Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
44400 | Aqüífer Carme-Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-carme-capellades | Pla territorial de les Comarques Centrals. Aprovació definitiva: setembre de 2008. Secretaria per a la Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya. Planificació de l'espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i Anoia. Agència Catalana de l'Aigua. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Juny de 2003. PROTOTIPUS DE CATÀLEG DE PAISATGE. BASES CONCEPTUALS, METODOLÒGIQUES I PROCEDIMENTALS PER ELABORAR ELS CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. | Sobre explotat | L'aqüífer multicapa de la Serralada Prelitoral Catalana a Capellades, és un aqüífer carbonatat de flux difús. A part del drenatge directe als rius en les zones que per estructura geològica funcionen en règim lliure, l'aqüífer té un drenatge profund en règim confinat, amb sortides molt concretes que aprofiten singularitats geològiques (deus de Capellades). La recàrrega és causada únicament per la pluja eficaç, i la transmissivitat dels medis permeables és relativament petita, raó per la qual la regulació natural que imprimeix l'embassament subterrani és important, fins a conferir al sistema una gran resistència a la sequera, des del punt de vista d'aigües superficials. L'aqüífer multicapa funciona en règim natural poc influenciat i té uns recursos mitjans que s'apropen als 20hm3/any. | 08044-33 | L'aqüífer Carme-Capellades ocupa una superfície d'uns 150 quilòmetres quadrats i transcorre per sota de diversos termes municipals anoiencs i també a la part nord del Penedès. Es calcula que un 60% dels anoiencs consumeixen aigua d'aquest aqüífer, sobretot els habitants de la Conca d'Òdena. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||||||
44639 | Salacot i porró de l'Abric Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salacot-i-porro-de-labric-romani | XX | Aquesta fitxa fa esment a dos elements que formen part del paisatge interior de l'Abric Romaní i adquireixen un valor simbòlic dins l'àmbit arqueològic i de desenvolupament del projecte. Per una banda un 'porró' utilitzat habitualment per l'equip d'excavació i que després de ser cobert per terra i pedra d'una estalactita va poder ser recuperat. D'altra el conegut salacot de l'Eudald Carbonell, director del Projecte, que simbolitza al personatge. Aquest objecte va ser penjat l'any 1997 campanya que va coincidir amb la concessió del Premi Príncipe de Asturias d'Investigació Científica i Tècnica a l'equip d'Atapuerca del que també és codirector el Dr. Carbonell. | 08044-272 | Abric Romaní | 41.5328400,1.6881100 | 390560 | 4598741 | 1997 | 08044 | Capellades | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | La referència cadastral d'aquests elements seria pública, igual que l'Abric Romaní | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||||
44634 | Capgrossos Nous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-nous | http://www.festes.org/articles.php?id=96; http://capgrossoscapellades.wix.com/capdecap#!histria/cu0v | XX | A part dels capgrossos centenaris (fitxa 268), més recent es van anar creant diversos personatges de l'entorn capelladí, significats per l'asimilació a fets rellevants de la historia: Home i Dona del Capelló, Jove i noia estudiants, paperer i dona del paperer, l'home de les festes i la dona enamorada de les festes. També altres associacions locals han fet els petits capgrossos. Tot plegat aquest ampli repertori de costumari no fa quelcom més que reflectir la passió per aquesta costum i la progresiva introducció de nous personatges, apadrinats per persones conegudes dins la cultura i societat capelladina. | 08044-267 | Ajuntament de Capellades. C/ Ramon Godó, 9. 08786 CAPELLADES | Des de finals de 1996 els Capgrossos de Capellades hem fet més de 200 sortides que podem veure amb detall al següent link: SORTIDES I ALTRES ACTIVITATS. Al llarg de la nostra història destaquen l'organització de Trobades de capgrossos a nivell comarcal primer, després provincial i finalment , de la mà de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, la creació de la gran festa del capgrossos catalans, la I Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya que neix a Capellades i que després ha tingut continuïtat biennal en diferents poblacions catalanes on naturalment hem participat fent costat als organitzadors. També hem participat en algunes de les cercaviles més lluïdes del nostre país (Barcelona, Lleida, Manresa, Vilafranca, Olot, Vic, Igualada, Mataró,...), en altres comunitats espanyoles (Castelló, Irun, Calatayud,..), o a l'estranger on hem tingut l'honor de representar als capgrossos catalans en la Trobada europea de gegants i besties a Ath (Belgica) o a l'Aplec Internacional de la Cultura Catalana a Harlem (Holanda). Hem actuat en espectacles de gran format com a 'El temps per un forat' a la Mercè , 'La revolta dels menuts' en les nits de Goliath, al Saló de la Infància i la joventut, tots ells a Barcelona, o també en 'La Ciutat dels capgrossos', “La revolta dels capgrossos”, 'El somni d'un capgròs' o '100 anys de Cap...ellades' que van acabar en produccions audiovisuals,… Altres projectes han estat 'Centenaris' amb la recuperació dels capgrossos centenaris capelladins i una gran festa amb altres caps centenaris del país, la coorganització de la Ciutat Gegantera 2005 amb els Geganters de Capellades, o el treball de recerca 'Nans i capgrossos de l'any de la Picor' que donà lloc a produccions en format bibliogràfic i d'exposició de plafons. Una intensa activitat reconeguda arreu però que es va veure confirmada a casa nostra amb el Premi de Cultura 2011 que premiava tota una trajectòria en la promoció de la cultura popular en general i a Capellades en particular. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 1994 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||||
44635 | Capgrossos Centenaris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-centenaris | http://capgrossoscapellades.wix.com/capdecap#!centenaris/cvgs | XIX | Personatge elaborats en cartró representant personatges paradigmàtics de Capellades.Els anys 60 la família Romanyà va fer donació a l'Ajuntament i de llavors ençà s'han restaurat els anys 1982 i 1996 i la darrera el 2007 dins d'un projecte molt ambicios de l'entitat que, a més de recuperar els capgrossos Centenaris que tornaven a estar molt malmessos, havia treballat durant quatre anys en una recerca local i nacional que culminà amb la presentació de dues produccions de gran interès per a tot el món de la cultura popular i tradicional catalana: el llibre “Centenaris, nans i capgrossos de l'any de la picor” i l'exposició de plafons complementaria “Nans i capgrossos de l'any de la picor” que l'entitat va cedir a l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya per la seva millor difusió i conservació. | 08044-268 | Ajuntament de Capellades. C/ Ramon Godó, 9. 08786 CAPELLADES | Els vuit capgrossos daten del 1899 i, per tant, són figures de gran valor històric; fabricats amb cartró i provinents del País Valencià, representen tres dones i cinc homes que portaven els noms de personatges regionals populars: el Pagès, la Dama, el Tonto, la Vella, el Turc, la Criada, el Tricorni i el Curro. La presentació en societat dels capgrossos restaurats es va fer dins d'un espectacle de balls de capgrossos que comptà amb la presència de diferents comparses de caps centenaris del país i que va culminar amb el passi d'un audiovisual titolat “CENTENARIS, cent anys de CAP…ellades!”, que repassava en forma de capítols amb fotografíes d'arxiu i vídeos actuals deu dècades de la història de Capellades amb els capgrossos capelladins. Pero tornant als capgrossos Centenaris capelladins, aquests es van restaurar al taller El Drac Petit de Terrassa pel reconegut costructor i restaurador Jordi Grau i sota la supervisió del Centre de Restauració de Béns mobles de Catalunya. Després es va crear entre la nostra entitat i l'Ajuntament un protocol i reglament de conservació que va donar lloc per part del Ple de l'Ajuntament a ser declarats Béns del patrimoni cultural material i immaterial de Capellades. Actualment estan exposats a l'antiga entrada de l'Ajuntament i només els fem sortir en ocasions molt especials que siguin contemplades dins del protocol esmentat. Els capgrossos de Capellades tenen una llarga tradició. Actualment, h'hi ha vint-i-dos capgrossos municipals entre els quals vuit ja són centenaris. Les figures més antigues representen personatges populars com el Pagès, la Dama o el Tonto. Els capgrossos petits, o nans, van ser comprats per l'Ajuntament quan els més vells estaven molt malmesos i, avui en dia, els porta la canalla en totes les sortides que es fan. Les quatre parelles de capgrossos més moderns simbolitzen els orígens, el treball, les festes i el futur de la gent de Capellades. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 1899 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Habitualment es troben dins instal·lacions municipals | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||
44636 | Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-1 | Pàgina oficial dels Gegants de Capellades: http://gegants.capellades.net/ | XIX | 'Sembla que el Sebastià i la Dorotea no varen ser els primers gegants que va tenir Capellades, però tot i així la seva antiguitat és remarcable. Van ser construïts l'any 1899 a Barcelona. Havien tingut dos nans que els feien companyia, però fa temps que van desaparèixer. També tenien dos germans, fets del mateix motllo, que van anar a parar a Rupit. Quan els Gegants capelladins van complir cent anys, els germans van venir a la seva festa del Centenari En els seus inicis, el gegant havia vestit de conseller i la geganta segons la moda de l'època, tal i com es pot apreciar a les imatges anteriors. L'any 1999 per a celebrar el centenari, es van fer diversos actes, i un grup de dones de Capellades els va confeccionar uns nous vestits, molt vistosos i elegants. | 08044-269 | Ajuntament de Capellades. C/ Ramon Godó, 9. 08786 CAPELLADES | Coincidint amb el Centenari dels Gegants es va decidir fer una recerca de documentació i fotografies sobre la parella. Després, hi hagué una consulta popular a les escoles, per escollir els seus noms, ja que només es coneixien com el Gegant i la Geganta. Els escolars van triar els noms de Sebastià i Dorotea perquè són els patrons de la vila. Un cop decidits els noms, es va fer una celebració pública de bateig, amb una gran festa on van participar 20 colles d'arreu de Catalunya. L'any 2001 Capellades va acollir la Iiª Mostra de Colles Geganteres de l'Anoia, amb uns estands firals amb representació de totes les colles anoienques. En ells exposaven la seva història, documentació i les sortides que realitzen cada any. També hi havia estands de constructors de gegants i capgrossos i professionals relacionats amb el sector. El mes de setembre de l'any 2002 es va realitzar a la vila la Ia. Trobada de Gegants i Capgrossos de les comarques Anoia, Penedès i Garraf, amb participació de la majoria de les colles de les dues Coordinadores Una de les activitats que cada any realitza la Colla de Geganters de Capellades amb més il·lusió és la sortida que es fa en el decurs de les tradicionals Festes del Carrer. La celebració dura 5 dies, dividits en barris. El dimarts és el Barri del Gegant, un dels més grans. El Sebastià i la Dorotea són els convidats d'excepció a l'hora de ballar el típic Ball Pla. També surten sempre en el decurs de la Festa Major de Capellades, en què a més a més conviden una colla de fora a participar de la festa. Tot això, sempre participant amb agrat a les cercaviles que s'organitzen a Capellades i també a les poblacions de les rodalies. De tant en tant, també es va a fora, havent participat per exemple a la Festa Major de la Mercè, al Camp Nou, al Centenari dels Gegants de Sitges, a Rupit i a d'altres indrets'. (http://gegants.capellades.net/historia/ ) | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 1899 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44636-foto-08044-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44636-foto-08044-269-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Pel que fa a la referència cadastral, entenc que és la Colla de Gegants de Capellades | 98 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44638 | Drac de Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-de-capellades | http://bestiari.cat/quants_som_fitxa.asp http://infoanoia.cat/not/13902/el-drac-de-capellades-es-crema-quan-tornava-d-actuar-de-vilafranca | XX | Es va cremar i ha desaparegut | Drac construït totalment amb fibra de vidre. El seu pes és de 45 kg. Transportat per una sola persona. Les seves dimensions són: 3,5 m. de llargada, per 1,5 m. d'amplada i 2,5 m. d'alçada. Té 8 punts de foc, repartits entre la boca, les mans, l'esquena i la cua. Creat a partir d'una votació popular del poble, en la qual s'escollí el disseny del drac d'entre 15 models exposats a la fira capelladina l'any 1995. Restaurat per a la 1a Trobada de Bestiari Festiu de les Comarques Centrals de Catalunya de l'any 2000, moment en què al drac se li van posar ales fixes, canviar suports dels punts de foc, arnés portador i es va pintar de nou. Va ser construit l'any 1995, amb un pes de 45 Kg. Joan Calveras, Toni Marles i Dimonis de Capellades Llargada: 350 cms. Amplada: 150 cms. Alçada: 250 cms. Carregada interiorment per 1 persona Foc 8 | 08044-271 | Ajuntament de Capellades. C/ Ramon Godó, 9. 08786 CAPELLADES | El Drac de Capellades ha quedat cremat després de patir un incendi el passat 21 d'agost quan tornava d'actuar de la Penjada d'Estelades de Vilafranca del Penedès, un dels actes previs de la Festa Major d'aquesta població. [Img #24425] El Drac, en el moment en què s'estava cremant / Dimonis de Capellades Del Drac, que enguany complia 20 anys i que recentment havia estat polit i repintat, només n'han quedat les extremitats, braços i ales i el cap. La peça es va cremar dins al camionet que la transportava, conjuntament amb el toldo i d'altres materials. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 1995 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44638-foto-08044-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44638-foto-08044-271-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 119|98 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44452 | Cal Lleganya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lleganya | AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA. 2005. Planificació de l'espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i l'Anoia. D.9 Estudi de Patrimoni Cultural i Històric, Generalitat de Catalunya. AVINYÓ, Joan. 1909. Monografia histórica de Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. Est. Tipográfico Nicolau Poncell. BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). PALAU RAFECAS, Salvador. 1994. '800 molins fariners de Catalunya. Des del Sènia i l'Algars al Cardener-Llobregat'. Compendi i 2a. Part. Els molins fariners hidràulics de Catalunya (690 molins inventariats). Santa Coloma de Queralt. Museu-Arxiu Comarcal de Montblanc. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVI | Situat en mig de la zona d'horts entre el Camí Ral i el riu Anoia al nord-est de Can Carol. Edifici rectangular de dues plantes. Té coberta de teula corba a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, a migdia. Les vessants estan acabades amb imbricació de maó i teula. La planta baixa és amb volta de canó. L'accés és fa a través d'una portalada d'arc de mig punt, avui dia paredada. El molí conserva el carcavà que supera el metre de diàmetre, el qual contenia la roda hidràulica o el rodet, i el què havia sigut la bassa. Els paraments de façana són esquerdejats. | 08044-85 | Al nord-est de Can Carol, entre el camí Ral i el riu AnoiaFont de la Reina s/n | Cal Lleganya, segons Salvador Palau Rafecas, orientativament podria tenir el seu origen als segles XV o XVI. L'Agència Catalana de l'Aigua en un estudi sobre el patrimoni de la conca del Llobregat-Anoia situat en zones susceptibles d'inundació, data el molí en els segle XVI o XVII. Dur aquest període hi ha diferents molins documentats, però no ubicats en un punt concret del terme capelladí, per tant seria possible que la datació al segle XV fos correcta. Ja es tenen referències de l'existència d'un molí fariner a la Font de la Reina des del segle XVII. Segons el capbreu de 1649, el seu propietari era Martí Borrull. 1735, figura el lloc esmentat com a hostal arrendat a diversos propietaris. Aquesta propietat va continuar en mans de la família Mora i els seus descendents fins entrar el segle XX, quan ser adquirit pels marquesos de la Pobla de Claramunt. El 1943 fou adquirit per la família Alòs. En l'actualitat és propietat d'Antònia Escala Massagué. L'abans esmentat estudi de l'Agència Catalana de l'Aigua qualifica el molí de 'Cal Lleganya' com altament vulnerable, principalment per la seva important exposició al risc d'inundació. | 41.5339300,1.6905300 | 390764 | 4598859 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44452-foto-08044-85-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Molí del Lleganya; Molí d'en Borrull. Enquadrable dins la cotegoria d'arquitectura industrial. Era un Molí fariner i actualment en desús. Area d'expectativa arqueològica | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44392 | Hortes de la Barquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-de-la-barquera | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades. Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. | XIX | Extensa superfície d'horts, limitats a ponent pel sector industrial del Pla de la Barquera, al nord per una zona industrial, a llevant pel riu Anoia i el polígon residencial Font de la Reina, i a migdia amb la cinglera del Capelló. El Pla de la Barquera és travessat de nord a sud pel camí Ral. | 08044-25 | Al nord-est del casc urbà, a llevant de la zona industrial, a ambdóscostats del camí Ral | Històricament s'esmenta ja a la documentació notarial del segle XVIII. Tradicionalment ha estat una zona agrària, preferentment de regadiu, donada la proximitat del Rec Major. Així, a la documentació de l'edat moderna apareix esmentada com a terra dedicada a cereals de regadiu. Encara a mitjans del segle XIX la zona d'horta era una de les principals àrees de regadiu de Capellades, junt amb la del Capelló. A la segona meitat del segle XX, es van començar a urbanitzar alguns espais, els més propers al Molí de Ca l'Anton i a la Vila. Es va obrir el carrer Benaiges, però durant dècades va quedar limitat a aquest espai amb alguns habitatges i alguna instal·lació industrial (la fàbrica de galvanitzats PREMASA). A mitjans de la dècada de 1990, amb l'obertura de la C-15 i la connexió de Capellades amb el pont situat a prop de la Torre Baixa i La Rata, aquest espai va acabar de desenvolupar tot el potencial que tenia per usos diferents als agraris. Això sumat a la manca de terreny urbanitzable a Capellades, preferentment d'ús industrial, van causar la seva reconversió per a usos industrials a partir de finals de la dècada de 1990. En l'actualitat, el polígon industrial de la Barquera està ocupat, entre altres, per 'Transports Bernade', una fàbrica de Miquel y Costas & Miquel i, també, la deixalleria municipal. | 41.5350000,1.6889200 | 390631 | 4598980 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Dins de la categoria de Règim Urbanistic està definit com a Rústic protegit de valor agrícola. També pel que fà als usos actuals es defineix com: agrari, residencial i industrial. Es cataloga com a Espai d'Interès Paissatgistic atesa la suma combinada dels seus elements integrants: la font, el rec, la sèquia, la resclosa, el molí i el safareig, tot formant una unitat funcional integral que té sentit en el seu conjunt. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||||
