Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
44369 | Camí del Pont del Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-pont-del-bisbe | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Pendès, Any III, núm.7. ROMANÍ, Amadeu. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). | III aC VdC | A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic figura com a destruit | Es localitza al camí que porta del Pont del Bisbe a les fàbriques de Paper, prop d'una antiga teuleria, associat als marges laterals de les feixes de Can Bruguer. Es documentà la presencia de teules romanes associades a una paret feta de toves. Amadeu Romaní esmenta un enterrament fet amb teules fet que li va fer catalogar l'indret com a estació romana. Visita de la Carta Arqueològica (1984) només s'apreciaren materials romans, però no les restes de l'esmentada tomba. Durant la revisió de la Carta Arqueològica (1991) no es referencia cap resta material. | 08044-2 | Cingle del Capelló | Possible jaciment referenciat per Amadeu Romaní en una publicació de 1917 que va desaparèixer fruit dels treballs agrícoles en aquest indret.A l'IPAC 2009 es catalogat com a Lloc d'enterrament, inhumació aïllat, amb una cronologia ampla dins de l'horitzó romà, entre 218 aC i 476 dC. Durant l'any 2003 es van efectuar quatre excavacions preventives fruit de la construcció d'un col·lector d'aigues residuals: febrer-març; juny-juliol ; setembre i finals d'octubre i novembre. En tots els casos van ser dirigides per l'arqueòleg Manuel Vaquero Rodríguez (Font: Egypci. Departament de Cultura de la Generalitat) | 41.5272800,1.6920000 | 390875 | 4598119 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44369-foto-08044-2-1.jpg | Inexistent | Grec|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conoegut com: Costa de Cal Manel. Possible jaciment referenciat per Amadeu Romaní en una publicació de 1917 que va desaparèixer fruit dels treballs agrícoles en aquest indret. A l'IPAC 2009 es catalogat com a lloc d'enterrament, inhumació aïllat, amb una cronologia ampla dins de l'horitzó romà, entre 218 aC i 476 dC. A l'IPAC figura com a jaciment destruit | 82|83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44383 | Fàbrica Guasch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-guasch | ALMAGRO, M. 1947. Noticias prehistóricas del Valle del Noya. Nota I, 'El sepulcro neolítico de la Fàbrica Guasch de Capellades'. Pirineos, 6 (any 2) . Zaragoza. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. 1982.L'Arqueologia a Catalunya Avui. Barcelona. GIRÓ, Pere. 1962. 'Notas de Arqueología de cataluña y Baleares'. Ampúrias XXIV. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. MUÑOZ AMILIBIA, A.M. 1965. La cultura neolítica de los sepulcros de fosa. RIPOLL, Eduard i LLONGUERAS, M. 1963. 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa'. Ampurias XXV. Barcelona | A l'IPAC figura com estat de conservació desconegut | L'any 1926 fruit de les remodelacions a la propietat de Josep Guasch es va documentar un sepulcre de fosa. Ni l'any 1984 durant la realització de la Carta Arqueològica, ni durant la revisió de l'any 1991 no restava cap evidencia. L'estructura era una fossa simple circular amb una profunditat d'1.15 metres amb petites pedres delimitant-la i una llosa de cobertura. Restes d'un cos arrupit amb les cames flexionades amb un molt mal estat de conservació acompanyat d'alguns bocins de ceràmica. | 08044-16 | Av de Maties Guasch | Enterrament descobert i destruit l'any 1926 fruit de treballs de remodelacions de terres | 41.5276200,1.6853200 | 390319 | 4598165 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44383-foto-08044-16-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Segons el tipus de tomba i les restes ceràmiques, pertany al periode Neolític Mig-Recent amb una cronologia entre 3500 i 2500 aC. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44384 | Teuleria de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-dalt | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amador. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). ROMANÍ, Amador. 1921. 'Peletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia', Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès (setembre), Any III (núm.7) | Posteriors treballs 1984 i 1991 no permeteren documentar restes com les esmentades a l'article d'Amador Romani. | Segons l'estudi dels materials recollits per Romaní efectuat durant l'elaboració de la Carta Arqueològica (1984) eren vores de gerres ibèriques de gran format. No obstant durant la realització de l'esmentat treball de mitjans dels vuitanta no es van documentar evidencies al respecte, de la mateixa forma que durant els treballs d'actualització de 1991. El suposat jaciment va quedar integrat dins del casc urbà de la població. | 08044-17 | Entre l'Avinguda Guasch i La Bassa | L'histoira dels treballs es redueix a la troballa de materials minsos recollits i alguns dibuixats per Amador Romaní, presentents a la documentació original de 1928. | 41.5276200,1.6848800 | 390282 | 4598165 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com a: , Rajoleria de Dalt. Segons s'esmenta a l'IPAC i per la poca bibliografia es tracta d'una assignació arqueològica a unes restes minses de ceràmica ibèrica dins d'un topònim deTeuleria o Rajoleria, evidentment que dona continuitat al tipus d'evidencia antiga. Segons la mateixa font pel que fa al tipus, correspon varis, desconegut. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||||
44386 | Cova de la Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-torre-nova | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. VAELLO, J; MEJIA, J i VICENTE, J. 1968/7. 'Noves recerques arqueològiques a Capellades (Barcelona)'. Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista de Puig Castellar (2ª època). Santa Coloma de Gramenet. VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona | Cavitat situada a la cinglera del Turó de la Torre Nova, prop de Capellades. La cavitat presentava terres transportades per les pluges.Dins d'aquests sediments es documentaren restes de materials corresponents al Bronze Final III. Durant les visites de 1984 (Carta Arqueològica) i 1991 (actualització) no es documentaren ni evidencies estructurals, ni materials. | 08044-19 | Cinglera del Turó de la Torre Nova | 41.5332400,1.6800700 | 389890 | 4598796 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44386-foto-08044-19-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com a: Cova de Torrenova. L'IPAC (2009) recull l'historia de la troballa i l'adscripció cronològica tot i les minses evidències materials | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||
44388 | Vinya de Ca l'Isaac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-ca-lisaac | DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia). ALMAGRO, M. 1947. 'Notícias prehistóricas del Valles del Noya, Nota II, el fondo de silo céltico de la Viña de -Cal Isach- de Capellades'. Pirineos. Año III, ALMAGRO, M. 'Notícias prehistóricas del Valles del Noya, Nota II, el fondo de silo céltico de la Viña de 'Cal Isach' de Capellades'. Pirineos. Año III, n. GIRÓ, P. 'Notas de arqueología de Catalunya y Baleares'. Ampurias. XXIV. MAYA GONZÁLEZ, J. L.; PONS BRUN, E. 'El Bronze Final'. A: L'Arqueologia a Catalunya, avui. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1982. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TARRADELL, M. 1983. Les arrels de Catalunya. 2. Barcelona: Vicenç-Vives | A l'IPAC 2009 figura com a jaciment destruit | Jaciment arqueològic desaparegut datat al bronze final. Es tractava de restes d'un lloc d'habitacle a l'aire lliure, modalitat de la cabana enfonsada o 'sitja' del Bronze Final (900-650 aC). | 08044-21 | Carretera C-244 d'Igualada a Vilanova i la Geltrú, trencall cap a Vilanova d'Espoia | L'any 1926 en la partida anomenada Vinya de Ca l'lsaac (propietat de Josep Guasch Traveria), quan es feien els fonaments i explanació d'una caseta, van aparèixer les restes del jaciment. L'excavació la realitzar el propi Josep Guasch. El jaciment es troba situat uns 100 m. a l'est de la carretera C-244 d' lgualada a Vilanova i la Geltrú, poc després de passar el Km. 10, a l'alçada del trencall cap a Vilanova d'Espoia i d'una instal·lació de la xarxa del gas. A uns 50 m. aproximadament d'aquesta instal·lació, en direcció nord, s'inicia un camí de terra que porta a la 'Barraca d'en Guasch'. Aquest espai és conegut popularment pels capelladins com a 'Casa dels Enanitos'. Segons Almagro, que recollí les notícies del mateix Josep Guasch, el lloc estava situat en una elevació del terreny que en aquella època dominava el poble de Capellades. L'arqueòleg, amic personal de Guasch, i llavors catedràtic a la Universitat de Barcelona, donava especial atenció a l'existència d'aigua i apuntava la existència de 'un pozo para obtener agua casi a flor de tierra' per explicar aquest assentament humà. Josep Guasch va localitzar i excavar un lloc d'habitacle a l'aire lliure, modalitat de la cabana enfonsada o 'sitja' del Bronze Final (900-650 aC). Molt agosarada era la datació realitzada per Ramon Estany Serra a la revista igualadina Energia quan afirmava 'Dels segles V i IV abans de Jesucrist, existeixen les dades tretes de la vinya de ‘Ca l'Isaac''. Aquestes dades procedien directament del propi Amador Romaní, el qual va donar suport a Guasch en la documentació de les seves troballes. Els materials resultats de l'excavació es guardaven al domicili particular de Josep Guasch, com apunta el testimoni de Martín Almagro en el seu article publicat, el 1947, a Pirineos. Segons el propi Almagro, es va identificar un fons de cabana amb una estratigrafia total del terreny: - Una capa de 1'40 metres de potència a base de terra vegetal de conreu. - Una capa de 1'50 metres de terra més argilosa on ja s'hi varen recollir uns quants fragments de ceràmica. - Un nivell de pissarra en el qual hi havia excavat un forat més o menys circular d'uns 2 metres de diàmetre i amb una profunditat d'uns 175 metres, ple de terra de color fosc amb fragments de ceràmica dels camps d'urnes, decorats a base de cordons amb impressions digitals i d'altres acanalats, de les que es va poder reconstruir el material següent: una forma de tassa amb nansa de perfil en 'S' i de fabricació acurada; un plat decorat amb tres acanalats a base d'amples ranures o canals horitzontals i mètopes triangulars. També van sortir fragments de grans vasos de superfícies rugoses, decorats a base de cordons amb impressions digitals, i fragments de vasos de parets més primes i de perfils semblants a urnes. Durant la visita realitzada el 1984 amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no quedava cap vestigi del jaciment. Situació confirmada el 1991. | 41.5240000,1.6822300 | 390055 | 4597767 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Casa dels 'Enanitos'. A l'IPAC de 2009 figura com a lloc destruit i a l'apartat de tipus, com a lloc d'habitació amb estructures peribles fons de cabana. Es un Àrea Expectativa Arqueològica | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||||
44389 | Can Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-codina | Sense referències bibliogràfiques a l'IPAC 2009 | Sepultura amb teules localitzada a la part alta d'un talús sota un transformador. | 08044-22 | Ronda del Capelló, a l'alçada de Can Codina en el núcli de Capellades | Jaciment descobert per Raül Bartrolí l'any 1996 | 41.5356300,1.6870600 | 390477 | 4599052 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | A l'IPAC 2009 es defineix com a lloc d'enterrament inhumació aïllat | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||||
44392 | Hortes de la Barquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-de-la-barquera | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades. Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. | XIX | Extensa superfície d'horts, limitats a ponent pel sector industrial del Pla de la Barquera, al nord per una zona industrial, a llevant pel riu Anoia i el polígon residencial Font de la Reina, i a migdia amb la cinglera del Capelló. El Pla de la Barquera és travessat de nord a sud pel camí Ral. | 08044-25 | Al nord-est del casc urbà, a llevant de la zona industrial, a ambdóscostats del camí Ral | Històricament s'esmenta ja a la documentació notarial del segle XVIII. Tradicionalment ha estat una zona agrària, preferentment de regadiu, donada la proximitat del Rec Major. Així, a la documentació de l'edat moderna apareix esmentada com a terra dedicada a cereals de regadiu. Encara a mitjans del segle XIX la zona d'horta era una de les principals àrees de regadiu de Capellades, junt amb la del Capelló. A la segona meitat del segle XX, es van començar a urbanitzar alguns espais, els més propers al Molí de Ca l'Anton i a la Vila. Es va obrir el carrer Benaiges, però durant dècades va quedar limitat a aquest espai amb alguns habitatges i alguna instal·lació industrial (la fàbrica de galvanitzats PREMASA). A mitjans de la dècada de 1990, amb l'obertura de la C-15 i la connexió de Capellades amb el pont situat a prop de la Torre Baixa i La Rata, aquest espai va acabar de desenvolupar tot el potencial que tenia per usos diferents als agraris. Això sumat a la manca de terreny urbanitzable a Capellades, preferentment d'ús industrial, van causar la seva reconversió per a usos industrials a partir de finals de la dècada de 1990. En l'actualitat, el polígon industrial de la Barquera està ocupat, entre altres, per 'Transports Bernade', una fàbrica de Miquel y Costas & Miquel i, també, la deixalleria municipal. | 41.5350000,1.6889200 | 390631 | 4598980 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Dins de la categoria de Règim Urbanistic està definit com a Rústic protegit de valor agrícola. També pel que fà als usos actuals es defineix com: agrari, residencial i industrial. Es cataloga com a Espai d'Interès Paissatgistic atesa la suma combinada dels seus elements integrants: la font, el rec, la sèquia, la resclosa, el molí i el safareig, tot formant una unitat funcional integral que té sentit en el seu conjunt. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||||
