API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
44569	Casa Miquel Tomàs i Muntal Casa Miquel Tomàs i Muntal, Casa Fontanet,	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miquel-tomas-i-muntal-casa-miquel-tomas-i-muntal-casa-fontanet	GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA	XVIII		Casa entre mitgeres i en cantonada, de planta baixa, pis i golfa; coberta de teula corba a una vessant, acabada amb una simple cornisa, canal i baixant vist fins arribar al primer forjat. Façanes amb obertures de proporció vertical; la finestra de la plaça Sant Miquel, modificada i tancada amb persiana enrotllable, i el balcó del carrer Sant Francesc, protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals. Ampli portal de carreus de pedra, d'arc de mig punt, tancat amb porta nova de fusta emplafonada d'una fulla batent, tarja i fixes laterals. Façanes arrebossades.	08044-202	Plaça Sant Miquel, 22; Carrer Sant Francesc	D'acord amb la datació d'altres immobles de la zona immediata a la casa, es podria establir com a data de la seva construcció la segona meitat del segle XVIII. Aquesta casa de la plaça Sant Miquel, que fa cantonada amb el carrer Sant Francesc, era habitada el 1894 per Miquel Tomàs Muntal qui va realitzar unes reformes de la façana al 1903. Al llarg del segle XX va tenir diversos propietaris..	41.5301600,1.6876900	390521	4598444		08044	Capellades	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44569-foto-08044-202-1.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Edifici representatiu de l'arquitectura popular de casa unifamiliar entre mitgeres del casc antic.	119	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44570	Casa Antoni Romaní Gubern	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-romani-gubern	MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES	XIX		Casa entre mitgeres amb pati a darrere, de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Té coberta de teula corba a dues vessants, amb el carener paral:lel a la façana. La teulada acaba amb ràfec recolzat en cartel·les. Façana composada simètricament segons quatre eixos, amb impostes a nivell de forjat; les obertures, de proporció vertical, les lloses dels balcons recolzen en cartel·les amb motius escultòrics, i els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals, amb dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. Dues de les obertures de la planta baixa han estat modificades per adaptar-les a nous usos. El portal d'entrada a la casa es d'arc de mig punt, tancat amb porta vidriera de fusta emplafonada, d'una fulla batent i amb reixa de ferro de dibuixos geomètrics; incorporada a la reixa de la tarja de ferro forjat hi ha la grafia 'ARG' '1894'. El parament de façana és estucat de color ocre i recolzat en un sòcol arrebossat de color gris, igual que el ràfec, les impostes i els emmarcats d'obertures.	08044-203	Plaça Sant Miquel, 23-24	Segons el Registre Fiscal de 1906, el llavors número 18 de la plaça Sant Miquel era propietat d'Antoni Romaní Gubern. Encara avui en dia a la portalada de la casa consta una reixa metàl·lica amb les sigles 'ARG' i l'any 1894. En el moment de realitzar-se el plànol de Rómulo Zaragoza (1851), l'espai actualment ocupat per aquesta casa ja estava ocupat. Antoni Romaní vivia en aquest edifici de la plaça Sant Miquel que a la immediata postguerra civil (1939), era domicili de Joan Romaní Esteve, industrial paperer que va començar la seva trajectòria empresarial amb una petita fàbrica a Orpí. Aquesta branca de la família Romaní tenia la seva fàbrica a la Pobla de Claramunt, d'on eren naturals, i on produïen cartronet. Aquesta secular fàbrica va tancar el 2008. Avui en dia els seus interessos empresarials es concentren en ANDOPACK, una fàbrica de cartró ondulat localitzada a Andorra (Teruel).	41.5301100,1.6875400	390508	4598439	1894	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44570-foto-08044-203-1.jpg	Inexistent	Eclecticisme	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Arquitectura eclèctica, casa entre mitgeres representativa del llenguatge eclèctic vuitcentista, integrada en l'arquitectura de la plaça	102	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44571	Casa Pau Romañá	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pau-romana	GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER	XIX		Casa entre mitgeres amb pati a darrere, de planta baixa, dues plantes pis i sota cobertade teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. La teulada acaba amb ràfec recolzat en imbricació, canal i baixant fins el sota imbricació. Façana composada simètricament segons tres eixos, les obertures de proporció vertical, els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals; una de les obertures de la planta baixa ha estat modificada per adaptar-la a nous usos. Els dos portals d'entrada a la casa són de carreus de pedra, un amb arc rebaixat, a la clau del qual, dins d'una el·lipse, hi ha la inscripció, molt desdibuixada, de '1836' o '1875'; l'altre portal és de llinda plana, i ambdós són tancats amb portes de fusta emplafonada, de dues fulles batents amb picaporta. El parament de façana és arrebossat de color gris.	08044-204	Plaça Sant Miquel, 28	El mal estat de la dovella clau de la portalada principal impedeix una correcta lectura de l'any que hi posa, però sembla indicar '1836' o '1875'. Aquest edifici ha estat vinculat des dels seus inicis a la família Romañá que apareix a la documentació des de la segona meitat del segle XVIII, no esmentat al Capbreu de 1735 i sí al de 1805. A la dècada de 1820, Ignasi Romañá també tenia interessos a l'activitat de filatura de cotó. En aquella època ja ocupaven un lloc important entre les famílies dominants atesos el càrrec municipals ocupats. La família acumular propietats durant les dècades de 1810 i 1820. Aquesta nissaga va fabricar bona part de les formes utilitzades a l'Anoia entre el 1840 i el 1880, període de notable expansió en la fabricació manual de paper. La desaparició de l'arxiu parroquial de Capellades fa molt difícil establir els nexes familiars entre les diferents branques dels Romañá. Segons el Registre Fiscal de 1906, era propietat d'Ignasi Romañá Sol. Des de 1917, l'antiga casa de la família Romañá a la plaça Sant Miquel va ser utilitzada com escola de nenes, i l'habitatge per a la mestra. En l'actualitat, el propietari de l'edifici de la plaça Sant Miquel és Joan Romañá Villadelprat. La família Romañá va obrir una llibreria, amb nom comercial de 'Taga', als baixos de l'edifici, a inicis de la dècada de 1980. Uns anys després la van traspassar. Progressivament, els pisos de lloguer d'aquest edifici es van anar buidant i en l'actualitat està en la seva totalitat sense ús, amb l'excepció de la llibreria	41.5300700,1.6872000	390480	4598435	1830	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44571-foto-08044-204-1.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Casa representativa del llenguatge de l'arquitectura popular, integrada en el conjunt d'edificacions del seu entorn.	119	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44572	Casa Romaní	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-romani	GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER	XIX		Casa entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes pis, té coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfec recolzat en carteles, canal i baixant vist fins el forjat de planta baixa. Façana composada orgànicament amb obertures de proporció vertical. El portal de la planta baixa ha estat modificat per adaptar-se a altres usos. El parament de façana és revestit d'arrebossat pintat de color ocre clar.	08044-205	Carrer Sant Ramon, 1	La gènesi històrica d'aquest edifici es paral·lela a les cases del 'Ramonet'. Segons el Padró de 1868, hi vivia Sebastià Rius i Romaní (traginer). El 1906 era propietat d'Antoni M. Romaní i Romaní. El 1910 era habitada pel paperer Antoni Sellarés Torrents i la seva dona Mercè Cases Sales, que encara hi vivien el 1920. El 1932 va passar a ser propietat de Melcior Cardó Romaní i el 1947 de Monserrat Amell Cardó. Entre les diferències respecte als altres edificis del 'Ramonet', cal esmentar l'ampli terrat situat al damunt del safareig, construït per l'Ajuntament a inicis de la dècada de 1930. Melcior Cardó i Romaní, propietari de les cases del 'Ramonet' i de la casa objecte de comentari, va sol·licitar i obtenir el permís de construir l'esmentat terrat i obrir una porta a l'alçada del primer pis. Aquest permís li fou concedit a data de 28 d'agost de 1932. A finals d'aquell mateix any va obtenir els corresponents permisos per realitzar reformes a la casa número 1 del carrer Sant Ramon.	41.5285000,1.6869700	390458	4598261		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44572-foto-08044-205-1.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Casa representativa de l'arquitectura popular d'inicis del segle XIX, integrada en l'entorn	119	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44573	Villa Buenos Aires	https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-buenos-aires	CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars' a Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques, Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Gràfica: Fotografia retrospectiva de Roser Teixidó Revista Capelló 1 de setembre de 1911.	XX		Edifici aïllat de planta rectangular, consta de planta semi soterrada respecte la cota del carrer, planta baixa i pis. Presenta coberta de teula corba a dues vessants. Les façanes estan composades segons tres eixos amb obertures de proporció vertical emmarcades. Les façanes principal i posterior estan coronades amb un frontó escalonat incorporant el buit de ventilació de la coberta. Els balcons són protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals de perfil corb. A la portalada d'entrada s'hi arriba a través d'una terrassa i una escala alineades amb l'eix de la portalada de la tanca del solar, les quals estan limitades amb balustrades de pedra artificial. La tanca està feta amb sòcol de paredat revestit de peces de pedra, coronat a dues vessants. En les pilastres, coronades amb hídries esfèriques, s'hi recolzen reixes de ferro fos. La portalada és de dues fulles batents de ferro forjat	08044-206	Carrer Sant Ramon, 4, cantonada Carrer Castell	Va ser construïda per Albert Castellví Torroella entre els anys 1910 i 1911. Castellví, com alguns dels seus germans, va emigrar a l'Argentina a la dècada de 1880. El diari local Capelló afirmava l'1 de setembre de 1911: 'La construcció de la referida torre, posa de relleu, una vegada més, les qualitats del mestre d'obres d'aquesta vila, en Josep Vives'. A la dècada de 1920, va ser restaurada per l'empresari capelladí Joan Escala, el qual a més d'arrebossar de nou les parets hi va afegir els acabats que encara es conserven avui dia. L'any 1940 la família Castellví va vendre la casa al farmacèutic igualadí Ramon Torelló i Sendra, i van retornar a l'Argentina, on van morir. Posteriorment, els hereus de Ramon Torelló la van vendre als actuals propietaris.	41.5282100,1.6864800	390416	4598229	1910-1	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44573-foto-08044-206-1.jpg	Legal	Noucentisme	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa	Josep Vives, mestre d'obres i de la restauració anys 20: Joan Escala, constructor	Immoble restaurat a la dècada de 1920; reformes a la dècada de 1990.Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge noucentista, essent una fita urbana en l'eixample del costat de ponent del nucli antic.	106	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44574	Torre Guasch	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-guasch	ALMAGRO BASCH, Martín. 1947. 'Noticias prehistóricas del valle del Noya: Nota I y II', a Pirineos (núm. 6, any III, juliol-desembre), CSIC. Estación de Estudios Pirenaicos. CAMPOY, Joana; SOLER, Marisa. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Jaciment arqueològic ALMAGRO BASCH, Martín. 1947. 'Noticias prehistóricas del valle del Noya: Nota I y II', a Pirineos (núm. 6, any III, juliol-desembre), CSIC, Estación de Estudios Pirenaicos. BARTROLÍ ISANTA, Raül (i altres). 1995. Frec de Ciència. L'Atles d'Amador Romaní i Guerra, Ajutament de Capellades. BARTROLÍ ISANTA, Raül (en premsa), 'Capellades abans de Capellades', Història de Capellades ( títol provisional). DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA, Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia), mimeo. MUÑOZ, A.M. 1965. 'La cultura neolítica catalana de los sepulcres de fosa', Publicacions eventuals, 9, Universitat de Barcelona.	XX		Casa unifamiliar aïllada, amb tipologia de petit palau, en un ampli jardí limitat pel carrer de Sant Ramon, l'avinguda Maties Guasch i el carrer Pau Casals. És de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. Té la coberta plana, limitada amb una balustrada perimètrica, amb hídries a les cantonades i pilars intermedis, la qual recolza en una cornisa sobre cartel·les. Els elements més destacables de les façanes són els porxos a doble alçada que se situen en els eixos centrals de cada una d'elles. Estan formats per doble ordre de columnes i semi-columnes de fust rodó, les de la façana principal tenen capitell jònic (agrupades en quatre parelles en la planta baixa) i les de les laterals, capitell toscà. A la façana principal, a nivell del primer pis, el porxo es corona amb una balconada amb balustrada correguda que ocupa tota l'amplada de la façana, alternant els balustres amb pilars massissos coronats per gerros decoratius de pedra artificial; en canvi, al pis superior, el porxo es limita al cos central, i també és coronat amb balustrada. Cal remarcar les vidrieres emplomades de colors vius que vesteixen totes les obertures d'aquesta planta, algunes de les quals estan protegides per reixes de ferro forjat. Els porxos o tribunes de les façanes laterals, idèntiques, tenen vuit columnes cadascun. La tribuna de l'esquerra, que està tancada amb una vidriera, enllaça a través de dues escalinates semicirculars amb el jardí. L'edifici acaba en una cornisa sobre parelles de mènsules i un terrat protegit per una altra balustrada, sobre els pilars de la qual tornen a aparèixer pinacles i gerres ornamentals amb fruites. Les façanes estan composades simètricament; la principal, segons eixos amb àmplies obertures de proporció vertical, tancades amb persianes de fusta de llibret mòbil, amb llinda les de la planta baixa i el primer pis, i amb arc de mig punt les del segon pis. Els paraments de façana són estucats. El barri o portal d'entrada que precedeix el jardí, és reculat de l'alineació al carrer i està composat simètricament, amb una àmplia obertura central per a vehicles i dues més petites a cada costat, per a vianants. La central es tanca amb una porta de ferro forjat, de dues fulles batents; sobre aquesta, hi ha una barra de ferro damunt la qual recolzen uns motius decoratius geomètrics i vegetals, també de ferro forjat. La porta recolza en pilars dobles, coronats amb motius geomètrics seguint la tradició escultòrica acabats amb hídria, que incorporen les dues obertures laterals, d'arc de mig punt i carreus de pedra,tancades amb porta d'una fulla batent de ferro forjat de motius geomètrics. Aquest barri enllaça amb el mur de tanca que encercla el jardí, el qual s'alinea al carrer. La torre és voltada d'una pineda amb exemplars altíssims i un jardí d'estil francès, amb un petit laberint de boix i un sortidor al centre que domina tot el conjunt. A l'extrem del jardí, hi ha una petita caseta amb marquesina i una bassa ornamental. Diverses fonts estan repartides per tota la zona enjardinada.	