44383 | Fàbrica Guasch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-guasch | ALMAGRO, M. 1947. Noticias prehistóricas del Valle del Noya. Nota I, 'El sepulcro neolítico de la Fàbrica Guasch de Capellades'. Pirineos, 6 (any 2) . Zaragoza. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. 1982.L'Arqueologia a Catalunya Avui. Barcelona. GIRÓ, Pere. 1962. 'Notas de Arqueología de cataluña y Baleares'. Ampúrias XXIV. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. MUÑOZ AMILIBIA, A.M. 1965. La cultura neolítica de los sepulcros de fosa. RIPOLL, Eduard i LLONGUERAS, M. 1963. 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa'. Ampurias XXV. Barcelona | A l'IPAC figura com estat de conservació desconegut | L'any 1926 fruit de les remodelacions a la propietat de Josep Guasch es va documentar un sepulcre de fosa. Ni l'any 1984 durant la realització de la Carta Arqueològica, ni durant la revisió de l'any 1991 no restava cap evidencia. L'estructura era una fossa simple circular amb una profunditat d'1.15 metres amb petites pedres delimitant-la i una llosa de cobertura. Restes d'un cos arrupit amb les cames flexionades amb un molt mal estat de conservació acompanyat d'alguns bocins de ceràmica. | 08044-16 | Av de Maties Guasch | Enterrament descobert i destruit l'any 1926 fruit de treballs de remodelacions de terres | 41.5276200,1.6853200 | 390319 | 4598165 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44383-foto-08044-16-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Segons el tipus de tomba i les restes ceràmiques, pertany al periode Neolític Mig-Recent amb una cronologia entre 3500 i 2500 aC. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44468 | Casa Llupià Puigjaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llupia-puigjaner | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Edifici entre mitgeres en cantonada, de planta baixa, pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa, canal i baixant fins al primer forjat. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical. A la façana de l'avinguda Maties Guasch el balcó està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems; les finestres estan protegides amb reixes de barrots verticals. La façana del passeig Immaculada Concepció està composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical; les finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat, pintats de color blanc i recolzen en un sòcol alt esquerdejat de color gris; les cantonades de l'avinguda són amb carreus de pedra . | 08044-101 | Av. Maties Guasch, s/n. Pg. de la Immaculada Concepció, 53 | Aquesta edificació és posterior al plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851, donat que la urbanització d'aquesta zona del municipi s'inicia als voltants de 1870. Francesc Llupià va obtenir permís el 1897 per edificar al carrer de la Concepció, a la carretera de Capellades a Martorell, a la zona del Ramal. La propietat va continuar en mans de la família Llupià fins que a principis de la dècada dels 80 fou adquirida per l'Ajuntament de Capellades. En aquesta casa hi va tenir la seva seu l'agrupació local de la Creu Roja. En el present és la seu del 'Centre d'Emergències Municipals de Capellades'. Aquest espai va començar a desenvolupar aquesta funció a finals de 2001, tot i que no fou inaugurat fins el setembre de 2002. | 41.5274100,1.6837000 | 390183 | 4598144 | 1897 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44468-foto-08044-101-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Francesc Llupià Puigjaner | Conegut com Cal Llupià i per la seva funcionalitat: Antiga Creu Roja i Centre d'Emergències Municipals de CapelladesEdifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura d'habitatge popular, integrat en l'entorn d'edificis industrials. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||
44410 | Molí de Cal Castells (Fàbrica J. Vilaseca S.A.) i vestigis dels molinsde Cal Mata i Can Separa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-castells-fabrica-j-vilaseca-sa-i-vestigis-dels-molins-de-cal-mata-i-can-separa | BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. Full a full. 'La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220) GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capelladescoordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. Fons Família Franch. | XVIII | Es troba al nord del casc antic. Ocupa un solar de forma rectangular, alineat al carrer, el qual al seu costat de llevant hi té adossats dos cossos de planta rectangular. Consta de planta baixa i tres plantes pis. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer, acabades amb una simple cornisa, canal i baixant fins a sota la cornisa. La façana al carrer està composada simètricament amb quatre nivells amb obertures de proporció horitzontal; la façana lateral de migdia està estructurada en dos eixos amb obertures de proporció horitzontal, i la del costat nord, segons sis eixos amb obertures de proporció vertical, en un dels quals hi ha un portal d'entrada tancat amb una porta de tres fulles de posts de fusta. Els murs són de paredat revestit d'arrebossat pintat de color ocre, els quals recolzen en un sòcol de carreus de pedra aplacada. A la part de baix del costat de migdia de la façana principal s'ha després l'arrebossat i ha deixat a la vista el paredat. Destaca la meitat d'una portalada d'arc rebaixat amb carreus de pedra, posteriorment tapiada i malmesa per l'obertura de la finestra, i, també, cal senyar un arc rebaixat de sis filades de totxo tapiat. | 08044-43 | C. Amador Romaní s/n | Sembla fora de dubte és que la familia Balaguer tenia des d'antic un molí fariner a la Costa del Molins tal com s'esmenta en el capbreu de 1435. Aquest molí, com la resta del patrimoni Balaguer, va anar a parar a mans de la familia Bas. El molí estava gravat amb l'obligació de moldre el gra de la família Mora. Francesc de Bas i de Monner en els inicis de la 'febre' paperera el va reconvertir a usos paperers. El pas de molí fariner a paperer es va iniciar el 1733 i el 1737 encara no estava finalitzada. L'obligació de moldre el gra de la família Mora, al no poder-se materialitzar, es va transformar en un censal, finalment extingit el 1776. La família Bas va prestar especial atenció a aquest molí, donats els importants ingressos que es podia assegurar, bé sigui fruit del seu arrendament o bé de la gestió directa. El benefici del molí paperer explica les succesives reformes i millores. En el període inicial fou arrendat per diferents membre de la família Romaní. En l'època daurada de la fabricació de paper a Capellades, durant les dècades de 1760 i 1770, Francesc de Bas va participar en els principals contractes signats pels paperers de Capellades amb la Reial Hisenda. Finalment es va fer amb el control d'aquest molí, i de la resta de patrimoni, Francesc Castell de Posas, fruit d'un llunyà parentiu amb els Balaguer. Aquest és l'origen del nom del molí: Cal Castells (per deformació de Castell). El 1815 s'estava plantejant una nova conversió del molí als seus antics usos fariners donada la baixa rendabilitat de l'activitat paperera en aquells moments. La recuperació del mercat interior i de les exportacions americanes van permetre el seu manteniment per a usos paperers. La fàbrica fou sotmesa a una intensa reforma a la dècada de 1870. Els canvis responien a les noves necessitats derivades de la incorporació de les màquines picardo. Josep Vilaseca fou l'iniciador de l'empresa que actualmente és propietària de 'Cal Castells'. Els molins gestionats per Vilaseca estaven especialitzats en paper de qualitat. Així, l'any 1908 produïa 'fardos del sello' o de 'papel de oficio', tot conservant a la seva cartera importants companyies, ajuntaments i diputacions. La familia Vilaseca era originària de Piera. Josep Vilaseca Puigjaner havia tingut. | 41.5335900,1.6838700 | 390208 | 4598830 | 1733 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44410-foto-08044-43-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Francesc de Bas i Monner (de la reforma de 1733). | Arquitectura industrial i Àrea d'expectativa arqueològica | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||
44414 | Can Bas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bas | BARTROLÍ I SANTA, Raül. 2008. Casa Bas. Estudi-Informe per a la declaració de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) .Capellades. BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). PONS TORT, Antoni; SUGRANYES, Margarida, 1998.Fundació Ràfols- Casamada/Maria Girona, Capellades. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. SUGRANYES DE FRANCH, Ramon. 1998. Militant per la justícia. Memòries dialogades amb el pare Hilari Raguer. Barcelona. Ed. Proa. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. Fons Família Franch | XVII | Casa senyorial entre mitgeres de dos cossos de planta poligonal, un a cada costat de carrer, units amb un cos en planta primera, tancat per sobre del carrer quedant com a portal d'accés al casc antic, cobert amb volta de canó rebaixada. El cos principal està constituït per planta baixa, pis i sota coberta complexa de teula corba, amb les vessants acabades amb imbricació de maó i teula, canal, i baixant fins el forjat de planta baixa. Els balcons de la primera planta tenen brancals i llinda plana de pedra i estan protegits amb barana de ferro forjat de brèndoles verticals en reganyol amb dibuix geomètric al centre. A la planta sota coberta les finestres són de proporció sensiblement horitzontal d'arc rebaixat. A la planta baixa, hi ha dos portals d'entrada d'arc de mig punt amb carreus de pedra, tancats amb porta de fusta de dues fulles batents. El parament de la façana és arrebossat. L'accés a la casa es fa es fa a través del portal proper a la volta, un cop a dins, a ambdós costats del distribuïdor, hi ha portals carreuats d'arc rebaixat i llinda plana, tancats amb portes de fusta de fulles batents, que donen accés a diverses dependències. Al fons de la sala hi ha l'escala, amb volta a la catalana, d'accés a la planta pis. El forjat és de bigues de fusta vista i el paviment de toves (fins les obres de l'any 1987, era un paviment de còdols). Les dependències de la planta pis són tancades amb portes de fusta emplafonada de dues fulles batents. La façana al carrer Dr. Fleming, pràcticament recoberta d'enfiladissa, està composada amb obertures de proporció vertical; en destaca l'obertura d'arc rebaixat del portal d'entrada al casc antic. Al costat de ponent té adossat un cos de planta baixa i pis a l'altre costat de carrer, el qual sobresurt de l'alineació de la façana del carrer Dr. Fleming del cos principal. La planta pis es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. La façana de ponent està oberta al terrat-coberta de la planta baixa, el qual està limitat amb barana massissa arrebossada i pavimentat amb cairons ceràmics manuals. Aquesta façana està limitada per quatre arcs de mig punt i en el capcer hi ha encastat l'escut de la família Bas en pedra; els paraments de façana són arrebossats i pintats de color blanc. Al porxo i terrat s'hi arriba des de la sala de la planta pis i mitjançant un tram d'escala des del pati amb barana de ferro forjat de brèndoles verticals, on destaca l'arbrat plantat a manera de passeig; el pati queda tancat vers el carrer amb una porta de ferro de barrots verticals de dues fulles batents d'un metre d'alçada. En un parament de la façana del carrer Dr. Fleming hi ha adossat un plafó de rajoles blanques amb la grafia 'A Oriol Solé i Sugranyes. Veí de Capellades. Lluitador antifeixista. Assassinat pel règim franquista durant la fuga de la presó de Segovia el 6 d'Abril del 1976. QUE EL TEU EXEMPLE I LA LLUITA NO CAIGUIN EN L'OBLIT. 6.4.2005', en la part baixa del plafó hi ha un dibuix del seu rostre. | 08044-47 | C. Amador Romaní, 2-4 | La Casa Bas és de les cases més antigues de Capellades i senyalava una de les entrades de la vila: la de Soldevila. La família que li dóna nom va reunir importants patrimonis, degut a una clara política endogàmica entre les principals famílies locals. La primera família propietària de la casa, de la qual es té constància, és la Balaguer. Les primeres referències dels Balaguer són de 1381 en la persona de Berenguer Balaguer, el qual apareix en el capbreu de 1411 i van acumular un important patrimoni al final del segle XV fruit de diverses aliances matrimonials. El patrimoni Balaguer-Valtà va anar a parar a mans de la familia Bas en casar-se Magdalena Balaguer, filla de Francesc Balaguer, amb Fèlix Bas, originari de Piera. A partir d'aquell moment la poca bibliografia existent ha comès algunes errades en l'anàlisi de la transmissió del patrimoni de la 'Casa Bas'. Un plet establert a inicis del segle XIX per Francesc Castell permet una aproximació més propera a la realitat. El plet es fonamentava en la venda d'un molí paperer, abans fariner, adscrit originalment al patrimoni Balaguer. Aquest molí fou venut el 1798 per Joan Bas i Marañosa a Anton Ferrer i Ventallols, fet que fou dut a tribunals per Francesc Castell el 1804. Joan de Bas va nomenar hereva universal seva a M. Rosa de Moner i de Bardagí, consort de Francesc Xavier Duran i de Descallar. Els Duran eren una nissaga d'adroguers barcelonins enriquits i ennoblits durant la segona meitat del segle XVII. El testament de Joan de Bas i Marañosa va obrir un conflicte, poc conegut. Hi ha publicats diferents llibrets que relaten aquest contenciós que s'allarga durant el primer quart del segle XIX. Posteriorment Francesc Xavier de Franch fou diputat provincial per Igualada i intervingué activament en la vida de Capellades i de tota la comarca. La família Bas va protagonitzar un episodi curiós amb el plet que van mantenir per poder obtenir un oratori familiar a mitjans del Benet XIV una autorització per sentir missa a casa en una capella privada. El breu pontifical porta la data del 10 de març de 1756, i el Bisbe de Barcelona l'enregistrà i el trameté a Capellades el dia 27 de setembre del mateix any. La inauguració de l'oratori es féu el 2 d'octubre. Actualment aquest espai està destinat a activitats culturals i socials de caire públic: diferents dependències d'ús municipal i la sala d'exposicions, que entrà en funcionament després de la urbanització dels terrenys que l'envolten, anomenats 'Hort de la vila', a partir de l'any 1990. A la Casa Bas hi ha el projecte d'ubicar-hi la 'Fundació Ràfols-Casamada - Maria Girona', nodrida amb els fons personals d'ambdós artistes. Cal recordar que la família Ràfols-Casamada té una llarga relació amb Capellades. Un fet a tenir en compte és, que els propietaris sempre han estat membres de famílies benestants que no hi han viscut amb continuïtat, sinó que l'han utilitzada com a segona residència | 41.5316900,1.6852700 | 390321 | 4598617 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44414-foto-08044-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44414-foto-08044-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44414-foto-08044-47-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | S'enquadraria dins les categories d'Arquitectura residencial urbana entre mitgeres i Àrea d'expectativa arqueològica | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44409 | Molí de Pau Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-pau-vidal | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. ' Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). Barcelona SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Conjunt format per dos edificis. El principal és de planta sensiblement rectangular amb la façana principal de trencada al carrer. Consta de planta baixa, amb l'espai productiu cobert amb voltes, la planta pis d'habitatge i dues plantes pis de miradors o estenedors. Presenta el sostre a doble vessant amb coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana al carrer. Les vessants són acabades amb cornisa de permòdols, canal i baixants vistos fins per sota del primer forjat. La façana està composada amb obertures de proporció vertical; les dues darreres plantes amb les 'ventanes' característiques dels assecadors dels molins paperers, quinze en les façanes principal i posterior, i sis a la façana lateral. L'entrada s'efectúa a través d'una ampli portal emmarcat amb carreus de pedra amb arc rebaixat, en la clau hi ha l'escut en baix relleu amb una àliga recolzada en una bola com a marca, les inicials 'P.V. Y F.' i la data de 1854. La portalada queda tancada amb una porta de fusta encadellada i clavetejada de dues fulles batents amb una portella. El portal queda emfasitzat per un balcó de la planta pis protegit amb barana simple de ferro de brèndoles verticals. El revestiment d'arrebossat es troba molt malmès. En la part posterior, separat del principal, hi ha el segon edifici de planta rectangular perpendicular al primer edifici. Consta de planta baixa i dues plantes