44393 | Mirador de la Miranda Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-miranda-xica | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades. Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. | XX | La Miranda Xica és la única que conserva el seu estat original, ja que la resta van ser modificades o deixades sense ús amb la construcció de la Ronda de Capelló a mitjan de la dècada de 1970. El valor d'aquest indret radica en que sempre ha estat un punt de pas prou important; confluïen el camí de la Font de la Reina i el del Capelló. El primer era la via habitualment utilitzada pels habitants de la Font de la Reina per pujar a la vila. A la proximitat d'aquest camí des del segle XVIII hi havia el pous de gel que aprovisionaven Capellades. | 08044-26 | Ronda del Capelló, C. Dr. Fleming | Des d'època immemorial ha existit a la zona del Capelló diferents mirandes. La Miranda Xica era una de les tres existents al Capelló. Les altres dues eren situades, una darrera de l'hort de Cal Petit i la tercera relativament a prop de l'escorxador construït a finals de la dècada de 1920. | 41.5333400,1.6876500 | 390523 | 4598797 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Espai de valor paisatgístic que permet visualitzar: zona de la Barquera amb la preservació de l'horta tradicional existent i tenir especialment en compte la seva proximitat amb el riu Anoia i amb el PEIN de les Valls de l'Anoia. | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||||
44398 | Font pública | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS TORT | XX | Font de ferro fos de catàleg amb dos brocs i dues piques adossats a un pilar central, del qual s'enlaira el pal que suporta quatre braços que aguanten els pàmpols esfèrics de vidre gravat de les lluminàries. | 08044-31 | Pg. Miquel i Mas; C. Dr. Fleming; C. Pep Ventura | La font és de molt recent instal·lació dons d'una zona que encara l'any 1980 formava part de 'l'Hort d ela Vil·la'. És una font de fosa de ferro gris realitzada per 'Fundición de Hierros Colomer SA' de Barberà del Vallès, empresa especialitzada en equipament urbà. El model d'aquest font és l''Imperial' que fabrica l'esmentada empresa des de 1972. | 41.5324100,1.6834400 | 390170 | 4598699 | 1970-80 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 'Fundición de Hierros Colomer S.A', Barberà del Vallès | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||
44400 | Aqüífer Carme-Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-carme-capellades | Pla territorial de les Comarques Centrals. Aprovació definitiva: setembre de 2008. Secretaria per a la Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya. Planificació de l'espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i Anoia. Agència Catalana de l'Aigua. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Juny de 2003. PROTOTIPUS DE CATÀLEG DE PAISATGE. BASES CONCEPTUALS, METODOLÒGIQUES I PROCEDIMENTALS PER ELABORAR ELS CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. | Sobre explotat | L'aqüífer multicapa de la Serralada Prelitoral Catalana a Capellades, és un aqüífer carbonatat de flux difús. A part del drenatge directe als rius en les zones que per estructura geològica funcionen en règim lliure, l'aqüífer té un drenatge profund en règim confinat, amb sortides molt concretes que aprofiten singularitats geològiques (deus de Capellades). La recàrrega és causada únicament per la pluja eficaç, i la transmissivitat dels medis permeables és relativament petita, raó per la qual la regulació natural que imprimeix l'embassament subterrani és important, fins a conferir al sistema una gran resistència a la sequera, des del punt de vista d'aigües superficials. L'aqüífer multicapa funciona en règim natural poc influenciat i té uns recursos mitjans que s'apropen als 20hm3/any. | 08044-33 | L'aqüífer Carme-Capellades ocupa una superfície d'uns 150 quilòmetres quadrats i transcorre per sota de diversos termes municipals anoiencs i també a la part nord del Penedès. Es calcula que un 60% dels anoiencs consumeixen aigua d'aquest aqüífer, sobretot els habitants de la Conca d'Òdena. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||||||
44403 | Dovella del portal de la casa Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-del-portal-de-la-casa-serra | GUTIÉRREZ POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. MUSET I PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). TÉRMENS I GRAELLS,, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). | XVIII | Dovella clau de l'arc de portal original d'entrada a la casa. Es l'única evidència de la construcció original. La peça està col·locada a sota de l'ampit de la finestra del primer pis de sobre el portal. La clau conté un escut emmarcat de perfil geomètric amb una serra i la data 1788 amb una creu a sobre. | 08044-36 | Carrer Amador Romaní, 27 | La dovella com a única resta de la casa original fa esment a la família constructora de l'immoble, els Serra, possiblement Jaume Serra Franch al carrer Montserrat tal com s'esmenta al Capbreu de 1805. La casa apareix entre els béns deixats per Santiago Serra Amat al seu fill, Santiago Serra Crusells, en un testament datat el 1834. Per diverses circumstàncies econòmiques i legals la casa va passar a mans de Miquel Torra Prats l'any 1906. El desembre de 1930, aquesta casa fou adquirida per Joan Trull Puiggròs, conegut popularment com 'del Mas Rossinyol' per una masoveria que havia ocupat (nom atorgat des de llavors a aquella casa). | 41.5326400,1.6843200 | 390244 | 4598724 | 1788 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44403-foto-08044-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44403-foto-08044-36-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Jaume Serra Franch | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44404 | Element escultòric dels jardins del Tall de Meló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/element-escultoric-dels-jardins-del-tall-de-melo | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. MUSET I PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). RIBA COLL, Pau. 2005. Pasado y presente. Memorias de Pau Riba i Coll, editat pel propi autor. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES | XX | Els Jardins del Tall del Meló acullen els portals recuperats de l'enderroc de les cases situades entre la ronda del Capelló i el riu Anoia i la zona d'horts. Enfront del jardí hi ha una zona qualificada de ciutat jardí. Conjunt elaborat durant la dècada dels vuitanta del segle XX generant un espai públic ajardinat amb la presència de restes patrimonials. | 08044-37 | Jardins de Mossèn Pere Ribot, Ronda del Capelló | La casa d'on venen les restes constructives del Jardí de Tall de Melò presenta una llarga història. Des de finals del segle XVIII i inicis del segle XIX Mateu Tort important empresari de cotó. La bonança econòmica dels seus negocis li fan anar adquirint altres propietats del carrer del Portal. L'edifici d'on provenia l'arc radicat als jardins de Mossèn Pere Ribot, havia estat edificat per Mateu Tort el 1804, segons es desprèn de la inscripció a la pròpia arcada. Posteriorment, en el de 1910, hi residí el senyor Isidre Font i Massagué, natural d'Igualada, juntament amb la seva dona Antònia Casanovas i Cardona. Durant la segona meitat del segle XX, la propietat d'aquesta casa apareix vinculada a l'empresari igualadí Joan Poch i Pujadas. L'arc de la casa del carrer del Portal, popularment com 'Cal Marxandones'. Els baixos de l'edifici des de finals de la dècada de 1960 eren ocupats pel 'Bar del Sur'. Aquest edifici fou enderrocat el 1989, moment en que es traslladen les restes de l'arcada a la seva ubicació actual. En el projecte d'aquest parc van coincidir els interessos de l'Ajuntament i de la empresa constructora Escala (a través de 'Capelló 2000 SA'). L'Ajuntament pretenia dotar d'un parc a la nova urbanització del Capelló, zona ocupada per horta fins llavors. | 41.5272400,1.6906800 | 390765 | 4598116 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44404-foto-08044-37-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Iniciativa promoguda per: la Comissió d'Urbanisme de Barcelona va aprovar el 29 de juny de 1988 el Pla Parcial del Capelló promogut per 'Capelló 2000'. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44424 | Casa M. Antònia Caballé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-m-antonia-caballe | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa, tres plantes pis i golfes.Presenta cobertura de teula corba a dues vessants, acabada amb cornisa de cartel·les, canal i baixant fins el forjat de planta baixa. La façana presenta un únic eix desplaçat a la mitgera de migdia. Les obertures són de proporció vertical, tancades amb persiana de corda. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Les obertures de la planta sota coberta són d'arc de mig punt. Aquest arc es repeteix a la portalada de la planta baixa, la qual és tancada amb porta emplafonada de fusta amb dues fulles batents. El parament de façana és arrebossat i pintat de color salmó. | 08044-57 | Carrer Amador Romaní, 45 | Casa de la segona meitat del segle XIX. Segons el padró de 1910, el llavors número 39 estava ocupat per dues famílies diferents. En primer lloc Joan Gili Garrich, paperer de professió, la seva esposa Montserrat Roig Bruquetas i els seus tres fills. En segon lloc hi vivien Jaume Crusellas Junyent, serraller de professió i els seus tres fills. Segons el registre fiscal de 1906, era propietat de Maria Antònia Caballé. Durant les darreres dècades ha estat propietat de diferents persones: Manuel Ventura, primer, i Francisco Aguilera Ordóñez, més tard. | 41.5332200,1.6838800 | 390208 | 4598788 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44424-foto-08044-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44424-foto-08044-57-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44426 | Conjunt urbà de la plaça Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-urba-de-la-placa-angel-guimera | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Conjunt de cases entre mitgeres que conformen l'espai de la plaça. Les números 4, 5 6, 7, del costat de ponent son cases de planta baixa, dos pisos i golfes, acabades amb coberta plana o bé amb teula corba a dues vessants acabades amb cornisa, o ràfec de mènsules, canal i baixant fins al primer forjat. Les façanes són composades amb un, dos i tres eixos, amb obertures proporció vertical, tancades amb persianes de corda i de llibret mòbil. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems. Els paraments de façana són arrebossats o estucats amb diversitat de colors. Les obertures de la número 7 estan emmarcades amb esgrafiats de motius florals; a les de les cases números 5, 6 i 7 han estat modificades les obertures de la planta baixa per adaptar-les a nous usos. Al costat de ponent conserva la tipologia d'arquitectura popular. La casa número 10, cantonada amb el carrer Sant Ramon, de planta baixa, pis i sota coberta, amb sostre a dos vessant i teula corba, amb cornisa recolzada en cartel·les, canal, baixant fins al primer forjat. La façana a la plaça està composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical emmarcades, tancades amb persiana de corda. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems. El portal de la planta baixa té llinda plana tancat amb porta vidriera de fusta emplafonada de dues fulles batents. La finestra està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals amb elements de ferro fos. La façana al carrer de Sant Ramon està composada amb reduïdes obertures de proporció vertical, els paraments de façana arrebossats i pintats de color blanc. El de la façana a la plaça recolza en sòcol. Les cases números de l'11 al 15 han estat modificades, conservant la tipologia vertical de les obertures, amb diversitat d'alçades: des de planta baixa, dues plantes i sota coberta, a planta baixa i quatre plantes pis. Es cobreixen amb coberta plana o bé de teula àrab a dues vessants. La de la casa número. 11 té la cornisa recolzada en cartel·les escultures. Les façanes són composades simètricament amb dos o tres eixos. Les obertures estan tancades amb persiana enrotllable i de llibret i els balcons són protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Els revestiments són estucats; les números 11 i 13 amb esgrafiats emmarcant les obertures. | 08044-59 | Pl. Àngel Guimerà, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 12, 13, 14, 15. | La plaça Àngel Guimerà (o Plaça del Portal, del Jaumet o de la Creu abans) es va començar a articular amb la urbanització dels espais del carrer Sant Ramon i Portal a finals del segle XVIII. La vorera orientada a llevant, la que fa cantonada amb el carrer Nou i continua fins el carrer del Portal, estava totalment construïda el 1851, com indica el plànol realitzat el 1851 per Rómulo Zaragoza. En canvi, la vorera contrària, la situada entre els carrers Abat Muntadas i Sant Ramon, estava pràcticament en la seva integritat per construir. El contrast amb la planimetria d'inicis del segle XX és radical, donat que ja està plenament urbanitzada. Per tant, en la datació d'aquest espai urbà es poden establir dues etapes perfectament establertes: dècades de transició del segle XVIII i XIX i, posteriorment, segona meitat del segle XIX. La seva progressiva centralitat en el traçat urbà de Capellades ve avalada per l'existència d'una de les 3 o 4, segons el període, fonts públiques existents a la vila. Fins i tot, en un determinat moment es va plantejar la possibilitat de traslladar el mercat setmanal dels diumenges a aquest espai. A més, comptava amb un dels dos safareigs públics de la vila i durant molts anys fou la seu de la caserna de la Guàrdia Civil. Finalment, durant més d'un segle fou parada del vehicle que connectava Capellades i l'estació de tren. El seu nom actual es va posar segons resolució del ple municipal de 20 de maig de 1909, tot essent inaugurades les corresponents plaques el següent 20 de juny. En principi, estava prevista l'assistència d'Àngel Guimerà, però finalment el va representar Ignasi Iglesias, tot assistint-hi representants de la major part d'entitats de lleure i polítiques de Capellades i gran quantitat d'actors vinguts des de Barcelona. | 41.5286800,1.6869800 | 390459 | 4598280 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44426-foto-08044-59-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||