08044-207	Carrer Sant Ramon, 26; Av. Maties Guasch; Carrer Pau Casals	Els Guasch havien adquirit diversos immobles al carrer Sant Ramon i zones veïnes, des de finals de la dècada de 1860 i la de 1870. En aquells espais van construir la seva fàbrica el 1879 i també la seva residència. L'habitatge de la família, però, es va construir ja ben entrat el segle XX, en una zona immediata a la fàbrica familiar. La sumptuositat, durada i molèsties de les obres va molestar a d'altres il·lustres representant de la societat capelladina, com Pau Vich. De fet, el 1926 es tenen documentades determinades actuacions en l'actual zona del jardí de la torre Guasch. Fou justament aquell any quan es va localitzar un enterrament neolític. La situació era descrita en els següents termes per Martín Almagro Basch: 'En el año 1926, al realizarse la explanación de los terrenos necesaria para allanar el jardín de la casa de don José Guasch, al lado de la hermosa fuente que nace en este pueblo, se halló, a unos dos metros de profundidad, un circulo de piedras que cubrían en forma de túmulo irregular, una losa de mayor tamaño'. Cal esmentar que en aquella època, Josep Guasch era el major contribuent per 'industrial i comerç' de Capellades. Com ja s'ha dit va assolir l'alcaldia durant la dictadura de Primo de Rivera, realitzant importants projectes per Capellades, com la compra del 'Molí de la Vila' o la construcció del nou escorxador. Actualment hi resideixen Josep Guasch Julià i la seva família. Dades del jaciment arqueològic Segons el propi Almagro esmentant les restes arqueològiques concreta que es van conservar durant molts anys a la casa del propi Guasch. Ell encara els va poder consultar en els seus treballs de la segona meitat de la dècada de 1940. En el moment de fer-se la Carta Arqueològica de l'Anoia, l'any 1984, no quedava cap rastre del jaciment. En la revisió realitzada el 1991, es va constatar aquesta situació segons el testimoni oral d'uns estudiosos locals. El jaciment consistia en un sepulcre de fossa excavat en una formació de pissarres descompostes i, a més profunditat, de margues argiloses. Tenia forma de pou circular, amb una profunditat d' 1'5 m, i estava cobert per un cercle de pedres i una llosa gran (1'25 m de llarg x 1 m d'ample x 0'35 m de gruix). Hi va aparèixer un esquelet humà arrupit, posat de costat dret i amb les cames flectides, i en molt mal estat de conservació, segons el seu descobridor. També es van recollir uns quants fragments de ceràmica, un d'ells amb una nansa de perforació horitzontal, segurament d'un gran vas ovoide. Així doncs, es tractava d'un típic sepulcre de fossa català i, per tant, pertanyent al Neolític Mig- Recent de Catalunya, amb una cronologia entre el 3.500 i el 2.500 aC. Correspondria a una comunitat que viuria en el Pla de Capellades, de terreny fèrtil i ric en aigua. És simptomàtic que la tomba es localitzés just en el punt en què naixia l'aigua que regava tota la plana capelladina.	41.5275900,1.6853400	390320	4598162	1910-20	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44574-foto-08044-207-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44574-foto-08044-207-2.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		També coneguda com: Cal Baldufes, Cal Belza, Cal Senyor Pau. Va ser cosntruida a la dècades de 1910 i 1920. Es una torre senyorial, amb tanca i jardí de disseny francès,representativa de l'arquitectura eclèctica de l'inici del segle XX. Pel que fa al jaciment arqueològic, no en queda rastre i les peces trobades s'han perdut. El Jaciment arqueològic: 3.500 i el 2.500 aC.	102\|98	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44575	Conjunt de cases carrer Sant Ramon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-carrer-sant-ramon	BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER			Conjunt de dues cases entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa, dues planta pis i sota coberta; amb coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb imbricació de teula, canal i baixant vist fins al forjat de planta baixa. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical; els balcons, protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals, i el portal de planta baixa de la casa núm. 27, té brancals i arc rebaixat de carreus de pedra. La finestra de la planta baixa, amb reixa de ferro, ha estat modificada. Sobre la llinda de la finestra hi ha una placa de peces ceràmiques blanques amb la grafia 'CAL JANGENERAL'. El parament de façana és revestit d'arrebossat pintat de color blanc, recolzat en un sòcol de pedres aplacades. La casa núm. 29 també té la façana arrebossada	08044-208	Carrer Sant Ramon, 27-29	L'actual casa número 27 del carrer de Sant Ramon ha estat relacionada durant més d'un segle i mig amb la família Poch. El 1868 hi vivia Joan Poch Ferrer, i la seva família que va seguir ocupant la casa fins ben avançat el segle XX. Possiblement, l'apel·latiu 'Cal Jan General' es deu a Joan Poch, ja que una branca d'aquesta família de Capellades eren coneguts com de 'Cal General'. La casa número 29 es troba vinculada des d'antic a la família Martí. El 1894 ja hi vivia Pere Martí Vallès amb la seva família. El 1906, Pere Martí, paleta de professió, era el propietari d'aquest edifici.	41.5279600,1.6862300	390395	4598202		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44575-foto-08044-208-1.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Conjunt de dues cases conegudes com Casa Joan Poch Ferrer 'Cal Jan General' i Casa Pere Martí Vallès, representatives de l'arquitectura popular, de la segona meitat del segle XIX, integrades en el seu entorn. Segona meitat del segle XIX.	119	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44576	Cases del Ramonet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-ramonet	GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999.' Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES	XVIII		Conjunt de cases entre mitgeres, emplaçades en dos blocs, les del carrer Sant Ramon i les del carrer Girat. Les deu cases del carrer Sant Ramon tenen pati al darrere, consten de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta de teula corba a dues vessants amb ràfec recolzat en mènsules, tortugada i baixant fins a arribar al primer forjat. Façana composada segons deu eixos, un per casa, amb obertures de proporció vertical. Estan protegits amb barana de ferro forjat, amb brèndoles verticals llises i en reganyol; en la part central dels balcons del primer pis hi ha un dibuix geomètric, i les lloses estan armades amb estructura de ferro, de cinc perfils empotrats i units per una platina frontal gravada amb una sanefa geomètrica de triangles. El conjunt de vuit cases del carrer Girat té pati al davant. La primera fa cantonada amb el núm. 23 del carrer Sant Ramon, alineada amb el conjunt d'aquest mateix carrer. Les cases són de planta baixa, pis i sota coberta, i es cobreixen amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabades amb ràfec, canal i baixant vist fins al primer forjat. La façana és composada amb vuit eixos desplaçats a la mitgera, un per a cada casa, amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda. Els portals d'entrada tenen carreus de pedra i llinda plana. Els paraments de façana, són arrebossats i pintats de color blanc, amb pilastres de carreus de pedra a les cantonades. La tanca del pati de la façana ha estat modificada amb mur de blocs de formigó rugós. Els portals d'entrada estan emmarcats amb brancals de pedra i arcs a nivell o plans, adovellats. Hi ha varietat de portes, de dues fulles batents, encara que l'original és de fusta amb dos batents, encadellada i clavetejada, amb picaporta. El parament de la façana és revestit d'arrebossat i pintat de color blanc trencat, amb cantoneres de carreus de pedra. Entre el quart i cinquè eix des del nord, a nivell de la planta pis hi ha una fornícula d'arc de mig punt tancada amb una porteta de vidre que acull la imatge de sant Ramon.	08044-209	Carre Sant Ramon, 3-21; Carrer Sant Ramon, 23 i Carrer Girat, 3-15	Segons el Capbreu de 1735, a la partida de 'las Trias' (on se situa l'actual carrer Sant Ramon) hi havia unes terres propietat de Ramon Romaní. També Ramon Romaní Soteras, paperer de la Torre de Claramunt, va adquirir diferents propietats en aquesta zona a finals del segle XVIII. El Capbreu de 1805 documenta l'existència de 10 cases a la partida de 'las Trias (avui dita la Creueta)', propietat de Ramon i Francesc Romaní. Això podria datar la construcció d'aquestes cases a finals del segle XVIII o inicis del segle XIX. A la Matriu Cadastral realitzada aquell any 1951feta per l'agrimensor Rómulo Zaragoza i a l'amillaram ja apareixen 5 cases propietat de Ramon Romaní Miró en aquella zona. L'anàlisi dels padrons del segle XIX mostra que aquest espai urbà era ocupat fonamentalment per famílies amb una alta taxa de dedicació al treball en els molins paperers. El ple de l'ajuntament de Capellades va aprovar, l'11 de novembre de 1920, un reconeixement facultatiu de les cases del carrer Sant Ramon (de l'1 al 21), ja que amenaçaven ruïna. L'encarregat fou l'arquitecte Josep Pausas Coll. Llavors, encara eren consignades com de propietat d'Antoni M. Romaní i Romaní. El seu dictamen fou favorable a l'estat de les cases. A inicis de 1921, a través del seu representant Onofre Castells, va demanar posar un portal al començament de l'anomenat 'carrer Girat'. Finalment, aquestes cases, i altres propietat d'Antoni M. Romaní, van anar a parar a mans de Melcior Cardó Romaní que va incloure aquestes cases en un inventari sol·licitat el 1932. Aquesta zona ha viscut un important canvi els darrers anys. El carrer Girat ha estat un cul de sac fins fa no massa temps. Fa uns anys es va obrir fins al carrer del Portal. Aquest nou vial era resultat del Pla Especial de Reforma del Carrer Girat, aprovat de forma definitiva per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona el 19 d'abril de 1995. Com a resultat del pla s'ha urbanitzat aquesta zona en dues etapes: primer, un solar (amb entrada des del carrer del Portal) i després, s'ha construït en un solar continuació de les antigues cases edificades per Romaní al carrer Girat. Aquest darrer projecte encara està pendent de la seva total finalització.	41.5283300,1.6867400	390438	4598242		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44576-foto-08044-209-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44576-foto-08044-209-2.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Important conjunt d'habitatges seriats i entre mitgeres, que conforma un carrer i que és representatiu de l'arquitectura culta del segle XVIII, integrat en l'arquitectura popular del seu entorn.	119\|98	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44577	Conjunt de cases del carrer Santa Anna	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-santa-anna	GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades (coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES	XIX		Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades a carrer amb pati a migdia, a la part posterior. Són de planta baixa i dues plantes pis, i amb coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfecs de diverses tipologies, canal i baixant fins al primer forjat. Les façanes estan composades segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical, i els seus paraments, arrebossats i pintats de diversos colors, recolzats en sòcol de pedra aplacada de diferents formes i materials. A l'alçada del primer pis de la casa núm. 6 hi ha una fornícula d'arc de mig punt tancada amb vidre, dedicada a santa Anna.	08044-210	Carrer Santa Anna, 4-10	Algunes de les edificacions d'aquest segment del carrer Santa Anna ja consten al capbreu de 1805, possiblement com a resultat d'una sèrie d'establiments realitzats el 1799. Amb tota seguretat ja existien el 1851, tot prenent com a referent el plànol realitzat aquell any per Rómulo Zaragoza. Era un espai ocupat preferentment per pagesos, propietaris o arrendataris, de l'horta propera. La urbanització d'aquest carrer no es va completar fins a la seva connexió amb el passeig del Capelló a finals de la dècada de 1920. Malgrat això, fins a la dècada de 1960 hi van predominar els terrenys d'horta. L'actual casa número 4 del carrer Santa Anna va estar construït durant l'establiment de 1799 realitzat per Salvador Guarro i Josep Vaqués. S'esmenta Al capbreu de 1805 on apareix una casa en aquest carrer, propietat de Joan Clanxet. Aquesta família va estar vinculada, primer, a l'activitat llanera, i més tard al cotó. L'ocupació d'aquesta família s'allarga fins 1920 que apareixen esmentats els germans Mayans Bartrolí. L'actual casa número 6 del carrer Santa Anna va estar construïda com a resultat d'una operació d'establiment idèntica a la comentada amb anterioritat. En aquest cas, el beneficiari fou Jaume Serena i Serra, cotoner. La casa de Santa Anna, 6 (l'actual 10) era habitada el 1894 per Ramon Garriga Castellví, pagès de professió, i la seva família.	41.5286300,1.6884300	390580	4598273		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44577-foto-08044-210-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44577-foto-08044-210-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Conjunt de cases del carrer Santa Anna: cases entre mitgeres, d'arquitectura popular, modificades i integrades en el seu entorn.	119\|98	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44578	Conjunt de cases del carrer Santa Anna	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-santa-anna-0	GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna)(segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER	XIX		Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades a carrer amb pati a nord, al darrere. Són de planta baixa i pis (excepte la núm. 13, de dos pisos), cobertes de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfecs de diversos tipus, canal i baixant fins al primer forjat. Les façanes estan composades segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical, arrebossades i pintades de diversos colors i recolzades en sòcol de pedra aplacada de diferents formes i materials.	08044-211	Carrer Santa Anna, 7, 9, 11-13	D'acord amb la imatge gràfica present en el plànol de la Matriu Cadastral de 1851 realitzada per Rómulo Zaragoza, aquest tram de cases ja estava construït el 1851. Era un espai ocupat preferentment per pagesos, propietaris o arrendataris, de l'horta propera. El carrer Santa Anna no es va completar fins a finals de la dècada de 1920, amb la seva connexió amb el passeig del Capelló, procés paral·lel a la construcció del nou escorxador. El 1894, l'actual casa núm. 7 (abans, núm. 3) del carrer de Santa Anna, estava habitada per Filomena Ferret Claramunt. . L'actual número 9-11, segons el padró de 1894, era habitat per Maria Vidal Riba. Segons el registre fiscal de 1906, la casa Santa Anna, núm. 5, era propietat de Jaume Rius Vida. El número 13 del carrer Santa Anna està vinculat des dels seus inicis al cognom Poch fins ben avançat el segle XX.	41.5286500,1.6887800	390609	4598275		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44578-foto-08044-211-1.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Conjunt de cases d'arquitectura popular reformades i integrades en el seu entorn immediat.	119	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44579	Casa Durban	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-durban	GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER	XX		Casa unifamiliar aïllada de planta baixa rectangular. El solar està per sota del nivell del carrer, facilitant la creació d'una planta semi soterrada. Té la coberta plana limitada per una barana calada de peces ceràmiques semicirculars. En les façanes principal, llevant i posterior hi ha cossos adossats. A la façana principal, hi ha el porxo d'entrada amb la coberta incorporada al cos principal i el cos del costat de llevant incorpora una galeria tancada amb coberta plana. A la façana posterior s'hi adossa una torre de planta rectangular, que acull el cos d'escala d'accés al semisoterrani i al terrat. Presenta la coberta de teula corba a quatre vessants, acabades amb ràfec recolzat en cartel·les i amb dues hídries al carener. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical amb llindes planes i d'arc rebaixat. Les parets estan revestides d'arrebossat pintat de color ocre. De la plataforma d'accés a la casa surten dos trams d'escala que baixen al nivell del jardí. La tanca al carrer està composada de trams de sòcol de paredat arrebossat i pintat, i reixa de muntants verticals de xapa metàl·lica, intercalats amb pilastres de secció quadrada coronades amb un capitell de perfil corb revestit de peces ceràmiques. La portalada d'entrada està centrada amb l'eix del portal de la casa, és de duesfulles batents igual a la reixa, acabades amb un perfil corb.	08044-212	Carrer Santa Anna, 12	Els seu promotor fou Vicenç Guarro Durban, propietari d'una empresa tèxtil dedicada a la manufactura de corbates (amb raó social 'V. Guarro Durban'). Aquest edifici fou concebut per Josep M. Durban Flo, aparellador i arquitecte capelladí (va estar col·legiat fins el 1964). Durban, era fill de Capellades i fou professor a l'Escola Universitària Arquitectura Tècnica de la Universitat Politècnica de Catalunya. L'execució de les obres la va fer la família Colom, nissaga de paletes capelladins. Vicenç Guarro va morir el 1949 amb 64 anys. A partir de llavors, aquesta casa va esdevenir residència d'estiu de la seva filla Antònia, del seu gendre Lluís Mora Salvadó i de la seva vídua Edelmira Hierro. D'aquella època data l'apel·latiu de 'xalet de la senyora Edelmira o Dalmira'. Antònia Guarro la va vendre el 1985 a Joan Ruiz i María Carmen Martínez que hi van realitzar una reforma important. Entre d'altres coses van realitzar una obertura al mur exterior per a facilitar el pas al cotxe al pàrquing que van construir al jardí.	41.5286200,1.6887100	390603	4598272	1940-50	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44579-foto-08044-212-1.jpg	Inexistent	Noucentisme	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2019-11-26 00:00:00	Juan Garcia Targa	Josep M. Durban Flo, arquitecte i Colom, constructor	També coneguda com: Casa Vicenç Guarro Durban; 'Ca la senyora Edelmira'; 'El xalet'. Casa representativa del llenguatge de l'arquitectura noucentista, integrada en el seu entorn. A la fitxa de SPAL (2010: vol 3.2: 123) figura que la casa estava a la venda en el moment de realització d'aquest treball de referència.	106	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44580	Escorxador municipal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-municipal-0	CAMPOY, Joana; SOLER, Marisa. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. «El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic», Història de Capellades (títol provisional). Capellades. Ajuntament de Capellades SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Premsa local: L'Humor Capelladí, gener de 1929 Jaciment arqueològic ALMAGRO BASCH, Martín. 1947. 'Noticias prehistóricas del valle del Noya: Nota I y II', a Pirineos (núm. 6, any III, juliol-desembre), CSIC, Estación de Estudios Pirenaicos. BARTROLÍ ISANTA, Raül (i altres). 1995. Frec de Ciència. L'Atles d'Amador Romaní i Guerra, Ajutament de Capellades. BARTROLÍ ISANTA, Raül. En premsa. 'Capellades abans de Capellades', Història de Capellades ( títol provisional), en premsa. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA, Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia).	XX	Enn estat ruïnos, sense manteniment	Edifici de planta baixa en forma de T a doble alçada, amb coberta complexa de teula corba, recolzada en una solera d'encadellat ceràmic, bigues de fusta, jàsseres de perfil de ferro i encavallada de fusta. A ambdós costats del cos longitudinal de la façana principal, a migdia, i a la façana posterior, al centre del cos transversal, hi ha uns volums adossats de planta baixa, els quals es cobreixen amb coberta plana limitada amb barana massissa. El cos alt està tancat amb murs de paredat vist fins a l'ampit de les obertures, el qual està protegit amb rajola vidrada de color groc. El revestiment de la resta de mur és l'arrebossat. Les cantonades són resoltes amb pilastres de carreus de pedra fins a enllaçar amb la imposta de coronament dels murs i frontons. Les pilastres estan coronades amb elements escultòrics, en el vèrtex dels frontons hi ha emmarcat i la imatge esculpida d' un cap de vaca. Les façanes estan composades simètricament amb obertures de proporció vertical. A la façana principal, destaca el frontó de perfil trencat que incorpora un escut, actualment desdibuixat dins un marc el·líptic abraçat rodejat per branques de llor. El portal d'entrada és de fusta amb dues fulles batents massisses i està protegit per un porxo amb coberta a tres vessants que recolza en dues columnes de secció quadrada. En el carener i sota l'ampit de l'obertura central, hi ha el rètol 'MATADERO' amb lletres de cos. Darrera del cos en T, separat i recolzat en el mur de tanca mitjanera, hi ha un edifici de planta baixa composat simètricament amb tres cossos: el central amb les obertures obertes, cobert amb teula àrab a una vessant i el dos cossos laterals, tancats amb portes de fusta de dues fulles batents, els quals es cobreixen amb coberta plana. La tanca perimètrica està composada amb un mur alt de paredat arrebossat, amb pilastres de secció quadrada de carreus de pedra intercalades al llarg del mur, coronades amb hídries de bola.	08044-213	Carrer Santa Anna, 23; Ronda del Capelló	La instal·lació ressenyada venia a solucionar un problema llargament existent a la vila donat que des de l'any 1886 es buscaven terrenys per ubicar un nou escorxador municipal en substitució del ja existent (al carrer de Sant Francesc), el qual es trobava en estat ruïnós. Finalment, l'any 1927 l'Ajuntament encapçalat per l'alcalde Josep Guasch i Traveria, i en un procés de fortes inversions, va comprar uns terrenys a Teresa Busquets Domingo. A banda de les bones condicions del solar escollit suposava una ampliació de la xarxa urbana del municipi. L'arquitecte del projecte fou Agustín Bartlett Zaldívar, arquitecte municipal a Tortosa, i el setembre de 1928 fou nomenat arquitecte municipal d'Igualada. L'obra fouadjudicada el 17 de novembre de 1928 a Artur Vidal Blanch. A l'inici de les obres del nou escorxador es va descobrir al subsòl una vila romana. Per a la construcció de l'edifici es va tenir en compte els requisits necessaris que havia de reunir un escorxador modern com: capacitat, llum i ventilació suficients, impermeabilització absoluta dels pisos i les parets, dotació d'abundant aigua, depuració d'aigües residuals i distribució estudiada de les diferents dependències. L'edifici va ser utilitzat com a escorxador municipal fins l'any 2004. Va haver de tancar fruit de les noves exigències sanitàries. Actualment l'edifici està destinat a magatzem d'usos municipals. En els darrers temps, està en fase de projecte la construcció d'un casal per a joves. Jaciment arqueològic L'any 1927, segons afirma el diari inèdit d'Amador Romaní, es van realitzar uns anivellament en el pla on s'edificà l'Escorxador Nou i s'hi recollí ceràmica ibèrica. L'escorxador se situa al final del Carrer de Santa Anna, en el Passeig del Capelló. Però, no han arribat dades documentals que permetin precisar la seqüència estratigràfica o establir una aproximació al patró d'assentament. Les poques dades disponibles apuntarien a un poblament aïllat dedicat a la producció rural. El mateix passa amb la seva cronologia, tot i que la presència de la moneda de Bilbilis (Calatayud) citada per Romaní és significativa, ja que la seu celtíbera va encunyar moneda entre el segle II aC i el primer quart del segle I aC. Això permetria afirmar que es tracta d'un assentament de l'època ibèrica final o fase iberoromana. Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'any 1984, no s'aprecià cap mena d'element arquitectònic ni constructiu antic. Als magatzems del Museu de Capellades hi figuren deu 'pondus' ibèrics d'argiles bicolors, ben cuites, amb una perforació i decoració a base d'aspes i altres motius. El personal que va realitzar la Carta Arqueològica no va apreciar cap altre tipus de material arqueològic. Els arqueòlegs realitzadors de la Carta Arqueològica de 1991 van constatar que al voltant d'aquest edifici no aflorava cap resta arqueològica en superfície.	41.5289100,1.6899000	390703	4598302	1928	08044	Capellades	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44580-foto-08044-213-1.jpg	Legal	Noucentisme	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa	Agustín Bartlett Zaldívar, arquitecte i Arturo Vidal i Blanch, constructor	1928. Arquitectura noucentista i Jaciment: -650/-50 Ferro-ibèric. Actualment té la funció de Magatzem municipal.	106	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44581	Mur de tanca de pedra de turo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-tanca-de-pedra-de-turo	GARÇON, Sofia. (segon semestre 2009). 'Els Rauréz, notaris de Puigcerdà. Un cas de desheretament al s. XVIII?', Ker. Revista del grup de recerca de Cerdanya, n. 2, pp. 42-48. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). PASCUAL I DOMÉNECH, Pere. 'El singular farmacèutic i usurer Francesc de Paula Rosés' (treball inèdit i en versió preliminar). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. 'El segle XX: compromís, violència redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES	XIX		Mur de tanca de turo alineat a dos carrers i coronat amb rajola ceràmica a dues vessants. A la cantonada hi ha un cos d'edifici de planta baixa rectangular, amb un ampli portal, tancat amb una porta enrotllable metàl·lica en la façana del carrer de Sant Francesc; es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants. En el límit nord del carrer de Sant Francesc hi ha una porta de ferro d'una fulla batent amb sòcol de planxa i barrots verticals en reganyol, que accedeix al solar. A pocs metres del costat de migdia de la porta hi ha una fornícula d'arc rebaixat que anys enrere havia acollit una font. A la cantonada hi ha un cos d'edifici de planta baixa amb coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer de Sant Francesc, destinat a garatge magatzem, amb portalada al mateix carrer i amb porta enrotllable metàl·lica.	08044-214	Carrer Santa Anna / C. Sant Francesc, 83	Els carrers de la zona central de Capellades estaven configurats al segle XVII per cases amb espais annexos en algun dels seus laterals (en la majoria de casos) i/o en la seva part posterior (en la seva pràctica majoria), dedicats en ambdós casos a conreus de regadiu. Sovint aquestes peces de terra, no excessivament grans, estaven delimitades per murs de pedra de turo, com en el cas de les grans hortes de la zona del Capelló. L'expansió urbana viscuda, preferentment durant el segle XVIII, va anar afectant aquest espais, que foren progressivament construïts. Un dels pocs espais que conserva la mateixa estructura que en el passat és aquest solar cantoner entre els carrers de Santa Anna i Sant Francesc delimitat pel seu corresponent mur. No figura a la Matriu Cadastral realitzada el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza per tant, la datació de la seva construcció s'hauria de situar a la segona meitat del segle XIX. Segons el Registre Fiscal de 1906, els llavors números 81, 83 i 85 del carrer Sant Francesc, eren propietat de Ramona Raurés i de Casanoves. Encara avui en dia les terres delimitades per aquest mur són conreades per un llogater.	41.5286500,1.6881800	390559	4598276		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44581-foto-08044-214-1.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Estructural				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Tanca representativa de la tipologia de tanca local de dins el casc antic, realitzada amb pedra de turo	119	47	1.3		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44582	Conjunt de cases del carrer Torrenova	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-torrenova	MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional, en premsa). GUTIÉRREZ I POCH , Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER. COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major.	XIX		Conjunt de tres cases entre mitgeres, de planta baixa i pis. El núm. 3 es cobreix amb terrat pla, amb barana de barrots de ferro, i el número 5-7 amb una coberta mixta: un terrat amb barana de balustres en un costat i en l'altre un frontó de perfil corb amb hídries al extrems i una ventilació central. La núm. 9 té la coberta de teula corba a dues vessants, acabada amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins al forjat de la planta baixa. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical. La casa número 3 presenta un un sol eix, amb els balcons protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals de perfil corb en reganyol i la número 5-7, composada segons dos eixos, les obertures de la planta primera amb els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a dalt i a baix; i en la número 9, presenta el balcó corregut de la primera planta protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics centrals. Els paraments de façana estan revestits de diferent manera: la número. 3 d'estuc de color ocre, recolzat en un aplacat de pedra d'especejament rectangular fins a sota balcó; la número 5-7, amb estuc de color salmó clar les plantes pis, i gris clar la planta baixa, recolzat en un sòcol estucat de color ocre; i la número 9, amb estuc de color blanc recolzat en un sòcol de pedra aplacada. Les dues portalades de la casa núm. 5-7 estan tancades amb portes de fusta, l'una de tres fulles batents emplafonades i tarja fixa de vidre, i l'altra basculant i tarja fixa de vidre. En la núm. 9, el portal del garatge-magatzem té porta enrotllable metàl·lica, i la de l'entrada a l'habitatge, porta vidriera.	08044-215	Carrer Torrenova, 3, 5-7 i 9	Segons el plànol present a la Matriu Cadastral realitzada el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza, el tram inicial de l'actual carrer Torrenova ja es trobava construït. Per això aquesta zona podria haver estat urbanitzada en paral·lel d'un tram del carrer de Sant Joan a inicis del segle XIX. El número 3 del carrer de la Torrenova, segons el padró de 1868, estava ocupat pel matrimoni composat per Maurici Poch, paperer. Al llarg de bona part del segle XX va ser ocupada per diversos propietaris. D'acord amb el padró de 1970 no constava que aquesta casa fos ocupada. El número 5-7 del carrer Torrenova era ocupat a mitjan segle XIX per dos habitatges diferents. Al primer hi vivia Pere Rius i la seva família. Al segon hi vivia Francesca Masdeu i els seus fills, de cognoms Marí i Masdeu. Al llarg de bona part del segle XX va ser ocupada per diversos propietaris. Des de mitjans de la dècada de 1970 fou utilitzada únicament com a segon habitatge, fins que fa uns anys s'hi ha establert el seu actual propietari. L'actual casa número 9 del carrer Torrenova és conegut com a 'Cal Molins', històricament vinculada a la família Galofré. Possiblement aquest apel·latiu procedeix de la dona d'Anton Galofré: Mariàngela Molins. Els Molins eren una família de paraires. Ja a mitjan segle XIX hi vivia Joan Galofré (fill d'Anton i Mariàngela).	41.5314500,1.6834600	390170	4598592		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44582-foto-08044-215-1.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Conjunt de cases entre mitgeres representatives de l'arquitectura popular del segle XIX i culta de l'inici del segle XX, integrades en ell seu entorn.	119	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44583	Conjunt de cases del carrer Torrenova	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-torrenova-0	GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa.'