pisos. Segons les dades del Cadastre, l'edifici existent es va construir sobre el solar ocupat per un altre edifici construït el 1692. La primera etapa va venir determinada pel negoci del baixos,conduït per la família Massagué. Des de la dècada de 1870, tenien un establiment comercial que es dedicava a 'sedas y cintas' al propi carrer Major. Dacord amb el padró de 1910, apareix ocupat exclusivament per la família Massagué ampliament vinculada a la política local. No és estrany donat que aquests pisos habitualment es llogaven per famílies d'estiuejants. Altres persones vinculades amb la propietat han regentat negocis de d'impremta i ferreteria. El senyor Enric Sanz i el seu negoci ferreter fins a mitjans de la dècada de 1990. A partir de llavors, el negoci de la planta baixa va quedar desocupat, fins que el 1999 es va obrir una botiga d'electrodomèstic, 'Electrodomèstics Martí', Expert (Cal Carboner). Els pisos foren comprats per diferents titulars, després d'un procés de divisió horitzontal de la propietat. | 41.5298200,1.6867800 | 390444 | 4598407 | 1692 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44485-foto-08044-118-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan GarciaTarga | També identificat com: Can Bertran, 'Cal Carboner'. Forma part del conjunt d'arquitectura d'autor que configura el carrer, integrada en les edificacions de l'entorn. Pel que fa a la funcionalitat es tant residencial com comercial. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44486 | Casa Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-oliva | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Presenta defectes de conservació a la pigmetació de la façana. | Casa de planta baixa i dues plantes pis. Presenta coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La vessant és acabada amb imbricació de maó, canal i baixant fins a mitja planta baixa. La façana és composada simètricament segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical, tancades amb persianes de corda. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals. El portal d'entrada és amb carreus de pedra i arc rebaixat, i en la clau hi ha gravada la data '1801'. Està tancat amb porta de fusta de dues fulles batents, amb picaporta i revestida de xapa metàl·lica. El parament de façana és arrebossat i pintat de color ocre, i està en mal estat de conservació. | 08044-119 | Carrer Major, 55 | L'estudi dels successius padrons i registres fiscals permet seguir els propietaris; 1868 i 1894, Josep Romañá Muntadas; 1906 consta que era propietat de Josep Colom Palet, pagès. El 1910, hi vivia Josep Colom Palet amb la seva esposa, Francesca Sala Jover, juntament amb la seva filla, Francesca, el seu gendre Josep Oliva Capdevila i els fills d'aquests. Segons el padrons de 1920 i 1924, hi vivia la mateixa família. La propietat va anar a parar a mans de Francesca Colom Sala. Francesca Colom es va casar amb Josep Oliva Capdevila. Les següents generacions foren les de Josep Oliva i les de la seva filla Montserrat Oliva. | 41.5296100,1.6869000 | 390454 | 4598384 | 1801 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44486-foto-08044-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44486-foto-08044-119-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan GarciaTarga | També conegut com: 'Cal Calces d'Arena'. Arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/