44429 | Conjunt de cases del carrer del Call | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-del-call | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional ). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis, i sota coberta. EL sostre es a dos vessants amb coberta de teula corba acabades amb ràfec, canal i baixant fins a planta baixa. Algunes de les obertures de la planta baixa han estat modificades per adaptar-se a nous usos. Les façanes són composades segons un o dos eixos amb obertures de proporció vertical. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i pintats de diversos colors. Cal senyalar la singularitat de les cases amb el números 11 i 13. | 08044-62 | Carrer del Call, 10, 12, 14, 16, 18, 20, 22, 24 | Aquest tram del carrer del Call ja estava construït a mitjans del segle XIX, en contrast amb la vorera del davant, que únicament ho estava parcialment. Ho demostra la imatge realitzada per l'agrimensor Rómulo Zaragoza el 1851. Molt possiblement ja estava construït a inicis de segle i d'acord amb la datació d'edificis propers es podria datar a la segona meitat del segle XVIII. Les cinc primeres cases d'aquesta vorera del carrer del Call, comptant la que fa cantonada amb el carrer Major, tenien també sortida al carrer Major. | 41.5308700,1.6872200 | 390483 | 4598523 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44429-foto-08044-62-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Rellevant per tractar-se d'un conjunts urbà | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44430 | Casa Modest Llusià : Cal Modest Llusià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-modest-llusia-cal-modest-llusia | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis; la coberta es plana limitada amb barana de ferro de brèndoles vertical, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. La façana està composada segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical. L' eix amb balcons emfasitza la portalada d'entrada de carreus de pedra amb arc rebaixat, tancada amb porta de fusta emplafonada de dues fulles batents, amb picaporta i tirador de ferro colat. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics, tant la part de dalt com la de baix. El parament de façana és arrebossat i pintat de color blanc. | 08044-63 | Carrer del Call, 11 | El primer membre d'aquesta família a Capellades fou Joan Cusiné, que hi va arribar el 1806 procedent de Montmaneu. Segons el padró de 1846, treballava de cafeter. Des de mitjans del segle XVIII havien anat acumulant un important patrimoni i ocupant càrrecs en el consistori. L'origen de la fortuna familiar estava relacionat a les propietats immobiliàries fonamentalment al carrer Major i del Call. Aquest edifici apareix com arrendat segons el padrons de 1868, 1894 i 1910. Cal destacar a Modest Llusià (1910-1964), historiador aficionat, però de notable valor per la seva gran tasca de recopilació documental. A més, va publicar diferents treballs com El primer llibre de Capellades, realitzat conjuntament amb Josep Costa i Solé. També, Llusià fou membre corresponent a Capellades del 'Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada'. | 41.5317400,1.6865000 | 390424 | 4598621 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44430-foto-08044-63-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Forma part del conjunt d'arquitectura popular que configura el carrer, integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44431 | Casa Joan Cusiné Alà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-cusine-ala | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna)(segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa i tres plantes pis. Presenta coberta a dos vessants de teula corba, acabada amb cornisa ceràmica de permòdols, canal i baixant fins al forjat de la planta baixa. La façana està composada simètricament, segons un eix amb obertures de proporció vertical tancades amb persiana de corda. El balcó emfasitza la portalada d'entrada de carreus de pedra de llinda plana, tancada amb porta de fusta massissa encadellada i clavetejada, de dues fulles batents i amb picaporta de ferro fos. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals, amb dibuixos geomètrics als extrems. El parament de façana és arrebossat i pintat de color blanc i recolza en un sòcol arrebossat. | 08044-64 | Carrer del Call, 13 | Les cases número 11 i 13 del carrer del Call estan vinculades a la família Cusiné. Encara a mitjans del segle XIX aquest carrer estava urbanitzat de forma molt parcial, com demostra el plànol realitzat el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza. Segons les dades cadastrals, la data de construcció fou la de 1861 (mentre que la del edifici veí fou de 1872). El patrimoni familiar era format per diferents cases al carrer Major i al carrer del Call. D'acord amb els padrons de 1920 i 1924, al carrer del Call núm.13 hi vivien Joan Romañá Juncosa, la seva dona Matilde Moncada i els seus fills Joan i Josep. Segons el padró de 1970, no estava habitada de forma permanent. | 41.5307300,1.6868100 | 390448 | 4598508 | 1861 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44431-foto-08044-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44431-foto-08044-64-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor Joan Cusiné Alà | També coneguda com: Cal Mataporcs. S'enquadraria dins l'apartat d'arquitectura residencial urbana entre mitgeres que està integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||
44432 | Tanca posterior del Fossar Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-posterior-del-fossar-vell | BUSQUETS MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET I PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVII - XIX | Mur de paredat comú de pedra de turo de 40 m. de longuitud i 3,50 m. d'alçada, amb trams esquerdets. Formant part del parament s'observen algunes pedres treballades reaprofitades com a material de rebliment del mur. Tanca l'antic fossar situat a llevant de l'església. Avui dia l'espai que delimita està destinat a aparcament de vehicles. | 08044-65 | Carrer del Call, s/n; C. Fossar | Aquest espai està directament relacionat amb l'evolució del temple. La primera església de Santa Maria fou un petit edifici romànic situat on s'aixeca l'actual, tenia al seu costat un petit cementiri. A finals del segle XVI, es van iniciar unes obres d'engrandiment que obligaren al canvi d'emplaçament del cementiri. El 1612, el rector Baltasar Valtà va beneir el nou cementiri, situat darrera de l'església. La visita episcopal de 1772 va establir que no es podia enterrar ningú més dins l'església i que els que fossin enterrats a la capella de Sant Esteve es traslladessin al cementiri. Aquesta prohibició, però, va trigar ben poc en ser oblidada, ja que es té constància que el 1799 encara hi havia peticions d'enterraments a l'interior. El fossar limitava el nucli urbà abans d'arribar als inicis de la zona d'horta del Capelló. El 1737, es comentava que l'hort situat darrera del cementiri era conegut com 'l'hort d'en Alemany'. Aquest fossar immediat fou utilitzat fins que es va traslladar a la zona del futur Abric Romaní, que segons sembla va entrar en actiu el 1836. La imatge gràfica realitzada el 1851 per Rómulo Zaragoza i en el seu contrast amb fotografia aèria actual, mostra clarament com el temple va créixer per la seva part posterior per assolir la seva planta actual, per això devia ocupar total o parcialment l'antic cementiri. El mur objecte de comentari ja sembla clarament traçat en aquells moments. Això apunta a una doble hipòtesi: es va construir durant les obres d'ampliació del segle XVII o bé en les d'inicis del segle XIX, finalitzades el 1859. | 41.5317400,1.6867300 | 390443 | 4598621 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44432-foto-08044-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44432-foto-08044-65-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Parròquia de Santa Maria | Podria catalogar-se com a elements singulars i és un àrea d'expectativa arqueològica. Actualment serveix com a tanca de l'església i com a espai d'aparcament. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44433 | Conjunt de cases del carrer del Call | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-del-call-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVI i ss | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Presenten el sostre a doble vessant de teula corbes i acabades amb ràfec, canal i baixant fins a planta baixa. Les façanes són composades segons un o dos eixos amb obertures de proporció vertical. Els balcons són protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i pintats de diversos colors. Cal senyalar la singularitat de les cases amb els números 11 i 13. | 08044-66 | Carrer del Call, | El carrer del Call s'ubicaria en el límit del nucli urbà medieval de Capellades. El carrer coincidia amb una de les canalitzacions procedents de la bassa. Això, evita la identificació d'aquest espai com de residència de jueus. Inicialment, també el carrer Sant Francesc era part del carrer del Call. Més tard, va créixer tot aprofitant un camí que conduïa a la zona d'horta en direcció oest, tot morint just davant del molí de 'Cal Titllo'. Aquest tram inicial del carrer del Call (fins a la cruïlla amb el carrer de Sant Francesc) es va construir en dos diferents moments. A mitjans del segle XIX ja estava edificada la totalitat de la vorera dels parells. Ho demostra la imatge realitzada per l'agrimensor Rómulo Zaragoza el 1851. Algunes de les edificacions podien tenir el seu origen, fins i tot, al segle XVII. La vorera imparell estava poc urbanitzada encara en aquells moments. Així, el 1859 la totalitat del carrer sumava 20 cases (10 d'un pis i 10 de dos pisos). Un dels punts essencials en la configuració del carrer del Call fou la construcció d'una sala/teatre a mitjans del segle XIX que fou enderrocada a inicis del segle XX. | 41.5309900,1.6873100 | 390490 | 4598537 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44433-foto-08044-66-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt urbà d'interès.Carrer de traçat trencat que limita el casc antic pel costat nord-llevant. Àrea d'expectativa arqueològica | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44434 | Ca l'Angelillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-langelillo | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'Gent de teatre: una historia de les arts escèniques a Capellades', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. FONS LOCALS DIGITALITZATS. SERVEI DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA. El Igualadino. | XIX | Casa entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa i tres plantes pis. Presenta coberta a dos vessants amb teula corba acabada amb cornisa. La façana està composada segons cinc eixos. Les obertures són de proporció vertical, tancades amb persiana enrotllable. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb reganyol a la cantonada i dibuix geomètric central. Tres de les àmplies obertures de planta baixa són d'arc de mig punt, emmarcat amb carreu de pedra. El parament de façana està arrebossat i pintat de color ocre fosc a la planta baixa i clar en els pisos, el qual recolza en un sòcol de pedra aplacada. En un dels arcs de la planta baixa hi consta l'any 1870 i les inicials 'JP'. | 08044-67 | Carrer Canaleta, 2; Sant Jaume, 5 | Aquest espai ja estava edificat el 1851, com ho demostra la matriu cadastral realitzada per l'agrimensor Rómulo Zaragoza. De fet, segons les dades cadastrals, l'any de construcció fou el 1840. En aquest edifici a mitjans del segle XIX hi havia un cafè i un teatre. Segons el padró de 1868, amb adreça de plaça Sant Jaume 22, hi consta l'activitat d'un cafeter i d'un músic. En una de les arcades de l'edifici hi consta l'any 1870 i les sigles de 'JP', que fan referència al promotor de l'edifici, Josep Poch i Morera, hisendat natural de La Llacuna que va reformar l'edifici l'any 1879. El local de la plaça Sant Jaume, com altres de les mateixes característiques de la vila, apareixen vinculats a determinades societats recreatives com el 'Círculo Popular', que hi tenia la seva seu social a mitjans de la dècada de 1890. El 1904, aquest espai de serveis d'hosteleria i al llarg del segle XX ha estat arrendat i ocupat per funcions diverses. Els pisos superiors han estat arrendats des de fa dècades. Àngel Pérez va realitzar, a inicis de la dècada de 1990, una reforma pràcticament integral de l'edifici. | 41.5313100,1.6854200 | 390333 | 4598574 | 1870 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44434-foto-08044-67-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor Josep Poch i Morera | Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. En origen va ser habitatge, teatre, fonda, caserna de la guàrdia civil i comerç. Actualment és habitatge i comerç. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||