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER	XIX		Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa, un, dos o tres pisos i sota coberta. Ténen la coberta de teula corba adues vessants, acabades amb ràfec de diferents tipus, canals i baixants fins al primer forjat. Les façanes composades segons un o dos eixos, amb obertures de proporció vertical i els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de diversos colors. Destaca l'ampli portal de la planta baixa de la casa núm. 13, amb carreus de pedra i arc rebaixat, i tancat amb doble porta de fusta de dues fulles batents, la de fora emplafonada i vidriera, la interior de fusta massissa.	08044-216	Carrer Torrenova, 13, 15 21, 23, 25, 27, 35, 37, 39, 41 i 43	Aquest carrer fou durant molts anys part del llavors passeig de la Immaculada Concepció. Segons mostra el plànol realitzat el 1851 per Rómulo Zaragoza, una bona part d'aquest carrer ja estava construïda. En realitat eren les darreres edificacions per aquesta part de la vila i al seu davant hi havia una gran zona d'horta propietat de la 'Casa Bas' (l'hort de la Vila). L'anàlisi dels padrons d'època permet apuntar la molt alta concentració de pagesos i treballadors de la propera bòbila. A inicis del segle XX, entre els diferents propietaris d'aquest carrer destacava Joan Coca Farreras. Aquest carrer va cobrar un nou impuls en el seu procés de configuració durant el darrer terç del segle XX. En primera instància, la construcció dels anomenats 'blocs del Batalla' (a la zona de l'actual plaça d'Espanya), a inicis de la dècada de 1960, li van donar un important paper com a carrer de pas, tot essent la via preferent d'arribada al nou nucli urbà de Capellades. En segon terme, a inicis de la dècada de 1990, es va urbanitzar l'Hort de la Vila'. Símbol de la nova funció d'aquest vial en la vida capelladina fou la construcció del Centre d'Atenció Primària en aquest espai, instal·lació inaugurada oficialment el 2000. En realitat, aquesta infraestructura sanitària ocupa la pràctica totalitat dels nous espais construïts en el carrer Torrenova.	41.5318700,1.6830700	390138	4598640		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44583-foto-08044-216-1.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Cases entre mitgeres representatives de l'arquitectura popular del segle XIX integrades en ell seu entorn	119	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44584	Font del Llargandaix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llargandaix	BUSQUETS MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional. Prototipus de Catàleg de Paisatge. Bases conceptuals, metodològiques i procedimentals per elaborar els catàlegs de paisatge de Catalunya. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES	XX		La font està situada al costat de la carretera, urbanitzada amb dues files de plàtans hispànica. Al fons es troba el broc, en una zona coberta d'heures. La font està en desús des de la dècada de 1960. En el costat nord, hi ha un petit cos d'edifici que conté el pou, construït a finals de la dècada de 1960.	08044-217	Carretera de Capellades a Martorell, B-224. 0'920 Km.	La font està situada al costat de la carretera, urbanitzada amb dues files de plàtans hispànica. Al fons es troba el broc, en una zona coberta d'heures. La font està en desús des de la dècada de 1960. En el costat nord, hi ha un petit cos d'edifici que conté el pou, construït a finals de la dècada de 1960. La zona del Llangardaix era de conreu de vinya a la segona meitat del segle XVIII, fins a mitjans del segle XIX. En aquest lloc hi havia dues fonts: la de Dalt i la de Baix. Ambdues en desús des de fa dècades. La font del Llangardaix de Baix sembla datar-se a la dècada de 1920. El ple de 9 de març de 1921. El 28 de març del mateix any, es va aprovar el trasllat de la font, donat que Marsal havia consentit en l'esmentada cessió. L'abril de 1923, es va pactar la realització de certes obres per a deixar-la en bon estat a l'arribada de la temporada estival. El 1933 es van acordar certes reformes a la font, com la de rebaixar el pedrissos. També en aquell any es van realitzar anàlisis de potabilitat degut a algun problema. Encara a la dècada de 1940 són habituals les ordres relacionades amb actuacions per al correcte manteniment de la font. Sempre ha estat un lloc de reunió social tot i que va anar patint un progressiu desús a conseqüència de la manca d'aigua. Posteriorment s'hi va fer un pou, en un punt proper a la carretera, que recollia aigua que canalitzada era portada a la Bassa de Capellades. Els darrers anys, s'ha intentat potenciar aquest espai per celebracions vilatanes, per exemple s'hi van dur a terme els actes oficials de l'11 de setembre, almenys en un parell d'ocasions.	41.5242500,1.6867800	390435	4597789	1920	08044	Capellades	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44584-foto-08044-217-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44584-foto-08044-217-2.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Font i espai recreatiu representatiu de les activitats socio-culturals La Font del Llangardaix té valor mediambiental perquè constitueix una surgència natural de l'aqüífer Carme-Capellades, tot i que actualment està canalitzada.	119\|98	51	2.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44585	Conjunt de cases de la Travessia del Portal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-de-la-travessia-del-portal	GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA	XIX		Conjunt de tres cases entre mitgeres. La número 2, en cantonada, és de planta baixa, pis i sota coberta amb teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel al carrer Travessia del Portal; les vessants acabades amb imbricació de teula, canal i baixant fins al forjat de planta baixa. Les dues façanes estan composades amb obertures de proporció vertical línia d'arcs rebaixats del sota coberta està tapiada. La portalada d'entrada, de llinda plana, té una porta de fusta emplafonada de dues fulles batents. Els paraments estan arrebossats i pintats de color salmó, i les cantonades emfasitzades amb carreus de pedra. La casa número 4 és de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta, i es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants,. La façana és composada amb un únic eix, desplaçat a la mitgera, amb les obertures de proporció vertical. El parament de façana és arrebossat. La casa número 6 és de planta baixa, planta pis i sota coberta, i presenta coberta de teula corba a dues vessants. La façana és composada segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical tancades amb persiana enrotllable; en l'eix situat cap a la mitgera de ponent hi ha un ampli portal d'entrada, en arc rebaixat, tancat amb porta de fusta massissa encadellada i clavetejada, de dues fulles batents. El parament està arrebossat i pintat de color ocre.	08044-218	Travessia del Portal, 2, 4 i 6; Carrer del Portal	Aquest sector del municipi ja estava construït l'any 1851 segons es reflecteix al plànol fet per l'agrimensor Rómulo Zaragoza. El número 2 de la Travessia del Portal estava vinculat a la família Castellví segons es desprèn dels padrons de 1868 i 1894. Posteriorment canvià de propietaris. La casa núm. 4 era propietat de Melitó Castellví Torroella que emigrà a l' Argentina, per retornar el 1909 i desenvolupar una gran activitat política, tot arribant a ocupar l'alcaldia el 1912. La propietat va tenir problemes de manteniment a mitjan de segle XX. El 1970 hi residia el matrimoni format per Jaume Millàs Freixas i Montserrat Busquets Castells. El número 6 era propietat de Bartolomé Sabater Prats, destacat paperer que el 1895 va edificar una casa al carrer del Portal. Posteriorment l'immoble va ser ocupat per altres famílies.	41.5281600,1.6874800	390500	4598222		08044	Capellades	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44585-foto-08044-218-1.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Conjunt de cases que formen part del conjunt d'arquitectura popular de cases entre mitgeres que configura el carrer, integrat en les edificacions de l'entorn.	119	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44586	Conjunt de cases de Mateu Tort i Codorniu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-de-mateu-tort-i-codorniu	GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA	XVIII-XIX		Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades a carrer i amb pati a darrere. Són de planta baixa i pis, i es cobreixen amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabades amb ràfecs de diversos tipus, canal i baixant fins al primer forjat. Les façanes presenten obertures de proporció vertical, amb una o dues a la planta baixa (algunes han estat modificades per adaptar-se a nous usos). La casa núm. 11 conserva la porta vidriera de fusta de dues fulles batents. Els paraments de façana estan arrebossats i pintats de color blanc i ocre, recolzats en sòcol.	08044-219	Travessia del Portal, 5-15	El carrer de la Creueta (a la partida de la Tria) fou una de les zones de creixement urbà de Capellades a finals del segle XVIII i inicis del segle XIX. En aquest espai s'estructuraria l'actual carrer del Portal (i també la travessia del Portal). Personatge central en el procés d'urbanització d'aquesta zona fou Mateu Tort, que a cavall dels segles XVIII i XIX va adquirir diferents cases i solars a la zona. Al Capbreu de 1805 consten a nom de Mateu Tort set cases a la partida de la Creueta. El 1914, Isidre Font va reformar les façanes d'aquestes cases. Tradicionalment, aquestes cases foren arrendades durant dècades i finalment foren venudes a diferents propietaris. Segons el Registre Fiscal de 1906, no consta encaracap transacció addicional. Desprès de diversos propietaris al llarg del segle XIX i primera meitat del XX, avui en dia consta com a propietat d'Albert Ràfols Culleres i figura com a un dels espais de referència a la infància i adolescència del conegut artista i poeta Albert Ràfols Casamada.	41.5281400,1.6877200	390520	4598220		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44586-foto-08044-219-1.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Conjunt seriat de cases unifamiliars entre mitgeres, representatiu de l'arquitectura popular, amb les façanes composades amb l'eix desplaçat a la mitgera.	119	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44587	Casa Sebastià Fàbregas Soteras	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sebastia-fabregas-soteras	GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES	XX		Casa alineada al carrer, constituïda per planta baixa, planta pis i sota coberta, el cos del costat de llevant, i per planta baixa i tres pisos, al cos del costat de ponent. Presenta coberta plana limitada amb una barana massissa. La façana està composada segons tres eixos, dos formen el cos de llevant i un el de ponent, amb obertures de proporció vertical emmarcades en el terç superior amb decoració de frondes i cornisa trencada, tancades amb persiana de fusta de llibret mòbil de color blanc. Les de la planta baixa tenen barana de ferro forjat i els dos balcons estan protegits amb baranes de ferro forjat amb dibuixos geomètrics i florals. Les lloses dels balcons recolzen en mènsules amb motius escultòrics. El portal d'entrada, situada en l'eix central, està tancat amb una porta vidriera de ferro de dues fulles batents que s'obre al vestíbul, el qual està pavimentat amb mosaic hidràulic de dibuixos geomètrics i les parets laterals decorades amb arrimador de peces esmaltades, amb motius geomètrics i vegetals de garlandes sobre un fons blanc. A la paret del fons del vestíbul hi ha la porta de fusta emplafonada. El parament de la façana està revestit d'estucat i recolza en un sòcol de pedra aplacada que incorpora les finestres de ventilació de la planta semi soterrada.	08044-220	C. Travessia del Portal, 8	El carrer de la Travessia del Portal, a mitjans del segle XIX, era el límit urbanitzat i edificat de la vila pel costat sud, i ja presentava una estructura similar a l'actual. Segons el Padró de 1868, a la casa número 8 de la Travessia del Portal hi vivien Llorenç Pascual Mora. Dels diversos propietaris de l'immoble destaca Salvador Llopis Fàbregas que havia exercit funcions de secretari municipal de l'Ajuntament. A inicis de la dècada de 1930 els interessos empresarials de la família Llopis estaven concentrats en 'Fàbregas Llopis y Cia.' (de Barcelona) i en 'Sabat i Llopis'. Amb posterioritat,''Cal Fàbregas' durant dècades va esdevenir habitatge d'estiu. Darrerament ha estat ocupada de forma permanent. .	41.5281100,1.6877000	390518	4598216	1919	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44587-foto-08044-220-1.jpg	Inexistent	Eclecticisme	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Altres denominacions: 'Can Fabras', Casa Salvador Llopis Fàbregas 'Can Llopis'. Casa representativa de la arquitectura culta de llenguatge eclèctic, integrada en el seu entorn.	102	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44588	Casa Ferrer Rius	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ferrer-rius	GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). PAGÈS I FONTGIVELL, Tomàs. 2000. Metge de Poble, editat pel propi autor. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA	XIX		Casa amb una mitgera, de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins al forjat de planta baixa. Façana composada segons tres eixos d'obertures de proporció vertical, les de la planta segona tapiades, i balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. L'aresta de la cantonada es reforça amb carreus de pedra. El portal de planta baixa forma un arc rebaixat adovellat i brancals de carreus de pedra; es tanca amb porta de fusta encadellada amb dues fulles batents. El parament de façana està revestit d'arrebossat pintat de color blanc, recolzat en un sòcol arrebossat de color gris; la planta baixa ha estat repintada de color ocre clar. A l'interior del vestíbul es pot veure l'estructura del forjat de la planta baixa, amb bigues de fusta i revoltons, i una decoració mural de garlandes policromes de flors i fulles que recorre tot el perímetre de la paret.	08044-221	Travessia del Portal, 10	D'acord amb la informació cadastral disponible, l'any de construcció fou el 1850 data confirmada per la presència al plànol realitzat el 1851 per Rómulo Zaragoza. Des del seus inicis aquesta casa apareix vinculada a la família Ferrer, Antoni Ferrer Boló, origen de la denominació popular de l'immoble: 'Cal Boló'. Segons el padró de 1894 i 1924 els padrons constaten que no hi vivia ningú de forma permanent. A inicis de la dècada de 1990 s'hi va establir Lluís Auber Romeu amb la seva família. Auber va obrir-hi un bar-restaurant el 20 de maig de 1994: el 'Jaç-Roig', encara en servei. Aquest edifici també és conegut com 'Ca la Marquesa'. L'origen d'aquest apel·latiu fou una llogatera: Trinitat de Febrer Ribot. El seu pare era Manuel de Febrer Calvo-Escalada, marquès de Gironella. El marquès s'havia arruïnat com a resultat de la Primera Guerra Mundial.	41.5280900,1.6878300	390529	4598214	1850	08044	Capellades	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Altres denominacions: 'Cal Boló', Ca la Marquesa, Jaç Roig. Edifici representatiu d'arquitectura tradicional, integrat en les cases entre mitgeres del seu entorn immediat. Actualment compleix una doble funció, com a residencia i com a hostaleria.		45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44589	Casa Mateu Tort i Codorniu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mateu-tort-i-codorniu	GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA	XIX		Casa unifamiliar entre mitgeres, amb la mitgera a llevant descoberta. Alineada a carrer, té pati a darrere, i consta de planta baixa i pis. Té la coberta de teula corba a dues vessants,acabades amb doble imbricació de maó i teula, canal i baixant vist fins sota la imbricació. Façana amb obertures de proporció vertical,amb una obertura per planta; arran de la vorera hi ha un petit orifici de ventilació d'una dependència semisoterrada. El portal de planta baixa té brancals de carreus de pedra i arc a nivell adovellat, tancat amb porta de fusta clavetejada, de dues fulles batents. En el parament de la façana destaquen els carreus de pedra de la cantonada i l'encofrat del mur de la part alta de la planta pis. La resta de parament està arrebossat, en part malmès.	