pis. Es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants acabades amb cornisa per mòdols. Les finestres de la segona planta són les característiques 'ventanes' tancades amb dos porticons batents de fusta. En un tram de la façana nord té adossat un cos de planta baixa i pis. | 08044-42 | C. Amador Romaní, 55 | La primera construcció és de 1794, segons respostes a una enquesta realitzada l'any 1861. No obstant, l'edifici actual va ser resultat de la profunda reforma realitzada a la segona meitat del segle XIX per Pau Vidal i Farreras. Prèviament entre 1840 i 1842 ja hi havia realitzat diferents treballs de millora. Com en altres casos, l'empresa familiar cotonera es transformà en paperera. Sobre el portal principal, hi ha l'escut d'aquest fabricant –amb les seves inicials i l'àguila com a marca- i la data de 1854. Possiblement aquestes obres van representar una transformació en profunditat d'un establiment paperer anterior, relacionat amb els molins del Mas Vidal i, més antigament, d'un establiment draper. És significatiu que a les matrícules industrials no aparegui cap instal·lació nova a nom de Pau Vidal. L'única que apareix compta amb una sola tina fins el 1857. A partir de 1858 n'apareixen dues, possiblement com a resultat de les obres finalitzades el 1854. El 1897 el conduïa Josep Vidal i Boniquet. Sembla que aquest molí va entrar al segle XX sense excessiva activitat, com ho demostra el fet que en una estadística laboral hi constessin únicament dos treballadors. Possiblement treballés només de forma complementària a l'altre fàbrica que tenien a la Torre de Claramunt. Segons testimonis orals, a mitjans de segle XX, en alguna ocasió s'hi havia fet paper a mà per encàrrec. Segons el Registre Fiscal de 1906, aleshores era propietat de Josep Vidal Boniquet i estava situat al llavors carrer Montserrat, 59, amb 560 m². De totes formes, des de fa dècades, l'ús que ha tingut aquesta instal·lació paperera ha estat el d'habitatge, tot llogant-se diferents espais amb aquesta finalitat. En l'actualitat és propietat de la família Olivé-Gili, els darrers que varen fabricar paper a la segona meitat del segle XX a les instal·lacions veïnes de Cal Pau Vidal de Baix o Cal Roda. | 41.5374600,1.6861900 | 390408 | 4599256 | 1794 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44409-foto-08044-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44409-foto-08044-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44409-foto-08044-42-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com: Molí de Cal Gats. Situat a l'extrem nord del terme municipal, al límit amb el barri de la Torre Baixa de la Torre de Claramunt, a les afores del nucli urbà prop del camí ral; actualment en zona industrial on es desenvolupa en fase de creixement el Sector SUP-II Pla de la Barquera; per la banda de migdia limita amb el Molí de Cal Farreras. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44411 | Cal Fortugós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fortugos | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Conjunt de quatre naus de planta rectangular, situades en un solar de planta poligonal irregular amb façana a tres carrers. La nau principal s'adapta a les alineacions dels carrers Ramon Godó, Call i Dr. Fleming i consta de planta baixa i tres plantes pis. La segona nau fa de gir entre les dues alineacions de la façana del Dr. Fleming; manté l'alçada de planta baixa i tres plantes pis. La tercera i quarta nau presenten l'eix longitudinal perpendicular a la façana del Dr. Fleming i estan constituïdes per planta baixa i una planta pis. Les quatre naus es cobreixen amb coberta de plaques de fibrociment a dues vessants. Les façanes estan composades segons diversos eixos, amb les obertures de proporció quadrada o sensiblement rectangular i estan revestides d'arrebossat. | 08044-44 | C. Dr. Fleming, 12 al 20; C. del Call, 37; C. Ramon Godó | L'origen de Cal Fortugós fou un antic batà de llana, possiblement amb orígens medievals, propietat de la família Puigdengolas, dedicats a l'activitat llanera, com a mínim, des del segle XVI. Josep Puigdengolas va participar de l'expansió del sector paperer a Capellades a la segona meitat del segle XVIII, tot sent cosignant de moltes contractes establertes amb l'administració pública espanyola. Al llarg dels segles XVIII i XIX pasa a ser molí paperer i diversos membres de la familia van fer carrera a la política local fet que determinà diversos arrendaments de la propietat. El molí de Cal Fortugós no va comptar mai amb excessiva capacitat productiva (segons les matrícules industrials de finals del segle XIX tenia únicament una tina) . L'any 1914, s'hi van realitzar obres de reforma dutes a terme pel constructor Josep Vives i Salvador. A partir de llavors desapareix qualsevol esment a la matrícula industrial, com a mínim fins la dècada de 1930. Ja en aquell moment, Cal Fortugós era gestionat per 'Miquel y Costas & Miquel'. Temps després, l'empresa de la família Miquel es va fer amb la propietat de la fàbrica. Des de llavors continua en mans d'aquesta empresa d'origen capelladí. Des de fa temps ja no s'hi fabrica paper i únicament està dedicada a la manipulació del paper de fumar (la fabricació dels llibrets de paper de fumar). Està previst que l'edifici sigui objecte d'una permuta amb l'Ajuntament de Capellades que es convertiria en propietari. 'Miquel y Costas & Miquel' compta amb noves instal·lacions al Polígon Industrial de la Barquera per substituir Cal Fortugós. | 41.5320600,1.6861200 | 390393 | 4598657 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44411-foto-08044-44-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Fàbrica de Puigdengolas. D'origen medieval. Reformes als segles XVII, XVIII, XIX i XX. Forma part de l'Arquitectura Industrial i és una Àrea d'expectativa arqueològica. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44587 | Casa Sebastià Fàbregas Soteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sebastia-fabregas-soteras | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa alineada al carrer, constituïda per planta baixa, planta pis i sota coberta, el cos del costat de llevant, i per planta baixa i tres pisos, al cos del costat de ponent. Presenta coberta plana limitada amb una barana massissa. La façana està composada segons tres eixos, dos formen el cos de llevant i un el de ponent, amb obertures de proporció vertical emmarcades en el terç superior amb decoració de frondes i cornisa trencada, tancades amb persiana de fusta de llibret mòbil de color blanc. Les de la planta baixa tenen barana de ferro forjat i els dos balcons estan protegits amb baranes de ferro forjat amb dibuixos geomètrics i florals. Les lloses dels balcons recolzen en mènsules amb motius escultòrics. El portal d'entrada, situada en l'eix central, està tancat amb una porta vidriera de ferro de dues fulles batents que s'obre al vestíbul, el qual està pavimentat amb mosaic hidràulic de dibuixos geomètrics i les parets laterals decorades amb arrimador de peces esmaltades, amb motius geomètrics i vegetals de garlandes sobre un fons blanc. A la paret del fons del vestíbul hi ha la porta de fusta emplafonada. El parament de la façana està revestit d'estucat i recolza en un sòcol de pedra aplacada que incorpora les finestres de ventilació de la planta semi soterrada. | 08044-220 | C. Travessia del Portal, 8 | El carrer de la Travessia del Portal, a mitjans del segle XIX, era el límit urbanitzat i edificat de la vila pel costat sud, i ja presentava una estructura similar a l'actual. Segons el Padró de 1868, a la casa número 8 de la Travessia del Portal hi vivien Llorenç Pascual Mora. Dels diversos propietaris de l'immoble destaca Salvador Llopis Fàbregas que havia exercit funcions de secretari municipal de l'Ajuntament. A inicis de la dècada de 1930 els interessos empresarials de la família Llopis estaven concentrats en 'Fàbregas Llopis y Cia.' (de Barcelona) i en 'Sabat i Llopis'. Amb posterioritat,''Cal Fàbregas' durant dècades va esdevenir habitatge d'estiu. Darrerament ha estat ocupada de forma permanent. . | 41.5281100,1.6877000 | 390518 | 4598216 | 1919 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44587-foto-08044-220-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Altres denominacions: 'Can Fabras', Casa Salvador Llopis Fàbregas 'Can Llopis'. Casa representativa de la arquitectura culta de llenguatge eclèctic, integrada en el seu entorn. | 102 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44451 | Cal Simeón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simeon | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Actualment es troba deshabitada | Casa aïllada situada a peu del camí Ral, a la banda de ponent. Te planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Presenta coberta a doble vessant amb teula corba acabades amb imbricació de maó i teula, i el carener paral·lel al Camí Ral. Les façanes són composades amb obertures de proporció vertical. Les finestres balconeres de la planta segona estan protegides amb baranes de ferro de brèndoles verticals que sobresurten lleument del pla de façana. Els paraments tenen el paredat comú vist i les cantonades carreus de pedra a tota alçada. A la planta baixa, amb façana al camí Ral, la portalada del mig és de carreus de pedra amb arc rebaixat, el del costat de migdia amb llinda plana de fusta i el del costat nord, d'arc rebaixat de tres filades de totxo recolzat en una llinda plana de fusta. Tots tres portals són tancats amb portes de fusta de posts de dues fulles batents. A la façana de migdia s'obren dues portes amb llinda de fusta, una tapiat amb envà i l'altra tancada amb porta de posts de fusta, de dues fulles batents. La façana nord no té obertures. | 08044-84 | Camí Ral, entre conjunt Font de la Reina i el Molí Vell. Costat oest del camí | Aquesta casa apareix vinculada des d'antic a la família Tort, que ja vivia a la Font de la Reina a finals del segle XVIII. El primer Tort del qual es té notícia és Simeó Tort, paperer de professió, asseveració confirmada. Pel padró de 1846. La casa ja figura a la Matriu Cadastral realitzada per l'agrimensor Rómulo Zaragoza, aquesta casa ja estava construïda el 1851. Joan Tort va rebre el 1874 en herència del seu pare, entre d'altres béns, Cal Simeón. El propi Joan va incrementar el patrimoni familiar tot adquirint diferents terres de conreu: una zona de regadiu a La Barquera, el 1884, i una feixa de terra erma, ocupada abans l'hereu per oliveres, a la zona coneguda com 'sota el Capelló', el 1886. del matrimoni Tort i Pagès fou Simeó. Simeó i la seva família encara vivien a aquesta casa aïllada del nucli de la Font de la Reina el 1894. El 1910 aquesta família ja vivia a Cal Pinal (en aquells moments Font de la Reina, 5), al costat de Cal Carol. A partir de llavors, Cal Simeón es va convertir en un simple magatzem. Així, en el padró de 1910 no consta que hi resideixi ningú. Possiblement, el canvi de domicili estava vinculat a què Simeó Tort actuava a inicis del segle XX com administrador de les propietats de Cristóbal Via de Llança (domiciliat a Barcelona), propietari de bona part de la Font de la Reina. Segons el Registre Fiscal de 1906, Cristobal Vial posseïa les cases de la Font de la Reina (3, 5, 7, 9 11, 13), entre elles Cal Pinal. La família Tort va deixar de viure a la Font de la Reina a finals de la dècada de 1910, com ho demostra el cens de 1920. En aquell any ja vivien a la casa que posseïa la família a la plaça Sant Miquel des de, com a mínim, finals de la dècada de 1870. La família Batlle va adquirir Cal Simeón a la dècada de 1940. En el si del projecte del parc arqueològic del Capelló fou adquirida per l'Ajuntament de Capellades 2005. Actualment està habitada. | 41.5317700,1.6903000 | 390741 | 4598619 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44451-foto-08044-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44451-foto-08044-84-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Catalogada com arquitectura residencial rural i Àrea Expectativa Arqueològica | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44405 | L'Hospici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhospici | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. MUSET I PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). RIBA COLL, Pau. 2005. Pasado y presente. Memorias de Pau Riba i Coll, editat pel propi autor. ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Es localitza al camí que de nord a sud travessa el terme municipal, a l'est del nucli urbà, per sota la cinglera del Capelló, prop de la riba dreta del riu Anoia. En el seu recorregut passa junt a l'Hospici, travessa el petit nucli urbà de la Font de la Reina; en el tram anomenat Pas de l'aigua passa junt el Molí Vell i la fàbrica de Cal Violant, prop del límit de terme. En tot el traçat conserva el paviment de terra. Es una casa associada al camí que presenta planta baixa, pis i golfa. Presenta coberta dos vessants, de teula corba acabades amb imbricació de maó i teula. La façana que dóna al camí està composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical. El balcó està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals. A la planta baixa hi ha dos portals de carreus de pedra amb arc rebaixat, tancats amb portes de fusta de dues fulles batents, una emplafonada i l'altra clavetejada. Les façanes són arrebossades i les cantonades amb carreus de pedra. Les parts laterals presenten petites obertures de proporció vertical. | 08044-38 | Camí Ral. Font de la Reina, 1adreça fiscal: Font de la Reina, 1 | L'hospici es va construir en terres de l'antic patrimoni de la família Valtà, important família drapera, propietària de les terres des de la primera meitat del segle XV. Posteriorment foren propietat dels Balaguer durant els segles XVI i XVII. L'edifici fou construït a la primera meitat del segle XVIII per Francesc de Bas i de Monner, coneixent el cost de l'obra i la primera menció, com a 'hospici', com a casa. El gener de 1819, foren cedides en establiment es va cedir la propietat a propietari d'un molí draper, prop d'aquesta casa. Durant el segle XX la casa va tenir diversos propietaris. Des dels anys quaranta va ser casa de pagès amb corrals per bestiar i terres de conreu als voltants. | 41.5346000,1.6895700 | 390685 | 4598934 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44405-foto-08044-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44405-foto-08044-38-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Rellevant com a model d'arquitectura residencial rural. Es considera Àrea d'expectativa arqueològica i és terreny rústic protegit de valor agrícola . | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44397 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-4 | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. (en premsa). 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. (en premsa). 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES, | XIX | Recinte de planta rectangular que va iniciar la seva construcció l'any 1858 com figura en un element de ferro forjat que fa esment a aquesta data. L'eix de la portalada coincideix amb l'eix de la capella. L'espai antic, conegut com el 'cementiri vell', està dividit en dos àmbits de planta rectangular. En el cos central del primer, hi ha la capella, dos panteons laterals i diverses sepultures de personatges capelladins. Els laterals els tanquen sèries de nínxols de quatre filades, amb el forat del nínxol d'arc de mig punt i coberts amb teula corba a una vessant. El cos central construït, el formen tres capelles panteó. La central, més alta, coronada per un campanar d'espadanya sense campana, pertany a la família de 'Joan Artigas Cardús'. La capella del costat de llevant pertany a la 'Família Grados-Rius'. Aquesta presenta la paret del fons estucada de color ocre i es cobreix amb falsa volta d'aresta. El panteó queda tancat amb una porta de ferro forjat de dues fulles batents. El tercer panteó, situat a ponent, pertany a la 'Família Respall i Piñol'. Figura la data '1882'. Al centre d'aquest departament primer, és on es concentren les tombes amb hipogeu de les grans famílies capelladines. La primera a construir-se fou la de Ramon Romaní Puigengolas. L'àmbit del sepulcre, de planta rectangular, queda limitat per una barana de ferro fos decorada amb cascalls ancorada en pilars de pedra treballada amb motius escultòrics, a les quatre cares, coronats per una hídria. Presideix el sepulcre una base tronco-piramidal on recolza una creu embolcallada amb corona floral. Figura la data '1895'. El segon sepulcre pertany a Llorenç Miquel i Costas, segons projecte de l'escultor Josep Planas. És de planta rectangular i és elevat dos graons sobre una plataforma. El perímetre queda protegit per una barana de marbre, formada per quatre balustres i tres passamans de secció circular, a cada banda. La tercera és la de Joan Romaní i Massana. Es tracta d'una tomba menor. El següent sepulcre és el d'Antoni Miquel i Costas, datat el 1914 La més recent és la tomba de la família Durban 'Anno MCMLXXX'. El segon àmbit que cal destacar correspon a la primera ampliació de la dècada de 1910-1920, en direcció sud, conegut com a 'cementiri nou'. És un espai tancat a manera de claustre, limitat per sèries de nínxols de quatre filades, de forat quadrat, protegits amb un petit porxo tancat amb arqueria perimètrica d'arcs de mig punt i pilars quadrats amb un senzill capitell, pintat de color blanc. Es cobreix amb teula corba a una vessant. | 08044-30 | Camí del Cementiri | El cementiri municipal fou una important obra de la segona meitat del segle XIX a Capellades que donava resposta a una necessitat del municipi. Desprès de estudis, reunions diverses el lloc triat fou el cim del Mulà. Al juliol de 1897, el ple municipal va prendre la resolució de cercar nous espais per ampliar el cementiri. Segons el Registre Fiscal de 1906, la seva adreça era 'Despoblado nº 1' i ocupava una superfície de 2.610 m². La construcció de la capella, segons sembla i indiquen certs elements (les inicials J.A. i la data 1911), fou pagada per Joan Artigas i inaugurada el dia de Tots Sants de 1911, tal com recollí la premsa local. La part central de la part 'vella', a finals del segle XIX, va començar a ser ocupada pels sepulcres dels membres de l'oligarquia capelladina. El primer que es va construir, possiblement, fou el de Ramon Romaní i Puigdengolas, obra de Josep Planas. El següent, fou el d'Antoni Miquel i Costas, construïda cap el 1914. Anys més tard, fou enterrat Antoni Miquel i Costas, llavors ja marquès de la Pobla de Claramunt El 14 d'abril de 1918, el cementiri va passar a l'administració directa de l'Ajuntament, tot limitant les atribucions de la Junta del Cementiri (quatre regidors, el rector i el metge titular) establint una ampliació que era necessària, que durant els anys vint va comportar nous nínxols i l'enderrocament d'altres de més vells. L'any 1921, la família Costa i Mas va arranjar el camí d'accés al cementiri i convertir-lo en un parc públic. Durant la dècada dels 60 i 70 del segle XX s'efectuen diverses ampliacions, essent la darrera de l'any 1980. | 41.5251000,1.6850000 | 390288 | 4597886 | 1858 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44397-foto-08044-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44397-foto-08044-30-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com: Cim del Molar o Mulà. És un interessant conjunt funerari del qual s'ha destacar els dos àmbits històrics, el de 1858 i el de la dècada de 1910-1920. El primer, perquè conté els sepulcres de les famílies benestants de la vila, i elsegon, per la seva singular tipologia de porxades amb arqueria que protegeixen els nínxols.1858; ampliacions els anys 1897, 1910-1920, 1965-1967, 1970, 1973, 1978, 1980 i 2008. Capella: 1911. Arranjament i enjardinament del camí: 1921. L'espai és també una Àrea d'expectativa arqueològica. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44401 | EIN Valls de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ein-valls-de-lanoia | <p>PEIN. Decret 328/1992, de 14 de desembre. Generalitat de Catalunya. Prototipus de Catàleg de Paisatge. Bases conceptuals,metodològiques i procedimentals per elaborar els catàlegs de paisatge de Catalunya. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma</p> | <p>La part del PEIN de les Valls de l'Anoia que es troba dintre del terme municipal de Capellades, és el bosc, majoritàriament format per pins pinyers però també amb alzines, i sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles que ocupa pràcticament tota l'àrea. El substrat geològic és, en la major part, pissarrós, excepte en la zona més meridional de la subunitat, on el granit es descompon en sauló.</p> | 08044-34 | Capellades | <p>És molt convenient l'actuació conjunta dels municipis de Vallbona d'Anoia, Capellades i Cabrera d'Anoia per facilitar la connexió dels espais del PEIN de les Valls de l'Anoia. D'altra banda, la neteja i manteniment de l'espai per a reduir el risc d'incendis i de caiguda de roques, així com el condicionament i inventariat de la xarxa de camins que travessen la zona, serien actuacions molt recomanables per a la protecció de l'espai i per a fomentar-ne l'ús públic ambientalment responsable.</p> | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Dins del municipi hi trobem l'espai inclòs en el PEIN (Pla Especial d'Interès Natural) de les Valls de l'Anoia. Aquest PEIN també es troba inclòs en l'espai homònim de la Xarxa Natura 2000 (codi ES5110018), proposat com a LIC (Lloc d'Importància Comunitària) i designat com a ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus). Element d'interès mediambiental | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||||
44600 | Arròs Paperer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arros-paperer | http://www.capellades.cat/actualitat/noticies-historic/ajuntament-consell-comarcal-museu-moli-paperer-i-capellades-comer%C3%A7-junts-en-la-promocio-de-l-arros-paperer-100.html | XXI | Es una recepta culinària promoguda per la Sra. Montserrat Miquel. Es un arròs caldos amb rostit de vedella que intenta recrear el menjar dels paperers que originàriament estaria fet amb xai. Es un reflex d'una visió patriarcal de l'empresa | 08044-233 | Capellades | Es una iniciativa de promoció econòmica i d'atracció turistica promoguda des del Museu Paperer per generar una dinàmica integral del món paperer com a reclam cultural capelladí. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44600-foto-08044-233-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | La recuperació d'aquesta perla gastronòmica, impulsada des del Museu Molí Paperer, va comptar inicialment amb la col·laboració del Consell Comarcal de l'Anoia, la Diputació de Barcelona i el Gremi de Restauració de l'Anoia i va culminar en una presentació amb l'assistència de Carme Ruscalleda i membres de la Fundació Alícia.Des de l'àrea de Promoció de l'Ajuntament de Capellades s'ha volgut donar continuïtat a aquesta embranzida inicial i després de reunions amb membres de Capellades Comerç, la direcció del Museu Molí Paperer i representants del Consell Comarcal, s'han impulsat accions per aconseguir-ho.Així, per exemple, l'arròs paperer va ser el protagonista de la tradicional arrossada de la Festa Major i diversos aparadors d'establiments de la vila han estat decorats amb elements relacionats amb l'arròs paperer. D'altra banda, a més de poder-lo trobar a la carta d'una vintena de restaurants de la comarca, al Museu Molí Paperer i en diversos comerços de la vila es pot adquirir un pack amb els ingredients necessaris. | 98 | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||
44601 | Mercat Figueter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-figueter | XVIII | Fira anual que es celebra el segon diumenge de Quaresma. Avui dia és un esdeveniment social important que atrau molts visitants de la comarca i es fa palesa la riquesa de les entitats polítiques i culturals, de comerç i serveis de Capellades. Altres activitats culturals es fan coincidir amb aquest dates com les inauguracions municipals. Una considerable quantitat de venedors ambulants es distribueixen per carrers i places amb productes artesans, afeccionats a les plaques de cava, tallers de manualitats i jocs infantils, un concurs de pintura ràpida i diverses actuacions d'espectacles d'arrel tradicional. | 08044-234 | Capellades | Possiblement es celebra des de finals del segle XVIII i antigament formava part d'un circuit de fires comarcals d'hivern en les quals els veïns podien desplaçar-se, passar la jornada festiva, mantenir els vincles d'amistat, familiars o comercials i alhora aprovisionar-se dels productes necessaris a cada moment de l'any. Finalment aquesta diversitat de fires van especialitzar-se: la fira de Reis d'Igualada, per a vendre planter, la de Sant Sebastià a Òdena, per a vendre porcells; per la de la Candelera a la Pobla, porcells i calderes. A Capellades es venia pesca salada, sobretot el congre de la Quaresma, la menja tradicional per a complir el precepte quaresmal d'abstinència de carn. A finals del segle XIX va esdevenir una fira amb molta concurrència, sobretot d'igualadins, i d'aquí li ve el nom de 'mercat figueter', perquè als igualadins, a la comarca, els deien el malnom de 'figueters'. Al segle XIX la fira s'allargava durant tres dies, divendres, dissabte i diumenge i el ferrocarril disposava un tren extraordinari per anar i tornar d'Igualada. Com a complement de la vessant comercial, es feia teatre, espectacles i balls diversos. Cap als anys setanta del segle XX, la fira decau en assistència i pràcticament només se celebra al matí del diumenge. Fins que el 1996 que l'Ajuntament i l'Associació de Comerç i Serveis de Capellades intenten revitalitzar com a part de promoció turística de la vila. L'any 1998 es torna a anomenar com 'Mercat Figueter' i es promou els venedors ambulants de productes artesans i representacions al carrer de vells oficis. Per tant, actualment ha tornat als seus orígens de promoure l'activitat comercial, econòmica i social que va tenir en origen. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es una festivitat coordinada des de l'Ajuntament de Capellades | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||||
44602 | Festes del carrer de Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-del-carrer-de-corpus | XIX | Les Festes de Carrer de l'Octava de Corpus es distribueixen en diversos barris: Dissabte després de Corpus el barri de les Bledes; dilluns, el del Ruc; dimarts el del Gegant; dimecres, el del Ninot i dijous el barri de les Places. Actualment cada barri fa la festa de manera molt semblant: al matí els infants van a beneir el tortell a l'Església ('portar la panera'), fent un seguici precedit per l'orquestra que toca una marxa que ja s'ha fet popular d'aquestes festes i que recorre els carrers del barri. Per la tarda es va a 'treure ball' al carrer i seguidament es repeteix el ball a la pista de la Piscina Municipal per a tots els veïns del barri i les seves parelles. En aquest acte hi destaca el Ball Pla de Capellades que és dansat solemnement pels participants atès que constitueix un emblema important de la identitat de la vila. | 08044-235 | Capellades | Documentades de finals del segle XVIII, tot i que poden ser més antigues des del moment que la població de Capellades té el pes demogràfic per fer celebració per barris vuit dies desprès de Corpus. Antigament, cada barri competia en lluïment a la resta. A la vigília de cada festa, al carrer s'hi feia revetlla amb ball, menjades i jocs. L'endemà hi havia ofici religiós al matí i es formava un seguici popular cap a l'església amb els veïns. Els administradors de la festa del barri canviaven cada any i tenien el privilegi de treure ball en la dansa sortint de l'ofici. Possiblement era un ball de garlandes en el qual se subhastaven coques. Diverses tradicions que es van consolidar a la gresca festiva de cada un dels barris van acabar definint-los amb el nom que es coneixen ara: les enramades dels carrers amb bledes, la processó cap a ofici amb un ruc, amb la figura d'un un gegant, o la crema carnestoltesca d'un ninot. Però l'adveniment del liberalisme al segle XIX va comportar la transformació de les festes: els elements més arrauxats van ser convertits en folklore, la vegetació als carrers es va canviar per serrells de paper, el ball antic es va abandonar per un ball de tarda amb nous balls de moda, i el ritual de l'encant de les coques va ser transformat i dirigit als infants, que s'incorporaren al seguici amb els tortells i ara com a nous protagonistes. Al tombant de segle, 'americanos' capelladins regalen gegants i capgrossos als seus respectius barris i, amb voluntat i noves iniciatives d'alguns administradors i dels veïns, les Festes de Carrer continuen durant el segle XX com les festes més populars i lluïdes de la vila. En aquest moment d'esplendor, Domènec Roig i Domènech, administrador del barri del Ruc el 1948 va introduir un Ball Pla, que havia construït amb les tonades antigues de la festa i ben aviat es va convertir en el centre ritual d'aquestes festes. Amb el creixement urbanístic de la vila, les Festes de Carrer van acabar el segle XX amb una gran desigualtat en la mida dels barris i certa crisi, en gran part deguda als horaris inflexibles de la vida industrial. Això va comportar la desaparició de les revetlles, els jocs, i també de la figura dels administradors. Per a conservar les festes es va convenir fer una única caixa per a tots els barris i una organització conjunta. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||||||
44604 | Expressions locals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/expressions-locals | FONT, Toni (Coordinador). 2001. Cròniques d'aquí. Capellades. Vol II. | Dins d'aquest apartat integrem amb documents annex especificitats lingüístiques facilitades per especialites capelladins. Concretament ens va facilitar el seu capítol íntegre de 'La parla de Capellades' que forma part del llibre coordinat per Toni Font, Cròniques d'aquí. Capellades. Vol II. | 08044-237 | Capellades | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44604-foto-08044-237-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 98 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||||
44607 | Santa Dorotea | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-dorotea | XIX | El dia 6 de febrer se celebra a Capellades la festa de Santa Dorotea, patrona de la parròquia, juntament amb Sant Sebastià, festa major d'hivern. Es fa ofici religiós a l'església i alguns actes organitzats per les entitats culturals de la vila. | 08044-240 | Capellades | Aquesta festa té l'origen el 1669 quan un clergue de Barcelona, Ramon Vila, va donar a la parròquia de Capellades la relíquia d'un braç de la santa, procedent del cementiri de Sant Calixte de Roma. Aquest braç, d'un pam i mig de llargada, fou col·locat en un reliquiari d'argent fet per un daurador de Barcelona fill de Capellades, Pau Llorens. El 1672 va arribar la relíquia a Capellades, que la va rebre amb una solemne processó pels carrers de la vila i molts actes festius. Tots els anys es posava la relíquia a pública veneració i, després de l'ofici es portava en processó fins a l'extrem del Carrer Major antigament anomenat de Soldevila, on hi havia oberta al gruix d'una paret, una capelleta de carrer dedicada a santa Dorotea. A resultes de la devoció dels capelladins i considerant els beneficis i les gràcies rebudes per la santa, el 1699 es congregaren al temple els caps de casa presidits pel senyor jurisdiccional i votaren a Déu tenir a santa Dorotea per patrona de la vila, terme i parròquia. D'aleshores ençà, la festa era celebrada amb molt de lluïment. Amb els actes revolucionaris, el 22 de juliol de 1936, la relíquia i el reliquiari van ser destruïts i no és fins passada la guerra que es tornà a celebrar amb solemnitat. La tradicional processó fins a la capelleta del carrer Major es continuà fent fins el 1970. A final de segle XX, l'àmbit no religiós de la festa ja pràcticament ha desaparegut. (Font: Jordi Castellví i Girbau) | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Sant Dorotea és l'advocada de Capellades i durant la festivitat el batlle renova i dona vigència al vincle amb la santa. Hi han diversos Goigs antic i moderns al respecte. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||||
44633 | Festa de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol | XIX | El patró dels conductors ha tingut en els vehicles als grans protagonistes de la celebració de la Festa de Sant Cristòfol a Capellades. Després de la benedicció al matí dels vehicles davant l'església de Santa Maria, amb l'acompanyament de la Banda de l'Escola de Música de Capellades, hi haa la Plaça Catalunya una exposició amb els vehicles clàssics de la 4a. Mostra de vehicles clàssics i amb motor. A la tarda, es va fer la benedicció de vehicle pesats i lleugers, a la cruïlla del Passeig i el carrer Sant Joan. Finalment, a la nit, l'activitat es centra a la Piscina Blava amb el Gran Ball amb Orquestra | 08044-266 | Capellades | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44633-foto-08044-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44633-foto-08044-266-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||||
44640 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-6 | http://www.capellades.cat/actualitat/noticies-historic/ | Tal i com és habitual de cada any, els actes forts comencen el 14 d'agost, amb el Correfoc, tot i que a partir del 12 es podrà gaudir de la Festa Major Popular, amb un ampli ventall de propostes. Tal i com explica la regidora, Susana Moreno, “d'aquesta Festa Major destaca que hem preparat molts actes per als més petits i també que pràcticament totes les propostes són gratuïtes. Tot i no ser el model de festa participativa que ens agradaria anar treballant de cara als propers anys, creiem que serà una bona festa per a què tothom pugui gaudir-la”. El divendres 14 d'agost, a banda del Correfoc, es continuarà gaudint de la botifarrada i de l'Animal Party a la Font Cuitora. El dissabte 15 s'inicia amb l'habitual Ofici de Festa Major, amb el Ball dels Gegants i l'actuació dels Falcons. El pregó, anirà a càrrec de les professores Anna Font i Glòria Sabater. Seguidament, cercavila fins la Font Cuitora on hi haurà un concert vermut amb Ignasi Terraza, Jean Pierre Derouard i Juli Aymí. A la tarda, després del partit de futbol i d'inaugurar l'exposició antològica Joan Campoy Romero a Casa Bas, es farà sardanes amb la Cobla Ciutat de Manresa. A la nit, Territori Stick amb el Capellades Hoquei Club i Ball de Festa Major amb l'Orquestra Belle Epoque. El diumenge 16 d'agost serà molt llarg, ja que hi ha activitats organitzades fins les 6 de la matinada següent. El dia, però, començarà amb una Patinada Popular, missa per difunts, festa infantil de l'escuma i concert vermut. Després de dinar, espectacle infantil i concert de ball d'arrel tradicional. La nit de l'empalmada combinarà l'actuació de diverses orquestres per 4 places de la vila. A la plaça Verdaguer hi haurà la Salseta del Poble Sec, a la de Sant Miquel TheNeighboursDJ's, a la d'Àngel Guimerà la rumba Er Taqueta i a la Catalunya el grup de versions DFESTA.cat El darrer dia de Festa Major es llevarà amb un taller per fer paper en família, una cercavila arrossera i un “Arròs paperer a la Font Cuitora”. A la tarda primer espectacle infantil, després havaneres i cremat. Al vespre es farà un espectacle coral amb els Músic Vox, finalistes a la darrera edició del programa Oh! Happy Day. I per acabar la festa, batucada amb els BATinKAT fins la plaça Verdaguer on hi haurà la traca de final de Festa Major. Coincidint amb la Festa Major des de l'Ajuntament s'ha llançat la campanya “Estimo com vull i qui vull, si dic sí, triem on; si dic no, bona nit!”, per promoure que les celebracions festives estiguin lliures d'actituds sexistes i discriminatòries. | 08044-273 | Capellades | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44640-foto-08044-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44640-foto-08044-273-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | S'estén que la Festa Major no té un propietari, sino que és del conjunt de la població que participa i ho fa possible | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||