44435 | Cal Trullols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trullols | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Casa entre mitgeres en cantonada de planta baixa i dues plantes pis. Presenta coberta plana, limitada per barana massissa. Les façanes tenen obertures de proporció vertical. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals i les obertures estan tancades amb persianes de corda. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de color ocre. | 08044-68 | Carrer Canaleta, 3-5. Pl. Sant Jaume, 4 | Propietat identificada amb la família Bru que es dedicava a l'activitat llanera com a mínim des de la primera meitat del segle XVII. En el Capbreu de 1649 s'esmenta Aloy Bru, paraire de professió, i amb una casa en propietat ('amb sortida al costat'). La informació sobre aquesta casa situa la seva construcció l'any 1735. La família també va estar implicada en tasques municipals. L'edifici s'havia vist sotmès a una important remodelació a finals de la dècada de 1820 o a inicis de la de 1830. Finalment, aquesta casa, i la resta de propietats de la família Bru, van anar a parar a mans d'una família d'Igualada. Durant el segle XX, els baixos van ser ocupats per negocis diversos (tendes, tintoreria), a banda de períodes que va ser desocupat. | 41.5313400,1.6854600 | 390337 | 4598578 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44435-foto-08044-68-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor Josep i Aleix Bru | S'enquadrable com a Casa entre mitgeres representativa de l'arquitectura popular del casc antic | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44436 | Ca l'Esplugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesplugues | GUTIÉRREZ i POCH, M.: Himel 1958-2008, publicat per la pròpia empresa. 2008 GUTIÉRREZ i POCH, Miquel: 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel: 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa, planta pis i sota coberta. Presenta coberta a dos vessant de teula corba, acabada amb cornisa recolzada en permòdols, canal i baixant vist fins el primer forjat. La façana està composada segons tres eixos, les obertures són de proporció vertical i les obertures estan tancades amb persiana de corda. Els balcons estan protegits amb barana de ferro de brèndoles en reganyol de perfil corb. Els dos portals de la planta baixa tenen llinda plana i són tancats amb porta de plafons de fusta de dues fulles batents. La finestra està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals en reganyol. El parament de façana està estucat amb especejament carreuat recolzat en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-69 | Carrer Canaleta, 4 | La família Esplugas desenvolupava des d'antic activitats comercials, primer, i de banca, després. Els Esplugas havien treballat a la indústria paperera i a finals del segle XIX van obrir un establiment comercial al carrer la Canaleta. També va fer carrera política ocupant diversos càrrec locals. La família Esplugas sembla haver-s'hi instal·lat en aquest immoble just uns anys abans de l'any 1906 (registre fiscal) i posteriorment efectuen l'any 1917 efectuen una reforma reflex d'haver assolit un nivell polític i econòmic prou important. Aquesta edifici, comptava amb un ampli jardí a la seva part posterior. La creació del carrer pare Bernardí, a la dècada de 1960, el va tallar en dos. Recentment, a la part allunyada de la casa s'hi ha construït un bloc de pisos. Des de l'any 1980, la casa resta tancada. | 41.5312000,1.6854700 | 390337 | 4598562 | 1917 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44436-foto-08044-69-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Família Esplugas: promotora de la reforma | També coneguda com: Ca l'Esplugas. Senquadra dins la categoria d'arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Des dels anys 80 del segle XX la propietat es troba tancada. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||
44437 | Ca la Valentina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-valentina | GUTIÉRREZ i POCH, M.: Himel 1958-2008, publicat per la pròpia empresa. 2008 GUTIÉRREZ i POCH, Miquel: 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel: 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Casa entre mitgeres amb pati posterior, constituïda per planta baixa, planta pis i golfes. Presenta coberta a doble vessant, de teula corba, acabada amb imbricació, canal i baixant vist fins al primer forjat. La façana està composada segons tres eixos. Les obertures són de proporció vertical i tancades amb persiana de corda. El balcó és a pla de façana i protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals en reganyol. Els dos portals de la planta baixa tenen llinda plana, el del costat de migdia està tancat amb porta vidriera i porticons exteriors. El parament de façana està arrebossat i pintat de color ocre. | 08044-70 | Carrer Canaleta, 6 | Casa relacionada a la família Claramunt. A la segona meitat del segle XVIII era propietat de Francesc Claramunt Tort, paraire de professió i alcalde de Capellades a inicis del segle XIX, així com altres membres de la família. Segons un document un d'aquests espais va ser utilitzar com a tint A finals del segle XIX, la família Matosas sumaven a les seves propietats al carrer de la Canaleta una àmplia zona d'horta a l posterior d'aquestes i que donava al propi carrer del Pilar. Des de finals del segle XIX i durant el vint les propietat l'anomenat 'Hort del Matosas'. Segons el padró de 1894, cap membre d'aquesta branca de la família Matosas vivia a Capellades. | 41.5311600,1.6853400 | 390326 | 4598558 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44437-foto-08044-70-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | S'emmarca dins la categoria d'arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44438 | Conjunt de cases Claramunt - Matosas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-claramunt-matosas | BUSQUETS MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional. Prototipus de Catàleg de Paisatge. Bases conceptuals, metodològiques i procedimentals per elaborar els catàlegs de paisatge de Catalunya. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades al carrer amb pati a darrera. Són de planta baixa i dues plantes pis. La coberta es a doble vessant amb teula corba i acabats amb ràfecs de diverses tipologies, canal i baixant fins el primer forjat. Les façanes tenen obertures rectangulars de proporció vertical i, en alguns casos, sensiblement horitzontals. Estan composades amb un o dos eixos, amb una o dues obertures a la planta baixa, algunes modificades per adaptar-les a nous usos. Els paraments de façana estan arrebossats i pintats de diversos colors, alguns recolzen en sòcol de pedra aplacada. | 08044-71 | Carrer Canaleta, 8, 10, 12, 14 I 18 | El carrer de la Canaleta marcava un dels límits del Capellades medieval, el seu traçat és paral·lel a un dels recs que configuren la xarxa hidràulica que neix a la Bassa, veïna del Molí de la Vila. Una part del carrer està composada bàsicament pels patis posteriors de les cases de la plaça Verdaguer, mentre que l'altra està edificada possiblement des del tombant dels segles XVII i XVIII. Aquestes cases es troben estretament relacionades amb la família Claramunt, primer, i Matosas després, com també la número 6. El patrimoni s'originava en Francesc Claramunt i Tort, paraire de professió i alcalde de Capellades a inicis del segle XIX, inici d'un vincle de la família amb el consistori . També, apunta que a partir de la dècada de 1910 van anar venent les diferents cases que posseïen. Des de mitjans del segle XX els principals canvis en la propietat d'aquestes cases ha estat l'adquisició dels dos darrers edificis pels germans Torres Quintana, a inicis de la dècada de 1970. | 41.5311000,1.6855700 | 390345 | 4598551 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44438-foto-08044-71-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunts urbans d'interès | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44439 | Pou de glaç de la Costa de la Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-costa-de-la-tria | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI- XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). PONS TORT, Antoni. 2009. 'Els pous de gel de Capellades' a A. Argelich (i altres), Vivències. Capellades. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVII | Pou de glaç situat a 5 m. del camí que va des de la Miranda Xica a la Font de la Reina, de difícil accés i recobert de bardisses. De planta el·líptica amb eixos de 4.00 i 3.00 m. i 4.00 m, d'alçada fins a l'arrencada de la volta, amb porta d'entrada de 0'65 m. Molt malmès, es conserva l'arrencada de la volta. | 08044-72 | Costa del Pou de Glaçla Font de la Reina | Documentat per primera vegada amb les recerques realitzades per Assumpta Muset amb motiu de la redacció de la Història de Capellades que està en procés d'edició. Es localitza al camí que des de la Miranda Xica portava a la Font de la Reina (la històricament anomenada 'Costa de la Tria'). La seva existència està constatada com a mínim des de finals del segle XVII. L'administració del gel entrava dintre de les dels monopolis municipals i s'adjudicava a l'arrendatari de la taverna i l'aiguardent. L'arrendatari tenia l'obligació de disposar de 'vi vermell y claret tot lo any y vi blanc del dia de Tots Sants fins al dia de Carnestoltes, i provisió de glas per los habitants en dita vila y terme y per los pasatjers [...], des del primer dia de maig fins al primer de novembre'. Finalment el proveïment del glaç es va quedar amb la taverna, i el de l'aiguardent es va adjudicar per separat. Apareix clarament la seva ubicació a l'antiga Costa de la Tria (en aquells moments 'Costa del Pou de Glaç'). Les referències al funcionament d'aquests pous desapareixen en la documentació del segle XIX. Únicament al Capbreu de 1805 encara s'esmenta la seva existència a la'Costa de la Tria' en unes feixes de regadiu. | 41.5331400,1.6888600 | 390623 | 4598773 | 08044 | Capellades | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44439-foto-08044-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44439-foto-08044-72-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | L'únic element representatiu de la tipologia de pous de glaç localitzat al municipi | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44440 | Cal Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponet | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). PROGRAMES DE LA FESTA MAJOR. Dècades de 1940 i 1950. Col·lecció Particular Antoni Pons i Tort SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Casa amb façana a tres carrers, de planta baixa i dues plantes pis. Presenta una coberta de teula corba a tres vessants, acabades amb un ràfec de llosa de formigó, canal i baixants vistos fins el primer forjat. En la darrera intervenció, de la dècada de 1980, es va modificar la coberta i la cantonada dels carrers de Sant Francesc i de la Divina Pastora, amb un buidat que comprèn les plantes baixa i primera. L'entrada principal està situada al passatge de la Divina Pastora. Les obertures són de proporció vertical; les de la planta primera són balconeres protegides amb baranes de ferro de brèndoles verticals; les de la planta baixa de la façana al passatge són d'arc rebaixat. Les façanes estan arrebossades i pintades de color salmó clar recolzades en un sòcol. | 08044-73 | Carrer Divina Pastora, 9; Carrer Sant Francesc, 33; Passatge DivinaPastora | La segona meitat del segle XVIII es el moment orientatiu de la construcció d'aquest immoble. Segons el padró de 1868, l'edifici ressenyat era ocupat per Joan Mora Gabarró, traginer de professió, i la seva família. Posteriorment va se ocupada per diverses persones: un músic local de gran prestigi, pagesos, industrials relacionats amb el paper procedents de Sant Pere de Riudebitlles. Aquest negoci va anar reduint-se progressivament durant la dècada de 1960, en el context de la crisi de la indústria paperera amb base tecnològica tradicional. L'estat d'abandonament va determinar que l'any 1980 es decidís enderrocar-lo i construir un nou edifici. El projecte es va encarregar al llavors arquitecte municipal Jordi Pagès i Bertrán. El finançament va anar a càrrec de l'Ajuntament de Capellades i de la Diputació de Barcelona La distribució dels espais del nou Casal de Cultura eren els següents: A la planta baixa hi havia el grup d'animació Gresca Fresca, l'Espai Falcó i l'Associació de Pensionistes i Jubilats. La primera planta estava ocupada pel Grup Teatral i la coral Noves Veus. La segona planta estava totalment lliure. A la tercera, s'hi va instal·lar Ràdio Capellades. Des de llavors hi ha hagut algun canvi d'ubicació i l'entrada d'alguna entitat nova. La nova dotació cultural de Capellades es va inaugurar el 10 de gener de 1988. | 41.5303700,1.6878800 | 390537 | 4598467 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44440-foto-08044-73-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juan Garcia Targa | De la reforma de 1984-1988: Jordi Pagès i Bertrán, arquitecte. | També coneguda com: Casa de Cultura. Pertany a l'apartat d'arquitectura pública, semipública. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44441 | Casa Santiago Ferrer Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-santiago-ferrer-soler | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) | XX | Casa entre mitgeres amb tres façanes i jardí a llevant i a migdia. Consta de dos cossos, alineats al passatge de la Divina Pastora. El del costat nord és de planta baixa, dues plantes pis i golfes.Té la coberta a doble vessant, teula corba i amb aiguafons central. La façana principal està coronada amb un ràfec de teules i composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical. Les dues plantes pis tenen balconeres protegides amb baranes de ferro de brèndoles verticals. A migdia, alineat al passatge, hi ha un cos adossat de planta baixa, pis i terrat. Es cobreix amb coberta plana limitada per una balustrada perimetral. La planta pis queda tancada per dobles finestres, a manera d'arqueria de llinda plana. Alienat al carrer de la Divina Pastora, hi ha un cos de planta baixa junt a la mitgera de llevant destinat a garatge. Al costat de ponent del garatge, hi ha la porta d'entrada al jardí, de dues fulles batents de ferro forjat amb barrots en reganyol, recolzada en pilars coronats amb capitells piramidals de maó vist. | 08044-74 | Carrer Divina Pastora, 11- Passatge Divina Pastora, 9 | Al registre fiscal de 1906 s'esmenten un seguit de cases (del número 1 al 5 del carrer Divina Pastora) que eren propietat de Santiago Ferrer Soler, descendent d'una important família de papers. El número 7, es correspon amb un solar on es devia construir aquesta casa, comprades per un pagès de professió l'any 1918. Aquestes propietats eren administrades per Josep Castells Juncosa, que finalment les va comprar el 1918. Aquesta persona va tenir diversos càrrecs municipals. La família Castells es va desplaçar a viure a Esplugues, però la propietat tenia funció de segon residencia. Darrerament ha estat arrendada. | 41.5304300,1.6879200 | 390540 | 4598474 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44441-foto-08044-74-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Representatiu de l'arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44442 | Conjunt de cases del carrer Divina Pastora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-divina-pastora | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades al carrer amb pati al darrera. Estan constituïdes per planta baixa i pis, es tenen coberta de teula corba a dues vessants acabades amb ràfecs de diverses tipologies, i canal i baixant fins el primer forjat. Les façanes tenen obertures de proporció vertical, amb una o dues obertures a la planta baixa, arrebossades i pintades de XIX diversos colors. | 08044-75 | Carrer Divina Pastora, 13, 15, 17, 19, 21, 23, 27, 29 i 33 | El carrer de la Divina Pastora es va obrir en un lloc conegut tradicionalment amb el nom de 'Els Estricadors', donat que el gremi de paraires tenia en aquest lloc aquestes instal·lacions essencials en el procés d'acabat de les peces de llana. Segons el capbreu de 1735, Josep Salvador, paraire de professió, tenia un hort 'als estricadors' conegut com antigament 'de Sant Pau'. Aquesta propietat és confirmada el 1805 de Joaquim Salvador, també paraire. La seva rellevància econòmica va determinar la seva implicació a la política local. A la dècada de1840, ja diferents membres de la família s'havien passat a l'activitat Cotonera i una part complementaria dels seus ingressos eren els lloguer de les diverses propietats. Cap al darrer quart del segle XIX es detecten vendes d'algunes d'aquestes cases per part dels seus descendents. | 41.5304800,1.6884000 | 390580 | 4598479 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44442-foto-08044-75-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Joaquim o Josep Salvador | Conjunt de cases del carrer Divina PastoraConjunt representatiu de l'arquitectura popular que conserva en gran part la seva composició original de casa artesana, el qual s'integra en el conjunt d'edificacions del seu entorn immediat. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44443 | Conjunt de cases del carrer Divina Pastora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-divina-pastora-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades a carrer amb pati al darrera. Són de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Presenten coberta a dos vessant amb teula corba , acabades amb ràfecs de diverses tipologies, canal i baixant fins el primer forjat. Les façanes estan composades segons un eix amb obertures de proporció vertical, i són arrebossades i pintades de diversos colors. Els paraments de façana recolzen en un sòcol de pedra aplacada de diverses formes i materials. | 08044-76 | Carrer Divina Pastora, 14, 16, 18 i 20 | El carrer de la Divina Pastora es va construir en un espai tradicionalment conegut com 'Els Estricadors', ja que el gremi de paraires hi tenia aquestes instal·lacions essencials en el procés d'acabat de les peces de llana. La urbanització d'aquest espai es va produir fonamentalment durant la primera meitat del segle XIX. En aquest procés, foren decisives les cases edificades per la família Salvador, durant el primer terç del segle XIX, a la vorera imparell i la construcció de l'escola de la Divina Pastora, a mitjans del segle XIX. Segons el plànol realitzat per Rómulo Zaragoza, agrimensor, el 1851, aquest espai del carrer Divina Pastora estava totalment construït en aquella data. | 41.5304600,1.6883700 | 390578 | 4598476 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44443-foto-08044-76-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura representativa del llenguatge popular del segle XIX amb algunes transformacions, integrades en el conjunt d'edificacions del seu entorn | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44445 | Escultura i Font del carrer Dr. Fleming | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-i-font-del-carrer-dr-fleming | Programa de mà de la Inauguració de l'escultura i font.17 d'agost de 1983. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma | XX | Font incorporada al monument al Dr. Fleming, format per murs de paredat de totxo vist, recolzats en una plataforma a dos nivells, aixecada respecte la vorera. En els murs es recolzen dues rodes de molí separades per un pilar. Del centre de la roda petita, recolzada en una base de paredat de totxo vist vermell, surt el broc que vessa l'aigua a una pica de totxo; l'altra roda està recolzada a la plataforma. En el pilar es recolza el bust, en marbre blanc, del Dr. Fleming i adossat al pilar hi ha un plafó de rajoles blanques amb la inscripció 'DR. ALEXANDER FLEMING. Lochfield (Escocia) 1881' Londres 1955. El seu treball científic fou beneficiós per la humanitat i encara ho és. Capellades, Agost 1983'. | 08044-78 | Carrer Dr. Fleming | La construcció d'aquesta escultura i font fou idea de representants de l'Ajuntament de Capellades (Cels Llorens i Guillem Guarro). El finançament fou possible pel superàvit existent en la recaptació de les obres de pavimentació dels carrers propers, Call i el propi carrer Dr. Fleming. Les aportacions van procedir de les empreses 'Miquel i Costas & Miquel, Himel, Codina, i del veïns. Fou inaugurada el 17 d'agost de 1983. En aquest acte hi foren presents les autoritats locals, els creadors de l'obra i el cònsol britànic a Barcelona Derek Fernyhough. L'obra fou dissenyada per Enric Moratalla Torrens i Joan Romaguera Bach. L'escultura fou obra del darrer, llicenciat en Belles Arts, el qual va realitzar el bust del Doctor Fleming amb pedra calcària. . Cal recordar que aquest carrer, tot just obert a inicis de la dècada de 1970, havia rebut el nom de l'introductor de la penicil·lina. | 41.5319800,1.6859100 | 390375 | 4598648 | 1983 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44445-foto-08044-78-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Enric Moratalla i Torrens, dissenyador; Joan Romaguera, escultor | Elements singulars | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||
44454 | Resclosa del riu Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-riu-anoia | GUTIÉRREZ I POCH, MIQUEL, 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional, en premsa). GUTIÉRREZ I POCH,MIQUEL, Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona, 1999. MUSET PONS, ASSUMPTA, 'Capellades (època moderna) (segles XVIXVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, MIQUEL, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional en premsa). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIV | Sistema tradicional d'aportament de l' aigua dels rius i consisteix en una petita presa de la qual en sortien canals que conduïen l'aigua fins als molins paperers o per regar els conreus. | 08044-87 | Riu Anoia, zona Font de la Reina | Els orígens més remots de la resclosa cal cercar-los a l'Edat Mitjana associada a l'activitat molinera en els límits dels termes de Capellades i Vallbona. Malgrat això la resclosa està plenament documentada a partir del segle XVIII, en el context de la construcció de diferents molins paperers a la partida del Pas de l'Aigua per part de la família Romaní. La resclosa elevava l'aigua del riu Anoia per proveir-ne els molins d'aquella zona, però bàsicament per usos energètics. Va ser construïda amb una combinació de fusta i pedra, era l'element més costós de la instal·lació hidràulica. Requeria un manteniment constant donat que estava sotmesa a la destrucció producte de les riades. Aquesta eventualitat era freqüentment recollida en els contractes d'arrendament dels molins paperers. La rellevància d'aquesta obra d'enginyeria explica diversos enfrontaments entre empresaris moliners per la gestió de l'aigua. Es té documentat l'any 1763 una important crescuda del riu que va requerir reformes adients La seva estructura actual, amb algunes reformes, data de finals del segle XIX o inicis del XX, possiblement en relació a les transformacions viscudes pels molins del Pas de l'Aigua. Aquest punt de Capellades era utilitzat a inicis de la dècada de 1930 per rentar les robes dels malalts infecciosos | 41.5289400,1.6914100 | 390829 | 4598304 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44454-foto-08044-87-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Obres d'enginyeria i zona d' Interès paisatgístic. Àrea de protecció estricta | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44456 | Conjunt de cases del carrer Garbí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-garbi | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i golfes, o de planta baixa i dos pisos, amb pati a darrera. Presenten coberta plana, limitada amb barana massissa, i amb coberta de teula corba a dues vessants acabades amb ràfec de diverses tipologies, canal i baixant fins arribar al primer forjat. Les façanes estan composades segons dos eixos, o un eix desplaçat a la mitgera, amb obertures de proporció vertical, algunes transformades en proporció horitzontal. La majoria de les portalades de planta baixa tenen llinda plana, algunes han estat modificades per adaptar-les a altres usos. El portal d'entrada de la núm. 14 presenta carreus de pedra i llinda plana amb la data '1787' gravada a la clau, i està tancada amb porta vidriera de fusta i reixes de ferro. El parament de les façanes són arrebossats i pintats amb diversitat de colors de gama clara i fosca, i recolzen en sòcol de pedra. | 08044-89 | Carrer Garbí, 4, 6, 8, 12, 14 | El plànol realitzat, amb finalitzat fiscal, per Rómulo Zaragoza el 1851 confirma plenament que aquesta zona estava construïda en la seva integritat. Aquest tram de carrer des de mitjans de la dècada de 1970 s'ha convertit, fruit de la seva amplada inicial i proximitat al carrer Major, en una continuació del nucli comercial de Capellades. Cal recordar que aquest carrer no va connectar amb el Passeig fins a la dècada de 1930 i que en la seva part superior estava ocupada per terrenys d'horta. Aquest carrer des de 1931 va rebre el nom de Leopold Ribot, en homenatge a un mestre que havia desenvolupat la seva tasca docent a Capellades en el tombant dels segles XIX i XX. | 41.5299200,1.6864400 | 390416 | 4598419 | 1850 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Definit com a conjunt urbà d'interès | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44457 | Casa Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tiana | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Casa entre mitgeres amb la mitgera-façana al costat de llevant. Presenta planta baixa i tres plantes pis. Té la coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfec recolzat en mènsules de fusta, tortugada i baixant vist fins el primer forjat. La façana està composada amb un sòl eix, amb obertures de proporció sensiblement horitzontal tancades amb persiana de llibret fixa. El paredat és revestit d'arrebossat pintat de color ocre, recolzat a nivell de forjat en un revestiment de pedra aplacada. L'obertura de la planta baixa ha estat modificada per adaptar-se a nous usos. A la façana lateral, degut al despreniment del revestiment ha quedat a la vist el tipus de paredat de tàpia. | 08044-90 | Carrer Garbí, 5 | Aquesta casa era propietat de la família Tiana de llarga tradició en el sector tèxtil, principalment del sector llaner. Al segle XVIII la família formava part de l'oligarquia dels paraires. Des de mitjans del segle XIX vivien a Barcelona. En aquells moments, els Tiana eren dels propietaris més importants de la vila, tot comptant el 1851 amb 14 finques agràries i 8 cases. Encara el 1860 fabricaven paper sota la raó comercial de 'José Tiana e Hijo'. A més, tenien altres propietats a Vallbona d'Anoia i a La Pobla de Claramunt. A partir de llavors, l'actitud d'aquesta família fou progressivament la de rendistes, apareixen ja en la documentació notarial amb aquest nom, com a 'rentista'. Justament, el manteniment d'aquesta posició va motivar el seu progressiu afebliment. La casa era propietat de Josep Tiana Ferrer, mort el 1850. Segons l'inventari de béns, datat el 1871, a partir de llavors fou propietat de Jaume Tiana Serra. Era descrita en elssegüents termes: 'Una casa en la Calle de Garbí de esta Villa señalada de número uno compuesta de bajos, plan terreno, dos pisos y desván con un patio detrás y cubierto a un lado y un huerto inmediato'. | 41.5298500,1.6863900 | 390412 | 4598411 | 1850 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44457-foto-08044-90-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es pot enquadrar dins l'arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Estructura que ha tingut sempre una doble funció: residencial i comercial. Lleugerament anterior a 1850 (SPAL, 2010: 79) | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44458 | Conjunt de cases del carrer Garbí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-garbi-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa, planta pis i golfes amb pati a darrera. La coberta es a doble vessant amb teula corba, acabades amb ràfec de diverses tipologies, canal i baixant fins arribar al primer forjat. Les façanes estan composades segons un eix desplaçat a la mitgera, amb obertures de proporció vertical, algunes transformades en proporció horitzontal, tancades amb persiana enrotllable i de corda. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals. Les portalades de la planta baixa tenen llinda plana. El parament de les façanes són arrebossats i pintats amb diversitat de colors de gama clara, recolzats en sòcol. La núm. 11 incorpora un forat de ventilació d'una dependència soterrada. | 08044-91 | Carrer Garbi 11, 13, 15 i 17 | Aquesta zona es trobava parcialment construïda el 1851, com confirma la Matriu Cadastral realitzada per Rómulo Zaragoza, tot completant-se la seva construcció a finals del segle XIX. Al registre fiscal de 1906 i als documents de compra-venda es disposa de la informació dels canvis de propietat esdevinguts. | 41.5298000,1.6860700 | 390385 | 4598406 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44458-foto-08044-91-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Catalogable com a conjunt urbà d'interès. Cases entre mitgeres representatives de l'arquitectura popular del nucli antic, integrades en el seu entorn. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44459 | Conjunt de cases antigues de Samsó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-antigues-de-samso | <p>GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES</p> | XIX | <p>Conjunt de tres cases entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i golfes, amb pati a darrera. Presenten cobertes de teula corba a dues vessants acabades amb imbricació de maó i teules, acabades amb canal i baixant fins arribar al primer forjat. Les façanes són composades segons un eix desplaçat a la mitgera; amb obertures de proporció vertical. Els balcons són protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals, amb dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. Els paraments de les façanes són estucats de color salmó clar, recolzats en sòcol estucat de color verdós.</p> | 08044-92 | Carrer Garbí, 19, 21, 23 | <p>A la matriu cadastral realitzada Rómulo Zaragoza el 1851 figura aquest espai com ja construït. De fet, pràcticament, eren les darreres cases del carrer de Garbí (únicament n'hi havia dues més). Segons el Registre Fiscal de 1906, els números 9, 11 i 13 (actuals 19, 21 i 23) del carrer de Garbí eren propietat de Josep Samsó, que residia a Barcelona amb un administrador local.</p> | 41.5296803,1.6853443 | 390324 | 4598394 | 1850 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44459-foto-08044-92-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Catalogables com a conjunts urbans d'interès i representatives de l'arquitectura popular del casc antic, integrades en el seu entorn. Lleugerament anterior a 1851 (SPAL, 2010: 85) | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44461 | Cal Fortuny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fortuny | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES Mundo Gráfico, 21-IV-1926,p.13: Imatge des l'actual carrer Abat Muntadas de 'Cal Fortuny' | XX | Casa unifamiliar aïllada, aixecada respecte el terreny, de perímetre rectangular. Està constituïda per planta baixa i golfa. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb un sobresortit ràfec que recolza en mènsules, el ràfec volta el perímetre de la casa composant un frontó en la façana principal i posterior. Les façanes són estucades de color ocre clar i estan composades amb obertures de proporció quadrada, emmarcades, tancades amb persiana de fusta de llibret mòbil i pintades de color marró. La façana principal és disposa segons tres eixos; a la planta golfa del central hi ha una finestra de proporció rectangular i a la planta baixa hi ha un porxo limitat amb una línia d'arcs de mig punt que emfasitzen el portal d'entrada, tancat amb una porta de fusta emplafonada d'una fulla batent. El porxo es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, arribant-hi a través d'un curt tram d'escala. La tanca del carrer és amb sòcol massís de paredat estucat de color blanc, coronat a dues vessants amb peces ceràmiques vidrades de color groc, amb pilars intercalats de planta quadrada acabats amb capitell. Les reixes i la porta tenen barrots verticals de ferro forjat en reganyol i el sòcol és amb planxa massissa de ferro. La porta és de dues fulles batents alineada amb l'eix de l'entrada a la casa. | 08044-94 | Carrer Garbi, 35 | Aquesta edificació és popularment coneguda com a Cal Fortuny. La torre ja estava construïda el 1926. La majoria de cròniques coincideixen en assenyalar que la casa torre es situava al final del carrer de Garbí. Pau Fortuny vivia a Barcelona i pretenia utilitzar aquesta casa com a espai de lleure d'estiueig. Els diversos propietaris i residents a la casa pertanyen a l'oligarquia local de la industria tèxtil . A la dècada dels quaranta Manel Mercader era un important comercial tèxtil de Barcelona. Era propietari de 'Mercader y Casadevall', camiseria situada a la Porta de l'Àngel. El 2000 aquesta empresa fou adquirida, juntament amb 'Burberry Spain', per l'empresa britànica Burberry. Encara en aquella època Joan Mercader Fortuny, fill de M. Carme Fortuny formava part del consell de 'Burberry Spain'. En l'actualitat el propietari es un constructor capelladí que la va adquirir recentment, realitzant considerables reformes destinades a una modernització dels seus espais que té arrendats. | 41.5295900,1.6853300 | 390323 | 4598384 | 1920 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44461-foto-08044-94-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Pau Fortuny Grau | Definida com a arquitectura residencial urbana aïllada. Edifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura noucentista de postguerra, integrat en els edificis de ciutat jardí del seu entorn | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||
44462 | Casa Torrens Almirall i jardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-torrens-almirall-i-jardi | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. | XX | Casa aïllada alineada al carrer, de perímetre rectangular, de planta baixa, dues plantes pis i golfa. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfec recolzat en una cornisa que ressegueix els pendents de coberta. Per sota la cornisa hi ha una imposta, i a sota d'ella els forats de ventilació de la golfa, la qual volta el perímetre de la casa dibuixant un capcer en les façanes laterals. Les façanes són estucades de color ocre clar, amb pilastres esgrafiades carreuades a les cantonades. La façana principal respon a tres eixos, amb obertures de proporció quadrada en les plantes pis, emmarcades amb un ampli portal a la planta baixa amb llinda plana. Els paraments de façana es recolzen en un sòcol de pedra carreuada fins a l'alçada de la imposta de la planta baixa. La tanca al carrer té quatre pilastres de secció circular, les dues centrals emmarquen una porta de ferro d'una fulla batent, amb sòcol massís de pedra amb carreus hexagonals i la part alta amb malla metàl·lica de torsió emmarcada. | 08044-95 | Carrer Garbí 37 | Construït poc després de l'acabament de la Guerra Civil per Joan Torrens Almirall, empresari que es dedicava a les obres públiques. Prèviament, Joan Torrens Almirall va comprar a l'Ajuntament de Capellades un terreny situat en una zona coneguda com a 'Camp de la Font', justament situat al carrer de Garbí, el maig de 1936. Aquesta partida també era coneguda com a 'Camp del Prats', ja que era propietat de la família Prats. Forma part del procés d'urbanització d'aquesta zona del carrer en la immediata postguerra i la primera meitat de la dècada de 1950. | 41.5295600,1.6851900 | 390311 | 4598380 | 1942 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44462-foto-08044-95-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Joan Torrens Almirall | També conegut com a: 'Cal Paiés'. Arquitectura residencial entre mitgeres.Edifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura noucentista de postguerra, integrat en els edificis de ciutat jardí del seu entorn. | 106 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||
44463 | Casa Joaquim Romañà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joaquim-romana | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa amb una mitgera, a ponent, i jardí al costat de llevant, de planta baixa i pis. Coberta amb amb teula corba a tres vessants, acabades amb ràfec recolzat en mènsules, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. La façana està composada amb obertures de proporció vertical d'arc de mig punt, emmarcades amb totxo, i tancades amb persiana de llibret fix. El revestiment de façana és arrebossat i pintat de color blanc. | 08044-96 | Carrer Garbí, 39 | El carrer de Garbí (o Graví) va començar a completar el seu procés d'urbanització després de la Guerra Civil de 1936-1939, i, molt especialment, durant la dècada de 1950. Anteriorment es trobava urbanitzat únicament fins al carreró que dóna al pati de la Lliga. Fins llavors, aquests espais estaven ocupats per terres dedicades a horta. L'estímul principal va provenir de l'obertura del carrer, completada amb motiu de la construcció de la piscina. La inestabilitat política i la Guerra Civil van impossibilitar l'inici del procés d'urbanització. Una de les primeres edificacions d'aquest cicle de construcció fou la de Joaquim Romañà Juncosa. Aquesta casa fou ocupada per les filles de Joaquim Romañá, Anna i Maria Romañá i Tort fins a la seva mort, a inicis de la dècada de 1970. L'edifici fou comprat fa uns anys per Berneda SA, l'empresa propietària de la marca de sabatilles esportives Munich, tot habilitant els baixos com a 'show-room' de la seva empresa. | 41.5294900,1.6849200 | 390288 | 4598373 | 1939 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44463-foto-08044-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44463-foto-08044-96-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Joaquim Romañà Juncosa | Edifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura noucentista, integrat en els edificis de ciutat jardí del seu entorn. Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||
44464 | Edifici de La Caixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-caixa | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel: 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel: 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa entre mitgeres, de perímetre rectangular, de planta baixa, dues plantes pis amb un cos central de tres plantes. Coberta plana limitada per una balustrada en la façana, la qual recolza en una cornisa. La façana estucada de color gris clar i composada en tres eixos, amb obertures de proporció horitzontal emmarcades, partides per columnetes. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics. En la part central de les baranes dels balcons laterals de la planta primera, hi ha la grafia de l'antic logotip de la Caixa, 'CPVA'. El cos central està coronat amb un frontó amb escultures emmarcant el logotip 'CPVA'. Els portals de la planta baixa estan tancats amb portes vidrieres de ferro forjat. Al centre de la tarja, molt treballada amb dibuixos geomètrics, hi ha un altre cop el logotip amb la grafia 'CPVA'. El parament de façana recolza en un sòcol estucat a franges horitzontals fins a l'alçada de la imposta de la planta baixa | 08044-97 | Carrer Garbí, 41 | La presència de la Caixa de Pensions per la Vellesa i d'Estalvis a Capellades data de 17 de novembre de 1945 El nou edifici de 'la Caixa' es va inaugurar l'agost de 1954. El nou edifici ocupava el solar de l'antiga sucursal al que havia sumat el terreny veí. La inauguració de la biblioteca o 'casa de cultura', que ocupava l'altra part dels baixos de l'edifici, no va estar operativa fins el 4 de desembre de 1954. El constructor fou el capelladí Josep Vives. En aquell moment s'havia urbanitzat el carrer fins al Rec del Corronaire. A mitjans de la dècada de 1990, va traspassar la titularitat de la biblioteca a l'Ajuntament de Capellades. | 41.5294700,1.6848300 | 390281 | 4598371 | 1952/4 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44464-foto-08044-97-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Joan Padrós Forneguera, arquitecte i Josep Vives, constructor | Catalogada com d'arquitectura noucentista de postguerra i arquitectura residencial urbana entre mitgeres. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||