08044-222	Travessia del Portal, 15	El carrer de la Creueta (a la partida de la Tria) fou una de les zones de creixement urbà de Capellades a finals del segle XVIII i inicis del segle XIX. En aquest espai s'estructuraria l'actual carrer del Portal (i també la travessia del Portal). Personatge central en el procés d'urbanització d'aquesta zona fou Mateu Tort i Codorniu, que entre finals del segle XVIII i inicis del segle XIX va adquirir diferents cases i solars a la zona. La casa número 15 fou adquirida el 1951 per Albert Ràfols Cullerés i Josefa Casamada Olivé. Aquesta casa fou, justament, un dels espais de referència a la infància i adolescència del conegut artista i poeta Albert Ràfs Casamada. De fet, Albert Ràfols va esdevenir referent de tota una generació de pintors de Capellades. En aquella època, Albert Ràfols va dissenyar un nou escut municipal per a Capellades, per encàrrec de l'Ajuntament republicà. Josefa Casamada també va morir el 1986.	41.5281400,1.6878600	390531	4598219		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44589-foto-08044-222-1.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2019-11-26 00:00:00	Juan Garcia Targa		Casa representativa de l'arquitectura popular, de casa unifamiliar entre mitgeres. Conserva els seus trets tipològics originals.	119	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44590	Conjunt urbà de la Travessia del Portal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-urba-de-la-travessia-del-portal	GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER	XVIII-XIX		Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades a carrer amb pati al darrera. Són de planta baixa i pis i es cobreixen amb coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfecs de diverses tipologies, canal i baixant fins el primer forjat. Les façanes tenen obertures de proporció vertical. A la planta baixa tenen una o dues obertures, algunes de les quals han estat modificades per adaptar-se a nous usos. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de color blanc i ocre, i recolzen en sòcol. Del conjunt cal assenyalar les cases núm. 8, Can Llopis, construïda al inici del s. XX, i la núm. 10, Cal Boló.	08044-223	Travessia del Portal	El carrer Travessia del Portal, conegut popularment com a 'del Cagallons' o 'División Littorio' durant el franquisme, estava clarament configurat a mitjans del segle XIX. Aquest carrer durant molt anys assenyalava el límit sud del nucli urbà de la vila i era el primer vial transversal entre els dos eixos paral·lels que travessen Capellades: Portal-Major i Sant Francesc. El carrer de la Creueta (a la partida de la Trias) fou una de les zones de creixement urbà de Capellades, a finals del segle XVIII i inicis del segle XIX. En aquest espai s'estructuraria l'actual carrer del Portal (i també la Travessia del Portal). Personatge central en el procés d'urbanització d'aquesta zona fou Mateu Tort, el qual a cavall dels segles XVIII i XIX va adquirir diferents cases i solars a la zona. Al Capbreu de 1805 consten a nom de Mateu Tort set cases a la partida de la Creueta. Estaven edificades en un terreny de terra campa amb aigua per regar. Segons l'inventari de les propietats de Mateu Tort totes les cases, en aquest cas parla de sis, seguien a la principal, construïda el 1804. Possiblement, pocs anys després es va construir alguna casa addicional.	41.5281100,1.6877700	390524	4598216		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44590-foto-08044-223-1.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Conjunt representatiu de l'arquitectura popular de cases unifamiliars entre mitgeres, amb façana composada amb eix desplaçat a la mitgera i completat amb les cases d'arquitectura culta, Can Llopis i Cal Boló.	119	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44591	Santa Maria de Capellades	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-capellades	BARCONS GRAU, Antoni. Juliol, 2006. Projecte executiu de reparació de diferents vessants de les cobertes de l'església parroquial de Santa Maria de Capellades. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. BERNADET SOLÉ, Toni. Juny 2009. Església de Santa Maria de Capellades. Història i Arquitectura. Projecte Final de Carrera Arquitectura Tècnica. Barcelona. EPSEB UPC. BUSQUETS MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades. Capellades. CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). LLUCIÀ, M.; COSTA, J. 1958. Primer llibre de Capellades. Capellades. Edició particular. MARTÍ MONNER, Josep. Novembre, 2003. Dossier per a la restauració de l'Església Parroquial de Santa Maria de Capellades. Segona etapa: restauració de tota la coberta (excepte el cimbori). Capellades. (Informe-valoració) MUSET i PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SABATÉ CURULL, Flocel; BENET CLARÀ, Albert. 1992. 'Capellades. Santa Maria de Capellades'. Catalunya Romànica. El Penedès i l'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Ed. Enciclopèdia Catalana. S.A. p.340-341. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. VIVES i TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA. 'Notes històriques de Mossèn Josep Mas. Capellades Santa Maria', B 230, volum IX. (procedents de l'arxiu parroquial de Capellades abans de la seva destrucció). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE CAPELLADES	XVII		L'església de Santa Maria té planta de creu llatina més dues naus laterals amb capelles i està orientada de llevant a ponent. El presbiteri és capçat per un absis semicircular, mentre que a l'altre extrem, damunt de l'entrada, s'hi disposa el cor. Les naus laterals també s'estiren cap a la capçalera, originant una capella a cada costat de l'absis: la del Santíssim, a llevant, i la de Sant Salvador, a ponent. L'església està coberta per un conjunt d'aiguavessos de teula corba suportats per una estructura de fusta que recolza en els murs perimètrics. En el transsepte s'aixeca una cúpula semiesfèrica coberta amb ceràmica vidriada de color vermell, que recolza damunt d'un tambor amb vuit obertures, i està capçada per un llanternó. El campanar és de pedra tosca es troba adossat a migdia, està format per tres cossos; el primer, el cos base, és de planta quadrada i els altres dos superiors, els cossos de campanes, són de planta octogonal, els quals estan coronats per un conjunt d'hídries de bola. Al capdamunt, hi ha una estructura de ferro que conté el parallamps. La façana principal, capçada per una cornisa recta, està limitada amb cantonades de grans carreus de pedra. A l'eix central hi ha la portalada, a sobre d'ella una fornícula que conté una imatge i, més amunt, una rosassa circular tancada amb vitralls de colors. El parament està esgrafiat amb plafons geomètrics que emmarquen garlandes i palmons, amb coloms al voltant de la rosassa, i amb les figures de sant Sebastià i santa Dorotea, a ambdós costats del rosetó. A la part alta del costat de migdia, sota la cornisa de coronament i el campanar, hi ha el rellotge d'esfera i a sota la inscripció 'ÉS HORA D'ESTIMAR DÉU'. A la façana de ponent del campanar continua l'esgrafiat i hi ha representat sant Cristòfor. L'interior del temple, amb naus cobertes amb voltes de mig punt o de creueria, està decorat segons un projecte de l'arquitecte Josep M. Jujol; les voltes amb estucs que imiten cassetons i els intradós dels arcs i les trompes amb motius florals. La cúpula està decorada amb motius vegetals i l'anell, de color blau cel, conté la inscripció 'ASSUMPTA EST MARIA IN COELUM GAUDENT ANGELI ALLELLUIA'. El presbiteri està enlairat dos graons respecte de la nau, on hi ha la mesa d'altar i, darrera, sota d'un baldaquí, presideix l'espai la imatge de l'Assumpció de l'artista Joaquim Ros, la qual recolza damunt del sagrari i d'un pedestal. Cal destacar la capella de ponent de la capçalera, dedicada a sant Sebastià, la decoració de la qual va ser obra de l'arquitecte Cèsar Martinell. Conté un retaule barroc, amb mesa d'altar, predel·la, registre central i registre superior, policromat i daurat. En el nínxol central, flanquejat per columnes, hi ha la imatge del sant. La decoració dels murs es divideix en dos registres separats per motllures, amb plafons rectangulars i el resseguiment del perímetre del retaule. La volta està embellida amb motius celestials i angelets.	08044-224	Plaça Jacint Verdaguer, 1	L'origen de l'església probablement era una petita capella que es trobava dins de l'antic terme del castell de Claramunt i l'any 978. Primer va ser capella sufragània i posteriorment parròquia. La capella fou donada amb l'alou de Capellades pels senyors de Claramunt al monestir de Sant Cugat del Vallès. La primera notícia documental de la 'cel·la' de Santa Maria de Capellades data de l'any 986, en el precepte del rei Lotari el rei confirma al monestir de Sant Cugat del Vallès l'església de Santa Maria junt amb el castell de Claramunt. No va ser finsal 1028 que es va començar a parlar de l'església de Santa Maria. No es coneixen gaires detalls del temple medieval. La primerenca església de Santa Maria de Capellades sembla que consistia en un petit edifici romànic situat on s'aixeca l'actual i junt al temple hi havia un petit cementiri. En la proximitat tenia un edifici que feia les funcions de rectoria, de la notaria i de l'escrivania. L'altar major estava dedicat a Santa Maria i era ornamentat amb diverses teles. El 1578 el Vicari General va donar la llicència per fer les capelles i el 1587 es va autoritzar al rector per enrunar part de l'església a fi d'engrandir-la. Aquestes obres van comportar el canvi d'emplaçament del primer cementiri i el 1612 es va beneir el nou, situat darrera de l'església. Durant el segle XVIII es van produir diferents millores: la construcció d'un retaule per a l'altar Major, obra d'Antoni Viladomat (1721) i la incorporació de les campanes (1723); la instal·lació d'un altre retaule en honor de la Mare de Déu del Roser, signat per Josep Massalva (1741)3 i d'un tabernacle per a l'altar de Santa Dorotea. El 1819 es reprengueren els treballs de construcció nomenant director Josep Marcó, de Calafell. De nou, els fets d'armes van interrompre el procés d'ampliació. A principis de l'any 1865 es va iniciar un expedient al Bisbat per a la reparació de l'església parroquial. A les quatre de la matinada del dia 4 de desembre de 1896, es va declarar un important incendi que obligà a una reconstrucció general del temple. El foc havia destruït l'altar major, l'orgue, una trona, bancs i l'harmònium. Les flames havien arribat fins al Sant Crist. Nova restauració l'any 1910. L'any 1936 l'església fou saquejada i incendiada, i les imatges van ser cremades a la plaça i l'estructura interiors canviada. També es va cremar la pràctica totalitat de tot l'arxiu parroquial. Entre l'any 1945 1953 s'efectuaren diverses reformes interiors i exteriors a destacar la decoració interior, simulant elements arquitectònics d'estil renaixentista, a càrrec del pintor Joan Campoy, acabats el 1955. Entre l'any 1983 i el 1986, es va encarregar la construcció d'una nova capella lateral dedicada al Santíssim amb notables mostres d'art contemporani. També es destacable el nou sagrari va ser l'ofrena que la comunitat parroquial de Santa Maria de Capellades. El 1997 es va fer la nova restauració del cimbori i, finalment, la restauració de l'atri de l'any 1999 on es van poder veure les pedres originals dels arcs. L'última reforma feta en aquest temple va ser l'arranjament de la teulada de tot l'edifici, que es va portar a terme l'any 2007.	41.5312300,1.6861700	390396	4598565		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44591-foto-08044-224-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44591-foto-08044-224-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44591-foto-08044-224-3.jpg	Legal	Contemporani\|Barroc	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Tindria el seu origen segle X; s. XI; ampliacions i reformes: 1587, 1644, 1687, 1804, 1819 i durant les dècades de 1850, 1860. Ja al segle XX, també hi han diverses reformes 1900, 1910, 1940, 1950, 1960, 1970 i 1980. També es àrea d'expectativa arqueològica.	98\|96	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44592	Safareig públic de la plaça de Missa (antic solar d'en Fages)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-de-la-placa-de-missa-antic-solar-den-fages	GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES	XVII		Safareig públic, amb bassa de forma rectangular i vora de rentar inclinada cap a l'interior, que es va incorporar dins l'antic edifici del 'Cafè Catalunya'. Aquest edifici s'enderrocà l'octubre de l'any 2006, conservant i protegint el safareig per tal d'incorporar-lo en el nou edifici de la Biblioteca Municipal i en el moment de redacció d'aquest treball seu de la Regidoria de Cultura .	08044-225	Pl. Jacint Verdaguer, 5	La primera referència a aquest element rellevant es troba al reglament d'ús d'aigües de 1699 ja es parlava del rentador o safareig de la plaça Major. Segons documentació d'aquella època, aquest espai era utilitzat pels paraires de Capellades per rentar la llana, base de la seva manufactura. Al costat del safareig es va construir una instal·lació manufacturera. A inicis del segle XIX constava com dedicada a l'activitat cotonera i paperera. Els seus propietaris eren els Fages. El 1805 el seu propietari era Josep Fages, fabricant de cotó. Aquell mateix any havia comprat una casa localitzada en aquesta plaça (coneguda com 'la torra') a Justí de Mora i de Gironella. Poc temps després les instal·lacions foren posades en arrendament. A l'amillarament de 1851, Josep Fages constava com a propietari d'una fàbrica de paper i filatura. Aquest edifici estava situat al carrer del Pilar número 2. La instal·lació cotonera no era excessivament gran, era una de les dues úniques dedicades a paper d'estrassa de Capellades. Tampoc era excessivament gran, donat que disposava d'una única tina. Els Fages, que havien acumulat cert patrimoni immoble, van arrendar el seu molí. Un dels seus principals arrendataris fou Joan Muray Marqués, que el va fer funcionar durant bona part de les dècades de 1860 i 1870. En aquella època, Josep Fages i Mora va ser dipositari municipal. El molí del Fages deixa d'aparèixer a la contribució industrial a inicis de la dècada de 1880 generant un procés accelerat d'endeutament familiar. En la seva part anterior, just davant del safareig, a la plaça Verdaguer hi havia la Font de Sant Magí que va ser enderrocada entre els anys 1918 i 1920. En el lloc ocupat per la font, pel safareig i l'antic molí es va construir un nou edifici que va ocupar tota la finca, destinat a finalitats hostaleres, anomenat Cafè Catalunya i vinculat a la família Renau, antics cafeters de La Parra. Cap a la dècada de 1930 s'hi va instal·lar el Centre Republicà Català. El safareig va estar en ús fins a finals del segle XX. L'agost de 1892 es va aprovar l'ampliació del safareig amb elements procedents del safareig clausurat situat a la plaça Sant Miquel. El ple de 8 d'agost de 1921 va declarar terreny sobrant l'ocupat per la font i el safareig de la plaça Verdaguer, tot havent-se de suprimir com a resultat dels canvis en el sistema de proveïment d'aigües. El 1922 es va plantejar la substitució d'aquest safareig per un de nou. Amb aquest objectiu es va comprar una casa al carrer Ramon Godó; fins i tot al juliol de 1923 es van iniciar els tràmits administratius per a l'inici de les obres, assignades a Isidre Fons. Al maig de 1925 es comentaven els problemes del safareig, situació que és atribuïda a la venda 'per error' a Isidre Soteras; es comentava que s'havia arribat a un acord per comprar-li. A inicis de la dècada de 1930 es van tapar les finestres amb vidrieres per a evitar el gran fred que sentien les persones que anaven a fer la bugada. El 1948 també es van realitzar diferents reformes per solucionar els problemes higiènics existents. El 1957 es van realitzar pactes amb el veí Antoni Girbau sobre l'entrada a casa seva (veïna del safareig). L'edifici fou comprat per l'Ajuntament. El primer projecte fou destinar-lo a serveis administratius, però finalment serà la nova seu de la biblioteca municipal, tot conservant en els baixos l'espai dedicat a l'antic safareig. L'antic 'Cafè Catalunya' es va començar a enderrocar l'octubre de 2006. Durant aquestes obres, interrompudes durant molts mesos, es van trobar a la part a tocar del carrer del Pilar unes tombes medievals.	