44576 | Cases del Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-ramonet | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999.' Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Conjunt de cases entre mitgeres, emplaçades en dos blocs, les del carrer Sant Ramon i les del carrer Girat. Les deu cases del carrer Sant Ramon tenen pati al darrere, consten de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta de teula corba a dues vessants amb ràfec recolzat en mènsules, tortugada i baixant fins a arribar al primer forjat. Façana composada segons deu eixos, un per casa, amb obertures de proporció vertical. Estan protegits amb barana de ferro forjat, amb brèndoles verticals llises i en reganyol; en la part central dels balcons del primer pis hi ha un dibuix geomètric, i les lloses estan armades amb estructura de ferro, de cinc perfils empotrats i units per una platina frontal gravada amb una sanefa geomètrica de triangles. El conjunt de vuit cases del carrer Girat té pati al davant. La primera fa cantonada amb el núm. 23 del carrer Sant Ramon, alineada amb el conjunt d'aquest mateix carrer. Les cases són de planta baixa, pis i sota coberta, i es cobreixen amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabades amb ràfec, canal i baixant vist fins al primer forjat. La façana és composada amb vuit eixos desplaçats a la mitgera, un per a cada casa, amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda. Els portals d'entrada tenen carreus de pedra i llinda plana. Els paraments de façana, són arrebossats i pintats de color blanc, amb pilastres de carreus de pedra a les cantonades. La tanca del pati de la façana ha estat modificada amb mur de blocs de formigó rugós. Els portals d'entrada estan emmarcats amb brancals de pedra i arcs a nivell o plans, adovellats. Hi ha varietat de portes, de dues fulles batents, encara que l'original és de fusta amb dos batents, encadellada i clavetejada, amb picaporta. El parament de la façana és revestit d'arrebossat i pintat de color blanc trencat, amb cantoneres de carreus de pedra. Entre el quart i cinquè eix des del nord, a nivell de la planta pis hi ha una fornícula d'arc de mig punt tancada amb una porteta de vidre que acull la imatge de sant Ramon. | 08044-209 | Carre Sant Ramon, 3-21; Carrer Sant Ramon, 23 i Carrer Girat, 3-15 | Segons el Capbreu de 1735, a la partida de 'las Trias' (on se situa l'actual carrer Sant Ramon) hi havia unes terres propietat de Ramon Romaní. També Ramon Romaní Soteras, paperer de la Torre de Claramunt, va adquirir diferents propietats en aquesta zona a finals del segle XVIII. El Capbreu de 1805 documenta l'existència de 10 cases a la partida de 'las Trias (avui dita la Creueta)', propietat de Ramon i Francesc Romaní. Això podria datar la construcció d'aquestes cases a finals del segle XVIII o inicis del segle XIX. A la Matriu Cadastral realitzada aquell any 1951feta per l'agrimensor Rómulo Zaragoza i a l'amillaram ja apareixen 5 cases propietat de Ramon Romaní Miró en aquella zona. L'anàlisi dels padrons del segle XIX mostra que aquest espai urbà era ocupat fonamentalment per famílies amb una alta taxa de dedicació al treball en els molins paperers. El ple de l'ajuntament de Capellades va aprovar, l'11 de novembre de 1920, un reconeixement facultatiu de les cases del carrer Sant Ramon (de l'1 al 21), ja que amenaçaven ruïna. L'encarregat fou l'arquitecte Josep Pausas Coll. Llavors, encara eren consignades com de propietat d'Antoni M. Romaní i Romaní. El seu dictamen fou favorable a l'estat de les cases. A inicis de 1921, a través del seu representant Onofre Castells, va demanar posar un portal al començament de l'anomenat 'carrer Girat'. Finalment, aquestes cases, i altres propietat d'Antoni M. Romaní, van anar a parar a mans de Melcior Cardó Romaní que va incloure aquestes cases en un inventari sol·licitat el 1932. Aquesta zona ha viscut un important canvi els darrers anys. El carrer Girat ha estat un cul de sac fins fa no massa temps. Fa uns anys es va obrir fins al carrer del Portal. Aquest nou vial era resultat del Pla Especial de Reforma del Carrer Girat, aprovat de forma definitiva per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona el 19 d'abril de 1995. Com a resultat del pla s'ha urbanitzat aquesta zona en dues etapes: primer, un solar (amb entrada des del carrer del Portal) i després, s'ha construït en un solar continuació de les antigues cases edificades per Romaní al carrer Girat. Aquest darrer projecte encara està pendent de la seva total finalització. | 41.5283300,1.6867400 | 390438 | 4598242 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44576-foto-08044-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44576-foto-08044-209-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Important conjunt d'habitatges seriats i entre mitgeres, que conforma un carrer i que és representatiu de l'arquitectura culta del segle XVIII, integrat en l'arquitectura popular del seu entorn. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44407 | Molí de Cal Titllo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-titllo | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El Segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (Títol Provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999.'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provision al) INVENTARI DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE CATALUNYA (Fitxa del Molí de Cal Titllo). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. | XVIII | Edifici de planta rectangular, amb el carener paral·lel a la façana principal, i un estret cos perpendicular adossat, que té els espais interiors integrats a l'edifici principal. El material de construcció és la pedra que, com a paredat, forma els murs i, tallada en blocs regulars, es mostra en les grans dovelles del portal principal. Està estructurat en els tres nivells propis d'un molí paperer, cada un d'ells ocupa una planta de l'edifici. 1. Planta baixa dedicada antigament a les principals operacions de la manufactura paperera i actualment ocupat en bona part per un dipòsit de reserva d'aigua. No s'hi mantenen instal·lacions ni estris paperers. 2. Planta pis: originàriament habitatge, manté part de l'estructura original, però amb algunes modificacions de cara a disposar d'espais més amplis. 3. Planta superior que presenta l'estructura clàssica del mirador o estenedor d'un molí paperer. La sota coberta, formada per l'encavallada, jàsseres i bigues de fusta, és l'original. La façana principal està orientada al sud-oest. Davant de l'edifici alineat al carrer d'Amador Romaní, hi ha un jardí amb una antiga pila paperera i altres elements. | 08044-40 | Carrer Amador Romaní s/n.; C. Call, 82 | En funcionament des de mitjans del segle XVIII, en el seu espai hi constava anteriorment una manufactura de molí 'retorcedor' de llana. Els seus propietaris eren els Marra, naturals de Capellades propietaris d'una farga d'aram a la Torre de Claramunt. Aquest molí era un dels cinc que apareixien en el Capbreu de 1735-1739, localitzat en aquell cas al Pla de Vila. En la documentació apareix com a 'molí paperer amb casa i hort'. La família Marra no el va gestionar directament i ben aviat el va posar en arrendament. L'any 1771, s'efectuen reformes i es disposa l'escut que presideix el portal principal. En un altre document de 1786, apareix com de tina única. Ambdós indicadors apunten a un molí paperer de modestes dimensions. En el Capbreu de 1805 consta com a propietari Antoni Marra i Romaní, tot recordant l'antiga condició de molí retorcedor de llana. El 1849 va ser sotmès a diferents reformes. Posteriorment, el Molí del Pla va passar a ocupar un lloc en el conjunt de molins de l'empresa Vilaseca, que el va comprar el 29 d'agost de 1940. Durant força temps es va mantenir en desús, començant un procés de deteriorament evident. A començament de la dècada de 1990, es va iniciar la seva rehabilitació. En l'actualitat es mostra plenament restaurat, amb l'estructura totalment consolidada, un manteniment acurat d'espais interiors i l'enjardinament de l'entorn immediat -abans hort del molí-, on es manté una antiga pila paperera de pedra i alguns elements procedents d'altres molins de l'empresa J. Vilaseca SA. Els espais interiors s'utilitzen per a reunions i actes de l'empresa propietària. | 41.5331000,1.6845100 | 390260 | 4598774 | 1710 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44407-foto-08044-40-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Documentat des de 1710 amb diverses reformes els anys 1771 i 1849 i obres de rehabilitació a la dècada de 1990. Forma part del patrimoni arquitectònic industrial i s'identifica com Àrea d'expectativa arqueològica. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44416 | Conjunt de cases carrer Amador Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-carrer-amador-romani | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER HEMEROTECA DIGITAL DE LA VANGUARDIA. | XIX | Conjunt de tres cases entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i golfes. Presenten la coberta a dos vessants amb teula corba i acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. Les façanes es composen de la següent manera: la núm. 13, amb un sol eix amb obertures de proporció horitzontal, tancades amb persiana enrotllable; la núm. 15, amb obertures de proporció vertical, menys la de les golfes que és horitzontal; la núm. 17 està presenta dos cossos de diferent alçada, amb obertures de proporció vertical. Els balcons son protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems, i el portal d'entrada d'arc rebaixat tancat amb porta de fusta emplafonada de dues fulles batents amb picaporta, el qual dóna accés a un ampli vestíbul distribuïdor a doble alçada. Els paraments de façana de les tres cases són arrebossats i pintats de color blanc, recolzats en sòcol de pedra aplacada i revestiment esquerdejat. | 08044-49 | Carrer Amador Romaní, 13, 15 i 17 | Aquestes construccions son de finals del segle XVIII i/o inicis del segle XIX. La casa número 13, estava vinculada a una família de Castellolí: els Serra. El 1823 es documenta una cessió en emfiteusi d'una casa al carrer Fondo per part d'Agustí Serra, de Castellolí, a Magí Soler, pagès originari de Clariana. L'edifici, el 1868, estava habitat per Jaume Torelló Ballà, pagès, la seva esposa Anna Roig i Alió i els seus dos fills. Aquest edifici fou adquirit el 1953 per Joan Vila Espert. L'actual casa número 15, està vinculada des d'antic a la familia Aloy, sempre vinculats als treballs agrícoles. En l'actualitat l'edifici està ocupat per llogaters. El número 17, segons el padró de 1846, estava ocupat per Joan Roig persona amb diverses propietats al mateix carrer. Després d'una estança a Cuba, 1891. Durant el segle XX es tenen documentats diversos propietaris. | 41.5324300,1.6845300 | 390261 | 4598700 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44416-foto-08044-49-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt urbà d'interès | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44418 | Cal Batista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batista-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Casa entre mitgeres de planta baixa dues plantes pis i sota coberta a dues vessants amb teula corba i acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins a forjat de planta baixa. La façana amb obertures de proporció vertical tancades amb persiana de llibret mòbil, els balcons protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals, les cantonades i el mig en reganyol, a la planta baixa dues amplies portalades d'arc rebaixat, una amb carreus de pedra tancada amb porta basculant de fusta, l'altra porta amb vidriera de fusta de dues fulles batents amb tarja, protegida amb reixa de ferro forjat amb barrots verticals i dibuixos geomètrics. El parament de façana estucat recolzat en un sòcol de pedra aplacada, en el costat de migdia queda vist un pany de paret de carreus de pedra a tota alçada de la façana. | 08044-51 | Carrer Amador Romaní, 20 | Edifici vinculat des de sempre a la família Torrescasana, que possiblement es va establir a Capellades a la segona meitat del segle XVIII fruit del ràpid desenvolupament de l'activitat paperera fou el motiu de la seva vinguda a Capellades. A finals del segle XVIII ja eren ferrers i serrallers. Aquesta fou la seva activitat principal al llarg del tot el segle XIX i part del XX. Un dels principals mercats foren els molins paperers, fins acabar especialitzant-se en maquinària paperera. Altre tipus de maquinària que van desenvolupar foren enginys per a l'elevació d'aigües, elements d'estructura metàl·lica per al seu ús en el formigó armat, etc. Ja a inicis del segle XX, es coneixia aquesta casa com 'Cal Batista'. El nom provenia de Baptista Torrescasana, el qual ja ocupava càrrecs municipals el 1820, tradició de vincle entre la família i el municipi que va continuar potenciant la seva significació també per mitjà d'un seguit d'aliances matrimonials que permeteren adquirir propietats i terres i propietats al nucli de Capellades. En aquest sentit, com a complement de les activitats industrials, la construcció i adquisició de propietats va ser un aspecte significatiu. No obstant les propietats 16-18 9 20 segons els registres fiscals canviaren de propietari. El 1910, era ocupat per dues famílies.Tots els edificis s'han vist sotmesos a diferents reformes al llarg dels darrers anys. | 41.5322700,1.6847100 | 390276 | 4598682 | 1790 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44418-foto-08044-51-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Possiblement la seva construcció es dataria al llarg de la dècada del 90 del segle XVIII. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44403 | Dovella del portal de la casa Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-del-portal-de-la-casa-serra | GUTIÉRREZ POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. MUSET I PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). TÉRMENS I GRAELLS,, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). | XVIII | Dovella clau de l'arc de portal original d'entrada a la casa. Es l'única evidència de la construcció original. La peça està col·locada a sota de l'ampit de la finestra del primer pis de sobre el portal. La clau conté un escut emmarcat de perfil geomètric amb una serra i la data 1788 amb una creu a sobre. | 08044-36 | Carrer Amador Romaní, 27 | La dovella com a única resta de la casa original fa esment a la família constructora de l'immoble, els Serra, possiblement Jaume Serra Franch al carrer Montserrat tal com s'esmenta al Capbreu de 1805. La casa apareix entre els béns deixats per Santiago Serra Amat al seu fill, Santiago Serra Crusells, en un testament datat el 1834. Per diverses circumstàncies econòmiques i legals la casa va passar a mans de Miquel Torra Prats l'any 1906. El desembre de 1930, aquesta casa fou adquirida per Joan Trull Puiggròs, conegut popularment com 'del Mas Rossinyol' per una masoveria que havia ocupat (nom atorgat des de llavors a aquella casa). | 41.5326400,1.6843200 | 390244 | 4598724 | 1788 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44403-foto-08044-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44403-foto-08044-36-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Jaume Serra Franch | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44406 | Molí de Cal Farreras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-farreras | <p>GUTIÉRREZ i POCH, Miquel: Full a full. 'La indústria paperera de l'Anoia 1700-1998): continuïtat i modernitat'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona, 1999. INVENTARI DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE CATALUNYA (Fitxa del Molí de Cal Farreras). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma.</p> | XVIII | <p>El molí de Cal Farreras es localitza a l'extrem nord del terme de Capellades. Es un bon exemple de la triple dimensió dels molins: agrària, residencial i productiva. El molí ocupa un solar tancat, amb entrada independent a l'habitatge a través del pati superior. Des del portal adovellat, amb la marca paperera a l'escut i la data '1755', situat a la façana alineada al carrer, s'entra a l'espai productiu, que ocupa tota la planta baixa. En aquest nivell destaquen cinc voltes de pedra i dues de maó de pla. A la planta intermèdia se situa l'habitatge i alguns espais d'activitats papereres complementàries. Les plantes superiors – miradors o estenedors- ocupen els tres últims nivells, amb tota la superfície lliure sustentada per nou pilars; destaca la sota coberta, amb l'encavallada de fusta original que sosté la teulada a dues vessants, amb el carener perpendicular a la cara sud, on hi ha l'entrada superior. És un molí paperer de planta gairebé quadrada, que segueix la tipologia paperera habitual a la zona, fet amb pedra al basament general de l'edifici mentre que la majoria de les voltes i els caires dels quatre murs externs, aquests formats part per paredat i part per grans blocs de tàpia, amb protecció de morter. De la façana al pati, en destaca la composició del frontó emmarcat per la cornisa de les vessants de la coberta de teula i la cornisa recolzada en 'cartel·les' situades en els plens de la façana. També cal assenyalar la composició segons tretze eixos dels pisos superiors amb obertures de proporció vertical. A la planta baixa les obertures estan emmarcades amb carreus de pedra i les finestres estan protegides amb reixes de ferro de barrots verticals. De la façana que dona al carrer destaca el parament de planta baixa i entresolat amb paredat de carreus de pedra fins a nivell de forjat, amb quatre finestres amb reixes de ferro pels balcons de la planta primera, tancats amb persianes de corda i protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics al mig. El portal d'arc de mig punt és tancat amb una porta de fusta de dues fulles batents clavetejades, amb portella i ventilació a la part de dalt. El parament de les dues plantes superiors és composat amb dotze finestres amb obertures de proporció vertical. La façana és coronada amb un ràfec recolzat en cartel·les, canal i tres baixants fins a l'alçada de l'escut del portal. A la façana est, es repeteix la composició de les dues plantes superiors amb quinze eixos; la façana està oberta a un pati de reduïdes dimensions, limitat amb un mur de paredat vist el tram de façana al carrer i arrebossat el lateral. S'accedeix al pati amb un portal de pedra carreuada amb arc de mig punt. Els paraments de les façanes estan revestits i pintats de color blanc, a les cantonades destaquen els carreus de pedra tallada. L'entrada a l'ampli pati del costat ponent, es fa a través d'un portal de pedra carreuada amb arc rebaixat, tancat amb porta de fusta de dues fulles batents clavetejades amb portella. El mur de contenció i tanca del pati és de paredat comú arrebossat.</p> | 08044-39 | Carrer Amador Romaní, 83, Camí de la Costa | <p>Molí paperer construït per encàrrec de Francesc Farreras i Guarro, a mitjans del segle XVIII. A l'escut del portal principal hi consta la data de 1755, amb la imatge d'uns rosaris (de fet 'El Rosario' fou la marca amb la qual es va acreditar la producció paperera de la família Farreras), com a marca paperera, acompanyats a la part superior amb la representació d'unes tisores d'esquilar i un card, símbols dels paraires. El pas dels Farreras a l'activitat paperera sembla consumat a la dècada de 1750. Segons una memòria elaborada el 1775, comptava amb una capacitat de 3.500 raimes. Cap el 1794 l'edifici es va ampliar. Segons descriu el Capbreu de Capellades de 1805, comptava amb un terreny annex. En una estadística de la Junta de Comerç de Barcelona datada el 1817, apareix com un molí amb una única tina. El molí va deixar de ser propietat de la família Farreras degut a la compra realitzada per Jaume Ferrer i Roca, paperer capelladí, el 24 de juliol de 1860. En la compra incloïa l'utillatge per a fabricar paper i terres annexes. El nou propietari estava establert a Barcelona, mentre que els seus molins funcionaven segons el sistema de delegació a 'balaires'. L'any 1918, Pau Munné i Sala el va adquirir. Possiblement en aquells moments es va instal·lar la màquina 'picardo'. Sota la direcció dels seus successors continuà produint cartolines de color i papers especials. El 1934 se li calculava una capacitat de producció de 30 Tms. Va funcionar fins l'any 1974. Restaurat i en perfecte estat de conservació, és actualment conegut com la fàbrica de 'Cal Munné' i és segona residència de Jaume Munné i la seva família. La magnífica restauració realitzada durant la dècada de 1990 i els darrers anys li va suposar, el 2008, un dels premis Cultura de Capellades. Un dels elements a destacar és la màquina 'picardo' que es conserva a l'edifici en perfecte estat de conservació i amb possibilitats de funcionar.</p> | 41.5371600,1.6858400 | 390378 | 4599223 | 1755 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44406-foto-08044-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44406-foto-08044-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44406-foto-08044-39-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Industrial | 2019-12-17 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com: , Molí de Cal Munné. L'edifici es construeix l'any 1755 amb una ampliació el 1794 i reformes als segles XIX i XX. Enquadrat com a Arquitectura industrial i Àrea d'expectativa arqueològica . Actualment compleix funció residencial i industrial. | 119|98 | 46 | 1.2 | 1777 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||