44465 | Casa Consorts Guasch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-consorts-guasch | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Cuadernos de arquitectura y urbanismo, 1974, 103, Anuario I, 1974. La Miranda, Capellades. | XX | Casa entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i golfes. Cobert amb teula àrab a dues vessants acabades amb cornisa de permòdols, canal i baixant fins a sota la cornisa. La façana està composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical. Els balcons estan emmarcats, tancats amb persiana de fusta de llibret mòbil i protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a dalt i a baix. El portal d'entrada està constituït per un arc rebaixat, tancat amb porta de fusta emplafonada de dues fulles batents amb tarja i una portella. Les finestres estan tancades amb persiana enrotllable i protegides amb reixa de barrots verticals amb elements de fosa. El parament de façana és estucat de color gris, el qual recolza en un sòcol d'aplacat de pedra. | 08044-98 | Passeig de la Immaculada Concepció, 3 | L'any 1906 la propietat ocupava una superfície total de 390 m². El 13 de març de 1924, la casa fou adquirida per Víctor Guasch Orts, membre de la família propietària de la important empresa tèxtil de Capellades 'Guasch Hermanos' i membre de l'Ajuntament durant la Dictadura de Primo de Rivera. La família va viure fins l'any 1955. L'adequació de l'edifici com a hospital-residència es va iniciar el 1966. L'edifici comptava amb soterrani, planta baixa i dues plantes pis. edifici-hospital i la seva capella van ser inaugurats el 3 de gener de 1967, assistit per l'ordre de les HH. dels Pobres de Maiquitia. La nova instal·lació venia a substituir el que havia existit a Cal Serra, al carrer del Pilar, i era assistit per les religioses de la Nativitat del Nostre Senyor. La funció sanitària es va interrompre el 1969, per centrar-se en l'assistència a gent de la tercera edat. L'any 1985, la Fundació va adaptar els seus Estatuts a la normativa de la Generalitat, i l'administració del centre va passar a mans de l'Ajuntament. El 26 de maig de 1992, es va traspassar la gestió de la Fundació Consorts Guasch a l'Ordre de les Germanetes dels pobres del Pare Claver, tot i que uns anys després la van abandonar. Fruit de les noves necessitats, es va efectuar una important reforma, i es va inaugurar la secció de la residència el dies 10 i 11 de gener de 2009. | 41.5298300,1.6836900 | 390186 | 4598412 | 1966 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44465-foto-08044-98-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Actualment es una Residència Tercera Edat. Es cataloga com a arquitectura pública, semipública i arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Es va adequar d'habitatge a hospital. Casa representativa de l'arquitectura de finals de segle XIX - inici del segle XX, integrada en l'entorn immediat. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44466 | Casa Rius Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rius-poch | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfa. Presenta la coberta de teula corba a dues vessants, acabada amb un acroteri i cornisa recolzada en cartel·les amb escultures. La façana està composada per obertures de proporció vertical al primer pis i quadrada a les plantes baixa i golfes. Els balcons estan emmarcats amb guardapols en el terç superior, tancats amb persiana de fusta llibret mòbil, i protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics. Les finestres de la planta baixa han estat modificades. El parament de la façana és estucat de color blau clar, capçada amb una cornisa recolzada en permòdols amb escultures que emmarquen les obertures de la golfa. L'estuc es recolza en un sòcol de plaques de pedra irregulars. | 08044-99 | Passeig de la Immaculada Concepció, 11 | Un dels espais que es va urbanitzar a les dècades centrals del segle XIX fou el Passeig de la Immaculada Concepció (que incloïa també l'actual de Miquel i Costas) i que també era conegut com a Passeig de l'Olivar (per la partida de terra situada prop del Molí de la Vila). La primera part en urbanitzar-se fou justament la que conserva el seu nom original, i més propera al Molí de la Vila. De fet, fins entrat el segle XX no es va materialitzar la connexió del passeig amb la carretera d'Igualada. Els Rius eren propietaris de zones d'horta en aquells espais. Segons el Registre Fiscal de 1906 l'actual número 11 del Passeig de la Immaculada Concepció era propietat de Pere Rius Poch. El 1916 la van adquirir Joan Artigas Cardús i Ernest Asbert Soler. Cardús i Asbert eren cunyats –vegin-se fitxes 162 i 163-. Joan Artigas era el germà gran de la família d'una família de paperers, tot emigrant a Santiago de Cuba on feu una considerable fortuna. Un cop instal·lat de nou a Capellades, amb la seva filla Maria de la Caritat, va ocupar un lloc destacat en la societat capelladina, arribant a ocupar l'alcaldia el 1909, sempre proper a les posicions del partit conservador. Durant la dictadura de Primo de Rivera, fou el president de la 'Unión Patriótica' local. La casa objecte de comentari era la seva residència habitual a Capellades (junt a la casa d'estiueig 'Ca l'Artigas'). El 1925 era el major contribuent de Capellades per contribució rústega domiciliat al terme. | 41.5295200,1.6837000 | 390187 | 4598378 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44466-foto-08044-99-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Pere Rius Poch (de la reforma d'inicis de segle XX). | També coneguda com : Casa Font Costa. Catalogada com representativa de l'arquitectura residencial urbana entre mitgeres. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44467 | Casa Rius Aloy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rius-aloy | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfa. Presenta coberta plana limitada per una balustrada calada amb dibuixos geomètric vegetals. La façana composada en dos eixos, amb obertures de proporció vertical. Els balcons estan emmarcats amb guardapols en el terç superior, tancats amb persiana de fusta de llibret mòbil i protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals amb elements de fosa. El portal d'entrada presenta un arc rebaixat i la finestra de la planta baixa està protegida amb reixa de barrots verticals en reganyol. El parament de façana és estucat de color gris i recolza en un sòcol estucat. | 08044-100 | Passeig de la Immaculada Concepció, 13 | Segons un plànol datat el 1878, la zona ocupada per aquesta casa ja es trobava construïda. La família Rius està vinculada a aquest procés de creixement urbà. Els Rius eren propietaris de zones d'horta en aquells espais. Després de la construcció d'un nou edifici al solar annex, a inicis de la dècada de 1990, antigament propietat de Josep Vives 'el Caio', | 41.5294700,1.6836900 | 390186 | 4598372 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44467-foto-08044-100-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Josep Rius Aloy (de la reforma, Francesc Rius Poch) | Casa representativa de l'arquitectura modernista de finals del segle XIX, integrada en el seu entorn. Arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 105 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44468 | Casa Llupià Puigjaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llupia-puigjaner | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Edifici entre mitgeres en cantonada, de planta baixa, pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa, canal i baixant fins al primer forjat. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical. A la façana de l'avinguda Maties Guasch el balcó està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems; les finestres estan protegides amb reixes de barrots verticals. La façana del passeig Immaculada Concepció està composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical; les finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat, pintats de color blanc i recolzen en un sòcol alt esquerdejat de color gris; les cantonades de l'avinguda són amb carreus de pedra . | 08044-101 | Av. Maties Guasch, s/n. Pg. de la Immaculada Concepció, 53 | Aquesta edificació és posterior al plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851, donat que la urbanització d'aquesta zona del municipi s'inicia als voltants de 1870. Francesc Llupià va obtenir permís el 1897 per edificar al carrer de la Concepció, a la carretera de Capellades a Martorell, a la zona del Ramal. La propietat va continuar en mans de la família Llupià fins que a principis de la dècada dels 80 fou adquirida per l'Ajuntament de Capellades. En aquesta casa hi va tenir la seva seu l'agrupació local de la Creu Roja. En el present és la seu del 'Centre d'Emergències Municipals de Capellades'. Aquest espai va començar a desenvolupar aquesta funció a finals de 2001, tot i que no fou inaugurat fins el setembre de 2002. | 41.5274100,1.6837000 | 390183 | 4598144 | 1897 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44468-foto-08044-101-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Francesc Llupià Puigjaner | Conegut com Cal Llupià i per la seva funcionalitat: Antiga Creu Roja i Centre d'Emergències Municipals de CapelladesEdifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura d'habitatge popular, integrat en l'entorn d'edificis industrials. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||
44469 | Fàbrica i casa Romañá Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-i-casa-romana-vilaseca | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 2008. HIMEL 1958-2008. Barcelona, editat per la pròpia empresa. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU HIMEL. Capellades. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. | XIX | Conjunt d'edifici industrial i habitatge entre mitgeres en cantonada ocupava gairebé tota l'illa. El primer cos, el corresponent a habitatge i magatzem, amb façana a l'avinguda Maties Guasch, està constituït per planta baixa, pis i golfa. Presenta coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa, canal i baixant fins al primer forjat. La façana principal està composada simètricament segons tres eixos amb obertures de proporció vertical; amb balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals i dibuixos als extrems. L'obertura de la planta sota coberta està composada amb un gran finestral d'arc rebaixat. La façana lateral, la del passeig Immaculada Concepció, està composada amb quatre eixos; les finestres de la planta pis estan tancades amb persiana enrotllable i les de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro. En l'eix de ponent hi ha una portalada d'entrada d'arc el·líptic. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i pintats de color blanc i recolzen en un sòcol esquerdejat de color gris. L'edifici industrial es troba a continuació en el mateix passeig Immaculada Concepció i tanca l'illa pel sud. Està format dos cossos coberts amb teula corba, el primer amb dos aiguavessos i el segon amb un de sol, formant un aiguafons entre els dos; amb planta baixa i dues plantes superiors, al costat de llevant, i planta baixa i una planta superior al costat de migdia. Les façanes estan composades en eixos verticals amb finestres vidriades. Els paraments de les façanes, també són revestits d'arrebossat i pintats de color blanc. | 08044-102 | Passeig de la Immaculada Concepció, 52 - 54Av. Maties Guasch, 38 | Joan Romañá Vilaseca presenta la documentació per donar d'alta aquesta edificació l'any 1897 situat al 'Ramal'. Aquest nom havia estat concedit a aquest vial al maig d'aquell mateix any i afectaria a aquelles edificacions realitzades a la carretera d'Igualada a Martorell. Segons el Registre Fiscal de 1906 el número 1 del Ramal era propietat d'Ignasi Romañá Sol. Constava com a fàbrica de paper. L'any 1910 s'obtingueren els permisos per fer la reforma de la façana de casa seva al Passeig de la Concepció. L'edifici de la part superior fou durant molt de temps un pintador de paper controlat per la família Miquel i Costas. A la dècada de 1930, el 'Garatge Romañá' apareix anunciat als programes de la Festa Major com espai de lloguers de cotxes i camions, reparació i pupil·latge de cotxes i venda de gasolina. Cap el 1953, l'antic espai del pintador de paper fou ocupat per 'Hispano Radio', una empresa especialitzada primer en aparells de ràdio i en material elèctric, més tard. La nova ubicació estava a unes desenes de metres de la que s'havia ocupat fins aleshores a la 'Fàbrica Nova', prop de la bassa. L'empresa va anar incrementant la seva producció i l'1 d'octubre es va reformular en una nova raó social 'Hispano Mecano Eléctrica SL' (HIMEL). En aquest marc, les antigues instal·lacions de 'Cal Romañá' van ser sotmeses a diferents treballs d'adequació el 1961 i 1962. L'últim full de cotització a la Seguretat Social amb seu a l'avinguda Maties Guasch s/n, va ser la de juliol de 1964. La nova fàbrica es situarà al carrer del Call. Durant un temps, a cavall de la dècada de 1970 i 1980, hi va haverhi també un taller de fusteria. A mitjans de la dècada de 1980, aquestes instal·lacions foren ocupades pel taller d'art gràfiques Iberpack Anoia SL. En aquest moments són propietat de Jordi Prat Gumà, propietari al mateix temps d''Iberpack Anoia SL'. Aquesta empresa de base familiar serveix el mercat de l'envàs imprès de cartronet. Segons el Padró de 1970, hi vivien a la casa més propera a la carretera (Maties Guasch, 38- Concepció 52), Joan Romañá Sardá amb el seu fill Joan Romañá Viladellprat i la família d'aquest darrer. Joan Romañá encara hi tenia un taller mecànic a finals de la dècada de 1960. En el present encara hi viu Joan Romañá Villadelprat | 41.5272900,1.6835900 | 390174 | 4598130 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44469-foto-08044-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44469-foto-08044-102-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Joan Romañá Vilaseca | També coneguda com: Cal Romañá. Edifici representatiu d'arquitectura industrial amb elements de l'arquitectura popular, integrat en l'arquitectura industrial del seu entorn. Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Actualment presenta una doble funció: residencial i productiu. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44470 | Fàbrica Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-nova | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Antic edifici industrial entre mitgeres reconvertit per a ús residencial, situat fora del límit del casc antic. Està constituït de planta baixa i un pis. Presenta una coberta de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb ràfec, canal i baixant empotrat per sota el forjat de la planta pis. La façana és composada segons nou eixos amb obertures de proporció vertical amb arc rebaixat a la planta baixa, protegides amb reixes de ferro de barrots verticals, i, de proporció quadrada a la planta/pis, amb llinda plana i tancades amb persiana de corda. El parament de façana és revestit d'estucat de color blanc, el qual recolza en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-103 | Carrer Joan Castells, núm. 18-22. | La Fàbrica Nova es va posar en funcionament la darrera dècada del segle XIX, al carrer que es va obrir a la mateixa vegada. La fàbrica va ser fundada per Antoni Canals i Puigjaner. L'empresa estava especialitzada en teixits de barreja (cotó i llana). La seva primera aparició a les matrícules industrials de Capellades fou el 1894. També tenia una fàbrica a Santa Coloma de Queralt, lloc d'origen de Josep Ferrer Asbert. Segons el Registre Fiscal de 1906, era una 'fábrica de tejidos con patio', propietat d'Antoni Canals Puigjaner. Cal destacar que és la única casa d'aquell carrer que apareix en l'esmentat registre. Els anys anteriors a la 1a. Guerra Mundial foren de crisi per a Canals. La seva continuïtat durant la dècada de 1920 fou curta, després d'una fallida mecanització. En aquells moments Antoni Canals ja havia mort. A la dècada de 1920 funcionava a nom d'Ignasi Maria Canals. Va finalitzar la seva vida productiva entre 1925 i 1930. Tancada la fàbrica, la planta superior es va reconvertir en pisos i la inferior es va dedicar a indústria. En un d'aquells espais de la planta baixa va néixer 'Hispano Radio', empresa que amb els anys arribaria a esdevenir 'Hispano Mecano Eléctrica SA', empresa especialitzada en la producció de material elèctric. Segons el Padró de 1970, hi havia vuit pisos amb un total de 30 habitants. A la dècada de 1990, es va adequar la planta baixa com a restaurant. | 41.5282900,1.6847500 | 390272 | 4598240 | 1890 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44470-foto-08044-103-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Antoni Canals Puigjaner | També conegut com: Ca la Marina. Edifici representatiu de l'arquitectura industrial de la població, posteriorment reconvertit en habitatges, exemple de la recuperació i rehabilitació de l'arquitectura industrial. A l'apartat de funcions, juntament amb la industrial, s'hauria d'afegir la residencial. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||
44471 | Casa Canals Puigjaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-canals-puigjaner | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa entre mitgeres en cantonada amb jardí a darrera, de planta baixa i pis. Presenta una cobertura plana limitada amb barana de ferro de tres tubs horitzontals. Les façanes amb obertures de proporció vertical estucades de color ocre clar. La principal, al carrer Joan Castells, està composada segons tres eixos, les obertures són tancades amb persiana de fusta de llibret mòbil de color blanc; els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb tres tubs horitzontals, el central presenta una llosana amb sòcol massís emfasitzant el portal d'entrada. Les finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro forjat. El portal d'entrada està tancat amb porta vidriera de ferro forjat, de disseny decó, accedint a un vestíbul amb les parets revestides de sòcol de peces ceràmiques de 15x15 cm de color verd pàl·lid amb una fina imposta decorada a manera de bitllets alternant blanc i negre. La porta d'entrada a la casa és de disseny decó, de fusta pintada. El paviment és de mosaic hidràulic de color blau cel composat a manera de catifa. La resta de façanes estan composades simètricament, la del carrer Pau Casals amb un balcó central i la del pati amb finestres d'arc rebaixat. La tanca és de paredat massís, coronat a dues vessants amb rajola vidrada com la dels ampits de les finestres, i està revestida d'estucat de color ocre clar. | 08044-104 | Carrer Joan Castells, 24 - C. Pau Casals - C. Rec del Corronaire | Segons el padró de 1910, al carrer Castell (actual Joan Castells) únicament hi vivia una família: la de Pere Vivó Cots, teixidor de professió mantenint la seva ocupació fins l'any 1924. Tancada la fàbrica, es va dedicar la planta inferior a industria i la planta superior a habitatges. El nou propietari de la casa fou Joan Esquirol Balada. Joan Esquirol s'havia establert a finals de la dècada de 1910 i es dedicava al negoci de la ramaderia i carnisseria. A nivell polític i social, va formar part del primer Ajuntament franquista format el 26 de gener de 1936. Justament, l'octubre de 1936 va arrendar mitja ploma destinada a la casa carrer Castell número 1. El nom que se li dóna a la casa, 'Ca la Marina', es deriva de la dona d'Esquirol que hi ha viure molt de temps. Es deia Marina Vidal Rius. | 41.5283100,1.6845200 | 390253 | 4598243 | 1903 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44471-foto-08044-104-1.jpg | Inexistent | Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Antoni Canals Puigjaner | També coneguda com a , Casa Esquirol 'Ca la Marina'. Figura com anterior a 1903 (Spal, 2010: 143) i reformes a la dècada de 1940. Edifici representatiu de l'arquitectura racionalista, amb les reixes i portada de ferro de planta baixa de llenguatge eclèctic. | 120 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||
44475 | Cal Sabata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabata | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIV | Casa en cantonada de planta baixa i dues plantes pis. Presenta coberta plana, limitada amb una barana de ferro de brèndoles verticals recolzades amb trams de barana de paredat massís de perfil corb, coronats amb una imposta i una hídria ceràmica. Les façanes són composades amb obertures de proporció vertical, la principal segons un eix, la lateral segons dos eixos junt a la mitgera de ponent. Els paraments de façana de les dues plantes pis són estucats de color salmó, amb una imposta a nivell de forjat de color marró que emfasitza l'horitzontalitat i enllaça amb el revestit de la pilastra de la cantonada. El parament de la planta està aplacat amb peces de granet porrinyo. | 08044-108 | Carrer Major, 2-4; Carrer del Pilar | L'edifici número 2 del carrer Major està situat de ple en la zona medieval de Capellades. Des de mitjans del segle XIX era ocupat en els seus baixos per comerços i en els pisos superiors per habitatge. Els arrendataris del local foren diversos durant la segona meitat del segle XIX i durant la primera part del segle XX. Des de finals de la dècada de 1950, està ocupada per la família Sabata on van obrir una carnisseria. El 1962, fou sotmès a una profunda reforma com es deriva de les dades cadastrals. A finals de la dècada de 1980 van comprar els baixos del número 4 per ampliar el negoci. Actualment és una carnisseria. | 41.5309100,1.6860900 | 390388 | 4598529 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44475-foto-08044-108-1.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Té origen medieval i importants reformes al segle XIX i l'any1962. Pertany a l'apartat d'arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Actualment es un espai residencial i comercial que configura el carrer integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn. | 94|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44476 | Casa Cusiné | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cusine | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). PROGRAMES DE LA FESTIVITAT DE SANT CRISTÒFOL SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres constituïda per planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb cornisa recolzada en permòdols, canal i baixant fins la meitat de la planta baixa. Les obertures són de proporció vertical. La façana està composada simètricament segons dos eixos, les dues obertures de la planta baixa queden emfasitzades pel balcó corregut al llarg de la façana, el qual està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb senzills dibuixos geomètrics. El portal d'entrada, amb arc rebaixat, està format amb carreus de pedra. A la clau central de l'arc hi ha la inscripció '1862. J C y V'. El parament de façana està estucat de color gris i recolza en un sòcol de pedra. | 08044-109 | Carrer Major, 3 | L'edifici actual fou construït el 1862, com apunta l'any que apareix a la seva arcada (junt a les inicials 'JC y T'). El seu promotor fou el primer Cusiné establert a Capellades el 1806 procedent de Montmaneu, Joan Cusiné, sastre d'ofici. Anys després, segons el padró de 1846, constava com a cafeter i devia tenir cert estatus social ja que comptava amb criada. Tradicionalment, els propietaris d'aquesta casa l'arrendaven a famílies diverses amb ocupacions tant variades com: perfils polítics, negocis familiars, recaders. L'any 1930 es va fundar l'empresa d'autobusos Montferri i questa família va adquirir en propietat aquest edifici, on a la planta baixa hi té una agència de viatges i les oficines de la seva empresa d'autobusos. | 41.5308100,1.6861900 | 390397 | 4598518 | 1862 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44476-foto-08044-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44476-foto-08044-109-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Joan Cusiné | També conegut com: Casa Montferri. Forma part del conjunt d'arquitectura popular de cases entre mitgeres que configura el carrer integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn.Actualment compleix una doble funció: com a residencia i com a negoci, Over Travel, agència de viatges. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||
44477 | Casa Domingo Abada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-domingo-abada | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa motllurada amb fretes, canal i baixant fins la meitat de la planta pis. La façana està composada simètricament segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda. Les tres obertures de la planta baixa queden emfasitzades pel balcó corregut al llarg de la façana, protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems. El parament de façana està estucat de color gris. | 08044-110 | Carrer Major, 6 | Possiblement es una estructura d'origen medieval. Aquest edifici, com bona part dels del carrer Major, era ocupat en els seus baixos per comerços i en els pisos superiors per habitatge. L'any 1868 hi vivia Joaquim Domingo i Abadal, un farmacèutic natural de Molins de Rei i la seva família. L'edifici fou sotmès a una important reforma l'any 1920 Des del darrer quart de segle XIX va pasar a ser propietat de la família Santacana que tenia el domicili familiar l'any 1894 era a la plaça Àngel Guimerà, 10 (antiga plaça del Portal). La casa situada al número 6 del carrer Major fou adquirida per Ferran Mallofré, nou arrendatari de la fonda Montserrat, establert a Capellades el 1946. En l'actualitat n'és la seva propietària Montserrat Morist Borràs, dona de Ferran Mallofré. | 41.5308700,1.6861100 | 390390 | 4598525 | 1868 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44477-foto-08044-110-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Forma part del conjunt d'arquitectura popular de cases entre mitgeres que configura el carrer, integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn. A l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades figura com (Vol. 2.2 : 159) figura com anterior a 1868 i reformada el 1920. Durant molt de temps va servir com a residència i com a espai comercial, encara que en aquest moment aquesta segona funció ja no la compleix. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44479 | Cal Titulata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-titulata | TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). LUSIÀ, Modest; COSTA SOLÉ, Josep. 1958. Primer llibre de Capellades, editat per Modest Llusià SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma Programa Festa Major, 1948. | XX | Casa unifamiliar aïllada, macla de dos perímetres rectangulars, de planta baixa, pis i golfa. Es cobreix amb coberta plana, limitada amb barana massissa, coronada amb gelosia de peces ceràmiques vermelles, coberta de teula corba a dues vessants desiguals, acabades amb cornisa de peces ceràmiques vermelles amb permòdols. Les façanes són arrebossades de color blanc i estan composades amb obertures de proporció vertical i quadrada, tancades amb persiana enrotllable. El portal d'entrada està protegit amb porxo cobert amb teula àrab a una pendent acabada amb cornisa, limitat amb obertures d'arc de mig punt. El cos d'edifici destinat a garatge és alineat a la façana i es cobreix amb coberta de teula corba a una vessant. La tanca del carrer és amb sòcol massís de paredat arrebossat, coronat amb un cairó ceràmic vermell i amb pilars intercalats de planta quadrada acabats amb una lluminària esfèrica de vidre opal. La porta és de fusta amb delgues verticals acabada amb perfil corb, de dues fulles batents, alineada amb l'eix de l'entrada a la casa. | 08044-112 | Carrer Garbí, 43 | El carrer Garbí i la seva ampliació per necessitats i projecte urbà s'inicià amb el pagament d'indemnitzacions dels propietaris de terres des de principis de segle XX. A partir de 1934 es fa una segona ampliació adquirint el terrenys a Pere Olivella i Antònia Llucià. Modest Llussià. Aquesta propietat fou la primera casa construïda en aquest indret amb finalitat d'estiueig, poc després fou seguida per les de les famílies Ramírez i Veà. Conrat Sastre i Escala 'Construcciones Sastre SA' l'any 1922, essent l'origen de l'actual SATHER, part de 'Grupo Sastre'. A finals de la dècada de 1980, fou adquirida per Antoni Argelich i Caballeria, que en va realitzar algunes petites reformes, entre elles la construcció d'un pàrquing. | 41.5293800,1.6846800 | 390268 | 4598361 | 1947 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44479-foto-08044-112-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Edifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura noucentista de postguerra, integrat en els edificis de ciutat jardí del seu entorn. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 178,80 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.