41.5309900,1.6860200	390383	4598538	1699	08044	Capellades	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44592-foto-08044-225-1.jpg	Legal	Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		1699. Consta en Reglament d'ús d'Aigües. Àrea d'expectativa arqueològica	98\|119	49	1.5		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44593	Conjunt de cases a la Plaça Jacint Verdaguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-a-la-placa-jacint-verdaguer	GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER	XIV		Edificis d'habitatges i comerç entre mitgeres de la façana de ponent de la plaça, són de planta baixa i tres plantes pis, els núm. 6 i 8 cobertes amb teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb ràfec recolzats en carteles, canal i baixant fins el forjat de planta baixa, la núm. 7 amb coberta plana, limitada per una balustrada on es recolzen tres pilars que conformen una simple pèrgola. Les façanes de les cases núm. 6 i 7 estan composades segons dos eixos, la núm. 8 amb quatre eixos. Les obertures de les tres cases són de proporció vertical, protegides les núm. 6 i 8 amb persianes de corda i la núm. 7 amb persiana enrotllable i de corda, els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Les façanes estan revestides amb estuc de colors ocre i verd clar. Les obertures de les plantes baixes han estat modificades per adaptar-les a nous usos.	08044-226	Plaça Jacint Verdaguer, 6, 7, 8	Les tres cases ocupen un dels primers espais urbanitzats del nucli urbà de Capellades durant l'edat mitjana tan com s'esmenta en la documentació de l'època referint-se a l'Església a inicis del segle XV hi havia els 'hospicis' de Bernat Musarró, Ferrer Súria i Esteve Oller. De fet, la Canaleta limitava per ponent el nucli urbà de Capellades. Ja en aquella època es va mostrar la creixent centralitat d'aquestes edificacions, i del conjunt de la plaça. La importància comercial d'aquesta zona es va anar incrementant, reforçant la derivada de l'existència del mercat dels diumenges. Segons la imatge gràfica realitzada per Rómulo Zaragoza, el 1851 aquests espais ja estaven construïts. L'actual número 6, és resultat de la fusió de dues edificacions preexistents (el 6 i el 7 segons el Registre Fiscal de 1906). Segons el 1906, era propietat d'Antoni Llopart (La Torre de Claramunt) i tenia 25 m². El 1916 en va fer inventari Joan Llopart Domènech i el 1952 la va adquirir Antoni Girbau Prats. La llavors número 7, el 1894 ja era ocupada per Isidre Gabarró Iglesias. El 1906 era propietat de Pere Gabarró amb la seva família, dedicat al comerç. Altres propietaris de l'immoble també s'han dedicat al comerç. L'actual numero 7, a principis del segle XIX era propietat de la família Saló. Així constava una casa amb aquesta ubicació al Capbreu de 1805, que era propietat de Salvador Saló. Josep Saló, farmacèutic, la va vendre . Aquest espai va ser la farmàcia familiar dels Sabater fins el 2005, en què es varen traslladar a la mateixa plaça a un altre espai. Els llavors número 10 i 11, ara número 10, eren propietat de la família Saladrigas. Al capbreu de 1805 ja apareix una casa a nom d'Antònia Talavera, vídua de Josep Saladrigas (fabricant de draps), reconvertits a la manufactura paperera. Altres propietaris il·lustres va ser els Marra antics fargaires reconvertits a paperers. Entre els seus actius immobiliaris a Capellades cal comptar amb el molí de Cal Titllo. El seu propietari, a inicis dels segle XX, era Josep Marra Almirall. El 1910 torna aparèixer a nom d'Antònia Saladrigas Bernadet. Desprès de diversos propietaris, ambdues cases foren adquirides el 1936 per Joan Esquirol. El darrer dels espais, l'antic 11, era el conegut Cafè de la Parra, ocupat en diferents èpoques per cafeters-arrendataris.	41.5311600,1.6859400	390376	4598557		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44593-foto-08044-226-1.jpg	Legal	Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Conjunt urbà de tres cases d'origen medieval, canvis al segle XIX i reformes segle XX. Formant part del primer espai públic de la població, entorn del qual ha esdevingut el centre econòmic, religiós, social, cultural i lúdic per un conjunt d'edificis representatius de l'arquitectura d'autor, presidits per l'església parroquial. La majoria dels immobles actualment tenen una doble funció, com a habitatge i com a comerç.	94\|119	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44594	Conjunt plaça Jacint Verdaguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-placa-jacint-verdaguer	VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES	XII-XIX		La plaça és de planta sensiblement trapezoïdal, està limitada amb edificis d'habitatges i comerç entre mitgeres, i és presidida per l'església parroquial. Els edificis de la plaça de la façana de ponent són de planta baixa i tres plantes pis, amb coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, o bé amb coberta plana. Les façanes estan composades segons, dos o quatre eixos amb obertures de proporció vertical, amb els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Al costat de migdia de la façana de ponent està en construcció l'edifici de la Biblioteca Municipal que substitueix l'antic edifici del cafè Catalunya. Els edificis de la façana del costat de migdia de la plaça són de construcció recent. Pel costat de llevant la plaça està tancada amb l'església parroquial.	08044-227	Plaça Jacint Verdaguer	Des de l'Edat Mitjana la 'Plaça de Missa' es va convertir en el primer eix urbanístics de la vil·la. Existeixen diferents explicacions sobre el seu origen, vinculat a la sagrera creada al voltant de Santa Maria. Aquest nucli va anar adquirint durant els segles XII i XIII. Segons el Capbreu de 1411, s'hi trobaven les cases o hospicis d'Esteve Oller (possiblement el més gran de Capellades aleshores), de Bernat Musarró i Ferrer Súria. D'època incerta en la ubicació de la Casa de la Vila, tot i que ja hi era a començaments del segle XVII, esdevenint una mena de continuació del temple, tot tancant la plaça. També s'hi van anar localitzant en aquest espai cèntric diferent serveis: el pallol, la carnisseria, l'hostal, el rentador públic, etc. També a partir del segle XVII està documentat el seu ús es diferents activitats de lleure (balls, comèdies, etc.) i polítics (eleccions de jurats, reunions del Consell, etc.). Especial atenció mereix la celebració del mercat setmanal dels diumenges. Simptomàtic de la centralitat comercial de Capellades fou l'existència d'un mercat setmanal on els pagesos de la zona venien la seva producció, que va anar agafant impuls durant el segle XVIII. Especialment important era la venda de verdures produïdes a la vila. Hi havia una creixent lluita entre els hortolans per aconseguir determinats llocs al mercat. El 1863, l'Ajuntament va intervenir davant de les desavinences en la posició que s'havia d'ocupar. A partir de llavors es va establir un ordre fix. Els intents de canvi del mercat setmanal es van repetir en els anys finals del segle XIX i inicials del XX. A la segona meitat del segle XIX va començar a perdre la centralitat com a espai residencial. Tot continuant amb la seva secular funció, a la plaça Major es van anar concentrant una part important dels comerços de Capellades, especialment destacable era la presència d'establiments d'importància com la farmàcia, etc. Encara avui en dia, a la plaça, hi ha la farmàcia i un negoci de ferreteria. També la Plaça des d'antic ha estat centre d'importants celebracions religioses o profanes (carnestoltes, ballades del Dansot, etc.). Per exemple, tradicionalment ha estat i encara és el lloc de la tradicional ballada de sardanes. A la plaça Major hi havia una de les principals fonts de la Vila: la de Sant Magí, situada prop de la cantonada amb el carrer del Pilar. L'estructura urbanística de la plaça no va tenir excessius canvis durant segles. Amb aquest objectiu, el ple de 31 d'agost de 1882 va resoldre formar una comissió per reformar la Plaça Major. El 19 de febrer de 1915, se li va donar el nom de plaça de Mossèn Jacint Verdaguer. L'acte d'inauguració de la placa amb el nou nom es va dur a terme el dia de Pasqua Granada, el 23 de maig, de 1915. Als darrers anys del segle XX es va produir el darrer gran canvi en la configuració de la Plaça. A inicis de la dècada de 1990, es va procedir a enderrocar un antic edifici que feia cantonada amb el carrer Fossar i el 2004-2005 es va fer el mateix amb les dues cases veïnes. D'aquesta manera es va reformular la totalitat d'un sector de la plaça. A finals de 2006, es va iniciar l'enderroc de l'antic cafè Catalunya per procedir a la construcció de la nova biblioteca municipal, tot conservant en els seus baixos l'antic safareig. Amb motiu d'aquestes obres, es van localitzar tombes medievals. Problemes amb la constructora van fer que no es reprengués la construcció fins als darrers mesos de 2008 i inicis de 2009.	41.5311600,1.6860800	390388	4598557		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44594-foto-08044-227-1.jpg	Legal	Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Conjunt plaça Jacint Verdaguer: Plaça de Missa, plaça Major, plaça de l'Església, plaça Reial, plaça Constitucional. Té el seu origen als segles XII i XIII, amb reformes 1898 i dècada de 1990.Expectativa Arqueològica	94\|119	46	1.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44595	Font de la Vellesa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vellesa	MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS. Programes de la Festa Major.	XX		Font pública i dovella incorporades a la façana est de la casa entre mitgeres del carrer Onze de setembre de 1714, núm. 8, que dóna a la plça de l'Església (Plaça Jacint Verdaguer). La font està constituïda per un aplacat de perímetre rectangular de pedres iregulars que incorpora dos brocs de llautó de sortida d'aigua que cau en un piqueta de planta corba que s'hi arriba mitjançant dos graons de pedra amb una entrada pel mig, els laterals protegits per una barana baixa de ferro. En el centre de l'aplacat de pedra hi ha emmarcat un plafó. En el centre del plafó hi ha un alt relleu ceràmic representant dues persones d'edat assegudes en un banc, emmarca el plafó un mosaic ceràmic representant un paisatge arbrat. La dovella, a la part superior de l'aplacat, conté gravada la data 1617	08044-228	Carrer Onze de Setembre, 8	Entre la gran quantitat d'actuacions urbanístiques que es van realitzar a Capellades durant la segona meitat de la dècada de 1960, cal destacar l'asfalt de determinats carrers. El 1968 es va materialitzar aquesta obra a la plaça Verdaguer. Resultat d'aquesta actuació fou la inauguració d'aquesta font. L'aprovació de la certificació de les obres es va realitzar el 2 d'agost de 1968. El projecte havia estat signat per Joan Bassegoda Nonell, el llavors arquitecte municipal. Aquest font fou inaugurada com homenatge a la vellesa. La font es va construir adossada en una casa de la plaça, en l'actualitat propietat de Francesc Bargalló, i datada el 1617.	41.5312900,1.6859500	390377	4598572	1968	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44595-foto-08044-228-1.jpg	Legal	Popular	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa	Joan Bassegoda Nonell, arquitecte	Element de mobiliari urbà, amb dovella incorporada sobre la font com d'element escultòric d'interès documental. La dovella incorporada es BCIL, 1986.	119	51	2.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44596	Jaciment arqueològic del Polígon de la Barquera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-poligon-de-la-barquera	SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma.	III aC-V	Al tall efectuat durant l'obertura dels vials s'observen restes de materials arqueològics.	Restes detectades en un marge a peu de carrer, corresponents a una possible estructura d'un assentament romà	08044-229	Carrer de la Barquera1º41'15.64'E Altitud: 270 m.	Les restes es van localitzar en un terreny industrial propietat de J. Romaní. Foren descobert per Raül Bartrolí i Eudald Carbonell l'agost de 2006, en el context dels treballs d'obertura dels carrers del polígon industrial de la Barquera. Com a resultat de les obres van aparèixer, en un tall del carrer de la Barquera, algun fragment de tegula i algun petit fragment ossi indeterminat. En una visita efectuada el 20 d'abril de 2010, es va detectar l'existència d'alguna possible estructura i es van localitzar també fragments de ceràmica ibèrica comuna.	41.5363200,1.6873700	390504	4599128		08044	Capellades	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44596-foto-08044-229-1.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		La cronologia que figura a l'IPAC es : -218/476. Romà. Àrea d'xpectativa arqueològica	83	1754	1.4		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44597	Col·lecció d'ascles lítiques	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dascles-litiques				<p>Ascles de pedra de funcionalitats diverses relacionades amb l'adaptació a l'entorn medioambiental del paleolític mig.</p>	08044-230	Museu Victor Balaguer (Vilanova i la Geltrú)	<p>Durant l'estanca del Sr. Amador Romaní a Vilanova per prescripció mèdica es van dipositar petites mostres de materials arqueològics de l'Abric Romaní.</p>	41.5314600,1.6857400	390360	4598591		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44597-foto-08044-230-2.jpg	Legal	Paleolític	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic	BCIN	National Monument Record	Educació	2020-10-07 00:00:00	Juan Garcia Targa			77	53	2.3	1773	6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44598	Vinya Nova	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-nova	No apareix documenta en cap document arqueològic			Talús del carrer on s'han recollir alguns bocins de ceràmica	08044-231	Carrer de la Vinya Nova		41.5320100,1.6809000	389957	4598658		08044	Capellades	Fàcil	Dolent		Inexistent		Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Estructural				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Cronologia indeterminada. Només es documenten alguns bocins en superficie i no s'ha efectuat cap estudi al respecte.		1754	1.4		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44599	Fons documental del Museu-Molí Paperer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-museu-moli-paperer		XX		El Fons documental es localitza a la segona planta de l'edifici i té la funció de Biblioteca especialitzada sobre temes paperers, a banda de documentació d'arxiu amb fons diversos (Oriol Valls, Pau Vila i Francesc Bofarull i Sans). També dins del fons documental es troba la col·lecció arqueològica d'Amadeu Romani. Disposa de laboratori especialitzat en la restauració de paper.	08044-232	Pg. De la Immaculada Concepció, 23; Av. Maties Guasch; Carrer Pau		41.5286300,1.6840700	390216	4598279		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44599-foto-08044-232-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Actualment el Museu és seccció del Museu de la Ciència i Tècnica de Catalunya	98	56	3.