44435 | Cal Trullols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trullols | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Casa entre mitgeres en cantonada de planta baixa i dues plantes pis. Presenta coberta plana, limitada per barana massissa. Les façanes tenen obertures de proporció vertical. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals i les obertures estan tancades amb persianes de corda. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de color ocre. | 08044-68 | Carrer Canaleta, 3-5. Pl. Sant Jaume, 4 | Propietat identificada amb la família Bru que es dedicava a l'activitat llanera com a mínim des de la primera meitat del segle XVII. En el Capbreu de 1649 s'esmenta Aloy Bru, paraire de professió, i amb una casa en propietat ('amb sortida al costat'). La informació sobre aquesta casa situa la seva construcció l'any 1735. La família també va estar implicada en tasques municipals. L'edifici s'havia vist sotmès a una important remodelació a finals de la dècada de 1820 o a inicis de la de 1830. Finalment, aquesta casa, i la resta de propietats de la família Bru, van anar a parar a mans d'una família d'Igualada. Durant el segle XX, els baixos van ser ocupats per negocis diversos (tendes, tintoreria), a banda de períodes que va ser desocupat. | 41.5313400,1.6854600 | 390337 | 4598578 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44435-foto-08044-68-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor Josep i Aleix Bru | S'enquadrable com a Casa entre mitgeres representativa de l'arquitectura popular del casc antic | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44441 | Casa Santiago Ferrer Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-santiago-ferrer-soler | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) | XX | Casa entre mitgeres amb tres façanes i jardí a llevant i a migdia. Consta de dos cossos, alineats al passatge de la Divina Pastora. El del costat nord és de planta baixa, dues plantes pis i golfes.Té la coberta a doble vessant, teula corba i amb aiguafons central. La façana principal està coronada amb un ràfec de teules i composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical. Les dues plantes pis tenen balconeres protegides amb baranes de ferro de brèndoles verticals. A migdia, alineat al passatge, hi ha un cos adossat de planta baixa, pis i terrat. Es cobreix amb coberta plana limitada per una balustrada perimetral. La planta pis queda tancada per dobles finestres, a manera d'arqueria de llinda plana. Alienat al carrer de la Divina Pastora, hi ha un cos de planta baixa junt a la mitgera de llevant destinat a garatge. Al costat de ponent del garatge, hi ha la porta d'entrada al jardí, de dues fulles batents de ferro forjat amb barrots en reganyol, recolzada en pilars coronats amb capitells piramidals de maó vist. | 08044-74 | Carrer Divina Pastora, 11- Passatge Divina Pastora, 9 | Al registre fiscal de 1906 s'esmenten un seguit de cases (del número 1 al 5 del carrer Divina Pastora) que eren propietat de Santiago Ferrer Soler, descendent d'una important família de papers. El número 7, es correspon amb un solar on es devia construir aquesta casa, comprades per un pagès de professió l'any 1918. Aquestes propietats eren administrades per Josep Castells Juncosa, que finalment les va comprar el 1918. Aquesta persona va tenir diversos càrrecs municipals. La família Castells es va desplaçar a viure a Esplugues, però la propietat tenia funció de segon residencia. Darrerament ha estat arrendada. | 41.5304300,1.6879200 | 390540 | 4598474 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44441-foto-08044-74-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Representatiu de l'arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44443 | Conjunt de cases del carrer Divina Pastora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-divina-pastora-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades a carrer amb pati al darrera. Són de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Presenten coberta a dos vessant amb teula corba , acabades amb ràfecs de diverses tipologies, canal i baixant fins el primer forjat. Les façanes estan composades segons un eix amb obertures de proporció vertical, i són arrebossades i pintades de diversos colors. Els paraments de façana recolzen en un sòcol de pedra aplacada de diverses formes i materials. | 08044-76 | Carrer Divina Pastora, 14, 16, 18 i 20 | El carrer de la Divina Pastora es va construir en un espai tradicionalment conegut com 'Els Estricadors', ja que el gremi de paraires hi tenia aquestes instal·lacions essencials en el procés d'acabat de les peces de llana. La urbanització d'aquest espai es va produir fonamentalment durant la primera meitat del segle XIX. En aquest procés, foren decisives les cases edificades per la família Salvador, durant el primer terç del segle XIX, a la vorera imparell i la construcció de l'escola de la Divina Pastora, a mitjans del segle XIX. Segons el plànol realitzat per Rómulo Zaragoza, agrimensor, el 1851, aquest espai del carrer Divina Pastora estava totalment construït en aquella data. | 41.5304600,1.6883700 | 390578 | 4598476 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44443-foto-08044-76-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura representativa del llenguatge popular del segle XIX amb algunes transformacions, integrades en el conjunt d'edificacions del seu entorn | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44440 | Cal Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponet | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). PROGRAMES DE LA FESTA MAJOR. Dècades de 1940 i 1950. Col·lecció Particular Antoni Pons i Tort SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Casa amb façana a tres carrers, de planta baixa i dues plantes pis. Presenta una coberta de teula corba a tres vessants, acabades amb un ràfec de llosa de formigó, canal i baixants vistos fins el primer forjat. En la darrera intervenció, de la dècada de 1980, es va modificar la coberta i la cantonada dels carrers de Sant Francesc i de la Divina Pastora, amb un buidat que comprèn les plantes baixa i primera. L'entrada principal està situada al passatge de la Divina Pastora. Les obertures són de proporció vertical; les de la planta primera són balconeres protegides amb baranes de ferro de brèndoles verticals; les de la planta baixa de la façana al passatge són d'arc rebaixat. Les façanes estan arrebossades i pintades de color salmó clar recolzades en un sòcol. | 08044-73 | Carrer Divina Pastora, 9; Carrer Sant Francesc, 33; Passatge DivinaPastora | La segona meitat del segle XVIII es el moment orientatiu de la construcció d'aquest immoble. Segons el padró de 1868, l'edifici ressenyat era ocupat per Joan Mora Gabarró, traginer de professió, i la seva família. Posteriorment va se ocupada per diverses persones: un músic local de gran prestigi, pagesos, industrials relacionats amb el paper procedents de Sant Pere de Riudebitlles. Aquest negoci va anar reduint-se progressivament durant la dècada de 1960, en el context de la crisi de la indústria paperera amb base tecnològica tradicional. L'estat d'abandonament va determinar que l'any 1980 es decidís enderrocar-lo i construir un nou edifici. El projecte es va encarregar al llavors arquitecte municipal Jordi Pagès i Bertrán. El finançament va anar a càrrec de l'Ajuntament de Capellades i de la Diputació de Barcelona La distribució dels espais del nou Casal de Cultura eren els següents: A la planta baixa hi havia el grup d'animació Gresca Fresca, l'Espai Falcó i l'Associació de Pensionistes i Jubilats. La primera planta estava ocupada pel Grup Teatral i la coral Noves Veus. La segona planta estava totalment lliure. A la tercera, s'hi va instal·lar Ràdio Capellades. Des de llavors hi ha hagut algun canvi d'ubicació i l'entrada d'alguna entitat nova. La nova dotació cultural de Capellades es va inaugurar el 10 de gener de 1988. | 41.5303700,1.6878800 | 390537 | 4598467 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44440-foto-08044-73-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juan Garcia Targa | De la reforma de 1984-1988: Jordi Pagès i Bertrán, arquitecte. | També coneguda com: Casa de Cultura. Pertany a l'apartat d'arquitectura pública, semipública. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44445 | Escultura i Font del carrer Dr. Fleming | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-i-font-del-carrer-dr-fleming | Programa de mà de la Inauguració de l'escultura i font.17 d'agost de 1983. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma | XX | Font incorporada al monument al Dr. Fleming, format per murs de paredat de totxo vist, recolzats en una plataforma a dos nivells, aixecada respecte la vorera. En els murs es recolzen dues rodes de molí separades per un pilar. Del centre de la roda petita, recolzada en una base de paredat de totxo vist vermell, surt el broc que vessa l'aigua a una pica de totxo; l'altra roda està recolzada a la plataforma. En el pilar es recolza el bust, en marbre blanc, del Dr. Fleming i adossat al pilar hi ha un plafó de rajoles blanques amb la inscripció 'DR. ALEXANDER FLEMING. Lochfield (Escocia) 1881' Londres 1955. El seu treball científic fou beneficiós per la humanitat i encara ho és. Capellades, Agost 1983'. | 08044-78 | Carrer Dr. Fleming | La construcció d'aquesta escultura i font fou idea de representants de l'Ajuntament de Capellades (Cels Llorens i Guillem Guarro). El finançament fou possible pel superàvit existent en la recaptació de les obres de pavimentació dels carrers propers, Call i el propi carrer Dr. Fleming. Les aportacions van procedir de les empreses 'Miquel i Costas & Miquel, Himel, Codina, i del veïns. Fou inaugurada el 17 d'agost de 1983. En aquest acte hi foren presents les autoritats locals, els creadors de l'obra i el cònsol britànic a Barcelona Derek Fernyhough. L'obra fou dissenyada per Enric Moratalla Torrens i Joan Romaguera Bach. L'escultura fou obra del darrer, llicenciat en Belles Arts, el qual va realitzar el bust del Doctor Fleming amb pedra calcària. . Cal recordar que aquest carrer, tot just obert a inicis de la dècada de 1970, havia rebut el nom de l'introductor de la penicil·lina. | 41.5319800,1.6859100 | 390375 | 4598648 | 1983 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44445-foto-08044-78-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Enric Moratalla i Torrens, dissenyador; Joan Romaguera, escultor | Elements singulars | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||
44446 | Conjunt urbà del carrer Dr. Fleming | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-urba-del-carrer-dr-fleming | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) | XIV-XX | Conjunt d'edificis de diverses tipologies constructives aïllades i entre mitgeres d'origen medieval i que constitueixen la façana sud del carrer en el tram comprés entre el carrer del Call i la Casa Bas. Les edificacions més modernes resultants de la urbanització iniciada a finals de la dècada dels anys seixanta i l'inici dels setanta del segle XX. A l'inici de la dècada de 1990, s'obrí el tram del carrer del Dr. Fleming entre el carrer d'Amador Romaní i el passeig de Miquel i Mas, travessant l'antiga horta de la casa Bas, urbanitzada per edificar-hi cases unifamiliars entre mitgeres i zona verda. | 08044-79 | Carrer Dr. Fleming | L'espai ocupat per l'actual carrer Fleming, entre la Casa Bas i el carrer del Call, és el resultat de l'accelerada urbanització a finals de la dècada de 1960 i inicis de la de 1970. Aquestes terres, ocupades per horta, formaven en la seva major part del patrimoni de la Casa Bas. Aquest espai, que tradicionalment havia assenyalat la fi del nucli urbà de la vila, va anar adquirint importància amb l'obertura d'establiments fabrils a l'antiga zona d'horta (com per exemple HIMEL el 1964) o d'espais dedicats a l'ensenyament a partir de mitjans de la dècada de 1970. Aquesta centralitat es va veure confirmada amb l'obertura de la ronda del Capelló, també a mitjans de la dècada de 1970. La urbanització del 'Hort de la Vila' a inicis de la dècada de 1990 va permetre enllaçar l'antic tram del carrer doctor Fleming amb el passeig la zona de la plaça d'Espanya. | 41.5318100,1.6851600 | 390312 | 4598630 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44446-foto-08044-79-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Catalogable com a conjunt urbà d'interès , constituït per diverses tipologies arquitectòniques a banda del seu interès pel que fa a l'arquitectura Industrial i com a àrea d'expectativa arqueològica És d'especial interès arquitectònic i ambiental el tram del carrer que va del carrer del Call fins a al passeig Miquel i Mas, especialment la façana sud del carrer, la qual constituïa el límit del casc antic i de les hortes de la Vila. A nivell arquitectònic aquest vial conté edificis representatius de l'arquitectura dels segles XIV-XV i de I'arquitectura industrial i pública del darrer quart del segle XX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44444 | Can Missola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-missola | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. FREIXAS, Gemma (coord.). 2006. Freixas Vivó Una vida dedicada a la pintura, Yumba Edicions. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER ( col·lecció de premsa local). Amadeu Freixas i Vivó al seu estudi (Fotografia Josep Pons/Arxiu Municipal) | XIV | És una de les construccions més antigues de Capellades formada per dos cossos, el primer de planta soterrani, baixa, planta pis i golfes, i el segon amb planta soterrani i un espai a doble alçada a façana, amb la coberta plana. La part d'aquestes edificacions que donen al carreró Magí Carme són de planta baixa. En origen es tractava d'una casa de cós, de planta baixa i pis, amb el nivell de coberta en la línia de la gàrgola de canó que encara es conserva, i amb un pati annex de dos pisos amb galeries amb arcs de pedra. I, també, que l'entrada original a la casa es feia pel carreró Magí Carme, a l'interior de la vila, i per tant la que avui és façana principal, originàriament era el límit posterior de la casa que formava part dels murs exteriors de la vila, cosa que explica el fet que tingui una façana gairebé cega. Actualment, el primer cos, número 10, te una coberta a dos vessants amb teula corba i amb cornisa motllurada i imbricació de teula. A la façana, de mamposteria amb pedra de turo, predomina el massís sobre el buit, amb una única petita finestra rectangular centrada a cada planta, amb brancals de pedra. Arran de carrer, hi ha una obertura rectangular, que dóna al celler soterrani, que està cobert amb voltes de pedra. El número 8, més reformat i adossat al primer, té un portal rectangular a la planta baixa com a entrada al restaurant que hi ha a l'interior de l'edifici. Una àmplia vidriera rectangular amb llistons, ocupa tota la façana l'edifici. Al cim d'aquesta part hi ha una cornisa, amb una teuladeta i, a sobre, una barana massissa que protegeix el terrat. Aquesta part conserva l'antic pati rectangular existent i els arcs de pedra de les galeries que hi donaven, el qual va ser cobert i adaptat per a menjador del restaurant. Les parts de l'edifici que donen al carreró Magí Carme es cobreixen amb coberta de teula corba a una vessant, acabada amb una imbricació de teula i maó. La façana de la número 3, té dues finestres, una de quadrada i l'altra horitzontal, tancada amb peces de pavès de vidre, i ambdues amb llinda de fusta. En la façana de la número 5 destaca una àmplia portalada de carreus de pedra amb llinda plana, la meitat de la qual és tancada amb una porta de fusta d'una batent i la resta es troba tapiada. El parament de la façana és esquerdejat i pintat de blanc. | 08044-77 | Carrer Dr. Fleming, 8-10; Carrer Magí Carme, 3-5 | Aquesta casa tenia entrada per al carrer que al segle XVIII es coneixia com a 'carrer què no passa' o corraló de 'Cal Magí Carme'. Esteve Busquets i Molas afirma sense cap suport documental que l'edifici data del segle XI. Si que està documentat que formava per de les propietat de la família Tiana família de coneguda tradició llanera, reconvertits a l'activitat paperera i havien anat adoptant una posició progressivament rendista. Aquest edificació ha estat durant pràcticament quatre dècades vinculada a Amadeu Freixas i Vivó (1922-2004), destacat pintor nascut a Capellades. Justament, aquesta casa ha estat coneguda per Cal Misola degut a aquest fou el nom de l'antic taller de boteria de la família Freixas a la casa de la cantonada del carrer de Sant Francesc i el carrer de Santa Anna. L'any 1966, Amadeu Freixas va confirmar els seus vincles amb Capellades amb la compra del llavors petit casalot (gairebé en runes) i una gran nau amb dos nivells de voltes de pedra. Aquest seria l'espai destinat a esdevenir l'Estudi-Taller d'Amadeu Freixas a Capellades. Durant anys va esdevenir tradició l'exposició realitzada amb motiu de la Festa Major. L'edifici ressenyat fou sotmès a una nova reforma el 1980 realitzada per l'arquitecte Josep M. Durban i Flo. L'any 2006 el seu fill Amadeu Freixas va obrir el restaurant Amadeus. Justament, el primer acte desenvolupat al nou espai fou la presentació de la biografia d'Amadeus Freixas i Vivó: Freixas Vivó Una vida dedicada a la pintura. | 41.5318200,1.6856100 | 390350 | 4598631 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44444-foto-08044-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44444-foto-08044-77-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Estudi Amadeu Freixas, Restaurant Amadeus, Estudi Amadeu Freixas. Senquadraria dins l'arquitectura residencial urbana entre mitgeres, Àrea d'expectativa arqueòlogica. Respecte a la funció actual de l'immoble es doble: per una banda residencial i de l'altra productiva, com a restaurant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44396 | Parc de la Font Cuitora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-font-cuitora | GUTIERREZ POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. TERMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa, El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic, Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Manteniment municipal | Parc dins del que es poden diferenciar dos zones: 1. una de plana a l'entrada del parc, ordenada amb dues files de plàtans (Platanus hispanica) a manera de passeig. Està limitada pel costat de llevant amb el torrent, que baixa de la muntanya, canalitzat amb murs de paredat comú i salts per reduir la velocitat de l'aigua. A l'altra costat del torrent, hi ha un espai destinat a plataforma escenari. 2. un espai de descans amb bancs de paredat entorn de la font de la Cuitora, actualment seca; a prop i junt al torrent, hi ha una font d'aigua potable de la xarxa pública. La segona zona és la que s'enfila per la muntanya fins arribar al cementiri, a través d'escales amb graonat de pedra. | 08044-29 | Carrer Font Cuitora; Camí del Cementiri; C. Salvador Espriu | Es documenta des d'inicis a inicis del segle XVIII i té l'origen en la qualitat de l'aigua per coure el llegum. A mitjans del segle XIX, se la situava a l'extrem del Passeig de l'Olivar. A la dècada de 1880, l'Ajuntament de Capellades ja hi va realitzar diferents obres de manteniment. En aquells moments se li deia Passeig de la Font Cuitora. Les muntanyes que l'envoltaven tenien encara llavors conreus de vinyes i oliveres. En el projecte de ferrocarril d'Igualada a Sant Sadurní, de la dècada de 1880, es preveia que la línia de tren passés just per davant del 'Passegi de la Font Cuitora'. La seva rellevància com a centre de la vida social capelladina es va iniciar amb el segle XX, també com a lloc d'estiueig. Des d'aquell moment serà un espai important per a les trobades i els espais de tertúlia. L'Ajuntament treia en aquella època a subhasta un lloc per a la venda de begudes. L'arrendatari tenia l'obligació de mantenir net aquell indret. El parc combinava la qualitat de l'aigua amb àmplies zones d'ombres, producte dels grans plàtans que l'omplen. A inicis de la dècada de 1920, l'aspecte d'aquell indret va canviar de forma considerable pel fet que es va esplanar amb les terres procedents de les obres de les noves naus de la fàbrica de Guasch. Durant dècada de 1930, es va reactivar el paper de trobada de la font en construir un quiosc de begudes. El ple del 3 d'agost de 1939 va acordar procedir a la neteja i manteniment del quiosc de la Font Cuitora, llavors totalment abandonat, tot i que finalment es va enderrocar. El 23 de febrer de 1978, el ple municipal comentava que en la prospecció realitzada a la Font Cuitora s'havien trobat 40.000 litres d'aigua per hora a una profunditat de 95 metres i el 29 de juny del mateix any es va concedir a l'empresa Potrony la construcció del pou. El servei es va inaugurar l'agost de 1979, habilitant espais per diverses activitats culturals i lúdiques A la dècada de 1990 es van realitzar reformes a la part posterior del poliesportiu, el qual es va adequar com a àrea d'aparcament. Un canvi essencial en el paper social del parc de la Font Cuitora fou la clausura de la tradicional font i la seva connexió. | 41.5265700,1.6837600 | 390187 | 4598050 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44396-foto-08044-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44396-foto-08044-29-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan García Targa | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44449 | Conjunt de cases al carrer Font de la Reina, Cases Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-al-carrer-font-de-la-reina-cases-prats | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Actualment es troben deshabitades | Petit nucli de tipologia de casc antic amb cases aïllades i entre mitgeres, situat a llevant del casc urbà per sota la cinglera del Capelló, a peu del camí ral i prop de la riba dreta del riu Anoia. A migdia del nucli, hi ha la capella de Santa Bàrbara i l'antiga sagrera, avui transformada en un ordenat jardí públic, el camí és de terra. L'antic núm. 22, és en un ampli solar. Té planta baixa, pis i golfes. Es cobreix amb sostre a dos aigües i coberta de teula corba, acabades amb imbricació de maó. La façana està composada amb obertures de proporció vertical, el balcons protegits amb barana de ferro de simples brèndoles verticals i dos amb dibuixos geomètrics als extrems. Hi ha dos portals d'entrada de pedra, el del costat nord amb arc rebaixat, transformat posteriorment, en un primer pla en llinda plana i, en segon pla, en un arc rebaixat. El segon portal és d'arc de mig punt adovellat. En la clau hi ha un escut en el que desaparegut la inscripció. El portal és tancat amb una porta de fusta de plafons aprofitada, a la part superior hi ha una tarja de ferro en retícula. El parament de façana arrebossat està en molt mal estat de conservació. La darrera casa del conjunt, en sentit sud, és de planta baixa, pis i golfes. Coberta amb a dues vessants amb teules corbes, acabades amb imbricació de maó i teula. La façana està composada per obertures de proporció vertical. Els balcons, a pla de façana, són protegits amb baranes de ferro forjat de perfil corb. El portal de planta baixa en llinda plana. El parament de façana és arrebossat i pintat de color blanc, en molt mal estat de conservació | 08044-82 | Carrer Font de la Reina s/n (antics 20 i 22) | Propietats vinculades a la família Prats, segons el capbreu de 1735 a nom de Josep Puigdengolas, Pere Camarrasa o Francesc Borrull. Els Prats vivien des d'antic a la Font de la Reina, tot començant a constar la seva activitat molinera a aquest barri a mitjans del segle XVIII En el padró de 1910 els Prats ja havien desaparegut de la Font de la Reina. La primera de les cases, la número 20, fou construïda o reformada, el 1878. Així ho evidencia la dovella de la seva arcada on hi ha escrit l'esmentat any i les sigles 'TP' (possiblement es refereixen a Teresa Prats). Molt possiblement, era la reforma d'una edificació secular preexistent. Les números 22 i 24, segons les dades cadastrals, tenien com a data de construcció el de 1650. Segons el Registre Fiscal de 1906, les dues cases (llavors les número 6 i 8) eren propietat de Camila Fontanet Ibáñez, llavors vídua de l'abans esmentat Francesc Rosés. | 41.5328100,1.6896300 | 390687 | 4598736 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44449-foto-08044-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44449-foto-08044-82-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Antic núm. 20: 1878; Antics núm. 22 i 24: 1650; reformada al s. XIX. Conjunt urbà d'interès i Àrea d'expectativa arqueològica | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44460 | Torre Josep Guasch i Orts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-josep-guasch-i-orts | CAMPOY, J; SOLER, M: Urbanisme i edificis singulars. Història de Capellades (títol provisional, en premsa. Coordinada per M. Gutiérrez) SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | La torre de planta sensiblement en doble T, té 11 metres d'ample i 16 metres de fondària. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. Està envoltada d'un ampli jardí, que quan es va construir arribava fins al carrer Abat Muntades. La casa té una coberta composta d'un cos central més alt amb coberta de teula plana a dues vessants. Els capcers són acabats amb perfil trencat i curvilini, i els dos cossos més baixos, perpendiculars a l'anterior, es cobreixen amb coberta a dues vessants de teula plana vitrificada amb dibuix de greques, amb ràfec recolzat en tornapuntes de ferro forjat en reganyol i dibuixos d'elements vegetals d'inspiració modernista. S'accedeix a la torre per una escalinata amb barana de balustres coberta per una balconada superior suportada per quatre columnes jòniques. El portal és tancat amb una porta de fusta emplafonada de dues fulles batents amb tarja fixa tancada amb vidre transparent i protegida amb reixa de ferro. Les façanes són composades simètricament, segons tres eixos amb obertures de proporció vertical, emmarcades amb esgrafiats i ampit de peces vidrades de color verd, i tancades amb persiana de fusta de llibret mòbil de color verd. Els paraments de les façanes són estucats i les cantonades presenten especejament de carreus. La tanca del jardí, amb façana al carrer, es de sòcol de paredat estucat, coronat amb rajoles ceràmiques vidrades de color verd; les pilastres són capçades amb capitell i hídria esfèrica. La reixa és de ferro forjat amb sòcol massís de planxa i barrots verticals en reganyol acabats en tirabuixó; la porta té dues fulles batents de ferro amb barrots en reganyol i dibuixos geomètrics acabats a cop de fuet. | 08044-93 | Carrer Garbí, 31 | Torre senyorial que fou edificada per Josep Guasch i Orts, fill d'Isaac Guasch, important industrial tèxtil de Capellades. Aquest va comprar diferents terrenys contigus entre el carrer Garbí i l'actual Abat Muntades per construir-hi un edifici de nova planta que va superar diversos problemes administratius. Durant uns anys la casa fou llogada al Doctor Josep Bartolomé. L'any 1999, Josep Vallès i Jové va vendre la torre a l'actual propietari, Juan Rosado Serrano, que va dur a terme una restauració de la casa (1999-2000), respectant al màxim els elements originals, com les motllures interiors que decoren totes les parets i sostres i tots els elements ornamentals exteriors de l'edifici. | 41.5296500,1.6855800 | 390344 | 4598390 | 1917 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44460-foto-08044-93-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Josep Vives Salvadó, mestre d'obres/ Josep Guart i Orts (promotor) | També conegut com: Cal Baldufes, Cal Belza, Cal Sr. Pau. Catalogada com a arquitectura residencial urbana aïllada. Tipologia ciutat jardí | 106 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||
44456 | Conjunt de cases del carrer Garbí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-garbi | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i golfes, o de planta baixa i dos pisos, amb pati a darrera. Presenten coberta plana, limitada amb barana massissa, i amb coberta de teula corba a dues vessants acabades amb ràfec de diverses tipologies, canal i baixant fins arribar al primer forjat. Les façanes estan composades segons dos eixos, o un eix desplaçat a la mitgera, amb obertures de proporció vertical, algunes transformades en proporció horitzontal. La majoria de les portalades de planta baixa tenen llinda plana, algunes han estat modificades per adaptar-les a altres usos. El portal d'entrada de la núm. 14 presenta carreus de pedra i llinda plana amb la data '1787' gravada a la clau, i està tancada amb porta vidriera de fusta i reixes de ferro. El parament de les façanes són arrebossats i pintats amb diversitat de colors de gama clara i fosca, i recolzen en sòcol de pedra. | 08044-89 | Carrer Garbí, 4, 6, 8, 12, 14 | El plànol realitzat, amb finalitzat fiscal, per Rómulo Zaragoza el 1851 confirma plenament que aquesta zona estava construïda en la seva integritat. Aquest tram de carrer des de mitjans de la dècada de 1970 s'ha convertit, fruit de la seva amplada inicial i proximitat al carrer Major, en una continuació del nucli comercial de Capellades. Cal recordar que aquest carrer no va connectar amb el Passeig fins a la dècada de 1930 i que en la seva part superior estava ocupada per terrenys d'horta. Aquest carrer des de 1931 va rebre el nom de Leopold Ribot, en homenatge a un mestre que havia desenvolupat la seva tasca docent a Capellades en el tombant dels segles XIX i XX. | 41.5299200,1.6864400 | 390416 | 4598419 | 1850 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Definit com a conjunt urbà d'interès | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44479 | Cal Titulata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-titulata | TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). LUSIÀ, Modest; COSTA SOLÉ, Josep. 1958. Primer llibre de Capellades, editat per Modest Llusià SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma Programa Festa Major, 1948. | XX | Casa unifamiliar aïllada, macla de dos perímetres rectangulars, de planta baixa, pis i golfa. Es cobreix amb coberta plana, limitada amb barana massissa, coronada amb gelosia de peces ceràmiques vermelles, coberta de teula corba a dues vessants desiguals, acabades amb cornisa de peces ceràmiques vermelles amb permòdols. Les façanes són arrebossades de color blanc i estan composades amb obertures de proporció vertical i quadrada, tancades amb persiana enrotllable. El portal d'entrada està protegit amb porxo cobert amb teula àrab a una pendent acabada amb cornisa, limitat amb obertures d'arc de mig punt. El cos d'edifici destinat a garatge és alineat a la façana i es cobreix amb coberta de teula corba a una vessant. La tanca del carrer és amb sòcol massís de paredat arrebossat, coronat amb un cairó ceràmic vermell i amb pilars intercalats de planta quadrada acabats amb una lluminària esfèrica de vidre opal. La porta és de fusta amb delgues verticals acabada amb perfil corb, de dues fulles batents, alineada amb l'eix de l'entrada a la casa. | 08044-112 | Carrer Garbí, 43 | El carrer Garbí i la seva ampliació per necessitats i projecte urbà s'inicià amb el pagament d'indemnitzacions dels propietaris de terres des de principis de segle XX. A partir de 1934 es fa una segona ampliació adquirint el terrenys a Pere Olivella i Antònia Llucià. Modest Llussià. Aquesta propietat fou la primera casa construïda en aquest indret amb finalitat d'estiueig, poc després fou seguida per les de les famílies Ramírez i Veà. Conrat Sastre i Escala 'Construcciones Sastre SA' l'any 1922, essent l'origen de l'actual SATHER, part de 'Grupo Sastre'. A finals de la dècada de 1980, fou adquirida per Antoni Argelich i Caballeria, que en va realitzar algunes petites reformes, entre elles la construcció d'un pàrquing. | 41.5293800,1.6846800 | 390268 | 4598361 | 1947 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44479-foto-08044-112-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Edifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura noucentista de postguerra, integrat en els edificis de ciutat jardí del seu entorn. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44474 | Casa Jordi Tutusaus Pérez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jordi-tutusaus-perez | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Casa entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb imbricació de maó. La façana del carrer Magí Carme està composada amb un eix desplaçat a la mitgera, amb obertures de proporció vertical tancades amb persiana enrotllable de color blanc. Els balcons són a pla de façana i protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. El portal d'entrada està tancat amb porta de fusta. El parament de façana és revestit amb esquerdejat. La façana posterior, la del carrer Dr. Fleming, està constituïda per un cos un cos de planta baixa i entresolat, a línia de carrer, i més reculada la façana dels pisos superiors. El primer, amb parament de paredat comú vist, s'obre al carrer amb un portal de llinda plana tancat amb porta metàl·lica enrotllable, a sobre del qual hi ha una obertura horitzontal tancada amb pavés de vidre. La façana del cos reculat és amb paredat vist i està composada amb dos eixos, amb obertures de proporció vertical. | 08044-107 | Carrer Magí Carme, 7; Carrer Dr. Fleming, 12 | La família de Cal Magí Carme fou fundada, segons Esteve Busquets, per Magí Rigol, natural de Carme, que fou el constructor d'aquesta casa a finals del segle XVIII. Segons un llistat de propietats de Josep Riba i Martí, datat el 1835, era propietari de la casa a banda d'altres propietats i camps de conreu. Destaca la figura de Raimunda Riba Morera, que va desenvolupar durant molts anys la tasca de llevadora a Capellades que va residir en aquesta propietat fins a mitjans de segle XX. | 41.5315500,1.6855400 | 390344 | 4598601 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44474-foto-08044-107-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Magí Riba | També conegut com: Cal Magí Carme; Ca la Magina Carme. Considerada arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge popular.Àrea Expectativa Arqueològica. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44478 | Ca l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lilla | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). LLUSIA, Modest; COSTA Solé, Josep. 1958. Primer llibre de Capellades. Capellades. Editat per Modest Llusià. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES COL·LECCIÓ PARTICULAR D'ANTONI PONS I TORT. | Casa entre mitgeres en cantonada, constituïda per planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa recolzada en permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. Les obertures són de proporció vertical. En la planta sota coberta destaca una galeria de quatre arcs de mig punt. A la cantonada hi ha una fornícula protegida amb una teuladeta que conté la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpta. Els balcons estan protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals. El parament de façana està arrebossat pintat de color blanc. | 08044-111 | Carrer Major, 9 - Carrer del Call | Possiblement per la seva ubicació Carrer Major/Carrer del Call ja seria construït des del segle XVI. Segons el padró de 1868 hi vivia Antònia Romañá i Riusi els seus fills com a forners. A principis de segle XX apareix la família Rovira com a gestors del forn i posteriorment va ser la família Armenteras-Illa. Els Rovira i els Illa eren els llogaters d'aquest edifici. El 1933 i el 1942 els propietaris van obtenir permís per realitzar reformes a les obertures de la casa objecte de comentari. El forn el van conduir Antoni Illa i el seu fill Ramon Illa i Muset fins a finals de la dècada de1960 quan el van tancar. Des de llavors, els baixos de l'edifici s'han llogat per a diferents activitats comercials, mentre que els pisos superiors s'han dedicat a habitatge (conjuntament amb l'edifici del carrer del Call n. 1, també propietat de la família Illa i per es té entrada als pisos superiors d'aquesta casa). | 41.5306500,1.6863100 | 390406 | 4598500 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44478-foto-08044-111-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Forma part del conjunt d'arquitectura popular de cases entre mitgeres que configura el carrer, integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||
44566 | Casa Francesc Batalla Pallarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-batalla-pallares | LACUESTA CONTRERAS, Raquel. 2001. 'L'arquitectura urbana i residencial de Cèsar Martinell'. Cèsar Martinell i la seva obra. Jornades Martinellianes 2, 27 i 28 juliol del 1999. Fundació Universitat Catalana d'Estiu. Diputació de Tarragona. Associació Cultural Cèsar Martinell. LACUESTA, Raquel; LLORENS, Josep I. DE. 1998. César Martinell. Barcelona. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) ARXIU HISTÒRIC DEL COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA. Demarcació de Barcelona. Fons de Cèsar Martinell i Brunet. | XX | Casa aïllada amb la planta baixa alineada al carrer de Sant Joan. El cos principal, de planta quadrangular, s'aixeca sobre un basament de pedra que incorpora una escala i una terrassa elevada. La casa pròpiament dita queda reculada respecte del carrer i consta de planta baixa i pis. La coberta de es de teula corba a quatre vessants, amb dues hídries al carener, acabades amb cornisa, canal i baixant. Les façanes tenen obertures de proporció gairebé quadrada, estan emmarcades amb pedra artificial. Els paraments de les façanes són d'obra vista ceràmica de color vermell. L'entrada de la planta baixa forma un arc de mig punt, fet amb dovelles de pedra. | 08044-199 | Carrer Sant Joan, 51; Carrer Catalunya | La part superior del carrer de Sant Joan, on se situa l'habitatge unifamiliar de la família Batalla, i els carrers propers es van obrir a finals de la dècada de 1950 i inicis de la següent del que forma part aquest immoble. El seu promotor fou Francesc Batalla i Pallarès, un dels constructors amb més activitat durant el creixement demogràfic i urbà de Capellades de la dècada de 1960. Obra seva foren els blocs de pisos de la plaça d'Espanya, que durant molt de temps foren coneguts popularment com els 'blocs del Batalla'. A més, va realitzar diferents obres a compte de l'Ajuntament capelladí (asfaltat de carrers, arranjament de voreres, la pista poliesportiva en la seva primera fase, etc.). Francesc Batalla va encarregar la confecció del projecte del seu habitatge a César Martinell, tot i que finalment en va fer una adaptació prou personal de les seves idees. | 41.5309700,1.6815500 | 390010 | 4598542 | 1960 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44566-foto-08044-199-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Projecte: Cèsar Martinell, arquitecte. | També coneguda com: 'Cal Recader'. Edifici representatiu de l'arquitectura de la darrera etapa de l'arquitecte Cèsar Martinell, adaptat pel promotor i constructor. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||
44574 | Torre Guasch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-guasch | ALMAGRO BASCH, Martín. 1947. 'Noticias prehistóricas del valle del Noya: Nota I y II', a Pirineos (núm. 6, any III, juliol-desembre), CSIC. Estación de Estudios Pirenaicos. CAMPOY, Joana; SOLER, Marisa. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Jaciment arqueològic ALMAGRO BASCH, Martín. 1947. 'Noticias prehistóricas del valle del Noya: Nota I y II', a Pirineos (núm. 6, any III, juliol-desembre), CSIC, Estación de Estudios Pirenaicos. BARTROLÍ ISANTA, Raül (i altres). 1995. Frec de Ciència. L'Atles d'Amador Romaní i Guerra, Ajutament de Capellades. BARTROLÍ ISANTA, Raül (en premsa), 'Capellades abans de Capellades', Història de Capellades ( títol provisional). DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA, Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia), mimeo. MUÑOZ, A.M. 1965. 'La cultura neolítica catalana de los sepulcres de fosa', Publicacions eventuals, 9, Universitat de Barcelona. | XX | Casa unifamiliar aïllada, amb tipologia de petit palau, en un ampli jardí limitat pel carrer de Sant Ramon, l'avinguda Maties Guasch i el carrer Pau Casals. És de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. Té la coberta plana, limitada amb una balustrada perimètrica, amb hídries a les cantonades i pilars intermedis, la qual recolza en una cornisa sobre cartel·les. Els elements més destacables de les façanes són els porxos a doble alçada que se situen en els eixos centrals de cada una d'elles. Estan formats per doble ordre de columnes i semi-columnes de fust rodó, les de la façana principal tenen capitell jònic (agrupades en quatre parelles en la planta baixa) i les de les laterals, capitell toscà. A la façana principal, a nivell del primer pis, el porxo es corona amb una balconada amb balustrada correguda que ocupa tota l'amplada de la façana, alternant els balustres amb pilars massissos coronats per gerros decoratius de pedra artificial; en canvi, al pis superior, el porxo es limita al cos central, i també és coronat amb balustrada. Cal remarcar les vidrieres emplomades de colors vius que vesteixen totes les obertures d'aquesta planta, algunes de les quals estan protegides per reixes de ferro forjat. Els porxos o tribunes de les façanes laterals, idèntiques, tenen vuit columnes cadascun. La tribuna de l'esquerra, que està tancada amb una vidriera, enllaça a través de dues escalinates semicirculars amb el jardí. L'edifici acaba en una cornisa sobre parelles de mènsules i un terrat protegit per una altra balustrada, sobre els pilars de la qual tornen a aparèixer pinacles i gerres ornamentals amb fruites. Les façanes estan composades simètricament; la principal, segons eixos amb àmplies obertures de proporció vertical, tancades amb persianes de fusta de llibret mòbil, amb llinda les de la planta baixa i el primer pis, i amb arc de mig punt les del segon pis. Els paraments de façana són estucats. El barri o portal d'entrada que precedeix el jardí, és reculat de l'alineació al carrer i està composat simètricament, amb una àmplia obertura central per a vehicles i dues més petites a cada costat, per a vianants. La central es tanca amb una porta de ferro forjat, de dues fulles batents; sobre aquesta, hi ha una barra de ferro damunt la qual recolzen uns motius decoratius geomètrics i vegetals, també de ferro forjat. La porta recolza en pilars dobles, coronats amb motius geomètrics seguint la tradició escultòrica acabats amb hídria, que incorporen les dues obertures laterals, d'arc de mig punt i carreus de pedra,tancades amb porta d'una fulla batent de ferro forjat de motius geomètrics. Aquest barri enllaça amb el mur de tanca que encercla el jardí, el qual s'alinea al carrer. La torre és voltada d'una pineda amb exemplars altíssims i un jardí d'estil francès, amb un petit laberint de boix i un sortidor al centre que domina tot el conjunt. A l'extrem del jardí, hi ha una petita caseta amb marquesina i una bassa ornamental. Diverses fonts estan repartides per tota la zona enjardinada. | 08044-207 | Carrer Sant Ramon, 26; Av. Maties Guasch; Carrer Pau Casals | Els Guasch havien adquirit diversos immobles al carrer Sant Ramon i zones veïnes, des de finals de la dècada de 1860 i la de 1870. En aquells espais van construir la seva fàbrica el 1879 i també la seva residència. L'habitatge de la família, però, es va construir ja ben entrat el segle XX, en una zona immediata a la fàbrica familiar. La sumptuositat, durada i molèsties de les obres va molestar a d'altres il·lustres representant de la societat capelladina, com Pau Vich. De fet, el 1926 es tenen documentades determinades actuacions en l'actual zona del jardí de la torre Guasch. Fou justament aquell any quan es va localitzar un enterrament neolític. La situació era descrita en els següents termes per Martín Almagro Basch: 'En el año 1926, al realizarse la explanación de los terrenos necesaria para allanar el jardín de la casa de don José Guasch, al lado de la hermosa fuente que nace en este pueblo, se halló, a unos dos metros de profundidad, un circulo de piedras que cubrían en forma de túmulo irregular, una losa de mayor tamaño'. Cal esmentar que en aquella època, Josep Guasch era el major contribuent per 'industrial i comerç' de Capellades. Com ja s'ha dit va assolir l'alcaldia durant la dictadura de Primo de Rivera, realitzant importants projectes per Capellades, com la compra del 'Molí de la Vila' o la construcció del nou escorxador. Actualment hi resideixen Josep Guasch Julià i la seva família. Dades del jaciment arqueològic Segons el propi Almagro esmentant les restes arqueològiques concreta que es van conservar durant molts anys a la casa del propi Guasch. Ell encara els va poder consultar en els seus treballs de la segona meitat de la dècada de 1940. En el moment de fer-se la Carta Arqueològica de l'Anoia, l'any 1984, no quedava cap rastre del jaciment. En la revisió realitzada el 1991, es va constatar aquesta situació segons el testimoni oral d'uns estudiosos locals. El jaciment consistia en un sepulcre de fossa excavat en una formació de pissarres descompostes i, a més profunditat, de margues argiloses. Tenia forma de pou circular, amb una profunditat d' 1'5 m, i estava cobert per un cercle de pedres i una llosa gran (1'25 m de llarg x 1 m d'ample x 0'35 m de gruix). Hi va aparèixer un esquelet humà arrupit, posat de costat dret i amb les cames flectides, i en molt mal estat de conservació, segons el seu descobridor. També es van recollir uns quants fragments de ceràmica, un d'ells amb una nansa de perforació horitzontal, segurament d'un gran vas ovoide. Així doncs, es tractava d'un típic sepulcre de fossa català i, per tant, pertanyent al Neolític Mig- Recent de Catalunya, amb una cronologia entre el 3.500 i el 2.500 aC. Correspondria a una comunitat que viuria en el Pla de Capellades, de terreny fèrtil i ric en aigua. És simptomàtic que la tomba es localitzés just en el punt en què naixia l'aigua que regava tota la plana capelladina. | 41.5275900,1.6853400 | 390320 | 4598162 | 1910-20 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44574-foto-08044-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44574-foto-08044-207-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Cal Baldufes, Cal Belza, Cal Senyor Pau. Va ser cosntruida a la dècades de 1910 i 1920. Es una torre senyorial, amb tanca i jardí de disseny francès,representativa de l'arquitectura eclèctica de l'inici del segle XX. Pel que fa al jaciment arqueològic, no en queda rastre i les peces trobades s'han perdut. El Jaciment arqueològic: 3.500 i el 2.500 aC. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44573 | Villa Buenos Aires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-buenos-aires | CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars' a Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques, Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Gràfica: Fotografia retrospectiva de Roser Teixidó Revista Capelló 1 de setembre de 1911. | XX | Edifici aïllat de planta rectangular, consta de planta semi soterrada respecte la cota del carrer, planta baixa i pis. Presenta coberta de teula corba a dues vessants. Les façanes estan composades segons tres eixos amb obertures de proporció vertical emmarcades. Les façanes principal i posterior estan coronades amb un frontó escalonat incorporant el buit de ventilació de la coberta. Els balcons són protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals de perfil corb. A la portalada d'entrada s'hi arriba a través d'una terrassa i una escala alineades amb l'eix de la portalada de la tanca del solar, les quals estan limitades amb balustrades de pedra artificial. La tanca està feta amb sòcol de paredat revestit de peces de pedra, coronat a dues vessants. En les pilastres, coronades amb hídries esfèriques, s'hi recolzen reixes de ferro fos. La portalada és de dues fulles batents de ferro forjat | 08044-206 | Carrer Sant Ramon, 4, cantonada Carrer Castell | Va ser construïda per Albert Castellví Torroella entre els anys 1910 i 1911. Castellví, com alguns dels seus germans, va emigrar a l'Argentina a la dècada de 1880. El diari local Capelló afirmava l'1 de setembre de 1911: 'La construcció de la referida torre, posa de relleu, una vegada més, les qualitats del mestre d'obres d'aquesta vila, en Josep Vives'. A la dècada de 1920, va ser restaurada per l'empresari capelladí Joan Escala, el qual a més d'arrebossar de nou les parets hi va afegir els acabats que encara es conserven avui dia. L'any 1940 la família Castellví va vendre la casa al farmacèutic igualadí Ramon Torelló i Sendra, i van retornar a l'Argentina, on van morir. Posteriorment, els hereus de Ramon Torelló la van vendre als actuals propietaris. | 41.5282100,1.6864800 | 390416 | 4598229 | 1910-1 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44573-foto-08044-206-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Josep Vives, mestre d'obres i de la restauració anys 20: Joan Escala, constructor | Immoble restaurat a la dècada de 1920; reformes a la dècada de 1990.Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge noucentista, essent una fita urbana en l'eixample del costat de ponent del nucli antic. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||
44581 | Mur de tanca de pedra de turo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-tanca-de-pedra-de-turo | GARÇON, Sofia. (segon semestre 2009). 'Els Rauréz, notaris de Puigcerdà. Un cas de desheretament al s. XVIII?', Ker. Revista del grup de recerca de Cerdanya, n. 2, pp. 42-48. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). PASCUAL I DOMÉNECH, Pere. 'El singular farmacèutic i usurer Francesc de Paula Rosés' (treball inèdit i en versió preliminar). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. 'El segle XX: compromís, violència redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Mur de tanca de turo alineat a dos carrers i coronat amb rajola ceràmica a dues vessants. A la cantonada hi ha un cos d'edifici de planta baixa rectangular, amb un ampli portal, tancat amb una porta enrotllable metàl·lica en la façana del carrer de Sant Francesc; es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants. En el límit nord del carrer de Sant Francesc hi ha una porta de ferro d'una fulla batent amb sòcol de planxa i barrots verticals en reganyol, que accedeix al solar. A pocs metres del costat de migdia de la porta hi ha una fornícula d'arc rebaixat que anys enrere havia acollit una font. A la cantonada hi ha un cos d'edifici de planta baixa amb coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer de Sant Francesc, destinat a garatge magatzem, amb portalada al mateix carrer i amb porta enrotllable metàl·lica. | 08044-214 | Carrer Santa Anna / C. Sant Francesc, 83 | Els carrers de la zona central de Capellades estaven configurats al segle XVII per cases amb espais annexos en algun dels seus laterals (en la majoria de casos) i/o en la seva part posterior (en la seva pràctica majoria), dedicats en ambdós casos a conreus de regadiu. Sovint aquestes peces de terra, no excessivament grans, estaven delimitades per murs de pedra de turo, com en el cas de les grans hortes de la zona del Capelló. L'expansió urbana viscuda, preferentment durant el segle XVIII, va anar afectant aquest espais, que foren progressivament construïts. Un dels pocs espais que conserva la mateixa estructura que en el passat és aquest solar cantoner entre els carrers de Santa Anna i Sant Francesc delimitat pel seu corresponent mur. No figura a la Matriu Cadastral realitzada el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza per tant, la datació de la seva construcció s'hauria de situar a la segona meitat del segle XIX. Segons el Registre Fiscal de 1906, els llavors números 81, 83 i 85 del carrer Sant Francesc, eren propietat de Ramona Raurés i de Casanoves. Encara avui en dia les terres delimitades per aquest mur són conreades per un llogater. | 41.5286500,1.6881800 | 390559 | 4598276 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44581-foto-08044-214-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Tanca representativa de la tipologia de tanca local de dins el casc antic, realitzada amb pedra de turo | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 178,80 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.