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44600	Arròs Paperer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arros-paperer	http://www.capellades.cat/actualitat/noticies-historic/ajuntament-consell-comarcal-museu-moli-paperer-i-capellades-comer%C3%A7-junts-en-la-promocio-de-l-arros-paperer-100.html	XXI		Es una recepta culinària promoguda per la Sra. Montserrat Miquel. Es un arròs caldos amb rostit de vedella que intenta recrear el menjar dels paperers que originàriament estaria fet amb xai. Es un reflex d'una visió patriarcal de l'empresa	08044-233	Capellades	Es una iniciativa de promoció econòmica i d'atracció turistica promoguda des del Museu Paperer per generar una dinàmica integral del món paperer com a reclam cultural capelladí.	41.5314600,1.6857400	390360	4598591		08044	Capellades		Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44600-foto-08044-233-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tècnica artesanal	Pública	Productiu				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		La recuperació d'aquesta perla gastronòmica, impulsada des del Museu Molí Paperer, va comptar inicialment amb la col·laboració del Consell Comarcal de l'Anoia, la Diputació de Barcelona i el Gremi de Restauració de l'Anoia i va culminar en una presentació amb l'assistència de Carme Ruscalleda i membres de la Fundació Alícia.Des de l'àrea de Promoció de l'Ajuntament de Capellades s'ha volgut donar continuïtat a aquesta embranzida inicial i després de reunions amb membres de Capellades Comerç, la direcció del Museu Molí Paperer i representants del Consell Comarcal, s'han impulsat accions per aconseguir-ho.Així, per exemple, l'arròs paperer va ser el protagonista de la tradicional arrossada de la Festa Major i diversos aparadors d'establiments de la vila han estat decorats amb elements relacionats amb l'arròs paperer. D'altra banda, a més de poder-lo trobar a la carta d'una vintena de restaurants de la comarca, al Museu Molí Paperer i en diversos comerços de la vila es pot adquirir un pack amb els ingredients necessaris.	98	60	4.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44601	Mercat Figueter	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-figueter		XVIII		Fira anual que es celebra el segon diumenge de Quaresma. Avui dia és un esdeveniment social important que atrau molts visitants de la comarca i es fa palesa la riquesa de les entitats polítiques i culturals, de comerç i serveis de Capellades. Altres activitats culturals es fan coincidir amb aquest dates com les inauguracions municipals. Una considerable quantitat de venedors ambulants es distribueixen per carrers i places amb productes artesans, afeccionats a les plaques de cava, tallers de manualitats i jocs infantils, un concurs de pintura ràpida i diverses actuacions d'espectacles d'arrel tradicional.	08044-234	Capellades	Possiblement es celebra des de finals del segle XVIII i antigament formava part d'un circuit de fires comarcals d'hivern en les quals els veïns podien desplaçar-se, passar la jornada festiva, mantenir els vincles d'amistat, familiars o comercials i alhora aprovisionar-se dels productes necessaris a cada moment de l'any. Finalment aquesta diversitat de fires van especialitzar-se: la fira de Reis d'Igualada, per a vendre planter, la de Sant Sebastià a Òdena, per a vendre porcells; per la de la Candelera a la Pobla, porcells i calderes. A Capellades es venia pesca salada, sobretot el congre de la Quaresma, la menja tradicional per a complir el precepte quaresmal d'abstinència de carn. A finals del segle XIX va esdevenir una fira amb molta concurrència, sobretot d'igualadins, i d'aquí li ve el nom de 'mercat figueter', perquè als igualadins, a la comarca, els deien el malnom de 'figueters'. Al segle XIX la fira s'allargava durant tres dies, divendres, dissabte i diumenge i el ferrocarril disposava un tren extraordinari per anar i tornar d'Igualada. Com a complement de la vessant comercial, es feia teatre, espectacles i balls diversos. Cap als anys setanta del segle XX, la fira decau en assistència i pràcticament només se celebra al matí del diumenge. Fins que el 1996 que l'Ajuntament i l'Associació de Comerç i Serveis de Capellades intenten revitalitzar com a part de promoció turística de la vila. L'any 1998 es torna a anomenar com 'Mercat Figueter' i es promou els venedors ambulants de productes artesans i representacions al carrer de vells oficis. Per tant, actualment ha tornat als seus orígens de promoure l'activitat comercial, econòmica i social que va tenir en origen.	41.5314600,1.6857400	390360	4598591		08044	Capellades	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Es una festivitat coordinada des de l'Ajuntament de Capellades		2116	4.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44602	Festes del carrer de Corpus	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-del-carrer-de-corpus		XIX		Les Festes de Carrer de l'Octava de Corpus es distribueixen en diversos barris: Dissabte després de Corpus el barri de les Bledes; dilluns, el del Ruc; dimarts el del Gegant; dimecres, el del Ninot i dijous el barri de les Places. Actualment cada barri fa la festa de manera molt semblant: al matí els infants van a beneir el tortell a l'Església ('portar la panera'), fent un seguici precedit per l'orquestra que toca una marxa que ja s'ha fet popular d'aquestes festes i que recorre els carrers del barri. Per la tarda es va a 'treure ball' al carrer i seguidament es repeteix el ball a la pista de la Piscina Municipal per a tots els veïns del barri i les seves parelles. En aquest acte hi destaca el Ball Pla de Capellades que és dansat solemnement pels participants atès que constitueix un emblema important de la identitat de la vila.	08044-235	Capellades	Documentades de finals del segle XVIII, tot i que poden ser més antigues des del moment que la població de Capellades té el pes demogràfic per fer celebració per barris vuit dies desprès de Corpus. Antigament, cada barri competia en lluïment a la resta. A la vigília de cada festa, al carrer s'hi feia revetlla amb ball, menjades i jocs. L'endemà hi havia ofici religiós al matí i es formava un seguici popular cap a l'església amb els veïns. Els administradors de la festa del barri canviaven cada any i tenien el privilegi de treure ball en la dansa sortint de l'ofici. Possiblement era un ball de garlandes en el qual se subhastaven coques. Diverses tradicions que es van consolidar a la gresca festiva de cada un dels barris van acabar definint-los amb el nom que es coneixen ara: les enramades dels carrers amb bledes, la processó cap a ofici amb un ruc, amb la figura d'un un gegant, o la crema carnestoltesca d'un ninot. Però l'adveniment del liberalisme al segle XIX va comportar la transformació de les festes: els elements més arrauxats van ser convertits en folklore, la vegetació als carrers es va canviar per serrells de paper, el ball antic es va abandonar per un ball de tarda amb nous balls de moda, i el ritual de l'encant de les coques va ser transformat i dirigit als infants, que s'incorporaren al seguici amb els tortells i ara com a nous protagonistes. Al tombant de segle, 'americanos' capelladins regalen gegants i capgrossos als seus respectius barris i, amb voluntat i noves iniciatives d'alguns administradors i dels veïns, les Festes de Carrer continuen durant el segle XX com les festes més populars i lluïdes de la vila. En aquest moment d'esplendor, Domènec Roig i Domènech, administrador del barri del Ruc el 1948 va introduir un Ball Pla, que havia construït amb les tonades antigues de la festa i ben aviat es va convertir en el centre ritual d'aquestes festes. Amb el creixement urbanístic de la vila, les Festes de Carrer van acabar el segle XX amb una gran desigualtat en la mida dels barris i certa crisi, en gran part deguda als horaris inflexibles de la vida industrial. Això va comportar la desaparició de les revetlles, els jocs, i també de la figura dels administradors. Per a conservar les festes es va convenir fer una única caixa per a tots els barris i una organització conjunta.	41.5314600,1.6857400	390360	4598591		08044	Capellades	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa				2116	4.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44603	Santa Barbara	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-barbara-0		XIX		El dia 4 de desembre al raval de La Font de la Reina en motiu de la festa de Santa Bàrbara, la santa titular de la capella. Es pot considerar que la diada de Santa Bàrbara obre les festes nadalenques a Capellades.	08044-236	Font de la Reina	Tot i que el barri és al terme de la vila des de l'any 1234, la capella fou sufragània de la parròquia de la Pobla de Claramunt fins el 1728, i fins aquesta data, el dia de la santa, se sortia en processó des de la Pobla fins a la capella, on s'hi feia missa cantada. La festa de Santa Bàrbara antigament havia estat un aplec important on s'hi reunien, a més dels veïns del barri, els que conreaven els horts de la plana de la Barquera i també molts treballadors dels molins paperers del volt que aquest dia tenien rebaix de treball per poder assistir a l'ofici. També hi solia anar molta gent la vila i entre ells, els capelladins més destacats. En sortint d'ofici es venien torrons, coques ensucrades i mistela i a l'hostal del barri hi havia llargues taules amb venda de begudes. Molts assistents s'entretenien amb jocs, molt tradicionals a les antigues festes de barri. Degut a l'envelliment de la capella, el 1919 es va tancar. El paratge fou comprat més endavant per Anton Miquel i Costas, fabricant de paper de Capellades i marquès de la Pobla de Claramunt, que va fer restaurar la capella i la va obrir novament el 4 de desembre de 1925 amb la celebració de la missa i l'aplec tradicional. La festa es va veure novament interrompuda a causa del clima antireligiós a partir de juliol de 1936 i de l'estat de guerra. Aviat se saquejà la capella i es cremaren les imatges, el retaule, el tabernacle i els seients. El 1939, amb la petita imatge del Crist que es recuperà de les cendres i els ornaments que l'administrador va poder amagar, es retornà al culte. La festa es reduïa aleshores a l'ofici i, mentre la diada no s'esqueia en diumenge, hi acudia molt poca gent. Del 1969 al 1987 la capella romangué tancada altra vegada fins que el 1988, a iniciativa de la parròquia de Capellades, es va constituir un grup de capelladins amb el nom d'Amics de la Capella de Santa Bàrbara, que inicià la reparació de l'edifici. Amb aquest esforç desinteressat, s'hi va poder celebrar l'aplec cada any a mida que es restaurava la capella i el seu entorn. (Font: Jordi Castellví i Girbau)	41.5325700,1.6897600	390697	4598709		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44603-foto-08044-236-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Religiós				2019-11-26 00:00:00	Juan Garcia Targa			98	2116	4.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44604	Expressions locals	https://patrimonicultural.diba.cat/element/expressions-locals	FONT, Toni (Coordinador). 2001. Cròniques d'aquí. Capellades. Vol II.			Dins d'aquest apartat integrem amb documents annex especificitats lingüístiques facilitades per especialites capelladins. Concretament ens va facilitar el seu capítol íntegre de 'La parla de Capellades' que forma part del llibre coordinat per Toni Font, Cròniques d'aquí. Capellades. Vol II.	08044-237	Capellades		41.5314600,1.6857400	390360	4598591		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44604-foto-08044-237-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa			98	63	4.5		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44605	Escurada de la Bassa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escurada-de-la-bassa				<p>El dia 4 d'agost és la celebració de Sant Domènec associat a la cultura popular se'l fa afavoridor d'aigua, i el gremi de paperers de Capellades l'havia tingut de patró. Podria ser que si els molins paperers feien festa aquest dia, llavors s'aprofités la jornada per llogar gent i netejar la bassa atès que no es necessitava l'aigua del rec perquè les fàbriques estaven tancades.</p>	08044-238	Passeig de la Immaculada Concepció; Av. Maties Guasch	<p>Fa trenta o quaranta anys que es va deixar d'escurar la bassa, i no sé si darrerament es feia el dia de la festivitat de Sant Domènech. S'han fet operacions recents a la bassa, però les plantes que s'hi feien abans ja no hi creixen ara, l'aigua no surt de la mateixa manera, i molta hi és abocada d'un pou que hi ha més avall. Segons alguns inventigadors locals, l'operació anual de treure el llot de la bassa no ha estat mai un esdeveniment festiu ni popular, ni molt menys, tret de l'atracció que devia representar anar a treure el cap per veure la bassa buida.</p>	41.5283100,1.6842628	390231	4598243		08044	Capellades	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Sense ús				2020-07-07 00:00:00	Juan Garcia Targa				63	4.5		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44607	Santa Dorotea	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-dorotea		XIX		El dia 6 de febrer se celebra a Capellades la festa de Santa Dorotea, patrona de la parròquia, juntament amb Sant Sebastià, festa major d'hivern. Es fa ofici religiós a l'església i alguns actes organitzats per les entitats culturals de la vila.	08044-240	Capellades	Aquesta festa té l'origen el 1669 quan un clergue de Barcelona, Ramon Vila, va donar a la parròquia de Capellades la relíquia d'un braç de la santa, procedent del cementiri de Sant Calixte de Roma. Aquest braç, d'un pam i mig de llargada, fou col·locat en un reliquiari d'argent fet per un daurador de Barcelona fill de Capellades, Pau Llorens. El 1672 va arribar la relíquia a Capellades, que la va rebre amb una solemne processó pels carrers de la vila i molts actes festius. Tots els anys es posava la relíquia a pública veneració i, després de l'ofici es portava en processó fins a l'extrem del Carrer Major antigament anomenat de Soldevila, on hi havia oberta al gruix d'una paret, una capelleta de carrer dedicada a santa Dorotea. A resultes de la devoció dels capelladins i considerant els beneficis i les gràcies rebudes per la santa, el 1699 es congregaren al temple els caps de casa presidits pel senyor jurisdiccional i votaren a Déu tenir a santa Dorotea per patrona de la vila, terme i parròquia. D'aleshores ençà, la festa era celebrada amb molt de lluïment. Amb els actes revolucionaris, el 22 de juliol de 1936, la relíquia i el reliquiari van ser destruïts i no és fins passada la guerra que es tornà a celebrar amb solemnitat. La tradicional processó fins a la capelleta del carrer Major es continuà fent fins el 1970. A final de segle XX, l'àmbit no religiós de la festa ja pràcticament ha desaparegut. (Font: Jordi Castellví i Girbau)	41.5314600,1.6857400	390360	4598591		08044	Capellades	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Religiós				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa		Sant Dorotea és l'advocada de Capellades i durant la festivitat el batlle renova i dona vigència al vincle amb la santa. Hi han diversos Goigs antic i moderns al respecte.		2116	4.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44608	Capella del Santíssim	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-santissim		XX		Capella de forma rectangular localitzada a la banda dreta de l'altar de l'església de Santa Maria. Configura un espai independent, una mena de capella d'emergència per activitats puntuals. Presenta vitralls policroms a la paret esquerra dotant a l'espai d'una considerable lluminositat. L'estil dels complements decoratius de la capella és molt auster. Un altar de pedra massissa amb la representació de les mans de deu, el colom de la pau, una fulla i dues serps com la temptació, tot presidit pel sol. A l'esquerra de l'altar es localitza el sagrari, de forma circular amb creus en relleu. A la dreta s'ubiquen un crist a la creu i la imatge de la mare de deu, tot sobre un fons de rajoles de tonalitat melada.	08044-241	Plaça Jacint Verdaguer, 1	A mitjans dels anys 80 del segle XX la parròquia amb la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat decidiren efectuar aquest annex de l'església de Santa Maria amb l'objectiu de disposar d'un àrea més reduïda que permetés efectuar cerimònies en un espai més reduït, fruit també del successiu descens de feligresos. Es un espai clarament auster tant en el conjunt arquitectònic, com en el mobiliari i bancs pels participants en el oficis.	41.5314800,1.6866500	390436	4598592	1983	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44608-foto-08044-241-1.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa			119	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44609	Sagristia de Santa Maria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagristia-de-santa-maria	BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades.	XIX		Sagristia de l'Església de Santa Maria. Espai de forma rectangular que es localitza darrera de l'altar, a costal de la capella moderna del Santíssim. El sostre presenta arcs apuntats i les parets son arrebossades presentant frisos decorats a les quatre parets. Destaca per sobre de tot la qualitat del mobiliari de fusta, taula i armaris, juntament amb alguns quadres amb representacions històriques amb personatges capelladins. La pràctica totalitat d'aquest quadres son fets per Amador Freixes i Vivó durant la dècada dels cinquanta del segle XX. La paret que dona al carrer presenta també dos vitralls que aporten una considerable lluminositat a l'espai. Als vitralls apareixen representats Santa Dorotea, protectora de Capellades i Sant Sebastià protector davant de les malalties, les plagues i fonamentalment de l'activitat tèxtil, en aquest cas. Entre els dos vitralls es localitza un sant Crist en una creu arrodonida i sobre un fons de fusta amb teixit. En una de les cantonades de la sagristia es localitza una pila d'aigua beneïda, dins un oecus, delimitada per rajoles de tonalitats marrons i verdes amb motius vegetals i la pila de l'aigua i la part superior del conjunt on s'ubica l'aixeta son de marbre.	08044-242	Plaça Jacint verdaguer, 1		41.5314800,1.6866500	390436	4598592		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44609-foto-08044-242-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44609-foto-08044-242-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44609-foto-08044-242-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa			119\|98	45	1.1		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44610	Retaule de Santa Maria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-maria		XVIII		<p>El retaule barroc es localitza en un petit absis a la esquerra de l'altar. L'absis es decorat amb pintura blava i groga amb la presència d'àngels. La part inferior de la paret de la capelleta es decorada reproduint un motiu arquitectònic. L'estructura del retaule presenta tres parts: La part inferior amb alternança de parts de fusta i parts amb aplicacions metàl·liques, La part mitjana amb una estructura arquitectònica amb columnes amb els fustes decorats amb motius vegetals fins a mitja alçada i els capitells corintis. També destaca l'arc de mig punt al intradós del qual dins d'una petxina es localitza la figura de Sant Sebastià custodiat ambdues bandes per àngels amb fletxes. La part superior una escultura més petita que l'anterior també dins l'arcada es acompanya per dos àngels dins d'un context força carregat. El conjunt està rematat per una custòdia i tota la peça presenta tonalitats vermelles, blaves amb xapat d'or.</p>	08044-243	Plaça Jacint Verdaguer,1	<p>El retaule no és de factura local, sino que la familia Guasch, benefactora de l'església de Capellades va assumir el cost de la compra i el trasllat del retaule procedent de fora de Catalunya.</p>	41.5314800,1.6866500	390436	4598592		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44610-foto-08044-243-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44610-foto-08044-243-2.jpg	Legal	Barroc\|Contemporani\|Modern	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Religiós				2020-01-16 00:00:00	Juan Garcia Targa			96\|98\|94	52	2.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44611	Baldaquí de Santa Maria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/baldaqui-de-santa-maria		XX		<p>Baldaquí situat darrera de l'altar. Està format per quadre columnes de secció quadrangular i capitell d'estil corinti amb decoració de creus que es disposen sobre unes pilastres. Sobre l'espai arquitrabat rectangular format per aquestes quatre columnes es disposa un fris d'estil clàssic grec amb la presència de l'escut papal a la part frontal sostingut per dos àngels. L'estructura es culmina amb una estructura poligonal assimilable a una cúpula però buida, rematada a cada cantonada amb figures zoomorfes. Al centre del baldaquí s'ubica sobre un pedestal la figura de Santa Maria, alçada per uns àngels, amb els braços oberts. Formant part de aquesta estructura es troba el sagrari.</p>	08044-244	Plaça Jacint Verdaguer, 1	<p>Element arqutectònic encarregat i inaugurat l'any 1953. L'escultor va ser Ros.</p>	41.5314800,1.6866500	390436	4598592	1953	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44611-foto-08044-244-1.jpg	Legal	Popular	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Religiós				2020-01-07 00:00:00	Juan Garcia Targa	ArquitecteJordi Cantó		119	52	2.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44613	Orgue de Santa Maria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-santa-maria		XXI		<p>Orgue supervisat durant la seva construcció pel músic Josep Freixes i Vivó per que disposi de les condicions tècniques per música tradicional d'orgue i per la tenora per poder tocar sardanes.</p>	08044-246	Plaça Jacint Verdaguer, 1	<p>Nou orgue sufragat fonamentalment per la Sra. Montserrat Freixes Vivó amb el recolzament de l'Ajuntament de Capellades.</p>	41.5314800,1.6866500	390436	4598592	2016	08044	Capellades	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Religiós				2020-01-15 00:00:00	Juan Garcia Targa	Dissenyador de l'orgue: Josep Freixes Vivó			52	2.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44614	Pila Baptismal de Santa Maria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-de-santa-maria		XX		<p>Pila Baptismal disposada al vestíbul de l'església, entrant a ma esquerra darrera d'una zona delimitada per una reixa i amb fons amb pintures que representen el baptisme de Crist. La peça és senzilla, de forma cilíndrica, sobre un peu i un coll, i actualment el diàmetre de la pila es coberta per una tapadora de fusta. Vinculada al beat Josep Tous i Soler</p>	08044-247	Plaça Jacint Verdaguer, 1		41.5314800,1.6866500	390436	4598592	1961	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44614-foto-08044-247-1.jpg	Legal	Popular	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Religiós				2020-01-15 00:00:00	Juan Garcia Targa			119	52	2.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44616	Col·lecció de Capellades al Museu d'Arqueologia de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-capellades-al-museu-darqueologia-de-catalunya				<p>Col·lecció de material arqueològic procedent de Capellades, concretament material lític extret durant les campanyes d'excavació antigues a l'Abric Romaní i a l'Abric Agut. Els materials de l'Abric Romaní procedeixen fonamentalment de les excavacions de l'IEC dutes a terme per Lluís Marià Vidal. També hi ha algún material que procedeix dels treballs de Freeman de l'any 1976. Les restes de l'estació Agut també són fruit dels treballs de Marià Vidal i algunes de les exploracions de Freeman de l'any 1976.</p>	08044-249	Passeig de Santa Madrona, 39 - 41. 08038 Barcelona		41.5314600,1.6857400	390360	4598591		08044	Capellades	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44616-foto-08044-249-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44616-foto-08044-249-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44616-foto-08044-249-3.jpg	Legal	Paleolític\|Prehistòric	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic	BCIN	National Monument Record	Educació	2019-12-17 00:00:00	Juan Garcia Targa			77\|76	53	2.3	1773	6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44617	Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Capellades	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-capellades		XX		<p>Podem diferenciar tres espais dedicats a l'organització de la documentació encara present a Capellades: 1. Rectoria: Documentació des de 1915 fins a l'actualitat, pertanyent a Batejos, Matrimonis, Excequies, Comfirmacions, Visites Pastorals dels bisbes, etc. A banda s'han d'afegir: Plànols, Estampes, Partides de Neixement, documentació del Centre Catòlic, etc) 2. Col·leccó extensa de Pere Bosch que inclou des de enciclopèdies modernes, passant per documentació sobre filosofia i reflexió religiosa, etc. 3. Museu Batlle, mossèn Batlle, amb una amplia bibliografia de caràcter religiòs en castellà, català, alemany, etc., que es localitza sobre la capella del Santíssim a l'església de santa Maria.</p>	08044-250	Carrer Ramón Godó, 4		41.5315500,1.6861000	390390	4598600		08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44617-foto-08044-250-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44617-foto-08044-250-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Religiós				2020-01-22 00:00:00	Juan Garcia Targa		Actualment el responsable religiòs de la zona s'encarrega de les següents poblacions: Capellades, Torre de Claramunt, Vilanova d'Espoia, Carme, Orpí i Miralles. Aquest fet fa del tot impossible que disposi de temps addicional per organitzar de la forma més acurada possible la documentació existent, tot i el seu clar interés.	98	56	3.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44618	Fons documental de l'Arxiu Històric de Capellades	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-capellades		XX		La documentació històrica capelladina actualment es troba dispersa en dos espais: 1. Carrer Garbí, 41 (Edifici de 'la Caixa') on hi ha el projecte d'arxiu històric i progressivament s'està portant la documentació i condicionant el lloc. 2. Conjunt important de documentació que es fa ver servir per l'estudi Historia de Capellades que es troba dipositada provisionalment a casa Bas. Cal destacar però, que bona part de l'antic arxiu es va cremar durant la Guerra Civil i que la documentació de que es disposa actualment pertany als segles XIX-XX. No obstant es pot trobar la següent documentació: Correspondiencia i permisos d'obres, actes i constribucions industrials, informes de la policia urbana, padrons, plens municipals, entre altres.	08044-251	Carrer Garbí, 41		41.5294700,1.6848300	390281	4598371	1952	08044	Capellades	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa				56	3.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44619	Fons documental de l'Arxiu del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-del-bisbat-de-sant-feliu-de-llobregat	<p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Arxiu_dioces</p>	XXI		<p>Des de l'any 2004 s'inicia la tasca de concentració de bona part de la documentació de les diverses parròquies pertanyents al Bisba de Sant Feliu de Llobregat, entre elles la de Capellades. Tot i que la butlla papal insta en aquesta direcció fins el moment molt pocs documents del municipi han anat a Sant Feliu.</p>	08044-252	Carrer d 'Armenteres, 35	<p>Joan Pau II va decretar mitjançant una butlla de 15 de juny de 2004 la creació del Bisbat de Terrassa i del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, dues noves diòcesis catalanes a partir de la seva segregació de l'arquebisbat de Barcelona. Aquest fet ha comportat endegar de bell nou el bastiment dels respectius arxius diocesans</p>	41.5314600,1.6857400	390360	4598591	2004	08044	Capellades	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Religiós				2020-01-24 00:00:00	Juan Garcia Targa		En el moment d'elaboració d'aquest treball som a l'espera de rebre informació que precisi la documentació capelladina present en aquest arxiu.		56	3.2		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44620	Col·lecció Arqueològica de Capellades al Museu Comarcal de l'Anoia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-capellades-al-museu-comarcal-de-lanoia		XX		Dins les instal·lacions del Museu de la Pell d'Igualada es localiitzen un total de 14 fragments pertanyents a jaciments capelladins, repartits de la següent forma: 10 formen part de la denominació Capelló, 3 de l'Abric Romaní i 1 del Turó de la Torre Nova.	08044-253	c/ Dr. Joan Mercader, s/n. 08700 Igualada		41.5314600,1.6857400	390360	4598591		08044	Capellades	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa				53	2.3		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58
44621	Col·lecció d'objectes del Museu Molí Paperer de Capellades	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-museu-moli-paperer-de-capellades	BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades.Capellades. Col·lecció particular Antoni Pons: programes de la Festa Major. DE BELÍO, German. 1961. 'El Molino-Museo Papelero de Capellades'. San Jorge. Núm.43. Barcelona. Diputació de Barcelona, p. 41- 45 FONT, Anna. En premsa. 'L'ensenyament a Capellades'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. LACUESTA, Raquel. 2000. Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona. Monografies 5. Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional), coordinada per M. Gutiérrez. SALAS Puig-DURAN, Carles. En premsa. 'Jaume Ferrer i Roca (Capellades, 1816-Barcelona, 1874)'. Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En Premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. ARXIU HISTÒRIC DEL SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. Diputació de Barcelona ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES. Capbreus. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. Actes. BIBLIOTECA MUNICIPAL DE CAPELLADES. Premsa local: La Miranda.	XVII		L'antic Moli Paperer es va transformar en un museu i centre d'investigació on es presenta de forma clara, pràctica i didàctica la història de la industria paperera capelladina per mitjà d'imatges, peces i documentació diversa. El discurs museogràfic podria dividir-se en tres parts: 1. Generalitats sobre el paper al llarg de la història, tant en el context català com en altres entorns 2. Aspectes concrets de la industria paperera a Catalunya en general i Capellades en particular, tant des del punt de vista tècnic o tecnològic, com a humà amb la presència de fotografies que reflecteixen el context històric. 3. Tallers infantils on els nens i no tant nens poden reproduir el procés d'elaboració de paper segons la tradició capelladina Cal destacar la presència de la maquinaria que explica la transformació dels draps en paper de diverses qualitats. Aquests objectes serveixen per conèixer aquest procés de transformació industrials basc per apropar-nos als canvis socials, culturals econòmics de Capellades des del segle XVIII fins a la primera meitat del segle XX.	08044-254	Passeig Immaculada Concepció 23/ Avinguda Maties Guasch/ Carrer Pau		41.5286600,1.6840800	390217	4598282	1634	08044	Capellades	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44621-foto-08044-254-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44621-foto-08044-254-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44621-foto-08044-254-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Juan Garcia Targa			119\|98	53	2.3		6	Patrimoni cultural	2024-05-10 14:58

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 158,20 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús